Menorca revisitada

Feia molts anys que no anàvem a Menorca. Més de vint. Ens feia por no conèixer res, que tot hagués canviat a pitjor. Aquest agost de 2021 vam tornar-hi. Estava igual de preciosa, o millor. Ara podeu anar-hi en avió, hi ha un munt de vols, o en vaixell. Hi ha moltes companyes que surten de Barcelona o València i arriben a Maó o Ciutadella. Nosaltres sortírem del port de Barcelona, a primera hora de la tarda, amb el ferri ràpid de Baleària “Cecilia Payne”, i en quatre hores érem al port de Ciutadella, amb temps d’anar a l’hotel i a sopar. Ens vam allotjar a l’Hostal Ciutadella, en ple centre, fantàstic. Un petit hostal de tota la vida, car però amb bon preu per ser estiu, Menorca, Ciutadella i el centre. Però la illa estava petada, plena, sobresaturada de gent i cotxes. Vam aparcar al cementiri, força lluny del centre, i encara sort. En això si que ha canviat la nostra illa. I anàrem a sopar a la pizzeria Don Giacomo, molt bé també, prop de Es Born, al centre, carta extensa. Tampoc és fàcil dinar o sopar a Menorca a l’estiu. Tot està abarrotat, impossible. Per sort els turistes s’acumulen a Ses Voltes, Plaça de la Catedral el mercat i Santa Clara, deixant els carrers interiors buits, i els seus restaurants a disposició.

• 

Quin goig el passeig per Ciudatella, cercant els carrers buits pel cantó de Santa Clara, darrera la bonica catedral. O bé per la capella del Sant Crist, magnífica, el Seminari, o el Roser… Molta menys aglomeració! Anar a la platja és una altra missió impossible, al juliol o l’agost. Si no aneu en bus, a peu o en bici no podreu gaudir de les millors aigües de l’illa: les cales verges del sur de Ciutadella: Arenal de Son Saura, Talaier, Turqueta, Macarelleta, Macarella estan tancades al cotxe, pàrquins plens. Però podeu consolar-vos amb la fantàstica platja de Santo Tomás, o Sant Adeodat, que es meravellosa, tot i no ser una cala. Sant Adeodat te un gran aparcament. Cal tenir-ho en compte! I a Sant Adeodat podeu dinar, molt bé, al restaurant Es Bruc, un xiringuito de platja molt ple de gent… i una mica car, però bon producte.

Una altra cala on podreu aparcar bé és Cala Galdana. A més, des de Galdana, podeu caminar entre 15 o 30 minuts fins Mitjana o Macarella. Però possiblement el pàrquing de Cala Mitjana, abans d’arribar a Galdana estarà sobresaturat. Si decidiu quedar-vos a la dolça petxina d’aïgues netes i càlides que és Galdana, tot i que destrossada per l’hotel que la presideix, podeu anar a dinar a Sa Lluna, el restaurant d’un complex turístic molt familiar. Fantàstic, molt bé!

• 

Si en els dies que esteu a l’illa no hi ha manera d’arribar als pàrquings de les cales de Son Saura, Macarella o Turqueta podeu anar a la cala urbanitzada que més se’ls assembla, Cala Xoriguer. Fantástica decisió. Aigües com les de Macarella, corall vermell a la sorra com Saura o Turqueta, però amb molt de lloc on aparcar el cotxe. I un restaurant que cal recomanar sense dubtar-ho: Ciao Belli, un italià molt bo.

• 

Una altra platja bonica, urbanitzada, és Son Bou. Cal anar travessant l’illa fins Alaior. Aquesta bella platja també té un gran aparcament. Malgrat les construccions hi ha un tram relativament verge on podeu veure el final d’alguns barrancs, amb flora i fauna variada i un conjunt dunar interessant. L’aigua, com tota la de Menorca, divina. A Son Bou vam dinar a Casa Andrés, excel·lent restaurant.

• 

Menorca te altres llocs on anar i aparcar. Al nord de Ciutadella teniu petites cales i també Cala Morell, profunda. I Algaiarencs, al paratge de la vall, amb dos pàrquings que poden tenir lloc. Pilar, accessible per una pista asfaltada abans d’arribar a Ferreries, o Pregonda, accessible des de Mercadal, passant per la carretera que va al far de Cavalleria son fabuloses i els aparcaents no estan gens malament. Cal caminar una mica i vigilar que no bufi tramontana, o no us hi banyareu.

Platja de Son Xoriguer a 9 kms al sur de Ciutadella.

Finalment prop de Maó teniu cales més massificades com Arenal d’en Castell o Cala Porter, Mesquida, Es Grau… A nosaltres no ens agraden tant com les de Ciutadella però si esteu per allà, no estareu pas malament.

• 

Os proponemos ir a Menorca. Ahora podéis ir en avión, hay un montón de vuelos, o en barco. Salen de Barcelona o València y llegan a Maó o Ciutadella. Nos alojamos en el Hostal Ciutadella en pleno centro, fantástico. La isla estaba sobresaturada de gente y coches. Fuimos a cenar Don Giacomo, una pizzería muy buena, en el centro. Tampoco es fácil comer o cenar en Menorca en verano. Por suerte los turistas se acumulan a en la Plaza de la Catedral, en el mercado y en Santa Clara, dejando las calles interiores vacías, y sus restaurantes a disposición. Ir a la playa es otra misión imposible, en julio o el agosto. Si no vayáis en bus, a pie o en bici no podréis disfrutar de las mejores aguas de la isla: las calas vírgenes del sur de Ciutadella: Arenal de Son Saura, Talaier, Turqueta, Macarelleta, Macarella, porque están cerradas al coche, y sus pàrquings llenos. Pero podéis consolaros con la fantástica playa de Santo Tomás, o San Adeodato, maravillosa, a pesar de no ser una cala, con un gran aparcamiento. Hay que tenerlo en cuenta. Y podéis comer, muy bien, en el restaurante Es Bruc, un xiringuito de playa lleno de gente y un poco caro, pero con buen producto. Otra cala donde podréis aparcar bien es Cala Galdana. Además, desde Galdana, podéis andar entre 15 o 30 minutos hasta Cala Mediana o Macarella. Pero posiblemente el parking de Cala Mediana, antes de llegar a Galdana, estará saturado. Si decidís quedaros en Cala Galdana, a pesar del hotel que la preside, podéis ir a comer a Su Lluna, buen restaurante familiar. Si en los días que estáis en la isla no hay manera de llegar a los parkings de las calas podéis ir a la cala urbanizada que más se asemeja a estas, Cala Xoriguer. Fantástica decisión. Un mar como Macarella, coral rojo en la arena como en Son Saura o Turqueta, pero con mucho de lugar donde aparcar el coche. Y un restaurante que hay que recomendar sin dudarlo: Ciao Belli, un italiano fabuloso. Otra playa bonita, urbanizada, es Son Bou. Tiene un gran aparcamiento. A pesar de las construcciones hay un tramo relativamente virgen donde podéis ver el final de algunos barrancos, con flora y fauna variada y un conjunto dunar interesante. El agua, como toda la de Menorca, divina. En Son Bou comimos en Casa Andrés, excelente. En el norte de Ciutadella tenéis pequeñas calas y también Cala Morell, profunda. Y Algaiarencs, con dos párkings que pueden tener plaza para vosotros. Cala Pilar, accesible por una pista asfaltada antes de llegar a Ferreries, o Cala Pregonda, accesible desde Mercadal, pasando por la carretera que va al faro de Caballería son fabulosas. Hay que andar un poco y vigilar que no sople tramontana, o no os bañaréis. Finalmente cerca de Maó tenéis calas más masificadas como Arenal de en Castell o Cala Porter, Mesquida, El Grau… que, a nosotros, no nos gustan tanto como las de Ciutadella.

Nous vous proposons d’aller à Minorque. Maintenant vous pouvez aller en avion, il y a beaucoup de vols, ou en bateau. Ils partent de Barcelone ou Valence et arrivent à Maó ou Ciutadella. Nous avons séjourné à l’Hostal Ciutadella en plein centre, fantastique. L’île était submergée de gens et de voitures. Nous sommes allés dîner Don Giacomo, une très bonne pizzeria, dans le centre. Il n’est pas facile non plus de manger ou de dîner à Minorque en été. Heureusement les touristes s’accumulent à la Place de la Cathédrale, au marché et à Santa Clara, laissant les rues intérieures vides, et ses restaurants à disposition. Aller à la plage est une autre mission impossible, en juillet ou en août. Si vous n’allez pas en bus, à pied ou à vélo, vous ne pourrez pas profiter des meilleures eaux de l’île : les criques vierges du sud de Ciutadella : Arenal de Son Saura, Talaier, Turqueta, Macarelleta, Macarella, parce qu’elles sont fermées à la voiture, et leurs magasins pleins. Mais vous pouvez vous consoler avec la fantastique plage de Santo Tomás, ou San Adeodato, merveilleuse, même si ce n’est pas une crique, avec un grand parking. Il faut en tenir compte. Et vous pouvez manger, très bien, au restaurant Es Bruc, un Xiringuito de plage plein de gens et un peu cher, mais avec un bon produit. Une autre crique où vous pourrez bien vous garer est Cala Galdana. De plus, de Galdana, vous pouvez marcher entre 15 et 30 minutes jusqu’à Cala Mediana ou Macarella. Mais probablement le parking de Cala Media, avant d’arriver à Galdana, sera saturé. Si vous décidez de rester à Cala Galdana, malgré l’hôtel qui la préside, vous pouvez aller déjeuner à Su Lluna, bon restaurant familial. Si par les jours où vous êtes sur l’île il n’y a aucun moyen d’atteindre les parkings de des criques vous pouvez aller à la crique urbanisée qui ressemble le plus à ceux-ci, Cala Xoriguer. Fantastique décision. Une mer comme Macarella, corail rouge sur le sable comme dans Son Saura ou Turqueta, mais avec beaucoup d’endroit où garer la voiture. Et un restaurant à recommander sans hésitation : Ciao Belli, un italien fabuleux. Une autre belle plage, urbanisée, est Son Bou. Il a un grand parking. Malgré les constructions il y a un tronçon relativement vierge où vous pouvez voir la fin de quelques ravins, avec la flore et la faune variée et un ensemble de dunes intéressant. L’eau, comme toute celle de Minorque, divine. En Son Bou nous avons mangé à Casa Andrés, excellent. Dans le nord de Ciutadella vous avez de petites criques et aussi Cala Morell, profonde. Et Algaiarencs, avec deux parkings qui peuvent avoir une place pour vous. Crique Cala Pilar, accessible par une piste goudronnée avant d’arriver à Ferreries, ou Cala Pregonda, accessible depuis Mercadal, en passant par la route qui va au phare de Cavalería sont fabuleuses. Il faut marcher un peu et veiller à ce qu’il ne souffle pas Tramontana, ou vous ne vous baignerez pas. Enfin près de Maó vous avez des criques plus peuplées comme Arenal de en Castell ou Cala Porter, Mesquida, El Grau… que nous n’aimons pas autant que celles de Ciutadella.

We suggest you go to Menorca. Now you can go by plane, there are a lot of flights, or by boat. They leave from Barcelona or València and arrive at Maó or Ciutadella. We stayed at the Hostal Ciutadella in the center, fantastic. The island was overcrowded with people and cars. We went to dinner at Don Giacomo, a very good pizzeria in the center. It is not easy to have lunch or dinner in Menorca in summer either. Fortunately, tourists flock to the Plaza de la Catedral, the market and Santa Clara, leaving the interior streets empty, and their restaurants available. Going to the beach is another impossible mission, in July or August. If you do not go by bus, on foot or by bike, you will not be able to enjoy the best waters of the island: the virgin coves of the south of Ciutadella: Arenal de Son Saura, Talaier, Turqueta, Macarelleta, Macarella, because they are closed to the car, and your full parking lots. But you can console yourself with the fantastic beach of Santo Tomás, or San Adeodato, wonderful, despite not being a cove, with a large parking lot. You have to consider this. And you can eat very well at the Es Bruc restaurant, a beach bar full of people and a bit expensive, but with good products. Another cove where you can park well is Cala Galdana. In addition, from Galdana, you can walk between 15 or 30 minutes to Cala Mediana or Macarella. But possibly the Cala Mediana car park, before reaching Galdana, will be saturated. If you decide to stay in Cala Galdana, despite the hotel that presides over it, you can go to eat at Su Lluna, a good family restaurant. If on the days that you are on the island there is no way to get to the parking lots in the coves, you can go to the urbanized cove that most resembles these, Cala Xoriguer. Fantastic decision. A sea like Macarella, red coral on the sand like Son Saura or Turqueta, but with plenty of place to park your car. And a restaurant that must be recommended without hesitation: Ciao Belli, a fabulous Italian. Another beautiful, urbanized beach is Son Bou. It has a large parking lot. Despite the constructions, there is a relatively virgin section where you can see the end of some ravines, with varied flora and fauna and an interesting dune complex. The water, like all of Menorca, divine. In Son Bou we ate at Casa Andrés, excellent. In the north of Ciutadella you have small coves and also Cala Morell, deep. And Algaiarencs, with two car parks that can have a place for you. Cala Pilar, accessible by a paved track before reaching Ferreries, or Cala Pregonda, accessible from Mercadal, passing by the road that goes to the Caballería lighthouse are fabulous. You have to walk a bit and make sure that the north wind does not blow, or you will not bathe. Finally, near Maó you have more crowded coves such as Arenal de in Castell or Cala Porter, Mesquida, El Grau ... which, we do not like as much as those of Ciutadella.

Tres tombs a Esplugues

Esplugues és una ciutat de la regió metropolitana, molt propera a Barcelona, i ben comunicada per bus, tram i tren. La ciutat té un nucli antic de gran bellesa i uns quants museus interessants, en especial el dedicat a la rajola de ceràmica, anomenat “La Rajoleta”. Però avui parlem d’Esplugues perquè aquest mateix cap de setmana, el diumenge 8 de març, la Colla dels Tres Tombs, traurà cavalls i carros als carrers. Una bona matinal a tocar de casa, oi?. A més Esplugues te bonics parcs i jardins, i l’oferta gastronòmica i d’hotels, si us fes falta, és àmplia. Per dinar hi ha molts bons llocs a Esplugues. Una pizzeria boníssima: Pizza Market. No us la perdeu!. O el Ninus, un restaurant d’altíssim nivell, en una altra esfera gastronòmica. En canvi tradicional a tope, carn a la brasa, El Caliu. Tradicional d’una altra mena, menú i cuina familiar, restaurant La Pubilla. No deixeu d’anar a la festa major d’esplugues!.

Domingo interesante en Esplugues del Llobregat, una ciudad muy cercana a Barcelona, con buen servicio de bus, tren y tranvia que la comunica muy bien con Barcelona. Actividades para todas las edades. Tres tombs, pasada de San Antonio. ¡No os lo perdais!.

Carnaval de Vilanova i la Geltrú

El Carnaval de Vilanova està molt arrelat. Tota la vila viu el seu carnaval. I això és una cosa que notareu només arribar-hi. El Carnaval de Vilanova te una notable influència veneciana. Si no podeu anar a Venècia aquests dies de carnaval, podeu anar a Vilanova, per consolar-vos. Aquí, com allà, la gent surt disfressada, anònima i misteriosa, la nit del dissabte de carnestoltes. Però no tot és influència forana. Vilanova és també el carnaval més genuí de Catalunya. La seva dolça guerra de comparses és una cosa que cal veure, al menys, un cop a la vida. La gresca comença el dijous. Nens i nenes surten al carrer tirant-se caramels. La tradicional xatonada comença a circular. I la guerra de merenga anima la nit. El divendres arriba el Rei Carnestoltes. Pregó. El dissabte al matí, pels carrers de la ciutat, les comparses organitzen xarades i improvisen xirigotes. A la tarda seguici de Sa Majestat, l’hora de la mainada. Al vespre, el Moixó Foguer, escampa plomes mentre les màscares s’apoderen, silencioses, del centre del poble. El diumenge és la festa més esperada. Vilanova s’omple de gom a gom. No hi cap ni un ànima més. Les comparses per parelles, noi i noia, amb les seves banderes, i les millors gales, ocupen la vila. N’hi ha d’infantils, de juvenils i de grans. Totes porten la seva banda de música que toca i toca “el Turuta”, la melodia de la festa. Els homes duen armilles, americanes, camisa blanca i mocador de fer farcells. Les dones vestit del XIX i mantó de Manila, amb clavells al cap.  Mentre ballen i desfilen llencen caramels a dojo, a tothom. Milers de caramels. Sembla que hagi nevat de colors. A la plaça de la Vila no hi podreu ni entrar, i menys amb infants. Però  podeu seguir els actes i rebre caramels al cap, en altres llocs propers. Protegiu-vos que no va de broma. A la tarda, a la plaça de les Cols, ballen les Danses Vuitcentistes. La celebració continuarà dilluns i dimarts amb el Vidalet i el Vidalot, i dimecres de cendra amb la mort del Rei, al llit de casa seva. Acudiu a veure’n el fèretre. La comitiva fúnebre marxa cap a la plaça de la Vila, on el notari en llegeix el testament. Malgrat la gent, les empentes, el sarau, aneu a Vilanova. És molt a prop de Barcelona. A una mitja hora si passeu per l’autopista dels túnels del Garraf. No us dono restaurants ni hotels perquè no els necessitareu. Estaran plens o tancats. Millor porteu pic-nic, feu un entrepà, o aneu a una pizzeria. De tota manera, si voleu probar sort, els teniu tots a la web de “Menja’t Vilanova“.  A nosaltres, però, n’hi ha uns quants que ens agraden, com el Gas26, per exemple, l’Infinit, o l‘espai de la Carme. Prop del port, mariner, teniu El Far, molt coquetó i tradicional, o El Rossegall. Si voleu dinar una altra cosa, ben alternativa, teniu el Sushi Lounge, amb menjar japonés, boníssim, si us agrada. També podeu dinar al Genito, Torrent de Sant Joan, 37, tel: 93.893.24.82. Una bona pizzeria?. Us recomanem La Bella Itàlia, a la Plaça de la Mediterrània, 7, tel: 93.816.07.59. Si, finalment, decidiu que voleu viure tot el carnestoltes vilanoví, des del divendres, llavors podeu passar el cap de setmana allà.  Vilanova i la Geltrú te molts més alicients per completar el dia, o un cap de setmana de visita. Hi ha el museu del ferrocarril amb trens i locomotores de tota mena. Un iman pels vostres fills i filles. O la casa romàntica de can Papiol, una casa burgesa del XIX, perfectament conservada. O l’espai terra XIX, instal·lat a la Masia de Can Cabanyes, una finca senyorial. Hem deixat pel final el Museu Víctor Balaguer. És una filial del museu del Prado de Madrid. Una veritable pinacoteca, amb una col·lecció que us deixarà bocabadats, que no podeu deixar de visitar. D’hotels teniu el Cèsar, en una casa del XIX, mig nou i mig antic, confortable. Amb un bon restaurant. Apartaments al Atenea Park. Molt bé, i a tocar de la platja. L’Hotel Ceferino, també al costat del mar, amb boniques habitacions i apartaments. També un cuidat restaurant. L’Hostal Gatell, un lloc de tota la vida. Cuidat. A més, hi ha un piló de càmpings. Bon Carnaval a Vilanova!

El Carnaval de Vilanova está muy arraigado en el alma de esta población de la Costa Dorada. No es una cosa de cuatro jóvenes, ni de las entidades. Toda la villa se vuelca en su carnaval. Y eso es algo que notarás nada más llegar a la villa. El Carnaval de Vilanova tiene una notable influencia veneciana. Si no puedes ir a Venecia estos días de carnaval, puedes ir a Vilanova, para consolarte. Aquí, como allí, la gente sale disfrazada, anónima y misteriosa, la noche del sábado de carnaval. Pero no todo es influencia foránea. Vilanova es también el carnaval más genuino de Cataluña. Su dulce guerra de comparsas es algo que hay que ver, al menos, una vez en la vida. La fiesta empieza el jueves. Niños y niñas salen a la calle tirándose caramelos. La tradicional xatonada empieza a circular. Y la guerra de merengue anima la noche. El viernes llega el Rey del Carnaval. Pregón. El sábado por la mañana, por las calles de la ciudad, las comparsas organizan charadas y improvisan chirigotas. Por la tarde está el séquito de Su Majestad, la hora de los niños. Al atardecer, el Moixó Foguer, esparce plumas mientras las máscaras se apoderan, silenciosas, del centro del pueblo. El domingo es la fiesta más esperada. Vilanova se llena hasta los topes. No cabe ni un alma más. Las comparsas por parejas, chico y chica, con sus banderas, y las mejores galas, ocupan la villa. Los hay infantiles, de juveniles y de mayores. Todas llevan su banda de música que toca y toca “el Turuta”, la melodía de la fiesta. Los hombres llevan chalecos, americanas, camisa blanca y pañuelo de fardos. Las mujeres traje del XIX y mantón de Manila, con claveles, en la cabeza. Mientras bailan y desfilan tiran caramelos a granel, a todo el mundo. Miles de caramelos. Parece que haya nevado de colores. En la plaza de la Villa no se puede ni entrar, y menos con niños. Pero pueden seguir los actos y recibir los caramelazos en la cabeza, en otros lugares cercanos. Protéjanse que no va de broma. Por la tarde, en la plaza de les Cols, bailan las danzas decimonónicas. La celebración continuará el lunes y martes con el Vidalet y el Vidalot, y miércoles de ceniza con la muerte del Rey, en la cama de su casa. Acudid a ver el féretro. La comitiva fúnebre marcha hacia la plaza de la Vila, donde el notario lee el testamento. A pesar de la gente, los empujones, el bullicio, vaya en Vilanova. Está muy cerca de Barcelona. No os doy restaurantes ni hoteles porque no los necesitareis. Estarán llenos o cerrados. Mejor lleven pic-nic, hagan un bocadillo, o vayan a una pizzería. De todos modos, si quieren probar suerte, los tienen en la entrada “Vilanova”, de este blog. ¡Feliz Carnaval!

Sant Antoni a Vilanova i la Geltrú

Vilanova i la Geltrú te molts alicients per justificar una visita. Hi ha el museu del ferrocarril amb trens i locomotores de tota mena. Un iman pels vostres fills i filles. O la casa romàntica de can Papiol, una casa burgesa del XIX, perfectament conservada. O l’espai terra XIX, instal·lat a la Masia de Can Cabanyes, una finca senyorial. Hem deixat pel final el Museu Víctor Balaguer. És una filial del museu del Prado de Madrid. Una veritable pinacoteca, amb una col·lecció que us deixarà bocabadats, que no podeu deixar de visitar. Però aquesta setmana us proposem anar a Vilanova amb motiu de la festa de Sant Antoni Abad, patró petit de la vila. Actes tota la setmana. Dia fort el divendres, amb la passada dels tres tombs, i dissabte i diumenge. D’hotels i restaurants us recomanem el Cèsar, en una casa del XIX, mig nou i mig antic, confortable. Amb un bon restaurant. Apartaments al Atenea Park. Molt bé, i a tocar de la platja. L’Hotel Ceferino, també al costat del mar, amb boniques habitacions i apartaments. També un cuidat restaurant. A més, hi ha un piló de càmpings. Bon Carnaval a Vilanova!

La fiesta de San Antonio Abad en Vilanova está muy arraigada en el alma de esta población de la Costa Dorada. El viernes hay pasada de los tres tombs, y el sábado y domingo más actos populares. Vilanova está muy cerca de Barcelona. Animense a celebrar allí el dia del patrón de los animales.

Pastorets Musicals a Arenys de Munt

Recordo amb infinita nostàlgia els Nadals a casa dels avis a Arenys de Munt. Però el que amb més afecte revisc cada any per aquestes festes son els pastorets que es feien al Centre Moral d’aquest bellíssim poble del Maresme. Ja aleshores hi havia moltes parts cantades. Fa uns anys vaig tenir la sort de poder tornar a gaudir de l’espectacle magnífic dels Pastorets Musicals d’Arenys de Munt. Ara són tot un esdeveniment que ha travessat els límits municipals i ha aconseguit un reconeixement unànime, amb premis d’abast nacional. Ara, aquells pastorets d’aficionat de la meva infantessa, s’han convertit en un espectacle grandiós, un veritable musical de dues hores de durad, amb orquestra en directe i més de seixanta cantants, actors i actrius dalt de l’escenari. Tot un luxe d’efectes especials, de foc i un só cuidat, donen encara més relleu a l’obra. Tot això, i més, ho podreu gaudir si agafeu la vostra canalla i us adreceu al Centre Moral d’Arenys de Munt on us vendran les entrades. El muntatge es basa en una adaptació feta pel grup El Cocou de “L’Estel de Natzaret”. La representació tindrà lloc a la Sala Gran del Centre Moral d’Arenys de Munt, situada a la Riera Francesc Macià, 57.  Podeu anar-hi el 25 de desembre de 2019 a les 19:30, el 28 de desembre de 2019 a les 21:30 o bé el 29 de desembre de 2019 a les 17:30 hores. Arribareu a Arenys de Munt molt fàcilment des de Barcelona per la C-31, o la C-32, fins la sortida Arenys. Després cal pendre la carretera cap a Sant Celoni que us portarà a l’entrada del poble. Aparqueu a la riera, o als pàrquings municipals o on pugueu, perquè a la Riera sempre hi ha genteta. Si us decidiu a passar el dia de Nadal, o qualsevol altre, al poble, us recomanem Jalpíaventura, una empresa d’esports d’aventura dins el bosc, amb tirolines i tota la resta d’artilugis. Si encara us sobra temps us proposem una passejada pel poble, i pels voltants, que són dins el Parc del Montnegre i Corredor. Si voleu dinar o sopar, de pícnic, aneu al Parc de Lourdes, a les afores del poble, cap a la muntanya, riera amunt. Un bon lloc per dinar en família. Lloguer de taules i barbacoes on fer carn a la brasa. Però atenció!: aquí sempre hi ha molta gent, sobretot els diumenges. Si preferiu un restaurant, us en recomanem uns quants: per exemple Ca la Pepa Fornera, al centre del poble, a la Riera, a la Rambla Sant Martí, 10, tel: 937 95 16 19. O uns cellers que fan tapres, o bones coques de Ca l’Enric amb tota mena de viandes, com ara el bar L’Infinit, al mig del poble una altra vegada, o la botiga Celler Mon la Cata, a la zona industrial de l’entrada del poble, on fan tapes per maridar amb els millors vins. També informal però molt ben portat pel Carles i l’Aitana, l’Infinit, un bar on podreu tastar quelcom més que tapes, a la mateixa plaça de l’església, al número 4. Tel: 93 795 03 87. També podeu anar a L’Era, a l’entrada del poble, que inclou un servei de ludoteca per la canalla. Però, aneu on aneu, cal reservar, és festa major!. A l’abans esmentat Santuari de Lourdes us recomanem el Subirants, molt casolà, de bona brasa. Recordeu que els Pastorets d’Arenys de Munt no son com els altres, son musicals!.

Recuerdo con infinita nostalgia las Navidades en casa de los abuelos en Arenys de Munt. Pero lo que con más cariño revivo cada año por estas fiestas son los pastorets que se hacían en el Centro Moral de este bellísimo pueblo del Maresme. Ya entonces había muchas partes cantadas. Hace unos años tuve la suerte de poder volver a disfrutar del espectáculo magnífico de los Pastorets Musicales de Arenys de Munt. Ahora son todo un acontecimiento que ha atravesado los límites municipales y ha logrado un reconocimiento unánime, con premios de alcance nacional. Ahora, aquellos pastorets de aficionado de mi infancia, se han convertido en un espectáculo grandioso, un verdadero musical de dos horas de duración, con orquesta en directo y más de sesenta cantantes, actores y actrices sobre el escenario. Todo un lujo de efectos especiales, de fuego y un sonido cuidado, dan aún más relieve a la obra. Todo esto, y más, lo podrán disfrutar si cogen a los niños y se dirigen al Centro Moral de Arenys de Munt donde os venderán las entradas. El montaje se basa en una adaptación hecha por el grupo El Cocou de “La Estrella de Nazaret”. La representación tendrá lugar en la Sala Grande del Centro Moral de Arenys de Munt, situada en la Riera Francesc Macià, 57.  Llegaréis en Arenys de Munt muy fácilmente desde Barcelona por la C-31, o la C-32, hasta la salida Arenys. Después hay tomar la carretera hacia Sant Celoni que os llevará a la entrada del pueblo. Aparcad en la riera, o en los parkings municipales o donde se pueda, porque en la Riera siempre hay gente. Si os decidís a pasar el día de Navidad, o cualquier otro, en este pueblo, les recomendamos dos grandes atracciones para los niños: los burros del Faro, una empresa que alquila burritos para hacer paseos, y Jalpiaventura, otra empresa de deportes de aventura en el bosque, con tirolinas y todo el resto de artilugios. Si todavía os sobra tiempo os proponemos un paseo por el pueblo, y por los alrededores, que están dentro del Parque del Montnegre y Corredor. Si desean comer o cenar, de picnic, vayan al Parque de Lourdes, en las afueras del pueblo, hacia la montaña, Riera arriba. Un buen lugar para comer en familia. Alquiler de mesas y barbacoas donde hacer carne a la brasa. Pero atención: aquí siempre hay mucha gente, sobre todo los domingos. Si prefieren un restaurante, recomendamos La Era, a la entrada del pueblo, que incluye un servicio de ludoteca para los niños. ¡Hay que reservar!. También encontrareis dentro de la villa, o bien en el antes mencionado Santuario de Lourdes, donde les recomendamos el Subirants, muy casero, de buena brasa. ¡Recuerden que los Pastorets de Arenys de Munt no son como los demás!.

Festa Major a Arenys de Munt

 

Per Sant Martí, l’11 de novembre, molts pobles de Catalunya celebren la seva festa major, però n’hi ha poques de tan grans, simpàtiques i lluïdes com la d’Arenys de Munt. A més, aquest bellíssim poblet està situat molt a tocar de Barcelona, a només una 1/2 hora en cotxe, al Maresme. Mireu-vos la informació que hi ha penjada a la web del poble, i escolliu el dia d’aquest cap de setmana en que us arribareu amb la canalla fins a Arenys de Munt. Perquè si ho feu serà tot un encert. Hi trobareu de tot, per a totes les edats i públics. Tots els dies hi ha una fira d’atraccions, de les més tradicionals, al Torrent d’en Puig, just a l’entrada del poble, la veureu a mà esquerra. Hi haurà també mercat medieval, la fira del relleno, un correfoc, exposicions, gegants, concerts, sardanes… No faltaran tampoc el ball, teatre, els inflables i els jocs infantils, així com espectacles, tallers, jocs tradicionals o la cercavila dels gegants. Un munt d’actes per triar i remenar, a quin més vistós, més bonic, millor per als nostres petits i petites. Us ho recomanem: aneu fins Arenys de Munt. És un poblet obert, amable, amigable. No us sentireu gens estranys. Arribareu a Arenys de Munt molt fàcilment des de Barcelona per la C-31, o la C-32, fins la sortida Arenys. Després cal prendre la carretera cap a Sant Celoni que us portarà a l’entrada del poble. Aparqueu a la riera, o als pàrquings municipals o on pugueu, perquè hi haurà genteta. Si us decidiu a passar el dia sencer al poble, i esteu farts de festa, us recomanem Jalpíaventura, una empresa d’esports d’aventura dins el bosc, amb tirolines i tota la resta d’artilugis. Si encara us sobra temps us proposem una passejada pel poble, i pels voltants, que són dins el Parc del Montnegre i Corredor. Si voleu dinar o sopar, de pícnic, aneu al Parc de Lourdes, a les afores del poble, cap a la muntanya, riera amunt. Un bon lloc per dinar en família. Lloguer de taules i barbacoes on fer carn a la brasa. Però atenció!: aquí sempre hi ha molta gent, sobretot els diumenges, i encara pitjor si és festa major! Si preferiu un restaurant, us en recomanem uns quants: Ca la Pepa Fornera, a la mateixa riera, no lluny de la plaça de l’església. O la botiga Celler Mon la Cata, a la zona industrial de l’entrada del poble, on fan tapes per maridar amb els millors vins. També informal però molt ben portat pel Carles i l’Aitana, l’Infinit, un bar on podreu tastar quelcom més que tapes, a la mateixa plaça de l’església, al número 4. Tel: 93 795 03 87. També podeu anar a L’Era, a l’entrada del poble, que inclou un servei de ludoteca per la canalla. Però, aneu on aneu, cal reservar, és festa major!. A l’abans esmentat Santuari de Lourdes us recomanem el Subirants, molt casolà, de bona brasa. Per Sant Martí, anar a Arenys de Munt, és fantàstic!.

Por San Martín, el 11 de noviembre, muchos pueblos celebran su fiesta mayor. Pocas tan lucidas como la que harán en Arenys de Munt. Este simpático pueblecito situado muy próximo a Barcelona, 1 / 2 hora en coche, en medio del Maresme. Consulten la información que hay colgada en la web del pueblo, y elijan el día en que llegarán con los niños en Arenys de Munt. Será todo un acierto. Encontraréis de todo, para todas las edades y públicos. No os podéis perder el mercado medieval en la plaza de la iglesia, que mejora año tras año. Ni los espectáculos y animación infantil. El oficio solemne será cantado por la Coral del Remedio, del mismo pueblo. Sardanas y danzas, talleres para los más pequeños, vermouth popular, concierto de fiesta mayor, de los de antes, con la orquesta Selvatana. Teatro. Noches de fiesta y música para la juventud. Hinchables y juegos tradicionales para los niños. Pasacalles de gigantes, batucada, títeres, talleres, la curiosa muestra del relleno, que ha merecido una entrada propia en este blog en otros años. En fin, actos para elegir, a cual más vistoso, más bonito, mejor para nuestros pequeños y pequeñas. Os recomendamos: id hasta Arenys de Munt. Es un pueblecito abierto, amable, amigable. No se sentirá nadie extraño allí. Llegarán a Arenys de Munt muy fácilmente desde Barcelona por la C-31, o la C-32, hasta la salida Arenys. Después hay que tomar la carretera hacia Sant Celoni que os llevará a la entrada del pueblo. Aparcad en la riera, o en los parkings municipales o donde se pueda. Si os decidís a pasar el día entero en el pueblo, y estáis ya hartos de fiesta, os recomendamos dos grandes atracciones para los niños: los burros del Far, una empresa que alquila burritos para hacer paseos, y Jalpiaventura, otra empresa de deportes de aventura en el bosque, con tirolinas y todo el resto de artilugios. Si aún os sobra tiempo os proponemos un paseo por el pueblo, y los alrededores, que están dentro del Parque del Montnegre y Corredor. Si queréis comer o cenar, de picnic, id al Parque de Lourdes, a las afueras del pueblo, hacia la montaña, riera arriba. Si prefieren un run buén estaurante, les recomendamos La Era, a la entrada del pueblo, que incluye un servicio de ludoteca para los niños. ¡Hay que reservar!. También hay dentro de la villa, o en el antes mencionado Santuario de Lourdes, en medio del bosque hay sitios buenos. Allí os recomendamos el Subirants, muy casero, de brasa. Lourdes de Arenys también es un buen lugar para acabar de pasar el día, donde hacer carne a la parrilla. ¡Atención: siempre hay mucha gente, sobre todo los domingos, peor si es fiesta mayor!.

Fira Medieval a Tossa de Mar

Aquest cap de setmana fan a Tossa de Mar una esplèndida fira medieval. Hi haurà tots el actes que podeu imaginar, lluites de cavallers, representacions històriques, mercat medieval, tallers, música, cercavila, actuacions… Una bona proposta per a passar el dia a la bella vila de Tossa, que és tot un petit món isolat, ara ja sense gaires turistes, un racó a banda del món. Un acte familiar molt proper a Barcelona. Tossa és la Costa Brava més asequible, més senzilla d’assolir per a les famílies. Un escenari de somni a menys d’una hora en cotxe de la Plaça Catalunya. I també podreu banyar-vos i gaudir de Tossa. Nosaltres estem enamorats de la vila marinera de Tossa, del seu mar, de la seva platja, de l’ambient mariner dels seus carrers blancs i encalats. No podem anar gaire sovint a Grècia, tampoc tan com voldríem a Menorca o a Eivissa. Cadaqués està, la majoria de vegades, massa llunyà per a nosaltres. Llavors, quan anyorem el blanc de la calç damunt el blau mediterrà, anem a Tossa. A gaudir de la seva vila vella, un prodigi de la història i la cultura. Aquest espai clos, tancat de muralles, damunt del mar, que ens parla de pirates i de por. És un món tranquil, de carrers de pedra, de cases de pedra, d’esglésies derruïdes qui sap per quins temporals, quins terratrèmols o quins atacs corsaris. Es el paratge de les torres de la muralla, de la muralla mateixa, del far, dels miradors impossibles damunt l’horitzó mariner, de la cala amagada a l’altre costat del poble. També podeu passar-hi tot el cap de setmana i, a més de la fira, visitar els museus que recullen l’obra de grans pintors europeus. Així trobareu allà el Museu Municipal, un increïble museu d’art contemporani, amb obra de Marc Chagall i altres. També es inevitable una visita al Far de Tossa, al cim de la vila vella, amb un fantàstic mirador, i convertit ara en un centre d’interpretació dels fars. Molt interessant. Ja ho sabeu: aquest cap de setmana, tothom a la fira medieval de Tossa!. Arribareu molt fàcilment per l’autopista AP-7, agafant la sortida 9 en direcció cap a Vidreres, Lloret de Mar i Tossa. També per l’autopista C-32, agafant la última sortida cap a Blanes, per continuar en direcció Lloret de Mar i Tossa. La carretera a partir de Lloret te un munt de corbes, atenció!. Tossa te tants hotels i restaurants que és impossible fer-ne esment. Per això us recomanarem els llocs on nosaltres hem dinat o dormit. Teniu el Dina, un hotel amb encant amb una casa modernista, tranquil, a peu d’aigua. Situació i vistes inmillorables. Bon restaurant. També bonic, menys encantador i més funcional, el Delfín. Els càmpings, a Tossa, son de vegades millor que els hotels. Hem estat, de fàbula, al Càmping Tossa, al bosc, això si, lluny del mar. I n’hi ha tres més encara. Per dinar o sopar un bar amb restaurant de tota la vida:. Molt recomanable La Placeta, al peu de la vila vella. A l’estiu és super difícil aparcar. A l’hivern podeu arribar fins el pàrquing que hi ha a la platja mateix. A dins la vila vella hi ha la Lluna, un bar de tapes molt bo. Al poble nou, Can Pini, un clàssic, de tota la vida. El que dèiem, estem enamorats de Tossa, i us convidem a veure-la.

No podemos ir muy a menudo a Grecia, tampoco tanto como quisiéramos a Menorca o Ibiza. Cadaqués está, la mayoría de veces, demasiado lejano para nosotros. Entonces, cuando añoramos el blanco de la cal sobre el azul mediterráneo, vamos a Tossa. A disfrutar de su casco antiguo, un prodigio de la historia y la cultura. Este espacio cerrado, cerrado de murallas, sobre el mar, que nos habla de piratas y de miedo. Es un mundo tranquilo, de calles de piedra, de casas de piedra, de iglesias derruidas quién sabe por qué temporales, qué terremotos o qué ataques corsarios. Se el paraje de las torres de la muralla, de la muralla misma, del faro, los miradores imposibles encima del horizonte marinero, de la cala escondida al otro lado del pueblo. Tossa os espera este fin de semana con motivo de su bonita feria medieval, con un montón de propuestas para las famílias.

We can not go very often to Greece, either as we would like in Menorca or Ibiza. Cadaqués is, most of the time, too far away for us. Then, when we add the white lime on the Mediterranean blue, we go to Tossa. Enjoy your old town, a prodigy of history and culture. This closed space, surrounded by walls, above the sea, that tells us about pirates and fear. It is a peaceful world, with stone streets, stone houses, demolished churches, who knows what weather, what earthquakes or corsair attacks. It is the place of the towers of the wall, the wall itself, the lighthouse, the impossible viewpoints on the sea horizon, the hidden cove across the village. Go to Tossa this weekend and enjoy its medieval market.

Nous ne pouvons pas aller très souvent en Grèce, comme nous le souhaiterions à Minorque ou à Ibiza. Cadaqués est, la plupart du temps, trop loin pour nous. Ensuite, quand on ajoute la chaux blanche sur le bleu méditerranéen, on va à Tossa. Profitez de votre vieille ville, un prodige de l’histoire et de la culture. Cet espace fermé, entouré de murs, au-dessus de la mer, qui nous parle de pirates et de la peur. C’est un monde paisible, avec des rues en pierre, des maisons en pierre, des églises démolies, qui sait quel temps, quels tremblements de terre ou attaques corsaires. C’est l’endroit des tours du mur, le mur lui-même, le phare, les points de vue impossibles sur l’horizon de mer, l’anse cachée à travers le village. Allez a Tossa cette weekend et vous pourrez voir son magnifique marché mediévale.

“Viu el Parc” al Corredor

Aquest proper diumenge, 13 d’octubre de 2019, es celebra al santuari del Corredor la Gran festa Central del Parc del Montnegre i Corredor. Es tracta d’una activitat del fantàstic programa dels Parcs Naturals anomenat “Viu el Parc”, que és sempre garantia d’activitats de qualitat per a la mainada. Aquesta trobada us la recomanem de tot cor, i molt especialment, perquè us sorprendrà per les moltes activitats pensades per gaudir d’una festa familiar en plena natura. I també per la bellesa de l’indret el Corredor, un lloc ben ideal per a la mainada. El Corredor ofereix molt de camp per còrrer, bosc net i una plana paradisíaca. Els amants de la natura trobareu un bon lloc per a fer un pícnic, i un espai molt ben pensat. Si us hem convençut, i aquest diumenge pugeu al santuari del Corredor, podreu gaudir, entre les 10.30 i les 14 hores d’uns tallers de vestuari molt guapos i d’activitats relacionades amb les arts de carrer durant tot el matí. També hi haurà jocs per a tota la família, una ruta teatralitzada inclusiva i l’espectacle de cloenda de Fefe i Cia. Segur que us agradarà pujar al Corredor i viure aquesta matinal festiva. I encara us direm més: encara que no hi fessin cap festa, seria una molt bona idea arribar-se fins el Santuari del Corredor, un pulmó verd de la comarca del Maresme, molt proper a Barcelona. Podeu arribar-hi pujant des de Barcelona per l’autopista AP-7, sortida Llinars del Vallés. D’aquesta població cal remuntar el Coll de Can Bordoi, anant en direcció cap a Dosrius i Mataró. Just arribats al coll trobareu, a mà esquerra, la pista forestal, primer asfaltada i després de terra, però ample i cuidada, que us portarà fins l’ermita en uns 8 kms. Hi ha bon aparcament, just passat el santuari. Si no aparqueu al mateix santuari, haureu de fer-ho un km. abans. També accessible a l’inrevés, arribant per l’autopista C-32, per Mataró, anat després per la C-60 cap a Granollers o Cardedeu, o desviant-vos cap a Dosrius per pujar fins Can Bordoi, seguint la direcció de Llinars del Vallés. En tot cas passareu prop de les restes del Castell vell del Far, per l’ermita del Far i arribareu, per una bona pista a una àrea de pic-nic i aparcament, quan encara falta un tros, i finalment al mateix Santuari del Corredor. Aquesta ruta segueix la vessant assolellada, sense massa problemes en l’estat de la pista. També podeu pujar-hi des de Vallgorguina, poble situat a la carretera Sant Celoni – Arenys de Mar, però la pujada és més dura pel vehicle, el desnivell és molt fort, i la vessant, obaga, tot i que preciosa, pot donar problemes per causa de la pluja. Com ja us hem dit, al mateix santuari, i a l’àrea de El Far, s’hi pot fer pic-nic, en llocs molt acondicionat per fer-lo. Si voleu que us facin el dinar, us recomanem el fantàstic restaurant rural que hi ha al mateix santuari. Bons esmorzars de forquilla, bona brasa. Evidentment, cal reservar, o no dinareu. Creieu-nos si us assegurem que el Corredor és un destí fantàstic per anar-hi amb els vostres nens i nenes. Situat al bell mig del Parc Natural del Montnegre i Corredor, ens encata aquest indret pastoril i amable, aquesta plana riallera, tan a tocar de Barcelona i, en canvi tan rural. Si pugeu al Santuari del Corredor, quan sigui, i facin el que hi facin, no us arrepentireu, perquè passareu un molt bon dia. Podreu jugar, còrrer al maravellós prat de gespa o als boscos amables que rodegen l’ermita. També és un indret idíl·lic per a qui vulgui anar en bici, o per fer petites rutes a peu, curtes i boniques, sense gaire exigència, o per fer caminades més llargues descobrint fondalades i turons que us deixaran bocabadats. Bona festa al Corredor!.

Este domingo se celebra en el santuario del Corredor la Gran fiesta Central del Parque del Montnegre y Corredor. Se trata de una actividad del fantástico programa de los Parques Naturales llamado “Vive el Parque”, que es siempre garantía de actividades de calidad para los niños. Encontraréis muchas actividades pensadas para disfrutar de una fiesta en plena naturaleza, en el bellísimo Corredor, ideal para los niños. El Corredor, además, ofrece mucho campo para correr, bosque y una llanura paradisíaca, buen lugar para un picnic, y espacio, mucho y mucho espacio en plena naturaleza. Aunque no hicieran allí ninguna fiesta, sería una muy buena idea acercarse hasta el Santuario del Corredor, un pulmón verde de la comarca del Maresme, muy cercano a Barcelona. Un lugar muy recomendable para muchísimos motivos. Pueden llegar hasta el Corredor subiendo desde Barcelona por la autopista AP-7, salida Llinars del Vallés. De esta población hay que subir el Coll de Can Bordoi, yendo en dirección hacia Dosrius y Mataró. Justo llegados al coll encontrarán, a mano izquierda, la pista forestal, primero asfaltada y luego de tierra, que os llevará hasta la ermita en unos 8 kms. Buen aparcamiento. Si no podeis aparcar en el mismo santuario, debereis hacerlo un km. antes. También accesible al revés, llegando por la autopista C-32, por Mataró, y yendo después por la C-60 hacia Granollers o Cardedeu, o desviándose hacia Dosrius para subir hasta Can Bordoi, siguiendo la dirección de Llinars del Vallés. En todo caso pasaréis cerca de los restos del Castillo viejo del Far, por la ermita del Far y llegareis, por una buena pista al Santuario del Corredor. Esta ruta sigue la vertiente soleada, sin demasiados problemas por el estado de la pista. También se puede subir desde Vallgorguina, pueblo situado en la carretera Sant Celoni – Arenys de Mar, pero la subida es más dura para el vehículo, el desnivel es muy fuerte, y la vertiente, umbría, preciosa, puede dar problemas por causa de la lluvia.  En el mismo santuario, y en el área de El Far, se puede hacer pic-nic. De hecho es un lugar muy acondicionado para hacerlo. En el santuario mismo hay un fantástico restaurante rural, donde hacen buena brasa. Recomendable. Evidentemente, hay que reservar, o no comeréis nada de nada. Creednos si os aseguramos que el magnífico santuario del Corredor, es un destino fantástico para ir con niños y niñas. Situado en el corazón del Parque Natural del Montnegre y Corredor, nos encanta este lugar pastoril y amable, esta llanura risueña, tan cerca de Barcelona y, en cambio tan rural. Si subís al Santuario del Corredor, cuando sea, y hagan lo que hagan, no os arrepentíreis, porque lo pasaréis pipa. Se podrá jugar, correr y comer en el maravilloso prado de césped que rodea la ermita, o bien en el bosque.

Tossa Indiana

 

Aquest proper cap de setmana d’abril, del divendres 17 al diumenge 19, teniu una nova excusa per arribar-vos fins a la bella població marinera de Tossa de Mar, amb motiu de la seva Fira dels Indians. Una fira molt xula, i amb un espectacle visual “Tossa, font de llum” projectat a les muralles de Vila Vella. Teniu també, amb motiu de la fira, jornada de Portes Obertes al Museu Municipal. Potser no serà la fira més interessant del món, però val la pena anar-hi perquè la vila de Tossa és tan bonica!. I representa la Costa Brava més asequible, més senzilla d’assolir per a les famílies, molt a tocar de Barcelona. Un escenari de somni a menys d’una hora en cotxe de la Plaça Catalunya. Estem enamorats de la vila marinera de Tossa, del seu mar, de la seva platja, de l’ambient mariner dels seus carrers blancs i encalats. No podem anar gaire sovint a Grècia, tampoc tantes vegades com voldríem a Menorca o a Eivissa… i per això anem a Tossa. A gaudir de la seva vila vella, un prodigi de la història i la cultura. Aquest espai clos, tancat de muralles, damunt del mar, que ens parla de pirates i de por. És un món tranquil, de carrers de pedra, de miradors damunt l’horitzó mariner. Us hem fet venir ganes d’arribar-vos fins a Tossa, amb motiu de la seva fira d’indians… doncs ens n’alegrem molt!. També podeu passar-hi el cap de setmana i visitar els museus que recullen l’obra de grans pintors europeus seduïts per la magia de Tossa, o les cases dels indianos. Aneu fins a Tossa, cerqueu els restaurants de bon peix i els hotels més o menys decadents. Tossa ens encanta i ens sedueix. Perquè allà res no és desenfrenat. També es inevitable una visita al Far de Tossa, al cim de la vila vella, amb un fantàstic mirador, i convertit ara en un centre d’interpretació dels fars. Molt interessant. També trobareu prop d’allà el Museu Municipal, un increible museu d’art contemporani, amb obra de Marc Chagall i altres. Arribareu molt fàcilment a Tossa a través de l’autopista AP-7, agafant la sortida 9 en direcció cap a Vidreres, Lloret de Mar i Tossa. També per l’autopista C-32, agafant la última sortida cap a Blanes, per continuar en direcció Lloret de Mar i Tossa. La carretera a partir de Lloret te un munt de corbes, atenció!. Tossa te tants hotels i restaurants que és impossible fer-ne esment. Per això us recomanarem els llocs on nosaltres hem dinat o dormit. Teniu el Dina, un hotel amb encant amb una casa modernista, tranquil, a peu d’aigua. Situació i vistes inmillorables. Bon restaurant. També bonic, menys encantador i més funcional, el Delfín. Els càmpings, a Tossa, son de vegades millor que els hotels. Hem estat, de fàbula, al Càmping Tossa, al bosc, això si, lluny del mar. I n’hi ha tres més encara. Per dinar o sopar un bar amb restaurant de tota la vida:. Molt recomanable La Placeta, al peu de la vila vella. A l’estiu és super difícil aparcar. A l’hivern podeu arribar fins el pàrquing que hi ha a la platja mateix. A dins la vila vella hi ha la Lluna, un bar de tapes molt bo. Al poble nou, Can Pini, un clàssic, de tota la vida. El que dèiem, estem enamorats de Tossa, i us convidem a veure-la.

No podemos ir muy a menudo a Grecia, tampoco tanto como quisiéramos a Menorca o Ibiza. Cadaqués está, la mayoría de veces, demasiado lejano para nosotros. Entonces, cuando añoramos el blanco de la cal sobre el azul mediterráneo, vamos a Tossa. A disfrutar de su casco antiguo, un prodigio de la historia y la cultura. Este espacio cerrado, cerrado de murallas, sobre el mar, que nos habla de piratas y de miedo. Es un mundo tranquilo, de calles de piedra, de casas de piedra, de iglesias derruidas quién sabe por qué temporales, qué terremotos o qué ataques corsarios. Se el paraje de las torres de la muralla, de la muralla misma, del faro, los miradores imposibles encima del horizonte marinero, de la cala escondida al otro lado del pueblo. Y tenemos la excusa perfecta para una escapada familiar: la Feria de los Indianos que tiene lugar este próximo fin de semana. Venga, que Tossa os espera.

We can not go very often to Greece, either as we would like in Menorca or Ibiza. Cadaqués is, most of the time, too far away for us. Then, when we add the white lime on the Mediterranean blue, we go to Tossa. Enjoy your old town, a prodigy of history and culture. This closed space, surrounded by walls, above the sea, that tells us about pirates and fear. It is a peaceful world, with stone streets, stone houses, demolished churches, who knows what weather, what earthquakes or corsair attacks. It is the place of the towers of the wall, the wall itself, the lighthouse, the impossible viewpoints on the sea horizon, the hidden cove across the village.

Nous ne pouvons pas aller très souvent en Grèce, comme nous le souhaiterions à Minorque ou à Ibiza. Cadaqués est, la plupart du temps, trop loin pour nous. Ensuite, quand on ajoute la chaux blanche sur le bleu méditerranéen, on va à Tossa. Profitez de votre vieille ville, un prodige de l’histoire et de la culture. Cet espace fermé, entouré de murs, au-dessus de la mer, qui nous parle de pirates et de la peur. C’est un monde paisible, avec des rues en pierre, des maisons en pierre, des églises démolies, qui sait quel temps, quels tremblements de terre ou attaques corsaires. C’est l’endroit des tours du mur, le mur lui-même, le phare, les points de vue impossibles sur l’horizon de mer, l’anse cachée à travers le village.

L’illa de Tabarca, revisitada

També la costa espanyola té les seves illes mediterrànies, illes petites, com de butxaca, com Tabarca. Aquesta diminuta illa propera a Santa Pola, a Alacant, el port d’on surten cada hora les barques que us hi portaran, és un petit paradís fet a mida humana. Es diu Tabarca recordant una altra illa davant Tunis, d’on van haver de marxar uns colons genovesos que el rei Carles III va acomodar aquí. I allà està l’illa, just davant mateix de Santa Pola, a Alacant. I allà heu d’anar per agafar la barca que en una mitja hora llarga us hi portaran. Mireu la web de les que fan el trajecte. http://www.islatabarca.com.  Un cop a la illa, disposareu de dos kilòmetres escassos per a passejar. Podeu admirar el minúscul port, amb les barquetes dormides. Pujar fins la vila murada, un poble del segle XVII, excel·lentment conservat. Anar fins el far, travessant el camp, un espai bonsai molt mediterrà de poc més d’un km quadrat, amb un castell al mig i un far lluny. Tot plegat navegant en un mar de xumberes. I, naturalment la platja. Una cala mitjana, de sorra blanca i mar molt blava, preciosa, l’única de tota l’illa, sense pèrdua, a tocar del port. La vila closa te diversos restaurants, però són tots turístics, i de la categoria xiringuito de platja. Vam anar a casa Gloria que semblava una mica millor que els altres, i creiem que ho va ser. Per dormir hi ha cases rurals que es lloguen. Si voleu un hotel us aconsellem l’hotel Isla de Tabarca, reformat i de disseny, ens va agradar al passar. O l’hotel Isla Plana, l’altre nom de Tabarca, que semblava molt maco també. El Santacreu, i la Casa la Trancada son dos petits hostals amb aire de molt acollidors. Ah! procureu no anar-hi en ple agost… no hi cabrieu!.

                     

La costa española tiene sus pequeñas islas mediterr,aneas, islas como de bolsillo, que son un paraíso a escala humana. Esta en concreto se llama Tabarca y está delante mismo de Santa Pola, en Alicante, el puerto desde dónde salen las barcas que en una media hora larga hacen el trayecto. Mirad la web de las barcas: http://www.islatabarca.com. Y una vez allí, en la isla, que tiene solo dos kilómetros escasos, podreis explorar el puerto, la ciudad amurallada, un pueblo del siglo XVII excelentemente conservado. Y tambien pasear por el campo, que es como un bonsai mediterraneo de poco más de un km de largo, con un castillo y un faro, que estan allí, quietos, como navegando en un mar de chumberas. Y la playa. Arena blanca y mar azul. Una única playa, preciosa. Tabarca tiene diversos restaurantes, poco más que chiringuitos de la playa, muy turísticos. Nosotros comimos en Casa Gloria en la villa murada. Tambien podeis dormir allí, si quereis, en el hotel “La Isla Plana” o en el Isla de Tabarca, o en las diversas casas rurales que encontrareis en internet. ¡Ah! ¡procurad no ir en pleno agosto… no cabriais!.

Port Lligat

El Cap de Creus, com tothom sap, és un espai natural protegit, just on els Pirineus toquen el mar, situat al nord de l’Empordà. És inmens, ocupa territori de vuit municipis diferents. Dins el parc hi ha multitud de racons fantàstics per fer-hi sortides familiars. Molts d’ells els hem recollit ja en aquest mateix bloc. Però avui us volem parlar d’un lloc que ja heu visitat, o heu sentit anomenar: la deliciosa cala de Port Lligat. Aquest racó de mar és el port natural de Cadaqués. La bella vila blanca s’obre a llevant en una badia fabulosa, encantadora, però oberta perillosament a l’est. Per això la gent del poble, els pocs pescadors que hi queden, prefereix deixar la barca a Port-Lligat. La ruta amb cotxe que hi va porta passa pel darrera de Cadaqués evitant entrar-hi, un fet interessant, perquè a l’estiu el trànsit és impossible. Aquesta carretera va des de la rotonda de l’entrada de Cadaqués, fins a Port-Lligat i, si voleu fins el paratge anomenat s’Alqueria, ple de cases de gent benestant i delicioses cales. Més enllà podeu arribar-vos fins el far del Cap de Creus. També podeu pujar des de poble, a peu, fins el cementiri i baixar a Port-Lligat. Si aneu amb cotxe cal saber que costa d’aparcar-hi a l’estiu i que l’anada i la tornada es fa per una carretera diferent, perquè tot el trajecte és de via única. Port-lligat son quatre cases, un petit port, un parell d’hotels i la casa de Dalí. Un espai màgic.

A partir de Port-lligat, un munt de camins permeten el viatger  contemplar la torturada geografia d’aquest indret fabulós. La platja és de picons, i sorra negra, com totes les de Cadaqués. La anada fins el proper far de Cap de Creus és obligada. La pujada regala vistes esplèndides damunt Portlligat, la seva illa, Cala Joncols i, quan ja veiem el far, de Cala Juganera i Cala Culip. Port-lligat, com tot Cap de Creus és, a la vegada una terra inhòspita i al·lucinant. Fascinant. A Cadaqués podeu dormir a l’hostal Sa Guarda, familiar i acollidor. Preciós i amb unes vistes increïbles de la badia és Es Llané Petit. El Rocamar, un clàssic, o el Playa Sol, molt ben situat, són alternatives molt interessants. Fora el poble, a la zona campestre d’es Caials teniu el Sol Ixent, un hotel molt especial. El Càmping Cadaqués, on hem dormit moltes nits, no és el millor d’Europa, però si que és un dels més entranyables, i més ben situats. Per dinar o sopar, a més del restaurant del Far de Cap de Creus, us recomanem La Gritta, una pizzeria, amb pasta i altres plats de la terra, barata i bona. O bé Es Baluard, al mig de la badia, al port. O bé Els Pescadors, que està al costat. Per arribar-vos a Port-lligat preneu l’autopista AP-7, de Barcelona a França, sortint a la sortida 4,  anant en direcció Roses. De Roses anem cap a Cadaqués. D’allà seguiu la carretera de Port Lligat que és la del camí senyalitzat cap el Far.

El Cap de Creus es un espacio natural protegido situado al norte del Empordà. Es inmenso, ocupa el territorio de ocho municipios diferentes. Dentro del parque hay multitud de rincones fantásticos para hacer salidas familiares. Muchos de ellos ya los hemos recogido en este mismo blog. Pero hoy os queremos hablar de la ruta en coche que más se adentra dentro del espacio protegido. La que les puede hacer comprender mejor, a vosotros y a vuestras criaturas, el mundo mineral, formado de roca, agua y viento en el que os habeis metido. Quizá más adelante cerrarán la carreterita y el camino del faro. Entonces sólo se podrá llegar a pie o en bici. Sin embargo, la ruta, y el paisaje seguirán valiendo el esfuerzo. El itinerario propuesto parte de la entrada de la población de Cadaqués, donde tenéis que coger la desviación que sube hacia Port-Lligat, hasta el faro del Cap de Creus. La ruta se desvía pronto del agua marina y sube por caminos que permiten al viajero contemplar la torturada geografía de este lugar mágico. La subida regala vistas espléndidas sobre Portlligat, su isla, Cala Joncols y, cuando ya vemos el faro, de Cala Joganera. Llegados cerca del faro, vemos el lado norte de la costa, con el paraje de Tudela y Cala Culip. Pasamos el itsmo y aparcamos. Desde el faro podemos caminar hasta la punta misma del Cap de Creus, ver la mar de aquí y la de allí, y las islas del Cinc d’Oros y s’Encalladora. Horizonte sin límites. Una tierra inhóspita y agreste, y sin embargo fascinante. El antiguo faro es actualmente uno de los centros de interpretación del Parque Natural. También es un bar y un restaurante. Cuando vamos a Cap de Creus dormimos siempre en Cadaqués, en Sa Guarda, familiar y acogedor. Precioso y con unas vistas increíbles de la bahía es El Llané Petit. El Rocamar, un clásico, o el Playa Sol, muy bien situado, son alternativas muy interesantes. Fuera el pueblo, en la zona campestre de Els Caials tienen el Sol Naciente, un hotel muy especial. El Camping Cadaqués, donde hemos dormido muchas noches, no es el mejor de Europa, pero si que es uno de los más entrañables, y mejor situados. Para comer o cenar, además del restaurante del Faro de Cap de Creus, les recomendamos Es Baluard, en medio de la bahía, en el puerto. O bien en Els Pescadors, que están al lado. Para llegar hasta el faro de Cap de Creus tomen la autopista AP-7, de Barcelona a Francia, saliendo en la salida 4, yendo en dirección a Roses. De Roses vamos hacia Cadaqués. De ahí sigan la carretera de Port Lligat y después el camino señalizado hasta el Faro.

Carnaval de Vilanova i la Geltrú

 

El Carnaval de Vilanova està molt arrelat. Tota la vila viu el seu carnaval. I això és una cosa que notareu només arribar-hi. El Carnaval de Vilanova te una notable influència veneciana. Si no podeu anar a Venècia aquests dies de carnaval, podeu anar a Vilanova, per consolar-vos. Aquí, com allà, la gent surt disfressada, anònima i misteriosa, la nit del dissabte de carnestoltes. Però no tot és influència forana. Vilanova és també el carnaval més genuí de Catalunya. La seva dolça guerra de comparses és una cosa que cal veure, al menys, un cop a la vida. La gresca comença el dijous. Nens i nenes surten al carrer tirant-se caramels. La tradicional xatonada comença a circular. I la guerra de merenga anima la nit. El divendres arriba el Rei Carnestoltes. Pregó. El dissabte al matí, pels carrers de la ciutat, les comparses organitzen xarades i improvisen xirigotes. A la tarda seguici de Sa Majestat, l’hora de la mainada. Al vespre, el Moixó Foguer, escampa plomes mentre les màscares s’apoderen, silencioses, del centre del poble. El diumenge és la festa més esperada. Vilanova s’omple de gom a gom. No hi cap ni un ànima més. Les comparses per parelles, noi i noia, amb les seves banderes, i les millors gales, ocupen la vila. N’hi ha d’infantils, de juvenils i de grans. Totes porten la seva banda de música que toca i toca “el Turuta”, la melodia de la festa. Els homes duen armilles, americanes, camisa blanca i mocador de fer farcells. Les dones vestit del XIX i mantó de Manila, amb clavells al cap.  Mentre ballen i desfilen llencen caramels a dojo, a tothom. Milers de caramels. Sembla que hagi nevat de colors. A la plaça de la Vila no hi podreu ni entrar, i menys amb infants. Però  podeu seguir els actes i rebre caramels al cap, en altres llocs propers. Protegiu-vos que no va de broma. A la tarda, a la plaça de les Cols, ballen les Danses Vuitcentistes. La celebració continuarà dilluns i dimarts amb el Vidalet i el Vidalot, i dimecres de cendra amb la mort del Rei, al llit de casa seva. Acudiu a veure’n el fèretre. La comitiva fúnebre marxa cap a la plaça de la Vila, on el notari en llegeix el testament. Malgrat la gent, les empentes, el sarau, aneu a Vilanova. És molt a prop de Barcelona. A una mitja hora si passeu per l’autopista dels túnels del Garraf. No us dono restaurants ni hotels perquè no els necessitareu. Estaran plens o tancats. Millor porteu pic-nic, feu un entrepà, o aneu a una pizzeria. De tota manera, si voleu probar sort, els teniu tots a la web de “Menja’t Vilanova“.  A nosaltres, però, n’hi ha uns quants que ens agraden, com el Gas26, per exemple, l’Infinit, o l‘espai de la Carme. Prop del port, mariner, teniu El Far, molt coquetó i tradicional, o El Rossegall. Si voleu dinar una altra cosa, ben alternativa, teniu el Sushi Lounge, amb menjar japonés, boníssim, si us agrada. També podeu dinar al Genito, Torrent de Sant Joan, 37, tel: 93.893.24.82. Una bona pizzeria?. Us recomanem La Bella Itàlia, a la Plaça de la Mediterrània, 7, tel: 93.816.07.59. Si, finalment, decidiu que voleu viure tot el carnestoltes vilanoví, des del divendres, llavors podeu passar el cap de setmana allà.  Vilanova i la Geltrú te molts més alicients per completar el dia, o un cap de setmana de visita. Hi ha el museu del ferrocarril amb trens i locomotores de tota mena. Un iman pels vostres fills i filles. O la casa romàntica de can Papiol, una casa burgesa del XIX, perfectament conservada. O l’espai terra XIX, instal·lat a la Masia de Can Cabanyes, una finca senyorial. Hem deixat pel final el Museu Víctor Balaguer. És una filial del museu del Prado de Madrid. Una veritable pinacoteca, amb una col·lecció que us deixarà bocabadats, que no podeu deixar de visitar. D’hotels teniu el Cèsar, en una casa del XIX, mig nou i mig antic, confortable. Amb un bon restaurant. Apartaments al Atenea Park. Molt bé, i a tocar de la platja. L’Hotel Ceferino, també al costat del mar, amb boniques habitacions i apartaments. També un cuidat restaurant. L’Hostal Gatell, un lloc de tota la vida. Cuidat. A més, hi ha un piló de càmpings. Bon Carnaval a Vilanova!

El Carnaval de Vilanova está muy arraigado en el alma de esta población de la Costa Dorada. No es una cosa de cuatro jóvenes, ni de las entidades. Toda la villa se vuelca en su carnaval. Y eso es algo que notarás nada más llegar a la villa. El Carnaval de Vilanova tiene una notable influencia veneciana. Si no puedes ir a Venecia estos días de carnaval, puedes ir a Vilanova, para consolarte. Aquí, como allí, la gente sale disfrazada, anónima y misteriosa, la noche del sábado de carnaval. Pero no todo es influencia foránea. Vilanova es también el carnaval más genuino de Cataluña. Su dulce guerra de comparsas es algo que hay que ver, al menos, una vez en la vida. La fiesta empieza el jueves. Niños y niñas salen a la calle tirándose caramelos. La tradicional xatonada empieza a circular. Y la guerra de merengue anima la noche. El viernes llega el Rey del Carnaval. Pregón. El sábado por la mañana, por las calles de la ciudad, las comparsas organizan charadas y improvisan chirigotas. Por la tarde está el séquito de Su Majestad, la hora de los niños. Al atardecer, el Moixó Foguer, esparce plumas mientras las máscaras se apoderan, silenciosas, del centro del pueblo. El domingo es la fiesta más esperada. Vilanova se llena hasta los topes. No cabe ni un alma más. Las comparsas por parejas, chico y chica, con sus banderas, y las mejores galas, ocupan la villa. Los hay infantiles, de juveniles y de mayores. Todas llevan su banda de música que toca y toca “el Turuta”, la melodía de la fiesta. Los hombres llevan chalecos, americanas, camisa blanca y pañuelo de fardos. Las mujeres traje del XIX y mantón de Manila, con claveles, en la cabeza. Mientras bailan y desfilan tiran caramelos a granel, a todo el mundo. Miles de caramelos. Parece que haya nevado de colores. En la plaza de la Villa no se puede ni entrar, y menos con niños. Pero pueden seguir los actos y recibir los caramelazos en la cabeza, en otros lugares cercanos. Protéjanse que no va de broma. Por la tarde, en la plaza de les Cols, bailan las danzas decimonónicas. La celebración continuará el lunes y martes con el Vidalet y el Vidalot, y miércoles de ceniza con la muerte del Rey, en la cama de su casa. Acudid a ver el féretro. La comitiva fúnebre marcha hacia la plaza de la Vila, donde el notario lee el testamento. A pesar de la gente, los empujones, el bullicio, vaya en Vilanova. Está muy cerca de Barcelona. No os doy restaurantes ni hoteles porque no los necesitareis. Estarán llenos o cerrados. Mejor lleven pic-nic, hagan un bocadillo, o vayan a una pizzería. De todos modos, si quieren probar suerte, los tienen en la entrada “Vilanova”, de este blog. ¡Feliz Carnaval!

Pastorets Musicals a Arenys de Munt

Recordo amb infinita nostàlgia els Nadals a casa dels avis a Arenys de Munt. Però el que amb més afecte revisc cada any per aquestes festes son els pastorets que es feien al Centre Moral d’aquest bellíssim poble del Maresme. Ja aleshores hi havia moltes parts cantades. Fa uns anys vaig tenir la sort de poder tornar a gaudir de l’espectacle magnífic dels Pastorets Musicals d’Arenys de Munt. Ara són tot un esdeveniment que ha travessat els límits municipals i ha aconseguit un reconeixement unànime, amb premis d’abast nacional. Ara, aquells pastorets d’aficionat de la meva infantessa, s’han convertit en un espectacle grandiós, un veritable musical de dues hores de durad, amb orquestra en directe i més de seixanta cantants, actors i actrius dalt de l’escenari. Tot un luxe d’efectes especials, de foc i un só cuidat, donen encara més relleu a l’obra. Tot això, i més, ho podreu gaudir si agafeu la vostra canalla i us adreceu al Centre Moral d’Arenys de Munt on us vendran les entrades. El muntatge es basa en una adaptació feta pel grup El Cocou de “L’Estel de Natzaret”. La representació tindrà lloc a la Sala Gran del Centre Moral d’Arenys de Munt, situada a la Riera Francesc Macià, 57.  Podeu anar-hi el 25 de desembre de 2018 a les 19:30 hores, o bé el 29 de desembre de 2018 a les 21:30 hores, o el 30 de desembre de 2018 a les 18:30. Arribareu a Arenys de Munt molt fàcilment des de Barcelona per la C-31, o la C-32, fins la sortida Arenys. Després cal pendre la carretera cap a Sant Celoni que us portarà a l’entrada del poble. Aparqueu a la riera, o als pàrquings municipals o on pugueu, perquè a la Riera sempre hi ha genteta. Si us decidiu a passar el dia de Nadal, o qualsevol altre, al poble, us recomanem dues grans atraccions pels infants: els rucs del Far, una empresa que lloga burrets per fer-hi passejades, i Jalpíaventura, una altra empresa d’esports d’aventura dins el bosc, amb tirolines i tota la resta d’artilugis. Si encara us sobra temps us proposem una passejada pel poble, i pels voltants, que són dins el Parc del Montnegre i Corredor. Si voleu dinar o sopar, de pícnic, aneu al Parc de Lourdes, a les afores del poble, cap a la muntanya, riera amunt. Un bon lloc per dinar en família. Lloguer de taules i barbacoes on fer carn a la brasa. Però atenció!: aquí sempre hi ha molta gent, sobretot els diumenges. Si preferiu un restaurant, us en recomanem uns quants: per exemple Ca la Pepa Fornera, al centre del poble, a la Riera, a la Rambla Sant Martí, 10, tel: 937 95 16 19. O uns cellers que fan tapres, o bones coques de Ca l’Enric amb tota mena de viandes, com ara el bar L’Infinit, al mig del poble una altra vegada, o la botiga Celler Mon la Cata, a la zona industrial de l’entrada del poble, on fan tapes per maridar amb els millors vins. També informal però molt ben portat pel Carles i l’Aitana, l’Infinit, un bar on podreu tastar quelcom més que tapes, a la mateixa plaça de l’església, al número 4. Tel: 93 795 03 87. També podeu anar a L’Era, a l’entrada del poble, que inclou un servei de ludoteca per la canalla. Però, aneu on aneu, cal reservar, és festa major!. A l’abans esmentat Santuari de Lourdes us recomanem el Subirants, molt casolà, de bona brasa. Recordeu que els Pastorets d’Arenys de Munt no son com els altres, son musicals!.

Recuerdo con infinita nostalgia las Navidades en casa de los abuelos en Arenys de Munt. Pero lo que con más cariño revivo cada año por estas fiestas son los pastorets que se hacían en el Centro Moral de este bellísimo pueblo del Maresme. Ya entonces había muchas partes cantadas. Hace unos años tuve la suerte de poder volver a disfrutar del espectáculo magnífico de los Pastorets Musicales de Arenys de Munt. Ahora son todo un acontecimiento que ha atravesado los límites municipales y ha logrado un reconocimiento unánime, con premios de alcance nacional. Ahora, aquellos pastorets de aficionado de mi infancia, se han convertido en un espectáculo grandioso, un verdadero musical de dos horas de duración, con orquesta en directo y más de sesenta cantantes, actores y actrices sobre el escenario. Todo un lujo de efectos especiales, de fuego y un sonido cuidado, dan aún más relieve a la obra. Todo esto, y más, lo podrán disfrutar si cogen a los niños y se dirigen al Centro Moral de Arenys de Munt donde os venderán las entradas. El montaje se basa en una adaptación hecha por el grupo El Cocou de “La Estrella de Nazaret”. La representación tendrá lugar en la Sala Grande del Centro Moral de Arenys de Munt, situada en la Riera Francesc Macià, 57.  Llegaréis en Arenys de Munt muy fácilmente desde Barcelona por la C-31, o la C-32, hasta la salida Arenys. Después hay tomar la carretera hacia Sant Celoni que os llevará a la entrada del pueblo. Aparcad en la riera, o en los parkings municipales o donde se pueda, porque en la Riera siempre hay gente. Si os decidís a pasar el día de Navidad, o cualquier otro, en este pueblo, les recomendamos dos grandes atracciones para los niños: los burros del Faro, una empresa que alquila burritos para hacer paseos, y Jalpiaventura, otra empresa de deportes de aventura en el bosque, con tirolinas y todo el resto de artilugios. Si todavía os sobra tiempo os proponemos un paseo por el pueblo, y por los alrededores, que están dentro del Parque del Montnegre y Corredor. Si desean comer o cenar, de picnic, vayan al Parque de Lourdes, en las afueras del pueblo, hacia la montaña, Riera arriba. Un buen lugar para comer en familia. Alquiler de mesas y barbacoas donde hacer carne a la brasa. Pero atención: aquí siempre hay mucha gente, sobre todo los domingos. Si prefieren un restaurante, recomendamos La Era, a la entrada del pueblo, que incluye un servicio de ludoteca para los niños. ¡Hay que reservar!. También encontrareis dentro de la villa, o bien en el antes mencionado Santuario de Lourdes, donde les recomendamos el Subirants, muy casero, de buena brasa. ¡Recuerden que los Pastorets de Arenys de Munt no son como los demás!.

Festa Major a Arenys de Munt

Per Sant Martí, l’11 de novembre, molts pobles de Catalunya celebren la seva festa major, però n’hi ha poques de tan grans, simpàtiques i lluïdes com la d’Arenys de Munt. A més, aquest bellíssim poblet està situat molt a tocar de Barcelona, a només una 1/2 hora en cotxe, al Maresme. Mireu-vos la informació que hi ha penjada a la web del poble, i escolliu el dia en que us arribareu amb la canalla fins a Arenys de Munt. Perquè si ho feu serà tot un encert. Hi trobareu de tot, per a totes les edats i públics. Tots els dies hi ha una fira d’atraccions, de les més tradicionals, al Torrent d’en Puig, just a l’entrada del poble, la veureu a mà esquerra. Hi haurà també un correfoc, exposicions, gegants, concerts, sardanes… No faltaran tampoc el ball, teatre, els inflables i els jocs infantils, així com espectacles, tallers, jocs tradicionals o la cercavila dels gegants. Un munt d’actes per triar i remenar, a quin més vistós, més bonic, millor per als nostres petits i petites. Us ho recomanem: aneu fins Arenys de Munt. És un poblet obert, amable, amigable. No us sentireu gens estranys. Arribareu a Arenys de Munt molt fàcilment des de Barcelona per la C-31, o la C-32, fins la sortida Arenys. Després cal prendre la carretera cap a Sant Celoni que us portarà a l’entrada del poble. Aparqueu a la riera, o als pàrquings municipals o on pugueu, perquè hi haurà genteta. Si us decidiu a passar el dia sencer al poble, i esteu farts de festa, us recomanem Jalpíaventura, una empresa d’esports d’aventura dins el bosc, amb tirolines i tota la resta d’artilugis. Si encara us sobra temps us proposem una passejada pel poble, i pels voltants, que són dins el Parc del Montnegre i Corredor. Si voleu dinar o sopar, de pícnic, aneu al Parc de Lourdes, a les afores del poble, cap a la muntanya, riera amunt. Un bon lloc per dinar en família. Lloguer de taules i barbacoes on fer carn a la brasa. Però atenció!: aquí sempre hi ha molta gent, sobretot els diumenges, i encara pitjor si és festa major! Si preferiu un restaurant, us en recomanem uns quants: Ca la Pepa Fornera, a la mateixa riera, no lluny de la plaça de l’església. O la botiga Celler Mon la Cata, a la zona industrial de l’entrada del poble, on fan tapes per maridar amb els millors vins. També informal però molt ben portat pel Carles i l’Aitana, l’Infinit, un bar on podreu tastar quelcom més que tapes, a la mateixa plaça de l’església, al número 4. Tel: 93 795 03 87. També podeu anar a L’Era, a l’entrada del poble, que inclou un servei de ludoteca per la canalla. Però, aneu on aneu, cal reservar, és festa major!. A l’abans esmentat Santuari de Lourdes us recomanem el Subirants, molt casolà, de bona brasa. Per Sant Martí, anar a Arenys de Munt, és fantàstic!.

Por San Martín, el 11 de noviembre, muchos pueblos celebran su fiesta mayor. Pocas tan lucidas como la que harán en Arenys de Munt. Este simpático pueblecito situado muy próximo a Barcelona, 1 / 2 hora en coche, en medio del Maresme. Consulten la información que hay colgada en la web del pueblo, y elijan el día en que llegarán con los niños en Arenys de Munt. Será todo un acierto. Encontraréis de todo, para todas las edades y públicos. No os podéis perder el mercado medieval en la plaza de la iglesia, que mejora año tras año. Ni los espectáculos y animación infantil. El oficio solemne será cantado por la Coral del Remedio, del mismo pueblo. Sardanas y danzas, talleres para los más pequeños, vermouth popular, concierto de fiesta mayor, de los de antes, con la orquesta Selvatana. Teatro. Noches de fiesta y música para la juventud. Hinchables y juegos tradicionales para los niños. Pasacalles de gigantes, batucada, títeres, talleres, la curiosa muestra del relleno, que ha merecido una entrada propia en este blog en otros años. En fin, actos para elegir, a cual más vistoso, más bonito, mejor para nuestros pequeños y pequeñas. Os recomendamos: id hasta Arenys de Munt. Es un pueblecito abierto, amable, amigable. No se sentirá nadie extraño allí. Llegarán a Arenys de Munt muy fácilmente desde Barcelona por la C-31, o la C-32, hasta la salida Arenys. Después hay que tomar la carretera hacia Sant Celoni que os llevará a la entrada del pueblo. Aparcad en la riera, o en los parkings municipales o donde se pueda. Si os decidís a pasar el día entero en el pueblo, y estáis ya hartos de fiesta, os recomendamos dos grandes atracciones para los niños: los burros del Far, una empresa que alquila burritos para hacer paseos, y Jalpiaventura, otra empresa de deportes de aventura en el bosque, con tirolinas y todo el resto de artilugios. Si aún os sobra tiempo os proponemos un paseo por el pueblo, y los alrededores, que están dentro del Parque del Montnegre y Corredor. Si queréis comer o cenar, de picnic, id al Parque de Lourdes, a las afueras del pueblo, hacia la montaña, riera arriba. Si prefieren un run buén estaurante, les recomendamos La Era, a la entrada del pueblo, que incluye un servicio de ludoteca para los niños. ¡Hay que reservar!. También hay dentro de la villa, o en el antes mencionado Santuario de Lourdes, en medio del bosque hay sitios buenos. Allí os recomendamos el Subirants, muy casero, de brasa. Lourdes de Arenys también es un buen lugar para acabar de pasar el día, donde hacer carne a la parrilla. ¡Atención: siempre hay mucha gente, sobre todo los domingos, peor si es fiesta mayor!.

“Viu el Parc” al Corredor

Aquest proper diumenge, 14 d’octubre de 2018, es celebra al santuari del Corredor la Gran festa Central del Parc del Montnegre i Corredor. Es tracta d’una activitat del fantàstic programa dels Parcs Naturals anomenat “Viu el Parc”, que és sempre garantia d’activitats de qualitat per a la mainada. Aquesta trobada us la recomanem de tot cor, i molt especialment, perquè us sorprendrà per les moltes activitats pensades per gaudir d’una festa familiar en plena natura. I també per la bellesa de l’indret el Corredor, un lloc ben ideal per a la mainada. El Corredor ofereix molt de camp per còrrer, bosc net i una plana paradisíaca. Els amants de la natura trobareu un bon lloc per a fer un pícnic, i un espai molt ben pensat. Si us hem convençut, i aquest diumenge pugeu al santuari del Corredor, podreu gaudir, entre les 10.30 i les 14 hores d’uns tallers de vestuari molt guapos i d’activitats relacionades amb les arts de carrer durant tot el matí. També hi haurà jocs per a tota la família, una ruta teatralitzada inclusiva i l’espectacle de cloenda de Fefe i Cia. Segur que us agradarà pujar al Corredor i viure aquesta matinal festiva. I encara us direm més: encara que no hi fessin cap festa, seria una molt bona idea arribar-se fins el Santuari del Corredor, un pulmó verd de la comarca del Maresme, molt proper a Barcelona. Podeu arribar-hi pujant des de Barcelona per l’autopista AP-7, sortida Llinars del Vallés. D’aquesta població cal remuntar el Coll de Can Bordoi, anant en direcció cap a Dosrius i Mataró. Just arribats al coll trobareu, a mà esquerra, la pista forestal, primer asfaltada i després de terra, però ample i cuidada, que us portarà fins l’ermita en uns 8 kms. Hi ha bon aparcament, just passat el santuari. Si no aparqueu al mateix santuari, haureu de fer-ho un km. abans. També accessible a l’inrevés, arribant per l’autopista C-32, per Mataró, anat després per la C-60 cap a Granollers o Cardedeu, o desviant-vos cap a Dosrius per pujar fins Can Bordoi, seguint la direcció de Llinars del Vallés. En tot cas passareu prop de les restes del Castell vell del Far, per l’ermita del Far i arribareu, per una bona pista a una àrea de pic-nic i aparcament, quan encara falta un tros, i finalment al mateix Santuari del Corredor. Aquesta ruta segueix la vessant assolellada, sense massa problemes en l’estat de la pista. També podeu pujar-hi des de Vallgorguina, poble situat a la carretera Sant Celoni – Arenys de Mar, però la pujada és més dura pel vehicle, el desnivell és molt fort, i la vessant, obaga, tot i que preciosa, pot donar problemes per causa de la pluja. Com ja us hem dit, al mateix santuari, i a l’àrea de El Far, s’hi pot fer pic-nic, en llocs molt acondicionat per fer-lo. Si voleu que us facin el dinar, us recomanem el fantàstic restaurant rural que hi ha al mateix santuari. Bons esmorzars de forquilla, bona brasa. Evidentment, cal reservar, o no dinareu. Creieu-nos si us assegurem que el Corredor és un destí fantàstic per anar-hi amb els vostres nens i nenes. Situat al bell mig del Parc Natural del Montnegre i Corredor, ens encata aquest indret pastoril i amable, aquesta plana riallera, tan a tocar de Barcelona i, en canvi tan rural. Si pugeu al Santuari del Corredor, quan sigui, i facin el que hi facin, no us arrepentireu, perquè passareu un molt bon dia. Podreu jugar, còrrer al maravellós prat de gespa o als boscos amables que rodegen l’ermita. També és un indret idíl·lic per a qui vulgui anar en bici, o per fer petites rutes a peu, curtes i boniques, sense gaire exigència, o per fer caminades més llargues descobrint fondalades i turons que us deixaran bocabadats. Bona festa al Corredor!.

Este domingo se celebra en el santuario del Corredor la Gran fiesta Central del Parque del Montnegre y Corredor. Se trata de una actividad del fantástico programa de los Parques Naturales llamado “Vive el Parque”, que es siempre garantía de actividades de calidad para los niños. Encontraréis muchas actividades pensadas para disfrutar de una fiesta en plena naturaleza, en el bellísimo Corredor, ideal para los niños. El Corredor, además, ofrece mucho campo para correr, bosque y una llanura paradisíaca, buen lugar para un picnic, y espacio, mucho y mucho espacio en plena naturaleza. Aunque no hicieran allí ninguna fiesta, sería una muy buena idea acercarse hasta el Santuario del Corredor, un pulmón verde de la comarca del Maresme, muy cercano a Barcelona. Un lugar muy recomendable para muchísimos motivos. Pueden llegar hasta el Corredor subiendo desde Barcelona por la autopista AP-7, salida Llinars del Vallés. De esta población hay que subir el Coll de Can Bordoi, yendo en dirección hacia Dosrius y Mataró. Justo llegados al coll encontrarán, a mano izquierda, la pista forestal, primero asfaltada y luego de tierra, que os llevará hasta la ermita en unos 8 kms. Buen aparcamiento. Si no podeis aparcar en el mismo santuario, debereis hacerlo un km. antes. También accesible al revés, llegando por la autopista C-32, por Mataró, y yendo después por la C-60 hacia Granollers o Cardedeu, o desviándose hacia Dosrius para subir hasta Can Bordoi, siguiendo la dirección de Llinars del Vallés. En todo caso pasaréis cerca de los restos del Castillo viejo del Far, por la ermita del Far y llegareis, por una buena pista al Santuario del Corredor. Esta ruta sigue la vertiente soleada, sin demasiados problemas por el estado de la pista. También se puede subir desde Vallgorguina, pueblo situado en la carretera Sant Celoni – Arenys de Mar, pero la subida es más dura para el vehículo, el desnivel es muy fuerte, y la vertiente, umbría, preciosa, puede dar problemas por causa de la lluvia.  En el mismo santuario, y en el área de El Far, se puede hacer pic-nic. De hecho es un lugar muy acondicionado para hacerlo. En el santuario mismo hay un fantástico restaurante rural, donde hacen buena brasa. Recomendable. Evidentemente, hay que reservar, o no comeréis nada de nada. Creednos si os aseguramos que el magnífico santuario del Corredor, es un destino fantástico para ir con niños y niñas. Situado en el corazón del Parque Natural del Montnegre y Corredor, nos encanta este lugar pastoril y amable, esta llanura risueña, tan cerca de Barcelona y, en cambio tan rural. Si subís al Santuario del Corredor, cuando sea, y hagan lo que hagan, no os arrepentíreis, porque lo pasaréis pipa. Se podrá jugar, correr y comer en el maravilloso prado de césped que rodea la ermita, o bien en el bosque.