Fira de l’Ametlla a Vilagrassa


A la comarca de l’Urgell, terra de pobles medievals, hi ha la bonica vila de Vilagrassa, a tocar de Tàrrega. Allà s’hi celebrarà aquest cap de setmana de setembre, la seva típica fira de l’ametlla. La Fira de l’Ametlla de Vilagrassa proposa un cap de setmana ple d’activitats. Hi ha un esmorzar popular amb llangonissa d’ametlla, exposicions i mercat d’artesania, també agroalimentari. Un seguit de concursos tenen lloc al llarg de tota la jornada. Destaca el concurs de pujada d’un sac d’ametlles amb corriola al campanar en modalitats masculí, femení i infantil. El diumenge és el dia fort, amb una mostra d’arts i oficis de pagès, i un mercat tradicional. També podreu gaudir de la demostració d’esquitllar ametlles a mà i a màquina i visitar una exposició de tipologies d’ametlles. saborejareu les delicadesses de la mostra gastronòmica de la cuina de l’ametlla: garrapinyades, torrades, torró o gelat d’ametlla, per exemple. Hi haurà espectacles diversos per a la canalla i animació de carrer. No us perdeu l’esmorzar popular amb botifarra d’ametlla. Arribareu molt fàcilment a Vilagrassa per l’autopista A-2, la que és gratuïta, la que va a Lleida per Igualada. La població està just passat Tàrrega. No més d’una hora llarga de cotxe. Vilagrassa te un casc antic interessant, amb cases de pedra i portals adovellats. L’esglèsia parroquial presenta una entrada romànica amb decoració sorprenent. El poble és el típic de secà, cereal, ametlles, oli i vi. Per dinar us recomanem d’anar fins l’antiga carretera nacional II, a l’Hostal del Carme, menú del dia i carta, en ambients diferents i separats. Bona cuina. També bones habitacions. Un referent a la zona. Fora bona idea quedar-se a pasar el cap de setmana per aquests voltants. Podeu programar el cap de setmana voltant per l’Urgell, amb l’excusa de la fira, i visitar Verdú, poblet medieval i ceramista, o la vila increible de Guimerà, una altra vila medieval perfectament conservada, o bé Ciutadilla i els altres pobles de l’esplèndida del riu Corb. No deixeu de veure el monestir maravellós de Vallbona de les Monges, el menys conegut de la ruta del Císter. A la zona teniu també el desconegut convent de Sant Bartomeu. Renaixement fabulós. O bé els castells de la plana de Lleida, als voltants de Tàrrega, Cervera i Guissona. Per dormir a Vilagrassa mateix, a banda de l’Hostal del Carme, teniu diverses cases rurals, com ara Cal Faba, dins el nucli urbà, o bé Cal Valls allotjament rural en una casa pairal, o també molt bonica, i recentment reabilitada teniu Cal Diego. Pels voltants de Vilagrassa teniu, a Belianes, un hotelet rural dels que no fallen, amb un restaurant d’aquells que fan clientela: Cal Menut. També  hi ha els balnearis de Rocallaura, recién reinaugurat, o els de Vallfogona. Un cap de setmana a l’Urgell, amb una ullada a la Fira de Vilagrassa, serà fantàstic!.

En la bonita villa de Vilagrasa, junto a Tàrrega, en el Urgell, se celebrará el fin de semana, la típica feria de la almendra. El domingo es el día fuerte, con el mercado de artesanía y gastronómico, muestra de oficios antiguos, con acuñador de monedas, tornero de madera y soplador de vidrio, entre otros. También se podrá ver esquilar las almendras, habrá animación infantil, almuerzo popular con la típica longaniza de almendra hecha a la brasa con pan y tomate, regado todo con buen vino tinto de la Cooperativa, aceite de la tierra, y turrón de Agramunt. También son muy típicos los concursos diversos, como la subida de sacos de almendras al campanario, para todas las edades, que finaliza con un reparto de golosinas. Se llega fácilmente a Vilagrasa por la autopista A-2, la gratuita, la que a Lleida para Igualada. Está justo pasado Tàrrega. Una hora larga de coche. Vilagrasa tiene un casco antiguo interesante, con casas de piedra y portales adintelados. La iglesia parroquial presenta una entrada románica con decoración sorprendente. El pueblo es el típico de secano, cereal, almendras, aceite y vino. Para comer recomendamos ir hasta la antigua carretera nacional II, y hacerlo en el Hostal del Carme, menú del día y carta, en ambientes diferentes y separados. Buena cocina. También buenas habitaciones. Un referente en la zona. Quizás fuera buena idea quedarse a pasar el fin de semana por estos alrededores. Pueden programar el fin de semana paseando por el Urgell, con la excusa de la feria, y visitar Verdú, pueblo medieval y ceramista, o la  increible Guimera, otra villa medieval perfectamente conservada, o bien Ciutadilla y los demás pueblos del espléndido valle del río Corb. No dejeis de ver el monasterio maravilloso de Vallbona de les Monges, el menos conocido de la ruta del Císter. En la zona tienen también el desconocido convento de San Bartolomé. Renacimiento fabuloso. O bien los castillos de la llanura de Lleida, en los alrededores de Tàrrega, Cervera y Guissona. Para dormir en Vilagrasa mismo, aparte del Hostal del Carme, tienen varias casas rurales, tales como Cal Faba, dentro del casco urbano, o bien Cal Valls, un alojamiento rural en una masia, o también muy bonita, y recientemente reabilitada tienen Cal Diego. Por los alrededores de Vilagrasa tenéis, en Belianes, un hotelito rural de los que no fallan, con un restaurante de esos que hacen clientela: Cal Menut. También están los balnearios de Rocallaura, recién reinaugurado, o el de Vallfogona, muy bonito. Un fin de semana en el Urgell, con un vistazo a la Feria de Vilagrasa, ¡será fantástico!.

Fira Visana a Sant Antoni de Vilamajor


Al bonic i petit poblet de Sant Antoni de Vilamajor, al Vallés interior, que toca ja el Montseny, s’hi fa una bonica fira de la vida sana aquest cap de setmana. Una fira molt maca de seguir, no gaire lluny de Barcelona. Inclou més de 50 activitats de tots els tipus i per a tots els públics. Totes les activitats es poden consultar en el programa a la web del poble. Per arribar-hi agafeu l’autopista AP-7 en direcció Girona fins la sortida 12 (Cardedeu-La Roca) i, a la primera rotonda preneu la variant C-35. Agafeu la sortida de Llinars del Vallès i, en arribar a la C-251, preneu direcció a Sant Celoni. Al cap d’uns metres trobareu un trencall, a mà esquerra, just on hi ha una betzinera. Agafareu llavors la carretera BP-5107, que us portarà directe a Sant Antoni de Vilamajor. 60 Kms escassos, una hora curta. Per dinar hi ha molts bars i restaurants que fan menú, plats combinats o bocates. també bones pizzeries. El bar Sant Antoni està a l’avinguda Alfons I, 23. El Rebost del Guiu a l’avinguda Catalunya, 15, és un restaurant típic. Telèfon: 938 45 07 91. Finalment, la pizzeria El Sui la trobareu al carrer Santiago Rusiñol, 4. Si teniu temps feu un parell de kms. per anar al poble veï de Sant Pere, una cucada. Una petita vila medieval, amb les restes del castell, l’església parroquial amb el seu campanar romànic, les cases, les masies, les ermites. I la natura no és menys… Senders, fonts amagades, boscos ombrívols del Montseny poderós. Per dinar, a Sant Pere, teniu un seguit de llocs, com ara  Can Noguera, al carrer Sant Nonet, 18, tel: 938450159, molt casolà, al mig del poble, o Can Pau, a la mateixa plaça de l’Església, 1, tel: 938450107, just al costat del temple. Bona fira de la vida sana a Sant Antoni de Vilamajor.

En el bonito y pequeño pueblo de San Antonio de Vilamajor, en el Vallés interior, que toca ya el Montseny, se hace este fin de semana una feria de la vida sana. No os lo perdais. Para ir hasta Vilamajor debereis tomar la autopista de Girona, la AP-7, hasta la salida de Cardedeu, o la de la Roca, para continuar por la carretera que va de Granollers en Sant Celoni, la C-35 , hasta llegar al pueblo de Llinars. Justo a la salida de Llinars, hay una gasolinera y, allí mismo, se toma la carretera local BP-5107 en dirección a Sant Antoni de Vilamajor. Si os da tiempo subid también a ver el pueblo vecino: San Pedro. Una monada. Una pequeña villa medieval, con los restos del castillo, la iglesia parroquial con su campanario románico, las casas, las casas, las ermitas. Y la naturaleza no es menos … Senderos, fuentes escondidas, bosques sombríos del Montseny poderoso. Para comer en el pueblo tienen una serie de lugares buenos, como el bar San Antonio, la pizzeria Sui o El rebost de Can Guiu. En el pueblo vecino, San Pedro, tienen Can Noguera, en la calle San Nonet, 18, tel: 938450159, muy casero, en medio del pueblo, o Can Pau, en la misma plaza de la Iglesia, 1, tel : 938450107, justo al lado del templo. Buena feria de la Vida Sana en Vilamajor.

La Festa Major a Sant Antoni de Vilamajor


 

Al bonic i petit poblet de Sant Antoni de Vilamajor, al Vallés interior, que toca ja el Montseny, s’hi fa una bonica festa major aquesta setmana, del 22 al 27 d’agost. Una festa molt maca de seguir, no gaire lluny de Barcelona. Inclou més de 50 activitats de tots els tipus i per a tots els públics. Us recomanem la cercavila, els gegants, els bastoners i els Diables, o la cucanya. A més, també hi haurà activitats més populars com ara la Xaranga, el correfoc, la festa Holi, o la festa de l’escuma. Totes les activitats es poden consultar en el programa de Festa Major a la web del poble. Per arribar-hi agafeu l’autopista AP-7 en direcció Girona fins la sortida 12 (Cardedeu-La Roca) i, a la primera rotonda preneu la variant C-35. Agafeu la sortida de Llinars del Vallès i, en arribar a la C-251, preneu direcció a Sant Celoni. Al cap d’uns metres trobareu un trencall, a mà esquerra, just on hi ha una betzinera. Agafareu llavors la carretera BP-5107, que us portarà directe a Sant Antoni de Vilamajor. 60 Kms escassos, una hora curta. Per dinar hi ha molts bars i restaurants que fan menú, plats combinats o bocates. també bones pizzeries. El bar Sant Antoni està a l’avinguda Alfons I, 23. El Rebost del Guiu a l’avinguda Catalunya, 15, és un restaurant típic. Telèfon: 938 45 07 91. Finalment, la pizzeria El Sui la trobareu al carrer Santiago Rusiñol, 4. Si teniu temps feu un parell de kms. per anar al poble veï de Sant Pere, una cucada. Una petita vila medieval, amb les restes del castell, l’església parroquial amb el seu campanar romànic, les cases, les masies, les ermites. I la natura no és menys… Senders, fonts amagades, boscos ombrívols del Montseny poderós. Per dinar, a Sant Pere, teniu un seguit de llocs, com ara  Can Noguera, al carrer Sant Nonet, 18, tel: 938450159, molt casolà, al mig del poble, o Can Pau, a la mateixa plaça de l’Església, 1, tel: 938450107, just al costat del temple. Bona festa Major a Sant Antoni de Vilamajor.

En el bonito y pequeño pueblo de San Antonio de Vilamajor, en el Vallés interior, que toca ya el Montseny, se hace este fin de semana una fiesta mayor. No os lo perdais. Para ir hasta Vilamajor debereis tomar la autopista de Girona, la AP-7, hasta la salida de Cardedeu, o la de la Roca, para continuar por la carretera que va de Granollers en Sant Celoni, la C-35 , hasta llegar al pueblo de Llinars. Justo a la salida de Llinars, hay una gasolinera y, allí mismo, se toma la carretera local BP-5107 en dirección a Sant Antoni de Vilamajor. Si os da tiempo subid también a ver el pueblo vecino: San Pedro. Una monada. Una pequeña villa medieval, con los restos del castillo, la iglesia parroquial con su campanario románico, las casas, las casas, las ermitas. Y la naturaleza no es menos … Senderos, fuentes escondidas, bosques sombríos del Montseny poderoso. Para comer en el pueblo tienen una serie de lugares buenos, como el bar San Antonio, la pizzeria Sui o El rebost de Can Guiu. En el pueblo vecino, San Pedro, tienen Can Noguera, en la calle San Nonet, 18, tel: 938450159, muy casero, en medio del pueblo, o Can Pau, en la misma plaza de la Iglesia, 1, tel : 938450107, justo al lado del templo. Buena fiesta mayor en Vilamajor.

Nit de bruixes a Gualba


El poble de Gualba està situat als peus del Montseny, al límit nord del Vallès Oriental, fent ja frontera amb les terres de Girona. Del Parc Natural del Montseny en gaudeix una natura fabulosa, fantàstica i meravellosa. Ideal per fer unes bones passejades familiars, moltes rutes i senderisme, en entorns tan privilegiats com ara la riera de Gualba. Precisament és aquest un rierol on us podreu banyar sense recança en uns gorgs molt bonics. En aquests gorgs és on les bruixes creaven els seus encanteris. La nit de les bruixes de Gualba vol recrear aquells temps. Serà aquest dissabte, 3 d’agost, a partir de les 17 hores, a la plaça Joan Ragué de Gualba. Hi podreu veure la rebel·lió de les bruixes, amb actuacions musicals cantant en directe, i danses de bruixes i dones d’aigua. L’entrada com és gratuïta. A més hi haurà una fira de bruixes tota la tarda, que començarà a les 5, on podreu trobar tota mena de productes artesans i esotèrics, així com productes d’alimentació i on podreu fer un entrepà i una beguda tot esperant la nit. També ofereixen tallers per a nens i nenes, tarot i conta-contes de bruixes i fades. Gualba, la de les mil veus, mereix una excursió familiar. Si us cal quedar-vos a dormir per la zona, que ofereix suficients atractius per fer-ho, us recomanem l’Hotel Masferrer a Gualba mateix. Per arribar al poble només us cal agafar l’autopista AP-7, en direcció Girona, fins la sortida 11 (Sant Celoni i Montseny). Seguiu la carretera C-35 cap a Sant Celoni, però sense entrar-hi, passant de llarg. En uns 3 kms. trobareu una rotonda. Seguiu cap a Gualba de Dalt. Un cap de setmana anti-estrés, al bosc, amb bruixes i dormint en un hotelet amb encant. És el paradís?.

El pueblo de Gualba está situado a los pies del Montseny, en el límite norte del Vallès Oriental, haciendo ya frontera con las tierras de Girona. Del Parque Natural del Montseny hereda una naturaleza fabulosa, fantástica y maravillosa. Ideal para hacer unas buenos paseos familiares, muchas rutas y senderismo, en entornos tan privilegiados como la riera de Gualba. Precisamente es en este un arroyo donde os podréis bañar en unas pozas muy bonitas. Gualba, la de las mil voces, merece una excursión familiar. ¿Y cuando mejor hacerla que con ocasión de su noche de brujas?. Si necesitan quedarse a dormir por la zona, que ofrece suficientes atractivos para ello, les recomendamos el Hotel Masferrer en Gualba mismo. Para llegar al pueblo sólo necesitan coger la autopista AP-7, en dirección Girona, hasta la salida 11 (Sant Celoni y Montseny). Sigan la carretera C-35 hacia Sant Celoni, pero sin entrar, pasando de largo. En unos 3 kms. encontrarán una rotonda. Sigan hacia Gualba de Dalt. Un fin de semana anti-estrés, en el bosque, escuchando música y durmiendo en un hotelito con encanto. ¿Es el paraíso?.

Cantata de Bach a Badalona


Aquest proper dissabte 29 de juny de 2019, teniu una nova cantata solidària de Bach, la darrera dins del cicle 2018/2019 de Cantates Solidàries de Bach del Conservatori Professional de Música de Badalona. Serà a les 20.15 hores a l’església dels pares carmelites de Badalona. Canta la Coral Càrmina, el Conjunt Instrumental del Conservatori de Badalona i Solistes. Interpretaran la “Cantata BWV 12” “Weinen, Klagen, Sorgen, Zagen”, i la “Cantata BWV 191” “Gloria in excelsis Deo”sota la direcció de Daniel Mestre, director de la Coral Càrmina. L’entrada és gratuïta i l’aportació voluntària. teniu dues entrades: el portal principal del carrer de Sant Miquel, 44 i el passadís del darrere pel carrer del Mar, 47, amb accessos habilitats. podeu venir en transport públic: metro L2 fins l’estació final de Pompeu Fabra, o bé Renfe Rodalies fins l’estació de Badalona o busos diversos fins a Badalona Centre. Una nova oportunitat d’escoltar la música excelsa de Bach de la mà de l’alumnat i professorat del  Conservatori Professional de Música de Badalona, no us ho perdeu!.

El sábado dia 29 de junio de 2019 a las 20:15 de la tarde, en la iglesia de los Carmelitas de Badalona, en la calle San Miguel, 44, tenéis una cita ineludible con la bella y buena música de Bach. La cantan gente preparada, de la Capella de Música de Badalona i del Conservatori de Música de Badalona. Una garantía. Se han propuesto hacer la serie de cantatas. Trabajo de años. Una oportunidad de oro para sentir maravillosa música, la música celestial de Bach en Badalona. Entrada libre, con donativo para Cáritas. ¡No os lo perdáis!.

Bujaruelo, revisitat


De nou hem estat a la vall de Bujaruelo, una vall veïna de la d’Ordesa, al Pirineu Aragonés. Una vall molt menys coneguda que Ordesa, més agreste, menys amable, bellíssima. Amb un pont romànic que permet passar i remuntar el riu. Si hi aneu podreu degustar la cuina sincera i bona del refugi, un lloc molt xulo, amb bones habitacions familiars. Ideal per passar-hi uns dies un cap de setmana llarg, un pont o fins per estar totes unes vacances als Pirineus. Es tracta d’una excursió meravellosa per fer en família, inoblidable. Podeu arribar-vos a la Vall d’Ordesa, anant de Barcelona a Barbastro, per pujar cap a Ainsa, i d’allà a Broto i a Torla. Si heu vist mai Ordesa sabreu que és magnífic. Una vall glaciar tancada entre altes parets ben escarpades, muntanyes de més de 3000 metres i un riu que la travessa. A la primavera flors, gespa fresca i saltants d’aigua arreu. També, just a l’estiu molta gent, i cal pujar amb bus, el cotxe particular està prohibit, però és molt maco. A la tardor molts colors: vermells, grocs, marrons… A l’hivern, si la neu us deixa arribar, molta neu!. El poble de Torla, és un bon centre d’excursions, amb càmpings i hotels molt bonics, com ara l’hotel Bujaruelo, molt familiar, que us recomanem. Però… hi si no podeu visitar Ordesa perquè la barrera està tancada, hi ha massa gent, massa cotxes, i els guardes no volen deixar-vos passar?. I si ja hi heu anat unes quantes vegades i voleu descobrir quelcom nou?. Doncs, a les hores, la vostra destinació pot ser Bujaruelo. És aquesta una vall paral·lela a la d’Ordesa, poc coneguda, menys visitada, no reglamentada. Es tracta d’anar de Torla cap a Ordesa fins arribar al “Puente de los Navarros”, on hi ha la barrera i els guardes i, un cop allà, en lloc d’anar a mà dreta, cap a Ordesa, anar a mà esquerra cap a Bujaruelo. L’entrada a la Vall de Bujaruelo ja és espectacular. No tan com Ordesa, no tan cinematogràfica, però més salvatge i més verge. El camí, de terra, és ampla i va pujant sense posar en perill el cotxe. Ni és estret ni està mal cuidat. Hi ha un parell o tres de cascades molt guapes. A meitat de camí trobareu un càmping molt maco, amb restaurant. Si voleu continuar pujant arribareu al refugi de Bujaruelo, al costat de les ruïnes de l’ermita de San Nicolas. Hi ha un gran circ glaciar, bon aparcament pels cotxes, el riu Ara i un pont medieval molt bonic. Al refugi hi ha llits, molt ben parats i nets, a preus imbatibles. També hi ha bar i restaurant, amb una cuina molt cuidada, i s’encarreguen de la zona d’acampada. Des del refugi es poden fer un munt d’excursions de tota mida i mena, des d’agradables caminades pel costat del riu, fins ascensions a pics mítics o llacs d’alta muntanya. A prop de Bujaruelo, a Torla, hi ha bons restaurants. Son bons llocs per dinar, com ara el Duende, bona braseria, o bé la Cocinilla, restaurant de tota la vida o també la Atalaya, un refugi més rústic. Si baixeu a Broto, al centre de la Vall, allà ho tenim molt clar. Aneu a una pizzeria boníssima, bé de preu, molt recomanable, pasta italiana i menjar casolà. Es diu La Tea i està al costat del riu. Bons llocs també El Perdido, o l’Hotel Pradas, un clàssic, bona idea per menjar o per dormir. Si passeu molts dies a la zona podeu continuar la carretera cap a Biescas i la Vall del Gállego. Aquí podeu visitar Sallent de Gállego, El Formigal, o pujar fins el balneari de Panticosa, preciós. O bé baixar cap a Sabiñánigo on podem veure les esglésies romàniques del Serrablo gràcies a la fantàstica carretera que han obert des de Fiscal a Sabiñánigo. En 45 kms. es baixa de Torla a aquesta ciutat. Prop de Biescas i de Sabiñánigo també teniu el Parc d’animals de Lacuniacha, un parc molt familiar. Passegeu dins el bosc, on poder veure cèrvols entre altres. I Jaca està al costat de Sabiñánigo, a només 18 kms per bona autovia. Quan la neu fa difícil transitar per l’alta muntanya, les carreteres estan obertes a la vall per anar fins a Jaca, amb la seva catedral, i el seu museu diocesà ple de pintures romàniques increibles, i la seva impresionant ciutadella. A Sabiñánigo hi ha un restaurant i un hotelet senzill i baratet, però amb un menú molt acceptable. Es diu Mi Casa. Molt recomanable en la seva categoria. Davant per davant s’alça el complex de l’Hotel Villa Virginia, que mereix una llarga explicació. Es tracta d’un senyor hotel de quatre estrelles amb un SPA que us deixarà meravellats. Ofereixen habitacions familiars, estimen els nens i mimen els adults. Relax, pau i desconnexió en un ambient de luxe. Amabilitat fins a l’extrem. Menjar i menú molt cuidats, refinats. Us el recomanem sense dubtar-ho. Bona visita a Bujaruelo!.

Ermita de Sant Nicolau, restes. A sota muntanyes rodejant Bujaruelo.

El refugi i restaurant. Molt net i ben condicionat. A sota el circ glaciar on neix el riu Ara.

El típic i famós pont medieval de Bujaruelo.

Hoy os proponemos una ruta, en coche, para hacer durante un fin de semana largo, un puente o unas vacaciones en los Pirineos. Se trata de una excursión maravillosa para hacer en familia, inolvidable. Se trata de llegar a Valle de Ordesa, yendo de Barcelona en Barbastro, para subir hacia Ainsa, y de allí en Broto y en Torla. Si ha visto Ordesa sabréis que es magnífico. Un valle glaciar encerrado entre altas paredes bien escarpadas, montañas de más de 3000 metros y un río que la atraviesa. En primavera flores, césped fresco y cascadas por todas partes. En verano mucha gente, hay que subir en bus, el coche particular está prohibido, pero es muy bonito. En otoño muchos colores: rojos, amarillos, marrones … En invierno, si la nieve os deja llegar, mucha nieve. Nosotros vamos siempre vía Lleida, Huesca y Ainsa, como os hemos dicho. Siempre visitamos este pueblo medieval maravilloso y subimos el Valle del río Ara, siguiendo la N-260, hasta Broto y Torla. El pueblo de Torla, es un buen centro de excursiones, con campings y hoteles muy bonitos, como el hotel Bujaruelo, muy familiar, que destacamos. Pero…  ¿Y si no puede visitar Ordesa porque la barrera está cerrada, hay demasiada gente, demasiados coches, y los guardas no quieren dejaros pasar?. ¿Y si ya habéis ido unas cuantas veces y deseais descubrir algo nuevo?. Pues, entonces, su destino puede ser Bujaruelo. Es este un valle paralelo al de Ordesa, poco conocido, menos visitado, no reglamentado. Se trata de ir de Torla hacia Ordesa hasta llegar al “Puente de los Navarros”, donde está la barrera y los guardas y, una vez allí, en lugar de ir a la derecha, hacia Ordesa, ir a mano izquierda hacia Bujaruelo. La entrada al Valle de Bujaruelo ya es espectacular. No tanto como Ordesa, no tan cinematográfica, pero más salvaje y más virgen. El camino, de tierra, es ancho y va subiendo sin poner en peligro el coche. Ni es estrecho ni está mal cuidado. Hay un par o tres de cascadas muy guapas. A mitad de camino encontrarán un camping muy bonito, con restaurante. Si desean continuar subiendo llegarán al refugio de Bujaruelo, junto a las ruinas de la ermita de San Nicolas. Hay un gran circo glaciar, buen aparcamiento para los coches, el río Ara y un puente medieval muy bonito. En el refugio hay camas, hay bar y restaurante, y se encargan de la zona de acampada. Desde el refugio se pueden hacer un montón de excursiones de todo tamaño y tipo, desde agradables caminatas por el lado del río, hasta ascensiones a picos míticos o lagos de alta montaña. Cerca de Bujaruelo, en Torla, hay buenos restaurantes. Son buenos lugares para comer, como el Duende, buen asador, o bien la Cocinilla, restaurante de toda la vida o también la Atalaya, un refugio más rústico. Si vais a Broto, en el centro del Valle, allí lo tenemos muy claro. Vayan a una pizzería buenísima, bien de precio, muy recomendable, pasta italiana y comida casera. Se llama La Tea y está al lado del río. Buenos sitios también son El Perdido, o el Hotel Pradas, un clásico, una buena idea para comer o para dormir. Si pasais muchos días en la zona se puede seguir la carretera hacia Biescas y el Valle del Gállego. Aquí pueden visitar Sallent de Gállego, El Formigal, o subir hasta el balneario de Panticosa, precioso. O bien bajar hacia Sabiñánigo donde podemos ver las iglesias románicas del Serrablo gracias a la fantástica carretera que han abierto desde Fiscal hasta Sabiñánigo. En 45 kms. se baja de Torla a esta ciudad. Cerca de Biescas y de Sabiñánigo también tienen el Parque de animales de Lacuniacha, un parque muy familiar. Paseen en el bosque, donde poder ver ciervos entre otros muchos animales. Y Jaca está al lado de Sabiñánigo, a sólo 18 kms por buena autovía. Cuando la nieve hace difícil transitar por la alta montaña, las carreteras están abiertas en el valle para ir hasta Jaca, con su catedral, y su museo diocesano lleno de pinturas románicas increibles, y su impresionante ciudadela. En Sabiñánigo hay un restaurante y un hotelito sencillo y barato, pero con un menú muy aceptable. Se llama Mi Casa. Muy recomendable en su categoría. Delante se alza el complejo del Hotel Villa Virginia, que merece una larga explicación. Se trata de un señor hotel de cuatro estrellas con un SPA que os dejará maravillados. Ofrecen habitaciones familiares, estiman los niños y miman los adultos. Relax, paz y desconexión en un ambiente de lujo. Amabilidad hasta el extremo. Comida y menú muy cuidados, refinados. Os lo recomendamos sin dudarlo. Buena estancia en Bujaruelo.

 

Ludi Rubricati a Sant Boi


Sant Boi és una gran població de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, situada al marge mateix del riu Llobregat, entre el Prat i Cornellà. Com totes les grans viles dels voltants de Barcelona és una gran desconeguda. Ningú no hi va per fer-hi turisme. Avui us volem proposar una visita a Sant Boi de Llobregat. Per veure’n els seus atractius, però també, en unes diades molt especials. Us volem convidar a una festa romana. Sant Boi té arrels romanes. En el seu subsol una vila romana dorm el son dels segles. D’ella s’han excavat les termes, que es poden visitar, i se’n han extret multitud d’objectes que justifiquen una visita. Per aquestes arrels romanes, el Museu de Sant Boi organitza, aquest cap de setmana de juny els “Lvdi Rvbricati“. Serà els propers 8 i 9 de juny de 2019. Trobareu tallers i recreacions històriques a Can Barraquer i Can Torrents, i visites guiades a les Termes Romanes. Aquests dies els espais del Museu de Sant Boi també s’obren a tota mena de públic d’una manera lúdica i festiva. Totes les activitats es plantegen sota la filosofia d’un apropament l patrimoni del passat romà, duent als visitants a gaudir de diversos aspectes de la vida de la gent que va treballar, sentir, olorar, menjar… És una festa romana, amb tallers i activitats per petits i grans, amb un tema diferent cada any.  Ideal per viure un matí, el del diumenge, o una tarda, la de dissabte, submergits en la cultura romana en família. Totes les activitats són gratuïtes i l’entrada als espais, lliure. La web del Museu de Sant Boi és un bon espai d’informació. També podeu trucar:  93 635 12 50, o escriure museu@santboi.cat. L’horari va de les 17 fins a les 21 hores el dissabte, i de 10 fins a les 14 hores el diumenge. A més, durant la festa romana podeu aprofitar per visitar espais ben bonics del municipi, com l’església de Sant Baldiri, al nucli antic, on hi ha enterrat Rafael de Casanova, que visqué fins la seva mort, (que no fou l’11 de setembre de 1714), a Cal Barraquer, una casa d’època de Sant Boi. que és on es fan els actes centrals de la festa. N’hi ha altres, ben boniques, com Can Torrents o el palau i els jardins de Marianao, on vivia el famós Marqués. Podeu també pujar al santuari de Sant Ramon, on tindreu vistes inigualables de tot el Delta del llobregat. Si us agrada Sant Boi, podeu tornar-hi per veure-hi la Fira de la Puríssima, molt de bestiar a l’abast dels infants, la festa major que és pel maig, o el reconegut festival musical Altaveu. Per dinar  podeu investigar alguns llocs prop del museu… no és segur que tots siguin oberts en festiu, però. Prop de l’ajuntament teniu un restaurant basc de tapes (petit, però molt bé de preu), Donostia, Lizarrán, Pl. Ajuntament, 18. Tel. 93 654 06 51.  A  plaça del mercat vell hi ha el restaurant Roma amb carta i plats combinats, C/ Cardenal Vidal I Barraquer 28. Tel. 93 652 39 32. La LLar del Pirineu és al carrer Alou, 5. Tel. 93 654 26 26. Si us agrada un xinès, n’hi ha un a la Rambla de Rafael Casanova, 68-70. Tel. 93 630 93 88. Una mica més car però bo és El Castell, al carrer del Castell 1, Tel. 93 640 07 04. Un bon italià: Il peccato di Cuppido: carrer la Plana, 13, Tel. 93 661 71 24. Si encara no en teniu prou mireu-vos la web: www.ensantboi.com, on encara n’hi ha més.

Sant Boi es una población del Área Metropolitana de Barcelona, situada en el margen mismo del río Llobregat, entre el Prat y Cornellá. Como todas las grandes ciudades de los alrededores de Barcelona es una gran desconocida. Nadie va allí a hacer turismo. Pero hoy os queremos proponer una visita a Sant Boi de Llobregat. Para ver sus atractivos, pero también, en unas jornadas muy especiales. Os queremos invitar a una fiesta romana. Sant Boi tiene raíces romanas. En su subsuelo una villa romana duerme el sueño de los siglos. De ella se han excavado las termas, que se pueden visitar, y de ella se han extraído multitud de objetos que justifican una visita. Por esas raíces romanas el Museo de Sant Boi organiza, un fin de semana de Junio los “Lvdi Rvbricati”. Es una fiesta romana, con talleres y actividades para pequeños y grandes, con un tema diferente cada año. Ideal para vivir una mañana, o una tarde, o un día entero, sumergidos en la cultura romana en familia. Todas las actividades son gratuitas y la entrada a los espacios, libre, excepto las cenas y bacanales. La web del Museo de Sant Boi es un buen espacio de información. También se puede llamar: 93 635 12 50, o escribir museu@santboi.cat. También pueden mirar su blog. Durante la fiesta romana aprovechen para visitar los bellos lugares turísticos del municipio, como la iglesia de Sant Baldiri, donde está enterrado Rafael de Casanova, que vivió hasta su muerte, (que no fue el 11 de septiembre de 1714), en Cal Barraquer, una casa de época de Sant Boi. Hay otras, bien bonitas, como Can Torrents o el palacio y los jardines de Marianao, donde vivía el famoso Marqués. También puede subir al santuario de San Ramón, donde tendrá vistas inigualables de todo el Delta del llobregat. Si os gusta Sant Boi, podeis volver para la Feria de la Purísima, donde hay mucho ganado al alcance de los niños, o bién para la fiesta mayor, que es en mayo, o con motivo del reconocido festival musical Altaveu.