Tres tombs a Alcover


alcover2

Pel gener o febrer te lloc la tradicional passada dels tres tombs a la bonica població d’Alcover, al camp de Tarragona, a mig camí de Valls, Reus i Tarragona capital. Les famílies amb infants, petits o grans, tenim una nova oportunitat per gaudir de la festa dels burros. Diumenge, 2 de febrer de 2014 començarà la festa dels Tres Tombs amb un esmorzar popular a l’esplanada de la Cooperativa Agrícola d’Alcover on agafar  forces per tot el dia. Seguidament hi ha missa solemne i, en sortir de missa, els tradicionals tres tombs, o voltes, seguint la muralla medieval. Desprès d’haver fet tres tombs,  el mossèn beneeix tots els animals, del poble i foranis, que li porten. A més de veure els animals, cosa que sol agradar als més petits de la casa, podeu fer un munt de coses si us decidiu a pujar fins Alcover. Com per exemple arribar-vos fins el Remei, una maravellosa ermita, a les afores del poble, en el marc també molt meravellós de la vall del riu Glorieta. El Remei és un santuari situat a uns kilòmetres d’Alcover, en un paratge molt i molt bonic, seguint el curs riu de la Glorieta, un riu d’aigües puríssimes, cristal·lines, joganeres, que formen gorgs magnífics, refrescants. Si pot pujar en cotxe, carretera estreta però molt factible, asfaltada i es planera. La vall del Glorieta és idílica per passejar-hi i per banyar-se en el riu. A l’estiu és un goig. Aneu fins Alcover per la autopista AP2, sortint a Valls, i d’aquí a Alcover. O bé per la AP7, sortint a Reus i, d’aquí a Alcover. Si voleu fer més coses, val a dir que al poble també hi ha un museu molt interessant, molt ben muntat, i molt adient per èsser visitat per les famílies amb infants, i per tothom. Està instal·lat en una casa de burgesos del segle XIX que per ella sola ja mereix una visita: Cal Batistó. Una casa amb grans salons i alcobes de l’època dels revesavis, de sostres alts, parets pintades i llits de fusta d’Olot. Amb capella privada, bany d’estil regència i cuina econòmica de carbó. I, a més, totes aquestes estàncies estan plenes d’objectes antics, com ara mobles, gramòfons, gerros o altres andròmines, que faran les delícies de la vostra canalla, o dels avis si els porteu d’excursió. A la planta de dalt de tot el museu ofereix una inaudita i valuosa col·lecció de fòssils de peixos, crustàcis i altres bèsties marines, que han anat sortint entre les roques litogràfiques de les canteres properes al poble. Una mostra reduïda d’exemplars que avui dia estan a les vitrines dels millors museus de paleontologia del món. Quedareu bocabadats. Son poques peces però molt importants, didàctiques i ben mostrades i explicades. Per dormir mireu-vos la casa de l’Hort de la Cinteta, al mig del poble antic, amb hort i piscina. Es bonica i cara però hi cap molta gent. Fora de la vila teniu una casa rural preciosa: Mas Corbella. Totes les comoditats, piscina inclosa també. També podeu mirar els hotels a Valls, com el Class, o Casa Felix on es menja molt bé. Si penseu en la zona per unes petites vacances de cap de setmana, fareu molt bé. La Tarragona imperial, patrimoni de la humanitat, està a tocar, amb les restes romanes impressionants. Port-Aventura no queda lluny, ni les platges de Cambrils o Salou tampoc. Reus i el seu modernisme estan a només 10 kms per autovia. Montblanc no gaire més lluny. Les muntanyes de Prades, amb pobles com Montral, Farena o Capafons, bellíssims, a tocar. Un munt de rutes a peu o en bici son possibles, descobrint racons fabulosos. Ja veieu que amb l’excusa de la festa dels burros d’Alcover us pot sortir un cap de setmana rodó!.

Este próximo fin de semana en la bonita población de Alcover, en el campo de Tarragona, tendrá lugar la fiesta de los burros. El domingo, 2 de febrero de 2014 podreis disfrutar de la tradicional pasada de los Tres Tombs. Alcover merece una visita, por lo bonito del pueblo medieval, por su ermita del Remei, y por el rio Glorieta, un paraje natural de primera. También hay un museo muy interesante. Si vais a quedaros a dormir por allí miraros la casa de l’Hort de la Cinteta, o una casa rural preciosa: Mas Corbella. Hay hoteles en Valls, com0 el Class, o Casa Felix. Si vais todo el fin de semana podeis ver la Tarragona imperial, patrimonio de la humanidad, o PortAventura.

Anuncis

L’Aplec a Santa Brígida d’Amer


aple_Santa_brigida_amer

El poble d’Amer, a la fantàstica comarca de la Selva, està estratègicament situat entre Les Guilleries, la Serra de Rocacorba i de Finestres, els darrers contraforts del Collsacabra i la plana alta del Ter, a la zona de Susqueda. És al mig del camí entre el mar i la Garrotxa, un xic més amunt de Santa Coloma de Farnés i Anglès, però abans d’arribar a Olot, a la C-63. La manera més fàcil d’arribar-hi és anar fins a Sils per la C-32, i allà pendre la mateixa C-63 en direcció Santa Coloma i Anglès. O bé anar a Anglès de cop, des de Girona, per la N-141. Us volem convidar a visitar Amer en ocasió d’un altre d’aquests aplecs gironins que tan ens agraden. D’aquestes trobades de germanor que fa la gent de Girona, en llocs fantàstics, en ermites maravelloses, on es dina en bona companyonia i on els infants campen en total llibertat. Un lloc així és la ben espectacular ermita de Santa Brígida, situada en un increible espadat, que per ell sol ja mereix una ullada. Al mig del bosc, en un paratge molt bonic, literalment penjada damunt la vall d’Amer. L’edifici no és gran cosa. Els voltants són fabulosos. En els cingles propers els escaladors practiquen el seu esport arriscat. No n’hi ha per menys. Les alçades són completament verticals. La festa comença el primer dissabte de febrer, a la tarda, amb uns focs d’artifici, i sense artifici, davant l’ermita. Però el dia fort és el primer diumenge, aquest any serà el dia 2 de febrer. De bon matí surten de la plaça del poble els vilatans amb bicicleta, o a peu. En bici de muntanya, és clar. No apte per no iniciats. L’ermita no és lluny d’Amer, però la pujada és potent. També podeu intentar pujar en cotxe, per un camí de terra ample que surt d’Amer, però no podreu arribar fins dalt de tot, i pot estar molt ple i costar d’aparcar. Durant el matí diversos actes festius, concursos i altres. Missa solemne i cant dels goigs. Un divertit concurs de lloances. Dinar pels voltants, en colla, i a la tarda sardanes i el cant dels adéus, per acabar. Estremidor de veritat. Una diada de camp, de gresca sana, en un paratge natural sorprenent. Amer és una vila bonica de veure. Te l’església, que fou la d’un antic monestir romànic, dissortadament arruïnat, amb els absis i absidioles ben conservats. La resta és barroc. La plaça de la Vila, porxada, és la més gran de Catalunya. El nucli antic conserva el sabor medieval, sense més. Els amants de la bicicleta, a més de pujar a l’ermita, poden fer part de la via verda de l’antic ferrocarril Girona-Olot, fins el Pasteral o Sant Genís Sacosta. També poden anar fins la famosa Font Picant d’Amer, aigües amb gas, o recòrrer els bucòlics paisatges del riu Brugent. També podeu fer una ruta de masies i cases fortes molt abundants pels volts d’Amer, com ara la Torre de Sant Climent, del segle XIII, o els grans masos de Palou, Gallissà i Can Ter. O fer una ruta, també molt bonica, per les ermites del terme. A més de Santa Brígida teniu Sant Climent, o Sant Agustí de Lloret Salvatge, romàniques, més o menys transformades. També podeu pujar fins Sant Martí Sacalm, sota els espadats de Sau, per veure’n el paratge, solitari, rural a més no poder, i les masies que hi ha per allà. El més normal serà dinar de picnic, a l’aplec, amb tothom, en família o en colla. Però a Amer hi ha bons restaurants, com el Giralt, a la plaça de Sant Miquel, 5. Tel: 972.43.00.45. I bons hotels, amb restaurant, com La masia d’Amer, just al camí de Santa Brígida, i amb excel·lents vistes sobre l’ermita, ideal per passar-hi el cap de setmana!. També molt bé, més tradicional i clàssic, l’Hostal Sant Marçal, amb bona cuina. Animeu-vos a passar una diada divertida, o un cap de setmana, perquè no!. Tots a l’aplec!.

El pueblo de Amer, en la fantástica comarca de la Selva, está estratégicamente situado entre las Guilleries, la Sierra de Rocacorba y los últimos contrafuertes del Collsacabra, en la llanura alta del Ter, en la zona de Susqueda. Está a medio camino entre el mar y la Garrotxa, un poco más al norte de Santa Coloma de Farnés y Anglés, pero antes de llegar a Olot, en la C-63. La manera más fácil de llegar allí es ir hasta Sils por la C-32, y tomar la misma C-63 en dirección Santa Coloma y Anglés. O bien ir hasta Anglés de golpe, desde Girona, por la N-141. Os queremos invitar a visitar Amer en ocasión de otro de esos encuentros gerundenses que tanto nos gustan. De estos encuentros de hermandad que hace la gente de Girona, en lugares fantásticos, en ermitas maravillosas, donde se come en buena camaradería y donde los niños campan en total libertad. Un lugar así es la muy espectacular ermita de Santa Brígida, situada en un increíble acantilado, que por sí solo ya merece un vistazo. En medio del bosque, en un paraje muy bonito, literalmente colgada sobre el valle de Amer. El edificio no es gran cosa. Los alrededores son fabulosos. En los riscos cercanos los escaladores practican su deporte arriesgado. No es para menos. Las alturas son completamente verticales. La fiesta comienza el primer sábado de febrero, por la tarde, con unos fuegos artificiales, y sin artificio, ante la ermita. Pero el día fuerte es el primer domingo. Por la mañana salen de la plaza del pueblo los lugareños en bicicleta, o a pie. En bici de montaña, claro. No apto para no iniciados. La ermita no está lejos de Amer, pero la subida es potente. También se puede intentar subir en coche, por un camino de tierra ancho que sale de Amer, pero no podrán llegar hasta arriba de todo, y puede estar muy lleno y costará aparcar. Durante la mañana hay diversos actos festivos, concursos y otros. Luego una misa solemne y un divertido concurso de alabanzas. Comida por los alrededores, en grupo, y por la tarde sardanas y el canto de los adioses, para acabar. Estremecedor de verdad. Una fiesta de campo, de juerga sana, en un paraje natural sorprendente. Amer es una villa bonita. Tienen la iglesia, que fue la de un antiguo monasterio románico, desgraciadamente arruinado, con los ábsides y absidiolos bien conservados. El resto es barroco. La plaza de la Vila, con sus arcadas,  es la más grande de Cataluña. El núcleo antiguo conserva el sabor medieval, sin más. Los amantes de la bicicleta, además de subir a la ermita, pueden hacer parte de la vía verde del antiguo ferrocarril Girona-Olot, hasta el Pasteral o Sant Genís Sacosta. También pueden ir hasta la famosa Fuente Picante de Amer, aguas con gas, o recorrer los bucólicos paisajes del río Brugent. También se puede hacer una ruta de masías y casas fuertes, muy abundantes alrededor de Amer, como la Torre de San Clemente, del siglo XIII, o los grandes masías de Palou, Gallissà y Can Ter. O hacer una ruta, también muy bonita, por las ermitas del término. Además de Santa Brígida tienen San Clemente, o San Agustín de Lloret Salvaje, románicas, más o menos transformadas. No dejen de visitar Sant Martí Sacalm, bajo los acantilados de Sau, para ver el paraje, solitario, rural a más no poder, y las masías que hay por allí. Lo normal será comer de picnic, en la romería, con todo el mundo, en familia o en grupo. Pero en Amer hay buenos restaurantes, como el Giralt, en la plaza de San Miguel, 5. Tel: 972.43.00.45

Fira de la Candelera a La Pobla de Claramunt


candelera

La Pobla de Claramunt és una vila propera a Igualada, de la comarca de l’Anoia, celebra la tradicional festa de la Candelera. El diumenge 2 de febrer serà el dia fort. A les 12 del migdia, església de Santa Maria hi haurà una missa solemne cantada per la Capella de Música de la Tossa, en honor a la patrona de la Pobla, i la benedicció de candeles. Acabada la missa, la mateixa Capella de Música de la Tossa oferirà un concert de cant coral. També trobareu un mercat de productes artesanals i d’alimentació, obert des de les 9 del matí a les 2 del migdia, als carrers del nucli antic. No us perdeu els inflables per als infants, que funcionaran des de les 11 del matí a la 1 del migdia, a la plaça de l’Ajuntament. En aquesta plaça, abans, a les 11 del matí, s’hi hauran ballat sardanes. Arribeu-vos fins La Pobla de Claramunt, gaudiu de les parades amb embotits, formatges, coques… o dels bunyols de la Candelera. Una bona manera de passar el diumenge!. A més, per justificar ben justificat el dia i el viatge, podeu programar una sortida al castell de Claramunt, un dels millors, sinó el millor, de Catalunya.  El castell de Claramunt, que ja hem descrit en aquest bloc, és una fita imprescindible pels viatgers familiars. Un castell esplèndit, ben conservat, poderós, altaner, que controla els camins del Penedès, de Lleida, de Barcelona i de l’Anoia. La millor pista per arribar-hi surt, precisament, des de la Pobla de Claramunt. Per anar-hi el més fàcil és agafar l’autopista sense peatge, l’A2, camí de Lleida. Sortiu-ne abans d’Igualada, just passar el túnel del Bruc, a l’alçada de La Pobla de Claramunt, tot anant en direcció Capellades per la C-15. Tot ben indicat. Al poble hi ha alguns restaurants i bars on podeu dinar. També teniu restaurants al poble de Carme, com el Racó de Carme. O bé a La Pobla de Claramunt, on hi ha la Fonda Robert, un lloc excel·lent, amb bones habitacions per si us cal dormir. A Capellades hi trobareu la seva tradicional Fonda de Capellades, de tota la vida, o el restaurant El Tall de Conill, que pertany a un hotel del mateix nom, o l’Hostal Can Carol. Un ambient refinat: l’Equilibri. Pizzes i menús, al Dalt i Baix. Bona Candelera a la Pobla de Claramunt!.

La Pobla de Claramunt es una villa próxima a Igualada, en la comarca de la Anoia, donde se organiza una fiesta por la virgen de la Candelaria. El domingo es el dia fuerte con mercado tradicional de artesanos y gastronómico, talleres para los crios y demostración de oficios. Vale la pena subir hasta Claramunt, y no solo por esta fiesta, sino porque en sus proximidades se situa una joya medieval increíble: el castillo de Claramunt, uno de los mejores, sino el mejor, de Cataluña. El castillo de Claramunt, ya descrito en este blog, es un hito imprescindible para los viajeros familiares. Un castillo espléndido, bien conservado, poderoso, que controla los caminos del Penedès, de Lleida, de Barcelona y de la Anoia. Fcilmente accesible desde el pueblo. Llegareis a la Pobla de Claramunt por la autovía A-2, libre de peaje, camino de Lleida. Salgan a la altura de Igualada, yendo luego en dirección Capellades por la C-15. Hay buenos restaurantes en el pueblo o en los vecinos, como el Racó de Carme. Pensamos ahora en la Fonda Robert, un lugar excelente, con buenas habitaciones por si necesitan dormir. En Capellades encontraréis otra fonda, la Fonda de Capellades, y restaurantes como El Tall de Conill, con un hotel del mismo nombre, o el hostal Can Carol. Un ambiente refinado: el Equilibrio. Pizzas y menús, en Dalt y Baix. ¡Buena Candelaria!.

Candelera de Molins de Rei


CANDELERA2014

Un any més arriba la Fira de la Candelera de Molins de Rei. Concretament es celebra aquest proper cap de setmana, el primer de febrer. I ja van més de 163 edicions!. Val la pena agafar el tren i anar a veure-la amb la vostra canalla. Son moltes places i carrers completament plens de parades de la més gran fira pagesa que hem vist. A més, està molt a prop de Barcelona, i és facilíssim arribar-hi en tren. En cotxe no ho intenteu: l’aparcament és molt difícil, hi ha pilons de carrers tallats i manca aparcament. A la fira hi trobareu tot alló relacionat amb l’agricultura i la ramaderia: arbres, plantes, maquinaria, aparells pel camp, bestiar, jardineria, decoració, oli, vi, cava, antiquaris, brocanters, artesans, oficis i moltes d’aquelles coses que fan la delícia dels infants. Entre el més bonic us direm que hi ha una granja amb animalons, una mena de petit zoo pagés. També hi trobareu molta música i animació, teatre, gegants, la fira infantil, atraccions i parc lúdic. Ja veieu que els vostres fills i filles s’ho passaran molt bé. Ah! i pels que us agrada el menjar de pagès, no us perdeu l’esmorzar dels traginers o la botifarrada popular. Si no heu pensat res millor pel matí, o la tarda, del primer dissabte i diumenge de febrer, Molins de Rei pot ser una bona alternativa. Per dinar hi ha desenes de bars i restaurants. És tradicional, de tota la vida, el café del Foment. Bon lloc. Tapes bones al Gato Negro. Més clàssics teniu El Tast, o al centre també l’Àpat. Vinga, cap a Molins!.

La super, maxi, mega feria de la Candelera de Molins de Rei se celebra desde hace 163 años. (2014). Siempre impresiona ir a ver una feria que hace más de siglo y medio que dura. Y más si és en una población tan grande como el actual Molins de Rei, y esta se vuelca. Plazas y calles ocupadas por una gran feria campesina. No lo han visto nunca. Y junto a Barcelona, por la AP2. Aunque casi mejor se va en tren. Encontrarán árboles, plantas, maquinaria, aparatos para el campo, ganado, cosas que son, precisamente, los orígenes del encuentro. La feria se arrastra por la historia desde que Molins era un centro agrícola de primer orden, en el valle del Llobregat, al servicio de Barcelona. Pero hoy día no sólo encontrará esta raíz campesina. La cosa se ha modernizado, diversificado y extendido. Ahora abarca plantas, pero también jardinería y decoración. Hay maquinaria de campo y mucho ganado, pero también aceite, vino, cava y gastronomía. Caballos pero también automóviles. Y, naturalmente, no podían faltar los anticuarios, almonedas, artesanos, oficios y otros. Hay que subrayar que se realizan encuentros de coleccionismo, como la de chapas de cava. Y para los niños hay mucha música y animación, teatro, gigantes, la feria infantil, atracciones y parque lúdico. Ya veis que vuestros hijos e hijas se lo pasarán muy bien. ¡Ah! y si os gusta la comida de campo, no os perdáis el desayuno de los arrieros o la butifarrada popular. Si no han pensado nada mejor para hacer por la mañana o la tarde, del primer sábado y domingo de febrero, Molins de Rei puede ser una buena alternativa.

Tradicional aplec de Sant Mer


sant_mer_2014

Sempre us hem comentat com ens encanten els aplecs a les ermites de les comarques de Girona. aquell ambient festiu, les sardanes, l’aire de germanor. Ens agrada escoltar les sardanes de fons, més que ballar-les, mentre encenem una bona brasa, parem la taula i començen a fer la carn o les botifarres, tot petant la xerrada amb la colla o els veïns. Ens agrada molt veure la nostra canalla còrrer lliurament amunt i avall, fer amics i amigues, gaudir de la gresca general, en fi, campar. Això és el que passa a l’aplec de l’ermita de Sant Mer. Us ho vàrem recomanar l’any passat, i va ser mala sort. Un dia infernal, pluja, vent… va impedir l’aplec. Aquest any no serà així. Per això us el recomanem per aquest any i per sempre: l’aplec de Sant Mer a prop del poblet de Vilademuls, o qualsevol altre aplec popular a Girona. Aprofiteu per passar un dia de natura i festa, i conèixer la bellíssima comarca del Pla de l’Estany. Els pobles petits de la zona, rústics, autèntics, medievals, com ara Ollers, Terradelles o Sant esteve de Guialbes. Arribeu-vos a l’ermita de Sant Mer el dia 2 de febrer, el diumenge posterior més proper, a Sant Mer. Però atenció, recordeu: si plou no faran l’aplec fins dues setmanes després, o mai, com va passar l’any 2013.  Si tot va bé trobareu molta gent, de tota la comarca, sobretot de Banyoles. Hi ha pobles, com Medinyà, o Sant Julià de Ramis, que organitzen excursions. Veureu com es celebra el divertit jocs de tota la vida, o el concurs “l’home més fort de Sant Mer”. Hi ha ballada de sardanes i missa solemne. També podeu gaudir d’una fira de productes artesans. De vegades hi ha actuacions folklòriques, de gegants o castellers. Si us decidiu a pujar-hi, pregunteu el camí a Vilademuls, a Sant Esteve o als pobles del costat. És planer, està asfaltat, tot i que és estret i enrevessat. Sense guia serà difícil trobar l’ermita. Si no arribeu aviat haureu d’aparcar lluny, i caminar. Vilademuls mateix també és una població bonica. Ho arribareu seguint la carretera N-II, o la AP-7 fins la sortida 5, la d’Orriols. Alla agafarem la GI-513 o la 623, en direcció Banyoles. La zona disposa de moltes cases rurals i hotels amb encant per passar-hi un bon cap de setmana. Ens agrada Can Fort, a Sant Esteve, o  el Mas Alba, que te una granja en funcionament i una formatgeria artesana. També Can Miquelet. Ideals per a les famílies són els apartaments del golf rural Mas Pagés. Podeu jugar a golf tota la colla!. Bons dinars a la Masia de Can Ferrer, a Terradelles, a les afores del nucli urbà. Tel. 972560153. Mòbil: 607 58 43 39. És una zona ideal per anar amb bici, passejar o no fer res de res. Camps i boscos, camins plans, naturalessa a dojo. Tots a Sant Mer!.

Nos encantan los encuentros multitudinarios en las ermitas de las comarcas de Girona. El ambiente festivo, el aire de hermandad. Nos gusta oír tocar sardanas mientras encendemos una buena brasa, preparamos la mesa y empezamos a hacer la carne o las butifarras. Nos complace ver a nuestros hijos correr arriba y abajo, hacer amigos y amigas, disfrutar de la fiesta. En medio de una naturaleza fantástica, no lejos del pueblo de Vilademuls, y cerca también de otros pueblos de la bellísima comarca del Pla de l’Estany, como Ollers, Terradelles o San esteve de Guialbes. Allí, en un entorno idílico se levanta la construcción graciosa de la ermita de San Mer, el patrón de Banyoles. Justamente el día 27 de enero es la fiesta del santo, y el domingo posterior más cercano, sea enero o sea febrero, tiene lugar la romería a la ermita. Suele haber mucha gente de la comarca, sobre todo bañolenses. Pronto el entorno del templo y los bosques cercanos se llenan de grupos de amigos, de familias, que montan sus mesas y sillas formando un comedor de hermandad al aire libre. Se celebra el divertido concurso “el hombre más fuerte de San Mer”. Hay baile de sardanas, que da el aire festivo, y misa solemne. También pueden disfrutar de una feria de productos artesanos. A veces, según el año, hay actuaciones folclóricas, de gigantes o castellers. Si se deciden a ir, pregunten por el camino en Vilademuls, en Sant Esteve o los pueblos de al lado. Es llano, está asfaltado, aunque es estrecho y enrevesado. Sin guía será difícil encontrar la ermita. Si no llegáis pronto debereis aparcar lejos, y caminar. Si llueve no habrá romeria. Entonces la trasladan 15 días, dos domingos después. Vilademuls es una población bonita. El término municipal acoge otros núcleos muy interesantes. Nos gustaría destacar el pueblecito de Ollers, medieval, encantador. Llegarán hasta Vilademuls y San esteve de Guialbes siguiendo la N-II, o la AP-7 hasta la salida 5, la de Orriols. Allà hay que tomar la GI-513 o la 623, en dirección Banyoles. La zona dispone de muchas casas rurales y hoteles con encanto para pasar un buen fin de semana. Nos gusta Can Fort, en Sant Esteve. Una casa para alquilar, muy chula. Como también lo es, y mucho, el Mas Alba, que tiene una granja en funcionamiento y una quesería artesana. También Can Miquelet. Ideales para las familias, o grandes grupos, son los apartamentos del golf rural Mas Pagés, una propuesta bien divertida. ¡Pueden jugar al golf todo el grupo!. Animaos. Banyoles y el Pla de l’Estany está repleto de pueblos maravillosos. Es una zona ideal para ir en bici, pasear o no hacer nada de nada. Campos y bosques, caminos llanos, naturaleza a raudales. Buenas comidas en la Masia Can Ferrer, en Terradelles, a las afueras del núcleo urbano. Tel. 972 56 01 53. Móvil: 607 58 43 39.

Fira del Farro a la Vall de Bianya


fira_farro

A l’Hostal Nou, un petit llogarret de la maravellosa  Vall de Bianya, tindrà lloc la cada vegada més cèlebre Fira del farro, que aquest any arriba a la seva setena edició, amb més exit any rera any. Perquè tot i que és una fira jove cada vegada va agafant més empenta. El més fort serà el diumenge al matí. Val la pena arribar-se fins l’Hostal Nou, per gaudir d’un dia de fira a les terres acollidores de la Garrotxa. La fira es desenvolupa, a més, en un entorn natural magnífic. Hi trobareu prats gemats, boscos frondosos, esglèsies romàniques petitones, amagades i boniques com la de Santa Margarida de Bianya, a tocar de l’espai firal. Un paisatge encantador i bucòlic com pocs, aquest de l’Alta Garrotxa, amb els seus volcans i ermites. La fira està dedicada al Farró, unes farinetes de blat de moro, boníssimes. Hi ha paradetes d’artesania, gastronòmiques i d’oficis. Unes someres, que els infants podran muntar, i un molí fariner en ple funcionament, amb el seu torrent, seran les apostes més segures per a delitar-nos a tots. Aquest any un espai de cuina, amb tallers pels més petits de la casa, i també pels pares i mares. Missa solemne, gegants, i timbalers. Ambient de festa i companyonia. Un cop vista la fira podeu aprofitar la tarda, o el que quedi de matí, per rendir una visita a les esglésies de la vall. Aneu fins a Sant Andreu de Socarrats, que  es troba molt a prop d’l’Hostal Nou, al llogaret de Llocalou. Sant Martí de Capsec també és preciós. O Sant Martí del Clot. O fins Sant Martí de Solamal i Sant Pere Despuig. Dormir o menjar a la Vall de Bianya és una experiència molt grata. Hi ha cases rurals encantadores. Mireu-vos la web de turisme de la Vall i escolliu la vostra. Arribareu a la Vall de Bianya si pugeu fins prop d’Olot, via Girona, Banyoles i Besalú, per autopista, autovia i bona carretera. Abans d’entrar a Olot preneu la N-260 camí cap a Camprodón. Passat Sant Joan les Fonts ja sereu a la Vall. Un xic més endavant trobareu l’Hostal Nou i el molí de Colomer, i Santa Margarida de Bianya, tot junt. La fira està ben indicada, amb bon parquing, tot molt ben muntat, a tocar de la carretera, a mà dreta. Podeu anar-hi també per Vic i els túnels de Bracons, travessant Olot. O per Vic, fins Ripoll, i passant els túnels de Capsacosta, en direcció Olot. Podeu dinar molt bé a Ca la Nasia, a Llocaloau. També teniu Ca l’Enric, espectacular, al mateix Hostal Nou, o bé Ca la Mercè, La peça i diversos bars on menjar, un d’ells al mateix Hostal Nou. Tots aquests establiments, i alguns altres, ofereixen, aquests dies “la cuina del farró”. Una jornada ben agradable en una natura que, en tornar a casa, somiareu!.

En un lugar de la Vall de Bianya, este año 2011 será en el Hostal Nou, otros años en otro lugar, se celebra la Feria del farró. Es una feria pequeña, en el lugar, en el tiempo y en la duración. Sólo la hacen el domingo por la mañana. Pero vale la pena llegarse hasta el Hostal Nou, para captar la impecable simplicidad, la magnífica ruralidad, este tesoro escondido, desconocido para muchos, y maravilloso, que es la Vall de Bianya. La feria se enmarca en un entorno natural de fábula. Prados y bosques, iglesias románicas como la de Santa Margarida de Bianya, en las inmediaciones del espacio ferial. Un paisaje magnífico este de la Alta Garrotxa, con sus volcanes y ermitas. La feria está dedicada al Farró, una papilla de maíz, buenísima. Hay paradas de artesanía, gastronómicas y de oficios. Unas burritas, que los niños podrán montar, y un molino harinero, con su torrente, que funcionará para deleitarnos a todos,  seran las atracciones. Ambiente de fiesta y compañerismo. Si la feria os llama poco la atención, puede complementarse con una visita a las iglesias, las magníficas iglesias románicas de esta tierra. Como Sant Andreu de Socarrats, que se encuentra muy cerca de l’Hostal Nou, en la aldea de Llocalou. O Sant Martí de Capsec. Precioso. O bien Sant Martí del Clot. O San Martín de Solamal y San Pedro Despuig. Dormir o comer en la Vall de Bianya es una experiencia magnífica. Hay casas rurales encantadoras. Consulten la web de turismo del Valle y elijan su lugar. Llegarán a la Vall de Bianya si suben hasta cerca de Olot, vía Girona, Banyoles y Besalú, por autopista, autovía y buena carretera. Tomen luego hacia Camprodón. Pasado Sant Joan les Fonts ya entrais en el Valle. Un poco más adelante encontrarán el Hostal Nou y el molino de Colomer, y Santa Margarida de Bianya, todo junto. La feria está bien indicada. Pueden ir también por Vic y los túneles de Bracons, atravesando Olot. O por Vic, hasta Ripoll, y pasando los túneles de Capsacosta en dirección Olot. Se come muy bien en Ca la Nasia, en Llocaloau. También tienen Ca l’Enric, Ca la Mercè  y varios bares donde comer, uno en el mismo Hostal Nou. Todos estos establecimientos ofrecen, estos días, “la cocina del Farró”.

Luzern / Lucerna


luzern

La bellíssima ciutat de Luzern, Lucerna en català, és una de les més boniques de Suïssa i, pel nostre gust, una de la viles més encantadores d’Europa.  Cert que Suissa és un país molt car, però cal fer un descompte del 20% en els preus, per la relació Euro – Franc, i llavors no agafareu un atac de feridura. A més Suïssa és un paradís per les famílies amb nens i nenes, com nosaltres. La majoria dels hotels tenen habitacions familiars. Hi ha càmpings preciosos, vora llacs i amb gespa assegurada, molts d’ells amb bungalows molt ben equipats. El sistema de transport és magnífic. Podeu anar a qualsevol racó del país en tren, bus o vaixell. De fet els millors racons només són accessibles així. El cotxe està prohibit. Amb el Suiss Pass, o Suiss Card podreu anar a munt i avall del país, durant uns dies, tota la família, només pagant els pares i mares. Els nens viatgen gratis. Les autopistes son magnífiques, les distàncies curtes, les carreteres cuidades, els túnels escurcen camins arreu. I tot gratuït, només pagant 40 FS (32 €) per tot un any de circular pel país. Amb tots aquests avantatges, avui us proposem visitar el cor de Suïssa: Lucerna, el seu casc antic fabulós, el llac i la seva regió. Lucerna és una guapada. Un llac blau, d’aigües transparents, una ciutat medieval enfilada en un dels seus costats, una de més nova a l’altra i un parell de ponts de fusta, amb pintures a les vigues, que us deixarà bocabadats. (A la foto). Aquest és el pont més llarg, una rèplica, perquè l’original es va cremar, però no ho notareu. Admireu les seves esglésies, com ara la dels Jesuites, que alça la seva façana barroca a peu de llac i de pont. Entreu als seus palaus. Però encara el millor de Lucerna és el seu camp i les seves muntanyes, com ara el llac dels quatre cantons, amb els seus encantadors poblets, o els cims impressionants del Pilatus o del Engelberg o el Riggi, tots accessibles en tren de muntanya o cable. Lucerna també és un bon centre per anar més lluny: Zurich, Einsiedeln amb la seva abadia, Zug o la regió d’Interlaken són a poc més d’una hora, com Berna, com Basilea. A Lucerna podeu menjar com reis. Cuina alemana, salsitxes i productes regionals, en una cerveseria medieval, als baixos de l’ajuntament. No us perdeu la seva cervesa. És la Rathaus Braueri, la cerveseria de l’ajuntament. Típica i agradable. Si us agrada més menjar pizza, o pasta, a tocar teniu La Fenice. Bon restaurant italià. D’hotels no n’hi manquen. A la ciutat nova trobareu el Continental, que està molt bé. Una mica més allunyat està el Cascada, molt modern i xulo, però car també, i encara més lluny, a l’altra riba del llac el Paix. Preus alts, com a tota Suissa.  Dins la ciutat antiga els preus es desorbiten, però per mirar l’Hotel des Balances encara no cobren. Nosaltres hem estat al Ibis Butget, a tocar de l’estació, baratet pels estàndars suissos, però molt senzillet, i al bonic càmping Lido de Luzern, a la vora del llac, a uns 2 kms. de la vila antiga. Bona estada a Lucerna, i a Suissa!.

Suiza es un destino maravilloso. Antes era muy caro, carísimo, no se podía ir. Con la llegada del euro, todo ha subido tanto, que ahora Suiza parece incluso asequible. El franco suizo no se ha movido de cotización y vale 100 pelas de las de antes. Por lo tanto 2 € son 3 FS. (Aprox). Por eso hay que hacer un descuento en los precios y aún sale mejor. Además Suiza es un paraíso para las familias con niños, como nosotros. La mayoría de los hoteles tienen habitaciones familiares. Hay camping preciosos con bungalows muy bien equipados. El sistema de transporte es magnífico. Pueden ir a cualquier rincón del país en tren, autobús o barco. De hecho los mejores rincones sólo son accesibles así. El coche está prohibido. Con el Suiss Pass, o Suiss Card puede ir arriba y abajo del país, durante unos días, toda la familia, sólo pagando los papas y mamas. Los niños viajan gratis. Con todas estas ventajas, hoy les proponemos visitar el corazón de Suiza: Lucerna, su lago y su región. Lucerna es bellísima. Un lago azul, una ciudad medieval encaramada en uno de sus laderas, y un puente de madera que os dejará boquiabiertos. (En la foto). Es una réplica porque el original se quemó, pero no lo notareis. Contemple sus puentes, sus iglesias y sus palacios. Pero lo mejor de Lucerna es su campo y sus montañas, como el lago de los cuatro cantones, con sus encantadores pueblos, o las cumbres impresionantes del Pilatus, del Engelberg o el Riggs, todos accesibles en tren de montaña o cable. Lucerna también es un buen centro para ir más lejos: Zúrich, Einsiedeln con su abadía, Zug o la región de Interlaken están a poco más de una hora. Nosotros hemos estado en el camping Lido de Lucerna y hemos comido en la cerveceria de la Rathaus Braueri, en los bajos del ayuntamiento.