Les Falles de l’Alta Ribagorça


De nou arriba un Sant Joan, a finals de juny, el solstici d’estiu, en cap de setmana, arriba el temps de les fogueres. Us volem proposar un viatge familiar, aquest dissabte 17 de juny, a Durró, a la Vall de Boí, magnífica. O aprofitant la setmana de Sant Joan, que aquest any és dissabte, o qualsevol altre cap de setmana de juliol, per anar a gaudir de les falles i les fogueres del Pirineu. Ha estat declarada a París com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO. Podeu anar, per exemple, a la comarca de l’Alta Ribagorça on, a l’esplèndida Vall de Boí, tenen falles des de mitjans de juny fins ben entrat el juliol. Unes boniques i antiquíssimes baixades de Falles. Un ritual antic, ancestral, de culte al foc, a la vida que reneix, a l’estiu. Els joves, i ara també els infants, pugen dalt la muntanya, encenen grans fogueres i carreguen les falles, troncs d’arbre, com torxes, a l’esquena i les baixen fins al poble. Amb elles s’encén a baix una altra foguera. La gent hi balla al voltant, canta, riu, i s’enamora en aquesta nit de Sant Joan, màgica, renovadora, vital, única, irrepetible. És un crit de la terra, des de la nit dels temps, una benedicció pagana que omple de llum i joia els cors. Arribeu-vos aquest diumenge proper, o per Sant Joan a la Vall de Boí per viure-les en directe. Escolliu el poble, el cap de setmana i pugeu a disfrutar-les. Durro, com ja us hem dit, les fa aquest proper dissabte 17 de juny de 2017. El poble de Boí, ho fa el 23 de juny, per la verbena, com Casós, Pont de Suert i Vilaller. El 24 de juny, Sant Joan ho fa Senet. L’1 de juliol serà a Barruera, el 7 de juliol de 2017 a Erill la Vall, el 14 de juliol, el poblet de Taüll, i tancarà Llesp el 22 de juliol. No us preocupeu. Si voleu passar uns dies a l’estiu en aquestes terres beneïdes pels Déus, podeu trobar lloc on dormir i menjar  a  la Vall de Boi fàcilment. Contra el que podríeu pensar, no és cap problema. Hi ha molts hotels, cases rurals, càmpings i restaurants molt bons, i tots molts familiars. A Vilaller podeu dinar a la Fonda Mas. A nosaltres en agrada allotjar-nos en establiments familiars de primera, com ara el Farré d’Avall, molt recomanable, o Casa Peiró, també familiar i molt bonic. A l’Hostal la Plaça, a Erill la Vall, estareu molt bé, com també us agradarà l’Hostal Pey a Boí mateix. Son llocs on hem dormit i menjat bé, casolà.  A Taüll teniu diverses cases rurals molt maques, i tot un complexe d’hotels a la vostra disposició: l’estació d’esquí Boí-Taüll. Com a apartaments rurals Ca de Martí és fantàstic. A Pont de Suert hi ha l’hotel Mestre, senzillet. No us perdeu les falles a l’Alta Ribaçorça!.

San Juan, junio, solsticio, tiempo de hogueras. De hogueras que se hacen a todos nuestros pueblos, villas y ciudades. Pero lo cierto es que, cuanto más al norte, más se hacen. Más tradición. Y cuanto más en montaña, más hay. El paroxismo total del fuego tiene lugar en el Pirineo. Ya hemos hablado en este blog de las fallas en Isil, reconocidas mundialmente. Pero todos los valles de la cordillera Pirenaica veneran la noche de San Juan, la noche mágica, y se llenan de fuego. Hoy queremos hablaros de la comarca de la Alta Ribagorça, en concreto del Valle de Boí. Allí tienen lugar, desde mediados de junio hasta bien entrado julio, unas antiquísimas bajadas de Fallas. Imaginamos que se trata de un ritual de culto al fuego, de culto al verano, al solsticio. El ritual es siempre el mismo, año tras año. Los jóvenes, y ahora también los niños, suben a una montaña que domine el pueblo. Allí se enciende una gran hoguera donde se prenden las antorchas, o fallas, troncos de árbol, leños, o ramas. Una vez el fuego está vivo, se cargan las fallas en la espalda y las bajan hasta el pueblo. Allí se enciende otra hoguera. La gente baila, canta, ríe, y se enamora. Viven la noche de San Juan, única, irrepetible. A veces el fuego, llevado por las antorchas, se extiende por las calles de la villa, corre por las casas, llena de luz la noche. Como una bendición pagana. Si nunca habeis visto una bajada de Fallas, no podeis dejar de subir hasta la Vall de Boí para vivirla en directo. Los pueblos que suelen bajar fallas son: Durro, en el valle mismo, Senet, ya cerca del túnel de Vielha, Barruera y Boí, la capital, Pont de Suert, Vilaller, en mitad de la Alta Ribagorça. Casós, Erill la Vall y Taüll, con su románico maravilloso, y Llesp. Elijan el pueblo, el fin de semana y suban a disfrutar de las verbenas falleras del verano. En muchos lugares la bajada de las fallas va ligada a fiestas mayores, sobre todo en julio. En otros, a la mismísima verbena de San Juan. Dormir y comer en el Valle de Boi no es ningún problema. Este paraíso montañoso tiene hoteles, casas rurales y restaurantes muy buenos, muchos familiares. También tenéis los del complejo de esquí Boí-Taüll. Nosotros dormimos en el hotel Pey: habitaciones familiares y comida de toda la vida.

Festa del glaç a Lliçà


glac

El proper cap de setmana 22 i 23 d’octubre hi ha la Festa del Glaç a Lliçà de Vall, un petit poble del Vallès. Serà el dissabte a la tarda i diumenge tot el dia. Podeu consultar el programa d’actes clicant l’enllaç: Festa del Glaç de Lliçà on trobareu tota la proposta d’activitats sobre els pous de glaç de Can Gurri, objectiu de l’homenatge i la festa. El cultiu del glaç va ser una activitat molt important en aquestes terres, i els pous de glaç de Can Gurri son un exemple d’arqueologia industrial molt ben conservats. Lliçà de Vall era, als segles XVII i XVIII, un gran proveidor de glaç, i aquestes construccions fetes als boscos, on s’hi acumalava la neu i es feia gel, servien per abastir-se del glaç que es necessitava per conservar els aliments. A més hi haurà moltes activitats per tota la família, divertides i educatives, més i millor del què podríeu pensar en un primer moment. Tallers, rutes, música, teatre, focs i xerrades ens endinsaran en el món dels pous de glaç i ens faran entendre millor la vida quotidiana del passat. Arribareu a Lliçà de Vall fàcilment per la C-155, carretera que va de Granollers a Sabadell, o bé per la carretera C-17 de Barcelona a Puigcerdà, sortida Lliçà de Vall, on enllaçareu amb l’anterior. O per l’autopista AP-7 de Barcelona a Girona i França, deixant-la a les sortides 14 o 15. En agafar la C-155 esteu atents a la senyalització. Trobareu dos aparcaments preparats. Pel que fa al dinar o sopar, a la mateixa fira us faran propostes solidàries per quedar-vos allà, en benefici de diferents causes i ONG. També teniu bons llocs per menjar al poble o als voltants, com ara La Pagesa, restaurant d’un polígon industrial, situat a la C-155 mateix, a la carretera de Sabadell a Granollers, al Km 10.5. Encarregueu al telèfon 938438052. La Bona Taula és un restaurant de menú, molt correcte. Està a l’Avinguda Montserrat, 36. Telèfon: 938439927. Els Àngels no està malament. A la C-155 també, carretera Sabadell a Granollers, al km 13.300. Telèfon: 938439195. Lliçà de Vall no està lluny de Barcelona, una mitja hora llarga, tres quarts, i us agradarà!. 

La fiesta del hielo en Lliça de Vall es una buena oportunidad para pasar un buen rato en família, con actividades muy interesantes.

Falles a la Vall de Boí (II)


falles_2016

Us volem recordar que aquest divendres 15 de juliol de 2106 hi ha al bonic poblet de Taüll, a la Vall de Boí, una baixada de falles declarada a París com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO. La comarca de l’Alta Ribagorça, a l’esplèndida Vall de Boí, fa falles des de mitjans de juny fins ben entrat el juliol. Unes boniques i antiquíssimes baixades de Falles. Un ritual antic, ancestral, de culte al foc, a la vida que reneix, a l’estiu. Els joves, i ara també els infants, pugen dalt la muntanya, encenen grans fogueres i carreguen les falles, troncs d’arbre, com torxes, a l’esquena i les baixen fins al poble. Amb elles s’encén a baix una altra foguera. La gent hi balla al voltant, canta, riu, i s’enamora en aquesta nit màgica, renovadora, vital, única, irrepetible. És un crit de la terra, des de la nit dels temps, una benedicció pagana que omple de llum i joia els cors. Arribeu-vos aquest divendres 15 a Taüll, és festa major!, o el dissabte 23 a Llesp, per viure-les en directe. Escolliu el poble, el cap de setmana i pugeu a disfrutar-les. I l’endemà, aprofiteu per voltar per la natura meravellosa del Pirineu. Per veure les esglésies romàniques, declarades Patrimoni Mundial de la Humanitat: Taüll, Boí, Erill la Vall… Agafeu un jeep i arribeu-vos fins el Parc Nacional d’Aigüestortes. Si voleu passar uns dies a l’estiu en aquestes terres beneïdes pels Déus, podeu trobar lloc on dormir i menjar  a  la Vall de Boi fàcilment. Contra el que podríeu pensar, no és cap problema. Hi ha molts hotels, cases rurals, càmpings i restaurants molt bons, i tots molts familiars. A Vilaller podeu dinar a la Fonda Mas. A nosaltres en agrada allotjar-nos en establiments familiars de primera, com ara el Farré d’Avall, molt recomanable, o Casa Peiró, també familiar i molt bonic. A l’Hostal la Plaça, a Erill la Vall, estareu molt bé, com també us agradarà l’Hostal Pey a Boí mateix. Son llocs on hem dormit i menjat bé, casolà.  A Taüll teniu diverses cases rurals molt maques, i tot un complexe d’hotels a la vostra disposició: l’estació d’esquí Boí-Taüll. Com a apartaments rurals Ca de Martí és fantàstic. A Pont de Suert hi ha l’hotel Mestre, senzillet. No us perdeu les falles a l’Alta Ribaçorça!.

San Juan, junio, solsticio, tiempo de hogueras. De hogueras que se hacen a todos nuestros pueblos, villas y ciudades. Pero lo cierto es que, cuanto más al norte, más se hacen. Más tradición. Y cuanto más en montaña, más hay. El paroxismo total del fuego tiene lugar en el Pirineo. Ya hemos hablado en este blog de las fallas en Isil, reconocidas mundialmente. Pero todos los valles de la cordillera Pirenaica veneran la noche de San Juan, la noche mágica, y se llenan de fuego. Hoy queremos hablaros de la comarca de la Alta Ribagorça, en concreto del Valle de Boí. Allí tienen lugar, desde mediados de junio hasta bien entrado julio, unas antiquísimas bajadas de Fallas. Imaginamos que se trata de un ritual de culto al fuego, de culto al verano, al solsticio. El ritual es siempre el mismo, año tras año. Los jóvenes, y ahora también los niños, suben a una montaña que domine el pueblo. Allí se enciende una gran hoguera donde se prenden las antorchas, o fallas, troncos de árbol, leños, o ramas. Una vez el fuego está vivo, se cargan las fallas en la espalda y las bajan hasta el pueblo. Allí se enciende otra hoguera. La gente baila, canta, ríe, y se enamora. Viven la noche de San Juan, única, irrepetible. A veces el fuego, llevado por las antorchas, se extiende por las calles de la villa, corre por las casas, llena de luz la noche. Como una bendición pagana. Si nunca habeis visto una bajada de Fallas, no podeis dejar de subir hasta la Vall de Boí para vivirla en directo. Los pueblos que suelen bajar fallas son: Durro, en el valle mismo, Senet, ya cerca del túnel de Vielha, Barruera y Boí, la capital, Pont de Suert, Vilaller, en mitad de la Alta Ribagorça. Casós, Erill la Vall y Taüll, con su románico maravilloso, y Llesp. Elijan el pueblo, el fin de semana y suban a disfrutar de las verbenas falleras del verano. En muchos lugares la bajada de las fallas va ligada a fiestas mayores, sobre todo en julio. En otros, a la mismísima verbena de San Juan. Dormir y comer en el Valle de Boi no es ningún problema. Este paraíso montañoso tiene hoteles, casas rurales y restaurantes muy buenos, muchos familiares. También tenéis los del complejo de esquí Boí-Taüll. Nosotros dormimos en el hotel Pey: habitaciones familiares y comida de toda la vida.

Falles a la Vall de Boí


falles_2016

De nou arriba un Sant Joan, a finals de juny, el solstici d’estiu, en cap de setmana, arriba el temps de les fogueres. Us volem proposar un viatge familiar, aquest diumenge 19 de juny a Durró, a la Vall de Boí, magnífica. O aprofitant la setmana de Sant Joan, que aquest any és pont perquè és divendres, o qualsevol altre cap de setmana de juliol, per anar a gaudir de les falles i les fogueres del Pirineu. A més la festa de les falles, que se celebra en 63 pobles dels Pirineus i Pre-Pirineus, 34 del sud de França, 17 a Catalunya, 9 d’Aragó i 3 d’Andorra ha estat declarada a París com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO. Per exemple, a la comarca de l’Alta Ribagorça, a l’esplèndida Vall de Boí, tenen falles des de mitjans de juny fins ben entrat el juliol. Unes boniques i antiquíssimes baixades de Falles. Un ritual antic, ancestral, de culte al foc, a la vida que reneix, a l’estiu. Els joves, i ara també els infants, pugen dalt la muntanya, encenen grans fogueres i carreguen les falles, troncs d’arbre, com torxes, a l’esquena i les baixen fins al poble. Amb elles s’encén a baix una altra foguera. La gent hi balla al voltant, canta, riu, i s’enamora en aquesta nit de Sant Joan, màgica, renovadora, vital, única, irrepetible. És un crit de la terra, des de la nit dels temps, una benedicció pagana que omple de llum i joia els cors. Arribeu-vos aquest diumenge proper, o per Sant Joan a la Vall de Boí per viure-les en directe. Escolliu el poble, el cap de setmana i pugeu a disfrutar-les. Durro, com ja us hem dit, les fa aquest proper diumenge 19 de juny de 2016. El poble de Boí, el divendres 24 de juny. Barruera el diumenge 3 de juliol. Erill el dissabte 9 de juliol i Taull, el dissabte 16 de juliol. I l’endemà, aprofiteu per voltar per la natura meravellosa del Pirineu. Per veure les esglésies romàniques, declarades Patrimoni Mundial de la Humanitat: Taüll, Boí, Erill la Vall… Agafeu un jeep i arribeu-vos fins el Parc Nacional d’Aigüestortes. També podeu podeu anar a les revetlles de Sant Joan del Pont de Suert i Vilaller. O pujar a la festa major de Boí, per Sant Joan també. O a principis de juliol, a la festa Major d’Erill la Vall.  I a mitjans de juliol podeu anar a la Festa Major de Taüll. I encara, a finals de juliol la Festa Major de Llesp i de Barruera. No us preocupeu. Si voleu passar uns dies a l’estiu en aquestes terres beneïdes pels Déus, podeu trobar lloc on dormir i menjar  a  la Vall de Boi fàcilment. Contra el que podríeu pensar, no és cap problema. Hi ha molts hotels, cases rurals, càmpings i restaurants molt bons, i tots molts familiars. A Vilaller podeu dinar a la Fonda Mas. A nosaltres en agrada allotjar-nos en establiments familiars de primera, com ara el Farré d’Avall, molt recomanable, o Casa Peiró, també familiar i molt bonic. A l’Hostal la Plaça, a Erill la Vall, estareu molt bé, com també us agradarà l’Hostal Pey a Boí mateix. Son llocs on hem dormit i menjat bé, casolà.  A Taüll teniu diverses cases rurals molt maques, i tot un complexe d’hotels a la vostra disposició: l’estació d’esquí Boí-Taüll. Com a apartaments rurals Ca de Martí és fantàstic. A Pont de Suert hi ha l’hotel Mestre, senzillet. No us perdeu les falles a l’Alta Ribaçorça!.

San Juan, junio, solsticio, tiempo de hogueras. De hogueras que se hacen a todos nuestros pueblos, villas y ciudades. Pero lo cierto es que, cuanto más al norte, más se hacen. Más tradición. Y cuanto más en montaña, más hay. El paroxismo total del fuego tiene lugar en el Pirineo. Ya hemos hablado en este blog de las fallas en Isil, reconocidas mundialmente. Pero todos los valles de la cordillera Pirenaica veneran la noche de San Juan, la noche mágica, y se llenan de fuego. Hoy queremos hablaros de la comarca de la Alta Ribagorça, en concreto del Valle de Boí. Allí tienen lugar, desde mediados de junio hasta bien entrado julio, unas antiquísimas bajadas de Fallas. Imaginamos que se trata de un ritual de culto al fuego, de culto al verano, al solsticio. El ritual es siempre el mismo, año tras año. Los jóvenes, y ahora también los niños, suben a una montaña que domine el pueblo. Allí se enciende una gran hoguera donde se prenden las antorchas, o fallas, troncos de árbol, leños, o ramas. Una vez el fuego está vivo, se cargan las fallas en la espalda y las bajan hasta el pueblo. Allí se enciende otra hoguera. La gente baila, canta, ríe, y se enamora. Viven la noche de San Juan, única, irrepetible. A veces el fuego, llevado por las antorchas, se extiende por las calles de la villa, corre por las casas, llena de luz la noche. Como una bendición pagana. Si nunca habeis visto una bajada de Fallas, no podeis dejar de subir hasta la Vall de Boí para vivirla en directo. Los pueblos que suelen bajar fallas son: Durro, en el valle mismo, Senet, ya cerca del túnel de Vielha, Barruera y Boí, la capital, Pont de Suert, Vilaller, en mitad de la Alta Ribagorça. Casós, Erill la Vall y Taüll, con su románico maravilloso, y Llesp. Elijan el pueblo, el fin de semana y suban a disfrutar de las verbenas falleras del verano. En muchos lugares la bajada de las fallas va ligada a fiestas mayores, sobre todo en julio. En otros, a la mismísima verbena de San Juan. Dormir y comer en el Valle de Boi no es ningún problema. Este paraíso montañoso tiene hoteles, casas rurales y restaurantes muy buenos, muchos familiares. También tenéis los del complejo de esquí Boí-Taüll. Nosotros dormimos en el hotel Pey: habitaciones familiares y comida de toda la vida.

Agullana


agullana

Agullana és un petit poblet situat molt a tocar de la frontera francesa, molt a prop de La Jonquera, dins de la plana, però ja tenint com a teló de fons la bellíssima serralada pirinenca. El poble és molt rural, coquetó. S’agrupa al voltant de la seva església parroquial, un temple espectacular, romànic. A més de l’església, que val una parada camí de França, per exemple, als afores del poble hi ha moltíssims megàlits, i una necròpolis de l’edat dels metalls, les restes de la qual es poden visitar a la sala d’exposicions permanent de la necròpolis de Can Bech de Baix. Per visites concertades cal trucar a l’Ajuntament d’Agullana, al telèfon 972 535 206. Rondant pels boscos i camps de la vila trobareu menhirs, dolmens i altres construccions prehistòriques, com ara els que anomenen la Barraca del Lladre i la Llosa de la Jaça d’en Torrent, que son dolmens, i un parell de menhirs: la Pedra Dreta, o Roc del Frare, i el Menhir dels Palaus. A Agullana s’hi arriba per l’autopista A-7 fins la sortida de Figueres, anant després per l’antiga N-II, o sortint directament a La Jonquera. Un tram de només 3 km de la carretera G-500 uneix l’entrada sud de La Jonquera, anant per la N-II, des del lloc anomenat Can Quartos, en mig d’un immens polígon industrial, amb Agullana. També possible accedir-hi des de Figueres per la GI-502, cap a Darnius i, abans d’arribar a aquesta localitat, girar a la dreta per la GI-504 fins Agullana. L’obertura d’una nova carretera travessant el Pirineu i la frontera francesa ha fet possible la comunicació directa amb el Vallespir a través del coll de Manrella, lloc per on van exiliar-se moltíssims republicans, el President Companys entre ells. Es bonic fer aquesta ruta, d’Agullana a La Vajol i d’allà a Les Illes i Ceret, a França. Una ruta molt emotiva. Podeu passar el cap de setmana al poble llogant un dels apartaments anomenats del Suro, n’hi molt per allà, malgrat el terrorífic incendi de l’estiu del 2012, i es poden llogar durant tot l’any. N’hi ha d’una sola habitació i amb dues habitacions. Si us hi quedeu podreu gaudir de la natura, fent la ruta de les capelles romàniques, a peu o en bici, o la ruta dels dòlmens, o la  dels castells… Podeu trucar al telèfon: 972 53 51 78, visitar la seva web: http://www.elsuro.com, o escrure’l: elsuro@elsuro.com. Si us agrada més llogar una casa rural, al poble hi ha Can Palau, una antiga masia del segle XVII, voltada de bosc. Podeu informar-vos al telèfon: 972 53 52 57, o a la seva adreça http://www.canpalau.com, o via mail: info@canpalau.com. També disposeu d’una fonda, casolana, de les d’abans, “La Font d’Avall” amb habitacions senzilles però acollidores i un bon restaurant, que hem provat.  Informació al telèfon: 972 53 52 35, a internet:  restaurant la font d’avall, o per correu: info@restaurantlafontdavall.com. També podeu dinar al bar Pinyareda, al final del carrer Pinyareda, 11, telèfon: 972 53 55 08. Si us decidiu a passar el cap de setmana podeu visitar Maçanet de Cabrenys, i dormir al magnífic Hotel Els Caçadors, on menjareu també molt bé. o també a La Quadra, un altre hostal de la zona, amb restaurant també. Podeu pujar cap a Tapis, on hi ha un altre restaurant molt recomanable, mític a la comarca, i arribar-vos fins el poble francés català de Coustouges, (Costoja) amb una bonica església romànica. També podeu baixar a Darrnius, i d’allà a Albanyà. per veure l’església de Sant Pere, romànica, ben conservada, i el que queda de la muralla d’aquest petit poblet de l’Alt Empordà, i si seguiu la carretera GI-511, des del nord de Figueres, passareu per Sant Llorenç de la Muga, un altre poble preciós que mereix una visita detinguda. No deixeu de fer una agradable passejada familiar per les pistes que porten a l’Albera des d’Albanyà, sobretot les que van riu amunt, i que s’endinsen al majestuòs Parc Natural del Bassegoda. Per dinar i dormir al poble l’opció més habitual i correcta és el magnífic i molt familiar càmping Bassegoda Park. Un clàssic a la zona. Amb un bon restaurant, piscina, bungalows climatitzats i una natura desbordant. També interessant el restaurant Samuga, a Sant Llorenç. Ens encanta també el bonic Santuari de la Salut, amb molt bona cuina i habitacions senzilles però molt decents. Recomanable. També molt recomanable La Fornal, a Terrades, o el luxòs Torre Laurentii a Sant Llorenç. El Trull d’en Francesc a Boadella és una aposta segura.  A Figueres teniu també tota mena de serveis per visitar la zona. Si us decidiu per aquesta ciutat us recomanem la comoditat i la cuina de l’Hotel Duran. Agullana us espera per passar un bon cap de setmana a l’Empordà!.

En Agullana, una bella población del Ampurdán, cercana a Francia y a La Junquera, tienen un templo romànico guapísimo, que puede ser una excusa perfecta para una parada camino de Francia. O bién para descubrir la zona, llena de monumentos megalíticos, o pasar a Francia por los pasos del exilio. No dudeis en llegar hasta Agullana para visitar los rincones llenos de iglesias románicas y dólmenes prehistóricos y dejarse llevar por el dulce descanso. Buenos hoteles y restaurantes en el mismo pueblo y en los alrededores.

La Jonquera


la-jonquera

La vila de La Jonquera, just a la ratlla divisòria entre Espanya i França, és per molta gent només això: un poble gran de frontera, ple de camions, de brogit i poc atractiu. I potser teniu raó, però avui us donarem algunes pistes que potser us faran canviar una mica l’opinió sobre la vila, i us farem veure que pot ser un bon lloc per fer una parada abans de passar la ratlla, per dinar-hi o per descansar. Això sense esmentar que a La Jonquera hi ha el Museu Memorial de l’Exili (el MUME), un espai que ofereix un centre d’interpretació sobre l’exili i els exiliats de la Guerra Civil Espanyola, 1936-1939. La seva exposició permanent mostra el camí i les peripècies vitals dels milers d’homes, dones i nens exiliats. A més, La Jonquera és una bona base d’excursions si penseu anar a la platja, a Colera, a Portbou, a Garbet, a Roses, a Llança, Port de la Selva o Cadaqués, i ho trobeu tot ple, i tot molt car. O bé el punt de sortida ideal per pujar a veure el castell de Requesens, o els poblets d’Espolla, Rabós, amb el seu monestir de Sant Quirze de Colera, o fins i tot Perelada, vila medieval preciosa. Les restes del castell dels Requesens, dalt d’un turó en ple bosc, son accessibles en cotxe sense problemes, i també podeu anar en cotxe fins els estanys i fins a Cantallops, creuant els bellíssims paratges de la serra de l’Albera, que és un Parc Natural molt desconegut. Dins el terme també hi ha un piló de megàlits prehistòrics, i restes de la Via Augusta romana. O potser podeu parar-hi quan aneu cap a Darnius, Maçanet de Cabrenys o La Vajol, cercant els boscos encantats, o pareu-vos-hi quan passeu camí de França, de Perpinyà, de Colliure o de París. A la Jonquera hi arribareu fàcilment per la Nacional II o per l’autopista AP-7, sortida 2. No us pareu en cap centre comercial, ni en cap àrea de serveis, i aneu directes cap al centre de la població, un gran carrer major, fins i tot bonic, on no podreu aparcar. Però tranquils, al costat del bucòlic riu Llobregat, ben indicat, hi ha molt de lloc. Per dinar i dormir per aquesta zona no tindreu problemes. L’oferta és variada. Des d’hostals tradicionals com la Font del Pla, casolà i senzill, fins a propostes tan luxoses i engrescadores com Can Xiquet, a Cantallops. En mig teniu propostes de tota la vida, com Can Tomas, també a Cantallops, o bones adreces dins La Jonquera mateix, com ara el Café d’Avall, el nostre darrer descobriment, un lloc senzill però amb una bona carta i un menú sense competència, per un preu ridícul!. O el restaurant Miquel, de tota la vida, un clàssic. Molt recomanable. Bona visita a La Jonquera!.

En la villa de La Jonquera, en la raya divisoria entre España y Francia, está el Museo Memorial del Exilio (el MUME). Situado en un moderno edificio, ofrece un espacio de interpretación sobre el exilio y los exiliados de la Guerra Civil Española, 1936-1939. Su exposición permanente muestra el camino y las peripecias vitales de los miles de hombres, mujeres y niños exiliados. Como muchos sufrieron luchando por la libertad, durante la segunda guerra mundial, dentro de las filas de la resistencia francesa, como otros sufrieron los campos de exterminio nazis. Como otros retornaron a España, donde también sufrieron persecución, cárcel, o el silencio, en un largo exilio en el interior del país. Como otros tuvieron que cruzar el Atlántico para buscar asilo en América. Todos pero compartieron el exilio. No es casual que el Museo se haya instalado en La Jonquera, una villa que ha sufrido la raya fronteriza como ninguna, que ha visto pasar gente hacia aquí y hacia allá, que está pagando en su fisonomía las cargas pesadas y las servidumbres de las aduanas, camiones, carreteras, talleres, gasolineras, parkings, bares de copas, prostíbulos, edificios oficiales, burocracia y papeleo. La Jonquera se merecía un equipamiento como éste, que las familias lo visiten, de paso, cuando van a la playa, hacia Colera, Portbou, a Garbet, Roses, Llança, Port de la Selva o Cadaqués. Cuando van a ver el castillo de Requesens, o los pueblos de Espolla, Rabós, con su monasterio de Sant Quirze de Colera, o Perelada, villa medieval preciosa. O quizás pararán allí cuando suban hacia Darnius, Maçanet de Cabrenys o La Vajol, buscando los bosques encantados, o cuando pasen camino de Francia, de Perpiñán, de Colliure o de París. El MUME tiene una exposición permanente muy interesante y organiza de temporales, muy a menudo. Precios ajustados, gratuito para los niños, y horarios factibles, cerrado los lunes. Se llega fácilmente por la Nacional II o por la autopista AP-7, salida 2, yendo hacia el centro de La Jonquera, donde está situado el museo, en la Calle Mayor, 47. Aunque el sector del pueblo junto a la carretera no es el más bonito del mundo, la villa tiene atractivos turísticos aparte del Museo, que pueden aprovechar para llenar el día y la visita. Así se puede caminar hasta los restos del castillo de los Rocabertí, sobre una colina. O ir en coche hacia los estanques y Cantallops, por bellísimos parajes de la sierra de la Albera, Parque Natural, hasta otro castillo magnífico, el de Requesens, una maravilla. ¡Lástima del paisaje quemado por el fuego!. Dentro del término también hay un montón de megalitos prehistóricos, y restos de la Vía Augusta romana. Para comer y dormir por esta zona no tendrán problemas. La oferta es muy variada. Desde hostales tradicionales como la Font del Plan, casero y sencillo, hasta propuestas tan lujosas y estimulantes como Can Xiquet, en Cantallops. En medio tenéis propuestas de toda la vida, como Can Tomas, también en Cantallops, o los grandes buffets libres para camioneros, donde la cantidad supera todas las previsiones.

Falles a LLesp


falles2015

A la comarca de l’Alta Ribagorça, a l’esplèndida Vall de Boí. Allà tenen lloc, des de mitjans de juny fins ben entrat el juliol, unes antiquíssimes baixades de Falles. Un ritual antic, ancestral, de culte al foc, a la vida que reneix, a l’estiu. Els joves, i ara també els infants, pugen dalt la muntanya, encenen grans fogueres i carreguen les falles, troncs d’arbre, com torxes, a l’esquena i les baixen fins al poble. Amb elles s’encen a baix una altra foguera. La gent hi balla al voltant, canta, riu, i s’enamora en aquesta nit de Sant Joan, màgica, renovadora, vital, única, irrepetible. És un crit de la terra, des de la nit dels temps, una benedicció pagana que omple de llum i joia els cors. Només en queda una de possibilitat de veure-les!. Arribeu-vos a la Vall de Boí per viure-les en directe. Serà a Llesp el dia 25 de juliol. Sempre a la nit, ben fosc, sobre les 10 els petits i a les 11 els grans. I l’endemà, aprofiteu per voltar per la natura maravellosa del Pirineu. Per veure les esglésies romàniques, declarades Patrimoni Mundial de la Humanitat: Taüll, Boí, Erill la Vall… Agafeu un jeep i arribeu-vos fins el Parc Nacional d’Aigüestortes. També podeu podeu anar a les revetlles de Sant Joan del Pont de Suert i Vilaller. O pujar a la festa major de Boí, per Sant Joan també. O a principis de juliol, a la festa Major d’Erill la Vall.  I a mitjans de juliol podeu anar a la Festa Major de Taüll. I encara, a finals de juliol la Festa Major de Llesp i de Barruera. No us preocupeu. Si voleu passar uns dies a l’estiu en aquestes terres beneïdes pels Déus, podeu trobar lloc on dormir i menjar  a  la Vall de Boi fàcilment. Contra el que podríeu pensar, no és cap problema. Hi ha molts hotels, cases rurals, càmpings i restaurants molt bons, i tots molts familiars. A Vilaller podeu dinar a la Fonda Mas. A nosaltres en agrada allotjar-nos en establiments familiars de primera, com ara el Farré d’Avall, molt recomanable, o Casa Peiró, també familiar i molt bonic. A l’Hostal la Plaça, a Erill la Vall, estareu molt bé, com també us agradarà l’Hostal Pey a Boí mateix. Son llocs on hem dormit i menjat bé, casolà.  A Taüll teniu diverses cases rurals molt maques, i tot un complexe d’hotels a la vostra disposició: l’estació d’esquí Boí-Taüll. Com a apartaments rurals Ca de Martí és fantàstic. A Pont de Suert hi ha l’hotel Mestre, senzillet. No us perdeu les falles a l’Alta Ribaçorça!.

San Juan, junio, solsticio, tiempo de hogueras. De hogueras que se hacen a todos nuestros pueblos, villas y ciudades. Pero lo cierto es que, cuanto más al norte, más se hacen. Más tradición. Y cuanto más en montaña, más hay. El paroxismo total del fuego tiene lugar en el Pirineo. Ya hemos hablado en este blog de las fallas en Isil, reconocidas mundialmente. Pero todos los valles de la cordillera Pirenaica veneran la noche de San Juan, la noche mágica, y se llenan de fuego. Hoy queremos hablaros de la comarca de la Alta Ribagorça, en concreto del Valle de Boí. Allí tienen lugar, desde mediados de junio hasta bien entrado julio, unas antiquísimas bajadas de Fallas. Imaginamos que se trata de un ritual de culto al fuego, de culto al verano, al solsticio. El ritual es siempre el mismo, año tras año. Los jóvenes, y ahora también los niños, suben a una montaña que domine el pueblo. Allí se enciende una gran hoguera donde se prenden las antorchas, o fallas, troncos de árbol, leños, o ramas. Una vez el fuego está vivo, se cargan las fallas en la espalda y las bajan hasta el pueblo. Allí se enciende otra hoguera. La gente baila, canta, ríe, y se enamora. Viven la noche de San Juan, única, irrepetible. A veces el fuego, llevado por las antorchas, se extiende por las calles de la villa, corre por las casas, llena de luz la noche. Como una bendición pagana. Si nunca habeis visto una bajada de Fallas, no podeis dejar de subir hasta la Vall de Boí para vivirla en directo. Los pueblos que suelen bajar fallas son: Durro, en el valle mismo, Senet, ya cerca del túnel de Vielha, Barruera y Boí, la capital, Pont de Suert, Vilaller, en mitad de la Alta Ribagorça. Casós, Erill la Vall y Taüll, con su románico maravilloso, y Llesp. Elijan el pueblo, el fin de semana y suban a disfrutar de las verbenas falleras del verano. En muchos lugares la bajada de las fallas va ligada a fiestas mayores, sobre todo en julio. En otros, a la mismísima verbena de San Juan. Dormir y comer en el Valle de Boi no es ningún problema. Este paraíso montañoso tiene hoteles, casas rurales y restaurantes muy buenos, muchos familiares. También tenéis los del complejo de esquí Boí-Taüll. Nosotros dormimos en el hotel Pey: habitaciones familiares y comida de toda la vida.