Una volta desconfinada pels Pirineus d’Aragó i Navarra


Per quan ens deixin sortir del confitament, aquest estiu, us proposem una ruta pel Pirineu d’Aragó i de Navarra, fent com a centre l’hotel Villa Virginia de Sabiñánigo, al pirineu de Huesca. Una aposta segura, amb les seves habitacions còmodes, un spa increïble i el seu restaurant la Estiva, fabulós. Podeu sortir de Barcelona i parar a dinar a Binéfar. Hi ha llocs bons, i molt barats com el bar Bocados, que no està malament, prou correcte. En arribar a l’hotel, i en acabar de fer vostra i ocupar l’habitació, podeu fer una tarda a l’spa, relaxant.

Podem iniciar les sortides des del nostre centre a Sabiñánigo, anat a la Vall d’Ordesa. Ordesa, a l’estiu és magnífic. Flors, gespa, saltants d’aigua. Nosaltres pugem el Vall del riu Basa i el del riu Ara, seguint la N-260, fins Torla. Aquest poblet és també un magnífic centre d’excursions, amb càmpings i hotels molt bonics, com ara el Bujaruelo, molt familiar, que us recomanem.

Un altre dia podem continuar les vacances fent cap a Biescas i resseguint la Vall del Gállego. Podeu visitar Sallent de Gállego, El Formigal, o pujar fins el balneari de Panticosa, preciós.

Continuem les excursions des de Sabiñánigo anat ara cap a Jaca, on podem veure la magnífica catedral romànica, amb un museu ple de pintures romàniques de la zona. Un museu desconegut que val la pena veure! Jaca té un bonic casc antic amb carrers comercials i un munt de bars i restaurants molt bons, tapes meravelloses…

Un xic més enllà de Jaca, l’endemà podeu arribar-vos, just a mig camí de Puente la Reina, a Santa Cruz de la Serós, bonic poblet amb una església romànica soberbia. I a dalt el monestir fabulós de San Juan de la Peña, que seria gran pena que deixéssiu de visitar.

 

L’endemà us recomanem continuar la mateixa ruta a Puente la Reina, des d’on surt la carretera que porta a les Valls d’Hecho i Ansó, amb un entorn paradisíac. Vist Hecho amb les seves cases de pedra i les xemeneies, i havent reservat per dinar alguna cosa a Casa Blasquico a la tornada, podeu endinsar-vos a la Selva de Oza, d’una natura verge. Abans d’abandonar la vall no deixeu de visitar la imponent església romànica de Siresa.

 

Aquell mateix dia, o un altre, passeu des d’Hecho a la Vall d’Ansó, son 9 kms. Un cop en aquesta salvatge vall pirinenca, podeu veure el poble d’Ansó, amb les cases de pedra, i en acabat, remuntar el riu Veral fins arribar a l’impressionant circ glaciar de Zuriza. Quedareu bocabadats. Possibilitats de banyada. Allà dalt hi ha un càmping molt maco, bon restaurant i moltes excursions a fer!

Des de Zuriza, o bé des d’Ansó, podeu passar al primer vall navarrès. És la fantàstica vall del Roncal, Podeu fer-ho aquell mateix dia o bé el següent. Ens agrada molt Isaba, un poblet de postal rodejat de muntanyes. Per dormir i menjar teniu Casa Lola, a Isaba mateix. Un hotel amb tan d’encant on també lloguen uns apartaments molt adequats per famílies grans. Per menjar ens va agradar molt el restaurant Tapia, situat just a sota de l’allotjament rural que ofereix. També teniu l’Hotel Isaba, càssic, amb apartaments i habitacions. Des de Isaba també podeu anar fins l’estació d’esquí de Larra o la francesa de l’Arette Pierre Sant Martin, familiar i assequible. El vall de Roncal està ple de poblets i llocs maravellosos.  Tornada a Sabiñánigo, cada cop més llunyà, per gaudir de l’hotel Villa Virgínia o del MI Casa, que està al davant, per passar la tarda a l’spa, i sopar a l’Estiva, restaurant de l’hotel, molt bé.

Des d’Isaba, passant un port de muntanya molt bonic, o bé per la carretera que porta a Pamplona, al costat de l’embassament de Yesa i per Lumbier, podeu pujar tot el vall de Salazar, des de Lumbier, per Aoiz. La Vall de Salazar segueix la NA-140, fins Ochagavia. Aquest poble robust és encantador. i te un asador on podreu degustar carns de primera qualitat fetes al moment. Tot molt rústic! És l’asador Kixkia. Si l’asador és ple, pdeu probar el restaurant Azpiroz, molt bé, a pesar de no ser el més recomanat del poble. No deixeu de remuntar fins La Selva d’Irati, que és el nostre destí somniat. Un bosc de llegenda!. Bon pàrquing però molta afluència de públic. A banda d’Otsagàbia també podeu anar a veure Irati, el bosc de faig més gran de tota l’Europa Occidental, a cavall entre França i Navarra, pujant la vall bellíssima d’Aezkoa, tot seguint les aigües del riu Irati, des de Aoiz, a Navarra, per Oroz-Betelu, fins Aribe i Orbaiceta.

Si voleu anar més lluny, molt lluny de Sabiñánigo, podeu anar fins Roncesvalles. El camí de Sant Jaume de Galícia en estat pur. Hi ha una col·legiata gòtica molt bonica, hostals i bars. Recomanem la “Posada de Roncesvalles” on menjareu molt bé, tot i que les habitacions, aptes per 4 persones, reclamen a crits un “aggiornamento”. Millor està l’hotel Loizu, a Auritz-Burguete, un poblet a tocar de Roncesvalles. És un establiment  familiar, de principis del siglo XVIII, amb molt d’encant. Des d’allà és molt fàcil passar a França. Sant Jean Pie de Port és molt cuco, amb el riu partint el poble en dos. Remuntem la muntanya cap a Larrau, amb el seu circ, on neix el riu Irati. Esplèndit, esplendorós, indescriptible. Natura verge.

Si volem podem anar ara cap al poblet de Sante Engrace, enganxats al Pirineu axial per la banda de França, o bé fer-ho des de Larrau per Isaba. En aquesta zona trobareu les Gorges de Kakueta, una meravella que cal visitar. De tornada baixem a Arette-la Pierre-Saint Martin. Podem arribar-nos fins a la ratlla de la frontera, i dormir a Isaba, on us hem recomanat bons hotels.

Des de Sabiñánigo, passant per Jaca podeu pujar fins Candanchú, veure Canfranc i passar el túnel de Somport, o creuar el propi coll de Somport. Si baixem cap a Oloron-Sainte Marie, veurem un vall preciós, del costat francés. Oloron te un barri antic, amb una església romànica molt bonica. Podeu dormir a l’hotel Alysson, un hotel modern i luxós, a un preu molt competitiu, altament recomanable. Servei amable. Habitacions familiars. Per menjar ens va agradar molt “La cort dels miracles”, un bar on fan menjars, davant de la catedral de Santa Maria.

Si teniu més dies de vacances, aquest agost, pode fer el plat fort dels Pirineus, allotjant-vos a Sabiñánigo: els ports de muntanya de la volta ciclista a França. Pujem fins Formigal resseguint la vall del Gállego, i creuem la ratlla fins el poble francés de Biella. D’allà pugem l’Aubisque, tot un mite. L’alta muntanya imposa la seva llei. La baixada, entre l’Aubisque i el coll de Saulor és no apta per cardíacs. La carretera va literalment penjada damunt el barranc més abismal.  Arribem a la vall d’Azun. Hi ha un hotel molt bonic a Aucun: Le Picors. I molts més a Argeles-Gazost: com ara el Printania o el Best-Western Le Miramont. A l’encantador poblet de Arrens-Marsous hi ha un restaurant magrebí: “Les Mille et une épices” – Tél. 06.76.00.29.13. Fabulós.

Havent fet nit a Argelès, anem cap a Luz Saint Sauveur, passant el increible Pont Napoleon, per descobrir Cauterets, el port d’Espanya i el circ de Gavarnie, amb els seus entorns imponents. Enllacem amb la ruta del mític Tourmalet. El passem. Podeu aprofitar per anar a veure, en telefèric des de La Mongie, el Pic de Midi amb el seu mirador i l’observatori. Baixeu a Campan i passeu el coll d’Aspin en direcció a Arreau, on teniu un molt bon hotel: l’Hotel d’Anglaterre. Aprofiteu-lo per descansar. Aneu fins Balnea, o pugeu cap els llacs del massís de Neouvielle. Increibles!.

Si ja en teniu prou, passeu el túnel i feu nit a Bielsa, a l’Hotel Bielsa, ja a Espanya. Si no voleu acabar encara podeu escalar el port de Peyresourde per arribar a Bagneres de Luchon. Fantàstica vall. Aneu a veure la cascada de l’infern. Podeu dormir a l’Hotel d’Etigny, o acabar la volta als Pirineus a la Vall d’Aran, dormint a Vielha a l’Hotel Fonfreda  o bé, cercar lloc a  la Vall de Boi. Llocs com ara l’Hostal la Plaça, a Erill la Vall, o l’Hostal Pey a Boí mateix. Son llocs on hem dormit i menjat bé, casolà. A Barruera ens agrada molt l’Hostal Farré d’Avall, al carrer Major, 8, tel: 973.69.40.29. A Taüll teniu diverses cases rurals molt maques. Bona volta als Pirineus!.

Hoy os propondremos una ruta, en coche, para hacer durante las vacaciones de verano en torno a los Pirineos. Se trata de una excursión maravillosa en familia, inolvidable. Nosotros la llevamos a cabo hace unos años y el recuerdo que nos ha quedado nos impulsará, un día u otro, a repetirla. Lo tiene todo: naturaleza, cultura, diversión. Historia y paisaje, gastronomía, aventura. Los niños disfrutan de los ríos y lagos, los deportes, los parques. Puede durar una semana o dos, o incluso más. Cualquier alojamiento es posible: campings maravillosos, hotelitos con encanto, casas rurales magníficas. Pueden subir más, o menos, puertos de montaña. Estar más días aquí, o allí. Hagan lo que hagan disfrutan. Podemos iniciar la salida en Barcelona para llegar al Valle de Ordesa, en Torla. Dejemos el Pirineo Catalán, y el Valle de Arán, más cercanos, que podéis hacer en salidas de puentes y fines de semana, y de esta manera “no quemamos” el territorio. Ordesa, en verano es magnífico. Flores, césped, saltos de agua. (En la foto). Nosotros llegamos siempre vía Lleida, Huesca y Ainsa. Visitamos este pueblo medieval maravilloso y subimos el Valle del río Ara, siguiendo la N-260, hasta Torla. Magnífico centro de excursiones, con campings y hoteles muy bonitos, como el Bujaruelo, muy familiar, que os recomendamos. Podemos continuar hacia Biescas y el Valle del Gállego. Visiten Sallent de Gállego, El Formigal, o suban hasta el balneario de Panticosa, precioso. Continuamos camino hacia Jaca, donde podemos ver la magnífica catedral románica. Un poco más allá, en Puente la Reina, sale la carretera que lleva a los Valles de Hecho y Ansó, con un entorno paradisíaco, donde podrán adentrarse en la Selva de Oza, de una naturaleza virgen, y visitar la imponente iglesia románica de Siresa. En el Valle de Ansó se puede remontar el río hasta llegar al circo glaciar de Zuriza. De allí mismo, por una carretera de montaña, pasaréis en el valle del Roncal, no os lo podéis perder. Es el Pirineo de Navarra en todo su esplendor. Pueden ir hasta la estación de esquí de Larra o la francesa del Arette Pierre San Martin, familiar y asequible. El valle de Roncal está lleno de pueblos y lugares maravillosos. Isaba es uno. Buen lugar para hacer una parada, en buenos hoteles. Nosotros lo hicimos en casa Lola, en Isaba mismo. Un hotel con encanto donde también alquilan unos apartamentos muy adecuados para familias. Para comer nos gustó mucho el restaurante Tapia, situado justo debajo del alojamiento rural que ofrece. También aquí el Hotel Isaba, Clásico, con apartamentos y habitaciones. Continuamos la ruta hacia el Valle de Salazar por la NA-140, hasta Ochagavia, para ir a ver Irati, el bosque más grande de toda la Europa Occidental, a caballo entre Francia y Navarra. Hay tres maneras de ir al bosque de Irati en coche. La más fácil, la más llana, posiblemente sea remontar el valle bellísima de Aezkoa, siguiendo las aguas del río Irati, desde Aoiz, en Navarra, por Oroz-Betelu, hasta Aribe y Orbaiceta. Se puede comer en en Otsagabia, al asador Kixkia. A Irati también se puede acceder desde el lado francés, pero eso os lo propondremos unas líneas más abajo. Seguimos ahora hasta Roncesvalles. El camino de Santiago de Compostela en estado puro. Hay una colegiata gótica muy bonita, hostales y bares. Recomendamos la “Posada de Roncesvalles” donde comeréis muy bien, aunque las habitaciones, aptas para 4 personas, reclaman a gritos un “aggiornamento”. Mejor está el hotel Loizu, en Auritz-Burguete, un pueblecito cerca de Roncesvalles. Es un establecimiento familiar, de principios del siglo XVIII, con mucho encanto. De allí pasamos a Francia. Saint Jean Pie de Port es muy cuco, con el río partiendo el pueblo en dos. Remontamos la montaña hacia Larrau, con su circo, donde nace el río Irati. Espléndido, esplendoroso, indescriptible. Naturaleza virgen. Vamos ahora hacia el pueblo de Sante Engrace, pegados al Pirineo axial. Encontramos las Gargantas de Kakueta, una maravilla que hay que visitar y llegamos a Arette-La Pierre-Saint Martin. Podemos acercarnos hasta la raya de la frontera, a ver pastar las ovejas. Bajamos hacia Oloron-Sainte Marie, que tiene un barrio antiguo, con una iglesia románica muy bonita. Pueden dormir en el hotel Alysson, un hotel moderno y lujoso, a un precio muy competitivo, altamente recomendable. Servicio amable. Habitaciones familiares. Para comer nos gustó mucho “La corte de los milagros”, un bar donde hacen comidas, frente a la catedral de Santa María. Ahora llega el plato fuerte: los puertos de montaña de la vuelta ciclista a Francia. Subimos el Aubisque, un mito. La alta montaña impone su ley. La bajada, entre el Aubisque y el col de Saulor es no apta para cardíacos. La carretera va literalmente colgada sobre el barranco más abismal. Llegamos al valle de Azun. Hay un hotel muy bonito en Aucun: Le Picors. Y muchos más en Argeles-Gazost: como el Printania o el Best-Western Le Miramont. En el encantador pueblo de Arrens-Marsous hay un restaurante magrebí: “Las Mille te une épices” – Tél.. 06.76.00.29.13. Fabuloso. Remontamos hacia bajamos hacia Luz Saint Sauveur, pasando el increible Pont Napoleon, para descubrir Cauterets, el puerto de España y el circo de Gavarnie, con sus entornos imponentes. Enlazamos con la ruta del mítico Tourmalet. Lo pasamos. Podéis aprovechar para ir a ver, en teleférico desde La Mongie, el Pico de Midi con su mirador y el observatorio. Bajen a Campan y pasen el col de Aspin en dirección a Arreau, donde tienen un muy buen hotel: el hotel de Anglaterre. Aprovechenlo para descansar. Vayan hasta Balnea, o suban hacia los lagos del macizo de Neouvielle. ¡Increibles!. Si ya tenéis bastante, pasad el túnel y haced noche en Bielsa, en el Hotel Bielsa, ya en España. Si no queréis acabar aún, se puede escalar el puerto de Peyresourde para llegar a Bagneres de Luchon. Fantástico el valle. Vayan a ver la cascada del infierno. Puede dormir en el hotel de Etigny, o terminar la vuelta a los Pirineos en el Valle de Arán, durmiendo en Vielha en el Hotel Fonfreda o bien, buscar un buén lugar en el Valle de Boi. Lugares como el Hostal la Plaza, en Erill la Vall, o el Hostal Pey en Boí mismo, donde hemos dormido y comido bien, casero. En Barruera nos gusta mucho el Hostal Farré d’Avall, en la calle Mayor, 8, tel: 973.69.40.29. En Taüll tienen varias casas rurales muy bonitas. ¡Buena vuelta a los Pirineos!.

La Rochelle


rochelle

La Rochelle és una descoberta insospitada en mig de les Landes de França, envoltada de terres planes que ofereixen només horitzons d’herba, vaques, canals i fang. Una ciutat monumental, d’un patrimoni arquitectònic potent, amb una història fascinant i una bellesa poc coneguda. A més és una vila molt animada, el seu port antic està sempre ple d’artistes, de venedors, d’artesans. Des de la més remota edat mitja la Rochelle ha estat un dels principals ports fortificats de França a l’Atlàntic, fet que l’ha dotat de grans obres defensives, torres, muralles… Passeu sota la torre del rellotge, i admireu la vista del port vell. La vida, l’harmonia. Tancant-lo, a cada cantó, una torre s’aixeca altiva, defensant-lo des de fa més de 700 anys: la tour Saint-Nicolas i la tour de la Chaîne. Fotogèniques!. Passeu-les i descobrireu la sortida de la Rochelle a l’oceà, protegida per una muralla, amb la tour de la Lanterne, que també és un far, altíssima. Els carrers de la vila son del XVIII, de gust molt francès, clàssic, ordenat, però alleugerides en la seva sobrietat i gravetat per les arcades on sovint s’hi instal·len mercats. De tant en tant mireu les façanes de les cases en cerca d’aquella escultura, d’aquell detall bonic. Hi ha els anomenats “Hotels”, cases de grans armadors, homes de negocis, sovint molt maques, com ara la dita casa d’Enric II, amb el seu encantador jardí. L’antiga borsa, el palau de justícia, durs, classicistes pero bells. L’església de Saint Sauveur, la més antiga conservada, és gòtica i bonica, i la Catedral, neoclàssica, una mica pesada. I poca cosa més direm d’aquesta ciutat, que pot ser una escala boníssima quan aneu camí de Bretanya, o de Normandia, o un lloc on parar a dinar. O bé un punt que no podeu deixar de veure si feu la façana atlàntica de França, amb les seves illes, de Baiona a Nantes. Parlant d’illes, La Rochelle és la porta d’una illa molt bonica, que està unida a la ciutat per un pont sobre el mar, espectacular. No us perdeu la illa de Re, amb Sant Martí de Re, la seva capital fortificada, el far de les balenes i les seves platges. I parlant de platges heu de saber que algunes de les més boniques no son lluny de La Rochelle, fet que la fa un punt de descoberta molt interessant. Si heu decidit dormir a La Rochelle heu decidit molt bé. A tocar del casc antic, envoltat de parcs, difícil de trobar per això mateix, teniu el Novotel, un bon hotel familiar de preus ajustats on els fills i filles dormen gratis. Per menjar us recomanarem alguns bons restaurants. Comencem per una molt bona pizzeria, relació qualitat preu imbatible: Rigoletto. També pasta i plats italians. Recomanada!. Un xic més enllà, al mateix carrer i vorera, teniu Le Petit Nicolas. Un francès divertit que ens va agradar molt. Aquests son els nostres. N’hi ha més, a La Rochelle es menja bé, però no els coneixem, ni els hem vist. Bona estada a La Rochelle!.

La Rochelle es un descubrimiento insospechado en medio de las Landas de Francia, rodeadas de tierras planas que ofrecen sólo horizontes de hierba, vacas, canales y barro. Una ciudad monumental, de un patrimonio arquitectónico potente, con una historia fascinante y una belleza poco conocida. Además es una ciudad muy animada, su puerto antiguo está siempre lleno de artistas, de vendedores, de artesanos. Desde la más remota edad media La Rochelle ha sido uno de los principales puertos fortificados de Francia en el Atlántico, lo que la ha dotado de grandes obras defensivas, torres, murallas … Pasad bajo la torre del reloj, y contemplad la vista del puerto viejo. La vida, la armonía. Cerrándolo, en cada esquina, una torre se levanta altiva, defendiéndolo desde hace más de 700 años: la tour Saint-Nicolas y la tour de la Chaîne. ¡Fotogénicas !. Pasadlas y descubriréis la salida de La Rochelle al océano, protegida por una muralla, con la tour de la Lanterne, que también es un faro, altísima. Las calles de la ciudad son del XVIII, de sabor muy francés, clásico, ordenado, pero aligeradas en su sobriedad y gravedad por las arcadas donde a menudo se instalan mercados. De vez en cuando veran las fachadas de las casas y buscaran aquella escultura, de aquel detalle bonito. Están los llamados “Hoteles”, casas de grandes armadores, hombres de negocios, a menudo muy bonitas, como la casa de Enrique II, con su encantador jardín. La antigua bolsa, el palacio de justicia, duros, clasicistas pero bellos. La iglesia de Saint Sauveur, la más antigua conservada, es gótica y bonita, y la Catedral, neoclásica, un poco pesada. Y poco más diremos de esta ciudad, que puede ser una escala buenísima cuando vayan camino de Bretaña, o de Normandía, o un lugar donde parar a comer. O bien un punto que no pueden dejar de ver si estais haciendo la fachada atlántica de Francia, con sus islas, de Bayona hasta Nantes. Hablando de islas, La Rochelle es la puerta de una isla muy bonita, que está unida a la ciudad por un puente sobre el mar, espectacular. No se pierdan la isla de Re, con San Martín de Re, su capital fortificada, el faro de las ballenas y sus playas. Y hablando de playas deben saber que algunas de las más bonitas no estan lejos de La Rochelle, lo que la hace un punto de descubrimiento muy interesante. Si han decidido dormir en La Rochelle han decidido muy bien. Cerca del casco antiguo, rodeado de parques, difícil de encontrar por lo mismo, tienen el Novotel, un buen hotel familiar de precios ajustados donde los hijos duermen gratis. Para comer os recomendaremos algunos buenos restaurantes. Empezamos por una muy buena pizzería, relación calidad precio imbatible: Rigoletto. También pasta y platos italianos. ¡Recomendada !. Un poco más allá, en la misma calle y acera, tienen Le Petit Nicolas. Un francés divertido que nos gustó mucho. Estos son los nuestros. Hay más, en La Rochelle se come bien, pero no los conocemos, ni los hemos visto. ¡Buena estancia en La Rochelle !.

Le Bec Hellouin


IMG_0597

Le Bec Hallouin és un bonic poblet del nord de França, no gens lluny de París, seguint el riu Sena, a l’est de la capital, camí de l’Atlàntic, a tocar de Rouen. Està declarat com un dels més bells pobles del país, i s’ho mereix de veritat. Pels seus carrers i places, amb cases d’entramat de fusta, però abans que per altra cosa per la imponent abadia de Notre-Dame du Bec, la més gran i bonica de Normandia. És un monestir viu, amb una comunitat de monjos que us acullen a vespres, i que treballen la ceràmica, les espelmes i els llibres de forma artesanal. A més, poble i abadia comparteixen un paisatge idílic a la vall del riu Bec, afluent del Sena. El que més impresiona de Le Bec és el què no hi ha. L’església destruïda durant la revolució francesa, mostra els pilars damunt l’herba. Només la alta i forta torre de Saint-Nicolas s’aixeca potent en mig dels camps. El claustre, neoclàssic com els edificis conventuals, no impressiona tant. Per dormir i dinar al poble teniu l’Auberge de l’Abbaye, un clàssic, tan per hotel com per restaurant. Menys clàssica una creperie on fan amanides ben bones i altres plats. Entre un i l’altre, el restaurant de la Tour proposa cuina normanda en un edifici tradicional amb taules parades amb bon gust i una cuina molt bona. Molt recomanable. A la plaça de Guillem el Conqueridor. Bona parada a Le Bec Hallouin en el decurs d’unes vacances a la bellíssima normandia!.

Le Bec Hallouin es un bonito pueblo del norte de Francia, no lejos de París, siguiendo el río Sena, al este de la capital, camino del Atlántico, cerca de Rouen. Está declarado como uno de los más bellos pueblos del país, y se lo merece de verdad. Por sus calles y plazas, con casas de entramado de madera, pero antes que por otra cosa por la imponente abadía de Notre Dame du Bec la más grande y bonita de Normandía. Es un monasterio vivo, con una comunidad de monjes que os acogen a vísperas, y que trabajan la cerámica, las velas y los libros de forma artesanal. Además, pueblo y abadía comparten un paisaje idílico en el valle del río Bec, afluente del Sena. Lo que más impresiona de Le Bec es aquello que ya no existe. La iglesia destruida durante la revolución francesa, muestra los pilares sobre la hierba. Sólo la alta y fuerte torre de Saint-Nicolas levanta potente en medio de los campos. El claustro, neoclásico como los edificios conventuales, no impresiona tanto. Para dormir y comer en el pueblo tienen el Auberge de la Abadía, un clásico, tanto por hotel como para restaurante. Menos clásica una Creperie donde hacen ensaladas bien buenas y otros platos. Entre uno y otro, el restaurante de la Tour propone cocina normanda en un edificio tradicional con mesas paradas con buen gusto y una cocina muy buena. Muy recomendable. En la plaza de Guillermo el Conquistador. ¡Buena parada en Le Bec Hallouin en el transcurso de unas vacaciones en la bellísima Normandía!.

 

Memorial de Pujalt


museupopular

A Pujalt, un petit poble de l’Anoia que ja toca la Segarra, al cor de Catalunya, podreu recórrer les instal·lacions museïtzades del que va ser el Camp d’Entrenament del XVIII Cos de l’Exèrcit Popular de la República. En mig d’un bosc, anireu descobrint tot un món desconegut, ple de història, on veureu els espais, els estris, les cartes, els records i els sentiments d’aquells soldats de la Guerra Civil. Mireu-vos el seu web: www.exercitpopular.org. Hi ha també una exposició permanent, per entendre millor el què hi ha al camp. Hi ajuda un audiovisual. El trobareu obert els diumenges i festius, a les 11 hores, per exemple, quan hi ha visita guiada no concertada. Podeu demanar més informació als telèfons 637 811 427 o 938 699 846. L’entrada és gratuïta pels menors de 12 anys, i de 6€ (del 2013) per els adults. Des de Pujalt hi ha dues rutes possibles. Una surt des de l’església de Sant Andreu i va pels carrers del poble, degudament senyalitzada, recorrent cases, coberts, magatzems, i edificis públics, tan civils i religiosos. Es visita el refugi de la Plaça de Dalt, un dels quatre de què disposava el municipi l’any 1939. L’altra ruta surt del propi Centre d’Interpretacio, a la carretera d’accés a Pujalt, i passa pel Bosc dels Obacs, també molt ben senyalitzada, i es poden visitar les restes conservades, i en alguns casos reconstruïdes del campament de l’exercit popular, en una ruta circular. A Pujalt, a més, hi ha un observatori metereològic, i també astronòmic. Un observatori petitó, d’afeccionats. Res comparable a, per exemple, la gegantina construcció de l’Ull del Montsec.  Però tot i que sigui més modest, ofereixen visites per a famílies i grups, que intenten adaptar a les necessitats de la gent que els visita. N’hi ha de més curtes, d’una hora, en que es mostren els aparells de mesura, l’interior de l’observatori i s’explica com s’hi treball. Si voleu quelcom més complert, d’un parell d’hores, us inclouran uns experiments al laboratori. També podeu fer observacions astronòmiques, de la Lluna, algun planeta, unes estrelles o constel·lacions. Els infants poden aprendre com trobar la polar, o com orientar-se. Al gust del consumidor. També pot interessar-vos alguna de les activitats més mogudes, com ara bicicletejar pels camps i pobles maravellosos d’aquesta zona tan desconeguda, sols, o acompanyats per monitors de l’Anoiabiketour. O bé pujar dalt del globus aerostàtic i fer una iniciació, un bateig d’aire o una volada turística. En aquest cas cal reservar. Serà, ja us ho assegurem, l’hora de vol més alucinant de la vostra vida. Informació: la web del Globus. Per campar teniu molt de terreny. Just al costat de l’Observatori hi ha un camp de futbol i un parc infantil. No deixeu de voltar pels nuclis antics de les viles que formen el terme de Pujalt. Pujalt mateix, és clar, però també Conill, la Guàrdia i l’Astor. Assaborireu l’arquitectura rural, popular, ferrenya, les seves cases de pedra, els estrets carrerons i els passos coberts. Per dinar teniu el restaurant Masia “La Figuera” amb menú diari i de cap de setmana, cuina catalana, de la terra. També el luxe de l”Hotel la Pedra, un establiment inaudit, inimaginable en un poblet petit. Hotel amb encant, bona taula. També podeu mirar-vos la munió de cases rurals, totes elles precioses, molt boniques, com ara Can Grau, o l’anomenada La Cleda, o bé la de Cal Joan Pau, prop del poble de Conill o les que ofereix Cal Carulla. Menció a banda mereix Cal Senyoret, increible. Arribareu a Pujalt, des de Barcelona, si agafeu la A-2, autovia gratuïta, camí de Lleida, fins Jorba, per prendre llavors la carretera que va a Andorra fins Calaf. D’allà cal anar per l’antiga N-141 fins el poble mateix. Eviteu la C-25!. Si l’agafeu, volem dir l’eix transversal, cal deixar-lo a Calaf, o anireu fins Sant Ramon i us caldrà tornar enrrera. També possible per La Panadella i agafar cap a Sant Guim de Freixenet. D’aquest poble seguiu la BV-1001, i la BV-1007, fins Pujalt. Bona estada a Pujalt!.

En Pujalt, un pequeño pueblo de la Anoia que ya toca la Segarra, en el corazón de Cataluña, podrán ver las instalaciones museizadas de lo que fue el Campo de Entrenamiento del XVIII Cuerpo del Ejército Popular de la República. En medio de un bosque, iréis descubriendo todo un mundo desconocido, lleno de historia, donde verán los espacios, los utensilios, las cartas, los recuerdos y los sentimientos de aquellos soldados de la Guerra Civil. Mirad su web: www.exercitpopular.org. Hay también una exposición permanente, para entender mejor lo que hay en el campo. Ayuda un audiovisual. Lo encontrarán abierto los domingos y festivos, a las 11 horas, por ejemplo, cuando hay visita guiada no concertada. Pueden solicitar más información a los teléfonos 637811427 o 938699846. La entrada es gratuita para los menores de 12 años, y de 6 € (de 2013) para los adultos. Desde Pujalt hay dos rutas posibles. Una sale desde la iglesia de San Andrés y por las calles del pueblo, debidamente señalizada, recorriendo casas, cobertizos, almacenes, y edificios públicos, tanto civiles y religiosos. Se visita el refugio de la Plaza de Arriba, uno de los cuatro de que disponía el municipio en 1939. La otra ruta sale del propio Centro de Interpretacion, en la carretera de acceso a Pujalt, y pasa por el Bosque de los Obacs, también muy bien señalizada, y se pueden visitar los restos conservados, y en algunos casos reconstruidos del campamento de la ejercito popular, en una ruta circular. En Pujalt, además, hay un observatorio metereológico, y también astronómico. Un observatorio pequeño, de aficionados. Nada comparable a, por ejemplo, la gigantesca construcción del Ojo del Montsec. Pero aunque sea más modesto, ofrecen visitas para familias y grupos, que intentan adaptarse a las necesidades de la gente que los visita. Las hay más cortas, de una hora, en que se muestran los aparatos de medida, el interior del observatorio y se explica cómo se trabaja. Si desean algo más completo, de un par de horas, os incluirán unos experimentos en el laboratorio. También se pueden hacer observaciones astronómicas de la Luna, algún planeta, unas estrellas o constelaciones. Los niños pueden aprender cómo encontrar la polar, o como orientarse. Al gusto del consumidor. También pueden interesarles alguna de las actividades más movidas, como Bicicletear por los campos y pueblos maravillosos de esta zona tan desconocida, solos, o acompañados por monitores de la Anoiabiketour. O bien subir al globo aerostático y hacer una iniciación, un bautizo de aire o un vuelo turístico. En este caso hay que reservar. Será, ya os lo aseguramos, la hora de vuelo más alucinante de su vida. Información: la web del Globo. Para campar tienen mucho terreno. Justo al lado del Observatorio hay un campo de fútbol y un parque infantil. No dejeis de ver los núcleos antiguos de las villas que forman el término de Pujalt. Pujalt mismo, claro, pero también Conill, la Guardia y el Astor. Saborear la arquitectura rural, popular, adusta, sus casas de piedra, las estrechas callejuelas y los pasos cubiertos. Para comer tienen el restaurante Masia “La Figuera” con menú diario y de fin de semana, cocina catalana, de la tierra. También el lujo del Hotel Piedra, un establecimiento inaudito, inimaginable en un pueblo pequeño. Hotel con encanto, buena mesa. También pueden ver la multitud de casas rurales, todas ellas preciosas, muy bonitas, como Can Grau, o la llamada La Majada, o bien la de Cal Joan Pau, cerca del pueblo de Conill o las que ofrece Cal Carulla. Mención aparte merece Cal Senyoret, increíble. Llegarán a Pujalt, desde Barcelona, ​​si toman la A-2, autovía gratuita, camino de Lleida, hasta Jorba, para tomar entonces la carretera que va a Andorra hasta Calaf. De allí hay que ir por la antigua N-141 hasta el pueblo mismo. ¡Evitar la C-25!. Si la cogeis, queremos decir el eje transversal, hay que dejarlo en Calaf, o iréis hasta San Ramón y necesitareis volver atrás. También es posible llegar por La Panadella y ir hacia Sant Guim de Freixenet. De este pueblo sigan la BV-1001, y la BV-1007, hasta Pujalt. ¡Buena estancia en Pujalt!.

Una volta als Pirineus


Avui us proposarem una ruta, en cotxe, per fer durant les vacances d’estiu al voltant dels Pirineus. Es tracta d’una excursió maravellosa per fer en família, inoblidable. Nosaltres la varem dur a terme fa uns anys i el record que ens en ha quedat ens impulsarà, un dia o altre, a repetir-la. Ho te tot: natura, cultura, diversió. Història i paisatge, gastronomia, aventura. Els infants gaudeixen dels rius i llacs, dels esports, dels parcs. Pot durar una setmana o dues, o fins i tot més. Qualsevol allotjament és possible: càmpings maravellosos, hotelets amb encant, cases rurals magnífiques. Podeu pujar més, o menys colls de muntanya. Estar més dies aquí, o allà. Feu el que feu disfrutareu. Podem iniciar la sortida a Barcelona per arribar-nos a la Vall d’Ordesa, a Torla. Deixem estar el Pirineu Català, i la Vall d’Arán, més propers, que podeu fer en sortides de ponts i caps de setmana, i d’aquesta manera “no cremem” el territori. Ordesa, a l’estiu és magnífic. Flors, gespa, saltants d’aigua. (A la foto). Nosaltres hi arribem sempre via Lleida, Osca i Ainsa. Visitem aquest poblet medieval maravellós i pugem el Vall del riu Ara, seguint la N-260, fins Torla. Magnífic centre d’excursions, amb càmpings i hotels molt bonics, com ara el Bujaruelo, molt familiar, que us recomanem. Podem continuar cap a Biescas i la Vall del Gállego. Aquí podeu visitar Sallent de Gállego, El Formigal, o pujar fins el balneari de Panticosa, preciós. Continuem camí cap a Jaca, on podem veure la magnífica catedral romànica. Un xic més enllà, a Puente la Reina, surt la carretera que porta a les Valls d’Hecho i Ansó, amb un entorn paradisíac, on podeu endinsar-vos a la Selva de Oza, d’una natura verge, i visitar la imponent església romànica de Siresa. A la Vall d’Ansó podeu remuntar el riu fins arribar al circ glaciar de Zuriza. D’allà mateix, per una carretera de muntanya, passareu a la vall del Roncal, que no us el podeu deixar perdre. És el Pirineu de Navarra en tot el seu esplendor. Podeu anar fins l’estació d’esquí de Larra o la francesa de l’Arette Pierre Sant Martin, familiar i asequible. El vall de Roncal està ple de poblets i llocs maravellosos. Isaba n’és un. Bon lloc per fer una parada, en bons hotels. Nosaltres ho vam fer a casa Lola, a Isaba mateix. Un hotel amb tan d’encant on també lloguen uns apartaments molt adequats per famílies grans. Per menjar ens va agradar molt el restaurant Tapia, situat just a sota de l’allotjament rural que ofereix. També teniu l’Hotel Isaba, càssic, amb apartaments i habitacions. Continuem la ruta cap al Vall de Salazar per la NA-140, fins Ochagavia, per anar a veure Irati, el bosc més gran de tota l’Europa Occidental, a cavall entre França i Navarra. Hi ha tres maneres d’aproprar-se al bosc d’Irati en cotxe. La més fàcil, la més planera, possiblement sigui remuntar la vall bellíssima d’Aezkoa, seguint les aigües del riu Irati, des de Aoiz, a Navarra, per Oroz-Betelu, fins Aribe i Orbaiceta. podeu dinar a a Otsagabia, a l’asador Kixkia. A Irati també s’hi pot accedir des del costat francés, però això us ho proposarem unes línies més avall. Seguim ara fins Roncesvalles. El camí de Sant Jaume de Galícia en estat pur. Hi ha una col·legiata gòtica molt bonica, hostals i bars. Recomanem la “Posada de Roncesvalles” on menjareu molt bé, tot i que les habitacions, aptes per 4 persones, reclamen a crits un “aggiornamento”. Millor està l’hotel Loizu, a Auritz-Burguete, un poblet a tocar de Roncesvalles. És un establiment  familiar, de principis del siglo XVIII, amb molt d’encant. D’allà passem a França. Sant Jean Pie de Port és molt cuco, amb el riu partint el poble en dos. Remuntem la muntanya cap a Larrau, amb el seu circ, on neix el riu Irati. Esplèndit, esplendorós, indescriptible. Natura verge. anem ara cap al poblet de Sante Engrace, enganxats al Pirineu axial. Trobem les Gorges de Kakueta, una maravella que cal visitar i arribem a Arette-la Pierre-Saint Martin. Podem arribar-nos fins la ratlla de la frontera, a veure pastar les ovelles. Baixem cap a Oloron-Sainte Marie, que te un barri antic, amb una esglèsia romànica molt bonica. Podeu dormir a l’hotel Alysson, un hotel modern i luxós, a un preu molt competitiu, altament recomanable. Servei amable. Habitacions familiars. Per menjar ens va agradar molt “La cort dels miracles”, un bar on fan menjars, davant de la catedral de Santa Maria. Ara arriba el plat fort: els ports de muntanya de la volta ciclista a França. Pujem l’Aubisque, un mite. L’alta muntanya imposa la seva llei. La baixada, entre l’Aubisque i el coll de Saulor és no apta per cardíacs. La carretera va literalment penjada damunt el barranc més abismal.  Arribem a la vall d’Azun. Hi ha un hotel molt bonic a Aucun: Le Picors. I molts més a Argeles-Gazost: com ara el Printania o el Best-Western Le Miramont. A l’encantador poblet de Arrens-Marsous hi ha un restaurant magrebí: “Les Mille et une épices” – Tél. 06.76.00.29.13. Fabulós. Remuntem cap a baixem cap a Luz Saint Sauveur, passant el increible Pont Napoleon, per descobrir Cauterets, el port d’Espanya i el circ de Gavarnie, amb els seus entorns imponents. Enllacem amb la ruta del mític Tourmalet. El passem. Podeu aprofitar per anar a veure, en telefèric des de La Mongie, el Pic de Midi amb el seu mirador i l’observatori. Baixeu a Campan i passeu el coll d’Aspin en direcció a Arreau, on teniu un molt bon hotel: l’Hotel d’Anglaterre. Aprofiteu-lo per descansar. Aneu fins Balnea, o pugeu cap els llacs del massís de Neouvielle. Increibles!. Si ja en teniu prou, passeu el túnel i feu nit a Bielsa, a l’Hotel Bielsa, ja a Espanya. Si no voleu acabar encara podeu escalar el port de Peyresourde per arribar a Bagneres de Luchon. Fantàstica vall. Aneu a veure la cascada de l’infern. Podeu dormir a l’Hotel d’Etigny, o acabar la volta als Pirineus a la Vall d’Aran, dormint a Vielha a l’Hotel Fonfreda  o bé, cercar lloc a  la Vall de Boi. Llocs com ara l’Hostal la Plaça, a Erill la Vall, o l’Hostal Pey a Boí mateix. Son llocs on hem dormit i menjat bé, casolà. A Barruera ens agrada molt l’Hostal Farré d’Avall, al carrer Major, 8, tel: 973.69.40.29. A Taüll teniu diverses cases rurals molt maques. Bona volta als Pirineus!.

Hoy os propondremos una ruta, en coche, para hacer durante las vacaciones de verano en torno a los Pirineos. Se trata de una excursión maravillosa en familia, inolvidable. Nosotros la llevamos a cabo hace unos años y el recuerdo que nos ha quedado nos impulsará, un día u otro, a repetirla. Lo tiene todo: naturaleza, cultura, diversión. Historia y paisaje, gastronomía, aventura. Los niños disfrutan de los ríos y lagos, los deportes, los parques. Puede durar una semana o dos, o incluso más. Cualquier alojamiento es posible: campings maravillosos, hotelitos con encanto, casas rurales magníficas. Pueden subir más, o menos, puertos de montaña. Estar más días aquí, o allí. Hagan lo que hagan disfrutan. Podemos iniciar la salida en Barcelona para llegar al Valle de Ordesa, en Torla. Dejemos el Pirineo Catalán, y el Valle de Arán, más cercanos, que podéis hacer en salidas de puentes y fines de semana, y de esta manera “no quemamos” el territorio. Ordesa, en verano es magnífico. Flores, césped, saltos de agua. (En la foto). Nosotros llegamos siempre vía Lleida, Huesca y Ainsa. Visitamos este pueblo medieval maravilloso y subimos el Valle del río Ara, siguiendo la N-260, hasta Torla. Magnífico centro de excursiones, con campings y hoteles muy bonitos, como el Bujaruelo, muy familiar, que os recomendamos. Podemos continuar hacia Biescas y el Valle del Gállego. Visiten Sallent de Gállego, El Formigal, o suban hasta el balneario de Panticosa, precioso. Continuamos camino hacia Jaca, donde podemos ver la magnífica catedral románica. Un poco más allá, en Puente la Reina, sale la carretera que lleva a los Valles de Hecho y Ansó, con un entorno paradisíaco, donde podrán adentrarse en la Selva de Oza, de una naturaleza virgen, y visitar la imponente iglesia románica de Siresa. En el Valle de Ansó se puede remontar el río hasta llegar al circo glaciar de Zuriza. De allí mismo, por una carretera de montaña, pasaréis en el valle del Roncal, no os lo podéis perder. Es el Pirineo de Navarra en todo su esplendor. Pueden ir hasta la estación de esquí de Larra o la francesa del Arette Pierre San Martin, familiar y asequible. El valle de Roncal está lleno de pueblos y lugares maravillosos. Isaba es uno. Buen lugar para hacer una parada, en buenos hoteles. Nosotros lo hicimos en casa Lola, en Isaba mismo. Un hotel con encanto donde también alquilan unos apartamentos muy adecuados para familias. Para comer nos gustó mucho el restaurante Tapia, situado justo debajo del alojamiento rural que ofrece. También aquí el Hotel Isaba, Clásico, con apartamentos y habitaciones. Continuamos la ruta hacia el Valle de Salazar por la NA-140, hasta Ochagavia, para ir a ver Irati, el bosque más grande de toda la Europa Occidental, a caballo entre Francia y Navarra. Hay tres maneras de ir al bosque de Irati en coche. La más fácil, la más llana, posiblemente sea remontar el valle bellísima de Aezkoa, siguiendo las aguas del río Irati, desde Aoiz, en Navarra, por Oroz-Betelu, hasta Aribe y Orbaiceta. Se puede comer en en Otsagabia, al asador Kixkia. A Irati también se puede acceder desde el lado francés, pero eso os lo propondremos unas líneas más abajo. Seguimos ahora hasta Roncesvalles. El camino de Santiago de Compostela en estado puro. Hay una colegiata gótica muy bonita, hostales y bares. Recomendamos la “Posada de Roncesvalles” donde comeréis muy bien, aunque las habitaciones, aptas para 4 personas, reclaman a gritos un “aggiornamento”. Mejor está el hotel Loizu, en Auritz-Burguete, un pueblecito cerca de Roncesvalles. Es un establecimiento familiar, de principios del siglo XVIII, con mucho encanto. De allí pasamos a Francia. Saint Jean Pie de Port es muy cuco, con el río partiendo el pueblo en dos. Remontamos la montaña hacia Larrau, con su circo, donde nace el río Irati. Espléndido, esplendoroso, indescriptible. Naturaleza virgen. Vamos ahora hacia el pueblo de Sante Engrace, pegados al Pirineo axial. Encontramos las Gargantas de Kakueta, una maravilla que hay que visitar y llegamos a Arette-La Pierre-Saint Martin. Podemos acercarnos hasta la raya de la frontera, a ver pastar las ovejas. Bajamos hacia Oloron-Sainte Marie, que tiene un barrio antiguo, con una iglesia románica muy bonita. Pueden dormir en el hotel Alysson, un hotel moderno y lujoso, a un precio muy competitivo, altamente recomendable. Servicio amable. Habitaciones familiares. Para comer nos gustó mucho “La corte de los milagros”, un bar donde hacen comidas, frente a la catedral de Santa María. Ahora llega el plato fuerte: los puertos de montaña de la vuelta ciclista a Francia. Subimos el Aubisque, un mito. La alta montaña impone su ley. La bajada, entre el Aubisque y el col de Saulor es no apta para cardíacos. La carretera va literalmente colgada sobre el barranco más abismal. Llegamos al valle de Azun. Hay un hotel muy bonito en Aucun: Le Picors. Y muchos más en Argeles-Gazost: como el Printania o el Best-Western Le Miramont. En el encantador pueblo de Arrens-Marsous hay un restaurante magrebí: “Las Mille te une épices” – Tél.. 06.76.00.29.13. Fabuloso. Remontamos hacia bajamos hacia Luz Saint Sauveur, pasando el increible Pont Napoleon, para descubrir Cauterets, el puerto de España y el circo de Gavarnie, con sus entornos imponentes. Enlazamos con la ruta del mítico Tourmalet. Lo pasamos. Podéis aprovechar para ir a ver, en teleférico desde La Mongie, el Pico de Midi con su mirador y el observatorio. Bajen a Campan y pasen el col de Aspin en dirección a Arreau, donde tienen un muy buen hotel: el hotel de Anglaterre. Aprovechenlo para descansar. Vayan hasta Balnea, o suban hacia los lagos del macizo de Neouvielle. ¡Increibles!. Si ya tenéis bastante, pasad el túnel y haced noche en Bielsa, en el Hotel Bielsa, ya en España. Si no queréis acabar aún, se puede escalar el puerto de Peyresourde para llegar a Bagneres de Luchon. Fantástico el valle. Vayan a ver la cascada del infierno. Puede dormir en el hotel de Etigny, o terminar la vuelta a los Pirineos en el Valle de Arán, durmiendo en Vielha en el Hotel Fonfreda o bien, buscar un buén lugar en el Valle de Boi. Lugares como el Hostal la Plaza, en Erill la Vall, o el Hostal Pey en Boí mismo, donde hemos dormido y comido bien, casero. En Barruera nos gusta mucho el Hostal Farré d’Avall, en la calle Mayor, 8, tel: 973.69.40.29. En Taüll tienen varias casas rurales muy bonitas. ¡Buena vuelta a los Pirineos!.

El misteri de Rennes le Chateau


Tour Magdalene a Rennes le Chateau

Rennes le Chateau és un petit poblet perdut en la ruta dels castells càtars. Res no te que pugui reclamar una visita turística. El castell del seu nom fa temps que és un piló de ruines. I malgrat tot és una destinació interessant, pel morbo. Heu llegit el Còdigo da Vinci?. Sabeu que la idea va venir de les investigacions verídiques d’uns historiadors britànics sobre un secret amagat a Rennes?. En aquest racó de món, oblidat de Déu i dels homes, s’explica que un capellà va descobrir, en fer obres a l’esglèsia, un manuscrit amb una revelació que podía fer trontollar l’ordre mundial establert. Sembla que parlava dels descendents de Crist, reis de França i posteriorment nobles a Anglaterra. El bon capellà anà a Roma a explicar-ho i aconseguí diners per refer l’esglèsia i casa seva. Ningú sap d’on els va treure. Tornat a Rennes edificà l’església dedicada a Santa Magdalena, (dona de Jesús i mare dels seus fills segons la llegenda) i la Tour Magdalene, a la foto. El lloc és farcit de misteri, de símbols estranys i d’una aura sobrenatural. La gent del poble ha decidit explotar la mina turística ara que tothom sap qui és el capellà de Rennes. Si voleu veure amb els vostres ulls els indrets on tot aquest embolic va començar, no ho dubteu, enfileu-vos fins Rennes. Està al sud de França més proper a casa nostra, en plena regió dels Càtars. I podeu arribar des de Puigcerdà, baixant des de la Cerdanya cap a Quillan per la D118, una ruta molt i molt bonica, o bé per la D117 desde Perpinyà, anant cap a Foix, fins arribar a Quillan també. De Quillan per la D118 fins a Couiza, i d’aquí, per una carretereta local estreta, pujareu fins Rennes, elevat damunt la vall de l’Aude. De Barcelona uns 250 kms. Podeu enllaçar aquesta sortida amb una estada a Carcassonne, que no és gaire lluny, per veure aquesta maravellosa ciutat medieval, o amb una volta pels castells càtars, molt propers a Rennes, com ara Montsegur, Puiverd, Puilaurens, Arques, Queribus i altres. També monestirs fabulosos com Lagrasse. O bé viles com Foix o Mirepoix. O curiositats naturals com la font de Fontestorbes. Una destinació fantàstica, mítica i maravellosa. Al poble hi ha dos restaurants, L’Amarante, Tel: 33 (0)468-74 28 98, i Le Jardin de Marie, 33 (0) 0468-20 99 71. A Cuiza l’oferta és més àmplia, començant per un esplèndit hotel que ocupa un magnífic castell medieval: Els Ducs de la Joiosa Marca, que també te un bon restaurant. Com bo és també el molt coquetó Le Carnotzet, rústic i agradable. A Quillan, un poc més lluny, teniu La Chaumiere, un hotel on hem dormit i sopat de fàbula, o Le Cartier, que no està malament, però que és vellet i de gust francés.

Rennes le Chateau es un pequeño pueblo perdido en la ruta de los castillos cátaros. Nada tiene que pueda reclamar una visita turística. El castillo de su nombre hace tiempo que es un montón de ruinas. Y sin embargo es un destino interesante, por el morbo. ¿Habeis leído el Código da Vinci?. ¿Sabéis que la idea vino de las investigaciones verídicas de unos historiadores británicos sobre un secreto escondido en Rennes?. En este rincón del mundo, olvidado de Dios y los hombres, se explica que un cura descubrió, al hacer obras en la iglesia, un manuscrito con una revelación que podía hacer tambalear el orden mundial establecido. Parece que hablaba de los descendientes de Cristo, reyes de Francia y posteriormente nobles en Inglaterra. El buen cura fue a Roma a explicarlo y consiguió dinero para rehacer la iglesia y casa. Nadie sabe de donde lo sacó. Vuelto a Rennes edificó la iglesia dedicada a Santa Magdalena, (mujer de Jesús y madre de sus hijos según la leyenda) y la Tour Magdalene, en la foto. El lugar está lleno de misterio, de símbolos extraños y de un aura sobrenatural. La gente del pueblo ha decidido explotar la mina turística ahora que todo el mundo sabe quién es el cura de Rennes. Si deseais ver con vuestros ojos los lugares donde todo este lío comenzó, no lo dudéis, enfilad hasta Rennes. Está en el sur de Francia más cercano a nuestra casa, en plena región de los Cátaros. Y se puede llegar desde Puigcerdà, bajando desde la Cerdanya hacia Quillan por la D118, una ruta muy muy bonita, o bien por la D117 desde Perpiñán, yendo hacia Foix, hasta llegar a Quillan también. De Quillan por la D118 hasta Couiza, y de ahí, por una carreterita local estrecha, subiréis hasta Rennes, elevado sobre el valle del Aude. De Barcelona són unos 250 kms. Podéis enlazar esta salida con una estancia en Carcassonne, que no es muy lejos, para ver esta maravillosa ciudad medieval, o con una vuelta por los castillos cátaros, muy cercanos a Rennes, como Montsegur, Puiverd, Puilaurens, Arcas, Queribus y otros. También hay monasterios fabulosos como Lagrasse. O bien villas como Foix o Mirepoix. O curiosidades naturales como la fuente de Fontestorbes. Un destino fantástico, mítico y maravilloso. En el pueblo hay dos restaurantes, El Amarante, Tel: 33 (0) 468-74 28 98, y Le Jardin de Marie, 33 (0) 0468-20 99 71. En Cuiza la oferta es más amplia, empezando por un espléndido hotel que ocupa un magnífico castillo medieval: Los Duques de la Joiosa Marca, que también tiene un buen restaurante. Como bueno es también el muy coqueto Le Carnotzet, rústico y agradable. En Quillan, un poco más lejos, tiene La Chaumiere, un hotel donde hemos dormido y cenado de fábula, o Le Cartier, que no está mal, pero que es viejito y de gusto francés.

Auvillar


Auvillar és una bastida. Una ciutat medieval francesa, a la regió occitana, construida de nova planta durant la guerra dels cent anys entre França i Anglaterra. Com ella n’hi ha un munt en aquesta zona. Visitar-les és una bonica excursió durant un pont o unes vacances curtes. Auvillar te, com totes les bastides, un seguit de carrers medievals, boniques cases d’època en totxo. A més hi trobareu les muralles i una església dedicada a Sant Pere, amb un curiós campanar fortificat i un retaure barroc excepcional. Però hi ha dues coses que fan diferent la vila. Una és el fet d’estar situada damunt d’un turó elevat que domina la confluència entre el riu Tarn i el Garona. Ella abasta un amplíssim paisatge on aquestes dues corrents d’aigua poderoses lluiten fins fondre’s, titàniques. L’altra curiositat és el seu mercat cobert rodó. Únic a la regió. Totes les bastides tenen mercats i places porxades. Algunes espectaculars, grans, potents. Però només aquest poble te un mercat rodó. També és singular la torre del rellotge del XVII. Rondeu les seves places i carrers. Admireu-ne les cases del XVII i XVIII. Cerqueu el palau dels Consuls. Pel demés Auvillar és un punt clau en la ruta francesa a Sant Jaume de Compostela. Un lloc pausat, pacífic, petitó i bufó, perdut en un mar de turons i boscos al sud de França. Això sí, el seu encant li ha valgut estar reconegut com un dels pobles més bonics de França. Prop seu teniu un munt d’altres pobles medievals i bastides: Lazerte, per exemple. A pesar de la seva petitesa, Auvillar te bons hotels i restaurants de mèrit. Com per exemple Le Petit Palais, un restaurant a tocar de l’entrada del poble, al costat de la torre del rellotge, que ens va agradar molt. O el famós Hotel de l’Horloge. Penseu en una ruta per la Gascunya, doncs apunteu-vos Auvillar a la vostra ruta!.

Auvillar es una bastida. Una ciudad medieval francesa, en la región occitana, construida de nueva planta durante la guerra de los cien años entre Francia e Inglaterra. Como ella hay un montón en esta zona. Visitarlas es una bonita excursión familiar ideal durante un puente o unas vacaciones cortas. Auvillar tiene una serie de calles medievales con bonitas casas de época en ladrillo. Además unas murallas y una iglesia dedicada a San Pedro, con un curioso campanario fortificado y un retablo barroco excepcional. Pero hay dos cosas que hacen diferente la villa. Una es el hecho de estar situada sobre una colina elevada que domina la confluencia entre el río Tarn y el Garona. Por ello abarca un amplísimo paisaje donde estas dos corrientes de agua poderosas luchan hasta fundirse, titánicas. La otra curiosidad es su mercado cubierto redondo. Único en la región. Todas las bastidas tienen mercados y plazas porticadas. Algunas espectaculares, grandes, potentes. Pero sólo este pueblo tiene un mercado redondo. También es singular la torre del reloj del XVII. Rondad sus plazas y calles. Admirad sus casas del XVII y XVIII. Buscad el palacio de los Consules. Por lo demás Auvillar es un punto clave en la ruta francesa a Santiago de Compostela. Un lugar pausado, pacífico, pequeñito y lindo, perdido en un mar de colinas y bosques en el sur de Francia. Eso sí, su encanto le ha valido estar reconocido como uno de los pueblos más bonitos de Francia. Cerca tiene un montón de otros pueblos medievales: Lazerte, por ejemplo. A pesar de su pequeñez, Auvillar tiene buenos hoteles y restaurantes de mérito. Como por ejemplo Le Petit Palais, un restaurante al lado de la entrada del pueblo, junto a la torre del reloj, que nos gustó mucho. O el famoso Hotel de l’Horloge.

Coll de Pailherès


Potser l’heu vist, sorpresos, en algun Tour de France. Un port de muntanya inaudit, vertical, dins un gran circ glaciar, on fins al pic de l’estiu s’hi conserven congestes de neu. La ruta que va des d’Aix les Thermes, a l’Ariege, fins Querigut, en ple Capcir català, al sud de França, és una de les més boniques que podeu fer. Si la feu en bicicleta voldra dir que sou ben experts. Pailherès no és un coll qualsevol. Les seves rampes trenquen les cames més poderoses. Si el feu en automòbil també haureu de ser conductors experts, d’aquells que no tenen por de les corbes, de les carreteres estretes, molt estretes, de les pujades i baixades de vertígen. Pel costat d’Aix, que podeu assolir passant els túnels del Cadí i el Puymorens, la ruta puja suau i constant per la D613 cap a Ascou i el llac de Goulours. Són muntanyes plenes de vegetació, fresques a l’estiu, i de mil colors a l’hivern. Més a munt l’alçada aclareix el bosc i veureu ja l’estació d’esquí, amb neu garantida tot l’hivern. La carretera estarà tallada si hi ha neu. Però si és l’estiu podreu passar més a munt, per sobre les pistes, fins els prats sempre verds de Pailherès, on pasturen vaques i cavalls. Sou ara a tocar dels núvols. La vista s’estén en totes direccions per admirar els grans cims dels Pirineus, exposats davant vostre. La calçada és només una cinta asfaltada, molt estreta, ja us hem avisat. Baixar el port cap al poble de Mijanes i cap a Querigut és una aventura més forta que pujar-lo. La ruta es cargola en corbes impressionants, increibles. Descendiu un altíssim circ, amb parets en caiguda lliure. Rierols us surten al pas. Petits llacs, racons on parar el cotxe i fer un bon picnic, o passar la tarda. El paisatge inenarrable, superb, apoteòsic, total. Metre a metre caiem fins el fons del vall, on neix el riu, on tornen els boscos. Ideal per una matinal, o un dia de descoberta, si esteu a la Cerdanya, al Conflent o al Capcir. Són només una vuitantena de quilòmetres, però trigareu ben bé tres hores en fer-los, sense comptar les parades. Si no sou a la Cerdanya, voleu dormir per la zona, o menjar-hi, heu de saber que a Aix hi ha bons hotels i bons restaurants, com ara el Grillon. També bons llocs per dormir i dinar a Querigut: l’Auberge de Donezan, per exemple,  o a Formigueres, al Capcir, on teniu els allotjaments de l’estació d’esquí de Les Angles. Naturalment la Cerdanya, o Llívia, és ben a tocar, i allà teniu llocs de gran qualitat per hostatjar-vos, dinar o sopar.

Quizás lo habéis visto, sorprendidos, en algún Tour de France. Un puerto de montaña inaudito, vertical, en un gran circo glaciar, donde hasta en verano se conservan ventisqueros de nieve. La ruta que va desde Aix les Thermes, en Ariege, hasta Querigut, en pleno Capcir catalán, en el sur de Francia, es una de las más bonitas que puede hacer. Si la haceis en bicicleta querrá decir que sois muy expertos. Pailherès no es un col cualquiera. Sus rampas rompen las piernas más poderosas. Si lo hacéis en automóvil también tendreis que ser conductores expertos, de aquellos que no les tienen miedo a las curvas, ni a las carreteras estrechas, muy estrechas, ni a las subidas y bajadas de vértigo. Por el lado de Aix, que pueden alcanzar pasando los túneles del Cadí y el Puymorens, la ruta asciende suave y constante por la D613 hacia Ascou y el lago de Goulours. Son montañas llenas de vegetación, frescas en verano, y de mil colores en invierno. Más arriba la altura aclara el bosque y verán ya la estación de esquí, con nieve garantizada durante todo el invierno. La carretera estará cortada si hay nieve. Pero si es verano pueden pasar más arriba, por encima de las pistas, hasta los prados siempre verdes de Pailherès, donde pastan vacas y caballos. Están ahora tocando las nubes. La vista se extiende en todas direcciones para admirar las grandes cumbres de los Pirineos, expuestos frente a ustedes. La calzada es sólo una cinta asfaltada, muy estrecha, ya os lo hemos avisado. Bajar el puerto hacia el pueblo de Mijanés y hacia Querigut es una aventura más fuerte que subirlo. La ruta se retuerce en curvas impresionantes, increíbles. Descendeis de un altísimo circo, con las paredes en caída libre. Los arroyos salen al paso. Pequeños lagos, rincones donde parar el coche y hacer un buen picnic, o pasar la tarde. El paisaje inenarrable, soberbio, apoteósico, total. Metro a metro caemos hasta el fondo del valle, donde nace el río, donde vuelven los bosques. Ideal para una matinal, o un día de descubrimiento, si está en la Cerdanya, el Conflent o el Capcir. Son sólo unos ochenta kilómetros, pero os llevará exactamente tres horas el hacerlos, sin contar las paradas. Si no es en la Cerdanya, si quieren dormir por la zona, o comer, deben saber que en Aix hay buenos hoteles y buenos restaurantes, como el Grillon. También buenos lugares para dormir y comer los hay en Querigut: l’Auberge de Donezan, por ejemplo, o Formigueres, o en el Capcir, donde tienen los alojamientos de la estación de esquí de Les Angles. Naturalmente en la Cerdanya, o en Llívia, que está muy cerca, tienen lugares de gran calidad para hospedarse, comer o cenar.

El tren groc


trengroc

La Cerdanya nord i el Conflent són dues valls del Pirineu català, avui en territori de França. Aquestes valls són precioses, amb nombrosos atractius turístics, i moltes possibilitats de lleure familiar. Avui us volem parlar d’una atracció més que podeu gaudir tots plegats. Es tracta del tren groc. És aquest un trenet propietat de la SNCF, l’empresa pública francesa de ferrocarrils, que fa la ruta entre La Tor de Querol, a pocs kms. de Puigcerdà, en mig de la Cerdanya, fins a Vilafranca de Conflent, al mig del Conflent. És un descens de quasi 500 mts de desnivell, o un ascens, si feu la ruta a l’inversa, per boscos i prats, enmarcats per muntanyes altíssimes. Una descoberta del territori a velocitat de passeig, sobrevolant rius i rierols, mitjançant ponts atrevits. Si disposeu d’uns dies val la pena dedicar una jornada a una excursió tan bonica. Podeu arribar-vos fins Vilafranca des de Barcelona i Girona, per Perpinyà i Prades. Aquesta vila mereix una visita ben llarga, sobretot perquè a tocar teniu el monestir de Cuixà. També pot ser la base de la sortida amb el tren groc. Podeu dormir al Pradotel, on estareu molt bé. Habitacions familiars comunicades. De Prades a Vilafranca només hi ha un cop de cotxe. Aquesta vila fortificada també cal visitar-la a fons. I penseu què, des d’aquí, podeu pujar al monestir del Canigó. El tren groc un puja fins la Tor de Querol, feu un volt per aquest bonic poblet i torneu. Si ho voleu plantejar a la inversa, llavors us recomanem dormir a Puigcerdà, o a La Molina, als apartaments Guitard, per exemple. Agafar el tren groc i donar un volt per Vilafranca. La resta de dies podeu dedicar-los a rondar per la Cerdanya. En tot cas el tren groc és una bona excusa per passar un dia divertit en família i conèixer el Pirineu Català.

La Cerdanya norte y el Conflent son dos valles del Pirineo catalán, hoy en territorio de Francia. Estos valles son preciosos, con numerosos atractivos turísticos, y muchas posibilidades de ocio familiar. Hoy os queremos hablar de una atracción más que podreis disfrutar todos juntos. Se trata del tren amarillo . Es este un tren propiedad de la SNCF, la empresa pública francesa de ferrocarriles, que hace la ruta entre La Tor de Querol, a pocos kms. de Puigcerdà, en medio de la Cerdanya, hasta Villefranche-de-Conflent, en medio del Conflent. Es un descenso de casi 500 mts de desnivel, o un ascenso, si hace la ruta a la inversa, por bosques y prados, enmarcados por montañas altísimas. Una descubierta del territorio a velocidad de paseo, sobrevolando ríos y arroyos, mediante puentes atrevidos. Si dispone de unos días merece la pena dedicar una jornada a una excursión tan bonita. Puede llegar hasta Vilafranca desde Barcelona y Girona, por Perpiñán y Prades. Esta villa merece una visita muy larga, sobre todo porque al lado tiene el monasterio de Cuixà. También puede ser la base de la salida con el tren amarillo. Podeis dormir en Pradotel, que está muy bien. Habitaciones familiares comunicadas. De Prades a Vilafranca sólo hay un suspiro. Esta villa fortificada también hay que visitarlo a fondo. Y piensen que, desde aquí, se puede subir al monasterio del Canigó. En el tren amarillo se llega hasta la Tor de Querol. Allí podeis dar un paseo por este bonito pueblo y volver. Si quieren plantear la ruta a la inversa, entonces les recomendamos dormir en Puigcerdà, o en La Molina, en los apartamentos Guitard, por ejemplo. Coger el tren amarillo en la Tor y dar una vuelta por Vilafranca. El resto de días los pueden dedicar a rondar por la Cerdanya. En todo caso el tren amarillo es una buena excusa para pasar un día divertido en familia y conocer el Pirineo Catalán.

La ruta del Tour


napoleon

Una de les més boniques rutes en cotxe, i si us atreviu, en bici, que es poden fer és la ruta dels ports del Tour al Pirineu. Podeu començar-la a la Vall d’Aran. Podeu dormir a l’hotel Fontfreda i sopar a l’All i Oli, al carrer Major, 9. 973641757. L’endemà sortiu de Vielha i pel port de Portilló, aneu de Bossot a Bagneres de Luchon. Fantàstica vall. Podeu dormir a l’hotel d’Etigny. Aneu a veure la cascada de l’infern i moltes altres maravelles de la vall. D’aquí escalem el port de Peyresourde fareu cap a Arreau. Després de visitar aquest vall, pugeu cap els llacs del massís de Neouvielle. Podeu fer nit a Bielsa, a l’hotel Bielsa a Espanya. L’endemà torneu a passar la frontera pel túnel. Us espera el col d’Aspin. En baixar aquest coll enllaceu ja amb la ruta del mític Tourmalet. Podeu aprofitar per anar a veure, en telefèric des de La Mongie, el Pic de Midi amb el seu mirador i l’observatori. Els vostres infants us ho agrairan. Passem el Tourmalet i baixem cap a Luz Saint Sauveur, passant el increible Pont Napoleon, (a la foto). En aquesta vall podeu descobrir Cauterets i Gavarnie, amb els seus entorns, o anar fins Lourdes. Val la pena quedar-s’hi uns dies: hi ha bons hotels. Quan estigueu cansats de tanta bellessa, podeu pujar el port d’Aubisque i arribar de nou a Espanya pel coll del Portalet, que us portarà a Formigal i Sallent de Gàllego. Torneu per Sabiñánigo i Huesca cap a Barcelona. Ideal per unes vacances amb la família, d’estiu, fresquets, fresquets, o d’hivern: molta, molta neu (i ports tancats!). O de primavera, bellíssim, o de tardor: colors i més colors.

Una de las más bellas rutas en coche, y si os atrevéis, en bici, que se pueden hacer es la ruta de los puertos del Tour en el Pirineo. Puede empezar en la Vall d’Aran. Dormimos en el hotel Fontfreda y cenamos en el All i Oli, en la calle Mayor, 9. Tel. 973641757 Al día siguiente se sale de Vielha y por el puerto de Portillón, vais de Bossòt a Bagneres de Luchon. Fantástico valle. Pueden dormir en el hotel de Etigny. Vayan a ver la cascada del infierno y muchas otras maravillas. De ahí a escalar el puerto de Peyresourde hacia Arreau. Después de visitar este valle, subid hacia los lagos del macizo de Neouvielle. Pueden pasar la noche en Bielsa, en el hotel Bielsa, ya en España. Al día siguiente vuelven a pasar la frontera por el túnel. Os espera el col d’Aspin. Al bajar este puerto se enlaza con la ruta del mítico Tourmalet. Pueden aprovechar para ir a ver, en teleférico desde La Mongie, el Pico de Midi con su mirador y el observatorio. Sus niños se lo agradecerán. Pasamos el Tourmalet y bajamos hacia Luz Saint Sauveur, pasando el increible Pont Napoleon, (en la foto). En este valle pueden descubrir Cauterets y Gavarnie, con sus entornos espléndidos, o ir hasta Lourdes. Vale la pena permanecer allí unos días: hay buenos hoteles. Cuando estéis cansados de tanta belleza, subid el puerto de Aubisque y llegad de nuevo a España por el puerto del Portalet, que os llevará a Formigal y Sallent de Gállego. Vuelva por Sabiñánigo y Huesca hacia Barcelona. Ideal para unas vacaciones con la familia, de verano, fresquitos, fresquitos, o de invierno: mucha, mucha nieve (y puertos cerrados). O de primavera, bellísimo, o de otoño: colores y más colores.

Porquerolles


Les illes d’Or són tres, però només Porquerolles es pot visitar sense gaires entrebancs. Les altres són parc natural protegit. Un barquet fa l’hora de trajecte de La Tour Fondue, prop de Hyeres, a la Costa Blava de Provença, fins Porquerolles, diverses vegades al dia. Un cop allà, des de la seva diminuta capital, només podeu caminar o llogar unes bicis. Cap al nord, a la costa de plata. Cap al Sud, on boscos i platges us d’ensomni us esperen. Porquerolles és un petit paradís, de pocs kilòmetres, però és molt bonic i l’experiència d’un dia sense cotxes també cal tenir-la en compte. http://www.porquerolles.com/  Nosaltres varem dormir en un càmping de La Tour Fondue.

Las islas de Oro son tres, pero sólo Porquerolles se puede visitar sin demasiados estorbos burocraticos. Las otras son parque natural protegido. Un barquito hace la hora de trayecto entre La Tour Fondue, cerca de Hyeres, en la Costa Azul de Provenza, hasta Porquerolles, varias veces al día. Una vez allá, desde su diminuta capital, sólo podéis andar o alquilar unas bicis. Rumbo al norte, a la costa de plata, o al sur, dónde bosques y playas de ensueño os esperan. Porquerolles es un pequeño paraíso, de pocos kilómetros, pero es muy lindo y la experiencia de un día sin coches también hace falta tenerla en cuenta. http://www.porquerolles.com/  Nosotros dormimos en un càmping de La Tour Fondue.