Eslovènia


Toca ara ja descobrir una mica el magnífic país dels Alps Julians. Toca ja esmentar un destí familiar que poca gent coneix. Una petita Suíssa. Paisatges de conte de fades, muntanyes esplèndides, rius i llacs de somni. Ciutats boniques, plenes de vida i encant. Castells, monestirs… Estem parlant d’Eslovènia. Paisatges d’ensomni com ara el llac de Bled o el massís de Triglav, o el llac alpí de Bohinj, on ens vam banyar, i on vam dinar, prou bé, en un berenador a tocar del llac, amb especialitats eslovenes que es diu Pod Skalco. I, en acabat de rondar pels Alps, baixeu una mica, poca cosa perquè tot el país és ben alpí, fins la bonica ciutat de Ljubljana, la seva capital. Una vila que no te res d’especial, però que és molt coqueta, moderna, viva i alegre. Un petit riu la travessa. Te un gran castell dalt d’un turó, un pont que en son tres, carrers animats amb cases de colors i esglésies amb campanars de bulb. Nosaltres ens vam allotjar al Radisson Blue, als afores, però comunicat amb el centre amb uns taxis molt barats!. I per menjar baixeu als carrers peatonals, plens de bars i restaurants molt bons. La vida no és cara, tampoc molt barata perquè tenen l’euro, i la gent és molt amable.

Toca descubrir un país magnífico en los Alpes Julianos. Un destino familiar de primer orden. Una pequeña Suiza. Con paisajes de cuento de hadas, montañas, rios i algos. Ciudades bonitas, monasterios y castillos. Hablamos de Eslovenia. Hay que ver el lago de Bled o el macizo de Triglav, o el llago alpino de Bohinj. Y la ciudad de Ljubljana, su capital. Que no tiene nada de especial, pero que es coqueta, moderna, viva y alegre. Nosotros nos alojamos en el hotel Radisson Blue, alejado de centro pero bien comunicado por unos taxis baratos y eficientes. Para comer teneis el corazón peatonal de la villa, con bares y restaurantes, todos muy buenos. La vida no es cara, a pesar de que usan ya el euro, y la gente es muy amable.

 

Anuncis

Les Falles de l’Alta Ribagorça


De nou arriba un Sant Joan, a finals de juny, el solstici d’estiu, en cap de setmana, arriba el temps de les fogueres. Us volem proposar un viatge familiar, aquest dissabte 17 de juny, a Durró, a la Vall de Boí, magnífica. O aprofitant la setmana de Sant Joan, que aquest any és dissabte, o qualsevol altre cap de setmana de juliol, per anar a gaudir de les falles i les fogueres del Pirineu. Ha estat declarada a París com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO. Podeu anar, per exemple, a la comarca de l’Alta Ribagorça on, a l’esplèndida Vall de Boí, tenen falles des de mitjans de juny fins ben entrat el juliol. Unes boniques i antiquíssimes baixades de Falles. Un ritual antic, ancestral, de culte al foc, a la vida que reneix, a l’estiu. Els joves, i ara també els infants, pugen dalt la muntanya, encenen grans fogueres i carreguen les falles, troncs d’arbre, com torxes, a l’esquena i les baixen fins al poble. Amb elles s’encén a baix una altra foguera. La gent hi balla al voltant, canta, riu, i s’enamora en aquesta nit de Sant Joan, màgica, renovadora, vital, única, irrepetible. És un crit de la terra, des de la nit dels temps, una benedicció pagana que omple de llum i joia els cors. Arribeu-vos aquest diumenge proper, o per Sant Joan a la Vall de Boí per viure-les en directe. Escolliu el poble, el cap de setmana i pugeu a disfrutar-les. Durro, com ja us hem dit, les fa aquest proper dissabte 17 de juny de 2017. El poble de Boí, ho fa el 23 de juny, per la verbena, com Casós, Pont de Suert i Vilaller. El 24 de juny, Sant Joan ho fa Senet. L’1 de juliol serà a Barruera, el 7 de juliol de 2017 a Erill la Vall, el 14 de juliol, el poblet de Taüll, i tancarà Llesp el 22 de juliol. No us preocupeu. Si voleu passar uns dies a l’estiu en aquestes terres beneïdes pels Déus, podeu trobar lloc on dormir i menjar  a  la Vall de Boi fàcilment. Contra el que podríeu pensar, no és cap problema. Hi ha molts hotels, cases rurals, càmpings i restaurants molt bons, i tots molts familiars. A Vilaller podeu dinar a la Fonda Mas. A nosaltres en agrada allotjar-nos en establiments familiars de primera, com ara el Farré d’Avall, molt recomanable, o Casa Peiró, també familiar i molt bonic. A l’Hostal la Plaça, a Erill la Vall, estareu molt bé, com també us agradarà l’Hostal Pey a Boí mateix. Son llocs on hem dormit i menjat bé, casolà.  A Taüll teniu diverses cases rurals molt maques, i tot un complexe d’hotels a la vostra disposició: l’estació d’esquí Boí-Taüll. Com a apartaments rurals Ca de Martí és fantàstic. A Pont de Suert hi ha l’hotel Mestre, senzillet. No us perdeu les falles a l’Alta Ribaçorça!.

San Juan, junio, solsticio, tiempo de hogueras. De hogueras que se hacen a todos nuestros pueblos, villas y ciudades. Pero lo cierto es que, cuanto más al norte, más se hacen. Más tradición. Y cuanto más en montaña, más hay. El paroxismo total del fuego tiene lugar en el Pirineo. Ya hemos hablado en este blog de las fallas en Isil, reconocidas mundialmente. Pero todos los valles de la cordillera Pirenaica veneran la noche de San Juan, la noche mágica, y se llenan de fuego. Hoy queremos hablaros de la comarca de la Alta Ribagorça, en concreto del Valle de Boí. Allí tienen lugar, desde mediados de junio hasta bien entrado julio, unas antiquísimas bajadas de Fallas. Imaginamos que se trata de un ritual de culto al fuego, de culto al verano, al solsticio. El ritual es siempre el mismo, año tras año. Los jóvenes, y ahora también los niños, suben a una montaña que domine el pueblo. Allí se enciende una gran hoguera donde se prenden las antorchas, o fallas, troncos de árbol, leños, o ramas. Una vez el fuego está vivo, se cargan las fallas en la espalda y las bajan hasta el pueblo. Allí se enciende otra hoguera. La gente baila, canta, ríe, y se enamora. Viven la noche de San Juan, única, irrepetible. A veces el fuego, llevado por las antorchas, se extiende por las calles de la villa, corre por las casas, llena de luz la noche. Como una bendición pagana. Si nunca habeis visto una bajada de Fallas, no podeis dejar de subir hasta la Vall de Boí para vivirla en directo. Los pueblos que suelen bajar fallas son: Durro, en el valle mismo, Senet, ya cerca del túnel de Vielha, Barruera y Boí, la capital, Pont de Suert, Vilaller, en mitad de la Alta Ribagorça. Casós, Erill la Vall y Taüll, con su románico maravilloso, y Llesp. Elijan el pueblo, el fin de semana y suban a disfrutar de las verbenas falleras del verano. En muchos lugares la bajada de las fallas va ligada a fiestas mayores, sobre todo en julio. En otros, a la mismísima verbena de San Juan. Dormir y comer en el Valle de Boi no es ningún problema. Este paraíso montañoso tiene hoteles, casas rurales y restaurantes muy buenos, muchos familiares. También tenéis los del complejo de esquí Boí-Taüll. Nosotros dormimos en el hotel Pey: habitaciones familiares y comida de toda la vida.

Festival de la infància a Barcelona


infancia

De nou arriben les vacances de Nadal. A Barcelona, les famílies amb infants, ho tenim clar. Podem passar alguna d’aquestes llargues, llarguíssimes diades del Nadal al Saló de la Infància i la Joventut, que ara s’anomena Festival de la Infància de Barcelona. Tindrà lloc, com cada any, del 27 de desembre al 4 de gener, matí i tarda ininterrompudament, de 1o hores a 20 hores, al recinte firal de Montjuïc, palaus 1, 2 i 3. Hi ha entrades de tot el dia, i de tarda. Hi trobareu tota mena d’activitats lúdiques, culturals, educatives i esportives. I per primera vegada podeu anar també a l’Open Camp esportiu a l’estadi de Montjuic, i altres iniciatives com un parc temàtic protagonitzat pels personatges de la sèrie de dibuixos animats Peppa Pig amb música i tallers, i el certamen de lleure i experiències multimèdia, XD Young Fest. L’entrada general val 12 euros, tot el dia. Però si només hi aneu a partir de les 16 hores de la tarda pagareu 9 euros. Els menors de 3 anys, entrada gratuïta. Tarifa reduïda per a famílies nombroses, monoparentals, majors de 65 anys i persones discapacitades. Seran 7 euros. Hi ha un pack de 10 entrades, vàlides per a diferents dies a 90 euros. Els socis i sòcies del Club Super3 tenen accés gratuït els dies 31 de desembre i 1 de gener. Imprescindible presentar el carnet a la taquilla. “Un dia amb Peppa, el festival” te preus a banda i diferents, que no van amb l’entrada general. Veniu al Festival de la Infància.

En Barcelona hay una cita ineludible con los niños durante las largas, larguísimas jornadas de la Navidad. Se trata del actual Festival de la Infancia, heredero de los bestiales Salones de la Infancia y la Juventud de los años 90′. El Festival de la Infancia de Barcelona tiene lugar, cada año, del 27 de diciembre al 4 de enero, mañana y tarde ininterrumpidamente, de 11 horas a 20 horas, en el recinto ferial de Montjuïc. Hay entradas de todo el día, y de tarde. Encontrareis fácil todo tipo de actividades y no sólo actividades lúdicas, sino también educativas y deportivas. Una buena idea para los niños, que podrán pasar unas horas divertidas, pero también formativas. Ah! y mucho mejor acompañado por amigos y amigas, en grupo. ¡Más diversión!.

Ragusa


Ragusa_Ibla

Ragusa és la joia de la Sicilia barroca més sudenca, més africana, per dir-ho d’alguna manera. On se sent més influència d’Orient. Una vila que son dues, una més medieval, anomenada Ibla, que està posada, penjada de fet, en un turó. Carrers estrets, àrabs, en corba, pujada constant fins el magnífic duomo de San Giorgio. L’altra més racional, renaixentista i barroca, carrers llargs, rectes, quadriculats. I entre les dues poblacions, que son una, escales i més escales, que tenen esglésies i palaus en cada tram. Una ciutat  estranya, diferent, màgica. Aparqueu al parking públic que està situat als peus d’Ibla, no lluny de l’església dita del “purgatori”, petita joia barroca, i recorreu primer Ibla. Aneu fins la catedral de Sant Jordi, escalinata imponent, bestial, de cinema, la millor façana de Sicilia. O bé pugeu cap a l’altra Ragusa, la més moderna, per les escales mentres visiteu esglésies i palaus. O bé deixeu el cotxe prop de la catedral moderna de la nova Ragusa, hi ha un bon parquing de pagament, cobert, a cobert dels sol inclement de Sicilia. I baixeu llavors a Ibla, per les escales dels palaus i els temples per arribar fins el purgatori i tornar a pujar fins San Giorgio. Heus ací el secret. Ja està!. Imaginem que heu aparcat a la Ragusa Nova. Podeu començar per visitar la catedral de Sant Joan, del 1700, barroca. Anat cap a Ibla pel Corso Italia veureu un munt de palaus barrocs, amb balcons decorats com el Palazzo Bertini. Més enllà teniu l’església del Carme i, a continuació entrareu al corso Mazzini, que us porta, escales avall, a Ragusa Ibla. No us perdeu Santa Maria de les Escales, magnífic temple, amb vistes sobre Ibla i, baixant més, el palau barroc de la Cancelleria i l’església della Madonna dell’Idria.  Ara sou al Purgatori, amb la seva bonica església, i el parquing lliure queda a sota vostre. Cal agafar la via del Mercato, cap a la piazza Duomo i poder admirar la façana més bonica de tot el barroc sicilià. La ruta pot ser a la inversa, és clar. Fora de Ragusa us recomanem una banyada al mar que mira cap a Àfrica, i es nota, a Marina di Ragusa. Platja llarga de sorra daurada. També pot ser interessant veure el castell palau de Donnafugata, que ja no te res de medieval, sinó que és un gran pastitx del segle XIX, on s’embotellen vins. Pilons d’habitacions i un parc jardí son els seus arguments. No heu de deixar de veure, tampoc viles com la bellíssima Noto, una ciutat barroca complerta, total. Per dinar a Ragusa podeu anar a la Trattoria da Luigi, al Corso Vittorio Veneto, 96, prop de la catedral de Sant Joan. Minimalista en decoració, simple… però bon menjar sicilià a preus d’escàndol!.  A Ibla, a tocar del duomo, la Bettola, tradicional i popular. Recomanable. Una mica allunyada del Duomo de San Giorgio, teniu una altra bona adreça: la Trattoria da Nino. Bona cuina, més clàssic el local, menjar sicilià també. I no lluny da Nino, Quattri Gatti, també és un bon lloc per menjar. No deixeu d’incloure Ragusa en una ruta per Sicilia. Us encantarà!.

Ragusa es la joya de la Sicilia barroca más africana, por decirlo de alguna manera. Donde se siente más influencia de Oriente. Una villa que son dos, una más medieval, llamada Ibla, que está puesta, colgada de hecho, en una colina. Calles estrechas, árabes, en curva, subida constante hasta el magnífico duomo de San Giorgio. La otra más racional, renacentista y barroca, calles largas, rectas, cuadriculadas. Y entre las dos poblaciones, que son una, escaleras y más escaleras, que tienen iglesias y palacios en cada tramo. Una ciudad extraña, diferente, mágica. Aparque en el parking público que está situado a los pies de Ibla, no lejos de la iglesia dicha del “purgatorio”, pequeña joya barroca, y recorre primero Ibla. Vaya hasta la catedral de San Jorge, escalinata imponente, ganado, de cine, la mejor fachada de Sicilia. O bien subir hacia la otra Ragusa, la más moderna, por las escaleras mientras visite iglesias y palacios. O bien dejar el coche cerca de la catedral moderna de la nueva Ragusa, hay un buen parking de pago, cubierto, a cubierto de los sol inclemente de Sicilia. Y bajar entonces a Ibla, por las escalas de los palacios y los templos para llegar hasta el purgatorio y volver a subir hasta San Giorgio. He aquí el secreto. Ya está !. Imaginemos que ha aparcado en la Ragusa Nueva. Puede empezar por visitar la catedral de San Juan, del 1700, barroca. Ido hacia Ibla por Corso Italia verá un montón de palacios barrocos, con balcones decorados como el Palazzo Bertini. Más allá tiene la iglesia del Carmen y, a continuación entraréis en el corso Mazzini, que os lleva, escaleras abajo, en Ragusa Ibla. No se pierdan Santa María de las Escaleras, magnífico templo, con vistas sobre Ibla y, bajando más, el palacio barroco de la Cancillería y la iglesia della Madonna dell’Idria. Ahora estás en el Purgatorio, con su bonita iglesia, y el parking libre queda debajo de usted. Hay que tomar la vía del Mercato, hacia la piazza Duomo y poder admirar la fachada más bonita de todo el barroco siciliano. La ruta puede ser a la inversa, claro. Fuera de Ragusa le recomendamos una bañada en el mar que mira hacia África, y se nota, en Marina di Ragusa. Playa larga de arena dorada. También puede ser interesante ver el castillo palacio de Donnafugata, que ya no tiene nada de medieval, sino que es un gran pastiche del siglo XIX, donde se embotellan vinos. Pilones de habitaciones y un parque jardín son sus argumentos. No debe dejar de ver, tampoco villas como la bellísima Noto, una ciudad barroca completa, total. No deje de incluir Ragusa en una ruta por Sicilia. Os encantará !.

Falles a la Vall de Boí (II)


falles_2016

Us volem recordar que aquest divendres 15 de juliol de 2106 hi ha al bonic poblet de Taüll, a la Vall de Boí, una baixada de falles declarada a París com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO. La comarca de l’Alta Ribagorça, a l’esplèndida Vall de Boí, fa falles des de mitjans de juny fins ben entrat el juliol. Unes boniques i antiquíssimes baixades de Falles. Un ritual antic, ancestral, de culte al foc, a la vida que reneix, a l’estiu. Els joves, i ara també els infants, pugen dalt la muntanya, encenen grans fogueres i carreguen les falles, troncs d’arbre, com torxes, a l’esquena i les baixen fins al poble. Amb elles s’encén a baix una altra foguera. La gent hi balla al voltant, canta, riu, i s’enamora en aquesta nit màgica, renovadora, vital, única, irrepetible. És un crit de la terra, des de la nit dels temps, una benedicció pagana que omple de llum i joia els cors. Arribeu-vos aquest divendres 15 a Taüll, és festa major!, o el dissabte 23 a Llesp, per viure-les en directe. Escolliu el poble, el cap de setmana i pugeu a disfrutar-les. I l’endemà, aprofiteu per voltar per la natura meravellosa del Pirineu. Per veure les esglésies romàniques, declarades Patrimoni Mundial de la Humanitat: Taüll, Boí, Erill la Vall… Agafeu un jeep i arribeu-vos fins el Parc Nacional d’Aigüestortes. Si voleu passar uns dies a l’estiu en aquestes terres beneïdes pels Déus, podeu trobar lloc on dormir i menjar  a  la Vall de Boi fàcilment. Contra el que podríeu pensar, no és cap problema. Hi ha molts hotels, cases rurals, càmpings i restaurants molt bons, i tots molts familiars. A Vilaller podeu dinar a la Fonda Mas. A nosaltres en agrada allotjar-nos en establiments familiars de primera, com ara el Farré d’Avall, molt recomanable, o Casa Peiró, també familiar i molt bonic. A l’Hostal la Plaça, a Erill la Vall, estareu molt bé, com també us agradarà l’Hostal Pey a Boí mateix. Son llocs on hem dormit i menjat bé, casolà.  A Taüll teniu diverses cases rurals molt maques, i tot un complexe d’hotels a la vostra disposició: l’estació d’esquí Boí-Taüll. Com a apartaments rurals Ca de Martí és fantàstic. A Pont de Suert hi ha l’hotel Mestre, senzillet. No us perdeu les falles a l’Alta Ribaçorça!.

San Juan, junio, solsticio, tiempo de hogueras. De hogueras que se hacen a todos nuestros pueblos, villas y ciudades. Pero lo cierto es que, cuanto más al norte, más se hacen. Más tradición. Y cuanto más en montaña, más hay. El paroxismo total del fuego tiene lugar en el Pirineo. Ya hemos hablado en este blog de las fallas en Isil, reconocidas mundialmente. Pero todos los valles de la cordillera Pirenaica veneran la noche de San Juan, la noche mágica, y se llenan de fuego. Hoy queremos hablaros de la comarca de la Alta Ribagorça, en concreto del Valle de Boí. Allí tienen lugar, desde mediados de junio hasta bien entrado julio, unas antiquísimas bajadas de Fallas. Imaginamos que se trata de un ritual de culto al fuego, de culto al verano, al solsticio. El ritual es siempre el mismo, año tras año. Los jóvenes, y ahora también los niños, suben a una montaña que domine el pueblo. Allí se enciende una gran hoguera donde se prenden las antorchas, o fallas, troncos de árbol, leños, o ramas. Una vez el fuego está vivo, se cargan las fallas en la espalda y las bajan hasta el pueblo. Allí se enciende otra hoguera. La gente baila, canta, ríe, y se enamora. Viven la noche de San Juan, única, irrepetible. A veces el fuego, llevado por las antorchas, se extiende por las calles de la villa, corre por las casas, llena de luz la noche. Como una bendición pagana. Si nunca habeis visto una bajada de Fallas, no podeis dejar de subir hasta la Vall de Boí para vivirla en directo. Los pueblos que suelen bajar fallas son: Durro, en el valle mismo, Senet, ya cerca del túnel de Vielha, Barruera y Boí, la capital, Pont de Suert, Vilaller, en mitad de la Alta Ribagorça. Casós, Erill la Vall y Taüll, con su románico maravilloso, y Llesp. Elijan el pueblo, el fin de semana y suban a disfrutar de las verbenas falleras del verano. En muchos lugares la bajada de las fallas va ligada a fiestas mayores, sobre todo en julio. En otros, a la mismísima verbena de San Juan. Dormir y comer en el Valle de Boi no es ningún problema. Este paraíso montañoso tiene hoteles, casas rurales y restaurantes muy buenos, muchos familiares. También tenéis los del complejo de esquí Boí-Taüll. Nosotros dormimos en el hotel Pey: habitaciones familiares y comida de toda la vida.

Arranmore island / Arainn Mhor


arranmore

L’illa d’Arranmore està situada al nord d’Irlanda, al comtat de Donegal, en la poc explorada costa que mira a l’Atlàntic més salvatge i a Amèrica. No està gaire mar endins i, per tant, el viatge no és gaire llarg, ni gaire car. Son 7 km des del petit port de Burtonport, amb bon aparcament, gratuït, i un parell de vaixells, un de blau i un de vermell, que porten unes 30 persones i cinc o sis cotxes cada vegada que travessen entre la retallada costa i l’illa. Això ho fan diverses vegades al dia, cada hora, hora i mitja, més o menys, en un trajecte que dura uns 2o minuts. Arranmore és aconsellable perquè és petita, autèntica, gens turística, remota i molt accessible. Podeu anar a peu, en bici, però millor aneu en cotxe. El cotxe està permès, i és aconsellable, perquè les alçaries son importants i les carreteres i camins, estrets, fan força pujada. Però heu de fer-los per arribar fins el far de l’extrem de l’illa, extrem d’Irlanda, el punt més estret de l’oceà Atlàntic entre Irlanda i Estats Units. En el camí hi ha una sèrie de petits llacs, un cim, un monument commemoratiu de l’amistat amb amèrica i un far situat al fi del món entre penya-segats de vertigen. Molt salvatge, molt bonic, molt remot. El més remot que mai viureu, segurament. L’illa està habitada per veritables parlants de gaèlic, pescadors que es donen cita a les belles tavernes i pubs de l’únic poble que hi ha. Nosaltres els hem vist al Teac Phil Ban Bar, a peu de la platja, una mica més enllà del port. Una veritable taverna marinera, al costat d’un arenal blanquíssim. Perquè Arranmore te una bonica platja de sorra fina just al final del port, ocupant tota la badia. O al típic Early’s, també a tocar del port, que és un bon b&b on passar una nit o dues. No hem dormit mai a l’illa, no cal. Amb un dia feu el fet!. Però hi ha un hotel que tothom recomanava quan hi vam ser: el Killeens. Si tothom en parla bé, deu ser prou bo, oi?. Nosaltres també varem dinar una vegada en un lloc fantàstic, típic, una altra taverna de pescadors. Peix fresc a preus raonables, al port d’accés a l’illa, davant mateix del punt d’embarcament, a Burtonport. Especialitat en llagosta. Us el recomanem: és el “The Lobster Pot”. No deixeu d’incloure una illa tan poc turística com Arranmore en una ruta de vacances per Irlanda. Us agradarà!.

La isla de Arranmore está situada al norte de Irlanda, en Donegal, en la poco explorada costa que mira a América. Son solo 7 km desde Burtonport, con aparcamiento, gratuito, y un par de barcos  que os llevaran a la isla en solo 2o minutos. Arranmore es pequeña, autentica, nada turística, remota y accesible. Podéis ir por ella a pie, en bici, o en coche. Hay muchos acantilados, un faro en el fin del mundo, unos pequeños lagos y mucho mar. Está habitada por pescadores que hablan gaélico, y que se cita en tabernas como la Teac Phil Ban Bar, en la misma playa. Vosotros podeis ir también al típic Early’s, cerca del puerto, un b&b bonito, o a un hotel que la gente recomienda, el Killeens. Nosotros no lo hemos probado, porque comimos en un restaurante en Burtonport justo en el acceso a la isla. Especialidad en llagosta. Lo recomendamos sin dudarlo: el “The Lobster Pot”. No dejeis de incluir la isla de Arranmore en una ruta de vacaciones por Irlanda.

Falles a la Vall de Boí


falles_2016

De nou arriba un Sant Joan, a finals de juny, el solstici d’estiu, en cap de setmana, arriba el temps de les fogueres. Us volem proposar un viatge familiar, aquest diumenge 19 de juny a Durró, a la Vall de Boí, magnífica. O aprofitant la setmana de Sant Joan, que aquest any és pont perquè és divendres, o qualsevol altre cap de setmana de juliol, per anar a gaudir de les falles i les fogueres del Pirineu. A més la festa de les falles, que se celebra en 63 pobles dels Pirineus i Pre-Pirineus, 34 del sud de França, 17 a Catalunya, 9 d’Aragó i 3 d’Andorra ha estat declarada a París com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO. Per exemple, a la comarca de l’Alta Ribagorça, a l’esplèndida Vall de Boí, tenen falles des de mitjans de juny fins ben entrat el juliol. Unes boniques i antiquíssimes baixades de Falles. Un ritual antic, ancestral, de culte al foc, a la vida que reneix, a l’estiu. Els joves, i ara també els infants, pugen dalt la muntanya, encenen grans fogueres i carreguen les falles, troncs d’arbre, com torxes, a l’esquena i les baixen fins al poble. Amb elles s’encén a baix una altra foguera. La gent hi balla al voltant, canta, riu, i s’enamora en aquesta nit de Sant Joan, màgica, renovadora, vital, única, irrepetible. És un crit de la terra, des de la nit dels temps, una benedicció pagana que omple de llum i joia els cors. Arribeu-vos aquest diumenge proper, o per Sant Joan a la Vall de Boí per viure-les en directe. Escolliu el poble, el cap de setmana i pugeu a disfrutar-les. Durro, com ja us hem dit, les fa aquest proper diumenge 19 de juny de 2016. El poble de Boí, el divendres 24 de juny. Barruera el diumenge 3 de juliol. Erill el dissabte 9 de juliol i Taull, el dissabte 16 de juliol. I l’endemà, aprofiteu per voltar per la natura meravellosa del Pirineu. Per veure les esglésies romàniques, declarades Patrimoni Mundial de la Humanitat: Taüll, Boí, Erill la Vall… Agafeu un jeep i arribeu-vos fins el Parc Nacional d’Aigüestortes. També podeu podeu anar a les revetlles de Sant Joan del Pont de Suert i Vilaller. O pujar a la festa major de Boí, per Sant Joan també. O a principis de juliol, a la festa Major d’Erill la Vall.  I a mitjans de juliol podeu anar a la Festa Major de Taüll. I encara, a finals de juliol la Festa Major de Llesp i de Barruera. No us preocupeu. Si voleu passar uns dies a l’estiu en aquestes terres beneïdes pels Déus, podeu trobar lloc on dormir i menjar  a  la Vall de Boi fàcilment. Contra el que podríeu pensar, no és cap problema. Hi ha molts hotels, cases rurals, càmpings i restaurants molt bons, i tots molts familiars. A Vilaller podeu dinar a la Fonda Mas. A nosaltres en agrada allotjar-nos en establiments familiars de primera, com ara el Farré d’Avall, molt recomanable, o Casa Peiró, també familiar i molt bonic. A l’Hostal la Plaça, a Erill la Vall, estareu molt bé, com també us agradarà l’Hostal Pey a Boí mateix. Son llocs on hem dormit i menjat bé, casolà.  A Taüll teniu diverses cases rurals molt maques, i tot un complexe d’hotels a la vostra disposició: l’estació d’esquí Boí-Taüll. Com a apartaments rurals Ca de Martí és fantàstic. A Pont de Suert hi ha l’hotel Mestre, senzillet. No us perdeu les falles a l’Alta Ribaçorça!.

San Juan, junio, solsticio, tiempo de hogueras. De hogueras que se hacen a todos nuestros pueblos, villas y ciudades. Pero lo cierto es que, cuanto más al norte, más se hacen. Más tradición. Y cuanto más en montaña, más hay. El paroxismo total del fuego tiene lugar en el Pirineo. Ya hemos hablado en este blog de las fallas en Isil, reconocidas mundialmente. Pero todos los valles de la cordillera Pirenaica veneran la noche de San Juan, la noche mágica, y se llenan de fuego. Hoy queremos hablaros de la comarca de la Alta Ribagorça, en concreto del Valle de Boí. Allí tienen lugar, desde mediados de junio hasta bien entrado julio, unas antiquísimas bajadas de Fallas. Imaginamos que se trata de un ritual de culto al fuego, de culto al verano, al solsticio. El ritual es siempre el mismo, año tras año. Los jóvenes, y ahora también los niños, suben a una montaña que domine el pueblo. Allí se enciende una gran hoguera donde se prenden las antorchas, o fallas, troncos de árbol, leños, o ramas. Una vez el fuego está vivo, se cargan las fallas en la espalda y las bajan hasta el pueblo. Allí se enciende otra hoguera. La gente baila, canta, ríe, y se enamora. Viven la noche de San Juan, única, irrepetible. A veces el fuego, llevado por las antorchas, se extiende por las calles de la villa, corre por las casas, llena de luz la noche. Como una bendición pagana. Si nunca habeis visto una bajada de Fallas, no podeis dejar de subir hasta la Vall de Boí para vivirla en directo. Los pueblos que suelen bajar fallas son: Durro, en el valle mismo, Senet, ya cerca del túnel de Vielha, Barruera y Boí, la capital, Pont de Suert, Vilaller, en mitad de la Alta Ribagorça. Casós, Erill la Vall y Taüll, con su románico maravilloso, y Llesp. Elijan el pueblo, el fin de semana y suban a disfrutar de las verbenas falleras del verano. En muchos lugares la bajada de las fallas va ligada a fiestas mayores, sobre todo en julio. En otros, a la mismísima verbena de San Juan. Dormir y comer en el Valle de Boi no es ningún problema. Este paraíso montañoso tiene hoteles, casas rurales y restaurantes muy buenos, muchos familiares. También tenéis los del complejo de esquí Boí-Taüll. Nosotros dormimos en el hotel Pey: habitaciones familiares y comida de toda la vida.