Lodève


En una ruta cap a París, si seguiu l’autopista gratuïta A75, passareu a tocar de Lodève, i fins i tot fora possible que fos l’hora de dinar. Esteu de sort. Lodève, sense ser res de l’altre món, és una vila agradable, molt mediterrània, malgrat estar força allunyada del mar. De fet és la primera ciutat mediterrània baixant de l’Auvèrnia, o la darrera abans d’afrontar el potent pas de l’Escaleta i entrar a la zona atlàntica de França. Així doncs, si pareu a dinar a Lodève, tindreu l’oportunitat de visitar una vila medieval amb una catedral bonica, gòtica meridional. I us recomanem que, si us cal menjar, ho feu al restaurant “Le Minuscule”, molt bo i acollidor, tota una troballa.

Passant i parant a Lodeve, en una ruta cap a París, o cap a la França del nord, o cap a Europa, eviteureu la pesada ruta per la vall del Rhone i la seva calor. Aneu per la nova autopista A-75, des de Beziers a Clermont Ferrand, passant per Lodeve i pel viaducte de Millau, el pont més alt d’Europa. I si esteu un xic cansats pareu a Lodève. També podeu fer-ho, no gaire lluny de la ciutat que estem descrivint, a uns 25 kms. a l’àrea de Le Caylar. Es tracta d’una àrea modèlica, amb tota mena de serveis, fins i tot un restaurant Casino Cafeteria, on podreu menjar molt bé de preu. I ja que heu parat a Le Caylar potser us agradarà fer un tomb per una petita i meravellosa ciutat fortificada medieval: La Covertoirade, que s’ha conservat intacta des del temps dels Templers. Perquè a La Covertoirade els templers i els Hospitalers de Sant Joan eren els amos. Com a tota aquesta zona. Admireu torres i fortificacions, cases i carrers plens de petits restaurants. Un bon lloc per descansar una mica del viatge, una parada reconfortant. I després no torneu pas a l’autopista. Baixeu fins Millau per Nant i Canteubre, passeu per les gorgues del riu Dourbie. Molt més paisatge, molt més bonic. I ja que hi sou, feu nit a Millau, al Cevénol, un hotel familiar molt bé de preu, amb piscina. S’hi menja fantàstic també. I dediqueu uns dies per visitar les Gorges del Tarn, que són a tocar, o Micropolis, la ciutat dels insectes, o les grutes maravelloses d’aquesta zona: com l’Avenc Armand o la gruta Degarguilan. Potser oblidareu París, i us quedareu més a prop. Només a 400 Kms de Barcelona, per Perpinyà i Beziers. Lodève, Couvertoirade, Nant, Millau, Saint Enimie, no defraudaran les vostres millors expectatives.

En una ruta hacia París, si siguen la autopista gratuïta A75, pasaran muy cerca de Lodève, y hasta pudiera ser posible que fuese hora de comer. Estan de suerte. Lodève, no es nada del otro mundo, pero es agradable, muy mediterránea, aunque no esté cerca del mar. Si parais a comer en Lodève, podeis hacerlo en el restaurante “Le Minuscule”, bueno y acogedor, recomendable. Además, parando en Lodeve habran escogido bién porque para subir hacia París, o hacia la Francia del norte, o hacia Europa, evitaran la pesada ruta por el valle del Rhoine y su calor. Id por la nueva autopista A-75, desde Beziers hasta Clermont Ferrand, pasando por Lodève, y por el viaducto de Millau, el puente más alto de Europa. Y si estan un poco cansados pueden parar, además de en Lodève, en el área de Le Caylar. Un área modélica, con todo tipo de servicios, incluso un restaurante Casino Cafetería, donde podrán comer muy bien de precio. Y ya que habrán parado en Le Caylar quizás les gustará dar una vuelta por esta maravillosa ciudad fortificada medieval de La Covertoirade, que se ha conservado intacta desde el tiempo de los Templarios. Porque en La Covertoirade los Templarios y los Hospitalarios de San Juan eran los dueños de toda la zona. Admirad torres y fortificaciones, casas y calles llenas de tiendas. Un buen lugar para descansar un poco del viaje, una parada reconfortante. Y después no vuelvan ya a la autopista. Desciendan hasta Millau por Nant y Canteubre, por el cañon del río Dourbie. Mucho más paisaje, mucho más bonito. Y ya que estais ahi, haced noche en Millau, en el Cévenol, un hotel familiar muy bien de precio, con piscina. Se come fantástico también. Y dedique unos días para visitar las Gargantas del Tarn, que estan aquí, o Micropolis, la ciudad de los insectos, o las grutas maravillosas de esta zona: como el Avenc Armand o la gruta de Darguilan. Quizás olvidaréis París, y os quedaréis más cerca. Sólo a 400 Kms. de Barcelona, por Perpiñán y Beziers. No les defraudará las espectativas.

Els Tres Tombs de l’Esquirol


esquirol

L’Esquirol, o Santa Maria del Corcó, és una vila molt bonica, en un lloc molt bonic, a dues passes d’indrets maravellosos, fantàstics i insospitats. Es troba a uns 80 kms. de Barcelona per l’autovia que porta a Vic. Superada aquesta població, ja camí de Ripoll, cal prendre l’eix transversal C-25 en direcció a Girona. Entrareu en la comarca màgica del Collsacabra, de la que Santa Maria del Corcó n’és la porta natural. Des de l’Esquirol es pot arribar molt fàcilment a paratges que us corprendran. Com ara la riera de les Gorgues, que travessa tot el terme. En certs llocs forma gorges espectaculars amb salts d’aigua i molins. El dissabte 14 de gener de 2017 hi haurà la típica passada de Sant Antoni, els tres tombs, una bona ocasió per pujar amb la canalla fins aquest lloc preciós. I no només pels burros, i pel poble de l’Esquirol, sinó per altres maravelles que tindreu ben a tocar. Com ara la serra maravellosa de Cabrera. Si us agrada la natura agafeu la pista en bon estat, ben senyalitzada, us portarà al peu de l’ermita de Santa Maria de Cabrera, travessant una fageda de conte de fades. També són notables l’església romànica de Sant Martí Sescorts, del segle XI o la de Sant Julià de Cabrera. Teniu un dolmen, anomenat de Puig-sespedres, força gran per la mitjana del nostre país, de molt fàcil accés a la sortida de l’Esquirol pel camí ral. No deixeu de visitar, si el temps us ho permet, els pobles de Tavertet, 12 kms. al sur, enlairat a abocat al precipici més violent de Catalunya, damunt el pantà de Sau. No apte per cardíacs. També us recomanem molt vivament fer una volta pel poblet medieval de Rupit, a uns 15 kms. en direcció Olot. Un poblet de pessebre, inigualable, amb el seu pont, la riera, el salt de Sallent… no tenim paraules!. Per dinar us recomanem, en plan menú i preu ajustat Cal Carreter, especialitat en carns a la brasa. Està a Cantonigròs, a peu de carretera. Tel. 938525003. Si podeu pagar un restaurant de campanetes, amb cuina molt més sofisticada, llavors el vostre lloc és Ca l’Ignasi, on fan uns plats cuidats que segueixen la temporada i els seus productes. Està també a Cantonigròs, al carrer Major, 4. Tel. 938525124. Si heu arribat fins Rupit, nosaltres hem dinat, i dormit, a l’hostal l’Estrella. Molt cassolà i agradable. També teniu, de tota la vida, la Fonda Marsal. I fora de Rupit està molt i molt bé, per dormir i per menjar, el novíssim hostal de muntanya Cabrerès, al carrer Major de Cantonigròs, un xic més avall de Ca l’Ignasi. Habitacions senzilles i cuques, i apartaments. A Rupit hi ha un càmping, i en tota la zona moltes, moltíssimes cases rurals. Teniu un alberg de colònies a Cantonigròs: Santa Maria del Roure, i un allotjament de muntanya al Santuari de Collsacabra, molt rural, això si!. Bons tres tombs a l’Esquirol!.

L’Esquirol, o Santa Maria del Corcó, es una villa muy bonita, en un lugar muy bonito, a dos pasos de lugares maravillosos, fantásticos e insospechados. Se encuentra a unos 80 kms. de Barcelona por la autovía que lleva a Vic. Superada esta población, ya camino de Ripoll, hay que tomar el eje transversal C-25 en dirección a Girona. Entraréis en la comarca mágica del Collsacabra, de la que Santa Maria del Corcó es la puerta natural. Desde el Esquirol se puede llegar muy fácilmente a parajes que les sorprenderan. Como la riera de les Gorgues, que atraviesa todo el término. En ciertos sitios forma gargantas espectaculares con saltos de agua y molinos. Nos gusta por la facilidad en que se puede llegar andando desde el pueblo de Cantonigròs, a unos 6 kms. de l’Esquirol, el lugar denominado la Foradada. También es muy bonito la Barra de Ferro  en l’Esquirol mismo. El día 14 de enero haran allí la cabalgata de San Antonio, una buena excusa para subir con los niños. Y no solo os recomendamos esta excursión por el pueblo de Esquirol, o por los burros, sinó que los amantes de la naturaleza encontrareis allí lugares tan bonitos como la sierra de Cabrera, con su especial formación geológica de colinas y planos elevados. Una pista en buen estado, bien señalizada, os llevará al pie de la ermita de Santa María de Cabrera, atravesando un hayedo de cuento de hadas. También son notables la iglesia románica de Sant Martí Sescorts, del siglo XI o la de Sant Julià de Cabrera. Tienen también un dolmen, llamado de Puig-sespedres, bastante grande para la media de nuestro país, de muy fácil acceso a la salida de l’Esquirol por el camino real. No dejéis de visitar, si el tiempo os lo permite, los pueblos de Tavertet, 12 kms. al sur, colgado sobre el precipicio más violento de Cataluña, literalmente volando sobre el pantano de Sau. No apto para cardíacos. También le recomendamos muy vivamente dar una vuelta por el pueblo medieval de Rupit, a unos 15 kms. en dirección Olot. Un pueblecito de pesebre, unigualable, con su puente, el arroyo, el salto de Sallent … ¡no tenemos palabras!. Para comer les recomendamos, en plan menú y a precio ajustado Cal Carreter, especialidad en carnes a la brasa. Está en Cantonigròs, a pie de carretera. Tel. 938525003. Si puede pagar un restaurante de campanillas, con cocina mucho más sofisticada, entonces su sitio es Ca l’Ignasi, donde hacen unos platos cuidados que siguen la temporada y sus productos. Está también en Cantonigròs, en la calle Mayor, 4. Tel. 938525124. Si ha llegado hasta Rupit, nosotros hemos comido y dormido, en el hostal Estrella. Muy casero y agradable. También está muy muy bien, para dormir y para comer, el novísimo hotel de montaña Cabrerès, en la calle Mayor de Cantonigròs, un poco más abajo de Ca l’Ignasi. Habitaciones sencillas y cucas, y apartamentos. En Rupit hay un camping, y en toda la zona muchas, muchísimas casas rurales. Tienen un albergue de colonias en Cantonigròs: Santa Maria del Roure, y un alojamiento de montaña en el Santuario de Collsacabra, muy rural, ¡eso sí!.

Catània


Catania

Catània és una gran ciutat de Sicilia. La segona ciutat de l’illa. Catània és barroca per obra de l’Etna, terrible volcà sicilià que presideix l’horitzó de la vila. Un terratremol i una erupció van borrar Catània del mapa l’any 1693. La nova vila barroca va nèixer tan bonica que va ser declarada patrimoni de la humanitat. A Catània cal veure la plaça del Duomo, amb la catedral i l’ajuntament, presidits per la fontana de l’elefant de Vacarini, l’artista que va fer quasi tots els edificis de la nova ciutat barroca. També el monestir dels Benedetti amb l’escala dels àngels, preciosa, i un munt d’esglésies al llarg de la Via Crociferi, com ara Santa Àgata. També conserva la vila algunes restes romanes, com un teatre i un amfiteatre, però no són el més bonic. Ens agraden més els palaus, excepcional el Biscari, que no es pot veure bé, llàstima. O les esglèsies, llocs màgics per excel·lència. A Catània hi fa molta calor, sobretot a l’estiu. I és una ciutat molt meridional, mediterrània. Admireu en aquest sentit el seus mercats, sobretot el mercat del peix, molt pintoresc, o el de Fiera, més tradicional, com un mercat àrab. La via Etnea és l’artèria principal de la vila. Una avinguda recta, amb l’Etna com a teló de fons. Una via de botigues i comerços variats, on la gent passeja cap al tard, quan el sol va de baixa. Els voltants de Catania també son molt xulos. A menys de 100 kms. teniu la increible ciutat de Taormina, amb les seves vistes, les seves platges i el teatre grec. No lluny les espectaculars i refrescants gorges del riu Alcàntara. A tocar les viles Aci. Com Aci Castello, amb un castell normand arran de costa, o Aci Trezza, amb els esculls del cíclop emergint entre unes aigües blau turquesa. O la meravellosa Acireale, barroca també, com Catània, plena d’esglésies i palaus. Catania és una opció perfecta per a una visita a l’est de Sicília, per visitar el volcà Etna, per anar fins la fantàstica ciutat medieval de Siracusa, o per veure altres viles patrimoni mundial de l’UNESCO, com Catània, per raó del seu casc antic barroc, com ara Ragusa o Noto. Prop de Catània hi ha platges de somni. Ja ho veieu… Catània us espera. I per allotjar-vos us recomanem un Ibis Styles verd, prop d’Acireale. O bé al centre de la ciutat un esplèndid hotel de la cadena UNA, el Palace. Car però molt maco. Més econòmic resulta un hotel antic, però molt net, amb “charme”. Molt ben situat a la Via Etnea 316. Per dinar, peix, plats ben cuinats, car: la Trattoria Paranza, o bé la famosa Trattoria d’Antonio. No defrauden. L’Osteria Il Bell’Antonio, refinada i d’alta volada, en canvi, te preus prou assequibles.  Molt més desenfadada, fresca, alegre, una pizzeria on fan bones amanides. Preus i servei informal: Gisira. Recomanable. Una mica més juvenil i tirat de preu L’Agora Hotel és un young hostel amb restaurant. Plats senzills però bé. La Pizzoleria està força bé, també. En una plaça te aires de bar de tapes: Piazza Mazzini, 1. El Giglio Rosso també ens va agradar, al carrer Santa Anna, 19. No us perdeu Catània, un Nadal, unes vacances, un cap de setmana llarg. Vols des de Barcelona fins Palerm i tren o bus fins Catània, o durant una ruta llarga de vacances per la bella illa de Sicília.

Catania és una gran ciudad de Sicilia. Catània és barroca. Catania es patrimonio de la humanidad. Hay que ver la piazza del Duomo, con la fontana del elefante de Vacarini. Conserva algunos restos romanos, como un teatro y un amfiteatro. Nos gustan sus palacios, como el Biscari. O sus iglesias, como las de la Via Crociferi, con el monasterio de los Benedetti. Y fuera de Catania también hay cosas bonitas. A menos de 100 kms. a la redonda está la increible ciudad de Taormina, sus playas y el teatro griego. O los estrechos del rio Alcántara. Aci Castello tiene un castillo normando, Aci Trezza, las rocas del cíclope en plena playa, Acireale es barroca como Catània. El volcán Etna está al lado, y la medieval de Siracusa muy cerca, como Ragusa o Noto. Como hoteles teneis un Ibis Styles verde, en Acireale. o un hotel de la cadena UNA, el Palace. Caro pero bueno. En la Via Etnea 316, el 316, claro. Para comer recomendamos la Trattoria Paranza, o la famosa Trattoria d’Antonio. No defraudan. L’Osteria Il Bell’Antonio, es refinada con buenos precios. Desenfadada, fresca, alegre, una pizzeria: Gisira. Recomanable. El Agora Hotel es un young hostel con un restaurante económico. La Pizzoleria está en una plaza con aires de bar de tapas: Piazza Mazzini. El Giglio Rosso en la calle Sant’Anna, 19. Catania la bella de Sicília.

Catania it’s a Sicily great city. Catania is baroque. Catania is in the heritage of humanity list. You have to see the Piazza del Duomo with the fountain. Roman remains a theater and an amphitheater. We like Catania’s palaces, like Biscari. Or their churches, such as the Via Crociferi, with the monastery of Benedetti. And outside Catania there are also nice things. Less than 100 kms. radius is the amazing city of Taormina, wonderful beaches and the great Greek Theatre. Or the narrow river Alcantara. Aci Castello has a Norman castle, Aci Trezza, the Cyclops rocks on the beach, Acireale is baroque like Catania. Etna volcano is next to Catania. The city is very close the medieval Syracuse, Ragusa and Noto. To sleep you may go to the Ibis hotel Green Styles in Acireale. Or go to the Palace. Expensive but good. On Via Etnea 316, there is the 316, of course. To eat something we recommend the Trattoria Paranza, or the famous Trattoria d’Antonio. L’Osteria Il bell’Antonio, is refined but with good prices. Casual, fresh, cheerful, pizzeria: Gisira. The Agora Hotel is a hostel with young diner. The Pizzoleria is in Piazza Mazzini. The Giglio Rosso at 19, Sant’Anna Street. Catania is the most wonderful city in Sicily.

Catania est une grande ville de la Sicile. Catania est baroque. Catane c’est patrimoine de l’humanité, avec la Piazza del Duomo, avec la fontaine des éléphants del Vacarini. Elle à conservé nombreux vestiges romains comme un théâtre et un amphithéâtre. Nous aimons aussi les palais, comme le Biscari. Ou leurs églises, comme les de la Via Crociferi, avec le monastère des Benedetti. Et à l’extérieur de Catane il y a aussi de belles choses. A moins de 100 kms. en rayon il y a la magnifique ville de Taormina, avec ses plages et le théâtre grec. Ou la rivière étroite de l’Alcantara. Aci Castello possède un château normand, Aci Trezza, les roches Cyclops sur la plage, Acireale est baroque comme Catania. L’Etna est très proche a Catania, comme les viles médiévales de Syracuse, Raguse et Noto. Pour le soir vous avez un hôtel Ibis Styles vert à Acireale. Sur la Via Etnea 316, vous pouvez bien dormir a le 316, bien sûr. Pour manger, nous vous recommandons la Trattoria Paranza, ou le célèbre Trattoria d’Antonio. L’Osteria Le Bel Antonio est raffinée, avec de bons prix. Casual, frais, gai, pizzeria: Gisira. L’Agora Hôtel est une auberge de jeunesse avec bon diner. Le Pizzoleria est dans la Piazza Mazzini. Le Giglio Rosso est a lec 19 de la Rue Sant’Anna. Catane est belle, comme la Sicile.

El país de Larzac


larzac

El País de Larzac, al bellíssim departament de l’Aveyron, és terra de cavallers Templers i Hospitalers. Es tracta d’una zona plena de pobles amb records d’aquells guerrers. Està força a tocar de casa, a uns 400 kms. de Barcelona, just en el camí de pujar cap a París, per anar a Disneyland, per exemple. Està situada, a més, evitant la pesada ruta per la vall del Rhoine i la seva calor. Aquest és un bon consell: per anar cap a París escolliu sempre la moderna autopista A-75, la que surt de Beziers camí de Clermont Ferrand, la que te el pont del viaducte de Millau, el pont més alt d’Europa. Si ho feu, passareu per l’àrea de descans de Le Caylar. És aquesta un àrea de parada d’autopista modèlica, amb tota mena de serveis, fins i tot un restaurant Casino Cafeteria, on podreu menjar molt bé de preu. I just Le Caylar és la porta d’entrada a aquesta comarca francesa i occitana, terres aspres i dures, plenes de restes dels monjos soldats. Pobles com ara la meravellosa ciutat fortificada medieval de La Covertoirade, que s’ha conservat intacta des del temps dels Templers. Una passada: carrers empedrats, placetes, castell, església, portal, muralles, torres… Perquè a La Covertoirade els templers i els Hospitalers de Sant Joan eren els amos. Com a tota la zona. Admireu torres i fortificacions, cases i carrers plens de botigues. Un bon lloc per descansar una mica del viatge cap a París, una parada reconfortant. I allà trobareu molts llocs on menjar bé, molts petits restaurants. Ens va agradar molt un petit local remot i amagat a la Placette, anomenat L’Hospitalier. El porten tres noies. Fan unes pizzes, mitjes pizzes, amanides i plats de formatge i embotit, bons i bé de preu. I uns postres fantàstics. No us perdeu el pastís de xocolata, i els altres pastissos casolans. I després no torneu pas a l’autopista. Recorreu els petits pobles medievals de la ruta de Larzac. Ja us hem parlat de la Couvertoirade,  però també hi ha Ste-Eulalie de Cernon, le Viala du Pas de Jaux, el poblet de St-Jean d’Alcas o la Cavalerie. O bé baixeu fins la villa de Millau millor anar-hi per Nant, seguit el riu, molt pintoresc, o aneu fins les gorges del Tarn, passant per les gorgues del riu Dourbie. Molt més paisatge, molt més bonic. I ja que hi sou, feu nit a Millau, al Cevénol, un hotel familiar molt bé de preu, amb piscina. S’hi menja fantàstic també. I dediqueu uns dies per visitar les Gorges del Tarn, que són a tocar, o Micropolis, la ciutat dels insectes, o les grutes maravelloses d’aquesta zona: com l’Avenc Armand o la gruta Degarguilan. Potser oblidareu París, i us quedareu més a prop. Només a 400 Kms de Barcelona, per Perpinyà i Beziers. No us defraudarà les espectatives.

Si han de subir hacia París, o hacia la Francia del norte, o hacia Europa, eviten la pesada ruta por el valle del Rhoine y su calor. Id por la nueva autopista A-75, desde Beziers hasta Clermont Ferrand, pasando por el viaducto de Millau, el puente más alto de Europa. Y si estan un poco cansados paren en el área de Le Caylar. Un área modélica, con todo tipo de servicios, incluso un restaurante Casino Cafetería, donde podrá comer muy bien de precio. Y ya que ha parado en Le Caylar quizás les gustará dar una vuelta por esta maravillosa comarca de Larzac, con sus pueblos llenos de recuerdos de los templarios y hospitalarios, caballeros feudales. Quizás lo más espectacular de la zona sea la ciudad fortificada medieval de La Covertoirade, que se ha conservado intacta desde el tiempo de los Templarios. Porque en La Covertoirade los Templarios y los Hospitalarios de San Juan eran los dueños. Como en toda la zona. Admirad torres y fortificaciones, casas y calles llenas de tiendas. Un buen lugar para descansar un poco del viaje, una parada reconfortante. Recomeendamos un pequeño restaurante llamado L’Hospitalier, en la placette. Lo llevan tres chicas, y hacen pizzas y ensaladas, bién de precio, y unos postres riquísimos. Y después no vuelvan ya a la autopista. Desciendan hasta Millau por Nant y Canteubre, por el cañon del río Dourbie. Mucho más paisaje, mucho más bonito. Y ya que estais ahi, haced noche en Millau, en el Cévenol, un hotel familiar muy bien de precio, con piscina. Se come fantástico también. Y dedique unos días para visitar las Gargantas del Tarn, que estan aquí, o Micropolis, la ciudad de los insectos, o las grutas maravillosas de esta zona: como el Avenc Armand o la gruta de Darguilan. Quizás olvidaréis París, y os quedaréis más cerca. Sólo a 400 Kms. de Barcelona, por Perpiñán y Beziers. No les defraudará las espectativas.

Hoces del Duratón


hoces_duraton

Queden a Espanya pocs llocs tan màgics i verges el Parc Natural de les Hoces del ríu Duratón. Potser perquè van trigar molt de temps en ser descobertes pel turisme massiu, encara no ho estan del tot, i en ser invadides per la gent. El riu Duratón ha cavat unes gorges impressionants en les roques calcàries del norest de la província castellana de Segovia, just aigües avall de la imposant i imponent villa medieval de Sepúlveda, una altra visita obligada. Estem parlant d’un sobirà canyó, molt fondo, de fins a 100 metros de desnivel. Estem parlant d’un paisatge salvatge, increible. Las hoces de Duratón, a més, son una reserva natural de primer ordre. Si hi aneu, vosaltres i els vostres fills i filles, veureu volar els grans voltors a pocs metres dels vostres caps. Si sou experts, a més, podreu albirar àligues i falcons. Us recomanem una ruta per les hoces. El més senzill és veure-les des de Sepúlveda mateix, o fer una ruta circular que surt del poble. Però l’excursió familiar més bonica, i fàcil, serà arribar-se a l’ermita romànica de San Frutos, situada en una península sobre el riu. Per anar-hi el més fàcil és anar de Sepúlveda a Villaseca. Des d’aquest poblet surt una pista de terra, ben indicada, ampla i sense problemes, que després de 4 kms. molt polsosos, us deixa en un aparcament ben habilitat. Des d’allà seran uns 500 metres de baixada fins el mirador damunt l’ermita i el riu, des d’on està presa aquesta foto. Si voleu podeu continuar un km. més fins San Frutos, però penseu que no hi ha gaire arbres, que després serà tot pujada. Ara bé, també és cert que si us arribeu a l’espoló de roca on s’alcen les ruïnes de San Frutos, podreu gaudir una estona més de l’indret, creuareu “La Cuchillada”, tall en la roca, i podreu veure l’antic cenobi benedictí, construcció romànica del segle XII, i les tombes antropomòrficas altomedievals del seu antic cementiri. Hi arribareu, des de Madrid, per l’autovía de Burgos, agafant la desviació a Boceguillas cap a la SG-233 que va a Sepúlveda. Si esteu de ruta per Castella podeu anar-hi de Segovia capital per la N-110, agafar l’autovia A-1 i deixar-la a Boceguillas per anar a Sepúlveda per la mateixa SG-233. També des de Valladolid cap a Cuéllar per l’autovia de Segovia, i d’allà a Cantalejo per la SG-232, fins a trobar l’indicatiu Sepúlveda. El millor allotjament de la zona és, sense cap mena de dubte el preciós hotelet rural, El Vado del Duratón, situat al bell mig de Sepúlveda. Habitacions boniques, i un restaurant on menjareu molt bé. Fora de la zona podeu estar-vos a l’Hotel Don Felipe, a Segovia, fantàstic. O al Novotel de Valladolid. Per dinar recomanem una antiga taberna en un poblet no lluny de Sepúlveda i de les hoces: Perorrubio. Allà trobareu la dita taberna. Bon menjar, ben elaborat, ben cuinat, bon servei. Recomanable. Un bon corder rostit, a l’estil segovià, al Figón de Tinin, o bé a Casa Cristóbal. Una visita a les hoces del Duratón serà imprescindible en el curs d’una ruta per Castella, per la zona de Segovia, ciutat monumental, amb l’alcázar, la catedral i l’aqüeducte. Podeu complementar-la amb una descoberta de Sepúlveda, preciós poble medieval, amb unes esglésies romàniques soberbies. O bé baixar pel riu en piragua. També és molt bonic Pedraza, uns kms. al sur, o Cuéllar, a l’oest. Podeu arribar-vos, Duratón avall, fins Peñafiel, amb els eu legendari castell. O anar fins Turégano, bonic de veure. No lluny hi ha Riaza, o Ayllón.  O el bellíssim parc natural del Hayedo de Tejeda Negra. Moltes coses a veure en un radi de 60 kms. Ideal per unes vacances diferents amb els vostres infants!.

Pocas bellezas naturales quedan en España tan auténticas como las Hoces del río Duratón. Estan situadas en el noreste de Segovia, aguas abajo de la villa medieval de Sepúlveda, magnífca, que debeis visitar también. En esta zona, el río se ha encajado en un profundo cañón que, en algunos lugares, alcanza más de 100 metros de desnivel. Al interés y belleza del paisaje, realmente bonito y muy poco conocido, hay que añadir la gran riqueza natural, pues las hoces del Duratón albergan casi 500 parejas de buitres leonados, acompañadas de un buen número de alimoches, águilas reales y halcones peregrinos, que volaran sobre vuestras cabezas, a pocos metros. El recorrido más familiar posible es el que parte de Sepúlveda y llega al pueblo cercano de Villaseca. Desde allí sale una pista, bién indicada, ancha, fácil para todo tipo de vehículos, que en 4 kms. os llevará hasta un aparcamiento bien habilitado. Del aparcamiento a un mirador cercano solo hay unos 5oo metros. Si quereis bajar hasta el espolón rocoso, rodeado de precipicios, sobre el que se alza la ermita de San Frutos, debereis caminar un km. más. Tras cruzar por un puente de piedra y una profunda grieta, llamada La Cuchillada, se asciende al antiguo cenobio benedictino. Después de contemplar esta construcción románica del siglo XII, se puede continuar hacia su cercano cementerio, donde se conservan varias tumbas antropomórficas altomedievales. De todas maneras medid vuestras fuerzas y las de vuestros niños porque la vuelta es en subida y hay pocos árboles.

Tres tombs a l’Esquirol


esquirol

L’Esquirol, o Santa Maria del Corcó, és una vila molt bonica, en un lloc molt bonic, a dues passes d’indrets maravellosos, fantàstics i insospitats. Es troba a uns 80 kms. de Barcelona per l’autovia que porta a Vic. Superada aquesta població, ja camí de Ripoll, cal prendre l’eix transversal C-25 en direcció a Girona. Entrareu en la comarca màgica del Collsacabra, de la que Santa Maria del Corcó n’és la porta natural. Des de l’Esquirol es pot arribar molt fàcilment a paratges que us corprendran. Com ara la riera de les Gorgues, que travessa tot el terme. En certs llocs forma gorges espectaculars amb salts d’aigua i molins. El dissabte 14 de gener de 2014 hi haurà la típica passada de Sant Antoni, els tres tombs, una bona ocasió per pujar amb la canalla fins aquest lloc preciós. I no només pels burros, i pel poble de l’Esquirol, sinó per altres maravelles que tindreu ben a tocar. Com ara la serra maravellosa de Cabrera. Si us agrada la natura agafeu la pista en bon estat, ben senyalitzada, us portarà al peu de l’ermita de Santa Maria de Cabrera, travessant una fageda de conte de fades. També són notables l’església romànica de Sant Martí Sescorts, del segle XI o la de Sant Julià de Cabrera. Teniu un dolmen, anomenat de Puig-sespedres, força gran per la mitjana del nostre país, de molt fàcil accés a la sortida de l’Esquirol pel camí ral. No deixeu de visitar, si el temps us ho permet, els pobles de Tavertet, 12 kms. al sur, enlairat a abocat al precipici més violent de Catalunya, damunt el pantà de Sau. No apte per cardíacs. També us recomanem molt vivament fer una volta pel poblet medieval de Rupit, a uns 15 kms. en direcció Olot. Un poblet de pessebre, unigualable, amb el seu pont, la riera, el salt de Sallent… no tenim paraules!. Per dinar us recomanem, en plan menú i preu ajustat Cal Carreter, especialitat en carns a la brasa. Està a Cantonigròs, a peu de carretera. Tel. 938525003. Si podeu pagar un restaurant de campanetes, amb cuina molt més sofisticada, llavors el vostre lloc és Ca l’Ignasi, on fan uns plats cuidats que segueixen la temporada i els seus productes. Està també a Cantonigròs, al carrer Major, 4. Tel. 938525124. Si heu arribat fins Rupit, nosaltres hem dinat, i dormit, a l’hostal l’Estrella. Molt cassolà i agradable. També teniu, de tota la vida, la Fonda Marsal. I fora de Rupit està molt i molt bé, per dormir i per menjar, el novíssim hostal de muntanya Cabrerès, al carrer Major de Cantonigròs, un xic més avall de Ca l’Ignasi. Habitacions senzilles i cuques, i apartaments. A Rupit hi ha un càmping, i en tota la zona moltes, moltíssimes cases rurals. Teniu un alberg de colònies a Cantonigròs: Santa Maria del Roure, i un allotjament de muntanya al Santuari de Collsacabra, molt rural, això si!. Bons tres tombs a l’Esquirol!.

L’Esquirol, o Santa Maria del Corcó, es una villa muy bonita, en un lugar muy bonito, a dos pasos de lugares maravillosos, fantásticos e insospechados. Se encuentra a unos 80 kms. de Barcelona por la autovía que lleva a Vic. Superada esta población, ya camino de Ripoll, hay que tomar el eje transversal C-25 en dirección a Girona. Entraréis en la comarca mágica del Collsacabra, de la que Santa Maria del Corcó es la puerta natural. Desde el Esquirol se puede llegar muy fácilmente a parajes que les sorprenderan. Como la riera de les Gorgues, que atraviesa todo el término. En ciertos sitios forma gargantas espectaculares con saltos de agua y molinos. Nos gusta por la facilidad en que se puede llegar andando desde el pueblo de Cantonigròs, a unos 6 kms. de l’Esquirol, el lugar denominado la Foradada. También es muy bonito la Barra de Ferro  en l’Esquirol mismo. El día 14 de enero haran allí la cabalgata de San Antonio, una buena excusa para subir con los niños. Y no solo os recomendamos esta excursión por el pueblo de Esquirol, o por los burros, sinó que los amantes de la naturaleza encontrareis allí lugares tan bonitos como la sierra de Cabrera, con su especial formación geológica de colinas y planos elevados. Una pista en buen estado, bien señalizada, os llevará al pie de la ermita de Santa María de Cabrera, atravesando un hayedo de cuento de hadas. También son notables la iglesia románica de Sant Martí Sescorts, del siglo XI o la de Sant Julià de Cabrera. Tienen también un dolmen, llamado de Puig-sespedres, bastante grande para la media de nuestro país, de muy fácil acceso a la salida de l’Esquirol por el camino real. No dejéis de visitar, si el tiempo os lo permite, los pueblos de Tavertet, 12 kms. al sur, colgado sobre el precipicio más violento de Cataluña, literalmente volando sobre el pantano de Sau. No apto para cardíacos. También le recomendamos muy vivamente dar una vuelta por el pueblo medieval de Rupit, a unos 15 kms. en dirección Olot. Un pueblecito de pesebre, unigualable, con su puente, el arroyo, el salto de Sallent … ¡no tenemos palabras!. Para comer les recomendamos, en plan menú y a precio ajustado Cal Carreter, especialidad en carnes a la brasa. Está en Cantonigròs, a pie de carretera. Tel. 938525003. Si puede pagar un restaurante de campanillas, con cocina mucho más sofisticada, entonces su sitio es Ca l’Ignasi, donde hacen unos platos cuidados que siguen la temporada y sus productos. Está también en Cantonigròs, en la calle Mayor, 4. Tel. 938525124. Si ha llegado hasta Rupit, nosotros hemos comido y dormido, en el hostal Estrella. Muy casero y agradable. También está muy muy bien, para dormir y para comer, el novísimo hotel de montaña Cabrerès, en la calle Mayor de Cantonigròs, un poco más abajo de Ca l’Ignasi. Habitaciones sencillas y cucas, y apartamentos. En Rupit hay un camping, y en toda la zona muchas, muchísimas casas rurales. Tienen un albergue de colonias en Cantonigròs: Santa Maria del Roure, y un alojamiento de montaña en el Santuario de Collsacabra, muy rural, ¡eso sí!.

Alarcón


Molt possiblement, anat a tota velocitat per l’autovia A3, de València a Madrid, o cap a algún destí ben bonic de la Mancha, haureu vist anunciada la desviació cap al el poble d’Alarcón, i el seu castell, dalt del seu cingle poderós, rodejat per un meàndre potent del riu Xúquer. Abans quan l’autopista no existia, la carretera N-III passava a tocar de l’embassament, el poble i el castell d’Alarcón, i era aquesta una parada quasi obligada. La velocitat era minsa, perquè tot era un seguit de corbes contínues. Ara, avui dia, ningú repara en la fortalessa ni en la vila estirada als seus peus. A Alarcón cal anar-hi a posta. I és una veritable llàstima. Perquè aquest castell que el rei Alfons VIII feu edificar a finals del segle XII, i que durant molts anys defensa terres de frontera, és tota una preciositat. Tot això, malgrat les reformes i servituds que imposa el fet que sigui un parador de turisme. Si el castell no us fa prou el pes, i no us crida a sortir de l’autovia, us direm que Alarcón també te una església maravellosa, del darrer gòtic i primer renaixement. Quedareu impressionats per la magnitud d’aquest temple, pel seu arc d’entrada, i pel grandiós i espectacular retable plateresc. Tot plegat te aires catedralícis, amb el seu cor barroc. De fet, si voleu parar uns dies per allà, descobrireu que La Mancha és molt més que terra aixuta, blat i molins de vent. En aquesta zona, al voltant d’Alarcón, hi ha pobles increïbles, com ara San Clemente, declarada tota ella, i amb raó, conjunt històric artístic. Prop d’Alarcón s’alça el castell de Belmonte, una altra fortalesa i un altre poble tan bonic com el que us estem descrivint. No gaire lluny hi ha un parell d’excavacions de grans ciutats romanes que varen existir per aquí. Es tracta de Segóbriga i Valeria. Si esteu més aviat interessats per la natura aquests son també els vostres paratges. El riu Xúquer, amb el pantà, el riu Cabriel, i les seves gorges, o les del més proper riu Gritos, son escenaris bellíssims que no podeu obviar. Ja ho sabeu, la propera vegada que passeu prop d’ella, pareu a Alarcón. Si voleu dormir per aquí, a més del parador del castell, teniu establiments encara més sofisticats, com l’Hotel Villa de Alarcón, amb un luxe i refinament extrems, i amb SPA. Preus en consonància. Hi ha, a més, divereses cases rurals i hostalets simpàtics. Per dinar, a més del parador i l’hotel citats, teniu molts bons llocs. Com ara el restaurant La Cabaña, cuina de la terra, o bé un asador, anomenat La Fragua, amb especialitats també poderoses. No passeu mai més Alarcón de llarg!.

Muy posiblemente, yendo a toda velocidad por la autovía A3, de Valencia a Madrid, o hacia algún destino muy bonito de la Mancha, habréis visto anunciada la desviación hacia el el pueblo de Alarcón, y su castillo, montado en su risco poderoso, rodeado por un meandro potente del río Júcar. Antes cuando la autopista no existía, la carretera N-III pasaba a tocar del embalse, el pueblo y el castillo de Alarcón, y era esta una parada casi obligada. La velocidad era escasa, porque todo el recorrido era una serie de curvas continuas. Ahora, hoy en día, nadie repara en la fortaleza ni en la villa a sus pies. A Alarcón hay que ir a propósito. Y es una verdadera lástima. Porque este castillo que el rey Alfonso VIII hizo edificar a finales del siglo XII, y que durante muchos años defendió las tierras de frontera, es toda una preciosidad. Todo ello, a pesar de las reformas y servidumbres que impone el hecho de que sea un parador de turismo. Si el castillo no os llama a salir de la autovía, os diremos que Alarcón también tiene una iglesia maravillosa, del último gótico y primer renacimiento. Quedaréis impresionados por la magnitud de este templo, por su arco de entrada, y por el grandioso y espectacular retablo plateresco. Tiene aires catedralicios, con su coro barroco. De hecho, si se detienen unos días por allí, descubrirán que La Mancha es mucho más que tierra seca, trigo y molinos de viento. En esta zona, alrededor de Alarcón, hay pueblos increíbles, como San Clemente, villa declarada toda ella, y con razón, conjunto histórico artístico. Cerca de Alarcón se alza el castillo de Belmonte, otra fortaleza y otro pueblo tan bonito como el que os estamos describiendo. No muy lejos hay un par de excavaciones de grandes ciudades romanes que existieron por aquí. Se trata de Segóbriga y Valeria. Si estais más bien interesados por la naturaleza estos son también vuestros parajes. El río Júcar, con el pantano, el río Cabriel, y sus gargantas, o las del más cercano río Gritos, son escenarios bellísimos que no se pueden obviar. Ya lo sabéis, la próxima vez que paséis cerca, parad en Alarcón. Si se quiere dormir por aquí, además del parador en el castillo, tienen también establecimientos aún más sofisticados, como el Hotel Villa de Alarcón, con un lujo y refinamiento extremos, y con SPA. Precios en consonancia. Hay, además, diversas casas rurales. Para comer, además del parador y el hotel citados, tienen muy buenos lugares donde hacerlo. Como el restaurante La Cabaña, cocina de la tierra, o bien un asador, llamado La Fragua, con especialidades también poderosas. ¡No pasen nunca más por Alarcón de largo!.