Firagost a Valls


Avui us volem convidar a tot un esdeveniment que tindrà lloc, com cada any, a l’inici del mes d’agost, aquest any 2011 serà el dimarts 2 i el dimecres 3. Altres anys pot ser en altres dates, és clar. L’esdeveniment en qüestió s’esdevé a Valls, la maravellosa capital de la bonica i desconeguda comarca de l’Alt Camp. Valls és una vila gran, força gran,però encara és prou agrària, d’una pagesia amb senyoriu, amb solera de segles de cultivar un camp feixuc, aspre, poc amable, calorós. A Valls la gent hi puja a l’hivern i inicis de la primavera. Ara s’ha posat molt de moda fer-hi una escapada en aquest temps per anar a menjar calçots. I és bona idea, perquè els calçots, a Valls, tenen un sabor diferent. I si no arribeu-vos a qualsevol restaurant de la comarca, a  la Masia Bou, o a la tradicional Casa Fèlix. Però avui parlem de Valls per l’esdeveniment que iniciava aquest escrit. Es tracta del Firagost, la més gran fira agropecuaria de tot Catalunya, que aviat està dit això!. Son inmombrables les activitats per petits i grans que hi podeu trobar. Tota mena d’exposicions de tota classe de coses relacionades amb el camp omplen carrers i places de la vila: tractors, vins, ceràmica, pollastres, bonsais, tallers infantils, espectacles, gossos, cavalls, cercaviles… Naturalment no hi faltaran diverses mostres artesanes i de gastronomia. Una de cervesa artesana per exemple. Per la mainada us recomanem els tractors i els bitxos, que els encanten. Ja ho hem dit: la més gran fira pagesa de Catalunya. Una oportunitat d’or com a sortida familiar. I, de passada, aprofiteu per veure Valls i els seus monuments: l’esglèsia de Sant Joan, amb la grandiosa nau gòtica i el colosal retaure de fusta. O bé la íntima capella del Roser, amb les rajoles del XVII que representen la batalla de Lepant. Els voltants no són menys interessants: Poblet, Santes Creus, la ruta del Císter. A menys de 40 kms a la rodona, dos monestirs de primer ordre. A les cooperatives de Valls, a la Firagost, i als poblets de l’Alt Camp trobareu bon vi i bon olí, olives arbequines, ametlles i avellanes de qualitat. Per dormir teniu Casa Fèlix, un tres estrelles tradicional, o el nou Hotel Class, de disseny modern. També multitud de cases rurals. Us recomanem les de Vilabella del Camp, a només 8 Kms: Cal Sabater, petitona, i Cal Parines, molt gran, per famílies ben nombroses. Animeu-vos, que només està a 100 kms de Barcelona per l’AP-2, la que va cap a Lleida.

Hoy os queremos invitar a todo un evento que tendrá lugar, como cada año, al inicio del mes de agosto, y que este año 2011 será el martes 2 y el miércoles 3. Otros años puede ser en otras fechas, claro. El evento en cuestión ocurre en Valls, la maravillosa capital de la hermosa y desconocida comarca del Alt Camp. Valls es una villa grande, bastante grande, pero aún es muy agraria, de un campesinado con señorío, con solera de siglos de cultivar un campo pesado, áspero, poco amable, caluroso. A Valls la gente va en invierno e inicios de la primavera. Ahora se ha puesto muy de moda hacer una escapada para ir a comer calçots. Y es buena idea, porque los calçots, en Valls, tienen un sabor diferente. Pero hoy hablamos de Valls poir el evento que iniciaba este escrito. Se trata del Firagost, la mayor feria agropecuaria de toda Cataluña, ¡que pronto está dicho eso!. Son inmumerables las actividades para pequeños y mayores que podéis encontrar. Todo tipo de exposiciones de toda clase de cosas relacionadas con el campo llenan calles y plazas de la villa: tractores, vinos, cerámica, pollos, bonsáis, talleres infantiles, espectáculos, perros, caballos, pasacalles … Naturalmente no faltarán varias muestras artesanas y de gastronomía. Una de cerveza artesanal por ejemplo. Para los niños os recomendamos los tractores y los bichos, que les encantan. Ya lo hemos dicho: la mayor feria campesina de Cataluña. Una oportunidad de oro como salida familiar. Y, de paso, aprovechen para ver Valls y sus monumentos: la iglesia de San Juan, con la grandiosa nave gótica y el colosal retablo de madera. O bien la íntima capilla del Rosario, con las baldosas del XVII que representan la batalla de Lepanto. Los alrededores no son menos interesantes: Poblet, Santes Creus, la ruta del Císter. A menos de 40 kms a la redonda, dos monasterios de primer orden. En las cooperativas de Valls, en la Firagost, y los pueblos del Alt Camp encontrarán buen vino y buen aceite, aceitunas arbequinas, almendras y avellanas de calidad. Para dormir tienen Casa Félix, un tres estrellas tradicional, o el nuevo Hotel Class, de diseño moderno. También multitud de casas rurales. Les recomendamos las de Vilabella del Camp, a sólo 8 Kms: Cal Sabater, pequeñita, y Cal Parines, muy grande, para familias muy numerosas. Animaros, que sólo está a 100 kms de Barcelona por la AP-2, la que hacia Lleida.

Bastareny


Bastareny és un riu. Aquest riu neix en una zona molt desconeguda del nostre Pirineu que us volem presentar. Uns paratges maravellosos, ideals per una sortida en família, a poc més d’una hora de Barcelona. Son uns 140 kms. Aigúes netes, netíssimes, en una zona verge del parc natural del Cadí-Moixeró. El riu Bastareny neix en una deu, una font, un adou, l’adou del Bastareny, famós a la comarca pel seus paisatges inmaculats, poc destrossats pel turisme. Un secret molt ben guardat. Una surgència natural molt semblant a la del Llobregat, però sense la massificació ni els grups de turistes. El trobareu si us arribeu fins Bagà, sobre Berga, però sense passar el Túnel del Cadí. Sortiu a Bagà i travesseu la vila, seguint els rètols, ben indicat, que us porten al poblet de Gisclareny. Seguiu la carretereta estreta, passeu l’entrada d’un càmping, i en un moment determinat veureu una zona de picnic a tocar del riu, anomenada Font de Sant Joan. És un bon lloc per correr, banyar-se i fer dinar a l’aire lliure. Però vosaltres us heu de desviar just uns metres abans d’arribar-hi, per un camí de terra que puja, a mà dreta, ben indicat, cap a l’Adou de Bastareny. Passareu per la casa de natura de l’escola La Salle. Aquí podeu aparcar bé i caminar, una mitja hora. També aquí podeu pujar, per un corriol a mà dreta, fins els bullidors de la llet, passant per un caminet vora el riu, amb bones zones de banyada. (A la foto). Si continueu el camí cap a Bastareny, notareu que s’estreny i és difícil que es creuin dos cotxes. Tot i que és un camí de terra, l’estat és bó en general, malgrat ser polsós i de vegades massa estret. L’adou val la pena, l’aigua surt a dojo, sobretot si ha estat temporada de pluja. Aprofiteu per visitar la vila de Bagà, medieval, bonica. Arribareu a Bagà per la C-16, la ruta del túnel del Cadí, passat Berga però just, just abans de passar el túnel. A Bagà teniu bons llocs on menjar i dormir. Com l’hotel del Blat, magnífic i modern, l’Hostal Batista, casolà, o l’hotel Pineda. Però nosaltres hem estat a Ca l’Amagat, una boníssima fonda de les de tota la vida. Podeu anar també al Niu Nou, un hotelet molt bonic. Tots ells a Bagà mateix. Tots ells hotels i restaurants de gran prestigi i bona cuina. Ideal per passar un cap de setmana fantàstic. Tornant de Bastareny, agafeu cap a la font de Sant Joan i acabeu de pujar fins Gisclareny, petit poblet de muntanya. O aneu de Bagà fins el coll de Pal, preciós amb neu i sense. Admireu el Pedraforca, des de Gisclareny o anant fins a Saldes i Gòsol. Pujeu per l’alta vall del Llobregat, per anar a veure nèixer aquest riu a les seves fonts. Camineu pels jardins Artigas, del genial Gaudí. Baixeu a la mina de petroli de Riutort. Visiteu les esglèsies romàniques de la zona, la fàbrica de ciment del Clot del Moro, les antigues mines de carbó de Sant Corneli, Sant Jaume de Frontanyà… podríem seguir però ja en tenim prou per justificar una escapada a Bastareny, a Bagà, amb qualsevol motiu del que us hem explicat. Bona excursió a Bastareny!.

Bastareny es un río. Este río nace en una zona muy desconocida de nuestro Pirineo que os queremos presentar. Unos parajes maravillosos, ideales para una salida en familia, a poco más de una hora de Barcelona. Son unos 140 kms. Aguas limpias, limpísimas, en una zona virgen del Parque Natural del Cadí-Moixeró. El río Bastareny nace en un manantial, una fuente, un Adou, el Adou del Bastareny, famoso en la comarca por sus paisajes inmaculados, poco destrozados por el turismo. Un secreto muy bien guardado. Una surgencia natural muy similar a la del Llobregat, pero sin la masificación ni los grupos de turistas. Lo encontraréis llegando desde Bagà, sobre Berga, pero sin pasar el Túnel del Cadí. Salid de Bagà y cruzar la villa, siguiendo los rótulos, bien indicado, que les llevaran al pueblo de Gisclareny. Sigan la carretera estrecha, pasen la entrada de un camping, y en un momento determinado verán una zona de picnic junto al río, llamada Fuente de San Juan. Es un buen lugar para correr, bañarse y hacer comida al aire libre. Pero vosotros os habéis de desviar justo unos metros antes de llegar, por un camino de tierra que sube a mano derecha, bien indicado, hacia el Adou de Bastareny. Pasarán por la casa de naturaleza de la escuela La Salle. Aquí se puede aparcar bien y caminar, una media hora. También desde aquí se puede subir, por un sendero a mano derecha, hasta los hervideros de la leche, pasando por un sendero junto al río, con buenas zonas de bañada. (En la foto). Si continúan por el camino hacia Bastareny, notarán que se estrecha y es difícil que se crucen dos coches. Aunque es un camino de tierra, el estado es bueno en general, pese a ser polvoriento ya veces demasiado estrecho. El Adou vale la pena, el agua sale a raudales, sobre todo si ha sido temporada de lluvia. Aprovechen para visitar la villa de Bagà, medieval, bonita. Llegarán hasta Bagà por la C-16, por la ruta del túnel del Cadí, pasado Berga pero justo, justo antes de pasar el túnel. En Bagà tienen buenos lugares donde comer y dormir. Como el hotel del Blat, magnífico y moderno, el Hostal Batista, casero, o el hotel Pineda. Pero nosotros hemos estado en Ca l’Amagat, una buenísima fonda, de las de toda la vida. Todos los hoteles y restaurantes de Bagà tienen un gran prestigio y buena cocina. Ideal para pasar un fin de semana fantástico. Volviendo de Bastareny, tomen la ruta hacia la fuente de San Juan y acaben de subir hasta Gisclareny, un pequeño pueblo de montaña. O vayan de Bagà hasta el Coll de Pal, precioso con nieve y sin. Admiren el Pedraforca, desde Gisclareny o yendo hasta Saldes y Gósol. Suban por el alto valle del Llobregat, para ir a ver nacer este río en sus fuentes. Caminad por los jardines Artigas, del genial Gaudí. Bajen a la mina de petróleo de Riutort. Visiten las iglesias románicas de la zona, la fábrica de cemento del Clot del Moro, las antiguas minas de carbón de San Cornelio, Sant Jaume de Frontanyà … podríamos seguir pero ya tenemos suficiente para justificar una escapada a Bastareny, a Bagà, con cualquier motivo.

Cracòvia / Krakow


Cracòvia és un destí fantàstic per unes vacances amb els vostres fills i filles. És ideal per un cap de setmana llarg, un pont o unes vacances curtes. Perquè és diferent, és llunyà sense estar a l’altra banda del món, és exòtic però dins la Unió Europea. Cracòvia és una vila medieval, amb un casc antic de somni, molt ben conservat, digne de ciutats mítiques com Florència o Praga. Aquesta maravellosa ciutat fou la capital de Polònia durant molts segles, i perduda aquesta, s’adormí fins els nostres dies. La segona guerra mundial respectà força bé el nucli medieval. Sense cap mena de dubte el centre d’aquest és la fastuosa plaça central, el Rynek, ampla i espaiosa, rodejada de cases dels segles XV a XVIII. Al mig s’hi alça la llotja dels teixits, avui i sempre un mercat. Ara podreu comprar-hi regals de tota mena. En un costat la vista s’enlaira davant les torres de Santa Maria, la catedral nova, de totxana vermella, obra gòtica prodigiosa, plena de tresors a l’interior. De dalt la seva torre, cada dia al migdia, un trompetista toca una melodia per recordar la invasió dels tàrtars. Del Rynek surten carrers amb cases, palaus, convents i esglèsies magnífiques. Us recomenem vivament el carrer dels canonges, o de les canongies, farcit de mansions renaixentistes. Ens va agradar molt especialment la façana delicada i l’interior barroc de Sant Pere i Sant Pau, una esglèsia que val la pena visitar. Seguint endavant arribareu al cim del turó on es dreça el Castell de Wawel, dominant el riu Vístula. És un complexe enorme i poderós, una autèntica ciutat reial, amb el palau del rei, la catedral vella, torres, patis fantàstics i vistes damunt Cracòvia. Més enllà baixareu cap al barri de Kasimiriez, el barri jueu. Res no queda d’aquell gueto esplèndit. Els jueus foren masacrats. Un parell de sinagogues, un barri una mica deixat. No podeu marxar sense visitar, als afores, la mina de sal de Wieliczka. Un clàssic, patrimoni de la humanitat com la ciutat mateixa de Cracòvia. Potser una mica disneylandia, massa organitzat i un xic car, però la gent hi va, i no ens atreviríem a dir-vos que no hi anèssiu. Guia en castellà, a certes hores. A tocar teniu la vila de Nova Huta, un exemple del que pot destruïr paisatges i persones l’Stalinisme. Blocs de pisos socialistes “reals” amb un punt de tenebrisme social. Esglèsia trencadora, amb un Sant Crist que val la pena veure. També us recomanem la visita al camp nazi d’Auschwitz, especialment el segon, el de Birkenau. Un lloc on us vacunareu contra tots els totalitarismes. Si només podeu veure’n un, preferiu llavors Birkenau. Impressionant, senzill, corprenedor, i sense el circ que han acabat muntant al voltant del camp de Auschwitz I. Ja veieu que Cracòvia dona per un parell o tres de dies. Nosaltres varem dormir al Novotel. Perfectes. N’hi ha dos, un a l’avinguda de l’aeroport, un xic lluny i mal comunicat, i l’altre al centre, al costat dl castell de Wawel, a tocar del riu. Millor aquest, podreu arribar al Rynek caminant. Per dinar hi ha llocs molt bonics on podreu menjar per pocs Zlotys. En tot cas sempre bé de preu. Nosaltres ho hem fet a Kasimiriez, en un bar restaurant informal portat per gent jove, el Warsztat Avocado, bona taula. Al carrer Bozego Ciala 1, Kazimierz. Bona estada a la bellíssima Krakow!.

Cracovia es un destino fantástico para unas vacaciones con sus hijos e hijas. Es ideal para un fin de semana largo, un puente o unas vacaciones cortas. Porque es diferente, es lejano sin estar al otro lado del mundo, es exótico pero dentro de la Unión Europea. Cracovia es una villa medieval, con un casco antiguo de ensueño, muy bien conservado, digno de ciudades míticas como Florencia o Praga. Esta maravillosa ciudad fue la capital de Polonia durante muchos siglos, y perdida ésta, se durmió hasta nuestros días. La segunda guerra mundial respetó bastante bien el núcleo medieval. Sin lugar a dudas el centro de esta ciudad es la fastuosa plaza central, el Rynek, ancha y espaciosa, rodeada de casas de los siglos XV a XVIII. En medio se alza la lonja de los paños, hoy y siempre, un mercado. Ahora se puede comprar allí regalos de todo tipo. En un lado la vista se eleva ante las torres de Santa María, la catedral nueva, de ladrillo rojo, obra gótica prodigiosa, llena de tesoros en el interior. Desde arriba de su torre, cada día al mediodía, un trompetista toca una melodía para recordar la invasión de los tártaros. Del Rynek salen calles con casas, palacios, conventos e iglesias magníficas. Os recomendamos vivamente la calle de los canónigos, o de las canonjías, repleta de mansiones renacentistas. Nos gustó especialmente la fachada delicada y el interior barroco de San Pedro y San Pablo, una iglesia que merece la pena visitar. Siguiendo adelante llegarán a la cima de la colina donde se alza el Castillo de Wawel, dominando el río Vístula. Es un complejo enorme y poderoso, una auténtica ciudad real, con el palacio del rey, la catedral vieja, torres, patios fantásticos y vistas sobre Cracovia. Más allá bajaréis hacia el barrio de Kasimiriez, el barrio judío. Nada queda de aquel gueto espléndido. Los judíos fueron masacrados. Un par de sinagogas, un barrio un poco dejado. No pueden irse sin visitar, en las afueras, la mina de sal de Wieliczka. Un clásico, patrimonio de la humanidad como la ciudad misma de Cracovia. Quizás un poco Disneylandia, demasiado organizado y un poco caro, pero la gente va, y nosotros no nos atreveríamos a decirles que no fueran. Guía en castellano, a ciertas horas. Cerca, el pueblo de Nueva Huta, un ejemplo de lo que puede destruir los paisajes y las personas el Stalinismo. Bloques de pisos socialistas “reales” con un punto de tenebrismo social. Iglesia rompedora, con un Santo Cristo que vale la pena ver. También os recomendamos la visita al campo nazi de Auschwitz, especialmente el segundo, el de Birkenau. Un lugar donde os vais a vacunar contra todos los totalitarismos. Si sólo pueden ver uno, prefieran entonces Birkenau. Impresionante, sencillo, cautivador, y sin el circo que han acabado montando alrededor del campo de Auschwitz I. Ya veis que Cracovia da para un par o tres de días. Nosotros dormimos en un Novotel. Perfectos. Hay dos, uno en la avenida del aeropuerto, un poco lejos y mal comunicado, y el otro en el centro, junto lun castillo de Wawel, junto al río. Es el mejor porque se puede llegar al Rynek caminando. Para comer hay lugares muy bonitos donde os pondréis las botas por pocos zlotys. En todo caso siempre bien de precio. Nosotros lo hemos hecho en Kasimiriez, en un bar restaurante informal llevado por gente joven, el Warsztat Avocado, buena mesa. En la calle Bozego Cial 1, Kazimierz.

Josa del Cadí, estiu medieval


Josa del Cadí és un poblet petitó, com si fos de postal, situat en un racó remot i intocat dels Pirineus més desconeguts del gran públic, en una vall, la de Tuixent, que poca gent coneix. I encara són només quatre cases dalt d’un turó a la part més remota d’aquesta vall ignota. I una esglèsia, moníssima, graciosa, dominant els quatre vents. S’hi pot arribar des de Barcelona per la carretera que porta al túnel del Cadí, passat Berga, per la desviació que mena a Saldes i Gòsol. D’aquest darrer poble, a l’ombra del Pedraforca potent, cal seguir una carretereta de muntanya, asfaltada, que travessa paisatges que mai no hauríeu dit que existien. També possible arribar-hi des de Solsona per Sant Llorenç de Morunys i La Coma, i la Pedra, remuntant el port fins Tuixent. El gran Cadí serveix de teló de fons de tan ferèstec panorama. Molta neu a l’hivern i molt d’espai per còrrer a l’estiu. Doncs bé, aquí, a Josa del Cadí, en ple Alt Urgell, s’hi celebrarà el diumenge 31 de juliol, una festa càtara. Podreu començar amb una caminada guiada des de Tuixent a Josa pel Camí dels Bons Homes. A la plaça hi haurà instal·lat un mercat d’artesans sota l’advocació del cavaller Ramon de Josa. Podreu comprar també llibres a la llibreria càtara. Animarà la festa una cercavila. Gaudireu d’un concert de música medieval, i a la balma de Cal Colomer s’hi farà un espectacle d’animació infantil. Al migdia podreu participar en un taller de manualitats i de danses. S’organitza un dinar popular però us caldrà fer la reserva prèvia al Consell Comarcal de l’Alt Urgell. (Tel. 973 35 31 12. Preu: 12 euros). A la tarda participareu en una gimcana infantil que fa la recerca d’un tresor càtar. Animeu-vos a passar el cap de setmana en aquest racó de natura verge. Si no participeu en el dinar popular, podeu dinar al mateix poble, a  Ca l’Amador, on també s’hi dorm. O si no fan menjar aquell dia, baixeu a Tuixent, a 6 km. a Cal Gabriel.  Un restaurant a preus modestos i amb habitacions familiars. Tuixent també us agradarà molt. Un país quasi intocat, sense xalets, ni urbanitzacions. Només cases de poble, tot rústic i natural. Podeu pujar fins l’estació d’esquí de Tuixent-Lavansa. A la primavera i la tardor espectacle natural. A l’estiu: aigües de riu i nits fresques. A l’hivern, neu. A Tuixent, un altre restaurant que ens agrada molt és El rebost del Pirineu. Cuina cuidada. Tracte molt familiar. Bon preu. També tenen habitacions. Visiteu el museu de les trementinaires. Us agradarà. Per dormir d’hotel, a prop, i molt bé aneu fins l’hotel Fonts del Cardener. Una veritable cucada. Molt familiar. Tracte excel·lent als nens i als pares. Cuina selecta de veritat.

Josa del Cadí es un pueblo pequeño, como si fuera de postal, situado en un rincón remoto y intocado los Pirineos más desconocidos del gran público, en un valle, el de Tuixent, que poca gente conoce. Y aunque son sólo cuatro casas en una colina en la parte más remota de este valle ignoto, os aconsejamos ir hasta allà. Se puede llegar desde Barcelona por la carretera que lleva al túnel del Cadí, pasado Berga, por la desviación que lleva a Saldes y Gósol. De este último pueblo, a la sombra del Pedraforca, hay que seguir una carretera de montaña, asfaltada, que atraviesa paisajes que nunca pensásteis que existían. También es posible llegar desde Solsona por Sant Llorenç de Morunys y La Coma, y ​​la Piedra, remontando el puerto hasta Tuixent. El gran Cadí sirve de telón de fondo a tan salvaje panorama. Mucha nieve en invierno y mucho espacio para correr en verano. Pues bien, aquí, en Josa del Cadí, en pleno Alt Urgell, se celebrará el domingo 31 de julio, una fiesta cátara. Podrán empezar con una caminata guiada desde Tuixent a Josa por el Camino de los Cátaros. En la plaza habrá instalado un mercado de artesanos bajo la advocación del caballero Ramon de Josa. Pueden comprar también libros en la librería cátara. Animará la fiesta un pasacalles. Disfrutaréis de un concierto de música medieval, y en la balma de Cal Colomer se hará un espectáculo de animación infantil. Al mediodía se podrá participar en un taller de manualidades y de danzas. Se organiza una comida popular pero necesitarán hacer la reserva previa en el Consejo Comarcal del Alt Urgell. (Tel. 973 35 31 12. Precio: 12 euros). Por la tarde podran participar en una gincana infantil que imita la búsqueda de un tesoro cátaro. Animaros a pasar el fin de semana en este rincón de naturaleza virgen. Si no participáis en la comida popular, podeis comer en el mismo pueblo, en Ca l’Amador, donde también se duerme. O si no hacen comidas ese día, bajense hasta Tuixent, a 6 km. a Cal Gabriel. Un restaurante a precios modestos y con habitaciones familiares. Tuixent también les gustará mucho. Un país casi intocado, sin chalets, ni urbanizaciones. Sólo casas de pueblo, todo rústico y natural. Pueden subir hasta la estación de esquí de Tuixent-Lavansa. En primavera y otoño espectáculo natural. En verano: aguas de río y noches frescas. En invierno, nieve. En Tuixent, otro restaurante que nos gusta mucho es La despensa del Pirineo. Cocina cuidada. Trato muy familiar. Buen precio. También tienen habitaciones. Visiten el museo de las trementinaires. Os gustará. Para dormir de hotel, cerca, y muy bien ir hasta el hotel Fuentes del Cardener. Una verdadera cucada. Muy familiar. Trato excelente a los niños y los padres. Cocina selecta de verdad.

Recordeu els acordionistes!


Recordeu que, aquest cap de setmana entre juliol i agost és el de la tradicional trobada d’acordionistes al bellíssim poblet d’Arsèguel, a l’Alt Urgell. Ja l’any passat us el vàrem recomanar. Arsèguel és un encant, una vila màgica situada al cor del Cadí, al Pirineu. Tot l’any s’hi està bé a Arsèguel, però ara s’hi està fresc. Arsèguel es troba a pocs kms. de la Seu d’Urgell, on aquest any també s’hi fan part dels actes de la trobada d’acordionistes, que ha crescut molt en nombre d’artistes, qualitat i en públic. Per això ha calgut cercar nous espais. Perquè a Arsèguel s’hi fa una molt lluïda trobada d’acordions, la més important del nostre país. Arribareu al poble si aneu pel túnel del Cadí, per la C-16, i agafeu la carretera que va cap a Puigcerdà a La Seu. A peu de carretera trobareu El Pont d’Arsèguel, i agafant la desviació que puja al poble, el nucli del municipi. Us convidem a pujar-hi perquè és molt bonic i per la seva famosa trobada d’acordionistes, que fa ja molts anys que s’hi celebra. Us avisem, hi ha molta gent, però és molt romàntic, natural, entranyable i divertit gaudir de la natura i escoltar acordionistes d’arreu del món tocant les seves melodies. A Arsèguel disfrutareu del Pirineu més natural, amb belles cases de pedra i balcons de fusta, i de la música. Música tradicional per a tota la família. A més, si decidiu passar un cap de setmana a la Cerdanya podreu fer excel·lents excursions, així com també visitar la Fàbrica de Llanes del Pont d’Arsèguel, i el museu de l’Acordió. Per dormir us recomanem un hotelet rural amb restaurant: el Font del Genil, que estarà ocupat, però podeu provar altres allotjaments a tota la vall. Ens agrada l’Hotel dels banys de Sant Vicenç, un antic balneari en curs de restauració o, a Prullans, l’Hotel Muntanya, o a La Molina, els apartaments Guitard. També hi ha cases rurals fantàstiques, com Cal Rei a Lles. O hostals de tota la vida com el Bellavista de Martinet, on també podeu dinar molt bé. No oblidem pas els maravellosos càmpings, com els del grup l’Stel, que són de primera categoria. A Bellver teniu una mena d’alberg familiar molt interessant: La Bruna.

Recuerden que, este fin de semana entre julio y agosto, se celebra el tradicional encuentro de acordeonistas en el bellísimo pueblo de Arsèguel, Alt Urgell. Ya el año pasado se lo recomendabamos. Arsèguel es un encanto, una villa mágica situada en el corazón del Cadí, en el Pirineo. Todo el año se está bien en Arsèguel, pero ahora se está fresco. Arsèguel se encuentra a pocos kms. de la Seu d’Urgell, donde este año también tienen lugar parte de los actos del encuentro de acordeonistas, que ha crecido mucho en número de artistas, calidad y en público. Por ello ha sido necesario buscar nuevos espacios. Llegarán al pueblo si van por el túnel del Cadí, por la C-16, y toman la carretera que va de Puigcerdà a La Seu, o viceversa. A pie de carretera encontrarán El Puente de Arsèguel, y tomando la desviación que sube al pueblo, el núcleo del municipio. Os invitamos a subir porque es muy bonito y por su famoso encuentro de acordeonistas, que hace ya muchos años que se celebra. Os avisamos, hay mucha gente, pero es muy romántico, natural, entrañable y divertido disfrutar de la naturaleza y escuchar acordeonistas de todo el mundo tocando sus melodías. En Arsèguel disfrutaréis del Pirineo más natural, con hermosas casas de piedra y balcones de madera, y de la música. Música tradicional para toda la familia. Además, si se decideh a pasar un fin de semana en la Cerdaña podrán hacer excelentes excursiones, visitar la Fábrica de Lanas del Puente de Arsèguel, y el museo del Acordeón. Para dormir les recomendamos un hotelito rural con restaurante: el Font del Genil, que estará ocupado, pero pueden probar otros alojamientos en todo el valle. Nos gusta el Hotel de los baños de San Vicente, un antiguo balneario en curso de restauración, o en Prullans, El Hotel Montaña, o en La Molina, los apartamentos Guitard. También hay casas rurales fantásticas, como Cal Rei en Lles. O hostales de toda la vida como el Bellavista de Martinet, donde también puede comer muy bien. No olvidemos los maravillosos campings, como los del grupo del Stel, que son de primera categoría. En Bellver tienen una especie de albergue familiar muy interesante: La Bruna.

Concerts a la Vall de Toses


Si des de Planoles aneu en direcció a la Cerdanya, per exemple a la Molina, per la Collada de Toses i les seves interminables corbes, podeu desviar-vos cap al petit poblet de Toses. Anireu llavors just per allà on va el tren, pel fons de la vall, per la vall de Toses, seguint un camí mil·lenari, avui una encantadora carretereta molt estreta però en mig d’un paisatge veritablement encantador. Descobrireu un secret molt ben guardat: la vall de Toses, amb els seus petits poblets, el riu que canta, i molts racons per descansar i jugar els infants, bé en una tardor multicolor d’encanteri, en una primavera amb verds de luxe, en un hivern ben nevat, o en un estiu ple de música. Perquè l’antiga Baronia de Toses, acull en les seves esglésies i ermites, cada estiu, un cicle de concerts anomenat “Romànic en Viu“. A més de gaudir de la música, si assistiu a algun dels actes programats, podreu disfrutar d’un lloc encantador on passar una jornada, un parell de dies o un pont. Són pobles de muntanya, rurals i autèntics, com ara Planoles, Nevà, Dòrria, Fornells o Toses. No són grans orquestres ni conjunts, son petits concerts estiuencs, petits, amables, càlids, familiars i agradables. Es fan en joies romàniques rurals. Son d’estils musicals molt variats, jazz, el swing, cantautors catalans i d’arreu del món, clàssics, ètnics. Us els recomanem de tot cor, però en ser cada any diferents els dies, llocs, horaris i artistes, us remetem a aquesta pàgina web per obtenir tota la informació necessaria. Aquí podeu trobar també tots els allotjaments, hotels, hostals, cases rurals, càmpings i restaurants de la vall de Toses, que són molts i molt bonics. Només ens permetren fer-vos un apunt personal. Per dinar us recomanem el petit restaurant Les Forques d’en Pep, al mig de les quatre cases del poble de Toses. Bons concerts!.

Si desde Planoles suben hacia la Cerdanya, por ejemplo a La Molina, por la Collada de Toses y sus interminables curvas, pueden desviarse hacia el pequeño pueblo de Toses. Iréis entonces justo por donde va el tren, por el fondo del valle, por el valle de Toses, siguiendo un camino milenario, hoy una encantadora carretera muy estrecha, pero en medio de un paisaje verdaderamente encantador. Descubriréis un secreto muy bien guardado: el valle de Toses, con sus pequeños pueblos, el río que canta, y muchos rincones para descansar y jugar los niños, bien en un otoño multicolor de hechizo, en una primavera con verdes de lujo, en un invierno muy nevado, o en un verano lleno de música. Porque la antigua Baronía de Toses, acoge en sus iglesias y ermitas, cada verano, un ciclo de conciertos llamado “Románico en Vivo”. Además de disfrutar de la música, si asisten a alguno de los actos programados, podrán disfrutar de un lugar encantador donde pasar una jornada, un par de días o un puente. Son pueblos de montaña, rurales y auténticos, como Planoles, Nevà, Dòrria, Fornells o Toses. No son grandes orquestas ni conjuntos los que tocan, son pequeños conciertos veraniegos, pequeños, amables, cálidos, familiares y agradables. Se hacen en joyas románicas rurales. Son de estilos musicales muy variados, jazz, el swing, cantautores catalanes y de todo el mundo, clásicos, étnicos. Os los recomendamos de todo corazón, pero al ser cada año diferentes los días, lugares, horarios y artistas, os remitimos a esta página web para obtener toda la información necesaria. Aquí podéis encontrar también todos los alojamientos, hoteles, hostales, casas rurales, campings y restaurantes del valle de Toses, que son muchos y muy bonitos. Sólo nos permitireis haceros un apunte personal. Para comer os recomendamos el pequeño restaurante Les Forques de Pep, en medio de las cuatro casas del pueblo de Toses.

Atrani


Atrani està al costat de la vila medieval d’Amalfi, a la Costiera Amalfitana, a Itàlia. El fet d’estar tocant, tocant a Amalfi, no l’ha beneficiat mai per res a la vila d’Atrani. En temps dels Dogos, aquesta minúscula localitat de pescadors, va anar sempre a remolc de la poderosa república marinera veïna. Era com el lloc d’estiueig de la noblesa amalfitana. Ara, en ple apogeu del turisme de masses, poques són les persones que li dediquen una miserable visita, preferint gastar tot el temps disponible en Positano o Amalfi. I no és que aquestes dues bellíssimes ciutats no s’ho mereixin. De cap manera!. Són dos destinacions ineludibles. Però creieu-nos i reserveu uns minuts per Atrani. Per les seves cases blanques penjades damunt un pitó rocós que corona una excepcional colegiata de Maria magdalena, abocada al mar, a un Mediterrani turquesa. Admireu-ne també les  altres esglèsies, com Sant Salvatore. Admireu-ne els carrers i carrerons, menys atapeïts que els d’altres destins de la Costiera. Admireu-ne i tasteu la petita platja, amable i càlida. Descobriu Atrani, amb sorpresa, darrera la corba, en sortir d’Amalfi, o en baixar de ravello. No podreu mentir-vos. Us sorpendrà, us deixarà bocabadats veure’n la seva fotogenica estampa. Deixeu-vos portar per aquesta seducció natural d’Atrani i aparqueu el cotxe, on pugueu!. Baixeu uns instants i reconeixeu que tanta bellessa, tanta escenografia fa bo aquell refrany que diu: “la gent d’Atrani, el dia del judici final, no notarà cap diferència entre viure al seu poble o al mateix paradís”!. Hi ha molts restaurants bons a Atrani, alguns de molt bonics, i carets, a peu de platja, com ara “Les Arcades“. L’Hotel La Palma, d’Amalfi, te un restaurant a Atrani. I no oblidem el A’Paranza, al casc antic. La costiera Amalfitana us està esperant!.

Atrani está al lado de la villa medieval de Amalfi, en la Costiera Amalfitana, en Italia. El hecho de estar tocando Amalfi, no le ha beneficiado nunca, para nada, a la bella villa de Atrani. En tiempos de los Dogos, esta minúscula localidad de pescadores, fue siempre a remolque de la poderosa república marinera vecina. Era como el lugar de veraneo de la nobleza amalfitana. Ahora, en pleno apogeo del turismo de masas, pocas son las personas que le dedican una miserable visita, prefiriendo gastar todo el tiempo disponible en Positano o Amalfi. Y no es que estas dos bellísimas ciudades no se lo merezcan. ¡De ninguna manera!. Son dos destinos ineludibles. Pero creednos y reservar unos minutos para Atrani. Por sus casas blancas colgadas sobre un pitón rocoso que corona la excepcional colegiata de María Magdalena, volcada sobre el mar, volcada a un Mediterráneo turquesa. Admiren también las otras iglesias, como San Salvatore. Admiren sus calles y callejones, menos apretados de gente que los de otros destinos de la Costiera. Admiren y prueben su pequeña playa, amable y cálida. Descubran Atrani, con sorpresa, detrás de la curva, al salir de Amalfi, o al bajar de Ravello. No podreis mentir. Os sorprenderá, os dejará boquiabiertos, ver su fotogénica estampa. Déjense llevar por esta seducción natural de Atrani y estacionen su vehículo, ¡donde puedan!. Solo unos instantes, para reconocer, que tanta belleza, tanta escenografía hace bueno aquel refrán que dice: “la gente de Atrani, el día del juicio final, no notará ninguna diferencia entre vivir en su pueblo o ¡en el mismo paraíso”!. Hay muchos y buenos restaurantes en Atrani, algunos muy bonitos, y caros, a pie de playa, como “Les Arcades”. El Hotel La Palma, de Amalfi, tiene un restaurante en Atrani. Y no olvidemos el A’Paranza, en el casco antiguo.

Les Escaules


El poble de les Escaules està molt ben amagat. Amagadíssim, com un tresor que cal cercar i trobar. El poble de les Escaules és petit, diminut, inexistent. És tan sols un sol carrer amb quatre cases en filera. Un carrer que és camí, llarg, molt llarg, amb una església al final. El poble de les Escaules està situat en una vall perfumada per l’olor de la resina dels pins i les flors medicinals, soterrada a l’ombra d’una serra petita. Dalt de la serra, no lluny del poble, però tampoc a tocar, s’aixequen les restes desballestades d’un castell medieval. En queda la torre i poca cosa més. Constitueix una agradable excursió remuntar des del poble fins la fortalessa, pel mig del bosc fins dalt de tot. Apte per a tots els públics. Mitja hora llargeta. Pujant trobareu un rierol amable que forma un gorg fantàstic pel bany. Perquè per les Escaules hi passa el riu Muga, i l’aigüa abunda i és generosa. La Muga i els seus afluents ofereixen en aquest poble racons d’una bellessa plàcida, romàntica, per remullar-s’hi els peus i una mica l’ànima, farta de tan d’estrés. Hi ha represses que fan saltar la corrent, i veritables salts majors, com la Caula, una cascada ara esfondrada per un esllavissament. Era bonica. El millor per arribar fins aquí és pujar per l’autopista AP7 fins la sortida de Figueres Nord, i prendre la carretera N-II en direcció a França. En entrar al poble de Pont de Molins cal seguir la carretera veïnal que porta a Les Escaules i després Boadella, a uns 3 km l’un de l’altre, i que formen un únic municipi. A la zona hi ha atractius turístics sobrats per quedar-s’hi a dormir, com ara el pantà de Boadella, apte pel bany, o el parc natural del Bassegoda, on el riu Muga neix, i on podeu disfrutar dels seus gorgs i espais naturals. També bonics poblets medievals com Albanyà, Sant Llorenç de la Muga o Boadella mateix. D’hotels, cases rurals, càmpings i restaurants on dormir i menjar no us en faltaran. de primera categoria, amb molt d’encant. Com ara La Fornal, a Terrades, o el luxòs Torre Laurentii a Sant Llorenç. Un càmping molt ben situat és el Bassegoda Park, amb restaurant, precisament a la part més bonica de les gorges del riu, a Albanyà.  El Trull d’en Francesc a Boadella és una aposta segura.  A Figueres teniu també tota mena de serveis per visitar la zona. Si us decidiu per aquesta ciutat us recomanem la comoditat i la cuina de l’Hotel Duran. Bones vacances a l’Empordà més amagat!.

El pueblo de las Escaules está muy bien escondido. Como un tesoro que hay que buscar y encontrar. El pueblo de las Escaules es pequeño, diminuto, inexistente. Es tan sólo una sola calle con cuatro casas en hilera. Una calle que es camino, largo, muy largo, con una iglesia al final. El pueblo de las Escaules está situado en un valle perfumado por el olor de la resina de los pinos y las flores medicinales, enterrado a la sombra de una sierra pequeña. Arriba, en lo alto, no lejos del pueblo, pero tampoco muy cerca, se levantan los restos desguazados de un castillo medieval. Queda la torre y poco más. Constituye una agradable excursión remontar desde el pueblo hasta la fortaleza, porque el bosque lo tapiza todo hasta arriba. Una ruta apta para todos los públicos. Media hora larga. Subiendo encontrarán un arroyo amable que forma una poza fantástica para el baño. Porque por las Escaules pasa el río Muga, y el agua abunda y es generosa. La Muga y sus afluentes ofrecen en este pueblo rincones de una belleza plácida, romántica, para remojar en ella los pies y un poco el alma, harta de tanto estrés. Hay represas que hacen saltar la corriente, y verdaderos saltos mayores, como la Caula, una cascada ahora derrumbada por un deslizamiento. Era hermosa. Lo mejor para llegar hasta aquí es subir por la autopista AP7 hasta la salida de Figueres Norte, y tomar la carretera N-II en dirección a Francia. Al entrar en el pueblo de Pont de Molins hay que seguir la carretera vecinal que lleva a Les Escaules y después Boadella, a unos 3 km el uno del otro, y que forman un único municipio. En la zona hay atractivos turísticos sobrados para quedarse a dormir, como el pantano de Boadella, apto para el baño, o el parque natural del Bassegoda, donde el río Muga nace, y donde podrán disfrutar de sus pozas y espacios naturales. También bonitos pueblos medievales como Albanyà, Sant Llorenç de la Muga o Boadella mismo. De hoteles, casas rurales, campings y restaurantes donde dormir y comer no os faltarán. de primera categoría, con mucho encanto. Como La Fornal, en Terrades, o el lujoso Torre Laurentii en San Lorenzo. Un camping muy bien situado es el Bassegoda Park, con restaurante, precisamente en la parte más bonita de las gargantas del río Muga, en Albanyà. El Trull d’en Francesc en Boadella es una apuesta segura. En Figueres tienen también todo tipo de servicios para visitar la zona. Si se deciden por esta ciudad les recomendamos la comodidad y la cocina del Hotel Duran.

La marca d’Estiria


Styria, Steier, Steiermark… La Marca d’Estíria, com la nostra Marca Hispànica, és a dir Catalunya, son dues regions frontereres d’Europa, dues zones de contacte de l’Imperi Carolingi amb el desconegut. Les terres de Al-Àndalus en el cas català, les selves eslaves, en el cas de l’Estíria. I aquestes terres llunyanes, que no s’assemblen gens pel que fa al clima i al paisatge, comparteixen, tanmateix, quelcom profund, que les agermana. Son llocs de pas, de connexió. Amb pobles riallers, oberts i francs, amistosos, acostumats a rebre emperadors, a veure passar imposicions, a mantenir-se ferms. Són terres de cultura, de castells, de natura. Avui us proposem una visita al cor més verd d’Aústria, com diu la seva publicitat, a l’Estíria, bellíssima. En primer lloc pel seu interland, increible, diferent, molt bonic. Llacs grans, molt grans, amb una aigüa netíssima, blau cel, que podríeu beure-la i res no us passaria. Boscos profunds, d’un verd atàvic, insolent, on us perdreu en mil i un senders, per anar-hi a peu o en bici, perfectament adequats i senyalitzats. Poblets petits, alpins, amb esglèsies barroques encantadores, solemnes, o bé naifs, i cases pintades de colors pastel, groc clar, verd poma, rosa, blau suau. Castells poderosos, fortalesses antigues, ruïnes venerables dominant el territori damunt de turons. I, finalment, Graz. La capital de l’Estíria, la ciutat perfecta, a escala humana, patrimoni de la humanitat, amb un casc antic deliciós. Una sàvia combinació de palaus nobles, de cases burgeses, esglésies amb campanars bulbosos, convents, carrers i carrerons, patis encantadors. Amb una vida cultural de primera, una òpera, concerts, museus… Un arsenal renaixentista que guarda la millor col·lecció d’armes de ferro d’Europa, per protegir la ciutat del turc. Amb una vida social que sembla més mediterrània que germànica, terrasses a la plaça, sopars a la fresca, copes nocturnes. L’Estíria us ofereix un bon pla per passar unes vacances molt agradables en família. L’estiu és la millor època. Podreu banyar-vos en rius i llacs, perquè fa calor, més calor de la que us penseu. Tothom surt al carrer a gaudir del sol, i l’alegria és contagiosa. La tardor és superba. Els boscos pinten colors impossibles. A l’hivern la neu tenyieix les muntanyes, i les viles de blanc. La primavera és un esclat de vida, i els boscos s’omplen d’animals de tota mena. Arribareu a Estíria travessant Itàlia, Genova, Brescia, Verona, Padua, Venecia fins pujar per Tarvisio a Austria. Entreu per Villach, per Klagenfurt fins a Graz. Si no us agrada conduir tanta estona, aneu fins Livorno amb vaixell. Si no us agrada gens conduir, agafeu un avió fins a Viena i llogueu un automòbil. Graz està a poc més de 160 kms. de la capital austríaca. Per dormir a Graz teniu molts i molt bons hotels i hostals. També càmpings i cases rurals. Arreu d’Estiria hi ha gasthof precioses. Nosaltres hem dormit a l‘Hotel Gollner, un quatre estrelles al mig de la ciutat, preciós. Arreu d’Estíria hi ha restaurants divins. Hem menjat molt bé al restaurant i hotel Die Sunne, a la petita i bonica vila d’Hartberg, i al barri dels restaurants de Graz, al Gloockl Brau, sota el carrilló. Recordeu que si voleu fer unes vacances més llargues, l’Estiria és una cruïlla de camins europeus. Podeu fer un volt per Viena, (160 km), per Maribor, a Eslovènia, (80 km), per Hongria o Salzburg. Parar a Venecia tot arribant, o al Tirol tot sortint-ne. És a dir, un munt de rutes circulars que inclouen l’Estíria al vostre camí, per l’Europa més verda.

Styria, Steiermark … La Marca de Estiria, como nuestra Marca Hispánica, es decir Cataluña, son dos regiones fronterizas de Europa, dos zonas de contacto del Imperio Carolingio con lo desconocido. Las tierras de Al-Andalus en el caso catalán, las selvas eslavas, en el caso de la Estiria. Y estas tierras lejanas, que no se parecen en nada en cuanto al clima y al paisaje, comparten, sin embargo, algo profundo, que las hermana. Son lugares de paso, de conexión. Tienen pueblos risueños, abiertos y francos, amistosos, acostumbrados a recibir emperadores, a ver pasar imposiciones, a mantenerse firmes. Son tierras de cultura, de castillos, de naturaleza. Hoy os proponemos una visita al corazón más verde de Austria, como dice su publicidad, a la Estiria, bellísima. En primer lugar por su paisaje increíble, diferente, muy bonito. Lagos grandes, muy grandes, con una agua limpísima, azul cielo, que puede beberla y nada os pasaría. Bosques profundos, de un verde atávico, insolente, donde perderse en mil y un senderos, hechos para ir a pie o en bici, perfectamente adecuados y señalizados. Pueblos pequeños, alpinos, con iglesias barrocas encantadoras, solemnes, o más bien un poco naif, y casas pintadas de colores pastel, amarillo claro, verde manzana, rosa, azul suave. Castillos poderosos, fortalezas antiguas, ruinas venerables dominando el territorio sobre colinas. Y, finalmente, Graz. La capital del Estiria, la ciudad perfecta, a escala humana, patrimonio de la humanidad, con un casco antiguo delicioso. Una sabia combinación de palacios nobles, de casas burguesas, iglesias con campanarios bulbosos, conventos, calles y callejones, patios encantadores. Con una vida cultural de primera, una ópera, conciertos, museos … Un arsenal renacentista que guarda la mejor colección de armas de hierro de Europa, para proteger la ciudad del turco. Con una vida social que parece más mediterránea que germánica, terrazas en la plaza, cenas al aire libre, copas nocturnas. Estiria és un buen plan para pasar unas vacaciones muy agradables en familia. El verano es la mejor época. Podrán bañarse en ríos y lagos, porque allí también hace calor, más calor de la que pensáis. Todo el mundo sale a la calle a disfrutar del sol, y la alegría es contagiosa. El otoño es soberbio. Los bosques pintan colores imposibles. En invierno la nieve tiñe las montañas, y las villas de blanco. La primavera es un estallido de vida, y los bosques se llenan de animales de todo tipo. Llegarán hasta Estiria atravesando Italia, por Genova, Brescia, Verona, Padua, Venecia hasta subir por Tarvisio hacia Austria. Inicien la sesión austríaca en Villach, para ir luego a Klagenfurt y seguido hasta Graz. Si no os gusta conducir tanto tiempo, vayan hasta Livorno en barco. Si no os gusta nada, nada conducir, tomad un avión hasta Viena y alquilad un automóvil. Graz está a poco más de 160 kms. de la capital austriaca. Para dormir en Graz tienen muchos y muy buenos hoteles y hostales. También campings y casas rurales. Toda Estiria rstá llena de “Gasthof” preciosas. Nosotros hemos dormido en el Hotel Gollner, un cuatro estrellas en el centro de la ciudad, precioso. Toda Estiria abunda también en restaurantes divinos. Hemos comido muy bien en el restaurante y hotel Die Sunne, en la muy pequeña y bonita villa de Hartberg. Y también en el barrio de los restaurantes de Graz, en el bar Gloockl Brau, bajo el carrillón. Recordad que si queréis hacer unas vacaciones más largas, la Estiria es un cruce de caminos europeos. Se puede dar una vuelta por Viena, (160 km), por Maribor, en Eslovenia, (80 km),  o por Hungría o Salzburgo. Parad en Venecia yendo, o llegando, o en el Tirol. Es decir: hay un montón de rutas circulares que incluyen la Estiria a su camino. ¡Aprovenchelas!

Mojácar


Mojàcar, a la costa d’Almeria, és quelcom diferent. No estem acostumats a aquesta mena de pobles i paisatges que semblen importats de l’Àfrica per a nosaltres. És una destinació d’estiu, per banyar-se a les maravelloses platges d’aquest municipi beneït pel deu del Sol. Però és una destinació només per a valents, perquè a Mojàcar hi fa molta, molta, molta calor. També pot ser una destinació de primavera, quan a les rambles pedregoses verdegen i floreixen els baladres, i poca cosa més. O d’hivern, per passar una mica de caloreta quan a Barcelona fa un fred que pela. Mojàcar aixeca les seves cases cúbiques, blanques, dalt d’un turó. Te un casc antic bonic, de carrers estrets, àrabs, amb túnels. La llàstima és que s’ha edificat molt, i malament, i el casc antic s’ha envoltat de construccions que volien imitar, matuserament i horrible, l’arquitectura popular de fang i calç. I el resultat son anodins i lletjos complexes de pisos i apartaments, blancs i cúbics, però fatals. De tota manera això us permetrà jugar a cercar l’autèntic Mojàcar. Les platges són a banda, són una altra cosa, són magnífiques, fabuloses i netíssimes. D’un aigua violeta, d’un color indefinidament lila, com marcià. Platges i aigües per a tots els gustos. Penseu que la costa de Mojàcar te 17 Kms. de platges i cales, que està ben aviat dit. Algunes explotades, d’altres verges, sense edificacions. Totes sense cap arbre. Roca nua i mar. Roques blanques, muntanyes i turons blancs, pelats, amb quatre matolls, que cauen en un mar blau violat. Cales de sorres fines, de còdols, de pedra blanca, o negra, amb alguna palmera perduda. Un paisatge surrealista. Extraterrestre. Sol, calor i mar. Inaudit. Com un Cap de Creus a lo bèstia. I quan més al sur millor. Aneu fins el parc nacional de cabo de Gata, a Las Negras, o els Escullos, ja ens explicareu l’experiència!. Arribar a Mojàcar no te pèrdua possible. Preneu la AP7 i avall, cap a València, Múrcia i Lorca, i agafeu el brancall que va cap a Almeria, (no el de Granada). Autopista i autovia gratuïta a partir d’Alacant. Uns 700 kms. per arrodonir. Trobareu molt allotjament a la costa, a Mojàcar i als pobles del voltant, com Garrucha, Vera o Cuevas. Però ens agraden més els hotelets i fondes del poble antic, al turó. Com el mític Mamabel’s, del carrer d’Embajadores, 5, tel: 950.47.24.48, un hotelet amb encant i cuina de mercat. Bon menjar també al Pulcinella, a la Plaza Nueva del poble antic, ambient i carta italians. Tel: 950.47.84.01. A tocar de mar també hi ha llocs que es salven, com el Casablanca, al passeig marítim 383, tel: 950.47.24.74. Cuina sorpresiva. A la zona de platja també hi ha bons hotels. Ens va agradar molt El Puntazo, d’aire mediterrani arabitzant, molt d’acord amb la zona i els paratges.

Mojácar, en la costa de Almería, es algo diferente. No estamos acostumbrados a este tipo de pueblos y paisajes que parecen importados de África para nosotros. Es un destino de verano, para bañarse en las maravillosas playas de este municipio bendecido por el sol. Pero es un destino sólo para valientes, porque en Mojácar hace mucha, mucha, mucho calor. También puede ser un destino de primavera, cuando en las ramblas pedregosas verdean y florecen las adelfas, y poco más. O de invierno, para pasar un poco de calorcito cuando en Barcelona hace un frío que pela. Mojácar levanta sus casas cúbicas, blancas, sobre una colina. Tiene un casco antiguo precioso, de calles estrechas, árabes, con túneles. La lástima es que se ha edificado mucho, y mal, y el casco antiguo se ha rodeado de construcciones que querían imitar, de forma horrible, la arquitectura popular de barro y cal. Y el resultado son anodinos y feos complejos de pisos y apartamentos, blancos y cúbicos, pero fatales. De todas formas esto les permitirá jugar a buscar el auténtico Mojácar. Las playas son aparte, son otra cosa, son magníficas, fabulosas y limpísimas. De un agua violeta, de un color indefinidamente liláceo, como marciano. Playas y aguas para todos los gustos. Pensad que la costa de Mojácar tiene 17 kms. de playas y calas, que está pronto dicho. Algunas explotadas, otras vírgenes, sin edificaciones. Todas sin ningún árbol. Roca desnuda y mar. Rocas blancas, montañas y colinas blancos, pelados, con cuatro matorrales, que caen en un mar azul violado. Calas de arenas finas, de guijarros, de piedra blanca, o negra, con alguna palmera perdida. Un paisaje surrealista. Extraterrestre. Sol, calor y mar. Inaudito. Como un Cabo de Creus a lo bestia. Y cuando más al sur más marciano. Vayan hasta el parque nacional de Cabo de Gata, hasta Las Negras, o los Escullos, ¡ya nos contaréis la experiencia!. Llegar a Mojácar no tiene pérdida posible. Tomad la AP7 y siempre hacia abajo, hacia Valencia, Murcia y Lorca, y pasado Lorca coged el ramal que va hacia Almería, (no el de Granada). Autopista y autovía gratuita a partir de Alicante. Unos 700 kms. para redondear. Encontrarán muy alojamiento en la costa, en Mojácar y en los pueblos de alrededor, como Garrucha, Vera o Cuevas. Pero nos gustan más los hotelitos y fondas del pueblo antiguo, en la colina. Como el mítico Mamabel s, de la calle de Embajadores, 5, tel: 950.47.24.48, un hotelito con encanto y cocina de mercado. Buena comida también al Pulcinella, en la Plaza Nueva del pueblo antiguo, ambiente y carta italianos. Tel.: 950.47.84.01. Junto a mar también hay lugares que se salvan, como el Casablanca, en el paseo marítimo 383, tel: 950.47.24.74. Cocina sorpresiva. En la zona de playa también hay buenos hoteles. Nos gustó mucho El Puntazo, de aire mediterráneo arabizante, muy acorde con la zona y los parajes.

Renaixement a Tortosa


Podem afirmar, categòricament, que les Festes del Renaixement de la vila de Tortosa són la millor festa de recreació històrica que podeu veure amb la família a Catalunya, a Espanya i, potser a Europa. Ja veieu que apostem fort amb la nostra recomanació. I és que la ciutat de  Tortosa s’hi llença amb cos i ànima a organitzar aquest esdeveniment, que any darrera any, guanya en actes, prestigi i “savoir faire”. És molt difícil igualar aquesta fira. Tortosa recobra tot l’esplendor del seu millor passat, al segle XVI, quan era una de les més importants viles de la Corona d’Aragó. Penseu que si hi aneu, podreu disfrutar de més de 3.000 actors vestits amb molt de gust, com a l’època renaixentista i de més de 60 espectacles cada dia, diaris, per a totes les edats.  No desaprofiteu l’oportunitat. El tercer cap de setmana de juliol teniu una cita a Tortosa. Impossible detallar tots els actes que us han preparat. Mireu-vos la web de la festa i al·lucineu!.  El nucli antic, tot ell, serveix de marc privilegiat per aquesta fira. No en va està farcit de palaus, esglèsies, convents i cases nobles. D’elles veureu sortir al carrer, amb les seves millors gales, les famílies poderoses, els procuradors i els artesans i menestrals, per passejar o per vendre al mercat. Allà veureu tots els oficis, participareu de diversos tallers. Escoltareu músics i joglars vinguts de tot arreu, aplaudireu a rabiar tota mena d’espectacles i actuacions de tota mena de grups, que us sorprendran en qualsevol plaça o racó. Veureu desfilades d’exercits de vistosos colors, l’actuació increible dels banderers de Tortosa, que només podreu trobar a Itàlia cosa semblant a ells. Què més us podem dir per fer-vos anar a la ciutat de l’Ebre?. Potser que aquesta fira ha estat declarada d’Interès Turístic Nacional, i ha rebut molts premis i reconeixements. Arribeu-vos fins la gran ciutat del sud de Catalunya, tan desconeguda, disfruteu del cap de setmana de gresca, ideal pels infants, i aprofiteu per descobrir-la.  Tortosa està situada a només 160 kms de Barcelona per l’autopista AP-7, que són un parell d’hores llarges. A Tortosa no podeu deixar de veure la seva Seu, una joia gòtica, magnífica, amb un retaure major impressionant. Volteu pel Call jueu, entreu dins els Reials Col·legis, la millor obra renaixentista de Catalunya. Escaleu el turó, dominant el riu i la ciutat, per veure les vistes des de la Suda, el castell àrab, ara reconvertit en parador de turisme. Deleiteu-vos veien passar l’aigüa mansa de l’Ebre, ara poderòs, ara plàcid, travessant la vila. Si decidiu fer un cap de setmana, o unes petites vacances, sortiu a veure la natura que envolta Tortosa per tot arreu.  El delta de l’Ebre amb els seus espais, els ports de Beseit, amb el mont Caro, un parc natural únic, les viles medievals de Miravet, Arnes, Horta de Sant Joan. O bé gaudiu de les platges de sorra del nostre sud: Alcanar, o l’Ametlla i les seves cales, molt desconegudes encara. Si en sou amants podeu bicicletejar per una de les millors vies verdes d’Espanya. Per dormir a la vila us proposem l’Hotel Corona. Ara bé, caldrà reservar perquè estarà tot ple, molt ple. Perquè hi haurà molta, molta gent. Per dinar probeu d’anar al parc, al restaurant que hi ha al parc, que es diu així, El Parc, Av. Generalitat, 72, 977 444 866. Cuina de mercat, molt cuidada, a preus asequibles. Si us agrada el càmping penseu en l’Ametlla de Mar, un poble prou allunyat de les multituds, que també te bons hotels. Tortosa mereix una visita acurada, amb o sense les seves festes del Renaixement. Visca el sud!.

Podemos afirmar, categóricamente, que las Fiestas del Renacimiento de la villa de Tortosa son la mejor fiesta de recreación histórica que se puede ver con la familia en Cataluña, en España y, quizás en Europa, hoy en dia. Ya veis que apostamos fuerte con nuestra recomendación. Y es que la ciudad de Tortosa se lanza en cuerpo y alma a organizar este evento, que año tras año, gana en actos, prestigio y “savoir faire”. Es muy difícil igualar esta feria. Tortosa recobra todo el esplendor de su mejor pasado, el siglo XVI, cuando era una de las más importantes ciudades de la Corona de Aragón. Pensad que si vais, podréis disfrutar de más de 3.000 actores vestidos con mucho gusto, como en la época renacentista y de más de 60 espectáculos cada día, diarios, para todas las edades. No desaprovechéis la oportunidad. El tercer fin de semana de julio tienen una cita en Tortosa. Imposible detallar todos los actos que les han preparado. Consulten la web de la fiesta y alucinaran. El casco antiguo, todo él, sirve de marco privilegiado para esta feria. No en vano está repleto de palacios, iglesias, conventos y casas nobles. De ellas verá salir a la calle, con sus mejores galas, las familias poderosas, los procuradores y los artesanos y menestrales, para pasear o para vender en el mercado. Allí verán todos los oficios, participarán en los talleres. Escucharéis músicos y juglares venidos de todas partes, aplaudireis a rabiar todo tipo de espectáculos y actuaciones de todo tipo de grupos, que os sorprenderán en cualquier plaza o rincón. Verán desfiles de ejércitos de vistosos colores, la actuación increíble de los abanderados de Tortosa, que sólo podrán encontrar en Italia algo parecido a ellos. ¿Qué más podemos decir para venderos esta feria en la ciudad del Ebro?. Quizas solo que ha sido declarada de Interés Turístico Nacional, y ha recibido muchos premios y reconocimientos. Llegaros hasta la gran ciudad del sur de Cataluña, tan desconocida, disfrutadla este fin de semana. Será ideal para los niños, y podeis aprovechar para descubrir la ciudad. Tortosa está situada a sólo 160 kms de Barcelona por la autopista AP-7, que son un par de horas largas. En Tortosa no se puede dejar de ver su Catedral, una joya gótica, magnífica, con un retablo mayor impresionante. O el Call judío, o los Reales Colegios, la mejor obra renacentista de Cataluña. En el cerro, dominando el río y la ciudad, con magníficas vistas, está la Suda, el castillo árabe, ahora reconvertido en parador de turismo. Deleitarse viendo pasar el agua mansa del Ebro, ora poderoso, ahora plácido, atravesando la villa és toda una ocupación. Si deciden completar allí este fin de semana, o unas pequeñas vacaciones, salgan entonces a ver la naturaleza que rodea Tortosa por todas partes. El delta del Ebro con sus espacios, los puertos de Beceite, con el monte Caro, un parque natural único, las villas medievales de Miravet, Arnes, Horta de Sant Joan. O bien vayan a disfrutar de las playas de arena de nuestro sur: Alcanar, o l’Ametlla y sus calas, muy desconocidas todavía. Si sois amantes de bicicletear, podeis hacerlo por una de las mejores vías verdes de España. Para dormir en el pueblo os proponemos el Hotel Corona. Ahora bien, habrá que reservar porque estará lleno, muy lleno. Porque habrá mucha, mucha gente. Para comer prueben a ir al parque, al restaurante que hay en el parque, que se llama así, El Parque, Av.. Generalitat, 72, 977 444 866. Cocina de mercado, muy cuidada, a precios asequibles. Si os gusta el camping pensad en L’Ametlla de Mar, un pueblo bastante alejado de las multitudes, que también tiene buenos hoteles. Tortosa merece una visita detallada, con o sin sus fiestas del Renacimiento.

Fira de Sant Jaume al Lluçanès


Al mig de la bellíssima comarca natural del Lluçanés, s’hi celebra un cap de setmana de finals de juliol una Fira de Sant Jaume. Aquest aconteixement te lloc al poble de Prats de Lluçanès, que és com una capital de la zona. Aquesta fira és d’aquelles d’abans, amb una part d’artesans, una altra gastronòmica, música, sopar popular, concert, jocs tradicionals, gegants… i tota mena d’actes i activitats per grans i petits. Evidentment no us volem convidar a pujar a Prats només per la fira. El Lluçanes és una comarca bellíssima, que us agradarà sense cap mena de dubte. El mercat tradicional de Sant Jaume és només l’excusa. Ens agrada molt el Lluçanès perquè és una terra molt autèntica, natural, rural i encara ferèstega, desconeguda. Mireu-vos les activitats concretes d’aquest any a la web de l’ajuntament i pugeu a Prats. Us recomanem que, si us agrada l’art, us arribeu fins el monestir de Santa Maria de Lluçà, una petita joia romànica, guapíssima, amb unes pintures murals fabuloses. O que continueu fins a les ribes fresques de la riera de Merlés, amb els seus gorgs aptes pel bany, molt agradables sobretot a l’estiu. A Prats de Lluçanès s’hi va per Vic. Trigareu tot plegat una hora, i una mica més, per l’autovia de l’Ametlla. Per dinar us recomanem dos llocs molt diferents, però que hem gaudit molt. A Prats, a les afores, teniu Cal Quico. Un gran restaurant. Especialitzat noces, bateigs i comunions. Hi va molta gent, però tenen traça a manejar-la tota. És força especial perquè serveixen només un menú únic, sobretot si és dia festiu. A més, és un pèl car, però de bona qualitat. Reserveu perquè està sempre ple. El trobareu a la carretera que va a Sant Quirze. Tel: 93 8508125. A Prats hi ha bons allotjaments. No els hem provat, però tenen fama molt reconeguda. Són Cal Music, que també és un restaurant “Cal Baumer” i hostal rural amb encant: l’hotelet. L’altre restaurant que us voliem recomanar està situat fora de Prats. Però us recomanem molt vivament. Es tracta d’un restaurant ben atípic: La Primitiva.  Just al davant de l’esglèsia de Lluçà. Telf: 93 8530075. És molt rar i contracultural, però us agradarà. Mireu-vos les seves habitacions a la web. Potser heu descobert avui el vostre allotjament rural preferit al Lluçanès, una comarca que val la pena descobrir!.

En medio de la bellísima comarca natural del Lluçanès, se celebra un fin de semana de finales de julio, una Feria de Santiago. Este acontecimiento tiene lugar en el pueblo de Prats de Lluçanès, que es como la capital de la zona. Esta feria es de aquellas de antes, con una parte de artesanos, otra gastronómica, música, cena popular, concierto, juegos tradicionales, gigantes … y todo tipo de actos y actividades para mayores y pequeños. Evidentemente no les queremos invitar a subir a Prats sólo por la feria. El Lluçanes es una comarca bellísima, que les gustará sin lugar a duda. El mercado tradicional es sólo la excusa. Nos gusta mucho el Lluçanès porque es una tierra muy auténtica, natural, rural y todavía agreste, desconocida. Mirad las actividades concretas de este año en la web del ayuntamiento y subiros hasta Prats. Os recomendamos que, si os gusta el arte, os llegueis hasta el monasterio de Santa María de Lluçà, una pequeña joya románica, guapísima, con unas pinturas murales fabulosas. O que sigan hasta las orillas frescas de la riera de Merlés, con sus pozas aptas para el baño, muy agradables, sobre todo en verano. A Prats de Lluçanès se va por Vic. Tardarán todo lo más una hora y media, quizás un poco más, por la autovía de la Ametlla. Para comer os recomendamos dos lugares muy diferentes, pero que hemos disfrutado mucho. En Prats, a las afueras, está Cal Quico. Un gran restaurante. Especializado bodas, bautizos y comuniones. Allí va mucha gente, pero tienen habilidad para manejarla toda. Es muy especial porque sirven sólo un menú único, sobre todo si es día festivo. Además, es un poco caro, pero de buena calidad. Reservad porque está siempre lleno. Lo encontraréis en la carretera que va hasta Sant Quirze. Tel.: 93 8508125. En Prats hay buenos alojamientos. No los hemos probado, pero tienen fama muy reconocida. Son Cal Music, que también es un restaurante “Baumer” y un hostal rural con encanto: el Hotelito. El otro restaurante que os queríamos recomendar está situado fuera de Prats. Pero os lo recomendamos muy vivamente. Se trata de un restaurante bien atípico: La Primitiva. Justo enfrente de la iglesia de Lluçà. Telf: 93 8.530.075. Es muy raro y contracultural, pero os gustará. Mirad sus habitaciones en la web. Quizá habéis descubierto hoy su alojamiento rural preferido el Lluçanès.

Focs de Blanes


Ens agrada Blanes. Molt. I no és un amor sobtat. El pare és de Blanes, i l’àvia també. Des de petit rondem la vila marinera, les platges fantàstiques, la Costa Brava tot just encetada. De Blanes ens agrada tot. Sa Palomera, una roca mítica que s’endinsa dins el blau mediterrà per partir l’inici de la Costa de Barcelona i la de Girona. La badia, petita i coqueta a la que s’obre el poble. El passeig marítim. El petit i escuet barri mariner, i el dalt vila medieval amb l’esglèsia gòtica annexa al palau dels Cabrera, mig enrunat. Les platges del poble, amples i de sorra gruixuda, d’aigües netíssimes. I les cales de fora, com Sant Francesc, familiar i càlida, o més enllà, a mig camí entre Blanes i Lloret, la maravellosa cala doble de Santa Cristina. També els jardins botànics. El Mar i Murtra, amb les flors oloroses, bastit damunt el penyal que albira la vila, o l’amagat jardí “Pinya de Rosa”, farcit de plantes grasses, i cactus. Mireu-vos amb deteniment la web de Blanes, segur que hi trobareu allò que cerqueu, per vosaltres i la canalla. Una ciutat acollidora, platja ideal, restaurants, propostes d’oci familiar. També és molt bonic recòrrer la costa, seguint els camins de ronda, ben conservats i amb racons bellíssims, on descobrireu petites cales amagades i penyasegats de vertígen. Us recomanem també de visitar el castell de Sant Joan, amb l’ermita de Santa Bàrbara propera, al turó del costat. I si parlem de Santuaris i ermites, no dubteu a arribar-vos fins el Vilar, o delectar-vos amb la bellessa grega de l’ermita de Santa Cristina, la que dèiem que tenia als peus una increible cala doble, i una bellíssima esglèsia blanca. Blanes te llocs fantàstics per gaudir i banyar-vos. Però si avui us parlem de Blanes és per convidar-vos al millor castell de focs d’artifici que heu vist, i que mai veureu. Tal i com sona: el millor. Són cinc dies, aquest any del 22 al 27 de juliol, sempre a finals del mes, i sempre a les 23 hores. Tones i tones de coets, palmeres, llums, colors… Indescriptible, no hi han paraules. Les millors pirotècnies del món en concurs internacional. Hi haurà gent, no ho podem negar. Molta gent. Però els focs els tiren des de la Roca Palomera, i des del mar. Es veuen bé des de la platja, des de qualsevol lloc, des de la muntanya de Sant Joan, perfectes!. Per això, malgrat la gentada us diem: aneu-hi abans. Aneu-hi amb tren des de Barcelona, per la línia C1, la de Mataró, un tren cada hora. Dormiu allà. Aparqueu lluny. Però gaudiu, una vegada a la vida d’aquesta experiència total de foc, llum, soroll i fum. Per menjar i per dormir aneu als restaurants, hotels i càmpings de Blanes o LLoret. A Lloret teniu els Guitard Hotels, que aposten pel turisme amb nens. Si voleu quelcom molt i molt exclusiu, aneu al Santa Marta, precisament a Santa Cristina. A Blanes, per dinar o sopar, sempre recomanem el mateix lloc, perquè ens agrada molt: Can Flores, al port. Tot un clàssic. Molt bon peix. Més barateta, però també de tota la vida, de confiança, una fonda de poble d’aquelles d’abans: la Fonda Tarrés, al carrer del Forn, 16, tel: 972.33.02.56. Bons focs de Santa Anna!.

Nos gusta Blanes. Muy. Y no es un amor repentino. Nuestro padre es de Blanes, y la abuela también. Desde pequeños rondamos la villa marinera, las playas, la Costa Brava apenas iniciada. De Blanes nos gusta todo. Sa Palomera, una roca mítica que se adentra en el azul mediterráneo para partir el inicio de la Costa de Barcelona y la de Girona. La bahía, pequeña y coqueta a la que se abre el pueblo. El paseo marítimo. El pequeño y escueto barrio marinero, y el barrio alto, la villa medieval con la iglesia gótica anexa al palacio de los Cabrera, medio en ruinas. Las playas del pueblo, anchas y de arena gruesa, de aguas limpísimas. Y las calas de la afueras, como San Francisco, familiar y cálida, o más allá, a medio camino entre Blanes y Lloret, la maravillosa cala doble de Santa Cristina. También los jardines botánicos. El Mar i Murtra, con las flores olorosas, construido sobre el peñón que vislumbra el pueblo, o el escondido jardín “Pinya de Rosa”, lleno de plantas grasas, y cactus. Mirad con detenimiento la web de Blanes, seguro que encontraréis lo que buscáis, para vosotros y los niños. Una ciudad acogedora, con una playa ideal, restaurantes, propuestas de ocio familiar. También es muy bonito recorrer la costa, siguiendo los caminos de ronda, bien conservados y con rincones bellísimos, donde descubrirán pequeñas calas escondidas y acantilados de vértigo. Os recomendamos también visitar el castillo de San Juan, con la ermita de Santa Bárbara cercana, en la colina del lado. Y si hablamos de Santuarios y ermitas, no duden en acercarse hasta el santuario del Vilar, o deleitarse con la belleza griega de la ermita de Santa Cristina, la que decíamos que tenía asus pies una increíble cala doble, y una bellísima iglesia blanca. Blanes tiene lugares fantásticos para disfrutar y bañarse. Pero si hoy os hablamos de Blanes es para invitaros al mejor castillo de fuegos artificiales que habéis visto nunca, y que nunca vereis. Tal y como suena: el mejor. Son cinco días, este año del 22 al 27 de julio, siempre a finales del mes, y siempre a las 23 horas. Toneladas y toneladas de cohetes, palmeras, luces, colores … Indescriptible, no hay palabras. Las mejores pirotecnias del mundo en concurso internacional. Habrá gente, no lo podemos negar. Mucha gente. Pero los fuegos los tiran desde la Roca Palomera, y desde el mar. Se ven bien desde la playa, desde cualquier lugar, desde la montaña de San Juan, ¡perfectos!. Por eso, a pesar de la multitud les decimos: id. Id en tren desde Barcelona, ​​por la línea C1, la de Mataró, un tren cada hora. Duerman allí. Aparquen lejos. Pero disfrutenlos, una vez en la vida. Disfruten de esta experiencia total de fuego, luz, ruido y humo. Para comer y para dormir pueden escoger los restaurantes, hoteles y campings de Blanes o Lloret. En Lloret tienen los Guitard Hoteles, que apuestan por el turismo con niños. Si quieren algo muy, muy exclusivo, vaya al Santa Marta, precisamente en cala Santa Cristina. En Blanes, para comer o cenar, siempre recomendamos el mismo lugar, porque nos gusta mucho: Can Flores, en el puerto. Todo un clásico. Muy buen pescado. Más baratita, pero también de toda la vida, de confianza, una fonda de pueblo de aquellas de antes: la Fonda Tarrés, en la calle del Forn, 16, tel: 972.33.02.56.

Pitarque


Pitarque és una amagada, recondita, diminuta població del Maestrat de Terol. Si ja aquesta comarca natural, duríssima, bellíssima, és una desconeguda integral, Pitarque és el summum del desconeixement. S’han de tenir moltes ganes per arribar al poble. Ganes de trobar-lo, ganes de conduir, ganes d’aventura familiar. Però la recompensa és bona. En un entorn natural perfectament preservat, inauditament conservat, inmaculat, en una vall petita, s’alça el poblet. Quatre cases de toba. Quatre carrers costeruts i polsosos. Una estampa treta dels segles passats, ancorada en el temps. I malgrat tot, malgrat el que costa arribar-hi, malgrat el destartalament general del lloc, malgrat l’absència notòria del més bàsic dels serveis, malgrat la carretera, malgrat les carreteres infames, que hi porten, us recomanem vivament una excursió a Pitarque. Per ell sol val el viatge. Si hi afegim una volta pel Maestrat, llavors val unes vacances. El principal atractiu de la zona és el naixement del riu Pitarque, a la foto. El Pitarque neix en una surgència kàrstica de primer ordre, en un entorn natural esplèndit, en un canyó de pedra calcària increible. Cal anar-hi a peu. El cotxe s’ha de deixar al poble. Són 4,7 kms. de caminata, una hora llarga. Una sortida per aventurers familiars, ja ho hem dit. Baixeu al riu, i seguiu les indicacions. Sense pèrdua. Els primers dos kilòmetres són en una vall oberta i riallera, amb el riu saltant entre pedres, hortes i arbredes. En trobar l’ermita de la verge de la Peña el paisatge comença a variar. Ens endinsem en un congost i el riu omple gorgs d’aigües netes, cristal·línes, que conviden al bany i la capbusada. El naixement és espectacular, tot i que la millor època de l’any és a finals de primavera i inicis d’estiu, quan més aigua brolla. L’hivern és fred, i l’estiu molt caloròs. Per fer cap a Pitarque, des de Barcelona, teniu dues grans opcions. Anar fins a Tarragona per la AP-7, i d’allà a Alcanyís, via Reus, Falset i Gandesa per la nacional 420 i 232. D’Alcanyís seguir la nacional 211 camí de Terol, i passat Alcorisa, en el creuament on hi ha la Venta de la Pintada, prendre la direcció d’Ejulve, el poble dels pernils, i continuar cap a Cantavieja. Desolació pura. No us espanteu!. Penseu que tot el Maestrat de Terol sencer te només 3700 habitants. Passareu davant els Òrgans de Montoro, una curiositat natural. Veureu  les restes derruïdes de Hostal de La Trucha. Llavors, atenció!. A mà dreta, ben indicat, la carretera d’accés a Pitarque. Des de l’inici és impresionant. Congostos i valls es succeeixen durant els 4 kms. escassos fins el poble. Una altra ruta possible és anar per l’AP-7 fins Vinarós, d’allà a Morella, i de Morella a Cantavieja. Desde aquesta població cal pujar en direcció Fortanete i, abans d’arribar-hi, desviar-se cap a Ejulve i Villarluengo. Passada aquesta darrera localitat, baixareu cap al riu ràpidament i veureu la desviació a mà esquerra. A Pitarque hi ha llocs, humils, senzills, on menjar i dormir. La Fonda de Pitarque, a la plaça del poble, per exemple. També boniques cases rurals, com Casa Pakita, o Casa Felisa, o Casa Molina. Us recomanem aquesta sortida maravellosa, entretinguda, natural, rural, ideal per famílies. Una ruta sense desnivell, al costat del riu Guadalope i del Pitarque. Si voleu passar uns dies de natura en entorns bellíssims, descobriu el Maestrat de Terol: Villarluengo, Cañada, Fortanete, Villaroya, Miravete, Aliaga, Cantavieja, Mirambel o Tronchon. Tots pobles magnífics a pocs kms. de Pitarque. Si voleu dormir a la zona en un hotel de campanetes, aneu al Balfagón, a Cantavieja. Impossible de descriure les encantadores habitacions familiars d’aquest hotel fabulós. Bona taula, molt cuidada. El Maestrat més amagat us espera!.

Pitarque es una escondida, recóndita, diminuta población del Maestrazgo de Teruel. Si  esta comarca natural, durísima, bellísima, es una desconocida integral, Pitarque es el summum del desconocimiento. Se deben tener muchas ganas para llegar al pueblo. Ganas de encontrarlo, ganas de conducir, ganas de aventura familiar. Pero la recompensa es buena. En un entorno natural perfectamente preservado, inauditamente conservado, inmaculado, en un valle pequeño, se alza el pueblo. Cuatro casas de toba. Cuatro calles empinadas y polvorientas. Una estampa sacada de los siglos pasados, anclada en el tiempo. Y sin embargo, a pesar de lo que cuesta llegar, a pesar del destartalamiento general del lugar, pese a la ausencia notoria del más básico de los servicios, a pesar de la carretera, a pesar de las carreteras infames, que hasta allí llevan, les recomendamos vivamente una excursión a Pitarque.  Si añadimos una vuelta por el Maestrazgo, entonces vale por unas vacaciones. El principal atractivo de la zona es el nacimiento del río Pitarque, en la foto. El Pitarque nace en una surgencia kárstica de primer orden, en un entorno natural espléndido, en un cañón de piedra caliza increíble. Hay que ir a pie. El coche se debe dejar en el pueblo. Son 4,7 kms. de caminata, una hora larga. Una salida para aventureros familiares, ya lo hemos dicho. Bajen al río, y sigan las indicaciones. Sin pérdida posible. Los primeros dos kilómetros son en un valle abierto y risueño, con el río saltando entre piedras, huertas y arboledas. Al encontrar la ermita de la virgen de la Peña el paisaje empieza a variar. Nos adentramos en un desfiladero y el río se llena pozas de aguas limpias, cristalinas, que invitan al baño.  El nacimiento es espectacular, aunque la mejor época del año es a finales de primavera e inicios de verano, cuando más agua brota. El invierno es frío, y el verano muy caluroso. Para ir, desde Barcelona, ​​tienen dos grandes opciones. Ir hasta Tarragona por la AP-7, y de allí a Alcañiz, vía Reus, Falset y Gandesa por la nacional 420 y 232. De Alcañiz hay que seguir la nacional 211 camino de Teruel, y pasado Alcorisa, en el cruce donde está la Venta de la Pintada, tomar la dirección de Ejulve, el pueblo de los jamones, y continuar hacia Cantavieja. Desolación pura. ¡No os asustéis!. Pensad que todo el Maestrazgo de Teruel entero tiene sólo 3.700 habitantes. Pasareis ante los Órganos de Montoro, una curiosidad natural. Veréis los restos derruidos de Hostal de La Trucha. Entonces, ¡atención!. A mano derecha, bien indicada, la carretera de acceso a Pitarque. Desde el inicio es impresionante. Desfiladeros y valles se suceden durante los 4 kms. escasos, hasta el pueblo. Otra ruta posible es ir por la AP-7 hasta Vinaroz, de allí a Morella, y de Morella a Cantavieja. Desde esta población hay que subir en dirección Fortanete y, antes de llegar, desviarse hacia Ejulve y Villarluengo. Pasada esta última localidad, bajaréis hacia el río rápidamente y veréis el desvío a mano izquierda. En Pitarque hay lugares, humildes, sencillos, donde comer y dormir. La Fonda de Pitarque, en la plaza del pueblo, por ejemplo. También bonitas casas rurales, como Casa Pakita, o Casa Felisa, o Casa Molina. Les recomendamos esta salida maravillosa, entretenida, natural, rural, ideal para familias. Una ruta sin desnivel, junto al río Guadalope y del Pitarque. Si quieres pasar unos días de naturaleza en entornos bellísimos, descubrid el Maestrazgo de Teruel: Villarluengo, Cañada, Fortanete, Villaroya, Miravete, Aliaga, Cantavieja, Mirambel o Tronchón. Todos pueblos magníficos a pocos kms. de Pitarque. Para dormir en la zona en un hotel de campanillas, vayan al Balfagón, en Cantavieja. Imposible de describir las encantadoras habitaciones familiares de este hotel fabuloso. Buena mesa, muy cuidada.

Les Agudes


Les Agudes és un dels cims més alts del Massís del Montseny, a més de ser el més escenogràfic, el més agut, el més bonic i el més escarpat. La vista des de dalt de les Agudes és senzillament bestial. En un dia clar res no estorba la visió panoràmica de tot el Pirineu, el mar fins Mallorca, i les grans planes d’Osona i el Vallés. És un pic que domarà a la família la sensació d’haver pujat l’Everest, per poc esforç. Un cim que, amb el seu munt de pedres, amb alguna clapa de neu a la primavera, us farà sentir muntanyencs i exploradors sense haver caminat massa estona.  Aquesta ruta d’ascensió es pot fer en cotxe fins allà on us deixin els guardes forestals. Dependrà del dia, festius més malament, i també de l’hora i de la quantitat de vehicles que ja siguin dalt. De tota manera el darrer tram fins al Turó de l’Home, i la pujada final a les Agudes sempre caldrà fer-la a peu. Hi ha moltes maneres de fer l’esxcursió, i això us permetrà diversos circuïts de pujada i baixada, amb nombrosos alicients: vistes, miradors, boscos variats… Pugeu per la que més us agradi, i baixeu per la que us faci més gràcia. Totes són molt boniques. Nosaltres aniríem desde Barcelona, o de Girona, fins a la sortida 11 de l’autopista A-7, i entraríem a la població de Sant Celoni. Aquí només cal seguir les indicacions cap a Santa Fe per la carretera BV-5114. Poc abans d’arribar, a uns 2 kms. i quan ja sou dins la Vall de Santa Fé, vigileu a mà esquerra una pista asfaltada, estreta, que anuncia el Turó de l’Home. Aneu parant per admirar la natura, i arribats al coll, les panoràmiques des dels miradors existents. Bon aparcament. Si heu tingut sort us deixaran arribar fins l’aparcament que hi ha a la falda assolellada del Turó de l’Home, no lluny del seu cim i de l’observatori.  El Turó de l’Home amb 1706 m. d’altitud és el punt més alty del Montseny, però el cim sembla un prat de vaques, amb edificacions i antenes. Molt poc alpí. D’allà mateix surt un camí que en una mitja hora llarga, o una hora, us portarà a les Agudes. Per tornar caldrà refer el camí fins el cotxe, i podeu baixar per la vessant de solei cap al càmping de Fontmartina, molt bonic, amb grans prats per jugar els infants i zones de picnic, o bé cap al poble de Montseny, i les seves cèlebres piscines, i agafar la carretera BV-5301, per anar a Sant Esteve de Palautordera. Si preferiu desfer camí, i retorneu a Santa Fe, trobareu allà el centre d’interpretació del Parc Natural del Montseny, amb bonics audiovisuals, i tota mena de serveis. Si algú es fa càrrec del cotxe, i us fa de taxista voluntari, podeu potser baixar de les Agudes per la via nord, cap a Sant Marçal, bonica ermita i hotelet rural, o cap a l’àrea recreativa de Passavets, a la carretera BV-5114. Atenció: itinerari de baixada molt ràpid, bonic i espectacular, però perillós. Hi ha una tartera. Podeu dinar de picnic a molts llocs: Santa Fe, Sant Marçal, Passavets, Fontmartina… També hi ha molt bons restaurants. Us recomanem perquè els hem provat, La Terrassa de Campins, a l’entrada del poble, a la mateixa carretera de Sant Celoni a Santa Fé (BV-5114), Tel: 938 47 53 29. Aparcament fàcil. Dins Campins mateix, el Maria Rosa. A Santa Fe teniu l’Hotel Santa Fe, Tel: 938 47 50 11, antic i acollidor, amb bona cuina, i l’Avet Blau. Més enllà, en un paratge idílic, el HUSA Sant Marçal, en un antic monestir. També hi ha el clàssic Hotel Sant Bernat on podeu dormir, i menjar, o bé Can Barrina, que és un bonic hotelet amb encant. Tots ells a la carretera de Coll Formic mateix. L’Ou de Reig és un hostalet senzill i casolà del poble de Montseny. Si voleu passar un cap de setmana molt més natural, llavors probeu al càmping de Fontmartina, o al Les Illes. També podeu dormir molt bé en alguna casa rural de la zona: El Porxo de Can Baixeres, o bé la casa rural El Baiés, que es lloga sencera, com també ho fa Can Toni, i ca la Xica. Bona excursió pel Montseny!.

Les Agudes es una de las cimas más altas del Macizo del Montseny, además de ser el más escenográfico, el más agudo, el más bonito y el más escarpado. La vista desde lo alto de las Agudes es sencillamente bestial. En un día claro nada estorba la visión panorámica de todo el Principado, el mar hasta Mallorca, y las grandes llanuras de Osona y el Vallés. Es un pico que dará a vuestra familia la sensación de haber subido el Everest, con poco esfuerzo. Una cumbre que, con su montón de piedras, con alguna mancha de nieve en primavera, les hará sentir montañeros y exploradores sin haber caminado demasiado tiempo. Esta ruta de ascensión se puede hacer en coche hasta donde le dejen los guardas forestales. Dependerá del día, los festivos está peor, y también de la hora y de la cantidad de vehículos que estén arriba. De todas formas el último tramo hasta el Turó de l’Home, y la subida final a las Agudes siempre habrá que hacerlos a pie. Hay muchas maneras de hacer el excursió, y les daremos varios circuitos de subida y bajada, con numerosos alicientes: vistas, miradores, bosques variados … Subid por la ruta que más os guste, y bajad por la que os haga más gracia. Todas son muy bonitas. Nosotros iríamos desde Barcelona, ​​o de Girona, hasta la salida 11 de la autopista A-7, y entraríamos en la población de Sant Celoni. Aquí sólo hay que seguir las indicaciones hacia Santa Fe por la carretera BV-5114. Poco antes de llegar, a unos 2 kms. y cuando ya se está dentro del Valle de Santa Fé, vigilad a mano izquierda una pista asfaltada, estrecha, en que anuncia el Turó de l’Home. Vayan parando para admirar la naturaleza, y llegados al col, vean las panorámicas desde los miradores existentes. Buen aparcamiento. Si han tenido suerte les dejarán llegar hasta el aparcamiento que hay en la falda soleada del Turó de l’Home, no lejos de su cima y del observatorio. El Turó del Hombre con 1706 m. de altitud es el punto más alto del Montseny, pero la cumbre parece un prado de vacas, con edificaciones y antenas. Muy poco alpino. De allí mismo sale un camino que, en media hora larga, o una hora, les llevará a Les Agudes. Para volver habrá que rehacer el camino hasta el coche, y pueden bajar por la ladera de solana hacia el camping de Fontmartina, muy bonito, con grandes prados para jugar los niños y zonas de picnic, o bien hacia el pueblo de Montseny, y sus célebres piscinas, y coger la carretera BV-5301, para ir a Sant Esteve de Palautordera. Si prefieren deshacer camino, regresarán a Santa Fe, y encontrarán allí el centro de interpretación del Parque Natural del Montseny, con bonitos audiovisuales, y todo tipo de servicios. Si alguien se hace cargo del coche, y les hace de taxista voluntario, pueden tal vez bajar de las Agudes por la vía norte, hacia Sant Marçal, bonita ermita y hotelito rural, o hacia el área recreativa de Passavets, en la carretera BV-5114. Atención: itinerario de bajada muy rápido, bonito y espectacular, pero peligroso. Hay una tartera. Pueden comer de picnic en muchos lugares: Santa Fe, Sant Marçal, Passavets, Fontmartina … También hay muy buenos restaurantes. Os recomendamos los que hemos probado, como La Terraza de Campins, en la entrada del pueblo, en la misma carretera de Sant Celoni a Santa Fe (BV-5114), Tel: 938 47 53 29. Aparcamiento fácil. Dentro Campins mismo, el María Rosa. En Santa Fe tienen el Hotel Santa Fe, Tel: 938 47 50 11, antiguo y acogedor, con buena cocina, y el Abeto Azul. Más allá, en un paraje idílico, el HUSA Sant Marçal, en un antiguo monasterio. También está el clásico Hotel San Bernat donde se puede dormir, y comer, o bien Can Barrina, que es un bonito hotelito con encanto. Todos ellos en la carretera de Coll Formic mismo. L’Ou de Reig es un hostalet sencillo y casero del pueblo de Montseny. Si quieren pasar un fin de semana mucho más natural, entonces prueben el camping de Fontmartina, o el Les Illes. También pueden dormir muy bien en alguna casa rural de la zona.