Santa Cristina


santacristina

Lloret de Mar pot no semblar un lloc gaire adequat per anar a passar un bonic dia amb els vostres fills. I segur que en ple estiu no és un indret gaire recomanable. Però si bé el centre de Lloret ha estat completament desfigurat, hi ha llocs a l’entorn que mereixen la nostra atenció. Avui us proposem un dels paratges més bonic de la Costa Brava: l’ermita i la cala de Santa Cristina. Situada entre Blanes i Lloret, s’hi arriba per una desviació de la carretera que uneix aquest dos municipis, just abans d’arribar a Lloret. Està ben indicat. Si no és ple estiu, trobareu aparcament. A l’hivern és gratuït. A l’estiu cal pagar, i en plena canícula no cal que hi aneu. El primer que veureu és la bonica ermita de Santa Cristina: blanca, marinera, amb les reproduccions de vaixells penjat del sostre, i la bassa fresca i l’ombra dels pins. Darrera l’ermita, el mirador. Esplèndid, amb unes vistes al·lucinants damunt els rocams de Blanes i Lloret. I llavors descobrireu la cala, la maravellosa cala doble, neta, graciosa, polida. Us entraran unes ganes irresistibles de baixar-hi i fer una nedada. No us reprimiu pas. El 24 de juliol hi ha la romeria. És magnífica i molt lluida, però caldrà que hi arribeu a peu. No hi cap ni una agulla!. Si voleu aprofitar el dia i veure grans maravelles no us perdeu els Jardins de Santa Clotilde, a Lloret mateix i no lluny de Santa Cristina. Per dormir Lloret te mil hotels. A Santa Cristina mateix, arran de platja n’hi ha un. Es diu Santa Marta. No hi hem estat, només l’hem visitat i és car. Si el podeu pagar sembla ideal per una escapada. Per dinar nosaltres sempre anem a Blanes, a Can Flores, al mateix port. No heu menjat millor peix.

Lloret de Mar puede no parecer un lugar muy adecuado para ir a pasar un bonito día con sus hijos. Y seguro que en pleno verano no es un lugar muy recomendable. Pero si bien el centro de Lloret ha sido desfigurado, hay lugares en el entorno que merecen nuestra atención. Hoy os proponemos uno de los parajes más bonito de la Costa Brava: la ermita y la cala de Santa Cristina. Situada entre Blanes y Lloret, se llega por una desviación de la carretera que une estos dos municipios, justo antes de llegar a Lloret. Está bien indicado. Si no es pleno verano, encontrará aparcamiento. En invierno es gratuito. En verano hay que pagar, y en plena canícula no es necesario que vaya, estará lleno seguro. Lo primero que verá es la bonita ermita de Santa Cristina: blanca, marinera, con las reproducciones de barcos colgado del techo, y la balsa fresca y la sombra de los pinos. Detrás de la ermita, el mirador. Espléndido, con unas vistas alucinantes sobre las rocas de Blanes y Lloret. Y entonces descubrirá la cala, la maravillosa cala doble, limpia, graciosa, linda. Le entrarán unas ganas irresistibles de bajar y darse un chapuzón. No se prive de ello. El 24 de julio hay romería. Es magnífica pero habresis de llegar a pie. ¡No cabe ni un alfiler!. Si quieres aprovechar el día y ver grandes maravillas no te pierdas los Jardines de Santa Clotilde, en Lloret mismo y no lejos de Santa Cristina. Para dormir Lloret tiene mil hoteles. En Santa Cristina mismo, a pie de playa hay uno. Se llama Santa Marta. No hemos estado, sólo lo hemos visitado y es caro. Si puede pagarlo parece ideal para una escapada. Para comer nosotros siempre vamos a Blanes, en Can Flores, en el mismo puerto. No ha comido Vd. mejor pescado.

Costa Vermella


vermella

Recòrrer la maravellosa costa vermella catalana del nord, en terres ja de França, és una experiència de ple contacte amb la natura i amb uns pobles mariners que queden en el records, imborrables. Pujeu des de Barcelona per l’AP2 fins Figueres. D’aquí a Llançà, i a Port-Bou. Podeu començar la ruta per Cervera de la Marenda, primer poble català del costat francès. Penyasegats gegantins s’alternen amb cales i platges, de còdols la majoria, de sorra altres, en un marc realment bonic, ple de llum, de mar, de sol, molt mediterrani. La carretera volta i volta, a la dreta i a l’esquerra, puja i baixa, muntanya amunt i avall. Després ve Banyuls, vila coneguda per les seves caves de bon vi, pel seu aquari i centre de recerca marina, que cal visitar, i per la carretera que puja fins la ratlla fronterera entre vinyes i masos. Seguint la costa arribem a Port-Vendres, port actiu, vila atrafegada, per acabar a la maravellosa Cotlliure. Quin plaer recòrrer els carrers vora el mar, visitar el castell o recòrrer la gran platja, amb la seva esglèsia marinera. O pujar al cementiri a rendir tribut al poeta Machado. Podem dinar en els restaurants del petit port, ran de la riera i el castell. Mireu-vos el típic Les Templiers, que és una casa fonda, amb habitacions, si més no, molt originals. Acabeu el recorregut a l’ampla platja d’Argelers, on s’hi plantaren els camps de concentració pels republicans espanyols, o bé aneu fins Elna, amb la seva magnífica catedral, el castell de Valmy o la maternitat, ara tan de moda. I, si teniu temps, fins a Perpinyà, una ciutat que cal visitar. Si és l’estiu no oblideu el banyador. Si no us agrada dormir a França us recomanem l’hotel Grimar, a Llançà. Hostaleria familiar. Habitacions velles però molt netes, i menjar d’excel·lent qualitat. Uns jardins i piscines de somni. Per dinar a França nosaltres fem servir les cafeteries dels Casino, uns selfservice que t’estalvien feina i sorprèses, sobretot anant amb nens.

Recorrer la maravillosa costa catalana del norte, en tierras ya de Francia, es una experiencia de pleno contacto con la naturaleza y con unos pueblos marineros de los que quedan en el recuerdo, imborrables. Subid desde Barcelona por la AP2 hasta Figueres. Luego vais hasta Llançà, y Port-Bou. Puede comenzar la ruta por Cervera de la Marenda, primer pueblo catalán del lado francés. Gigantescos acantilados se alternan con calas y playas, de guijarros la mayoría, de arena otros, en un marco realmente bonito, lleno de luz, de mar, de sol, muy mediterráneo. La carretera és de vuelta y vuelta, ya a la derecha, ya a la izquierda, sube y baja, montaña arriba y abajo. Después viene Banyuls, villa conocida por sus cavas de buen vino, por su acuario y centro de investigación marina, que hay que visitar, y por la carretera que sube hasta la raya fronteriza entre viñas y caseríos. Siguiendo la costa llegamos a Port-Vendres, puerto activo, villa ajetreada, para terminar en la maravillosa Cotlliure. Qué placer recorrer las calles junto al mar, visitar el castillo o recorrer la gran playa, con su iglesia marinera. O subir al cementerio a rendir tributo al poeta Machado. Podemos comer en los restaurantes del pequeño puerto, cerca de la riera, el mar y el castillo. Quizás en el típico Les Templiers, que es una casa fonda, con habitaciones, cuando menos, muy originales. Acabad el recorrido en la amplia playa de Argelers, donde se plantaron los campos de concentración para los republicanos españoles, o bien id hasta Elne, con su magnífica catedral, el castillo de Valmy o la maternidad, ahora tan de moda. Y, si tiene tiempo, suba hasta Perpiñán, una ciudad que hay que visitar. Si es verano no olvide el bañador. Si no les gusta dormir en Francia, les recomendamos el hotel Grimar, en Llançà. Y para comer en Francia nosotros utilizamos las cafeterias de los Casino, unos selfservice que les ahorraran disgustos, sobretodo viajando con niños.

Ares del Maestrat


ares

Ares del Maestre ens rep encimbellat dalt d’un inexpugnable tascó. El castell el corona i el poble s’hi arreplega creant una imatge única. Ares ha conservat tot el sabor dels pobles aturats en el temps. És un plaer pels sentits. A més és a la porta del Maestrat, una comarca també única, que no podem deixar de visitar amb els nostres fills. Allà coneixeran com vivia la gent fa molts anys. Sabran què és un riu d’aigües netes, que és el vent i quin sabor tenen les costelles de xai i les verdures. Podeu començar la ruta per Ares. Arribeu-hi des de Barcelona per l’autopista AP-7  fins Alcanar o Vinaròs.  D’allà anirem fins Sant Mateu, poble gran i de serveis que mereix una parada. Seguirem cap a Albocàsser i des d’allí, pujarem cap a Ares del Maestre, per la carretera local que va a Cantavieja. Seguim una ampla rambla, on hi ha coves prehistòriques amb pintures llevantines. Un cop arribem a Ares podrem disfrutar dels seus carrers medievals, les cases, les vistes i gastar mig rodet. Si disposeu de més dies, feu una ruta seguint fins La Iglesuela del Cid, Cantavieja, Mirambel i Morella. Tots aquests llocs són excepcionals, molt bonics, molt diferents de tot el que coneixeu. La terra és aspra, rotunda, salvatge. La gent franca i acollidora. Els hotels i restaurants us ofereixen quantitat, massa de vegades, i qualitat de serveis i de menjar. En aquesta comarca us recomanem allotjar-vos a Cantavieja, a l’hotel Balfagón. Recentment reformat és d’una família que es dedica des de generacions a la restauració. També podeu fer base a Penyíscola, en un dels grans hotels o apartaments, molt econòmics fora de temporada. O bé a Morella, que també té bons hotels, com ara el Palau dels Osset, al Forcall, un hotel situat en un autèntic castell-palau medieval. Veieu-los a la seva web.

Ares del Maestre nos recibe encumbrado sobre su inexpugnable peña. El castillo la corona y el pueblo se recoge a sus pies creando una imagen única. Ares ha conservado todo el sabor de los pueblos parados en el tiempo. Es un placer para los sentidos. Además es la puerta del Maestrazgo una comarca también única, que no podemos dejar de visitar con nuestros hijos. Allí conocerán cómo vivía la gente hace muchos años. Sabrán qué es un río de aguas limpias, que es el viento y qué sabor tienen las costillas de cordero y las verduras. Puede comenzar la ruta por Ares. Llegue a él desde Barcelona por la autopista AP-7 hasta Alcanar o Vinaroz. De allí iremos hasta San Mateo, pueblo grande y de servicios que merece una parada. Seguiremos hacia Albocacer y desde allí, subiremos hacia Ares del Maestre, por la carretera local que va a Cantavieja. Seguimos una ancha rambla, donde hay cuevas prehistóricas con pinturas levantinas. Una vez llegamos a Ares podremos disfrutar de sus calles medievales, las casas, las vistas y gastar medio carrete. Si dispone de más días, haga una ruta siguiendo hasta La Iglesuela del Cid, Cantavieja, Mirambel y Morella. Todos estos lugares son excepcionales, muy bonitos, muy diferentes de todo lo que conoce. La tierra es áspera, rotunda, salvaje. La gente franca y acogedora. Los hoteles y restaurantes ofrecen cantidad, demasiado a veces, y calidad de servicios y de comida. En esta comarca le recomendamos alojarse en Cantavieja, en el hotel Balfagón. Recientemente reformado, es de una familia que se dedica desde generaciones a la restauración. También puede tomar como base  Peñíscola, y alojarse en uno de los grandes hoteles o apartamentos, muy económicos fuera de temporada. O bien en Morella, que también tiene buenos hoteles, como el Palau dels Osset, en el Forcall, un hotel situado en un auténtico castillo-palacio medieval. Vea su web.

Súria


suria

Súria està al mig de Catalunya. En una regió que, a primera vista, no ha estat molt agraciada per la natura. A més, Súria, és un poble gran. Te zones no gaire boniques. I malgrat tot us recomanem una visita a Súria. I no per les seves mines de sal, que en te, i moltes. No us ho recomanem per les mines perquè no es visiten. Us ho recomanem pel seu casc antic. Complert, inaudit. Súria conserva les muralles i el barri gòtic, petit i coquetó, de l’edat mitjana. Carrers costeruts, portals… i un senyor castell. Ara l’han restaurat i es pot visitar. Demaneu-ho a l’oficina de turisme. Gent simpàtica i sempre disposada us hi acompanyarà. En aquest escenari antic hi tenen lloc trobades d’artesans i festes populars. Aprofiteu per donar un volt per la Catalunya Central. Per exemple aneu fins Cardona. Aquí les mines de sal si que es visiten, i valen molt la pena. Una excursió ben diferent i ben instructiva i divertida pels vostres infants. Cardona, a més, també te un castell. Però és un senyor castell, amb col·legiata romànica inclosa. I un mercat medieval i festes, amb braus, pel setembre. I si passeu un cap de setmana, naturalment al magnífic Vilar Rural, podreu disfrutar de la granja i els animals. Llavors també podeu arribar-vos un xic més lluny: al pantà de sant Ponç, al monestir del Miracle, amb el seu retaure barroc o a Solsona, on visitareu la catedral i el seu museu. O bé anireu en bici pels boscos inexplorats del Solsonès. Súria i la Catalunya menys agraciada us esperen. Al final, potser, serà ben bonica…

Súria está el centro de Cataluña. En una región que, a primera vista, no ha sido muy agraciada por la naturaleza. Además, Súria, es un pueblo grande. Tiene zonas no muy bonitas. Y a pesar de todo le recomendamos una visita a Súria. Y no por sus minas de sal, que tiene, y muchas. No os lo recomendamos porque esas minas no se visitan. Os lo recomendamos por su casco antiguo. Completo, inaudito. Súria conserva las murallas y el barrio gótico, pequeño y coquetón, de la edad media. Calles empinadas, portales … y un señor castillo. Ahora lo han restaurado y se puede visitar. Pregunten en la oficina de turismo. Gente simpática y siempre dispuesta os acompañará. En este escenario antiguo tienen lugar encuentros de artesanos y fiestas populares. Aproveche para dar una vuelta por la Catalunya Central. Por ejemplo vaya hasta Cardona. Aquí las minas de sal si que se visitan, y valen mucho la pena. Una excursión muy diferente y muy instructiva y divertida para vuestros hijos. Cardona, además, también tiene un castillo. Pero es un señor castillo, con colegiata románica incluida. Y un mercado medieval y fiestas, con toros, para septiembre. Y si pasa un fin de semana, naturalmente en el magnífico Vilar Rural, podrá disfrutar de la granja y de los animales. Entonces también puede llegar un poco más lejos: hasta el pantano de Sant Ponç,  o al monasterio del Miracle, con su retablo barroco o hasta Solsona, donde pueden visitar la catedral y el museo. O bien ir en bici por los bosques inexplorados del Solsonès. Súria y la Cataluña menos agraciada os esperan. Al final, quizás, será bien bonita …

Perpinyà


perpinya

Una de les rutes més boniques que hom pot fer per terres catalanes està a l’altre costat de la frontera francesa. Es tracta d’arribar fins Perpinyà passant per la Costa Vermella. Des de Port-Bou fins Argelers tot són pobles mariners amb molt d’encant, com Cotlliure, i cales, i platges, entre penyasegats. Després podeu visitar Elna, i la seva catedral, per fer cap a Perpinyà. Aquesta és una ciutat gran, amb monuments molt remarcables, com el castellet, (a la foto), la catedral o el palau dels reis de Mallorca. Podeu anar-hi en una sortida ultra-ràpida, són 200 Kms d’autopista des de Barcelona. Però Perpinyà, i la ruta abans citada, bé mereixen un cap de setmana, com a mínim. Si teniu més dires podeu fer un volt pel Rosselló i el Conflent: Prada, Cuixà, el Canigó, Vilafranca de Conflent. Tots llocs que mereixen una visita ben detinguda. Per menjar, a Perpinyà i a tots els pobles, hi ha molt bons restaurants. Mireu la web. Nosaltres però, amb la canalla, per França, anem de self-service. Anem als Casino Cafeteries. La més propera a Perpinyà està a Canet de Rosselló, al centre comercial des Alizées. Per dormir també hi ha molt bons hotels. Nosaltres estàvem a Cotlliure, a Les templiers. Un hotel que agrada o no, però que és diferent. Si no voleu gastar tant, i aneu amb infants, teniu sempre els econòmics però dignes, B&B Hotels. Us els recomanem.

Una de las rutas más bonitas que se puede hacer por tierras catalanas está al otro lado de la frontera francesa. Se trata de llegar hasta Perpignan pasando por la Costa Vermella. Desde Port-Bou hasta Argelers todo son pueblos marineros con mucho encanto, como Cotlliure, y calas, y playas, entre acantilados. Puede visitar Elna, y su catedral, para llegar al fin a Perpignan. Esta es una ciudad grande, con monumentos muy importantes, como el castellet, (en la foto), la catedral o el palacio de los reyes de Mallorca. Puede ir en una salida ultra-rápida, son 200 Kms. de autopista desde Barcelona. Pero Perpignan, y la ruta antes citada, bien merecen un fin de semana, como mínimo. Si tiene más dias a disponer puede dar un paseo por el Rosellón y el Conflent: Prada, Cuixà, el Canigó, Villefranche-de-Conflent. Todos lugares merecen una visita bien detenida. Para comer, en Perpignan, y en todos los pueblos del recorrido, hay muy buenos restaurantes. Vea la web turística. Nosotros sin embargo, con los niños, en Francia, vamos de self-service. Vamos a las Casino Cafeterías. La más próxima a Perpignan está en Canet de Rosselló, en el centro comercial des Alizées. Para dormir también hay muy buenos hoteles. Nosotros estábamos en Collioure, en Les templiers. Un hotel que gusta o no, pero que es diferente. Si no quiere gastar tanto, y viaja con niños, tiene siempre los económicos pero dignos, B & B Hotels. Te los recomendamos.

Arnes


arnes

Arnes, a la terra alta, portal dels Ports de Beseit, te un encant molt especial. No és gens estrany que la cadena Vilars Rurals, l’hagi escollit per obrir-hi el primer establiment en les terres del sud del país. I no és només que sigui un poble medieval d’aquell que cal anar a veure. Ni tampoc que tingui l’ajuntament més bonic de Catalunya, (a la foto), un edifici renaixentista de primer ordre. Ni tampoc per la seva situació privilegiada als peus del Ports de Beseit amb els seus rius d’aigües transparents, els seus boscos i racons d’una bellessa natural corprenedora. Ni tampoc perquè és puguin recòrrer a peu o en bici diverses rutes de vies verdes. És un embruix especial, un quelcom que et convida a tornar-hi, màgic, indefinible. Aneu a Arnes des de Tortosa, per la AP-7, i de Tortosa a Prat del Compte. D’allà a Horta de Sant Joan i Arnes. Tota la comarca dels Ports al vostre abast, amb racons tan bonics com Horta o la Fontcalda. I això no és tot. També està a tocar de la comarca del Matarranya, naturalessa en estat pur i pobles com Vallderoures, la Fresneda o Beseit. Ideal per sortides familiars. Fantàstic per la canalla. Aneu-hi un pont i deixeu l’estrès a casa. Podeu dormir al Vilar Rural o a Can Barrina, C/ Santa Madrona, 27, Telèfon: 977 435 137. Un és tot un luxe. L’altre una pensió familiar amb habitacions senzilles però dignes. Els preus són diferents. També estareu molt bé a Vallderoures, a l’hotel El Salt, o a Horta, a Can Miralles. O a qualsevol altre allotjament rural de la comarca.

Arnes, en la Terra Alta, portal de los Puertos de Beceite, tiene un encanto muy especial. No es de extrañar que la cadena Vilars Rurals, la haya escogido para abrir el primer establecimiento en las tierras del sur del país. Y no es sólo que sea un pueblo medieval que hay que ir a ver. Ni tampoco que tenga el ayuntamiento más bonito de Cataluña, (en la foto), un edificio renacentista de primer orden. Ni tampoco por su situación privilegiada a los pies del Puertos de Beceite con sus ríos de aguas transparentes, sus bosques y rincones de una belleza natural exhuberante. Ni tampoco porque se puedan recorrer a pie o en bici varias rutas de las vías verdes. Es un embrujo especial, un algo que te invita a volver a él, mágico, indefinible. Ve a Arnes desde Tortosa, por la AP-7, y de Tortosa a Prat del Compte. De allí en Horta de Sant Joan y Arnes. Toda la comarca dels Ports a vuestro alcance, con rincones tan bonitos como Horta o la Fontcalda. Y eso no es todo. También está muy cerca de la comarca del Matarraña, naturaleza en estado puro y pueblos como Valderrobres, la Fresneda o Beceite. Ideal para salidas familiares. Fantástico para los niños. Id un puente y dejar el estrés en casa. Puedes dormir en el Vilar Rural o en Can Barrina, C / Santa Madrona, 27, Teléfono: 977 435 137. Uno es todo un lujo. El otro una pensión familiar con habitaciones sencillas pero dignas. Los precios son diferentes. También está muy bien el hotel El Salto, en Valderrobres, o Can Miralles en Horta. O  cualquier otro alojamiento rural de la comarca.

Cantavieja


cantavieja

Cantavieja està allà dalt, sola, en mig d’un paisatge salvatge i verge, lluny de tot arreu. És com una dama orgullosa, altre temps poderosa, que ara prefereix la solitud a vendre’s per quatre diners. Conserva magnífics monuments, carrers medievals. L’envolten boscos i rius intocats, allunyats del turisme de masses. És la reina del maestrat. Està al centre d’aquesta magnífica i desconeguda comarca. Podeu arribar-hi des de Barcelona per Morella, per després seguir cap al Forcall i Mirambel. Són 200 Kms. llargs. Però si hi aneu un pont o cap de setmana podreu gaudir d’una ruta per les serres i pobles veïns: Ares, La Iglesuela del Cid, Mirambel. Pau, silenci, natura, aire… Dormiu i mengeu a l’hotel Balfagón. Una troballa. Com a casa, o millor. Tracte familiar, menjar abundant, generòs. Ideal per famílies. Alucinareu!.

Cantavieja está allá arriba, sola, en medio de un paisaje salvaje y virgen, lejos de todas partes. Es como una dama orgullosa, otro tiempo poderosa, que ahora prefiere la soledad a venderse por cuatro duros. Conserva magníficos monumentos, calles medievales. La rodean bosques y ríos intocados, alejados del turismo de masas. Es la reina del Maestrazgo. Está en el centro de esta magnífica y desconocida comarca. Se puede llegar desde Barcelona por Morella, para después seguir hacia el Forcall y Mirambel. Son 200 Kms.. largos. Pero si se va en un puente o fin de semana se podrá disfrutar de una ruta por las sierras y pueblos vecinos: Ares, La Iglesuela del Cid, Mirambel. Paz, silencio, naturaleza, aire … Dormir y comer en el hotel Balfagón. Un hallazgo. Como en casa, o mejor. Trato familiar, comida abundante, generoso. Ideal para familias. Alucinareis.

Mirambel


mirambel

Mirambel és un poble preciòs d’una comarca preciosa i sense desperdici: el Maestrat. El Maestrat és una comarca desconeguda on el viatger es sentirà com un explorador. Maravelles en estat original, paisatges sense contaminació, turisme en estat pur. Tota la comarca mereix una visita, uns dies de pont o unes vacances en família: Morella, la capital, Cantavieja, ares, La Iglesuela, Forcall, Zorita… Avui parlem de Mirambel, una petita joia. Conserva encara les muralles, i la porta d’entrada, la de les Monges, (a la foto). També el castell, els carrers medievals i l’aire del pas dels segles. Mirambel sap que és bonica i es deixa veure. Passejeu pels seus racons i descobriu portals, dovelles, finestres, palaus i esglèsies. I després, seguiu vagant pel Maestrat, sense ruta i sense presses. La millor manera d’arribar és per l’autopista AP-7 fins Vinaròs, uns 180 Kms de Barcelona. Un cop allà preneu la carretera fins Morella (80 Km), i ja estareu al Maestrat. De Morella al Forcall i, després a Mirambel, uns 18 Km. Podeu seguir fins Cantavieja, la Iglesuela i Ares del Maestre, uns 40 km més, i acabar sortint a Sant Mateu i Vinaròs de nou. Una ruta complerta. Per dormir i menjar us recomanem l’Hostal Guimerá. C/ Agustín Pastor, 28. Tfn: 964178269. És només un hostal d’una estrella, però net i molt familiar.

Mirambel es un pueblo PRECIOSO de una comarca preciosa y sin desperdicio: el Maestrazgo. El Maestrazgo es una comarca desconocida donde el viajero se sentirá como un explorador. Maravillas en estado original, paisajes sin contaminación, turismo en estado puro. Toda la comarca merece una visita, unos días de puente o unas vacaciones en familia: Morella, la capital, Cantavieja, Ares, La Iglesuela, Forcall, Zorita … Hoy hablamos de Mirambel, una pequeña joya. Conserva todavía las murallas, y la puerta de entrada, lamada de las Monjas, (en la foto). También el castillo, las calles medievales y el aire del paso de los siglos. Mirambel sabe que es bonita y se deja ver. Pasee por sus rincones y descubra portales, dovelas, ventanas, palacios e iglesias. Y después, siga vagando por el Maestrazgo, sin ruta y sin prisas. La mejor manera de llegar es por la autopista AP-7 hasta Vinaroz, unos 180 Kms de Barcelona. Una vez allí toma la carretera hasta Morella (80 Km), y ya estará al Maestrat. De Morella a Forcall y, después en Mirambel, unos 18 Km. Puede seguir hasta Cantavieja, la Iglesuela y Ares del Maestre, unos 40 km más, y acabar saliendo en Sant Mateu y Vinaroz de nuevo. Una ruta completa. Para dormir y comer os recomendamos el Hostal Guimerá. C / Agustín Pastor, 28. Tfno: 964178269. Es sólo un hostal de una estrella, pero limpio y muy familiar.

Szentendre


szentendre

Szentendre és una cucada de poble hongarès situat a la plana del Danubi, a tocar de Budapest. Si aneu a Hongria, cosa molt recomanable, i només podeu visitar Budapest, feu una escapada a Szentendre. S’hi arriba agafant un ferrocarril regional a Buda, a la plaça principal. Pregunteu-ho, tothom ho sap. Són uns 40 Kms. que el tren fa en mitja hora llarga. Serà màgic abandonar unes hores la ciutat per passejar pels carrers d’aquest poble museu a l’aire lliure, a la riba mateixa del gran riu Danubi. Totes les cases perfectament conservades, botigues de records, restaurants típics… És cert, tot massa típic, però molt bonic, i molt, molt romàntic!. Per dormir, a Budapest, aneu a un Novotel. N’hi ha quatre!.

Szentendre es una cucada de pueblo húngaro situado en la llanura del Danubio, cerca de Budapest. Si vais a Hungría, cosa muy recomendable, y sólo pueden visitar Budapest, hagan una escapada a Szentendre. Se llega tomando un ferrocarril regional en Buda, en la plaza principal. Pregunte donde, todo el mundo lo sabe. Son unos 40 Kms. que el tren hace en media hora larga. Será mágico abandonar unas horas la ciudad para pasear por las calles de este pueblo museo al aire libre, en la orilla misma del gran río Danubio. Todas las casas perfectamente conservadas, tiendas de recuerdos, restaurantes típicos … Es cierto, todo muy típico, pero muy bonito, y muy, muy ¡romántico!. Para dormir en Budapest piense en Novotel. Hay cuatro hoteles.

Evora


evora

Si mai aneu a Portugal, que és un destí magnífic, proper, i no gaire car, no podeu deixar de fer una incursió al sur de Lisboa. I si la feu, no podeu deixar de visitar la capital de l’Alentejo: Evora. És una vila fascinadora. Plena de cases blanques, de esglèsies bellísimes i fins un temple romà. Evora embriaga. Les seves nits són suaus i embolcalladores. És un plaer passejar pels seus romàntics carrers. Si hi arribeu des de Càceres o Badajoz, podeu fer una ruta que inclogui Marvao, Estremoz o Portoalegre abans de fer cap a Evora. El paisatge Alentajà us seduirà. Escolliu un hotel de la web. Tots estan prou bé. Nosaltres dormirem a la Pensao Diana. Va ser molt cinematogràfic però potser no us agradarà. Li falten els detalls moderns. Però ha Evora també hi han Pousadas i un Best Western. Portugal és un destí fàcil per famílies que s’inicien en els viatges. No gaires kilòmetres, llengua semblant, moltes coses a veure en poc territori.

Si vais a Portugal, que es un destino magnífico, cercano, y no muy caro, no podeis dejar de hacer una incursión al sur de Lisboa. Y si la haceis, no podeis dejar de visitar la capital del Alentejo: Evora. És una ciudad fascinante. Llena de casas blancas, de iglesias bellas y hasta un templo romano. Evora embriaga. Sus noches son suaves y seductoras. Es todo un placer pasear por sus románticas calles. Si llegais desde Cáceres o Badajoz, podeis hacer una ruta que incluya Marvão, Estremoz o Portoalegre antes de llegar a Evora. El paisaje del Alentejo os seducirá. Elija un hotel de la web. Todos están bastante bien. Nosotros dormimos en la Pensao Diana. Fue muy cinematográfico pero quizás no os gustará. Le faltan los detalles modernos. Pero en Evora también hay Pousadas y un Best Western. Portugal es un destino fácil para familias que se inician en los viajes. No muchos kilómetros, lengua parecida, muchas cosas que ver en poco territorio.

Budapest


budapest

La ciutat de Budapest, la capital d’Hungria, no és especialment maca, ni tan atractiva com Praga, Viena, París o Londres. De tota manera aquesta ciutat martir, que va ser completament destruida moltes vegades al llarg de la seva agitada història, la darrera a la segona guerra mundial, conserva racons i monuments, moderns però bonics. Teniu la ciutat vella de Buda, amb els carrers reconstruïts, (a la foto), el pont de les cadenes, damunt del Danubi, l’edifici del parlament, neogòtic, els balnearis i parcs d’illa Margarita, la ciutat vella de Pest, comercial, dinàmica. Budapest està rodejada de boscos i parcs. Alguns tenen atraccions que no trobareu en cap altre ciutat, com el tren dels aprenents, conduit per nois i noies que estudien per ferroviaris i que us portarà a fer la volta a un bonic parc. Hungria te molts altres atractius que mereixen una visita, com Szentendre, Esztergom o el llac Balatón. Nosaltres varem dinar a l’Apostolok, un restaurant que no us podeu perdre. Decoració modernista, del XIX, i menjar típic hungarès. Molt diferent a tot el que pogueu haver vist fins ara en restaurants. Per dormir mireu-vos les ofertes, n’hi ha moltes, i si no, un Novotel, (n’hi ha 3).

La ciudad de Budapest, la capital de Hungría, no es especialmente bonita, ni tan atractiva como Praga, Viena, París o Londres. De todos modos esta ciudad martir, que fue completamente destruida muchas veces a lo largo de su agitada historia, la última en la segunda guerra mundial, conserva rincones y monumentos, modernos pero bonitos. Tiene la ciudad vieja de Buda, con las calles reconstruidas, (en la foto), el puente de las cadenas, sobre el Danubio, el edificio del parlamento, neogótico, los balnearios y parques de isla Margarita, la ciudad vieja de Pest , comercial, dinámica. Budapest está rodeada de bosques y parques. Algunos tienen atracciones que no encontrará en ninguna otra ciudad, como el tren de los aprendices, conducido por chicos y chicas que estudian para ferroviarios y que le llevará a dar la vuelta a un bonito parque. Hungría tiene muchos otros atractivos que merecen una visita, como Szentendre, Esztergom o el lago Balatón. Nosotros fuimos comer al Apostolok, un restaurante que no os podéis perder. Decoración modernista, del XIX, y comida típica Hungara. Muy diferente a todo lo que podáis haber visto hasta ahora en restaurantes. Para dormir, vea las ofertas, hay muchas, y si no, un Novotel, (hay 3).

Viena


viena

Hi ha viatgers que diuen que Viena és la ciutat més bonica d’Europa. És molt possible. Evitaré aquí, i ara, fer les típiques comparacions amb París, Praga o Londres. Viena és Viena i és molt, molt bonica. A més, Viena és una ciutat molt amable. Ideal per les famílies amb nens. Fàcil de recòrrer, fàcil de visitar. Viena és el Ring i el Prater. El Ring és l’avinguda que va quedar un cop van caure les muralles. Dins el Ring la ciutat medieval: esplèndida, amb la catedral de Sant Esteve. Maravellosa. En el mateix Ring les obres mestres del segle XIX i de tots els segles: l’Opera, Sant Carles i el Palau Imperial, (a la foto). Necessitareu uns dies per veure-la bé. Fora del Ring teniu el Prater, un prat bellíssim tocant el Danubi, amb la famosa “noria”. No us perdeu tampoc el palau del Belvedere, amb grans vistes a la ciutat, i les obres de Klimt que conté. O el palau Schönbrunn, la vila d’estiu dels emperadors, amb el seu magnífic parc. Hi ha una Viena per cada estació i per a tots els gustos: modernista, racional, avantguardista, barroca, medieval. No podem explicar aquí totes les Vienes. Us cal anar-hi i viure-les. Allotjeu-vos en el Novotel, si voleu anar d’hotels. Fantàstic per famílies. O en els càmpins municipals, propers a la ciutat i amb bungalows. Nosaltres vàrem estar al Wien west. Aprofiteu per arribar-vos fins a Viena i fer un volt per Austria: Salzburg, Innsbruck, Graz… el viatge de la vostra vida.

Hay viajeros que dicen que Viena es la ciudad más bonita de Europa. Es muy posible. Evitare aquí, y ahora, hacer las típicas comparaciones con París, Praga o Londres. Viena es Viena y es muy, muy bonita. Además, Viena es una ciudad muy amable. Ideal para las familias con niños. Fácil de recorrer, fácil de visitar. Viena es el Ring y el Prater. El Ring es la avenida que quedó una vez cayeron las murallas. Dentro del Ring está la ciudad medieval: espléndida, con la catedral de San Esteban. Maravillosa. En el mismo Ring las obras maestras del siglo XIX y de todos los siglos: la Opera, San Carlos y el Palacio Imperial, (en la foto). Necesitará unos días para verla bien. Fuera del Ring tiene el Prater, un prado bellísimo tocando el Danubio, con la famosa noria. No os perdáis tampoco el palacio del Belvedere, con grandes vistas a la ciudad, y las obras de Klimt que contiene. O el palacio Schönbrunn, la villa de verano de los emperadores, con su magnífico parque. Hay una Viena para cada estación y para todos los gustos: modernista, racional, vanguardista, barroca, medieval. No podemos explicar aquí todas las vienas. Necesitais  ir y vivirlas. Alojense en el Novotel, si deseais ir de hoteles. Fantástico para familias. O en los Campins municipales, cercanos a la ciudad y con bungalows. Nosotros estuvimos en el Wien west. Aprovechad para llegar hasta Viena y dar una vuelta por Austria: Salzburgo, Innsbruck, Graz … el viaje de vuestra vida.

Delos


delos

La illa de Delos és sagrada, però minúscula. Ocupada en l’antiguitat clàssica de tota mena de temples, avui dia és un gegantí cap de ruïnes. Ruïnes imposants, grandioses, vastes, inacabables. Amb escultures sorprenents, com els lleons de l’avinguda, marcials desafiant el pas dels anys. Amb mosaics delicats com els de l’antic lupanar. Arribareu a l’illa des de la maravellosa Mikonos, la seva germana gran, en una barqueta entranyable. Podeu passar-hi el dia, si resistiu el calor i la manca absoluta de qualsevol arbre. Malgrat tot els vostres infants més grans disfrutaran amb les pedres i, grans i petits, amb el viatge en barca des de Mikonos. Si feu una estada a les illes cíclades, cosa que us recomanem de tot cor, dediqueu uns quants dies a Mikonos i, al menys, un matí a Delos. A la illa no hi ha allotjament, però a Mikonos, sí. Càmpings com el Paradaise, diferent, o familiars com el Paraga. I molts hotels i cases particulars on allotjar-se.

La isla de Delos es sagrada, pero minúscula. Ocupada en la antigüedad clásica por todo tipo de templos, hoy día es un gigantesco mar de ruinas. Ruinas imponentes, grandiosas, vastas, interminables. Con esculturas sorprendentes, como los leones de la avenida, marciales desafiando el paso de los años. Con mosaicos delicados como los del antiguo lupanar. Llegareis a la isla desde la maravillosa Mikonos, su hermana mayor, en una barquita entrañable. Pueden pasar allí el día, si resisten el calor y la falta absoluta de cualquier árbol. A pesar de todo los niños más grandes disfrutarán con las piedras y, grandes y pequeños, con el viaje en barco desde Mikonos. Si hace una estancia en las islas Cícladas, lo que le recomendamos de todo corazón, dedique unos días en Mikonos y, al menos, una mañana a Delos. En Delos no podeis dormir, pero en Mikonos sí. Cámpings diferentes como el Paradaise o más familiares como el Paraga. Y muchos hoteles y casas particulares ofreciendo habitaciones.

Queralt


queralt

El santuari de Queralt és aèri, com penjat d’un niu d’àligues. De dalt dominareu la Catalunya Central, del Montseny a Montserrat, i fins el Pirineu. Està literalment damunt Berga. És un lloc no apte per a suicides. Hi arribareu passat Berga, desviant-vos per la carretera que porta a Sant llorenç de Morunys i després per la que va a Rasos de Peguera. Just a l’indret conegut com la Font Negra, a uns 3 kms. de Berga, trobareu el desviament a Queralt. A dalt de tot podreu aparcar. Hi ha un pintoresc funicular, millor dir-li ascensor, que per un mòdic preu puja des de l’aparcament al bar del Santuari. Les vistes són el millor de Queralt, però també podreu fer boniques passejades, visitar la cova i l’esglèsia i enfilar-vos, com cabretes, per tota mena d’espadats. Vigileu les criatures!. Allà podeu prendre alguna cosa, però no dinar. Podeu completar la sortida anant fins els Rasos de Peguera, neu i paisatge, o visitant Berga, o fent un pic-nic a l’àrea de la Font Negra, un lloc molt fresquet a l’estiu, una veritable nevera a l’hivern. Allà hi ha taules i cadires, una font i gronxadors pels infants. Si us agrada anar de restaurant: cal nen, al km. 1 de la carretera, o els Roures, al km. 4. Tots dos llocs tenen habitacions.

El santuario de Queralt es aéreo, como colgado de un nido de águilas. Desde arriba se domina toda la Catalunya Central, del Montseny a Montserrat, y hasta el Pirineo. Está literalmente encima Berga. Es un lugar no apto para suicidas. Podreis llegar pasado Berga, desviándonos por la carretera que lleva a Sant Llorenç de Morunys y después por la que va a Rasos de Peguera. Justo en el lugar conocido como la Fuente Negra, a unos 3 kms. de Berga, encontrareis el desvío hacia Queralt. Arriba se puede aparcar bién. Hay un pintoresco funicular, mejor llamarle ascensor, que por un módico precio sube desde el aparcamiento al bar del Santuario. Las vistas son lo mejor de Queralt, pero también podreis hacer bonitos paseos, visitar la cueva y la iglesia y trepar, como cabras, todo tipo de acantilados. Hay que vigilar a las criaturas. Allí puedes tomar algo, pero no comer. Puedes completar la salida yendo hasta los Rasos de Peguera, nieve y paisaje, o visitando Berga, o haciendo un picnic en el área de la Fuente Negra, un lugar muy fresquito en verano, una verdadera nevera en invierno.  Allí hay mesas y sillas, una fuente y columpios para los niños. Si os gusta ir de restaurante: Cal nen en el km. 1 de la carretera, o los Roures en el km. 4. Ambos alquilan habitaciones.

Rasos de Peguera


rasos

Els Rasos de Peguera és una estació d’esquí, desconeguda del gran públic i abandonada per les grans cadenes hoteleres i la publicitat, te grans atractius. En citaré només uns quants. Primer és una estació d’esquí familiar, molt familiar. Allà només hi trobareu pares i mares, amb els seus fills i filles, bon ambient i ganes de passar-ho bé. Res de grans aglomeracions de gent, forfaits, remuntadors, cues i nervis. Segon és una estació planera, sense greus perills, sense pistes negres, amb molt d’espai pels trineus i les raquetes, amb pendents suaus i amables. Ningú molesta ningú. Tercer és una les estacions, amb neu, més propera a Barcelona. En distància, 120 km. i en temps: 1hora i mitja. Poc més.  Perquè teniu autopista de Barcelona fins a Berga, i només us queden 20 km. més d’una bona i bellíssima carretera d’alta muntanya, amb uns paisatges encantadors, inèdits. Quarta és molt natural. No hi han grans hotels, restaurants, remuntadors. El paisatge és quasi verge. Boscos intocats. Vistes espectaculars damunt del Pirineu i la Catalunya Central. Aneu-hi per la C-58 i la C-16 en direcció al Túnel del Cadí. Passeu Berga i uns kms. després preneu la sortida, a mà esquerra, en direcció a Sant Llorenç de Morunys. Després seguiu els indicadors cap als Rasos de Peguera. No cal arribar a dalt de tot per disfrutar de la neu. Hi ha racons maravellosos. Per dinar podeu visitar Els Roures, al km 4. de la carretera Berga els Rasos. Carn a la Brasa. Gran i ampli. Millor reservar. També ofereixen apartaments familiars de muntanya. Si voleu quelcom més refinat: Cal Nen. Cuina catalana amb un toc francès. Molta amabilitat. És una casa fonda. També tenen habitacions. Difícil de trobar. Gireu a mà dreta, seguint l’indicador, al km. 1 de la carretera de Berga  als Rasos. Tots dos fan cuina del Bergedà. A Berga mateix teniu també bons restaurants i hotels.

Los Rasos de Peguera es una estación de esquí, desconocida del gran público y abandonada por las grandes cadenas hoteleras y la publicidad, que tiene grandes atractivos. Citaré sólo unos cuantos. Primero es una estación de esquí familiar, muy familiar. Allí sólo encontrará padres y madres, con sus hijos e hijas, buen ambiente y ganas de pasarlo bien. Nada de grandes aglomeraciones de gente, forfaits, remontes, colas y nervios. Segundo es una estación sencilla, sin graves peligros, sin pistas negras, con mucho espacio para los trineos y las raquetas, con pendientes suaves y amables. Nadie molesta a nadie. Tercero es una las estaciones, con nieve, más cercana a Barcelona. En distancia, 120 km. y en tiempo: 1 hora y media. Poco más. Porque tiene autopista de Barcelona hasta Berga, y sólo te quedan 20 km. además de una buena y bellísima carretera de alta montaña, con unos paisajes encantadores, inéditos. Cuarta es muy natural. No hay grandes hoteles, restaurantes, remontes. El paisaje es casi virgen. Bosques intocados. Vistas espectaculares sobre el Pirineo y la Catalunya Central. Para llegar hay que ir por la C-58 y la C-16 en dirección al Túnel del Cadí. Pasado Berga y unos kms. después se toma la salida, a mano izquierda, en dirección a Sant Llorenç de Morunys. Después siga los indicadores hacia los Rasos de Peguera. No hay que llegar arriba de todo para disfrutar de la nieve. Hay rincones maravillosos. Para comer puede visitar Los Robles, en el km 4. de la carretera Berga los Rasos. Carne a la Brasa. Grande y amplio. Mejor reservar. También ofrecen apartamentos familiares de montaña. Si desea algo más refinado: Cal Nen. Cocina catalana con un toque francés. Mucha amabilidad. Es una casa fonda. También tienen habitaciones. Difícil de encontrar. Girar a mano derecha, siguiendo el indicador, en el km. 1 de la carretera de Berga a Rasos. Ambos hacen cocina del Bergedà. En Berga mismo tiene también buenos restaurantes y hoteles.