Graz


Graz és la bellíssima ciutat austríaca, capital de la regió d’Estíria. Graz és una ciutat petita, de mida humana, agradable.  És una vila perfecta, dins la seva senzillessa, patrimoni de la humanitat, amb un casc antic deliciós, sense massa grans monuments. De fet és un bell “coupage”. Una sàvia combinació de bonics palaus nobles, de grans cases burgeses, d’esglésies amb campanars bulbosos, de convents, carrers medievals i carrerons estrets amb patis encantadors. Una ciutat amb una vida cultural de primera, una òpera trencadora, d’arquitectura rabiosa, actual, on s’hi fan tot l’any bons concerts. Entre les seves maravelles no podeu deixar de veure l’arsenal, construcció renaixentista que guarda la millor col·lecció d’armes de ferro d’Europa, per protegir la ciutat del turc, quan anàven maldades, allà pel segle XVII. Tampoc podeu passar de llarg davant el castell, poderós, damunt el turó que domina el riu. Ni de les cases amb esgrafiats del carrer principal, que recorre el tramvia de nord a sur. No heu de deixar pas de vagarejar pel nucli medieval, ple de comerços, restaurants i botigues, però també de mansions que podríen encaixar a Florència sense problemes. Ni de passejar per les rives del Mur, per estorar-vos davant el teatre de l’Opera i el pont ultramodern. I, per descomptat, entrar a la catedral, i al mausoleu grandilocuent de Ferran II, l’Emperador ultracatòlic nascut a la vila. (A la foto). Bereneu pa, o un pastís de la imponent fleca imperial. Graz, vista des de les altures, ofereix un mar de terrats vermells, que enlloc trobareu la freda pissarra nòrdica. I una vida social que recorda més una població mediterrània que una d’estrictament germànica. A l’estiu hi ha terrasses a les plaçes del casc antic, amb sopars a la fresca, i al·legria de copes nocturnes, però familiars. L’Estíria que rodeja Graz us ofereix un bon entorn per complementar l’atractiu de la ciutat. Els camps i muntanyes, els llacs que la rodegen conviden a organitzar unes vacances molt agradables en família. L’estiu és la millor època. Podreu banyar-vos en rius i llacs, perquè fa calor, més calor de la que us penseu. Tothom surt al carrer a gaudir del sol, i l’alegria és contagiosa. La tardor és superba. Els boscos pinten colors impossibles, majestàtics, melangiosos, i la boira sura damunt l’aigua calma. A l’hivern la neu tenyieix les muntanyes, i les viles de blanc. La natura reposa i obren les estacions d’esquí de l’Estiria, familiars, desconegudes, poc visitades. Es pot patinar damunt els estanys gelats i veure els avets carregats de neu. La primavera és un esclat de vida, i els boscos s’omplen d’animals de tota mena. Arribareu a Estíria amb vols bé de preu, a Viena, i en cotxe llogat. O en cotxe propi, que no està tan lluny com podría semblar, travessant Itàlia, per Genova, Brescia, Verona, Padua, Venecia fins pujar per Tarvisio a Austria. Entreu per Villach, per Klagenfurt fins a Graz. Si no us agrada conduir tanta estona, podeu anar de Barcelona fins Livorno amb vaixell, nosaltres ho hem fet. Per dormir a Graz teniu molts i molt bons hotels i hostals. També càmpings i cases rurals. Arreu d’Estiria hi ha “gasthof” precioses. Nosaltres hem dormit a l‘Hotel Gollner, un quatre estrelles al mig de la ciutat, preciós. A la vila hi ha restaurants divins. Hem menjat molt bé al restaurant  Gloockl Brau, sota el carrilló de la vila vella. Si mai penseu fer unes vacances per Austria no us oblideu de Graz i de l’Estiria. Us esperen llacs grans, molt grans, amb una aigüa netíssima, blau cel, que podríeu beure. Boscos profunds, d’un verd potent i insolent, amb mil i un camins. Ideals per fer a peu o en bici, perfectament senyalitzats. Poblets petits, alpins, amb esglèsies barroques encantadores, solemnes, o bé naifs, i cases pintades de colors pastel, groc clar, verd poma, rosa, blau suau. Castells poderosos dominant el territori damunt de turons, verds o nevats. I, finalment, és clar, Graz, petita, senzilla, coqueta, amable i acollidora.

Graz es la bellísima ciudad austriaca, capital de la región de Estiria. Graz es una ciudad pequeña, de tamaño humano, agradable. Es una villa perfecta, dentro de su sencillez, patrimonio de la humanidad, con un casco antiguo delicioso, sin demasiados grandes monumentos. De hecho es un bello “coupage”. Una sabia combinación de hermosos palacios nobles, de grandes casas burguesas, de iglesias con campanarios bulbosos, de conventos, calles medievales y patios encantadores. Una ciudad con una vida cultural de primera, una ópera rompedora, de arquitectura rabiosa, actual, donde se hacen todo el año buenos conciertos. Entre sus maravillas no se puede dejar de ver el arsenal, construcción renacentista que guarda la mejor colección de armas de Europa, para proteger la ciudad del turco, cuando iban mal dadas, allá por el siglo XVII. Tampoco se puede pasar de largo ante el castillo, poderoso, sobre el cerro que domina el río. Ni de las casas con esgrafiados de la calle principal, que recorre el tranvía de norte a sur. No debe dejar de vagar por el núcleo medieval, lleno de comercios, restaurantes y tiendas, pero también de mansiones que podrían encajar en Florencia sin problemas. Ni de pasear por las riberas del Mur, y ver el teatro de la Opera y el puente ultramoderno. Y, por supuesto, entrar en la catedral, y en el mausoleo grandilocuente de Fernando II, el Emperador ultracatólico nacido en la villa. (En la foto). Merienden con pan, o pastas de la imponente panadería imperial. Graz, vista desde las alturas, ofrece un mar de tejados rojos, en lugar de la fría pizarra nórdica. Y una vida social que recuerda más una población mediterránea que a una de estrictamente germánica. En verano hay terrazas en las plazas del casco antiguo, con cenas al aire libre, y alegría de copas nocturnas, pero familiares. La Estiria que rodea Graz és un buen entorno para complementar el atractivo de la ciudad. Los campos y montañas, los lagos, invitan a organizar unas vacaciones muy agradables en familia. El verano es la mejor época. Podrán bañarse en ríos y lagos, porque hace calor, más calor de la que pensáis. Todo el mundo sale a la calle a disfrutar del sol, y la alegría es contagiosa. El otoño es soberbio. Los bosques pintan colores imposibles, mayestáticos, melancólicos, y la niebla flota sobre el agua calma. En invierno la nieve tiñé las montañas, y las villas de blanco. La naturaleza se pone a dormir y abren las estaciones de esquí de Estiria, familiares, desconocidas, poco visitadas. Se puede patinar sobre los lagos helados y ver los abetos cargados de nieve. La primavera es un estallido de vida, y los bosques se llenan de animales de todo tipo. Llegarán a Estiria con los vuelos baratos a Viena, y en coche alquilado. O en coche propio, que no está tan lejos como podría parecer, atravesando Italia, por Genova, Brescia, Verona, Padua, Venecia hasta subir por Tarvisio hasta Austria. De Villach, por Klagenfurt, hasta Graz. Si no os gusta conducir tanto tiempo, se puede ir de Barcelona hasta Livorno en barco, que nosotros lo hemos hecho. Para dormir en Graz tienen muchos y muy buenos hoteles y hostales. También campings y casas rurales. Por toda Estiria hay “Gasthof” preciosas. Nosotros hemos dormido en el Hotel Gollner, un cuatro estrellas en el centro de la ciudad, precioso. En la villa hay restaurantes divinos. Hemos comido muy bien en el restaurante Gloockl, bajo el carillón de la ciudad vieja. Si alguna vez van a pasar unas vacaciones por Austria no se olviden de visitar Graz y la Estiria. Os esperan lagos grandes, muy grandes, con una agua limpísima, azul cielo, que puede beber. Bosques profundos, de un verde potente e insolente, con mil y un caminos. Ideales para ir a pie o en bici, perfectamente señalizados. Pueblos pequeños, alpinos, con iglesias barrocas encantadoras, solemnes, o bien naif, y casas pintadas de colores pastel, amarillo claro, verde manzana, rosa, azul suave. Castillos poderosos dominando el territorio sobre colinas, verdes o nevadas. Y, por último, claro, Graz, pequeña, sencilla, coqueta, amable y acogedora.

Xenacs


Xenacs és una àrea recreativa. Un nom de reminiscències antic règim, que no saps ben bé a què et portaran. Feia anys que en passar per Les Preses, anant i venint d’Olot, vèiem el rètol indicatiu. Finalment ens vàrem decidir a descobrir què era. Xenacs és un espai natural petitó, enfilat i enlairat, amb vistes àeries, damunt de la plana d’Olot i la zona volcànica de la Garrotxa. S’hi arriba en cotxe per una pista que trobareu sortint d’Olot, passant Les Preses, a mà esquerra, en una llarga recta, a uns dos kms. d’aquesta població en direcció Sant Esteve d’en Bas. Atenció: entrada difícil, amb un rètol indicatiu petit i un pèl il·legible. Segueix una pista asfaltada, molt estreta, en continua pujada i revolts difícils. Dos cotxes, si es troben, tenen problemes per creuar-se. Només està oberta els festius i caps de setmana de 10 del matí a 18 hores de la tarda. En altres dies i hores, unes barreres i cadenes barren el pas. Un cop al final de la pista us trobareu un bar, serveis, WC i un reduït aparcament. L’indret és atractiu. El bosc dens, les vistes molt espectaculars. De tota manera també és complicat de descriure. S’anuncia un bosc interactiu, però està força descurat. Hi ha alguns plafons, algunes figures d’animals desgastades pel temps. S’anuncia una carbonera i una cabana de carboners, que estan al mig del bosc, a tocar de l’aparcament. Interessants. Per a nosaltres, però, l’autèntic valor de Xenacs són les caminades.  A més Xenacs és un lloc ideal per fer esports que requereixen gaudir de la natura. Caminar, anar amb bici de muntanya… Caminar és fàcil. Pel mig de boscos maravellosos, plens de color a la tardor, de verd a la primavera i l’estiu, nus a l’hivern, amb aquella melangia que t’adorm l’ànima. Caminar per arribar a algun dels magnífics miradors, com el del Puig Rodó, assequible per a tothom. 20 minuts de passejada, de pujada, fins arribar al cim, a 909 metres d’alçada. La vista damunt la vall i de la zona volcànica de la Garrotxa és impressionant, senzillament indescriptible. No us ho podeu imaginar. Si esteu atents, dins el bosc, tot tornant, escoltareu i descobrireu tota mena de fauna salvatge que viu per allà. Aprofiteu la zona de picnic per dinar allà mateix. Aprofiteu que sou a la Vall d’en Bas, a la Garrotxa, per fer una volta pels poblets encantadors, per descobrir els volcans d’Olot: Croscat, Santa Margarida… per dansar dins la Fageda d’en Jordà… llocs, tots ells, que haureu albirat des de Xenacs. Si voleu quedar-vos més d’un dia, o simplement fer una escapada a dinar, heu de saber que la Vall d’en Bas te hotels i restaurants molt bons. Com per exemple el familiar  l’Hotel Vall d’en Bas, o la discreta i coqueta Fonda Barris, De les d’abans. Per dinar nosaltres ho solem fer a La Deu, a Olot, al paratge encantador i fascinant de la Font Moixina. Bon servei i bon menjar. Per gourmets, si no està ple, us declarem la nostra debilitat pel restaurant L’Hostalet, als Hostalets d’en Bas. Cuina molt cuidada, de categoria, i plats de temporada. La Garrotxa, la vall esplèndida d’en Bas… quina maravella!.

Xenacs es un área recreativa. Un nombre de reminiscencias antiguo régimen, que no sabes muy bien a qué te llevarán. Hacía años que al pasar por Les Preses, yendo y viniendo de Olot, veíamos el rótulo indicativo. Finalmente nos decidimos a descubrir qué era. Xenacs es un espacio natural pequeñito, encaramado y elevado, con vistas aéreas, sobre la llanura de Olot y la zona volcánica de la Garrotxa. Se llega en coche por una pista que se encuentra saliendo de Olot, pasando Les Preses, a mano izquierda, en una larga recta, a unos dos kms. de esta población en dirección Sant Esteve d’en Bas. Atención: entrada difícil, con un rótulo indicativo pequeño y algo ilegible. Sigue una pista asfaltada, muy estrecha, en continua subida y curvas difíciles. Dos coches, si se encuentran, tienen problemas para cruzarse. Sólo está abierta los festivos y fines de semana de 10 a 18 horas de la tarde. En otros días y horas, unas barreras y cadenas impiden el paso. Una vez en el final de la pista se encontrará un bar, servicios, WC y un reducido aparcamiento. El lugar es atractivo. El bosque denso, las vistas muy espectaculares. De todos modos también es complicado de describir. Se anuncia un bosque interactivo, pero está bastante descuidado. Hay algunos paneles, algunas figuras de animales desgastadas por el tiempo. Se anuncia una carbonera y una cabaña de carboneros, que están en medio del bosque, junto a la aparcamiento. Interesantes. Para nosotros, sin embargo, el auténtico valor de Xenacs son las caminatas. Además Xenacs es un lugar ideal para hacer deportes que requieren disfrutar de la naturaleza. Caminar, ir en bici de montaña … Caminar es fácil. En medio de bosques maravillosos, llenos de color en otoño, de verdes en primavera y verano, desnudos en invierno, con esa melancolía que te duerme el alma. Caminar para llegar a alguno de los magníficos miradores, como el del Puig Rodó, asequible para todos. 20 minutos de paseo, de subida, hasta llegar a la cima, a 909 metros de altura. La vista sobre el valle y de la zona volcánica de la Garrotxa es impresionante, sencillamente indescriptible. No os lo podéis imaginar. Si está atentos, dentro del bosque, volviendo, escuchareis y descubrireis todo tipo de fauna salvaje que vive por allí. Aprovechen la zona de picnic para comer allí mismo. Aprovechad que estáis en la Vall d’en Bas, en la Garrotxa, para dar una vuelta por pueblos encantadores, para descubrir los volcanes de Olot: el Croscat, Santa Margarita … para danzar en la Fageda d’en Jordà … lugares, todos ellos, que habreis avistado desde Xenacs. Si desean quedarse más de un día, o simplemente hacer una escapada a comer, debéis saber que la Vall d’en Bas tiene hoteles y restaurantes muy buenos. Como por ejemplo el familiar del Hotel Vall d’en Bas, o la discreta y coqueta Fonda Barris, De las de antes. Para comer nosotros lo solemos hacer en La Deul, en Olot, en el paraje encantador y fascinante de la Font Moixina. Buen servicio y buena comida. Para gourmets, si no está lleno, les declaramos nuestra debilidad por el restaurante L’Hostalet, en Els Hostalets d’en Bas. Cocina muy cuidada, de categoría, y platos de temporada.

Molina de Aragón


Molina de Aragón és una vila medieval esplèndida, intocada, morta i parada en el temps. Encara no rehabilitada, no edulcorada, amb palaus i esglésies maravellosos que cauen, o que tenen als baixos una botiga rònega i antiga. Molina de Aragón no està a l’Aragó, està a Castella, a Guadalajara. No és la única sorpresa que us donarà aquesta bellíssima ciutat. Quedareu bocabadats davant la vida que encara conserva, petita capital d’una àmplia zona despoblada, deixada de la mà de Déu, natural, intacta, fabulosa. Veureu la glòria del seu castell, bestial, imponent, fastuós, imposant-se damunt les cases, dalt del seu turó, orgullós. I resseguireu amb la vista les muralles, llarges, serpentejant per la terra roja. Hi visitareu els seus temples oblidats, les cases fortes, les places i carrers. I podreu gaudir, a més, d’uns  voltants maravellosos, amb boscos tot just nascuts, com el Gallo, que travessa Molina i ens deixa estampes tan boniques com el pont i el barri jueu. Rius frescals que donen lloc a espais naturals de primera, molt poc tocat, com Taravilla amb la llacuna, las hoces del Gallo o Peralejos de las Truchas. Espais naturals increibles en les serres que veuen nèixer el Tajo, camí de Cuenca. Podeu fer de Molina un centre d’excursions familiars molt bo, un pont, unes vacances. Per dormir teniu cases rurals molt boniques, com ara El Parador de Molina, amb apartaments familiars, a les afores, camí de Cuenca i l’Alto Tajo.  O el Molino del Batán, a la carretera que va a Castilnuevo, Tel: 949 83 18 67. Per dinar us recomanem dos llocs ben diferents: el restaurant El Castillo, més sofistica i molt bo, al carrer de San Felipe, 1, tel: 949 83 05 19, o bé, al bar del Casino La Amistad, carrer Adarves, 10, Tel: 949832145. Ubicat en un palau, ple de gent i de vida, sorollós i decadent. Hi trobareu fantàstiques tapes, plats i platillos, un menú, a preu de riure, senzill però saborós. L’antic “Señorio de Molina”, a mig camí de Madrid, a les serres del Tajo, us espera!.

Molina de Aragón es una villa medieval espléndida, intocada, parada en el tiempo. Todavía no rehabilitada, no edulcorada, con palacios e iglesias maravillosos que se caen, o que tienen en los bajos una tienda destartalada y antigua. Molina de Aragón no está en Aragón, está en Castilla, en Guadalajara. No es la única sorpresa que les dará esta bellísima ciudad. Quedaréis boquiabiertos ante la vida que aún conserva, como pequeña capital de una amplia zona despoblada, dejada de la mano de Dios, natural, intacta, fabulosa. Verán la gloria de su castillo, bestial, imponente, fastuoso, imponiéndose sobre las casas, sobre su colina, orgulloso. Y seguiremos con la visita a las murallas, largas, serpenteando por la tierra roja. Hay visitar sus templos olvidados, las casas fuertes, las plazas y calles. Y podrán disfrutar, además, de unos alrededores maravillosos, con rios apenas nacidos, como el Gallo, que atraviesa Molina y nos deja estampas tan bonitas como el puente y el barrio judío. Ríos frescos que dan lugar a espacios naturales de primera, muy poco tocados, como Taravilla con la laguna, las hoces del rio Gallo o Peralejos de las Truchas. Espacios naturales increíbles en las sierras que ven nacer el Tajo, camino de Cuenca. Pueden hacer de Molina un centro de excursiones familiares muy bueno, para un puente, o unas vacaciones. Para dormir tenéis casas rurales muy bonitas, como El Parador de Molina, con apartamentos familiares, en las afueras, ya camino de Cuenca y del Alto Tajo. O el Molino del Batán, en la carretera que va a Castilnuevo, Tel.: 949 83 18 67. Para comer os recomendamos dos lugares bien diferentes: el restaurante El Castillo, más sofisticado y muy bueno, en la calle San Felipe, 1, tel: 949 83 05 19, o bien, el bar del Casino La Amistad, calle Adarves, 10, Tel.: 949832145. Ubicado en un palacio, lleno de gente y de vida, ruidoso y decadente. Encontraréis fantásticas tapas, platos y platillos, un menú, a precio de risa, sencillo pero sabroso.

Pessebre vivent de Prats del Rei


La vila d’Els Prats de Rei està situada a la part superior de la comarca de l’Anoia. És un poble petit, desconegut del gran públic, però amb un casc medieval digne de menció i visita. Els seus carrers estan plens de cases amb portals adovellats i finestrals gòtics. Places amb arcades li donen un aire antic i rústec. A les afores, l’esvelta torre dita de la Manresana, completa el conjunt. Si us hem despertat l’interès per conèixer Prats de Rei, podeu anar-hi amb motiu del seu Pessebre Vivent. Us agradarà. Fa quaranta anys que el fan, rècord i senyal de compromís i qualitat. I amb música de Monsenyor Valentí Misserachs, directe del Vaticà!. Hi ha representacions el dia 26 de desembre de 2011 i el 1, 6, 8 i 15 de gener de 2012. Totes a 2/4 de 7 de la tarda, excepte el 15 de gener de 2012 que podreu veure dues sessions: a les 6 i a les 7 de la tarda. Podeu arribar-hi per l’autovia de Lleida, sortint passat Jorba (a la sortida 554) i fent 15 Km. ben indicats. Per la C-25, l’Eix, agafeu la sortida de Calaf, i quedaran només 4 Km. per arribar a Prats. Si voleu passar uns dies a l’Alta Anoia, una comarca encantadora, serà bona idea. Podeu dinar al Restaurant Segarra, al Passeig Josep Maria Llobet, 22. Telèfon: 93 869 92 30, o al Prats Jardí, un hostal amb habitacions. Telèfon: 93 868 00 52. I podeu dormir en algun dels allotjaments rurals, com ara Cal Barrusca, o bé Can Bartomeu, dues masies. Dins el casc urbà teniu Can Vilella, una casa rural.

La villa de Els Prats de Rei está situada en la parte superior de la comarca del Anoia. Es un pueblo pequeño, desconocido del gran público, pero con un casco medieval digno de mención y visita. Sus calles están llenas de casas con portales y ventanales góticos. Plazas con arcadas le dan un aire antiguo y rústico. En las afueras, la esbelta torre de la Manresana, completa el conjunto. Si os hemos despertado el interés por conocer Prats de Rei, podeis ir con motivo de su Belén Viviente. Os gustará. Hace cuarenta años que lo hacen, récord y señal de compromiso y calidad. Y con música de Monseñor Valentín Misserachs, ¡directa del Vaticano!. Hay representaciones el día 26 de diciembre de 2011 y el 1, 6, 8 y 15 de enero de 2012. Todas a las 7’30 de la tarde, excepto el 15 de enero de 2012 que podréis ver dos sesiones: a las 6 y otra a las 7 de la tarde. Pueden llegar por la autovía de Lleida, saliendo pasado Jorba (a la salida 554) y haciendo 15 Km. más, bien indicado. Por la C-25, el Eje, tomen la salida de Calaf, quedando sólo 4 km. para llegar a Prats. Si desean pasar unos días en la Alta Anoia, una comarca encantadora, será buena idea. Pueden comer en el Restaurante Segarra, en el Paseo Josep Maria Llobet, 22. Teléfono: 93 869 92 30, o en Prats Jardín, un hostal con habitaciones. Teléfono: 93 868 00 52. Y pueden dormir en alguno de los alojamientos rurales, como Cal Barrusca, o bien Can Bartomeu, dos masías. Dentro del casco urbano tienen Can Vilella.

Pessebre vivent a Ardèvol


Ardèvol és un petit poblet medieval, situat al bell mig de Catalunya. Al mig de la seva plaça s’alça un imponent torreó ens indica que la vila era a la frontera entre la Catalunya Cristiana i la Musulmana, allà pel segle X. El poble d’Ardèvol, amb la seva torre, els seus quatre carrers i la seva església renaixentista, s’ofereix com a marc perfecte, ideal, per a la representació d’un pessebre vivent. El pessebre vivent és petit, però ocupa el poble sencer, i fins part dels camps voltants. Consta de 30 quadres i 200 figurants. També amb escenes rurals de costums, tradicions i oficis. En acabar la visita, es convida al públic a menjar pa torrat amb botifarra feta a la brasa, i a un got de vi. Tot al voltant d’un bon foc. Es munta un mercat popular amb productes artesans. Hi ha representacions els dies 26 de desembre i 1, 6, 7, 8, 14 i 15 de gener. Això aquest any 2011. L’horari és a quarts de 7 i a quarts de 8 de la tarda. (Els dissabtes només la darrera sessió). Més informació i reserva d’entrades al 678691539. (Cal que demaneu per la Glòria). Trobareu Ardèvol a uns 11 kms. de la vila de Torà, anant per la carretera que porta a Pinós, cap del municipi. de fet Ardèvol és doncs un poble agregat a Pinós, dins la comarca del Solsonès. Aquesta terra, ja ho veureu, dona per passar-hi un cap de setmana, aquest Nadal, o quan sigui. Camí d’Ardèvol trobareu l’esglèsia de Sant Miquel de Fontanet, d’un romànic puríssim. També poder anar a Pinós, on podeu visitar el Santuari, i el seu célebre restaurant, el més antic de Catalunya. Un xic més lluny us queda Cardona, amb la seva imponent colegiata, que era capella del castell, ara convertit tot ell en un Parador. Igualment fantàstica és una excursió a les mines de sal i al poble medieval de la mateixa Cardona. D’Ardèvol podeu pujar cap a Su, recollit poblet medieval, o anar a veure el retaure barroc esplèndit del Santuari del Miracle. Solsona, la capital, no està gaire lluny. En aquesta ciutat bisbal, a més de les seves places i carrers medievals, podeu gaudir del seu Museu Episcopal. Ja veieu que és una fita a tenir en compte. Si aneu camí de Solsona, per la carretera de l’Hostal Nou, pareu a Vallferosa per visitar la seva inaudita torre de guaita, que en fa dos de la d’Ardèvol. Per dinar us recomanem la bona cuina de l’Hostal Nou, a la carretera de Torà a Solsona, Tel. 973 48 02 53. Un menú increiblement cuidat, i bon servei, a preu ridícul. També teniu Can Jaumet a Torà, un clàssic, amb bona cuina i habitacions. Per dormir a la zona, innombrables cases rurals, molt boniques. Propera a Ardèvol teniu Cal Miramunt, a Claret, amb un restaurant, El Sole Xic, al costat. Recordeu que les famílies amb infants podeu disposar d’un Vilar Rural, a Cardona. La ciutat de la Sal te bons hotels i bons restaurants, com  ara el Bremon. Mireu-vos també l’Hostatgeria del Monestir del Miracle, on trobareu allotjament familiar a preus monacals, en apartaments de tres habitacions, amb bany i cuina. Us hem convençut?. La Catalunya més desconeguda i antiga us espera!.

Ardèvol es un pequeño pueblo medieval, situado en el corazón de Cataluña. En medio de su plaza se alza un imponente torreón que nos indica que la villa estaba en la frontera entre la Cataluña Cristiana y la Musulmana, allá por el siglo X. El pueblo de Ardèvol, con su torre, sus cuatro calles y su iglesia renacentista, se ofrece como marco perfecto, ideal, para la representación de un pesebre viviente. El belén viviente es pequeño, pero ocupa el pueblo entero, y hasta parte de los campos de los alrededores. Consta de 30 cuadros y 200 figurantes. También con escenas rurales de costumbres, tradiciones y oficios. Al finalizar la visita, se invita al público a comer pan tostado con butifarra hecha a la brasa, y un vaso de vino. Todo alrededor de un buen fuego. Se monta un mercado popular con productos artesanos. Hay representaciones los días 26 de diciembre y 1, 6, 7, 8, 14 y 15 de enero. Esto este año 2011. El horario es a las 7 y media, y 8 y media de la tarde. (Los sábados sólo la última sesión). Más información y reserva de entradas en el 678691539. (Hay que pedir por Gloria). Encontrarán Ardèvol a unos 11 kms. de la villa de Torà, yendo por la carretera que lleva a Pinós. De hecho Ardèvol es pues un pueblo agregado a Pinós, en la comarca del Solsonès. Esta tierra, ya lo veréis, invita a pasar un fin de semana, esta Navidad, o cuando sea. Camino de Ardèvol encontrarán la ‘iglesia de San Miguel de Fontanet, de un románico purísimo. También pueden a Pinos, donde podrán visitar el Santuario, y comer en su célebre restaurante, el más antiguo de Cataluña. Un poco más lejos les queda Cardona, con su imponente colegiata, que era capilla del castillo, ahora convertido todo él en un Parador. Igualmente fantástica es una excursión a las minas de sal y al pueblo medieval de la misma Cardona. De Ardèvol pueden subir hacia Su, recogido pueblecito medieval, o ir a ver el retablo barroco espléndido del Santuario del Miracle. Solsona, la capital, no está muy lejos. En esta ciudad obispal, además de sus plazas y calles medievales, se puede disfrutar de su Museo Episcopal. Ya veis que es un hito a tener en cuenta. Si vais camino de Solsona, por la carretera del Hostal Nou, parad en Vallferosa para visitar su inaudita torre de vigía, que hace dos de la de Ardèvol. Para comer os recomendamos la buena cocina del Hostal Nou, en la carretera de Torà a Solsona, Tel. 973 48 02 53. Un menú increíblemente cuidado, y buen servicio, a un precio ridículo. También tienen Can Jaumet en Torà, un clásico, con buena cocina y habitaciones. Para dormir en la zona, existen innumerables casas rurales, muy bonitas. Cercana a Ardèvol tienen Cal Miramunt, en Claret, con un restaurante, o el Sole Xic, junto a ella. Recuerden que las familias con niños pueden disponer de un Vilar Rural, en Cardona. La ciudad de la Sal tiene buenos hoteles y buenos restaurantes, como el Bremon. Mirad también la Hospedería del Monasterio del Miracle, donde encontrarán alojamiento familiar a precios monacales, en apartamentos de tres habitaciones, con baño y cocina. ¿Os hemos convencido ?. ¡La Cataluña más desconocida y antigua os espera!.

Masia de Castelló


La Masia de Castelló es un poble fantasma, on no hi viu ningú des del 1950. Està completament deshabitat, ruinós, sense vida. Està situat al terme municipal de l’Hospitalet de l’Infant, entre els pobles de Masboquera i Vandellòs. De fet s’hi arriba des d’una pista que surt de Masboquera. El 1997 la gent d’aquelles terres es va proposar recuperar Castelló. Hi una de les maneres de fer-ho va ser organitzar-hi un pessebre vivent, (i altres actes al llarg de l’any). Avui en dia, l’anomenat “Pessebre dels Estels” és un dels més bonics de Catalunya. Els visitants poden veure, a més de l’actuació teatral en ella mateixa, el marc incomparable d’un poblet de pagés sorgit de la nit dels temps. Anar a raure a un llogarret rural i veure com era l’espai i la vida en un entorn rural preservat de la modernitat. Hi ha quadres bíblics i dels principals oficis que es desenvolupaven a l’antic Castelló. No us perdeu el moment màgic en que aquest indret mort tornarà a reviure. Serà els dies 26 de desembre i 6 i 7 de gener. Aprofiteu per passar el dia, i potser un cap de setmana, a la vora del mar, a l’Hospitalet de l’Infant. Descobriu el sol i unes platges maravelloses. També el seu petit nucli antic. Quatre cases al voltant de l’hospital de l’infant Pere fundà. Investigueu-hi les restes de la guerra civil. Un aeròdrom, nius de metralladora, trinxeres, bateries antiaèries… Per dormir en aquelles terres teniu molts hotels, apartaments, cases rurals i tres càmpings. Des del luxós La Figuerola, situat al poble veï de Vandellós, fins el senzill però digne Hotel Sancho, al mig del poble antic. Per dinar moltíssim restaurants de tota mena. Els més bons pertanyen als hotels, com el Llorca, a la platja de l’Almadrava, o el distinguit El Safareig, de l’hotel La Figuerola a Vandellós, o bé el Vistamar, que és també una pizzeria, a l’Hospitalet. Una bona idea per aquests dies de Nadal i Reis.

La Masía de Castelló es un pueblo fantasma, donde no vive nadie desde 1950. Está completamente deshabitado, ruinoso, sin vida. Está situado en el término municipal de L’Hospitalet de l’Infant, entre los pueblos de Masboquera y Vandellòs. De hecho se llega desde una pista que sale de Masboquera. En 1997 la gente de aquellas tierras se propuso recuperar Castelló. Una de las maneras de hacerlo fue organizar un pesebre viviente, (y otros actos a lo largo del año). Hoy en día, el llamado “Pesebre de las Estrellas” es uno de los más bellos de Cataluña. Los visitantes pueden ver, además de la actuación teatral en sí misma, el marco incomparable de un pueblo de payés surgido de la noche de los tiempos. Ir a parar a una aldea y ver cómo era el espacio y la vida en un entorno rural preservado de la modernidad. Hay cuadros bíblicos y de los principales oficios que se desarrollaban en el antiguo Castelló. No os perdáis el momento mágico en que este lugar muerto volverá a revivir. Será los días 26 de diciembre y 6 y 7 de enero. Aprovechad para pasar el día, y quizás un fin de semana, a orillas del mar, en L’Hospitalet de l’Infant. Descubrid el sol y unas playas maravillosas. También su pequeño casco antiguo. Cuatro casas alrededor del hospital que Don Pedro fundó. Investigad los restos de la guerra civil. Un aeródromo, nidos de ametralladora, trincheras, baterías antiaéreas … Para dormir en aquellas tierras tienen muchos hoteles, apartamentos, casas rurales y tres campings. Desde el lujoso La Figuerola, situado en el pueblo vecino de Vandellós, hasta el sencillo pero digno Hotel Sancho, en medio del pueblo antiguo. Para comer hay muchísimos restaurantes de todo tipo. Los mejores pertenecen a hoteles, como el Lorca, en la playa de la Almadrava, o distinguido local del hotel La Figuerola en Vandellós, o bien el Vistamar, que es también una pizzería, en L’Hospitalet. Una buena idea para estos días de Navidad y Reyes.

El Salt


El Salt és el nom d’un fenòmen natural únic, difícil de veure en un altre lloc, i molt espectacular. Es tracta de la cascada, anomenada el Salt, en un paratge espectacular, escenogràfic i grandilocuent, on el riu Tastavins cau des d’uns 20 mts, per una brutal fractura erosiva del terreny. S’hi arriba fàcilment des de Vallderroures, per la carretera en direcció a Alcanyís. A pocs kms. trobareu, a mà esquerra, el desviament per la TE-V-3004, cap a La Portellada, municipi al qual pertany el Salt. Fets uns 4 kms. en direcció a aquest poble, veureu, a mà esquerra, un camí de terra, ben indicat. Cal seguir-lo durant uns 2 kms. llargs. No tindreu problemes encara que hi aneu en un turisme estàndard. La pista, en baixada constant, és prou bona, tot i que te alguns bonys i és estreta. Al final cal atravessar el riu per un gual encimentat, que no presenta dificultats, excepte si el Tastavins va molt crescut. Bon aparcament a la banda de dalt del salt. És imponent l’amfiteatre de pedra natural des d’on es precipita el riu. No apte per gent amb vertígen. Vigileu la canalla. Curiosísimes les formes que l’aigua ha excavat en la pedra calcària abans de precipitar-se. Càrcaves i xaragalls de mida gegantina. Un camí permet baixar a la base de la cascada i accedir al gorg on cau. Fantàstic indret!. Ideal per una banyada!. Aïgues netes, transparents, idíl·liques. Bona base per una excursió familiar. En una visita a la bellíssima comarca del Matarranya no podeu deixar de veure aquest racó de Terol, tan proper a Catalunya, i tan encisador. Com us podeu imaginar no volem que feu tants kms. només per veure el Salt, per bonic que sigui. Agafeu-lo com excusa per recòrrer la resta de la comarca increible del Matarranya. Comenceu per Vallderoures, amb el castell i el riu, i seguiu per la Freixneda, fantàstic conjunt medieval. No oblideu el poblet muntanyenc de Beceit, amb els balcons de fusta. Banyeu-vos als tolls del riu Matarranya, a l’àrea recreativa de el Parrisal. Uns gorgs nets, cristalins, d’aïgua transparent. Evidentment no us perdeu la petita vila de la Portellada, o els altres pobles veïns com La Torre del Comte, Rafals o Valljonquera. Gaudiu d’aquesta terra verge durant un pont, o unes vacances. Les famílies amb nens podeu fer nit al Vilar Rural d’Arnes, un hotel preparat pels infants, un pèl car. Més econòmic, a Vallderroures l’hotel El Salt, en honor de la cascada descrita, o la familiar i senzilla Fonda Querol, amb una bona cuina, i bon menú. També podeu anar a la Posada de la Plaça, un hostal antic, d’època, en un palau de Vallderoures, a tocar del riu. Menjars de la terra, potents. L’Hotel Miralles està un xic més lluny, a Horta de Sant Joan, però és un clàssic. Visiteu el Matarranya, no us en penedireu, de veritat.

El Salt es el nombre de un fenómeno natural único, difícil de ver en otro lugar, y muy espectacular. Se trata de la cascada, llamada el Salt, en un paraje espectacular, escenográfico y grandilocuent, donde el río Tastavins cae desde unos 20 mts, por una brutal fractura erosiva del terreno. Se llega fácilmente desde Vallderroures, por la carretera en dirección a Alcañiz. A pocos kms. encontrará, a mano izquierda, el desvío por la TE-V-3004, hacia La Portellada, municipio al que pertenece el Salt. Hechos unos 4 kms. en dirección a este pueblo, veréis, a mano izquierda, un camino de tierra, bien indicado. Hay que seguirlo durante unos 2 kms. largos. No tendrán problemas aunque tengan un turismo estándar. La pista, en bajada constante, es bastante buena, aunque tiene algunos baches y es estrecha. Al final hay que atravesar el río por un vado cemento, que no presenta dificultades, excepto si el Tastavins va muy crecido. Buen aparcamiento en la parte de arriba del salto. Es imponente el anfiteatro de piedra natural desde donde se precipita el río. No apto para gente con vértigo. Vigile los niños. Curiosísimas las formas que el agua ha excavado en la piedra caliza antes de precipitarse. Cárcavas de tamaño gigantesco. Un camino permite bajar a la base de la cascada y acceder al poza donde cae. ¡Fantástico lugar!. ¡Ideal para un baño!. Aguas limpias, transparentes, idílicas. Buena base para una excursión familiar. En una visita a la bellísima comarca del Matarraña no pueden dejar de ver este rincón de Teruel, tan cercano en Cataluña, y tan encantador. Como os podéis imaginar no queremos que hagais tantos kms. sólo para ver el Salt, por bonito que sea. Cogedlo como excusa para recorrer el resto de la comarca increíble del Matarraña. Comiencen por Valderrobles, con el castillo y el río, y sigan por la Fresneda, fantástico conjunto medieval. No olviden el pueblo montañoso de Beceite, con los balcones de madera. Báñense en el río Matarraña, en el área recreativa de la Parrisal. Unos pozos limpios, cristalinos, de agua transparente. Evidentemente no os perdáis la pequeña villa de la Portellada, o los otros pueblos vecinos como La Torre del Conde, Rafales o Valljunquera. Disfruten de esta tierra virgen durante un puente, o unas vacaciones. Las familias con niños pueden pasar la noche en el Vilar Rural de Arnes, un hotel preparado para los niños, algo caro. Más económico, en Vallderroures el hotel El Salt, en honor de la cascada descrita, o la familiar y sencilla Fonda Querol, con una buena cocina, y buen menú. También pueden ir a la Posada de la Plaza, un hotel antiguo, de época, en un palacio de Vallderobles, junto al río. Comidas de la tierra, potentes. El Hotel Miralles está un poco más lejos, en Horta de Sant Joan, pero es un clásico. Visiten el Matarraña, no se arrepentirán.

Pessebre vivent de Lillet


Quin lloc més adient per celebrar Nadal que al bell mig del Pirineu?. Us proposem una sortida familiar a la Vall de l’Alt Llobregat, que recorre aquest riu, tot just nascut. A La Pobla de Lillet, un bonic poble d’aires medievals, amb un casc antic notable, i un pont encisador. Amb moltes ermites i esglésies romàniques pels voltants, perdudes entre els camps i els boscos, que podeu jugar a trobar: Rotgers, Rus… i fins un monestir: Santa Maria de Lillet. En aquesta vila de pessebre, el diumenge 25 desembre de 2011, dia de Nadal, i el divendres 6 de gener de 2012, diada de Reis, muntaran un pessebre vivent molt espectacular, que ocupa bona part del casc antic. Les representacions tindran lloc de a les set de la tarda. Un alicient afegit es poder veure les escenes en l’era, el pati i l’interior de “Cal Xeró”, una formosa masia situada al mig de Lillet. Sortint de la casa, la festa continua als carrers, on s’hi instal·len el mercat, els oficis artesans i els quadres bíblics. En acabar el recorregut, una bona brasa cou la cansalada, daura el pa i fa més interessant el vi de la bota del racó. Les entrades les venen des d’una hora abans a l’Ajuntament. Per més informació adreceu-vos als tef: 93 823 63 02, o bé 619 70 11 46. Arribareu a La Pobla de Lillet pujant cap el túnel del Cadí fins Guardiola de Berguedà, ja passat Manresa i Berga, camí de França. Gireu en direcció a Castellar d’en Hug i La pobla, ben indicat. A més de veure el pessebre, i les cases de pedra del poble, a Lillet trobareu una obra mestra d’en Gaudí: els jardins Artigues, dissortadament tancats per Nadal, o podreu pujar en el tren del ciment que us portarà a la fàbrica del Clot del Moro. Si voleu tocar molta neu sortiu de La Pobla en direcció Castellar d’en Hug, un altre poble ben pintoresc. Abans però, pareu a les fonts del Llobregat, bonic indret familiar. Podeu acabar arribant al Pla de l’Anyella, a La Molina. Beu assegurada!. També heu de saber què, baixant cap a Guardiola de Berguedà trobareu la mina de petroli de Riutort. La zona dona motiu perfectament per passar un bon cap de setmana, curt o llarg, un pont o fins unes vacances. Per dinar, a la Pobla de Lillet, teniu l’Hostal Pericas, un lloc casolà, amb habitacions de fonda, normaletes i senzilles. També és molt bonic, amb bona taula i bons llits l’hostatgeria del santuari de  la Verge de Falgars, que està situat a la serra del mateix nom, en un entorn natural de conte de fades, a  1.300 metres d’alçada, a uns 7 kms. de la Pobla. Més lluny, i més difícil i perillós l’accés hivernal, teniu Sant Jaume de Frontanyà, amb una veritable catedral romànica. Allà podeu dinar a la Fonda Cal Marxandó, cuina de tota la vida, al mig del poblet, sense pèrdua possible. Tel: 938.23.90.02. A Guardiola de Berguedà hi ha Cal Duaner i un bonic hotel anomenat El Blat, amb bon restaurant. Proper està El Jou, un altre bon hotel. Una mica fora de la zona teniu el Càmping Berguedà, camí de Saldes i del Pedraforca, un altre indret amb molta neu, i vistes espectaculars. A Borredà, un xic més avall de Sant Jaume de Frontanyà, trobareu algunes cases rurals boniques, com ara el Querol Vell. Bon Pirineu, aquest Nadal, a Lillet!.

¿Qué lugar más adecuado para celebrar Navidad que el Pirineo?. Os proponemos una salida familiar al Valle del Alto Llobregat, que recorre este río, apenas nacido. En La Pobla de Lillet, un bonito pueblo de aires medievales, con un casco antiguo notable, y un puente encantador. Con muchas ermitas e iglesias románicas por los alrededores, perdidas entre los campos y los bosques, que pueden jugar a encontrar: Rotgers, Rus… y hasta un monasterio: Santa María de Lillet. En esta villa de pesebre, el domingo 25 diciembre de 2011, día de Navidad, y el viernes 6 de enero de 2012, día de Reyes, montarán un belén viviente muy espectacular, que ocupa buena parte del casco antiguo. Las representaciones tendrán lugar de a las siete de la tarde. Un aliciente añadido es poder ver las escenas en la era, el patio y el interior de “Cal Xero”, una hermosa masía situada en medio de Lillet. Saliendo de la casa, la fiesta continúa en las calles, donde se instalan el mercado, los oficios artesanos y los cuadros bíblicos. Al finalizar el recorrido, una buena brasa cuece el tocino, dora el pan y hace más interesante el vino de la bota del rincón. Las entradas las venden desde una hora antes en el Ayuntamiento. Para más información dirigirse a los tef: 93.823 63 02, o bien 619 70 11 46. Llegarán a La Pobla de Lillet subiendo hacia el túnel del Cadí hasta Guardiola de Berguedà, ya pasado Manresa y Berga, camino de Francia. Giren en dirección a Castellar d’en Hug, bien indicado. Además de ver el pesebre, y las casas de piedra del pueblo, en Lillet encontrarán una obra maestra de Gaudí: los jardines Artigas, desgraciadamente cerrados en Navidad, o bién se puede subir en el tren del cemento que os llevará a la fábrica del Clot del Moro. Si quieren tocar mucha nieve hay que salir de La Pobla en dirección Castellar d’en Hug, otro pueblo muy pintoresco. Antes, parad en las fuentes del Llobregat, bonito lugar familiar. Se puede acabar llegando al Pla de la Anyella, en La Molina. ¡Nieve asegurada!. También debéis saber que, bajando hacia Guardiola de Bergadà encontrareis la mina de petróleo de Riutort. La zona da perfectamente para pasar un buen fin de semana, corto o largo, un puente o incluso unas vacaciones. Para comer, en la Pobla de Lillet, tienen el Hostal Pericas, un lugar casero, con habitaciones de fonda, normalitas y sencillas. También es muy bonito, con buena mesa y buenas camas, la hospedería del santuario de la Virgen de Falgars, que está situado en la sierra del mismo nombre, en un entorno natural de cuento de hadas, a 1.300 metros de altura, a unos 7 kms. de la Pobla. Más lejos, y más difícil y peligroso el acceso invernal, tienen Sant Jaume de Frontanyà, con una verdadera catedral románica. Allí podéis comer en la Fonda Cal Marxandó, cocina de toda la vida, en medio del pueblo, sin pérdida posible. Tel.: 938.23.90.02. En Guardiola de Berguedà hay un bonito hotel llamado El Blat, con buen restaurante. Próximo está el Jou, otro buen hotel. Un poco fuera de la zona tienen el Camping Berguedà, camino de Saldes y del Pedraforca, otro lugar con mucha nieve, y vistas espectaculares. En Borredà, un poco más abajo de Sant Jaume de Frontanyà, algunas casas rurales bonitas, como el Querol Vell. ¡Buen Pirineo, esta Navidad!.

Granollers de Rocacorba


Granollers de Rocacorba és un poblet diminut, insignificat, minúscul, de la maravellosa, desconeguda i oblidada Vall de Llemena, a Girona. Està format per quatre cases, una església, Santa Maria de Granollers, que fou romànica i ara és una construcció barroca del segle XVIII, i un casalot que fou el castell de Granollers de Rocacorba. El conjunt, però, fa patxoca. Aquella patxoca rural, autèntica, de les coses antigues, reals. Davant del temple hi ha un comunidor, des d’on els mossens beneïen camps i cases, i conjuraven tempestes, pedregades i bruixes. A les afores, abans d’entrar al poble, hi ha una ermita amb campanar d’espadanya: Sant Julià, dissortadament abandonada. Hi arribareu, des de Girona, prenen la Gi-531, a la Devesa, camí de Sant Gregori. En arribar a Sant Martí de Llemena, cap del municipi, el passeu de llarg, i pocs kms. després agafeu una desviació a mà dreta, per la carretera GIV-5315. Sense pèrdua. És al final de l’asfalt. Els paratges són bucòlics, amb el massís del Rocacorba dominant la contrada, d’un lirísme potent. Però us donarem una raó per fer el camí fins a Granollers: el seu pessebre vivent, petit, senzill, casola, naif, que te la particularitat de representar-se al migdia, a quarts de dotze, els dies 25 i 26 de desembre dins l’església. Tots dos dies hi ha missa i concert. Una botigueta de Nadal, pica pica per tothom qui s’hi arribi i rifa d’un pernil. Encantador, oi?. Ah!, i el dia 1 de gener a quarts de set de la tarda, pessebre vivent, a Sant Martí de Llémena. Hi haurà coca, xocolata i tastet de productes del perol per a tothom. Més informació a la web del municipi, tant de l’acte de Granollers, com del de Sant Martí. La zona te llocs molt bonics per visitar, com ara els volcans de Canet d’Adri, el naixement de la riera a Sant Aniol de Finestres, o els boscos del massís del Rocacorba. No us els perdeu!. I donat que la terra dona per passar-hi uns dies aquest Nadal, o un cap de setmana, us volem recomanar alguns hotelets i cases rurals. N’hi ha de ben especials, com Can Sala, a Granollers de Rocacorba mateix. Una casa ecològica més coneguda pel turisme europeu, que pel de casa nostra. Una aposta per una estada molt diferent. O també el Mas Vilà, una casa de pagès, ben de pagès. Finalment, menys rural, però amb molt d’encant, el mas Tallada. De categoria encara molt més superior, amb tots els ets i uts, El Nus de Pedra és un hotelet rurals amb bells apartaments. Algunes d’aquestes cases i hotels tenen restaurant. Si en necessiteu algun altre podeu probar El Cabrit, especialitzat en aquesta carn, al carrer nou de Sant Aniol de Finestres, tel: 972 44 30 11‎. Estil rústic. També fan bones cargolades. Al mateix Granollers hi ha Cal Perot, tel: 972 44 30 45. Bona estada a l’ombra acollidora del Rocacorba, a la Vall de Llèmena!.

Granollers de Rocacorba es un pueblo diminuto, insignificante, minúsculo, de la maravillosa, desconocida y olvidada Valle de Llemena, en Girona. Está formado por cuatro casas, una iglesia, Santa María de Granollers, que fue románica y ahora es una construcción barroca del siglo XVIII, y un caserón que fue el castillo de Granollers de Rocacorba. El conjunto, sin embargo, tiene buena pinta. Esa buena pinta rural, auténtica, de las cosas antiguas, reales. Frente al templo hay un comunidor, desde donde los sacerdotes bendecían campos y casas, y conjuraban tormentas, granizadas y brujas. En las afueras, antes de entrar al pueblo, se levanta una ermita con campanario de espadaña: ​​San Julián, desgraciadamente abandonada. Llegareis facil, desde Girona, tomando la Gi-531, en la Devesa, camino de San Gregorio. Al llegar a San Martín de Llemena, cabeza del municipio, pasad de largo, y pocos kms. más allá tomen un desvío a mano derecha, por la carretera GIV-5315. Sin pérdida. Es al final del asfalto. Los parajes son bucólicos, con el macizo del Rocacorba dominando la región, de un lirismo potente. Pero os daremos una razón más para hacer el camino hasta Granollers: su pesebre viviente, pequeño, sencillo, naif, que tiene la particularidad de representarse al mediodía, a las once y media, los días 25 y 26 de diciembre, y en la iglesia. Ambos días hay misa y concierto. Una tienda de Navidad, un pica pica para todos los que se lleguen y rifa de un jamón. Encantador, ¿verdad?. Ah, y el día 1 de enero a las siete de la tarde, pesebre viviente, en Sant Martí de Llémena. Habrá torta, chocolate y degustación de productos del perol para todos. Más información en la web del municipio, tanto del acto de Granollers, como el de San Martín. La zona tiene lugares muy bonitos para visitar, como los volcanes de Canet d’Adri, el nacimiento del rio en Sant Aniol de Finestres, o los bosques del macizo del Rocacorba. ¡No os los perdáis!. Y dado que la tierra da para pasar unos días esta Navidad, o un fin de semana, os queremos recomendar algunos hotelitos y casas rurales. Los hay de muy especiales, como Can Sala, en Granollers de Rocacorba mismo. Una casa ecológica más conocida por el turismo europeo, que por el de casa. Una apuesta por una estancia muy diferente. O también el Mas Vilà, una casa de campo, bien campestre. Finalmente, menos rural, pero con mucho encanto, el mas Tallada. De categoría mucho más superior, con todos los pormenores, El Nus de Piedra es un hotelito rural con apartamentos. Algunas de estas casas y hoteles tienen restaurante. Si necesitais algún otro se puede probar El Cabrit, especializado en esta carne, en la calle nueva de Sant Aniol de Finestres, tel: 972 44 30 11. Estilo rústico. También hacen buenas caracoladas. En el mismo Granollers està Perot, tel: 972 44 30 45. ¡Buena estancia a la sombra acogedora del Rocacorba!.

Fontcoberta, Vilavenut i els pessebres


Al bell mig del Pla de l’Estany, proper a Banyoles, i a Figueres, en mig dels camps més idíl·lics que us podeu imaginar, s’alça el petit poblet medieval de Fontcoberta. I, dins el mateix municipi, uns quilòmetres enllà, trobareu el encara més menut veïnat de Vilavenut. En aquesta ruralia maravellosa, cada any per Nadal, mantenen la tradició de fer un pessebre vivent. És a dir, un a cada poble. És a dir, que es realitzen dos pessebres vivents: un a Fontcoberta i l’altre a Vilavenut. No podreu assistir a tots dos, que es solapen en el temps, o potser si, si decidiu passar el Nadal a cavall de l’estany de Banyoles i la plana de somni de l’Empordà. Una idea magnífica, perquè aquestes terres bé s’ho valen. El dia 24 de desembre a 3/4 d’11 de la nit hi ha missa del Gall cantada i amb coral. I sortint-ne, a les 12 de la nit, representació del pessebre vivent de Vilavenut. Per acabar, una quina popular. L’endemà, Nadal, 25 de desembre, a les 7 de la tarda, representació del pessebre vivent de Fontcoberta. Aquest ocupa tots i cadescún dels carrers del poble. És molt interessant, diferent i bonic. En acabar, una nova quina. Per Sant Esteve, el 26, a les 7 de la tarda, pessebre a Vilavenut, i a les 8, concert nadalenc. A la mateixa hora, a Fontcoberta, fan el mateix, sense concert, però amb quina popular. Ja ens direu si ho heu pogut combinar, i quin us ha agradat més!. Fontcoberta, a més, te una bonica església romànica, transformada, però amb un campanar curiós, i inacabat. També són interessants l’ermita de la Mare de Déu de la Font, i la ermita i el castell d’Espasens. Però amb el que xalareu en aquesta contrada és amb els seus espais naturals. Com ara el Clot de l’Espolla, una llacuna intermitent, natural, curiosa. És un espai natural protegit per la Generalitat. Un estanyol que només conté aigua en epoques de pluja, com a sobreixidor del gran estany de Banyoles. L’excés d’aigua surt per brolladors de fons del Clot d’Espolla. No hi ha peixos, per manca d’aigua, però quan n’hi ha, surten dels seus ous els Tripos, una especie prehistorica, increïble, única a Catalunya. Una llacuna ben singular com veieu. De l’estanyol en surt un rec que travessa tot el pla de Martís, un indret bucòlic, pagès i rural, en direcció al riu Fluvià, i que acaba caient en una bella cascada de 80 metres d’alçada. Heu de passejar-hi, en bici, o a peu, per veureu. Per dormir en aquesta terra podeu fer ús de les cases rurals, com ara La Canova de Figueroles, una casa rural, rural. O bé un hotelet rural més modern, com ara Cal Duc. Per dinar hi ha dos llocs, La Brasa, a la urbanització Melianta, al peu de la carretera de Banyoles a Figueres, tel. 972575298. O bé Can Salvi, botiga i restaurant tot en un, a Vilavenut.

En medio del Pla de l’Estany, próximo a Banyoles, y en Figueres, en medio de los campos más idílicos que os podéis imaginar, se alza el pequeño pueblo medieval de Fontcoberta. Y, dentro del mismo municipio, unos kilómetros más allá, encontrará el más pequeño vecindario de Vilavenut. En esta campiña maravillosa, cada año por Navidad, mantienen la tradición de hacer un pesebre viviente. Es decir, uno en cada pueblo. Es decir, que se realizan dos pesebres vivientes: uno en Fontcoberta y el otro en Vilavenut. No podrá asistir a los dos, que se solapan en el tiempo, o quizás sí, si decide pasar la Navidad a caballo del lago de Banyoles y la llanura de sueño del Empordà. Una idea magnífica, porque estas tierras bien lo valen. El día 24 de diciembre a 3 / 4 de 11 de la noche hay misa del Gallo cantada y con coral. Y saliendo, a las 12 de la noche, representación del belén viviente de Vilavenut. Para terminar, una qué popular. Al día siguiente, Navidad, 25 de diciembre, a las 7 de la tarde, representación del pesebre viviente de Fontcoberta. Este ocupa todos y cada una de las calles del pueblo. Es muy interesante, diferente y bonito. Al terminar, una nueva máquina. Por San Esteban, el 26, a las 7 de la tarde, pesebre en Vilavenut, ya las 8, concierto navideño. A la misma hora, en Fontcoberta, hacen lo mismo, sin concierto, pero con qué popular. Ya nos diréis si lo habéis podido combinar, y qué os ha gustado más!. Fontcoberta, además, tiene una bonita iglesia románica, transformada, pero con un campanario curioso, e inacabado. También son interesantes la ermita de la Virgen de la Fuente, y la ermita y el castillo de Espasens. Pero con lo que Xala en esta región es con sus espacios naturales. Como el Clot de la Espolla, una laguna intermitente, natural, curiosa. Es un espacio natural protegido por la Generalitat. Un estanque que sólo contiene agua en épocas de lluvia, como aliviadero del gran lago de Banyoles. El exceso de agua sale por manantiales de fondo del Clot de Espolla. No hay peces, por falta de agua, pero cuando las hay, salen de sus huevos los Tripos, una especie prehistórica, increíble, única en Cataluña. Una laguna muy singular como veis. Del estanque sale una acequia que atraviesa todo el plan de Martís, un lugar bucólico, campesino y rural, en dirección al río Fluvià, y que acaba cayendo en una hermosa cascada de 80 metros de altura. Debe pasear, en bici, oa pie, por veréis. Para dormir en esta tierra puede hacer uso de las casas rurales, como La Canova de Figueroles, una casa rural, rural. O bien un hotelito rural más moderno, como Cal Duc. Para comer hay dos sitios, La Brasa, en la urbanización Melianta, al pie de la carretera de Banyoles a Figueres, tel. 972575298. O bien Can Salvi, tienda y restaurante todo en uno, en Vilavenut.

Nadal a Les


Les és la darrera població de la maravellosa Vall d’Aran, just abans de creuar la ratlla de França.  És la capital de l’anomenat Baix Aran, el punt d’accés a la magnífica Vall de Toran, la més desconeguda de les valls secundàries d’aquesta petita pàtria. A Les s’hi arriba per la carretera N-230 desde Lleida. Són 180 Kms. A l’arribar a Vielha heu de continuar en direcció a França, uns altres 20 Km. Donat que no està al costat de casa, us suggerim passar uns dies de Nadal a l’Aran. I per donar-vos una excusa, més enllà d’una natura excepcional, de poblets de pessebre plens d’esglésies romàniques de primer ordre mundial, i de molta, molta neu, us parlarem de Les i la soca de Nadal. Es tracta de una tradició mil·lenària, que te a veure amb la conservació del foc a la llar, vital en aquestes gèlides terres. I també amb rituals pagans d’adoració a la natura, al bosc, i a la llum. Es tracta de començar bé el cicle agrícola i vital, un cop passat el solstici. De fer foc nou a la llar. El ritus es feia a cada casa, i ara es fa, a més, comunitari a la plaça. Es comença desenterrant una soca de faig gegantina, que es deixava secar, i s’omplia de creus. (Tantes creus com gent havitava la casa). La soca s’encenia i es deixava consumir, lentament, colgat. Així es fa a la Plaça der Haro. S’hi col·loca una soca ben grossa. El dia 24, vigilia de Nadal, en sortir de la Missa de Miejanet, o dell gall, els veïns prenen xocolata i moscatell al voltant del tronc encés. La música anima la festa, i els infants corren i ballen al voltant del foc. Una bonica tradició que us agradarà viure. Si no heu estat mai a La Vall d’Aran per Nadal, un dia heu d’anar-hi. L’hivern és diferent en mig de les muntanyes. Nosaltres hem dormit a molts bons hotels a l’Aran, mai a Les, però. Quan hi anem, ens agrada estar-nos a Vielha, al Fonfreda, molt agradable, tot i que a tota la vall hi ha centenars d’hotels que mereixen un 10. Però també més a prop de Les, o al mateix poble, hi ha bons allotjaments. Per exemple Can Joan al poblet de Canejan, on hem dinat molt bé, un hostalet senzill amb habitacions, penjat damunt Les. L’Ostau dera Neu ofereix apartaments a les famílies. Si sou colla la Borda Guilhamuc és una preciosa casa rural que es lloga sencera. A la Vall també hi ha molts, i molts bons càmpings. Una altra raó per anar a Les aquest hivern és banyar-se en l’aigua dolça i acollidora de les Termes Baronia, un spa obert a tothom. Per dinar o sopar hi ha molts restaurants a Les, que no hem, probat, tret de Can Joan a Canejan. Fora de Les us recomanem el tracte i la cuina de l’All i Oli, al carrer Major de Vielha, número 9. Tel: 973641757. No hi ha brasa millor!.

Las es la última población de la maravillosa Valle de Arán, justo antes de cruzar la raya de Francia. Es la capital del llamado Bajo Arán, el punto de acceso a la magnífica Valle de Toran. Se llega por la carretera N-230 desde Lleida. Son 180 kms. Al llegar a Vielha se debe continuar en dirección a Francia, otros 20 km. Dado que no está al lado de casa, les sugerimos pasar unos días de Navidad en el Aran. Y para daros una excusa, más allá de una naturaleza excepcional, de pueblos de pesebre llenos de iglesias románicas de primer orden mundial, y de mucha, mucha nieve, os hablaremos de Les y la cepa de Navidad. Se trata de una tradición milenaria, que tiene que ver con la conservación del fuego en el hogar, vital en estas gélidas tierras. Y también con rituales paganos de adoración a la naturaleza, el bosque, y la luz. Se trata de empezar bien el ciclo agrícola y vital, una vez pasado el solsticio. De hacer fuego nuevo en el hogar. El rito se hacía en cada casa, y ahora se hace, además, comunitario en la plaza. Se empieza desenterrando una cepa de haya gigantesca, que se dejaba secar, y se llenaba de cruces. (Tantas cruces como gente havia en la casa). La cepa se encendía y se dejaba consumir, lentamente. Así se hace en la Plaza der Haro. Se coloca una cepa muy grande. El día 24, víspera de Navidad, al salir de la Misa de Miejanet, o dell gallo, los vecinos toman chocolate y moscatel alrededor del tronco encendido. La música anima la fiesta, y los niños corren y bailan alrededor del fuego. Una bonita tradición que os gustará vivir. Si no habéis estado nunca en La Vall d’Aran por Navidad, un día debeis ir. El invierno es diferente en medio de las montañas. Nosotros hemos dormido en muy buenos hoteles en el Aran, nunca en Les. Cuando vamos, nos gusta estar a Vielha, en el Fonfreda, muy agradable, aunque a todo el valle hay cientos de hoteles que merecen un 10. Pero también más cerca de Les, o el mismo pueblo, hay buenos alojamientos. Por ejemplo Can Joan en el pueblo de Canejan, donde hemos comido muy bien, un hostalet sencillo con habitaciones. El Ostau de la Nieve ofrece apartamentos a las familias. La Borda Guilhamuc es una preciosa casa rural que se alquila entera. En el Valle también hay muchos, y muy buenos campings. Otra razón para ir a Les este invierno es bañarse en el agua dulce y acogedora de las Termas Baronia, un spa abierto a todos. Para comer o cenar hay muchos restaurantes en Les, que no hemos, probado, salvo Can Joan en Canejan. Fuera recomendamos el trato y la cocina del All i Oli, en la calle Mayor de Vielha, número 9. Tel.: 973641757. No hay brasa mejor!.

Pessebre vivent a Rocafort de Vallbona


Rocafort de Vallbona és un petit i bonic poblet de la part sud de la comarca de l’Urgell, situat a la Vall del riu Corb, entre Nàlec i Sant Martí de Maldà. Rocafort és una vila medieval, dalt d’un turó, de carrers estrets i evocadors. Precisament en aquest carrerons històrics i en els interiors de les cases, de portals adintellats, és on te lloc la representació d’un dels pessebres vivents més autèntics i famosos de casa nostra. S’hi poden veure representades més de trenta escenes diferents. Sobretot bíbliques, és clar, però també representacions d’oficis, com ara el boter, el ceramista, el picapedrer o el pagès… i també escenes extretes de la vida quotidiana antiga com ara el mercat, la botiga, el pou de l’aigua o l’era… En acabar, un bon foc, un traguet de moscatell i neules per aguantar el fred profund i colpidor de les terres de Lleida. La funció tindrà lloc els dies 26 de desembre de 2011 i 1 i 7 de gener de 2012, a 18.30 h i a les 19.30 h del vespre. Si voleu passar un dia sencer a Rocafort de Vallbona no us en penedireu: l’ambient medieval dels carrers, les restes del seu castell, en rehabilitació, la muralla, que encara es pot reseguir, i de la qual en queda el portal, fan un quadre pintoresc de debó. A més, als voltants, teniu molts altres motius per organitzar una jornada, o millor, un cap de setmana de sortida familiar. Com ara el bellísim castell de Ciutadilla enfilat dalt de la seva penya, una joia del renaixement català. Recòrrer la Vall del riu Corb, fins al fastuós poble medieval de Guimerà, o visitar el melancòlic balneari de Vallfogona de Riucorb, en un entorn natural fantàstic. No gaire lluny de Rocafort teniu una joia del císter català molt poc coneguda: el monestir de Vallbona de les Monges. Podeu fer també un tomb per petits pobles oblidats com Verdú, on hi ha un museu de la joguina, increïble, bonic de veritat i un casc antic medieval amb castell i una església que mereixen una visita detinguda. Podeu dinar i dormir a molts llocs agradables en aquesta zona.  Dineu a Ca  l’Avi Ciscu, a Ciutadilla, previ encàrrec. Arribeu-vos a Cal Menut, a Belianes, que és un hotel rural. O a l’Hostalet de la Sala, baixant a Montblanc. O aneu fins a Vallfogona, a l’Hotel Regina o al decadent i romàntic Balneari, o allotjeu-vos en les nombroses cases rurals, de Ciutadilla o altres poblets, com ara Ca la Carme, o com Cal Arrufat, a Nàlec. A Rocafort de Vallbona s’hi arriba sense massa problemes per la autovia A-2, passant per Igualada i Cervera. En arribar a Tàrrega cal anar fins al centre d’aquesta vila i agafar la carretera que porta a Montblanc i Tarragona. Passareu prop de Verdú, un poblet medieval preciós, que podeu visitar un moment i, ben aviat trobareu la desviació cap a Nàlec i Sant Martí de Maldà. Just al mig hi ha Rocafort. Fa bona pinta aquesta sortida de Nadal, oi?.

Rocafort de Vallbona es un pequeño y bonito pueblo de la parte sur de la comarca del Urgell, situado en el Valle del río Corb, entre Nalec y Sant Martí de Maldà. Rocafort es una villa medieval, sobre una colina, de calles estrechas y evocadoras. Precisamente en estos callejones históricos y en los interiores de las casas, de portales de piedra, es donde tiene lugar la representación de uno de los pesebres vivientes más auténticos y famosos de nuestro país. Se pueden ver representadas más de treinta escenas diferentes. Sobre todo bíblicas, claro, pero también representaciones de oficios, como el botero, el ceramista, el cantero o el agricultor … y también escenas extraídas de la vida cotidiana antigua como el mercado, la tienda, el pozo del agua o la era … Al finalizar, un buen fuego, un trago de moscatel y barquillos para aguantar el frío profundo y sobrecogedor de las tierras de Lleida. La función tendrá lugar los días 26 de diciembre de 2011 y 1 y 7 de enero de 2012, a 18.30 y a las 19.30 h de la tarde. Si quieren pasar un día entero en Rocafort de Vallbona no se arrepentirán: el ambiente medieval de las calles, los restos de su castillo, en rehabilitación, la muralla, que todavía se puede reseguir, y de la que queda el portal, hacen un cuadro pintoresco de verdad. Además, en los alrededores, tienen muchos motivos para organizar una jornada, o mejor, un fin de semana de salida familiar. Como el bellísimo castillo de Ciutadilla encaramado arriba de su peña, una joya del renacimiento catalán. Recorred el Valle del río Corb, hasta el fastuoso pueblo medieval de Guimerà, o visitad el melancólico balneario de Vallfogona de Riucorb, en un entorno natural fantástico. No muy lejos de Rocafort tienen una joya del cister catalán muy poco conocida: el monasterio de Vallbona de les Monges. Se puede dar también un paseo por pequeños pueblos olvidados como Verdú, donde hay un museo del juguete, increíble, hermoso de verdad y un casco antiguo medieval con castillo y una iglesia que merecen una visita detenida. Pueden comer y dormir en muchos lugares agradables en esta zona. En Ca l’Avi Ciscu, en Ciutadilla, previo encargo. O en Cal Menut, en Belianes, que es un hotel rural. O en el Hostalet de la Sala, bajando hacia Montblanc. O vayan hasta Vallfogona, al Hotel Regina o al decadente y romántico Balneario, o alojaros en las numerosas casas rurales, de Ciutadilla u otros pueblos, como Ca la Carmen, o como Cal Arrufat, en Nalec. Hasta Rocafort de Vallbona se llega sin demasiados problemas por la autovía A-2, pasando por Igualada y Cervera. Al llegar a Tàrrega hay que ir hasta el centro de esta villa y allí tomar la carretera que lleva a Montblanc y Tarragona. Pasarán cerca de Verdú, un pueblecito medieval precioso, que podéis visitar un momento y, muy pronto, encontrarán la desviación hacia Nalec y Sant Martí de Maldà. Justo en medio está Rocafort. Tiene muy buena pinta esta salida, ¿verdad?.

Pessebre a La Cisa


Aquestes dates nadalènques hi ha poques sortides familiars millors que els pessebres vivents. Ara se’n fan arreu de Catalunya, i ja us n’hem ressenyats molts al nostre bloc. Permeten veure espais naturals bonics, conèixer poblets encisadors i gaudir de representacions amateurs i genuïnes de teatre popular. Entre les que tenen lloc més a tocar de Barcelona us volem presentar la d’un petit poble del Maresme interior. Es tracta del pessebre vivent de Premià de Dalt que es fa a la masia de la Cisa, als turons de la serralada litoral, al costat de l’ermita del mateix nom, d’àmplia devoció en aquestes contrades. Hi arribareu molt fàcilment per la autopista C-32, sortida Premià de Dalt, Premià de Mar, Vilassar de Dalt i Cabrils, o per l’antiga carretera N-II, agafant després la carretera que va de Premià de Mar a Premià de Dalt. Són 20 minuts des de casa. Un cop al poble pregunteu per l’ermita de la Cisa. Serà bonic, abans de la representació, fer una ullada a aquest santuari és del segle XVIII, d’un estil barroc casolà, amb bells esgrafiats. Conserva dins la Mare de Déu de la Cisa, imatge venerada del segle XIV.  Podeu, seguidament, anar fins la masia de can Cisa, molt a prop del santuari mateix, on retrocedireu dos mil anys i escaig fins a Natzaret, amb els soldats, venedors, pastors de rigor. No us perdeu la dança dels dimonis!. Aquest any hi ha funció el 18, 24 i 26 de desembre, i 1, 7 i 8 de gener, a les 6 i a les 7 de la tarda. Porteu la carta dels Reis d’Orient, que la recolliran, i bona gana: hi ha torrades amb all i oli. Si voleu passar un dia per allà, podeu visitar el poblat ibèric de la Cadira del Bisbe, molt proper. Per dinar, a la Cisa, hi ha un restaurant. I al poble de Premià de Dalt molts més. Ens agrada el Sant Antoni, un bon lloc. També ens han parlat bé del bar del Sindicat. Per allà també està el Racó de Can Feliu, una altra opció interessant. Finalment dir-vos que Premià de Dalt també te hotelets amb encant, com Cal Music. Bon pessebre vivent a Premià!.

Estas fechas navideñas hay pocas salidas familiares mejores que visitar los pesebres vivientes. Ahora se hacen por toda Cataluña, y ya os hemos reseñados muchos en nuestro blog. Permiten ver espacios naturales hermosos, conocer pueblos encantadores y disfrutar de representaciones amateurs y genuinas de teatro popular. Entre las que tienen lugar más cerca de Barcelona os queremos presentar de un pequeño pueblo del Maresme interior. Se trata del pesebre viviente de Premià de Dalt que se hace en la masía de la Cisa, en las colinas de la cordillera litoral, junto a la ermita del mismo nombre, de amplia devoción en estas tierras. Llegará mnuy fácilmente por la autopista C-32, salida Premià de Dalt, Premià de Mar, Vilassar de Dalt y Cabrils, o por la antigua carretera N-II, tomando después la carretera de Premià de Mar hasta Premià de Dalt . Son 20 minutos desde casa. Una vez en el pueblo preguntad por la ermita de la Cisa. Será bonito, antes de la representación, echar un vistazo a este santuario es del siglo XVIII, de estilo barroco casero, con bellos esgrafiados. Conserva dentro la Virgen de la Cisa, imagen venerada del siglo XIV. Pueden, a continuación, ir hasta la masía de Can Cisa, muy cerca del santuario mismo, donde retrocederan dos mil años y pico hasta Nazaret, con los soldados, vendedores, y pastores de rigor. ¡No os perdáis la danza de los demonios!. Este año hay función el 18, 24 y 26 de diciembre, y 1, 7 y 8 de enero, a las 6 ya las 7 de la tarde. Llevense la carta de los Reyes Magos, que recogerán, y buen apetito: hay tostadas con ajo y aceite. Si quieren pasar un día por allí, pueden visitar el poblado ibérico de la Silla del Obispo, muy cercano. Para comer, en la Cisa, hay un restaurante. Y en el pueblo de Premià de Dalt muchos más. Nos gusta el San Antonio, un buen lugar. También nos han hablado bien del bar del Sindicato. Por allí también está el Racó de Can Feliu, otra opción interesante. Finalmente deciros que Premià de Dalt también tiene hotelitos con encanto, como Cal Music. ¡Buen pesebre viviente en Premià!.

Pessebre vivent de Fals


Al preciós poblet de les Torres de Fals, un dels que més ens recorden les viles petitones de la Toscana a Catalunya, s’hi fa un fastuós pessebre vivent. Tan important ha acabat essent, que ja l’anomenen el pessebre vivent del Bages. Podeu arribar a Fals si aneu cap a Manresa per l’eix del Llobregat, C-16, i allí enllaçeu amb l’eix transversal, en direcció a Lleida, C-25 fins trobar la sortida 123, que us assenyada La Fonollosa i Fals. Seguiu les indicacions cap a Fals i les Torres de Fals. Des de lluny entendreu el perquè d’aquest nom, quan veieu les altíves torres del castell, i la església parroquial, dalt del seu escarpat turó, dominant les terres del voltant. Doncs bé, en aquest marc idíl·lic, que mereix una visita familiar sense cap mena de dubte, és el decorat d’aquest pessebre vivent tan lluït que abans us esmentàvem, i que des de fa més de 40 anys que els veïns i les veïnes de Fals i Rajadell representen. Aquest any hi haurà funció els dies 18 i 26 de desembre, i l’1, 6, 8 i 15 de gener. Sempre a les 18:30 hores. Els preus són populars, entre 5 i 8 €, i les més petits de cinc anys entren de franc. Si us decidiu a passar el dia per la zona de Rajadell, La Fonollosa, Fals i Camps, una sàbia decisió, podreu visitar pobles pintorescos, castells encimbellats, com ara el de Boixadors, i ermites romàniques a dojo. No deixeu de admirar Sant Mamet de Bacardit, Santa Maria de Caselles, Santa Maria del Grau, Sant Vicenç de Fals o Santa Maria de Camps. Per dinar, o sopar per allà, teniu molts llocs, tots bons. Restaurant com el El Molí de Boixeda a Fals, o el Reguer, o bé Ca l’Isclet a Rajadell. També hi ha per allà Cal Calet, Tel: 93 8366130, a Cal Joan. Si voleu passar-hi uns dies per Nadal, o per quan sigui, proveu algunes de les seves cases rurals com ara Cal Teixidór, o bé  Cal Escloper.  La natura també és magnífica. Es tracta de la Serra de Castelltallat, recuperant-se dels paorosos incendins forestals dels darrers temps. En aquestes terres mimen el turisme rural amb infants, amb moltes activitats, durant tot l’any: passejades en carro i en ruc, observatori astronòmic, i moltes coses més!. Descobriu el Bages més desconegut!.

El precioso pueblecito de las Torres de Fals, uno de los que más nos recuerdan las villas pequeñitas de la Toscana en Cataluña, celebra un fastuoso pesebre viviente. Tan importante ha acabado siendo, que ya le llaman el pesebre viviente del Bages. Es fácil llegar a Fals si vais hacia Manresa por el eje del Llobregat, C-16, y allí enlazais con el eje transversal, en dirección a Lleida, C-25 hasta encontrar la salida 123, que va a Fonollosa y Fals. Desde lejos entenderéis el porqué de este nombre, cuando veáis las altivas torres del castillo, y la iglesia parroquial, arriba de su escarpado cerro, dominando las tierras de alrededor. Pues bien, en este marco idílico, que merece una visita familiar sin lugar a dudas, es el decorado de este belén viviente tan lucido que antes os mencionábamos, y que desde hace más de 40 años, los vecinos y las vecinas de Fals y Rajadell representan. Este año habrá función los días 18 y 26 de diciembre, y el 1, 6, 8 y 15 de enero. Siempre a las 18:30 horas. Los precios son populares, entre 5 y 8 €, y las menores de cinco años entran gratis. Si os decidís a pasar el día por la zona de Rajadell, La Fonollosa, Fals y Camps, una sabia decisión, podreis visitar pueblos pintorescos, castillos encaramados, como el de Boixadors, y ermitas románicas por doquier. No dejeis de admirar Sant Mamet de Bacardit, Santa María de Casillas, Santa María del Grao, San Vicente de Fals o Santa María de Camps. Para comer, o cenar por allí, tienen muchos lugares, todos buenos. Restaurantes como el El Molino de Boixeda en Fals, o el Reguer, o bien Ca l’Isclet en Rajadell. También Cal Calet, Tel.: 93 8366130, o Cal Joan. Si deseais pasar unos días en Navidad, o para cuando sea, intentadlo en algunas de sus casas rurales como Cal Teixidor, o Cal Escloper. La naturaleza también es magnífica. Se trata de la Sierra de Castelltallat, recuperándose de los pavorosos incendios forestales de los últimos tiempos. En estas tierras miman el turismo rural con niños, con muchas actividades, durante todo el año: paseos en carro y en burro, observatorio astronómico, ¡y muchas cosas más!. ¡Descubrid el Bages más desconocido!.

Sant Vicenç de Rus


La petita església romànica de Sant Vicenç de Rus està situada a la dreta de la carretera BV-4031, que porta de La Pobla de Lillet fins a Castellar de n’Hug, a la bella comarca del Berguedà. És poca cosa més que una ermita, una sola nau amb volta de mig canó i amb un absis al darrera. Del segle XII. Típica i tòpica, però molt graciosa. També l’entorn que l’envolta és molt bonic, una praderia verda, de gespa generosa. S’hi arriba per un caminet des de la carretera, no arriba a 50 mts, i hi ha bon aparcament. Però tot això que us diem no és el que ens fa recomanar-vos-la com a destí. Són les seves extraordinàries pintures murals. Una part decoren l’absis, amb un Crist en majestat rodejat pels apòstols, (tot i que el que veureu és una còpia, les originals són a al Museu Episcopal de Solsona). Per això, ara,  les més interessants i importants són les de la capella de santa Magdalena, gòtiques. També hi ha una pica baptismal molt xula i rupestre. A tocar de l’església veureu el restaurant i fonda La Farga, (indicat en agafar la desviació cap a Sant Vicenç). És una casa de pagés on fan menjars i llogen habitacions senzilles. Ho diem a tall de comentari. Nosaltres només vam pendre unes begudes. Tel: 938 257 071. Pels volts de Castellar d’en Hug i de La Pobla de Lillet teniu moltes més coses a veure, que justifiquen un cap de setmana o un pont: Santa Maria de Lillet, un monestir, els fabulosos jardins Artigas, d’en Gaudí, o el trenet del ciment que us porta a la fàbrica del Clot del Moro. Continuant la carretera des de Sant Vicenç de Rus a Castellar d’en Hug, trobareu les magnífiques fonts del Llobregat. Baixant cap a Guardiola de Bergadà trobareu la mina de petroli de Riutort. Per dinar, a la Pobla de Lillet, teniu l’Hostal Pericas, un lloc casolà, amb habitacions de fonda, senzilles. També és molt bonic, amb bona taula i bons llits l’hostatgeria del santuari de  la Verge de Falgars, que està situat, a 7 kms. de Lillet, en un entorn natural de conte de fades, a  1.300 metres d’alçada. Si travesseu la carena podeu anar fins a Sant Jaume de Frontanyà, amb un temple romànic de campanetes, Allà podeu dinar a la Fonda Cal Marxandó, cuina de tota la vida, al mig del poblet, sense pèrdua possible. Tel: 938.23.90.02. A Guardiola de Berguedà hi ha Cal Duaner i un bonic hotel anomenat El Blat, amb bon restaurant. Proper està El Jou, un altre bon hotel. Una mica fora de la zona teniu el Càmping Berguedà, camí de Saldes i del Pedraforca. A Borredà trobareu algunes cases rurals de campanetes, com ara el Querol Vell. Més amunt de Castellar ens agrada tocar la neu de La Molina, entrant-hi per la porta del darrera, pel Pla de l’Anyella. Bon lloc per gaudir del Pirineu, aquest Nadal!.

La pequeña iglesia románica de Sant Vicenç de Rus està situada a la derecha de la carretera BV-4031, la que lleva de La Pobla de Lillet hasta Castellar de n’Hug, en la bella comarca del Berguedà. Es poco más que una ermita, una sola nave con bóveda de medio cañón y con un ábside detrás. Del siglo XII. Típica y tópica, pero muy graciosa. También el entorno que la rodea es muy bonito, una pradera verde, de césped, generosa. Se llega por un sendero desde la carretera, que no llega a 50 mts, y hay buen aparcamiento. Pero todo esto que os decimos no es lo que nos hace recomendarosla como destino. Son sus extraordinarias pinturas murales. Una parte decoran el ábside, con un Cristo en majestad rodeado por los apóstoles, (aunque lo que veréis es una copia, las originales están en el Museo Episcopal de Solsona). Por eso, ahora, las más interesantes e importantes son las de la capilla de Santa Magdalena, góticas. También hay una pila bautismal muy chula y rupestre. Cerca de la iglesia vereis el restaurante y fonda La Farga, (indicado al tomar la desviación hacia San Vicente). Es una casa de payés donde hacen comidas y alquilan habitaciones sencillas. Lo decimos solo a modo de comentario. Nosotros tomamos allí unas bebidas, y nada más. Tel: 938 257 071. Alrededor de Castellar d’en Hug y de La Pobla de Lillet tienen muchas más cosas que ver, que justifican un fin de semana o un puente: Santa María de Lillet, un monasterio, los fabulosos jardines Artigas, de Gaudí, o el tren del cemento que les lleva a la fábrica del Clot del Moro. Continuando la carretera desde San Vicente de Rus hacia Castellar d’en Hug, encontrarán las magníficas fuentes del Llobregat. Bajando hacia Guardiola de Bergadà está la mina de petróleo de Riutort. Para comer, en la Pobla de Lillet, tienen el Hostal Pericas, un lugar casero, con habitaciones de sencillas. También es muy bonito, con buena mesa y buenas camas la hospedería del santuario de la Virgen de Falgars, que está situado, a 7 kms. de Lillet, en un entorno natural de cuento de hadas, a 1.300 metros de altura. Si cruzais la cresta montañosa podeis ir hasta Sant Jaume de Frontanyà, con un templo románico de campanillas. Allí podéis comer en la Fonda Cal Marxandó, cocina de toda la vida, en medio del pueblo, sin pérdida posible. Tel.: 938.23.90.02. En Guardiola de Berguedà teneis Cal Duaner y un bonito hotel llamado El Blat, con buen restaurante. Próximo está el Jou, otro buen hotel. Un poco fuera de la zona tienen el Camping Berguedà, camino de Saldes y del Pedraforca. En Borredà algunas casas rurales de campanillas, como el Querol Vell. Más arriba de Castellar nos gusta tocar la nieve de La Molina, entrando por la puerta trasera, por el Plan del Anyella. ¡Buen lugar para disfrutar del Pirineo, esta Navidad!.