Fira del pa amb tomàquet


Santa Coloma de Farners és la capital de la comarca gironina de La Selva. És una població gran, potent, viva, però rural, pagesa i amable. Amb moltíssim atractius turístics que la fan mereixedora d’una visita familiar. A Santa Coloma, per donar a conèixer el poble i els seus encants, organitzen tot l’any diverses fires i festes, interessants i divertides. Avui us en proposem una. Es tracta de la fira del Pa amb tomàquet. Te lloc durant el primer cap de setmana de juny, i hi trobareu tot un seguit d’activitats culturals i gastronòmiques, amb exposicions, conferències, tastets, música, i d’altres moltes, que tenen com a denominador comú el pa, el tomàquet i l’oli. Totes les activitats tenen lloc al maravellòs espai del Parc de Sant Salvador, del que parlarem abastament més tard. Tot el diumenge hi haurà en aquest escenari natural una fira d’artesania i una d’alimentació i gastronomia. No cal pensar en el dinar. Allà trobrareu embotits, carn a la brasa, amanides, mongetes, pa, oli… de primera mà, i de primera qualitat. Pel amants dels bitxos muntaran un petit zoo amb iguanes, tortugues, fures, conills porquins, lloros, gossos i gats. La mainada gaudirà d’allò més amb els inflables, el rocòdrom, la ludoteca gegant i la cercavila dels gegants de Santa Coloma. Els grans amb les sardanes i un extraordinari concert de Jazz. A la tarda hi haurà un espectacle d’animació infantil i havaneres. Un dia, com veieu, ben complert. Però, a més, la ubicació de la festa és extraordinària. El maravellós parc de Sant Salvador és un pulmó verd quasi verge, que està situat al llarg de la frescal riera de Sta. Coloma i de la bonica riera dels Frares. Està ple de fonts, com ara, la font de Sant Salvador i la Font Picant. En resum, un indret ple d’arbres i aigua, ideal per als infants. També podeu aprofitar el dia per rondar pel barri antic de Santa Coloma, la plaça de Farners, l’església, els porxos. A pocs kms. de la vila, camí de Sant Hilari Sacalm, podeu visitar grans edificis romànics, militars o seglars, com ara les restes del castell de Farners, el monestir de Sant Pere Cercada o Santa Victòria de Sauleda. Del castell, restaurat fa poc, en queden encara força coses, com ara les muralles i les parets, o la torre, que s’alça encara ferrenya. Si us quedeu un cap de setmana podreu gaudir de l’esplèndit paisatge de les Guilleries, prenent les carreteres que van fins Sant Hilari i Osor. Una natura en estat pur. Visitareu indrets tan pregons i bonics com l’ermita de la Mare de Déu de Farners, prop del castell, Sant Miquel de Cladells, Santa Margarida de Vallors, la Santa Creu d’Horta, amb la masia més poderosa de Catalunya, l’ermita de Santa Bàrbara o Sant Andreu de Castanyet. Per altra banda ja sabeu que la bellíssima comarca de La Selva, és coneguda arreu com “La comarca de l’aigua”. Us proposem una estada de l’aigua, a Santa Coloma, resseguint fonts, rieres i rierols a la muntanya, o gaudint de les seves aigües termals, dels Balneari i el centre lúdic termal Magma, un descans merescut en aquest món de bojos. Per dormir a la vila teniu hotels molt bons i molt familiars, com ara el Mas Solà, gran i modern. O el seductor Hotel Pinxo, que malgrat el seu nom està molt bé. Més de poble i casolà és Can Gurt o la fonda senzilla de tota la vida: Can Joan. No us recomanem restaurants perquè tots aquests hotelets tenen una cuina maravellosa, deliciosa i interessant. Bon pa amb tomata!

Santa Coloma de Farners es la capital de la comarca gerundense de La Selva. Es una población grande, potente, viva, pero rural, campesina y amable. Con muchísimos atractivos turísticos que la hacen merecedora de una visita familiar. En Santa Coloma, para dar a conocer el pueblo y sus encantos, organizan todo el año diversas ferias y fiestas, interesantes y divertidas. Hoy os proponemos una. Se trata de la feria del Pan con tomate. Tiene lugar durante el primer fin de semana de junio, y encontraréis toda una serie de actividades culturales y gastronómicas, con exposiciones, conferencias, degustaciones, música, y otras muchas, que tienen como denominador común el pan, el tomate y el aceite. Todas las actividades tienen lugar en el maravilloso espacio del Parque de San Salvador, del que hablaremos ampliamente más tarde. Todo el domingo habrá, en este escenario natural, una feria de artesanía y una de alimentación y gastronomía. No hay que pensar en la comida, pues allí encontrareis embutidos, carne a la brasa, ensaladas, judías, pan, aceite … todo de primera mano, y de primera calidad. Para los amantes de los bichos, montarán un pequeño zoo con iguanas, tortugas, hurones, cobayas, loros, perros y gatos. Los niños disfrutarán de lo lindo con los hinchables, el rocódromo, la ludoteca gigante y el pasacalles de los gigantes de Santa Coloma. Los más mayores con las sardanas y un extraordinario concierto de Jazz. Por la tarde habrá un espectáculo de animación infantil y habaneras. Un día, como veis, bien completo. Pero, además, la ubicación de la fiesta es extraordinaria. El maravilloso parque de Sant Salvador es un pulmón verde casi virgen, que está situado a lo largo de la fresca riera de Santa Coloma y de la hermosa riera de los Frailes. Está lleno de fuentes, como la de San Salvador y la Fuente Picante. En resumen, un lugar lleno de árboles y agua, ideal para los niños. También pueden aprovechar el día para rondar por el barrio antiguo de Santa Coloma, la plaza de Farners, la iglesia, los porches. A pocos kms. de la villa, camino de Sant Hilari Sacalm, se pueden visitar grandes edificios románicos, militares o seglares, como los restos del castillo de Farners, el monasterio de Sant Pere Cercada o Santa Victoria de Sauleda. Del castillo, restaurado hace poco, quedan aún muchas cosas, como las murallas y las paredes, o la torre, que se alza adusta. Si os quedáis un fin de semana podreis disfrutar del espléndido paisaje de las Guilleries, tomando las carreteras que van hasta Sant Hilari y Osor. Una naturaleza en estado puro. Visitar lugares tan hermosos como la ermita de la Virgen de Farners, cerca del castillo, San Miguel de Cladells, Santa Margarida de Vallors, la Santa Cruz de Horta, con la masía más poderosa de Cataluña, la ermita de Santa Bárbara o San Andrés de Castanyet. Por otra parte ya sabéis que la bellísima comarca de La Selva, es conocida como “La comarca del agua”. Os proponemos una estancia del agua, en Santa Coloma, siguiendo fuentes, arroyos y riachuelos en la montaña, o disfrutando de sus aguas termales, de los Balneario y del centro lúdico termal Magma. Un descanso merecido en este mundo de locos. Para dormir en la villa tienen hoteles muy buenos y muy familiares, como el Mas Solà, grande y moderno. O el seductor Hotel Pinxo, que pese a su nombre está muy bien. Más de pueblo y casero es Can Gurt o la fonda sencilla de toda la vida: Can Joan. No les recomendamos restaurantes ya que todos estos hotelitos tienen una cocina maravillosa, deliciosa e interesante.

Plantada de l’arròs a Pals


Un cop o dos a l’any anem a Pals. Ens encanta aquest poblet medieval, de carrers antics i aire mediterrani. Perquè heu de saber que Pals és un dels més maravellosos conjunts medievals de Catalunya, d’Espanya i d’Europa. Una vila vella preciosa, magnífica, fabulosa. que anomenen el Pedró. A més, els seus carrers estan cuidats, endreçats, nets i polits. I les cases, perfectament restaurades. De veritat que mereix una visita calmada, curiosa i ben detinguda. En aquesta maravellosa vila es celebra una festa de la plantada de l’arròs, ara a primers de juny, com se’n celebrarà una altra de la recollida a la tardor. I tot això perquè Pals posseix els darrers camp de cultiu d’aquest cereal a l’Emporda. A Pals s’hi elabora un arròs artesà, únic, que no podeu deixar de tastar. Per això us convidem a la Plantada Tradicional de l’Arròs que te lloc el primer diumenge de juny, al Mas Carles. La festa comença a les 10:30 hores del matí, amb la plantada tradicional, a mà, dins l’aigua, fangant. El Mas Carles està a les afores del poble, camí de Torroella de Montgrí, al km. 344 de la carretera C-31. No te pèrdua. Al migdia s’acaba la feina i s’inicia l’arrossada popular, que podreu tastar per un mòdic preu. Inclou també el pa, el vi i els postres. Atenció: les places són limitades. Reserveu els vostres tiquets a l’Oficina de Turisme, al telèfon 972 637380. Teniu temps fins tres dies abans. De casa caldrà porta tot el parament de llar: tovallons, gots i coberts. Esperem que no plogui però en cas contrari hi ha un pavelló cobert on dinar. Si el dia acompanya podeu portar el banyador i arribar-vos a les magnífiques cales dels voltants de Pals. Costa Brava en estat pur: platja de Pals, Sa Riera, Aiguablava, Tamariu… També podeu dedicar a aquesta sortida el cap de setmana i rondar pels poblets medievals de les rodalies de Pals. El millor de l’Empordà al vostre abast: Peratallada, Palau Sator, Ullastret, Vullpellac… Per dormir us recomanem dos càmpings: el Mas Patoxas i el Cypsela. Són fabulosos. El primer familiar, l’altre un luxe per a sibarites. Tots dos amb bungalows preciosos, de campanetes els del Cypsela. Molt millor que un hotel!. Cases rurals amb encant no en falten: mireu-vos Ca l’Ametller, a Fonteta, o Can Barrull, a Palau Sator. Inoblidables. Si no voleu dinar arròs o us heu quedat fora de joc, us aconsellem uns bons restaurants fora de Pals. Sense dubtar-ho, aneu a Can Bonay, a Peratallada, només a 5 kms. de Pals. Un secret ben guardat. Una delícia de productes de la terra.

Una vez o dos al año subimos a Pals. Nos encanta este pueblo medieval, de calles antiguas y aire Mediterraneo. Porque debéis saber que Pals es uno de los más maravillosos conjuntos medievales de Cataluña, de España y de Europa. Una villa preciosa, magnífica, fabulosa. a la que llaman el Pedró. Además, sus calles están cuidadas, ordenadas, limpias y pulidas. Y las casas, perfectamente restauradas. De verdad que merece una visita sosegada, curiosa y bien detenida. En esta maravillosa villa se celebra una fiesta de la plantada del arroz, ahora a primeros de junio, como se celebrará otra de la recogida en otoño. Y todo ello porque Pals posee los últimos campo de cultivo de este cereal Empordà. En Pals se elabora un arroz artesano, único, que no pueden dejar de probar. Por eso os invitamos a la Plantada Tradicional del Arroz que tiene lugar el primer domingo de junio, en el Mas Carles. La fiesta empieza a las 10:30 horas de la mañana, con la plantación tradicional, a mano, en el agua, en el barro. El Mas Carles está a las afueras del pueblo, camino de Torroella de Montgrí, en el km. 344 de la carretera C-31. No tiene pérdida. Al mediodía se acaba el trabajo y se inicia la paella popular, que podrán degustar por un módico precio. Incluyen también el pan, el vino y los postres. Atención: las plazas son limitadas. Reservad tickets en la Oficina de Turismo, al teléfono 972 637 380. Tenéis tiempo hasta tres días antes. De casa hay que llevar todo el menaje de hogar: servilletas, vasos y cubiertos. Esperemos que no llueva pero en caso contrario hay un pabellón cubierto donde comer. Si el día acompaña pueden llevarse el bañador y os acercais a las magníficas calas de la zona de Pals. Costa Brava en estado puro: playa de Pals, Sa Riera, Aiguablava, Tamariu … También se puede dedicar a esta salida el fin de semana y rondar por los pueblos medievales de los alrededores de Pals. Lo mejor del Empordà a su alcance: Peratallada, Palau Sator, Ullastret, Vullpellac … Para dormir os recomendamos dos campings: el Mas Patoxas y el Cypsela. Son fabulosos. El primero es familiar, el otro un lujo para sibaritas. Ambos con bungalows preciosos, de campanillas los del Cypsela. ¡Mucho mejor que un hotel!. Casas rurales con encanto no faltan: vean Vds. Ca l’Ametller, en Fonteta, o Can Barrull, en Palau Sator. Inolvidables. Si no quieren comer arroz o se han quedado fuera de juego, os aconsejamos unos buenos restaurantes fuera de Pals. Sin dudarlo, vayan a Can Bonay, en Peratallada, sólo a 5 kms. de Pals. Un secreto bien guardado. Una delicia de productos de la tierra.

Montgenèvre


Montgenèvre és una bonica vila dels Alpes del Sud de França, situada a pocs kms. de la vila fortificada de Briançon, tot a tocar de la frontera amb Itàlia. De fet aquest és el millor pas de muntanya per anar de França a Torí. Montgenèvre és, doncs, un poble i un coll de muntanya, situats respectivament a 1.400 i 1.800 mts. d’alçada, en un indret maravellòs, amb una muntanya fastuosa, a les portes de Farança i Itàlia. Una vall luminosa, alpina, riallera, amb unes pistes d’esquí molt familiars, uns espais nítids, coberts de gespa fresca a l’estiu, amb flora i fauna protegida. Montgenevre és ideal per infants: esports de natura, llacs, caminades. A l’hivern neu, a l’estiu frescor. Si aneu de camí a Itàlia amb els vostres fills i filles, i us voleu estalviar la llarga, pesada i tediosa autopista que de Marsella arriba a Florència travessant la “Riviera dei Fiori”, plena de cotxes a l’estiu, penseu en Montgenèvre. Pugeu des de Aix en Provence cap a Sisteron per l’autopista, i d’allà a Briançon. Feu nit a Montgenevre, o simplement descanseu-hi, abans de deixar-vos caure sobre la Vall de Susa i Torino, ja a Itàlia. Us assegurem que no és massa més llarg, que no passareu calor, que no hi ha cues, i que coneixereu valls alpins francesos i italians que valen molt la pena. Podeu parar a veure Briançon i les seves defenses de Vauban, patrimoni mundial de la UNESCO, i a la banda italiana, la magnífica Sacra de Sant Michele, l’abadia romànica on es va filmar “El nom de la Rosa”. Bon viatge, i ben fresquet, sobretot a l’estiu!.

Montgenèvre es una bonita villa de los Alpes del Sur de Francia, situada a pocos kms. de la villa fortificada de Briançon, todo muy cerca de la frontera con Italia. De hecho este es el mejor paso de montaña para ir de Francia a  Turín. Montgenèvre es, pues, un pueblo y un puerto de montaña, situados respectivamente a 1.400 y 1.800 mts. de altura, en un lugar maravilloso, con una montaña fastuosa, a las puertas de Francia e Italia. Un valle luminoso, alpino, risueño, con unas pistas de esquí muy familiares, unos espacios nítidos, cubiertos de hierba fresca en verano, con flora y fauna protegidas. Montgenevre es ideal para niños: deportes en plena naturaleza, con lagos, y posibilidad de caminatas. En invierno nieve, en verano frescura. Si vais de camino a Italia con sus hijos e hijas, y os queréis ahorrar la larga, pesada y tediosa autopista que de Marsella llega a Florencia atravesando la “Riviera dei Fiori”, llena de coches en verano, pensad en Montgenèvre. Hay que subir desde Aix en Provence hacia Sisteron por la autopista, y de allí a Briançon. Hagan noche en Montgenevre, o simplemente pueden descansar en ella, antes de dejarse caer sobre el Valle de Susa y Torino, ya en Italia. Os aseguramos que no es mucho más largo, que no pasaréis calor, que no hay colas, y que conoceréis valles alpinos franceses e italianos que valen mucho la pena. Pueden parar a ver Briançon y sus defensas de Vauban, patrimonio mundial de la UNESCO, y en la parte italiana, la magnífica Sacra de San ichele, la abadía románica donde se filmó “El nombre de la Rosa”. Buen viaje, y ¡bien fresquito!.

Ascoli Piceno


Ascoli Piceno és una ciutat secundària en la llarga llista de bellíssimes ciutats italianes. Una vila de la regió de Les Marques, molt poc coneguda i molt menys visitada. Una il·lustre desconeguda. I tot això malgrat que tots els experts reconeixen que la seva escenogràfica Piazza del Popolo és, possiblement, la més maravellosa, armònica i grandiosa plaça de tota Itàlia. I la plaça realment és molt formosa. Gran, i llarga, llargíssima, increiblement llarga. D’unes mides extremes. Tota pavimentada en pedra de travertí, dirieu que aquesta vasta plaça va ser creada expressament per representar-hi una òpera o una epopèia clàssica. No només la plaça us encantarà quan visiteu Ascoli. També el seu casc antic, ple d’esglèsies, convents i palaus. Com en totes les ciutats italianes, una concentració d’art inaudita, formidable, increible. Com en totes les ciutats d’aquest país d’artistes. Podeu passar per Ascoli tornant de Roma i camí de Venecia. Llavors podeu decidir-vos a fer el camí de l’Adriàtic. Si així ho feu, travessareu les Marques és una regió molt interessant, amb fites com ara la bellíssima Urbino, o la curiosa Sant Marino, per anar a sortir a Ravenna, la fantàstica ciutat imperial. Una ruta diferent, que travessa els Apenins i una regió boscosa i de relleu ondulant. Com en el cas de Montepulciano, el millor per visitar Ascoli és deixar el cotxe al parking de l’entrada i agafar l’ascensor fins el centre. Des de Roma podeu prendre l’autopista A-24, i la carretera SS8 i caure a l’autopista Adriàtica, A14.  Sortiu a Sant Benedetto del Tronto, ben indicat, i Ascoli. Si aneu per la SS4, l’antiga via Salària, fareu ruta lenta (des de Roma tres hores i escaig), de paisatge. Si no voleu anar a Roma, passeu per l’Umbria, una altra regió maravellosa, per Perugia i Foligno. Ascoli te hotels bellíssims, com ara l’Albergo Piceno, que son una obra d’art en ells mateixos. I no és l’únic. Ara bé, no són regalats!

Ascoli Piceno es una ciudad secundaria en la larga lista de bellísimas ciudades italianas. Una villa de la región de las Marcas, muy poco conocida y mucho menos visitada. Una ilustre desconocida. Y todo ello pese a que todos los expertos reconocen que su escenográfica Piazza del Popolo es, posiblemente, la más maravillosa, armónica y grandiosa plaza de toda Italia. Y la plaza realmente es muy hermosa. Grande, y larga, larguísima, increíblemente larga. De unas medidas extremas. Toda pavimentada en piedra de travertino, diríais que esta vasta plaza fue creada expresamente para representar una ópera o una epopeya clásica. No sólo la plaza os encantará cuando visiteis Ascoli. También su casco antiguo, lleno de iglesias, conventos y palacios. Como en todas las ciudades italianas, una concentración de arte inaudita, formidable, increíble. Como en todas las ciudades de este país de artistas. Pueden pasar por Ascoli volviendo de Roma y camino de Venecia. Entonces pueden decidir hacer el camino del Adriático. Si así lo hacéis, atravesaréis las Marcas es una región muy interesante, con hitos como la bellísima Urbino, o la curiosa San Marino, para ir a salir a Rávena, la fantástica ciudad imperial. Una ruta diferente, que atraviesa los Apeninos y una región boscosa y de relieve ondulante. Como en el caso de Montepulciano, lo mejor para visitar Ascoli es dejar el coche en el parking de la entrada y coger el ascensor hasta el centro. Desde Roma pueden tomar la autopista A-24, y la carretera SS8. Ireis a la autopista del Adriático, A14. Salgan en San Benedetto del Tronto, bien indicado, y Ascoli. Si vais por la SS4, la antigua vía Salaria, haréis una ruta lenta (desde Roma tres horas y pico), de paisaje. Si no quieren ir a Roma, y si pasar por la Umbría, otra región maravillosa, por Perugia y Foligno. Ascoli tiene hoteles bellísimos, como el Albergo Piceno, que son una obra de arte en sí mismos. Y no es el único. Ahora bien, no son baratos.

Festa de la Cirera


A Santa Coloma de Cervelló, una vila a només vint minuts de Barcelona, tenen un parc dels cirerers, una ruta dels cirerers i, com no podia ser d’una altra manera, una festa de la cirera. És un petit municipi, que malgrat estar rodejat d’indústries i cases, encara conserva bona part de l’entorn rural. I aquest entorn fa que el poble estigui envoltat de camps de cirerers, l’especialitat de la poca pagesia que encara hi queda. Si els voleu veure en flor cal anar-hi entre febrer i abril. Si gaudiu de la contemplació de la roja fruita d’aquest arbre mític, pel maig i fins el juny. Per això és a finals de maig quan celebren aquesta festa. A més de les paradetes i el mercat trobareu molts altres actes festius, adients per a les famílies amb canalla i ben tradicionals uns, folklòrics, o simplement un xic ximplets com ara el concurs d’escopir pinyols. Són de cada any el ball de la cirera, el mercat pagès, on podreu degustar i comprar cireres, la mostra de la Cirera, el mercat de la Cirera, la fireta dels artesans, una trobada de puntaires, la suculenta botifarrada popular, un munt d’espectacles infantils i les passejades en poni. Santa Coloma de Cervelló ofereix atractius suficients per justificar tot un dia de sortida. Teniu el propi nucli antic de la població, i la maravella de la Colònia Güell, joia arquitectònica d’en Gaudí. Per campar amb els infants hi ha espais com els parcs de la Font del Murri o el parc dels Cirerers. També pot ser molt agradable i instructiva una ruta per les masies del terme, que pot anar per Can Roc, Can Via, Can Salgado, Can Julià de la Muntanya i Can Isbert. Podeu arribar a Santa Coloma en tren dels Ferrocarrils Catalans, línia del Baix Llobregat, o en cotxe. Agafeu la ronda litoral fins la sortida de Sant Boi de Llobregat, i d’allà continueu per la carretera BV-2002 en direcció Sant Vicenç dels Horts. També possible la ruta inversa, anant per l’autovia A2 fins la sortida Sant Vicenç dels Horts. També possible per la sortida Sant Feliu de Llobregat i continuar en direcció a Sant Vicenç dels Horts per agafar la carretera BV-2002 direcció Sant Boi de Llobregat. Per dinar a Santa Coloma podeu anar al restaurant El Capritx, al carrer de Reixach, 16. Tel: 936 30 76 52, o bé a la Masia Can Ribot, a l’Avinguda Comte Ramon Berenguer, 138, tel: 936 45 09 10. A tastar cireres!.

En Santa Coloma de Cervelló, una villa a sólo veinte minutos de Barcelona, ​​tienen un parque de los cerezos, una ruta de los cerezos y, como no podía ser de otra manera, una fiesta de la cereza. Es un pequeño municipio, que pese a estar rodeado de industrias y casas, aún conserva buena parte del entorno rural. Y este entorno hace que el pueblo esté rodeado de campos de cerezos, la especialidad del poco campesinado que queda. Si los quieres ver en flor hay que ir entre febrero y abril. Si disfrutais más de la contemplación de la roja fruta de este árbol mítico, en mayo y hasta en junio. Por eso es a finales de mayo cuando celebran esta fiesta. Además de los puestos y el mercado encontrarán muchos otros actos festivos, adecuados para las familias con niños y bien tradicionales unos, folclóricos, o simplemente un poco tontorrones como el concurso de escupir huesos. Son de cada año el baile de la cereza, el mercado campesino, donde podrán degustar y comprar cerezas, la muestra de la Cereza, el mercado de la Cereza, la feria de los artesanos, un encuentro de encajeras, la suculenta butifarrada popular, un montón de espectáculos infantiles y los paseos en pony. Santa Coloma de Cervelló ofrece atractivos suficientes para justificar todo un día de salida. Tienen allí el propio casco antiguo de la población, y la maravilla de la Colonia Güell, joya arquitectónica de Gaudí. Para campar con los niños hay espacios como los parques de la Fuente o el parque de los Cerezos. También puede ser muy agradable e instructiva una ruta por las masías del término, como Can Roc, Can Via, Can Salgado, Can Julià del Mont y Can Isbert. Pueden llegar a Santa Coloma en tren de los Ferrocarriles Catalanes, línea del Baix Llobregat, o en coche. Tomen la ronda litoral hasta la salida de Sant Boi de Llobregat, y de allí continuar por la carretera BV-2002 en dirección Sant Vicenç dels Horts. También posible la ruta inversa, yendo por la autovía A2 hasta la salida Sant Vicenç dels Horts. También posible por la salida Sant Feliu de Llobregat y continuar en dirección a Sant Vicenç dels Horts para coger la carretera BV-2002 dirección Sant Boi de Llobregat. Para comer en Santa Coloma se puede ir al restaurante El Caprixt, en la calle de Reixach, 16. Tel: 936 30 76 52, o bien en la Masía Can Ribot, en la Avenida Conde Ramón Berenguer, 138, tel: 936 45 09 10.

Festival Trapezi a Vilanova


A Vilanova i la Geltrú hi fan cada any, a finals de maig, una gran festa del circ, que s’anomena Trapezi. Durant un cap de setmana els carrers de la vila marinera del Garraf s’omplen de companyies d’arreu de la geografia europea, i del món. També ocupen espais tancats, com ara el Teatre Principal i el Centre de circ La Vela. En total podeu gaudir d’onze propostes i espectacles, tot ells gratuïts. Pels infants el millor és anar recorrent els carrers de la ciutat i els espais alternatius oberts, com el pati de l’Escola Pompeu Fabra. Cal que consulteu els horaris i les localitzacions exactes a la web de Vilanova. No us perdeu les representacions de petit format que munten a la plaça de la Vila els anomenats “firaires” del teatre. Tampoc heu de deixar passar el taller del Circ Menut, una divertida proposta que acosta els més petits de casa al món del circ. Allà podran practicar i iniciar-se en l’acrobàcia, el trapezi, les teles aèries i l’equilibri sobre un cable. A més del festival de circ, la bonica població marinera de Vilanova us proposa un seguit d’al·licients turístics que les famílies no podeu deixar escapar. La seva platja, gran, maravellosa. Porteu el banyador!. No són gens negligibles els seus Museus. El del Ferrocarril encanta a la canalla. El romàntic Papiol us transporta a un palauet de la burgesia del XIX. El Museu Víctor Balaguer és un il·lustre desconegut. Un Prado en petit, una pinacoteca molt interessant, amb obres de pintors molt renombrats, molta d’ella cedida pel gran museu de Madrid. El casc antic, modernista, mereix una passejada amb calma, així com el nucli antic del poblet de La Geltrú, o la Rambla, o el port. Per dinar hi ha molts bons llocs. Ens agraden La Cucanya, carot, amb molt de parc i moltes vistes, penjat damunt el mar, o bé el nostre preferit, el Rossegall, petit, coquetó, mariner, mediterrani, familiar. Si voleu quedar-vos a dormir esteu de sort. Hi ha bons hotels a Vilanova, com ara el Cèsar, en una casa del XIX, mig nou i mig antic, confortable. Amb un bon, molt bon restaurant. O l‘Hotel Ceferino, al costat del mar, amb boniques habitacions i apartaments. També un cuidat restaurant. Si no trobeu lloc en aquests hotels no us preocupeu. Hi ha un piló d’altres establiments, tots prou decents, i un grapat de càmpings. Arribareu fàcilment a Vilanova en tren de rodalies des de Sants, o bé en cotxe pels túnels del Garraf.

En Vilanova i la Geltrú hacen cada año, a finales de mayo, una gran fiesta del circo, que se llama Trapecio. Durante un fin de semana las calles de la villa marinera del Garraf se llenan de compañías de toda la geografía europea, y del mundo. También ocupan espacios cerrados, como el Teatro Principal y el Centro de circo La Vela. En total se puede disfrutar de once propuestas y espectáculos, todo ellos gratuitos. Con los niños lo mejor es ir recorriendo las calles de la ciudad y los espacios alternativos abiertos, como el patio de la Escuela Pompeu Fabra. Hay que consultar los horarios y las localizaciones exactas en la web de Vilanova. No os perdáis las representaciones de pequeño formato que montan en la plaza de la Villa los llamados “feriantes” del teatro. Tampoco debeis dejar pasar el taller del Circo Menut, una divertida propuesta que acerca los más pequeños de casa al mundo del circo. Allí podrán practicar e iniciarse en la acrobacia, el trapecio, las telas aéreas y el equilibrio sobre un cable. Además del festival de circo, la bonita población marinera de Vilanova propone una serie de alicientes turísticos que las familias no pueden dejar escapar. Su playa, gran, maravillosa. ¡Llévense el bañador!. No son nada despreciables sus museos. El del Ferrocarril encanta a los niños. El romántico Papiol les transporta a un palacete de la burguesía del XIX. El Museo Víctor Balaguer es un ilustre desconocido. Un Prado en pequeño, una pinacoteca muy interesante, con obra de pintores muy renombrados, mucha de ella cedida por el gran museo de Madrid. El casco antiguo, modernista, merece un paseo con calma, así como el núcleo antiguo del pueblo de La Geltrú, o la Rambla, o el puerto. Para comer hay muchos buenos lugares. Nos gustan La Cucaña, carito, con mucho parque y muchas vistas, colgado sobre el mar, o bien nuestro preferido, el Rossegall, pequeño, coqueto, marinero, mediterráneo, familiar. Si queréis quedaros a dormir estais de suerte. Hay buenos hoteles en Vilanova, como el César, en una casa del XIX, medio nuevo y medio antiguo, confortable. Con un buen, muy buen restaurante. O el Hotel Ceferino, al lado del mar, con bonitas habitaciones y apartamentos. También un cuidado restaurante. Si no encuentran lugar en estos hoteles no se preocupen. Hay un montón de otros establecimientos, todos bastante decentes, y un puñado de campings.

Cirkàlia


A Sant Feliu de Codines, un poble gran, molt gran, cada vegada més gran, del Vallés, s’hi celebra el darrer diumenge de maig Cirkàlia. És una fira de circ al carrer. Un espectacle totalment recomanable per petits i grans. Comença a quarts de dotze, no cal matinar, amb una rua portada pel Sr. Cir i el Sr. Kàlia, des de la plaça al Centre Cívic. Acompanyaran un grup de batuka i tabalers. Tot seguit un munt de tallers de malabars, equilibris, globoflèxia, xanques i maquillatge. Al darrera un lluït espectacle de monoclicles, i cap a dinar. A la tarda continua la festa: pallassos i més tallers. Per berenar: xocolatada per a tothom. Clourà un altre espectacle, ara d’acrobàcia per a tota la familia. Si us ve de gust viure la nit a Sant Feliu, podeu quedar-vos al divertit sopar popular sense estovalles, amb sessió de màgia inclosa. No podia faltar!. A més, durant tot el dia podreu gaudir d’animació pels carrers. Els espectacles i tallers tindran lloc a la zona del Centre Cívic “La Fonteta”. No us perdreu perquè hi haurà muntada la típica carpa de circ. També altres espectacles familiars pagant, preus familiars i populars, com el de màgia del Mag Lari o el del petit Circ, a la Plaça Josep Umbert Ventura. Arribareu a Sant Feliu de Codines molt fàcilment si aneu fins Mollet per l’AP-7 i preneu la C-59 en direcció Caldes de Montbui i Moià. Sant Feliu és passat Caldes. Un cop allà podeu visitar el Museu Municipal de Can Xifreda, passejar pel Parc Usart, amb un gran mirador sobre tot el Vallés i el Montseny, i fer una ruta per veure les viles modernistes de Sant Feliu. També molt interessant per a la mainada el parc temàtic “Cim d’Àligues”, un centre únic a Catalunya on poder veure volar les aus rapinyaires. Curiòs també el monestir i la cascada de Sant Miquel del Fai, una curiositat, (sic) que era excursió obligada pels nostres pares i avis quan compraven el primer cotxe. A Sant Feliu poble hi ha poca oferta de restauració. Teniu El Castanyer, al carrer de la Travessia, 2, Tel: 938 66 30 18 ‎, o Can Tastet, al carrer Doctor Fleming, 6, Tel: 938 66 31 91 ‎. A les afores, en direcció Moià, teniu el restaurant del Cim d’Àligues, dins de les instal·lacions, o el restaurant del Club de Golf Can Bosch, al mig del bosc. Tel: 938 66 31 45‎ i 93 8663096. També hi ha restaurant, però de BBC, (Bodes Bateig i Comunions) a Sant Miquel del Fai. Cap a Sant Feliu!.

En Sant Feliu de Codines, un pueblo grande, muy grande, cada vez mayor, del Vallés, se celebra el último domingo de mayo Cirkàlia. Es una feria de circo en la calle. Un espectáculo totalmente recomendable para pequeños y mayores. Empieza a las once y media, no hay que madrugar, con un desfile del Sr. Ciro y el Sr. Kalia, desde la plaza hasta el Centro Cívico. Acompañarán un grupo de batuka y tambores. A continuación un montón de talleres de malabares, equilibrios, globoflexia, zancos y maquillaje. Detrás un lucido espectáculo de monocliclos, y a comer. Por la tarde continúa la fiesta: payasos y más talleres. De merienda: chocolatada para todos. Incluirá otro espectáculo, ahora de acrobacia para toda la familia. Si os apetece podeis quedaros al divertido evento: cena popular sin mantel, con sesión de magia incluida. ¡No podía faltar!. Además, durante todo el día podrán disfrutar de animación por las calles. Los espectáculos y talleres tendrán lugar en la zona del Centro Cívico “La Fonteta”. No os perdereis porque estará montada la típica carpa de circo. También habrá otros espectáculos familiares pagando, a precios familiares y populares, como el de magia del Mag Lari o el del pequeño Circo, en la Plaza Josep Umbert Ventura. Llegarán hasta Sant Feliu de Codines muy fácilmente si van hasta Mollet por la AP-7 y cogen la C-59 en dirección Caldes de Montbui y Moià. Sant Feliu está pasado Caldes. Una vez allí podrán visitar el Museo Municipal de Can Xifreda, pasear por el Parque Usart, con un gran mirador sobre todo el Vallés y el Montseny, y hacer una ruta para ver las villas modernistas de Sant Feliu. También muy interesante para los niños el parque temático “Cim d’Àligues”, un centro único en Cataluña donde poder ver volar las aves rapaces. Curioso también el monasterio y la cascada de Sant Miquel del Fai, una curiosidad, (sic) que era excursión obligada por nuestros padres y abuelos cuando compraban el primer coche. En Sant Feliu pueblo hay poca oferta de restauración. Tiene El Castanyer, en la calle de la Travesía, 2, Tel: 938 66 30 18, o Can Tastet, en la calle Doctor Fleming, 6, Tel: 938 66 31 91. En las afueras, en dirección Moià, tienen el restaurante dentro del Cim de Águilas, dentro de las instalaciones queremos decir, o el restaurante del Club de Golf Can Bosch, en medio del bosque. Tel: 938 66 31 45 y 93 8663096. También hay un restaurante, pero de BBC, (Bodas Bautizos y Comuniones) en Sant Miquel del Fai.

Viu la Font Picant!


La font Picant d’Argentona és un bonic racó del Parc Natural de la Serralada Litoral del Maresme. És un punt de trobada i lleure familiar ben típic, i fa uns anys encara ho era més. L’aigua de la font, picant, torna a rajar després d’un bon grapat d’anys tancada i seca. En altres temps hi arribà a haver en aquest lloc un balneari on hi acudia la burgesia de Mataró i Barcelona. Recordo haver-hi anat, de ben petit, agafant amb el meu pare el tramvia que anava de la capital del Maresme fins la vila d’estiueig d’Argentona. M’ha quedat gravat a foc el record del taulell de pedra on uns operaris venien els gots d’aigua amb bombolletes a un preu mòdic. Estava boníssima!. Tancada tota activitat l’indret caigué en un abandonament absolut. Ara, amb un petit rentat de cara, l’espai torna a reviure, molt lluny de les glòries pretèrites, però amb certa dignitat. Podeu pujar-hi a passejar, a caminar, fent la ruta de les fonts d’Argentona que inclou també la font del ferro o la de l’Esquirolet, o amb bici. Si us fa gràcia d’anar-hi heu de saber que trobareu obert el parc de la font cada dia  de 9 del matí a les 18 hores. De la font raja aigua picant, directa de la mina, si bebeu de les boques laterals. Si ho feu de l’aixeta central serà aigua normal de la xarxa pública. Si pujeu a la font el darrer cap de setmana de maig trobareu, durant tot el matí de diumenge, una nova edició del “Viu El Parc“. Aquesta divertida proposta inclou un munt d’activitats per infants, com ara un circuit d’aventura al bosc amb pont penjat, rocòdrom i una tirolina, o bé un taller de tir amb arc. També promet el circuit de Segways que us permetrà de provar aquest vehicle de dues rodes tan original. A més podreu gaudir de diversos tallers de natura, i de jocs fets a partir de material de rebuig. Tancarà la matinal un espectacle de teatre de titelles. Ja ho sabeu, natura i activitats en un espai emblemàtic del poble d’Argentona. Arribareu a la Font Picant agafant l’autopista C-32, fins l’entrada de Mataró, i desviar-se just abans, per l’autopista C-60, camí de Granollers. No fareu un parell de kms. que ja pendreu, a mà dreta, la sortida d’Argentona. A la rotonda d’entrada, i la següent, cal pendre la B-502, en direcció Vilassar de Mar i Cabrera. Uns metres per aquesta carretera urbana i ja podeu desviar-vos, a mà dreta, pel mig dels carrers d’una urbanització de casetes i xalets, pel carrer de Cires amunt fins veure ja la massa verda del bosc de la font a mà esquerra. No lluny de la font teniu el restaurant Baladia, un lloc encantador, però amb molta activitat de casaments. Si no us agraden els esdeveniments festius, aneu al centre del poble, al Celler d’Argentona. Un clàssic, rústic i encantador. Els Caçadors és a la mateixa carretera de Vilassar, 16, tel: 937 56 13 21. I Ca la Dorotea, un espai jove, al Carrer Gran, 28, tel: 937 97 02 84. Finalment recomanar també el Racó d’en Binus, al carrer Puig i Cadafalch, 14, tel: 937 97 04 64.

La fuente Picante de Argentona es un bonito rincón del Parque Natural de la Serralada Litoral del Maresme. Es un punto de encuentro y ocio familiar bien típico, y hace unos años todavía lo era más. El agua de la fuente, picante, vuelve a manar tras un buen puñado de años cerrada y seca. En otros tiempos llegó a haber en este lugar un balneario donde acudía la burguesía de Mataró y Barcelona. Recuerdo haber ido, de pequeño, cogiendo con mi padre el tranvía que iba de la capital del Maresme hasta la villa de veraneo de Argentona. Me ha quedado grabado a fuego el recuerdo del mostrador de piedra donde unos operarios vendían los vasos de agua con burbujas a un precio módico. ¡Estaba buenísima!. Cerrada toda actividad en el lugar cayó en un abandono absoluto. Ahora, con un pequeño lavado de cara, el espacio vuelve a revivir, muy lejos de las glorias pretéritas, pero con cierta dignidad. Pueden subir a pasear, a caminar, haciendo la ruta de las fuentes de Argentona, que incluye también la fuente del hierro o la del ardilla, o en bici. Si os hace gracia ir debéis saber que encontraréis abierto el parque de la fuente todos los días de 9 de la mañana a las 18 horas. De la fuente mana agua picante, directa de la mina, si bebéis de las bocas laterales. Si lo haceis del grifo central será agua normal de la red pública. Si subís a la fuente el último fin de semana de mayo encontrareis durante toda la mañana del domingo, una nueva edición del “Vive El Parque”. Esta divertida propuesta incluye un montón de actividades para niños, como un circuito de aventura en el bosque con puente colgante, rocódromo y una tirolina, o bien un taller de tiro con arco. También promete el circuito de Segways que os permitirá probar este vehículo de dos ruedas tan original. Además se podrá disfrutar de diversos talleres de naturaleza, y de juegos hechos a partir de material de desecho. Cerrará la matinal un espectáculo de teatro de títeres. Ya lo sabéis, naturaleza y actividades en un espacio emblemático del pueblo de Argentona. Llegaréis a la Fuente Picante cogiendo la autopista C-32, hasta la entrada de Mataró. Hay que desviarse justo antes, por la autopista C-60, camino de Granollers. No haréis un par de kms. que ya tomaréis, a mano derecha, la salida de Argentona. En la rotonda de entrada, y la siguiente, hay que seguir la B-502, en dirección Vilassar de Mar y Cabrera. Unos metros por esta carretera urbana y ya podéis desviaros, a mano derecha, por enmedio de las calles de una urbanización de casitas y chalets, por la calle de Cires arriba hasta ver ya la masa verde del bosque de la fuente a mano izquierda. No lejos de la fuente está el restaurante Baladia, un lugar encantador, pero con mucha actividad de bodas. Si no les gustan los eventos festivos, vayan al centro del pueblo, al Celler de Argentona. Un clásico, rústico y encantador. Los Cazadores está en la misma carretera de Vilassar, 16, tel: 937 56 13 21. Y Ca la Dorotea, un espacio joven, en la Calle Gran, 28, tel: 937 97 02 84. Finalmente recomendamos también el Racó d’en Binu, en la calle Puig i Cadafalch, 14, tel: 937 97 04 64.

Fira del conte a Medinyà


A Medinyà, un bonic poble de Girona, malhauradament atravessat per la carretera general, la N-II, s’hi celebra una bella fira del conte infantil, juvenil i adult. És una sortida familiar molt i molt recomanable per diverses raons. La primera la fira mateixa, una excusa perfecte per passar un bon dia, o dies, amb la família. Segona és una activitat especialment dissenyada pels infants, molt interessant, educativa i novedosa. Tercera, i no menys important, permet arribar-se fins les anyorades terres gironines en plena primavera. Te lloc el darrer dissabte i diumenge de maig, essent el diumenge el dia més fort d’activitat. El dissabte hi ha a partir de les 11 hores una gimcana del conte, i tot seguit s’inicien les contades de contes en els diferents escenaris. Totes són a càrrec de contacontes professionals, semiprofessionals o amateurs amb solera. Hi ha contes per a totes les edats. També trobareu tallers relacionats amb els contes i el món editorial i dels llibres en general. Alguns tallers són per adults!. Les activitats tenen lloc en diferents escenaris, raó per la qual podeu trobar diferents espectacles seguit, i fins i tot al mateix temps. També és força interessant el Circ de la Lluna, pensat per canalla més gran, a partir de 14 anys. Algunes propostes es representen només una vegada, altres tenen dos horaris, al matí i la tarda. Al final del diumenge hi haurà un berenar popular, i tot el dia podreu visitar les paradetes on veureu com treballen els il·lustradors, llibreters, editorialistes, els artesans del conte i molta més gent d’aquest ram. També hi haurà un mercadet de venda de contes de 2a mà. Tota la informació que necessiteu, i més, a la pàgina web: www.firadelconte.cat. Trobareu Medinyà, molt fàcilment, anant fins la sortida Girona Nord de la AP-7. En sortir preneu en direcció Palamós i La Bisbal, per agafar l’antiga N-II tot seguit. En un parell de kms. estareu travessant pel mig Medinyà. Bon aparcament a la mateixa N-II, en les gasolineres i hostals de la vora de la carretera. Els restaurants de la vila us oferiran un menú especial del conte. Us recomanem diversos llocs. A la carretera N-II, la que us porta a Medinyà, abans d’arribar al poble, teniu el restaurant Mas Les Goges  al Veïnat Garriga. Tel: 972 17 09 96. Dins el poble teniu Les Goxes d’en Martí i El Caliu a la antiga carretera N-II. també hi ha un hotel domòtic, força sorpressiu, anomenat Palau de Girona, amb restaurant propi. No us perdeu aquesta fira de contes i contaires, és molt bonica. Podeu aprofitar per passar un cap de setmana visitant el llac de Banyoles, molt proper a Medinyà, o Besalú, o la ciutat de Girona, o bé els poblets medievals de l’Empordà, dels voltants de La Bisbal, com ara Peratallada, Vullpellac, Pals, Palau-Sator…

En Medinyà, un bonito pueblo de Girona, desgraciadamente atravesado por la carretera general, la N-II, se celebra una hermosa feria del cuento infantil, juvenil y para adultos. Es una salida familiar muy recomendable por varias razones. La primera la feria misma, una excusa perfecta para pasar un buen día, o días, con la familia. Segunda es una actividad especialmente diseñada para los niños, muy interesante, educativa y novedosa. Tercera, y no menos importante, permite llegar hasta las añorada tierras gerundenses en plena primavera. Tiene lugar el último sábado y domingo de mayo, siendo el domingo el día más fuerte de actividad. El sábado hay actividad a partir de las 11 horas: una gincana del cuento, y acto seguido se inician las contadas de cuentos en los diferentes escenarios. Todas son a cargo de cuentacuentos profesionales, semiprofesionales o amateurs con solera. Hay cuentos para todas las edades. También encontraréis talleres relacionados con los cuentos y el mundo editorial y los libros en general. Algunos talleres son para adultos. Las actividades tienen lugar en diferentes escenarios, por lo que podéis encontrar diferentes espectáculos seguido, e incluso al mismo tiempo. También es muy interesante el Circo de la Luna, pensado para niños mayores, a partir de 14 años. Algunas propuestas se representan sólo una vez, otras tienen dos horarios, mañana y la tarde. Al final del domingo habrá una merienda popular, y todo el día se podrán visitar las tiendas y paradas donde veréis cómo trabajan los ilustradores, libreros, editorialistas, los artesanos del cuento y mucha más gente de este ramo. También habrá un mercadillo de venta de cuentos de 2 ª mano. Toda la información que necesitais, y más, en la página web: www.firadelconte.cat. Encontrarán Medinyà, muy fácilmente, yendo hasta la salida Girona Nord de la AP-7. Al salir tomen en dirección Palamós y La Bisbal, para coger la antigua N-II a continuación. En un par de kms. estarán atravesando por el medio Medinyà. Buen aparcamiento en la misma N-II, en las gasolineras y hostales del borde de la carretera. Los restaurantes de la villa les ofrecerán un menú especial del cuento. Les recomendamos varios lugares. En la carretera N-II, la que os lleva a Medinyà, antes de llegar al pueblo, tienen el restaurante Mas Las Goges en el Vecindario Garriga. Tel: 972 17 09 96. En el pueblo tienen Las Goxes de Martí y El Caliu en la antigua carretera N-II. También hay un hotel domótico, sorprendente, llamado Palacio de Girona, con restaurante propio. No os perdáis esta feria de cuentos que es muy bonita. Pueden aprovechar para pasar un fin de semana visitando el lago de Banyoles, muy cercano a Medinyà, o Besalú, o la ciudad de Girona, o bien los pueblos medievales del Empordà, en los alrededores de La Bisbal, como Peratallada, Vullpellac, Pals, Palau-Sator …

Fira d’oficis a Sant Miquel de Fluvià


A Sant Miquel de Fluvià hi fan el darrer diumenge de maig una fira d’oficis. Malgrat que és la tercera edició, (2011), ja hi han una trentena d’artesans interessats en participar-hi. Perquè Sant miquel és un bonic poblet, situat en un bell indret, de l’Empordà més autèntic. No es troba gaire lluny de Figueres i s’alça a la vall del riu Fluvià, un curs d’aigua bucòlic i romàntic, que en aquesta zona comença a mandrejar i a aturar-se. Els racons verds que el Fluvià deixa al seu pas per Sant Miquel, on a les nits hi canten les granotes com un cor terrenal, són un dels millors reclams de la vila. Però el que no us esperàveu és la seva església romànica del XII, única part visible d’un potent monestir medieval que dominava bona part de Girona i les seves terres. La seva torre romànica és d’una gran bellessa i l’absis també. Els artesans s’hi col·loquen a redòs. Hi haurà música, animació pels infants i una bar on faran menú de fira. També podeu visitar un forn romà del segle I i el paratge de la font. Arribareu a Sant Miquel de Fluvià fàcilment per la N-II, o la AP2, fins a Bàscara o Orriols. D’allà heu de seguir cap a Vilaür i Sant Mori. Si la necessiteu heu de saber que també te estació de tren. Si al poble tot és ple, a l’hora de dinar, us recomanem arribar-vos fins Torroella de Fluvià, uns kms. riu avall. Allà teniu el restaurant 6TGanona‎. Tel: 972 550 166‎. Si heu pensat a quedar-vos a dormir podeu probar l‘Hort de Sant Cebrià, una casa rural amb molt d’encant, amb restaurant. Atenció estimades famílies: només pels pares i mares. No admet canalla petita, menor de 12 anys. També és bonica Can Salva, al Carrer Tramuntana, 4, Tel: 636 32 74 39. Els més d’hotel podeu anar a l’Hotel Sant Cristòfor, un hotel especial, amb un restaurant molt especial. Decidiu-vos a passar un cap de setmana a l’Empordà. Sempre ve de gust!. Teniu la platja de Sant Pere Pescador a tocar, 10 kms. I també Empúries, ruines gregues i platges, o l’Escala. No us perdeu el seguit de pobles medievals de l’Alt Empordà, una passada: Fortià, Garrigàs, Sant Mori, Vilabertran i, naturalment, la capital, Figueres.

En Sant Miquel de Fluvià tiene lugar, el último domingo de mayo, una feria de oficios. Aunque es la tercera edición, (2011), ya han resrvado su lugar una treintena de artesanos interesados ​​en participar. Porque San miguel es un bonito pueblo, situado en un bello lugar, del Empordà más auténtico. No se encuentra muy lejos de Figueres y se alza en el valle del río Fluvià, un curso de agua bucólico y romántico, que en esta zona empieza a holgazanear y a detenerse. Los rincones verdes que el Fluvià deja a su paso por San Miguel, donde por las noches cantan las ranas como un coro terrenal, son uno de los mejores reclamos de la villa. Pero lo que no os esperabais es su iglesia románica del XII, única parte visible de un potente monasterio medieval que dominaba buena parte de Girona y sus tierras. Su torre románica es de una gran belleza y el ábside también. Los artesanos se colocan a su vera. Habrá música, animación para los niños y un bar donde harán menú de feria. También se puede visitar un horno romano del siglo I y el paraje de la fuente. Llegarán a Sant Miquel de Fluvià fácilmente por la N-II, o la AP2, yendo hasta Bàscara o Orriols. De allí deben seguir hacia Vilaür y Sant Mori. Si la necesitan deben saber que también tiene estación de tren. Si en el pueblo todo está lleno, a la hora de comer, les recomendamos acercarse hasta Torroella de Fluvià, unos kms. río abajo. Allí tienen el restaurante 6TGanona. Tel: 972 550 166. Si han pensado en quedarse a dormir pueden probar en el Huerto de San Cipriano, una casa rural con mucho encanto, con restaurante. Atención estimadas familias: sólo los padres y madres. No admiten niños  menores de 12 años. También es bonita Can Salva, en la calle Tramuntana, 4, Tel: 636 32 74 39. Los que deseen ir más de hotel puede ir al San Cristóbal, un hotel especial, con un restaurante muy especial. Decídanse a pasar un fin de semana en el Empordà. ¡Siempre apetece!. Tienen allí la playa de Sant Pere Pescador, casi al lado del pueblo, a unos 10 kms. Y también Empúries, con sus ruinas griegas y sus playas, o L’Escala. No os perdáis la serie de pueblos medievales del Alt Empordà, una pasada: Fortià, Garrigàs, Sant Mori, Vilabertran y, naturalmente, la capital, Figueres.

Alcañiz / Alcanyís


Alcanyís o Alcañiz, és la segona capital de la província de Teruel. És una gran ciutat, un centre molt important de serveis, que no està gaire lluny de Catalunya. Tot just una treintena llarga de quilòmetres de Gandesa. La visita a aquesta simpàtica i bonica vila es pot afegir a una ruta pel Matarranya o pel Maestrat. A Alcanyís és de visita obligada el seu impresionant castell, antic convent de l’ordre de Calatrava, que domina la ciutat des de dalt d’un turó al bell mig del casc antic. Aquesta fortalessa està ara reconvertida en un coquetó parador. La façana renaixentista amaga un interior medieval. A la torre de l’homenatge i la capella de l’antic castell podeu veure unes pintures gòtiques excepcionals, d’aquelles que surten als llibres de text d’història. Hi ha una interessant visita guiada Un cop visitada aquesta joia, podeu donar un tomb pel casc antic. Allà mereixen un comentari a banda el conjunt de la plaça d’Espanya, amb l’ajuntament i la llotja plateresca, (a la foto). Un xic més enllà trobareu la monumental colegiata, també del renaixement, amb una portada que fa tombar d’esquenes, inmensa, fenomenal. L’interior, sobri, ampli, de planta de saló, decepciona una mica. Potser perquè resulta excesivament moderna. Alcanys està perfectament comunicada amb Catalunya, València i la resta d’Aragó. Hi arribareu per la l’autopista AP7 fins Reus o Tarragona, i després fent uns 140 kilómetros per la N–420. O bé via Lleida per la A2. Són 160 kms. des de la capital de la Terra Ferma per la N–211. També podeu anar per la AP7 fins l’Hospitalet de l’Infant i anar després fins a Alcanyís per Mora la Nova i Gandesa. Per dormir teniu boníssims hotels. A més del propi parador al castell, teniu l’Hotel Guadalope, al centre de la vila. Un hotelet familiar, amb habitacions senzilles però amb molt d’encant. El Trillero és un hostal de poble, casolà, amb habitacions. Semblant és l’Hotel Meseguer, a l’avinguda Maestrazgo, 9, Tel: 978 83 10 02. Un hotel de tota la vida. ‎ També podeu considerar l’Hotel Calpe a la sortida de la ciutat, tot i que a nosaltres no ens acaba de fer el pes. Tots aquests hotels tenen restaurants, essent el del Trillero i el del Meseguer, cadascun en el seu estil, els que tenen una millor carta i menú, bons i amb bona relació qualitat i preu. Uns llocs recomanables on menjar. Des d’Alcanyís teniu a l’abast tota la natura i la cultura del Baix Aragó, el Maestrat i el Matarranya. La darrera novetat és la “Ciudad del Motor (MotorLand Aragón)“. Està situada ben a tocar de la vila, i és una mena de gran parc temàtic amb circuits de kars, motos i altres. Ideal per famílies amb passió per l’esport del motor i la velocitat. Per gent més calmada, amant dels ocells i els espais naturals, més enllà de la ciutat del motor, teniu dues llacunes salobres semidesèrtiques: La Estanca y Las Saladas. Són paratges naturals molt interessants i molt diferents del que coneixeu. La semana santa mereix un capítol a banda. És la mundialment coneguda Ruta del Tambor y el Bombo. A més d’Alcanyís, són famoses per les seves rompidas de la hora, les viles de Calanda, Samper o Híjar. Tota la regió està plena de bellíssims poblets amb monuments ibers, medievals, gòtics, renaixentistes i barrocs.Ideal per un cap de setmana llarg, pont o vacances, sobretot de Setmana Santa. Alcanyís, un bon destí de vacances.

Alcañiz es la segunda capital de la provincia de Teruel. Es una gran ciudad, un centro muy importante de servicios, que no está muy lejos de Cataluña. Apenas una treintena larga de kilómetros desde Gandesa. La visita a esta simpática y bonita villa se puede añadir a una ruta por el Matarraña o por el Maestrazgo. En Alcañiz es de visita obligada su impresionante castillo, antiguo convento de la orden de Calatrava, que domina la ciudad desde lo alto de una colina, en medio del casco antiguo. Esta fortaleza está ahora reconvertida en un coqueto parador. La fachada renacentista esconde un interior medieval. En la torre del homenaje y la capilla del antiguo castillo podéis ver unas pinturas góticas excepcionales, de esas que salen en los libros de texto de historia. Hay una interesante visita guiada. Una vez visitada esta joya, se puede dar una vuelta por el casco antiguo. Allí merecen un comentario aparte el conjunto de la plaza de España, con el ayuntamiento y la lonja plateresca, (en la foto). Un poco más allá se encuentra la monumental colegiata, también del renacimiento, con una portada inmensa, fenomenal. El interior, sobrio, amplio, de planta de salón, decepciona un poco. Quizá porque resulta excesivamente moderno. Alcañiz está perfectamente comunicada con Cataluña, Valencia y el resto de Aragón. Se llega por la autopista AP7 hasta Reus o Tarragona, y después haciendo unos 140 kilómetros por la N-420. O bien vía Lleida por la A2. Son 160 kms. desde la capital por la N-211. También se puede ir por la AP7 hasta L’Hospitalet de l’Infant y luego hasta Alcañiz por Mora la Nova y Gandesa. Para dormir tienen buenísimos hoteles. Además del propio parador en el castillo, tienen el Hotel Guadalope, en el centro de la villa. Un hotelito familiar, con habitaciones sencillas pero con mucho encanto. El trillero es un hostal de pueblo, casero, con habitaciones. Semejante es el Hotel Meseguer, en la avenida Maestrazgo, 9, Tel: 978 83 10 02. Un hotel de toda la vida. También se puede considerar el Hotel Calpe a la salida de la ciudad, aunque a nosotros no nos acaba de convencer. Todos estos hoteles tienen restaurantes, siendo el del trillero y el del Meseguer, cada uno en su estilo, los que tienen una mejor carta y menú, buenos y con buena relación calidad y precio. Unos lugares recomendables donde comer. Desde Alcañiz se tiene al alcance de la mano toda la naturaleza y la cultura del Bajo Aragón, el Maestrazgo y el Matarraña. La última novedad es la “Ciudad del Motor (MotorLand Aragón)”. Está situada muy cerca de la villa, y es una especie de gran parque temático con circuitos de kars, motos y otros. Ideal para familias con pasión por el deporte del motor y la velocidad. Para gente más calmada, amante de los pájaros y los espacios naturales, más allá de la ciudad del motor, tienen dos lagunas salobres semidesérticas: La Estanca y Las Saladas. Son parajes naturales muy interesantes y muy diferentes de lo que conoce por aquí. La semana santa merece un capítulo aparte. Es la mundialmente conocida Ruta del Tambor y el Bombo. Además de Alcañiz son famosas, por sus rompidas de la hora, las villas de Calanda, Samper o Híjar. Toda la región está llena de bellísimos pueblos con monumentos íberos, medievales, góticos, renacentistas y barrocos.Ideal para un fin de semana largo, puente o vacaciones, sobre todo de Semana Santa.

El misteri de Rennes le Chateau


Tour Magdalene a Rennes le Chateau

Rennes le Chateau és un petit poblet perdut en la ruta dels castells càtars. Res no te que pugui reclamar una visita turística. El castell del seu nom fa temps que és un piló de ruines. I malgrat tot és una destinació interessant, pel morbo. Heu llegit el Còdigo da Vinci?. Sabeu que la idea va venir de les investigacions verídiques d’uns historiadors britànics sobre un secret amagat a Rennes?. En aquest racó de món, oblidat de Déu i dels homes, s’explica que un capellà va descobrir, en fer obres a l’esglèsia, un manuscrit amb una revelació que podía fer trontollar l’ordre mundial establert. Sembla que parlava dels descendents de Crist, reis de França i posteriorment nobles a Anglaterra. El bon capellà anà a Roma a explicar-ho i aconseguí diners per refer l’esglèsia i casa seva. Ningú sap d’on els va treure. Tornat a Rennes edificà l’església dedicada a Santa Magdalena, (dona de Jesús i mare dels seus fills segons la llegenda) i la Tour Magdalene, a la foto. El lloc és farcit de misteri, de símbols estranys i d’una aura sobrenatural. La gent del poble ha decidit explotar la mina turística ara que tothom sap qui és el capellà de Rennes. Si voleu veure amb els vostres ulls els indrets on tot aquest embolic va començar, no ho dubteu, enfileu-vos fins Rennes. Està al sud de França més proper a casa nostra, en plena regió dels Càtars. I podeu arribar des de Puigcerdà, baixant des de la Cerdanya cap a Quillan per la D118, una ruta molt i molt bonica, o bé per la D117 desde Perpinyà, anant cap a Foix, fins arribar a Quillan també. De Quillan per la D118 fins a Couiza, i d’aquí, per una carretereta local estreta, pujareu fins Rennes, elevat damunt la vall de l’Aude. De Barcelona uns 250 kms. Podeu enllaçar aquesta sortida amb una estada a Carcassonne, que no és gaire lluny, per veure aquesta maravellosa ciutat medieval, o amb una volta pels castells càtars, molt propers a Rennes, com ara Montsegur, Puiverd, Puilaurens, Arques, Queribus i altres. També monestirs fabulosos com Lagrasse. O bé viles com Foix o Mirepoix. O curiositats naturals com la font de Fontestorbes. Una destinació fantàstica, mítica i maravellosa. Al poble hi ha dos restaurants, L’Amarante, Tel: 33 (0)468-74 28 98, i Le Jardin de Marie, 33 (0) 0468-20 99 71. A Cuiza l’oferta és més àmplia, començant per un esplèndit hotel que ocupa un magnífic castell medieval: Els Ducs de la Joiosa Marca, que també te un bon restaurant. Com bo és també el molt coquetó Le Carnotzet, rústic i agradable. A Quillan, un poc més lluny, teniu La Chaumiere, un hotel on hem dormit i sopat de fàbula, o Le Cartier, que no està malament, però que és vellet i de gust francés.

Rennes le Chateau es un pequeño pueblo perdido en la ruta de los castillos cátaros. Nada tiene que pueda reclamar una visita turística. El castillo de su nombre hace tiempo que es un montón de ruinas. Y sin embargo es un destino interesante, por el morbo. ¿Habeis leído el Código da Vinci?. ¿Sabéis que la idea vino de las investigaciones verídicas de unos historiadores británicos sobre un secreto escondido en Rennes?. En este rincón del mundo, olvidado de Dios y los hombres, se explica que un cura descubrió, al hacer obras en la iglesia, un manuscrito con una revelación que podía hacer tambalear el orden mundial establecido. Parece que hablaba de los descendientes de Cristo, reyes de Francia y posteriormente nobles en Inglaterra. El buen cura fue a Roma a explicarlo y consiguió dinero para rehacer la iglesia y casa. Nadie sabe de donde lo sacó. Vuelto a Rennes edificó la iglesia dedicada a Santa Magdalena, (mujer de Jesús y madre de sus hijos según la leyenda) y la Tour Magdalene, en la foto. El lugar está lleno de misterio, de símbolos extraños y de un aura sobrenatural. La gente del pueblo ha decidido explotar la mina turística ahora que todo el mundo sabe quién es el cura de Rennes. Si deseais ver con vuestros ojos los lugares donde todo este lío comenzó, no lo dudéis, enfilad hasta Rennes. Está en el sur de Francia más cercano a nuestra casa, en plena región de los Cátaros. Y se puede llegar desde Puigcerdà, bajando desde la Cerdanya hacia Quillan por la D118, una ruta muy muy bonita, o bien por la D117 desde Perpiñán, yendo hacia Foix, hasta llegar a Quillan también. De Quillan por la D118 hasta Couiza, y de ahí, por una carreterita local estrecha, subiréis hasta Rennes, elevado sobre el valle del Aude. De Barcelona són unos 250 kms. Podéis enlazar esta salida con una estancia en Carcassonne, que no es muy lejos, para ver esta maravillosa ciudad medieval, o con una vuelta por los castillos cátaros, muy cercanos a Rennes, como Montsegur, Puiverd, Puilaurens, Arcas, Queribus y otros. También hay monasterios fabulosos como Lagrasse. O bien villas como Foix o Mirepoix. O curiosidades naturales como la fuente de Fontestorbes. Un destino fantástico, mítico y maravilloso. En el pueblo hay dos restaurantes, El Amarante, Tel: 33 (0) 468-74 28 98, y Le Jardin de Marie, 33 (0) 0468-20 99 71. En Cuiza la oferta es más amplia, empezando por un espléndido hotel que ocupa un magnífico castillo medieval: Los Duques de la Joiosa Marca, que también tiene un buen restaurante. Como bueno es también el muy coqueto Le Carnotzet, rústico y agradable. En Quillan, un poco más lejos, tiene La Chaumiere, un hotel donde hemos dormido y cenado de fábula, o Le Cartier, que no está mal, pero que es viejito y de gusto francés.

Gnomo Park a Lloret


A Lloret de Mar, just a la rotonda entre les carreteres que van de Lloret a Blanes, i la que va a la Cala de Santa Cristina, a la mateixa rotonda, trobareu l’entrada d’aquest peculiar parc infantil. Es tracta d’una proposta que no sabem com qualificar amb exactitud. És un peculiar barreja de parc temàtic dedicat als gnoms, amb atraccions de fira, trampolins, bosc, pista de mini-golf, aventura als arbres, laberint, bowling i parc per a la canalla. En tot cas un lloc divertit, amb moltes possibilitats de passar-s’ho bé. Una altra de les seves atraccions és un restaurant familiar on podeu menjar dins del mateix parc. No és un restaurant gourmet, però nosaltres hi hem dinat, força bé. Evidentment el Gnomo Park no és Port Aventura ni Disneyland, ni ho preten. Entre altres raons perquè el preu de l’entrada, força econòmic, no arriba ni a la cinquena part del que valen altres parcs. És un espai més petit, més distés, més casolà i senzillet. Però pot ser una bona opció per anar-hi a dinar després d’un dia de platja a la bellíssima Santa Cristina, a Lloret o a Blanes. També ideal com a marc d’una comunió, una celebració familiar tipus aniversari o un convit pels petits i petites de la casa. Per passar un dia diferent en un espai diferent. Te un bon aparcament, i una fàcil comunicació per l’autopista C-32. Cal anar fins a la sortida de Blanes, prenent seguidament la carretera que va cap a Lloret, fins la rotonda que us hem explicat. Total: una hora i un xic més des de Barcelona. A divertir-se!

En Lloret de Mar, justo en la rotonda entre las carreteras que van de Lloret a Blanes, y la que va a la Cala de Santa Cristina, encontrarán la entrada de este peculiar parque infantil. Se trata de una propuesta que no sabemos como calificar con exactitud. Es un peculiar mezcla de parque temático dedicado a los gnomos, con atracciones de feria, trampolines, bosque, pista de mini-golf, aventura en los árboles, laberinto, bowling y parque para los niños. En todo caso un lugar divertido, con muchas posibilidades de pasarlo bien. Otra de sus atracciones es un restaurante familiar donde podrán comer dentro del mismo parque. No es un restaurante gourmet, pero nosotros hemos comido allí, bastante bien. Evidentemente el Gnomo Park no es Port Aventura ni Disneyland, ni lo pretende. Entre otras razones porque el precio de la entrada, bastante económico, no llega ni a la quinta parte de lo que valen otros parques. Es un espacio más pequeño, más distendido, más casero y sencillito. Pero puede ser una buena opción para ir a comer después de un día de playa en la bellísima Santa Cristina, en Lloret o Blanes. También ideal como marco de una comunión, una celebración familiar tipo cumpleaños o un convite para los pequeños y pequeñas de la casa. Para pasar un día diferente en un espacio diferente. Tiene un buen aparcamiento, y una fácil comunicación por la autopista C-32. Hay que ir hasta la salida de Blanes, tomando seguidamente la carretera que va hacia Lloret, hasta la rotonda que os hemos citado antes. Total: una hora y un poco más desde Barcelona.

Evocació marinera: Tossa de Mar


Tossa

La vila de Tossa és un món a banda. Un miratge molt proper a Barcelona. La Costa Brava més asequible, més senzilla d’assolir. Un escenari de somni a menys d’una hora en cotxe de la Plaça Catalunya. Estem enamorats de Tossa, del seu mar, de la seva platja, de l’ambient mariner dels seus carrers blancs i encalats. No podem anar gaire sovint a Grècia, tampoc tan com voldríem a Menorca o a Eivissa. Cadaqués està, de vegades, massa llunyà. Llavors, quan anyorem el blanc de la calç damunt el blau mediterrà, anem a Tossa. A gaudir de la seva vila vella, un prodigi de la història i la cultura. Aquest espai clos, tancat de muralles, damunt del mar, que ens parla de pirates i de por. És un món tranquil, de carrers de pedra, de cases de pedra, d’esglésies derruïdes qui sap per quins temporals, quins terratrèmols o quins atacs corsaris. Es el paratge de les torres de la muralla, de la muralla mateixa, del far, dels miradors impossibles damunt l’horitzó mariner, de la cala amagada a l’altre costat del poble. Dels museus que recullen l’obra de grans pintors europeus seduïts per la magia de Tossa. I sota els seus peus, fora dja ‘aquesta petita pàtria, abocada al mar, tot encerclant la platja amable, apareix la vila nova. És la Tossa del segle XIX, la de les cases dels indianos, la dels els restaurants de bon peix, dels hotels més o menys decadents. Tossa ens encanta i ens sedueix. Perquè allà res no és desenfrenat. Hi ha trànsit, sí. Hi ha gent, cert, però aquesta maravella de la costa res sembla desmesurat. Malgrat els pilons de banyistes torrats al sol, la vila, com una bella dama, conserva quelcom que la fa indemne de qualsevol falsaria. Parlem ara del litoral de Tossa, del seu mar, de les seves cales. De la costa rocosa, amb pins amarrats als penyasegats tallats a pic. La de les petites platjoles de sorra gruixuda i aigües netes. Pels infants us recomanem dos llocs mítics: La banyera de les dones, a l’extrem nord de la platja de la Mar Menuda, i el racó de la platja Gran, situat sota mateix de les muralles. En el terreny cultural es inevitable una visita al Far de Tossa, al cim de la vila vella, amb un fantàstic mirador, i convertit ara en un centre d’interpretació dels fars. Molt interessant. També trobareu prop d’allà el Museu Municipal, un increible museu d’art contemporani, amb obra de Marc Chagall i altres. Arribareu molt fàcilment a Tossa a través de l’autopista AP-7, agafant la sortida 9 en direcció cap a Vidreres, Lloret de Mar i Tossa. També per l’autopista C-32, agafant la última sortida cap a Blanes, per continuar en direcció Lloret de Mar i Tossa. La carretera a partir de Lloret te un munt de corbes, atenció!. Tossa te tants hotels i restaurants que és impossible fer-ne esment. Per això us recomanarem els llocs on nosaltres hem dinat o dormit. Teniu l’Hotel Mar Menuda, tranquil, a peu d’aigua. Situació i vistes inmillorables. Bon restaurant. Els càmpings, a Tossa, son de vegades millor que els hotels. Hem estat, de fàbula, al Càmping Tossa, al bosc, això si, lluny del mar. I n’hi ha tres més encara. Per dinar o sopar un bar amb restaurant de tota la vida: El Lluís. Molt recomanable La Muralla, al peu de la vila vella. El que dèiem, estem enamorats de Tossa!.

La villa de Tossa es un mundo aparte. Un espejismo muy cercano a Barcelona. La Costa Brava más asequible, más sencilla de alcanzar. Un escenario de ensueño a menos de una hora en coche de la Plaza Cataluña. Estamos enamorados de Tossa, de su mar, de su playa, del ambiente marinero de sus calles blancas y encaladas. No podemos ir muy a menudo a Grecia, tampoco tanto como quisiéramos a Menorca o Ibiza. Cadaqués está, en ocasiones, demasiado lejano. Entonces, cuando añoramos el blanco de la cal sobre el azul mediterráneo, vamos a Tossa. A disfrutar de su casco antiguo, un prodigio de la historia y la cultura. Este espacio cerrado, cerrado de murallas, sobre el mar, nos habla de piratas y de miedo. Es un mundo tranquilo, de calles y casas de piedra, de iglesias derruidas quién sabe por qué temporales, qué terremotos o qué ataques corsarios. A admirar las torres de la muralla, la muralla misma, el faro, los miradores imposibles sobre el horizonte marino, o  la cala escondida al otro lado del pueblo. A ver los museos que recogen la obra de grandes pintores europeos seducidos por la magia de Tossa. Y bajo sus pies, abierta al mar, rodeando la playa amable, aparece la villa nueva. Es la Tossa del siglo XIX, la de las casas de los indianos, la de los los restaurantes de buen pescado, los hoteles más o menos decadentes. Tossa nos encanta y nos seduce. Porque allí nada es desenfrenado. Hay tráfico, sí, cierto, pero en esta maravilla de la costa nada parece desmesurado. A pesar de los bañistas tostados al sol, la villa, como una bella dama, conserva algo que la hace indemne de cualquier farsa. Hablemos ahora del litoral de Tossa, de su mar, de sus calas. De la costa rocosa, con pinos amarrados los acantilados cortados a pico. La de las pequeñas playuelas de arena gruesa y aguas limpias. Para los niños os recomendamos dos lugares míticos: La bañera de las mujeres, en el extremo norte de la playa de la Mar Menuda, y el rincón de la playa Grande, situado debajo mismo de las murallas. En el terreno cultural es inevitable una visita al Faro de Tossa, en la cima de la villa vieja, con un fantástico mirador, y convertido ahora en un centro de interpretación de los faros. Muy interesante. También encontrarán, cerca de allí, el Museo Municipal, un increíble museo de arte contemporáneo, con obra de Marc Chagall y otros. Llegarán muy fácilmente hasta Tossa a través de la autopista AP-7, tomando la salida 9 en dirección a Vidreres, Lloret de Mar y Tossa. También por la autopista C-32, tomando la última salida hacia Blanes, para continuar en dirección Lloret de Mar y Tossa. La carretera a partir de Lloret tiene un montón de curvas, ¡mucha atención!. Tossa tiene tantos hoteles y restaurantes que es imposible hacer mención de todos ellos. Por eso os recomendaremos los lugares donde nosotros hemos comido o dormido. Tienen el Hotel Mar Menuda, tranquilo, a pie de agua. Situación y vistas inmejorables. Buen restaurante. Los campings, en Tossa, son a veces mejor que los hoteles. Hemos estado, de fábula, en el Camping Tossa, en el bosque, eso si, lejos del mar. Y hay tres más aún. Para comer o cenar un bar con restaurante de toda la vida: Lluís. Muy recomendable La Muralla, al pie de la villa vieja.

Fira de l’Ascensió de Manresa


A la bella ciutat de Manresa, al cor de Catalunya, sempre ens agrada de tornar-hi. Amb el motiu que sigui.  Però un diumenge de maig, o de juny, encara més. Perquè s’hi celebra una de les dues grans fires que la vila organitza: la fira de l’Ascensió. Hi haurà molts carrers amb parades artesanes de la tipologia més diversa. Un gran mercat d’artesania. També castells, grups d’animació, música, i inflables infantils a la plaça Sant Domènec. Pels grans que acompanyin els menuts hi haurà trobada de puntaires, trobades de coleccionistes de saquets de sucre, de plaques de cava i de punts de llibre. A més, tot en el marc dels carrers i places del casc antic de Manresa, a l’ombra de la seva extraordinària Seu gòtica. Arribareu fàcilment a Manresa per l’autopista C-58, via Sabadell i Terrassa, o bé en tren. Creiem que no us caldrà dormir allà, però hi ha bons hotels, com ara el  Pere III, o el 1948, un hotelet de disseny. Per menjar teniu tota mena de llocs. Tavernes informals, com ara l’Sperit de Vi, o la Cuca Fera. O de més formals, com el Camí Vell, o veritablement clàssics com l’Aligué. Si no sabeu on anar, cap a Manresa!.

En la bella ciudad de Manresa, en el corazón de Cataluña, organizan un domingo de mayo, o de junio, la feria de la Ascensión. Habrá muchas calles con paradas artesanas de la tipología más diversa. Un gran mercado de artesanía. También castellers, grupos de animación, música, y hinchables infantiles en la plaza Santo Domingo. Para los mayores habrá encuentro de encajeras, encuentro de coleccionistas de saquitos de azúcar, de placas de cava y de puntos de libro. Además, todo en el marco de las calles y plazas del casco antiguo de Manresa, a la sombra de su extraordinaria Seo gótica. Llegarán fácilmente a Manresa por la autopista C-58, vía Sabadell y Terrassa, o bien en tren. Creemos que no necesitarán dormir allí, pero hay buenos hoteles, como el Pedro III, o el 1948, un hotelito de diseño. Para comer tienen todo tipo de lugares. Tabernas informales, como Sperit de Vi, o la Cuca Fera. O  más formales, como el Camí vell, o lugares verdaderamente clásicos como el Aligué.