Tres tombs a Alcover

Pel gener o febrer te lloc la tradicional passada dels tres tombs a la bonica població d’Alcover, al camp de Tarragona, a mig camí de Valls, Reus i Tarragona capital. Les famílies amb infants, petits o grans, tenim una nova oportunitat per gaudir de la festa dels burros. Diumenge, 2 de febrer de 2014 començarà la festa dels Tres Tombs amb un esmorzar popular a l’esplanada de la Cooperativa Agrícola d’Alcover on agafar  forces per tot el dia. Seguidament hi ha missa solemne i, en sortir de missa, els tradicionals tres tombs, o voltes, seguint la muralla medieval. Desprès d’haver fet tres tombs,  el mossèn beneeix tots els animals, del poble i foranis, que li porten. A més de veure els animals, cosa que sol agradar als més petits de la casa, podeu fer un munt de coses si us decidiu a pujar fins Alcover. Com per exemple arribar-vos fins el Remei, una maravellosa ermita, a les afores del poble, en el marc també molt meravellós de la vall del riu Glorieta. El Remei és un santuari situat a uns kilòmetres d’Alcover, en un paratge molt i molt bonic, seguint el curs riu de la Glorieta, un riu d’aigües puríssimes, cristal·lines, joganeres, que formen gorgs magnífics, refrescants. Si pot pujar en cotxe, carretera estreta però molt factible, asfaltada i es planera. La vall del Glorieta és idílica per passejar-hi i per banyar-se en el riu. A l’estiu és un goig. Aneu fins Alcover per la autopista AP2, sortint a Valls, i d’aquí a Alcover. O bé per la AP7, sortint a Reus i, d’aquí a Alcover. Si voleu fer més coses, val a dir que al poble també hi ha un museu molt interessant, molt ben muntat, i molt adient per èsser visitat per les famílies amb infants, i per tothom. Està instal·lat en una casa de burgesos del segle XIX que per ella sola ja mereix una visita: Cal Batistó. Una casa amb grans salons i alcobes de l’època dels revesavis, de sostres alts, parets pintades i llits de fusta d’Olot. Amb capella privada, bany d’estil regència i cuina econòmica de carbó. I, a més, totes aquestes estàncies estan plenes d’objectes antics, com ara mobles, gramòfons, gerros o altres andròmines, que faran les delícies de la vostra canalla, o dels avis si els porteu d’excursió. A la planta de dalt de tot el museu ofereix una inaudita i valuosa col·lecció de fòssils de peixos, crustàcis i altres bèsties marines, que han anat sortint entre les roques litogràfiques de les canteres properes al poble. Una mostra reduïda d’exemplars que avui dia estan a les vitrines dels millors museus de paleontologia del món. Quedareu bocabadats. Son poques peces però molt importants, didàctiques i ben mostrades i explicades. Per dormir mireu-vos la casa de l’Hort de la Cinteta, al mig del poble antic, amb hort i piscina. Es bonica i cara però hi cap molta gent. Fora de la vila teniu una casa rural preciosa: Mas Corbella. Totes les comoditats, piscina inclosa també. També podeu mirar els hotels a Valls, com el Class, o Casa Felix on es menja molt bé. Si penseu en la zona per unes petites vacances de cap de setmana, fareu molt bé. La Tarragona imperial, patrimoni de la humanitat, està a tocar, amb les restes romanes impressionants. Port-Aventura no queda lluny, ni les platges de Cambrils o Salou tampoc. Reus i el seu modernisme estan a només 10 kms per autovia. Montblanc no gaire més lluny. Les muntanyes de Prades, amb pobles com Montral, Farena o Capafons, bellíssims, a tocar. Un munt de rutes a peu o en bici son possibles, descobrint racons fabulosos. Ja veieu que amb l’excusa de la festa dels burros d’Alcover us pot sortir un cap de setmana rodó!.

Este próximo fin de semana en la bonita población de Alcover, en el campo de Tarragona, tendrá lugar la fiesta de los burros. El domingo, 2 de febrero de 2014 podreis disfrutar de la tradicional pasada de los Tres Tombs. Alcover merece una visita, por lo bonito del pueblo medieval, por su ermita del Remei, y por el rio Glorieta, un paraje natural de primera. También hay un museo muy interesante. Si vais a quedaros a dormir por allí miraros la casa de l’Hort de la Cinteta, o una casa rural preciosa: Mas Corbella. Hay hoteles en Valls, com0 el Class, o Casa Felix. Si vais todo el fin de semana podeis ver la Tarragona imperial, patrimonio de la humanidad, o PortAventura.

L’Aplec a Santa Brígida d’Amer

El poble d’Amer, a la fantàstica comarca de la Selva, està estratègicament situat entre Les Guilleries, la Serra de Rocacorba i de Finestres, els darrers contraforts del Collsacabra i la plana alta del Ter, a la zona de Susqueda. És al mig del camí entre el mar i la Garrotxa, un xic més amunt de Santa Coloma de Farnés i Anglès, però abans d’arribar a Olot, a la C-63. La manera més fàcil d’arribar-hi és anar fins a Sils per la C-32, i allà pendre la mateixa C-63 en direcció Santa Coloma i Anglès. O bé anar a Anglès de cop, des de Girona, per la N-141. Us volem convidar a visitar Amer en ocasió d’un altre d’aquests aplecs gironins que tan ens agraden. D’aquestes trobades de germanor que fa la gent de Girona, en llocs fantàstics, en ermites maravelloses, on es dina en bona companyonia i on els infants campen en total llibertat. Un lloc així és la ben espectacular ermita de Santa Brígida, situada en un increible espadat, que per ell sol ja mereix una ullada. Al mig del bosc, en un paratge molt bonic, literalment penjada damunt la vall d’Amer. L’edifici no és gran cosa. Els voltants són fabulosos. En els cingles propers els escaladors practiquen el seu esport arriscat. No n’hi ha per menys. Les alçades són completament verticals. La festa comença el primer dissabte de febrer, a la tarda, amb uns focs d’artifici, i sense artifici, davant l’ermita. Però el dia fort és el primer diumenge, aquest any serà el dia 2 de febrer. De bon matí surten de la plaça del poble els vilatans amb bicicleta, o a peu. En bici de muntanya, és clar. No apte per no iniciats. L’ermita no és lluny d’Amer, però la pujada és potent. També podeu intentar pujar en cotxe, per un camí de terra ample que surt d’Amer, però no podreu arribar fins dalt de tot, i pot estar molt ple i costar d’aparcar. Durant el matí diversos actes festius, concursos i altres. Missa solemne i cant dels goigs. Un divertit concurs de lloances. Dinar pels voltants, en colla, i a la tarda sardanes i el cant dels adéus, per acabar. Estremidor de veritat. Una diada de camp, de gresca sana, en un paratge natural sorprenent. Amer és una vila bonica de veure. Te l’església, que fou la d’un antic monestir romànic, dissortadament arruïnat, amb els absis i absidioles ben conservats. La resta és barroc. La plaça de la Vila, porxada, és la més gran de Catalunya. El nucli antic conserva el sabor medieval, sense més. Els amants de la bicicleta, a més de pujar a l’ermita, poden fer part de la via verda de l’antic ferrocarril Girona-Olot, fins el Pasteral o Sant Genís Sacosta. També poden anar fins la famosa Font Picant d’Amer, aigües amb gas, o recòrrer els bucòlics paisatges del riu Brugent. També podeu fer una ruta de masies i cases fortes molt abundants pels volts d’Amer, com ara la Torre de Sant Climent, del segle XIII, o els grans masos de Palou, Gallissà i Can Ter. O fer una ruta, també molt bonica, per les ermites del terme. A més de Santa Brígida teniu Sant Climent, o Sant Agustí de Lloret Salvatge, romàniques, més o menys transformades. També podeu pujar fins Sant Martí Sacalm, sota els espadats de Sau, per veure’n el paratge, solitari, rural a més no poder, i les masies que hi ha per allà. El més normal serà dinar de picnic, a l’aplec, amb tothom, en família o en colla. Però a Amer hi ha bons restaurants, com el Giralt, a la plaça de Sant Miquel, 5. Tel: 972.43.00.45. I bons hotels, amb restaurant, com La masia d’Amer, just al camí de Santa Brígida, i amb excel·lents vistes sobre l’ermita, ideal per passar-hi el cap de setmana!. També molt bé, més tradicional i clàssic, l’Hostal Sant Marçal, amb bona cuina. Animeu-vos a passar una diada divertida, o un cap de setmana, perquè no!. Tots a l’aplec!.

El pueblo de Amer, en la fantástica comarca de la Selva, está estratégicamente situado entre las Guilleries, la Sierra de Rocacorba y los últimos contrafuertes del Collsacabra, en la llanura alta del Ter, en la zona de Susqueda. Está a medio camino entre el mar y la Garrotxa, un poco más al norte de Santa Coloma de Farnés y Anglés, pero antes de llegar a Olot, en la C-63. La manera más fácil de llegar allí es ir hasta Sils por la C-32, y tomar la misma C-63 en dirección Santa Coloma y Anglés. O bien ir hasta Anglés de golpe, desde Girona, por la N-141. Os queremos invitar a visitar Amer en ocasión de otro de esos encuentros gerundenses que tanto nos gustan. De estos encuentros de hermandad que hace la gente de Girona, en lugares fantásticos, en ermitas maravillosas, donde se come en buena camaradería y donde los niños campan en total libertad. Un lugar así es la muy espectacular ermita de Santa Brígida, situada en un increíble acantilado, que por sí solo ya merece un vistazo. En medio del bosque, en un paraje muy bonito, literalmente colgada sobre el valle de Amer. El edificio no es gran cosa. Los alrededores son fabulosos. En los riscos cercanos los escaladores practican su deporte arriesgado. No es para menos. Las alturas son completamente verticales. La fiesta comienza el primer sábado de febrero, por la tarde, con unos fuegos artificiales, y sin artificio, ante la ermita. Pero el día fuerte es el primer domingo. Por la mañana salen de la plaza del pueblo los lugareños en bicicleta, o a pie. En bici de montaña, claro. No apto para no iniciados. La ermita no está lejos de Amer, pero la subida es potente. También se puede intentar subir en coche, por un camino de tierra ancho que sale de Amer, pero no podrán llegar hasta arriba de todo, y puede estar muy lleno y costará aparcar. Durante la mañana hay diversos actos festivos, concursos y otros. Luego una misa solemne y un divertido concurso de alabanzas. Comida por los alrededores, en grupo, y por la tarde sardanas y el canto de los adioses, para acabar. Estremecedor de verdad. Una fiesta de campo, de juerga sana, en un paraje natural sorprendente. Amer es una villa bonita. Tienen la iglesia, que fue la de un antiguo monasterio románico, desgraciadamente arruinado, con los ábsides y absidiolos bien conservados. El resto es barroco. La plaza de la Vila, con sus arcadas,  es la más grande de Cataluña. El núcleo antiguo conserva el sabor medieval, sin más. Los amantes de la bicicleta, además de subir a la ermita, pueden hacer parte de la vía verde del antiguo ferrocarril Girona-Olot, hasta el Pasteral o Sant Genís Sacosta. También pueden ir hasta la famosa Fuente Picante de Amer, aguas con gas, o recorrer los bucólicos paisajes del río Brugent. También se puede hacer una ruta de masías y casas fuertes, muy abundantes alrededor de Amer, como la Torre de San Clemente, del siglo XIII, o los grandes masías de Palou, Gallissà y Can Ter. O hacer una ruta, también muy bonita, por las ermitas del término. Además de Santa Brígida tienen San Clemente, o San Agustín de Lloret Salvaje, románicas, más o menos transformadas. No dejen de visitar Sant Martí Sacalm, bajo los acantilados de Sau, para ver el paraje, solitario, rural a más no poder, y las masías que hay por allí. Lo normal será comer de picnic, en la romería, con todo el mundo, en familia o en grupo. Pero en Amer hay buenos restaurantes, como el Giralt, en la plaza de San Miguel, 5. Tel: 972.43.00.45

Fira de la Candelera a La Pobla de Claramunt

La Pobla de Claramunt és una vila propera a Igualada, de la comarca de l’Anoia, celebra la tradicional festa de la Candelera. El diumenge 2 de febrer serà el dia fort. A les 12 del migdia, església de Santa Maria hi haurà una missa solemne cantada per la Capella de Música de la Tossa, en honor a la patrona de la Pobla, i la benedicció de candeles. Acabada la missa, la mateixa Capella de Música de la Tossa oferirà un concert de cant coral. També trobareu un mercat de productes artesanals i d’alimentació, obert des de les 9 del matí a les 2 del migdia, als carrers del nucli antic. No us perdeu els inflables per als infants, que funcionaran des de les 11 del matí a la 1 del migdia, a la plaça de l’Ajuntament. En aquesta plaça, abans, a les 11 del matí, s’hi hauran ballat sardanes. Arribeu-vos fins La Pobla de Claramunt, gaudiu de les parades amb embotits, formatges, coques… o dels bunyols de la Candelera. Una bona manera de passar el diumenge!. A més, per justificar ben justificat el dia i el viatge, podeu programar una sortida al castell de Claramunt, un dels millors, sinó el millor, de Catalunya.  El castell de Claramunt, que ja hem descrit en aquest bloc, és una fita imprescindible pels viatgers familiars. Un castell esplèndit, ben conservat, poderós, altaner, que controla els camins del Penedès, de Lleida, de Barcelona i de l’Anoia. La millor pista per arribar-hi surt, precisament, des de la Pobla de Claramunt. Per anar-hi el més fàcil és agafar l’autopista sense peatge, l’A2, camí de Lleida. Sortiu-ne abans d’Igualada, just passar el túnel del Bruc, a l’alçada de La Pobla de Claramunt, tot anant en direcció Capellades per la C-15. Tot ben indicat. Al poble hi ha alguns restaurants i bars on podeu dinar. També teniu restaurants al poble de Carme, com el Racó de Carme. O bé a La Pobla de Claramunt, on hi ha la Fonda Robert, un lloc excel·lent, amb bones habitacions per si us cal dormir. A Capellades hi trobareu la seva tradicional Fonda de Capellades, de tota la vida, o el restaurant El Tall de Conill, que pertany a un hotel del mateix nom, o l’Hostal Can Carol. Un ambient refinat: l’Equilibri. Pizzes i menús, al Dalt i Baix. Bona Candelera a la Pobla de Claramunt!.

La Pobla de Claramunt es una villa próxima a Igualada, en la comarca de la Anoia, donde se organiza una fiesta por la virgen de la Candelaria. El domingo es el dia fuerte con mercado tradicional de artesanos y gastronómico, talleres para los crios y demostración de oficios. Vale la pena subir hasta Claramunt, y no solo por esta fiesta, sino porque en sus proximidades se situa una joya medieval increíble: el castillo de Claramunt, uno de los mejores, sino el mejor, de Cataluña. El castillo de Claramunt, ya descrito en este blog, es un hito imprescindible para los viajeros familiares. Un castillo espléndido, bien conservado, poderoso, que controla los caminos del Penedès, de Lleida, de Barcelona y de la Anoia. Fcilmente accesible desde el pueblo. Llegareis a la Pobla de Claramunt por la autovía A-2, libre de peaje, camino de Lleida. Salgan a la altura de Igualada, yendo luego en dirección Capellades por la C-15. Hay buenos restaurantes en el pueblo o en los vecinos, como el Racó de Carme. Pensamos ahora en la Fonda Robert, un lugar excelente, con buenas habitaciones por si necesitan dormir. En Capellades encontraréis otra fonda, la Fonda de Capellades, y restaurantes como El Tall de Conill, con un hotel del mismo nombre, o el hostal Can Carol. Un ambiente refinado: el Equilibrio. Pizzas y menús, en Dalt y Baix. ¡Buena Candelaria!.

Candelera de Molins de Rei

Un any més arriba la Fira de la Candelera de Molins de Rei. Concretament es celebra aquest proper cap de setmana, el primer de febrer. I ja van més de 163 edicions!. Val la pena agafar el tren i anar a veure-la amb la vostra canalla. Son moltes places i carrers completament plens de parades de la més gran fira pagesa que hem vist. A més, està molt a prop de Barcelona, i és facilíssim arribar-hi en tren. En cotxe no ho intenteu: l’aparcament és molt difícil, hi ha pilons de carrers tallats i manca aparcament. A la fira hi trobareu tot alló relacionat amb l’agricultura i la ramaderia: arbres, plantes, maquinaria, aparells pel camp, bestiar, jardineria, decoració, oli, vi, cava, antiquaris, brocanters, artesans, oficis i moltes d’aquelles coses que fan la delícia dels infants. Entre el més bonic us direm que hi ha una granja amb animalons, una mena de petit zoo pagés. També hi trobareu molta música i animació, teatre, gegants, la fira infantil, atraccions i parc lúdic. Ja veieu que els vostres fills i filles s’ho passaran molt bé. Ah! i pels que us agrada el menjar de pagès, no us perdeu l’esmorzar dels traginers o la botifarrada popular. Si no heu pensat res millor pel matí, o la tarda, del primer dissabte i diumenge de febrer, Molins de Rei pot ser una bona alternativa. Per dinar hi ha desenes de bars i restaurants. És tradicional, de tota la vida, el café del Foment. Bon lloc. Tapes bones al Gato Negro. Més clàssics teniu El Tast, o al centre també l’Àpat. Vinga, cap a Molins!.

La super, maxi, mega feria de la Candelera de Molins de Rei se celebra desde hace 163 años. (2014). Siempre impresiona ir a ver una feria que hace más de siglo y medio que dura. Y más si és en una población tan grande como el actual Molins de Rei, y esta se vuelca. Plazas y calles ocupadas por una gran feria campesina. No lo han visto nunca. Y junto a Barcelona, por la AP2. Aunque casi mejor se va en tren. Encontrarán árboles, plantas, maquinaria, aparatos para el campo, ganado, cosas que son, precisamente, los orígenes del encuentro. La feria se arrastra por la historia desde que Molins era un centro agrícola de primer orden, en el valle del Llobregat, al servicio de Barcelona. Pero hoy día no sólo encontrará esta raíz campesina. La cosa se ha modernizado, diversificado y extendido. Ahora abarca plantas, pero también jardinería y decoración. Hay maquinaria de campo y mucho ganado, pero también aceite, vino, cava y gastronomía. Caballos pero también automóviles. Y, naturalmente, no podían faltar los anticuarios, almonedas, artesanos, oficios y otros. Hay que subrayar que se realizan encuentros de coleccionismo, como la de chapas de cava. Y para los niños hay mucha música y animación, teatro, gigantes, la feria infantil, atracciones y parque lúdico. Ya veis que vuestros hijos e hijas se lo pasarán muy bien. ¡Ah! y si os gusta la comida de campo, no os perdáis el desayuno de los arrieros o la butifarrada popular. Si no han pensado nada mejor para hacer por la mañana o la tarde, del primer sábado y domingo de febrero, Molins de Rei puede ser una buena alternativa.

Tradicional aplec de Sant Mer

Sempre us hem comentat com ens encanten els aplecs a les ermites de les comarques de Girona. aquell ambient festiu, les sardanes, l’aire de germanor. Ens agrada escoltar les sardanes de fons, més que ballar-les, mentre encenem una bona brasa, parem la taula i començen a fer la carn o les botifarres, tot petant la xerrada amb la colla o els veïns. Ens agrada molt veure la nostra canalla còrrer lliurament amunt i avall, fer amics i amigues, gaudir de la gresca general, en fi, campar. Això és el que passa a l’aplec de l’ermita de Sant Mer. Us ho vàrem recomanar l’any passat, i va ser mala sort. Un dia infernal, pluja, vent… va impedir l’aplec. Aquest any no serà així. Per això us el recomanem per aquest any i per sempre: l’aplec de Sant Mer a prop del poblet de Vilademuls, o qualsevol altre aplec popular a Girona. Aprofiteu per passar un dia de natura i festa, i conèixer la bellíssima comarca del Pla de l’Estany. Els pobles petits de la zona, rústics, autèntics, medievals, com ara Ollers, Terradelles o Sant esteve de Guialbes. Arribeu-vos a l’ermita de Sant Mer el dia 2 de febrer, el diumenge posterior més proper, a Sant Mer. Però atenció, recordeu: si plou no faran l’aplec fins dues setmanes després, o mai, com va passar l’any 2013.  Si tot va bé trobareu molta gent, de tota la comarca, sobretot de Banyoles. Hi ha pobles, com Medinyà, o Sant Julià de Ramis, que organitzen excursions. Veureu com es celebra el divertit jocs de tota la vida, o el concurs “l’home més fort de Sant Mer”. Hi ha ballada de sardanes i missa solemne. També podeu gaudir d’una fira de productes artesans. De vegades hi ha actuacions folklòriques, de gegants o castellers. Si us decidiu a pujar-hi, pregunteu el camí a Vilademuls, a Sant Esteve o als pobles del costat. És planer, està asfaltat, tot i que és estret i enrevessat. Sense guia serà difícil trobar l’ermita. Si no arribeu aviat haureu d’aparcar lluny, i caminar. Vilademuls mateix també és una població bonica. Ho arribareu seguint la carretera N-II, o la AP-7 fins la sortida 5, la d’Orriols. Alla agafarem la GI-513 o la 623, en direcció Banyoles. La zona disposa de moltes cases rurals i hotels amb encant per passar-hi un bon cap de setmana. Ens agrada Can Fort, a Sant Esteve, o  el Mas Alba, que te una granja en funcionament i una formatgeria artesana. També Can Miquelet. Ideals per a les famílies són els apartaments del golf rural Mas Pagés. Podeu jugar a golf tota la colla!. Bons dinars a la Masia de Can Ferrer, a Terradelles, a les afores del nucli urbà. Tel. 972560153. Mòbil: 607 58 43 39. És una zona ideal per anar amb bici, passejar o no fer res de res. Camps i boscos, camins plans, naturalessa a dojo. Tots a Sant Mer!.

Nos encantan los encuentros multitudinarios en las ermitas de las comarcas de Girona. El ambiente festivo, el aire de hermandad. Nos gusta oír tocar sardanas mientras encendemos una buena brasa, preparamos la mesa y empezamos a hacer la carne o las butifarras. Nos complace ver a nuestros hijos correr arriba y abajo, hacer amigos y amigas, disfrutar de la fiesta. En medio de una naturaleza fantástica, no lejos del pueblo de Vilademuls, y cerca también de otros pueblos de la bellísima comarca del Pla de l’Estany, como Ollers, Terradelles o San esteve de Guialbes. Allí, en un entorno idílico se levanta la construcción graciosa de la ermita de San Mer, el patrón de Banyoles. Justamente el día 27 de enero es la fiesta del santo, y el domingo posterior más cercano, sea enero o sea febrero, tiene lugar la romería a la ermita. Suele haber mucha gente de la comarca, sobre todo bañolenses. Pronto el entorno del templo y los bosques cercanos se llenan de grupos de amigos, de familias, que montan sus mesas y sillas formando un comedor de hermandad al aire libre. Se celebra el divertido concurso “el hombre más fuerte de San Mer”. Hay baile de sardanas, que da el aire festivo, y misa solemne. También pueden disfrutar de una feria de productos artesanos. A veces, según el año, hay actuaciones folclóricas, de gigantes o castellers. Si se deciden a ir, pregunten por el camino en Vilademuls, en Sant Esteve o los pueblos de al lado. Es llano, está asfaltado, aunque es estrecho y enrevesado. Sin guía será difícil encontrar la ermita. Si no llegáis pronto debereis aparcar lejos, y caminar. Si llueve no habrá romeria. Entonces la trasladan 15 días, dos domingos después. Vilademuls es una población bonita. El término municipal acoge otros núcleos muy interesantes. Nos gustaría destacar el pueblecito de Ollers, medieval, encantador. Llegarán hasta Vilademuls y San esteve de Guialbes siguiendo la N-II, o la AP-7 hasta la salida 5, la de Orriols. Allà hay que tomar la GI-513 o la 623, en dirección Banyoles. La zona dispone de muchas casas rurales y hoteles con encanto para pasar un buen fin de semana. Nos gusta Can Fort, en Sant Esteve. Una casa para alquilar, muy chula. Como también lo es, y mucho, el Mas Alba, que tiene una granja en funcionamiento y una quesería artesana. También Can Miquelet. Ideales para las familias, o grandes grupos, son los apartamentos del golf rural Mas Pagés, una propuesta bien divertida. ¡Pueden jugar al golf todo el grupo!. Animaos. Banyoles y el Pla de l’Estany está repleto de pueblos maravillosos. Es una zona ideal para ir en bici, pasear o no hacer nada de nada. Campos y bosques, caminos llanos, naturaleza a raudales. Buenas comidas en la Masia Can Ferrer, en Terradelles, a las afueras del núcleo urbano. Tel. 972 56 01 53. Móvil: 607 58 43 39.

Fira del Farro a la Vall de Bianya

A l’Hostal Nou, un petit llogarret de la maravellosa  Vall de Bianya, tindrà lloc la cada vegada més cèlebre Fira del farro, que aquest any arriba a la seva setena edició, amb més exit any rera any. Perquè tot i que és una fira jove cada vegada va agafant més empenta. El més fort serà el diumenge al matí. Val la pena arribar-se fins l’Hostal Nou, per gaudir d’un dia de fira a les terres acollidores de la Garrotxa. La fira es desenvolupa, a més, en un entorn natural magnífic. Hi trobareu prats gemats, boscos frondosos, esglèsies romàniques petitones, amagades i boniques com la de Santa Margarida de Bianya, a tocar de l’espai firal. Un paisatge encantador i bucòlic com pocs, aquest de l’Alta Garrotxa, amb els seus volcans i ermites. La fira està dedicada al Farró, unes farinetes de blat de moro, boníssimes. Hi ha paradetes d’artesania, gastronòmiques i d’oficis. Unes someres, que els infants podran muntar, i un molí fariner en ple funcionament, amb el seu torrent, seran les apostes més segures per a delitar-nos a tots. Aquest any un espai de cuina, amb tallers pels més petits de la casa, i també pels pares i mares. Missa solemne, gegants, i timbalers. Ambient de festa i companyonia. Un cop vista la fira podeu aprofitar la tarda, o el que quedi de matí, per rendir una visita a les esglésies de la vall. Aneu fins a Sant Andreu de Socarrats, que  es troba molt a prop d’l’Hostal Nou, al llogaret de Llocalou. Sant Martí de Capsec també és preciós. O Sant Martí del Clot. O fins Sant Martí de Solamal i Sant Pere Despuig. Dormir o menjar a la Vall de Bianya és una experiència molt grata. Hi ha cases rurals encantadores. Mireu-vos la web de turisme de la Vall i escolliu la vostra. Arribareu a la Vall de Bianya si pugeu fins prop d’Olot, via Girona, Banyoles i Besalú, per autopista, autovia i bona carretera. Abans d’entrar a Olot preneu la N-260 camí cap a Camprodón. Passat Sant Joan les Fonts ja sereu a la Vall. Un xic més endavant trobareu l’Hostal Nou i el molí de Colomer, i Santa Margarida de Bianya, tot junt. La fira està ben indicada, amb bon parquing, tot molt ben muntat, a tocar de la carretera, a mà dreta. Podeu anar-hi també per Vic i els túnels de Bracons, travessant Olot. O per Vic, fins Ripoll, i passant els túnels de Capsacosta, en direcció Olot. Podeu dinar molt bé a Ca la Nasia, a Llocaloau. També teniu Ca l’Enric, espectacular, al mateix Hostal Nou, o bé Ca la Mercè, La peça i diversos bars on menjar, un d’ells al mateix Hostal Nou. Tots aquests establiments, i alguns altres, ofereixen, aquests dies “la cuina del farró”. Una jornada ben agradable en una natura que, en tornar a casa, somiareu!.

En un lugar de la Vall de Bianya, este año 2011 será en el Hostal Nou, otros años en otro lugar, se celebra la Feria del farró. Es una feria pequeña, en el lugar, en el tiempo y en la duración. Sólo la hacen el domingo por la mañana. Pero vale la pena llegarse hasta el Hostal Nou, para captar la impecable simplicidad, la magnífica ruralidad, este tesoro escondido, desconocido para muchos, y maravilloso, que es la Vall de Bianya. La feria se enmarca en un entorno natural de fábula. Prados y bosques, iglesias románicas como la de Santa Margarida de Bianya, en las inmediaciones del espacio ferial. Un paisaje magnífico este de la Alta Garrotxa, con sus volcanes y ermitas. La feria está dedicada al Farró, una papilla de maíz, buenísima. Hay paradas de artesanía, gastronómicas y de oficios. Unas burritas, que los niños podrán montar, y un molino harinero, con su torrente, que funcionará para deleitarnos a todos,  seran las atracciones. Ambiente de fiesta y compañerismo. Si la feria os llama poco la atención, puede complementarse con una visita a las iglesias, las magníficas iglesias románicas de esta tierra. Como Sant Andreu de Socarrats, que se encuentra muy cerca de l’Hostal Nou, en la aldea de Llocalou. O Sant Martí de Capsec. Precioso. O bien Sant Martí del Clot. O San Martín de Solamal y San Pedro Despuig. Dormir o comer en la Vall de Bianya es una experiencia magnífica. Hay casas rurales encantadoras. Consulten la web de turismo del Valle y elijan su lugar. Llegarán a la Vall de Bianya si suben hasta cerca de Olot, vía Girona, Banyoles y Besalú, por autopista, autovía y buena carretera. Tomen luego hacia Camprodón. Pasado Sant Joan les Fonts ya entrais en el Valle. Un poco más adelante encontrarán el Hostal Nou y el molino de Colomer, y Santa Margarida de Bianya, todo junto. La feria está bien indicada. Pueden ir también por Vic y los túneles de Bracons, atravesando Olot. O por Vic, hasta Ripoll, y pasando los túneles de Capsacosta en dirección Olot. Se come muy bien en Ca la Nasia, en Llocaloau. También tienen Ca l’Enric, Ca la Mercè  y varios bares donde comer, uno en el mismo Hostal Nou. Todos estos establecimientos ofrecen, estos días, “la cocina del Farró”.

Luzern / Lucerna

La bellíssima ciutat de Luzern, Lucerna en català, és una de les més boniques de Suïssa i, pel nostre gust, una de la viles més encantadores d’Europa.  Cert que Suissa és un país molt car, però cal fer un descompte del 20% en els preus, per la relació Euro – Franc, i llavors no agafareu un atac de feridura. A més Suïssa és un paradís per les famílies amb nens i nenes, com nosaltres. La majoria dels hotels tenen habitacions familiars. Hi ha càmpings preciosos, vora llacs i amb gespa assegurada, molts d’ells amb bungalows molt ben equipats. El sistema de transport és magnífic. Podeu anar a qualsevol racó del país en tren, bus o vaixell. De fet els millors racons només són accessibles així. El cotxe està prohibit. Amb el Suiss Pass, o Suiss Card podreu anar a munt i avall del país, durant uns dies, tota la família, només pagant els pares i mares. Els nens viatgen gratis. Les autopistes son magnífiques, les distàncies curtes, les carreteres cuidades, els túnels escurcen camins arreu. I tot gratuït, només pagant 40 FS (32 €) per tot un any de circular pel país. Amb tots aquests avantatges, avui us proposem visitar el cor de Suïssa: Lucerna, el seu casc antic fabulós, el llac i la seva regió. Lucerna és una guapada. Un llac blau, d’aigües transparents, una ciutat medieval enfilada en un dels seus costats, una de més nova a l’altra i un parell de ponts de fusta, amb pintures a les vigues, que us deixarà bocabadats. (A la foto). Aquest és el pont més llarg, una rèplica, perquè l’original es va cremar, però no ho notareu. Admireu les seves esglésies, com ara la dels Jesuites, que alça la seva façana barroca a peu de llac i de pont. Entreu als seus palaus. Però encara el millor de Lucerna és el seu camp i les seves muntanyes, com ara el llac dels quatre cantons, amb els seus encantadors poblets, o els cims impressionants del Pilatus o del Engelberg o el Riggi, tots accessibles en tren de muntanya o cable. Lucerna també és un bon centre per anar més lluny: Zurich, Einsiedeln amb la seva abadia, Zug o la regió d’Interlaken són a poc més d’una hora, com Berna, com Basilea. A Lucerna podeu menjar com reis. Cuina alemana, salsitxes i productes regionals, en una cerveseria medieval, als baixos de l’ajuntament. No us perdeu la seva cervesa. És la Rathaus Braueri, la cerveseria de l’ajuntament. Típica i agradable. Si us agrada més menjar pizza, o pasta, a tocar teniu La Fenice. Bon restaurant italià. D’hotels no n’hi manquen. A la ciutat nova trobareu el Continental, que està molt bé. Una mica més allunyat està el Cascada, molt modern i xulo, però car també, i encara més lluny, a l’altra riba del llac el Paix. Preus alts, com a tota Suissa.  Dins la ciutat antiga els preus es desorbiten, però per mirar l’Hotel des Balances encara no cobren. Nosaltres hem estat al Ibis Butget, a tocar de l’estació, baratet pels estàndars suissos, però molt senzillet, i al bonic càmping Lido de Luzern, a la vora del llac, a uns 2 kms. de la vila antiga. Bona estada a Lucerna, i a Suissa!.

Suiza es un destino maravilloso. Antes era muy caro, carísimo, no se podía ir. Con la llegada del euro, todo ha subido tanto, que ahora Suiza parece incluso asequible. El franco suizo no se ha movido de cotización y vale 100 pelas de las de antes. Por lo tanto 2 € son 3 FS. (Aprox). Por eso hay que hacer un descuento en los precios y aún sale mejor. Además Suiza es un paraíso para las familias con niños, como nosotros. La mayoría de los hoteles tienen habitaciones familiares. Hay camping preciosos con bungalows muy bien equipados. El sistema de transporte es magnífico. Pueden ir a cualquier rincón del país en tren, autobús o barco. De hecho los mejores rincones sólo son accesibles así. El coche está prohibido. Con el Suiss Pass, o Suiss Card puede ir arriba y abajo del país, durante unos días, toda la familia, sólo pagando los papas y mamas. Los niños viajan gratis. Con todas estas ventajas, hoy les proponemos visitar el corazón de Suiza: Lucerna, su lago y su región. Lucerna es bellísima. Un lago azul, una ciudad medieval encaramada en uno de sus laderas, y un puente de madera que os dejará boquiabiertos. (En la foto). Es una réplica porque el original se quemó, pero no lo notareis. Contemple sus puentes, sus iglesias y sus palacios. Pero lo mejor de Lucerna es su campo y sus montañas, como el lago de los cuatro cantones, con sus encantadores pueblos, o las cumbres impresionantes del Pilatus, del Engelberg o el Riggs, todos accesibles en tren de montaña o cable. Lucerna también es un buen centro para ir más lejos: Zúrich, Einsiedeln con su abadía, Zug o la región de Interlaken están a poco más de una hora. Nosotros hemos estado en el camping Lido de Lucerna y hemos comido en la cerveceria de la Rathaus Braueri, en los bajos del ayuntamiento.

Bosc Tancat Naturpark Cerdanyola

L’espai Natupark és el típic parc de lianes penjades als arbres però a lo bèstia. Gran, molt gran, i a tocar de Barcelona. Admet adults i petits, i podreu gaudir de lianes de tota mena, ponts de fusta, tirolines i jocs amb xarxes i cordes penjats dalt dels pins. Son 8 circuïts diferents que podeu recòrrer amb una sola entrada, valida durant més de tres hores. Arribar-hi és molt senzill: agafeu la C-58, camí de Sabadell i Terrassa, i sortiu a la sortida de Barberà. Allà agafeu en direcció Barcelona per la N-150, i gireu a mà dreta al primer semàfor, i en arribar a una gasolinera, torneu a girar de nou a la dreta. De seguida veureu els indicadors de Naturpark i del Bosc Tancat, un espai de quasi 9 hectàrees, amb quatre piscines, dues d’elles molt grans, obertes a l’estiu, és clar, servei de bar i de restaurant i, a més, també tenen zona de picnic. i bon aparcament. Teniu tot el polígon industrial del Riu Sec de Cerdanyola, que rodeja el parc a la vostra disposició per deixar el cotxe. Està obert tot l’any. A l’hivern des de les 10 del matí fins les 5 de la tarda. Després, a la primavera, fins les 6 de la tarda, o les 7. A l’estiu fins les nou de la nit. De vegades podeu trobar cua, o molta gent. Per això millor trucar. Ja ho sabeu, un lloc divertit per anar en família tot el dia, amb els infants, amics… el Bosc Tancat!. 

El espacio Natupark es el típico parque de lianas colgadas en los árboles pero a lo bestia . Grande, muy grande , y muy cerca de Barcelona . Admite adultos y pequeños , y se podrá disfrutar de lianas de todo tipo, puentes de madera , tirolinas y juegos con redes y cuerdas colgados arriba de los pinos . Son 8 circuitos diferentes que pueden recorrer con una sola entrada , valida durante más de tres horas . Llegar es muy sencillo: tome la C -58 , camino de Sabadell y Terrassa , y salir en la salida de Barberá . Allí tomen en dirección Barcelona por la N -150 , y giren a mano derecha en el primer semáforo , y al llegar a una gasolinera , giren de nuevo a la derecha . Enseguida verán los indicadores de Naturpark y del Bosque Tancat, un espacio de casi 9 hectáreas , con cuatro piscinas , dos de ellas muy grandes , abiertas en verano , claro , servicio de bar y de restaurante y , además , también tienen zona de picnic, y buen aparcamiento . Tienen todo el polígono industrial del Río Seco de Cerdanyola , que rodea el parque a su disposición para dejar el coche . Está abierto todo el año. En invierno desde las 10 de la mañana hasta las 5 de la tarde . Luego, en la primavera , hasta las 6 de la tarde , o las 7 . En verano hasta las nueve de la noche . A veces se puede encontrar cola, o mucha gente. Por eso mejor llamar. Ya saben , un lugar divertido para ir en familia todo el día , con los niños , amigos … el Bosque Tancat.

Titelles a Gràcia

Cada darrer diumenge de mes, al cor de Gràcia, al teatre dels Lluïsos, la institució cultural més potent de Barcelona, s’ofereix una sessió de titelles familiars. Aquest proper diumenge, dia 26 de gener de 2014, en sessió doble, a 12 i a les 18 hores, podreu gaudir de l’espectacle “L’Hort de Can Pitrocs”, de la Guilla Teatre. Els preus son familiars, i força curiosos: els nadons no paguen. Els de llar d’infants, fins 3 anys, paguen 3 euros. A partir de 3 anys, seran 8 euros. Els socis dels Lluïsos tenen descompte i paguen 5 euros. I si sou un grup gran, de mínim 15 persones, us surt per 6’50 €. Tot plegat dura uns 50 minuts. Si us agrada, apunteu-vos les properes sessions: el 23 de febrer: A taula!, de la companyia Els peus del porc, i el 30 de març: Les extraordinàries aventures de Perico Calderer, de la companyia Micro Troupe. Gràcia és el barri familiar per antonomàsia de Barcelona. Fa de bon passejar pels seus carrers, quasi peatonals, i les seves emblemàtiques places, on trobareu, aquí un rellotge, allà un ajuntament, i més enllà una església. El barri està ple de botigues precioses, algunes noves, altres centenàries, de bars de tota mena, pastisseries, pizzeries, creperies, llocs on seure i, per descomptat restaurants fabulosos, con ara el ConGracia, selecte, selectíssim. A nosaltres però, ens xiflen els étnics, amb cuina d’arreu del mon, fabulosos, com ara el Karakala, la Taberna Grega o l’argentí MiGracia. O bé les taperies, cerveseries i llocs informals, com ara el desenfadat Pappa e Citti. Recòrrer Gràcia, amb la família, tot sortint del metro a Fontana, o baixant del bus, fins arribar als Lluïsos, per veure els titelles, serà tot un aconteixement. No us les perdeu!.

Cada último domingo de mes , en el corazón de Gracia , en el teatro de los Lluïsos , la institución cultural más potente de Barcelona , se ofrece una sesión de marionetas familiares . Este próximo domingo , día 26 de enero de 2014 , en sesión doble , a 12 y a las 18 horas , se podrá disfrutar del espectáculo “L’Hort de Can Pitrocs ” , de la Guilla Teatro . Los precios son familiares , y bastante curiosos : los bebés no pagan . Los de guardería, hasta 3 años , pagan 3 euros . A partir de 3 años, serán 8 euros . Los socios de los Lluïsos tienen descuento y pagan 5 euros . Y si es un grupo grande , de mínimo 15 personas , les sale por 6’50 € . Todo ello dura unos 50 minutos . Si os gusta , apuntaros las próximas sesiones : el 23 de febrero: A la mesa! , De la compañía Los pies del cerdo , y el 30 de marzo : Las extraordinarias aventuras de Perico Calderero , de la compañía Micro Troupe . Gracia es el barrio familiar por antonomasia de Barcelona . Nos gusta mucho pasear por sus calles , casi peatonales , y sus emblemáticas plazas , donde encontrará , aquí un reloj , allí un ayuntamiento , y más allá una iglesia . El barrio está lleno de tiendas preciosas , algunas nuevas , otras centenarios, de bares de todo tipo , pastelerías y restaurantes fabulosos . Recorrer Gracia , con la familia , saliendo del metro en Fontana , o bajando del bus , hasta llegar a los Lluïsos , para ver las marionetas , será todo un acontecimiento . ¡No se lo pierdan ! .

Fira de Sant Antoni d’Arenys de Munt

Per Sant Antoni molts pobles celebren la típica passada dels tres tombs. Aquest cap de setmana ho faran a Arenys de Munt. Aquest simpàtic poblet del Maresme, molt proper a Barcelona, ho fa a la seva riera, ànima del municipi. Mireu-vos la informació que hi ha penjada a la web del poble, tot i que és més aviat poca. El diumenge, a partir de les 10 del matí, hi haurà les paradetes del mercat muntades a la bonica plaça de l’església. Paradetes artesanes i gastronòmiques, amb molta animació. Des d’allà mateix, sense moure-us gaire, podreu veure la benedicció d’animals i passar els tradicionals Tres Tombs, que baixen riera avall. En aquest punt, el cor del poble, hi haurà molta, molta gent. Si voleu que la canalla disfruti la festa, us suggerim que aneu un xic més amunt, o més avall, fins trobar un bon lloc. Anar amb els vostres infants a Arenys de Munt serà sempre tot un encert. Com també ho és passar-hi tot el dia. La gent del poble és molt oberta, molt amable, amigable. No us sentireu gens estranys. Arribareu a Arenys de Munt molt fàcilment des de Barcelona per la C-31, o la C-32, fins la sortida Arenys. Després cal pendre la carretera cap a Sant Celoni que us portarà a l’entrada del poble. Aparqueu a la riera, a la zona on és permés, als pàrquings municipals o on pugueu dels carrers interiors. No serà fàcil, però no creiem que sigui impossible. Si de cas us caldrà caminar, però és molt agradable fer-ho per la Riera, amb les botigues, ja ho descobrireu.  Si finalment ens feu cas, i us decidiu a passar el dia sencer al poble, i esteu farts de la festa dels burros, us recomanem dues grans atraccions pels infants, tot i que estan a l’entrada del municipi, una mica lluny del centre. Es tracta dels Rucs del Far, una empresa que lloga burrets per fer-hi passejades, i de Jalpíaventura, una altra empresa d’esports d’aventura dins el bosc, amb tirolines i tota la resta d’aparells d’aquesta mena. Estan inclosos en un parc molt bonic, amb llac, castell, esplanades, camins i bosc. De fet, si sou amants de la natura esteu en bon lloc. Us proposem una passejada tranquil·la pel poble, i pels seus voltants. Recordeu que són dins el Parc del Montnegre i Corredor. Si voleu dinar i sou partidaris del picnic, aneu al Parc de Lourdes, a les afores del poble, en direcció nord, cap a la muntanya, riera amunt. Us espera una àrea especialment pensada per fer-ne, amb camp per còrrer, lloguer de fogons, llenya i taules de pedra. Si preferiu anar de restaurant, us en podem recomanar un munt. Teniu l’Era, a l’entrada del poble, molt aprop del parc Jalpí, on hi ha els burrets i els esports d’aventura. Inclou un servei de ludoteca per la canalla. Cal reservar però!. També n’hi ha dins de la vila, o a les rodalies de l’esmentat Santuari de Lourdes, tots aquests situats al mig del bosc. Si aneu per allà us recomanem el Subirants, molt cassolà, de bona brassa. Bona matinal a Arenys de Munt!.

San Antonio se celebra en muchos pueblos con la típica pasada. Este fin de semana lo harán Sant Cugat, Barcelona ciudad y Arenys de Munt. Este simpático pueblo del Maresme, muy cercano a Barcelona, ​​lo hace en su riera, alma del municipio. Consulten la información que hay colgada en la web del pueblo, aunque es más bien poca. El domingo, a partir de las 10 de la mañana, habrá puestos de venta en la bonita plaza de la iglesia. Paradas artesanas y gastronómicas, con mucha animación. Desde allí mismo, sin moverse mucho, podran ver la bendición de animales y pasar los tradicionales Tres Tombs, que bajan riera abajo. En este punto, el corazón del pueblo, habrá mucha, mucha gente. Si quieren que los niños disfruten la fiesta, les sugerimos que vayan un poco más arriba, o más abajo, hasta encontrar un buen lugar. Ir con sus niños a Arenys de Munt será siempre todo un acierto. Como pasar todo el día allí. La gente es abierta, amable, amigable. No se sentirán nada extraños. Llegarán hasta Arenys de Munt muy fácilmente desde Barcelona por la C-31, o la C-32, salida Arenys. Después hay que tomar la carretera hacia Sant Celoni que os llevará a la entrada del pueblo. Aparcad en la riera, en la zona donde está permitido, en los parkings municipales o donde se pueda de las calles interiores. No será fácil, pero no creemos que sea imposible. Si acaso necesitarán andar, pero es muy agradable hacerlo por la Riera, ya lo descubriréis. Si os decidís a pasar el día entero en el pueblo, y estáis hartos de la fiesta de los burros, os recomendamos dos grandes atracciones para los niños, aunque están a la entrada del municipio, un poco lejos del centro. Se trata de los Burros del Faro, una empresa que alquila burritos para hacer paseos, y de Jalpiaventura, otra empresa de deportes de aventura en el bosque, con tirolinas y todo el resto de aparatos de este tipo. Están incluidos en un parque muy bonito, con lago, castillo, explanadas, caminos y bosque. De hecho, si sois amantes de la naturaleza están en un buen lugar. Os proponemos un paseo tranquilo por el pueblo, y por sus alrededores. Recuerden que pertenece al Parque del Montnegre y Corredor. Si queréis comer y sois partidarios del picnic, id al Parque de Lourdes, a las afueras del pueblo, en dirección norte, hacia la montaña. Os espera un área especialmente pensada para hacer picnic, con campo para correr, alquiler de fogones, leña y mesas de piedra. Si prefieren ir de restaurante, os podemos recomendar un montón. Tienen la Era, a la entrada del pueblo, muy cerca del parque Jalpí, donde está el burritos y los deportes de aventura. Incluye un servicio de ludoteca para los niños. Hay que reservar. También los hay buenos dentro de la villa, o bien los del propio Santuario de Lourdes, situados en medio del bosque. Si vais por allí os recomendamos el Subirants, muy casero, de brasa.

La gran calçotada de Valls

Atenció, que arriba de nou la festa de la Calçotada a Valls. Arriba el gran dia d’aquelles famílies que ens agraden els calçots, la salsa de calçots, el ritual dels calçots o, senzillament, la gresca de menjar calçots tota la colla, en un restaurant, en una masia, al camp o a casa. Força gent, bon ambient, bona materia primera, carn i botifarres en abundància i vi que corri, si pot ser de Tarragona millor. El podeu comprar a la Cooperativa de Nulles, una visita us recomanem. Només us faltarà el pitet. Els infants també disfruten i petits i grans retornem a l’època anyorada en que, menjant, porquejaves, t’embrutaves i feies les mil marranades. La llarga sobretaula convida a la flaneria i l’arcàdia, ben arrapapat, envoltat de bona gent, mentre la canalla campa i fa de les seves. Ni es nota el fred!. Doncs bé, de nou, puntual, com cada any, complint el cicle etern de la terra, a finals de gener, i durant tot el febrer, arriben les calçotades. Se’n fan arreu de Catalunya, i fins i tot més lluny. Però cal que quedi clar: el calçot és de Valls. I és en aquesta bella ciutat, la  capital de l’Alt Camp, on el darrer diumenge de gener, aquest any el dia 26 de gener, te lloc la gran festa de la calçotada. Una festa gastròmica, lúdica, divertida, plena d’olors i de sabors. Agafeu la canalla, el cotxe i l’autopista AP2, en direcció Lleida, i sortiu a la sortida 11: Vilarodona i Valls. Us endinsareu en el paisatge reci, dur i captivador de l’Alt Camp. D’aquesta terra noble en els maravellosos calçots. Us esperem a Valls, no hi falteu. Mireu-vos el programa de la festa. Veureu que hi ha activitats per totes les edats, familiars també. Cercavila, parades d’artesania, concursos, demostracions, cuina de calçots. L’ambient no surt al programa, i és una llàstima. Perquè és molt festiu. Podeu adquirir veritables calçots de Valls a les parades de la fira. Per emportar-vos-els, o ja cuinats a foc viu, sobre vergues de vinya, a la plça de l’oli, amb la seva salsa. Aquestes dates multitud de restaurants ofereixen bons calçots en aquesta zona. Comencem amb la Masia Bou. Allò és com la internacional de la calçotada. Un espai gegantí que serveix calçots a tota hora. Molta gent. Reserveu. Seguim amb un hotel de tota la vida, on podreu menjar calçots, i dormir molt bé: Casa Fèlix. A Nulles, després de visitar la cooperativa, podeu menjar calçots al restaurant Coll de Nulles, al km. 16 de la carretera del Pont d’Armentera. Tel: 977 60 35 96. Molt recomanable. Més elegant, a Nulles mateix, La Casa Vermella. A Bellavista, un petit poblet que està en la carretera que va de Nulles a Valls, hi ha El Caliu. Tel: 977 61 38 95. A Alió teniu Cal Mont, dins el poble: Telf. 977 60 03 71. A Rodonya, El Mas Pagés. Hi hem menjat bons calçots allà. Tel: 977 62 80 08. Finalment a Vilabella del Camp, teniu Les Arades, un petit restaurant que tot just comença i va amunt. O a Santes Creus, on podeu passar el dia visitant el maravellós monestir, i degustar els calçots fantàstics de l’Hostal Grau. Si voleu passar el cap de setmana per aquestes terres sereu molt ben rebuts. Hi ha hotels molt ben condicionats, com ara l’Hotel Class, a l’entrada de Valls. I també cases rurals maravelloses, com les Vinyes a Vilardida, o les de Vilabella del Camp, Cal Parines o Cal Sabater, una passada. Un munt de possibilitat de visites i d’excursions. Per exemple podeu anar a Santes Creus, on us espera un fastuós monestir del Císter, o fer la ruta dels castells del Gaià. Us recomanem només tot allò que coneixem en aquesta terra. I de veritat que val la pena. No hi falteu!.

A finales de enero, y durante todo febrero, llegan las calçotades. Se hacen toda Cataluña, e incluso por Aragón, Mallorca, Valencia y Francia, pero el origen del calçot tiene un nombre muy claro: Valls. Esta ciudad, capital del Alt Camp, y toda su comarca, es la cuna del calçot, de la cultura que lo acompaña y de la tradición. Y precisamente en Valls, a finales de enero o inicios de febrero, tiene lugar la fiesta de la calçotada. Una fiesta gastrómica, lúdica, divertida, llena de olores y sabores. Tome los niños, el coche y la autopista AP2, en dirección Lleida, y salga en la salida 11: Vilarodona, Valls. Os adentraréis en un paisaje duro, salvaje, potente y cautivador. En una tierra de hombres curtidos al sol, el frío y el campo. De allí, de los trozos minerales de esta pequeña patria, salen los maravillosos calçots. Si os gustan, seréis rápidamente fanáticos. Si no los habeis probado, os animamos. Poneros el babero, el calçot caliente en la salsa, en la celestial salsa de calçots, y comed. Regados con un buen vino de la denominación de origen Tarragona, por ejemplo de la Cooperativa de Nulles, están fantásticos. Acompañados de un buen cordero, superiores. Vean el programa de la fiesta. Verán que hay actividades para todas las edades, familiares también. Pasacalles, paradas de artesanía, concursos, demostraciones, cocina de calçots. El ambiente no sale en el programa, y es una lástima. Es festivo, alegre, de lujo. Para comer calçots tienen muchas posibilidades. En las paradas, dentro de Valls, encontraréis. Para llevar, o cocinados a fuego vivo, sobre vergas de viña, con su salsa. Como debe ser. Multitud de restaurantes abren sus puertas. En Valls o los entornos. Reservad. Empezamos con la Masía Bou, la internacional de la calçotada. Un espacio gigantesco que sirve calçots en todo momento. Seguimos con un hotel de toda la vida, donde podréis comer calçots y dormir muy bien: Casa Félix. O El Tast. En Valls, en temporada, hacen calçots en todas partes. Hasta los restaurantes del Polígono industrial, un recurso a tener en cuenta si no encuentra mesa, porque la calidad no desmerece el espacio. Tel.: 629 669 167. A la entrada del Pla de Santa Maria, a 7 kms de Valls, tienen La Masia del Pla. En Fontscaldes, junto a Valls, La Masia de Fontscaldes. En Nulles le recomendamos mucho el restaurante Coll de Nulles, en el km. 16 de la carretera del Pont d’Armentera. Tel.: 977 60 35 96. Más elegante, en Nulles mismo, La Casa Roja. En Bellavista, El Caliu. Tel.: 977 61 38 95.  En Alió, la Pallissa, o Cal Mont, dentro del pueblo: Telf.. 977 60 03 71. A Picamoixons, El Esportell del Bou. En Rodonya, El Mas Pagés. Hemos comido buenos calçots allí. Tel.: 977 62 80 08. Finalmente en Vilabella del Camp, tiene Las Arades, un restaurante que empieza y va hacia arriba. Si desean pasar el fin de semana por estas tierras seréis muy bien recibidos. Hoteles muy bien acondicionados, como el Class, y casas rurales maravillosas, como las Viñas en Vilardida, o las de Vilabella del Camp, Cal Parines o Cal Sabater, una pasada. Posibilidad de excursiones a Santes Creus, fastuoso monasterio del Císter, y a Tarragona, patrimonio de la humanidad por los restos romanes. Le recomendamos sólo todo lo que conocemos. Vale la pena. No faltéis.

Tonis a Santa Eugenia de Berga

Els Tonis a Santa Eugenia de Berga, un poblet a tocar de Vic, son molt més que una passada de Sant Antoni. Son, de fet, quasi una religió. Si mai no heu vist uns tres tombs a la Plana d’Osona, no sabeu el que us heu perdut. Allò si que és viure la festa. I no és que hi hagi res d’especial: un esmorzar de companyonia, una fira de comerç a la plaça major, amb bon embotit, una missa solemne, la exposició d’eines del camp, la típica passada amb molts caramels i, a la tarda, al camp de fútbol vell, activitats amb cavalls i rucs per als infants i grans. Res més, i res menys que això. Però l’ambient… ai, l’ambient, és una altra cosa. El poble ho viu. I, a més, si us arribeu a Santa Eugenia podreu disfrutar de la seva bonica església, romànica del segle XI, situada al centre de la vila. Bellíssims àbsis, perfecta la nau i la cúpula sobre trompes, el cimbori amb el petit campanar de dos pisos amb finestres dobles i triples. Una gracia. Estarà tancada, però sempre podeu ttrucar al rector del poble, al telèfon 938856204. Si encara no esteu convençuts de puja-hi, us proposem passar-hi el dia i visitar el “Màgic Món del tren“, una bonica instal·lació dedicada al món del col·leccionisme i el modelisme ferroviari, recollida pel Josep Arumí Bou, col·leccionista de trens. Son 1.000 metres. Si us han agradat els trens miniatura, potser també sou amants dels automòbils antics. Si és així podeu anar a veure la col·lecció de cotxes clàssics de l’Abel, que no és extensa però és molt interessant. Per les famílies també és preciós arribar-se fins les instal·lacions de Cal Rei, una granja de vaques de llet on us faran una magnífica visita guiada. Podreu conèixer el món de pagès i veure com cuiden les vaques. La visita dura una hora i mitja. Atenció: cal reservar dia i hora al telèfon 606 35 08 73 (demaneu per l’Assumpta) o bé al 669 44 83 01 (demanant per l’Isidre). No lluny de Santa Eugènia teniu l’antic aeròdrom de la guerra civil, al poble de Sant Julià de Vilatorta. Podreu veure-hi refugis, un polvorí, un hangar i el paisatge, que és meravellós. Per allà també hi ha el castell de Saladeures, on es va allotjar el Govern de la República durant la guerra civil. Per aquestes visites cal trucar a l’Ajuntament de Santa Eugènia (on demanareu per l’Albert). Si heu decidit passar allà el cap de setmana us recomanem l’Hotel Arumi, fantàstic, un tres estrelles molt ben equipat. Molt bona cuina al mateix restaurant de l’hotel. Si us agrada acampar teniu el Camping Santa Eugènia Park, un dels millors de la Catalunya interior. Si us queda temps penseu en fer un volt pel casc antic de Vic, amb la Catedral, el Museu Episcopal, el Museu de la Pell, el Temple Romà i el mercat dels Dimarts i dels Dissabtes. O bé arribar-vos fins el fabulós Monestir Sant Pere de Casserres, romànic puríssim, desconegut, proper a l’embassament de Sau, on podreu gaudir de la natura. I no deixeu de visitar els petits poblets com ara Rupit, Tavertet, Viladrau, Espinelves, Folgueroles, medievals, una monada. O el Parc Natural del Montseny, tan proper i tan bonic. Bon cap de setmana dels Tonis a Santa Eugènia!.

Los Tonis en Santa Eugenia de Berga , un pueblo cerca de Vic , son mucho más que un pase de caballos de San Antonio . Son, de hecho , casi una religión . Si nunca han visto unos “Tonis” en la Plana de Osona , no sabéis lo que os habéis perdido . Eso si que es vivir la fiesta . Y no es que haya nada especial : un desayuno de camaradería , una feria de comercio en la plaza mayor , con buen embutido , una misa solemne , la exposición de herramientas del campo , la típica pasada con muchos caramelos y, la tarde , en el campo de fútbol viejo , actividades con caballos y burros para los niños y mayores. Nada más , y nada menos que eso . Pero el ambiente … ¡ay!, el ambiente , es otra cosa. El pueblo lo vive . Y, además , podeis llegaros a Santa Eugenia para disfrutar de su bonita iglesia , románica del siglo XI , situada en el centro de la villa. Bellísimos ábsides , perfecta la nave y la cúpula sobre trompas , el cimborrio con el pequeño campanario de dos pisos con ventanas dobles y triples . Una gracia . Estará cerrada, pero siempre se puede llamar al rector del pueblo , en el teléfono 938 856 204 . Si todavía no estais decididos a subir hasta allí , os proponemos pasar el día y visitar el ” Mágico Mundo del tren ” , una bonita instalación dedicada al mundo del coleccionismo y el modelismo ferroviario , recogida por José Arumí Bou , coleccionista de trenes . Son 1.000 metros . Si os han gustado los trenes miniatura , quizás también sois amantes de los automóviles antiguos . Si es así pueden ir a ver la colección de coches clásicos de Abel , que no es extensa pero es muy interesante . Para las familias también es precioso llegar hasta las instalaciones de Cal Rei , una granja de vacas de leche donde les harán una magnífica visita guiada . Podrán conocer el mundo agrícola y ver cómo cuidan las vacas . La visita dura una hora y media. Atención : hay que reservar día y hora al teléfono 606 35 08 73 ( preguntar por la Asunta ) o bien al 669 44 83 01 ( preguntar por Isidro) . No lejos de Santa Eugenia tienen el antiguo aeródromo de la guerra civil , en el pueblo de Sant Julià de Vilatorta . Podrán ver refugios , un polvorín , un hangar y el paisaje , que es maravilloso . Por allí también está el castillo de Saladeures , donde se alojó el Gobierno de la República durante la guerra civil . Para estas visitas hay que llamar al Ayuntamiento de Santa Eugenia (donde pediran por Albert ) . Si han decidido pasar allí el fin de semana os recomendamos el Hotel Arumi , fantástico, un tres estrellas muy bien equipado . Muy buena cocina en el mismo restaurante del hotel. Si os gusta acampar teneis el Camping Santa Eugenia Park , uno de los mejores de la Cataluña interior . Si os queda tiempo pensad en dar una vuelta por la maravillosa ciudad de Vic , con su casco antiguo , la catedral y el Museo Diocesano , lleno de obras de arte , o rondar el Montseny , tan cercano y tan bonito. ¡Buen fin de semana de los Tonis en Santa Eugenia ! .

L’Opera dels tres rals

Aquest proper dissabte, dia 25 de gener, a la tarda nit, a quarts de nou del vespre, podeu arribar-vos fins el teatre dels Lluïsos de Gràcia, tota una institució cultural al barri barceloní, per gaudir de la darrera creació del grup coral La Cava dels Sons. Es tracta de l’obra “L’Òpera del Captaire, Beggard’s Opera, o Òpera dels tres rals, obra del compositor alemany Kurt Weill. Si mai no havíem dubtat de la maestria vocal d’aquest grup, o de l’excel·lent tasca com arranjador del seu director, Enric Azuaga, ara podem veure-les totes dues ben consolidades amb l’estrena d’aquest espectacle. Cantada a capella, sense orquestra ni cap instrument musical, ni un trist piano, protagonitzada per uns titelles fantàstics, que val la pena de veure, us ho assegurem. La música és molt bonica, a mig camí entre el jazz i les melodies sudenques de ritmes intensos, captivadora. Les cançons resulten seductores, al temps que senzillaes i refinades. Entrada gratuïta inversa, pagareu al final de la representació, segons el que us hagi agradat, us convidem ferventment a acompanyar aquest grup de melòmans que s’atreveix a estrenar un colosal muntatge, en els temps que corren, amb moltes ganes i “savoir faire”. No us ho perdèssiu!.

Este sábado, dia 25 de enero, en los Lluisos de Gràcia, a las ocho y media de la tarde, el grupo de música vocal La Cava dels Sons, estrena en Barcelona la obra “La Opera del Mendigo”, (Beggard’s Opera). Entrada inversa, pagareis al final solo si os ha gustado. Y os aseguramos que os va a encantar. Arreglos de Enric Azuaga, director del grupo, para una música muy bonita. Marionetas preciosas son las protagonistas de una historia fresca y desenfadada, un clásico, que los músicos cantan a capella, sin instrumento musical alguno sonando, aparte de sus voces. ¡Os lo recomendamos vivamente!

L’Imax cinema i el Port Vell

Un matí de pluja, un dia rúfol, un dia de vent, fred, que no convidi a sortir de casa, no significa un matí perdut. Arribeu-vos fins arran de mar, al nostre port, al barri mariner de la Barceloneta. Teniu molts caus on ficar-vos. Per exemple, teniu el cinema Imax. Situat al bell mig del port de Barcelona, quan el van inagurar, va ser tot un destí familiar. Avui dia hi ha cinemes Imax a molts llocs, i la sorpresa s’ha anat diluïnt, però el format Imax encara pot ser una atracció pels vostres infants. I a tocar situat l’Aquarium, ple de peixos maravellosos, i taurons plens de dents. És car, sí, però és una altra bona alternativa d’oci per famílies, sobretot si no es pot caminar perquè el dia està esgarriat. I també, perquèno, prou a tocar de totes aquestes fites familiars, podeu anar al Museu d’Història de Catalunya, una altra opció prou bona. Sempre hi ha quelcom de bonic a veure-hi. Podeu jugar a moldre el blat, o a vestir-vos de cavaller medieval. Atents a les exposicions temporals. N’hi ha que estan molt bé. I també podeu passejar, si no plou gaire, pel port, per les botigues del Maremagnum. Pot no estar gens malament. Una bona idea per un matí tonto, o una tarda ensopida. Per aquesta zona hi ha moltíssims bars i restaurants on quedar-se a dinar, des d’un bocata fins un plat de peix de categoria, passant per unes tapes, o una paella. No en va la Barceloneta, el port, els voltants del mar, sempre han estat un referent gastronòmic de Barcelona tota. A tocar de l’Imax, i del Maremagnum i l’Aquari, teniu el restaurant Elx. Excel·lents arrossos!. A costat del Museu de Catalunya hi ha un clàssic dels darrers temps, El Merendero de la Mari. De merendero res de res. Cuina d’altíssima categoria. Bon peix i arròs. Gens malament estan els seus veïns, potser menys famosos però igualment deliciosos, Cal Pinxo, o bé La Gavina. Olor, sabor i vistes al mar. Impagable.  A la Barceloneta, clàssica, en aquells carrers de quart de pis, estrets i bullangueros, on sempre fa goig passejar i degustar colors i flaires, ens agrada el centenari Cal Ros. Cuina tradicional, de sempre. Amb més tipisme, si això és possible, l’inigualable Somorrostro. Val la pena anar-hi encara que només sigui una vegada. Can Costa és un altre lloc on segur menjareu bé. I més que centenari, etern, el famós 7 Portes està on sempre. On ja anàven els avis, els besavis i els revesavis. És molt difícil que en un lloc com aquest no trobeu quelcom que us agradi. Però encara és més acollidor i bonic el lloc. Fusta vella, objectes venerables, el temps es va aturar al segle XIX. Bon rondar pel nostre port i bones emocions a l’IMax!.

Una mañana de lluvia , un día desapacible , un día de viento , frío , que no invite a salir de casa , no significa un mañana perdida. Vayan hasta el puerto de Barcelona, por ejemplo al cine Imax. Cuando se inauguró , fue todo un destino familiar . Hoy en día hay cines Imax en muchos lugares , y la sorpresa se ​​ha ido diluyendo , pero el formato Imax todavía puede ser una atracción para vuestros niños . Además, está situado muy cerca del Aquarium , otra buena alternativa de ocio para familias, con sus peces y sus tiburones de dientes largos y temibles. Y también bastante cerca del Museo de Historia de Cataluña, otra opción bastante buena. Siempre hay algo interesante que ver, que hacer, o que inventar en este museo interactivo. Y también se puede pasear, si no llueve mucho, por el puerto , por las tiendas del Maremagnum. Puede no estar nada mal . Una buena idea para un dia tonto , o una tarde aburrida. Por esta zona hay muchísimos bares y restaurantes donde quedarse a comer , desde un bocadillo hasta un plato de pescado de categoría , pasando por unas tapas , o una buena paella. No en vano la Barceloneta , el puerto , los alrededores del mar , siempre han sido un referente gastronómico de Barcelona toda . Cerca de la Imax , y del Maremagnum y el Acuario , tienen el restaurante Elx . ¡Excelentes arroces ! . A lado del Museo de Cataluña hay un clásico de los últimos tiempos , El Merendero de la Mari . De merendero nada de nada. Cocina de altísima categoría . Buen pescado y arroz . Nada mal están sus vecinos , quizás menos famosos pero igualmente deliciosos , Cal Pinxo , o bien La Gaviota . Olor , sabor y vistas al mar. Impagable. En la Barceloneta , clásica , en aquellas calles de cuarto de piso , estrechas y bullangueras , donde siempre da gusto pasear y degustar colores y aromas , nos gusta el centenario Cal Ros . Cocina tradicional , de siempre . Con más tipismo , si ello es posible , el inigualable Somorrostro . Vale la pena ir aunque sólo sea una vez. Can Costa es otro lugar donde seguro comer bien. Y más que centenario , eterno , el famoso 7 Portes está donde siempre . Donde ya iban los abuelos, y los bisabuelos. Es muy difícil que en un lugar como este no se encuentre algo que guste . Pero todavía es más acogedor y bonito el lugar. Madera vieja, objetos venerables , el tiempo se detuvo en el siglo XIX . Buen rondar por nuestro puerto y… ¡buenas emociones en el Imax ! .

Matinals Musicals

Ens plau presentar-vos de nou un cicle d’espectacles adreçats al públic familiar amb els quals el Conservatori de Badalona vol fer arribar la música als més menuts de la família. El primer espectacle programat és la “Història de Babar”, un conte que ens relata les aventures  del petit elefant, les escenes del qual foren bellament musicades pel compositor francès Francis Poulenc, i que es presentaran en una versió per a piano a quatre mans i veu, amb un suport visual que serà, podeu creure’ns molt bonica. Si us agrada la proposta us esperem aquest diumenge, dia 19 de gener de 2014, al Museu de Badalona, a les 12 del migdia. El segon espectacle vol ser una presentació dels instruments de l’orquestra mitjançant el conte de Pere i el llop, una història ben coneguda dels petits melòmans i les seves famílies, del compositor Sergei Prokofiev. Aquesta proposta es farà el diumenge 2 de febrer, també a les 12 hores, i també al Museu de Badalona. Atenció perquè les entrades són gratuïtes per als nens i nenes menors de 14 anys!, i tenen un preu de 5€ per als adults. No es pot demanar més. Podeu adquirir-les a secretaria del mateix Conservatori de Música de Badalona, en horari d’oficina des d’ara mateix. Son poques les propostes musicals pensades per al públic infantil, per això val la pena tenir-la en compte. No us perdeu aquesta oportunitat de gaudir de bona música pels infants a Badalona mateix. Amb la qualitat de sobres coneguda dels mestres i estudiants del Conservatori de la ciutat. Us esperem!.

Nos complace presentaros el primero de una pequeña serie de espectáculos dirigidos al público familiar con los que el Conservatorio de Badalona quiere hacer llegar la música a los más pequeños de la familia. El cuento escogido para este domingo dia 19 de enero es Babar. Serà a las 12 horas, en el Museo de Badalona. El próximo espectáculo tendrà lugar el 2 de febrero, también en el Museo y a las 12 horas asímismo. Las entradas son gratuitas para los niños menores de 14 años y tienen un precio de 5 € para los adultos. Si os interesa podéis adquirirlas en la secretaría del Conservatorio. No se pierdan esta oportunidad de disfrutar de buena música para los niños en Badalona mismo. Con la calidad de sobras conocida de los maestros y estudiantes del Conservatorio de la ciudad. ¡Os esperamos!.