Una volta desconfinada pels Pirineus d’Aragó i Navarra


Per quan ens deixin sortir del confitament, aquest estiu, us proposem una ruta pel Pirineu d’Aragó i de Navarra, fent com a centre l’hotel Villa Virginia de Sabiñánigo, al pirineu de Huesca. Una aposta segura, amb les seves habitacions còmodes, un spa increïble i el seu restaurant la Estiva, fabulós. Podeu sortir de Barcelona i parar a dinar a Binéfar. Hi ha llocs bons, i molt barats com el bar Bocados, que no està malament, prou correcte. En arribar a l’hotel, i en acabar de fer vostra i ocupar l’habitació, podeu fer una tarda a l’spa, relaxant.

Podem iniciar les sortides des del nostre centre a Sabiñánigo, anat a la Vall d’Ordesa. Ordesa, a l’estiu és magnífic. Flors, gespa, saltants d’aigua. Nosaltres pugem el Vall del riu Basa i el del riu Ara, seguint la N-260, fins Torla. Aquest poblet és també un magnífic centre d’excursions, amb càmpings i hotels molt bonics, com ara el Bujaruelo, molt familiar, que us recomanem.

Un altre dia podem continuar les vacances fent cap a Biescas i resseguint la Vall del Gállego. Podeu visitar Sallent de Gállego, El Formigal, o pujar fins el balneari de Panticosa, preciós.

Continuem les excursions des de Sabiñánigo anat ara cap a Jaca, on podem veure la magnífica catedral romànica, amb un museu ple de pintures romàniques de la zona. Un museu desconegut que val la pena veure! Jaca té un bonic casc antic amb carrers comercials i un munt de bars i restaurants molt bons, tapes meravelloses…

Un xic més enllà de Jaca, l’endemà podeu arribar-vos, just a mig camí de Puente la Reina, a Santa Cruz de la Serós, bonic poblet amb una església romànica soberbia. I a dalt el monestir fabulós de San Juan de la Peña, que seria gran pena que deixéssiu de visitar.

 

L’endemà us recomanem continuar la mateixa ruta a Puente la Reina, des d’on surt la carretera que porta a les Valls d’Hecho i Ansó, amb un entorn paradisíac. Vist Hecho amb les seves cases de pedra i les xemeneies, i havent reservat per dinar alguna cosa a Casa Blasquico a la tornada, podeu endinsar-vos a la Selva de Oza, d’una natura verge. Abans d’abandonar la vall no deixeu de visitar la imponent església romànica de Siresa.

 

Aquell mateix dia, o un altre, passeu des d’Hecho a la Vall d’Ansó, son 9 kms. Un cop en aquesta salvatge vall pirinenca, podeu veure el poble d’Ansó, amb les cases de pedra, i en acabat, remuntar el riu Veral fins arribar a l’impressionant circ glaciar de Zuriza. Quedareu bocabadats. Possibilitats de banyada. Allà dalt hi ha un càmping molt maco, bon restaurant i moltes excursions a fer!

Des de Zuriza, o bé des d’Ansó, podeu passar al primer vall navarrès. És la fantàstica vall del Roncal, Podeu fer-ho aquell mateix dia o bé el següent. Ens agrada molt Isaba, un poblet de postal rodejat de muntanyes. Per dormir i menjar teniu Casa Lola, a Isaba mateix. Un hotel amb tan d’encant on també lloguen uns apartaments molt adequats per famílies grans. Per menjar ens va agradar molt el restaurant Tapia, situat just a sota de l’allotjament rural que ofereix. També teniu l’Hotel Isaba, càssic, amb apartaments i habitacions. Des de Isaba també podeu anar fins l’estació d’esquí de Larra o la francesa de l’Arette Pierre Sant Martin, familiar i assequible. El vall de Roncal està ple de poblets i llocs maravellosos.  Tornada a Sabiñánigo, cada cop més llunyà, per gaudir de l’hotel Villa Virgínia o del MI Casa, que està al davant, per passar la tarda a l’spa, i sopar a l’Estiva, restaurant de l’hotel, molt bé.

Des d’Isaba, passant un port de muntanya molt bonic, o bé per la carretera que porta a Pamplona, al costat de l’embassament de Yesa i per Lumbier, podeu pujar tot el vall de Salazar, des de Lumbier, per Aoiz. La Vall de Salazar segueix la NA-140, fins Ochagavia. Aquest poble robust és encantador. i te un asador on podreu degustar carns de primera qualitat fetes al moment. Tot molt rústic! És l’asador Kixkia. Si l’asador és ple, pdeu probar el restaurant Azpiroz, molt bé, a pesar de no ser el més recomanat del poble. No deixeu de remuntar fins La Selva d’Irati, que és el nostre destí somniat. Un bosc de llegenda!. Bon pàrquing però molta afluència de públic. A banda d’Otsagàbia també podeu anar a veure Irati, el bosc de faig més gran de tota l’Europa Occidental, a cavall entre França i Navarra, pujant la vall bellíssima d’Aezkoa, tot seguint les aigües del riu Irati, des de Aoiz, a Navarra, per Oroz-Betelu, fins Aribe i Orbaiceta.

Si voleu anar més lluny, molt lluny de Sabiñánigo, podeu anar fins Roncesvalles. El camí de Sant Jaume de Galícia en estat pur. Hi ha una col·legiata gòtica molt bonica, hostals i bars. Recomanem la “Posada de Roncesvalles” on menjareu molt bé, tot i que les habitacions, aptes per 4 persones, reclamen a crits un “aggiornamento”. Millor està l’hotel Loizu, a Auritz-Burguete, un poblet a tocar de Roncesvalles. És un establiment  familiar, de principis del siglo XVIII, amb molt d’encant. Des d’allà és molt fàcil passar a França. Sant Jean Pie de Port és molt cuco, amb el riu partint el poble en dos. Remuntem la muntanya cap a Larrau, amb el seu circ, on neix el riu Irati. Esplèndit, esplendorós, indescriptible. Natura verge.

Si volem podem anar ara cap al poblet de Sante Engrace, enganxats al Pirineu axial per la banda de França, o bé fer-ho des de Larrau per Isaba. En aquesta zona trobareu les Gorges de Kakueta, una meravella que cal visitar. De tornada baixem a Arette-la Pierre-Saint Martin. Podem arribar-nos fins a la ratlla de la frontera, i dormir a Isaba, on us hem recomanat bons hotels.

Des de Sabiñánigo, passant per Jaca podeu pujar fins Candanchú, veure Canfranc i passar el túnel de Somport, o creuar el propi coll de Somport. Si baixem cap a Oloron-Sainte Marie, veurem un vall preciós, del costat francés. Oloron te un barri antic, amb una església romànica molt bonica. Podeu dormir a l’hotel Alysson, un hotel modern i luxós, a un preu molt competitiu, altament recomanable. Servei amable. Habitacions familiars. Per menjar ens va agradar molt “La cort dels miracles”, un bar on fan menjars, davant de la catedral de Santa Maria.

Si teniu més dies de vacances, aquest agost, pode fer el plat fort dels Pirineus, allotjant-vos a Sabiñánigo: els ports de muntanya de la volta ciclista a França. Pujem fins Formigal resseguint la vall del Gállego, i creuem la ratlla fins el poble francés de Biella. D’allà pugem l’Aubisque, tot un mite. L’alta muntanya imposa la seva llei. La baixada, entre l’Aubisque i el coll de Saulor és no apta per cardíacs. La carretera va literalment penjada damunt el barranc més abismal.  Arribem a la vall d’Azun. Hi ha un hotel molt bonic a Aucun: Le Picors. I molts més a Argeles-Gazost: com ara el Printania o el Best-Western Le Miramont. A l’encantador poblet de Arrens-Marsous hi ha un restaurant magrebí: “Les Mille et une épices” – Tél. 06.76.00.29.13. Fabulós.

Havent fet nit a Argelès, anem cap a Luz Saint Sauveur, passant el increible Pont Napoleon, per descobrir Cauterets, el port d’Espanya i el circ de Gavarnie, amb els seus entorns imponents. Enllacem amb la ruta del mític Tourmalet. El passem. Podeu aprofitar per anar a veure, en telefèric des de La Mongie, el Pic de Midi amb el seu mirador i l’observatori. Baixeu a Campan i passeu el coll d’Aspin en direcció a Arreau, on teniu un molt bon hotel: l’Hotel d’Anglaterre. Aprofiteu-lo per descansar. Aneu fins Balnea, o pugeu cap els llacs del massís de Neouvielle. Increibles!.

Si ja en teniu prou, passeu el túnel i feu nit a Bielsa, a l’Hotel Bielsa, ja a Espanya. Si no voleu acabar encara podeu escalar el port de Peyresourde per arribar a Bagneres de Luchon. Fantàstica vall. Aneu a veure la cascada de l’infern. Podeu dormir a l’Hotel d’Etigny, o acabar la volta als Pirineus a la Vall d’Aran, dormint a Vielha a l’Hotel Fonfreda  o bé, cercar lloc a  la Vall de Boi. Llocs com ara l’Hostal la Plaça, a Erill la Vall, o l’Hostal Pey a Boí mateix. Son llocs on hem dormit i menjat bé, casolà. A Barruera ens agrada molt l’Hostal Farré d’Avall, al carrer Major, 8, tel: 973.69.40.29. A Taüll teniu diverses cases rurals molt maques. Bona volta als Pirineus!.

Hoy os propondremos una ruta, en coche, para hacer durante las vacaciones de verano en torno a los Pirineos. Se trata de una excursión maravillosa en familia, inolvidable. Nosotros la llevamos a cabo hace unos años y el recuerdo que nos ha quedado nos impulsará, un día u otro, a repetirla. Lo tiene todo: naturaleza, cultura, diversión. Historia y paisaje, gastronomía, aventura. Los niños disfrutan de los ríos y lagos, los deportes, los parques. Puede durar una semana o dos, o incluso más. Cualquier alojamiento es posible: campings maravillosos, hotelitos con encanto, casas rurales magníficas. Pueden subir más, o menos, puertos de montaña. Estar más días aquí, o allí. Hagan lo que hagan disfrutan. Podemos iniciar la salida en Barcelona para llegar al Valle de Ordesa, en Torla. Dejemos el Pirineo Catalán, y el Valle de Arán, más cercanos, que podéis hacer en salidas de puentes y fines de semana, y de esta manera “no quemamos” el territorio. Ordesa, en verano es magnífico. Flores, césped, saltos de agua. (En la foto). Nosotros llegamos siempre vía Lleida, Huesca y Ainsa. Visitamos este pueblo medieval maravilloso y subimos el Valle del río Ara, siguiendo la N-260, hasta Torla. Magnífico centro de excursiones, con campings y hoteles muy bonitos, como el Bujaruelo, muy familiar, que os recomendamos. Podemos continuar hacia Biescas y el Valle del Gállego. Visiten Sallent de Gállego, El Formigal, o suban hasta el balneario de Panticosa, precioso. Continuamos camino hacia Jaca, donde podemos ver la magnífica catedral románica. Un poco más allá, en Puente la Reina, sale la carretera que lleva a los Valles de Hecho y Ansó, con un entorno paradisíaco, donde podrán adentrarse en la Selva de Oza, de una naturaleza virgen, y visitar la imponente iglesia románica de Siresa. En el Valle de Ansó se puede remontar el río hasta llegar al circo glaciar de Zuriza. De allí mismo, por una carretera de montaña, pasaréis en el valle del Roncal, no os lo podéis perder. Es el Pirineo de Navarra en todo su esplendor. Pueden ir hasta la estación de esquí de Larra o la francesa del Arette Pierre San Martin, familiar y asequible. El valle de Roncal está lleno de pueblos y lugares maravillosos. Isaba es uno. Buen lugar para hacer una parada, en buenos hoteles. Nosotros lo hicimos en casa Lola, en Isaba mismo. Un hotel con encanto donde también alquilan unos apartamentos muy adecuados para familias. Para comer nos gustó mucho el restaurante Tapia, situado justo debajo del alojamiento rural que ofrece. También aquí el Hotel Isaba, Clásico, con apartamentos y habitaciones. Continuamos la ruta hacia el Valle de Salazar por la NA-140, hasta Ochagavia, para ir a ver Irati, el bosque más grande de toda la Europa Occidental, a caballo entre Francia y Navarra. Hay tres maneras de ir al bosque de Irati en coche. La más fácil, la más llana, posiblemente sea remontar el valle bellísima de Aezkoa, siguiendo las aguas del río Irati, desde Aoiz, en Navarra, por Oroz-Betelu, hasta Aribe y Orbaiceta. Se puede comer en en Otsagabia, al asador Kixkia. A Irati también se puede acceder desde el lado francés, pero eso os lo propondremos unas líneas más abajo. Seguimos ahora hasta Roncesvalles. El camino de Santiago de Compostela en estado puro. Hay una colegiata gótica muy bonita, hostales y bares. Recomendamos la “Posada de Roncesvalles” donde comeréis muy bien, aunque las habitaciones, aptas para 4 personas, reclaman a gritos un “aggiornamento”. Mejor está el hotel Loizu, en Auritz-Burguete, un pueblecito cerca de Roncesvalles. Es un establecimiento familiar, de principios del siglo XVIII, con mucho encanto. De allí pasamos a Francia. Saint Jean Pie de Port es muy cuco, con el río partiendo el pueblo en dos. Remontamos la montaña hacia Larrau, con su circo, donde nace el río Irati. Espléndido, esplendoroso, indescriptible. Naturaleza virgen. Vamos ahora hacia el pueblo de Sante Engrace, pegados al Pirineo axial. Encontramos las Gargantas de Kakueta, una maravilla que hay que visitar y llegamos a Arette-La Pierre-Saint Martin. Podemos acercarnos hasta la raya de la frontera, a ver pastar las ovejas. Bajamos hacia Oloron-Sainte Marie, que tiene un barrio antiguo, con una iglesia románica muy bonita. Pueden dormir en el hotel Alysson, un hotel moderno y lujoso, a un precio muy competitivo, altamente recomendable. Servicio amable. Habitaciones familiares. Para comer nos gustó mucho “La corte de los milagros”, un bar donde hacen comidas, frente a la catedral de Santa María. Ahora llega el plato fuerte: los puertos de montaña de la vuelta ciclista a Francia. Subimos el Aubisque, un mito. La alta montaña impone su ley. La bajada, entre el Aubisque y el col de Saulor es no apta para cardíacos. La carretera va literalmente colgada sobre el barranco más abismal. Llegamos al valle de Azun. Hay un hotel muy bonito en Aucun: Le Picors. Y muchos más en Argeles-Gazost: como el Printania o el Best-Western Le Miramont. En el encantador pueblo de Arrens-Marsous hay un restaurante magrebí: “Las Mille te une épices” – Tél.. 06.76.00.29.13. Fabuloso. Remontamos hacia bajamos hacia Luz Saint Sauveur, pasando el increible Pont Napoleon, para descubrir Cauterets, el puerto de España y el circo de Gavarnie, con sus entornos imponentes. Enlazamos con la ruta del mítico Tourmalet. Lo pasamos. Podéis aprovechar para ir a ver, en teleférico desde La Mongie, el Pico de Midi con su mirador y el observatorio. Bajen a Campan y pasen el col de Aspin en dirección a Arreau, donde tienen un muy buen hotel: el hotel de Anglaterre. Aprovechenlo para descansar. Vayan hasta Balnea, o suban hacia los lagos del macizo de Neouvielle. ¡Increibles!. Si ya tenéis bastante, pasad el túnel y haced noche en Bielsa, en el Hotel Bielsa, ya en España. Si no queréis acabar aún, se puede escalar el puerto de Peyresourde para llegar a Bagneres de Luchon. Fantástico el valle. Vayan a ver la cascada del infierno. Puede dormir en el hotel de Etigny, o terminar la vuelta a los Pirineos en el Valle de Arán, durmiendo en Vielha en el Hotel Fonfreda o bien, buscar un buén lugar en el Valle de Boi. Lugares como el Hostal la Plaza, en Erill la Vall, o el Hostal Pey en Boí mismo, donde hemos dormido y comido bien, casero. En Barruera nos gusta mucho el Hostal Farré d’Avall, en la calle Mayor, 8, tel: 973.69.40.29. En Taüll tienen varias casas rurales muy bonitas. ¡Buena vuelta a los Pirineos!.

Una volta als Pirineus


Avui us proposarem una ruta, en cotxe, per fer durant les vacances d’estiu al voltant dels Pirineus. Es tracta d’una excursió maravellosa per fer en família, inoblidable. Nosaltres la varem dur a terme fa uns anys i el record que ens en ha quedat ens impulsarà, un dia o altre, a repetir-la. Ho te tot: natura, cultura, diversió. Història i paisatge, gastronomia, aventura. Els infants gaudeixen dels rius i llacs, dels esports, dels parcs. Pot durar una setmana o dues, o fins i tot més. Qualsevol allotjament és possible: càmpings maravellosos, hotelets amb encant, cases rurals magnífiques. Podeu pujar més, o menys colls de muntanya. Estar més dies aquí, o allà. Feu el que feu disfrutareu. Podem iniciar la sortida a Barcelona per arribar-nos a la Vall d’Ordesa, a Torla. Deixem estar el Pirineu Català, i la Vall d’Arán, més propers, que podeu fer en sortides de ponts i caps de setmana, i d’aquesta manera “no cremem” el territori. Ordesa, a l’estiu és magnífic. Flors, gespa, saltants d’aigua. (A la foto). Nosaltres hi arribem sempre via Lleida, Osca i Ainsa. Visitem aquest poblet medieval maravellós i pugem el Vall del riu Ara, seguint la N-260, fins Torla. Magnífic centre d’excursions, amb càmpings i hotels molt bonics, com ara el Bujaruelo, molt familiar, que us recomanem. Podem continuar cap a Biescas i la Vall del Gállego. Aquí podeu visitar Sallent de Gállego, El Formigal, o pujar fins el balneari de Panticosa, preciós. Continuem camí cap a Jaca, on podem veure la magnífica catedral romànica. Un xic més enllà, a Puente la Reina, surt la carretera que porta a les Valls d’Hecho i Ansó, amb un entorn paradisíac, on podeu endinsar-vos a la Selva de Oza, d’una natura verge, i visitar la imponent església romànica de Siresa. A la Vall d’Ansó podeu remuntar el riu fins arribar al circ glaciar de Zuriza. D’allà mateix, per una carretera de muntanya, passareu a la vall del Roncal, que no us el podeu deixar perdre. És el Pirineu de Navarra en tot el seu esplendor. Podeu anar fins l’estació d’esquí de Larra o la francesa de l’Arette Pierre Sant Martin, familiar i asequible. El vall de Roncal està ple de poblets i llocs maravellosos. Isaba n’és un. Bon lloc per fer una parada, en bons hotels. Nosaltres ho vam fer a casa Lola, a Isaba mateix. Un hotel amb tan d’encant on també lloguen uns apartaments molt adequats per famílies grans. Per menjar ens va agradar molt el restaurant Tapia, situat just a sota de l’allotjament rural que ofereix. També teniu l’Hotel Isaba, càssic, amb apartaments i habitacions. Continuem la ruta cap al Vall de Salazar per la NA-140, fins Ochagavia, per anar a veure Irati, el bosc més gran de tota l’Europa Occidental, a cavall entre França i Navarra. Hi ha tres maneres d’aproprar-se al bosc d’Irati en cotxe. La més fàcil, la més planera, possiblement sigui remuntar la vall bellíssima d’Aezkoa, seguint les aigües del riu Irati, des de Aoiz, a Navarra, per Oroz-Betelu, fins Aribe i Orbaiceta. podeu dinar a a Otsagabia, a l’asador Kixkia. A Irati també s’hi pot accedir des del costat francés, però això us ho proposarem unes línies més avall. Seguim ara fins Roncesvalles. El camí de Sant Jaume de Galícia en estat pur. Hi ha una col·legiata gòtica molt bonica, hostals i bars. Recomanem la “Posada de Roncesvalles” on menjareu molt bé, tot i que les habitacions, aptes per 4 persones, reclamen a crits un “aggiornamento”. Millor està l’hotel Loizu, a Auritz-Burguete, un poblet a tocar de Roncesvalles. És un establiment  familiar, de principis del siglo XVIII, amb molt d’encant. D’allà passem a França. Sant Jean Pie de Port és molt cuco, amb el riu partint el poble en dos. Remuntem la muntanya cap a Larrau, amb el seu circ, on neix el riu Irati. Esplèndit, esplendorós, indescriptible. Natura verge. anem ara cap al poblet de Sante Engrace, enganxats al Pirineu axial. Trobem les Gorges de Kakueta, una maravella que cal visitar i arribem a Arette-la Pierre-Saint Martin. Podem arribar-nos fins la ratlla de la frontera, a veure pastar les ovelles. Baixem cap a Oloron-Sainte Marie, que te un barri antic, amb una esglèsia romànica molt bonica. Podeu dormir a l’hotel Alysson, un hotel modern i luxós, a un preu molt competitiu, altament recomanable. Servei amable. Habitacions familiars. Per menjar ens va agradar molt “La cort dels miracles”, un bar on fan menjars, davant de la catedral de Santa Maria. Ara arriba el plat fort: els ports de muntanya de la volta ciclista a França. Pujem l’Aubisque, un mite. L’alta muntanya imposa la seva llei. La baixada, entre l’Aubisque i el coll de Saulor és no apta per cardíacs. La carretera va literalment penjada damunt el barranc més abismal.  Arribem a la vall d’Azun. Hi ha un hotel molt bonic a Aucun: Le Picors. I molts més a Argeles-Gazost: com ara el Printania o el Best-Western Le Miramont. A l’encantador poblet de Arrens-Marsous hi ha un restaurant magrebí: “Les Mille et une épices” – Tél. 06.76.00.29.13. Fabulós. Remuntem cap a baixem cap a Luz Saint Sauveur, passant el increible Pont Napoleon, per descobrir Cauterets, el port d’Espanya i el circ de Gavarnie, amb els seus entorns imponents. Enllacem amb la ruta del mític Tourmalet. El passem. Podeu aprofitar per anar a veure, en telefèric des de La Mongie, el Pic de Midi amb el seu mirador i l’observatori. Baixeu a Campan i passeu el coll d’Aspin en direcció a Arreau, on teniu un molt bon hotel: l’Hotel d’Anglaterre. Aprofiteu-lo per descansar. Aneu fins Balnea, o pugeu cap els llacs del massís de Neouvielle. Increibles!. Si ja en teniu prou, passeu el túnel i feu nit a Bielsa, a l’Hotel Bielsa, ja a Espanya. Si no voleu acabar encara podeu escalar el port de Peyresourde per arribar a Bagneres de Luchon. Fantàstica vall. Aneu a veure la cascada de l’infern. Podeu dormir a l’Hotel d’Etigny, o acabar la volta als Pirineus a la Vall d’Aran, dormint a Vielha a l’Hotel Fonfreda  o bé, cercar lloc a  la Vall de Boi. Llocs com ara l’Hostal la Plaça, a Erill la Vall, o l’Hostal Pey a Boí mateix. Son llocs on hem dormit i menjat bé, casolà. A Barruera ens agrada molt l’Hostal Farré d’Avall, al carrer Major, 8, tel: 973.69.40.29. A Taüll teniu diverses cases rurals molt maques. Bona volta als Pirineus!.

Hoy os propondremos una ruta, en coche, para hacer durante las vacaciones de verano en torno a los Pirineos. Se trata de una excursión maravillosa en familia, inolvidable. Nosotros la llevamos a cabo hace unos años y el recuerdo que nos ha quedado nos impulsará, un día u otro, a repetirla. Lo tiene todo: naturaleza, cultura, diversión. Historia y paisaje, gastronomía, aventura. Los niños disfrutan de los ríos y lagos, los deportes, los parques. Puede durar una semana o dos, o incluso más. Cualquier alojamiento es posible: campings maravillosos, hotelitos con encanto, casas rurales magníficas. Pueden subir más, o menos, puertos de montaña. Estar más días aquí, o allí. Hagan lo que hagan disfrutan. Podemos iniciar la salida en Barcelona para llegar al Valle de Ordesa, en Torla. Dejemos el Pirineo Catalán, y el Valle de Arán, más cercanos, que podéis hacer en salidas de puentes y fines de semana, y de esta manera “no quemamos” el territorio. Ordesa, en verano es magnífico. Flores, césped, saltos de agua. (En la foto). Nosotros llegamos siempre vía Lleida, Huesca y Ainsa. Visitamos este pueblo medieval maravilloso y subimos el Valle del río Ara, siguiendo la N-260, hasta Torla. Magnífico centro de excursiones, con campings y hoteles muy bonitos, como el Bujaruelo, muy familiar, que os recomendamos. Podemos continuar hacia Biescas y el Valle del Gállego. Visiten Sallent de Gállego, El Formigal, o suban hasta el balneario de Panticosa, precioso. Continuamos camino hacia Jaca, donde podemos ver la magnífica catedral románica. Un poco más allá, en Puente la Reina, sale la carretera que lleva a los Valles de Hecho y Ansó, con un entorno paradisíaco, donde podrán adentrarse en la Selva de Oza, de una naturaleza virgen, y visitar la imponente iglesia románica de Siresa. En el Valle de Ansó se puede remontar el río hasta llegar al circo glaciar de Zuriza. De allí mismo, por una carretera de montaña, pasaréis en el valle del Roncal, no os lo podéis perder. Es el Pirineo de Navarra en todo su esplendor. Pueden ir hasta la estación de esquí de Larra o la francesa del Arette Pierre San Martin, familiar y asequible. El valle de Roncal está lleno de pueblos y lugares maravillosos. Isaba es uno. Buen lugar para hacer una parada, en buenos hoteles. Nosotros lo hicimos en casa Lola, en Isaba mismo. Un hotel con encanto donde también alquilan unos apartamentos muy adecuados para familias. Para comer nos gustó mucho el restaurante Tapia, situado justo debajo del alojamiento rural que ofrece. También aquí el Hotel Isaba, Clásico, con apartamentos y habitaciones. Continuamos la ruta hacia el Valle de Salazar por la NA-140, hasta Ochagavia, para ir a ver Irati, el bosque más grande de toda la Europa Occidental, a caballo entre Francia y Navarra. Hay tres maneras de ir al bosque de Irati en coche. La más fácil, la más llana, posiblemente sea remontar el valle bellísima de Aezkoa, siguiendo las aguas del río Irati, desde Aoiz, en Navarra, por Oroz-Betelu, hasta Aribe y Orbaiceta. Se puede comer en en Otsagabia, al asador Kixkia. A Irati también se puede acceder desde el lado francés, pero eso os lo propondremos unas líneas más abajo. Seguimos ahora hasta Roncesvalles. El camino de Santiago de Compostela en estado puro. Hay una colegiata gótica muy bonita, hostales y bares. Recomendamos la “Posada de Roncesvalles” donde comeréis muy bien, aunque las habitaciones, aptas para 4 personas, reclaman a gritos un “aggiornamento”. Mejor está el hotel Loizu, en Auritz-Burguete, un pueblecito cerca de Roncesvalles. Es un establecimiento familiar, de principios del siglo XVIII, con mucho encanto. De allí pasamos a Francia. Saint Jean Pie de Port es muy cuco, con el río partiendo el pueblo en dos. Remontamos la montaña hacia Larrau, con su circo, donde nace el río Irati. Espléndido, esplendoroso, indescriptible. Naturaleza virgen. Vamos ahora hacia el pueblo de Sante Engrace, pegados al Pirineo axial. Encontramos las Gargantas de Kakueta, una maravilla que hay que visitar y llegamos a Arette-La Pierre-Saint Martin. Podemos acercarnos hasta la raya de la frontera, a ver pastar las ovejas. Bajamos hacia Oloron-Sainte Marie, que tiene un barrio antiguo, con una iglesia románica muy bonita. Pueden dormir en el hotel Alysson, un hotel moderno y lujoso, a un precio muy competitivo, altamente recomendable. Servicio amable. Habitaciones familiares. Para comer nos gustó mucho “La corte de los milagros”, un bar donde hacen comidas, frente a la catedral de Santa María. Ahora llega el plato fuerte: los puertos de montaña de la vuelta ciclista a Francia. Subimos el Aubisque, un mito. La alta montaña impone su ley. La bajada, entre el Aubisque y el col de Saulor es no apta para cardíacos. La carretera va literalmente colgada sobre el barranco más abismal. Llegamos al valle de Azun. Hay un hotel muy bonito en Aucun: Le Picors. Y muchos más en Argeles-Gazost: como el Printania o el Best-Western Le Miramont. En el encantador pueblo de Arrens-Marsous hay un restaurante magrebí: “Las Mille te une épices” – Tél.. 06.76.00.29.13. Fabuloso. Remontamos hacia bajamos hacia Luz Saint Sauveur, pasando el increible Pont Napoleon, para descubrir Cauterets, el puerto de España y el circo de Gavarnie, con sus entornos imponentes. Enlazamos con la ruta del mítico Tourmalet. Lo pasamos. Podéis aprovechar para ir a ver, en teleférico desde La Mongie, el Pico de Midi con su mirador y el observatorio. Bajen a Campan y pasen el col de Aspin en dirección a Arreau, donde tienen un muy buen hotel: el hotel de Anglaterre. Aprovechenlo para descansar. Vayan hasta Balnea, o suban hacia los lagos del macizo de Neouvielle. ¡Increibles!. Si ya tenéis bastante, pasad el túnel y haced noche en Bielsa, en el Hotel Bielsa, ya en España. Si no queréis acabar aún, se puede escalar el puerto de Peyresourde para llegar a Bagneres de Luchon. Fantástico el valle. Vayan a ver la cascada del infierno. Puede dormir en el hotel de Etigny, o terminar la vuelta a los Pirineos en el Valle de Arán, durmiendo en Vielha en el Hotel Fonfreda o bien, buscar un buén lugar en el Valle de Boi. Lugares como el Hostal la Plaza, en Erill la Vall, o el Hostal Pey en Boí mismo, donde hemos dormido y comido bien, casero. En Barruera nos gusta mucho el Hostal Farré d’Avall, en la calle Mayor, 8, tel: 973.69.40.29. En Taüll tienen varias casas rurales muy bonitas. ¡Buena vuelta a los Pirineos!.

La ruta del Ter


La Ruta del Ter és una iniciativa de diferents municipis, entitats, agrupacions i empresaris turístics encaminada a promocionar el riu Ter, i les terres que travesa. Amb aquesta intenció s’ha muntat un itinerari que segueix el curs del riu i que travessa cinc maravelloses comarques de Catalunya. La ruta es pot fer en cotxe, a peu o en bicicleta, tot i que a la web, només parla de les dues darreres. Nosaltres us parlarem de les altres. Evidentment, la podeu fer a trossos, o tota d’un cop. Fer-la tota, o només una petita secció. Nosaltres l’explicarem tota d’un recorregut, començant on neix i arribant on desemboca. Així caldría iniciar-la a l’estació d’esquí de Vallter 2000, un punt de neu familiar, a tocar de Setcases, un bonic poblet de muntanya. Si voleu veure on neix concretament el riu, us caldrà caminar cap el refugi, des de les pistes d’esquí. Pero no cal. El paisatge és ja magnífic aquí, i el riu, un fil d’aigua. Baixem ara cap a Setcases, Vilallonga de Ter i Llanars, per la alta vall del Ter. Hi ha poblets encantadors, com ara La Roca Abella, sota una penya. Camprodon és la capital de la zona, és molt bonica i te un seguit d’esglèsies romàniques fantàstiques, un pont i molt de caràcter. Sant Pau de Segúries, amb uns voltants de natura esclatant, obre la porta a excursions fabuloses, cap a la vall de Bianya per exemple. Sant Joan de les Abadesses te una abadia que cal visitar detingudament, una joia del romànic català, i també és un altre nús d’excursions familiars, a Ogassa, per exemple. Ripoll és el top del romànic de Catalunya. El monestir on estan enterrats els Comtes de Barcelona, amb una portada cúlmen de l’art mundial, i un claustre increible. També bon punt de partida d’excursions cap a la Vall de Ribes. El curs mitjà és un xic diferent. El riu s’aixampla, es calma, i s’omple de fàbriques. Montesquiu te un parc natural poc conegut, amb un preciós castell, i boscos i riuets de fàbula. Molt recomanable. Sant Quirze de Besora ofereix el seu entorn natural intacte, amb llocs idílics com la Vall de Vidrà. Torellò també ho fa: és el punt de partida de l’ascensió panoràmica al Santuari de Bellmunt, mirador del Pirineu, i de mitja Catalunya. Vic i els seus rodals mereixen una visita: Tavèrnoles, el monestir de Casserres, Sau i el seu pantà. El Ter s’encaixona, la carretera factible per a vehicles desapareix. Haureu de travessar el Coll de Bracons, és el més fàcil, i baixar per la Vall d’en Bas, i per Sant Feliu de Pallerols fins el pantà de Susqueda. O fer la ruta antiga, pel Collsacabra, per Rupit, poblet encantador, per tavertet, penjats dels cingles, damunt del riu. Us la recomanem. Quins paisatges!. Amer, La Cellera de Ter, Anglès… el Ter, ja plàcid omple la plana. Camí del carrilet antic. Via verda de somni pels amants de la bicicleta. Sant Julià del Llor i Bonmatí, la Vall de Llémena, ens acostem a Girona per Bescanó. Girona és una gran fita de la ruta. Catedral, Call Jueu, casc antic, museus, carrers i carrerons, convents. Una ciutat a mida humana, bellíssima. Celrà, Cervià de Ter, amb el seu monestir, Foixà, amb el seu castell. La plana de l’Empordà està farcida de pobles medievals, esglésies, racons de natura desbordada, arbredes vora el riu, camins per recòrrer en pau, vora l’aigua mansa, a peu o en bici. Dificultat zero. Jafre, Ultramort o Verges. Pareu a contemplar les pedres velles d’aquestes cases de portals adovellats, carrers estrets i màgics. Torroella de Montgrí te un bonic casc antic, i més enllà L’Estartit, amb les seves platges, amb les illes Medes, on podeu agafar una barca per descobrir les maravelles del fons marí més intacte de la Mediterrània. I, a la posta, caminar lentament pels aiguamolls deixats de la mà de Déu on el riu es rendeix al mar. No podem ni descriure la varietat de paisatges, el munt de fites culturals, les pàgines d’història escrites en cada monument de cada poble, la gastronomia i les tradicions de cada municipi per on passa el Ter. És un itinerari ideal per fer un cap de setmana llarg, unes vacances de setmana santa o d’estiu. Us convidem a fer-lo poc a poc, potser en cotxe, però lentament, assaborint-lo. O en bici, de baixada, sense pedalar massa. O a peu com a preparació pel camí de Sant Jaume de galícia. No cal anar gaire lluny de casa per descobrir una terra riquíssima en tota mena de patrimonis: culturals o naturals. No cal fer molts kms. per descobrir una fauna increible, una flora esplendorosa, uns paisatges de conte de fades. Consulteu en aquest mateix bloc cada esglaó de la ruta.

La Ruta del Ter es una iniciativa de diferentes municipios, entidades, agrupaciones y empresarios turísticos encaminada a promocionar el río Ter, y las tierras que atraviesa. Con esta intención se ha montado un itinerario que sigue el curso del río y que atraviesa cinco maravillosas comarcas de Cataluña. La ruta se puede hacer en coche, a pie o en bicicleta, aunque en la web, sólo habla de las dos últimas. Nosotros os hablaremos de las otras. Evidentemente, puede hacer a trozos, o toda de una vez. Hacerla toda, o sólo una pequeña sección. Nosotros les explicaremos todo de un corrido, empezando por donde nace y llegando donde desemboca el rio. Así iniciaremos la ruta en la estación de esquí de Vallter 2000, un punto de nieve familiar, junto a Setcases, un bonito pueblo de montaña. Si quieren ver donde nace concretamente el río, necesitarán andar hasta el refugio, desde las pistas de esquí. Pero no es necesario. El paisaje es ya magnífico aquí, y el río, un hilo de agua. Bajamos ahora hacia Setcases, Vilallonga de Ter y Llanars, por alto valle del Ter. Hay pueblos encantadores, como La Roca Abella, bajo una peña. Camprodon es la capital de la zona, es muy bonita y tiene una serie de iglesias románicas fantásticas, un puente y mucho carácter. Sant Pau de Segúries, cuenta con unos alrededores de naturaleza brillante, y os abre la puerta a excursiones fabulosas, hacia el valle de Bianya por ejemplo. San Juan de las Abadesas tiene una abadía que hay que visitar detenidamente, una joya del románico catalán, y también es otro centro de excursiones familiares, hasta Ogassa, por ejemplo. Ripoll es el top del románico de Cataluña. El monasterio donde están enterrados los Condes de Barcelona, ​​con una portada cúlmen del arte mundial, y un claustro increíble. También buen punto de partida de excursiones hacia el Valle de Ribes. El curso medio es un poco diferente. El río s’amplia, se calma, y se ​​llena de fábricas. Montesquiu tiene un parque natural poco conocido, con un precioso castillo, y bosques y riachuelos de fábula. Muy recomendable. Sant Quirze de Besora ofrece su entorno natural intacto, con lugares idílicos como el Valle de Vidrà. Torelló también lo hace: es el punto de partida de la ascensión panorámica al Santuario de Bellmunt, mirador del Pirineo, y de media Cataluña. Vic y sus rodales merecen una visita: Tavèrnoles, el monasterio de Casserres, Sau y su pantano. El Ter se encajona, la carretera factible para vehículos desaparece. Debeis de atravesar el Coll de Bracons, es lo más fácil, y bajar por la Vall d’en Bas, y por Sant Feliu de Pallerols hasta el pantano de Susqueda. O hacer la ruta antigua, por Collsacabra, por Rupit, pueblo encantador, por Tavertet, colgados de los riscos, sobre el río. Os la recomendamos. ¡Qué paisajes!. Amer, La Cellera de Ter, Anglés … el Ter, ya plácido, llena la llanura. Usad el camino del ferrocarril antiguo. Hoy una vía verde de ensueño para los amantes de la bicicleta. Sant Julià del Llor i Bonmatí, el Valle de Llémena, nos acercamos a Girona por Bescanó. Girona es un gran hito de la ruta. Catedral, Barrio Judío, casco antiguo, museos, calles y callejones, conventos. Una ciudad a medida humana, bellísima. Celrà, Cervià de Ter, con su monasterio, Foixà, con su castillo. La llanura del Empordà está llena de pueblos medievales, iglesias, rincones de naturaleza desbordada, arboledas junto al río, caminos que recorrer en paz, cerca del agua mansa, a pie o en bici. Dificultad cero. Jafre, Ultramort o Verges. Préstense a contemplar las piedras viejas de estas casas de portales adintelados, calles estrechas y mágicas. Torroella de Montgrí tiene un bonito casco antiguo, y más allá L’Estartit, con sus playas, con las islas Medes, donde podrán coger una barca para descubrir las maravillas del fondo marino más intacto del Mediterráneo. Y, a la puesta de sol, caminar lentamente por los humedales dejados de la mano de Dios donde el río se rinde al mar. No podemos ni describir la variedad de paisajes, el montón de hitos culturales, las páginas de historia escritas en cada monumento de cada pueblo, la gastronomía y las tradiciones de cada municipio por donde pasa el río Ter. Es un itinerario ideal para hacer un fin de semana largo, unas vacaciones de semana santa o de verano. Os invitamos a hacerlo poco a poco, tal vez en coche, pero lentamente, saboreando mismo. O en bici, de bajada, sin pedalear demasiado. O a pie como preparación para el Camino de Santiago. No hace falta ir muy lejos de casa para descubrir una tierra riquísima en todo tipo de patrimonios: culturales o naturales. No es necesario hacer muchos kms. para descubrir una fauna increíble, una flora esplendorosa, unos paisajes de cuento de hadas. Consulten en este mismo blog cada peldaño de la ruta.

Iraty


El bosc d’Irati, ja us ho varem comentar en una altra entrada d’aquest mateix bloc, és l’extensió forestal de faig més gran d’Europa Occidental. Us recomanàvem l’entrada a Irati des de Orbaiceta, a Navarra. Ara us volem presentar una entrada a aquesta bellíssima massa forestal des d’un lloc ben diferent. L’entrada en questió es fa per la Navarra francesa, la regió de La Soule. És un paisatge molt diferent del que podeu trobar als altres accessos a Irati des d’Espanya. En primer lloc perquè la regió és molt més agreste. Hi ha pocs pobles, poca gent i molta natura. Cap camp de conreu. Per arribar-hi teniu dues clares opcions. Baixar de Roncesvalles cap a Saint Jean Pie de Port, o bé entrar pels ports d’Orhi o de l’Arette, accessibles des del Vall del Roncal. Naturalment també s’hi pot accedir pujant des de Pau o Oloron Sainte Marie, en el curs d’una volta pels Pirineus Francesos. Sigui com sigui, els accessos a l’Iraty francés són dificultosos. Ports de muntanya importants, moltes corbes, carreteres estretes. Ara bé, el premi és excepcional. L’espai natural francés d’Iraty és molt pastoral. Podreu tocar cavalls en completa llibertat, a més de vaques i ovelles. El riu Irati, serpenteja entre prats de gespa, formant petits llacs. A la tardor el contrast de colors fa que sigui dificilment expressable la sensació que provoca a la vista. A l’hivern la neu cobreix les fagedes mítiques, gela el riu i els llacs. Llavors és l’hora de practicar l’esquí de fons en família, en un entorn verge. Primavera i estiu és l’època d’anar amb els infants a veure les flors, els boscos en plenitud i els ramats de tota mena d’animals que pasturen aquestes terres. Evidentment els serveis son escassos a la zona. Nosaltres us recomanem una ruta circular que des de Roncesvalles us porti a Saint Jean le Vieux, Lekumberri, Mendive, per pujar el dur col de Burdinkurutxeta. Són uns 22 km des de Saint Jean.  S’arriba a l’encreuament de carreteres, al llac, i falta 1 km. fins arribar al Chalet de Pedro. Allà trobareu tota mena d’atencions, bar, restaurant i habitacions. També és possible servei de begudes abans d’arribar al Chalet de Pedro, en el bar que hi ha al creuament de carreteres que hem citat. Un cop allà la única i maravellosa cosa que podreu fer és caminar i disfrutar de la natura. A peu o en bici. També es pot accedir força lluny, i a llocs força bonics amb el cotxe, encara que no als millors llocs, és clar. Podeu continuar la ruta anant cap a Larrau. D’allà es pot entrar a Espanya pel port de l’Orhi, alta muntanya i moltes corbes, o anar cap a Sainte Engrace i l’Arette Pierre Saint Martin, cosa que permet descobrir les espectaculars gorges de Kakuetta. Creieu-nos si us diem que Iraty, la reserva natural francesa d’Iraty, és un dels llocs més macos que hem vist al Pirineu de França. No és una cosa espectacular com Gavarnie o Pont d’Espagne. És una bellessa més serena, més tranquil·la, més calmada. Feta d’aigua, d’herba, de boscos frondosos on viuen els follets i les fades, de rius màgics, de camins planers que conviden a la passejada en família. I els  voltants d’Iraty són tant o més bonics. De fet no sabreu mai on s’acaba Iraty fins que sigueu lluny. Llavors, dissortadament, si que trobareu a faltar quelcom. Per a dormir, a més del xalet de Pedro, podeu provar els Xalets d’Iraty. Lloguer d’apartaments i xalets. També de material d’esquí nòrdic. O bé podeu també fer centre a Isaba. O a Roncesvalles. També és possibledormir a França, a  Saint Jean de Port, Oloron o Pau, per descomptat. O en alguns hotelets petits als pobles, com l’Hotel del Frontó a Lekumberri, o l’Andreinia a Esterencubi. Per menjar, de nou, el xalet de Pedro, o el bar de l’encreuament, o els hotelets citats abans.

El bosque de Irati, ya os lo comentamos en otra entrada de este mismo blog, es la extensión forestal de hayas más grande de Europa Occidental.  Hace poco os recomendábamos la entrada a Irati desde Orbaiceta, en Navarra. Ahora os queremos presentar una entrada a esta bellísima masa forestal desde un lugar muy diferente. La entrada en cuestión se hace por la Navarra francesa, la región de La Soule. Es un paisaje muy distinto del que podéis encontrar en los otros accesos a Irati desde España. En primer lugar porque la región es mucho más agreste. Hay muy pocos pueblos, poca gente y mucha naturaleza. Ningún campo de cultivo. Para llegar tienen dos claras opciones. Bajar de Roncesvalles hacia Saint Jean Pie de Port, o bien entrar por los puertos de Orhi o Arette, accesibles desde el Valle del Roncal. Naturalmente también se puede acceder subiendo desde Pau o Oloron Sainte Marie, en el curso de una vuelta por los Pirineos Franceses. Sea como sea, los accesos al Iraty francés son dificultosos. Puertos de montaña importantes, muchas curvas, carreteras estrechas. Ahora bien, el premio es excepcional. El espacio natural francés de Iraty es muy pastoral. Pueden tocarse caballos en completa libertad, además de vacas y ovejas. El río Irati, serpentea entre prados, formando pequeños lagos. En otoño el contraste de colores hace que sea difícilmente expresable la sensación que provoca a la vista. En invierno la nieve cubre los hayedos míticos, hiela el río y los lagos. Entonces es la hora de practicar el esquí de fondo en familia, en un entorno virgen. Primavera y verano es la época de ir con los niños a ver las flores, los bosques en plenitud y los rebaños de todo tipo de animales que pastan estas tierras. Evidentemente los servicios son escasos en la zona. Nosotros les recomendamos una ruta circular que desde Roncesvalles les lleve a Saint Jean le Vieux, Lekumberri, Mendive, para subir el duro col de Burdinkurutxeta. Son unos 22 km desde Saint Jean. Se llega al cruce de carreteras, con el lago, y falta 1 km. hasta llegar al Chalet de Pedro. Allí encontrará todo tipo de atenciones, bar, restaurante y habitaciones. También es posible un servicio de bebidas antes de llegar al Chalet de Pedro, en el bar que hay en el cruce de carreteras que hemos citado. Una vez allí la única y maravillosa cosa que se puede hacer es caminar y disfrutar de la naturaleza. A pie o en bici. También se puede acceder bastante lejos con el coche, aunque no a los mejores lugares, claro. Pueden seguir la ruta yendo hacia Larrau. De allí se puede entrar en España por el puerto del Orhi, alta montaña y muchas curvas, o ir hacia Sainte Engrace y Arette Pierre Saint Martin, lo que permite descubrir las espectaculares gargantas de Kakuetta. Creednos si os decimos que Iraty, la reserva natural francesa de Iraty, es uno de los lugares más bonitos que hemos visto en el Pirineo de Francia. No és espectacular como Gavarnie o Puente de Espagne. Es una belleza más serena, más tranquila, más calmada. Hecha de agua, de hierba, de bosques frondosos donde viven los duendes y las hadas, de ríos mágicos, de caminos llanos que invitan al paseo en familia. Y los alrededores de Iraty son tanto o más bonitos. De hecho no sabrán nunca donde se acaba Iraty hasta que se encuentren lejos. Entonces, desgraciadamente, sí que echaran en falta algo. Para dormir, además del chalet de Pedro, puede intentarlo en los Chalets de Iraty. Alquiler de apartamentos y chalets. También de material de esquí nórdico. O bien pueden también poner su centro en Isaba. O en Roncesvalles. También es possible dormir en Francia, en Saint Jean de Port, Oloron o Pau, por supuesto. O en algunos hotelitos pequeños en los pueblos, como el Hotel del Frontón en Lekumberri, o el Andreína a Esterencubi. Para comer, de nuevo les indicamos, el chalet de Pedro, el bar del cruce, o los hotelitos citados anteriormente.

Fira de Salàs de Pallars


cartell fira 09 salas

A Salàs de Pallars, bonic poble situat a mig camí entre Tremp i Pobla de Segur, s’hi celebrava, ja fa molts anys, la més gran fira de bestiar de peu rodó de Catalunya. Però els animals van anar abandonant els camps, empesos pel progrés, i la màquina els va fer desaparèixer. El mateix li succeí a la propia fira de Salàs. Després de més de 600 anys de celebració, desaparegué. I també podria haver desaparegut el poble si iniciatives turístiques com la recuperació de la fira no haguessin estat un èxit. L’antiga fira de bestiar és ara una mostra més petita, però molt evocadora, d’aquella. Hi trobareu animals, com és obligat, que faran les delícies dels vostres minyons. Tot el poble, sobretot els carrers medievals, la plaça i el firal, s’engalana i teatralitza per rebre els turistes familiars que pujaran el tercer cap de setmana de novembre fins a Salàs. Reviureu allà, amb els vostres infants, com era la vida, els espais, les històries, el menjar, la música d’aquella època ja llunyana, en el temps i en els costums. Cercaviles, cinema, teatre, contacontes… i, naturalment, paradetes de productes de la terra. Bon aparcament a les afores del poble. Necessari ja que el centre estarà peatonalitzat. A Salàs menjareu bé arreu, però us podem recomanar el restaurant de l’Hotel Bertran, al Raval de la Carretera, 9.  Tel. 973 676 100. Menú cantat. Plats cassolans. Tenen habitacions molt maques, i apartaments. Al costat teniu el restaurant Salasse. Tel. 973 676 138.  Una mena de tríplex, amb una pizzeria a sota, un restaurant de menú al primer pis i fonda a dalt. L’era de’n Balust és més informal. Entrepans, tapes i curiositats. Tel. 973 676 277. Reserveu si penseu anar a la fira. Per dormir hi ha un parell de cases rurals. Mireu-vos Cal Carrió. També hi ha un alberg. Habitacions de 4 i més persones, amb lliteres i bany. Si tot està ben ple, dineu o dormiu fora del poble, a Tremp o, millor encara, a la Pobla de Segur. Davant de l’estació, a l’hostal Solé, un lloc molt recomanable. Menús bé de preu i molt bons. També és un senyor hotel, amb bones habitacions familiars i uns apartaments de somni.  L’adreça: Av. Estació, 48. Tel.: 973680452 / 973681227. Aprofiteu l’excusa de la fira per passar un cap de setmana ben divertit visitant la vall de Cabdella, que a la tardor està magnífica.

En Salàs de Pallars, bonito pueblo situado a medio camino entre Tremp y Pobla de Segur, se celebraba, hace ya muchos años, la mayor feria de ganado de pie redondo de Cataluña. Pero los animales fueron abandonando los campos, empujados por el progreso, y la máquina les hizo desaparecer. Lo mismo le sucedió a la propia feria de Salàs. Después de más de 600 años de celebración, desapareció. Y también podría haber desaparecido el pueblo si iniciativas turísticas como la recuperación de la feria no hubieran sido un éxito. La antigua feria de ganado es ahora una muestra más pequeña, pero muy evocadora, de aquella. Encontraréis animales, como es obligado, que harán las delicias de sus hijos e hijas. Todo el pueblo, pero sobretodo las calles medievales, la plaza y el ferial, se engalana y teatraliza para recibir a los turistas familiares que subirán el tercer fin de semana de noviembre hasta Salàs. Reviviran allí, con sus niños, como era la vida, los espacios, las historias, la comida, la música de aquella época ya lejana en el tiempo y en las costumbres. Pasacalles, cine, teatro, cuentacuentos … y, naturalmente, tenderetes de productos de la tierra. Buen aparcamiento en las afueras del pueblo. Necesario ya que el centro estará peatonalitzado. En Salàs podeis comer bien en todos los sitios, pero le podemos recomendar el restaurante del Hotel Bertran, en el Raval de la Carretera, 9. Tel. 973 676 100. Menú cantado. Platos caseros. Tienen habitaciones muy bonitas, y apartamentos. Al lado tiene el restaurante Salasse. Tel. 973 676 138. Una especie de tríplex, con una pizzería de abajo, un restaurante de menú en el primer piso y fonda arriba. La era de’n Balust es más informal. Bocadillos, tapas y curiosidades. Tel. 973 676 277. Reservad si pensais subir a la feria. Para dormir hay un par de casas rurales. Vean Can Carrió. También hay un albergue. Habitaciones de 4 y más personas, con literas y baño. Si todo está bien lleno, almuerzad y dormid fuera del pueblo, en Tremp o, mejor aún, en La Pobla de Segur. Delante de la estación, en el hostal Solé, un lugar muy recomendable. Menús bien de precio y muy buenos. También es un señor hotel, con buenas habitaciones familiares y unos apartamentos de ensueño. La dirección: Av.. Estación, 48. Tel.: 973680452 / 973681227. Aproveche la feria para pasar un fin de semana muy divertido visitando el valle de Cabdella, que en otoño está magnífic0.

Las Bárdenas Reales


bardenas

Les Bárdenas Reales són un territori inaudit, difícil de païr, al·lucinant. Un desert entre Navarra i l’Aragó, una terra donada a aquest tipus de terreny després de l’expoli de fusta i les tales que els seus boscos varen patir al llarg dels segles. Però a les Bàrdenes aquest hàndicap s’ha fet natura, ecosistema. I ara es motiu de visita turística i especialitzada. Els seus cabezos, (a la foto), les seves depresions, els seus paisatges llunars estan solcats de centenars de camins per fer a peu, en bicicleta o en cotxe. Us esperen llocs molt bonics, (si és que a una terra tan àrida se la pot adjetivar així), com Castildetierra o el rincón de Bu. S’hi pot arribar fàcilment des de Arguedas, un poble a pocs kms. al nord de Tudela. D’allà una carretera estreta però asfaltada, us durà fins el centre de la Bárdena Blanca. Si voleu continuar podeu fer una volta per una pista circular de terra, en bon estat, de 25 kms. de llargada, que pasa pels llocs més emblamàtics. També hi ha altres pistes, des de Rada, o Carcastillo, però no són aconsellables per vehicles a motor estàndard i us podeu pedre amb facilitat. En canvi, si teniu bicicleta i ganes, el terreny extremadament pla de les Bárdenas és a la vostra disposició. Dormiu a Tudela, una ciutat magnífica, a tocar d’aquest espai natural, i amb molts bons hotels i restaurants. Nosaltres hem estat a l’AC i hem menjat al restaurant Remigio, que també te habitacions.

Las Bárdenas Reales son un territorio inaudito, difícil de digerir, alucinante. Un desierto entre Navarra y Aragón, una tierra dada a este tipo de terreno tras el expolio de madera y las talas que sus bosques sufrieron a lo largo de los siglos. Pero en las Bardena este hándicap se ha hecho naturaleza, ecosistema. Y ahora es motivo de visita turística y especializada. Sus cabezos, (en la foto), sus depresiones, sus paisajes lunares están surcados de cientos de caminos para hacer a pie, en bicicleta o en coche. Os esperan lugares muy bonitos, (si es que a una tierra tan árida se la puede adjetivar así), como Castildetierra o el rincón de Bu. Se puede llegar fácilmente desde Arguedas, un pueblo a pocos kms. al norte de Tudela. De allí una carretera estrecha pero asfaltada, le llevará hasta el centro de la Bardena Blanca. Si desea continuar puede darse una vuelta por una pista circular de tierra, en buen estado, de 25 kms. de longitud, que pasa por los lugares más emblamáticos. También hay otras pistas, desde Rada o Carcastillo, pero no son aconsejables para vehículos a motor estándar y se pueden Vds. perder con facilidad. En cambio, si tienen bicicleta y ganas, el terreno extremadamente plano de las Bárdenas está a su disposición. Duerman en Tudela, una ciudad magnífica, justo al lado de este espacio natural, y con muy buenos hoteles y restaurantes. Nosotros hemos estado en el hotel AC y hemos comido en el restaurante Remigio, que también tiene habitaciones.

Saint Jean Pie de Port


Sant Joan a peu de port és una bonica població del país basc francès, sector alta Navarra, al peu del port d’Ibañeta. Queda just a l’altra costat de la ratlla fronterera amb França des de Roncesvalles. És el punt d’unió dels diferents camins francesos del sudoest, abans d’enfilar cap a la península ibèrica. I aquesta estratègica situació li ha donat vida al llarg del temps. Ja era molt important a l’edat mitjana, i ho segueix essent ara, però menys. Perquè ara és una vila riallera que admira les seves flors damunt l’aigua de la Nive, una de les gaves que baixen del Pirineu. Podeu visitar el castell, la vila medieval, les esglèsies i els carrers, plens de botigues. També teniu nombrosos hotels i restaurants, tot i que nosaltres vàrem fer nit a Roncesvalles i vàrem dinar, molt bé per cert, en un restaurant al mateix pèu de la carretera, del primer poble navarrès: Valcarlos.

Sant Joan a pie de puerto es una bella población del país vasco francés, sector alta Navarra, al pie del puerto de Ibañeta. Queda justo al otro lado de la raya fronteriza con Francia desde Roncesvalles. Es el punto de unión de los diferentes caminos franceses del sudoeste, antes de entrar hacia la península ibérica. Y esta estratégica situación le ha dado vida a lo largo del tiempo. Ya era muy importante en la edad media, y lo sigue siendo ahora, pero menos. Porque ahora es una villa risueña que admira sus flores encima el agua de la Nive, una de las gaves que bajan del Pirineo. Podéis visitar el castillo, la villa medieval y las calles, llenas de tiendas. También tenéis numerosos hoteles y restaurantes, aun cuando nosotros hicimos noche en Roncesvalles y comimos, muy bien por cierto, en un restaurante al mismo pie de la carretera, del primer pueblo navarro: Valcarlos.