Fira d’Àger


Us volem convidar, de nou, a conèixer Àger, una magnífica vila medieval presidida per la seva imponent col·legiata romànica de Sant Pere. Àger te molta història a la seva esquena. És una població important, que encara fou més important durant l’edat mitjana. Domina la seva magnífica vall als peus del Montsec, en el prepirineu català més autèntic. La col·legiata Agustiniana de Sant Pere, en procés de restauració, és una joia del romànic català, sense cap mena de dubte. I és molt poc coneguda, i difícilment visitable. Doncs bé, aquest primer diumenge de desembre, i els dies de la Constitució i de la Puríssima, amb motiu de la Fira d’Àger, hi haurà visites guiades. La Fira te el seu dia fort diumenge, només al matí, amb mostra d’oficis, actuacions, missa solemne… Fora una bona idea anar a passar el cap de setmana, i fins i tot el pont, (qui en tingui), a la vora d’Àger. Si finalment ens feu cas, i us arribeu a Àger, no deixeu passar l’oportunitat de visitar amb els vostres infants el Parc Astronòmic de Catalunya.  Està instal·lat en un marc incomparable, molt adient per l’observació del cel. S’hi puja per un camí, asfaltat, molt ben indicat i disposa d’aparcament suficient. L’entrada te un preu mòdic. No us perdeu la sessió de planetari molt bonic, amb sorpresa final, sobretot a la nit. Els horaris d’estiu duren fins la matinada. També teniu allà mateix l’imponent espadat del Montsec, que ofereix la seva presència aclaparadora als amants de l’excursionisme i del vol sense motor. Mireu-los saltar des de dalt de tot. La ruta del congost de Montrebei, al límit d’Aragó, un camí penjat literalment damunt les aigües turquesa del pantà de Santa Anna, brinda emocions fortes a les famílies amants del senderisme, del kaiac, o que simplement, estimin la natura i vulguin gaudir d’un paisatge inoblidable. Ara bé, és una ruta potent, forta i llarga. Us sugerim que aneu fins Àger per la nova carretera que des de Balaguer s’enfila cap a Òs de Balaguer i les Avellanes. Pareu-vos a visitar el bonic Monestir de les Avellanes, on reposen les restes dels comtes de l’Urgell. A més de delitar-vos amb el seu art gòtic, podreu dinar-hi, molt bé, i dormir-hi, fantàsticament. De fet és un bon lloc per fer-lo centre de la vostra visita a la vall. Si disposeu encara de més dies podeu remuntar el riu Pallaresa, passar el congost de Terradets i visitar l’antiquíssim castell de Mur. No oblideu fer una parada a la Baronia de Sant Oïsme, un poblet medieval minúscul, amb un castell situat en un roc damunt el pantà de Camarasa. Ja veieu que la Vall d’Àger dona per molt. Per dinar us recomanem Casa Xalets, dins Àger mateix. Hi hem dinat fastuosament. Quines amanides de formatge… i quina carn a la brasa. Preus econòmics. Carrer La Font, 7. Tel: 973455296. Ens varen parlar també molt bé de Can Poble, just al davant. Més rústic. També teniu un càmping mític, pioner en el llançament turístic de la comarca, i infinitat de cases rurals i bons hotelets. Ja ho sabeu, visiteu la fira, Àger, el parc astronòmic i rondeu el maravellós Montsec i els seus paratges. Quedareu encantats i bocabadats!.

Os queremos invitar, de nuevo, a conocer Àger, una magnífica villa medieval presidida por su imponente colegiata románica de San Pedro. Àger tiene mucha historia a sus espaldas. Es una población importante, que todavía fue más importante durante la Edad Media. Domina su magnífico valle a los pies del Montsec, en el prepirineo catalán más auténtico. La colegiata Agustiniana de San Pedro, en proceso de restauración, es una joya del románico catalán, sin lugar a dudas. Y es muy poco conocida, y difícilmente visitable. Pues bien, este primer domingo de diciembre, y los días de la Constitución y de la Purísima, con motivo de la Feria de Àger, habrá visitas guiadas. La Feria tiene su día fuerte el domingo, sólo por la mañana, con muestra de oficios, actuaciones, misa solemne …  Quizas fuera una buena idea ir a pasar el fin de semana, e incluso el puente, (quien lo tenga), a Àger. Si finalmente nos hacen caso, y van allí, no dejéis pasar la oportunidad de visitar con los niños el Parque Astronómico de Cataluña. Está instalado en un marco incomparable, muy adecuado para la observación del cielo. Se sube por un camino, asfaltado, muy bien indicado y dispone de aparcamiento suficiente. La entrada tiene un precio módico. No os perdáis la sesión de planetario, muy bonita, con sorpresa final, sobre todo por la noche. Los horarios de verano duran hasta la madrugada. También tienen allí mismo el imponente acantilado del Montsec, que ofrece su presencia abrumadora a los amantes del excursionismo y del vuelo sin motor. Miradlos saltar desde lo alto. La ruta del desfiladero de Montrebei, en el límite de Aragón, un camino colgado literalmente sobre las aguas turquesa del pantano de Santa Anna, brinda emociones fuertes a las familias amantes del senderismo, del kayac, o que simplemente, amen la naturaleza y quieran disfrutar de un paisaje inolvidable. Ahora bien, es una ruta potente, fuerte y larga. Os sugerimos que vayan hasta Àger por la nueva carretera que desde Balaguer sube hacia Òs y Les Avellanes. Parad a visitar el bonito Monasterio de les Avellanes, donde reposan los restos de los condes de Urgell. Además de deleitarse con su arte gótico, podrán comer, muy bien, y dormir, fantásticamente. De hecho es un buen lugar para hacerlo centro de su visita al valle. Si disponen aún de más días pueden remontar el río Pallaresa, pasar el desfiladero de Terradets y visitar el antiquísimo castillo de Mur. No olviden hacer una parada en la Baronía de Sant Oïsme, un pueblecito medieval minúsculo, con un castillo situado en una roca sobre el pantano de Camarasa. Ya veis que el Valle de Àger da para mucho. Para comer os recomendamos Casa Xalets, dentro Àger mismo. Hemos comido fastuosamente. ¡Qué ensaladas de queso … y qué carne a la brasa!. Precios económicos. Calle La Fuente, 7. Tel.: 973455296. Nos hablaron también muy bien de Can Poble, justo en frente. Más rústico. También tienen allí un camping mítico, pionero en el lanzamiento turístico de la comarca, y infinidad de casas rurales y buenos hotelitos. Ya lo sabéis, visitad la feria, Àger, el parque astronómico y rondad por el maravilloso Montsec y sus parajes. ¡Quedaréis encantados!.

Fira de Sant Nicolau a La Vall d’en Bas


De nou, aquest any aprofitant la festa de la Constitució, la fira de Sant Nicolau a la magnífica Vall d’en Bas. Mireu-vos l’entrada: ttp://joanmolar.wordpress.com/2010/11/29/fira-a-la-vall-den-bas/

De nuevo, este año aprovechando la fiesta de la Constitución, llega la fira de Sant Nicolau a la magnífica Vall d’en Bas. Miraros la entrada: https://joanmolar.wordpress.com/2010/11/29/fira-a-la-vall-den-bas/

Cabaces: fira de l’oli


Avui em plau extraordinàriament parlar-vos d’un poble remot, perdut en una comarca remota. Un municipi oblidat, i com a tal, intacte, amb una natura verge. Una terra per descobrir. Estic parlant de Cabacés, un minúscul poblet de la comarca del Priorat, una petita pàtria. Es tracta d’un grapat de cases dalt d’un turó, envoltades d’un paisatge turmentat, complicat, ferèstec. No te res. Res a oferir que sigui espectacular, tret del terreny que l’envolta i les seves cases de pedra, pintades de blanc. Només l’església parroquial, del segle XVII, conserva bona part d’un retaule gòtic de Santa Maria, del segle XV, que podran ser visitats aquest cap de setmana. A les afores comença el millor. Ermites penjades entre el cel i la terra, que recorden, en casolà, els eremitoris grecs. Com l’ermita de Sant Joan, la més propera a la vila. O la molt més espectacular ermita de Sant Roc, petit edifici en una balma, d’estil renaixentista, sota les penyes del Montsant. O el clímax, el paroxisme: la tremenda situació de l’ermita de la Foia, situada a 560 metres d’altitud, al costat d’una font, i en una fondalada que justifica el nom. De veritat que val la pena fer totes les males carreteres que cal fer per arribar a Cabacés per veure aquestes terres, el Montsant, el Priorat i les seves ermites. O el riu Siurana, o el riu Montsant, amb el seu bonic Pont Vell. O les coves sota les balmes, refugi durant les guerres. Creieu-nos si us diem que les muntanyes del Montsant, i el riu del mateix nom, son del millor que hi ha en una comarca, ja de per ella mateixa molt formosa. Un dels més desconeguts racons naturals de Catalunya.  S’arriba a Cabacés tot travessant el Priorat, per Falset, Gratallops, i la Vilella Baixa. S’hi arriba per viure la festa de l’Oli nou, un conreu típic al poble, que omplirà amb una fira temàtica el seu llarg carrer. També visites guiades al molí, al museu, a l’església… animació de carrer per als infants, demostració in situ i en viu de l’elaboració d’oli, amb molta de les olives. També hi haurà dinar popular, a preu super econòmic i servei de guarderia per l’oli que haureu comprat, per no haver-lo de carregar tot el dia. Us proposem descobrir Cabacés amb motiu i amb l’excusa de la festa de l’oli. Però us proposem també, potser, descobrir el Priorat aquest cap de setmana, o aquest Pont de la Constitució. Admireu Siurana dalt del seu cingle increible. Les vistes maravelloses sobre el Monsant. Visiteu la Cartoixa de Scala Dei, excelsa, incomparable ruïna. Gaudiu dels pobles: Poboleda, Gratallops, les Vilelles, Torroja, Porrera, Gratallops, Margalef… Estireu-vos vora el riu Siurana, vora el riu Montsant. Entreu dins les mines de plom de Bellmunt, vora Falset. Gaudiu dels extraordinaris vins d’aquesta noble terra. Dels Priorats, naturalment, però també dels Montsants. Al Priorat teniu molts bons restaurants i allotjaments. De qualitat contrastada. A Cabacés hi ha un restaurant, que potser a tancat, o potser no. A dalt de Siurana podeu dormir a l’hotel rural La Siuranella, molt bonic i acollidor, amb restaurant, molt interessant. O el novíssim Mirador de Siurana, on no hem estat encara, però que fa molt bona pinta. També us recomanem, sobretot per dinar, l’Hostal Populetus, a Poboleda, Tel: 977.82.70.10. Menú molt bo, i bé de preu. Prop d’Scala Dei h ha La Morera del Monsant, i l’hotel Balcó del Priorat, senzill, baratet i ben situat. A Torroja del Priorat ens encanta Cal Compte, una casa rural amb molt de glamour. També és molt bonica l’Abadia del Priorat, un hotel rural amb molt glamour. A Gratallops, hi ha Cal Llop, molt agradable. També agradables Els Pàmpols a Porrera. Finalment, sempre recomanarem a tothom l’Hostal Sport de Falset, un hotel familiar amb molt d’encant, amb una taula excepcional i unes habitacions fantàstiques. A Margalef ens va agradar l’aspecte de ca Calbet, una casa rural amb habitacions i que fa menjars. No us perdeu el Priorat!.

Hoy me complace extraordinariamente hablaros de un pueblo remoto, perdido en una comarca remota. Un municipio olvidado, y como tal, intacto, con una naturaleza virgen. Una tierra por descubrir. Estoy hablando de Cabacés, un minúsculo pueblecito de la comarca del Priorat, una pequeña patria. Se trata de un puñado de casas sobre una colina, rodeadas de un paisaje atormentado, complicado, salvaje. No tiene nada. Nada que ofrecer que sea espectacular, salvo el terreno que lo rodea y sus casas de piedra, pintadas de blanco. Sólo la iglesia parroquial, del siglo XVII, conserva buena parte de un retablo gótico de Santa María, del siglo XV, que podrán ser visitados este fin de semana. En las afueras empieza lo mejor. Ermitas colgadas entre el cielo y la tierra, que recuerdan, en casero, los eremitorios griegos. Como la ermita de San Juan, la más cercana a la villa. O la mucho más espectacular ermita de San Roque, pequeño edificio en una gruta, de estilo renacentista, bajo las peñas del Montsant. O el clímax, el paroxismo: la tremenda situación de la ermita de la Hoya, situada a 560 metros de altitud, junto a una fuente, y en una hondonada que justifica el nombre. De verdad que vale la pena hacer todas las malas carreteras que hay que hacer para llegar a Cabacés para ver estas tierras, el Montsant, Priorat y sus ermitas. O el río Siurana, o el río Montsant, con su bonito Puente Viejo. O las cuevas bajo las grutas, refugio durante las guerras. Creednos si os decimos que las montañas del Montsant, y el río del mismo nombre, son de lo mejor que hay en una comarca, ya de por sí muy hermosa. Uno de los más desconocidos rincones naturales de Cataluña. Se llega a Cabacés atravesando el Priorat, por Falset, Gratallops, y la Vilella Baixa. Se llega para vivir la fiesta del Aceite nuevo, un cultivo típico en el pueblo, que llenará con una feria temática su larga calle. También visitas guiadas al molino, el museo, en la iglesia … animación de calle para los niños, demostración in situ y en vivo de la elaboración de aceite, con molida de las aceitunas. También habrá comida popular, a precio super económico y servicio de guardería para el aceite que habreis comprado, para no tener que cargar todo el día con él. Os proponemos descubrir Cabacés con motivo y con la excusa de la fiesta del aceite. Pero os proponemos también, quizás, descubrir el Priorat este fin de semana, o este Puente de la Constitución. Admiren Siurana en lo alto de su risco increíble. Las vistas maravillosas sobre el Monsant. Visitad la Cartuja de Scala Dei, excelsa, incomparable ruina. Disfruten de los pueblos: Poboleda, Gratallops, las Vilella, Torroja, Porrera, Gratallops, Margalef … Túmbense cerca del río Siurana, junto al río Montsant. Entren dentro de las minas de plomo de Bellmunt, cerca Falset. Disfruten de los extraordinarios vinos de esta noble tierra. De los Prioratos, naturalmente, pero también de los Monsant. En el Priorat tiene muchos y buenos restaurantes y alojamientos. De calidad contrastada. En Cabacés hay un restaurante, que tal vez haya cerrado, o quizás no. En Siurana pueden dormir en el hotel rural La Siuranella, muy bonito y acogedor, con restaurante, muy interesante. O en el novísimo Mirador de Siurana, donde no hemos estado todavía, pero que tiene muy buena pinta. También os recomendamos, sobre todo para comer, el Hostal Populetus, en Poboleda, Tel.: 977.82.70.10. Menú muy bueno, y bien de precio. Cerca de Scala Dei, en La Morera del Monsant, está el hotel Balcón del Priorat, sencillo, baratito y bien situado. En Torroja del Priorat nos encanta Cal Compte, una casa rural acogerdora. También es muy bonita la Abadía del Priorat, un hotel rural con mucho glamour. En Gratallops, teneis Cal Llop, muy agradable. También agradables Los Pàmpols en Porrera. Finalmente, siempre recomendaremos a todos el Hostal Sport de Falset, un hotel familiar con mucho encanto, con una mesa excepcional y unas habitaciones fantásticas. En Margalef nos gustó el aspecto de cada Calbet, una casa rural con habitaciones y que hace comidas. ¡No os perdáis el Priorato!.

Embid


A l’Aragó, plantat dominant una extensa i inacabable planura s’alça el castell d’Embid. Ens vàrem veure obligats a parar-hi, tot i que desconeixíem la seva existència. La seva insultant silueta, desafiant, poderosa, ocupava el nostre camp de visió. Es veia a kms. lluny, des de la carretera CM-213, la que va de Daroca a Molina. El petit poble d’Embid queda a tocar de la fortificació, als seus peus. El castell està restaurat, molt ben restaurat, amb gust. I dona als infants una idea perfecta del que és una fortalessa medieval de frontera. L’accés és facilíssim, per dins els carrers de la vila, i podeu aparcar al davant mateix. Al costat hi ha l’església de Santa Catalina, renaixentista, simple, senzilla, del XVI, amb un atri elegant. Dins, conserva altars de gran bellessa. El municipi és un cop de puny. Cases de pedra, adustes, ferrenyes, dures, com la mateixa terra, com el clima d’aquesta planície elevada i oberta a tots els vents. Hi ha algunes cases fortes destacables amb portes adovellades. Són quatre cases només, amb un senyor castell, una notable església i una ermita al costat del naixent riu Piedra. No us aconsellaríem una anada fins tant lluny només per veure Embid, és clar. Però si mai feu una ruta per la zona, llavors no podeu deixar de veure aquesta joia. I la zona te molts motius per anar-hi a fer un volt. Daroca és una ciutat medieval que conserva les seves muralles, temples i palaus. De Daroca podeu anar a la llacuna de Gallocanta, un paradís de les aus, a sentir cantar i veure volar les grulles, a la tardor. Espectacle increïble!. Si sou a Gallocanta esteu a 4 kms. d’Embid per la carretera que porta a Molina d’Aragón. Una altra vila feudal amb castell espectacular i muralles. Esglésies, palaus… no falta res. I la natura… fabulosa. Teniu per allà el riu Piedra, amb les seves desconegudes “Hoces”, i el monestir de Piedra, molt turístic. També la possibilitat de veure l’Alto Tajo, regió inaccessible abans i verge ara encara. I Calatayud. Bé, com veieu, aquesta terra mereix un pont, o unes petites vacances. Si hi aneu, en veure el castell d’Embid, atureu un moment el cotxe. Val la pena. Per dinar podeu fer-ho a Molina on hi ha molts llocs. Nosaltres varem menjar al bar del Casino La Amistad, carrer Adarves, 10, Tel: 949832145. Ubicat en un palau, ple de gent i de vida, sorollós i decadent. Hi trobareu fantàstiques tapes, plats i platillos, un menú, a preu de riure, senzill però saborós. Més car, i més sofisticat, però molt bo, és El Castillo, al carrer San Felipe, 1, Tel: 949 83 05 19.  ‎ També podeu dinar bé als pobles que envolten la llacuna de Gallocanta: a Bello, a Tornos, on hi ha un hostal que ens va semblar prou interessant: Hostal Las Grullas, o una mena dalberg: l’Allucant, al poble de Gallocanta.  Finalment també hi ha Daroca, per exemple l’Hotel Cienbalcones, al centre de la vila. Si voleu més hotels haureu d’allotjar-vos a Saragossa, a l’Hotel Fernando II, per citar-ne un on dormim sovint, ideal per a les famílies. Ja ho sabeu!.

En Aragón, dominando una extensa e inacabable llanura se alza el castillo de Embid. Nos vimos obligados a parar, aunque desconocíamos su existencia. Su insultante silueta, desafiante, poderosa, ocupaba nuestro campo de visión. Se veía a kms. lejos, desde la carretera CM-213, la que va de Daroca a Molina. El pequeño pueblo de Embid queda junto a la fortificación, a sus pies. El castillo está restaurado, muy bien restaurado, con gusto. Y da a los niños una idea perfecta de lo que es una fortaleza medieval. El acceso es facilísimo, por dentro las calles de la villa, y se puede aparcar delante mismo. Al lado está la iglesia de Santa Catalina, renacentista, simple, sencilla, del XVI, con un atrio elegante. Dentro, conserva altares de gran belleza. El municipio es una cucada. Casas de piedra, adustas, duras, como la misma tierra, como el clima de esta planicie elevada y abierta a todos los vientos. Hay algunas casas fuertes destacables con puertas adinteladas. Son cuatro casas sólo, con un señor castillo, una notable iglesia y una ermita junto al naciente río Piedra. No aconsejaríamos una ida hasta tan lejos sólo para ver Embid, claro. Pero si nunca haceis una ruta por la zona, entonces no se puede dejar de ver esta joya. Y la zona tiene muchos motivos para ir a dar una vuelta. Daroca es una ciudad medieval que conserva sus murallas, templos y palacios. De Daroca se puede ir a la laguna de Gallocanta, un paraíso de las aves, a oír cantar y ver volar las grullas, en otoño. ¡Espectáculo increíble!. Si estais ya en Gallocanta, entonces estais a 4 kms. de Embid por la carretera que lleva a Molina de Aragón. Otra villa feudal con castillo espectacular y murallas. Iglesias, palacios … no falta nada. Y la naturaleza … fabulosa. Tenéis por ahí el río Piedra, con sus desconocidas “Hoces”, y el monasterio de Piedra, muy turístico. También la posibilidad de ver el Alto Tajo, región inaccesible antes y virgen ahora todavía. Y Calatayud. Bueno, como veis, esta tierra merece un puente, o unas pequeñas vacaciones. Si vais, al ver el castillo de Embid, detened un momento el coche. Vale la pena. Para comer se puede hacer en Molina donde hay muchos lugares. Nosotros comimos en el bar del Casino La Amistad, calle Adarves, 10, Tel.: 949832145. Ubicado en un palacio, lleno de gente y de vida, ruidoso y decadente. Hay fantásticas tapas, platos y platillos, un menú, a precio de risa, sencillo pero sabroso. Más caro, y más sofisticado, pero muy bueno, es El Castillo, en la calle San Felipe, 1, Tel.: 949 83 05 19. También pueden comer bien en los pueblos que rodean la laguna de Gallocanta: en Bello, en Tornos, donde hay un hostal que nos pareció bastante interesante: Hostal Las Grullas. Finalmente también está Daroca, por ejemplo el Hotel Cienbalcones, en el centro de la villa. Para encontrar más hoteles debereis alojaros en Zaragoza, en el Hotel Fernando II, por citar uno donde nosotros dormimos a menudo, ideal para las familias.

Calaceit / Calaceite


Avui us volem parlar d’un poble, i d’una zona que heu de visitar algun dia, sense excuses. Es tracta de Calaceit, una vila medieval i barroca, sitauda a l’Aragó, però a tocar de Catalunya. La trobareu si seguiu l’autopista AP-7 fins a Reus, i d’allà la carretera N-420 que per Falset i Gandesa porta a Alcanyís i Terol. Calaceit pertany a Terol, però n’està molt lluny, a 183 kilómetres, mentres que de Barcelona n’hi ha 199, i de Reus només uns 80. Calaceit està molt ben situada, amb bones comunicacions amb tota la seva comarca, que inclou pobles tan bonics com ara Cretes o Vallderores. El Matarranya, o els entorns veïns de la Terra Alta o el baix Aragó, són preciosos, de veritat. Pobles encantadors, natura verge i descans assegurat.  Calaceit està enclavat a mig aire d’un turó, escalonat de dalt fins la carretera. És una vila medieval, amb places i portals, però encara més una vila barroca, amb una església espectacular i unes capelles que ens tenen el cor robat. De fet, tot el casc urbà està declarat conjunt d’interès històric artístic. És preciosa la plaça major, anomenada també del Sitjar, que podeu veure a la foto. Aquí està l’edifici renaixentista de l’ajuntament. Però, com us hem dit, el que ens entusiasma són les úniques i originals capelles que són portals. N’hi ha a cada extrem del poble. La de la verge, de Sant Antoni, o la del Pilar. També son magnífiques les cases fortes, moltes amb escuts, sobretot les del carrer de Maella. La Casa Moix està reproduïda, fins i tot, al Poble Espanyol de Barcelona. A dalt d’un turó proper no heu de deixar de visitar el molt instructiu poblat ibèric de San Antonio, pel nostre gust el millor d’Espanya, amb dos nuclis i la seva muralla amb el fossat. Impressionant. Ja podeu veure que Calaceit ens agrada!. Per acabar-ho d’arrodonir, aquesta vila te boníssims allotjaments per passar aquí un cap de setmana o pont. Recomanem vivament l’Hotel del Sitjar, un establiment amb molt d’encant, al bell mig del poble, que pertany a la prestigiosa cadena Rusticae. Naturalment no és barat però tampoc abusiu, vist el què ofereix. També és encantador l’Hotel Cresol, amb les magnífiques habitacions que prenen el nom de varietats d’olivera, una cosa molt adequada en un poble on l’oli és boníssim. Tampoc no es queda enrrera pel que fa a ambient càlid i bones cambres l’Hotelet rural del Mas del Rei, al mig del camp, però proper a Calaceit. Bona cuina. Indescriptiblement bonics son els tres apartaments rurals de La Casa del Almudí, decorats amb gust i amb tots els serveis imaginables. Ideals per famílies, fins i tot molt grans. O, en el mateix estil i qualitat, Lo Raconet de la Plaça proposa també uns apartaments alegres i equipats. No podeu dir que no hi ha oferta turística, i ben bona, en aquest petit poble de l’Aragó!. Pel que fa a dinar a Calaceit, també ho tenim super fàcil: La Fonda Alcalà, a la mateixa carretera. De tota la vida. S’hi menja molt bé. Renovada i amb parquing propi. Avinguda Catalunya 47, 4 Tel: 978 85 10 28. Feu de Calaceit el vostre centre d’esxcursions al Matarranya i els Ports. Visiteu les viles artístiques del Baix Aragó, les joies de la medieval Alcanyís. Volteu pel Maestrat i la Terra Alta: pel Parc Natural dels Ports de Beseit, per Beseit mateix, per Horta de St. Joan, per Cretes i LLadó. Admireu l’ajuntament renaixentista d’Arnes. Banyeu-vos als rius increiblement nets de la zona: a l’Algars, al Canaleta. Arribeu-vos a Calaceit, i ja ens direu que us han semblat el poble, la terra, la gent i la més absoluta tranquil·litat!.

Hoy os queremos hablar de un pueblo, y de una zona que se debe visitar algún día, sin excusas. Se trata de Calaceite, una villa medieval y barroca, sitauda en Aragón, pero junto a Cataluña. La encontraréis si seguís la autopista AP-7 hasta Reus, y de allí la carretera N-420 que por Falset y Gandesa lleva a Alcañiz y Teruel. Calaceite pertenece a Teruel, pero está muy lejos, a 183 kilómetros, mientras que de Barcelona solo hay 199, y de Reus unos 80. Calaceite está muy bien situada, con buenas comunicaciones con toda su comarca, que incluye pueblos tan bonitos como Cretas o Vallderores. El Matarraña, o los entornos vecinos de la Terra Alta o el bajo Aragón, son preciosos, de verdad. Pueblos encantadores, naturaleza virgen y descanso asegurado. Calaceite está enclavado a medio aire de una colina, escalonado desede la carretera. Es una villa medieval, con plazas y portales, pero aún más una villa barroca, con una iglesia espectacular y unas capillas que nos tienen el corazón robado. De hecho, todo el casco urbano está declarado conjunto de interés histórico artístico. Es preciosa la plaza mayor, llamada también del Sitjar, que podéis ver en la foto. Aquí está el edificio renacentista del ayuntamiento. Pero, como os hemos dicho, lo que nos entusiasma son las únicas y originales capillas que son portales. Hay en cada extremo del pueblo. La de la virgen, de San Antonio, o la del Pilar. También son magníficas las casas nobles, muchas con escudos, sobre todo las de la calle de Maella. La Casa Moix está reproducida, incluso, en el Poble Espanyol de Barcelona. En lo alto de una colina cercana no se debe dejar de visitar el muy instructivo poblado ibérico de San Antonio, para nuestro gusto el mejor de España, con dos núcleos y su muralla con el foso. Impresionante. ¡Ya podéis ver que Calaceite nos gusta!. Para acabar, decir que esta villa tiene buenísimos alojamientos para pasar aquí un fin de semana o puente. Recomendamos vivamente el Hotel del Sitjar, un establecimiento con mucho encanto, en medio del pueblo, que pertenece a la prestigiosa cadena Rusticae. Naturalmente no es barato pero tampoco abusivo, visto lo que ofrece. También es encantador el Hotel Cresol, con las magníficas habitaciones que toman el nombre de variedades de olivo, algo muy adecuado en un pueblo donde el aceite es buenísimo. Tampoco se queda atrás en cuanto a ambiente cálido y buenas instalaciones el Hotel rural del Mas del Rei, en medio del campo, pero cercano a Calaceite. Buena cocina. Indescriptiblemente hermosos son los tres apartamentos rurales de La Casa del Almudí, decorados con gusto y con todos los servicios imaginables. Ideales para familias, incluso para las muy grandes. O, en el mismo estilo y calidad, Lo Raconet de la Plaza propone también unos apartamentos alegres y equipados. ¡No puede decir que no hay oferta turística, y bien buena, en este pequeño pueblo de Aragón!. En cuanto a comer en Calaceite, también lo tenemos super fácil: La Fonda Alcalá, en la misma carretera. De toda la vida. Se come muy bien. Renovada y con parking propio. Avenida Catalunya 47, 4 Tel.: 978 85 10 28. Hagan de Calaceite su centro de esxcursiones por el Matarraña y los Puertos de Beceite. Visitad las villas artísticas del Bajo Aragón, las joyas de la medieval Alcañiz. Daros unas vueltas por Maestrat y la Terra Alta: por el Parque Natural de los Puertos de Beceite, por Beceite mismo, por Horta de Sant Juan, por Cretas y LLadó. Admirad el ayuntamiento renacentista de Arnes. Báñense en los ríos increíblemente limpios de la zona: el Algars, en Canaleta. ¡Llegaros hasta Calaceite, y ya nos diréis que os han parecido el pueblo, la tierra, la gente y la tranquilidad!.

Pacs del Penedès


Pacs del Penedés és un petit poble situat a tocar de Vilafranca del Penedés, a menys d’una hora de cotxe per l’autopista AP-7 i AP-2, des de Barcelona. Situada al bell mig de la comarca del vi per excel·lència, Pacs és la seu de moltes i rellevants empreses dedicades a l’enologia. Per això no és gens extrany que facin una festa de la verema, a finals de novembre. Si hi aneu, a més de música, gresca i altres actes festius, podreu visitar el nucli antic de Pacs, situat al barri de la Rectoria, amb la plaça Major, d’aire medieval. Però sense cap mena de dubte el millor de Pacs son les seves bodegues. Com les del petit cava Colet, refinat i deliciós, o el encara menys conegut Xarmada o el fresc i agradable Pares i Baltà. Però si hi aneu en família, la bodega estrella serà  la casa Torres, arxiconeguda. Que te la seu central a Pacs, (a la foto), precisament. Organitzen una visita guiada, amb un audiovisual interessant, sobre la historia de la família Torres i del celler, i es passà després per un túnel multimèdia després, i s’acaba muntats a dalt d’un trenet, (que farà les delícies de la canalla), tot recorrent les vinyes del Mas La Plana. Per descomptat hi ha visita a les instal·lacions i una copa de vi, pels pares i mares, avis i tiets. Dura una hora, i no és gratuïta. Arriveu-vos a Pacs aquest cap de setmana, i si no voleu veure la festa de la verema, ni les bodegues del poble, escolliu una altra destinació dins les terres mediterrànies de l’Alt Penedés, que amb la tardor i les vinyes daurades estan magnífiques. Podeu dormir a Cal Santi, una casa rural excepcional, o triar-ne qualsevol altre de les moltes Masies del Penedés. De restaurants n’hi ha un munt també. A Pacs, dalt d’un turonet, el Cim, per exemple, amb bona anomenada. Una bona opció de sortida familiar!.

Pacs del Penedés es un pequeño pueblo situado cerca de Vilafranca del Penedés, a menos de una hora de coche por la autopista AP-7 y AP-2, desde Barcelona. Está en el centro de la comarca del vino por excelencia. Pacs es la sede de muchas y relevantes empresas dedicadas a la enología. Por eso no es nada raro que hagan una fiesta de la vendimia, a finales de noviembre. Si vais, además de música, jolgorio y otros actos festivos, podreis visitar el casco antiguo de Pacs, situado en el barrio de la Rectoría, con la plaza Mayor, de aire medieval. Pero sin duda lo mejor de Pacs son sus bodegas. Como las del pequeño cava Colet, refinado y delicioso, o el menos conocido Xarmada o el fresco y agradable Pares y Baltà. Pero si vais en familia, la bodega estrella será la casa Torres, archiconocida. Que tiene su sede central en Pacs, (en la foto), precisamente. Organizan una visita guiada, con un audiovisual interesante, sobre la historia de la familia Torres y de la bodega, pasando después por un túnel multimedia y acabando montados en un trenecito, (que hará las delicias de los niños), recorriendo las viñas del Mas La Plana. Por supuesto hay visita a las instalaciones y una copa de vino, para los padres y madres, abuelos y tíos. Dura una hora, y no es gratuita. Todo eso en Pacs este fin de semana. Y si no desea ver la fiesta de la vendimia, ni las bodegas del pueblo, elijan otro destino dentro de las tierras mediterráneas del Alto Penedés, que con el otoño, las viñas doradas están magníficas. Pueden dormir en Cal Santi, una casa rural excepcional, o elegir cualquier otro sitio de las muchas Masías del Penedés. De restaurantes hay un montón también. En Pacs, sobre una colina, está el Cim, por ejemplo, con buena reputación.

Fira’t a Gallecs


Gallecs és un tros de natura salvat de les urpes de l’especulació inmobiliària, encara que hi ha gent que hi viu i no opina el mateix. És un petit paradís a tocar de Mollet. Un entorn rural en una comarca farcida d’autopistes, polígons industrials i edificis. En aquest indret pastoril, arcàdic, s’hi conserva una esglèsia romànica, una riera d’aigua neta, una petita zona d’aiguamolls, una arbreda, quatre cases i ple camps i horts. Doncs bé, en aquest indret remot, però molt proper a Barcelona, Sabadell o Terrassa, trobareu el diumenge, una exposició sobre les diferents varietats de llegums autòctones del Vallès. Podreu veure-les, veure’n les llavors, comprar-ne, assistir a una xerrada sobre el tema, i en el racó Nyam, nyam!, gaudir d’un taller de cuina familiar. Serà molt interessant, perquè fareu galetes amb farina de cigró. A l’hora de dinar, arribarà el Tasta’m: mongeta del ganxet amb cansalada i pa de farina de cigró i crep de fajol amb melmelada de mongeta, acompanyat d’un got de vi, a càrrec del restaurant La Plaça, pel mòdic preu de 3€, de l’any 2011. Si no heu de fer res més aquest diumenge al matí, agafeu la vostra canalla i aneu a Gallecs. Sortint de l’autopista B-30, atenció!: no de l’AP-7, a Mollet Nord. Continueu una estona pel lateral fins que pogueu travessar-la per sota, al lloc indicat Gallecs. O bé pregunteu. Just sota l’autopista s’inicia una pista de sorra, ampla, en bon estat, que en uns 3 kms. us portarà fins l’esglèsia de Gallecs, on es fa la fira. Al carrer mateix de l’esglèsia hi ha aparcament, o bé a l’altra banda de la pista, una esplanada. També hi ha una agrobotiga on comprar productes ecològics produïts a Gallecs. Us recomanem una excursió a peu fins la llacuna que forma la riera, per observar les aus. Un volt per les pollancredes, pels horts. És tot tan bonic, tan intemporal, tan naif…  És com aquells poblats “Amish” americans, on el temps es va aturar. Recordeu que us recomamen d’entrar-hi per la autovia B-30. Única entrada per cotxes. A peu o en bici n’hi ha un parell més. Seguiu la senyalització, està prou ben indicat.

Gallecs es un trozo de naturaleza salvado de las garras de la especulación inmobiliaria, aunque hay gente que vive allí y no opina lo mismo. Es un pequeño paraíso cerca de Mollet. Un entorno rural en una comarca llena de autopistas, polígonos industriales y edificios. En este lugar pastoril, arcádico, se conserva una iglesia románica, un arroyo de agua limpia, una pequeña zona de humedales, una arboleda, campos y huertos. Pues bien, en este lugar remoto, pero muy cercano a Barcelona, ​​Sabadell o Terrassa, encontrarán el domingo, una exposición sobre las diferentes variedades de legumbres autóctonas del Vallès. Podréis verlas, ver las semillas, comprarlas, asistir a una charla sobre el tema, y ​​en el rincón Ñam, ñam!, disfrutar de un taller de cocina familiar. Será muy interesante, porque haréis galletas con harina de garbanzo. A la hora de comer, llegará el Pruébame: judía del ganxet con tocino y pan de harina de garbanzo y crepe de alforfón con mermelada de judías, acompañado de un vaso de vino, a cargo del restaurante La Plaza, por el módico precio de 3 €, del año 2011. Si no habeis decidido aún hacer nada más este domingo por la mañana, tomad los niños y id a Gallecs. Saliendo de la autopista B-30, ¡atención!: No de la AP-7, en Mollet Norte. Continuad un rato por el lateral hasta que podáis atravesarla por debajo, en el lugar indicado Gallecs. O bien preguntad. Justo debajo de la autopista se inicia una pista de arena, ancha, en buen estado, que en unos 3 kms. os llevará hasta la iglesia de Gallecs, donde se hace la feria. En la calle mismo de la iglesia hay aparcamiento, o bien al otro lado de la pista, una esplanada. También hay una agrotienda donde comprar productos ecológicos producidos en Gallecs. Os recomendamos una excursión a pie hasta la laguna que forma el arroyo, para observar las aves. Una vuelta por las choperas, los huertos. Es todo tan bonito, tan intemporal, tan naif … Es como aquellos poblados “Amish” americanos, donde el tiempo se detuvo. Recordad que os hemos recomendado entrar por la autovía B-30. Única entrada para coches. A pie o en bici hay un par más. Sigan la señalización, está bastante bien indicado.

Recordeu: festa a Tona, i fira del joc!


A Tona, al mig de la Plana de Vic, a poc menys d’una hora de Barcelona, hi ha festa per Sant Andreu. Hi ha molts actes que podeu consultar en el programa sencer a la web del municipi. D’entre tots volem destacar una fira ideal per famílies amb nens i nenes. S’anomena Joc-Joc, i és una fira del joc i la joguina diferents. A més, podeu trobar-hi una cita de cotxes clàssics, una recreació, a la plaça major, del dia de St. Andrew’s escocés, amb degustació de cerveses, música i danses celtes, tallers i activitats infantils. El diumenge, fira d’entitats i artesana, el nostre molt recomanat Joc-Joc, la fira de la joguina diferent. Arribeu-vos en algun moment a Tona, un poble agradable, situat a les portes del Montsey, amb moltes possibilitats de passejades. Una vila d’estiueig barceloní, per les seves aigües sulfuroses, a finals del segle XIX.  Aneu a l’ermita de Lurdes, romànica i gòtica. O enfileu-vos al turó de l’antic castell on trobareu l’església de Sant Andreu del Castell. O fins l’ermita de Vilageriu.  Per dinar, si no fa fred, podeu anar al parc Roqueta, espai amb taules i barbacoes. Si voleu dormir podeu fer-ho al seu balneari: el Codina. O també a l’Hotel Aloha, amb bones habitacions i bon restaurant. A Tona, a jugar!.

En Tona, en medio de la Plana de Vic, a poco menos de una hora de Barcelona, hay fiesta por Sant Andreu. Teneis muchos actos que podéis consultar en el programa entero en la web del municipio. De entre todos queremos destacar una feria ideal para familias con niños y niñas. Se llama Joc-Joc (Juego-Juego), y es una feria del juego y el juguete diferentes. Además, puede encontrar una cita de coches clásicos, una recreación, en la plaza mayor, del día de San. Andrew escocés, con degustación de cervezas, música y danzas celtas, talleres y actividades infantiles. El domingo, feria de entidades y artesanal, el joc joc, que és la feria del juguete diferente.  Tona és un pueblo agradable, situado a las puertas del Montsey, con muchas posibilidades de paseos. Una villa de veraneo barcelonés, por sus aguas sulfurosas, a finales del siglo XIX. Vayan hasta la ermita de Lourdes, románica y gótica. O suban la colina del antiguo castillo, donde encontrarán la iglesia de San Andrés del Castillo. O hasta la ermita de Vilageriu. Para comer, si no hace frío, pueden ir al parque Roqueta, espacio con mesas y barbacoas. Si quieres dormir se puede hacer en un balneario: el Codina. O también en el Hotel Aloha, con buenas habitaciones y buen restaurante.

Diada Castellera a Terrassa


Aquest proper cap de setmana, però sobretot el diumenge, si us agraden els castell, les gralles i l’ambient del món casteller, heu de pujar a la vila vallenca de Terrassa, amb la canalla. El dissabte 26 de novembre ja comença la festa, amb una cercavila, a la tarda, pel centre de Terrassa amb grups de cultura popular. Moltes gralles!. Els Minyons aixecaran uns quants castells de vigília, per obrir boca del que passarà l’endemà. A la nit concert per la gent jove. El diumenge 27, ben d’hora al matí, les gralles despertaran la població per anunciar la diada castellera dels Minyons. A mig matí es concentren totes les colles castelleres a la Plaça Vella, i van en cercavila fins el Raval de Montserrat, on hi haurà, una gran diada de castells. A la tarda encara tindran temps per ballar una mica més. Si aneu disposats a passar tot el dia a Terrassa, una bona idea, podreu visitar la Cartoixa de Vallparadís al mateix centre de la ciutat i, al seu voltant, el magnífic parc de Vallparadís, un dels més bonics no ja de la ciutat, sinó de Catalunya. El parc te un riuet, un petit llac, i un tren en miniatura. Hi ha molta gespa, espai per còrrer i una zona de pic-nic. També un curiós indret dedicat a fer experiments de ciències. Molt a la vora del parc, per arrodonir el dia,  podeu visitar el conjunt de les esglésies de l’antiga Egara. Unes esglésies romàniques que son una maravella de primer ordre. Úniques a Catalunya i com n’hi ha poques a Espanya i Europa. Si encara us quedes més temps, podeu arribar-vos fins el Museu de la Ciència i de la Tècnica. Quedareu bocabadats del que hi ha allà dins. Animeu-vos, que Terrassa està a tocar de Barcelona, només a 30 kms. per autovia. També fàcil anar-hi en tren. És com el metro del Vallés. Molta circulació en cada sentit i l’estació és al centre.

Este próximo fin de semana, pero sobre todo el domingo, si os gustan los castillos, las grallas y el ambiente del mundo casteller, debeis subir a Terrassa, con los niños. El sábado 26 de noviembre ya empieza la fiesta, con un pasacalle, por la tarde, por el centro de Terrassa con grupos de cultura popular. Los Minyons levantarán varios castillos de vigilia, para abrir boca de lo que pasará al día siguiente. Por la noche concierto para la gente joven. El domingo 27, bien temprano por la mañana, las grallas despertarán a la población para anunciar la diada castellera de los Minyons. A media mañana se concentran todas las colles castelleres en la Plaza Vieja, y van en pasacalle hasta el Raval de Montserrat, donde habrá una gran fiesta castellera. Por la tarde todavía tendrán tiempo para bailar un poco más. Si vais dispuestos a pasar todo el día en Terrassa, cosa que seria una buena idea, podréis visitar la Cartuja de Vallparadís en el mismo centro de la ciudad y, a su alrededor, el magnífico parque de Vallparadís, uno de los más bonitos no ya de la ciudad, sino de Cataluña. El parque tiene un riachuelo, un pequeño lago, y un tren en miniatura. Hay mucha hierba, espacio para correr y una zona de pic-nic. También un curioso lugar dedicado a hacer experimentos de ciencias. Muy cerca del parque, para redondear el día, se puede visitar el conjunto de las iglesias de la antigua Egara. Unas iglesias románicas que son una maravilla de primer orden. Únicas en Cataluña y como hay pocas en España y Europa. Si aún os queda tiempo, pueden llegarse hasta el Museo de la Ciencia y de la Técnica. Quedareis boquiabiertos de lo que hay allí dentro. Animaros, que Terrassa está muy cerca de Barcelona, ​​sólo a 30 kms. por autovía. También fácil ir en tren. Es como el metro del Vallés. Mucha circulación en cada sentido y la estación está en el centro.

Recordeu: Fira del Bosc i la Terra!


Avui, de nou, us proposem una sortida molt recomanable en tots els aspectes. Es tracta de la fira del bosc i de la terra, a la bellíssima població de Vallgorguina. No és el primer cop que fem aparèixer aquesta bonica festa en aquest bloc. Altres anys ja us hem convidat a anar-hi. Primer per la fira, amb totes les coses que ofereix a la canalla, que son moltes. Després pel poble, molt rústec i rural. Una vila amagada en una vall fresca i amagada, amb molts atractius naturals. Finalment pels voltants, fascinants a la tador. Estareu en ple massís del Parc Natural del Montnegre. I no haureu de conduir molt. Podeu anar a Vallgorgina pel Vallés, per l’autopista AP7, fins a la sortida Sant Celoni i, allà mateix agafar la carretera C-61 en direcció a Arenys de Mar. A mig camí trobareu Vallgorgina. Com és natural també podeu anar-hi per l’autopista C-32, fins Arenys de mar, i pujar cap a Sant Celoni per la C-61, travessant Arenys de Munt. Caldrà pujar la collada de Collsacreu, i baixant-la trobareu Vallgorgina. Com molt bé heu adivinat, això dona peu a fer una ruta circular, que us permetrà recòrrer de dalt a baix la Vall Gorgina, preciosa. Doncs en aquest magnífic entorn s’hi celebra la Fira del bosc i de la terra. Hi haurà mostres d’oficis del bosc i la pagesia. Hi trobareu: cisteller, terrissaire, esmolet i molts d’altres. També tota mena de paradetes d’artesania, productes naturals o gastronòmiques. Menció a banda mereixen els tallers pels nostres infants, molt ben muntats i pensats, com els de ceràmica, cuir, estampació de paper d’aigües, pa, que va agradar molt la nostra filla,  o vidre. Podreu veure també com es feia la construcció d’una carbonera. Hi haurà també passejades en ruc, animació de carrer, batucada i música. Diverses paradetes oferiran esmorzar i dinar, (pagant, és clar).  Tot i que la fira dura tot el cap de setmana, només el diumenge la visitaran els gegants, i només el diumenge podreu veure els aizkolaris bascos tallar els troncs. Una darrera recomanació: arribeu-hi una mica d’hora. Més tard s’omple de gent. I encara que hi ha un bon parquing, la gentada al migdia és tal que es fa difícil, no ja aparcar, sinó transitar pel poble en cotxe, i fins a peu!. Penseu en la possibilitat de, un cop visitada la fira, fer alguna de les esplèndides passejades pel parc natural del Montnegre, amb boscos ferèstecs i frondosos. Si la taverna de la fira no us fa el pes, a Vallgorgina hi ha molts llocs, i bons per dinar, però poden estar reservats i molt plens. Ca La Lola és la típica fonda de poble, a la carretera mateix, n. 22, al centre del poble, Tel: 938 679 006. La Granja La Guina, també a la carretera, al mateix centre, Tel: 938 67 91 17. Ja sortint del poble, camí d’Arenys, trobareu dos grans restaurants de carn a la brassa, amb ampli aparcament i espai per jugar la mainada. Son el Xaramell, tel: 938 679 256 i, sobretot, Can Colomeró. Són restaurants sense etiqueta, de carn a la brasa i all i olí, dels d’abans, amb molt d’espai per a que la canalla cridi i salti. Si no trobeu on dinar, us recomanem que aneu cap a Arenys de Munt. Allà us recomanem L’Era, a l’entrada del poble, però per la banda de baix. També n’hi ha un parell de la vila, o bé a al bonic Santuari de Lourdes, al mig del bosc. Allà us recomanem el Subirants, molt cassolà, de bona brassa. Per cert, Lourdes d’Arenys també és un bon lloc per acabar de passar el dia, on podeu fer carn a la graella. De Vallgorguina, si us sobra temps, també val la pena pujar fins el Santuari del Corredor, al cor del parc natural, per una pista de terra, apta per cotxes. O bé, si esteu cansats, no cal que hi arribeu, però si començar aquesta pista per anar a veure el dòlmen de Pedra Gentil. La Fira de la Terra i el Bosc a Vallgorguina: una bona idea!.

Vallgorguina es una pequeña población a medio camino entre el Vallés y el Maresme, en una vereda fresca y escondida, del macizo del Parque Natural del Montnegre. Es una excursión muy recomendable, de verdad, acercarse hasta este pueblo de pesebre rodeado de naturaleza. Y, además, tan cercano a Barcelona. Son sólo una cincuentena larga de kms. Una hora en coche. Pueden ir por la autopista AP7, hasta Sant Celoni, y de allí en Arenys de Mar. A medio camino encontrarán Vallgorgina. Como es natural también pueden ir por la autopista C-32, hasta Arenys de mar, y subir hacia Sant Celoni por Arenys de Munt. Pasado Collsacreu, un puerto de montaña,  encontrarán Vallgorgina. Esto da pie a hacer una ruta circular, que les permitirá recorrer de arriba abajo el Vall Gorguina, precioso. En este magnífico entorno se celebra la Feria del bosque y de la tierra. Una feria dedicada a los productos naturales, de oficios, gastronómica y de artesanos. Con talleres para niños, carbonera, elaboración de figuras de madera y exposición de herramientas y utensilios del campo, actuaciones musicales en directo, batucada, animación infantil y demostración de tallado de troncos. Vayan hasta Vallgorgina y reviviran el ambiente rural de la Cataluña de siempre. Mucha gente pero buen aparcamiento. Posibilidad de paseos por el parque natural del Montnegre, con bosques salvajes y frondosos. Pueden comer en la misma feria, en dos espacios habilitados, con bar y taberna, o bien picar en alguna de las paradas gastronómicas. En Vallgorgina hay muchos lugares, y buenos para comer, pero pueden estar reservados y muy llenos. Ca La Lola es la típica fonda de pueblo, en la carretera mismo, n. 22, en el centro del pueblo, Tel: 938 679 006. Cranja Guina también en la carretera, en el mismo centro, Tel: 938 67 91 17. Ya saliendo del pueblo, camino de Arenys, encontrará dos grandes restaurantes de carne a la brasa, con amplio aparcamiento y espacio para los niños. Son el Xaramell, tel: 938 679 256 y, sobre todo, Can Colomeró. Son restaurantes sin etiqueta, de carne a la brasa y all i oli, de los de antes, con mucho espacio para que los niños griten y salten. Si no encuentra dónde comer, les recomendamos que vayan hacia Arenys de Munt o Sant Celoni. Mirad los restaurantes recomendados en estas poblaciones en este mismo blog. De Vallgorguina, si sobra tiempo, vale la pena subir hasta el Corredor, y parar a ver el dolmen de Pedra Gentil.

Albarracín


Albarracín, a uns trenta kilómetres de Terol, és una bellíssima ciutat medieval, plena de palaus i de tresors artístics. De fet, ens arriscaríem a dir que, Albarracín és, hores d’ara, la més bonica vila medieval d’Espanya. Per ella, i pels seus entorns, la seva maravellosa comarca. Perquè, a més del nucli urbà propiament dit, mireu on mireu, esplèndits paratges naturals, llocs de somni, us esperen. I ens quedem curts. D’Albarracín ens agrada tot: la seva situació geogràfica, complicada, dalt d’un turó i en les vessants d’un altre, com cavalcant-los. Els seus carrers estrets, costeruts, tortuosos, extrets de l’edat mitjana. La seva catedral, fa anys sense bisbe, en curs etern de restauració, feixuga, lenta, voluntariosa per part d’una fundació exemplar, que treballa amb joves, els ensenya un ofici, i manté oberts un hostal i diverses cases rurals acollidores. Visiteu també el tresor del temple, el seu museu, amb el peix de quars. Atureu-vos a les places que ofereixen vistes inaudites i increibles damunt el riu, damunt una natura verge. La seva unitat de colors, llargament treballada, les taulades de les seves cases fa poc restaurades, les pedres dels palaus, de les cases fortes, dels convents. Albarracín és un tot, és ell, únic i indestriable. És una sensació, un sentiment, una vivència. Te ànima. Aclapara i amanyaga, convida i dona, satisfà. Bona infraestructura turística. Parquings habilitats on deixar el cotxe i passejar sense preses, sempre de pujada, per les rues silencioses, plenes de turistes. La ciutat te diversos hotels. Alguns en palaus impressionants. Alguns ja una mica vells, un xic atrotinats. Cal anar amb compte!. Altres, més petitons, amb caracter i encant: hem dormit i menjat a la Casa de Santiago, que no te habitacions familiars però que és un hotelet petitó. També ens va agradar molt La Posada del Adarve, al capdemunt del poble, a tocar del Portal de Molina. Millor entrar-hi per la carretera del darrera. Tel: 978 70 03 04. Una cucada. Més modern és el Doña Blanca, a les afores, amb parking propi. A molt hotels hi ha bons restaurants, y pels carrers en trobareu molts d’altres, però per menjar bé a Albarracín només teniu un nom: El Rincón del Chorro. Encantador, de cuina regional contundent però elaborada. Una aposta segura. Completeu la visita a Albarracín amb una ruta per la Serrania. Rius frescos, naturalesa en estat pur, penyes potents, barrancs amb pintures prehistòriques. O bé aneu fins Terol, per veure les seves joies del mudejar. O enfileu-vos cap  a l’Alto Tajo, on neix aquest riu, i admireu els seus espais infinits. I, si aneu amb nens, no us perdeu Dinòpolis, on els vostres infants disfrutaran de veritat. Albarracín, l’heu de veure!.

Albarracín, a unos treinta kilómetros de Teruel, es una bellísima ciudad medieval, llena de palacios y de tesoros artísticos. De hecho, nos arriesgaríamos a decir que, Albarracín es, actualmente, la más bonita villa medieval de España. Por ella misma, y por sus entornos, por su maravillosa comarca. Porque, además del núcleo urbano propiamente dicho, mireis donde mireis, descubrireis espléndidos parajes naturales, lugares de ensueño, que os esperan. Y nos quedamos cortos. De Albarracín nos gusta todo: su situación geográfica, complicada, sobre una colina y en las laderas de otra, como cabalgando. Sus calles estrechas, empinadas, tortuosas, extraídas de la Edad Media. Su catedral, hace años sin obispo, en curso eterno de restauración, pesada, lenta, voluntariosa por parte de una fundación ejemplar. El tesoro de su museo, con el pez de cuarzo. Las plazas que ofrecen vistas inauditas y increibles sobre el río, sobre una naturaleza virgen. Su unidad de colores, largamente trabajada, los tejados de sus casas hace poco restauradas, las piedras de los palacios, de las casas fuertes, los conventos. Albarracín es un todo, es él, único e inseparable. Es una sensación, un sentimiento, una vivencia. Tiene alma. Abruma y arrulla, invita y ofrece, satisface. Buena infraestructura turística. Parkings habilitados donde dejar el coche y pasear sin prisas, siempre de subida, por las rúas silenciosas, llenas de turistas. La ciudad tiene varios hoteles. Algunos en palacios impresionantes. Algunos ya un poco viejos, un poco destartalados. ¡Hay que tener cuidado!. Otros, más pequeños, con carácter y encanto: hemos dormido y comido en la Casa de Santiago, que no tiene habitaciones familiares pero que es un hotelito pequeñito. También nos gustó mucho La Posada del Adarve, junto al Portal de Molina. Mejor entrar por la carretera de atrás. Tel: 978 70 03 04. Una cucada. Más moderno es el Doña Blanca, en las afueras, con parking propio. En todos los hoteles hay buenos restaurantes, y por las calles encontraréis muchos otros, pero para comer bien en Albarracín sólo tenemos un nombre: El Rincón del Chorro. Encantador, de cocina regional contundente pero elaborada. Una apuesta segura. Completen la visita a Albarracín con una ruta por la Serranía. Ríos frescos, naturaleza en estado puro, peñas potentes, barrancos con pinturas prehistóricas. O bien vayan hasta Teruel, para ver sus joyas del mudejar. O enfilen hacia el Alto Tajo, donde nace este río, y admiren sus espacios infinitos. Y, si vais con niños, no os perdáis Dinópolis, donde disfrutarán de verdad.

Albarracín, to approximately twenty milles from Teruel, is the a beautiful medieval city, full of palaces and of artistic exchequers. In addition, near it you will discover natural places of dream. The cathedral, the streets, the houses, the stones of the palaces, Albarracín quite it, invites you to the calm walking tour. The city has a lot of hotels with character. The house of Santiago, for example. You can complete your travel visiting Teruel and the Spanish Muslim living under Christian rule, green spaces or Dinòpolis, that your children will enjoy.

Brno


Brno és la capital de Moravia. Un nom evocador per una ciutat carregada d’història, en una regió també carregada d’història. Una regió i una ciutat, però, molt castigades per les guerres i les experiències totalitàries. Brno, no obstant això és una ciutat moderna i dinàmica, que està intentant sortir-se’n. Per exemple, aquí està el circuit de velocitat txec, ho sabeu si us agraden els esports de motor. Si us decidiu a fer un volt per la República Txeca, cosa que seria una idea excel·lent, segur que hi haurà ciutats més boniques que Brno per visitar. Però si podeu feu-hi una ullada, atureu-vos a Brno. Te un casc antic interessant, amb un vell castell, molt sinistre anomenat Špilberg, dalt d’un turó. Fou presó quasi sempre, darrerament en temps dels nazis. Ara és un museu. També hi ha una magnífica catedral barroca, dalt el turó de Petrov,  (a la foto), que està dedicada a Sant Pere i Sant Pau. I un munt de places i carrers plens de botigues modernes i d’edificis històrics, com ara l’ajuntament, del segle XIII, amb torres i campanars. Menció a banda mereixen les esglésies, de tota mena i època, sobretot barroques, escampades per la ciutat. Les afores ofereixen viles com la Tugendhat, de Mies Van der Rohe, patrimoni de la humanitat. La regió de Moravia, camperola, amable i senzilla, també mereix una visita des de Brno. Hi ha diversos pobles, edificis i monuments patrimoni de la humanitat. Podeu començar per Telč, i continuar amb l’església de Sant Joan Nepomucè, de gran devoció a Txèquia, a l’anomenat turó verd de Žďár nad Sázavou. Maravellós també el castell de Kroměříž, amb els seus jardins. Al nord de Moràvia, camí de Polònia, a Olomuc, una gran ciutat morava, trobareu la famosa columna de la Santíssima Trinitat. A Třebíč, el seu barri jueu, i a Litomyšl, el seu bonic castell. Us hem donat prou raons per incloure Brno, i Moràvia en unes vacances a la república Txeca?. Esperem que si!. Per dormir hi ha molts bons hotels al centre de Brno. Autèntics palaus com el Brno Palace Hotel, o el Grand Hotel, a preus impossibles de pensar a Espanya o Europa. Per sort Brno no és Praga. Aprofiteu abans que pugin!. Altres baratets però raonables, com ara el Pegas, l pur centre de la ciutat. Tot Brno està ple de restaurants maravellosos, només us cal escollir. Nosaltres hem dinat al mateix restaurant de l’hotel. Solen ser fantàstics. Però també recordem amb nostàlgia un italià, anomenat precisament Italia bar, al carrer Zámečnická, prop de la plaça principal. Bon servei, bon menjar, no només italià, també Morau i Txec. Personal amable i atent. Preus de riure. Txèquia, un país del centre d’Europa, que cal conèixer!.

Brno es la capital de Moravia. Un nombre evocador para una ciudad cargada de historia, en una región también cargada de historia. Una región y una ciudad muy castigadas por las guerras y las experiencias totalitarias. Brno, sin embargo es una ciudad moderna y dinámica, que está intentando salir adelante. Por ejemplo, aquí está el circuito de velocidad checo, lo sabéis ya si os gustan los deportes de motor. Si os decidís a dar una vuelta por la República Checa, lo que sería una idea excelente, seguro que habrá ciudades más bonitas que Brno para visitar. Pero si podeis parar a darle un vistazo, os gustará. Tiene un casco antiguo interesante, con un viejo castillo, muy siniestro, llamado Spilberg, sobre una colina. Fue cárcel casi siempre, últimamente en tiempos de los nazis. Ahora es un museo. También hay una magnífica catedral barroca, sobre la colina de Petrov, (en la foto), que está dedicada a San Pedro y San Pablo. Y un montón de plazas y calles llenas de tiendas modernas y de edificios históricos, como el ayuntamiento, del siglo XIII, con torres y campanarios. Mención aparte merecen las iglesias, de todo tipo y época, sobre todo barrocas, esparcidas por la ciudad. Las afueras ofrecen villas como la Tugendhat, de Mies Van der Rohe, patrimonio de la humanidad. La región de Moravia, campesina, amable y sencilla, también merece una visita desde Brno. Hay varios pueblos, edificios y monumentos patrimonio de la humanidad. Pueden empezar por Telč, y continuar con la iglesia de San Juan Nepomuceno, de gran devoción en Chequia, en el llamado cerro verde de Žďár nad Sázavou. Maravilloso también el castillo de Kroměříž, con sus jardines. En el norte de Moravia, camino de Polonia, en Olomuc, una gran ciudad morava, encontrarán la famosa columna de la Santísima Trinidad. En Trebic, su barrio judío, y en Litomyšl, su hermoso castillo. ¿Os hemos dado suficientes razones para incluir Brno, y Moravia en unas vacaciones en la República Checa?. ¡Esperamos que si!. Para dormir hay muchos buenos hoteles en el centro de Brno. Auténticos palacios como el Brno Palace Hotel, o el Grand Hotel, a precios imposibles de pensar en España o Europa. Por suerte Brno no es Praga. ¡Aprovechense antes de que suban los precios!. Otros son más baratitos pero razonables, como el Pegas, en el puro centro de la ciudad. Todo Brno está lleno de restaurantes maravillosos, sólo necesitais elegir. Nosotros hemos comido en el mismo restaurante del hotel. Suelen ser fantásticos. Pero también recordamos con nostalgia un italiano, llamado precisamente Italia bar, en la calle Zámečnická, cerca de la plaza principal. Buen servicio, buena comida, no sólo italiano, también Moravo y Checo. Personal amable y atento. Precios de risa.

Festa de l’oli nou a Riudoms


Riudoms és una vila propera a Reus. Aquest cap de setmana de novembre celebren una Fira de l’oli nou. No son una cosa rara ni una excepció. Mitja Catalunya celebra aquests dies festes de l’oli nou. A quasi totes les cooperatives del camp de Tarragona i Lleida se’n fan. Es una tradició antiga, molt festiva. Una matinal, normalment un esmorzar, serveix per a donar la benvinguda a l’Oli Nou de la temporada. En el cas de Riudoms es un oli boníssim, denominació d’orígen Siurana. L’esmorzar popular començarà a les 9 del matí, i s’allargarà fins a les 11. Hi ha pa torrat, botifarra, o llangonissa crua, com dien per allà baix, cansalada i arengades. Tot regat amb oli novell, pura oliva exprimida. Font de antioxidants, de salut. Tothom el podrà tastar i comprar, si li agrada. Hi haurà trobada de plaques de cava, i actuació dels gegants, però no és una festa essencialment infantil. És familiar. Riudoms es troba molt ben comunicat per l’autopista AP7, que heu de deixar en la sortida 34, per anar en direcció Reus-Alcañiz per la T-11, la carretera que uneix Reus i Tarragona.  Sortiu pel desviament Reus-Misericòrdia-Riudoms, ben indicat, i fareu cap al poble. A més de la fira, i de la vila mateixa, interessant, amb els seus carrers de traçat medieval, la zona permet diverses excursions molt agradables, poc conegudes, fora de les rutes turístiques habituals. Us recomanem una pujada al monestir medieval d’Escornalbou.  Poca gent s’arriba fins aquest antic castell, residència burgesa d’Eduard Toda. Per anar-hi us caldrà fer cap a Montbrió, i d’allà a Riudecanyes. Només us quedarà pujar fins el monestir d’Escornalbou per una agradable carretera asfaltada, A dalt hi ha bon parking.  Riudecanyes poble, amb el seu antic pantà, també és molt bonic. També hi ha bon olí. Podeu passar el cap de setmana per aquestes terres del sur. Potser al balneari de les Termes de Montbrió. És carot, però de vegades fan bones ofertes. Spa fantàstic. A Riudoms hi ha molts restaurants, de bona taula, si encara us queda gana. Per exemple la Cuina de Ca la Borassa, fan plats preparats per emportat, bona idea per complementar un picnic. Si per fires està tot ple, fora de Riudoms, us recomanem entaular-vos a Montbrió del Camp, a Era Vaqueria per exemple, o a qualsevol altre localet dels molts que també hi ha. El camp de Tarragona, com Reus, vila modernista, o la Imperial Tarragona, son llocs molt interessants per a una sortida familiar, amb l’excusa de l’oli nou. Una bona idea!

Riudoms es una villa cercana a Reus. Este fin de semana de noviembre celebran una Feria del aceite nuevo. No son una cosa rara ni una excepción. Media Catalunya celebra estos días fiestas del aceite nuevo. En casi todas las cooperativas del campo de Tarragona y Lleida se hacen. Es una tradición antigua, muy festiva. Una matinal, normalmente un desayuno, sirve para dar la bienvenida al Aceite Nuevo de la temporada. En el caso de Riudoms es un aceite buenísimo, denominación de origen Siurana. El desayuno popular comenzará a las 9 de la mañana, y se alargará hasta las 11. Hay pan tostado, butifarra, o longaniza cruda, como dicen por allá abajo, tocino y arenques. Todo regado con aceite nuevo, pura oliva, exprimido. Fuente de antioxidantes, de salud. Todo el mundo lo podrá probar y comprar, si le gusta. Habrá encuentro de placas de cava, y actuación de los gigantes, pero no es una fiesta esencialmente infantil. Es familiar. Riudoms se encuentra muy bien comunicado por la autopista AP7, que deben dejar en la salida 34, para ir en dirección Reus-Alcañiz por la T-11, la carretera que une Reus y Tarragona. Salgan por el desvío Reus-Misericordia-Riudoms, bien indicado, y llegaran al pueblo. Además de la feria, y de la villa misma, interesante, con sus calles de trazado medieval, la zona permite varias excursiones muy agradables, poco conocidas, fuera de las rutas turísticas habituales. Os recomendamos una subida al monasterio medieval de Escornalbou. Poca gente llega hasta este antiguo castillo, residencia burguesa de Eduard Toda. Para ir necesitarán llegarse hasta Montbrió, y de allí a Riudecanyes. Sólo les quedará subir hasta el monasterio de Escornalbou por una agradable carretera asfaltada. Arriba hay buen parking. Riudecanyes pueblo, con su antiguo pantano, también es muy bonito. También hay buen aceite. Pueden pasar el fin de semana por estas tierras del sur. Quizás en el balneario de las Termes de Montbrió. Es caro, pero a veces hacen buenas ofertas. Spa fantástico. En Riudoms hay muchos restaurantes, de buena mesa, si aún os queda hambre. Por ejemplo la Cocina de Ca la Borassa, donde hacen platos preparados para llevar, una buena idea para complementar un picnic. Si por ferias está todo lleno, fuera de Riudoms, les recomendamos buscar en Montbrió del Camp, en Era Vaquería por ejemplo, o en cualquier otro local de los muchos que también hay por allí.  El campo de Tarragona, tanto como Reus, la villa modernista, o la Imperial Tarragona, son lugares muy interesantes para una salida familiar, con la excusa del aceite nuevo.

Viu el parc al Montnegre


Aquest diumenge, 20 de novembre, després de votar, podeu aprofitar i arribar-vos fins a l’església de Sant Martí de Montnegre, a prop de Sant Celoni. Allà, dins el maravellós programa infantil “Viu el Parc”, de la Diputació de Barcelona, podreu gaudir d’una matinal esgrescadora, familiar i divertida. A quarts de dotze hi haurà una missa en honor del Sant Patró, Sant Martí. I sortint d’ofici, com en els aplecs camperols del segle XIX, un concert de música popular amb el grup Riu, al pati de l’església. En cas de pluja es faria dins del temple. A quarst de dues, en acabar la música, ballaran els gegants de La Batlloria. Tot seguit hi haurà un vermouth popular. Tot això en el marc incomparable del  Parc Natural del Montnegre, amb la seva vegetació intocada, boscos fantàstics, amables, que conviden a la passejada en família. Racons esplèndits, a no gaires passes enllà de la pròpia església de Sant Martí, (a la imatge). La millor manera d’accedir a la cita al Montnegre és des de Sant Celoni, ben senyalitzat, a l’altra banda de la via del tren. Pista ample, asfaltada a l’inici, i bona fins el final. Pregunteu al poble com anar-hi. També s’hi arriba bé des de Vallgorguina, per una pista més estreta, però factible, que va resseguint la carena. Atenció, després de tanta pluja pot estar tallada, o difícil. També factible des d’Olzinelles, bona pista, estreta. Possible en una excursió bestial des de Pineda o Calella de la Costa, per les pistes interiors del Montnegre, saltant la carena. Tota una aventura. Kilòmetres i kilòmetres de pista i paisatge, perduts en plena natura. Excitant però perillós. Ben indicat però no apte per a porucs o desorientats. Els camins son bons i la senyalització acceptable, però això pot variar súbitament. Si us atreviu, endavant. Només cal tenir una mica d’esperit aventurer. Passareu experiències dignes del París-Dakar a només 60 quilòmetres de Barcelona. Per menjar no cal patir. Podeu fer el vermouth proposat i portar picnic. Bones esplanades al mig del bosc. I si no, baixar a un poble. Per tot el Montnegre hi ha restaurants i bars, en cada poble dos o tres. A la mateixa carretera que puja de Sant Celoni a Sant Martí trobareu l’Hotel Can Batlle, amb bones habitacions i un restaurant força bo, sovint ocupat per celebracions, on fan menú de cap de setmana. Podeu mirar-vos-el. No hi hem estat mai, però per fora, fa prou patxoca.

Este domingo, 20 de noviembre, después de votar, pueden aprovechar y acercarse hasta la iglesia de Sant Martí de Montnegre, cerca de Sant Celoni. Allí, dentro del maravilloso programa infantil “Vive el Parque”, de la Diputación de Barcelona, ​​podrán disfrutar de una matinal familiar y divertida. A las once y media habrá una misa en honor del Santo Patrón, San Martín. Y saliendo de oficio, como en los encuentros campesinos del siglo XIX, un concierto de música popular con el grupo Ríu, en el patio de la iglesia. En caso de lluvia se haría dentro del templo. Hacia las dos, al terminar la música, bailarán los gigantes de La Batlloria. A continuación habrá un vermouth popular. Todo ello en el marco incomparable del Parque Natural del Montnegre, con su vegetación intacta, bosques fantásticos, amables, que invitan al paseo en familia. Rincones espléndidos, a pocos pasos de la propia iglesia de San Martín, (en la imagen). La mejor manera de acceder a la cita en el Montnegre es desde Sant Celoni, bien señalizado, al otro lado de la vía del tren. Pista ancha, asfaltada al inicio, y buena hasta el final. Pregunten en el pueblo como ir. También se llega bien desde Vallgorguina, por una pista más estrecha, pero factible, que va siguiendo la cresta. Atención, después de tanta lluvia puede estar cortada, o difícil. También factible desde Olzinelles, buena pista, estrecha. Posible en una excursión bestial desde Pineda o Calella de la Costa, por las pistas interiores del Montnegre, saltando la cresta. Toda una aventura. Kilómetros y kilómetros de pista y paisaje, perdidos en plena naturaleza. Excitante pero peligroso. Bien indicado pero no apto para miedosos o desorientados. Los caminos son buenos y la señalización aceptable, pero esto puede variar súbitamente. Si os atrevéis, adelante. Sólo hay que tener un poco de espíritu aventurero. Pasaréis experiencias dignas del París-Dakar a sólo 60 kilómetros de Barcelona. Para comer no hay que sufrir. Pueden participar en el vermouth propuesto y llevar picnic. Buenas explanadas en medio del bosque. Y si no, bajad a un pueblo. Por todo el Montnegre hay restaurantes y bares, en cada pueblo dos o tres. En la misma carretera que sube de Sant Celoni hacia Sant Martí encontrarán el Hotel Can Batlle, con buenas habitaciones y un restaurante bastante bueno, a menudo ocupado por celebraciones, donde hacen menú de fin de semana. Pueden otearlo. No hemos estado nunca, pero por fuera, tiene bastante buena pinta.

Recordeu: l’Aplec de Sant Iscle a Cerdanyola!.


Feixes

L’aplec de Sant Iscle de les Feixes te lloc a mitjans del  mes de novembre al bell mig del cor de Collserola. És un indret de fàbula, amb boscos frondosos de pins, d’alzines, molt mediterrani, però també amb molta vegetació de ribera, que a la tardor està magnífica. A Sant Iscle s’hi pot anar, però, tot l’any. Perquè l’excursió és bonica tot temps. L’alicient del novembre és el seu aplec. L’església romànica de Sant Iscle i Santa Victòria de les Feixes s’aixeca solitària a tocar de la riera de Sant Iscle, o de les Feixes. Per arribar-hi cal caminar. Són un parell o tres de quilòmetres des de Cerdanyola, o bé la mateixa distància des de l’àrea recreativa de Can Coll, a la carretera d’Horta a Cerdanyola. Bon aparcament en tots dos casos. Es tracta d’una passejada un xic llarga, però suau, agradable, amb poc desnivell, molt poc cansada.  Els paisatges són divins. Relaxants. Es passa tota l’estona al costat de la riera, veient esglèsies, com Santa Maria de les Feixes, masies, com can Catà i molta flora, tota  magnífica. Iniciarem la ruta a la mateixa caseta d’informació del parc de la Riera de Sant Cugat, a Cerdanyola del Vallés, i seguirem el camí de Sant Iscle, senyalitzat perfectament. Passem per sota de l’aqueducte de Can Canaletes, i per Can Canaletes mateix. Després pel costat de l’ermita de Santa Maria de les Feixes. Seguim els indicadors de Can Catà i de  Sant Iscle i Santa Victòria de les Feixes. Impossible perdre’s. Anem sempre pel camí principal, el més ample. Passarem per davant la masía i la reserva natural de Can Catà, i ja veurem ben aviat  Sant Iscle de les Feixes. Si veniu des de l’àrea de Can Coll cal fer la ruta fins Can Catà, també senyalitzada. Si hi pugeu el dia de l’aplec hi haurà molta, moltíssima gent, però gaudireu d’actes que mai no heu vist, com ara la missa solemne amb el  repartiment del panet beneït,  o bé ballades de sardanes i altres dances tradicionals, tastets  gastronòmic i altres actes diversos, per a totes les edats i creences.  Durant tot el dia es farà un concurs de fotografia. Si voleu dinar bé, el millor, com en tots els aplecs, és pujar-vos el vostre propi menjar. Penseu, si feu això, que es pot fer foc però no fora del recinte de l’ermita.  El dia de l’aplec no podreu circular amb cotxe pels camins que menen a Sant Iscle. Això és una murga pels més mandros, gent gran o discapacitats, però un gran avantatge per les famílies amb infants. No patiu de tota manera els que no podeu o voleu caminar. L”ajuntament de Cerdanyola ofereix  un servei de microbús. Pugeu fins a l’aplec. Gaudireu de la festa. Us ho assegurem!.

La romería de Sant Iscle de les Feixes tiene lugar a mediados del mes de noviembre en pleno corazón de Collserola. Es un lugar de fábula, con bosques frondosos de pinos, de encinas, muy mediterráneo, pero también con mucha vegetación de ribera, que en otoño está magnífica. A Sant Iscle se puede ir, no obstante, todo el año. Porque és una excursión bonita en todo tiempo. El aliciente de noviembre es la romería. La iglesia románica de Sant Iscle i Santa Victòria de les Feixes se levanta solitaria junto a la riera de Sant Iscle, o de las Feixes. Para llegar hay que caminar. Son un par o tres de kilómetros desde Cerdanyola, o bien la misma distancia desde el área recreativa de Can Coll, en la carretera de Horta a Cerdanyola. Buen aparcamiento en ambos casos. Se trata de un paseo un poco largo, pero suave, agradable, con poco desnivel, muy poco cansado. Los paisajes son divinos. Relajantes. Se pasa todo el tiempo junto a la riera, viendo iglesias, como Santa Maria de les Feixes, masías, como Can Catà y mucha flora, toda magnífica. Iniciaremos la ruta en la misma caseta de información del parque de la Riera de Sant Cugat, en Cerdanyola del Vallés, y seguiremos el camino de Sant Iscle, señalizado perfectamente. Pasamos por debajo del acueducto de Can Canaletes, y por Can Canaletes mismo. Después por el lado de la ermita de Santa Maria de les Feixes. Seguimos los indicadores de Can Catà y de Sant Iscle y Santa Victòria de les Feixes. Imposible perderse. Vamos siempre por el camino principal, el más ancho. Pasaremos por delante de la masía y la reserva natural de Can Catà, y ya veremos pronto Sant Iscle de les Feixes. Si viene desde el área de Can Coll es necesario hacer la ruta hasta Can Catà, también señalizada. Si subís el día de la romería habrá mucha, muchísima gente, pero disfrutareis de actos que nunca habéis visto, como la misa solemne con el reparto del panecillo bendito, o bailes de sardanas y otras danzas tradicionales, degustaciones gastronómicas y otros actos diversos, para todas las edades y creencias. Durante todo el día se hará un concurso de fotografía. Si quiere comer bien, lo mejor, como en todos los encuentros multitudinarios, es subirse su propia comida. Pensad, si hacéis esto, que se puede hacer fuego pero no fuera del recinto de la ermita. El día de la romería no se podrá circular en coche por los caminos que conducen a Sant Iscle. Esto es un engorro para los más perezosos, los ancianos o discapacitados, pero una gran ventaja para las familias con niños. No sufran, de todos modos, los que no pueden o no quieren caminar. El ayuntamiento de Cerdanyola ofrece un servicio de microbús. Subid hasta la romería. Disfrutareis de la fiesta.