Lleida, revisitada


EL campanar i un dels grandiosos finestrals del claustre de la Seu Vella de Lleida

Un cap de setmana podeu decidir fer una sortida, d’una nit o més, a Lleida. Podeu anar a dormir a l’hotel Real, un petit hotel de tres estrelles, senzill i còmode, al centre. Res de l’altre món, però molt còmode. Aprofiteu que esteu al centre per fer una volta pel casc antic i el carrer Major, típic carrer comercial de la ciutat, molt animat. Arribareu ben aviat al magnífic palau gòtic on te la seva seu l’Institut d’Estudis Ilerdencs. Dins hi fan exposicions temporals molt interessants i boniques. A tocar teniu la catedral nova, un edifici neoclàssic imponent però sense massa glamour ni interès. Prop -ne agafem el carrer Cavallers amunt, parant abans a l’antic convent del Roser de Lleida, actualment parador de turisme. Aquí també podeu dormir-hi bé, però molt més car. Sempre podeu entrar a veure com ha quedat de bé! Tot seguit remuntem les escalinates que ens portaran al turó on s’aixeca la impressionant Seu Vella de Lleida, joia del gòtic català. També, a tocar, el castell de la Suda, recentment restaurat. Les vistes sobre la ciutat i els voltants son magnífiques. Baixem ara cap el centre de nou. Encara us ha de quedar temps per fer una visita al bonic Museu de Lleida, amb la seva esplèndida col·lecció medieval, però també ibera o romana. Per dinar o sopar podeu anar al restaurant el Celler del Roser, una gran elecció. Fantàstic!. Lleida, tan a tocar de casa i tan desconeguda. Una magnífica excursió familiar.

Un fin de semana se pueden decidir a hacer una salida, de una noche o más, a Lleida. Pueden alojarse en el hotel Real, un pequeño hotel de tres estrellas, sencillo y cómodo, en el centro. Nada del otro mundo, pero muy cómodo. Aprovechen que están en el centro mismo para dar una vuelta por el casco antiguo y la calle Mayor, típica calle comercial de la ciudad, muy animada. Pronto llegarán al magnífico palacio gótico donde tiene su sede el Instituto de Estudios Ilerdenses. Dentro realizan exposiciones temporales muy interesantes y bonitas. A la vuelta de la esquina hallarán la catedral nueva, un edificio neoclásico imponente pero sin demasiado glamour ni interés. Cerca tomamos la calle Cavallers hacia arriba, parando antes en el antiguo convento del Roser de Lleida, actualmente parador de turismo. Aquí también se puede dormir muy bien, pero mucho más caro. ¡Siempre se puede entrar a ver lo bien que ha quedado! A continuación remontamos las escalinatas que nos llevarán a la colina donde se levanta la impresionante Seu Vella de Lleida, joya del gótico catalán. También, muy cerca, el castillo de la Suda, recientemente restaurado. Las vistas sobre la ciudad y sus alrededores son magníficas. Bajamos ahora hacia el centro de nuevo. Aún debe quedarles  tiempo para hacer una visita al bonito Museo de Lleida, con su espléndida colección medieval, pero también ibera o romana. Para comer o cenar pueden ir al restaurante el Celler del Roser, una gran elección. ¡Fantástico!. Lleida, tan cerca de casa y tan desconocida. Una magnífica excursión familiar.

Cavalcada dels Reis a Badalona


reis

La Cavalcada de Reis és tot un espectacle que val la pena compartir amb tota la família. És la nit màgica, la darrera gran festa del Nadal abans no arribi la tornada al cole, a la feina, a la normalitat. Abans no arriba la llarga travessia del desert dels mesos freds, foscos i grisos del gener i febrer. Abans no arriba Carnestoltes. Arreu del país podeu anar a rebre a Ses Majestats d’Orient. Son per tot. Pobles, viles i ciutats, grans i petits. Avui us volem convidar a venir a Badalona, on la cavalcada sempre ha tingut renom, i sempre ha estat un bon espectacle. La gran festa dels Reis Mags a la nostra ciutat serà el diumenge 5 de gener. Tot començarà al pont del Petroli de Badalona a les 16.30 hores, quan els reis arribaran a bord del vaixell “Ciutat de Badalona”. Un cop arribin al pont del Petroli els Reis i els patges recorreran la passarel·la de 250 metres i a les escales del pont hi haurà la rebuda institucional. Allà l’alcalde de la ciutat lliurarà a Ses Majestats el pa, la sal i la clau perquè puguin entrar a totes les cases. L’inici de la Cavalcada Reial serà a les 18 hores i començarà a l’avinguda de Pius XII, cantonada amb el carrer Ramiro de Maetzu. Seguiran per Marquès de Sant Mori, Salvador Seguí, carrer Don Pelayo, Avinguda d’Alfons XIII, carrer Francesc Macià i de la Creu, carrer de Francesc Layret fins arribar al final del carrer d’en Prim, ja passades les 21 hores, o encara molt entrada la nit. (A Badalona és tradicional que els Reis acumulin retards escandalosos!). A Badalona podeu arribar-hi molt fàcilment amb el metro de la linia 2, la lila, baixant a Pompeu Fabra, la darrera parada. També en tren, fins a l’estació de Badalona de la línia C1 de rodalies. Totes dues estacions son molt aprop dels carrers del centre de la ciutat. Si veniu en cotxe, seguiu la C-32 fins la sortida Badalona Centre, baixeu a la dreta cap al mar i cerqueu aparcament. Serà difícil, millor dit, impossible aparcar a la Plaça Pompeu Fabra, la mateixa del metro, on els Reis seran revuts. Veniu abans i aprofiteu el dia per visitar amb els vostres fills i filles les restes arqueològiques romanes del Museu de Badalona, que inclouen una ciutat romana subterrània, increible i fantàstica. O pujar amb temps de passar unes hores, al matí, o a la tarda, pels voltants del monestir gòtic de Sant Jeroni de la Murtra, una joia ben desconeguda, i que forma part del Parc Natural de la Serra de Marina. Sant Jeroni també és un bon lloc per fer-hi picnic, jugar a pilota i còrrer amb la canalla. Al centre de Badalona també es pot anar a fer picnic amb la canalla el Parc de Can Solei, això si, una mica lluny del centre. Però si voleu menjar de restaurant en teniu de molt bons. Recomanem, al carrer del mar, a tocar de la plaça de la vila el bistrot del Forn Bertran, una fleca que te un reservat al pis superior on fan alguns menús interessants. El Caolila, tampoc queda allunyat. Un local modern. La Sargantana és una proposta diferent. Per unes tapes ben bones: La Bota de Aragón, un xic allunyat. Per qui li agradin les pastes, la franquicia de La Tagliatella pot ser una opció ben cèntrica, o el Miranapoli és una pizzeria familiar. Arran de platja, pot ser interessant el Sotavent, que és el restaurant del Club Naútic. També per allà, al carrer de Sant Pere, hi ha Can Quim, boníssima cuina, dels millors, tradicional català, mariner. O bé Can Frai, gourmet, al mateix carrer de Sant Pere, però al número 11 Tel. 93.384.07.18. Una altra boníssima pizzeria és el Caño 14, al costat mateix de la Rambla. Moderníssim, japonés i català, en dos ambients: Aroma, un luxe asiàtic. Ca L’Arqué, te bona carn a la brasa, al carrer Arnús, 87. Tel. 93.464.12.22. La Barleta és un petit local, un altre bistrot. Més tradicional teniu el Nero, al carrer Francesc Layret, 153. Tel. 93.384.14.49. Un gallec de luxe: Pazo Ribeiro al carrer de la Mercè, 2. Tel. 93.464.25.07. Un vasc de prestigi el Txistu, al carrer de Sant Joaquim, 15. Tel. 93.384.38.15. No us perdeu l’arribada dels Reis a Badalona!.

La Cabalgata de Reyes es todo un espectáculo que vale la pena compartir con toda la familia. Es la noche mágica, la última gran fiesta de la Navidad antes de que llegue la vuelta al cole, al trabajo, a la normalidad. Antes no llega la larga travesía del desierto de los meses fríos, oscuros y grises de enero y febrero. Antes no llega Carnaval. En todo el país puede ir a recibir a Sus Majestades de Oriente. Hoy os queremos invitar a venir a Badalona, ​​donde la cabalgata siempre ha tenido renombre, y siempre ha sido un buen espectáculo. La gran fiesta de los Reyes Magos en nuestra ciudad será el domingo 5 de enero a las 16,30 horas cuando llegaran al pont del petroli. Una hora más tarde, sobre las 18,30 horas, pero posiblemente más tarde, comenzará en Llefià la cabalgata propiamente dicha, por la Avenida de Pío XII, la del Marqués de Sant Mori, Salvador Seguí, calle Don Pelayo, Avenida de Alfonso XIII, calle Francesc Macià y de la Cruz, calle de Francesc Layret hasta llegar al final de la calle de Prim, ya pasadas las 21 horas, o aún peor, muy entrada la noche. (En Badalona es tradicional que los Reyes acumulen retrasos escandalosos). Se repartirán 4.000 kilogramos de caramelos, que son aptos para celíacos. Llevense unas buenas bolsas. Participarán unas 300 personas, entre ellas los grupos Bufones del Fuego, la Banda del Conservatorio Profesional de Música de Badalona, ​​varias escuelas de danza, los Kapaoltis de Llefià y miembros del Orfeó Badaloní. A Badalona se puede llegar muy fácilmente con el metro de la línea 2, la lila, bajando a Pompeu Fabra, la última parada. También en tren, hasta la estación de Badalona de la línea C1 de cercanías. Ambas estaciones estan muy cerca de las calles del centro de la ciudad. Si vienen en coche, sigan la C-32 hasta la salida Badalona Centre, bajen a la derecha hacia el mar y busquen aparcamiento. Será difícil, mejor dicho, imposible aparcar en la Plaza Pompeu Fabra, la misma del metro, justo donde los Reyes llegaran. Venid antes y aprovechad el día para visitar con sus hijos e hijas los restos arqueológicos romanos del Museo de Badalona, ​​que incluyen una ciudad romana subterránea, increible y fantástica. O subir con tiempo de pasar unas horas, por la mañana, o por la tarde, por los alrededores del monasterio gótico de San Jerónimo de la Murtra, una joya bien desconocida, y que forma parte del Parque Natural de la Sierra de Marina. San Jerónimo también es un buen lugar para hacer picnic, jugar a la pelota y correr con los niños. En el centro de Badalona también se puede ir a hacer picnic con los niños el Parque de Can Solei, eso sí, un poco lejos del centro. Pero si deseais comer de restaurante tenéis algunos muy buenos. Recomendamos, en la calle del mar, junto a la plaza de la villa el bistrot del Forn Bertran, una panadería que tiene un reservado en el piso superior donde hacen algunos menús interesantes. El Caolila, tampoco queda alejado. Un local moderno. Tapas muy buenas: La Bota de Aragón, un poco alejado. Para quien le gusten las pastas, la franquicia de La Tagliatella puede ser una opción muy céntrica, o lo Miranapoli es una pizzería familiar. A raíz de playa, puede ser interesante el Sotavento, que es el restaurante del Club Naútico. También por allí, en la calle de San Pedro, se encuentra Can Quim, buenísima cocina, los mejores, tradicional catalán, marinero. O bien Can Frai, gourmet, en la misma calle de San Pedro, pero el número 11 Tel. 93.384.07.18. Otra buenísima pizzería es el Caño 14, al lado de la Rambla. Modernísimo, japonés y catalán, en dos ambientes: Aroma, un lujo asiático. Ca L’Arqué, tiene buena carne a la brasa, en la calle Arnús, 87. Tel. 93.464.12.22. La Barlet es un pequeño local, otro bistrot. Más tradicional tiene el Nero, en la calle Francesc Layret, 153. Tel. 93.384.14.49. Un gallego de lujo: Pazo Ribeiro en la calle de la Merced, 2. Tel. 93.464.25.07. Un vasco de prestigio en Txistu, en la calle San Joaquín, 15. Tel. 93.384.38.15. No os perdáis la llegada de los Reyes en Badalona!.

Medina del Campo


mota

Medina del Campo és una de les grans ciutats medievals de Castellà, ara vinguda a menys, però encara potent, amb els seus 20.000 habitants. Medina del Campo va ser la seva fira, internacional durant segles, de les més importants d’Europa, ara també decaiguda, tot i que la vila encara és un nucli de comerç molt important. Medina és, sobretot, el seu casc antic, amb la gran plaça major, on s’hi feien les fires medievals, i que concentra els grans edificis renaixentistes i barrocs: la Casa Consistorial, la Colegiata de San Antolín, i el Palacio Real. De fet tot Medina és visitable, perquè el seu casc històric és conjunt històric-artístic. I Medina també és el seu impresionant castell de la Mota, magnífic, amb la seva torre de l’homenatge, poderosa. Per dormir, i per menjar, teniu l’Hotel Reina Isabel, en ple centre de la ciutat. Un hotel de tota la vida, habitacions senzilles, clàssiques, netes. Te un restaurant de menú al servei dels hostes. Una mica més allunyat teniu l’Hotel La Mota, típic hotel de viatjants de negocis. Modern sense ser nou, net, una mica de poble. Bon restaurant també.  Ens va agradar molt dinar a El Mortero, restaurant típic castellà però molt modern, posat al dia, gastronomia d’alçada, plats molt preparats, innovadors. Bons menús. Molt més tradicional és la Taberna Mohino, de tota la vida, típica. Menjar de Castella, taules de fusta. Bona carta. Al bar Casino també fan bona teca. Medina es pot visitar tot fent ruta per Castella, pels voltants de Valladolid, al mateix temps que Olmedo, bonica ciutat, o la fabulosa Tordesillas, amb el convent de Santa Clara, o bé Madrigal de las Altas Torres o Arévalo, amb les seves esglésies i el seu castell. Com veieu una terra de grans edificis, de places, d’esglésies i de castells, com el de la Mota, a Medina mateix, o com el de Coca, no gaire lluny.

Medina del Campo es una de las grandes ciudades medievales de Castilla, quizás ahora venida a menos, pero todavía potente, con sus 20.000 habitantes. Medina del Campo fue su feria, internacional durante siglos, de las más importantes de Europa, ahora también decaída, aunque la ciudad todavía es un núcleo de comercio muy importante. Medina es, sobre todo, su casco antiguo, con la gran plaza mayor, donde se hacían las ferias medievales, y que concentra los grandes edificios renacentistas y barrocos: la Casa Consistorial, la Colegiata San Antolín, y el Palacio Real. De hecho todo Medina es visitable, porque su casco histórico es conjunto histórico-artístico. Y Medina también es su impresionante castillo de la Mota, magnífico, con su torre del homenaje, poderosa. Para dormir, y para comer, tienen el Hotel Reina Isabel, en pleno centro de la ciudad. Un hotel de toda la vida, habitaciones sencillas, clásicas, limpias. Tiene un restaurante de menú al servicio de los huéspedes. Un poco más alejado tienen el Hotel La Mota, típico hotel de viajantes de negocios. Moderno sin ser nuevo, limpio, un poco de pueblo. Buen restaurante también. Nos gustó mucho la comida en El Mortero, restaurante típico castellano pero muy moderno, puesto al día, gastronomía de altura, platos muy preparados, innovadores. Buenos menús. Mucho más tradicional es la Taberna Mohino, de toda la vida, típica. Comida de Castilla, mesas de madera. Buena carta. En el bar Casino también hacen buena comida. Medina se puede visitar haciendo ruta por Castilla, por los alrededores de Valladolid, al tiempo que Olmedo, Tordesillas, Madrigal de las Altas Torres o Arévalo. Tierra de grandes edificios, de plazas, de iglesias y de castillos, como el de la Mota, en Medina mismo, o como el de Coca, no muy lejos.

 

Madrigal de las Altas Torres


madrigal-de-las-altas-torres

Madrigal de las Altas Torres és un poble petit de la província d’Àvila, allunyat de les principals vies de comunicació. Però no sempre ha estat així. En l’edat mitjana, Madrigal, era una vila molt important de Castella, el lloc on va néixer Isabel la Catòlica, al palau que el seu pare tenia dins la ciutat murada. Conserva les muralles, poderoses, de tapia i pedra, i un ric conjunt de monuments, cap d’importància mundial, és cert, però molt interessants. Cal veure l’Hospital, amb la seva capella, o les restes del Palau de Joan II, on nasqué la reina Isabel, convertit en convent. Fora els murs hi ha les ruïnes del monestir de Sant Agustí on visqué i morí Fray Luis de León. L’església principal està dedicada a Sant Nicolau i és bonica, per dins i per fora. La propera església de Santa Maria te restes mudèjars i pintures murals. A Madrigal podeu dinar molt bé. Teniu el Mesón San Nicolás, molt tradicional. I a la carretera de Peñaranda, al número 20, teniu Casa Lúcio, bon “chuletón”, tel: 920 32 01 09. Prop de Madrigal hi ha un bon grapat de viles fabuloses per visitar, tant o més boniques que ella, com ara Olmedo, la villa mudejar castellana per excelència, tan mudejar que fins i tot te un parc temàtic dedicat a aquest art del totxo i la pedra. Per dormir heu de saber que Olmedo te un hotel Balneari, de campanetes, i amb uns preus en consonància. També bon restaurant dins el mateix complex termal. I si parlem de dinar és molt recomanable és La Cuchara de Jaime, un restaurant d’autor però que ofereix menú diari, i de degustació, a preus molt raonables. Si us agrada més el típic mesón asador, d’alta qualitat, heu d’anar al Rincón de Fabia, fantàstic. Incloeu Olmedo en una ruta per la Castella Eterna, una ruta de Madrigal, Olmedo, Àvila o Segovia a Valladolid, visitant castells mudejars bellíssims, molt propers a Olmedo, com ara Coca o La Mota, a Medina del Campo. O Viles romanes tan maravelloses com ara la d’Almenara-Puras, fantàstica, a tocar de Madrigal o d’Olmedo. Una altra fita que cal veure, a tocar de Madrigal, és la mi villa de Arévalo, com deia la Reina Isabel de Castella. Cal veure’n la plaça major, teatral, escenogràficament emmarcada per la poderosa torre de l’església de Sant Martí, i per l’absis de Santa Maria. Podeu visitar les quatre esglésies d’Arévalo per tres euros. Val la pena. I, en acabar, passejar fins el poderós i imponent castell, amb la torre de l’homenatge més gran que mai hem vist. Increïble. Per dormir, a Arevalo, teniu Los Cinco Linajes, amb bon restaurant. Més senzill l’Hotel Fray Juan Gil. Als afores un hostal, el del Campo. Per dinar, tradicional, l‘Asador Siboney, carns a la castellana, o el Figón de Arévalo, un altre lloc de bones carns. Imprescindible en una ruta pels voltants de Madrigal, al cor de la Castella més autèntica.

La muy noble, imperial y coronada villa de Madrigal de las Altas Torres, es uno de los pueblos más bonitos de Castilla. S bién ahora pequeño, fué cuna de reyes y importante villa no hace tantos años. Madrigal conserva un rico conjunto monumental, como el palacio del rey Juan II, cuna de la reina Isabel I de Castilla, la Reina Católica. O la muralla, que rodea la población. El palacio es ahora Convento de las Agustinas de Santa María de Gracia. Madrigal conserva además el trazado medieval en torno a la Plaza de Santa María y la Plaza San Nicolás, de las que irradian sus bellas calles empedradas. No dejeis de visitar Madrigal en una bonita ruta per Castilla, desde Ávila o Segovia, y parad también en Olmedo, Arévalo y Medina del Campo, villas con tanta historia como Madrigal, y muy cercanas a ella. Ideal para unas vacaciones.

Santa Maria de Valbuena


valbuena

El preciós monestir de Santa Maria de Valbuena, està situat al costat del riu Duero, a només 40 kms. de Valladolid capital. Es troba en plena zona de la prestigiosa denominació d’orígen vinícola “Ribera de Duero”, i és una joia molt desconeguda. Però encara diríem més. Hi ha interés en que segueixi essent molt desconeguda. Per començar res no indica com arribar a Valbuena de Duero, el municipi a les afores del qual està localitzat el cenobi benedictí. Ni quina carretera agafar. Segona: no te cap pàgina web directa, pròpia del monestir. Cal documentar-se a través de planes accesories. Per sort és la seu de les maravelloses exposicions d’art religiós de Castella anomenades “Las Edades del Hombre“, i aquesta pàgina també el referencia. Santa María de Valbuena és una abadia cistercenca, habitada encara avui per monjos, fundada l’any 1143, per Estefanía de Armengol, filla de Ermengol V, comte català de l’Urgell. Impressiona la puresa de línies de la seva gran església, el bonic claustre, romànic, gòtic i plateresc, o la sala de treball, (a la foto), armònica, perfecta. Està obert de dimarts a diumenge, de 10.15 hores a 13.45 hores. A la tarda de 16 hores a 19.45 hores. Diumenge només al matí. Nadal i Cap d’Any no hi ha visites. L’entrada costa 4 € del 2014, i inclou l’audioguía, pels joves només 3 €, i pels nens menors de 12 anys és gratuïta. La visita és lliure, però n’hi ha de guiades a les 11 del matí, cada dia. Podeu trucar al tel: 983 68 31 59 per informar-vos millor. El fet que encara hi visquin monjos, y que sigui seu de les Edades, fa encara més difícil veure el conjunt monumental. Quan nosaltres hi vàrem anar vam tenir el temps ben just de contemplar l’església. Hi havia missa. Això passa molt sovint. Altres vegades son reunions o trobades. Us donarem un seguit d’indicacions valuoses. Si veniu de Barcelona el millor fora desviar-vos de la N-122 a Peñafiel, (aprofiteu per visitar el seu impressionant castell, i la vila medieval). Aneu per la VA-101 en direcció Pesquera de Duero, ben indicat. Allà seguiu les indicacions cap a Valbuena de Duero, per una carretera local. Atenció a l’indicador, a mà esquerra, per agafar la carretera del monestir. En arribar veureu el lateral de l’església. Aparqueu allà. Aneu fins la portada principal. Està tancada. Continueu endavant. Hi ha una altra porta monumental, l’entrada a l’abadia, sovint tancada també. Continueu endavant. Trobareu una porteta petita, insignificant. Cap rètol. Cap indicació. Obriu-la. És allà. Difícil, oi?. Molta gent ha marxat pensant que estava tot tancat i barrat. Increible la manca d’informació. Si voleu marxar en direcció a Valladolid, o veniu d’aquesta ciutat, llavors el millor serà arribar-se fins Olivares de Duero i creuar el pont sobre el riu, un dels únics que hi ha, per sortir a la localitat de Quintanilla de Onèsimo, on trobareu l’autovia A-11 (N-122). Per menjar i dormir molt bé a la zona us recomanem la Posada Real Fuente de la Aceña, moderna i molt bonica, a Quintanilla.  A Peñafiel hi ha el Convento de las Claras, hotel amb molt d’encant i un spa. També el Ribera de Duero, més convencional. Ambdós tenen bon restaurant. Així mateix hi ha un càmping. Per dinar podeu anar al restaurant Plata, cuina a la brasa, un asador. A Valladolid trobareu tota mena de serveis, hotels, restaurants, el què necessiteu. Nosaltres hem dormit sempre a l’hotel Novotel, ideal per famílies. També hi ha un hotel AC, instal·lat en un antic convent. Pareu a Valbuena en el transcurs d’una excursió familiar, unes vacances de setmana santa, per exemple, per les sobries terres del Duero. Feu una volta per les vinyes i bodegues d’una de les millors denominacions d’orígen del món, la Ribera del Duero. No deixeu de gaudir de Peñafiel, un poble maravellós, dominat per la srva fortalessa, possiblement el millor castell d’Espanya. En un radi de 100 kms, des de Valbuena o Valladolid teniu a l’abast Tordesillas, Medina del Campo, Medina de Rioseco, Simancas, Zamora, Toro, Segovia, Ávila, Salamanca, Cuellar, Peñafiel, Palencia, Olmedo, Coca, Arévalo… per citar només algunes de les més belles ciutats de la península. Bona ruta per la Castella eterna!.

El precioso monasterio de Santa María de Valbuena , está situado junto al río Duero , a sólo 40 kms . de Valladolid capital . Se encuentra en plena zona de la prestigiosa denominación de origen vinícola “Ribera de Duero ” , y es una joya muy desconocida . Pero aún diríamos más . Hay interés en que siga siendo muy desconocida . Para empezar nada indica cómo llegar a Valbuena de Duero , el municipio a las afueras del cual está localizado el cenobio benedictino . Ni qué carretera coger . Segunda : no tiene ninguna página web directa , propia del monasterio . Hay documentarse a través de otras accesorias . Por suerte es la sede de las maravillosas exposiciones de arte religioso de Castilla llamadas ” Las Edades del Hombre ” , y esta página también lo referencia . Santa María de Valbuena es una abadía cisterciense , habitada aún hoy por monjes , fundada en el año 1143 , por Estefanía de Armengol , hija de Ermengol V , conde catalán del Urgell. Impresiona la pureza de líneas de su gran iglesia , el bonito claustro , románico , gótico y plateresco , o la sala de trabajo , ( en la foto) , armónica , perfecta. Está abierto de martes a domingo , de 10.15 horas a 13.45 horas . Por la tarde de 16 horas a 19.45 horas . Domingo sólo por la mañana . Navidad y Año no hay visitas . La entrada cuesta 4 € del 2014, e incluye la audioguía , los jóvenes sólo 3 € , y los niños menores de 12 años es gratuita . La visita es libre , pero hay de guiadas a las 11 de la mañana , cada día . Pueden llamar al tel: 983 68 31 59 para informarse mejor . El hecho de que aún vivan monjes , y que sea sede de las Edades , hace aún más difícil ver el conjunto monumental . Cuando nosotros fuimos tuvimos el tiempo apenas de contemplar la iglesia . Había misa. Esto sucede muy a menudo . Otras veces son reuniones o encuentros . Le daremos una serie de indicaciones valiosas . Si vienen de Barcelona lo mejor fuera desviarse de la N -122 en Peñafiel , (pueden explorar su impresionante castillo , y la villa medieval ) . Vayan luego por la VA -101 en dirección Pesquera de Duero , bien indicado . Allí sigan las indicaciones hacia Valbuena de Duero, por una carretera local . Atención al indicador , a mano izquierda , para tomar la carretera del monasterio . Al llegar verán el lateral de la iglesia. Aparquen por allí. Vayan ahora hasta la portada principal . Está cerrada. Continúen . Hay otra puerta monumental , la entrada a la abadía , a menudo cerrada también. Continúen. Encontrarán una puerta pequeña , insignificante . Ningún rótulo. Ninguna indicación . Abranla . Es allí . Difícil , ¿verdad ? . Mucha gente se ha ido pensando que estaba todo cerrado. Increible la falta de información . Si desean marchar en dirección a Valladolid , o vienen de esta ciudad, entonces lo mejor será llegar hasta Olivares de Duero y cruzar el puente sobre el río , uno de los únicos que hay, para salir a la localidad de Quintanilla de Onésimo , donde encontrarán la autovía A-11 ( N -122 ) . Para comer y dormir muy bien en la zona se recomienda la Posada Real Fuente de la Aceña , moderna y muy bonita, en Quintanilla . En Peñafiel está el Convento de las Claras , hotel con mucho encanto y un spa . También el Ribera de Duero , más convencional. Ambos tienen buen restaurante . Asimismo hay un camping . Para comer pueden ir al restaurante Plata , cocina a la brasa , un asador . En Valladolid encontrarán todo tipo de servicios , hoteles , restaurantes , lo que puedan necesitar. Nosotros hemos dormido siempre en el hotel Novotel , ideal para familias . También hay un hotel AC , instalado en un antiguo convento . Parad en Valbuena en el transcurso de una excursión familiar , de unas vacaciones de semana santa, por ejemplo , por las sobrias tierras del Duero . Dense una vuelta por las viñas y bodegas de una de las mejores denominaciones de origen del mundo , la Ribera del Duero . No dejen de disfrutar de Peñafiel , un pueblo maravilloso , dominado por la su fortaleza , posiblemente el mejor castillo de España . En un radio de 100 kms , desde Valbuena o Valladolid tienen al alcance Tordesillas , Medina del Campo, Medina de Rioseco , Simancas , Zamora , Toro , Segovia, Ávila , Salamanca , Cuellar , Peñafiel , Palencia , Olmedo , Coca , Arévalo … por citar sólo algunas de las más bellas ciudades de la península . Buena ruta por la Castilla eterna.

Cavalcada de Reis a Badalona


reis

La Cavalcada de Reis és tot un espectacle que val la pena compartir amb tota la família. És la nit màgica, la darrera gran festa del Nadal abans no arribi la tornada al cole, a la feina, a la normalitat. Abans no arriba la llarga travessia del desert dels mesos freds, foscos i grisos del gener i febrer. Abans no arriba Carnestoltes. Arreu del país podeu anar a rebre a Ses Majestats d’Orient. Son per tot. Pobles, viles i ciutats, grans i petits. Avui us volem convidar a venir a Badalona, on la cavalcada sempre ha tingut renom, i sempre ha estat un bon espectacle. Aquest any 2014 serà encara més entranyable, perque està inspirada directament en els objectes del món dels infants: les joguines, els carrusels i els peluixos. La gran festa dels Reis Mags a la nostra ciutat serà el diumenge 5 de gener. Serà una cavalcada gran, de 300 participants, El somni d’un infant que escriu la carta als reis i imagina un món màgic ple de regals, serà el fil conductor de la Cavalcada de Reis d’aquest any. Tot començarà a les 16,30 h, és a dir, a quarts de 5 de la tarda, a la cantonada de la Riera Martí i Pujol amb la carretera, amb el carrer Francesc Layret, a la plaça Pompeu Fabra. Arribaran dalt de bellíssims cotxes d’època i faran un recorregut per l’avinguda Martí Pujol. Just a la cantonada del carrer de Francesc Layret seran rebuts per l’alcalde i els regidors de l’Ajuntament. Allà s’iniciarà la comitiva a peu fins a la plaça de la Vila, on hi haurà una cantada de nadales de la coral de les escoles Baldomer Solà i Gitanjali des del balcó de l’Ajuntament, i la rebuda institucional amb discurs0s protocolaris. També se’ls lliurarà a la clau de totes les cases de Badalona. Una hora més tard, sobre les 18,30 hores, però possiblement més tard, començarà a Llefià la cavalcada propiament dita, per l’Avinguda de Pius XII, la del Marquès de Sant Mori, Salvador Seguí, carrer Don Pelayo, Avinguda d’Alfons XIII, carrer Francesc Macià i de la Creu, carrer de Francesc Layret fins arribar al final del carrer d’en Prim, ja passades les 21 hores, o encara molt entrada la nit. (A Badalona és tradicional que els Reis acumulin retards escandalosos!). Es repartiran 4.000 quilograms de caramels, que son aptes per a celíacs. Porteu unes bones bosses. Com ja us hem dit hi participaran unes 300 persones, entre elles les colles Bufons del Foc, la Banda del Conservatori Professional de Música de Badalona, diverses escoles de dansa, els Kapaoltis de Llefià i membres de l’Orfeó Badaloní. A Badalona podeu arribar-hi molt fàcilment amb el metro de la linia 2, la lila, baixant a Pompeu Fabra, la darrera parada. També en tren, fins a l’estació de Badalona de la línia C1 de rodalies. Totes dues estacions son molt aprop dels carrers del centre de la ciutat. Si veniu en cotxe, seguiu la C-32 fins la sortida Badalona Centre, baixeu a la dreta cap al mar i cerqueu aparcament. Serà difícil, millor dit, impossible aparcar a la Plaça Pompeu Fabra, la mateixa del metro, on els Reis seran revuts. Veniu abans i aprofiteu el dia per visitar amb els vostres fills i filles les restes arqueològiques romanes del Museu de Badalona, que inclouen una ciutat romana subterrània, increible i fantàstica. O pujar amb temps de passar unes hores, al matí, o a la tarda, pels voltants del monestir gòtic de Sant Jeroni de la Murtra, una joia ben desconeguda, i que forma part del Parc Natural de la Serra de Marina. Sant Jeroni també és un bon lloc per fer-hi picnic, jugar a pilota i còrrer amb la canalla. Al centre de Badalona també es pot anar a fer picnic amb la canalla el Parc de Can Solei, això si, una mica lluny del centre. Però si voleu menjar de restaurant en teniu de molt bons. Recomanem, al carrer del mar, a tocar de la plaça de la vila el bistrot del Forn Bertran, una fleca que te un reservat al pis superior on fan alguns menús interessants. El Caolila, tampoc queda allunyat. Un local modern. La Sargantana és una proposta diferent. Per unes tapes ben bones: La Bota de Aragón, un xic allunyat. Per qui li agradin les pastes, la franquicia de La Tagliatella pot ser una opció ben cèntrica, o el Miranapoli és una pizzeria familiar. Arran de platja, pot ser interessant el Sotavent, que és el restaurant del Club Naútic. També per allà, al carrer de Sant Pere, hi ha Can Quim, boníssima cuina, dels millors, tradicional català, mariner. O bé Can Frai, gourmet, al mateix carrer de Sant Pere, però al número 11 Tel. 93.384.07.18. Una altra boníssima pizzeria és el Caño 14, al costat mateix de la Rambla. Moderníssim, japonés i català, en dos ambients: Aroma, un luxe asiàtic. Ca L’Arqué, te bona carn a la brasa, al carrer Arnús, 87. Tel. 93.464.12.22. La Barleta és un petit local, un altre bistrot. Més tradicional teniu el Nero, al carrer Francesc Layret, 153. Tel. 93.384.14.49. Un gallec de luxe: Pazo Ribeiro al carrer de la Mercè, 2. Tel. 93.464.25.07. Un vasc de prestigi el Txistu, al carrer de Sant Joaquim, 15. Tel. 93.384.38.15. No us perdeu l’arribada dels Reis a Badalona!.

La Cabalgata de Reyes es todo un espectáculo que vale la pena compartir con toda la familia. Es la noche mágica, la última gran fiesta de la Navidad antes de que llegue la vuelta al cole, al trabajo, a la normalidad. Antes no llega la larga travesía del desierto de los meses fríos, oscuros y grises de enero y febrero. Antes no llega Carnaval. En todo el país puede ir a recibir a Sus Majestades de Oriente. Hoy os queremos invitar a venir a Badalona, ​​donde la cabalgata siempre ha tenido renombre, y siempre ha sido un buen espectáculo. Este año 2014 será aún más entrañable, porque está inspirada directamente en los objetos del mundo de los niños: los juguetes, los carruseles y los peluches. La gran fiesta de los Reyes Magos en nuestra ciudad será el domingo 5 de enero a las 16,30 horas. Podréis ir a saludarlos a la esquina de la Riera Martí i Pujol con la carretera, y con la calle Francesc Layret, en la plaza Pompeu Fabra. Llegarán en bellísimos coches de época y harán un recorrido por la avenida Martí Pujol. Justo en la esquina de la calle de Francesc Layret serán recibidos por el alcalde y los concejales del Ayuntamiento. Allí se iniciará la comitiva a pie hasta la plaza de la Vila, donde habrá una cantada de villancicos de la coral de las escuelas Baldomer Solà y Gitanjali desde el balcón del Ayuntamiento, y el recibimiento institucional con discurs0s protocolarios. También se les entregará la llave de todas las casas de Badalona. Una hora más tarde, sobre las 18,30 horas, pero posiblemente más tarde, comenzará en Llefià la cabalgata propiamente dicha, por la Avenida de Pío XII, la del Marqués de Sant Mori, Salvador Seguí, calle Don Pelayo, Avenida de Alfonso XIII, calle Francesc Macià y de la Cruz, calle de Francesc Layret hasta llegar al final de la calle de Prim, ya pasadas las 21 horas, o aún peor, muy entrada la noche. (En Badalona es tradicional que los Reyes acumulen retrasos escandalosos). Se repartirán 4.000 kilogramos de caramelos, que son aptos para celíacos. Llevense unas buenas bolsas. Participarán unas 300 personas, entre ellas los grupos Bufones del Fuego, la Banda del Conservatorio Profesional de Música de Badalona, ​​varias escuelas de danza, los Kapaoltis de Llefià y miembros del Orfeó Badaloní. A Badalona se puede llegar muy fácilmente con el metro de la línea 2, la lila, bajando a Pompeu Fabra, la última parada. También en tren, hasta la estación de Badalona de la línea C1 de cercanías. Ambas estaciones estan muy cerca de las calles del centro de la ciudad. Si vienen en coche, sigan la C-32 hasta la salida Badalona Centre, bajen a la derecha hacia el mar y busquen aparcamiento. Será difícil, mejor dicho, imposible aparcar en la Plaza Pompeu Fabra, la misma del metro, justo donde los Reyes llegaran. Venid antes y aprovechad el día para visitar con sus hijos e hijas los restos arqueológicos romanos del Museo de Badalona, ​​que incluyen una ciudad romana subterránea, increible y fantástica. O subir con tiempo de pasar unas horas, por la mañana, o por la tarde, por los alrededores del monasterio gótico de San Jerónimo de la Murtra, una joya bien desconocida, y que forma parte del Parque Natural de la Sierra de Marina. San Jerónimo también es un buen lugar para hacer picnic, jugar a la pelota y correr con los niños. En el centro de Badalona también se puede ir a hacer picnic con los niños el Parque de Can Solei, eso sí, un poco lejos del centro. Pero si deseais comer de restaurante tenéis algunos muy buenos. Recomendamos, en la calle del mar, junto a la plaza de la villa el bistrot del Forn Bertran, una panadería que tiene un reservado en el piso superior donde hacen algunos menús interesantes. El Caolila, tampoco queda alejado. Un local moderno. Tapas muy buenas: La Bota de Aragón, un poco alejado. Para quien le gusten las pastas, la franquicia de La Tagliatella puede ser una opción muy céntrica, o lo Miranapoli es una pizzería familiar. A raíz de playa, puede ser interesante el Sotavento, que es el restaurante del Club Naútico. También por allí, en la calle de San Pedro, se encuentra Can Quim, buenísima cocina, los mejores, tradicional catalán, marinero. O bien Can Frai, gourmet, en la misma calle de San Pedro, pero el número 11 Tel. 93.384.07.18. Otra buenísima pizzería es el Caño 14, al lado de la Rambla. Modernísimo, japonés y catalán, en dos ambientes: Aroma, un lujo asiático. Ca L’Arqué, tiene buena carne a la brasa, en la calle Arnús, 87. Tel. 93.464.12.22. La Barlet es un pequeño local, otro bistrot. Más tradicional tiene el Nero, en la calle Francesc Layret, 153. Tel. 93.384.14.49. Un gallego de lujo: Pazo Ribeiro en la calle de la Merced, 2. Tel. 93.464.25.07. Un vasco de prestigio en Txistu, en la calle San Joaquín, 15. Tel. 93.384.38.15. No os perdáis la llegada de los Reyes en Badalona!.

Sasamón


En la ruta cap a Sant Jaume de Compostela, just en sortir de Burgos, camí de Castrojeriz, al peu de l’autovia que va cap a Lleó, trobareu la sortida que us portarà cap a Sasamón. En principi res no us pot fer pensar en la joia que amaga aquest poble gran. Però conforme us aneu aproximant a la vila, més i més destacarà la mole impactant de la seva colegiata gòtica de Santa Maria la Real. La va fer construir, a mitjans del segle XIII, el rei Alfons VII. Pel que és el poble, el temple resulta inmens, amb tres naus, dues portades, una alta torre i un gran creuer, que ara serveix de parròquia. La resta de l’església, l’amplia nau, conté una abigarrada col·lecció de tota mena d’objectes artístics i històrics, romans i medievals, alguns de mèrit, altres no tant. Perquè Sasamón fou important ciutat romana i el poble tot és una inmensa excavació arqueològica, que disfrutarem si algun dia les autoritats s’hi posen. Els voltants de Sasamón també son dignes de ser vistos. Per exemple, a Olmillos hi ha un castell, reconvertit en hotel, amb una pinta molt escenogràfica. A tots els pobles trobareu esglésies ferrenyes, altes, amples, poderoses. A les afores de la vila un pont romà creua, com qui no vol la cosa, un riuet simpàtic. Terres aspres i planes de Castella, de blat i ordi, d’horitzons impossibles. Si mai feu una ruta cap a Santiago de Compostela recordeu, al sortir de Burgos, a uns 25 kms. més a l’oest, haureu d’afluixar la marxa i sortir un moment de l’autovia per visitar Sasamón. I, atenció, no marxeu sense comprar, a la cooperativa agrària, a la fàbrica de formatges, un autèntic formatge de la terra. Increiblement fastuós, sabor únic i a un preu d’escàndol. Per dormir i dinar, a banda del castell reconvertit en hotel, teniu, a tocar d’aquest, un hotel anomenat el Castillo. Hotel de l’antiga carretera nacional reconvertit ara en restaurant de noces. També un hotelet rural de la cadena Rusticae. Fora d’aquests us recomanem dormir o menjar al Mesón de Castrojeriz, bona teca i habitacions amb encant. I, naturalment, a Burgos podreu dormir i menjar de fàbula. Us recomanem l’Hotel Palació de los Velada, cèntric, net, familiar, amb bones habitacions per a dos infants, al cor de la ciutat. Servei amable, desdejuni de fàbula, molt recomanable. Només podem objectar un garatge petit i complicat. Millor aparcar als pàrkings públics. També molt bé l’hotel Via Gòtica, davant de la catedral, nou i net. Recordeu: Sasámon, colegiata i formatge. No us penedireu de tastar-los!.

En la ruta hacia Santiago de Compostela, justo al salir de Burgos, camino de Castrojeriz, al pie de la autovía que va hacia León, se encuentra la salida que le llevará hacia Sasamón. En principio nada puede hacer pensar en la alegría que esconde este pueblo grande. Pero conforme os vayáis aproximando a la villa, más y más destacará la mole impactante de su colegiata gótica de Santa María la Real. La hizo construir, a mediados del siglo XIII, el rey Alfonso VII. Por lo que es el pueblo, el templo resulta inmenso, con tres naves, dos portadas, una alta torre y un gran crucero, que ahora sirve de parròquia. El resto de la iglesia, la amplia nave, contiene una abigarrada colección de todo tipo de objetos artísticos e históricos, romanos y medievales, algunos de mérito, otros no tanto. Porque Sasamón fue importante ciudad romana y el pueblo todo es una inmensa excavación arqueológica, que se verá si algún día las autoridades se ponen. Los alrededores de Sasamón también son dignos de verse. En Olmillos hay un castillo, reconvertido en hotel, con una pinta muy escenográfica. En todos los pueblos encontrareis bonitas iglesias, poderosas. A las afueras de la villa un puente romano cruza, como quien no quiere la cosa, un arroyo simpático. Tierras ásperas y llanuras de Castilla, de trigo y cebada, de horizontes imposibles. Si vais en ruta hacia Santiago de Compostela recordad, al salir de Burgos, a unos 25 kms. más al oeste, aflojar la marcha en la autovía y salir un momento a visitar Sasamón. Y, atención, no os vayáis sin comprar, porque en la cooperativa agraria, en la fábrica de quesos, venden un auténtico queso de la tierra. Increíblemente fastuoso, sabor único a un precio de escándalo. Para dormir y comer, aparte del castillo reconvertido en hotel, tienen, junto a este, un hotel llamado el Castillo. Hotel de la antigua carretera nacional reconvertido ahora en restaurante de bodas. También un hotel rural de la cadena Rusticae. Fuera de estos lugares les recomendamos dormir o comer en el Mesón de Castrojeriz, buena comida y habitaciones con encanto. Naturalmente en Burgos se podrá dormir y comer de fábula. Os recomendamos el Hotel Palacio de los Velada, céntrico, limpio, familiar, con buenas habitaciones para dos niños, en el corazón de la ciudad. Servicio amable, desayuno de fábula, muy recomendable. Sólo podemos objetar un garaje pequeño y complicado. Mejor aparcar en los parkings públicos. También muy bien el hotel Vía Gótica, frente a la catedral, nuevo y limpio. Recuerden: Sasamón, colegiata y queso. ¡No os arrepentiréis de probarlos!.

Santiago de Agüero


Agüero és un poblet de postal al que s’accedeix des de la carretera N-240, a uns 40 kms. passat Huesca, camí de Pamplona. Una mica més enllà d’Ayerbe trobareu, a mà esquerra, l’indicador del desviament que us porta al poble en 5 kms. Ja des de la carretera veureu l’esglèsia romànica de Santiago penjada a mig aire de la serra, a la vostra dreta. Seguidament, en una corba, apareix el poble. És allà que heu de girar, a mà dreta, i prendre un camí de terra, pla i en bon estat que us portarà fins l’esglèsia de Santiago. Abans, però, cal aconseguir la clau al poble, perquè només obren juliol i agost. Teniu bon aparcament al costat del temple. Us direm que és aquesta una de les millors esglésies romàniques del pirineu. Sorprén per les seves dimensions, més pròpies d’una abadia que d’una ermita, tot i que està incomplerta, i només es va acabar la capçalera. Te una portalada increïble, amb boníssimes escultures romàniques al timpà i columnes, i uns absis alts i potents amb un fris decorat. Si teniu la sort de veure-la per dins, la sorpresa serà complerta. Més escultures i una arquitectura delicada i poderosa. Val la pena fer la desviació, i el viatge, per veure-la. El poblet d’Agüero també és molt bonic, amb una altra esglèsia, la parroquial, també romànica, que té una altra portalada de mèrit, tot i que molt més rupestre, amb el tetramorfos. És agradable resseguir carrers i placetes medievals que s’enfilen fins a tocar els mallos, semblants als de Riglos, roques enormes, plenes de rapinyaires. Especial gràcia fan les xemeneies, rematades amb el “bichuelo”, teulada cònica. A la rectoria, Mossén Luis Galindo Bisquer, va muntar el museu de l’orgue, interessant. Podeu fer molt bones caminades tot voltant dels Mallos de Agüero, gegantines estructures geològiques, grans pilars drets com gegants mítics, petrificats. Podeu anar fins el bosc de cirerers d’arboç, una curiositat natural, a uns 5 kms. O arribar-vos a Sanfelices, un petit agregat. O bé voltar completament els Mallos, uns 4 kms. O entrar a la cova del Barranc de la Rabosera, “el Pituelo”, ruta fàcil i senzilla on és molt possible veure volar els voltors. Per dinar podeu anar al bar de la piscina. Per menjar i dormir teniu un hostal, però ningú l’aconsella. I també un càmping, el Peña Sola, que ofereix bugalows i apartaments al mateix poble. O bé baixar als restaurants i hotels de Murillo de Gállego, on hi ha una altra esglèsia romànica de campanetes. Aquí trobareu un hotelet rural encantador, molt recomanable, La Real Posada de Liena, amb unes habitacions molt cuques i una cuina cuidada, en un marc de regust francés, però molt agradable i acollidor. Evidentment tampoc volien que fèssiu tot el camí fins a Agüero per l’església de Santiago, tot i que és increiblement preciosa. Podeu incloure aquesta parada en una ruta per Huesca, o pel Pirineu d’Osca. Huesca ciutat és un bon destí per a un pont, per a un cap de setmana llarg, o per un cap de setmana a seques. El Pirineu mereix unes vacances. Barcelona està només a uns 250 kms. i hi ha autovia gratuïta. L’anomenada Hoya de Huesca, els voltants de la capital, son molt bonics, sobretot en primavera. A pocs kms. teniu la impressionant Sierra de Guara, amb els seus canyons i la naturalessa desbordada. En aquesta mateixa zona pobles medievals de conte de fades, com ara Alquézar, amb els seus carrers medievals, o la seva colegiata gòtica penjada d’una penya, es barregen amb poblets de postal, abocats a barrancs insondables. Terres del Somontano, riques en diversitat i en bons vins. Esglèsies perdudes als seus peus, com la de Foces, amb pintures murals, o el monestir cistercenc de Casbas. O Bolea, amb una col·legiata renaixentista i, un xic més enllà, el castell poderós de Loarre, fortalessa romànica única a Europa, que al·lucinarà als infants. Encara una mica més lluny Riglos i els seus mallos. Més enllà el monestir fabulós de San Juan de la Peña, i l’església de Santa Maria de las Sores. El Pirineu etern amb Jaca i la seva catedral. Les valls fresques de Hecho i Ansó, amb la maravella natural de la Selva de Oza, natura desbocada i esplèndida. Per dormir, a Huesca capital, us recomanem dos hotels: l’Abba Huesca, còmode, funcional, amb piscina i un bon restaurant, al costat de l’estació, o el Sancho Abarca, al centre mateix, potser ostentós i barroc en la decoració, però amb una relació preu-qualitat fabulosa: jacuzzi a les suites familiars!. Per dinar, a Huesca, a banda dels restaurants dels hotels, on es menja de fàbula, teniu Las Torres o La Flor, tots dos bons. Si preferiu anar de tapes, no us perdeu la zona coneguda com el tubo. Per nosaltres Da Vinci, al carrer Padre Huesca, 13, tel:  974 225 353, te les millors tapes de la ciutat. Osca us espera!.

Agüero es un pueblo de postal al que se accede desde la carretera N-240, a unos 40 kms. pasado Huesca, camino de Pamplona. Un poco más allá de Ayerbe encontrarán, a mano izquierda, el indicador del desvío que lleva al pueblo en 5 kms. Ya desde la carretera verán la iglesia románica de Santiago colgada a media altura de la sierra, a vuestra derecha. Seguidamente, en una curva, aparece el pueblo. Es allí donde tenéis que girar a mano derecha, y tomar un camino de tierra, llano y en buen estado, que os llevará hasta la iglesia de Santiago. Antes, sin embargo, hay que conseguir la llave en el pueblo, porque sólo abren julio y agosto. Tienen buen aparcamiento junto al templo. Os diremos que es ésta una de las mejores iglesias románicas del Pirineo. Sorprende por sus dimensiones, más propias de una abadía que de una ermita, aunque está incompleta, y sólo se terminó la cabecera. Tiene una portada increíble, con buenísimas esculturas románicas en el tímpano y columnas, y unos ábsides altos y potentes con un friso decorado. Si tenéis la suerte de verla por dentro, la sorpresa será completa. Más esculturas y una arquitectura delicada y poderosa. Vale la pena hacer la desviación, y el viaje, para verla. El pueblo de Agüero también es muy bonito, con otra iglesia, la parroquial, también románica, que tiene otra portada de mérito, aunque mucho más rupestre, con el tetramorfos. Es agradable recorrer calles y plazuelas medievales que suben hasta tocar los Mallos, semejantes a los de Riglos, rocas enormes, llenas de rapaces. Especial gracia hacen las chimeneas, rematadas con el “bichuelo”, tejado cónico. En la rectoría, Mosén Luis Galindo Bisquer, montó el museo del órgano, interesante. Puede hacer muy buenas caminatas alrededor de los Mallos de Agüero, gigantescas estructuras geológicas, grandes pilares derechos como gigantes míticos, petrificados. Pueden ir hasta el bosque de madroños, una curiosidad natural, a unos 5 kms. O acercaros a Sanfelices, un pequeño agregado. O bien rondar completamente los Mallos, unos 4 kms. O entrar en la cueva del Barranco de la Rabosera, “el Pituelo”, ruta fácil y sencilla donde es muy posible ver volar los buitres. Para comer se puede ir al bar de la piscina. Para comer y dormir tienen un hostal, pero nadie se lo aconseja. Y también un camping, el Peña Sola, que ofrece bugalows y apartamentos en el mismo pueblo. O bien hay que bajar a los restaurantes y hoteles de Murillo de Gállego, donde hay otra iglesia románica de campanillas. Aquí encontrarán un hotel rural encantador, muy recomendable, La Real Posada de Liena, con unas habitaciones muy cucas y una cocina cuidada, en un marco de regusto francés, pero muy agradable y acogedor. Evidentemente tampoco querríamos que hicieran todo el camino hasta Agüero solo por la iglesia de Santiago, aunque es increíblemente preciosa. Pueden incluir esta parada en una ruta por Huesca, o por el Pirineo de Huesca. Huesca ciudad es un buen destino para un puente, para un fin de semana largo, o por un fin de semana a secas. El Pirineo merece unas vacaciones. Barcelona está sólo a unos 250 kms. y hay autovía gratuita. La llamada Hoya de Huesca, los alrededores de la capital, son muy bonitos, sobre todo en primavera. A pocos kms. tiene la impresionante Sierra de Guara, con sus cañones y la naturalessa desbordada. En esta misma zona pueblos medievales de cuento de hadas, como Alquézar, con sus calles medievales, o su colegiata gótica colgada de una peña, se mezclan con pueblos de postal, abocados a barrancos insondables. Tierras del Somontano, ricas en diversidad y en buenos vinos. Iglesias perdidas a sus pies, como la de Foces, con pinturas murales, o el monasterio cisterciense de Casbas. O Bolea, con una colegiata renacentista y, un poco más allá, el castillo poderoso de Loarre, fortaleza románica única en Europa, que alucinará a los niños. Un poco más lejos Riglos y sus Mallos. Más allá el monasterio fabuloso de San Juan de la Peña, y la iglesia de Santa María de las Sores. El Pirineo eterno con Jaca y su catedral. Los valles frescos de Hecho y Ansó, con la maravilla natural de la Selva de Oza, naturaleza desbocada y espléndida. Para dormir, en Huesca capital, les recomendamos dos hoteles: el Abba Huesca, cómodo, funcional, con piscina y un buen restaurante, junto a la estación, o el Sancho Abarca, en el centro mismo, quizás ostentoso y barroco en la decoración, pero con una relación precio-calidad fabulosa: ¡jacuzzi en las suites familiares!. Para comer, en Huesca, aparte de los restaurantes de los hoteles, donde se come de fábula, tienen Las Torres o La Flor, ambos buenos. Si prefieren ir de tapas, no os perdais la zona conocida como el tubo. Para nosotros Da Vinci, en la calle Padre Huesca, 13, tel: 974 225 353, tiene las mejores tapas de la ciudad. ¡Huesca os espera!.

Agüero


Agüero és un poblet de postal al que s’accedeix des de la carretera N-240, a uns 40 kms. passat Huesca, camí de Pamplona. Una mica més enllà d’Ayerbe trobareu, a mà esquerra, l’indicador del desviament que us porta al poble en 5 kms. Ja des de la carretera veureu l’esglèsia romànica de Santiago penjada a mig aire de la serra, a la vostra dreta. Seguidament, en una corba, apareix el poble tal i com el veieu a la foto. Un pessebre col·locat als peus d’uns impressionants mallos, semblants als veïns de Riglos, on niuen els voltors i volen les rapinyaires. Just a l’entrada del poble podreu seguir el camí rural en bon estat que mena a l’esglèsia de Santiago. Abans, però, cal aconseguir la clau al poble, perquè només obren juliol i agost. Bon aparcament a tocar del temple. Sorprén per les seves dimensions, més pròpies d’una abadia que d’una ermita, tot i que està tallada a la mateixa capçalera. Te una portalada increïble, amb boníssimes escultures romàniques al timpà i columnes, i uns absis alts i potents amb un fris decorat. Si teniu la sort de veure-la per dins, la sorpresa serà complerta. Més escultures i una arquitectura delicada i poderosa. Val la pena fer la desviació, i el viatge. Al poble hi ha l’esglèsia parroquial, també romànica, i amb una altra portalada de mèrit, amb el tetramorfos. És agradable resseguir carrers i placetes que s’enfilen fins a tocar els mallos. Especial gràcia fan les xemeneies, rematades amb el “bichuelo”, teulada cònica. A la rectoria, Mossén Luis Galindo Bisquer, va muntar el museu de l’orgue, interessant. Podeu fer molt bones caminades tot voltant dels Mallos de Agüero, gegantines estructures geològiques, grans pilars drets com gegants mítics, petrificats. Podeu anar fins el bosc de cirerers d’arboç, una curiositat natural, a uns 5 kms. O arribar-vos a Sanfelices, un petit agregat. O bé voltar completament els Mallos, uns 4 kms. O entrar a la cova del Barranc de la Rabosera, “el Pituelo”, ruta fàcil i senzilla on és molt possible veure volar els voltors. Per dinar podeu anar al bar de la piscina. Per menjar i dormir teniu un hostal, però ningú l’aconsella. I també un càmping, el Peña Sola, que ofereix bugalows i apartaments al mateix poble. O bé baixar als restaurants i hotels de Murillo de Gállego, on hi ha una altra esglèsia romànica de campanetes. Aquí trobareu un hotelet rural encantador, molt recomanable, La Real Posada de Liena, amb unes habitacions molt cuques i una cuina cuidada, en un marc de regust francés, però molt agradable i acollidor. Bona volta als Mallos!.

Agüero es un pueblo de postal al que se accede desde la carretera N-240, a unos 40 kms. pasado Huesca, camino de Pamplona. Un poco más allá de Ayerbe encontrarán, a mano izquierda, el indicador del desvío que lleva al pueblo en 5 kms. Ya desde la carretera verán la iglesia románica de Santiago colgada a media altura de la sierra, a vuestra derecha. Seguidamente, en una curva, aparece el pueblo tal y como lo veis en la foto. Un belén colocado a los pies de unos impresionantes Mallos, semejantes a los vecinos de Riglos, donde anidan los buitres y las rapaces. Justo en la entrada del pueblo podréis seguir el camino rural, en buen estado, que conduce a la iglesia de Santiago. Antes, sin embargo, hay que conseguir la llave en el pueblo, porque sólo abren julio y agosto. Buen aparcamiento junto al templo. Sorprende por sus dimensiones, más propias de una abadía que de una ermita, aunque está cortada en la misma cabecera. Tiene una portada increíble, con buenísimas esculturas románicas en el tímpano y columnas, y unos ábsides altos y potentes con un friso decorado. Si tenéis la suerte de verla por dentro, la sorpresa será completa. Más esculturas y una arquitectura delicada y poderosa. Valen la pena desviación, y el viaje. En el pueblo está también la iglesia parroquial, románica, y con otra portada de mérito, con el tetramorfos. Es agradable recorrer calles y plazuelas que suben hasta tocar los Mallos. Especial gracia hacen las chimeneas, rematadas con el “bichuelo”, tejado cónico. En la rectoría, Mosén Luis Galindo Bisquer, montó el museo del órgano, interesante. Pueden hacer muy buenas caminatas alrededor de los Mallos de Agüero, gigantescas estructuras geológicas, grandes pilares, como gigantes míticos, petrificados. Pueden ir hasta el bosque de madroños, una curiosidad natural, a unos 5 kms. O acercaros a Sanfelices, un pequeño agregado. O bien dad la vuelta completa a los Mallos, unos 4 kms. O entrad en la cueva del Barranco de la Rabosera, “el Pituelo”, ruta fácil y sencilla donde es muy posible ver volar los buitres. Para comer pueden ir al bar de la piscina. Para comer y dormir tienen un hostal, pero nadie lo aconseja. Y también un camping, el Peña Sola, que ofrece bugalows y apartamentos en el mismo pueblo. O bien bajar a los restaurantes y hoteles de Murillo de Gállego, donde hay otra iglesia románica de campanillas. Aquí encontrarán un hotel rural encantador, muy recomendable, La Real Posada de Liena, con unas habitaciones muy cucas y una cocina cuidada, en un marco de regusto francés, pero muy acogedor.

Vela clàssica a Barcelona


Us agraden els grans velers?. A nosaltres en xiflen. No sabem navegar, ni entenem un borrall de vents ni de veles, però ens atrauen aquests vaixells clàssics, de línies elegants. Ens maravella veure’ls solcar el blau marí amb tot el drap desplegat. I estem d’enhorabona perqué els tindrem a casa. A mitjans de juliol, aquest any 2011 a partir del dia 13 i fins el 17 de juliol, es celebra en aigües de la costa de Barcelona la regata Puig de velers clàssics. Sortiran del club naútic cada dia pels volts del migdia, allà a la una, i faran les delícies dels aficionats maniobrant, amb tot el seu aparell i envergadura, a poques desenes de metres de la sorra de les platges del front marítim. Son embarcacions d’època, clàssics del mar. Barques de més de cent anys i tot!. Si les voleu veure aturades, arribeu-vos al moll del Real Club Nàutic de Barcelona, on estarà exposat aquest museu de la marina mundial. Fusta, bronze, cotó, pita… materials autèntics per a vaixells únics dels segles XIX y XX.  També gaudireu veient-los afrontar les difícils i traicioneres corrents d’aigua i vent de la costa, girant en un pam d’aigüa. Tota la informació que necessiteu a la web de la regata. Tardes contemplatives, amb possibilitat d’un bon bany a les platges de la vila olímpica, amb el teló de fons més adient: les veles blanques a l’horitzó!.

¿Os gustan los grandes veleros?. A nosotros nos chiflan. No sabemos navegar, ni entendemos una palabra de vientos ni de velas, pero nos atraen estos barcos clásicos, de líneas elegantes. Nos maravilla verlos surcar el azul marino con todo el trapo desplegado. Y estamos de enhorabuena porque los tendremos en casa. A mediados de julio, este año 2011 a partir del día 13 y hasta el 17 de julio, se celebra en aguas de la costa de Barcelona la regata Puig de veleros clásicos. Saldrán del club naútico cada día alrededor del mediodía, hacia la una, y harán las delicias de los aficionados maniobrando, con todo su aparato y envergadura, a pocas decenas de metros de la arena de las playas del frente marítimo. Son embarcaciones de época, clásicos del mar. Barcas de más de cien años. Si las queréis ver paradas, debemos ir al muelle del Real Club Náutico de Barcelona, donde estará expuesto este museo de la marina mundial. Madera, bronce, algodón, pita … materiales auténticos para barcos únicos de los siglos XIX y XX. También disfrutarán viéndolos afrontar las difíciles y traicioneras corrientes de agua y viento de la costa, girando en un palmo de agua. Toda la información que necesitan está en la web de la regata. Tardes contemplativas, con posibilidad de un buen baño en las playas de la villa olímpica, con el telón de fondo más adecuado.

Montealegre


Castella, és clar, és terra de castells. I de totes les províncies castellanes és Valladolid la que en te més, en més bon estat i més bonics. Per això hi ha una ruta de castells, preciosa, a fer per la Castella eterna. Una ruta amb fites de calibre, com ara Fuensaldaña, a tocar de la mateixa capital, Torrelobatón, seu del museu dels Comuneros, Peñafiel i el seu preciós castell dedicat a museu del vi, del vi de Ribera de duero, excel·lent entre els excel·lents o La Mota, a Medina del Campo. I encara ens en deixem uns quants. Avui us volem proposar una ruta pels castells de Castella i, com a mostra, us parlarem del de Montalegre de Campos, una fortalessa potent i poderosa. Com la majoria, el poblet, diminut, està amagat, dominat, aclaparat per la mole del seu castell. L’edifici senyoreja horitzons de blat, verd a la primavera, groc a l’estiu, marróns a la tardor i l’hivern. I les quatre cases de pedra d’una vila que va annexa al seu castell. Vila i castell que foren declarats, amb encert, conjunt históric i artístic. El poble te la església de San Pedro, amb un retaure del renaixement, la de Santa María y una ermita. A tocar una altra ermita, anomenada del Humilladero, alberga un museo del Pastor. No gaire lluny hi ha una fita de primer ordre pels infants, i pels grans, al poble medieval de Villalba de los Alcores, que és preciós. Es tracta del parc natural i temàtic anomenat Finca Matallana, un centre d’interpretació de la natura de la Diputació de Valladolid. No gaire lluny de Montealegre també podeu gaudir de la capital de la comarca de Campos, Medina de Rioseco, una població fantàstica, amb tota mena de serveis, de tot tipus, i monuments molt notables a visitar. Per dinar, i per allotjar-vos al mateix poble, us recomanem la Casona de Montealegre, amb el seu restaurant Fàtima. És un bon lloc. Cómode, amb encant. Carta curta, però potent. Del tipus carn i caça. Cuina de Castella, amb molta contundència. Preus un xic elevats, d’acord amb la oferta, molt cuidada, com a totes les Posadas Reales de Castilla, una marca de prestigi. Fora del poble cal que aneu als restaurants i hotels de Medina de Rioseco, a 14 kms. o de Valladolid, a 40 km. Castella, la eterna Castella us està esperant!.

Castilla, está bién claro, es tierra de castillos. Y de todas las provincias castellanas es Valladolid la que tiene más, en mejor estado y más bonitos. Por eso hay una ruta de castillos, preciosa, a hacer por la Castilla eterna. Una ruta con hitos de calibre, como Fuensaldaña, junto a la misma capital, Torrelobatón, sede del museo de los Comuneros, Peñafiel y su precioso castillo dedicado a museo del vino, del vino de Ribera de duero, excelente entre los excelentes o La Mota, en Medina del Campo. Y aún nos dejamos unos cuantos. Hoy os queremos proponer una ruta por los castillos de Castilla y, como muestra, os hablaremos del de Montalegre de Campos, una fortaleza potente y poderosa. Como en la mayoría, el pueblo, diminuto, está escondido, dominado, abrumado por la mole de su castillo. El edificio señorea horizontes de trigo, verde en primavera, amarillo en verano, de tonos marrones en otoño y en el invierno. Y las cuatro casas de piedra de una villa que amanece anexa a su castillo. Villa y castillo que fueron declarados, con acierto, conjunto histórico y artístico. El pueblo tiene también la iglesia de San Pedro, con un retablo del renacimiento, la de Santa María y una ermita. Cerca hay otra ermita, llamada del Humilladero, que alberga un museo del Pastor. No muy lejos hay un hito de primer orden para los niños, en el pueblo medieval de Villalba de los Alcores, que es precioso. Se trata del parque natural y temático llamado Finca Matallana, un centro de interpretación de la naturaleza de la Diputación de Valladolid. No muy lejos de Montealegre también se puede disfrutar de la capital de la comarca de Campos, Medina de Rioseco, una población con todo tipo de servicios y monumentos muy notables a visitar. Para comer, y para hospedarse, en el propio pueblo, os recomendamos la Casona de Montealegre, con su restaurante Fátima. Es un buen lugar. Cómodo, con encanto. Carta corta, pero potente. Del tipo carne y caza. Cocina de Castilla, con mucha contundencia. Precios un poco elevados, de acuerdo con la oferta, muy cuidada, como en todas las Posadas Reales de Castilla, una marca de prestigio. Fuera del pueblo habría que ir a los restaurantes y hoteles de Medina de Rioseco, a 14 kms. o de Valladolid, a 40 km.

Las Edades del Hombre: Passió


Les Edats de l’Home és una magna exposició anual que ens mostra, any rere any, cada any, el riquíssim patrimoni que posseeixen les onze diòcesis de Castella i Lleó. Es localitza sempre en una capital o vila important, en una de les catedrals o colegiates de Castella. Cada nova temporada l’afluència de visitants supera l’anterior i ja són més de deu milions de persones les que han visitat, alguna vegada, en algun lloc de Castella, en alguna de les magnífiques esglésies i catedrals de la regió, una de les quinze primeres edicions de les Edats de l’Home. I no ens sorprèn gens ni mica, perquè aquesta iniciativa, que va sorgir el 1988, ha assolit cotes d’altíssim valor cultural i artístic. El títol de la XVI edició de les Edats de l’Home és PASSIO (en llatí significa això exactament “Passió”). Aquest és el lema, i el tema, al voltant del qual gira la mostra d’aquest any: la representació de la passió de Crist en l’art de Castella i Lleó. L’exposició resultant s’obre pel maig del 2011 i durarà uns set mesos, fins novembre. Les seus d’aquesta meravellosa experiència seran l’Església de Santiago dels Cavallers, a Medina de Rioseco, i l’Església de Santiago el Real, a Medina del Campo. L’Església de Santiago Apòstol, coneguda com a Santiago dels Cavallers, de Medina de Rioseco (Valladolid) és un temple de grans proporcions construït entre els segles XVI i XVII, amb un fastuós retaule major. L’Església de Sant Jaume el Major de Medina del Campo, és d’estil renaixentista herrerià, del XVI. És obligada la visita de la famosa capella del reliquiari. Passió reuneix 180 obres mestres de l’art castellà dels segles X al XX. Les obres no han estat mai abans exposades en cap altre certamen. Una excusa ideal per fer una passejada per les ciutats de Castella, amb els seus nuclis antics plens de castells, esglésies, convents, palaus i casalots. A més de les bellíssimes Medinas, teniu bé aprop Valladolid, amb els seus museus, o Tordesillas, Olmedo, Arévalo, Palència, Toro y Zamora. També les abundants fortaleses de la zona: La Mota, Torrelobatón, Cuellar, Peñafiel, Fuensaldaña, Montealegre … Aprofitem l’ocasió per recomanarvos la visita al Monestir de Santa Maria de Valbuena, seu permanent de la Fundació “Les Edats de l’Home”. Aquest cenobi és un dels conjunts cistercencs més ben conservats d’Espanya, amb l’església, d’una puresa de línies esglaiadora, el claustre, o la capella de Sant Pere, amb les seves fenomenals pintures al fresc gòtiques. En aquesta seu permanent de les Edats de l’Home es poden contemplar diverses exposicions temporals, que van variant. A Medina menjareu molt bé. Al restaurant Pasos Enlace, al mateix carrer Major, amb els seus porxos. Tel: 983 70 10 02. Al costat teniu el restaurant Astúries, i el La RuaLa Rua, una mica més enllà, a la carretera. Bé també Els Arcs, al carrer d’Armes, 4. Tel: 983 72 00 43. Al mateix carrer Major molts bars ofereixen menús del dia. Si voleu dormir a Rioseco, podeu provar a l’Hotel Vittoria Colonna, amb bon restaurant, o en el singular, i exclusiu, Hotel Los Almirantes, de luxe. Té SPA i un altre bon restaurant. Si us agraden més les cases rurals, mireu l’ India Chica. A Valladolid, a mig camí entre les dues Medinas, i per a ús i gaudi de les famílies, l’aposta segura i econòmica és Novotel, entre els millors d’Europa en aquesta cadena. La Passió us espera!.

Las Edades del Hombre és una magna exposición anual que nos muestra, año a año, cada año, el riquísimo patrimonio que poseen las once diócesis de Castilla y León. Se localiza en una capital o villa importante, en una de las catedrales o colegiatas de Castilla. Cada nueva temporada la afluencia de visitantes supera a la anterior y ya son más de diez millones de personas las que han visitado, alguna vez, en algun lugar de Castilla, en alguna de las magníficas iglesias y catedrales de la región, una de las quince primeras ediciones de Las Edades del Hombre. Y no nos sorprende lo más mínimo, porque esta iniciativa, que surgió en 1988, ha alcanzado cotas de altísimo valor cultural y artístico. El título de la XVI edición de las Edades del Hombre es PASSIO (en latín significa “Pasión”). Este és el lema, y el tema, alrededor del cual gira la muestra de este año: la representación de la pasión de Cristo en el arte de Castilla y León. La exposición resultante va a exhibirse unos siete meses, entre los meses de mayo y noviembre de 2010. Las sedes de esta maravillosa experiéncia van ha ser la Iglesia de Santiago de los Caballeros, en Medina de Rioseco, y la Iglesia de Santiago el Real, en Medina del Campo. La Iglesia de Santiago Apóstol, conocida como Santiago de los Caballeros, de Medina de Rioseco (Valladolid) es un templo de grandes proporciones construido entre los siglos XVI y XVII, con un fastuoso retablo mayor. La Iglesia de Santiago el Mayor de Medina del Campo, és de estilo renacentista herreriano, del XVI. És obligada la visita de la famosa capilla del relicario. Passio reúne 180 obras maestras del arte castellano de los siglos X al XX. Las obras no han estado antes expuestas en certámen alguno. Una excusa ideal para dar un paseo por las ciudades de Castilla, con sus cascos antiguos llenos de castillos, iglesias, conventos, palacios y casonas. Además de las bellísimas Medinas vallisoletanas, teneis bién cerca Valladolid, con sus museos, Tordesillas, Olmedo, Arévalo, Palencia o Zamora. También las abundantes fortalezas de la zona: La Mota, Torrelobatón, Cuellar, Peñafiel, Fuensaldaña, Montealegre… Aprovechamos la ocasión para recomendar la visita al Monasterio de Santa María de Valbuena, sede permanente de la Fundación “Las Edades del Hombre”. Este cenobio és uno de los conjuntos cistercienses mejor conservados de España, con la iglesia, de una pureza de línias sobrecogedora, el claustro, o la capilla de San Pedro, con sus fenomenales frescos góticos. En esta sede permanente de las Edades del Hombre se pueden contemplar diversas exposiciones temporales, que van variando. En Medina comereis muy bién. En el restaurante Pasos Enlace, en la calle Mayor, con sus soportales. Tel: 983 70 10 02. Al lado teneis el restaurante Astúrias, y el La Rua, un poco más allá, en la carretera. Bueno Los Arcos, en la calle de Armas, 4. Tel: 983 72 00 43. En la misma calle Mayor muchos bares ofrecen menús del dia. Si quereis dormir en Rioseco, podeis probar en el Hotel Vittoria Colonna, con buén restaurante, o en el singular, y exclusivo, Hotel Los Almirantes, de lujo. Tiene SPA y otro buén restaurante. Si os gustan más las casas rurales, mirad la India Chica. En Valladolid, a medio camino entre las dos Medinas, y para uso y disfrute de las famílias, la apuesta segura y económica és el Novotel, entre los mejores de Europa en esta cadena.

Caserta


La decadència ordenada te un nom: Caserta. Aquesta vila a les afores de Nàpols, a uns 40 kms. al nord, viu en el passat. Viu del que el passat li va deixar en herència. Una herència potser ja tronada, però que permet la vila i els seus habitants d’anar subsistint amb els turistes que per allà es deixen caure. I la gent va a Caserta a impressionar-se, a deixar-se impressionar, amb la sumptuositat barroca i classicista del més gran palau d’Europa, més gran que Versalles. Un palau immens, inabastable, amb habitacions i estàncies decorades amb el gust dubtós, amanerat i ampul·lós, de la monarquia borbònica de les Dues Sicíl·lies, que sabia que la seva història tenia un temps marcat i assignat. Però el més impressionant de Caserta no és el palau, sinó els jardins. El rei Carles feu desviar un torrent per provocar una cascada de 65 mts. d’alt i fer que un riu sencer travesses un jardí a la francesa, durant 4 kms. ben llargs. Un jardí anglès, que ara está obert, ara està tancat per reformes, completen l’escenari. Magnificència en estat lamentable de revista, però que us recomanem, perquè cal veure-la. Si no us voleu cansar preneu el bus que fa la volta als jardins fins la cascada. Podeu visitar jardins i/o palau, a voluntat. Excel·lent aparcament municipal subterrani, grandiós i desert com el propi palau, just al davant mateix. I al costat un bon lloc per dinar, amb un bon menú, caret però sense sorpreses de darrera hora: l’Hotel Jolly i el seu restaurant. Habitacions molt correctes. Per a les famílies recomanem dormir al Novotel de Caserta mateix. No us deixeu per veure, prop de Caserta, el poblet medieval de Caserta Veccia, un poblet molt petitó i bonic. La Itàlia del sur, maravellosa!.

La decadencia ordenada tiene un nombre: Caserta. Esta villa en las afueras de Nápoles, a unos 40 kms. al norte, vive en el pasado. Vive de lo que el pasado le dejó en herencia. Una herencia quizás ya amortizada, pero que permite la villa y sus habitantes ir subsistiendo con los turistas que por allí se dejan caer. Y la gente va a Caserta a impresionarse, a dejarse impresionar, con la suntuosidad barroca y clasicista del mayor palacio de Europa, más grande que Versalles. Un palacio inmenso, inalcanzable, con habitaciones y estancias decoradas con el gusto dudoso, amanerado y ampuloso, de la monarquía borbónica de las Dos Sicilias, familia que sabía que su historia tenía un tiempo marcado y asignado. Pero lo más impresionante de Caserta no es el palacio, sino los jardines. El rey Carlos hizo desviar un torrente para provocar una cascada de 65 mts. de alto y hacer que un río entero atravesase un jardín a la francesa, durante 4 kms. largos. Un jardín inglés, que ahora está abierto, ahora cerrado por reformas, completa el escenario. Magnificencia en un estado lamentable de revista, pero que os recomendamos, porque hay que verla. Si no quereis cansaros, podeis tomar el bus que da toda la vuelta a los jardines hasta la cascada. Podéis visitar los jardines y/o el palacio, a voluntad. Excelente aparcamiento municipal subterráneo, grandioso y desierto como el propio palacio, justo enfrente mismo. Y al lado, un buen lugar para comer, con un buen menú, carito pero sin sorpresas de última hora: el Hotel Jolly y su restaurante. Habitaciones muy correctas. Para las familias recomendamos dormir en el Novotel de Caserta mismo. No dejen de ver, cerca de Caserta, el pueblo medieval de Caserta Veccia, un pueblecito muy pequeñito y bonito.

Murillo de Gállego


Quan pugeu al Pirineu Aragonés o Navarrés des de Barcelona per Osca, camí de Pamplona per la N-240, segur que no haureu pogut deixar de contemplar l’absis potent, esvelt, poderós i dominant que s’alça davant els vostres ulls, a mà esquerra de la carretera. Ho fa en un lloc escenogràfic, just davant per davant d’un altre fita clamorosa: els imponents Mallos de Riglos, que s’alcen just a l’altra banda del riu Gállego, a mà dreta de la carretera. Segur que alguna vegada heu pensat parar, o heu parat. Però ja no és tan clar que hagueu decidit escalar la carretereta que us portaria fins dins del poble de Murillo, per poder fer una ullada a la joia romànica que guarda. És la iglèsia del Salvador. Les línies pures d’aquest edifici us encantaran. També hi ha un museu de l’electricitat interessant i la possibilitat de fer alguns esports d’aventura, en aigües del Gállego, i als Mallos. El casc urbà de Murillo també és força pintoresc, tot i que no te més. Dalt de tot del poble hi ha l’ermita de la Verge de la Liena, amb portada gòtica, un retaure churrigueresc i portentosa presència. En aquesta zona més alta de la localitat podreu veure les restes de l’antic poble medieval, amb els fonaments del castell, una necròplis de tombes excavades a la roca. Just aquí dalt teniu l’únic hotel i restaurant del poble: La Real Posada de Liena. Nom rimbombant per un elegant hotel de tres estrelles, de regust molt afrancesat, que juga amb la decoració barroca com a millor aposta. Però no és aquesta la única possibilitat de dormir bé a Murillo. L’hotelet rural La Casona de la Reina Berta és un altre allotjament amb molt d’encant. També hi trobareu un càmping, i diverses cases rurals. Si vist la qualitat de l’oferta heu pensat passar un pont a la zona, fareu molt bé. Podeu veure un munt de monuments. A tocar teniu Ayerbe, una vila medieval important, amb palaus i esglèsies. Un xic més lluny el castell de Loarre colmarà els desitjos dels vostres infants. Un senyor castell, amb tot el que cal. Agüero, amb el museu de l’òrga i les esglèsies, Bolea i la colegiata renaixentista, joia incomparable, el monestir de Sant Juan de la Peña, el poble i castell de Biel… bé, no pararíem. Ja ho veieu, heu d’arribar-vos a Murillo de Gállego i els seus voltants.

Al subir hacia el Pirineo Aragonés o Navarro desde Barcelona por Huesca, camino de Pamplona por la N-240, seguro que no habréis podido dejar de contemplar el ábside potente, esbelto, poderoso y dominante que se alza ante vuestros ojos, a mano izquierda de la carretera. Lo hace en un lugar escenográfico, justo enfrente de otro hito clamoroso: los imponentes Mallos de Riglos, que se alzan justo al otro lado del río Gállego, a mano derecha de la carretera. Seguro que alguna vez habéis pensado parar, o habeis parado. Pero ya no está tan claro que hayais decidido escalar la carreterita que les os lleva hasta el centro del pueblo de Murillo, para poder echar un vistazo a la joya románica que guarda. Es la Iglesia del Salvador. Las líneas puras de este edificio les encantarán. También hay un museo de la electricidad interesante y la posibilidad de hacer algunos deportes de aventura, en aguas del Gállego, y en los Mallos. El casco urbano de Murillo también es bastante pintoresco, aunque no tiene más. En lo más alto del pueblo está la ermita de la Virgen de la Liena, con portada gótica, un retablo churrigueresco y portentosa presencia. En esta zona más alta de la localidad podrán ver los restos del antiguo pueblo medieval, con los restos del castillo, una necròplis de tumbas excavadas en la roca. Justo aquí arriba tenéis el único hotel y restaurante del pueblo: La Real Posada de Liena. Nombre rimbombante por un elegante hotel de tres estrellas, de sabor muy afrancesado, que juega con la decoración barroca como mejor apuesta. Pero no es ésta la única posibilidad de dormir bien en Murillo. El hotelito rural La Casona de la Reina Berta es otro alojamiento con mucho encanto. También encontrarán un camping, y varias casas rurales. Si visto la calidad de la oferta han pensado en pasar un puente en la zona, haréis muy bien. Podéis ver un montón de monumentos. Junto a Murillo tienen Ayerbe, una villa medieval importante, con palacios e iglesias. Un poco más lejos el castillo de Loarre colmarà los deseos de sus niños. Un señor castillo, con todo lo necesario para serlo. Agüero, con el museo de la órgano y las iglesias, Bolea y la colegiata renacentista, joya incomparable, el monasterio de San Juan de la Peña, el pueblo y castillo de Biel … bien, no pararíamos. Ya lo veis, debeis de pasar un fin de semana Murillo de Gállego y sus alrededores.

Solar de Mateus


El palau de Mateus és un dels més bonics i ben conservats palaus nobles d’Europa. Està situat al nord de Portugal, a uns dos kms. a les afores de la ciutat de Vila-Real, que també mereix una visita, seguint la carretera N 322 en direcció a Sabrosa,  a uns 90 kms. de la ciutat de Porto, una altra referència inexcusable en una visita a Lusitània. Podeu anar-hi en el curs d’unes vacances al país veï, sempre tan desconegut, i tan proper. Si veniu per l’autopista  A24 cal deixar-la en la sortida de la N322, i seguir, alesores, en direcció Vila Real Centre. La casa Mateus fou bastida al segle XVIII en una bellíssima arquitectura barroca. Ja els seus exteriors són magnífics: jardins amb parterres florits, llacs i estanys, on s’hi reflexa la maravillosa façada principal. És tota ella una orgia de decoració exhuberant, que tot i això, s’enmarca en unes línies molt pures. L’interior és d’un luxe babilònic. És un veritable plaer estètic passejar per les seves sales, la biblioteca o la capella. Tota la finca està rodejada de camps de vinyes on es produeixen els famosos vins Mateus, els de l’ampolla en forma de guitarra. Hi ha també un museu familiar i una sala d’exposicions. Si amb infants la visita complerta es fa massa llarga, podeu optar per fer una volta només pels jardins i l’exterior del palau. Per dormir teniu un Estalàgem, és a dir l’equivalent a un Parador Nacional, a tocar de Mateus. També una bonica casa rural. Nosaltres vàrem dormir a Vila Real, en concret a l’Hotel Miracorgo. Bellíssimes vistes al riu Corgo, que passa encaixonat sota una profunda gorja. Si decidiu, bona decisió, anar de vacances a Portugal, penseu incloure Mateus dins la vostra llista.

El palacio de Mateus es uno de los más bonitos y mejor conservados entre los palacios nobles de Europa. Está situado al norte de Portugal, a unos dos kms. en las afueras de la ciudad de Vila-Real, que también merece una visita, siguiendo la carretera N 322 en dirección a Sabrosa, a unos 90 kms. de la ciudad de Porto, otra referencia inexcusable en una visita a Lusitania. Pueden ir en el curso de unas vacaciones en el país vecino, siempre tan desconocido, y tan cercano. Si vienen por la autopista A24 hay que dejarla en la salida de la N322, y seguir en dirección Vila Real Centro. La casa Mateus fue construida en el siglo XVIII en una bellísima arquitectura barroca. Ya sus exteriores son magníficos. Jardines, con parterres floridos, lagos y estanques, donde se refleja la maravillosa fachada principal, una orgía de decoración exuberante, que a pesar de ello, se enmarca en unas líneas muy puras. El interior es de un lujo babilónico. Es un placer estético pasear por sus salas, la biblioteca o la capilla. Toda la finca está rodeada de campos de viñedos donde se producen los famosos vinos Mateus, los de la botella en forma de guitarra. Hay también un museo familiar y una sala de exposiciones. Si vais con niños la visita completa puede que se haga demasiado larga. Opten entonces por dar una vuelta solo por los jardines y el exterior del palacio. Para dormir tienen un Estalagem, es decir el equivalente a un Parador Nacional, al lado de Mateus. También una bonita casa rural. Nosotros dormimos en Vila Real, en concreto en el Hotel Miracorgo. Bellísimas vistas al río Corgo, que pasa encajonado bajo una profunda garganta. Si deciden, buena decisión, ir de vacaciones a Portugal, no duden en incluir Mateus en su lista.