Menorca revisitada

Feia molts anys que no anàvem a Menorca. Més de vint. Ens feia por no conèixer res, que tot hagués canviat a pitjor. Aquest agost de 2021 vam tornar-hi. Estava igual de preciosa, o millor. Ara podeu anar-hi en avió, hi ha un munt de vols, o en vaixell. Hi ha moltes companyes que surten de Barcelona o València i arriben a Maó o Ciutadella. Nosaltres sortírem del port de Barcelona, a primera hora de la tarda, amb el ferri ràpid de Baleària “Cecilia Payne”, i en quatre hores érem al port de Ciutadella, amb temps d’anar a l’hotel i a sopar. Ens vam allotjar a l’Hostal Ciutadella, en ple centre, fantàstic. Un petit hostal de tota la vida, car però amb bon preu per ser estiu, Menorca, Ciutadella i el centre. Però la illa estava petada, plena, sobresaturada de gent i cotxes. Vam aparcar al cementiri, força lluny del centre, i encara sort. En això si que ha canviat la nostra illa. I anàrem a sopar a la pizzeria Don Giacomo, molt bé també, prop de Es Born, al centre, carta extensa. Tampoc és fàcil dinar o sopar a Menorca a l’estiu. Tot està abarrotat, impossible. Per sort els turistes s’acumulen a Ses Voltes, Plaça de la Catedral el mercat i Santa Clara, deixant els carrers interiors buits, i els seus restaurants a disposició.

• 

Quin goig el passeig per Ciudatella, cercant els carrers buits pel cantó de Santa Clara, darrera la bonica catedral. O bé per la capella del Sant Crist, magnífica, el Seminari, o el Roser… Molta menys aglomeració! Anar a la platja és una altra missió impossible, al juliol o l’agost. Si no aneu en bus, a peu o en bici no podreu gaudir de les millors aigües de l’illa: les cales verges del sur de Ciutadella: Arenal de Son Saura, Talaier, Turqueta, Macarelleta, Macarella estan tancades al cotxe, pàrquins plens. Però podeu consolar-vos amb la fantàstica platja de Santo Tomás, o Sant Adeodat, que es meravellosa, tot i no ser una cala. Sant Adeodat te un gran aparcament. Cal tenir-ho en compte! I a Sant Adeodat podeu dinar, molt bé, al restaurant Es Bruc, un xiringuito de platja molt ple de gent… i una mica car, però bon producte.

Una altra cala on podreu aparcar bé és Cala Galdana. A més, des de Galdana, podeu caminar entre 15 o 30 minuts fins Mitjana o Macarella. Però possiblement el pàrquing de Cala Mitjana, abans d’arribar a Galdana estarà sobresaturat. Si decidiu quedar-vos a la dolça petxina d’aïgues netes i càlides que és Galdana, tot i que destrossada per l’hotel que la presideix, podeu anar a dinar a Sa Lluna, el restaurant d’un complex turístic molt familiar. Fantàstic, molt bé!

• 

Si en els dies que esteu a l’illa no hi ha manera d’arribar als pàrquings de les cales de Son Saura, Macarella o Turqueta podeu anar a la cala urbanitzada que més se’ls assembla, Cala Xoriguer. Fantástica decisió. Aigües com les de Macarella, corall vermell a la sorra com Saura o Turqueta, però amb molt de lloc on aparcar el cotxe. I un restaurant que cal recomanar sense dubtar-ho: Ciao Belli, un italià molt bo.

• 

Una altra platja bonica, urbanitzada, és Son Bou. Cal anar travessant l’illa fins Alaior. Aquesta bella platja també té un gran aparcament. Malgrat les construccions hi ha un tram relativament verge on podeu veure el final d’alguns barrancs, amb flora i fauna variada i un conjunt dunar interessant. L’aigua, com tota la de Menorca, divina. A Son Bou vam dinar a Casa Andrés, excel·lent restaurant.

• 

Menorca te altres llocs on anar i aparcar. Al nord de Ciutadella teniu petites cales i també Cala Morell, profunda. I Algaiarencs, al paratge de la vall, amb dos pàrquings que poden tenir lloc. Pilar, accessible per una pista asfaltada abans d’arribar a Ferreries, o Pregonda, accessible des de Mercadal, passant per la carretera que va al far de Cavalleria son fabuloses i els aparcaents no estan gens malament. Cal caminar una mica i vigilar que no bufi tramontana, o no us hi banyareu.

Platja de Son Xoriguer a 9 kms al sur de Ciutadella.

Finalment prop de Maó teniu cales més massificades com Arenal d’en Castell o Cala Porter, Mesquida, Es Grau… A nosaltres no ens agraden tant com les de Ciutadella però si esteu per allà, no estareu pas malament.

• 

Os proponemos ir a Menorca. Ahora podéis ir en avión, hay un montón de vuelos, o en barco. Salen de Barcelona o València y llegan a Maó o Ciutadella. Nos alojamos en el Hostal Ciutadella en pleno centro, fantástico. La isla estaba sobresaturada de gente y coches. Fuimos a cenar Don Giacomo, una pizzería muy buena, en el centro. Tampoco es fácil comer o cenar en Menorca en verano. Por suerte los turistas se acumulan a en la Plaza de la Catedral, en el mercado y en Santa Clara, dejando las calles interiores vacías, y sus restaurantes a disposición. Ir a la playa es otra misión imposible, en julio o el agosto. Si no vayáis en bus, a pie o en bici no podréis disfrutar de las mejores aguas de la isla: las calas vírgenes del sur de Ciutadella: Arenal de Son Saura, Talaier, Turqueta, Macarelleta, Macarella, porque están cerradas al coche, y sus pàrquings llenos. Pero podéis consolaros con la fantástica playa de Santo Tomás, o San Adeodato, maravillosa, a pesar de no ser una cala, con un gran aparcamiento. Hay que tenerlo en cuenta. Y podéis comer, muy bien, en el restaurante Es Bruc, un xiringuito de playa lleno de gente y un poco caro, pero con buen producto. Otra cala donde podréis aparcar bien es Cala Galdana. Además, desde Galdana, podéis andar entre 15 o 30 minutos hasta Cala Mediana o Macarella. Pero posiblemente el parking de Cala Mediana, antes de llegar a Galdana, estará saturado. Si decidís quedaros en Cala Galdana, a pesar del hotel que la preside, podéis ir a comer a Su Lluna, buen restaurante familiar. Si en los días que estáis en la isla no hay manera de llegar a los parkings de las calas podéis ir a la cala urbanizada que más se asemeja a estas, Cala Xoriguer. Fantástica decisión. Un mar como Macarella, coral rojo en la arena como en Son Saura o Turqueta, pero con mucho de lugar donde aparcar el coche. Y un restaurante que hay que recomendar sin dudarlo: Ciao Belli, un italiano fabuloso. Otra playa bonita, urbanizada, es Son Bou. Tiene un gran aparcamiento. A pesar de las construcciones hay un tramo relativamente virgen donde podéis ver el final de algunos barrancos, con flora y fauna variada y un conjunto dunar interesante. El agua, como toda la de Menorca, divina. En Son Bou comimos en Casa Andrés, excelente. En el norte de Ciutadella tenéis pequeñas calas y también Cala Morell, profunda. Y Algaiarencs, con dos párkings que pueden tener plaza para vosotros. Cala Pilar, accesible por una pista asfaltada antes de llegar a Ferreries, o Cala Pregonda, accesible desde Mercadal, pasando por la carretera que va al faro de Caballería son fabulosas. Hay que andar un poco y vigilar que no sople tramontana, o no os bañaréis. Finalmente cerca de Maó tenéis calas más masificadas como Arenal de en Castell o Cala Porter, Mesquida, El Grau… que, a nosotros, no nos gustan tanto como las de Ciutadella.

Nous vous proposons d’aller à Minorque. Maintenant vous pouvez aller en avion, il y a beaucoup de vols, ou en bateau. Ils partent de Barcelone ou Valence et arrivent à Maó ou Ciutadella. Nous avons séjourné à l’Hostal Ciutadella en plein centre, fantastique. L’île était submergée de gens et de voitures. Nous sommes allés dîner Don Giacomo, une très bonne pizzeria, dans le centre. Il n’est pas facile non plus de manger ou de dîner à Minorque en été. Heureusement les touristes s’accumulent à la Place de la Cathédrale, au marché et à Santa Clara, laissant les rues intérieures vides, et ses restaurants à disposition. Aller à la plage est une autre mission impossible, en juillet ou en août. Si vous n’allez pas en bus, à pied ou à vélo, vous ne pourrez pas profiter des meilleures eaux de l’île : les criques vierges du sud de Ciutadella : Arenal de Son Saura, Talaier, Turqueta, Macarelleta, Macarella, parce qu’elles sont fermées à la voiture, et leurs magasins pleins. Mais vous pouvez vous consoler avec la fantastique plage de Santo Tomás, ou San Adeodato, merveilleuse, même si ce n’est pas une crique, avec un grand parking. Il faut en tenir compte. Et vous pouvez manger, très bien, au restaurant Es Bruc, un Xiringuito de plage plein de gens et un peu cher, mais avec un bon produit. Une autre crique où vous pourrez bien vous garer est Cala Galdana. De plus, de Galdana, vous pouvez marcher entre 15 et 30 minutes jusqu’à Cala Mediana ou Macarella. Mais probablement le parking de Cala Media, avant d’arriver à Galdana, sera saturé. Si vous décidez de rester à Cala Galdana, malgré l’hôtel qui la préside, vous pouvez aller déjeuner à Su Lluna, bon restaurant familial. Si par les jours où vous êtes sur l’île il n’y a aucun moyen d’atteindre les parkings de des criques vous pouvez aller à la crique urbanisée qui ressemble le plus à ceux-ci, Cala Xoriguer. Fantastique décision. Une mer comme Macarella, corail rouge sur le sable comme dans Son Saura ou Turqueta, mais avec beaucoup d’endroit où garer la voiture. Et un restaurant à recommander sans hésitation : Ciao Belli, un italien fabuleux. Une autre belle plage, urbanisée, est Son Bou. Il a un grand parking. Malgré les constructions il y a un tronçon relativement vierge où vous pouvez voir la fin de quelques ravins, avec la flore et la faune variée et un ensemble de dunes intéressant. L’eau, comme toute celle de Minorque, divine. En Son Bou nous avons mangé à Casa Andrés, excellent. Dans le nord de Ciutadella vous avez de petites criques et aussi Cala Morell, profonde. Et Algaiarencs, avec deux parkings qui peuvent avoir une place pour vous. Crique Cala Pilar, accessible par une piste goudronnée avant d’arriver à Ferreries, ou Cala Pregonda, accessible depuis Mercadal, en passant par la route qui va au phare de Cavalería sont fabuleuses. Il faut marcher un peu et veiller à ce qu’il ne souffle pas Tramontana, ou vous ne vous baignerez pas. Enfin près de Maó vous avez des criques plus peuplées comme Arenal de en Castell ou Cala Porter, Mesquida, El Grau… que nous n’aimons pas autant que celles de Ciutadella.

We suggest you go to Menorca. Now you can go by plane, there are a lot of flights, or by boat. They leave from Barcelona or València and arrive at Maó or Ciutadella. We stayed at the Hostal Ciutadella in the center, fantastic. The island was overcrowded with people and cars. We went to dinner at Don Giacomo, a very good pizzeria in the center. It is not easy to have lunch or dinner in Menorca in summer either. Fortunately, tourists flock to the Plaza de la Catedral, the market and Santa Clara, leaving the interior streets empty, and their restaurants available. Going to the beach is another impossible mission, in July or August. If you do not go by bus, on foot or by bike, you will not be able to enjoy the best waters of the island: the virgin coves of the south of Ciutadella: Arenal de Son Saura, Talaier, Turqueta, Macarelleta, Macarella, because they are closed to the car, and your full parking lots. But you can console yourself with the fantastic beach of Santo Tomás, or San Adeodato, wonderful, despite not being a cove, with a large parking lot. You have to consider this. And you can eat very well at the Es Bruc restaurant, a beach bar full of people and a bit expensive, but with good products. Another cove where you can park well is Cala Galdana. In addition, from Galdana, you can walk between 15 or 30 minutes to Cala Mediana or Macarella. But possibly the Cala Mediana car park, before reaching Galdana, will be saturated. If you decide to stay in Cala Galdana, despite the hotel that presides over it, you can go to eat at Su Lluna, a good family restaurant. If on the days that you are on the island there is no way to get to the parking lots in the coves, you can go to the urbanized cove that most resembles these, Cala Xoriguer. Fantastic decision. A sea like Macarella, red coral on the sand like Son Saura or Turqueta, but with plenty of place to park your car. And a restaurant that must be recommended without hesitation: Ciao Belli, a fabulous Italian. Another beautiful, urbanized beach is Son Bou. It has a large parking lot. Despite the constructions, there is a relatively virgin section where you can see the end of some ravines, with varied flora and fauna and an interesting dune complex. The water, like all of Menorca, divine. In Son Bou we ate at Casa Andrés, excellent. In the north of Ciutadella you have small coves and also Cala Morell, deep. And Algaiarencs, with two car parks that can have a place for you. Cala Pilar, accessible by a paved track before reaching Ferreries, or Cala Pregonda, accessible from Mercadal, passing by the road that goes to the Caballería lighthouse are fabulous. You have to walk a bit and make sure that the north wind does not blow, or you will not bathe. Finally, near Maó you have more crowded coves such as Arenal de in Castell or Cala Porter, Mesquida, El Grau ... which, we do not like as much as those of Ciutadella.

Esbaiola’t

Esbaiola’t és un festival de teatre al carrer, apte per a tots els públics, especialment per a l’infantil, que fa uns anys que organitzen a Esterri d’Àneu, aquest proper quart cap de setmana de juliol. Pretén donar a conèixer les Valls d’Àneu, mercès al teatre de qualitat. Hi trobareu un munt d’espectacles de circ, de carrer, contacontes, jocs, titelles, tallers i malabars ompliran els carrers d’Esterri durant tot el cap de setmana. A més d’espectacles de pagament, la reserva dels quals cal fer on-line!, n’hi ha molts de lliures, al carrer. I si no feu la reserva via internet podeu comprar entrades a l’oficina d’informació del festival, situada a la Plaça de la Closa, número 1. Quina bona idea passar el cap de setmana o unes vacances en aquestes valls fresques i gemades, a la muntanya, amb la família. Un cap de setmana o unes vacances fent una descoberta de la comarca del Pallars, o de les Valls d’Àneu, o les veïnes valls de Cardós. Son un destí familiar de primera. A Esterri i el voltants teniu un munt de bons hostals i hotels on dormir, que també tenen bons restaurants on menjar molt bé. Podeu anar a Els Puits, fantàstic. A l’Esterri Park, no malament, com tampoc ho està l’Hostal Vall d’Aneu. De més categoria, a l’entrada de la vila, hi ha el Trainera. A València d’Àneu, a tocar, teniu Lo Paller, molt bon hotel de muntanya, i el La Morera, gens malament. Tema càmping també ho teniu magnífic. Hi ha el Presalla, i a La Guingueta, al costat d’un llac bellíssim, el Nou Càmping. També el Vall d’Àneu. En el llac hi podreu fer tota mena d’esports d’aigua. Fora dels restaurants d’hotel us volem recomanar vivament una braseria, anomenada L’Esquella, on hem menjat molt bé, just davant un molt interessant Museu de la Vida Rural, que us recomanem també de visitar amb els vostres infants. Fora d’Esterri, a Escaló teniu el Castellarnau. També podeu anar a raure a Espot, no gaire lluny, on teniu l’Hotel Roya, de gust francés, una mica decadent, amb habitacions antigues, però netes i polides. Bones habitacions, senzilles però agradables, la Pensió Palmira. Però l’hotel líder, indiscutible, el millor per confort i tracte, és el Roca Blanca. En Josep i la Marta us acolliran com a casa. L’Hotel Encantats també és una bona opció també. L’Hotel Saurat, que havia estat un gran hotel, després d’uns anys tancat reobre amb instal·lacions una mica envellides però correctes. A Espot hi ha bons càmpings també. Un més tradicional, anomenat La Mola, i un de muntanya, el Vora Parc. Us recomanem unes vacances o petit pont al Pallars: vaques, banyades en llacs i rius, passejades a peu o en bici… I poder veure el romànic del Pallars, com ara el ja citat monestir de Sant Pere del Burgal, o els que hi ha a les Valls d’Àneu o d’Isil. Monestirs, amb moltes esglésies i capelles romàniques, com ara les de Son, Santa Maria d’Àneu, Sorpe, Baiasca… I els poblets de postal, amb les pedres encara vives. Visca el Pallars!.

Esterri d’Àneu es un pueblo grande, situado en el corazón del Pirineo, en medio del Pallars Sobirà, más arriba de Tremp, Sort y Llavorsí.  Allí hacen un festival de espectaculos de calle para niños muy interesante, precisamente estos dias del próximo fin de semana. Para comer y dormir en el mismo pueblo, tienen muchos hoteles, y buenos restaurantes. Recomendamos l’Esquella, al lado del Eco Museo, que merece una visita familiar. En escaló teneis el hotel Castellarnau, muy recomendable. Ineludible si desean pasar un fin de semana en estos valles, en la montaña, con la familia. Y aprovechad para hacer una parada si vais de camino a Esterri, a Espot, o hacia el Valle de Aran por la Bonaigua. O bien se puede pasar el fin de semana haciendo un descubrimiento de la comarca del Pallars, o de los Valles de Àneu, o los vecinos valles de Cardós. Son un destino familiar de primera. También se puede ir a parar a Espot, no muy lejos, donde tienen el Hotel Roya, de gusto francés, un poco decadente, con habitaciones antiguas, pero limpias y pulidas. Buenas habitaciones, sencillas pero agradables, en la Pensión Palmira. Un hotel líder, indiscutible, por confort y trato, es el Roca Blanca. Josep y Marta lo acogeran como en casa. El Hotel Encantados también es una buena opción también. Recomendamos unas vacaciones o pequeño puente en el Pallars: vacas, lagos y ríos, paseos a pie o en bici … Y poder ver el románico del Pallars, como el ya citado monasterio de Sant Pere del Burgal, o los que hay en los Valles de Àneu o de Isil. Monasterios, con muchas iglesias y capillas: Son, Santa María de Àneu, Sorpe, Baiasca … Y los pueblos de postal, con las piedras vivas. ¡Viva el Pallars!.

Recordeu: concert de balcó i finestra

Recordeu que, aquest proper dimarts, dia 30 de juny a les 20 hores teniu una cita a l’Espai Von Balthasar, a Barcelona, carrer de Villarroel, 81. Es tracta d’un tradicional concert que el grup La Cava dels Sons, de reconegut prestigi en el món del cant coral, a muntat en el pati de veïnat de l’illa on assagen. Després de tantes tardes de sentir la seva excelsa música, els veïns i veïnes podran escoltar un altre “concert per a balcó i finestra”, una forma simpàtica d’agraïr als veïns que, volent o sense voler, els escolten dilluns rere dilluns, quan s’entrenen. Veniu a gaudir-lo. Entrada gratuïta, a la fresca, bons sons i bones sensacions, en el marc insòlit d’un pati de veïns, balcons i les finestres plens de gent. No us ho podeu perdre, perquè prometen que serà un gran moment. El dimarts 30 de juny, canta La Cava dels Sons!.

El Ciclo de Conciertos para Balcó i Finestra es una iniciativa ideada por La Cava de Sons que propone utilizar el patio interior del Espacio Von Balthasar para realizar una serie de conciertos al aire libre durante los meses de junio y julio. Dicho esto, solo nos queda invitaros el próximo martes, 30 de junio a las 20 horas, a un concierto de La Cava dels Sons. La entrada es libre. ¡No falteis!.

L’Opera del Captaire

L’Òpera del captaire és un espectacle de titelles a cappella, l’acció del qual ens porta als barris marginals del Londres de principis del segle XVIII on el Sr. Peachum i la seva esposa regenten un prostíbul freqüentat per tota mena de lladres i malfactors. Coneixedors i facilitadors de totes les seves malifetes, els Peachum, han fet una gran fortuna cobrant les recompenses que ofereix la Justícia per delatar als criminals. Un dia, la parella descobreix que la seva maquíssima filla Polly, s’ha casat amb el cap de la banda de lladres, el Capità MacHeath. Els pares de la noia se senten amenaçats, ja que el Capità coneix dels seus negocis i podria tenir la intenció de delatar-los per quedar-se amb la seva fortuna. Qui delatarà a qui? Qui arribarà abans a la forca?. Si ho voleu saber haureu d’anar aquest proper dissabte, dia 21 de febrer de 2015, a les 20,30 hores, al Centre Catòlic de Sants a Barcelona. I serà la darrera oportunitat, perquè després d’un any d’assajos, un any més de funcions, centenars de quilòmetres recorreguts, dotzenes de representacions, festivals i sales de teatre visitades, L’Òpera del Captaire arriba al seu punt i final. Ha estat un gran camí, des del mes de gener de 2013, en que els components de La Cava dels Sons van començar aquest projecte. Ara volem fer un comiat com cal, i per això volen acabar amb aquest espectacle fent l’última funció molt a prop de casa. No us quedeu sense entrada i feu la reserva enviant un correu a lacavadesons@gmail.com indicant-nos el nom i la quantitat d’entrades que voleu. Un cop acabat l’espectacle, amb el sistema de taquilla inversa, sereu vosaltres qui posareu preu a l’entrada. No us ho podeu perdre!.

Este sábado, dia 21 de febreo de 2015, en el teatro del Círculo Católico de Sants, a las ocho y media de la tarde, el grupo de música vocal La Cava dels Sons, ofrece la obra “La Opera del Mendigo”, (Beggard’s Opera). Entrada por la voluntad al final del espectáculo. Os aseguramos que os va a encantar. Arreglos de Enric Azuaga, director del grupo, para una música muy bonita. Marionetas preciosas son las protagonistas de una historia fresca y desenfadada, un clásico, que los músicos cantan a capella, sin instrumento musical alguno sonando, aparte de sus voces. ¡Os lo recomendamos vivamente!

L’Opera del Captaire a Teià

L’Òpera del captaire és un espectacle de titelles a cappella, l’acció del qual ens porta als barris marginals del Londres de principis del segle XVIII on el Sr. Peachum i la seva esposa regenten un prostíbul freqüentat per tota mena de lladres i malfactors. Coneixedors i facilitadors de totes les seves malifetes, els Peachum, han fet una gran fortuna cobrant les recompenses que ofereix la Justícia per delatar als criminals. Un dia, la parella descobreix que la seva maquíssima filla Polly, s’ha casat amb el cap de la banda de lladres, el Capità MacHeath. Els pares de la noia se senten amenaçats, ja que el Capità coneix dels seus negocis i podria tenir la intenció de delatar-los per quedar-se amb la seva fortuna. Qui delatarà a qui? Qui arribarà abans a la forca?. Si ho voleu saber haureu d’anar aquest proper dissabte, dia 20 de setembre, a la tarda nit, a les vui del vespre, al teatre La Palma del bonic poble de Teià, al Maresme. Allà podreu gaudir de la darrera creació del grup coral La Cava dels Sons. Es tracta de l’obra “L’Òpera del Captaire, Beggard’s Opera, o Òpera dels tres rals, obra del compositor alemany Kurt Weill. Si mai no havíem dubtat de la maestria vocal d’aquest grup, o de l’excel·lent tasca com arranjador del seu director, Enric Azuaga, ara podem veure-les totes dues ben consolidades amb l’estrena d’aquest espectacle. Cantada a capella, sense orquestra ni cap instrument musical, ni un trist piano, protagonitzada per uns titelles fantàstics, que val la pena de veure, us ho assegurem. La música és molt bonica, a mig camí entre el jazz i les melodies sudenques de ritmes intensos, captivadora. Les cançons resulten seductores, al temps que senzillaes i refinades. Entrada a 10 €.  Venda d’entrades al Bar La Palma, el dijous 18 i el divendres 19 de 18 a 20 hores, i el mateix dia a taquilla. En els temps que corren, és difícil trobar un espectacle muntat amb tantes ganes i “savoir faire”. No us ho perdèssiu!. Si us cal menjar alguna cosa abans o després de l’espectacle us recomanem la masia Padellas, menú i carta. Rústic i típic. Ens han parlat bé de L’Antigó, darrera l’esglèsia, a la plaça Sant Jaume, tel: 935400423‎, i del restaurant del Club de Tennis, a l’entrada del poble, al carrer de Ramon Llull, 12, tel: 935554681‎. A més, a la riera, a la típica riera dels pobles del Maresme, eix de la vida municipal, hem vist Can Paco i el café de baix, que també ofereixen menjars. Arribareu a Teià si agafeu l’autopista del maresme, C-32, camí de Mataró. Sortiu a la sortida del Masnou, travesseu aquesta població i remunteu la carretera fins Teià. Un xic complicat però no impossible. Bona Òpera!

Este sábado, dia 20 de septiembre en el teatro La Palma de Teià, a las ocho de la tarde, el grupo de música vocal La Cava dels Sons, estrena en este bello pueblo del Maresme la obra “La Opera del Mendigo”, (Beggard’s Opera). Entrada a solo 10 €. Os aseguramos que os va a encantar. Arreglos de Enric Azuaga, director del grupo, para una música muy bonita. Marionetas preciosas son las protagonistas de una historia fresca y desenfadada, un clásico, que los músicos cantan a capella, sin instrumento musical alguno sonando, aparte de sus voces. ¡Os lo recomendamos vivamente!

Sant Bartomeu a Ferreries

Avui us ho diem amb temps per tal que pugueu reservar ben aviat per aquest proper cap de setmana del 24 d’agost. I us descobrim un secret molt ben guardat. Avui ens plau parlar-vos d’unes festes al paradís. No entenem perquè no ho hem fet abans. Han estat molts anys, més de 18, anant cada estiu a viure les festes de Sant Bartomeu a Ferreries, un petit poblet de l’illa de Menorca. Per a nosaltres, com per a molts catalans, aquest tros de terra blanca envoltat per un mar turquesa és una petita pàtria. Un lloc del que mai no voldries marxar. Se’t fica dins l’ànima, et domina. Passejar per les seves terres, les seves platges, els seus turons, recòrrer els pobles quiets al capvespre, és tornar a un temps de somni, que sovint, quan som lluny, creiem que mai no van existir. I perquè el dia de Sant Bartomeu a Ferreries?. Heu sentit a parlar de les festes de Sant Joan a Ciutadella?, boniques, però massificades. Voleu veure els cargols dels cavalls?. Voleu veure els caixers vestits de frac, dalt dels seus cavalls negres?. Voleu viure la festa més emocionat i bonica de la Mediterrània, però sense cap risc?. Voleu gaudir d’un dels espectacles més antics i bells de la Mediterrània sense presses, empentes, ofecs ni perills?. Doncs heu d’agafar el vaixell, o l’avió, i arribar-vos aquest proper cap de setmana a Ferreries de Menorca. Veureu el mateix que podríeu veure a Ciutadella per Sant Joan, però més petit, més cassolà, més a escala humana, com era abans de que les masses ho destrossessin. No hi ha plaer més gran, creieu-me. Allotgeu-vos a qualsevol pensió o hotel de dins la petita vila, que n’hi ha, o en cases de camp, cases rurals maravelloses, en espais dignes d’una pel·lícula. N’hi ha molts. Com ara l’hotel rural “Ses Sucreres”, senzill, coquetó, res de l’altre món, però molt blanc, polit. N’hi ha d’altres que lloguen habitacions o la casa sencera, com les Cases des Canaló, a tocar del bellíssim i intocat Barranc d’algendar, tel: 971 37 40 72. O la casa de Son Triay, tel: 971 15 50 78. O l’hisenda de Bini-Said, una casa de camp d’agroturisme, a la carretera que baixa de Ferreries a cala Galdana, al km. 4. tel: 971 35 23 03 / 971 36 22 99 / 971 15 50 63. O bé podeu allotjar-vos a la Cala Galdana mateix, arran d’aigua, en un dels grans hotels que hi ha. Teniu també un bonic i tranquil càmping, sense massa pretensions ni luxes, el Camping S’Atalaia, tel: 971 37 42 32. Aneu-hi, que aquí si no us espantarà la gent. Viureu unes festes que es perden en la nit del temps. Gaudireu dels cargols, de la “pomada” fresca, del so del fabiol, dels cavalls. I en acabat disfruteu d’aquesta reserva de la biosfera que és l’illa blanca de Menorca, de les seves cales i platges, del seu camp intocat, de les masies blanques, les tanques de pedra, les vaques i el seu formatge. Viviu-la. Per dormir fora de Ferreries us caldrà anar a Ciutadella. Si voleu quelcom poc conegut, molt de l’illa, feu cap a l’hotel Alfonso III. El de tota la vida: l‘hotel Alfons III.  O bé l’Hostal Madrid, familiar, molt senzill. No son grans hotels, son petits, desconeguts, bàsics. Si voleu un bon aparthotel, uns apartaments o uns hotels més grans, en teniu a pilons, a internet o a l’agència de viatges. En aquesta línia està bé la cadena Set Hotels. Per dinar o sopar ens agrada anar als bars de Ferreries, o bé als del port de Ciutadella, al cafè Balear per exemple, o a d’altres. Bon peix allà baix. Consulteu la web de les Illes Balears  o a la web de Menorca. També a la web de turisme Visit Menorca. Naturalment nosaltres ens coneixem tots els racons, hem dormit en multitud de llocs i hem menjat en cataus i palaus. Podem parlar molt sobre Menorca, tot i que és impossible resumir l’illa en un post, però ho intentarem en les properes setmanes. Ara, de moment, quedeu-vos amb la cita de Sant Bartomeu a Ferreries que us permetrà de descobrir les seves platges. Cales idíliques, d’una aigua blau turquesa i una sorra blanca, indescriptible. Des de Ferreries podeu anar a Galdana, maca però molt explotada. I si us agrada caminar, no gaire, sereu fàcilmernt a Macarella i Mitjana. Ens agrada Cala Mitjana, perquè és bonica i poc coneguda. I caminant una mica més arribareu a Cala Trebalúger. Tota una descoberta, salvatge i paradisíaca. Aneu a Menorca, que és patrimoni de la humanitat, i reserva de la biosfera. No ens sorpren gens ni mica. És el Paradís. Feu unes curtes vacances a Menorca, aprofitant l’excusa de Sant Bartomeu a Ferreries i oblideu-vos de les carreteres principals i aposteu per les carreteretes i camins transitables que van a les platges i cales. Potser pagareu peatges, potser pagareu per aparcar, però què és això comparat amb descobrir aigües de somni?. Si us agrada la bici, sou a casa vostra. El camí de cavalls recorre l’illa, la circunda, passant pels millors indrets. Caminar serà sempre una alternativa intel·ligent a la massificació dels llocs comuns. A la dreta o esquerra de les cales urbanitzades, un camí us durà sempre a caletes ignotes. La festa de Sant Bartomeu a Ferreries de Menorca us espera. No us la perdeu!.

Hoy nos complace hablarles del paraíso. No entendemos porque no lo hemos hecho antes. Han sido muchos años, más de 18, yendo cada verano a Menorca a las fiestas de San Bartolomé. Iguales que las de San Juan en Ciudadela pero mejores, sin peligro para los niños. Naturalmente nos conocemos todos los rincones, hemos dormido en multitud de lugares y hemos comido en guaridas de lobos y palacios. Acordaros, Ferreries, el 24 de agosto, por San Bartolomé. Menorca es patrimonio de la humanidad, y reserva de la biosfera. No nos sorprende lo más mínimo. Es el Paraíso. Alojarse en Ferreries es posible, en el Hotel Les Sucreres y en pequeñas casas rurales. Hasta tienen allí un cámping. También pueden hacerlo en Ciutadella. En un hotel de toda la vida, nada turístico. El hotel Alfonso III. O bien el hostal Madrid, familiar, sencillo. Si desea aparthotel, apartamentos y hoteles más grandes, tenéis a montones, acudid a la agencia de viajes. En esta línea está bien la cadena Set Hotels. Para comer o cenar nos gusta ir a los bares de Ferreries, o a los del puerto de Ciutadella, al café Balear por ejemplo, o a otros. Buen pescado allí. Dense unas vacaciones en Menorca, con la excusa de San Bartolomé y olvídense de las carreteras principales y apuesten por las carreteras y caminos transitables que van a las playas y calas. Quizá pagará peajes, tal vez pagará por aparcar, pero ¿qué es esto comparado con descubrir aguas de ensueño?. Si os gusta la bici, estáis en vuestra casa. El camino de los caballos recorre la isla, la circunda, pasando por los mejores lugares. Caminar será siempre una alternativa inteligente a la masificación de los lugares comunes. A la derecha o izquierda de las calas urbanizadas, un camino les llevará siempre a calitas ignotas. Menorca les espera. ¡No os la perdáis!.

Esbaiola’t

Esbaiola’t és un festival de teatre al carrer, apte per a tots els públics, especialment per a l’infantil, que fa uns anys que organitzen la Cia de Comediants La Baldufa i l’Ajuntament d’Esterri d’Àneu, i que es realitza anualment en aquesta població el quart cap de setmana de juliol. Enguany es realitzarà la sisena edició d’aquest festival que pretén donar a conèixer les Valls d’Àneu, mercès al teatre de qualitat. Hi trobareu un munt d’espectacles de circ, de carrer, contacontes, jocs, titelles, tallers i malabars ompliran els carrers d’Esterri durant tot el cap de setmana. Si voleu anar-hi heu d’estar atents, perquè la venda d’entrades online finalitzarà el 20 de juliol. Aquest any cada espectacle de pagament, n’hi ha molts de lliures, al carrer, tindrà la seva pròpia entrada. Si no feu la reserva via internet podeu comprar entrades a l’oficina d’informació del festival, situada a la Plaça de la Closa, número 1, a partir del 24 de juliol de 2014, del dijous, dia 24 de juliol fins el diumenge, dia 27. Quina bona idea passar el cap de setmana o unes vacances en aquestes valls fresques i gemades, a la muntanya, amb la família. Un cap de setmana o unes vacances fent una descoberta de la comarca del Pallars, o de les Valls d’Àneu, o les veïnes valls de Cardós. Son un destí familiar de primera. A Esterri i el voltants teniu un munt de bons hostals i hotels on dormir, que també tenen bons restaurants on menjar molt bé. Podeu anar a Els Puits, fantàstic. A l’Esterri Park, no malament, com tampoc ho està l’Hostal Vall d’Aneu. De més categoria, a l’entrada de la vila, hi ha el Trainera. A València d’Àneu, a tocar, teniu Lo Paller, molt bon hotel de muntanya, i el La Morera, gens malament. Tema càmping també ho teniu magnífic. Hi ha el Presalla, i a La Guingueta, al costat d’un llac bellíssim, el Nou Càmping. També el Vall d’Àneu. En el llac hi podreu fer tota mena d’esports d’aigua. Fora dels restaurants d’hotel us volem recomanar vivament una braseria, anomenada L’Esquella, on hem menjat molt bé, just davant un molt interessant Museu de la Vida Rural, que us recomanem també de visitar amb els vostres infants. Fora d’Esterri, a Escaló teniu el Castellarnau. També podeu anar a raure a Espot, no gaire lluny, on teniu l’Hotel Roya, de gust francés, una mica decadent, amb habitacions antigues, però netes i polides. Bones habitacions, senzilles però agradables, la Pensió Palmira. Però l’hotel líder, indiscutible, el millor per confort i tracte, és el Roca Blanca. En Josep i la Marta us acolliran com a casa. L’Hotel Encantats també és una bona opció també. L’Hotel Saurat, que havia estat un gran hotel, després d’uns anys tancat reobre amb instal·lacions una mica envellides però correctes. A Espot hi ha bons càmpings també. Un més tradicional, anomenat La Mola, i un de muntanya, el Vora Parc. Us recomanem unes vacances o petit pont al Pallars: vaques, banyades en llacs i rius, passejades a peu o en bici… I poder veure el romànic del Pallars, com ara el ja citat monestir de Sant Pere del Burgal, o els que hi ha a les Valls d’Àneu o d’Isil. Monestirs, amb moltes esglésies i capelles romàniques, com ara les de Son, Santa Maria d’Àneu, Sorpe, Baiasca… I els poblets de postal, amb les pedres encara vives. Visca el Pallars!.

Esterri d’Àneu es un pueblo grande, situado en el corazón del Pirineo, en medio del Pallars Sobirà, más arriba de Tremp, Sort y Llavorsí.  Allí hacen un festival de espectaculos de calle para niños muy interesante, precisamente estos dias del próximo fin de semana. Para comer y dormir en el mismo pueblo, tienen muchos hoteles, y buenos restaurantes. Recomendamos l’Esquella, al lado del Eco Museo, que merece una visita familiar. En escaló teneis el hotel Castellarnau, muy recomendable. Ineludible si desean pasar un fin de semana en estos valles, en la montaña, con la familia. Y aprovechad para hacer una parada si vais de camino a Esterri, a Espot, o hacia el Valle de Aran por la Bonaigua. O bien se puede pasar el fin de semana haciendo un descubrimiento de la comarca del Pallars, o de los Valles de Àneu, o los vecinos valles de Cardós. Son un destino familiar de primera. También se puede ir a parar a Espot, no muy lejos, donde tienen el Hotel Roya, de gusto francés, un poco decadente, con habitaciones antiguas, pero limpias y pulidas. Buenas habitaciones, sencillas pero agradables, en la Pensión Palmira. Un hotel líder, indiscutible, por confort y trato, es el Roca Blanca. Josep y Marta lo acogeran como en casa. El Hotel Encantados también es una buena opción también. Recomendamos unas vacaciones o pequeño puente en el Pallars: vacas, lagos y ríos, paseos a pie o en bici … Y poder ver el románico del Pallars, como el ya citado monasterio de Sant Pere del Burgal, o los que hay en los Valles de Àneu o de Isil. Monasterios, con muchas iglesias y capillas: Son, Santa María de Àneu, Sorpe, Baiasca … Y los pueblos de postal, con las piedras vivas. ¡Viva el Pallars!.

V Fira Medieval d’Àneu a Escaló

Escaló és un petit, petitíssim poblet, situat al cor del Pirineu, al mig del Pallars Sobirà, més amunt de Tremp i de Sort. Hi arribareu per la C-13 passat Llavorsí i abans d’entrar a Esterri d’Àneu. No te pèrdua perquè la carretera l’atravessa pel mig. Escaló és una vila medieval, és a dir, una vila closa, amb un parell de carrers només, empedrats, maquíssims. I una muralla amb dos portes i una torre que vigila. Aquests dies hi fan una bonica fira medieval amb tot el que podeu demanar a un esdeveniment d’aquestes característiques: mercat, passejades amb poni, tallers, contacontes, teatre de carrer, cercavila, música i un dinar popular. Prop d’Escaló, a més, teniu una joia del romànic català: Sant Pere de Burgal, un petit monestir, romànic puríssim, rural, senzill i corprenedor.  A l’absis hi ha una reproducció de les pintures murals romàniques originals que actualment estan al MNAC (Museu Nacional d’Art de Catalunya). Aquestes pintures s’atribueixen al Cercle del Mestre de Pedret. Aquesta meravella es podrà visitar aquests dies també. Fora muralles trobareu l’església parroquial de Santa Helena, que és una construcció senzilla, nau i campanar amb torre. Sense més. Pugeu fins Escaló el cap de setmana del 27 al 29 de juny del 2014,  (en altres anys, altres dies), i gaudireu amb els carrers engalanats, podreu visitar el Centre d’Interpretació del Patrimoni de les Viles Closes i l’agrobotiga amb productes de la terra. Hi trobareu, és clar, mercat d’artesans, oficis, associacions… Han anunciat la seva presència, l‘Ecomuseu de les Valls d’Àneu, o l‘Associació d’Arts i Oficis de l’Alt Pirineu i Aran, o el Tros de Sort, o l‘Obrador de la Xisqueta. Per dinar fora de la fira, i dormir molt bé, al mateix poble, teniu l’hotel Castellarnau, molt recomanable. Quina bona idea passar el cap de setmana en aquestes valls fresques i gemades, a la muntanya, amb la família. Un cap de setmana fent una descoberta de la comarca del Pallars, o de les Valls d’Àneu, o les veïnes valls de Cardós. Son un destí familiar de primera. Fora d’Escaló, on teniu el ja citat Castellarnau, podeu anar a raure a Espot, no gaire lluny, on teniu l’Hotel Roya, de gust francés, una mica decadent, amb habitacions antigues, però netes i polides. Bones habitacions, senzilles però agradables, la Pensió Palmira. Però l’hotel líder, indiscutible, el millor per confort i tracte, és el Roca Blanca. En Josep i la Marta us acolliran com a casa. L’Hotel Encantats també és una bona opció també. L’Hotel Saurat, que havia estat un gran hotel, després d’uns anys tancat reobre amb instal·lacions una mica envellides però correctes. Per Llavorsí també trobareu bona taula i bon llit. Ens agrada l’Hotel de Rei. També Hostal La Noguera, més senzill.  També podeu mirar-vos el el càmping Riberies, o l’hotel del mateix nom, que és de campanetes. Us recomanem unes vacances o petit pont al Pallars: vaques, banyades en llacs i rius, passejades a peu o en bici… I poder veure el romànic del Pallars, com ara el ja citat monestir de Sant Pere del Burgal, o els que hi ha a les Valls d’Àneu o d’Isil. Monestirs, amb moltes esglésies i capelles romàniques, com ara les de Son, Santa Maria d’Àneu, Sorpe, Baiasca… I els poblets de postal, amb les pedres encara vives. Visca el Pallars!.

Escaló es un pequeño, pequeñísimo pueblo, situado en el corazón del Pirineo, en medio del Pallars Sobirà, más arriba de Tremp y Sort, junto a Llavorsí y Esterri d’Àneu. Escaló es una villa medieval, una villa cerrada, de dos calles, un par de calles sólo, empinadas, empedradas, guapísimas. Y una muralla con dos puertas y una torre que vigila. Cerca de Escaló, además, tienen una joya del románico catalán: San Pedro de Burgal, un pequeño monasterio, de un románico purísimo, rural, sencillo y cautivador. En el ábside hay una reproducción de las pinturas murales románicas originales que actualmente están en el MNAC (Museo Nacional de Arte de Cataluña). Estas pinturas se atribuyen al Círculo del Maestro de Pedret. Extramuros la iglesia parroquial de Santa Helena es una construcción sencilla, nave y campanario con torre. Sin más. Pues bien, en esta pequeña joya llegada a nuestros días intacta, conservada, una villa cerrada medieval auténtica, se celebra, este próximo fin de semana, la feria medieval de Escaló. Suban allí el fin de semana del 27 al 29 de junio de 2014, (otros años, otros días) y disfrutarán con las calles engalanadas, con el Centro de Interpretación del Patrimonio de las Villas Closes y la agrotienda con productos de la tierra. Encontrarán, por supuesto, artesanos, oficios, asociaciones … Han anunciado su presencia, el Ecomuseo de las Valls d’Àneu, o la Asociación de Artes y Oficios del Alt Pirineu y Aran, o el Tros de Sort, o el Obrador de la Xisqueta. Para comer y dormir, ¡reservar!, en el mismo pueblo, tienen el hotel Castellarnau, muy recomendable. Ineludible si desean pasar un fin de semana en estos valles, en la montaña, con la familia. Y aprovechad para hacer una parada si vais de camino a Esterri, a Espot, o hacia el Valle de Aran por la Bonaigua. O bien se puede pasar el fin de semana haciendo un descubrimiento de la comarca del Pallars, o de los Valles de Àneu, o los vecinos valles de Cardós. Son un destino familiar de primera. Fuera de Escaló, donde tienen el ya citado Castellarnau, pueden ir a parar a Espot, no muy lejos, donde tienen el Hotel Roya, de gusto francés, un poco decadente, con habitaciones antiguas, pero limpias y pulidas. Buenas habitaciones, sencillas pero agradables, en la Pensión Palmira. Un hotel líder, indiscutible, por confort y trato, es el Roca Blanca. Josep y Marta lo acogeran como en casa. El Hotel Encantados también es una buena opción también. Por Llavorsí también encontrará buena mesa y buena cama. Nos gusta el Hotel de Rey. También Hostal La Noguera, más sencillo. También puede mirar el el camping Riberies, o el hotel del mismo nombre, que es de campanillas. Recomendamos unas vacaciones o pequeño puente en el Pallars: vacas, lagos y ríos, paseos a pie o en bici … Y poder ver el románico del Pallars, como el ya citado monasterio de Sant Pere del Burgal, o los que hay en los Valles de Àneu o de Isil. Monasterios, con muchas iglesias y capillas: Son, Santa María de Àneu, Sorpe, Baiasca … Y los pueblos de postal, con las piedras vivas. ¡Viva el Pallars!.

L’Opera dels tres rals

Aquest proper dissabte, dia 25 de gener, a la tarda nit, a quarts de nou del vespre, podeu arribar-vos fins el teatre dels Lluïsos de Gràcia, tota una institució cultural al barri barceloní, per gaudir de la darrera creació del grup coral La Cava dels Sons. Es tracta de l’obra “L’Òpera del Captaire, Beggard’s Opera, o Òpera dels tres rals, obra del compositor alemany Kurt Weill. Si mai no havíem dubtat de la maestria vocal d’aquest grup, o de l’excel·lent tasca com arranjador del seu director, Enric Azuaga, ara podem veure-les totes dues ben consolidades amb l’estrena d’aquest espectacle. Cantada a capella, sense orquestra ni cap instrument musical, ni un trist piano, protagonitzada per uns titelles fantàstics, que val la pena de veure, us ho assegurem. La música és molt bonica, a mig camí entre el jazz i les melodies sudenques de ritmes intensos, captivadora. Les cançons resulten seductores, al temps que senzillaes i refinades. Entrada gratuïta inversa, pagareu al final de la representació, segons el que us hagi agradat, us convidem ferventment a acompanyar aquest grup de melòmans que s’atreveix a estrenar un colosal muntatge, en els temps que corren, amb moltes ganes i “savoir faire”. No us ho perdèssiu!.

Este sábado, dia 25 de enero, en los Lluisos de Gràcia, a las ocho y media de la tarde, el grupo de música vocal La Cava dels Sons, estrena en Barcelona la obra “La Opera del Mendigo”, (Beggard’s Opera). Entrada inversa, pagareis al final solo si os ha gustado. Y os aseguramos que os va a encantar. Arreglos de Enric Azuaga, director del grupo, para una música muy bonita. Marionetas preciosas son las protagonistas de una historia fresca y desenfadada, un clásico, que los músicos cantan a capella, sin instrumento musical alguno sonando, aparte de sus voces. ¡Os lo recomendamos vivamente!

Estany de Ratera

L’estany de Ratera està situat al Parc natural de l’Aigüestortes i llac de Sant Maurici, no gaire lluny del bonic poble muntanyenc d’Espot. Des d’aquesta població s’agafen els taxis que per uns 15 €, (de l’any 2013) us pujaran fins el mateix estany. Natura vera i salvatge en un racó maravellós. Aigües braves d’alta muntanya. Cims reflectits en una làmina d’aigua verda, avets centenaris, isards, marmotes, silenci, pau. Aquesta és una ruta clàssica del turisme familiar català des dels inicis del segle XX, quan, als anys 2o, els primers excursionistes i esquiadors van començar a descobrir aquesta regió. No cal que us expliquem els magnífics espais, els racons encantadors que descobrireu si feu muntanya familiar per aquí. Avui, però, volem concentrar-nos en Ratera. La manera més fàcil de fer aquesta sortida familiar és agafar el jeep taxi a Espot i pujar motoritzat fins l’estany mateix. Us recomanem, però, que agafeu l’opció que permet baixar a peu de Ratera al llac de Sant Maurici. Es tracta d’una excursió, tot en baixada, de només 45 minuts. I no la fet per la pista per on haureu pujat amb el jeep. Millor baixeu pel camí senyalitzat que travessa el bosc. Així podreu disfrutar de la bellessa incomparable, la potència i la magneficiència del salt d’aigua de Ratera, la gran cascada del parc natural. Quedareu impressionats. I des del salt d’aigua, continueu fins el Mirador de Sant Maurici, on podreu contemplar tota la salvatge bellessa del llac de Sant Maurici, amb els Encantats en primer terme. Inexplicable. Llavors, un cop ben descansats en aquest indret bellíssim, torneu a agafar el taxi jeep per tornar a Espot. Des de Ratera, si sou caminadors, podeu fer una excursió familiar, d’una hora de pujada per bona pista, fins el llac d’Amitges, i el refugi. O bé rondar per Sant Maurici, donar-li la volta sencera, (una altra hora), aprofitant que no hi ha hora de tornada amb els jeeps, que van i venen cada hora, des del poble a Sant Maurici. Disfrutareu de la jornada familiar a la muntanya, com ho feren els primers pioners del Pirineu català. És fàcil dormir a Espot. Avui dia el poble està farcit d’hotels, hotelets i hostalets, botigues i restaurants, configurant-se com un important centre de serveis turístics de la comarca del Pallars. L’existència d’una estació d’esquí, molt familiar, de les més familiars de Catalunya, gestionada per la Generalitat, assegura els visitants d’hivern. Tampoc hi manca el turista d’estiu, que cerca en rius, llacs, boscos i prades, el descans bucòlic i fresc amb la família. La primavera i la tardor son ideals. Poca gent i una natura que reneix, és la primavera, fan dels paisatges una simfonia de verds. L’aigua brolla arreu. I les flors inunden els camps de dalla. O bé, a la tardor, quan les fulles adquireixen matissos de colors increibles i tot respira pau i calma. A Espot podeu anar-hi a caminar fins Ratera, Amitges o al llac de Sant Maurici, o a no fer res. També podeu pujar a Ratera des de l’aparcament habilitat a mig camí entre Espot i el llac de Sant maurici. Però aquesta si que és una excursió forta, forta. Son 5 kms. 1 hora llarga, fins Sant maurici, per un camí que us deixarà bocabadats, travessant boscos d’avets fenomenals, passant prats maravellosos, creuant rius, albirant cèrvols i cavalls salvatges. Fàcil per a tothom aquest primer tros. Ara bé, de Sant Maurici a Ratera, per la pista és una hora, i per la drecera 45 minuts, ja és una altra cosa. Cal saber caminar. Feu un cap de setmana, un pont llarg o unes vacances al Pallars, i descobriu les Valls d’Àneu o d’Isil. Monestirs, esglésies o capelles: Son, Santa Maria d’Àneu, Sorpe, Baiasca… I els poblets rurals, de postal, de pedra viva. Per dinar o sopar us recomanem diversos llocs, tots molt bons. Com ara el restaurant Juquim, tel: 973 62 40 44, o bé  973 624 009, amb un menú bo, barat, potent, cassolà, complert i saborós, amb un servei ben amable. O La Llúpia, nou, modern, interessant. O la carta clàssica de l’Hotel Roya, de gust francés, una mica decadent, amb habitacions antigues, però netes i polides. Com també fa un menú baratet, i ofereix bones habitacions senzilles però agradables, la Pensió Palmira. En l’apartat hotels sense restaurant el líder indiscutible, per confort i tracte, és el Roca Blanca. En Josep i la Marta us acolliran com a casa. L’Hotel Encantats, o el Roya, son també és una bona opció en una vila dedicada al turisme en cos i ànima, on cap establiment és dolent. També molts i bons càmpings. Tingueu tots una bona excursió fins l’estany maravellós de Ratera!.

El lago de Ratera está situado en el parque natural de la Aigüestortes y lago de San Mauricio, no muy lejos del bonito pueblo de montaña de Espot. Desde esta población se cogen los taxis que por unos 15 €, (del año 2013) les subirán hasta el mismo estanque. Naturaleza vera y salvaje en un rincón maravilloso. Aguas bravas de alta montaña. Cumbres reflejadas en una lámina de agua verde, abetos centenarios, rebecos, marmotas, silencio, paz. Esta es una ruta clásica del turismo familiar catalán desde los inicios del siglo XX, cuando, en los años 2o, los primeros excursionistas y esquiadores empezaron a descubrir esta región. No hace falta que os expliquemos los magníficos espacios, los rincones encantadores que descubrirán si hacen montaña familiar por aquí. Hoy, sin embargo, hoy queremos concentrarnos en Ratera. La manera más fácil de hacer esta salida familiar es coger el jeep taxi en Espot y subir motorizados hasta el lago mismo. Les recomendamos, sin embargo, que tomen la opción que permite bajar a pie de Ratera hasta el lago de San Mauricio. Se trata de una excursión, todo en bajada, de sólo 45 minutos. Y no la deben de hacer por la pista donde habrán subido con el jeep. Mejor bajen por el camino señalizado que atraviesa el bosque. Así podrán disfrutar de la belleza incomparable, la potencia y la magnificiència del salto de Ratera, la gran cascada del parque natural. Quedaréis impresionados. Y desde el salto de agua, continúen hasta el Mirador de San Mauricio, donde podrán contemplar toda la salvaje belleza del lago de Sant Maurici, con los Encantats en primer término. Inexplicable. Entonces, una vez bien descansados ​​en este lugar bellísimo, vuelvan a tomar el taxi jeep para volver a Espot. Desde Ratera, si son andadores, pueden hacer una excursión familiar, de una hora de subida por buena pista, hasta el lago de Amitges, y el refugio. O bien rondar por San Mauricio, darle la vuelta entera, (otra hora), aprovechando que no hay hora de vuelta con los jeeps, que van y vienen cada cierto tiempo, desde el pueblo a San Mauricio. Disfrutaréis de la jornada familiar en la montaña, como lo hicieron los primeros pioneros del Pirineo catalán. Es fácil dormir en Espot. Hoy en día el pueblo está lleno de hoteles, hotelitos y hostales, tiendas y restaurantes, configurándose como un importante centro de servicios turísticos de la comarca del Pallars. La existencia de una estación de esquí, muy familiar, de las más familiares de Cataluña, gestionada por la Generalitat, asegura los visitantes de invierno. Tampoco faltan turistas de verano, que buscan en ríos, lagos, bosques y praderas, el descanso bucólico y fresco con la familia. La primavera y el otoño son ideales. Poca gente y una naturaleza que renace, es la primavera, hacen de los paisajes una sinfonía de verdes. El agua brota por todas partes. Y las flores inundan los campos de guadaña. O bien, en otoño, cuando las hojas adquieren matices de colores increíbles y todo respira paz y calma. En Espot se puede ir a caminar hasta Ratera, Amitges o el lago de San Mauricio, o no hacer nada. También pueden subir a Ratenera desde el aparcamiento habilitado a medio camino entre Espot y el lago de San Mauricio. Pero esta si que es una excursión fuerte, fuerte. Son 5 kms. 1 hora larga, hasta San Maurici, por un camino que os dejará boquiabiertos, atravesando bosques de abetos fenomenales, pasando prados maravillosos, cruzando ríos, divisando ciervos y caballos salvajes. Fácil para todos este primer trozo. Ahora bien, de San Mauricio a Ratera, por la pista es una hora, y por el atajo 45 minutos, ya es otra cosa. Hay que saber caminar. Ideal para un fin de semana, un puente largo o unas vacaciones. Vayan al Pallars, y descubran los valles de Àneu o de Isil. Monasterios, iglesias o capillas:  Son, Santa María de Àneu, Sorpe, Baiasca … Y los pueblos rurales, de postal, de piedra viva. Para comer o cenar os recomendamos varios sitios, todos muy buenos. Como el restaurante Juquim, tel: 973 62 40 44, o bien 973624009, con un menú bueno, barato, potente, casero, completo y sabroso, con un servicio bien amable. O La Llupiá, nuevo, moderno, interesante. O la carta clásica del Hotel Roya, de gusto francés, un poco decadente, con habitaciones antiguas, pero limpias y pulidas. Como también tiiene un menú barato, y ofrece buenas habitaciones sencillas pero agradables, la Pensión Palmira. En el apartado hoteles sin restaurante el líder indiscutible, por confort y trato, es el Roca Blanca. Josep y Marta lo acogen como en casa. El Hotel Encantats, o el Roya, son también una buena opción en una villa dedicada al turismo en cuerpo y alma, donde ningún establecimiento es malo. También muchos y buenos campings.  ¡Os deseamos una buena excursión hasta el lago maravilloso de Ratera!.

Fira Medieval a Escaló

Escaló és un petit, petitíssim poblet, situat al cor del Pirineu, al mig del Pallars Sobirà, amunt de Tremp i de Sort, per la C-13, a tocar de Llavorsí i d’Esterri d’Àneu. Escaló és una vila medieval, una vila closa, de carrers, un parell de carrers només, costeruts, empedrats, maquíssims. I una muralla amb dos portes i una torre que vigila. Prop d’Escaló, a més, teniu una joia del romànic català: Sant Pere de Burgal, un petit monestir, romànic puríssim, rural, senzill i corprenedor.  A l’absis hi ha una reproducció de les pintures murals romàniques originals que actualment estan al MNAC (Museu Nacional d’Art de Catalunya). Aquestes pintures s’atribueixen al Cercle del Mestre de Pedret. Fora muralles l’església parroquial de Santa Helena és una construcció senzilla, nau i campanar amb torre. Sense més. Doncs bé, en aquest petit joiell arribat als nostres dies intacte, conservat, una vila closa medieval autèntica, s’hi celebra, aquest proper cap de setmana, la fira Medieval d’Escaló. Pugeu-hi el cap de setmana del 29 i 30 de juny del 2013, (altres anys, altres dies) i gaudireu amb els carrers engalanats, amb el Centre d’Interpretació del Patrimoni de les Viles Closes i l’agrobotiga amb productes de la terra. Hi trobareu, és clar, artesans, oficis, associacions… Han anunciat la seva presència, l‘Ecomuseu de les Valls d’Àneu, o l‘Associació d’Arts i Oficis de l’Alt Pirineu i Aran, o el Tros de Sort, o l‘Obrador de la Xisqueta. Per dinar i dormir, reserveu!, al mateix poble, teniu l’hotel Castellarnau, molt recomanable. Ineludible si voleu passar un cap de setmana en aquestes valls fresques i gemades, a la muntanya, amb la família. I aprofiteu per fer-hi una parada si aneu de camí a Esterri, a Espot, o cap a la Vall d’Aran per la Bonaigua. O bé passeu el cap de setmana fent una descoberta de la comarca del Pallars, o de les Valls d’Àneu, o les veïnes valls de Cardós. Son un destí familiar de primera. Fora d’Escaló, on teniu el ja citat Castellarnau, podeu anar a raure a Espot, no gaire lluny, on teniu l’Hotel Roya, de gust francés, una mica decadent, amb habitacions antigues, però netes i polides. Bones habitacions, senzilles però agradables, la Pensió Palmira. Un hotel líder, indiscutible, per confort i tracte, és el Roca Blanca. En Josep i la Marta us acolliran com a casa. L’Hotel Encantats també és una bona opció també. Per Llavorsí també trobareu bona taula i bon llit. Ens agrada l’Hotel de Rei. També Hostal La Noguera, més senzill.  També podeu mirar-vos el el càmping Riberies, o l’hotel del mateix nom, que és de campanetes. Us recomanem unes vacances o petit pont al Pallars: vaques, banyades en llacs i rius, passejades a peu o en bici… I poder veure el romànic del Pallars, com ara el ja citat monestir de Sant Pere del Burgal, o els que hi ha a les Valls d’Àneu o d’Isil. Monestirs, amb moltes esglésies i capelles: Son, Santa Maria d’Àneu, Sorpe, Baiasca… I els poblets de postal, amb les pedres encara vives. Visca el Pallars!.

Escaló es un pequeño, pequeñísimo pueblo, situado en el corazón del Pirineo, en medio del Pallars Sobirà, más arriba de Tremp y Sort, junto a Llavorsí y Esterri d’Àneu. Escaló es una villa medieval, una villa cerrada, de dos calles, un par de calles sólo, empinadas, empedradas, guapísimas. Y una muralla con dos puertas y una torre que vigila. Cerca de Escaló, además, tienen una joya del románico catalán: San Pedro de Burgal, un pequeño monasterio, de un románico purísimo, rural, sencillo y cautivador. En el ábside hay una reproducción de las pinturas murales románicas originales que actualmente están en el MNAC (Museo Nacional de Arte de Cataluña). Estas pinturas se atribuyen al Círculo del Maestro de Pedret. Extramuros la iglesia parroquial de Santa Helena es una construcción sencilla, nave y campanario con torre. Sin más. Pues bien, en esta pequeña joya llegada a nuestros días intacta, conservada, una villa cerrada medieval auténtica, se celebra, este próximo fin de semana, la feria medieval de Escaló. Suban allí el fin de semana del 29 y 30 de junio de 2013, (otros años, otros días) y disfrutarán con las calles engalanadas, con el Centro de Interpretación del Patrimonio de las Villas Closes y la agrotienda con productos de la tierra. Encontrarán, por supuesto, artesanos, oficios, asociaciones … Han anunciado su presencia, el Ecomuseo de las Valls d’Àneu, o la Asociación de Artes y Oficios del Alt Pirineu y Aran, o el Tros de Sort, o el Obrador de la Xisqueta. Para comer y dormir, ¡reservar!, en el mismo pueblo, tienen el hotel Castellarnau, muy recomendable. Ineludible si desean pasar un fin de semana en estos valles, en la montaña, con la familia. Y aprovechad para hacer una parada si vais de camino a Esterri, a Espot, o hacia el Valle de Aran por la Bonaigua. O bien se puede pasar el fin de semana haciendo un descubrimiento de la comarca del Pallars, o de los Valles de Àneu, o los vecinos valles de Cardós. Son un destino familiar de primera. Fuera de Escaló, donde tienen el ya citado Castellarnau, pueden ir a parar a Espot, no muy lejos, donde tienen el Hotel Roya, de gusto francés, un poco decadente, con habitaciones antiguas, pero limpias y pulidas. Buenas habitaciones, sencillas pero agradables, en la Pensión Palmira. Un hotel líder, indiscutible, por confort y trato, es el Roca Blanca. Josep y Marta lo acogeran como en casa. El Hotel Encantados también es una buena opción también. Por Llavorsí también encontrará buena mesa y buena cama. Nos gusta el Hotel de Rey. También Hostal La Noguera, más sencillo. También puede mirar el el camping Riberies, o el hotel del mismo nombre, que es de campanillas. Recomendamos unas vacaciones o pequeño puente en el Pallars: vacas, lagos y ríos, paseos a pie o en bici … Y poder ver el románico del Pallars, como el ya citado monasterio de Sant Pere del Burgal, o los que hay en los Valles de Àneu o de Isil. Monasterios, con muchas iglesias y capillas: Son, Santa María de Àneu, Sorpe, Baiasca … Y los pueblos de postal, con las piedras vivas. ¡Viva el Pallars!.

Espot

Espot és un destí clàssic del turisme familiar català des dels inicis del segle XX, quan, als anys 2o, els primers excursionistes i esquiadors van fer cap a aquesta població. Els magnífics espais, la facilitat d’accés a racons encantadors del Parc natural de l’Aigüestortes, com ara el llac de Sant Maurici, els llacs d’Amitges o els encantats, feren d’Espot la meca dels primers pioners del Pirineu català. Avui dia el poble està farcit d’hotels, hotelets i hostalets, botigues i restaurants, configurant-se com un important centre de serveis turístics de la comarca del Pallars. L’existència d’una estació d’esquí, molt familiar, de les més familiars de Catalunya, gestionada per la Generalitat, assegura els visitants d’hivern. Tampoc hi manca el turista d’estiu, que cerca en rius, llacs, boscos i prades, el descans bucòlic i fresc amb la família. La primavera i la tardor son ideals. Poca gent i una natura que reneix, és la primavera, fan dels paisatges una simfonia de verds. L’aigua brolla arreu. I les flors inunden els camps de dalla. O bé, a la tardor, quan les fulles adquireixen matissos de colors increibles i tot respira pau i calma. A Espot podeu anar-hi a caminar. Recomanem pujar a peu al llac de Sant Maurici, des de l’aparcament habilitat a mig camí. 5 kms. 1 hora llarga, per un camí que us deixarà bocabadats. Travessant boscos d’avets fenomenals. Passant prats maravellosos, creuant rius, albirant cèrvols i cavalls salvatges. Fàcil per a tothom. Només un xic pessats els darrers deu minuts, la pujada final. Però la recompensa és el llac, amb la muntanya dels Encantats que s’hi reflexa. No us ho perdeu. O bé agafeu el jeep i pujeu fins Sant Maurici per caminar des d’allà a indrets increiblement bells, com els llacs d’Amitges. També indicat pels amants de la bici, o pels entusiastes del no fer res, del descans absolut mentre els infants juguen al riu o al prat. Tots els tòpics del Pirineu: vaques, banys al riu, passejades… I el romànic del Pallars, de les Valls d’Àneu o d’Isil. Monestirs, esglésies o capelles: Son, Santa Maria d’Àneu, Sorpe, Baiasca… I els poblets rurals, de postal, de pedra viva. Per dinar o sopar us recomanem diversos llocs, tots molt bons. Com ara el restaurant Juquim, tel: 973 62 40 44, o bé  973 624 009, amb un menú potent, complert, servei amable. O La Llúpia, nou, modern, interessant. O la carta clàssica de l’Hotel Roya, de gust francés, una mica decadent, amb habitacions antigues, però netes i polides. Com també fa un menú baratet, i ofereix bones habitacions senzilles però agradables, la Pensió Palmira. En l’apartat hotels sense restaurant el líder indiscutible, per confort i tracte, és el Roca Blanca. En Josep i la Marta us acolliran com a casa. L’Hotel Encantats també és una bona opció en una vila dedicada al turisme en cos i ànima, on cap establiment és dolent. També molts i bons càmpings. Tingueu tots un bon Pirineu!.

Espot es un destino clásico del turismo familiar catalán desde los inicios del siglo XX, cuando, en los años 2o, los primeros excursionistas y esquiadores llegaron a esta población. Los magníficos espacios naturales, la facilidad de acceso a rincones encantadores del parque natural del Alt Pirineu, como el lago de Sant Maurici o los lagos de Amitges, hicieron de Espot la meca de los primeros pioneros del Pirineo catalán . Hoy en día el pueblo está lleno de hoteles, hotelitos y hostales, tiendas y restaurantes, configurándose como un importante centro de servicios turísticos de la comarca del Pallars. La existencia de una estación de esquí, muy familiar, de las más familiares de Cataluña, gestionada por la Generalitat, asegura los visitantes de invierno. Tampoco falta el turista de verano, que busca en ríos, lagos, bosques y praderas, el descanso bucólico y fresco con la familia. La primavera y el otoño son ideales. Poca gente y una naturaleza que renace, es la primavera, hacen de los paisajes una sinfonía de verdes. El agua brota por todas partes. Y las flores inundan los campos de guadaña. O bien, en otoño, cuando las hojas adquieren matices de colores increíbles y todo respira paz y calma. En Espot pueden ir a caminar. Recomendamos subir a pie al lago de Sant Maurici, desde el aparcamiento habilitado a medio camino. 5 kms. 1 hora larga, por un camino que os dejará boquiabiertos. Atravesando bosques de abetos fenomenales. Pasando prados maravillosos, cruzando ríos, vislumbrando ciervos y caballos salvajes. Fácil para todos. Sólo un poco pesados los últimos diez minutos, la subida final. Pero la recompensa es el lago, con la montaña de Els Encantats que se refleja. No os lo perdáis. O bien tomad el jeep y subid hasta Sant Maurici para caminar desde allí a lugares increíblemente bellos, como los lagos de Amitges. También indicado para los amantes de la bici, o los entusiastas del no hacer nada, el descanso absoluto mientras los niños juegan en el río o en el prado. Todos los tópicos del Pirineo: vacas, baños en el río, paseos … Y el románico del Pallars, de las Valls d’Àneu o de Isil. Monasterios, iglesias o capillas: Son, Santa Maria d’Àneu, Sorpe, Baiasca … Y los pueblos rurales, de postal, de piedra viva. Para comer o cenar os recomendamos varios lugares, todos muy buenos. Como el restaurante Juquim, tel: 973 62 40 44, o bien 973 624 009, con un menú potente, completo, servicio amable. O La Llupià, nuevo, moderno, interesante. O la carta clásica del Hotel Roya, de gusto francés, un poco decadente, con habitaciones antiguas, pero limpias. Como también el menú barato, y las buenas habitaciones, sencillas pero agradables, de la Pensión Palmira. En el apartado hoteles sin restaurante el líder indiscutible, por confort y trato, es el Roca Blanca. Josep y Marta os acogerán como en casa. El Hotel Encantados también es una buena opción en una villa dedicada al turismo en cuerpo y alma, donde ningún establecimiento es malo. ¡Buen Pirineo!.

Menorca

Avui ens plau parlar-vos del paradís. No entenem perquè no ho hem fet abans. Han estat molts anys, més de 18, anant cada estiu a Menorca. Naturalment ens coneixem tots els racons, hem dormit en multitud de llocs i hem menjat en cataus i palaus. No havíem fet un post sobre Menorca, potser perquè és impossible resumir l’illa en un post, però ho intentarem. De Menorca podríem parlar de les seves platges. De les cales agradables de la costa sud de Ciutadella. Són les que més ens agraden. Son Saura, Es Talaier, Turqueta, Macarella… S’hi pot anar en cotxe, o en bici, des de Ciutadella per l’ermita de Sant Joan de Missa. Cales idíliques, d’una aigua blau turquesa i una sorra blanca, indescriptible. Des de Ferreries podeu anar a Galdana, i caminant a Macarella i Mitjana. Ens agrada Cala Mitjana, perquè és bonica i poc coneguda. I caminant una mica més arribareu a Trebalúger. Tota una descoberta. Des des Mitjorn Gran podeu banyar-vos a la Platja de Santo Tomàs, platja llarga, tirada. Però caminant fareu cap a Fustam i Escorxada, dues perles desconegudes. (A la foto: Cala Fustam). Platja llarga també ho és Son Bou, la veïna de Santo Tomàs, a on s’hi va des de Alaior. Més enllà les cales i platges perden interès. La costa nord, en canvi, és agreste, dura, llunar. Des de Ciutadella us recomanem arribar-vos fins Algaiarencs. Si us deixen passar, una platjola deliciosa, cales i caletes, pins arran d’aigua. De Mercadal podeu arribar-vos a Fornells, poblet que fou pescador, ara venut al turisme de la llagosta i la caldereta. Anant cap a Maó des de Fornells trobareu s’Arenal de’s Castell, una conxa magnífica. Prop de Ciutadella hi ha cales més urbanes, on podeu anar en bus: Santandría, Blanca, Bosch… o Forcat. Si parlem de caps i vistes, de roques caient sobre un mar impetuós, llavors parlem de Punta Natí, de Cala Morell, amb les seves coves prehistòriques, del far de Cavalleria, o de Favaritx. Si de natura, del Port d’Addaia, o d’es Grau, albufera i maresmes. Aneu fins el Monte Toro, amb el seu santuari, des de Mercadal. Veureu tota l’illa, sencera. Repassem ara els pobles: Ciutadella, voltes blanques, catedral, barri antic, palaus, el port, la ciutat renaixentista, la Menorca en estat pur. Ferreries, Mitjorn, Mercadal, poblets del centre de l’illa, blancs, de carrers estrets, lluminosos. Alaior, una petita joia, amb el pati de la lluna. Parlem de la gran Maó, la capital, penjada damunt el més espectacular port natural del Mediterrani, Santorini a banda. De l’orgue de la seva església. O d’es Castell o de Sant Lluís, poblet de gust francés. Parlem de monuments. De poblats talaiòtics. De la naveta dels Tudons, de la Torralba d’en Salort… i tants d’altres. Menorca també són les seves festes. Cavalls, música, ginet, pomada, gresca, molta gresca. Teniu cavalls a Menorca, amb els seus cargols, i el seu flabiol, des de Sant Joan, al juny, a Ciutadella, fins la verge de Gràcia, pel setembre a Maó. Cada setmana un poble. Per exemple, Ferreries, el 24 d’agost, per Sant Bartomeu. Menorca és patrimoni de la humanitat, i reserva de la biosfera. No ens sorpren gens ni mica. És el Paradís. Allotjeu-vos a Ciutadella. Rebutgeu altres destins. En un hotel de tota la vida, gens turístic. L’hotel Alfons III.  O bé l’hostal Madrid, familiar, senzill. Si voleu aparthotel, apartaments i hotels més grans, en teniu a pilons, a l’agència de viatges. En aquesta línia està bé la cadena Set Hotels. Per dinar o sopar ens agrada anar als bars del port de Ciutadella, al cafè Balear per exemple, o a d’altres. Bon peix allà. Feu unes vacances a Menorca, oblideu-vos de les carreteres principals i aposteu per les carreteretes i camins transitables que van a les platges i cales. Potser pagareu peatges, potser pagareu per aparcar, però què és això comparat amb descobrir aigües de somni?. Si us agrada la bici, sou a casa vostra. El camí de cavalls recorre l’illa, la circunda, passant pels millors indrets. Caminar serà sempre una alternativa intel·ligent a la massificació dels llocs comuns. A la dreta o esquerra de les cales urbanitzades, un camí us durà sempre a caletes ignotes. Menorca us espera. No us la perdeu!.

Hoy nos complace hablarles del paraíso. No entendemos porque no lo hemos hecho antes. Han sido muchos años, más de 18, yendo cada verano a Menorca. Naturalmente nos conocemos todos los rincones, hemos dormido en multitud de lugares y hemos comido en guaridas de lobos y palacios. No habíamos hecho un post sobre Menorca, quizá porque es imposible resumir la isla en un post, pero lo intentaremos. De Menorca podríamos hablar de sus playas. De las calas agradables de la costa sur de Ciutadella. Son las que más nos gustan. Son Saura, Es Talaier, Turqueta, Macarella … Se puede ir en coche, o en bici, desde Ciutadella por la ermita de Sant Joan de Missa. Calas idílicas, de un agua azul turquesa y una arena blanca, indescriptible. Desde Ferreries pueden llegarse hasta Galdana, y caminando, de allí a Macarella y Mitjana. Nos gusta Cala Mitjana, porque es bonita y poco conocida. Y caminando un poco más llegareis a Trebalúger. Todo un descubrimiento. Des desde Mitjorn Gran pueden bañarse en la Playa de Santo Tomás, una playa larga. Pero caminando llegareis a Fustam y Escorxada, dos perlas desconocidas. (En la foto: Cala Fustam). Una playa larga también lo es Son Bou, justo la vecina de Santo Tomás, a donde se va desde Alaior. Más allá las calas y playas pierden interés. La costa norte, en cambio, es agreste, dura, lunar. Desde Ciutadella os recomendamos acercaros hasta Algaiarencs. Si os dejan pasar, descubrireis una cala deliciosa, pinos junto al agua. De Mercadal pueden llegar a Fornells, pueblo que fue pescador, ahora vendido al turismo de la langosta y la caldereta. Yendo hacia Maó desde Fornells, encontrareis el Arenal de’s Castell, una concha magnífica. Cerca de Ciutadella hay calas más urbanas, a donde se puede ir en bus: Santandria, Blanca, Bosch … o Forcat. Si hablamos de vistas, de rocas cayendo sobre un mar impetuoso, entonces hablamos de Punta Nati, de Cala Morell, con sus cuevas prehistóricas, del faro de Cavalleria, o de Favaritx. Si de naturaleza, del Puerto de Addaia, o de Es Grau, albufera y marismas. Id hasta el Monte Toro, con su santuario, desde Mercadal. Vereis toda la isla, entera. Repasemos ahora los pueblos: Ciutadella, calles blancas, catedral, barrio antiguo, palacios, el puerto, la ciudad renacentista, la Menorca en estado puro. Ferreries, Mitjorn, Mercadal, pueblos del centro de la isla, blancos, de calles estrechas, luminosos. Alaior, una pequeña joya, con el patio de la luna. Hablamos de la gran Mahón, la capital, colgada sobre el más espectacular puerto natural del Mediterráneo, Santorini aparte. Del órgano de su iglesia. O de Es Castell o de San Luis, pueblo de gusto francés. Hablamos de monumentos. De poblados talayóticos. De la Naveta des Tudons, de la Torralba d’en Salord … y tantos otros. Menorca también son sus fiestas. Caballos, música, jinetes, pomada, juerga, mucha juerga. Tienen la fiesta eterna de los caballos en Menorca, con sus cargols y su sonido de flauta, desde San Juan, en junio, en Ciutadella, hasta la Virgen de Gracia, en septiembre, en Maó. Cada semana un pueblo. Por ejemplo, Ferreries, el 24 de agosto, por San Bartolomé. Menorca es patrimonio de la humanidad, y reserva de la biosfera. No nos sorprende lo más mínimo. Es el Paraíso. Alojarse en cuenta en Ciutadella. Rechaza otros destinos. En un hotel de toda la vida, nada turístico. El hotel Alfonso III. O bien el hostal Madrid, familiar, sencillo. Si desea aparthotel, apartamentos y hoteles más grandes, tenéis a montones, acudid a la agencia de viajes. En esta línea está bien la cadena Set Hotels. Para comer o cenar nos gusta ir a los bares del puerto de Ciutadella, al café Balear por ejemplo, o a otros. Buen pescado allí. Dense unas vacaciones en Menorca, olvídense de las carreteras principales y apuesten por las carreteras y caminos transitables que van a las playas y calas. Quizá pagará peajes, tal vez pagará por aparcar, pero ¿qué es esto comparado con descubrir aguas de ensueño?. Si os gusta la bici, estáis en vuestra casa. El camino de los caballos recorre la isla, la circunda, pasando por los mejores lugares. Caminar será siempre una alternativa inteligente a la masificación de los lugares comunes. A la derecha o izquierda de las calas urbanizadas, un camino les llevará siempre a calitas ignotas. Menorca les espera. ¡No os la perdáis!.

Son

El bonic poblet de Son es troba al Pallars Sobirà, a dalt de tot d’un balcó privilegiat damunt la Vall d’Àneu. S’hi arriba per la carretera de Sort a Vielha, pel Port de la Bonaigua, desviant-se un km. més a munt de València d’Àneu. Està ben indicat. El petit poble conserva molt bé tot l’aire rural i està envoltat d’una natura magnífica. és centre adient per fer moltíssimes excursions per la zona. La seva esglèsia, amb un campanar romànic maravellós, (a la foto), és visitable. Dins trobareu unes pintures romàniques. Des del campanar les vistes són de vertígen damunt tot el Pirineu i les valls circundants. Des de Son us podeu arribar en poca estona al complex de Les Planes de Son. Una escola de natura on podeu fer tallers científics i de natura, i també allotjar-vos. Per dormir, si no us agraden les habitacions i preus de les Planes, podeu fer cap a qualsevol hotel d’Esterri d’Àneu o de Sort. Nosaltres hem dormit a la Pensió Noguera a Llavorsí.

El bonito pueblo de Son se encuentra en el Pallars Sobirà, en lo alto de un balcón privilegiado sobre la Vall d’Àneu. Se llega por la carretera de Sort a Vielha, por el Puerto de la Bonaigua, desviándonos un km. más arriba de Valencia d’Àneu. Está bien indicado. El pequeño pueblo conserva muy bien todo el aire rural y está rodeado de una naturaleza magnífica. Es un centro muy adecuado para hacer muchísimas excursiones por la zona. Su iglesia, con un campanario románico maravilloso, (en la foto), es visitable. Dentro encontraréis unas pinturas románicas. Desde el campanario las vistas son de vértigo sobre todo el Pirineo y los valles circundantes. Desde Son puede llegar rápidamente al complejo de Les Planes de Son. Una escuela de naturaleza donde podéis hacer talleres científicos y de naturaleza, y también disfrutar. Para dormir, si no os gustan las habitaciones y precios de Les Planes, pueden hacer noche en cualquier hotel de Esterri d’Àneu o de Sort. Nosotros hemos dormido en la Pensión Noguera en Llavorsí.

Les planes de Son

Més amunt del poble de Són, al Pallars Sobirà, a les valls d’Àneu, en mig d’un plans maravellosos, envoltats per circs de muntanyes que superes els 2500 mts, es troba el complexe de Les Planes de Són. És una iniciativa de Caixa Catalunya, que comprà els boscos i terrenys de mitja vall per preservar-los de l’especulació turística i mantenir-los verges. Allà s’ha aixecat un edifici sostenible que ofereix als visitants tallers i itineraris científics i de natura. N’hi ha de tota mena i per totes les edats, però estan bàsicament enfocats als infants. A més de visitar-lo, també hi podeu passar una o més nits, i fer-hi els àpats. No és gens baratet, de fet és un xic car, però l’experiència s’ho val. Tot sigui pel medi ambient!. Cal reservar amb molta antelació, i està super ple. Els voltants són molt bonics i hi ha moltes rutes a fer de tota mena i per tots els nivells. També és agradable visitar els poblets de la zona, com ara Són, i els altres de la Vall d’Àneu. Arribeu-hi per Sort, continuant fins a València d’Àneu, per la C-28. Cal seguir aquesta carretera en direcció a la Vall d’Aran pel Port de la Bonaigua, un kilòmetre més i agafar el desviament cap a Son, ben senyialitzat, i pujar per una carretera estreta però acceptable fins Són i, passat aquest poble, arribareu a les Planes de Son.

Un poco más arriba del pueblo de Son, en el Pallars Sobirà, en les valls d’Àneu, en medio de unos llanos maravillosos, rodeados por circos de montañas que superan los 2500 mts, se encuentra el complejo de Les Planes de Son. Es una iniciativa de Caixa Cataluña, que compró los bosques y terrenos de medio valle para preservarlos de la especulación turística y mantenerlos vírgenes. Allí se ha levantado un edificio sostenible que ofrece a los visitantes talleres e itinerarios científicos y de naturaleza. Hay de todo tipo y para todas las edades, pero están básicamente enfocados a los niños. Además de visitarlo, también se puede pasar allí una o más noches, y comer. No es nada barato, de hecho es un poco caro, pero la experiencia merece la pena. ¡Todo sea por el medio ambiente!. Hay que reservar con mucha antelación, y está super lleno. Los alrededores son muy bonitos y hay muchas rutas de todo tipo y para todos los niveles. También es agradable visitar los pueblos de la zona, como Son, y los otros de la Vall d’Àneu. Llegue por Sort, continuando hasta Valencia d’Àneu, por la C-28. Hay que seguir esta carretera en dirección a la Vall d’Aran por el Puerto de la Bonaigua, un kilómetro más y coger el desvío hacia Son, subiendo por una carretera estrecha pero aceptable hasta Son y, pasado este pueblo, llegaran a Les Planes de Son.