Una bonita ciudad: Daroca

Una bonica ruta familiar que podeu fer des de Zaragoza és la de la vila de Daroca. La trobareu seguint l’autopista A-23, de camí cap a Terol, a 40 km de la capital d’Aragó. És una ciutat medieval molt important i ben conservada, amb les seves muralles i torres, esglésies, convents, el seu castell i una font amb molts brocs, al costat de la porta baixa, que podeu veure a la foto. Daroca està tan ben conservada que sembla adormida en el temps. Un llarg carrer, que encara no és de vianants, (any 2023), empedrat, la creua de cantó a cantó. No us perdeu la visita de la bellíssima Basílica de los Sagrados Corporales, o de Santa Maria, joia de l’art gòtic i plateresc. Molt d’art al seu interior, tot i que molt deixat. A cada barri de l’antiga ciutat trobareu una meravellosa església romànica: Sant Miquel per exemple, i unes quantes més. Al final del llarg carrer major, o a l’inici, la bonica font dels vint brocs, i la imponent porta baixa. Tota la vila està completament envoltada de muralles, que pugen turons amunt. I dins la vila murada un petit call jueu i una moreria amb cert encant. Dit això, també us advertirem que Daroca va viure temps millors. Per dormir podeu anar a l’hotel Cienbalcones, ben instal·lat en un antic palau, graciós, modern, una mica de poble, amb restaurant. Per dinar hi ha molts llocs. A més, des de Daroca, o un cop visitada, podeu fer un tomb per llocs tan bonics com ara Molina de Aragón, a uns 60 km, o bé la llacuna de Gallocanta, a 20 km. El Monestir de Pedra no queda lluny, uns 25 km. I Calatayud a 50 km. Terol està a uns 80 km. Si no penseu dormir a Daroca podeu fer-ho a Zaragoza, un bon centre d’excursions. El nostre hotel de sempre és el Exe WTC, fantàstic. A la capital aragonesa sempre mengem, si som a l’hotel EXE WTC a la Garnacha, el nostre restaurant de sempre, un lloc magnífic, on dinareu o sopareu de fàbula. No deixeu passar l’oportunitat de veure Daroca, una meravellosa vila medieval, plena de palaus i esglésies, la majoria romàniques, i amb una juderia i una moreria. I, sobretot, feu per poder visitar per dins la basílica de los Santos Corporales. Ens va costar molt de veure-la i no ens va decebre pas. Plena d’obres d’art, tot i que molt oblidada, com la resta de Daroca, que no sembla una ciutat del segle XXI.

Daroca, en la provincia de Zaragoza, camino de Teruel, es una ciudad medieval muy importante y bien conservada, con sus murallas y torres, iglesias y conventos, un castillo y una fuente con muchos caños. Además, desde Daroca, podéis hacer una magnífica ruta por lugares tan bellos como, por ejemplo, Molina de Aragón, la laguna de Gallocanta, el Monasterio de Piedra y otros. Para dormir os recomendamos el hotel “Cienbalcones” un hotelito con mucho de encanto.

Daroca, in the province of Saragossa, in the way to Teruel, is a medieval city with walls and towers, churches and a castle and a fountain with many tubes. Also, from Daroca, you can reach some places as beautiful as, for example, Molina of Aragon, Gallocanta’s lagoon, or the Stone Monastery. To sleep we recommend to you the ”Cienbalcones” a hotel with captivation. 

Montañana

• 

• 

• 

• 

Hem visitat molts pobles medievals arreu de Catalunya, Espanya o Europa. I havíem passat moltes vegades per la carretera que uneix Lleida i la Vall d’Aran passant per Benavarri, des de petits, amb els pares i avis. Però mai ens havíem deturat a Montañana. I això s’ha demostrat molt erroni, perquè no hem vist mai un poble medieval com Montañana. Ens ha impresionat, ens ha captivat. Aneu-hi abans que esdevingui Disneyland. Abans que les sevescases de pedra, ara buides o ne venda es transformin en segones residències, hotelets amb encant, bars de disseny i botigues de records. Abans que arreglin les pedres del carrer amb llambordes postmodernes. Ara encara podreu gaudir de les seves velles casones, del pont medieval sense cuidar, dels carrers costeruts plens de picons de riu atentics, de la seva església romànica de Sant Joan, envoltada de camps, als afores, o de la seva imponent abadia de Santa Maria de Baldós, allà dalt, tocant el cel. El poble medieval de Montañana mereix una visita. La millor decisió del vostte viatge via cap a la vall d’Aran: parar a Montañana. Un poble medieval autèntic, pedra viva, sense artifici. Amb aquell pont petit i bonic, amb aquella torre de la presó, ben altenerosa, amb una ermita romànica i una església romànica, amb castell adosat, al capdemunt del poble. Increible i meravellosa, plena de pintures a l’interior, i amb la portalada de capitells historiats. Si la voleu veure adreceu-vos a l’oficina de turisme. El millor poble de la Ribagorça aragonesa, de llarg! Per dinar o dormir, si us cal, aneu al veí poble de Puente Montañana. Allà teniu el hostal i restaurant Condes de Ribagorza, bon lloc per dormir i per menjar. A Puente Montañana neix la carretera que baixa cap el Congost de Montrebei, que ara està molt de moda, i que és ben espectacular. També s’ajunta allà mateix la carretera que ve de Tremp, per si pugeu per l’altra costat. No lluny teniu Areny de Noguera, un altre poble medieval, menys interessant, més modern. I Roda d’Isàbena amb la seva fabulosa catedral romànica. A Montañana fan una festa medieval molt xula. No us la perdeu!

Nous avons visité de nombreuses villes médiévales à travers la Catalogne, l'Espagne et l'Europe. Et nous avions passé plusieurs fois le long de la route qui relie Lleida et le Val d'Aran en passant par Benavarri, dès notre plus jeune âge, avec les parents et les grands-parents. Mais nous ne nous étions jamais arrêtés à Montañana. Et cela s'est avéré très faux, car nous n'avons jamais vu un village médiéval comme Montañana. Il nous a impressionnés, il nous a captivés. Allez-y avant qu'il ne devienne Disneyland. Avant que les maisons en pierre, aujourd'hui vides ou à vendre, ne soient transformées en résidences secondaires, hôtels de charme, bars de créateurs et boutiques de souvenirs. Avant de réparer les pavés de la rue avec des pavés postmodernes. Aujourd'hui, vous pouvez encore profiter de ses vieilles demeures, du pont médiéval non gardé, des rues escarpées pleines de pics fluviaux attentifs, de son église romane de Sant Joan, entourée de champs, à la périphérie, ou de son imposante abbaye de Santa Maria de Baldós, là-haut , touchant le ciel. Le village médiéval de Montañana mérite une visite. La meilleure décision de votre voyage via le Val d'Aran : s'arrêter à Montañana. Un authentique village médiéval, pierre vivante, sans artifice. Avec ce petit et beau pont, avec cette tour de la prison, très haute, avec un ermitage roman et une église romane, avec un château mitoyen, au sommet du village. Incroyable et merveilleux, plein de peintures à l'intérieur et avec le portail des capitales historiques. Si vous voulez le voir, rendez-vous à l'office de tourisme. La meilleure ville de la Ribagorça aragonaise, de loin ! Pour déjeuner ou dormir, si besoin, rendez-vous au village voisin de Puente Montañana. Là, vous avez l'auberge et le restaurant Condes de Ribagorza, un bon endroit pour dormir et manger. A Puente Montañana naît la route qui descend aux gorges de Montrebei, qui est maintenant très à la mode et très spectaculaire. La route venant de Tremp y rejoint également, au cas où vous monteriez de l'autre côté. Non loin de là se trouve Areny de Noguera, un autre village médiéval, moins intéressant, plus moderne. Et Roda d'Isàbena avec sa fabuleuse cathédrale romane. À Montañana, ils organisent une fête médiévale très cool. Ne le manquez pas!

We have visited many medieval towns throughout Catalonia, Spain and Europe. And we had passed many times along the road that connects Lleida and the Aran Valley passing through Benavarri, from an early age, with parents and grandparents. But we had never stopped in Montañana. And this has proved very wrong, because we have never seen a medieval village like Montañana. It has impressed us, it has captivated us. Go there before it becomes Disneyland. Before the stone houses, now empty or for sale, are transformed into second homes, charming hotels, designer bars and souvenir shops. Before they fix the street stones with postmodern cobblestones. Now you can still enjoy its old mansions, the neglected medieval bridge, the steep streets full of attentive river peaks, its Romanesque church of Sant Joan, surrounded by fields, on the outskirts, or its imposing abbey of Santa Maria de Baldós, up there, touching the sky. The medieval village of Montañana is worth a visit. The best decision of your trip via the Aran Valley: stop in Montañana. An authentic medieval village, living stone, without artifice. With that small and beautiful bridge, with that tower of the prison, very high, with a Romanesque hermitage and a Romanesque church, with a terraced castle, at the top of the village. Incredible and wonderful, full of paintings inside, and with the portal of historic capitals. If you want to see it, go to the tourist office. The best town in the Aragonese Ribagorça, by far! For lunch or sleep, if necessary, go to the neighboring village of Puente Montañana. There you have the hostel and restaurant Condes de Ribagorza, good place to sleep and eat. In Puente Montañana is born the road that goes down to the Montrebei Gorge, which is now very fashionable, and is very spectacular. The road coming from Tremp also joins right there, in case you go up the other side. Not far away is Areny de Noguera, another medieval village, less interesting, more modern. And Roda d'Isàbena with its fabulous Romanesque cathedral. In Montañana they have a very cool medieval party. Do not miss it!

Hemos visitado muchos pueblos medievales en toda Cataluña, España o Europa. Y habíamos pasado muchas veces por la carretera que une Lleida y Vall d'Aran pasando por Benavarri, desde pequeños, con los padres y abuelos. Pero nunca nos habíamos detenido en Montañana. Y esto se ha demostrado muy erróneo, porque nunca hemos visto un pueblo medieval como Montañana. Nos ha impresionado, nos ha cautivado. Vaya antes de que sea Disneyland. Antes de que sus casas de piedra, ahora vacías o en venta, se transformen en segundas residencias, hotelitos con encanto, bares de diseño y tiendas de recuerdos. Antes de que arreglen las piedras de la calle con adoquines posmodernos. Ahora todavía podrá disfrutar de sus viejas casonas, del puente medieval sin cuidar, de las calles empinadas llenas de picones de río atenticos, de su iglesia románica de San Juan, rodeada de campos, en las afueras, o de su imponente abadía de Santa María de Baldós, allá arriba, tocando el cielo. El pueblo medieval de Montañana merece una visita. La mejor decisión de su viaje via hacia el valle de Aran: parar en Montañana. Un pueblo medieval auténtico, piedra viva, sin artificio. Con ese puente pequeño y hermoso, con aquella torre de la cárcel, muy altenerosa, con una ermita románica y una iglesia románica, con castillo adosado, en lo más alto del pueblo. Increíble y maravillosa, llena de pinturas en el interior, y con la portada de capiteles historiados. Si la quiere ver diríjase a la oficina de turismo. ¡El mejor pueblo de la Ribagorza aragonesa, de largo! Para comer o dormir, si es necesario, acuda al vecino pueblo de Puente Montañana. Allí tiene el hostal y restaurante Condes de Ribagorza, buen lugar para dormir y para comer. En Puente Montañana nace la carretera que desciende hacia el Congost de Montrebei, que ahora está muy de moda, y que es espectacular. También se junta allí mismo la carretera que viene de Tremp, por si sube por el otro lado. No lejos tiene Areny de Noguera, otro pueblo medieval, menos interesante, más moderno. Y Rueda de Isábena con su fabulosa catedral románica. En Montañana celebran una fiesta medieval muy chula. ¡No se la pierdan!

El Pont de Suert

• 

Aquest petit cap de setmana de Tots Sants 2021, en que dilluns era festa, vam aprofitar per anar fins la Vall de Boí, on feia temps que no havíem estat. Vam fer estada al Pont de Suert, la capital de la Ribagorça Catalana, on mai havíem dormit ni menjat. El Pont de Suert no és molt bonic, però si que pot ser un gran centre d’excursions cap a la Vall de Boí, les esglésies romàniques patrimoni de la humanitat, el Parc Natural d’Aigües Tortes, la presa de Cavallers i el balneari de Caldes de Boí, la zona de l’Aragó, amb Bonansa i la Vall d’Isàbena, amb la fastuosa catedral de Roda d’Isàbena, el monestir d’Obarra o la Vall de Montañana, amb el poblet medieval del mateix nom, amb el d’Areny de Noguera, o el de Sopeira, on volen les àliguestor sobrevolant el monestir d’Alaón. La Vall d’Aran no es llunyana. Hi ha rutes a peu per a tots els gustos. Cap d’aquests llocs està a més de mitja hora en cotxe. Al Pont de Suert es pot passejar pel seu casc antic medieval, pel carrer Major, la plaça del Mercadal i altres indrets bonics, amb arcades i cases de pedra. També teniu el riu i una curiosa església del segle XX que fou una referència de modernitat. Al Pont de Suert teniu una joia per allotjar-vos: es tracata de l’hotel Cotori, on vam estar molt bé. Per sopar, si no funciona el magnífic restaurant del Cotori, podeu anar a diversos restaurants, cap d’ells tope al·lucinats. Si trobeu lloc potser estan millor els bars, com el Manolo, a la plaça major, amb bones tapes. També teniu el restaurant las Cumbres, al costat de l’església nova. Nosaltres vam anar al Albergue de Pas, un petit bar situat en un alberg de joventut. Carta curta però bona teca.

Este largo fin de semana de Totos los Santos 2021, en que el lunes era fiesta, aprovechamos para ir hasta el Valle de Boí, donde hacía tiempo que no habíamos estado. Hicimos estancia en el Pont de Suert, la capital de la Ribagorça Catalana, donde nunca habíamos dormido ni comido. El Pont de Suert no es muy bonito, pero sí que puede ser un gran centro de excursiones hacia el Valle de Boí, las iglesias románicas patrimonio de la humanidad, el Parque Natural de Aigües Tortes, la presa de Cavallers y el balneario de Caldes de Boí, la zona de Aragón, con Bonansa y el Valle de Isábena, con la fastuosa catedral de Roda de Isábena, el monasterio de Obarra o el Valle de Montañana, con el pueblecito medieval del mismo nombre, con el de Areny de Noguera, o el de Sopeira, donde vuelan las águilastor sobrevolando el monasterio de Alaón. En el Pont de Suert se puede pasear por su casco antiguo medieval, por la calle Mayor, la plaza del Mercadal y otros lugares bonitos, con arcadas y casas de piedra. También tienen el río. En el Pont de Suert tiene una joya para alojarse: se tracata del hotel Cotori, donde estuvimos muy bien. Para cenar, si no funciona el magnífico restaurante del Cotori, puede ir a varios restaurantes, no muy buenos. Nosotros fuimos al Albergue de Pas, un pequeño bar situado en un albergue de juventud. Carta corta pero buena comida.

This little weekend of All Saints 2021, which was a holiday on Monday, we took the opportunity to go to the Vall de Boí, where we had not been for a long time. We stayed at the Pont de Suert, the capital of the Catalan Ribagorça, where we had never slept or eaten. The Pont de Suert is not very beautiful, but it can be a great center for excursions to the Vall de Boí, the Romanesque churches a World Heritage Site, the Aigües Tortes Natural Park, the Cavallers dam and the spa. of Caldes de Boí, the area of ​​Aragon, with Bonansa and the Vall d'Isàbena, with the magnificent cathedral of Roda d'Isàbena, the monastery of Obra or the Vall de Montañana, with the medieval village of the same name, with the one of Areny de Noguera, or the one of Sopeira, where they fly the aliguestor flying over the monastery of Alaón. At the Pont de Suert you can walk through its medieval old town, Carrer Major, Plaça del Mercadal and other beautiful places, with arches and stone houses. You also have the river. On the Pont de Suert you have a gem to stay in: it is the Cotori hotel, where we had a great time. For dinner, if the Cotori’s magnificent restaurant doesn’t work, you can go to several restaurants, which aren’t very good. We went to the Albergue de Pas, a small bar located in a youth hostel. Short letter but good teak.

Ce petit week-end de la Toussaint 2021, qui était un lundi férié, nous en avons profité pour nous rendre dans la Vall de Boí, où nous n'étions pas allés depuis longtemps. Nous avons séjourné au Pont de Suert, la capitale de la Ribagorça catalane, où nous n'avions jamais dormi ni mangé. Le Pont de Suert n'est pas très beau, mais il peut être un excellent centre d'excursions vers la Vall de Boí, les églises romanes classées au patrimoine mondial, le parc naturel d'Aigües Tortes, le barrage de Cavallers et la station thermale de Caldes de Boí, la région d'Aragon, avec Bonansa et la Vall d'Isàbena, avec la magnifique cathédrale de Roda d'Isàbena, le monastère d'Obra ou la Vall de Montañana, avec le village médiéval du même nom, avec celui d'Areny de Noguera, ou celui de Sopeira, où ils volent l'aliguestor survolant le monastère d'Alaón. Au Pont de Suert, vous pouvez vous promener dans sa vieille ville médiévale, Carrer Major, Plaça del Mercadal et d'autres beaux endroits, avec des arcs et des maisons en pierre. Vous avez aussi la rivière. Sur le chemin de Suert vous avez un petit bijou où séjourner : c'est l'hôtel Cotori, où nous avons passé un très bon moment. Pour le dîner, si le magnifique restaurant du Cotori ne fonctionne pas, vous pouvez aller dans plusieurs restaurants, qui ne sont pas très bons. Nous sommes allés à l'Albergue de Pas, un petit bar situé dans une auberge de jeunesse. Lettre courte mais bon teck.

Nadal a Clermont Ferrand

Aquest passat Nadal vàrem tornar a visitar la bella ciutat de Clermont Ferrand, on vam dormir i dinar a l’hotel Ibis Styles Republique, un hotel on podeu hostatjar-vos tota la família molt bé, i bé de preu. L’hotel no està cèntric però amb el tramvia a tocar, això no serà un problema. Clermont es coneguda pel seu barri antic medieval, ben conservat per ser França, i la catedral de lava negra, gòtica, molt maca, amb uns vitralls preciosos. La moderna vila moderna s’obre al voltant del seu nou cor, la popular place Jaude. Per Nadal, Clermont munta un petit mercat a la plaça de la catedral, poca cosa, però entranyable. També una roda gegant a la plaça Jaude. Clermont Ferrand és una parada obligada a mig camí de París, a 600 kms de Barcelona i es troba situada al cor verd de França. L’autopista A-75, fins arribar allà, és gratuïta. Això és així perquè Clermont pertany a la més oblidada, i més bella potser, regió del país veí. Es tracta la verda Auvernia, plena de boscos, de naturalesa exultant. Només avui en dia, amb l’obertura de la ja citada autopista gratuïta A-75, que enllaça Barcelona amb París passant sobre el fabulós pont penjant de Millau, (dit sigui de passada: la millor ruta per accedir a la capital francesa), està sortint de seu aïllament. I estem de sort. Perquè Clermont té una bonica catedral gòtica, edificada en lava negra, amb unes vidrieres precioses, del segle XIII, que cal admirar. A més posseeix la ciutat altres atractius. Per exemple l’església romànica de Saint Jean du Port, del típic romànic auvergnarde, amb jocs de pedres de colors diferents, molt curiosos. O la plaça Jaude, centre neuràlgic de la vila, on hi ha un gran aparcament subterrani que fa fàcil passejar per Clermont. A part d’això, si hi aneu aquest Nadal, s’imposa una petita estància en la vostra ruta per fer una volta pels volcans de l’Alvèrnia, paisatge preciós, curiós i únic, amb pujada, amb tren, al més alt d’ells, el Puy de Dome, a escassos kms. de Clermont. O una visita amb la canalla a Vulcania, parc temàtic dedicat als volcans de la zona, molt instructiu, divertit i familiar. O passar de veritat unes vacances de Nadal en aquesta regió amable, de bona gastronomia, plena d’esglésies romàniques, com Issoire, Sant-Nectaire, Brioude o Orcival. Per dormir a Clermont, a més de l’Ibis Styles que ja us hem recomanat en començar l’article, també us recomanem el Novotel, un hotel que pertany també a la típica cadena Accord, situat molt més als afores, prop de l’autopista, o el Mercure de la pròpia Place Jaude, fantàstic, el millor de la ciutat.

De nuevo hemos parado en Clermont Ferrand, esta pasada Navidad, en dirección a París. Porque Clermont está muy bien situada, a 600 kms. de Barcelona, en el corazón de Francia. Tan céntrica situación no hace que la ciudad sea más visitada. Eso es así porque Clermont pertenece a la más olvidada, y más bella quizás, región del país vecino. Se trata de la verde Auvernia, llena de bosques, de naturaleza exultante. Solo hoy en dia, con la apertura de la autopista gratuita A-75, que enlaza Barcelona con París pasando sobre el fabuloso puente colgante de Millau, (dicho sea de paso: la mejor ruta para acceder a la capital gala), está saliendo de su aislamiento. Y estamos de suerte. Porque Clermont és una parada que se impone en nuestro camino hacia París, o como destino navideño. Clermont tiene una bella catedral gótica, edificada en lava negra, y en la plaza se instala estos dias un bonito mercado de Navidad. La catedral tiene unas vidrieras preciosas, del siglo XIII, que hay que admirar. Además posee la ciudad otros atractivos. Por ejemplo la iglesia románica de Saint Jean du Port, del típico románico auvergnarde, con juegos de piedras de colores diferentes, muy curiosos. O la plaza Jaude, centro neurálgico de la villa, donde hay un gran aparcamiento subterráneo que hace fácil pasear por Clermont. En esa plaza ponen una gran rueda, una noria gigante los dias de Navidad. A parte de todo eso se impone una pequeña estáncia en vuestra ruta para dar una vuelta por los volcanes de la Auvernia, paisaje precioso, curioso y único, con subida, en tren, al más alto de ellos, el Puy de Dome, a escasos kms. de Clermont. O una visita con los crios a Vulcánia, parque temático dedicado a los volcanes de la zona, muy instructivo, divertido y familiar. O pasar de verdad unas vacaciones en esta región amable, de buena gastronomia, llena de iglesias románicas, como Issoire, Saint-Nectaire, Brioude o Orcival. En resumen: una parada obligada en su ruta a París por la A-75, o el destino de unas vacaciones familiares de Navidad, Clermont, y la Auvernia son dos destinos a tener en cuenta.

Fira de la Girella al Pont de Suert

El Pont de Suert és Pirineu. En estat pur. Sense concessions, dur, pur i bonic. Un centre d’excursions familiars de primer ordre. A l’estiu fresc. A l’hivern neu. A la primavera milers de flors, ara, a la tardor, una simfonia de colors. Arribeu-vos a la capital de l’Alta Ribagorça i passeu un cap de setmana, o un pont, visitant la Vall de Boí, a 20 kms, amb les seves esglésies romàniques, patrimoni de la humanitat. O la Vall de Barravés, a 20 kms, feréstega i desconeguda. O la Val d’Aran, a  només 30 kms, o la Vall de Benasc i la Vall d’Isàvena, una mica allunyades també, a l’Aragó, però factibles. Perquè Pont de Suert és el cor del Pirineu Occidental Català. La porta de l’Aran, i de Boí. El poble mateix és bonic, sobretot el casc antic medieval amb la plaça Major, la del Mercadal, el carrer Major, l’Escú, el d’Avall. Podreu veure el palau abacial i l’església Vella dedicada a l’assumpció de la Verge i que alberga la Col·lecció d’Art Sacre de la Ribagorça. En canvi la gent coneix molt més la turística església nova, de l’any 1955, parada obligada de quan amb els pares i avis pujàvem a Vielha. Tot un referent de l’art modern català. A més d’això podeu visitar el centre de fauna, i la ruta de la fauna de Montiberri. I ara que ja us hem explicat com de bonic és Pont de Suert i el seu entorn, ara us parlarem de la fira de la Girella, que es celebra aquest cap de setmana d’octubre. La Girella és un embotit fet de carn de be, potent, amb arròs i altres ingredients de sabor poderós. Es fa al mateix nucli històric de la vila. Vol ensenyar a la gent com era la vida a muntanya, els oficis antics oficis i les tradicions. Hi ha mercat artesà i gastronòmic  amb demostracions en directe de la elaboració dels embotits, degustacions i tasts de tota mena. També mostra d’oficis, contes, i mostra de bestiar, que farà les delícies dels més petits. Vaques, bous, ovelles, cavalls… Gaudireu d’un concurs de xiulets de pastor, per cridar els gossos. En fi, el món rural pirinenc exposat davant els vostres ulls. Us recomanarem ara alguns llocs per menjar, molt bé, al Pont de Suert, o a tocar. Alguns son també, hotels, hostals o fondes, amb habitacions. A Pont mateix teniu un bon hotel, el Cotori. És un tres estrelles amb habitacions ben parades i un bon restaurant. De categoria. Molt interessant el Flor de Neu, un hotel amb encant i amb bon restaurant. Un bon hotel, amb apartaments i habitacions familiars, modern i desenfadat és la Faiada.  Bé l’Hostal Canigó, molt tradicional. El Mestre és un hostal de tota la vida. Fora del Pont de Suert, a Vilaller, teniu la Fonda Mas, un lloc on ja anaven els meus avis, de tota la vida, neta i polida, familiar, amb habitacions quàdruples i bon restaurant. Bon Pirineu i bona fira!.

El Pont de Suert es Pirineo. En estado puro . Sin concesiones , duro y hermoso. Un centro de excursiones familiares de primer orden . En verano fresco . En invierno nieve . En primavera miles de flores , ahora , en otoño, una sinfonía de colores . Debemos ir a la capital de la Alta Ribagorça y pasar un fin de semana , o un puente , visitando el Valle de Boí , a 20 kms , con sus iglesias románicas , patrimonio de la humanidad . O el Valle de Barrabés , a 20 kms , agreste y desconocido . O la Val d’Aran , a sólo 30 kms , o el Valle de Benasque y el Valle de Isábena, algo alejados también , en Aragón , pero factibles . Porque Pont de Suert es el corazón del Pirineo Occidental Catalán . La puerta del Aran , y de Boí . El pueblo mismo es bonito , sobre todo el casco antiguo medieval con la plaza Mayor, la del Mercadal , la calle Mayor , el Escú , el de Abajo . Podrá ver el palacio abacial y la iglesia Vieja dedicada a la Asunción de la Virgen y que alberga la Colección de Arte Sacro de la Ribagorça . En cambio la gente conoce mucho más la turística iglesia nueva , del año 1955 , parada obligada de cuando con los padres y abuelos subíamos en Vielha . Todo un referente del arte moderno catalán . Además de esto puede visitar el centro de fauna , y la ruta de la fauna de Montiberri. Y ahora que ya os hemos explicado lo bonito es Pont de Suert y su entorno , ahora os hablaremos de la feria de la Girella , que se celebra este fin de semana de octubre . La Girella es un embutido hecho de carne de cordero , potente , con arroz y otros ingredientes de sabor poderoso . Se hace en el mismo núcleo histórico de la villa . Quieren enseñar a la gente cómo era la vida en la montaña , los oficios antiguos oficios y las tradiciones . Hay mercado artesano y gastronómico con demostraciones en directo de la elaboración de los embutidos , degustaciones y catas de todo tipo . También muestra de oficios , cuentos , y muestra de ganado , que hará las delicias de los más pequeños . Vacas, bueyes , ovejas , caballos … Disfrutarán de un concurso de silbidos de pastor , para llamar a los perros . En fin , el mundo rural pirenaico expuesto ante sus ojos . Os recomendaremos ahora algunos lugares para comer , muy bien , en el Pont de Suert , o tocar. Algunos son también , hoteles , hostales o fondas , con habitaciones. El Villa María es un restaurante con mucho encanto , y muy buena cocina , situado en el pueblo de Llesp , ya camino del valle de Boí . El mejor de la zona . En Pont mismo tienen un buen hotel , el Cotori . Es un tres estrellas con habitaciones bien puestas y un buen restaurante . De categoría. En una especie de chalet está Casa Prades , en las afueras, un hostal cuco , sencillo , casero , con habitaciones y restaurante de buena comida . Muy interesante el Flor de NNeu , un hotel con encanto y con buen restaurante . Un buen hotel , con apartamentos y habitaciones familiares , moderno y desenfadado es la Faiada . Más sencilla la Fonda Isard , o el Hostal Canigó , muy tradicional . También Casa Modesto , un alojamiento muy de andar por casa , con un restaurante de carne a la brasa . El Mestre es un hostal de toda la vida . Fuera del Pont de Suert , Vilaller , tienen la Fonda Mas , un lugar donde ya iban mis abuelos , de toda la vida , limpia y pulida , familiar , con habitaciones cuádruples y buen restaurante . En el pueblo de Coll , yendo hacia Boí , una casa rural con mucho encanto , hotelito y restaurante . Nueva y acogedora: Casa Peiró . ¡Buén Pirineo!.

Festa Major de Cardona

Atenció famílies!, aquest cap de setmana aneu a Cardona a celebrar la Festa Major. No ho dubteu… arribeu-vos a la bellíssima vila medieval de Cardona, perquè fan una festa d’aquelles que no podeu deixar passar. En destacarem el trasllat i processó de la Mare de Déu Petita amb el Ball de Bastons, els oficis i la processó solemnes. I no podem deixar passar el Corre de Bou. A més de gaudir de la festa, que és prou bonica, cal pujar a la població de la sal catalana perquè conserva molt bé un seguit de monuments que ha deixat a la vila l’empremta del seu passat. Així podeu visitar un castell magnífic, poderós, molt gran, inmens, convertit ara en un acollidor parador de turisme. Aquesta bestial fortalesa corona una muntanya cònica a l’entrada del poble. Cal veure’l tot, però especialment la seva col·legiata romànica de Sant Vicenç, una joia de l’art romànic català. També conserva Cardona un casc antic notable, amb una esglèsia gòtica, carrers estrets i un llarg i colorit carrer major. És natural que així sigui, perquè aquesta ciutat fou seu d’un important comtat i ducat a l’època mitjeval. Els senyors explotàven les riques mines de sal, que foren les més importants d’Espanya. Avui dia estan tancades, però es poden visitar i, aquesta visita, constitueix per ella mateixa una formidable sortida familiar, fabulosa, i molt interessant en ella mateixa. Us la recomanem. Els nois i noies s’ho passaran molt bé, baixant amb el jeep i voltant sota terra amb casc de miner. Potser aquest dia hi haurà molta gent i no serà agradable fer les llargues cues de la visita. Però podeu guardar la memòria d’aquesta sortida i fer-la un altre dia. Si voleu passar el cap de setmana per aquesta bonica zona de Catalunya, i anar a la Fira, les famílies amb infants podeu disposar d’un Vilar Rural, al mateix Cardona, un lloc ideal per passar el cap de setmana en un lloc molt bonic, un hotel pensat per les famílies amb nens i nenes. Ara bé, els preus son un pèl cars, ja us avisem. La ciutat també te bons hotels i bons restaurants, més glamurosos com  ara l’Hotel restaurant  Bremon, o més senzills, però també recomanables, com La Volta del Rector, al carrer de les Flors, 4, tel: 938 69 16 37, o el Petit Perico, també molt interessant, al carrer de Cambres, 30, tel: 938 68 41 31.Si tot està molt ple, o us agrada més un entorn recollit, podeu anar al barri de la Coromina, on hi ha un hotelet rural amb encant, anomenat La premsa. Si voleu una cosa més senzilla, espartana, mireu-vos l’Hostatgeria del Monestir del Miracle, on trobareu allotjament familiar a preus monacals, en apartaments de tres habitacions, amb bany i cuina. Als voltants de Cardona teniu tota una zona a descobrir, desconeguda i misteriosa, en plena Catalunya central. Poblets amagats com Riner, Pinós o Su, cases de pagès antiquíssimes, castells i torres fortes com Ardèvol o Vallferosa, boscos frondosos, monestirs com el ja citat del Miracle, amb un retaure barroc impressionant. Cardona, i la seva festa de la sal, serà un bon destí aquest cap de setmana. Endavant amb la festa Major!.

A nosotros nos gusta subir de vez en cuando hasta la bellísima villa de Cardona. Sobre todo en fines de semana como este de su fiesta mayor. Cardona conserva muy bien toda la huella de su pasado medieval. Un castillo increíble, magnífico, poderoso, inmenso, convertido ahora en un acogedor parador de turismo, corona una montaña cónica a la entrada del pueblo. Hay que verlo todo, pero especialmente su colegiata románica de Sant Vicenç, una joya del arte en Cataluña. También un casco antiguo notable, con una iglesia gótica, calles estrechas y un largo y colorido paseo mayor. Cardona fue sede de un importante condado y ducado en la época medieval fue por sus minas de sal, riqueza importantísima. La mina se puede visitar y constituye una salida familiar fabulosa y muy interesante en sí misma. La Fiesta Mayor ofrece a las familias un programa bien variado de actos y actividades para todos los gustos y edades. Recuerden que las familias con niños puede disponer de un Vilar Rural, en el mismo Cardona, para pasar el fin de semana en un lugar muy bonito, un hotel pensado para las familias con niños y niñas. La ciudad de la Sal tiene buenos hoteles y buenos restaurantes, algunos más glamurosos, como el Hotel restaurante Bremon. Si todo está muy lleno, o os gusta más un entorno recogido, vean si hay sitio en la Hospedería del Monasterio del Miracle, donde encontrarán alojamiento familiar a precios monacales, en apartamentos de tres habitaciones, con baño y cocina. En los alrededores de Cardona tienen toda una zona a descubrir, desconocida y misteriosa, en plena Cataluña central. Pueblos escondidos como Riner, Pinos o Su, casas de payés antiquísimas, castillos y torres fuertes como Ardèvol o Vallferosa, bosques frondosos, monasterios como el ya citado del Miracle, con un retablo barroco impresionante.

Bujaruelo, revisitat

De nou hem estat a la vall de Bujaruelo, una vall veïna de la d’Ordesa, al Pirineu Aragonés. Una vall molt menys coneguda que Ordesa, més agreste, menys amable, bellíssima. Amb un pont romànic que permet passar i remuntar el riu. Si hi aneu podreu degustar la cuina sincera i bona del refugi, un lloc molt xulo, amb bones habitacions familiars. Ideal per passar-hi uns dies un cap de setmana llarg, un pont o fins per estar totes unes vacances als Pirineus. Es tracta d’una excursió meravellosa per fer en família, inoblidable. Podeu arribar-vos a la Vall d’Ordesa, anant de Barcelona a Barbastro, per pujar cap a Ainsa, i d’allà a Broto i a Torla. Si heu vist mai Ordesa sabreu que és magnífic. Una vall glaciar tancada entre altes parets ben escarpades, muntanyes de més de 3000 metres i un riu que la travessa. A la primavera flors, gespa fresca i saltants d’aigua arreu. També, just a l’estiu molta gent, i cal pujar amb bus, el cotxe particular està prohibit, però és molt maco. A la tardor molts colors: vermells, grocs, marrons… A l’hivern, si la neu us deixa arribar, molta neu!. El poble de Torla, és un bon centre d’excursions, amb càmpings i hotels molt bonics, com ara l’hotel Bujaruelo, molt familiar, que us recomanem. Però… hi si no podeu visitar Ordesa perquè la barrera està tancada, hi ha massa gent, massa cotxes, i els guardes no volen deixar-vos passar?. I si ja hi heu anat unes quantes vegades i voleu descobrir quelcom nou?. Doncs, a les hores, la vostra destinació pot ser Bujaruelo. És aquesta una vall paral·lela a la d’Ordesa, poc coneguda, menys visitada, no reglamentada. Es tracta d’anar de Torla cap a Ordesa fins arribar al “Puente de los Navarros”, on hi ha la barrera i els guardes i, un cop allà, en lloc d’anar a mà dreta, cap a Ordesa, anar a mà esquerra cap a Bujaruelo. L’entrada a la Vall de Bujaruelo ja és espectacular. No tan com Ordesa, no tan cinematogràfica, però més salvatge i més verge. El camí, de terra, és ampla i va pujant sense posar en perill el cotxe. Ni és estret ni està mal cuidat. Hi ha un parell o tres de cascades molt guapes. A meitat de camí trobareu un càmping molt maco, amb restaurant. Si voleu continuar pujant arribareu al refugi de Bujaruelo, al costat de les ruïnes de l’ermita de San Nicolas. Hi ha un gran circ glaciar, bon aparcament pels cotxes, el riu Ara i un pont medieval molt bonic. Al refugi hi ha llits, molt ben parats i nets, a preus imbatibles. També hi ha bar i restaurant, amb una cuina molt cuidada, i s’encarreguen de la zona d’acampada. Des del refugi es poden fer un munt d’excursions de tota mida i mena, des d’agradables caminades pel costat del riu, fins ascensions a pics mítics o llacs d’alta muntanya. A prop de Bujaruelo, a Torla, hi ha bons restaurants. Son bons llocs per dinar, com ara el Duende, bona braseria, o bé la Cocinilla, restaurant de tota la vida o també la Atalaya, un refugi més rústic. Si baixeu a Broto, al centre de la Vall, allà ho tenim molt clar. Aneu a una pizzeria boníssima, bé de preu, molt recomanable, pasta italiana i menjar casolà. Es diu La Tea i està al costat del riu. Bons llocs també El Perdido, o l’Hotel Pradas, un clàssic, bona idea per menjar o per dormir. Si passeu molts dies a la zona podeu continuar la carretera cap a Biescas i la Vall del Gállego. Aquí podeu visitar Sallent de Gállego, El Formigal, o pujar fins el balneari de Panticosa, preciós. O bé baixar cap a Sabiñánigo on podem veure les esglésies romàniques del Serrablo gràcies a la fantàstica carretera que han obert des de Fiscal a Sabiñánigo. En 45 kms. es baixa de Torla a aquesta ciutat. Prop de Biescas i de Sabiñánigo també teniu el Parc d’animals de Lacuniacha, un parc molt familiar. Passegeu dins el bosc, on poder veure cèrvols entre altres. I Jaca està al costat de Sabiñánigo, a només 18 kms per bona autovia. Quan la neu fa difícil transitar per l’alta muntanya, les carreteres estan obertes a la vall per anar fins a Jaca, amb la seva catedral, i el seu museu diocesà ple de pintures romàniques increibles, i la seva impresionant ciutadella. A Sabiñánigo hi ha un restaurant i un hotelet senzill i baratet, però amb un menú molt acceptable. Es diu Mi Casa. Molt recomanable en la seva categoria. Davant per davant s’alça el complex de l’Hotel Villa Virginia, que mereix una llarga explicació. Es tracta d’un senyor hotel de quatre estrelles amb un SPA que us deixarà meravellats. Ofereixen habitacions familiars, estimen els nens i mimen els adults. Relax, pau i desconnexió en un ambient de luxe. Amabilitat fins a l’extrem. Menjar i menú molt cuidats, refinats. Us el recomanem sense dubtar-ho. Bona visita a Bujaruelo!.

Ermita de Sant Nicolau, restes. A sota muntanyes rodejant Bujaruelo.

El refugi i restaurant. Molt net i ben condicionat. A sota el circ glaciar on neix el riu Ara.

El típic i famós pont medieval de Bujaruelo.

Hoy os proponemos una ruta, en coche, para hacer durante un fin de semana largo, un puente o unas vacaciones en los Pirineos. Se trata de una excursión maravillosa para hacer en familia, inolvidable. Se trata de llegar a Valle de Ordesa, yendo de Barcelona en Barbastro, para subir hacia Ainsa, y de allí en Broto y en Torla. Si ha visto Ordesa sabréis que es magnífico. Un valle glaciar encerrado entre altas paredes bien escarpadas, montañas de más de 3000 metros y un río que la atraviesa. En primavera flores, césped fresco y cascadas por todas partes. En verano mucha gente, hay que subir en bus, el coche particular está prohibido, pero es muy bonito. En otoño muchos colores: rojos, amarillos, marrones … En invierno, si la nieve os deja llegar, mucha nieve. Nosotros vamos siempre vía Lleida, Huesca y Ainsa, como os hemos dicho. Siempre visitamos este pueblo medieval maravilloso y subimos el Valle del río Ara, siguiendo la N-260, hasta Broto y Torla. El pueblo de Torla, es un buen centro de excursiones, con campings y hoteles muy bonitos, como el hotel Bujaruelo, muy familiar, que destacamos. Pero…  ¿Y si no puede visitar Ordesa porque la barrera está cerrada, hay demasiada gente, demasiados coches, y los guardas no quieren dejaros pasar?. ¿Y si ya habéis ido unas cuantas veces y deseais descubrir algo nuevo?. Pues, entonces, su destino puede ser Bujaruelo. Es este un valle paralelo al de Ordesa, poco conocido, menos visitado, no reglamentado. Se trata de ir de Torla hacia Ordesa hasta llegar al “Puente de los Navarros”, donde está la barrera y los guardas y, una vez allí, en lugar de ir a la derecha, hacia Ordesa, ir a mano izquierda hacia Bujaruelo. La entrada al Valle de Bujaruelo ya es espectacular. No tanto como Ordesa, no tan cinematográfica, pero más salvaje y más virgen. El camino, de tierra, es ancho y va subiendo sin poner en peligro el coche. Ni es estrecho ni está mal cuidado. Hay un par o tres de cascadas muy guapas. A mitad de camino encontrarán un camping muy bonito, con restaurante. Si desean continuar subiendo llegarán al refugio de Bujaruelo, junto a las ruinas de la ermita de San Nicolas. Hay un gran circo glaciar, buen aparcamiento para los coches, el río Ara y un puente medieval muy bonito. En el refugio hay camas, hay bar y restaurante, y se encargan de la zona de acampada. Desde el refugio se pueden hacer un montón de excursiones de todo tamaño y tipo, desde agradables caminatas por el lado del río, hasta ascensiones a picos míticos o lagos de alta montaña. Cerca de Bujaruelo, en Torla, hay buenos restaurantes. Son buenos lugares para comer, como el Duende, buen asador, o bien la Cocinilla, restaurante de toda la vida o también la Atalaya, un refugio más rústico. Si vais a Broto, en el centro del Valle, allí lo tenemos muy claro. Vayan a una pizzería buenísima, bien de precio, muy recomendable, pasta italiana y comida casera. Se llama La Tea y está al lado del río. Buenos sitios también son El Perdido, o el Hotel Pradas, un clásico, una buena idea para comer o para dormir. Si pasais muchos días en la zona se puede seguir la carretera hacia Biescas y el Valle del Gállego. Aquí pueden visitar Sallent de Gállego, El Formigal, o subir hasta el balneario de Panticosa, precioso. O bien bajar hacia Sabiñánigo donde podemos ver las iglesias románicas del Serrablo gracias a la fantástica carretera que han abierto desde Fiscal hasta Sabiñánigo. En 45 kms. se baja de Torla a esta ciudad. Cerca de Biescas y de Sabiñánigo también tienen el Parque de animales de Lacuniacha, un parque muy familiar. Paseen en el bosque, donde poder ver ciervos entre otros muchos animales. Y Jaca está al lado de Sabiñánigo, a sólo 18 kms por buena autovía. Cuando la nieve hace difícil transitar por la alta montaña, las carreteras están abiertas en el valle para ir hasta Jaca, con su catedral, y su museo diocesano lleno de pinturas románicas increibles, y su impresionante ciudadela. En Sabiñánigo hay un restaurante y un hotelito sencillo y barato, pero con un menú muy aceptable. Se llama Mi Casa. Muy recomendable en su categoría. Delante se alza el complejo del Hotel Villa Virginia, que merece una larga explicación. Se trata de un señor hotel de cuatro estrellas con un SPA que os dejará maravillados. Ofrecen habitaciones familiares, estiman los niños y miman los adultos. Relax, paz y desconexión en un ambiente de lujo. Amabilidad hasta el extremo. Comida y menú muy cuidados, refinados. Os lo recomendamos sin dudarlo. Buena estancia en Bujaruelo.

 

Fira de la Sal de Cardona

Atenció familíes!. Aquest cap de setmana, a la bellíssima vila medieval de Cardona, fan una festa d’aquelles que no podeu deixar passar. Es tracta d’una fira medieval dedicada a la sal, la riquessa de la ciutat des dels segles més antics. S’instal·larà al castell de Cardona un campament medieval. Hi haurà parades, tallers i exhibicions d’oficis medievals i quadres de la vida quotidiana dels segles XIII i XIV. El carrer Major acollirà un seguit de parades i atraccions dedicades a la màgia i a la sal. Al centre històric de la vila s’hi faran espectacles de carrer, amb la presència de faquirs, acròbates, ballarins… El diumenge és el dia més fort, amb activitats com ara el mercat medieval de productes artesanals, la mostra d’oficis antics, els espectacles teatrals ambientats en l’edat mitjana o les visites als punts d’interès turístic de Cardona, que no son precisament pocs. Hi ha un espai infantil, a la carpa de la plaça,  on tot el el diumenge hi haurà activitats pensades per a la canalla, com ara jocs i tallers, i altres coses que agradaran als més petits de casa. Al centre històric hi haurà música i espectacles de carrer. A més de gaudir de la fira, que és prou bonica, cal pujar a la població de la sal catalana perquè conserva molt bé un seguit de monuments que ha deixat a la vila l’empremta del seu passat. Així podeu visitar un castell magnífic, poderós, molt gran, inmens, convertit ara en un acollidor parador de turisme. Aquesta bestial fortalesa corona una muntanya cònica a l’entrada del poble. Cal veure’l tot, però especialment la seva col·legiata romànica de Sant Vicenç, una joia de l’art romànic català. També conserva Cardona un casc antic notable, amb una esglèsia gòtica, carrers estrets i un llarg i colorit carrer major. És natural que així sigui, perquè aquesta ciutat fou seu d’un important comtat i ducat a l’època mitjeval. Els senyors explotàven les riques mines de sal, que foren les més importants d’Espanya. Avui dia estan tancades, però es poden visitar i, aquesta visita, constitueix per ella mateixa una formidable sortida familiar, fabulosa, i molt interessant en ella mateixa. Us la recomanem. Els nois i noies s’ho passaran molt bé, baixant amb el jeep i voltant sota terra amb casc de miner. Potser aquest dia hi haurà molta gent i no serà agradable fer les llargues cues de la visita. Però podeu guardar la memòria d’aquesta sortida i fer-la un altre dia. Si voleu passar el cap de setmana per aquesta bonica zona de Catalunya, i anar a la Fira, les famílies amb infants podeu disposar d’un Vilar Rural, al mateix Cardona, un lloc ideal per passar el cap de setmana en un lloc molt bonic, un hotel pensat per les famílies amb nens i nenes. Ara bé, els preus son un pèl cars, ja us avisem. La ciutat també te bons hotels i bons restaurants, més glamurosos com  ara l’Hotel restaurant  Bremon, o més senzills, però també recomanables, com La Borrasca, casolà i típic, de tota la vida, molt recomanable, o bé La Volta del Rector, molt senyor i glamuròs, molt bo també, al carrer de les Flors, 4, tel: 938 69 16 37, o el Petit Perico, també molt interessant, al carrer de Cambres, 30, tel: 938 68 41 31. Si tot està molt ple, o us agrada més un entorn recollit, podeu anar al barri de la Coromina, on hi ha un hotelet rural amb encant, anomenat La premsa. Si voleu una cosa més senzilla, espartana, mireu-vos l’Hostatgeria del Monestir del Miracle, on trobareu allotjament familiar a preus monacals, en apartaments de tres habitacions, amb bany i cuina. Als voltants de Cardona teniu tota una zona a descobrir, desconeguda i misteriosa, en plena Catalunya central. Poblets amagats com Riner, Pinós o Su, cases de pagès antiquíssimes, castells i torres fortes com Ardèvol o Vallferosa, boscos frondosos, monestirs com el ja citat del Miracle, amb un retaure barroc impressionant. Cardona, i la seva festa de la sal, serà un bon destí aquest cap de setmana. Endavant amb la festa de la sal!.

A nosotros nos gusta subir de vez en cuando hasta la bellísima villa de Cardona. Sobre todo en fines de semana como este primero de junio, en que hay ferias o fiestas señaladas. Cardona conserva muy bien toda la huella de su pasado medieval. Un castillo increíble, magnífico, poderoso, inmenso, convertido ahora en un acogedor parador de turismo, corona una montaña cónica a la entrada del pueblo. Hay que verlo todo, pero especialmente su colegiata románica de Sant Vicenç, una joya del arte en Cataluña. También un casco antiguo notable, con una iglesia gótica, calles estrechas y un largo y colorido paseo mayor. Por esta razón es del todo adecuado que se haga una celebración como la Feria Medieval llamada también la Fiesta de la Sal. Porque si Cardona fue sede de un importante condado y ducado en la época medieval fue por sus minas de sal, riqueza importantísima. La mina se puede visitar y constituye una salida familiar fabulosa y muy interesante en sí misma. La Feria de la Sal ofrece a las familias un programa bien variado de actos y actividades para todos los gustos y edades. Todo el casco antiguo se transforma cuidadosamente en la villa medieval que Cardona fue hace cinco siglos y la gente que llega puede disfrutar de un muy bien montado mercado de productos artesanales, una típica muestra de oficios antiguos y muchos otros espectáculos de música, circo, bailes y danzas. Para los niños más pequeños habrá talleres de sal, espectáculos de títeres, chocolatada, bailes de gigantes y teatro infantil. Tampoco faltarán las exhibiciones de cetrería, de tiro con arco, o una completa visita por el pueblo. Recuerden que las familias con niños puede disponer de un Vilar Rural, en el mismo Cardona, para pasar el fin de semana en un lugar muy bonito, un hotel pensado para las familias con niños y niñas. La ciudad de la Sal tiene buenos hoteles y buenos restaurantes, algunos más glamurosos, como el Hotel restaurante Bremon. Si todo está muy lleno, o os gusta más un entorno recogido, vean si hay sitio en la Hospedería del Monasterio del Miracle, donde encontrarán alojamiento familiar a precios monacales, en apartamentos de tres habitaciones, con baño y cocina. En los alrededores de Cardona tienen toda una zona a descubrir, desconocida y misteriosa, en plena Cataluña central. Pueblos escondidos como Riner, Pinos o Su, casas de payés antiquísimas, castillos y torres fuertes como Ardèvol o Vallferosa, bosques frondosos, monasterios como el ya citado del Miracle, con un retablo barroco impresionante.

Souvigny

En ple cor de França, a tocar de la gran vila de Moulins, amagat entre camps, boscos, rius i turons verds, trobareu Souvigny, un preciós petit poblet amb una gran una abadia cistercenca on estan enterrats diversos membres de la família Bourbon. El mal gust ha fet pintar de groc i blanc una nau preciosa del Císter més pur. Increïble. Però passada l’enrabiada de veure perpetrada un acte tan vandàlic com aquest, us agradarà recórrer aquest temple de línies pures i simples, corprenedor en la seva senzillesa, una mica abandonat, brut i deixat. Com també ho estan les obres d’art exposades, les estàtues dels ducs i prínceps, les reixes… una llàstima. I, en sortir, passeu una estona fent un tomb pel poble, encisador, amb els seus carrers empedrats, la font, la plaça. Bon aparcament. Fàcil.

Per dinar, al poble, teniu l’Auberge des Tilleuls, a la Place Saint Eloy. Telèfon 04 70 43 60 70. Es tracta d’un petit restaurant, molt acollidor, cuina francesa i italiana, molt ben parat i decorat. Bona teca. A tocar de l’abadia, just davant, a l’altre costat de la carretera, el restaurant Le Point d’Orgue, a la Place Aristide Briand. Telèfon 09 84 42 20 74. Molt bé també. Més modern, cuina més actual i jove. No coneixem la La Ferme de Jeanne, un altre lloc on menjar, que està al número 20 de la rue de la République. Telèfon 04 70 42 99 98. Souvigny pot ser una bonica parada per tot viatger que faci la ruta de Barcelona a París, i no vulgui anar per les autopistes de sempre, sinó desviar-se una mica per veure pobles i ciutats preciosos, com ara Moulins, Nevers o La Charité. O bé Bourges, una capital esplèndida, amb una catedral que val la pena visitar, (la més gran de França). L’autopista A77, continuació lògica cap a l’est de l’A75, l’autopista gratuita que puja a París per Clermont Ferrand, passa molt a la vora de Souvigny, amb la seva abadia tan xula, i la mítica N7, que va per Vichy i Moulins, també. No deixeu de visitar Souvigny i el seu meravellós monestir romànic, priorat de Cluny, etapa de la ruta de Compostela, i una fita molt important del camí de Sant Jaume de Galícia a França: “chemins de Saint-Jacques-de-Compostelle en France” com també ho és la incomparable basílica romànica de la Charité sur Loire, o la Madeleine de Vézelay, no molt lluny de Souvigny, Moulins o Nevers.

Una parada en Souvigny es una etapa necesaria para todo viajero que haga la ruta de Barcelona a París, y no quiera ir por las autopistas de siempre, sino desviarse un poco para ver pueblos y ciudades preciosos, tales como Moulins, Nevers o la misma villa de la que hoy hablamo. Esta hermosa población está situada muy cerca de Moulins o de Vichy. La autopista A-77, continuación lógica hacia el este de la A-75, la autopista gratuita que sube en París para Clermont Ferrand, pasa muy cerca de esta villa tan chula, y la mítica N 7, que por Vichy y Moulins, también. ¿Y por qué os aconsejamos una parada en Souvigny?. Pues por su maravilloso monasterio románico, priorato de Cluny, y etapa de la ruta de Compostela, que es también el panteón de los duques de Bourbon. Lastimosamente está pintado de balnco y amarillo, todo un atentado al buen gusto, y bastante abandonado. ¡Buena parada en Souvigny!.

Clermont Ferrand, revisitat

Aquest passat Nadal hem tornat a visitar la bella ciutat de Clermont Ferrand, on vam dormir i dinar a l’hotel Ibis Styles Republique, un hotel on podeu hostatjar-vos tota la família molt bé, i bé de preu. L’hotel no està cèntric però amb el tramvia a tocar, això no serà un problema. Clermont es coneguda pel seu barri antic medieval, ben conservat per ser França, i la catedral de lava negra, gòtica, molt maca, amb uns vitralls preciosos. La moderna vila moderna s’obre al voltant del seu nou cor, la popular place Jaude.

  

Clermont Ferrand és una parada obligada a mig camí de París, a 600 kms de Barcelona. Perquè es troba situada al cor de França. Tot i això, lamentablement, aquesta cèntrica situació no fa que la ciutat sigui més visitada, malgrat que l’autopista A-75, fins arribar allà, és gratuïta. Això és així perquè Clermont pertany a la més oblidada, i més bella potser, regió del país veí. Es tracta la verda Auvernia, plena de boscos, de naturalesa exultant. Només avui en dia, amb l’obertura de la ja citada autopista gratuïta A-75, que enllaça Barcelona amb París passant sobre el fabulós pont penjant de Millau, (dit sigui de passada: la millor ruta per accedir a la capital francesa), està sortint de seu aïllament. I estem de sort. Perquè Clermont és una parada que s’imposa en el nostre camí cap a París. Clermont té una bonica catedral gòtica, edificada en lava negra. No és la millor d’Europa, però és bonica. I té unes vidrieres precioses, del segle XIII, que cal admirar. A més posseeix la ciutat altres atractius. Per exemple l’església romànica de Saint Jean du Port, del típic romànic auvergnarde, amb jocs de pedres de colors diferents, molt curiosos. O la plaça Jaude, centre neuràlgic de la vila, on hi ha un gran aparcament subterrani que fa fàcil passejar per Clermont. I al nord, el vell Montferrand, el Ferrand antic, un laberint de carrerons medievals que Clermont no té. A part d’això s’imposa una petita estància en la vostra ruta per fer una volta pels volcans de l’Alvèrnia, paisatge preciós, curiós i únic, amb pujada, amb tren, al més alt d’ells, el Puy de Dome, a escassos kms. de Clermont. O una visita amb la canalla a Vulcania, parc temàtic dedicat als volcans de la zona, molt instructiu, divertit i familiar. O passar de veritat unes vacances en aquesta regió amable, de bona gastronomia, plena d’esglésies romàniques, com Issoire, Sant-Nectaire, Brioude o Orcival. Per dormir a Clermont, a més de l’Ibis Styles que ja us hem recomanat en començar l’article, també us recomanem el Novotel, un hotel que pertany també a la típica cadena Accord, situat molt més als afores, prop de l’autopista. Te jardí i piscina, i els nens i nenes menors de 16 anys no paguen. Ideal. A tocar de l’hotel una pizzeria de la cadena de l’Arte, bons preus i qualitat més que acceptable. A cinc minuts caminat. En resum: una parada obligada a la ruta de París per la A-75, o la destinació d’unes vacances familiars de primer ordre, Clermont, i l’Alvèrnia són dues destinacions a tenir en compte.

De nuevo hemos parado en Clermont Ferrand, esta pasada Navidad, en dirección a París. Porque Clermont está muy bien situada, a 600 kms. de Barcelona, en el corazón de Francia. Tan céntrica situación no hace que la ciudad sea más visitada. Eso es así porque Clermont pertenece a la más olvidada, y más bella quizás, región del país vecino. Se trata de la verde Auvernia, llena de bosques, de naturaleza exultante. Solo hoy en dia, con la apertura de la autopista gratuita A-75, que enlaza Barcelona con París pasando sobre el fabuloso puente colgante de Millau, (dicho sea de paso: la mejor ruta para acceder a la capital gala), está saliendo de su aislamiento. Y estamos de suerte. Porque Clermont és una parada que se impone en nuestro camino hacia París. Clermont tiene una bella catedral gótica, edificada en lava negra. No es la mejor de Europa, pero es bonita. Y tiene unas vidrieras preciosas, del siglo XIII, que hay que admirar. Además posee la ciudad otros atractivos. Por ejemplo la iglesia románica de Saint Jean du Port, del típico románico auvergnarde, con juegos de piedras de colores diferentes, muy curiosos. O la plaza Jaude, centro neurálgico de la villa, donde hay un gran aparcamiento subterráneo que hace fácil pasear por Clermont. Y al norte, el viejo Montferrand, el Ferrand antiguo, un dédalo de callejas medievales que Clermont no tiene. A parte de eso se impone una pequeña estáncia en vuestra ruta para dar una vuelta por los volcanes de la Auvernia, paisaje precioso, curioso y único, con subida, en tren, al más alto de ellos, el Puy de Dome, a escasos kms. de Clermont. O una visita con los crios a Vulcánia, parque temático dedicado a los volcanes de la zona, muy instructivo, divertido y familiar. O pasar de verdad unas vacaciones en esta región amable, de buena gastronomia, llena de iglesias románicas, como Issoire, Saint-Nectaire, Brioude o Orcival. En resumen: una parada obligada en su ruta a París por la A-75, o el destino de unas vacaciones familiares de primer orden, Clermont, y la Auvernia son dos destinos a tener en cuenta.

La Festa Major de Cardona

 

Atenció famílies!, aquest cap de setmana aneu a Cardona a celebrar la Festa Major. No ho dubteu… arribeu-vos a la bellíssima vila medieval de Cardona, perquè fan una festa d’aquelles que no podeu deixar passar. Es tracta de la seva festa major, super xula, amb el tradicional Corre de Bou. També hi haurà una cercavila, ballades, ball de bastons, mostra d’oficis i processó solemne. A més de gaudir de la festa, que és prou bonica, cal pujar a la població de la sal catalana perquè conserva molt bé un seguit de monuments que ha deixat a la vila l’empremta del seu passat. Així podeu visitar un castell magnífic, poderós, molt gran, inmens, convertit ara en un acollidor parador de turisme. Aquesta bestial fortalesa corona una muntanya cònica a l’entrada del poble. Cal veure’l tot, però especialment la seva col·legiata romànica de Sant Vicenç, una joia de l’art romànic català. També conserva Cardona un casc antic notable, amb una esglèsia gòtica, carrers estrets i un llarg i colorit carrer major. És natural que així sigui, perquè aquesta ciutat fou seu d’un important comtat i ducat a l’època mitjeval. Els senyors explotàven les riques mines de sal, que foren les més importants d’Espanya. Avui dia estan tancades, però es poden visitar i, aquesta visita, constitueix per ella mateixa una formidable sortida familiar, fabulosa, i molt interessant en ella mateixa. Us la recomanem. Els nois i noies s’ho passaran molt bé, baixant amb el jeep i voltant sota terra amb casc de miner. Potser aquest dia hi haurà molta gent i no serà agradable fer les llargues cues de la visita. Però podeu guardar la memòria d’aquesta sortida i fer-la un altre dia. Si voleu passar el cap de setmana per aquesta bonica zona de Catalunya, i anar a la Fira, les famílies amb infants podeu disposar d’un Vilar Rural, al mateix Cardona, un lloc ideal per passar el cap de setmana en un lloc molt bonic, un hotel pensat per les famílies amb nens i nenes. Ara bé, els preus son un pèl cars, ja us avisem. La ciutat també te bons hotels i bons restaurants, més glamurosos com  ara l’Hotel restaurant  Bremon, o més senzills, però també recomanables, com La Volta del Rector, al carrer de les Flors, 4, tel: 938 69 16 37, o el Petit Perico, també molt interessant, al carrer de Cambres, 30, tel: 938 68 41 31.Si tot està molt ple, o us agrada més un entorn recollit, podeu anar al barri de la Coromina, on hi ha un hotelet rural amb encant, anomenat La premsa. Si voleu una cosa més senzilla, espartana, mireu-vos l’Hostatgeria del Monestir del Miracle, on trobareu allotjament familiar a preus monacals, en apartaments de tres habitacions, amb bany i cuina. Als voltants de Cardona teniu tota una zona a descobrir, desconeguda i misteriosa, en plena Catalunya central. Poblets amagats com Riner, Pinós o Su, cases de pagès antiquíssimes, castells i torres fortes com Ardèvol o Vallferosa, boscos frondosos, monestirs com el ja citat del Miracle, amb un retaure barroc impressionant. Cardona, i la seva festa de la sal, serà un bon destí aquest cap de setmana. Endavant amb la festa Major!.

A nosotros nos gusta subir de vez en cuando hasta la bellísima villa de Cardona. Sobre todo en fines de semana como este de su fiesta mayor. Cardona conserva muy bien toda la huella de su pasado medieval. Un castillo increíble, magnífico, poderoso, inmenso, convertido ahora en un acogedor parador de turismo, corona una montaña cónica a la entrada del pueblo. Hay que verlo todo, pero especialmente su colegiata románica de Sant Vicenç, una joya del arte en Cataluña. También un casco antiguo notable, con una iglesia gótica, calles estrechas y un largo y colorido paseo mayor. Cardona fue sede de un importante condado y ducado en la época medieval fue por sus minas de sal, riqueza importantísima. La mina se puede visitar y constituye una salida familiar fabulosa y muy interesante en sí misma. La Fiesta Mayor ofrece a las familias un programa bien variado de actos y actividades para todos los gustos y edades. Recuerden que las familias con niños puede disponer de un Vilar Rural, en el mismo Cardona, para pasar el fin de semana en un lugar muy bonito, un hotel pensado para las familias con niños y niñas. La ciudad de la Sal tiene buenos hoteles y buenos restaurantes, algunos más glamurosos, como el Hotel restaurante Bremon. Si todo está muy lleno, o os gusta más un entorno recogido, vean si hay sitio en la Hospedería del Monasterio del Miracle, donde encontrarán alojamiento familiar a precios monacales, en apartamentos de tres habitaciones, con baño y cocina. En los alrededores de Cardona tienen toda una zona a descubrir, desconocida y misteriosa, en plena Cataluña central. Pueblos escondidos como Riner, Pinos o Su, casas de payés antiquísimas, castillos y torres fuertes como Ardèvol o Vallferosa, bosques frondosos, monasterios como el ya citado del Miracle, con un retablo barroco impresionante.

Fira de la Sal de Cardona

Atenció familíes!. Aquest cap de setmana, a la bellíssima vila medieval de Cardona, fan una festa d’aquelles que no podeu deixar passar. Es tracta d’una fira medieval dedicada a la sal, la riquessa de la ciutat des dels segles més antics. S’instal·larà al castell de Cardona un campament medieval. Hi haurà parades, tallers i exhibicions d’oficis medievals i quadres de la vida quotidiana dels segles XIII i XIV. El carrer Major acollirà un seguit de parades i atraccions dedicades a la màgia i a la sal. Al centre històric de la vila s’hi faran espectacles de carrer, amb la presència de faquirs, acròbates, ballarins… El diumenge és el dia més fort, amb activitats com ara el mercat medieval de productes artesanals, la mostra d’oficis antics, els espectacles teatrals ambientats en l’edat mitjana o les visites als punts d’interès turístic de Cardona, que no son precisament pocs. Hi ha un espai infantil, a la carpa de la plaça,  on tot el el diumenge hi haurà activitats pensades per a la canalla, com ara jocs i tallers, i altres coses que agradaran als més petits de casa. Al centre històric hi haurà música i espectacles de carrer. A més de gaudir de la fira, que és prou bonica, cal pujar a la població de la sal catalana perquè conserva molt bé un seguit de monuments que ha deixat a la vila l’empremta del seu passat. Així podeu visitar un castell magnífic, poderós, molt gran, inmens, convertit ara en un acollidor parador de turisme. Aquesta bestial fortalesa corona una muntanya cònica a l’entrada del poble. Cal veure’l tot, però especialment la seva col·legiata romànica de Sant Vicenç, una joia de l’art romànic català. També conserva Cardona un casc antic notable, amb una esglèsia gòtica, carrers estrets i un llarg i colorit carrer major. És natural que així sigui, perquè aquesta ciutat fou seu d’un important comtat i ducat a l’època mitjeval. Els senyors explotàven les riques mines de sal, que foren les més importants d’Espanya. Avui dia estan tancades, però es poden visitar i, aquesta visita, constitueix per ella mateixa una formidable sortida familiar, fabulosa, i molt interessant en ella mateixa. Us la recomanem. Els nois i noies s’ho passaran molt bé, baixant amb el jeep i voltant sota terra amb casc de miner. Potser aquest dia hi haurà molta gent i no serà agradable fer les llargues cues de la visita. Però podeu guardar la memòria d’aquesta sortida i fer-la un altre dia. Si voleu passar el cap de setmana per aquesta bonica zona de Catalunya, i anar a la Fira, les famílies amb infants podeu disposar d’un Vilar Rural, al mateix Cardona, un lloc ideal per passar el cap de setmana en un lloc molt bonic, un hotel pensat per les famílies amb nens i nenes. Ara bé, els preus son un pèl cars, ja us avisem. La ciutat també te bons hotels i bons restaurants, més glamurosos com  ara l’Hotel restaurant  Bremon, o més senzills, però també recomanables, com La Borrasca, casolà i típic, de tota la vida, molt recomanable, o bé La Volta del Rector, molt senyor i glamuròs, molt bo també, al carrer de les Flors, 4, tel: 938 69 16 37, o el Petit Perico, també molt interessant, al carrer de Cambres, 30, tel: 938 68 41 31. Si tot està molt ple, o us agrada més un entorn recollit, podeu anar al barri de la Coromina, on hi ha un hotelet rural amb encant, anomenat La premsa. Si voleu una cosa més senzilla, espartana, mireu-vos l’Hostatgeria del Monestir del Miracle, on trobareu allotjament familiar a preus monacals, en apartaments de tres habitacions, amb bany i cuina. Als voltants de Cardona teniu tota una zona a descobrir, desconeguda i misteriosa, en plena Catalunya central. Poblets amagats com Riner, Pinós o Su, cases de pagès antiquíssimes, castells i torres fortes com Ardèvol o Vallferosa, boscos frondosos, monestirs com el ja citat del Miracle, amb un retaure barroc impressionant. Cardona, i la seva festa de la sal, serà un bon destí aquest cap de setmana. Endavant amb la festa de la sal!.

A nosotros nos gusta subir de vez en cuando hasta la bellísima villa de Cardona. Sobre todo en fines de semana como este primero de junio, en que hay ferias o fiestas señaladas. Cardona conserva muy bien toda la huella de su pasado medieval. Un castillo increíble, magnífico, poderoso, inmenso, convertido ahora en un acogedor parador de turismo, corona una montaña cónica a la entrada del pueblo. Hay que verlo todo, pero especialmente su colegiata románica de Sant Vicenç, una joya del arte en Cataluña. También un casco antiguo notable, con una iglesia gótica, calles estrechas y un largo y colorido paseo mayor. Por esta razón es del todo adecuado que se haga una celebración como la Feria Medieval llamada también la Fiesta de la Sal. Porque si Cardona fue sede de un importante condado y ducado en la época medieval fue por sus minas de sal, riqueza importantísima. La mina se puede visitar y constituye una salida familiar fabulosa y muy interesante en sí misma. La Feria de la Sal ofrece a las familias un programa bien variado de actos y actividades para todos los gustos y edades. Todo el casco antiguo se transforma cuidadosamente en la villa medieval que Cardona fue hace cinco siglos y la gente que llega puede disfrutar de un muy bien montado mercado de productos artesanales, una típica muestra de oficios antiguos y muchos otros espectáculos de música, circo, bailes y danzas. Para los niños más pequeños habrá talleres de sal, espectáculos de títeres, chocolatada, bailes de gigantes y teatro infantil. Tampoco faltarán las exhibiciones de cetrería, de tiro con arco, o una completa visita por el pueblo. Recuerden que las familias con niños puede disponer de un Vilar Rural, en el mismo Cardona, para pasar el fin de semana en un lugar muy bonito, un hotel pensado para las familias con niños y niñas. La ciudad de la Sal tiene buenos hoteles y buenos restaurantes, algunos más glamurosos, como el Hotel restaurante Bremon. Si todo está muy lleno, o os gusta más un entorno recogido, vean si hay sitio en la Hospedería del Monasterio del Miracle, donde encontrarán alojamiento familiar a precios monacales, en apartamentos de tres habitaciones, con baño y cocina. En los alrededores de Cardona tienen toda una zona a descubrir, desconocida y misteriosa, en plena Cataluña central. Pueblos escondidos como Riner, Pinos o Su, casas de payés antiquísimas, castillos y torres fuertes como Ardèvol o Vallferosa, bosques frondosos, monasterios como el ya citado del Miracle, con un retablo barroco impresionante.

Zamora, revisitada

Zamora és una bellíssima ciutat castellana on sempre ens agrada tornar. Tot i ser una capital medieval important, amb muralles poderoses, avui dia no queden apenes restes de les formidables fortificacions medievals de Zamora, però us podem assegurar que aquesta magnífica ciutat a les vores del Duero mereix una visita ben acurada. Perquè conserva alguns petits monuments que la fan inoblidable. Només dir-vos que és la ciutat de la península amb més esglèsies romàniques dins el casc antic, i dins el terme municipal. Passen de la vintena. Esglèsies maravelloses, d’un romànic pur, sobri, excels. Capítol a banda mereix la catedral, una altra joia del romànic, amb la seva torre, i la cúpula gallonada, d’influència bisantina. Tota Zamora és un museu a l’aire lliure de l’època medieval. No us perdeu tampoc el palau dels Monos, renaixentista. Podeu aparcar, molt bé i fàcil, a la plaça de l’Armada, on hi ha un aparcament subterrani. Llavors agafar el carrer Major i cap a la catedral. Un kilòmetre llarg de carrer peatonal amb botigues, monuments i tot el que demaneu.

Des d’aquest eix, la ciutat baixa cap al riu Duero, que l’encercla. I si hem de triar calendari per anar a Zamora us recomanem la Setmana Santa. Les processons a Zamora corprenen. La severitat, l’austeritat, la cerimònia castellana, els tambors secs tallant l’aire fresc de la nit, et deixen sense parla. No oblidèssiu pas Zamora, o la menystinguèssiu en una ruta per Castella, en una ruta per les terres que banya el Duero. No sabeu el que us perdríeu. Aneu a Zamora i aprofiteu per veure en el paquet Toro, amb la seva colegiata romànica, Tordesillas, amb el convent mudejar de Santa Clara, Valladolid i el museu nacional d’escultura, o Salamanca, una ciutat que és patrimoni de la humanitat, plena de fites inexcusables. Dormiu a Zamora, en família, a l’hotel AC Zamora, fantàstic. O a l’hotel NH, molt dins la seva línia, segura, de confort. També està molt bé el Dos Infantas. I no són els únics. Hi ha hotels, hostals i hotelets maravellosos a Zamora. Per dinar teniu bons restaurants als hotels que hem mencionat, i en altres de la ciutat. El millor, amb una estrella Michelin, és El Rincón de Antonio, però també el més car. A Casa Cipri, més modest, fan bon menú. També menjareu bé en molts altres llocs de la vila, com a La Oronja, el bar del Casino, un bon restaurant. Un altre bar molt bo, prop de la plaza Mayor: El portillo de la Tradición. Bona estada a Zamora!.

Zamora, la bien cercada. Hoy en día no quedan apenas restos de las formidables murallas medievales de Zamora, pero os podemos asegurar que esta magnífica ciudad a las orillas del Duero merece una visita bien detenida. Porque la bellísima ciudad castellana conserva monumentos que la hacen inolvidable. Sólo deciros que es la ciudad de la península con más iglesias románicas en el casco antiguo, y dentro del término municipal. Pasan de la veintena. Iglesias maravillosas, de un románico puro, sobrio, excelso. Empezando por la catedral, una joya del románico, con su torre, (en la foto), y la cúpula con influencia bizantina. Toda Zamora es un museo al aire libre de la época medieval. Calles, plazas, palacios y, sobre todo las iglesias. Y si tenemos que elegir calendario para ir a Zamora les recomendamos la Semana Santa. Las procesiones en Zamora cautivan. La severidad, la austeridad, la ceremonia castellana, los tambores secos cortando el aire fresco de la noche, te dejan sin habla. No se olviden pasar Zamora, no menosprecieis su importáncia, en una ruta por Castilla, una ruta por las tierras que baña el Duero. No sabéis lo que os perderíais. Id a Zamora y aprovechad para ver en el paquete Toro, con su colegiata románica, Tordesillas, con el convento mudejar de Santa Clara, Valladolid y su museo nacional de escultura, o Salamanca, una ciudad que es patrimonio de la humanidad, llena de hitos inexcusables. Duerman en Zamora, con la familia, en el hotel AC, fantástico. O en el hotel NH, muy en su línea, segura, de confort. También está muy bien el Dos Infantas. Y no son los únicos. Hay hoteles, hostales y hotelitos maravillosos en Zamora. Para comer tienen buenos restaurantes en los hoteles que hemos mencionado, y en otros de la ciudad. El mejor, con una estrella Michelin, es El Rincón de Antonio, pero también el más caro. En Casa Cipri, más modesto, hacen buen menú. También comer bien en muchos otros lugares de la villa.

Zamora, the well fenced. Today there are hardly any remains of the formidable medieval walls of Zamora, but we can assure you that this magnificent city on the banks of the Duero deserves a well-rounded visit. Because the beautiful Castilian city preserves monuments that make it unforgettable. Just tell you that it is the city of the peninsula with more Romanesque churches in the old town, and within the municipality. They pass in their twenties. Wonderful churches, of a pure Romanesque, sober, exalted. Beginning with the cathedral, a jewel of Romanesque, with its tower, (in the photo), and the dome with Byzantine influence. All Zamora is an open-air museum of medieval times. Streets, squares, palaces and, especially the churches. And if we have to choose a calendar to go to Zamora, we recommend Holy Week. The processions in Zamora captivate. The severity, the austerity, the Castilian ceremony, the dry drums cutting the fresh air of the night, leave you speechless. Do not forget to pass Zamora, do not underestimate its importance, on a route through Castile, a route through the lands that bathe the Duero. You do not know what you would lose. Go to Zamora and take the opportunity to see the Toro package, with its Romanesque collegiate church, Tordesillas, with the Mudejar convent of Santa Clara, Valladolid and its national museum of sculpture, or Salamanca, a city that is a world heritage site, full of landmarks inexcusable. Sleep in Zamora, with the family, at the AC hotel, fantastic. Or at the NH hotel, very in line, safe, comfortable. The Two Infantas are also very well. And they are not the only ones. There are hotels, hostels and wonderful little hotels in Zamora. To eat they have good restaurants in the hotels that we have mentioned, and in others in the city. The best, with a Michelin star, is El Rincón de Antonio, but also the most expensive. In Casa Cipri, more modest, they make a good menu. Also eat well at many other places in the villa.

Zamora, le puits clôturé. Aujourd’hui, il ne reste pratiquement rien des formidables murailles médiévales de Zamora, mais nous pouvons vous assurer que cette magnifique ville sur les rives du Duero mérite une visite complète. Parce que la belle ville castillane conserve des monuments qui la rendent inoubliable. Il suffit de dire que c’est la ville de la péninsule avec plus d’églises romanes dans la vieille ville, et dans la municipalité. Ils passent dans la vingtaine. Des églises merveilleuses, d’un pur roman, sobres, exaltées. Commençant par la cathédrale, un bijou de roman, avec sa tour, (sur la photo), et le dôme à l’influence byzantine. Tout Zamora est un musée à ciel ouvert de l’époque médiévale. Les rues, les places, les palais et surtout les églises. Et si nous devons choisir un calendrier pour aller à Zamora, nous recommandons la Semaine Sainte. Les processions à Zamora captivent. La sévérité, l’austérité, la cérémonie castillane, les tambours secs coupant l’air frais de la nuit, vous laissent sans voix. Ne pas oublier de passer Zamora, ne pas sous-estimer son importance, sur une route à travers la Castille, une route à travers les terres qui baignent le Duero. Tu ne sais pas ce que tu perdrais. Aller à Zamora et saisir pour voir dans le paquet Toro, avec son église collégiale romane, Tordesillas, avec couvent mudéjar de Santa Clara, Valladolid et son musée national de la sculpture, ou Salamanque, une ville qui est classé patrimoine mondial, plein d’étapes inexcusable. Dormir à Zamora, en famille, à l’hôtel AC, fantastique. Ou à l’hôtel NH, très en ligne, sûr, confortable. Les deux Infantas sont aussi très bien. Et ils ne sont pas les seuls. Il y a des hôtels, des auberges et de merveilleux petits hôtels à Zamora. Pour manger ils ont de bons restaurants dans les hôtels que nous avons mentionnés, et dans d’autres dans la ville. Le meilleur, avec une étoile Michelin, est El Rincón de Antonio, mais aussi le plus cher. A Casa Cipri, plus modeste, ils font un bon menu. Mangez également bien à beaucoup d’autres endroits dans la villa.

L’Abadia de Thoronet

Aquest Nadal, camí d’Itàlia, travessant la bella Provença, no hem resistit la tentació i ens hem aturat de nou al petit monestir del Thoronet, una joia de l’art cistercenc, de línies imperturbables, de pedra sola, nua. I us en possarem moltes fotos, perquè no es pot explicar amb simples paraules tanta bellessa.

Com deiem, el Thoronet és una abadia de la Provença. Una abadia romànica cistercenca. D’una bellessa corprenedora, estoradora, inexplicable. La puressa de les seves línies, la indescriptible sutilitat dels espais no podem transcriure-les només en paraules. S’han de veure, o encara millor, s’han de sentir. El claustre atípic, potent però lleuger, tancat i recollit. La font, delicada, màgica, un indret que no sembla d’aquest món, d’una pau atordidora. L’esglèsia senzilla, nua, perfecta, d’una sonoritat celestial. I tot això en un racó amagat de la Provença més lluminosa, més bonica. Un monestir envoltat de boscos de pins on, a l’estiu, canten dia i nit les cigarres, la tardor posa colors, l’hivern, de vegades neu, i la primavera flors. Envoltat d’un mur antic, iniciàtic… un clos telúric. No es poden definir les sensacions d’extrema beatitud que s’experimenten en recòrrer aquest silenciosos murs, aquestes arestes nítides de pedra blanca i pura.

Arribeu-vos a l’abadia del Thoronet si mai hi passeu camí d’Itàlia. O bé si us endinseu en aquesta terra encisadora i mítica que és la Provença. Un destí de vacances que es farà inoblidable. Podeu recòrrer les seves terres a finals de la primavera, quan els camps de lavanda són en flor i l’aire s’omple de flaires maravelloses, a l’estiu per gaudir de la calor seca del lloc, i sentir cantar les cigarres, a la tardor, moment màgic dels boscos de colors, o a l’hivern, quan la neu pot cobrir els teulats. Si voleu fer la feina complerta, prop del Thoronet, a la Provença mítica, en un radi de 100 kms, altres abadies germanes us esperen. Son Senanque o Sylvacane. Dues joies tan boniques com la que us expliquem. I ciutats medievals com Les Baux, enfilada dalt del seu turó fortificat. O Aigües Mortes, extreta de l’edat mitjana. Petits pobles penjats del Luberon, com ara Rousillon. Curiositats naturals com La Vaucluse. Parcs naturals tan magnífics com La Camargue, amb els seus bous, cavalls, platges. Ciutats plenes d’història, com Avignon, Arles, Aix en Provence o Saint Remy. Provença està allà, per vosaltres. I l’abadia del Thoronet no n’és la joia més petita. De vegades costa una mica de trobar. El millor és anar per l’autopista A 8, passat Aix en Provence, i deixar-la a la sortida 35, a tocar de Cannet des Maures, (també possible per la N 7).  Allà prendre la D 79 fins el poble de Thoronet i després fins la pròpia Abadia del Thoronet. Hi ha bon lloc per aparcar, a la sombra, i un petit bar, força car, on fan quatre plats i tenen begudes. No hem dormit mai prop del Thoronet, però als pobles del costat hi ha restaurants i hotels que ens van semblar agradables.

El Thoronet es una abadía de la Provenza. Una abadía románica cisterciense. De una belleza sobrecogedora, inexplicable. La pureza de sus líneas, la indescriptible sutilidad de los espacios, que no podemos transcribir en palabras porque son cosas que se han de ver, o mejor aún, que deben sentirse. El claustro, atípico, potente pero ligero, és a la vez abierto y recogido. La fuente, delicada, mágica, un lugar que no parece de este mundo, de una paz indefinible. La iglesia sencilla, desnuda, perfecta, de una sonoridad celestial. Y todo ello en un rincón escondido de la Provenza más luminosa, más bonita. Un monasterio rodeado de bosques de pinos donde cantan día y noche las cigarras. Rodeado de un muro antiguo, iniciático… un cercado telúrico. No se pueden definir las sensaciones de extrema beatitud que se experimentan al recorrer estos silenciosos muros, estas aristas nítidas de piedra blanca y pura. Acercaos a la abadía del Thoronet si alguna vez pasáis camino de Italia. O bien si os adentrais en esta tierra encantadora y mítica que es la Provenza. Un destino de vacaciones que se os hará inolvidable. Pueden recorrer sus tierras a finales de la primavera, cuando los campos de lavanda estan en flor y el aire se llena de aromas maravillosos. Cerca del Thoronet hay otras abadías hermanas que os esperan. Senanque o Sylvacane. Dos joyas tan bonitas como la que les indicamos. Ciudades medievales como Les Baux o Aguas Muertas. Pueblos colgados del Luberon, como Rousillon. Curiosidades naturales como La Vaucluse. Parques naturales tan magníficos como La Camargue. Ciudades llenas de historia, como Avignon, Arles, Aix en Provence o Saint Remy. Provenza está allí, está por vosotros. Y la abadía del Thoronet no es la joya más pequeña. A veces cuesta un poco de encontrar. Lo mejor es ir por la autopista A8, pasando Aix en Provence, y dejarla en la salida 35, cerca de Cannet les Maures, (también és posible ir por la N7). Allí tomar la D 79 hasta el pueblo de Thoronet y después hasta la propia Abadía del Thoronet. Hay un buen lugar para estacionar, a la sombra, y un pequeño bar, bastante caro, donde hacen cuatro platos combinados y tienen bebidas. No hemos dormido nunca cerca del Thoronet, pero en el pueblo hay restaurantes y hoteles que nos parecieron agradables.

Pessebre vivent parlat a Les Gunyoles

Aquest Nadal teniu una cita a les Gunyoles d’Avinyonet per gaudir del seu famós Pessebre Vivent Parlat. L’únic pessebre vivent de Catalunya que és una escenificació parlada, com una mena de representació d’uns pastorets a l’aire lliure. Es tracta d’un circuit tancat al voltant d’una cova natural, al mig del bosc. Per iniciar el recorregut haureu de deixar el cotxe al centre de la localitat, al local social del pessebre, on es projecta un audiovisual mentre s’espera el guia que ens acompanyarà pels carrers del poble fins a la muntanya on s’inicia el Pessebre Vivent Parlat. A Les Gunyoles és fácil arribar-hi per l’antiga N-340 anat fins Avinyonet, en concret fins el nucli d’Avinyó Nou, i d’allà per la carretera BV-2412 fins el poble. Si us fa por el port de l’Ordal, o les cues, podeu anar per l’AP-7 fins Sant Sadurní d’Anoia i remuntar cap a la N-340 des de la vall. Si això tampoc us agrada, per les corbes, podeu anar fins Vilafranca del Penedès i recular en direcció Barcelona per la N-340. Si voleu passar el dia per allà podeu visitar el magnífic monestir romànic de Sant Sebastià dels Gorgs, amb l’església, el seu campanar maravellós, i un claustre mutilat que conserva només una ala de columnes de capitells bellament esculpits.  Ara bé, si el voleu veure per dins haurà de ser el primer o el tercer dissabte de cada mes, a les 11, o a les 12 del migdia. També teniu ben a prop el jaciment iber del Turó de la Font de la Canya, que es visita el segon i el quart dissabte de mes, reservant prèviament i trucant a l’Ajuntament, a les 11 del matí. El colomar de l’Arboçar és una altre excursió possible, un indret amb una magnífica vista sobre el tota la comarca. I el propi casc antic de Les Gunyoles, amb la torre romana en un extrem, també és molt bonic, i mereix una parada. Es tracta d’un conjunt típic de cases de pedra, de poble, que fa gràcia de veure. A la zona hi ha bons llocs on dinar. Teniu, o potser ja ha tancat?, el restaurant U, al mateix poble, que estava molt bé. A Sant Pau de l’Ordal hi ha el famòs Can Xim, que ens agrada molt. Allà mateix teniu també Cal Pere del Maset, o Cal Saldoni, que també son molt molt interessants. El que us hem dit, menjareu bé. Una pizzeria, trattoria, maravellosa, la Trebbia, està un xic més apartada, a Vilafranca del Penedès, a la plaza de la Sardana, 3. Tel: 93817 13 99. Ja ho sabeu, en mitja hora llarga podeu ser a Les Gunyoles a gaudir d’un pessebre parlat!.

Los días de Navidad pueden subir hasta el pequeño pueblo de las Gunyoles para disfrutar de su famoso Pesebre Viviente Hablado . El único belén viviente de Cataluña que es una escenificación hablada , como una especie de representación al aire libre . Se trata de un circuito cerrado alrededor de una cueva natural , en medio del bosque . Para iniciar el recorrido deberán dejar el coche en el centro de la localidad , en el local social del pesebre , donde se proyecta un audiovisual mientras se espera el guía que nos acompañará por las calles del pueblo hasta la montaña donde se inicia el Pesebre Viviente hablado . A Las Gunyoles es fácil llegar por la antigua N -340 yendo hasta Avinyonet , en concreto hasta el núcleo de Avinyó Nou , y de allí por la carretera BV- 2412 hasta el pueblo . Por miedo el puerto del Ordal , o las colas , se puede ir por la AP- 7 hasta Sant Sadurní y remontar hacia la N -340 desde el valle . Si esto tampoco les gusta , por las curvas , pueden ir hasta Vilafranca del Penedès y retroceder en dirección Barcelona por la N- 340. Si deseais pasar el día por allí se podrá visitar el magnífico monasterio románico de Sant Sebastià dels Gorgs , con la iglesia , su campanario maravilloso , y un claustro mutilado que conserva sólo un ala de columnas de capiteles bellamente esculpidos . Ahora bien , si deseais verlo por dentro deberá ser el primer o el tercer sábado de cada mes , a las 11 , oa las 12 del mediodía . También tienen muy cerca el yacimiento íbero del Cerro de la Fuente de la Caña , que se visita el segundo y el cuarto sábado de mes , reservando previamente y llamando al Ayuntamiento , a las 11 de la mañana . El palomar del Arboçar es otra excursión posible , un lugar con una magnífica vista sobre el toda la comarca. Y el propio casco antiguo de Las Gunyoles , con la torre romana en un extremo , también es muy bonito , y merece una parada. Se trata de un conjunto típico de casas de piedra , de pueblo , que hace gracia de ver. En la zona hay buenos lugares donde comer. Tienen , ¿o quizás ya haya cerrado ? , el restaurante U , en el mismo pueblo , que estaba muy bien. En Sant Pau d’Ordal está el famoso Can Xim , que nos gusta mucho . Allí mismo tienen también Cal Pere del Maset , o Cal Saldoni , que también son muy interesantes . Lo que os hemos dicho , comerán bien. Una pizzería , trattoria , maravillosa, la Trebbia , está un poco más apartada , en Vilafranca del Penedès , en la plaza de la Sardana , 3 . Tel: 93 817 13 99 . Ya lo sabéis , en media hora larga puede ser a Las Gunyoles a disfrutar de… ¡un pesebre hablado ! .