Agullana


agullana

Agullana és un petit poblet situat molt a tocar de la frontera francesa, molt a prop de La Jonquera, dins de la plana, però ja tenint com a teló de fons la bellíssima serralada pirinenca. El poble és molt rural, coquetó. S’agrupa al voltant de la seva església parroquial, un temple espectacular, romànic. A més de l’església, que val una parada camí de França, per exemple, als afores del poble hi ha moltíssims megàlits, i una necròpolis de l’edat dels metalls, les restes de la qual es poden visitar a la sala d’exposicions permanent de la necròpolis de Can Bech de Baix. Per visites concertades cal trucar a l’Ajuntament d’Agullana, al telèfon 972 535 206. Rondant pels boscos i camps de la vila trobareu menhirs, dolmens i altres construccions prehistòriques, com ara els que anomenen la Barraca del Lladre i la Llosa de la Jaça d’en Torrent, que son dolmens, i un parell de menhirs: la Pedra Dreta, o Roc del Frare, i el Menhir dels Palaus. A Agullana s’hi arriba per l’autopista A-7 fins la sortida de Figueres, anant després per l’antiga N-II, o sortint directament a La Jonquera. Un tram de només 3 km de la carretera G-500 uneix l’entrada sud de La Jonquera, anant per la N-II, des del lloc anomenat Can Quartos, en mig d’un immens polígon industrial, amb Agullana. També possible accedir-hi des de Figueres per la GI-502, cap a Darnius i, abans d’arribar a aquesta localitat, girar a la dreta per la GI-504 fins Agullana. L’obertura d’una nova carretera travessant el Pirineu i la frontera francesa ha fet possible la comunicació directa amb el Vallespir a través del coll de Manrella, lloc per on van exiliar-se moltíssims republicans, el President Companys entre ells. Es bonic fer aquesta ruta, d’Agullana a La Vajol i d’allà a Les Illes i Ceret, a França. Una ruta molt emotiva. Podeu passar el cap de setmana al poble llogant un dels apartaments anomenats del Suro, n’hi molt per allà, malgrat el terrorífic incendi de l’estiu del 2012, i es poden llogar durant tot l’any. N’hi ha d’una sola habitació i amb dues habitacions. Si us hi quedeu podreu gaudir de la natura, fent la ruta de les capelles romàniques, a peu o en bici, o la ruta dels dòlmens, o la  dels castells… Podeu trucar al telèfon: 972 53 51 78, visitar la seva web: http://www.elsuro.com, o escrure’l: elsuro@elsuro.com. Si us agrada més llogar una casa rural, al poble hi ha Can Palau, una antiga masia del segle XVII, voltada de bosc. Podeu informar-vos al telèfon: 972 53 52 57, o a la seva adreça http://www.canpalau.com, o via mail: info@canpalau.com. També disposeu d’una fonda, casolana, de les d’abans, “La Font d’Avall” amb habitacions senzilles però acollidores i un bon restaurant, que hem provat.  Informació al telèfon: 972 53 52 35, a internet:  restaurant la font d’avall, o per correu: info@restaurantlafontdavall.com. També podeu dinar al bar Pinyareda, al final del carrer Pinyareda, 11, telèfon: 972 53 55 08. Si us decidiu a passar el cap de setmana podeu visitar Maçanet de Cabrenys, i dormir al magnífic Hotel Els Caçadors, on menjareu també molt bé. o també a La Quadra, un altre hostal de la zona, amb restaurant també. Podeu pujar cap a Tapis, on hi ha un altre restaurant molt recomanable, mític a la comarca, i arribar-vos fins el poble francés català de Coustouges, (Costoja) amb una bonica església romànica. També podeu baixar a Darrnius, i d’allà a Albanyà. per veure l’església de Sant Pere, romànica, ben conservada, i el que queda de la muralla d’aquest petit poblet de l’Alt Empordà, i si seguiu la carretera GI-511, des del nord de Figueres, passareu per Sant Llorenç de la Muga, un altre poble preciós que mereix una visita detinguda. No deixeu de fer una agradable passejada familiar per les pistes que porten a l’Albera des d’Albanyà, sobretot les que van riu amunt, i que s’endinsen al majestuòs Parc Natural del Bassegoda. Per dinar i dormir al poble l’opció més habitual i correcta és el magnífic i molt familiar càmping Bassegoda Park. Un clàssic a la zona. Amb un bon restaurant, piscina, bungalows climatitzats i una natura desbordant. També interessant el restaurant Samuga, a Sant Llorenç. Ens encanta també el bonic Santuari de la Salut, amb molt bona cuina i habitacions senzilles però molt decents. Recomanable. També molt recomanable La Fornal, a Terrades, o el luxòs Torre Laurentii a Sant Llorenç. El Trull d’en Francesc a Boadella és una aposta segura.  A Figueres teniu també tota mena de serveis per visitar la zona. Si us decidiu per aquesta ciutat us recomanem la comoditat i la cuina de l’Hotel Duran. Agullana us espera per passar un bon cap de setmana a l’Empordà!.

En Agullana, una bella población del Ampurdán, cercana a Francia y a La Junquera, tienen un templo romànico guapísimo, que puede ser una excusa perfecta para una parada camino de Francia. O bién para descubrir la zona, llena de monumentos megalíticos, o pasar a Francia por los pasos del exilio. No dudeis en llegar hasta Agullana para visitar los rincones llenos de iglesias románicas y dólmenes prehistóricos y dejarse llevar por el dulce descanso. Buenos hoteles y restaurantes en el mismo pueblo y en los alrededores.

La Jonquera


la-jonquera

La vila de La Jonquera, just a la ratlla divisòria entre Espanya i França, és per molta gent només això: un poble gran de frontera, ple de camions, de brogit i poc atractiu. I potser teniu raó, però avui us donarem algunes pistes que potser us faran canviar una mica l’opinió sobre la vila, i us farem veure que pot ser un bon lloc per fer una parada abans de passar la ratlla, per dinar-hi o per descansar. Això sense esmentar que a La Jonquera hi ha el Museu Memorial de l’Exili (el MUME), un espai que ofereix un centre d’interpretació sobre l’exili i els exiliats de la Guerra Civil Espanyola, 1936-1939. La seva exposició permanent mostra el camí i les peripècies vitals dels milers d’homes, dones i nens exiliats. A més, La Jonquera és una bona base d’excursions si penseu anar a la platja, a Colera, a Portbou, a Garbet, a Roses, a Llança, Port de la Selva o Cadaqués, i ho trobeu tot ple, i tot molt car. O bé el punt de sortida ideal per pujar a veure el castell de Requesens, o els poblets d’Espolla, Rabós, amb el seu monestir de Sant Quirze de Colera, o fins i tot Perelada, vila medieval preciosa. Les restes del castell dels Requesens, dalt d’un turó en ple bosc, son accessibles en cotxe sense problemes, i també podeu anar en cotxe fins els estanys i fins a Cantallops, creuant els bellíssims paratges de la serra de l’Albera, que és un Parc Natural molt desconegut. Dins el terme també hi ha un piló de megàlits prehistòrics, i restes de la Via Augusta romana. O potser podeu parar-hi quan aneu cap a Darnius, Maçanet de Cabrenys o La Vajol, cercant els boscos encantats, o pareu-vos-hi quan passeu camí de França, de Perpinyà, de Colliure o de París. A la Jonquera hi arribareu fàcilment per la Nacional II o per l’autopista AP-7, sortida 2. No us pareu en cap centre comercial, ni en cap àrea de serveis, i aneu directes cap al centre de la població, un gran carrer major, fins i tot bonic, on no podreu aparcar. Però tranquils, al costat del bucòlic riu Llobregat, ben indicat, hi ha molt de lloc. Per dinar i dormir per aquesta zona no tindreu problemes. L’oferta és variada. Des d’hostals tradicionals com la Font del Pla, casolà i senzill, fins a propostes tan luxoses i engrescadores com Can Xiquet, a Cantallops. En mig teniu propostes de tota la vida, com Can Tomas, també a Cantallops, o bones adreces dins La Jonquera mateix, com ara el Café d’Avall, el nostre darrer descobriment, un lloc senzill però amb una bona carta i un menú sense competència, per un preu ridícul!. O el restaurant Miquel, de tota la vida, un clàssic. Molt recomanable. Bona visita a La Jonquera!.

En la villa de La Jonquera, en la raya divisoria entre España y Francia, está el Museo Memorial del Exilio (el MUME). Situado en un moderno edificio, ofrece un espacio de interpretación sobre el exilio y los exiliados de la Guerra Civil Española, 1936-1939. Su exposición permanente muestra el camino y las peripecias vitales de los miles de hombres, mujeres y niños exiliados. Como muchos sufrieron luchando por la libertad, durante la segunda guerra mundial, dentro de las filas de la resistencia francesa, como otros sufrieron los campos de exterminio nazis. Como otros retornaron a España, donde también sufrieron persecución, cárcel, o el silencio, en un largo exilio en el interior del país. Como otros tuvieron que cruzar el Atlántico para buscar asilo en América. Todos pero compartieron el exilio. No es casual que el Museo se haya instalado en La Jonquera, una villa que ha sufrido la raya fronteriza como ninguna, que ha visto pasar gente hacia aquí y hacia allá, que está pagando en su fisonomía las cargas pesadas y las servidumbres de las aduanas, camiones, carreteras, talleres, gasolineras, parkings, bares de copas, prostíbulos, edificios oficiales, burocracia y papeleo. La Jonquera se merecía un equipamiento como éste, que las familias lo visiten, de paso, cuando van a la playa, hacia Colera, Portbou, a Garbet, Roses, Llança, Port de la Selva o Cadaqués. Cuando van a ver el castillo de Requesens, o los pueblos de Espolla, Rabós, con su monasterio de Sant Quirze de Colera, o Perelada, villa medieval preciosa. O quizás pararán allí cuando suban hacia Darnius, Maçanet de Cabrenys o La Vajol, buscando los bosques encantados, o cuando pasen camino de Francia, de Perpiñán, de Colliure o de París. El MUME tiene una exposición permanente muy interesante y organiza de temporales, muy a menudo. Precios ajustados, gratuito para los niños, y horarios factibles, cerrado los lunes. Se llega fácilmente por la Nacional II o por la autopista AP-7, salida 2, yendo hacia el centro de La Jonquera, donde está situado el museo, en la Calle Mayor, 47. Aunque el sector del pueblo junto a la carretera no es el más bonito del mundo, la villa tiene atractivos turísticos aparte del Museo, que pueden aprovechar para llenar el día y la visita. Así se puede caminar hasta los restos del castillo de los Rocabertí, sobre una colina. O ir en coche hacia los estanques y Cantallops, por bellísimos parajes de la sierra de la Albera, Parque Natural, hasta otro castillo magnífico, el de Requesens, una maravilla. ¡Lástima del paisaje quemado por el fuego!. Dentro del término también hay un montón de megalitos prehistóricos, y restos de la Vía Augusta romana. Para comer y dormir por esta zona no tendrán problemas. La oferta es muy variada. Desde hostales tradicionales como la Font del Plan, casero y sencillo, hasta propuestas tan lujosas y estimulantes como Can Xiquet, en Cantallops. En medio tenéis propuestas de toda la vida, como Can Tomas, también en Cantallops, o los grandes buffets libres para camioneros, donde la cantidad supera todas las previsiones.

Vacances a l’Alt Empordà


roses

Una altra bona idea per unes boniques vacances familiars d’estiu seria fer l’estada a la maravellosa vila de Roses, i moure’s per l’Alt Empordà. Nosaltres i la nostra canalla ens ho hem passat molt bé a Roses. Hem gaudit de les seves platges, de la seva infraestructura hotelera de qualitat, dels seus monuments, dels seus paratges, dels entorns, de la vida que te aquesta ciutat mediterrània. I ara ens agradarà desmuntar un seguit de tòpics maniqueus sobre aquesta ciutat. Per exemple que no és apta pel turisme familiar. Fals. A Roses cuiden molt dels nens i nenes, la platja gran és ideal per criatures, de sorra fina, sense perill. Hi ha un munt d’activitats pensades per als més petits de la casa. També se sol dir que el paisatge està molt malmés per les edificacions. I direm: com arreu!. I malgrat tot, la vista de la esplèndida bahia de Roses no te parangó. Mediterrània en estat pur. I també hi ha platges no urbanitzades, com ara les del cap de Creus, pel sector del Norfeu. A tocar teniu els aiguamolls de l’Empordà, una reserva natural plena d’ocells, molt maca per la canalla. Cadaqués, amb el far del Cap de Creus, o Sant Pere de Rodes, monestir romànic impactant… I què dir-vos de la natura, tot en estat verge, quasi salvatge. També podeu sentir que a Roses no hi ha més que sol i platja. Qui diu això no ha visitat la magnífica Ciutadella, perfectament museitzada, amb un poble i un monestir medievals al seu interior, o no ha anat fins el castell de la Trinitat. Finalment dir-vos que Roses és Girona, és Costa Brava, i és Empordà, amb tot el que això suposa: poblets idíl·lics, cales de somni, sabor a mar, a sal… A Roses l’hotel on les famílies podem dormir més còmodes pot ser el Mediterráneo Park, un hotel familiar molt recomanable. Habitacions molt bé, amb una inaudita relació entre qualitat i preu, amb un parc i piscina fabulosos i a dues passes de la platja. El Carmen és un hotelet familiar, molt cuco, amb encant. Un hotel a peu de platja també, davant del mar, amb tots els luxes és el Terraza, un bon hotel. Excepcional situació la de l’Hotel Vistabella, penjat damunt la millor vista del mar de tota la Mediterrània. Preus elevats. Te un bon restaurant, amb una estrella Michelin, preus en consonància, que es diu Els Brancs. Al restaurant de l’Hostal La Cala es menja bé. Tampoc està malament l’Hotel Coral Platja. Per dinar sense estar en un hotel podeu anar al port, on hi ha l’alegre i desenfadat restaurant Bitakora.  Parlarem ara de Castelló d’Empúries una altra bellíssima vila empordanesa, a tocar de Roses. Una ciutat medieval que no us imagineu el bonica que és. Un catedral impressionant, un casc antic bestial. Tot això perquè Castelló fou una capital feudal molt important. Una vila comtal. Però els seus comtes van caure en l’oblit de la història, i la seva capital també. Avui dia, doncs, Castelló és un poble gran i res més. Però entre els seus carrers medievals s’hi amaguen obres d’art que recorden el passat esplendoròs. No us perdeu la seva catedral gòtica o els palaus. A les afores hi trobareu La farinera. És una fàbrica, ara reconvertida en un didàctic museu, el Museu de la Farinera, que cal visitar. Per dormir o menjar a Castelló us recomanem de tot cor la Fonda Canet, tant per a menjar com per a dormir. Un clàssic sense debat ni discussió. L’Hotel Emporium te un bon restaurant, dels millors de la zona, i unes habitacions familiars. Un lloc de tota la vida. Molt coquetó és el restaurant del’Hostal Santa Clara, un altre bon lloc on passar uns dies. Bona teca i habitacions boniques. El Forn Vell és un lloc interessant per dinar. El Butterfly Park està situat a tocar de Castelló d’Empúries, a poca destància d’Empuriabrava, i no lluny de Roses. Es tracta d’un bonic parc de papallones. Les trobareu en un hivernacle de dimensions grans, però modestes pels estàndards europeus, on han volgut imitar una mena de selva tropical, Volen lliurement les papallones i uns quants ocells. Els vostres fills gaudiran amb l’observació dels lepidòpters i sabent més sobre la seva alimentació, reproducció o metamorfosi. La visita pot ser lliure o bé guiada. No marxeu sense visitar el Paratge Natural de l’Albera, anat fins l’església romànica de Sant Quirze de Colera. També podeu visitar el centre de reproducció de les tortugues, una altra fita espectacular en la seva humilitat. També Figueres és una ciutat ideal per arribar-s’hi des des de Roses durant unes vacances familiars. Podeu visitar allà el Museu Dalí, o el Museu del Joguet de Catalunya, on reviureu la vostra infància, i també un poderós castell, el Castell de Sant Ferran la fortificació més gran, de Catalunya, d’Espanya i d’Europa. No lluny de Figueres hi ha el monestir de Vilabertran que està situat a escassos 2 kms. Per dormir, a Figures, ja ho sabeu, som fans de l‘Hotel Duran. Una cuina magnífica, un servei excepcional, digne d’una estrella Michelin. També molt recomanable un altre hotel de tota la vida: l’Hotel Empordà. Interessant  el Plaza Inn, de la cadena internacional, que és una bona referència. En els Hotels Sidorme, n’hi ha un a Figueres, trobareu habitacions boniques i molt bé de preu. En la majoria d’aquests hotels els nens dormen gratis amb els pares. No estaria de més fer una ullada a Cadaqués, que és una maravella, possiblement el poble més bonic de la Costa Brava, de Girona, de Catalunya i de la Mediterrània, també podreu trobar bons llocs on dormir i menjar. Bones vacances a l’Empordà!.

Otra buena idea para pasar un verano de playa muy familiar es llegarse hasta la maravillosa villa de Roses, con sus playas fantásticas, de arena fina, sin peligro. Allí podeis alojaros en el Hotel Mediterráneo Park, un hotel familiar con una piscina fabulosa cerca de la playa. El Carmen és un hotelito familiar, cuco, encantador. Cerca de Rosas podeis visitar Castelló d’Empúries, una ciudad medieval que no os la imaginais con una catedral impresionante. No hay que perderse el Museo de la Farinera. Para dormir o comer allí teneis la Fonda Canet. El Butterfly Park es un parque de mariposas. Y también teneis por allí el centro de reproducción de tortuguas, interesante. Figueres és una ciudad  ideal para unas vacaciones familiares. Podeis visitar el Museo Dalí, o el Museo del Juguee de Catalunya. O el Castillo de San Fernando la fortificación més grande de Catalunya, d’España y de Europa. En Figueras teneis el Hotel Duran.  Cadaqués es una maravilla, posiblemente el pueblo más bonito de la Costa Brava.

La Xuia a Agullana


festa-xuia-agullana-2014

Agullana és un municipi situat a tocar de la frontera francesa, prop de La Jonquera, a la bellíssima serralada pirinenca. En aquest petit poblet del més Alt Empordà hi celebren aquest cap de setmana la festa de la Xuia. Es tracta d’un costum ancestral en que els infants del poble recullen aliments, una recapta de fet, per menjar-se’ls a la tarda. Serà el dissabte 8 de març, a partir de les 10 hores del matí, quan sortirà des de l’escola de la cercavila de la xuia, amb la participació de tots els nens i nenes de la llar d’infants i de l’escola, i de tothom que hi vulgui participar, a cercar els aliments, botifarra, oli, vi, patates, cansalada… per les cases i masos de la contrada. Ho faran acompanyats per la banda de percussió d’els senyors del foc. A la tarda, a partir de les 15 hores, hi haurà la trobada de cuiners i mestres xuiers als baixos de l’Ajuntament. Serà aleshores quan començarà el carnestoltes infantil a la Plaça Major a càrrec de l’Oriol Canals. A les cinc a la mateixa plaça Major, s’inicia el repartiment de la tradicional “Xuia” i s’hi ballen sardanes. A la nit, gran ball de carnestoltes, a la Sala Polivalent, amb el grup Granotes de la Bassa. I, encara, més tard, en Pau de la Gramola farà que la gresca no decaigui. El poble és rural, petit i coquetó. S’agrupa al voltant de la seva església parroquial, un temple espectacular, romànic. Al poble hi ha moltíssims megàlits, i una necròpolis de l’edat dels metalls, les restes de la qual es poden visitar a la sala d’exposicions permanent de la necròpolis de Can Bech de Baix. Per visites concertades cal trucar a l’Ajuntament d’Agullana, al telèfon 972 535 206. Rondant pels boscos i camps de la vila trobareu menhirs, dolmens i altres construccions prehistòriques, com ara els que anomenen la Barraca del Lladre i la Llosa de la Jaça d’en Torrent, que son dolmens, i un parell de menhirs: la Pedra Dreta, o Roc del Frare, i el Menhir dels Palaus. A Agullana s’hi arriba per l’autopista A-7 fins la sortida de Figueres, anant després per l’antiga N-II, o sortint directament a La Jonquera. Un tram de només 3 km de la carretera G-500 uneix l’entrada sud de La Jonquera, anant per la N-II, des del lloc anomenat Can Quartos, en mig d’un immens polígon industrial, amb Agullana. També possible accedir-hi des de Figueres per la GI-502, cap a Darnius i, abans d’arribar a aquesta localitat, girar a la dreta per la GI-504 fins Agullana. L’obertura d’una nova carretera travessant el Pirineu i la frontera francesa ha fet possible la comunicació directa amb el Vallespir a través del coll de Manrella, lloc per on van exiliar-se moltíssims republicans, el President Companys entre ells. Es bonic fer aquesta ruta, d’Agullana a La Vajol i d’allà a Les Illes i Ceret, a França. Una ruta molt emotiva. Podeu passar el cap de setmana al poble llogant un dels apartaments anomenats del Suro, n’hi molt per allà, malgrat el terrorífic incendi de l’estiu del 2012, i es poden llogar durant tot l’any. N’hi ha d’una sola habitació i amb dues habitacions. Si us hi quedeu podreu gaudir de la natura, fent la ruta de les capelles romàniques, a peu o en bici, o la ruta dels dòlmens, o la  dels castells… Podeu trucar al telèfon: 972 53 51 78, visitar la seva web: http://www.elsuro.com, o escrure’l: elsuro@elsuro.com. Si us agrada més llogar una casa rural, al poble hi ha Can Palau, una antiga masia del segle XVII, voltada de bosc. Podeu informar-vos al telèfon: 972 53 52 57, o a la seva adreça http://www.canpalau.com, o via mail: info@canpalau.com. També disposeu d’una fonda, casolana, de les d’abans, “La Font d’Avall” amb habitacions senzilles però acollidores i un bon restaurant, que hem provat.  Informació al telèfon: 972 53 52 35, a internet:  restaurant la font d’avall, o per correu: info@restaurantlafontdavall.com. També podeu dinar al bar Pinyareda, al carrer Pinyareda, 11, telèfon: 972 53 55 08. Si us decidiu a passar el cap de setmana podeu visitar Maçanet de Cabrenys, i dormir al magnífic Hotel Els Caçadors, on menjareu també molt bé. o també a La Quadra, un altre hostal de la zona, amb restaurant també. Podeu pujar cap a Tapis, on hi ha un altre restaurant molt recomanable, mític a la comarca, i arribar-vos fins el poble francés català de Coustouges, (Costoja) amb una bonica església romànica. També podeu baixar a Darrnius, i d’allà a Albanyà. per veure l’església de Sant Pere, romànica, ben conservada, i el que queda de la muralla d’aquest petit poblet de l’Alt Empordà, i si seguiu la carretera GI-511, des del nord de Figueres, passareu per Sant Llorenç de la Muga, un altre poble preciós que mereix una visita detinguda. No deixeu de fer una agradable passejada familiar per les pistes que porten a l’Albera des d’Albanyà, sobretot les que van riu amunt, i que s’endinsen al majestuòs Parc Natural del Bassegoda. Per dinar i dormir al poble l’opció més habitual i correcta és el magnífic i molt familiar càmping Bassegoda Park. Un clàssic a la zona. Amb un bon restaurant, piscina, bungalows climatitzats i una natura desbordant. També interessant el restaurant Samuga, a Sant Llorenç. Ens encanta també el bonic Santuari de la Salut, amb molt bona cuina i habitacions senzilles però molt decents. Recomanable. També molt recomanable La Fornal, a Terrades, o el luxòs Torre Laurentii a Sant Llorenç. El Trull d’en Francesc a Boadella és una aposta segura.  A Figueres teniu també tota mena de serveis per visitar la zona. Si us decidiu per aquesta ciutat us recomanem la comoditat i la cuina de l’Hotel Duran. La Xuia d’Agullana us espera per passar un bon cap de setmana a l’Empordà!.

En Agullana, una bella población del Ampurdán, cercana a Francia y a La Junquera, celebran este sábado su típica fiesta de la Xuia, en que los niños recogen alimentos que por la tarde se guisaran y compartiran. Una excusa perfecta para subir hasta Agullana y descubrir la zona, pasar a Francia por los pasos del exilio, visitar los rincones llenos de iglesias románicas y dólmenes prehistóricos y dejarse llevar por el dulce descanso. Buenos hoteles y restaurantes en el mismo pueblo y en los alrededores.

Fira de l’oli d’Espolla


Firaoli

Recordeu que aquest proper cap de setmana, a la maravellosa comarca de l’Alt Empordà, al poblet preciós d’Espolla hi fan una sonada i increible fira de l’oli. El millor dia per pujar-hi, quan fan més coses pels infants, serà el diumenge 20 de gener de 2013. Durant tot el dia trobareu la pròpia fira de l’oli i l’olivera, que ocupa els carrers d’Espolla, amb presència dels trulls de tota la comarca i d’artesans de tota mena. També podreu trobar-hi venda de planter d’olivera, productes, eines i maquinària per a l’oli i l’olivera. Podreu tastar el famós caldo de la fira, preparat pel restaurant espollenc de Can Cassoletes, dins del seu típic bol de ceràmica. Podeu admirar els balcons i portals guarnits, gaudir de la zona d’inflables, o de les passejades en burro. O voltar pel terme en les visites guiades, on cal portar esmorzar, dinar i roba d’abric. Vibrar amb l’actuació dels castellers de Figueres, escoltar la coral cantar a la missa solemne del migdia, participar en el concurs del llançament de pinyol o ballar a partir de les set de la tarda, en el ball de festa major. Hi haurà exposicions. A banda d’aquests actes, si heu decidit passar el cap de setmana a l’Empordà i sou a les 9 del matí, al Celler Cooperatiu d’Espolla podreu fer la ruta dels maquis a peu per l’Albera. No us ho perdeu. Cal portar esmorzar, dinar i roba d’abric… I s’agraïrà el vostre 4×4 per fer l’aproximació. Nosaltres, en ocasions com aquesta, no hi faltem mai, perquè l’Empordà ens xifla. Espolla te altres bons motius per justificar una visita. Com ara els seus monuments megalítics. Dins el poble, i pels voltants, trobareu dòlmens i menhirs com a cap altre racó de Catalunya. No un, ni dos, una dotzena llarga. I al costat de molts d’ells fonts, moltes fonts. Completant aquesta ruta màgica també podreu gaudir de petites ermites romàniques. La vila closa també te atractius notables, com les restes del castell, algunes cases nobles, com Cal Marqués, o bé la plaça Major, molt especial. Ens encanta la bellessa serena de l’espai anomenat els ponts del Relliquer, un camí vora un riuet amb ponts que permeten l’accés a carrers i cases. Us recomanem el plaer d’assaborir el bon vi de la cooperativa d’Espolla, vins que onoren la denominació d’orígen Empordà. I, naturalment, l’oli potent, injustament oblidat, però cada vegada més valorat, d’aquestes terres de tramuntana. Al celler cooperatiu podreu comprar vins i olis d’una qualitat que no esperàveu. Per dinar podeu fer-ho a diferents restaurants del poble o la comarca, que fan una mostra especial amb motiu de la fira. Teniu Can Cassoletes, bona cuina del país, o el bar la Fraternal, cuina casolana senzilla i bones tapes, a la Plaça del Carme, 3, tel. 972 563 004. De fet, durant tota la setmana, els boníssims restaurants de la zona ofereixen cuina de l’oli, especial per la fira. A Mollet de Perelada ho fa el restaurant Ca la Maria. Al poble mateix, Can Cassoletes, que ja us hem recomanat. A Figueres teniu l’Hotel Emporda. A Garriguella hi ha Can Batlle. A costat del preciós castell de Requesens, una visita que us recomanem vivament, i de tot cor, teniu La Cantina de Requesens, brasa de la bona. Tel. 972 193 081. A Pont de Molins la Taberna del Cargol. Tel. 972 529 153.  A Sant Climent, La Parra, tel: 972 563 909, o bé el restaurant Mas Ullastre. A la magnífica vila medieval de Perelada, amb el seu museu castell, les caves i el casc antic, aneu a Cal Sacrista. A Rabós d’Empordà podeu mirar el restaurant Can Tomasde bona cuina tradicional. Al poblet de Mollet de Perelada també hi ha el Mas Renard, un deliciós hotelet rural on podeu dormir. Al poble de Cantallops hi ha un hotel molt especial: Can Xiquet. Un hotel de pur luxe i disseny, inaudit i inusual. O més asequible, Can Placido, una bonica casa rural. Podeu completar el cap de setmana amb una visita a Figueres, al museu Dalí, o al del Joguet de Catalunya. O amb una volta per Requesens, o per Peralada, castell i vila medieval que ja us hem citat. Bon oli i bon cap de setmana a l’Empordà!.

En el Alt Empordà, al altísimo Empordà, junto a la Albera, se encuentra el pueblo de Espolla. Además de un paisaje de ensueño, a nosotros el Empordà nos xifla, Espolla tiene buenos motivos para justificar una visita. Ante todo sus monumentos megalíticos. Dentro del pueblo, y en los alrededores, encontraran dólmenes y menhires como en ningún otro rincón de Cataluña. No uno, ni dos, sinó una docena larga. Y junto a muchos de ellos, fuentes. Completando esta ruta mágica, también podran disfrutar de pequeñas ermitas románicas. Es el misterio del Empordà, mucho más punzante en el Alt Empordà, surcado por los vientos y bajo el imperio de las Alberes, montañas telúricas por excelencia. La villa también tiene atractivos notables. Algunos de bien tangibles, como los restos del castillo, algunas casas nobles, como Cal Marqués o la Plaza Mayor, muy especial. Otros más intangibles, como la belleza serena del espacio llamado los puentes del Relliquer, un camino cerca de un riachuelo con puentes que permiten el acceso a calles y casas. Todo ello también muy especial. Pero aún más intangible es el placer de saborear el buen vino, y el aceite potente, injustamente olvidado, pero cada vez más valorado, de estas tierras de tramontana. En la bodega cooperativa podrá comprar vinos y aceites de una calidad que no esperaran. Y, finalmente, si habeis de subir hasta Espolla alguna vez, que sea, a pesar del frío, a mediados de enero, cuando tiene lugar la feria del aceite y el olivo. Vean el programa. La feria del aceite y el olivo ocupa las calles del término, con los balcones curiosamente engalanados por los vecinos y vecinas con motivos alegóricos. Tienen allí paradas de productos artesanos, un bol para saborear el tradicional caldo, paseos en carro e hinchables para los niños, música de gralla, suelta de globos, oficio solemne cantado, como los de antes, talleres, concursos y, si quedan fuerzas y ganas , baile, baile de carpa, como los de antes también. Para comer, reserven, el Hostal Manela, en la calle Ángel Costa 7. Tel.: 972 56 30 65. Cocina tradicional. Debéis saber que en el pueblo existe un hotel muy especial: Can Xiquet, puro diseño, inaudito e inusual, de lujo. Pueden completar el fin de semana con una visita a Figueres, al museo Dalí, o al del Juguete de Cataluña. O con una vuelta por Requesens o Peralada.

El MUME a la Jonquera


mume

A la vila de La Jonquera, a la ratlla divisòria entre Espanya i França, hi ha el Museu Memorial de l’Exili (el MUME). Situat en un modern edifici ofereix un espai d’interpretació sobre l’exili i els exiliats de la Guerra Civil Espanyola, 1936-1939. La seva exposició permanent mostra el camí i les peripècies vitals dels milers d’homes, dones i nens exiliats. Com molts van lluitar per la llibertat, durant la segona guerra mundial, dins les files de la resistència francesa, com altres van patir als camps d’extermini nazis. Com altres van retornar a Espanya, on també van patir persecució, presó, o el silenci, en un llarg exili a l’interior del país. Com altres van haver de creuar l’Atlàntic per cercar asil a Amèrica. Tots però van compartir l’exili. No és casual que el Museu s’hagi instal·lat a La Jonquera, una vila que ha patit la ratlla fronterera com cap, que ha vist passar gent cap aquí i cap allà, que pagat en la seva fisonomia les càrregues feixuges i les servituts de les duanes, camions, carreteres, tallers, gasolineres, pàrkings, bars de copes, prostíbuls, edificis oficials, burocràcia i paperassa. La Jonquera es mereixia un equipament com aquest, que les famílies el visitin, de passada, quan van a la platja, a Colera, a Portbou, a Garbet, a Roses, a Llança, Port de la Selva o Cadaqués. Quan van a veure el castell de Requesens, o els poblets d’Espolla, Rabós, amb el seu monestir de Sant Quirze de Colera, o Perelada, vila medieval preciosa. O potser pareu-hi quan pugen cap a Darnius, Maçanet de Cabrenys o La Vajol, cercant els boscos encantats, o quan passeu camí de França, de Perpinyà, de Colliure o de París. El MUME te una exposició permanent molt interessant i n’organitza de temporals, molt sovint. Preus ajustats, gratuït pels infants, i horaris factibles, tancat els dilluns. Hi arribareu fàcilment per la Nacional II o per l’autopista AP-7, sortida 2, i anant cap al centre de la Jonquera, on està situat el museu, al Carrer Major, 47. Tot i que el sector del poble tocant a la carretera no és el més bonic del món, la vila te atractius turístics a banda del Museu, que podeu aprofitar per omplir el dia i la visita. Així podeu caminar fins les restes del castell dels Rocabertí, dalt d’un turó. O anar en cotxe cap als estanys i a Cantallops, pels bellíssims paratges de la serra de l’Albera, Parc Natural, fins un altre castell magnífic, el de Requesens, una maravella. Llàstima del paisatge cremat pel foc!. Dins el terme també hi ha un piló de megàlits prehistòrics, i restes de la Via Augusta romana. Per dinar i dormir per aquesta zona no tindreu problemes. L’oferta és variada. Des d’hostals tradicionals com la Font del Pla, casolà i senzill, fins a propostes tan luxoses i engrescadores com Can Xiquet, a Cantallops. En mig teniu propostes de tota la vida, com Can Tomas, també a Cantallops, o els grans buffets lliures per a camioners, on la quantitat supera totes les previsions. Bona visita a La Jonquera!.

En la villa de La Jonquera, en la raya divisoria entre España y Francia, está el Museo Memorial del Exilio (el MUME). Situado en un moderno edificio, ofrece un espacio de interpretación sobre el exilio y los exiliados de la Guerra Civil Española, 1936-1939. Su exposición permanente muestra el camino y las peripecias vitales de los miles de hombres, mujeres y niños exiliados. Como muchos sufrieron luchando por la libertad, durante la segunda guerra mundial, dentro de las filas de la resistencia francesa, como otros sufrieron los campos de exterminio nazis. Como otros retornaron a España, donde también sufrieron persecución, cárcel, o el silencio, en un largo exilio en el interior del país. Como otros tuvieron que cruzar el Atlántico para buscar asilo en América. Todos pero compartieron el exilio. No es casual que el Museo se haya instalado en La Jonquera, una villa que ha sufrido la raya fronteriza como ninguna, que ha visto pasar gente hacia aquí y hacia allá, que está pagando en su fisonomía las cargas pesadas y las servidumbres de las aduanas, camiones, carreteras, talleres, gasolineras, parkings, bares de copas, prostíbulos, edificios oficiales, burocracia y papeleo. La Jonquera se merecía un equipamiento como éste, que las familias lo visiten, de paso, cuando van a la playa, hacia Colera, Portbou, a Garbet, Roses, Llança, Port de la Selva o Cadaqués. Cuando van a ver el castillo de Requesens, o los pueblos de Espolla, Rabós, con su monasterio de Sant Quirze de Colera, o Perelada, villa medieval preciosa. O quizás pararán allí cuando suban hacia Darnius, Maçanet de Cabrenys o La Vajol, buscando los bosques encantados, o cuando pasen camino de Francia, de Perpiñán, de Colliure o de París. El MUME tiene una exposición permanente muy interesante y organiza de temporales, muy a menudo. Precios ajustados, gratuito para los niños, y horarios factibles, cerrado los lunes. Se llega fácilmente por la Nacional II o por la autopista AP-7, salida 2, yendo hacia el centro de La Jonquera, donde está situado el museo, en la Calle Mayor, 47. Aunque el sector del pueblo junto a la carretera no es el más bonito del mundo, la villa tiene atractivos turísticos aparte del Museo, que pueden aprovechar para llenar el día y la visita. Así se puede caminar hasta los restos del castillo de los Rocabertí, sobre una colina. O ir en coche hacia los estanques y Cantallops, por bellísimos parajes de la sierra de la Albera, Parque Natural, hasta otro castillo magnífico, el de Requesens, una maravilla. ¡Lástima del paisaje quemado por el fuego!. Dentro del término también hay un montón de megalitos prehistóricos, y restos de la Vía Augusta romana. Para comer y dormir por esta zona no tendrán problemas. La oferta es muy variada. Desde hostales tradicionales como la Font del Plan, casero y sencillo, hasta propuestas tan lujosas y estimulantes como Can Xiquet, en Cantallops. En medio tenéis propuestas de toda la vida, como Can Tomas, también en Cantallops, o los grandes buffets libres para camioneros, donde la cantidad supera todas las previsiones.

Recordeu: la fira de l’oli a Espolla


Firaoliespolla2013

Recordeu que aquest proper cap de setmana, a la maravellosa comarca de l’Alt Empordà, al poblet preciós d’Espolla hi fan una sonada i increible fira de l’oli. El millor dia per pujar-hi, quan fan més coses pels infants, serà el diumenge 20 de gener de 2013. Durant tot el dia trobareu la pròpia fira de l’oli i l’olivera, que ocupa els carrers d’Espolla, amb presència dels trulls de tota la comarca i d’artesans de tota mena. També podreu trobar-hi venda de planter d’olivera, productes, eines i maquinària per a l’oli i l’olivera. Podreu tastar el famós caldo de la fira, preparat pel restaurant espollenc de Can Cassoletes, dins del seu típic bol de ceràmica. Hi haurà exposicions a la rectoria vella i música en viu a la plaça del dolmen, amb el Trobador de la Muga, a les 10 hores, Orquestra d’Espolla, jazz, a les 12 hores i els tradicionals Trovasons, a la tarda. A més els ve¨ns i veïnes guarneixen els balcons i portal, i a l’era hi ha rucs per fer passejades i zona d’inflables per a la canalla. A banda d’aquests actes, si heu decidit passar el cap de setmana a l’Empordà i sou a les 9 del matí, al Celler Cooperatiu d’Espolla podreu fer la ruta dels maquis a peu per l’Albera. No us ho perdeu. Cal portar esmorzar, dinar i roba d’abric… I s’agraïrà el vostre 4×4 per fer l’aproximació. També disfrutareu de les actuacions dels Grallers d’Espolla, a les 11 hores, Castellers de Figueres, al migdia, missa solemne amb coral, tot seguit i altres actes, molts, tan divertits com ara concursos de conservar olives, o de llançament de pinyols. Mireu-vos el programa. Nosaltres, en ocasions com aquesta, no hi faltem mai, perquè l’Empordà ens xifla. Espolla te altres bons motius per justificar una visita. Com ara els seus monuments megalítics. Dins el poble, i pels voltants, trobareu dòlmens i menhirs com a cap altre racó de Catalunya. No un, ni dos, una dotzena llarga. I al costat de molts d’ells fonts, moltes fonts. Completant aquesta ruta màgica també podreu gaudir de petites ermites romàniques. La vila closa també te atractius notables, com les restes del castell, algunes cases nobles, com Cal Marqués, o bé la plaça Major, molt especial. Ens encanta la bellessa serena de l’espai anomenat els ponts del Relliquer, un camí vora un riuet amb ponts que permeten l’accés a carrers i cases. Us recomanem el plaer d’assaborir el bon vi de la cooperativa d’Espolla, vins que onoren la denominació d’orígen Empordà. I, naturalment, l’oli potent, injustament oblidat, però cada vegada més valorat, d’aquestes terres de tramuntana. Al celler cooperatiu podreu comprar vins i olis d’una qualitat que no esperàveu. Per dinar podeu fer-ho a diferents restaurants del poble o la comarca, que fan una mostra especial amb motiu de la fira. Teniu Can Cassoletes, bona cuina del país, o el bar la Fraternal, cuina casolana senzilla i bones tapes, a la Plaça del Carme, 3, tel. 972 563 004.  A Rabós d’Empordà, no lluny d’Espolla el Restaurant Cal Tomàs de cuina tradicional. Al poblet de Mollet de Perelada hi ha Ca La Maria on fan el menú de la Fira, com també el fan l Mas Renard, un deliciós hotelet rural on també podeu dormir. A Garriguella hi ha també bon oli, i bon vi. Allà trobareu el restaurant Can Batlle de cuina típica catalana. Al poble de Cantallops hi ha un hotel molt especial: Can Xiquet. Un hotel de pur luxe i disseny, inaudit i inusual. O més asequible, Can Placido, una bonica casa rural. Podeu completar el cap de setmana amb una visita a Figueres, al museu Dalí, o al del Joguet de Catalunya. O amb una volta per Peralada, vila medieval amb un gran castell museu, molt interessant. Bon oli i bon cap de setmana a l’Empordà!.

En el Alt Empordà, al altísimo Empordà, junto a la Albera, se encuentra el pueblo de Espolla. Además de un paisaje de ensueño, a nosotros el Empordà nos xifla, Espolla tiene buenos motivos para justificar una visita. Ante todo sus monumentos megalíticos. Dentro del pueblo, y en los alrededores, encontraran dólmenes y menhires como en ningún otro rincón de Cataluña. No uno, ni dos, sinó una docena larga. Y junto a muchos de ellos, fuentes. Completando esta ruta mágica, también podran disfrutar de pequeñas ermitas románicas. Es el misterio del Empordà, mucho más punzante en el Alt Empordà, surcado por los vientos y bajo el imperio de las Alberes, montañas telúricas por excelencia. La villa también tiene atractivos notables. Algunos de bien tangibles, como los restos del castillo, algunas casas nobles, como Cal Marqués o la Plaza Mayor, muy especial. Otros más intangibles, como la belleza serena del espacio llamado los puentes del Relliquer, un camino cerca de un riachuelo con puentes que permiten el acceso a calles y casas. Todo ello también muy especial. Pero aún más intangible es el placer de saborear el buen vino, y el aceite potente, injustamente olvidado, pero cada vez más valorado, de estas tierras de tramontana. En la bodega cooperativa podrá comprar vinos y aceites de una calidad que no esperaran. Y, finalmente, si habeis de subir hasta Espolla alguna vez, que sea, a pesar del frío, a mediados de enero, cuando tiene lugar la feria del aceite y el olivo. Vean el programa. La feria del aceite y el olivo ocupa las calles del término, con los balcones curiosamente engalanados por los vecinos y vecinas con motivos alegóricos. Tienen allí paradas de productos artesanos, un bol para saborear el tradicional caldo, paseos en carro e hinchables para los niños, música de gralla, suelta de globos, oficio solemne cantado, como los de antes, talleres, concursos y, si quedan fuerzas y ganas , baile, baile de carpa, como los de antes también. Para comer, reserven, el Hostal Manela, en la calle Ángel Costa 7. Tel.: 972 56 30 65. Cocina tradicional. Debéis saber que en el pueblo existe un hotel muy especial: Can Xiquet, puro diseño, inaudito e inusual, de lujo. Pueden completar el fin de semana con una visita a Figueres, al museo Dalí, o al del Juguete de Cataluña. O con una vuelta por Peralada.