Vienne


vienne

No és la Viena imperial austríaca, sinó la apacible ciutat francesa de Vienne, vora el riu Rhone, a tocar de Lió, que dorm el son dels justos des que els seus dies d’esplendor, en època romana i alto medieval, van passar. Però d’aquella puixança li han quedat monuments suficients com per aconsellar a les famílies automobilistes viatgeres una aturada en la seva ruta cap al nord de França o Europa. La ciutat te un cas antic interessant, amb un temple romà el d’Auguste et de Livie, i un jardí arqueològic dedicat a “Cybèle”. Als afores, a més, si teniu prou temps, podeu visitar l’esplèndit conjunt de Saint-Romain-en-Gal-Vienne, possiblement un dels jaciments galo-romans millors d’Europa. Gran. Fa falta estona per veure’l bé. També destaca un grandiós teatre romà antic. Es complementa amb la seva catedral gòtica Saint Maurice, que no és la millor de França, ni si acosta, però que mereix una visita si sou allà, l’església i claustre de Sant Andreu, romànics, i de Sant Pere, més antiga encara. Així doncs, si aneu cansats d’autopista, cap a Suïssa, cap a Alemanya, o per França, cap a Lyon o París, no dubteu a parar un moment, per dinar per exemple, a aquesta bonica vila a les vores d’un impetuós Rhone. Ara us descobrirem un bon lloc per dinar. Una trattoria molt bona. Bon ambient, bona teca, menjar amb condicions. Ens va agradar molt, fins i tot la decoració. Preus alts però moderats. Menú gourmant, gens car, fi, delicat. Tenen tota mena de plats, fins pizza. Es tracta de Al Dente. Molt recomanable. Si preferiu un restaurant francés, clàssic, de bona teca i bon gust, bon menú, el vostre lloc és Le Restique, a la rue Bosson. Recomanable també!. Finalment a tocar del temple d’August i Lívia, a la Place De Gaulle, l’acollidor Bar del Temple sempre us treurà del mal pas, amb qualsevol cosa per picar o menjar. Una adreça a retenir. No hem dormit a Vienne, sinó als Novotels de Lyon, (n’hi ha uns quants), que està a tocar, o al de Valence, que us recomanem vivament si aneu amb infants.

Vienne es una bonita ciudad a orillas del rio ródano y cercana a Lyon. Sorprendre por sus monumentos romanos, un templo, restos de un jardín dedicado a la diosa Cibeles y un teatro, y también por sus edificios medievales, la catedral, pequeña pero coqueta, y un par de iglesias románicas: San Andrés y San Pedro. El casco antiguo está bien, hay aparcamiento fácil en zona azul, y buenos restaurantes, como el Al Dente, que nos gustó mucho. Ideal para una parada camino de Suiza o Alemania, antes de Lyon.

Vienne est une ville magnifique batie sur le fleuve Rhône et à la proximité de Lyon. Il à beaucoup de monuments romains: un temple, les restes d’un jardin dédié à la déesse Cybèle et un théâtre, et elle est aussi fort jolie pour ses bâtiments médiévaux: la cathédrale, petite mais coquette, et ses églises romanes: Saint André et Saint Pierre. Il y a de parking facile dans la zone bleue, et de bons restaurants. Nous recommanons la pizzeria Al Dente. Idéal pour une escale en route vers la Suisse ou Allemagne avant ou apres Lyon.

Le Mans


lemans

Un passeig per vell Mans és una experiència històrica. Possiblement el casc antic d’aquesta població francesa, anomenat la Cité Plantagenet en honor d’aquesta dinastia reial, sigui l’exemplar més ben conservat a Europa de vila medieval. Edificada al voltant de la seva superba catedral, (hem estat dubtant d’incloure-hi una foto), la vella ciutat de Mans no ha perdut gens del seu sabor d’abans. Carrers estrets, tortuosos, amb empedrat desigual, acullen cases amb entramat de fusta que semblen extretes directament dels contes dels germans Grimm. Ara son plenes de botigues amb encant, restaurants gastronòmics i hotelets familiars. Le Mans és coneguda arreu pel seu circuit automobilístic, que acull les famoses 24 hores, però ningú no ens havia dit res de la maravella del seu centre històric. Per això fou una grata sorpresa trobar-nos-el, com ho fou Cáceres a Espanya. A més de fer el badoc pels carrerons, ja us ho hem sugerit abans, podeu admirar una de les més boniques catedrals gòtiques de França, un país que està ben servit d’aquest tipus de monuments. També, a les afores, cal anar a veure l’abadia de l’Epau, senzilla i austera, que serà objecte d’una entrada pròpia en aquest bloc més endavant. Mans és una ciutat a escala humana, petita, acollidora, amb parcs i jardins, un tramvia modern i amb una notable vida cultural. A l’estiu no us perdeu les projeccions de llum i so damunt la façana de la catedral. Molt interessants!. És difícil escollir entre la variada oferta de restaurants a Le Mans, però ho probarem: El Lavilla es un lloc cuidat, com ho és el menjar dels Paves de Pierre, més divertit. Els afeccionats a l’automòbil no pode deixar de visitar el Legend’s. Més clàssic francés El Grenier de Sel. Una pizzeria i trattoria alegre i desenfadada, les millors pizzes de Le Mans a l’Atrium. Per dormir no ho dubteu: hi ha un bon Novotel just al costat de l’Abadia de l’Epau, a la zona esportiva i al parc del riu, als afores. Altres possibilitats: aneu a l’estació de tren, hi ha un grapat d’hotels senzills, com ara el Normadie o el Rennes. Aneu a Mans en el transcurs d’una ruta familiar pel nord de França, pels castells del Loira, o camí de Bretanya o Normandia. Tampoc no gaire lluny de París. Ja ho sabeu, Le Mans, una perla rara, molt recomanable.

Un paseo por viejo Mans es una experiencia histórica. Posiblemente el casco antiguo de esta población francesa, llamado la Cité Plantagenet en honor de esta dinastía real, sea el ejemplar mejor conservado en Europa de villa medieval. Edificada alrededor de su soberbia catedral, (hemos estado dudando de incluir una foto), la vieja ciudad de Mans no ha perdido nada de su sabor de antes. Calles estrechas, tortuosas, con empedrado desigual, acogen casas con entramado de madera que parecen extraídas directamente de los cuentos de los hermanos Grimm. Ahora estan llenas de tiendas con encanto, restaurantes gastronómicos y hotelitos familiares. Le Mans es conocida por su circuito automovilístico, que acoge las famosas 24 horas, pero nadie nos había dicho nada de la maravilla de su centro histórico. Por eso fue una grata sorpresa encontrarnoslo, como lo fue Cáceres en España. Además de hacer la ronda por los callejones, ya os lo hemos sugerido antes, se puede admirar una de las más bonitas catedrales góticas de Francia, un país que está bien servido de este tipo de monumentos. También, en las afueras, hay que ir a ver la abadía del Epau, sencilla y austera, que será objeto de una entrada propia en este blog más adelante. Mans es una ciudad a escala humana, pequeña, acogedora, con parques y jardines, un tranvía moderno y con una notable vida cultural. En verano no se pierdan las proyecciones de luz y sonido sobre la fachada de la catedral. ¡Muy interesantes!. Es difícil elegir entre la variada oferta de restaurantes en Le Mans, pero lo vamos a probar: El Lavilla es un lugar cuidado, como lo es la comida de los Paves de Pierre, más divertido. Los aficionados al automóvil no podeis dejar de visitar el Legend ‘s. Más clásico francés El Grenier de Sel. Una pizzería y trattoria alegre y desenfadada, las mejores pizzas de Le Mans en el Atrium. Para dormir no lo dudéis: hay un buen Novotel justo al lado de la Abadía de la Epau, en la zona deportiva y el parque del río, en las afueras. Otras posibilidades: ir a la estación de tren, hay un puñado de hoteles sencillos, como el Normadie o el Rennes. Vayan a Mans en el transcurso de una ruta familiar por el norte de Francia, los castillos del Loira, o camino de Bretaña o Normandía. Tampoco muy lejos de París. Ya lo sabéis, Le Mans, una perla rara.

Una volta als Pirineus


Avui us proposarem una ruta, en cotxe, per fer durant les vacances d’estiu al voltant dels Pirineus. Es tracta d’una excursió maravellosa per fer en família, inoblidable. Nosaltres la varem dur a terme fa uns anys i el record que ens en ha quedat ens impulsarà, un dia o altre, a repetir-la. Ho te tot: natura, cultura, diversió. Història i paisatge, gastronomia, aventura. Els infants gaudeixen dels rius i llacs, dels esports, dels parcs. Pot durar una setmana o dues, o fins i tot més. Qualsevol allotjament és possible: càmpings maravellosos, hotelets amb encant, cases rurals magnífiques. Podeu pujar més, o menys colls de muntanya. Estar més dies aquí, o allà. Feu el que feu disfrutareu. Podem iniciar la sortida a Barcelona per arribar-nos a la Vall d’Ordesa, a Torla. Deixem estar el Pirineu Català, i la Vall d’Arán, més propers, que podeu fer en sortides de ponts i caps de setmana, i d’aquesta manera “no cremem” el territori. Ordesa, a l’estiu és magnífic. Flors, gespa, saltants d’aigua. (A la foto). Nosaltres hi arribem sempre via Lleida, Osca i Ainsa. Visitem aquest poblet medieval maravellós i pugem el Vall del riu Ara, seguint la N-260, fins Torla. Magnífic centre d’excursions, amb càmpings i hotels molt bonics, com ara el Bujaruelo, molt familiar, que us recomanem. Podem continuar cap a Biescas i la Vall del Gállego. Aquí podeu visitar Sallent de Gállego, El Formigal, o pujar fins el balneari de Panticosa, preciós. Continuem camí cap a Jaca, on podem veure la magnífica catedral romànica. Un xic més enllà, a Puente la Reina, surt la carretera que porta a les Valls d’Hecho i Ansó, amb un entorn paradisíac, on podeu endinsar-vos a la Selva de Oza, d’una natura verge, i visitar la imponent església romànica de Siresa. A la Vall d’Ansó podeu remuntar el riu fins arribar al circ glaciar de Zuriza. D’allà mateix, per una carretera de muntanya, passareu a la vall del Roncal, que no us el podeu deixar perdre. És el Pirineu de Navarra en tot el seu esplendor. Podeu anar fins l’estació d’esquí de Larra o la francesa de l’Arette Pierre Sant Martin, familiar i asequible. El vall de Roncal està ple de poblets i llocs maravellosos. Isaba n’és un. Bon lloc per fer una parada, en bons hotels. Nosaltres ho vam fer a casa Lola, a Isaba mateix. Un hotel amb tan d’encant on també lloguen uns apartaments molt adequats per famílies grans. Per menjar ens va agradar molt el restaurant Tapia, situat just a sota de l’allotjament rural que ofereix. També teniu l’Hotel Isaba, càssic, amb apartaments i habitacions. Continuem la ruta cap al Vall de Salazar per la NA-140, fins Ochagavia, per anar a veure Irati, el bosc més gran de tota l’Europa Occidental, a cavall entre França i Navarra. Hi ha tres maneres d’aproprar-se al bosc d’Irati en cotxe. La més fàcil, la més planera, possiblement sigui remuntar la vall bellíssima d’Aezkoa, seguint les aigües del riu Irati, des de Aoiz, a Navarra, per Oroz-Betelu, fins Aribe i Orbaiceta. podeu dinar a a Otsagabia, a l’asador Kixkia. A Irati també s’hi pot accedir des del costat francés, però això us ho proposarem unes línies més avall. Seguim ara fins Roncesvalles. El camí de Sant Jaume de Galícia en estat pur. Hi ha una col·legiata gòtica molt bonica, hostals i bars. Recomanem la “Posada de Roncesvalles” on menjareu molt bé, tot i que les habitacions, aptes per 4 persones, reclamen a crits un “aggiornamento”. Millor està l’hotel Loizu, a Auritz-Burguete, un poblet a tocar de Roncesvalles. És un establiment  familiar, de principis del siglo XVIII, amb molt d’encant. D’allà passem a França. Sant Jean Pie de Port és molt cuco, amb el riu partint el poble en dos. Remuntem la muntanya cap a Larrau, amb el seu circ, on neix el riu Irati. Esplèndit, esplendorós, indescriptible. Natura verge. anem ara cap al poblet de Sante Engrace, enganxats al Pirineu axial. Trobem les Gorges de Kakueta, una maravella que cal visitar i arribem a Arette-la Pierre-Saint Martin. Podem arribar-nos fins la ratlla de la frontera, a veure pastar les ovelles. Baixem cap a Oloron-Sainte Marie, que te un barri antic, amb una esglèsia romànica molt bonica. Podeu dormir a l’hotel Alysson, un hotel modern i luxós, a un preu molt competitiu, altament recomanable. Servei amable. Habitacions familiars. Per menjar ens va agradar molt “La cort dels miracles”, un bar on fan menjars, davant de la catedral de Santa Maria. Ara arriba el plat fort: els ports de muntanya de la volta ciclista a França. Pujem l’Aubisque, un mite. L’alta muntanya imposa la seva llei. La baixada, entre l’Aubisque i el coll de Saulor és no apta per cardíacs. La carretera va literalment penjada damunt el barranc més abismal.  Arribem a la vall d’Azun. Hi ha un hotel molt bonic a Aucun: Le Picors. I molts més a Argeles-Gazost: com ara el Printania o el Best-Western Le Miramont. A l’encantador poblet de Arrens-Marsous hi ha un restaurant magrebí: “Les Mille et une épices” – Tél. 06.76.00.29.13. Fabulós. Remuntem cap a baixem cap a Luz Saint Sauveur, passant el increible Pont Napoleon, per descobrir Cauterets, el port d’Espanya i el circ de Gavarnie, amb els seus entorns imponents. Enllacem amb la ruta del mític Tourmalet. El passem. Podeu aprofitar per anar a veure, en telefèric des de La Mongie, el Pic de Midi amb el seu mirador i l’observatori. Baixeu a Campan i passeu el coll d’Aspin en direcció a Arreau, on teniu un molt bon hotel: l’Hotel d’Anglaterre. Aprofiteu-lo per descansar. Aneu fins Balnea, o pugeu cap els llacs del massís de Neouvielle. Increibles!. Si ja en teniu prou, passeu el túnel i feu nit a Bielsa, a l’Hotel Bielsa, ja a Espanya. Si no voleu acabar encara podeu escalar el port de Peyresourde per arribar a Bagneres de Luchon. Fantàstica vall. Aneu a veure la cascada de l’infern. Podeu dormir a l’Hotel d’Etigny, o acabar la volta als Pirineus a la Vall d’Aran, dormint a Vielha a l’Hotel Fonfreda  o bé, cercar lloc a  la Vall de Boi. Llocs com ara l’Hostal la Plaça, a Erill la Vall, o l’Hostal Pey a Boí mateix. Son llocs on hem dormit i menjat bé, casolà. A Barruera ens agrada molt l’Hostal Farré d’Avall, al carrer Major, 8, tel: 973.69.40.29. A Taüll teniu diverses cases rurals molt maques. Bona volta als Pirineus!.

Hoy os propondremos una ruta, en coche, para hacer durante las vacaciones de verano en torno a los Pirineos. Se trata de una excursión maravillosa en familia, inolvidable. Nosotros la llevamos a cabo hace unos años y el recuerdo que nos ha quedado nos impulsará, un día u otro, a repetirla. Lo tiene todo: naturaleza, cultura, diversión. Historia y paisaje, gastronomía, aventura. Los niños disfrutan de los ríos y lagos, los deportes, los parques. Puede durar una semana o dos, o incluso más. Cualquier alojamiento es posible: campings maravillosos, hotelitos con encanto, casas rurales magníficas. Pueden subir más, o menos, puertos de montaña. Estar más días aquí, o allí. Hagan lo que hagan disfrutan. Podemos iniciar la salida en Barcelona para llegar al Valle de Ordesa, en Torla. Dejemos el Pirineo Catalán, y el Valle de Arán, más cercanos, que podéis hacer en salidas de puentes y fines de semana, y de esta manera “no quemamos” el territorio. Ordesa, en verano es magnífico. Flores, césped, saltos de agua. (En la foto). Nosotros llegamos siempre vía Lleida, Huesca y Ainsa. Visitamos este pueblo medieval maravilloso y subimos el Valle del río Ara, siguiendo la N-260, hasta Torla. Magnífico centro de excursiones, con campings y hoteles muy bonitos, como el Bujaruelo, muy familiar, que os recomendamos. Podemos continuar hacia Biescas y el Valle del Gállego. Visiten Sallent de Gállego, El Formigal, o suban hasta el balneario de Panticosa, precioso. Continuamos camino hacia Jaca, donde podemos ver la magnífica catedral románica. Un poco más allá, en Puente la Reina, sale la carretera que lleva a los Valles de Hecho y Ansó, con un entorno paradisíaco, donde podrán adentrarse en la Selva de Oza, de una naturaleza virgen, y visitar la imponente iglesia románica de Siresa. En el Valle de Ansó se puede remontar el río hasta llegar al circo glaciar de Zuriza. De allí mismo, por una carretera de montaña, pasaréis en el valle del Roncal, no os lo podéis perder. Es el Pirineo de Navarra en todo su esplendor. Pueden ir hasta la estación de esquí de Larra o la francesa del Arette Pierre San Martin, familiar y asequible. El valle de Roncal está lleno de pueblos y lugares maravillosos. Isaba es uno. Buen lugar para hacer una parada, en buenos hoteles. Nosotros lo hicimos en casa Lola, en Isaba mismo. Un hotel con encanto donde también alquilan unos apartamentos muy adecuados para familias. Para comer nos gustó mucho el restaurante Tapia, situado justo debajo del alojamiento rural que ofrece. También aquí el Hotel Isaba, Clásico, con apartamentos y habitaciones. Continuamos la ruta hacia el Valle de Salazar por la NA-140, hasta Ochagavia, para ir a ver Irati, el bosque más grande de toda la Europa Occidental, a caballo entre Francia y Navarra. Hay tres maneras de ir al bosque de Irati en coche. La más fácil, la más llana, posiblemente sea remontar el valle bellísima de Aezkoa, siguiendo las aguas del río Irati, desde Aoiz, en Navarra, por Oroz-Betelu, hasta Aribe y Orbaiceta. Se puede comer en en Otsagabia, al asador Kixkia. A Irati también se puede acceder desde el lado francés, pero eso os lo propondremos unas líneas más abajo. Seguimos ahora hasta Roncesvalles. El camino de Santiago de Compostela en estado puro. Hay una colegiata gótica muy bonita, hostales y bares. Recomendamos la “Posada de Roncesvalles” donde comeréis muy bien, aunque las habitaciones, aptas para 4 personas, reclaman a gritos un “aggiornamento”. Mejor está el hotel Loizu, en Auritz-Burguete, un pueblecito cerca de Roncesvalles. Es un establecimiento familiar, de principios del siglo XVIII, con mucho encanto. De allí pasamos a Francia. Saint Jean Pie de Port es muy cuco, con el río partiendo el pueblo en dos. Remontamos la montaña hacia Larrau, con su circo, donde nace el río Irati. Espléndido, esplendoroso, indescriptible. Naturaleza virgen. Vamos ahora hacia el pueblo de Sante Engrace, pegados al Pirineo axial. Encontramos las Gargantas de Kakueta, una maravilla que hay que visitar y llegamos a Arette-La Pierre-Saint Martin. Podemos acercarnos hasta la raya de la frontera, a ver pastar las ovejas. Bajamos hacia Oloron-Sainte Marie, que tiene un barrio antiguo, con una iglesia románica muy bonita. Pueden dormir en el hotel Alysson, un hotel moderno y lujoso, a un precio muy competitivo, altamente recomendable. Servicio amable. Habitaciones familiares. Para comer nos gustó mucho “La corte de los milagros”, un bar donde hacen comidas, frente a la catedral de Santa María. Ahora llega el plato fuerte: los puertos de montaña de la vuelta ciclista a Francia. Subimos el Aubisque, un mito. La alta montaña impone su ley. La bajada, entre el Aubisque y el col de Saulor es no apta para cardíacos. La carretera va literalmente colgada sobre el barranco más abismal. Llegamos al valle de Azun. Hay un hotel muy bonito en Aucun: Le Picors. Y muchos más en Argeles-Gazost: como el Printania o el Best-Western Le Miramont. En el encantador pueblo de Arrens-Marsous hay un restaurante magrebí: “Las Mille te une épices” – Tél.. 06.76.00.29.13. Fabuloso. Remontamos hacia bajamos hacia Luz Saint Sauveur, pasando el increible Pont Napoleon, para descubrir Cauterets, el puerto de España y el circo de Gavarnie, con sus entornos imponentes. Enlazamos con la ruta del mítico Tourmalet. Lo pasamos. Podéis aprovechar para ir a ver, en teleférico desde La Mongie, el Pico de Midi con su mirador y el observatorio. Bajen a Campan y pasen el col de Aspin en dirección a Arreau, donde tienen un muy buen hotel: el hotel de Anglaterre. Aprovechenlo para descansar. Vayan hasta Balnea, o suban hacia los lagos del macizo de Neouvielle. ¡Increibles!. Si ya tenéis bastante, pasad el túnel y haced noche en Bielsa, en el Hotel Bielsa, ya en España. Si no queréis acabar aún, se puede escalar el puerto de Peyresourde para llegar a Bagneres de Luchon. Fantástico el valle. Vayan a ver la cascada del infierno. Puede dormir en el hotel de Etigny, o terminar la vuelta a los Pirineos en el Valle de Arán, durmiendo en Vielha en el Hotel Fonfreda o bien, buscar un buén lugar en el Valle de Boi. Lugares como el Hostal la Plaza, en Erill la Vall, o el Hostal Pey en Boí mismo, donde hemos dormido y comido bien, casero. En Barruera nos gusta mucho el Hostal Farré d’Avall, en la calle Mayor, 8, tel: 973.69.40.29. En Taüll tienen varias casas rurales muy bonitas. ¡Buena vuelta a los Pirineos!.

Valle del Roncal


El vall del Roncal no us el podeu deixar perdre. És el Pirineu de Navarra en tot el seu esplendor. Per això avui us proposarem unes vacances, o un pont al Roncal. Un pont de tardor, amb els arbres vestits de mil colors. Les fagedes de la vall us deixaran bocabadats. O unes vacances d’estiu. Banyar-vos als rius i dormir sense calor. Perseguir els cavalls, les vaques i ovelles a les altes muntanyes. O a l’hivern, quan tot està ben nevat, per admirar el paisatge blanc o per pujar fins l’estació d’esquí de Larra o la francesa de l’Arette Pierre Sant Martin, familiar i asequible. El vall de Roncal està ple de poblets i llocs maravellosos. Isaba n’és un. Fa les funcions de capital del vall de Roncal. I és un magnífic centre d’excursions. D’aquí podeu fer cap a Zuriza, al vall de Belagua, a Larra. Si voleu anar més lluny, sortir del Roncal, la vostra ruta us pot fer arribar fins al vall veï de Salazar, fins Irati, el bosc encantat, o fins Roncesvalles, a menys de 100 kms. Aneu fins les valls aragoneses d’Ansó o Hecho. Visiteu tots els pobles del Roncal, que conserven un fort caràcter, amb les seves casones basques, la seva esglèsia i els carrers empedrats. El paisatge també és un somni: boscos de faig, de pi negre, de roures, multicolors a la tardor, us esperen. I el menjar és una altra fita. El formatge del Roncal és el rei d’una gastronomia potent que podreu degustar a qualsevol asador o restaurant. Nosaltres ho vam fer a casa Lola, a Isaba, on també podeu dormir. Poques vegades haureu estat en un hotel amb tan d’encant. I també lloguen uns apartaments molt adequats per famílies grans. un altre lloc molt recomanable per menjar, i que ens va agradar molt fou el restaurant Tapia, tel: 948893013, situat just a sota de l’allotjament rural que ofereix, que sembla molt bonic. No és l’únic de la vall. Hi ha molts hotelets i apartaments, o cases rurals precioses. També un càmping. I un hotel més convencional, clàssic, amb apartaments i habitacions, anomenat justament Hotel Isaba.

El valle del Roncal no os lo podéis perder. Está en el Pirineo de Navarra i és maravilloso. Por eso hoy os lo propondremos para unas vacaciones, o un puente. Un puente de otoño, con los árboles vestidos de mil colores. Los hayedos del valle os dejarán boquiabiertos. O unas vacaciones de verano. Bañarse en los ríos y dormir sin calor. Perseguir a los caballos, las vacas y ovejas en las altas montañas. O en invierno, cuando todo está nevado, para admirar el paisaje blanco o para subir hasta la estación de esquí de Larra o la francesa del Arette Pierre San Martin, familiar y asequible. El valle de Roncal está lleno de pueblos y lugares maravillosos. Isaba es uno de ellos. Hace las funciones de capital. Y es un magnífico centro de excursiones. Desde ahí puede ir hacia Zuriza, al valle de Belagua, o a Larra. Si desean ir más lejos, salir del Roncal, la ruta les puede hacer llegar hasta el valle vecino de Salazar, hasta Irati, el bosque encantado, o hasta Roncesvalles, todo a menos de 100 kms. Id hasta los valles aragonesas de Ansó o Hecho. Visiten todos los pueblos del Roncal, que conservan un fuerte carácter, con sus casonas vascas, sus iglesias y las calles empedradas. El paisaje también es un sueño: bosques de haya, de pino negro, de robles, multicolores en otoño, os esperan. Y la comida es otro hito. El queso del Roncal es el rey de una gastronomía potente que se puede degustar en cualquier asador o restaurante. Nosotros lo hicimos en casa Lola, en Isaba, donde también pueden dormir. Pocas veces habréis estado en un hotel que tiene tanto que ofrecer. Y también alquilan unos apartamentos muy adecuados para familias. Otro lugar muy recomendable para comer, y que nos gustó mucho fue el restaurante Tapia, tel: 948893013, situado justo debajo del alojamiento rural que ofrece, que parece muy bonito. No es el único del valle. Hay muchos hotelitos y apartamentos, o casas rurales preciosos. También un camping. Y un hotel más convencional, clásico, con apartamentos y habitaciones, llamado justamente Hotel Isaba.