Conversano


La ciutat medieval de Conversano no és la més bonica de la Puglia, la regió que ocupa el taló de la bota d’Italia, però és un poble interessant. Nosaltres la visitàrem perquè ens hostatjarem a l’Hotel Corte Altavilla, un gran hotel de luxe, el millor en que hem estat mai. I a molt bon preu!. Des d’allà vam recòrrer tota la Puglia. La ciutat és bonica, com tota la regió. A Conversano hi ha una catedral normanda, un castell aragonès i carrers amb molt d’encant. Us recomanem de veritat un viatge, o unes vacances en família a la Puglia italiana, al taló de la bota peninsular. A més de Conversano podeu veure, molt a prop d’aquesta vila, la ciutat marinera de Polignano a Mare, amb esplèndides cales de codols, on el mar és de color blau cel intens. A l’interior hi ha esplèndits pobles blancs medievals, o bé barrocs, preciosos, com ara Locorotondo, Ostuni o Martina Franca. I la costa és tota ella preciosa. Més lluny teniu grans ciutats barroques o medievals com Lecce, Otranto, Gallipoli, Bari i Brindisi, o Tarento. Menció molt especial mereix Matera, una vila rupestre meravellosa, patrimoni UNESCO també. A tocar de Conversano hi ha l’estranya vila d’Alberobello, plena dels seus Trulli, cases fetes de piles de pedra. Per anar-hi passareu per Castellana Grotte, amb una cova increible. La Puglia també te castells normads i aragonesos molt xulos.

Conversano és un hermoso pueblo medieval, con una catedral normanda, un castillo aragonés y un casco antiguo formidable. Allí hay un hotel de campanillas, el Corte Altavilla, con buen restaurante, donde nos hemos alojado. Podeis hacer de Conversano el centro neurálgico de una excursión o unas vacaciones por la Apúlia Italiana, preciosa, con sus pueblos blancos barrocos, sus playas y paisajes.

Anuncis

Lecce


Lecce és una meravellosa ciutat barroca de la Puglia. Una vila neta, bonica, encantadora, molt allunyada dels tópics que presenten el sur extrem d’Itàlia com un lloc perillós i brut. Res més allunyat de la realitat. Ens van encantar els seus carrers ordenats, plens d’esglésies boniques, de palaus nobles, la seva catedral i els monuments romans que la ciutat atresora, les restes d’un teatre i d’un amfiteatre. Son famoses les basíliques, com ara la de la Santa Croce, amb façanes barroques increïbles, que li han valgut ser patrimoni de la humanitat. No vam dinar a Lecce perquè cercàvem una platja, feia calor i volíem banyar-nos. Prop de la ciutat hi ha belles cales, al mar Adriàtic, i al Jònic. Al final vam acabar a la platja del Canne, bellíssima, prop de Gallípoli, una altra bellíssima vila medieval damunt del mar, on vam acabar per menjar a l’Ulivo Bianco, un bonic restaurant. Tampoc no podem recomanar hotels. Nosaltres dormiem al poble medieval de Conversano, un altre poble bonic on ens hostatjarem a l’Hotel Corte Altavilla, un gran luxe, el millor hotel en que hem estat mai, tot i que a bon preu. No passeu de llarg de Lecce en un viatge o vacances a la Puglia. Teniu al·licients com ara Polignano a Mare, una vila marinera amb cales superbes, que no podeu oblidar en un viatge per aquesta zona, o els esplèndits pobles blancs medievals, barrocs, preciosos, com ara Locorotondo, Ostuni o Martina Franca. Otranto i Gallipoli son a tocar de Lecce, dos pobles penjats damunt el mar, murallats i amb platges guapíssimes. No gaire lluny hi ha Bari i Brindisi, o Tarento. A prop, Matera, vila rupestre meravellosa, patrimoni UNESCO també. A tocar de Lecce hi ha l’estranya vila d’Alberobello, plena dels seus Trulli, cases fetes de piles de pedra. La Puglia te també un piló de castells normads i aragonesos molt xulos.

En el sur de Italia, en el Salento, se encuentra la ciudad de Lecce, llamada la Florencia del sur, por sus iglesias barrocas. Impresionan la fachada de la Santa Croce, la grandiosidad de la plaza de la Catedral, obra escenográfica total, los palacios, las calles… De la época romana se conservan los restos de un teatro y un amfiteatro. No dejeis de ir hasta la punta del tacón de la bota italiana en unas vacaciones por la Apulia, una región que desmiente tópicos: limpia, segura, bonita y culta.

Alberobello


Alberobello, poble patrimoni de la humanitat, està situat al sur d’Itàlia, al tacó de la bota, en una regió meravellosa anomenada la Puglia. Alberobello és molt famosa pels seus Trulli, edificis cònics de pedra, molt macos. La part superior de la vila, amb bon aparcament, es la zona que concentra més edificis d’aquesta mena, incloent-hi una església i un gran Trulli, anomenat Soberano, que alberga un museu molt interessant i està intacte com s’hi els propietaris n’acabessin de menjar. En una volta per aquesta terra, arran d’unes vacances familiars, no podeu deixar de visitar Alberobello i els seus Trulli.


I, a més, no anireu a la Puglia per Alberobello, per bonic que sigui, que ho és. Podeu visitar també els pobles blancs dels voltants, medievals, barrocs, preciosos, com ara Locorotondo, Ostuni o Martina Franca. I la costa, preciosa. Al costat Adriàtic teniu la bella Polignano a Mare, increible. A la costa jónica hi ha platges famoses com ara Porto Cesare o San Pietro en Lavagna. Grans ciutats barroques o medievals com Lecce, Otranto o Gallipoli no son gaire lluny. Bari i Brindisi, o Tarento estan a prop. Matera, vila rupestre meravellosa, patrimoni UNESCO també. La Puglia te castells normads i aragonesos molt xulos. Castellana Grotte i la seva cova espectacular son al poble del costat. I la Puglia també platges espectaculars. Unes vacances a la Puglia son molt recomanables, per ignorada i per bonica!. I no penseu que és un lloc perillós, brut o poc civilitzat. L’antiga Magna Grècia és neta, segura, amb molta cultura i civilitat derrera seu, un país agradable on us sentireu com a casa. No hem dinat ni sopat mai a Alberobello, perquè no hi hem dormit. Ho hem fet al poble medieval de Conversano, un altre poble bonic, a uns 15 kms, on ens hostatjarem a l’Hotel Corte Altavilla, un hotel de gran luxe, el millor hotel en que hem estat mai, i a bon preu.


Alberobello, con sus casas de tejado cónico de piedra és un pueblo medieval de la Puglia italiana, en el sur, en el tacón de la bota, que merece una visita en el curso de una excursión o unas vacaciones familiares. ¡No os lo perdais!

Cotlliure, revisitada


Pel pont del desembre vam tornar a visitar de nou la vila de Cotlliure, preciosa població marinera de la Costa Vermella de la Catalunya Nord, ja dins França. Vam fer tota la costa, des de Llança a Argelers. Grifeu, Colera, Port-Bou, Cervera, Banyuls, Port-Vendres. Petits pobles mariners, dormits a l’hivern, vora una mar grisa, calmada. Sense turistes, sense gentades. A Cotlliure, tot i ser temporada baixa no és fàcil aparcar. Hi ha un seguit d’aparcaments organitzats, dissuasius. Feu-los servir. Aparcar al centre és difícil i, sovint, està prohibit. Podeu rondar les dues platges del poble. La de la dreta del castell, allunyada, o la de l’esquerra, on desemboca la riera, on s’aixeca l’església. El castell és privat, militar encara. El temple és més bonic per fora que per dins. Les muralles son xules. I els carrers de pescadors que protegeixen, plens de bars, cafès i hotels, son una cucada. Les cases estan pintades de colors pastel, una mica pujats, plenament mediterrànies. Ens agrada també explorar les ribes, recórrer els molls més enllà de l’església. Veure els velers, els llaguts amb les veles plegades damunt les pedretes i picons de la platja. I visitar el cementeri on hi ha enterrat Antonio Machado. Per dinar hi ha molts bons llocs. Aquesta vegada nosaltres ho vam fer al Café Solà, un lloc molt casual, senzill, amb no gaire glamour, un café de poble. Estaven a mica desbordats per la feina que tenien, però vam poder menjar prou bé, i bé de preu per ser França. Plats de patacada sense gaire manies. Una mica més glamurós pot ser el Capillo, a la vila vella, dins les muralles. Si voleu dormir a Cotlliure podeu anar a l’Hotel Maddeloc, una mica als afores, molt xulo, amb apartaments interessants. O bé, al port, l’Hotel Templiers, un clàssic. Aneu a Cotlliure. A l’hivern, a la primavera o la tardor, i fins i tot atapeïda de gent, a l’estiu, continua essent tan màgica i encantadora com sempre.

Colliure és un pueblecito de la Catalunya Norte que merce una visita. Con su castillo, su playa de piedras, la iglesia marinera y las murallas. No dejeis de ir hasta Colliure si teneis ocasión.

 

 

L’Abadia de Thoronet


Image00122

Aquest Nadal, camí d’Itàlia, travessant la bella Provença, no hem resistit la tentació i ens hem aturat de nou al petit monestir del Thoronet, una joia de l’art cistercenc, de línies imperturbables, de pedra sola, nua. I us en possarem moltes fotos, perquè no es pot explicar amb simples paraules tanta bellessa.

Image00124Image00125

Com deiem, el Thoronet és una abadia de la Provença. Una abadia romànica cistercenca. D’una bellessa corprenedora, estoradora, inexplicable. La puressa de les seves línies, la indescriptible sutilitat dels espais no podem transcriure-les només en paraules. S’han de veure, o encara millor, s’han de sentir. El claustre atípic, potent però lleuger, tancat i recollit. La font, delicada, màgica, un indret que no sembla d’aquest món, d’una pau atordidora. L’esglèsia senzilla, nua, perfecta, d’una sonoritat celestial. I tot això en un racó amagat de la Provença més lluminosa, més bonica. Un monestir envoltat de boscos de pins on, a l’estiu, canten dia i nit les cigarres, la tardor posa colors, l’hivern, de vegades neu, i la primavera flors. Envoltat d’un mur antic, iniciàtic… un clos telúric. No es poden definir les sensacions d’extrema beatitud que s’experimenten en recòrrer aquest silenciosos murs, aquestes arestes nítides de pedra blanca i pura.

Image00128

Arribeu-vos a l’abadia del Thoronet si mai hi passeu camí d’Itàlia. O bé si us endinseu en aquesta terra encisadora i mítica que és la Provença. Un destí de vacances que es farà inoblidable. Podeu recòrrer les seves terres a finals de la primavera, quan els camps de lavanda són en flor i l’aire s’omple de flaires maravelloses, a l’estiu per gaudir de la calor seca del lloc, i sentir cantar les cigarres, a la tardor, moment màgic dels boscos de colors, o a l’hivern, quan la neu pot cobrir els teulats. Si voleu fer la feina complerta, prop del Thoronet, a la Provença mítica, en un radi de 100 kms, altres abadies germanes us esperen. Son Senanque o Sylvacane. Dues joies tan boniques com la que us expliquem. I ciutats medievals com Les Baux, enfilada dalt del seu turó fortificat. O Aigües Mortes, extreta de l’edat mitjana. Petits pobles penjats del Luberon, com ara Rousillon. Curiositats naturals com La Vaucluse. Parcs naturals tan magnífics com La Camargue, amb els seus bous, cavalls, platges. Ciutats plenes d’història, com Avignon, Arles, Aix en Provence o Saint Remy. Provença està allà, per vosaltres. I l’abadia del Thoronet no n’és la joia més petita. De vegades costa una mica de trobar. El millor és anar per l’autopista A 8, passat Aix en Provence, i deixar-la a la sortida 35, a tocar de Cannet des Maures, (també possible per la N 7).  Allà prendre la D 79 fins el poble de Thoronet i després fins la pròpia Abadia del Thoronet. Hi ha bon lloc per aparcar, a la sombra, i un petit bar, força car, on fan quatre plats i tenen begudes. No hem dormit mai prop del Thoronet, però als pobles del costat hi ha restaurants i hotels que ens van semblar agradables.

Image00129

El Thoronet es una abadía de la Provenza. Una abadía románica cisterciense. De una belleza sobrecogedora, inexplicable. La pureza de sus líneas, la indescriptible sutilidad de los espacios, que no podemos transcribir en palabras porque son cosas que se han de ver, o mejor aún, que deben sentirse. El claustro, atípico, potente pero ligero, és a la vez abierto y recogido. La fuente, delicada, mágica, un lugar que no parece de este mundo, de una paz indefinible. La iglesia sencilla, desnuda, perfecta, de una sonoridad celestial. Y todo ello en un rincón escondido de la Provenza más luminosa, más bonita. Un monasterio rodeado de bosques de pinos donde cantan día y noche las cigarras. Rodeado de un muro antiguo, iniciático… un cercado telúrico. No se pueden definir las sensaciones de extrema beatitud que se experimentan al recorrer estos silenciosos muros, estas aristas nítidas de piedra blanca y pura. Acercaos a la abadía del Thoronet si alguna vez pasáis camino de Italia. O bien si os adentrais en esta tierra encantadora y mítica que es la Provenza. Un destino de vacaciones que se os hará inolvidable. Pueden recorrer sus tierras a finales de la primavera, cuando los campos de lavanda estan en flor y el aire se llena de aromas maravillosos. Cerca del Thoronet hay otras abadías hermanas que os esperan. Senanque o Sylvacane. Dos joyas tan bonitas como la que les indicamos. Ciudades medievales como Les Baux o Aguas Muertas. Pueblos colgados del Luberon, como Rousillon. Curiosidades naturales como La Vaucluse. Parques naturales tan magníficos como La Camargue. Ciudades llenas de historia, como Avignon, Arles, Aix en Provence o Saint Remy. Provenza está allí, está por vosotros. Y la abadía del Thoronet no es la joya más pequeña. A veces cuesta un poco de encontrar. Lo mejor es ir por la autopista A8, pasando Aix en Provence, y dejarla en la salida 35, cerca de Cannet les Maures, (también és posible ir por la N7). Allí tomar la D 79 hasta el pueblo de Thoronet y después hasta la propia Abadía del Thoronet. Hay un buen lugar para estacionar, a la sombra, y un pequeño bar, bastante caro, donde hacen cuatro platos combinados y tienen bebidas. No hemos dormido nunca cerca del Thoronet, pero en el pueblo hay restaurantes y hoteles que nos parecieron agradables.

Arles, revisitada


Image00001

Aquest Nadal hem tornat de nou a Arles, una petita ciutat francesa, molt provençal, situada al costat del gran riu Rhoine, ja a la seva desembocadura, en ple delta. Arles és una antiga vila romana, una ciutat que cal visitar si aneu a voltar per la Camarga o la Provença o aneu cap a Itàlia. Mediterrània, clara, oberta, feliç i divertida. Plena de monuments esplèndits del seu passat romà: amfiteatre, termes, forum, teatre… i de carrers i places on perdre-us. I també amb una catedral romànica de campanetes, amb imatges de marbre rosa a la façana. Increible. Excel·lent com a centre d’excursions: les Baux, castell inexpugnable, la Camarga, amb els flamencs i els cavalls salvatges, la gran vila medieval d’Avignon, monestirs, petits pobles penjats del Luberon, i tota la Provença al vostre abast. Quan hi anem dormim sempre a l’Hotel Ibis Styles, un xic als afores, habitacions familiars, parquing i piscina. Molt bé. I per sopar una pizzeria, com ara Le comptoir d’Italie, petita però molt bona molt bona. O bé al carrer de l’amfiteatre 20, La Mamma, un italià boníssim. O le Bistrot des Artistes, un autèntic francès, al 32 del Boulevard Georges Clemenceau, bon aparcament a tocar. No deixeu de gaudir d’Arles si hi passeu a tocar!. 

Image00002

Arles, a orillas del Ródano, es una ciudad que hay que visitar si vais a la Camarga o a la Provenza o hacia Italia. Mediterranea, clara, abierta, feliz y divertida. Llena de monuments esplendidos de su pasado romano: amfiteatro, teatro… y de calles y plazas. Excelente como centro para excursiones: les Baux, Camarga, Avignon, o toda la Provenza a vuestro alcance.

Arles, on the banks of the Rhone, is a city that it is necessary to visit if you go to the Camarga or to the Provence or towards Italy. Mediterranean, clear, opened, happy and enterteining. It’s full of Roman monuments: amfitheatre, theatre … and of streets and squares. Excellent as center for excursions: Baux, Camarga, Avignon, or the whole Provence to your scope.

 

Montpeller, revisitada


Image00137

Aquest hivern hem revisitat un parell de vegades la ciutat francesa, occitana, de Montpeller, una ciutat bonica, amb un casc antic clàssic, ple de palaus, patis i casones del XVI, XVII i XVIII, de pedra blanca, amb un encant molt especial. És un bon lloc de parada si feu la ruta cap a Itàlia o fins a la Provença, i també un centre de possibles excursions, com ara la de Sant Guillem le Desert, no lluny de la ciutat o Sete, un port amb canals, com una petita Venècia, molt evocador. Si només pareu perquè us cal dinar podeu anar als petits restaurants del barri antic, qualsevol d’ells. Es troben amagats en una placeta qualsevol, com el Idée Saveurs, per exemple, o com el Petit Bistrot, a l’1, de la rue de la Friperie, o el Paresseur, al número 9 de la Rue de la Fontaine. O una pizzeria prop, a tocar de la cèntrica plaça de la Comèdia, Il Pizzaiolo, al 14 de la Rue Boussairolles, on també hi ha una trattoria més complerta, Dolce Italia, o el Via7, una altra fantàstica pizzeria prop de la porta medieval de la vila antiga. Si heu de parar a dormir ho podeu fer a l’Hotel Citadines Antigone, en aquest complex d’habitatges del centre, obra de Ricard Bofill. Son uns apartaments molt monos, que no estan gens malament. I per allà teniu el restaurant Les Anses d’Arlet, molt proper a l’hotel. Bon lloc, menjar molt bo. També podeu anar a dormir al Novotel Suites, al centre, o al Novotel dels afores, a tocar de l’autopista, ben comunicats amb tramvia. O bé al Ibis Styles Verd de la mateixa plaça de la Comèdia, nou, a tocar de tot. Qualsevol està bé, més o menys vellet. Nosaltres hem probat tots tres. El Ibis és molt modern, i cèntric. El Suites està bé. El Novotel dels afores te pàrking gratuït, i restaurant propi, cosa que sempre va bé, però les habitacions tenen ja uns anys. Tots son ideals per a les famílies. Quan som a l’Styles anem a sopar a Ma Première Cantine. Car però bo i després passegem pel la ciutat. Montpellier està no gaire més lluny del que pugui estar de Barcelona una vila com Saragossa o València. 328 kms. En quatre hores hi sou. Tot autopista.

Image00139
Montpelier no tiene nada y lo tiene todo. Es una ciudad sin grandes atractivos turísticos, pero como conjunto es lo suficiente guapo. La place de la Comedie y las calles renacentistas del barrio viejo están llenas de pequeños patios y casonas del XVI y XVII, y tienen un encanto especial. Es un buen lugar de parada en la ruta en Italia o a la Provenza, y un centro de posibles excursiones, como por ejemplo la de San Ghillem le Desert. Ideal para ir con los niños un fin de semana. Montpellier no está más lejos que Zaragoza o Valencia. Para comer id a los pequeños restaurantes del barrio antiguo, cualquiera de los escondidos en una placeta cualquiera. Allí podeis dormir en los hoteles Suites Novotel, o Novotel, o bién en el Ibis Styles Verde de la misma plaza de la Comedia.

Image00141