Fira de Santa Caterina a Arbeca

La vila d’Arbeca està situada dalt d’un turó, en mig de les terres fermes de Lleida, a la comarca de les Garrigues, tocant ja amb la comarca de l’Urgell. Hi podeu arribar per l’autovia de Lleida, la A2, sortint a Bellpuig. També per l’AP2, sortint a Les Borges Blanques. És un poble gran, de tradició agrícola, una agricultura basada en l’oli. Aquest oli daurat, veritable or líquid, que s’extreu de les olives arbequines. Les cases del nucli antic s’amunteguen sota el castell i l’esglèsia de Sant Jaume. Són carrers estrets i silenciosos, amb places porticades i portals adovellats. Del que fou el més bell castell de tota Catalunya, un palau que d’haver-se conservat seria l’edifici renaixentista més notable del país, no en queda res. El castell d’Arbeca és una ruïna que corona el poble. El panorama que es domina des d’allà dalt abarca la plana d’Urgell fins el Montsec, i el Pirineu al darrera. Ara d’aquell castell-palau poderós en queda l’estructura de planta quadrada. A les afores de la vila trobareu el poblat iberic dels Vilars, possiblement el millor de Catalunya. A l’oficina de turisme, situada a l’anomenat espai Cèsar Martinell, us donaran totes les indicacions que us calguin. Trobareu també una agrobotiga on comprar oli d’Arbeca. L’edifici, obra de Martinell, com tants d’altres a les terres de Tarragona i Lleida és una obra mestre del modernisme. Si us expliquem tot això es per fer-vos venir ganes d’agafar el cotxe i visitar la famosa fira de Santa Caterina d’Arbeca. Santa Caterina és una diada molt especial pel poble, una festa assenyalada. Es celebra aquest cap de setmana de novembre, si bé el dia fort és el diumenge. Aquesta celebració es remunta a l’any 1504 quan el rei Ferran I d’Aragó va concedir al poble el privilegi de celebrar-la. La Fira de Santa Caterina engloba dins seu la Fira del Gos Caçador i la Fira de l’Oliva Arbequina. Hi trobareu tallers, degustacions de cervesa artesana, de licors casolans i de postres. També representacions teatrals, concursos canins, esmorzar popular, tot tipus de parades, sarau nocturn el dissabte, exposicions… A Arbeca recomanem un hostal nou, ben muntat, amb un restaurant de categoria, que també recomanem. Es tracta de La Placeta. Bones habitacions, i bona teca. A Les Borges Blanques teniu l’Hostal Benet, al centre de la ciutat. Naturalment, a Lleida ciutat trobareu tota mena d’hotels i serveis. Bona fira de Santa Catalina!.

La villa de Arbeca está situada sobre una colina, en medio de las tierras de Lleida, en la comarca de las Garrigues, tocando ya con la comarca del Urgell. Se puede llegar por la autovía de Lleida, la A2, saliendo en Bellpuig. También por el AP2, saliendo en Les Borges Blanques. Es un pueblo grande, de tradición agrícola, una agricultura basada en el aceite. Este aceite dorado, verdadero oro líquido, que se extrae de las aceitunas arbequinas. Las casas del casco antiguo se amontonan bajo el castillo y la iglesia de Santiago. Son calles estrechas y silenciosas, con plazas porticadas y portales adintelados. Lo que fue el más bello castillo de toda Cataluña, un palacio que de haberse conservado sería el edificio renacentista más notable del país, no queda nada. El castillo de Arbeca es una ruina que corona el pueblo. El panorama que se domina desde allí arriba abarca la plana de Urgell hasta el Montsec, y el Pirineo detrás. Ahora de aquel castillo-palacio poderoso queda la estructura de planta cuadrada. A las afueras de la villa encontrarán el poblado ibérico de Els Vilars, posiblemente el mejor de Cataluña. En la oficina de turismo, situada en el llamado espacio Cèsar Martinell, les darán todas las indicaciones que necesiten. Encontrarán también una agrotienda donde comprar aceite de Arbeca. El edifico, obra de Martinell, como tantos otros en las tierras de Tarragona y Lleida es una obra maestra del modernismo. Si os explicamos todo esto es para haceros coger el coche y visitar la famosa feria de Santa Catalina de Arbeca. Santa Catalina es un día muy especial para el pueblo, una fiesta señalada. Se celebra el último fin de semana de noviembre, si bien el día fuerte es el domingo. Es una típica feria muy mezclada: multisectorial, de artesanía y gastronómica. Pero con dos ferias satélites: la del perro cazador, y la feria de la aceituna Arbequina. Lo encontraréis todo en la Plaza, en la Avenida Portals y la calle del Pou. Comenzará la fiesta con un almuerzo popular de longaniza con judías. Habrá concurso canino, con exhibición de perros, y varios concursos sobre la aceituna arbequina. Se harán visitas guiadas al castillo y al casco antiguo, que saldrán del Espacio Martinell. A mediodía exhibición de deportes vascos. Por la tarde baile con orquesta. En Arbeca hay un bar-restaurante, A Arbeca hi ha un bar-restaurant, también hostal, La Placeta. Puede estar muy lleno. Para comer y dormir, cerca de Arbeca: Cal Menut, en Belianes. Recomendado por la propia gente de la comarca. En Les Borges Blanques, otros hoteles y restaurantes. Recomendable la Masia Salat, con temática del aceite, en la carretera, y el Hostal Benet, en el centro de la ciudad.

Fira’t de Gallecs

 

Gallecs és un tros de natura salvat de les urpes de l’especulació inmobiliària, un petit paradís a tocar de Mollet. Un entorn rural en una comarca farcida d’autopistes, polígons industrials i edificis. En aquest indret pastoril, arcàdic, s’hi conserva una església romànica, una riera d’aigua neta, una petita zona d’aiguamolls, una arbreda, quatre cases i ple camps i horts. Doncs bé, en aquest indret remot, però molt proper a Barcelona, Sabadell o Terrassa, trobareu el diumenge, una fira molt xula, el Fira’t. Amb un munt d’activitats de tota mena per a la canalla, i pels grans. Exposicions sobre les diferents varietats de llegums autòctones del Vallès. Podreu veure-les, veure’n les llavors, comprar-ne, assistir a una xerrada sobre el tema, i en el racó Nyam, nyam!, gaudir d’un taller de cuina familiar i fer un tastet. Trobareu ponis, jocs infantils, fareu galetes amb farina de cigró. A l’hora de dinar, arribarà el Tasta’m: mongeta del ganxet amb cansalada i pa de farina de cigró i crep de fajol amb melmelada de mongeta. Si no heu de fer res més aquest diumenge al matí, agafeu la vostra canalla i aneu a Gallecs. Sortint de l’autopista B-30, atenció!: no de l’AP-7, a Mollet Nord. Continueu una estona pel lateral fins que pogueu travessar-la per sota, al lloc indicat Gallecs. O bé pregunteu. Just sota l’autopista s’inicia una pista de sorra, ampla, en bon estat, que en uns 3 kms. us portarà fins l’església de Gallecs, on es fa la fira. Al carrer mateix de l’església hi ha aparcament, o bé a l’altra banda de la pista, una esplanada. També hi ha una agrobotiga on comprar productes ecològics produïts a Gallecs. Us recomanem una excursió a peu fins la llacuna que forma la riera, per observar les aus. Un volt per les pollancredes, pels horts. És tot tan bonic, tan intemporal, tan naif…  És com aquells poblats “Amish” americans, on el temps es va aturar. Recordeu que us recomanem d’entrar-hi per la autovia B-30. Única entrada per cotxes. A peu o en bici n’hi ha un parell més. Seguiu la senyalització, està prou ben indicat.

Gallecs es un trozo de naturaleza salvado de las garras de la especulación inmobiliaria, aunque hay gente que vive allí y no opina lo mismo. Es un pequeño paraíso cerca de Mollet. Un entorno rural en una comarca llena de autopistas, polígonos industriales y edificios. En este lugar pastoril, arcádico, se conserva una iglesia románica, un arroyo de agua limpia, una pequeña zona de humedales, una arboleda, campos y huertos. Pues bien, en este lugar remoto, pero muy cercano a Barcelona, ​​Sabadell o Terrassa, encontrarán el domingo, una exposición sobre las diferentes variedades de legumbres autóctonas del Vallès. Podréis verlas, ver las semillas, comprarlas, asistir a una charla sobre el tema, y ​​en el rincón Ñam, ñam!, disfrutar de un taller de cocina familiar. Será muy interesante, porque haréis galletas con harina de garbanzo. Si no habeis decidido aún hacer nada más este domingo por la mañana, tomad los niños y id a Gallecs. Saliendo de la autopista B-30, ¡atención!: No de la AP-7, en Mollet Norte. Continuad un rato por el lateral hasta que podáis atravesarla por debajo, en el lugar indicado Gallecs. O bien preguntad. Justo debajo de la autopista se inicia una pista de arena, ancha, en buen estado, que en unos 3 kms. os llevará hasta la iglesia de Gallecs, donde se hace la feria. En la calle mismo de la iglesia hay aparcamiento, o bien al otro lado de la pista, una esplanada. También hay una agrotienda donde comprar productos ecológicos producidos en Gallecs. Os recomendamos una excursión a pie hasta la laguna que forma el arroyo, para observar las aves. Una vuelta por las choperas, los huertos. Es todo tan bonito, tan intemporal, tan naif … Es como aquellos poblados “Amish” americanos, donde el tiempo se detuvo. Recordad que os hemos recomendado entrar por la autovía B-30. Única entrada para coches. A pie o en bici hay un par más. Sigan la señalización, está bastante bien indicado.

Fira de Santa Caterina a Arbeca

La vila d’Arbeca està situada dalt d’un turó, en mig de les terres fermes de Lleida, a la comarca de les Garrigues, tocant ja amb la comarca de l’Urgell. Hi podeu arribar per l’autovia de Lleida, la A2, sortint a Bellpuig. També per l’AP2, sortint a Les Borges Blanques. És un poble gran, de tradició agrícola, una agricultura basada en l’oli. Aquest oli daurat, veritable or líquid, que s’extreu de les olives arbequines. Les cases del nucli antic s’amunteguen sota el castell i l’esglèsia de Sant Jaume. Són carrers estrets i silenciosos, amb places porticades i portals adovellats. Del que fou el més bell castell de tota Catalunya, un palau que d’haver-se conservat seria l’edifici renaixentista més notable del país, no en queda res. El castell d’Arbeca és una ruïna que corona el poble. El panorama que es domina des d’allà dalt abarca la plana d’Urgell fins el Montsec, i el Pirineu al darrera. Ara d’aquell castell-palau poderós en queda l’estructura de planta quadrada. A les afores de la vila trobareu el poblat iberic dels Vilars, possiblement el millor de Catalunya. A l’oficina de turisme, situada a l’anomenat espai Cèsar Martinell, us donaran totes les indicacions que us calguin. Trobareu també una agrobotiga on comprar oli d’Arbeca. L’edifici, obra de Martinell, com tants d’altres a les terres de Tarragona i Lleida és una obra mestre del modernisme. Si us expliquem tot això es per fer-vos venir ganes d’agafar el cotxe i visitar la famosa fira de Santa Caterina d’Arbeca. Santa Caterina és una diada molt especial pel poble, una festa assenyalada. Es celebra el darrer cap de setmana de novembre, si bé el dia fort és el diumenge. Aquesta celebració es remunta a l’any 1504 quan el rei Ferran I d’Aragó va concedir al poble el privilegi de celebrar-la. La Fira de Santa Caterina engloba dins seu la Fira del Gos Caçador i la Fira de l’Oliva Arbequina. Hi trobareu tallers, degustacions de cervesa artesana, de licors casolans i de postres. També representacions teatrals, concursos canins, esmorzar popular, tot tipus de parades, sarau nocturn el dissabte, exposicions… A Arbeca recomanem un hostal nou, ben muntat, amb un restaurant de categoria, que també recomanem. Es tracta de La Placeta. Bones habitacions, i bona teca. Al poble del costat, Belianes, trobareu Cal Menut, un bon lloc per menjar i dormir, i que recomanem també, i sobretot, perquè ens ho ha recomanat la pròpia gent de la comarca. A Les Borges Blanques, altres hotels i restaurants. Molt recomanable la Masia Salat, amb temàtica de l’oli, a la carretera, i l’Hostal Benet, al centre de la ciutat. Naturalment, a Lleida ciutat trobareu tota mena d’hotels i serveis. Bona fira de Santa Catalina!.

La villa de Arbeca está situada sobre una colina, en medio de las tierras de Lleida, en la comarca de las Garrigues, tocando ya con la comarca del Urgell. Se puede llegar por la autovía de Lleida, la A2, saliendo en Bellpuig. También por el AP2, saliendo en Les Borges Blanques. Es un pueblo grande, de tradición agrícola, una agricultura basada en el aceite. Este aceite dorado, verdadero oro líquido, que se extrae de las aceitunas arbequinas. Las casas del casco antiguo se amontonan bajo el castillo y la iglesia de Santiago. Son calles estrechas y silenciosas, con plazas porticadas y portales adintelados. Lo que fue el más bello castillo de toda Cataluña, un palacio que de haberse conservado sería el edificio renacentista más notable del país, no queda nada. El castillo de Arbeca es una ruina que corona el pueblo. El panorama que se domina desde allí arriba abarca la plana de Urgell hasta el Montsec, y el Pirineo detrás. Ahora de aquel castillo-palacio poderoso queda la estructura de planta cuadrada. A las afueras de la villa encontrarán el poblado ibérico de Els Vilars, posiblemente el mejor de Cataluña. En la oficina de turismo, situada en el llamado espacio Cèsar Martinell, les darán todas las indicaciones que necesiten. Encontrarán también una agrotienda donde comprar aceite de Arbeca. El edifico, obra de Martinell, como tantos otros en las tierras de Tarragona y Lleida es una obra maestra del modernismo. Si os explicamos todo esto es para haceros coger el coche y visitar la famosa feria de Santa Catalina de Arbeca. Santa Catalina es un día muy especial para el pueblo, una fiesta señalada. Se celebra el último fin de semana de noviembre, si bien el día fuerte es el domingo. Es una típica feria muy mezclada: multisectorial, de artesanía y gastronómica. Pero con dos ferias satélites: la del perro cazador, y la feria de la aceituna Arbequina. Lo encontraréis todo en la Plaza, en la Avenida Portals y la calle del Pou. Comenzará la fiesta con un almuerzo popular de longaniza con judías. Habrá concurso canino, con exhibición de perros, y varios concursos sobre la aceituna arbequina. Se harán visitas guiadas al castillo y al casco antiguo, que saldrán del Espacio Martinell. A mediodía exhibición de deportes vascos. Por la tarde baile con orquesta. En Arbeca hay un bar-restaurante, A Arbeca hi ha un bar-restaurant, también hostal, La Placeta. Puede estar muy lleno. Para comer y dormir, cerca de Arbeca: Cal Menut, en Belianes. Recomendado por la propia gente de la comarca. En Les Borges Blanques, otros hoteles y restaurantes. Recomendable la Masia Salat, con temática del aceite, en la carretera, y el Hostal Benet, en el centro de la ciudad.

Mercat Medieval a Arbeca

La vila d’Arbeca està situada dalt d’un turó, en mig de les terres fermes de Lleida, a la comarca de les Garrigues, tocant ja amb la comarca de l’Urgell. Hi podeu arribar per l’autovia de Lleida, la A2, sortint a Bellpuig. També per l’AP2, sortint a Les Borges Blanques. És un poble gran, de tradició agrícola, una agricultura basada en l’oli. Aquest oli daurat, veritable or líquid, que s’extreu de les olives arbequines. Les cases del nucli antic s’amunteguen sota el castell i l’esglèsia de Sant Jaume. Són carrers estrets i silenciosos, amb places porticades i portals adovellats. Del que fou el més bell castell de tota Catalunya, un palau que d’haver-se conservat seria l’edifici renaixentista més notable del país, no en queda res. El castell d’Arbeca és una ruïna que corona el poble. El panorama que es domina des d’allà dalt abarca la plana d’Urgell fins el Montsec, i el Pirineu al darrera. Ara d’aquell castell-palau poderós en queda l’estructura de planta quadrada. A les afores de la vila trobareu el poblat iberic dels Vilars, possiblement el millor de Catalunya. A l’oficina de turisme, situada a l’anomenat espai Cèsar Martinell, us donaran totes les indicacions que us calguin. Trobareu també una agrobotiga on comprar oli d’Arbeca. L’edifici, obra de Martinell, com tants d’altres a les terres de Tarragona i Lleida és una obra mestre del modernisme. Si us expliquem tot això es per fer-vos venir ganes d’agafar el cotxe i visitar el nou Mercat Medieval del Duc, en la seva segona edició. No sabem com anirà. Sí que sabem que serà els dies 7 i 8 d’abril de 2018. I que omplirà els carrers d’Arbeca. Hi haurà parades de productes artesans, músics i joglars, contacontes i trovadors. Per dinar, a Arbeca recomanem un hostal nou, ben muntat, amb un restaurant de categoria, que també recomanem. Es tracta de La Placeta. Bones habitacions, i bona teca. Al poble del costat, Belianes, trobareu Cal Menut, un bon lloc per menjar i dormir, i que recomanem també, i sobretot, perquè ens ho ha recomanat la pròpia gent de la comarca. A Les Borges Blanques, altres hotels i restaurants. Molt recomanable la Masia Salat, amb temàtica de l’oli, a la carretera, i l’Hostal Benet, al centre de la ciutat. Naturalment, a Lleida ciutat trobareu tota mena d’hotels i serveis. Bon mercat medieval!.

La villa de Arbeca está situada sobre una colina, en medio de las tierras de Lleida, en la comarca de las Garrigues, tocando ya con la comarca del Urgell. Se puede llegar por la autovía de Lleida, la A2, saliendo en Bellpuig. También por el AP2, saliendo en Les Borges Blanques. Es un pueblo grande, de tradición agrícola, una agricultura basada en el aceite. Este aceite dorado, verdadero oro líquido, que se extrae de las aceitunas arbequinas. Las casas del casco antiguo se amontonan bajo el castillo y la iglesia de Santiago. Son calles estrechas y silenciosas, con plazas porticadas y portales adintelados. Lo que fue el más bello castillo de toda Cataluña, un palacio que de haberse conservado sería el edificio renacentista más notable del país, no queda nada. El castillo de Arbeca es una ruina que corona el pueblo. El panorama que se domina desde allí arriba abarca la plana de Urgell hasta el Montsec, y el Pirineo detrás. Ahora de aquel castillo-palacio poderoso queda la estructura de planta cuadrada. A las afueras de la villa encontrarán el poblado ibérico de Els Vilars, posiblemente el mejor de Cataluña. En la oficina de turismo, situada en el llamado espacio Cèsar Martinell, les darán todas las indicaciones que necesiten. Encontrarán también una agrotienda donde comprar aceite de Arbeca. El edifico, obra de Martinell, como tantos otros en las tierras de Tarragona y Lleida es una obra maestra del modernismo. Si os explicamos todo esto es para haceros coger el coche y visitar el nuevo mercado medieval del Duque, que este año celebrarà su segunda edición este sábado y domingo 7 y 8 de abril de 2018. No tenemos ni idea de què se ofrecerá, aunque el año pasado unas 4.000 personas llenaron las calles. No faltaran paradas con productos artesanos y de proximidad, en un mercado que abrió sus puertas a las 11 de la mañana y cerró la jornada a las 10 de la noche, el sábado. Los espectáculos se desarrollaron en el centro histórico, en concreto, en la plaza Major, en la plaza de la Església y la calle Sant Jaume. Habrá músicos y juglares, cuentacuentos y trobadores. Además se podrá contemplar el patrimonio histórico de la población desde las 11 de la mañana del domingo, con la reapertura del mercado y hasta las 9 de la noche. Para comer en Arbeca hay un bar-restaurante, también hostal, La Placeta. Puede estar muy lleno. Para comer y dormir, cerca de Arbeca: Cal Menut, en Belianes. Recomendado por la propia gente de la comarca. En Les Borges Blanques, otros hoteles y restaurantes. Recomendable la Masia Salat, con temática del aceite, en la carretera, y el Hostal Benet, en el centro de la ciudad.

Fira’t Nadal de Gallecs

Gallecs és un tros de natura, un entorn rural en una comarca farcida d’autopistes, polígons industrials i edificis. En aquest indret pastoril, arcàdic, s’hi conserva una esglèsia romànica, una riera d’aigua neta, una petita zona d’aiguamolls, una arbreda, quatre cases i ple camps i horts. Doncs bé, en aquest indret remot, però molt proper a Barcelona, Sabadell o Terrassa, trobareu el diumenge, una fira molt xula, el Fira’t de Nadal. És una rèplica del Fira’t de tardor que s’hi celebra cada any, traslladat al Nadal. Amb un munt d’activitats de tota mena per a la canalla, i pels grans. Podreu gaudir d’una fira amb productes de l’hort de temporada, de tallers de cuina, d’un racó de jocs, del conta-contes i d’un tastet de productes de Gallecs, com ara l’escudella barrejada amb neules i cervesa TOC d’Espelta. Si no heu de fer res més aquest diumenge al matí, agafeu la vostra canalla i aneu a Gallecs. Sortint de l’autopista B-30, atenció!: no de l’AP-7, a Mollet Nord. Continueu una estona pel lateral fins que pogueu travessar-la per sota, al lloc indicat Gallecs. O bé pregunteu. Just sota l’autopista s’inicia una pista de sorra, ampla, en bon estat, que en uns 3 kms. us portarà fins l’església de Gallecs, on es fa la fira. Al carrer mateix de l’església hi ha aparcament, o bé a l’altra banda de la pista, una esplanada. També hi ha una agrobotiga on comprar productes ecològics produïts a Gallecs. Us recomanem una excursió a peu fins la llacuna que forma la riera, per observar les aus. Un volt per les pollancredes, pels horts. És tot tan bonic, tan intemporal, tan naif…  És com aquells poblats “Amish” americans, on el temps es va aturar. Recordeu que us recomanem d’entrar-hi per la autovia B-30. Única entrada per cotxes. A peu o en bici n’hi ha un parell més. Seguiu la senyalització, està prou ben indicat.

Gallecs es un trozo de naturaleza salvado de las garras de la especulación inmobiliaria, aunque hay gente que vive allí y no opina lo mismo. Es un pequeño paraíso cerca de Mollet. Un entorno rural en una comarca llena de autopistas, polígonos industriales y edificios. En este lugar pastoril, arcádico, se conserva una iglesia románica, un arroyo de agua limpia, una pequeña zona de humedales, una arboleda, campos y huertos. Pues bien, en este lugar remoto, pero muy cercano a Barcelona, ​​Sabadell o Terrassa, encontrarán el domingo, una bonita feria rural de Navidad. Si no habeis decidido aún hacer nada más este domingo por la mañana, tomad los niños y id a Gallecs. Saliendo de la autopista B-30, ¡atención!: No de la AP-7, en Mollet Norte. Continuad un rato por el lateral hasta que podáis atravesarla por debajo, en el lugar indicado Gallecs. O bien preguntad. Justo debajo de la autopista se inicia una pista de arena, ancha, en buen estado, que en unos 3 kms. os llevará hasta la iglesia de Gallecs, donde se hace la feria. En la calle mismo de la iglesia hay aparcamiento, o bien al otro lado de la pista, una esplanada. También hay una agrotienda donde comprar productos ecológicos producidos en Gallecs. Os recomendamos una excursión a pie hasta la laguna que forma el arroyo, para observar las aves. Una vuelta por las choperas, los huertos. Es todo tan bonito, tan intemporal, tan naif … Es como aquellos poblados “Amish” americanos, donde el tiempo se detuvo. Recordad que os hemos recomendado entrar por la autovía B-30. Única entrada para coches. A pie o en bici hay un par más. Sigan la señalización, está bastante bien indicado.

La Fira de Santa Caterina a Arbeca

La vila d’Arbeca està situada dalt d’un turó, en mig de les terres fermes de Lleida, a la comarca de les Garrigues, tocant ja amb la comarca de l’Urgell. Hi podeu arribar per l’autovia de Lleida, la A2, sortint a Bellpuig. També per l’AP2, sortint a Les Borges Blanques. És un poble gran, de tradició agrícola, una agricultura basada en l’oli. Aquest oli daurat, veritable or líquid, que s’extreu de les olives arbequines. Les cases del nucli antic s’amunteguen sota el castell i l’esglèsia de Sant Jaume. Són carrers estrets i silenciosos, amb places porticades i portals adovellats. Del que fou el més bell castell de tota Catalunya, un palau que d’haver-se conservat seria l’edifici renaixentista més notable del país, no en queda res. El castell d’Arbeca és una ruïna que corona el poble. El panorama que es domina des d’allà dalt abarca la plana d’Urgell fins el Montsec, i el Pirineu al darrera. Ara d’aquell castell-palau poderós en queda l’estructura de planta quadrada. A les afores de la vila trobareu el poblat iberic dels Vilars, possiblement el millor de Catalunya. A l’oficina de turisme, situada a l’anomenat espai Cèsar Martinell, us donaran totes les indicacions que us calguin. Trobareu també una agrobotiga on comprar oli d’Arbeca. L’edifici, obra de Martinell, com tants d’altres a les terres de Tarragona i Lleida és una obra mestre del modernisme. Si us expliquem tot això es per fer-vos venir ganes d’agafar el cotxe i visitar la famosa fira de Santa Caterina d’Arbeca. Santa Caterina és una diada molt especial pel poble, una festa assenyalada. Es celebra el darrer cap de setmana de novembre, si bé el dia fort és el diumenge. Aquesta celebració es remunta a l’any 1504 quan el rei Ferran I d’Aragó va concedir al poble el privilegi de celebrar-la. La Fira de Santa Caterina engloba dins seu la Fira del Gos Caçador i la Fira de l’Oliva Arbequina. Hi trobareu tallers, degustacions de cervesa artesana, de licors casolans i de postres. També representacions teatrals, concursos canins, esmorzar popular, tot tipus de parades, sarau nocturn el dissabte, exposicions… A Arbeca recomanem un hostal nou, ben muntat, amb un restaurant de categoria, que també recomanem. Es tracta de La Placeta. Bones habitacions, i bona teca. Al poble del costat, Belianes, trobareu Cal Menut, un bon lloc per menjar i dormir, i que recomanem també, i sobretot, perquè ens ho ha recomanat la pròpia gent de la comarca. A Les Borges Blanques, altres hotels i restaurants. Molt recomanable la Masia Salat, amb temàtica de l’oli, a la carretera, i l’Hostal Benet, al centre de la ciutat. Naturalment, a Lleida ciutat trobareu tota mena d’hotels i serveis. Bona fira de Santa Catalina!.

La villa de Arbeca está situada sobre una colina, en medio de las tierras de Lleida, en la comarca de las Garrigues, tocando ya con la comarca del Urgell. Se puede llegar por la autovía de Lleida, la A2, saliendo en Bellpuig. También por el AP2, saliendo en Les Borges Blanques. Es un pueblo grande, de tradición agrícola, una agricultura basada en el aceite. Este aceite dorado, verdadero oro líquido, que se extrae de las aceitunas arbequinas. Las casas del casco antiguo se amontonan bajo el castillo y la iglesia de Santiago. Son calles estrechas y silenciosas, con plazas porticadas y portales adintelados. Lo que fue el más bello castillo de toda Cataluña, un palacio que de haberse conservado sería el edificio renacentista más notable del país, no queda nada. El castillo de Arbeca es una ruina que corona el pueblo. El panorama que se domina desde allí arriba abarca la plana de Urgell hasta el Montsec, y el Pirineo detrás. Ahora de aquel castillo-palacio poderoso queda la estructura de planta cuadrada. A las afueras de la villa encontrarán el poblado ibérico de Els Vilars, posiblemente el mejor de Cataluña. En la oficina de turismo, situada en el llamado espacio Cèsar Martinell, les darán todas las indicaciones que necesiten. Encontrarán también una agrotienda donde comprar aceite de Arbeca. El edifico, obra de Martinell, como tantos otros en las tierras de Tarragona y Lleida es una obra maestra del modernismo. Si os explicamos todo esto es para haceros coger el coche y visitar la famosa feria de Santa Catalina de Arbeca. Santa Catalina es un día muy especial para el pueblo, una fiesta señalada. Se celebra el último fin de semana de noviembre, si bien el día fuerte es el domingo. Es una típica feria muy mezclada: multisectorial, de artesanía y gastronómica. Pero con dos ferias satélites: la del perro cazador, y la feria de la aceituna Arbequina. Lo encontraréis todo en la Plaza, en la Avenida Portals y la calle del Pou. Comenzará la fiesta con un almuerzo popular de longaniza con judías. Habrá concurso canino, con exhibición de perros, y varios concursos sobre la aceituna arbequina. Se harán visitas guiadas al castillo y al casco antiguo, que saldrán del Espacio Martinell. A mediodía exhibición de deportes vascos. Por la tarde baile con orquesta. En Arbeca hay un bar-restaurante, A Arbeca hi ha un bar-restaurant, también hostal, La Placeta. Puede estar muy lleno. Para comer y dormir, cerca de Arbeca: Cal Menut, en Belianes. Recomendado por la propia gente de la comarca. En Les Borges Blanques, otros hoteles y restaurantes. Recomendable la Masia Salat, con temática del aceite, en la carretera, y el Hostal Benet, en el centro de la ciudad.

Fira’t de Gallecs

Gallecs és un tros de natura salvat de les urpes de l’especulació inmobiliària, un petit paradís a tocar de Mollet. Un entorn rural en una comarca farcida d’autopistes, polígons industrials i edificis. En aquest indret pastoril, arcàdic, s’hi conserva una esglèsia romànica, una riera d’aigua neta, una petita zona d’aiguamolls, una arbreda, quatre cases i ple camps i horts. Doncs bé, en aquest indret remot, però molt proper a Barcelona, Sabadell o Terrassa, trobareu el diumenge, una fira molt xula, el Fira’t. Amb un munt d’activitats de tota mena per a la canalla, i pels grans. Exposicions sobre les diferents varietats de llegums autòctones del Vallès. Podreu veure-les, veure’n les llavors, comprar-ne, assistir a una xerrada sobre el tema, i en el racó Nyam, nyam!, gaudir d’un taller de cuina familiar i fer un tastet. Trobareu ponis, jocs infantils, fareu galetes amb farina de cigró. A l’hora de dinar, arribarà el Tasta’m: mongeta del ganxet amb cansalada i pa de farina de cigró i crep de fajol amb melmelada de mongeta. Si no heu de fer res més aquest diumenge al matí, agafeu la vostra canalla i aneu a Gallecs. Sortint de l’autopista B-30, atenció!: no de l’AP-7, a Mollet Nord. Continueu una estona pel lateral fins que pogueu travessar-la per sota, al lloc indicat Gallecs. O bé pregunteu. Just sota l’autopista s’inicia una pista de sorra, ampla, en bon estat, que en uns 3 kms. us portarà fins l’església de Gallecs, on es fa la fira. Al carrer mateix de l’església hi ha aparcament, o bé a l’altra banda de la pista, una esplanada. També hi ha una agrobotiga on comprar productes ecològics produïts a Gallecs. Us recomanem una excursió a peu fins la llacuna que forma la riera, per observar les aus. Un volt per les pollancredes, pels horts. És tot tan bonic, tan intemporal, tan naif…  És com aquells poblats “Amish” americans, on el temps es va aturar. Recordeu que us recomanem d’entrar-hi per la autovia B-30. Única entrada per cotxes. A peu o en bici n’hi ha un parell més. Seguiu la senyalització, està prou ben indicat.

Gallecs es un trozo de naturaleza salvado de las garras de la especulación inmobiliaria, aunque hay gente que vive allí y no opina lo mismo. Es un pequeño paraíso cerca de Mollet. Un entorno rural en una comarca llena de autopistas, polígonos industriales y edificios. En este lugar pastoril, arcádico, se conserva una iglesia románica, un arroyo de agua limpia, una pequeña zona de humedales, una arboleda, campos y huertos. Pues bien, en este lugar remoto, pero muy cercano a Barcelona, ​​Sabadell o Terrassa, encontrarán el domingo, una exposición sobre las diferentes variedades de legumbres autóctonas del Vallès. Podréis verlas, ver las semillas, comprarlas, asistir a una charla sobre el tema, y ​​en el rincón Ñam, ñam!, disfrutar de un taller de cocina familiar. Será muy interesante, porque haréis galletas con harina de garbanzo. Si no habeis decidido aún hacer nada más este domingo por la mañana, tomad los niños y id a Gallecs. Saliendo de la autopista B-30, ¡atención!: No de la AP-7, en Mollet Norte. Continuad un rato por el lateral hasta que podáis atravesarla por debajo, en el lugar indicado Gallecs. O bien preguntad. Justo debajo de la autopista se inicia una pista de arena, ancha, en buen estado, que en unos 3 kms. os llevará hasta la iglesia de Gallecs, donde se hace la feria. En la calle mismo de la iglesia hay aparcamiento, o bien al otro lado de la pista, una esplanada. También hay una agrotienda donde comprar productos ecológicos producidos en Gallecs. Os recomendamos una excursión a pie hasta la laguna que forma el arroyo, para observar las aves. Una vuelta por las choperas, los huertos. Es todo tan bonito, tan intemporal, tan naif … Es como aquellos poblados “Amish” americanos, donde el tiempo se detuvo. Recordad que os hemos recomendado entrar por la autovía B-30. Única entrada para coches. A pie o en bici hay un par más. Sigan la señalización, está bastante bien indicado.

Festa Major a Santes Creus

Santes Creus és el cap de municipi del poble d’Aiguamúrcia. Aquest cap de setmana és la seva festa major. Una festa major petita, casolana, bonica, com les d’abans. Amb quatre actes per a la canalla i el jovent. Serà del 16 al 20 d’agost. Dissabte al matí teniu guerra d’aigua a la plaça Sant Bernat, i a la tarda gimcana i xocolatada, a més de l’espectacle d’animació “Tabasco que rasco” amb Rovell d’ou. A la nit no us podeu perdre el correfoc a càrrec dels diables de Vilabella “La Murtera” ni el ball de nit amb Atrium. El diumenge hi ha missa solemne, sopar de germanor, i disco mòbil. Aprofiteu per veure el monestir cistercenc de Santes Creus una joia del císter català. I tot això està molt a prop de Barcelona, de Tarragona o Valls. Podeu arribar-hi agafant l’autopista AP-2, en direcció Lleida, i deixant-la a la sortida 11. Aneu llavors cap a Vendrell i Vilarodona. A uns 10 quilòmetres de l’autopista, en la una vall riallera creuada pel riu Gaià, veureu imponent el monestir de Santes Creus, a la vostra dreta. La visita al monestir és obligatòria, sobretot ara que han estat restaurades les tombes reials de Pere el Gran, i de Jaume el Just, així com la de la seva esposa, Blanca d’Anjou. L’obra que s’ha fet és fantàstica. Les tombes llueixen els nous colors. L’entrada no és gaire cara. Si voleu fer un bon estalvi preneu la combinada de la ruta del Císter: tres monestirs en una sola entrada: Poblet, Vallbona i Santes Creus. Previ a la visita podeu veure un audiovisual molt interessant. L’església restaurada també és una meravella. Hi havia altars que ni els coneixíem. Han recobrat nova llum. Del claustre i de les altres dependències no cal dir-ne res de mou. La sala capitular és una passada, el dormitori una peça essencial del císter en estat pur. El rentamans, una delícia. Obra de randa en pedra. El poblet de Santes Creus, voltant del monestir, és molt bonic. Podeu veure-hi el palau de l’Abad i cases del segles XVII i XVIII. Hi ha botigues d’artesania força xules. A més del monestir, Santes Creus té un paratge d’interès natural a tocar del poble: l’albareda. Podeu fer-hi carn a la brasa, o picnic. Bona sombra. Bon lloc per passejar-hi una estona i gaudir de la font. Si no us tempta menjar a l’aire lliure podeu fer una volta pels restaurants de Santes Creus. Tots molt bons. Hem dinat a tots. A l’Hostal Grau, Tel: 977638311, gran i cassolà. A Cal Mosso, tel: 977638484 – 696964363, o bé al tradicional Catalunya, Tel: 977638432, un clàssic. Entreu a la agrobotiga o bé a la de Vilarodona, tornant. Podeu comprar-hi excel·lents productes de la terra, a molt bon preu: vins i caves, oli o fruits secs.

El monasterio cisterciense de Santes Creus está muy cerca de Barcelona, de Tarragona o Valls. ESta semana es su fiesta mayor. Pueden llegar tomando la autopista AP-2, dirección Lleida, y dejándola en la salida 11. Vayan entonces hacia Vendrell y Vilarodona. A unos 10 kilómetros de la autopista, en la un valle risueño que cruza el río Gaià, verán imponente el monasterio de Santes Creus, a su derecha. La visita al monasterio es obligatoria, sobre todo ahora que han sido restauradas las tumbas reales de Pedro el Grande, y de Jaime el Justo, así como la de su esposa, Blanca de Anjou. La obra que se ha hecho es fantástica. Las tumbas lucen los nuevos colores. La entrada no es muy cara, y es gratuita los martes. Si desean ahorrar tomen la combinada de la ruta del Císter: tres monasterios en una sola entrada: Poblet, Vallbona y Santes Creus. Previo a la visita pueden ver un audiovisual muy interesante. La iglesia restaurada también es una maravilla. Había allí altares que ni los conocíamos. Han recobrado nueva luz. Del claustro y de las demás dependencias nada nuevo que decir: una joya. La sala capitular es una pasada, el dormitorio una pieza esencial del cister en estado puro. El lavamanos, una delicia. Obra de encaje en piedra. El pueblo de Santes Creus, alrededor del monasterio, es muy bonito. Pueden ver el palacio del Abad y casas de los siglos XVII y XVIII. Hay tiendas de artesanía muy chulas. Además del monasterio, Santes Creus tiene un paraje de interés natural interesante cerca del pueblo: la arboleda. Allí pueden hacer su buena carne a la brasa, o un pic-nic. Buen lugar para pasear un rato y disfrutar de la fuente. En otoño las orillas del río Gaià se llenan de colores. Si no les tienta comer al aire libre pueden dar una vuelta por los restaurantes de Santes Creus. Todos son muy buenos. Está el Hostal Grau, Tel: 977638311, grande y casero. O Cal Mosso, tel: 977638484-696964363, o bien el tradicional Catalunya, Tel: 977638432, un clásico. Entrad en la agrotienda o bien en la de Vilarodona, que encontrareis volviendo hacia la autopista. Pueden comprar allí excelentes productos de la tierra, a muy buen precio: vinos y cavas, aceite o frutos secos.

Festa Major de Vilarodona

El poble de Vilarodona és una vila gran, situada a la comarca de l’Alt Camp, una zona llastimosament molt desconeguda i molt bella. Aquesta setmana, i fins el cap de setmana, s’hi celeba la seva festa major, en honor de Sant Llorenç. La festa inclou moltes activitats, moltes d’elles pensades pels infants. Ja ho veureu, tot senzill i casolà, sense massa atractiu, però atèntic. Espectacles infantils, xocolatada, ball, concert, discomòbil, focs d’artifici, envelat, teatre, ofici solemne, ball de tarda i de nit amb orquestra,  inflables, piscina, autos de choc, “caballitos” i altres galindaines, i totes amb un preu sensiblement inferior al de Barcelona. Arribeu-vos fins l’Alt camp amb l’excusa de la festa major de Vilarodona. S’hi arriba fàcil per l’autopista de Barcelona a Lleida, l’AP-2, sortint a la sortida 11. Hi ha un centenar de kms. Vilarodona te altres petits atractius, com ara el riu Gaià i les seves arbredes, algun carrer medieval, un castell i fins un columbari romà, exemplar únic a Catalunya. Però això no és tot. Molt a prop de Vilarodona teniu el fantàstic monestir de Santes Creus, joia del Císter mundial. De fet seria bona idea fer un cap de setmana cultural, visitant els monestirs de la Ruta del Císter, joies gòtiques catalanes. No deixeu de visitar l’agrobotiga del poble, i els cellers. Bon vi i bona teca. Podeu dinar molt bé a Vilarodona, i també als pobles del voltant. Teniu el restaurant La Font, dins el poble mateix, al carrer de la font. També a la mateixa carretera de l’entrada del poble us recomanem “El racó de la Vinya”, amb menú, carn a la brasa i cargols a la llauna. Carretera de Santes Creus, 8. Tel: 977639270. Al Casal, un gran bar, també us faran plats combinats. A Santes Creus hi ha tota mena de bons restaurants. També podeu provar de dinar a Valls o als entorns. Per exemple a la Masia Bou, la internacional de la calçotada. O a l’Hotel Casa Fèlix, un altre temple del calçot. O al restaurant El Tast. Al Pla de Santa Maria, a 10 kms de Vilarodona, teniu La Masia del Pla. A Nulles el restaurant Coll de Nulles, al km. 16 de la carretera de Vilarodona, i a Nulles mateix també, La Casa Vermella. Per fer picnic us recomanem, una altra vegada, que us arribeu a Santes Creus, a la seva arbreda. Us llogaran taula i llenya. Si voleu passar el cap de setmana per aquestes terres sereu molt ben rebuts. Teniu una casa rural a Vilarodona mateix: Cal Socias, al carrer Prat de la Riba 18, tel: 659759335. Prop de Vilarodona hi ha hotels molt ben condicionats, com el Class de Valls, i cases rurals maravelloses, com Cal Rosset,  o com les Vinyes, a Vilardida, un hotelet amb encant. A Vilabella del Camp teniu Cal Parines o Cal Sabater, una passada.

El pueblo de Vilarodona es una villa grande, situada en la comarca del Alt Camp, una zona lastimosamente muy desconocida y muy bella. Este fin de semana celebra su fiesta mayor, en honor de San Lorenzo. Todo sencillo, casero, sin demasiado atractivo, pero auténtico. Evidentemente no faltarán los autos de choque, los “caballitos” y otras zarandajas, y todas con un precio sensiblemente inferior al de Barcelona. Id hasta el Alt Camp con la excusa de la fiesta mayor de Vilarodona. Se llega fácil por la autopista de Barcelona a Lleida, la AP-2, saliendo a la salida 11. Hay un centenar de kms. Vilarodona tiene otros pequeños atractivos, como el río Gaià y sus arboledas, alguna calle medieval, un castillo y hasta un columbario romano, ejemplar único en Cataluña. (En la foto). Pero eso no es todo. Muy cerca de Vilarodona tenéis el fantástico monasterio de Santes Creus, joya del Císter mundial. De hecho sería buena idea hacer un fin de semana cultural, visitando los monasterios de la Ruta del Císter, joyas góticas catalanas. No dejéis de visitar la agrotienda de pueblo, y las bodegas. Buen vino y buena comida. Pueden comer muy bien a Vilarodona, y también a los pueblos de alrededor. Tienen el restaurante “La Sierra del Gaià”, en la carretera que va a Santes Creus, tel: 977 63 85 57, o “El Vinyet”, en la misma carretera, un poco más adelante. 977 63 91 99. En Santes Creus hay todo tipo de buenos restaurantes. También se puede intentar comer en Valls o los entornos. Por ejemplo en la Masia Bou, la internacional de la calçotada. O en el Hotel Casa Félix, otro templo del calçot. O en el restaurante El Tast. En el Pla de Santa Maria, a 10 km de Vilarodona, tiene La Masía del Pla. En Nulles el restaurante Coll de Nulles, en el km. 16 de la carretera de Vilarodona, y enNulles mismo también, La Casa Roja. Para hacer picnic os recomendamos, otra vez, que os llegeis a Santes Creus, en su arboleda. Os alquilarán mesa y leña. Si deseais pasar el fin de semana por estas tierras seréis muy bien recibidos. Cerca de Vilarodona hay hoteles muy bien acondicionados, como el Class de Valls, y casas rurales maravillosas, como Cal Rosset, o como las Viñas, en Vilardida, un hotelito con encanto. En Vilabella del Camp tienen Cal Parines o Cal Sabater, una pasada.

Fira de Santa Caterina a Arbeca

La vila d’Arbeca està situada dalt d’un turó, en mig de les terres fermes de Lleida, a la comarca de les Garrigues, tocant ja amb la comarca de l’Urgell. Hi podeu arribar per l’autovia de Lleida, la A2, sortint a Bellpuig. També per l’AP2, sortint a Les Borges Blanques. És un poble gran, de tradició agrícola, una agricultura basada en l’oli. Aquest oli daurat, veritable or líquid, que s’extreu de les olives arbequines. Les cases del nucli antic s’amunteguen sota el castell i l’esglèsia de Sant Jaume. Són carrers estrets i silenciosos, amb places porticades i portals adovellats. Del que fou el més bell castell de tota Catalunya, un palau que d’haver-se conservat seria l’edifici renaixentista més notable del país, no en queda res. El castell d’Arbeca és una ruïna que corona el poble. El panorama que es domina des d’allà dalt abarca la plana d’Urgell fins el Montsec, i el Pirineu al darrera. Ara d’aquell castell-palau poderós en queda l’estructura de planta quadrada. A les afores de la vila trobareu el poblat iberic dels Vilars, possiblement el millor de Catalunya. A l’oficina de turisme, situada a l’anomenat espai Cèsar Martinell, us donaran totes les indicacions que us calguin. Trobareu també una agrobotiga on comprar oli d’Arbeca. L’edifici, obra de Martinell, com tants d’altres a les terres de Tarragona i Lleida és una obra mestre del modernisme. Si us expliquem tot això es per fer-vos venir ganes d’agafar el cotxe i visitar la famosa fira de Santa Caterina d’Arbeca. Santa Caterina és una diada molt especial pel poble, una festa assenyalada. Es celebra el darrer cap de setmana de novembre, si bé el dia fort és el diumenge. Aquesta celebració es remunta a l’any 1504 quan el rei Ferran I d’Aragó va concedir al poble el privilegi de celebrar-la. La Fira de Santa Caterina engloba dins seu la Fira del Gos Caçador i la Fira de l’Oliva Arbequina. Hi trobareu tallers, degustacions de cervesa artesana, de licors casolans i de postres. També representacions teatrals, concursos canins, esmorzar popular, tot tipus de parades, sarau nocturn el dissabte, exposicions… A Arbeca recomanem un hostal nou, ben muntat, amb un restaurant de categoria, que també recomanem. Es tracta de La Placeta. Bones habitacions, i bona teca. Al poble del costat, Belianes, trobareu Cal Menut, un bon lloc per menjar i dormir, i que recomanem també, i sobretot, perquè ens ho ha recomanat la pròpia gent de la comarca. A Les Borges Blanques, altres hotels i restaurants. Molt recomanable la Masia Salat, amb temàtica de l’oli, a la carretera, i l’Hostal Benet, al centre de la ciutat. Naturalment, a Lleida ciutat trobareu tota mena d’hotels i serveis. Bona fira de Santa Catalina!.

La villa de Arbeca está situada sobre una colina, en medio de las tierras de Lleida, en la comarca de las Garrigues, tocando ya con la comarca del Urgell. Se puede llegar por la autovía de Lleida, la A2, saliendo en Bellpuig. También por el AP2, saliendo en Les Borges Blanques. Es un pueblo grande, de tradición agrícola, una agricultura basada en el aceite. Este aceite dorado, verdadero oro líquido, que se extrae de las aceitunas arbequinas. Las casas del casco antiguo se amontonan bajo el castillo y la iglesia de Santiago. Son calles estrechas y silenciosas, con plazas porticadas y portales adintelados. Lo que fue el más bello castillo de toda Cataluña, un palacio que de haberse conservado sería el edificio renacentista más notable del país, no queda nada. El castillo de Arbeca es una ruina que corona el pueblo. El panorama que se domina desde allí arriba abarca la plana de Urgell hasta el Montsec, y el Pirineo detrás. Ahora de aquel castillo-palacio poderoso queda la estructura de planta cuadrada. A las afueras de la villa encontrarán el poblado ibérico de Els Vilars, posiblemente el mejor de Cataluña. En la oficina de turismo, situada en el llamado espacio Cèsar Martinell, les darán todas las indicaciones que necesiten. Encontrarán también una agrotienda donde comprar aceite de Arbeca. El edifico, obra de Martinell, como tantos otros en las tierras de Tarragona y Lleida es una obra maestra del modernismo. Si os explicamos todo esto es para haceros coger el coche y visitar la famosa feria de Santa Catalina de Arbeca. Santa Catalina es un día muy especial para el pueblo, una fiesta señalada. Se celebra el último fin de semana de noviembre, si bien el día fuerte es el domingo. Es una típica feria muy mezclada: multisectorial, de artesanía y gastronómica. Pero con dos ferias satélites: la del perro cazador, y la feria de la aceituna Arbequina. Lo encontraréis todo en la Plaza, en la Avenida Portals y la calle del Pou. Comenzará la fiesta con un almuerzo popular de longaniza con judías. Habrá concurso canino, con exhibición de perros, y varios concursos sobre la aceituna arbequina. Se harán visitas guiadas al castillo y al casco antiguo, que saldrán del Espacio Martinell. A mediodía exhibición de deportes vascos. Por la tarde baile con orquesta. En Arbeca hay un bar-restaurante, A Arbeca hi ha un bar-restaurant, también hostal, La Placeta. Puede estar muy lleno. Para comer y dormir, cerca de Arbeca: Cal Menut, en Belianes. Recomendado por la propia gente de la comarca. En Les Borges Blanques, otros hoteles y restaurantes. Recomendable la Masia Salat, con temática del aceite, en la carretera, y el Hostal Benet, en el centro de la ciudad.

Esbaiola’t

Esbaiola’t és un festival de teatre al carrer, apte per a tots els públics, especialment per a l’infantil, que fa uns anys que organitzen a Esterri d’Àneu, aquest proper quart cap de setmana de juliol. Pretén donar a conèixer les Valls d’Àneu, mercès al teatre de qualitat. Hi trobareu un munt d’espectacles de circ, de carrer, contacontes, jocs, titelles, tallers i malabars ompliran els carrers d’Esterri durant tot el cap de setmana. A més d’espectacles de pagament, la reserva dels quals cal fer on-line!, n’hi ha molts de lliures, al carrer. I si no feu la reserva via internet podeu comprar entrades a l’oficina d’informació del festival, situada a la Plaça de la Closa, número 1. Quina bona idea passar el cap de setmana o unes vacances en aquestes valls fresques i gemades, a la muntanya, amb la família. Un cap de setmana o unes vacances fent una descoberta de la comarca del Pallars, o de les Valls d’Àneu, o les veïnes valls de Cardós. Son un destí familiar de primera. A Esterri i el voltants teniu un munt de bons hostals i hotels on dormir, que també tenen bons restaurants on menjar molt bé. Podeu anar a Els Puits, fantàstic. A l’Esterri Park, no malament, com tampoc ho està l’Hostal Vall d’Aneu. De més categoria, a l’entrada de la vila, hi ha el Trainera. A València d’Àneu, a tocar, teniu Lo Paller, molt bon hotel de muntanya, i el La Morera, gens malament. Tema càmping també ho teniu magnífic. Hi ha el Presalla, i a La Guingueta, al costat d’un llac bellíssim, el Nou Càmping. També el Vall d’Àneu. En el llac hi podreu fer tota mena d’esports d’aigua. Fora dels restaurants d’hotel us volem recomanar vivament una braseria, anomenada L’Esquella, on hem menjat molt bé, just davant un molt interessant Museu de la Vida Rural, que us recomanem també de visitar amb els vostres infants. Fora d’Esterri, a Escaló teniu el Castellarnau. També podeu anar a raure a Espot, no gaire lluny, on teniu l’Hotel Roya, de gust francés, una mica decadent, amb habitacions antigues, però netes i polides. Bones habitacions, senzilles però agradables, la Pensió Palmira. Però l’hotel líder, indiscutible, el millor per confort i tracte, és el Roca Blanca. En Josep i la Marta us acolliran com a casa. L’Hotel Encantats també és una bona opció també. L’Hotel Saurat, que havia estat un gran hotel, després d’uns anys tancat reobre amb instal·lacions una mica envellides però correctes. A Espot hi ha bons càmpings també. Un més tradicional, anomenat La Mola, i un de muntanya, el Vora Parc. Us recomanem unes vacances o petit pont al Pallars: vaques, banyades en llacs i rius, passejades a peu o en bici… I poder veure el romànic del Pallars, com ara el ja citat monestir de Sant Pere del Burgal, o els que hi ha a les Valls d’Àneu o d’Isil. Monestirs, amb moltes esglésies i capelles romàniques, com ara les de Son, Santa Maria d’Àneu, Sorpe, Baiasca… I els poblets de postal, amb les pedres encara vives. Visca el Pallars!.

Esterri d’Àneu es un pueblo grande, situado en el corazón del Pirineo, en medio del Pallars Sobirà, más arriba de Tremp, Sort y Llavorsí.  Allí hacen un festival de espectaculos de calle para niños muy interesante, precisamente estos dias del próximo fin de semana. Para comer y dormir en el mismo pueblo, tienen muchos hoteles, y buenos restaurantes. Recomendamos l’Esquella, al lado del Eco Museo, que merece una visita familiar. En escaló teneis el hotel Castellarnau, muy recomendable. Ineludible si desean pasar un fin de semana en estos valles, en la montaña, con la familia. Y aprovechad para hacer una parada si vais de camino a Esterri, a Espot, o hacia el Valle de Aran por la Bonaigua. O bien se puede pasar el fin de semana haciendo un descubrimiento de la comarca del Pallars, o de los Valles de Àneu, o los vecinos valles de Cardós. Son un destino familiar de primera. También se puede ir a parar a Espot, no muy lejos, donde tienen el Hotel Roya, de gusto francés, un poco decadente, con habitaciones antiguas, pero limpias y pulidas. Buenas habitaciones, sencillas pero agradables, en la Pensión Palmira. Un hotel líder, indiscutible, por confort y trato, es el Roca Blanca. Josep y Marta lo acogeran como en casa. El Hotel Encantados también es una buena opción también. Recomendamos unas vacaciones o pequeño puente en el Pallars: vacas, lagos y ríos, paseos a pie o en bici … Y poder ver el románico del Pallars, como el ya citado monasterio de Sant Pere del Burgal, o los que hay en los Valles de Àneu o de Isil. Monasterios, con muchas iglesias y capillas: Son, Santa María de Àneu, Sorpe, Baiasca … Y los pueblos de postal, con las piedras vivas. ¡Viva el Pallars!.

El Fira’t de Gallecs

Gallecs és un tros de natura salvat de les urpes de l’especulació inmobiliària, encara que hi ha gent que hi viu i no opina el mateix. És un petit paradís a tocar de Mollet. Un entorn rural en una comarca farcida d’autopistes, polígons industrials i edificis. En aquest indret pastoril, arcàdic, s’hi conserva una esglèsia romànica, una riera d’aigua neta, una petita zona d’aiguamolls, una arbreda, quatre cases i ple camps i horts. Doncs bé, en aquest indret remot, però molt proper a Barcelona, Sabadell o Terrassa, trobareu el diumenge, una fira molt xula, el Fira’t. Amb un munt d’activitats de tota mena per a la canalla, i pels grans. Exposicions sobre les diferents varietats de llegums autòctones del Vallès. Podreu veure-les, veure’n les llavors, comprar-ne, assistir a una xerrada sobre el tema, i en el racó Nyam, nyam!, gaudir d’un taller de cuina familiar i fer un tastet. Trobareu ponis, jocs infantils, fareu galetes amb farina de cigró. A l’hora de dinar, arribarà el Tasta’m: mongeta del ganxet amb cansalada i pa de farina de cigró i crep de fajol amb melmelada de mongeta. Si no heu de fer res més aquest diumenge al matí, agafeu la vostra canalla i aneu a Gallecs. Sortint de l’autopista B-30, atenció!: no de l’AP-7, a Mollet Nord. Continueu una estona pel lateral fins que pogueu travessar-la per sota, al lloc indicat Gallecs. O bé pregunteu. Just sota l’autopista s’inicia una pista de sorra, ampla, en bon estat, que en uns 3 kms. us portarà fins l’esglèsia de Gallecs, on es fa la fira. Al carrer mateix de l’esglèsia hi ha aparcament, o bé a l’altra banda de la pista, una esplanada. També hi ha una agrobotiga on comprar productes ecològics produïts a Gallecs. Us recomanem una excursió a peu fins la llacuna que forma la riera, per observar les aus. Un volt per les pollancredes, pels horts. És tot tan bonic, tan intemporal, tan naif…  És com aquells poblats “Amish” americans, on el temps es va aturar. Recordeu que us recomamen d’entrar-hi per la autovia B-30. Única entrada per cotxes. A peu o en bici n’hi ha un parell més. Seguiu la senyalització, està prou ben indicat.

Gallecs es un trozo de naturaleza salvado de las garras de la especulación inmobiliaria, aunque hay gente que vive allí y no opina lo mismo. Es un pequeño paraíso cerca de Mollet. Un entorno rural en una comarca llena de autopistas, polígonos industriales y edificios. En este lugar pastoril, arcádico, se conserva una iglesia románica, un arroyo de agua limpia, una pequeña zona de humedales, una arboleda, campos y huertos. Pues bien, en este lugar remoto, pero muy cercano a Barcelona, ​​Sabadell o Terrassa, encontrarán el domingo, una exposición sobre las diferentes variedades de legumbres autóctonas del Vallès. Podréis verlas, ver las semillas, comprarlas, asistir a una charla sobre el tema, y ​​en el rincón Ñam, ñam!, disfrutar de un taller de cocina familiar. Será muy interesante, porque haréis galletas con harina de garbanzo. A la hora de comer, llegará el Pruébame: judía del ganxet con tocino y pan de harina de garbanzo y crepe de alforfón con mermelada de judías, acompañado de un vaso de vino, a cargo del restaurante La Plaza, por el módico precio de 3 €, del año 2011. Si no habeis decidido aún hacer nada más este domingo por la mañana, tomad los niños y id a Gallecs. Saliendo de la autopista B-30, ¡atención!: No de la AP-7, en Mollet Norte. Continuad un rato por el lateral hasta que podáis atravesarla por debajo, en el lugar indicado Gallecs. O bien preguntad. Justo debajo de la autopista se inicia una pista de arena, ancha, en buen estado, que en unos 3 kms. os llevará hasta la iglesia de Gallecs, donde se hace la feria. En la calle mismo de la iglesia hay aparcamiento, o bien al otro lado de la pista, una esplanada. También hay una agrotienda donde comprar productos ecológicos producidos en Gallecs. Os recomendamos una excursión a pie hasta la laguna que forma el arroyo, para observar las aves. Una vuelta por las choperas, los huertos. Es todo tan bonito, tan intemporal, tan naif … Es como aquellos poblados “Amish” americanos, donde el tiempo se detuvo. Recordad que os hemos recomendado entrar por la autovía B-30. Única entrada para coches. A pie o en bici hay un par más. Sigan la señalización, está bastante bien indicado.

Santa Caterina d’Arbeca

La vila d’Arbeca està situada dalt d’un turó, en mig de les terres fermes de Lleida, a la comarca de les Garrigues, tocant ja amb la comarca de l’Urgell. Hi podeu arribar per l’autovia de Lleida, la A2, sortint a Bellpuig. També per l’AP2, sortint a Les Borges Blanques. És un poble gran, de tradició agrícola, una agricultura basada en l’oli. Aquest oli daurat, veritable or líquid, que s’extreu de les olives arbequines. Les cases del nucli antic s’amunteguen sota el castell i l’esglèsia de Sant Jaume. Són carrers estrets i silenciosos, amb places porticades i portals adovellats. Del que fou el més bell castell de tota Catalunya, un palau que d’haver-se conservat seria l’edifici renaixentista més notable del país, no en queda res. El castell d’Arbeca és una ruïna que corona el poble. El panorama que es domina des d’allà dalt abarca la plana d’Urgell fins el Montsec, i el Pirineu al darrera. Ara d’aquell castell-palau poderós en queda l’estructura de planta quadrada. A les afores de la vila trobareu el poblat iberic dels Vilars, possiblement el millor de Catalunya. A l’oficina de turisme, situada a l’anomenat espai Cèsar Martinell, us donaran totes les indicacions que us calguin. Trobareu també una agrobotiga on comprar oli d’Arbeca. L’edifici, obra de Martinell, com tants d’altres a les terres de Tarragona i Lleida és una obra mestre del modernisme. Si us expliquem tot això es per fer-vos venir ganes d’agafar el cotxe i visitar la famosa fira de Santa Caterina d’Arbeca. Santa Caterina és una diada molt especial pel poble, una festa assenyalada. Es celebra el darrer cap de setmana de novembre, si bé el dia fort és el diumenge. Aquesta celebració es remunta a l’any 1504 quan el rei Ferran I d’Aragó va concedir al poble el privilegi de celebrar-la. La Fira de Santa Caterina engloba dins seu la Fira del Gos Caçador i la Fira de l’Oliva Arbequina. Hi trobareu tallers, degustacions de cervesa artesana, de licors casolans i de postres. També representacions teatrals, concursos canins, esmorzar popular, tot tipus de parades, sarau nocturn el dissabte, exposicions… A Arbeca recomanem un hostal nou, ben muntat, amb un restaurant de categoria, que també recomanem. Es tracta de La Placeta. Bones habitacions, i bona teca. Al poble del costat, Belianes, trobareu Cal Menut, un bon lloc per menjar i dormir, i que recomanem també, i sobretot, perquè ens ho ha recomanat la pròpia gent de la comarca. A Les Borges Blanques, altres hotels i restaurants. Molt recomanable la Masia Salat, amb temàtica de l’oli, a la carretera, i l’Hostal Benet, al centre de la ciutat. Naturalment, a Lleida ciutat trobareu tota mena d’hotels i serveis. Bona fira de Santa Catalina!.

La villa de Arbeca está situada sobre una colina, en medio de las tierras de Lleida, en la comarca de las Garrigues, tocando ya con la comarca del Urgell. Se puede llegar por la autovía de Lleida, la A2, saliendo en Bellpuig. También por el AP2, saliendo en Les Borges Blanques. Es un pueblo grande, de tradición agrícola, una agricultura basada en el aceite. Este aceite dorado, verdadero oro líquido, que se extrae de las aceitunas arbequinas. Las casas del casco antiguo se amontonan bajo el castillo y la iglesia de Santiago. Son calles estrechas y silenciosas, con plazas porticadas y portales adintelados. Lo que fue el más bello castillo de toda Cataluña, un palacio que de haberse conservado sería el edificio renacentista más notable del país, no queda nada. El castillo de Arbeca es una ruina que corona el pueblo. El panorama que se domina desde allí arriba abarca la plana de Urgell hasta el Montsec, y el Pirineo detrás. Ahora de aquel castillo-palacio poderoso queda la estructura de planta cuadrada. A las afueras de la villa encontrarán el poblado ibérico de Els Vilars, posiblemente el mejor de Cataluña. En la oficina de turismo, situada en el llamado espacio Cèsar Martinell, les darán todas las indicaciones que necesiten. Encontrarán también una agrotienda donde comprar aceite de Arbeca. El edifico, obra de Martinell, como tantos otros en las tierras de Tarragona y Lleida es una obra maestra del modernismo. Si os explicamos todo esto es para haceros coger el coche y visitar la famosa feria de Santa Catalina de Arbeca. Santa Catalina es un día muy especial para el pueblo, una fiesta señalada. Se celebra el último fin de semana de noviembre, si bien el día fuerte es el domingo. Es una típica feria muy mezclada: multisectorial, de artesanía y gastronómica. Pero con dos ferias satélites: la del perro cazador, y la feria de la aceituna Arbequina. Lo encontraréis todo en la Plaza, en la Avenida Portals y la calle del Pou. Comenzará la fiesta con un almuerzo popular de longaniza con judías. Habrá concurso canino, con exhibición de perros, y varios concursos sobre la aceituna arbequina. Se harán visitas guiadas al castillo y al casco antiguo, que saldrán del Espacio Martinell. A mediodía exhibición de deportes vascos. Por la tarde baile con orquesta. En Arbeca hay un bar-restaurante, A Arbeca hi ha un bar-restaurant, también hostal, La Placeta. Puede estar muy lleno. Para comer y dormir, cerca de Arbeca: Cal Menut, en Belianes. Recomendado por la propia gente de la comarca. En Les Borges Blanques, otros hoteles y restaurantes. Recomendable la Masia Salat, con temática del aceite, en la carretera, y el Hostal Benet, en el centro de la ciudad.

Espectacle a Santes Creus

El monestir cistercenc de Santes Creus està molt a prop de Barcelona, de Tarragona o Valls. Podeu arribar-hi agafant l’autopista AP-2, en direcció Lleida, i deixant-la a la sortida 11. Aneu llavors cap a Vendrell i Vilarodona. A uns 10 quilòmetres de l’autopista, en la una vall riallera creuada pel riu Gaià, veureu imponent el monestir de Santes Creus, a la vostra dreta. La visita al monestir és obligatòria, sobretot ara que han estat restaurades les tombes reials de Pere el Gran, i de Jaume el Just, així com la de la seva esposa, Blanca d’Anjou. L’obra que s’ha fet és fantàstica. Les tombes llueixen els nous colors. L’entrada no és gaire cara, i és gratuïta els dimarts. Si voleu fer un bon estalvi preneu la combinada de la ruta del Císter: tres monestirs en una sola entrada: Poblet, Vallbona i Santes Creus. Previ a la visita podeu veure un audiovisual molt interessant. L’esglèsia restaurada també és una maravella. Hi havia altars que ni els coneixiem. Han recobrat nova llum. Del claustre i de les altres dependències no cal dir-ne res de mou. La sala capitular és una passada, el dormitori una peça essencial del cister en estat pur. El rentamans, una delícia. Obra de randa en pedra. I si avui us convidem a pujar-hi és perquè el monestir aollirà aquest divendres 31 de juliol de 2015 i el dissabte 1 d’agost, un espectacle teatral nocturn anomenat “La gran aventura de Jaume I”, una proposta de l’actor menorquí Rodo Gener i la cantant tarragonina Mariona Corteza. L’obra està basada en el “Llibre dels Fets”, que és un retrat del monarca i Catalunya. S’hi escenifica la conquesta de Mallorca, i la vida de Jaume I i es fa un recorregut dramatitzat pels espais de Santes Creus. L’entrada son només 10 €. Hi haurà dues sessions cada dia, a les 21 i les 23 hores i la durada és d’una hora. Les places són limitades. Cal fer reservar prèvia al telèfon 977 63 83 29 o al correu electrònic santescreus.cultura@gencat.cat. El poblet de Santes Creus, voltant del monestir, és molt bonic. Podeu veure-hi el palau de l’Abad i cases del segles XVII i XVIII. Hi ha botigues d’artesania força xules. A més del monestir, Santes Creus té un paratge d’interès natural a tocar del poble: l’albareda. Podeu fer-hi carn a la brassa, o pic-nic. Bona somra. Bon lloc per passejar-hi una estona i gaudir de la font. A la tardor les vores del riu Gaià s’omplen de colors. Si no us tempta menjar a l’aire lliure podeu fer una volta pels restaurants de Santes Creus. Tots molt bons. Hem dinat a tots. A l’Hostal Grau, Tel: 977638311, gran i cassolà. A Cal Mosso, tel: 977638484 – 696964363, o bé al tradicional Catalunya, Tel: 977638432, un clàssic. Entreu a la agrobotiga o bé a la de Vilarodona, tornant. Podeu comprar-hi excel·lents productes de la terra, a molt bon preu: vins i caves, oli o fruits secs.

El monasterio cisterciense de Santes Creus está muy cerca de Barcelona, de Tarragona o Valls. Pueden llegar tomando la autopista AP-2, dirección Lleida, y dejándola en la salida 11. Vayan entonces hacia Vendrell y Vilarodona. A unos 10 kilómetros de la autopista, en la un valle risueño que cruza el río Gaià, verán imponente el monasterio de Santes Creus, a su derecha. La visita al monasterio es obligatoria, sobre todo ahora que han sido restauradas las tumbas reales de Pedro el Grande, y de Jaime el Justo, así como la de su esposa, Blanca de Anjou. La obra que se ha hecho es fantástica. Las tumbas lucen los nuevos colores. La entrada no es muy cara, y es gratuita los martes. Si desean ahorrar tomen la combinada de la ruta del Císter: tres monasterios en una sola entrada: Poblet, Vallbona y Santes Creus. Previo a la visita pueden ver un audiovisual muy interesante. La iglesia restaurada también es una maravilla. Había allí altares que ni los conocíamos. Han recobrado nueva luz. Del claustro y de las demás dependencias nada nuevo que decir: una joya. La sala capitular es una pasada, el dormitorio una pieza esencial del cister en estado puro. El lavamanos, una delicia. Obra de encaje en piedra. El pueblo de Santes Creus, alrededor del monasterio, es muy bonito. Pueden ver el palacio del Abad y casas de los siglos XVII y XVIII. Hay tiendas de artesanía muy chulas. Además del monasterio, Santes Creus tiene un paraje de interés natural interesante cerca del pueblo: la arboleda. Allí pueden hacer su buena carne a la brasa, o un pic-nic. Buen lugar para pasear un rato y disfrutar de la fuente. En otoño las orillas del río Gaià se llenan de colores. Si no les tienta comer al aire libre pueden dar una vuelta por los restaurantes de Santes Creus. Todos son muy buenos. Está el Hostal Grau, Tel: 977638311, grande y casero. O Cal Mosso, tel: 977638484-696964363, o bien el tradicional Catalunya, Tel: 977638432, un clásico. Entrad en la agrotienda o bien en la de Vilarodona, que encontrareis volviendo hacia la autopista. Pueden comprar allí excelentes productos de la tierra, a muy buen precio: vinos y cavas, aceite o frutos secos.

Barbacoes l’arbreda de Vilarodona

En un altre entrada d’aquest bloc ja us vàrem parlar d’un petit, petitíssim espai de barbacoes a Vilarodona. Ara hem descobert un altre espai de barbacoes, molt més gran, més bonic, i més amagat, al mateix poble de Vilarodona. És aquesta una vila gran, situada a la comarca de l’Alt Camp, una zona llastimosament molt desconeguda i molt bella. L’àrea de pícnic i barbacoes, com l’anterior, també l’atravessa el riu Gaià, que va una mica enfonsat, molt amagat entre una arbreda gegantina de ribera, molt xula, creant a la seva llera una bonica zona de vegetació, principalment àlbers. Aquest indret que ara us presentem disposa de quatre o cinc taules de fusta, i una petita construcció que inclou tres barbacoes. No hi ha aigua, ni serveis, ni bar, ni res més, però prop hi ha una font, que està just a l’altra espai de pícnic, a uns 100 mts. Aquest racó no està situat tant a tocar de les cases de Vilarodona com l’altre, és més ombrívol, més ferèstec, més amable i protegit. Per arribar-hi cal agafar la desviació de l’AP-2 que porta el nom de la vila, la número 11, camí de Lleida. En arribar al poble i just en passar el pont damunt del riu Gaià, cal girar a mà dreta, seguint les indicacions que assenalen “Columbari” i “arbreda”. Però no aconsellem de fer-ho perquè el camí, de terra i en baixada, aviat queda tancat per una cadena, just a l’entrada del pícnic, i no hi ha lloc per fer maniobres. Si hi entreu haureu de sortir marxa enrrera i no és gens fàcil. De fet potser el millor fora girar a l’esquerra, pel camí asfaltat, camí de l’altre espai de barbacoes i de la font. Tampoc no hi ha gaire lloc per aparcar, però podeu deixar el cotxe per allà. Un cop aparcats, allà o pels carrers del poble més propers, o a l’aparcament de la Cooperativa Agrícola i Agrobotiga, on hi ha una benzinera, podeu baixar de nou cap l’arbreda. El riu passa a tocar, i el lloc és ombrívol i agradable, i hi ha espai per còrrer i jugar, tot i que si aneu cap el Gaià podreu viure petites aventures selvàtiques, perquè tot està en estat salvatge. També podeu travessar el pont sobre una profunda riera i visitar el columbari romà que està a tocar. Si el lloc no us fa el pes podeu arribar-vos fins l’àrea de pícnic de l’Albareda de Santes Creus, espai de pícnic i barbacoes maravellós i magnífic, situat a només 5 kms. de Vilarodona. I així, a més, podeu visitar de passada el fantàstic monestir de Santes Creus, joia del Císter mundial. De fet seria bona idea fer una ullada a tot plegat, fent un cap de setmana cultural, visitant els monestirs de la Ruta del Císter, joies gòtiques catalanes. Feu servir l’àrea de pícnic de Vilarodona, o la de Santes Creus, no deixeu de visitar l’agrobotiga del poble, i els cellers de totes dues poblacions. Bon vi i bona teca. Si no teniu ganes de fer pícnic, podeu dinar molt bé a Vilarodona, i també als pobles del voltant. Teniu el restaurant La Font, al mateix carrer del pícnic, dins el poble mateix, naturalment al carrer de la font. També a la mateixa carretera de l’entrada del poble us recomanem “El racó de la Vinya”, amb menú, carn a la brasa i cargols a la llauna. Carretera de Santes Creus, 8. Tel: 977639270. Al Casal, un gran bar, també us faran plats combinats. A Santes Creus hi ha tota mena de bons restaurants. També podeu provar de dinar a Valls o als entorns. Per exemple a la Masia Bou, la internacional de la calçotada. O a l’Hotel Casa Fèlix, un altre temple del calçot. O al restaurant El Tast. Al Pla de Santa Maria, a 10 kms de Vilarodona, teniu La Masia del Pla. A Nulles el restaurant Coll de Nulles, al km. 16 de la carretera de Vilarodona, i a Nulles mateix també, La Casa Vermella. Per fer picnic us recomanem, una altra vegada, que us arribeu a Santes Creus, a la seva arbreda. Us llogaran taula i llenya. Si voleu passar el cap de setmana per aquestes terres sereu molt ben rebuts. Teniu una casa rural a Vilarodona mateix: Cal Socias, al carrer Prat de la Riba 18, tel: 659759335. Prop de Vilarodona hi ha hotels molt ben condicionats, com el Class de Valls, i cases rurals maravelloses, com Cal Rosset,  o com les Vinyes, a Vilardida, un hotelet amb encant. A Vilabella del Camp teniu Cal Parines o Cal Sabater, una passada. Bon pícnic a l’arbreda de Vilarodona!.

El pueblo de Vilarodona es una villa grande, situada en la comarca del Alt Camp, tiene una zona de pícnic con cuatro o cinco mesas, y un par o tres de barbacoas. Se halla a la entrada del pueblo, justo tras pasar el puente del rio Gaià, a mano derecha. Pero no hay aparcamiento allí, por ello quizás fuese mejor girar a la derecha y aparcar cerca de una fuente que hay, en alguna calle del pueblo, o en el aparcamiento de la Cooperativa agrícola, antes de cruzar el puente. El lugar és muy bonito, salvaje incluso, pero poco cuidado y sin ningun tipo de servicio. Ni fuente, aunque hay una a 100 mts. ni WC ni bar. Cerca hay un columbario romano muy chulo e interesante. La villa y la comarca es lastimosamente muy desconocida y muy bella. Se llega fácil por la autopista de Barcelona a Lleida, la AP-2, saliendo a la salida 11. Hay un centenar de kms. pero Vilarodona tiene otros pequeños atractivos, como el río Gaià y sus arboledas, alguna calle medieval, un castillo y hasta un columbario romano, ejemplar único en Cataluña. De todas maneras si vais a hacer pícnic por la zona os recomendamos mejor Santes Creus i su arboleda. Porque esta a solo 5 kms. de Vilarodona, porque és más grande y tranquila y porque tenéis al lado el fantástico monasterio de Santes Creus, joya del Císter mundial. De hecho sería buena idea hacer un fin de semana cultural, visitando los monasterios de la Ruta del Císter, joyas góticas catalanas. No dejéis de visitar la agrotienda de pueblo, y las bodegas. Buen vino y buena comida. Pueden comer muy bien a Vilarodona, y también a los pueblos de alrededor. Tienen el restaurante “La Sierra del Gaià”, en la carretera que va a Santes Creus, tel: 977 63 85 57, o “El Vinyet”, en la misma carretera, un poco más adelante. 977 63 91 99. En Santes Creus hay todo tipo de buenos restaurantes. También se puede intentar comer en Valls o los entornos. Por ejemplo en la Masia Bou, la internacional de la calçotada. O en el Hotel Casa Félix, otro templo del calçot. O en el restaurante El Tast. En el Pla de Santa Maria, a 10 km de Vilarodona, tiene La Masía del Pla. En Nulles el restaurante Coll de Nulles, en el km. 16 de la carretera de Vilarodona, y enNulles mismo también, La Casa Roja. Para hacer picnic os recomendamos, otra vez, que os llegeis a Santes Creus, en su arboleda. Os alquilarán mesa y leña. Si deseais pasar el fin de semana por estas tierras seréis muy bien recibidos. Cerca de Vilarodona hay hoteles muy bien acondicionados, como el Class de Valls, y casas rurales maravillosas, como Cal Rosset, o como las Viñas, en Vilardida, un hotelito con encanto. En Vilabella del Camp tienen Cal Parines o Cal Sabater, una pasada.