Zadar


zadar

L’antiquísima ciutat de Zadar és una de les més boniques i importants de la costa dàlmata del mar Adriàtic, a Croàcia. És una ciutat màrtir, bombardejada durament durant la segona guerra mundial i també en la darrera guerra dels Balcans. A més fou desafortunadament reconstruida a l’època de Tito. El centre històric, situat en una península rodejada d’aigua com si fos una illa, que era una ciutat medieval amurallada, plena de palaus barrocs, va quedar derruit. Ara està reconstruït i amb uns quants edificis moderns, lletjos. Però també s’ha dotat de grans parcs i espais verds, i places àmplies. I han bastit de nou la major part dels monuments. Tot això fa que la ciutat sigui, malgrat tot, força agraciada. En resum, Zadar és bonica. I està molt ben situada, a igual distància de Zagreb, la capital de Croàcia i de Dubrovnik, la seva vila fetitxe. I te una platja que no està gens malament, a més d’una façana maarítima, amb la famosa Riva, el port antic, o l’orgue marí, que és esplèndida. Diuen, i ho podem comfirmar, que les postes de sol a Zadar son meravelloses. La gent s’aplega a la tarda a viure-les, com un ritual màgic. A més, a pocs kms. de Zadar hi ha reclams turístics com ara Nin, un bonic poblet medieval, amb bones platges i una església molt petita i bonica, un port amb barques com adormides i unes salines. Un xic més enllà, l’illa de Pag, sorprenent, marina, desolada, amb bon formatge i puntes de coixí. A 80 kms. teniu Síbenik, patrimoni de la humanitat. Zadar manté un patrimoni romà interessant, amb un fòrum, i unes quantes esglèsies romàniques impactants, com ara la de Sant Donat, molt xula, la catedral, i altres temples d’altres èpoques. Te museus interessants, com el d’art sacre, en un antic convent, que guarda tresors molt interessants. És molt agradable rodejar tota la ciutat seguint el passeig de mar, la Riva, i arribar fins el final, a la punta del port. No podeu deixar de veure, mai insistirem prou, la posta de sol, un espectacle que atrau turistes a dojo, i el curiós orgue marí que emet sons quan hi piquen les onades, de vegades laments, altres com una gaita. Aparcareu a tot el llarg de la muralla que dona al port i als molls, si no hi ha molta gent. I podreu dormir a bons llocs, alguns una mica cars, o en bons apartaments com ara els Lavandula, on ho hem fet nosaltres, nous i molt bonics, no lluny del centre, i no gaire lluny d’una platja que no estava malament. Per menjar, prop dels apartaments hi ha un bon lloc: el Cuzina, un restaurant a l’aire lliure, mediterrani, grec o italià. A tocar de la platja. Al centre de la ciutat teniu el Bruschetta, fabulós, molt bo,  el Bistro Pjat, molt maco, divertit i acollidor, Zadar Jadera, fantàstic, a tocar de l’absis de l’església de Sant Crisògon. Nosaltres hem sopat al restaurant 2Ribara, molt elegant i bona teca, al centre de la ciutat. També ens va agradar el La Famiglia, un italià amb pizzes, desenfadat.

La antiquísima ciudad de Zadar es una de las más bonitas e importantes de la costa dálmata del mar Adriático, en Croacia. Es una ciudad mártir, bombardeada duramente durante la segunda guerra mundial y también en la última guerra de los Balcanes. Además fue desafortunadamente reconstruida en la época de Tito. El centro histórico, situado en una península rodeada de agua como si fuera una isla, que era una ciudad medieval amurallada, llena de palacios barrocos, quedó derruido. Zadar es muy bonita. Y está muy bien situada, a igual distancia de Zagreb, la capital de Croacia y de Dubrovnik, su ciudad fetiche. A pocos kms. de Zadar hay reclamos turísticos como Sibenik, patrimonio de la humanidad, o Nin, bonito pueblo medieval, pequeño, muy pequeño, con playas de piedras chulas donde las barcas están como dormidas y unas salinas. Zadar mantiene un patrimonio romano interesante, con un foro, y unas cuantas iglesias románicas impactantes, como la de San Donato, muy chula, la catedral, y otros templos de otras épocas. Tiene museos interesantes, como el de arte sacro, en un antiguo convento, que guarda tesoros muy interesantes. Es muy agradable rodear toda la ciudad siguiendo el paseo de mar, la Riva, y llegar hasta el final, en la punta del puerto, para ver la puesta de sol, un espectáculo que atrae a turistas a chorros, y el curioso órgano marino que emite sonidos cuando pican las olas, a veces lamentos, otros como una gaita. A aparcar a todo lo largo de la muralla que da al puerto y los muelles, si no hay mucha gente. Y puede dormir en buenos lugares, algunos un poco caros, o en buenos apartamentos como los Lavandula, donde lo hemos hecho nosotros, nuevos y muy bonitos, no lejos del centro, y no muy lejos de una playa que no estaba mal. Para comer, cerca de los apartamentos hay un par de buenas pizzerías: pizza Gusti, moderna, desenfadada, comida rápida pero bueno, y Pizza Pizzarro, sólo pizza, muy bien, similar a la anterior. En el centro de la ciudad tiene el Bruschetta, fabuloso, muy bueno, el Bistro Pjat, muy bonito, divertido y acogedor, el Zadar Jader, fantástico, junto al ábside de la iglesia de San Crisógono, o el 2Ribara, elegante y buena comida, o La Famiglia, un italiano con pizzas, desenfadado.

The city of Zadar is one of the most beautiful and important of the Dalmatian coast of the Adriatic Sea in Croatia. It is a city heavily bombed during World War II and the last war in the Balkans. Also unfortunately was rebuilt in the time of Tito. The historical center is located on a peninsula surrounded by water like an island, which was a medieval walled city full of baroque palaces. Zadar, however, is beautiful. And it is well placed beetween Zagreb, capital of Croatia and Dubrovnik. Near Zadar there is Sibenik, heritage of humanity, or Nin, beautiful medieval village. Zadar maintains an interesting Roman heritage with a forum, and a few impressive Romanesque churches, such as St. Donat, very cool, the cathedral and other churches. There are interesting museums, such as the Sacred Art, in a former convent, which holds treasures very interesting. It is very nice to surround the entire city along the sea promenade, the Riva. You can sleep here very good, some a little expensive but good on beautiful apartments such as Lavandula, new and beautiful, not far from downtown, and not far from a beach that was not bad. To eat near the apartments there are a couple of good pizzerias: Gusti pizza, modern, casual, fast food but good, and Pizzarra Pizza, just pizza, well, similar to the previous one. At the center of the city have the Bruschetta, fabulous, very good, Uled Bistro, very nice, funny and friendly, the Zadar Jadera fantastic, near the apses of the church of San Crisogono, or 2Ribara, elegant and good food, La Famiglia, an Italian with pizza, relaxed.

La ville de Zadar est une des plus beaux et importants villes de la côte dalmate de la mer Adriatique en Croatie. Lourdement bombardée pendant la Seconde Guerre mondiale et la dernière guerre dans les Balkans. Aussi, malheureusement, a été reconstruit à l’époque de Tito. Le centre historique est situé sur une péninsule entourée par l’eau comme une île, qui était une ville médiévale fortifiée pleine de palais baroques, a été détruite. Zadar c’est belle. Et il est bien placé à égale distance de Zagreb, capitale de la Croatie et Dubrovnik. A quelques kilomètres de Zadar il y a Sibenik, patrimoine de l’humanité, ou Nin, beau village médiéval. Zadar conserve un héritage romain intéressant avec un forum, et quelques impressionnantes églises romanes, comme Saint-Donat, la cathédrale et d’autres églises. Il y a aussi de beaux musées comme ce de l’art sacré, dans un ancien couvent, qui garde des trésors très intéressants. Il est très agréable d’entourer toute la ville le long de la promenade du front de mer, la Riva, et atteindre la pointe du port pour voir le coucher du soleil, un spectacle qui attire beaucoup de touristes. On peut y dormir bien a Zadar, un peu cher. Il y a de bons appartements tels que les Lavandula, non loin du centre-ville, et non loin d’une plage qui n’était pas mal. Pour manger à proximité des appartements il y a un couple de bons pizzerias: pizza Gusti, moderne, décontracté, fast food, mais bons, et Pizzarra Pizza, juste la pizza, bien, semblable à la précédente. Au centre de la ville il y a la Bruschetta, fabuleux, très bon, ou le Bistro, très agréable, drôle et sympathique, le Zadar Jadera fantastique, près de l’abside de l’église de San Crisogono ou 2Ribara, élégant, La Famiglia, un italien à pizza.

Gougane Barra


Si aneu un estiu, o unes vacances de Nadal o Setmana Santa, a visitar la fabulosa illa d’Irlanda, no us oblideu de fer una ullada al bellíssim llac de Gougane Barra, amb el seu antiquíssim cenobi troglodita. No és que sigui una atracció majúscula però l’entorn és molt bonic i veureu un dels assentaments més antics coneguts a l’illa. Hi ha molts camins que fan la volta al llac o s’endinsen en el bosc, que està declarat com a parc natural nacional, o permeten llarges caminades pels turons de la zona. Tot és molt calmat, verd i relaxant. Gougane Barra està proper a Cork i no lluny de la platja, en concret del bonic poblet mariner de Bantry, a la badia del mateix nom, on podeu anar a veure dofins, una atracció que els vostres infants no es poden perdre. A Gougane Barra trobareu l’hotel del mateix nom, que no està gens malament i on, ens han dit, es menja molt bé. Està just al costat del llac, prop de l’oratori i al costat de l’aparcament. També trobareu una cafeteria, la Cronin’s.  Podeu incloure Gougane Barra en una visita a Irlanda, si aneu de Cork a Kenmmare, o feu un volt per la carretera salvatge de l’Atlàntic.

Si vais durante un verano, o unas vacaciones de Navidad o Semana Santa, a visitar la fabulosa isla de Irlanda, no os olvideis de echar un vistazo al bellísimo lago de Gougane Barra, con su antiquísimo cenobio troglodita. No es que sea una atracción mayúscula pero el entorno es muy bonito y vereis uno de los asentamientos más antiguos conocidos en la isla. Hay muchos caminos que dan la vuelta al lago o se adentran en el bosque, que está declarado como parque natural nacional, o permiten largas caminatas por las colinas de la zona. Todo es muy calmado, verde y relajante. Gougane Barra está próximo a Cork y no lejos de la playa, en concreto del bonito pueblo marinero de Bantry, en la bahía del mismo nombre, donde podrá ir a ver delfines, una atracción que sus niños no se pueden dejar perder. En Gougane Barra encontrarán el hotel del mismo nombre, que no está nada mal y donde, nos han dicho, se come muy bien. Está justo al lado del lago, cerca del oratorio y al lado del aparcamiento. También encontrarán una cafetería, la Cronin’s. Puede incluir Gougane Barra en una visita a Irlanda, si vais de Cork a Kenmmare, o dais una vuelta por la carretera salvaje del Atlántico.

If you are a summer holidays visiting the fabulous island of Ireland, you may not forget to go to the beautiful lake of Gougane Barra, with its ancient monastery. It’s not a great attraction but the environment is very beautiful and you’ll see the oldest settlement known on the island. There are many ways to walk around the lake or to walking into the forest, which is declared a natural park. Everything is very calm, green and relaxing. Gougane Barra is very close to Cork and not far away from the beach, the beautiful village of Bantry, in the bay of the same name, where you can go to see dolphins, an attraction that your children can not miss. A Gougane Barra there is an hotel which is not bad and where you can eat something. It’s right next to the lake, near the chapel and next to the car park. Also there is a café, the Cronin’s. You can include Gougane Barra on a visit to Ireland, going from Cork to Kenmmare, or making the road wild Atlantic.

Si vous êtes en vacances d’été a l’île fabuleuse d’Irlande, vous ne devez pas oublier de visiter le belle lac de Gougane Barra, avec son ancien monastère. Le lieu est très beau. Le lac et la forêt sont déclarées comme parc naturel national. On va pouvoir faire des longues promenades dans les collines de la région. Tout est très calme, verdoyant et reposant. Gougane Barra est trés proche de Cork et non loin de la plage, en particulier de le magnifique village balnéaire de Bantry, dans la baie du même nom, où vous pouvez aller voir les dauphins, une attraction que vos enfants ne peuvent pas manquer. A Gougane Barra on peut y trouver l’hôtel du même nom, ce qui c’est pas mal. Il est juste à côté du lac, près de la chapelle et à côté du parking. Aussi il y a un café, le Cronin.

Santa Maria de Valbuena


valbuena

El preciós monestir de Santa Maria de Valbuena, està situat al costat del riu Duero, a només 40 kms. de Valladolid capital. Es troba en plena zona de la prestigiosa denominació d’orígen vinícola “Ribera de Duero”, i és una joia molt desconeguda. Però encara diríem més. Hi ha interés en que segueixi essent molt desconeguda. Per començar res no indica com arribar a Valbuena de Duero, el municipi a les afores del qual està localitzat el cenobi benedictí. Ni quina carretera agafar. Segona: no te cap pàgina web directa, pròpia del monestir. Cal documentar-se a través de planes accesories. Per sort és la seu de les maravelloses exposicions d’art religiós de Castella anomenades “Las Edades del Hombre“, i aquesta pàgina també el referencia. Santa María de Valbuena és una abadia cistercenca, habitada encara avui per monjos, fundada l’any 1143, per Estefanía de Armengol, filla de Ermengol V, comte català de l’Urgell. Impressiona la puresa de línies de la seva gran església, el bonic claustre, romànic, gòtic i plateresc, o la sala de treball, (a la foto), armònica, perfecta. Està obert de dimarts a diumenge, de 10.15 hores a 13.45 hores. A la tarda de 16 hores a 19.45 hores. Diumenge només al matí. Nadal i Cap d’Any no hi ha visites. L’entrada costa 4 € del 2014, i inclou l’audioguía, pels joves només 3 €, i pels nens menors de 12 anys és gratuïta. La visita és lliure, però n’hi ha de guiades a les 11 del matí, cada dia. Podeu trucar al tel: 983 68 31 59 per informar-vos millor. El fet que encara hi visquin monjos, y que sigui seu de les Edades, fa encara més difícil veure el conjunt monumental. Quan nosaltres hi vàrem anar vam tenir el temps ben just de contemplar l’església. Hi havia missa. Això passa molt sovint. Altres vegades son reunions o trobades. Us donarem un seguit d’indicacions valuoses. Si veniu de Barcelona el millor fora desviar-vos de la N-122 a Peñafiel, (aprofiteu per visitar el seu impressionant castell, i la vila medieval). Aneu per la VA-101 en direcció Pesquera de Duero, ben indicat. Allà seguiu les indicacions cap a Valbuena de Duero, per una carretera local. Atenció a l’indicador, a mà esquerra, per agafar la carretera del monestir. En arribar veureu el lateral de l’església. Aparqueu allà. Aneu fins la portada principal. Està tancada. Continueu endavant. Hi ha una altra porta monumental, l’entrada a l’abadia, sovint tancada també. Continueu endavant. Trobareu una porteta petita, insignificant. Cap rètol. Cap indicació. Obriu-la. És allà. Difícil, oi?. Molta gent ha marxat pensant que estava tot tancat i barrat. Increible la manca d’informació. Si voleu marxar en direcció a Valladolid, o veniu d’aquesta ciutat, llavors el millor serà arribar-se fins Olivares de Duero i creuar el pont sobre el riu, un dels únics que hi ha, per sortir a la localitat de Quintanilla de Onèsimo, on trobareu l’autovia A-11 (N-122). Per menjar i dormir molt bé a la zona us recomanem la Posada Real Fuente de la Aceña, moderna i molt bonica, a Quintanilla.  A Peñafiel hi ha el Convento de las Claras, hotel amb molt d’encant i un spa. També el Ribera de Duero, més convencional. Ambdós tenen bon restaurant. Així mateix hi ha un càmping. Per dinar podeu anar al restaurant Plata, cuina a la brasa, un asador. A Valladolid trobareu tota mena de serveis, hotels, restaurants, el què necessiteu. Nosaltres hem dormit sempre a l’hotel Novotel, ideal per famílies. També hi ha un hotel AC, instal·lat en un antic convent. Pareu a Valbuena en el transcurs d’una excursió familiar, unes vacances de setmana santa, per exemple, per les sobries terres del Duero. Feu una volta per les vinyes i bodegues d’una de les millors denominacions d’orígen del món, la Ribera del Duero. No deixeu de gaudir de Peñafiel, un poble maravellós, dominat per la srva fortalessa, possiblement el millor castell d’Espanya. En un radi de 100 kms, des de Valbuena o Valladolid teniu a l’abast Tordesillas, Medina del Campo, Medina de Rioseco, Simancas, Zamora, Toro, Segovia, Ávila, Salamanca, Cuellar, Peñafiel, Palencia, Olmedo, Coca, Arévalo… per citar només algunes de les més belles ciutats de la península. Bona ruta per la Castella eterna!.

El precioso monasterio de Santa María de Valbuena , está situado junto al río Duero , a sólo 40 kms . de Valladolid capital . Se encuentra en plena zona de la prestigiosa denominación de origen vinícola “Ribera de Duero ” , y es una joya muy desconocida . Pero aún diríamos más . Hay interés en que siga siendo muy desconocida . Para empezar nada indica cómo llegar a Valbuena de Duero , el municipio a las afueras del cual está localizado el cenobio benedictino . Ni qué carretera coger . Segunda : no tiene ninguna página web directa , propia del monasterio . Hay documentarse a través de otras accesorias . Por suerte es la sede de las maravillosas exposiciones de arte religioso de Castilla llamadas ” Las Edades del Hombre ” , y esta página también lo referencia . Santa María de Valbuena es una abadía cisterciense , habitada aún hoy por monjes , fundada en el año 1143 , por Estefanía de Armengol , hija de Ermengol V , conde catalán del Urgell. Impresiona la pureza de líneas de su gran iglesia , el bonito claustro , románico , gótico y plateresco , o la sala de trabajo , ( en la foto) , armónica , perfecta. Está abierto de martes a domingo , de 10.15 horas a 13.45 horas . Por la tarde de 16 horas a 19.45 horas . Domingo sólo por la mañana . Navidad y Año no hay visitas . La entrada cuesta 4 € del 2014, e incluye la audioguía , los jóvenes sólo 3 € , y los niños menores de 12 años es gratuita . La visita es libre , pero hay de guiadas a las 11 de la mañana , cada día . Pueden llamar al tel: 983 68 31 59 para informarse mejor . El hecho de que aún vivan monjes , y que sea sede de las Edades , hace aún más difícil ver el conjunto monumental . Cuando nosotros fuimos tuvimos el tiempo apenas de contemplar la iglesia . Había misa. Esto sucede muy a menudo . Otras veces son reuniones o encuentros . Le daremos una serie de indicaciones valiosas . Si vienen de Barcelona lo mejor fuera desviarse de la N -122 en Peñafiel , (pueden explorar su impresionante castillo , y la villa medieval ) . Vayan luego por la VA -101 en dirección Pesquera de Duero , bien indicado . Allí sigan las indicaciones hacia Valbuena de Duero, por una carretera local . Atención al indicador , a mano izquierda , para tomar la carretera del monasterio . Al llegar verán el lateral de la iglesia. Aparquen por allí. Vayan ahora hasta la portada principal . Está cerrada. Continúen . Hay otra puerta monumental , la entrada a la abadía , a menudo cerrada también. Continúen. Encontrarán una puerta pequeña , insignificante . Ningún rótulo. Ninguna indicación . Abranla . Es allí . Difícil , ¿verdad ? . Mucha gente se ha ido pensando que estaba todo cerrado. Increible la falta de información . Si desean marchar en dirección a Valladolid , o vienen de esta ciudad, entonces lo mejor será llegar hasta Olivares de Duero y cruzar el puente sobre el río , uno de los únicos que hay, para salir a la localidad de Quintanilla de Onésimo , donde encontrarán la autovía A-11 ( N -122 ) . Para comer y dormir muy bien en la zona se recomienda la Posada Real Fuente de la Aceña , moderna y muy bonita, en Quintanilla . En Peñafiel está el Convento de las Claras , hotel con mucho encanto y un spa . También el Ribera de Duero , más convencional. Ambos tienen buen restaurante . Asimismo hay un camping . Para comer pueden ir al restaurante Plata , cocina a la brasa , un asador . En Valladolid encontrarán todo tipo de servicios , hoteles , restaurantes , lo que puedan necesitar. Nosotros hemos dormido siempre en el hotel Novotel , ideal para familias . También hay un hotel AC , instalado en un antiguo convento . Parad en Valbuena en el transcurso de una excursión familiar , de unas vacaciones de semana santa, por ejemplo , por las sobrias tierras del Duero . Dense una vuelta por las viñas y bodegas de una de las mejores denominaciones de origen del mundo , la Ribera del Duero . No dejen de disfrutar de Peñafiel , un pueblo maravilloso , dominado por la su fortaleza , posiblemente el mejor castillo de España . En un radio de 100 kms , desde Valbuena o Valladolid tienen al alcance Tordesillas , Medina del Campo, Medina de Rioseco , Simancas , Zamora , Toro , Segovia, Ávila , Salamanca , Cuellar , Peñafiel , Palencia , Olmedo , Coca , Arévalo … por citar sólo algunas de las más bellas ciudades de la península . Buena ruta por la Castilla eterna.

Luzern / Lucerna


luzern

La bellíssima ciutat de Luzern, Lucerna en català, és una de les més boniques de Suïssa i, pel nostre gust, una de la viles més encantadores d’Europa.  Cert que Suissa és un país molt car, però cal fer un descompte del 20% en els preus, per la relació Euro – Franc, i llavors no agafareu un atac de feridura. A més Suïssa és un paradís per les famílies amb nens i nenes, com nosaltres. La majoria dels hotels tenen habitacions familiars. Hi ha càmpings preciosos, vora llacs i amb gespa assegurada, molts d’ells amb bungalows molt ben equipats. El sistema de transport és magnífic. Podeu anar a qualsevol racó del país en tren, bus o vaixell. De fet els millors racons només són accessibles així. El cotxe està prohibit. Amb el Suiss Pass, o Suiss Card podreu anar a munt i avall del país, durant uns dies, tota la família, només pagant els pares i mares. Els nens viatgen gratis. Les autopistes son magnífiques, les distàncies curtes, les carreteres cuidades, els túnels escurcen camins arreu. I tot gratuït, només pagant 40 FS (32 €) per tot un any de circular pel país. Amb tots aquests avantatges, avui us proposem visitar el cor de Suïssa: Lucerna, el seu casc antic fabulós, el llac i la seva regió. Lucerna és una guapada. Un llac blau, d’aigües transparents, una ciutat medieval enfilada en un dels seus costats, una de més nova a l’altra i un parell de ponts de fusta, amb pintures a les vigues, que us deixarà bocabadats. (A la foto). Aquest és el pont més llarg, una rèplica, perquè l’original es va cremar, però no ho notareu. Admireu les seves esglésies, com ara la dels Jesuites, que alça la seva façana barroca a peu de llac i de pont. Entreu als seus palaus. Però encara el millor de Lucerna és el seu camp i les seves muntanyes, com ara el llac dels quatre cantons, amb els seus encantadors poblets, o els cims impressionants del Pilatus o del Engelberg o el Riggi, tots accessibles en tren de muntanya o cable. Lucerna també és un bon centre per anar més lluny: Zurich, Einsiedeln amb la seva abadia, Zug o la regió d’Interlaken són a poc més d’una hora, com Berna, com Basilea. A Lucerna podeu menjar com reis. Cuina alemana, salsitxes i productes regionals, en una cerveseria medieval, als baixos de l’ajuntament. No us perdeu la seva cervesa. És la Rathaus Braueri, la cerveseria de l’ajuntament. Típica i agradable. Si us agrada més menjar pizza, o pasta, a tocar teniu La Fenice. Bon restaurant italià. D’hotels no n’hi manquen. A la ciutat nova trobareu el Continental, que està molt bé. Una mica més allunyat està el Cascada, molt modern i xulo, però car també, i encara més lluny, a l’altra riba del llac el Paix. Preus alts, com a tota Suissa.  Dins la ciutat antiga els preus es desorbiten, però per mirar l’Hotel des Balances encara no cobren. Nosaltres hem estat al Ibis Butget, a tocar de l’estació, baratet pels estàndars suissos, però molt senzillet, i al bonic càmping Lido de Luzern, a la vora del llac, a uns 2 kms. de la vila antiga. Bona estada a Lucerna, i a Suissa!.

Suiza es un destino maravilloso. Antes era muy caro, carísimo, no se podía ir. Con la llegada del euro, todo ha subido tanto, que ahora Suiza parece incluso asequible. El franco suizo no se ha movido de cotización y vale 100 pelas de las de antes. Por lo tanto 2 € son 3 FS. (Aprox). Por eso hay que hacer un descuento en los precios y aún sale mejor. Además Suiza es un paraíso para las familias con niños, como nosotros. La mayoría de los hoteles tienen habitaciones familiares. Hay camping preciosos con bungalows muy bien equipados. El sistema de transporte es magnífico. Pueden ir a cualquier rincón del país en tren, autobús o barco. De hecho los mejores rincones sólo son accesibles así. El coche está prohibido. Con el Suiss Pass, o Suiss Card puede ir arriba y abajo del país, durante unos días, toda la familia, sólo pagando los papas y mamas. Los niños viajan gratis. Con todas estas ventajas, hoy les proponemos visitar el corazón de Suiza: Lucerna, su lago y su región. Lucerna es bellísima. Un lago azul, una ciudad medieval encaramada en uno de sus laderas, y un puente de madera que os dejará boquiabiertos. (En la foto). Es una réplica porque el original se quemó, pero no lo notareis. Contemple sus puentes, sus iglesias y sus palacios. Pero lo mejor de Lucerna es su campo y sus montañas, como el lago de los cuatro cantones, con sus encantadores pueblos, o las cumbres impresionantes del Pilatus, del Engelberg o el Riggs, todos accesibles en tren de montaña o cable. Lucerna también es un buen centro para ir más lejos: Zúrich, Einsiedeln con su abadía, Zug o la región de Interlaken están a poco más de una hora. Nosotros hemos estado en el camping Lido de Lucerna y hemos comido en la cerveceria de la Rathaus Braueri, en los bajos del ayuntamiento.

Bern / Berna


bern

La capital de la Confederació Helvètica és una petita ciutat, de la mida de Saragossa o València, amb un casc antic bellíssim, declarat patrimoni de la humanitat per la UNESCO. I s’ho mereix. Dalt d’un turó dominant un meandre llarg i rodó del riu Aar, s’aixeca una vila renaixentista i barroca, de carrers amb porxos, ordenats, amb cases totes semblants. Un conjunt exquisit, delicat, que desprèn harmonia. En mig de les teulades aixeca, poderosa, la seva agulla la catedral, Münster, gòtica florida. Tancant els carrers empedrats hi trobareu diverses torres, com ara la del magnífic rellotge astronòmic, el Zytglogge, centre neuràlgic de la vila vella. També son xulíssimes les fonts ornamentals, policromes, que decoren places i carrerons. Un parc amb ossos vius, el símbol de la ciutat, jardins amb roses, miradors, i diversos museus, completen la oferta turística d’una capital suissa que s’ha convertit en un destí molt interessant de turisme familiar. Podeu fer una mirada al Museu Paul Klee, al Kunstmuseum, amb obra pinctórica de totes les èpoques, o al museu de ciències naturals. Tot i que no son res de l’altre món estan prou bé. Berna també és un bon centre d’excursions per conèixer Suissa. Situada a només 40 kms. de Fríburg, una altra ciutat medieval, a 80 kms. de la maravellosa Basilea, a 100 kms. de Luzern, guapíssima vila suissa, o a 120 kms. de Zurich, Berna us obre les portes de, pràcticament, tots els cantons suissos. Més a tocar teniu Biel, Thun, Murten, bonica vila murada medieval, Neuchatel o Solothurn, una vila barroca increible, viles d’art, amb llacs fantàstics. O regions tan encantadores com ara l’Emmental, famosa pels seus paisatges genuïnament suissos i els seus formatges. No gaire més lluny s’aixequen els cims potents dels Alps. A 60 kms. tota la regió d’Interlaken, amb la Jungfrau, Lauterbrunnen, Grindelwald, Frutingen, Simmental, Jaun Pass, amb la neu, les pistes d’esquí i els trens cremallera. Llacs, rius, boscos, estacions d’esquí, i de muntanya. El regne dels esports, vela, rem, natació, bicicleta, senderisme, trineu, patinatge sobre gel, esquiada. A l’estiu verd arreu, a la tardor, una simfonia de colors, i molta, molta neu, més de la que pugueu imaginar, a l’hivern. Suissa és una destinació familiar molt clara, fantàstica, amb atencions particulars pels infants, pensada molt per a ells i elles, pels nostres fills i filles. Suissa està lluny, sí, però no molt. a uns 800 kms. de Barcelona. Fàcil en cotxe des de Barcelona, per autopista tota l’estona, via Grenoble i Ginebra. Suissa és cara, sí, però trobareu bons hotels, amb ofertes per la família, com ara el Novotel de Berna Expo, situat als afores, però ben comunicat amb el centre, per la línia 9 del tram. Aquest Novotel ajunta un Ibis i un Ibis budget. També hi ha hotels d’altres cadenes internacionals, com ara Holiday Inn, per exemple, i molts altres de familiars. Per menjar hi ha molts llocs bons. Prop de l’Expo Bern, i per tant del Novotel, hi ha la Pizzeria Bellavista, a la Bollinguen Strasse, 52. Ens va encantar Da Bucolo, la millor pizzeria de Berna, sense cap mena de dubte, local petit, acollidor. Amthausgasse, 10, al centre de la ciutat. Wein&Sein és un local d’autor, caríssim, en un soterrani de la Munstergasse, 50, a tocar de la catedral. Un sol menú, que no podreu triar. Klosterli, prop del pont on hi ha el fossat dels ossos, a la Klosterlistutz, 16 també està bé. Prop del parlament federal teniu locals on sopar o dinar bé, com el Santa Lucia, o altres. Bona estada a Berna, ideal per unes vacances d’estiu, de setmana santa, o uns bonics nadals blancs!.

La capital de la Confederación Helvética es una pequeña ciudad , del tamaño de Zaragoza o Valencia , con un casco antiguo bellísimo , declarado patrimonio de la humanidad por la UNESCO . Y lo merece. Sobre una colina que domina un meandro largo y redondo del río Aar , se levanta una villa renacentista y barroca , de calles con soportales, ordenados , con casas todas parecidas . Un conjunto exquisito , delicado , que desprende armonía . En medio de los tejados levanta , poderosa , su aguja la catedral, la Münster , gótica florida . Cerrando las calles adoquinadas encontrarán varias torres , como la del magnífico reloj astronómico , el Zytglogge , centro neurálgico de la villa vieja . También son chulísimas las fuentes ornamentales , policromas , que decoran plazas y callejones . Un parque con osos vivos , el símbolo de la ciudad , jardines con rosas , miradores , y varios museos , completan la oferta turística de una capital suiza que se ha convertido en un destino muy interesante de turismo familiar . Pueden ir al Museo Paul Klee , al Kunstmuseum , con obra pinctórica de todas las épocas , o al museo de ciencias naturales. Aunque no son nada del otro mundo están bastante bien . Berna también es un buen centro de excursiones para conocer Suiza . Situada a sólo 40 kms de Friburgo, otra ciudad medieval, a 80 kms . de la maravillosa Basilea , a 100 kms de Lucerna , guapísima villa suiza , o 120 kms de Zurich, Berna os abre las puertas de , prácticamente , todos los cantones suizos . Más cercanas aún estan Biel , Thun , Murten , bonita villa amurallada medieval , Neuchatel o Solothurn , una villa barroca increíble, villas de arte , con lagos fantásticos. O regiones tan encantadoras como el Emmental , famosa por sus paisajes genuinamente suizos y sus quesos . No mucho más lejos se levantan las cumbres potentes de los Alpes . A 60 kms . toda la región de Interlaken , con la Jungfrau , Lauterbrunnen , Grindelwald , Frutingen , Simmental , Jaun Pass , con la nieve , las pistas de esquí y los trenes cremallera . Lagos , ríos , bosques , estaciones de esquí , y de montaña . El reino de los deportes, vela, remo , natación , bicicleta , senderismo , trineo , patinaje sobre hielo , esquiada . En verano verde todo él, en otoño, una sinfonía de colores , y mucha , mucha nieve , mucha más de la que se pueda imaginar , en invierno. Suiza es un destino familiar muy claro, fantástico, con atenciones particulares para los niños, pensada mucho para ellos y ellas , para nuestros hijos. Suiza está lejos , sí, pero no mucho. a unos 800 kms de Barcelona . Fácil en coche, por autopista todo el rato , vía Grenoble y Ginebra . Suiza es cara , sí, pero encontrarán muy buenos hoteles , con ofertas para la familia , como el Novotel de Berna Expo , situado en las afueras , pero bien comunicado con el centro, por la línea 9 del tranvia . Este Novotel esta junto a un Ibis y a un Ibis budget . También hay hoteles de otras cadenas internacionales, como Holiday Inn , por ejemplo , y muchos otros familiares . Para comer hay muchos lugares buenos . Cerca de la Expo Bern , y por tanto del Novotel , está la Pizzeria Bellavista , en la Bollinguen Strasse , 52 . Nos encantó Da Bucolo , la mejor pizzería de Berna , sin duda , local pequeño, acogedor . Amthausgasse , 10, en el centro de la ciudad . Wein & Sein es un local de autor , carísimo , en un sótano de la Munstergasse , 50, junto a la catedral. Un solo menú , que no se puede elegir . Klosterli , cerca del puente donde está el foso de los osos tienen la Klosterlistutz , 16, que también está bien. Cerca del parlamento federal tienen locales donde cenar o comer bien, como el Santa Lucia , u otros . Buena estancia en Berna , ideal para unas vacaciones de verano , de semana santa, o… ¡unas bonitas navidades blancas ! .

Lucerna


lucerna1

Suïssa és un destí maravellós. Abans era molt car, caríssim, no s’hi podia anar. Amb l’arribada de l’euro, tot s’ha apujat tant, que ara Suïssa sembla fins i tot asequible. El franc suís no s’ha mogut de cotització i val 100 peles de les d’abans. Per tant 2 € són 3 FS. (Aprox). Per això cal fer un descompte en els preus i llavors encara surt més bé. A més Suïssa és un paradís per les famílies amb nens, com nosaltres. La majoria dels hotels tenen habitacions familiars. Hi ha càmping preciosos amb bungalows molt ben equipats. El sistema de transport és magnífic. Podeu anar a qualsevol racó del país en tren, bus o vaixell. De fet els millors racons només són accessibles així. El cotxe està prohibit. Amb el Suiss Pass, o Suiss Card podreu anar a munt i avall del país, durant uns dies, tota la família, només pagant els pares i mares. Els nens viatgen gratis. Amb tots aquests avantatges, avui us proposem visitar el cor de Suïssa: Lucerna, el seu llac i la seva regió. Lucerna és bellíssima. Un llac blau, una ciutat medieval enfilada en un dels seus costats, i un pont de fusta que us deixarà bocabadats. (A la foto). És una rèplica perquè l’original es va cremar, però no ho notareu. Admireu els seus ponts, les seves esglèsies i els seus palaus. Però el millor de Lucerna és el seu camp i les seves muntanyes, com ara el llac dels quatre cantons, amb els seus encantadors poblets, o els cims impressionants del Pilatus o del Engelberg o el Riggi, tots accessibles en tren de muntanya o cable. Lucerna també és un bon centre per anar més lluny: Zurich, Einsiedeln amb la seva abadia, Zug o la regió d’Interlaken són a poc més d’una hora. Nosaltres hem estat al càmping Lido de Luzern.

Suiza es un destino maravilloso. Antes era muy caro, carísimo, no se podía ir. Con la llegada del euro, todo ha subido tanto, que ahora Suiza parece incluso asequible. El franco suizo no se ha movido de cotización y vale 100 pelas de las de antes. Por lo tanto 2 € son 3 FS. (Aprox). Por eso hay que hacer un descuento en los precios y aún sale mejor. Además Suiza es un paraíso para las familias con niños, como nosotros. La mayoría de los hoteles tienen habitaciones familiares. Hay camping preciosos con bungalows muy bien equipados. El sistema de transporte es magnífico. Puede ir a cualquier rincón del país en tren, autobús o barco. De hecho los mejores rincones sólo son accesibles así. El coche está prohibido. Con el Suiss Pass, o Suiss Card puede ir arriba y abajo del país, durante unos días, toda la familia, sólo pagando los papas y mamas. Los niños viajan gratis. Con todas estas ventajas, hoy les proponemos visitar el corazón de Suiza: Lucerna, su lago y su región. Lucerna es bellísima. Un lago azul, una ciudad medieval encaramada en uno de sus laderas, y un puente de madera que os dejará boquiabiertos. (En la foto). Es una réplica porque el original se quemó, pero no lo notareis. Contemple sus puentes, sus iglesias y sus palacios. Pero lo mejor de Lucerna es su campo y sus montañas, como el lago de los cuatro cantones, con sus encantadores pueblos, o las cumbres impresionantes del Pilatus, del Engelberg o el Riggs, todos accesibles en tren de montaña o cable. Lucerna también es un buen centro para ir más lejos: Zúrich, Einsiedeln con su abadía, Zug o la región de Interlaken están a poco más de una hora. Nosotros hemos estado en el camping Lido de Lucerna.

Ares del Maestrat


ares

Ares del Maestre ens rep encimbellat dalt d’un inexpugnable tascó. El castell el corona i el poble s’hi arreplega creant una imatge única. Ares ha conservat tot el sabor dels pobles aturats en el temps. És un plaer pels sentits. A més és a la porta del Maestrat, una comarca també única, que no podem deixar de visitar amb els nostres fills. Allà coneixeran com vivia la gent fa molts anys. Sabran què és un riu d’aigües netes, que és el vent i quin sabor tenen les costelles de xai i les verdures. Podeu començar la ruta per Ares. Arribeu-hi des de Barcelona per l’autopista AP-7  fins Alcanar o Vinaròs.  D’allà anirem fins Sant Mateu, poble gran i de serveis que mereix una parada. Seguirem cap a Albocàsser i des d’allí, pujarem cap a Ares del Maestre, per la carretera local que va a Cantavieja. Seguim una ampla rambla, on hi ha coves prehistòriques amb pintures llevantines. Un cop arribem a Ares podrem disfrutar dels seus carrers medievals, les cases, les vistes i gastar mig rodet. Si disposeu de més dies, feu una ruta seguint fins La Iglesuela del Cid, Cantavieja, Mirambel i Morella. Tots aquests llocs són excepcionals, molt bonics, molt diferents de tot el que coneixeu. La terra és aspra, rotunda, salvatge. La gent franca i acollidora. Els hotels i restaurants us ofereixen quantitat, massa de vegades, i qualitat de serveis i de menjar. En aquesta comarca us recomanem allotjar-vos a Cantavieja, a l’hotel Balfagón. Recentment reformat és d’una família que es dedica des de generacions a la restauració. També podeu fer base a Penyíscola, en un dels grans hotels o apartaments, molt econòmics fora de temporada. O bé a Morella, que també té bons hotels, com ara el Palau dels Osset, al Forcall, un hotel situat en un autèntic castell-palau medieval. Veieu-los a la seva web.

Ares del Maestre nos recibe encumbrado sobre su inexpugnable peña. El castillo la corona y el pueblo se recoge a sus pies creando una imagen única. Ares ha conservado todo el sabor de los pueblos parados en el tiempo. Es un placer para los sentidos. Además es la puerta del Maestrazgo una comarca también única, que no podemos dejar de visitar con nuestros hijos. Allí conocerán cómo vivía la gente hace muchos años. Sabrán qué es un río de aguas limpias, que es el viento y qué sabor tienen las costillas de cordero y las verduras. Puede comenzar la ruta por Ares. Llegue a él desde Barcelona por la autopista AP-7 hasta Alcanar o Vinaroz. De allí iremos hasta San Mateo, pueblo grande y de servicios que merece una parada. Seguiremos hacia Albocacer y desde allí, subiremos hacia Ares del Maestre, por la carretera local que va a Cantavieja. Seguimos una ancha rambla, donde hay cuevas prehistóricas con pinturas levantinas. Una vez llegamos a Ares podremos disfrutar de sus calles medievales, las casas, las vistas y gastar medio carrete. Si dispone de más días, haga una ruta siguiendo hasta La Iglesuela del Cid, Cantavieja, Mirambel y Morella. Todos estos lugares son excepcionales, muy bonitos, muy diferentes de todo lo que conoce. La tierra es áspera, rotunda, salvaje. La gente franca y acogedora. Los hoteles y restaurantes ofrecen cantidad, demasiado a veces, y calidad de servicios y de comida. En esta comarca le recomendamos alojarse en Cantavieja, en el hotel Balfagón. Recientemente reformado, es de una familia que se dedica desde generaciones a la restauración. También puede tomar como base  Peñíscola, y alojarse en uno de los grandes hoteles o apartamentos, muy económicos fuera de temporada. O bien en Morella, que también tiene buenos hoteles, como el Palau dels Osset, en el Forcall, un hotel situado en un auténtico castillo-palacio medieval. Vea su web.