Carcassonne, de nou


Carcassonne és una bellíssima ciutat occitana, del sur de França, a escassos 350 kms de Barcelona, com anar a València o a Saragossa. Una gran ciutat, amb una altra ciutat medieval dins seu, dalt d’un turó, la joia d’Occitània. A aquesta increïble vila medieval, arribada íntegra als nostres dies, li diuen la ciutat, “La Cité”, perquè és una veritable, autèntica, meravellosa ciutat medieval, tal qual, perfecta. Violet le Duc, romàntic ministre i artista francès la va salvar, la va restaurar, potser una mica massa, i la va mimar. Així de bé és conserva la antiga i impressionant vila medieval de Carcassonne. La vila moderna ha crescut als seus peus. Es tracta d’una agradable ciutat del sud de França, amb grans places i avingudes, travessada pel canal de midi. Els vostres infants quedaran completament bocabadats en veure les torres imponents, cinematogràfiques, de la triple muralla, els carrers plens de tota mena de botigues, les places a vessar de restaurants, els palaus gòtics i el castell. També bonica la catedral amb els seus vitralls del segle XIII. Cert que és molt turística. Cert que està abarrotada de gent. Cert que tot son botigues de records, d’articles pseudomedievals, de restaurants de patacada i tot amanit amb molt de soroll. Però és magnífica, malgrat tot, i molt real, i és única i s’ha de veure. Podeu incloure-la dins una visita més àmplia, perquè la zona s’ho mereix. Pels amants dels paisatges us proposem la muntanya negra, misteriosa, plena de boscos i llacs. O les gorges fabuloses que hi ha entre Perpinyà, o Puigcerdà i Quillan. Pels amants de la cultura la ruta dels castells càtars, Montsegur, Puiverd, o la de les abadies, Lagrasse, Sant Hilari, o la de les ciutats medievals, com ara Mirepoix. L’aparcament és fàcil, encara que de pagament. Cal agafar l’autopista per Girona i Perpinyà fins l’entrada de Narbonne. Allà preneu l’autopista en direcció Toulouse. En sortir seguiu les indicacions: La Cité, perfectes, sense pèrdua. Per dormir prop de la Cité teniu un Ibys Styles que no està gens malament, o Le Montmorency, o també l’Hotel du Chateau, i un xic més lluny l’Octroi, tots de la mateixa cadena, una mica cars però amb bona relació qualitat preu. També molt bé, l’Espace Cité i les Oliviers, dos hotels de la cadena Inter-Hotel, bàsics, senzills, però suficients. Baixant de la Cité cap al centre de la ciutat nova, pel carrer de Trivalle i del Pont Vieux, hi ha l’hotel i restaurant del Pont Vieux, molt bé i bon preu. Just passat el Pont Vieux, teniu el Trois Couronnes, que també està molt bé. Vistes impagables a la cité. Per menjar, si us agraden els self-service, res comparable a visitar els restaurants ràpids dels hipermercats Casino. Imbatible el preu, raonable el menjar. Però si voleu quelcom més guai us donarem algunes pistes: dins la cité teniu La Table d’Alaïs, coquetó, petit. A la Rue Trivalle, de la que ja us hem parlat, teniu Le Trivalou, al número 69, i Le 37, al número 37. Bons tots dos. Dins mateix de la Cité, a la plaça Marcou, Les Terrasses, jove, distés, bones pizzes. Com també son boníssimes a l’Italia, una fabulosa pizzeria a la Route Minervoise, 32. Però està molt lluny de la cité. Bona visita a Carcassone!.

Carcassonne es la cité. La ciudad medieval por excelencia, no ya de Occitania, ni de Francia, sino la mejor ciudad medieval de Europa. No es un pueblo medieval, ni una villa. Le llaman la ciudad, La Cité, porque es una verdadera, auténtica, maravillosa e increíble ciudad medieval exportada a nuestros días, tal cual, perfecta. Así de bien se conserva la antigua e impresionante Carcassonne. La villa moderna también es una agradable ciudad del sur de Francia, a unos 300 kilómetros al norte de Barcelona, con buena comunicación, sea vía Perpiñán y Narbonne, por autopista, o bien por el Pirineo, vía Puigcerdà. Sus niños quedarán completamente boquiabiertos al ver las torres imponentes, cinematográficas, de la triple muralla de Carcassonne. Las calles, las plazas, los palacios, el castillo. O la catedral con sus vitrales. Cierto que es muy turística. Cierto que está abarrotada de gente. Cierto que todo son tiendas, restaurantes y bares. Pero es real, es única y hay que verla. Puede incluirla en una visita más amplia, como los castillos cátaros, o bien hacer una escapada de un día y una noche. El aparcamiento es fácil, aunque de pago. Sigan siempre las indicaciones: La Cité. ¡No se lo pierdan!.

La Festa dels pastors, Sant Gil a Núria


Sempre ens agrada, un cop l’any, agafar el tren de cremallera i pujar al Santuari de Núria. I aquest proper cap de setmana ho farem aprofitant una de les festes més assenyalades d’aquest racó bellíssim del nostre país. Perquè el primer dia de setembre, s’escau la festivitat de Sant Gil, que és el patró dels pastors, i te capella dedicada a la magnífica i paradíssiaca Vall de Núria. De tota manera no us cal cap excusa per visitar amb els vostres infants un indret meravellós com Núria. Un lloc on totes les families hauríem de pujar un cop a l’any, a l’hivern, amb neu i gel, per anar en trineu, o a l’estiu, tot cobert de gespa verda, amb els cavalls, els boscos i les vaques pasturant, ideal per passejar o per remar al llac. Si mai us heu fixa’t, en un racó, a l’esquerra del santuari imponent de la Mare de Déu, s’alça la discreta i encantadora capelleta de Sant Gil, on les noies casadores cerquen marit, i les casades descendència, ficant el cap dins l’olla. Però com cada any, arriba el primer de setembre i la Vall de Núria es vesteix de festa per honorar a Sant Gil, el seu estimat patró, en la festa dels pastors.  Tot una sèrie d’actes que fan que sigui un dia ben complert per a tota la família. Hi haurà un esmorzar de pastors, la tria d’ovelles, sardanes, missa commemorativa, processó fins a Sant Gil, i la demostració de gossos d’atura. Ja veieu que serà una jornada ben entretinguda. El Santuari de Núria us espera. Pugeu amb el mític carrilet. És un destí inexcusable del turisme familiar a Catalunya. Pels infants ho te tot: la pujada amb el tren cremallera, els paisatges, les vaques, els cavalls salvatges, rius de muntanya, un llac on es pot navegar amb barqueta, telefèric gratuït i camp, molt de camp per còrrer. Pels pares i mares la tranquil·litat d’un espai acotat, sense cotxes, en plena natura i amb molts recursos. Podeu dormir a Núria. A l’hotel, molt còmode, però una mica car, o en unes celdes familiars que es lloguen trucant al mateix hotel: insistiu-hi. Són molt acollidores, totalment renovades. Per dinar, si no cuineu a la cel·la, teniu el bar, l’hotel, o un self-service sensacional on els infants podran menjar el que voldran. Aneu a la Vall de Núria. Si només podeu un dia, doncs un dia. Si podeu més, passeu-hi un cap de setmana, un pont o una setmana. Des d’allà podeu fer moltes excursions, fàcils o més complicades, pujar a veure els cavalls o fins coronar muntanyes de 3000 mts. Si trobeu tot ple a Núria podeu mirar a Ribes de Freser. El poble d’on surt el tren cremallera te uns entorns meravellosos. Mireu-vos la web de la Vall de Ribes. A més del santuari i de Ribes podeu fer un volt pels pobles veïns: Bruguera, Pardines, Ventolà… poblets tots molt bonics. Queralbs, en la ruta del cremallera, mereix una visita a banda. Si us cal dinar o sopar a Ribes, i també per dormir senzillet, us recomanem  Can Prats, una fonda de les de tota la vida. Per Sant Gil, a Núria!.

San Gil es el segundo patrón de la magnífica y paradisíaca Vall de Núria, un lugar maravilloso donde todas las familias tenemos que subir una vez al año, con nieve y hielo, para ir en trineo, o con su césped verde para pasear y remar en el lago. En un rincón, a la izquierda del santuario imponente de la Virgen, se alza la discreta y encantadora capilla de San Gil, donde las chicas casaderas buscan marido, y las casadas, descendencia, metiendo la cabeza dentro de la olla. En este ambiente pastoril y agradable, las familias tenemos una cita este fin de Agosto, por la fiesta del santo. El 31 por la noche, vísperas de la solemnidad de San Gil, con una espectacular procesión de antorchas. Escenográfico espectáculo. Después fuego de campo y ron quemado con velada musical. El martes hay desayuno popular, un pasacalles y sardanas. A mediodía misa solemne presidida por el Arzobispo de Urgell y, a continuación, está programada la procesión de los pastores. Por la tarde, después de comer, exhibición de perros ovejeros. Ya veis que será una jornada muy entretenida. El Santuario de Núria os espera. Suban con el mítico tren. Es un destino inexcusable del turismo familiar en Cataluña. Los niños lo tienen todo: la subida con el tren cremallera, los paisajes, la hierba, las vacas, los caballos salvajes, ríos de montaña, un lago donde se puede navegar con barquitas, teleférico gratuito y campo, mucho campo para correr. Los padres y madres la tranquilidad de un espacio acotado, sin coches, en plena naturaleza y con muchos recursos. Pueden dormir en Núria. En el hotel, muy cómodo, pero un poco caro, o en unas celdas familiares que se alquilan llamando al mismo hotel: insistid. Son muy acogedoras, y totalmente renovadas. Para comer, si no se cocina en la celda, se tiene el bar, el hotel, o un self-service sensacional donde los niños podrán comer lo que querrán. Vayan a la Vall de Núria. Si sólo pueden un día, pues un día. Si pueden más, pasen allí un fin de semana, un puente o una semana. Desde el santuario podéis hacer muchas excursiones, fáciles o más complicadas, o subir a ver los caballos, o incluso coronar montañas de 3000 mts. Si lo encuentran lleno, el hotel de Núria, vean de buscar alojamiento en Ribes de Freser. El pueblo de donde sale el tren cremallera tiene unos entornos maravillosos. Consulten la web: Vallderibes.cat. Además del santuario y de Ribes, se puede dar una vuelta por los pueblos vecinos: Bruguera, Pardines, Ventolà … pueblos todos muy bonitos. Queralbs, en la ruta del cremallera, merece una visita aparte. Si necesitan comer o cenar en Ribes, y también para dormir sencillito, os recomendamos Can Prats, una fonda de las de toda la vida.

Festa major de Sant Fèlix a Vilafranca


 

A Vilafranca, la capital de l’Alt Penedés, qualsevol moment és bo per anar-hi. De vegades hi anireu perquè són fires del vi. Dels vins i caves excel·lents que produeixen aquestes terres. Altres vegades serà per participar en les seves boniques festes, com ara les trobades castelleres o la festa major. Precisament de Sant Fèlix, de la festa major de Vilafranca voliem parlar-vos ara. Serà del 29 d’agost al 2 de setembre de 2019, però els dies forts seran el 29 i el 30 d’agost, que és Sant Fèlix, precisament. És l’inici de festa. A les 12 del migdia hi ha l’encesa de més de 1.300 trons, candeles i traques que donen el tret de sortida a cinc dies de festa. Tot seguit hi  ha una cercavila, balls, Falcons, colles castelleres i banda de música. També la primera de les diades castelleres que marquen aquesta festa. A les set del matí, comença Sant Fèlix. A la basílica de Santa Maria s’exposen les relíquies del sant i, a la plaça de la Vila, els grallers fan el tradicional Toc de matinades. Tot el dia hi ha actes, i castells. Els més importants de Catalunya, ara mateix. No us ho perdeu. Vilafranca celebra la seva festa grossa, la Festa Major! Una de les més singulars i participatives de tota Catalunya. Processons, cercaviles, actuacions castelleres, concerts, folklore… Festa i més festa! Veureu les quatre millors colles del panorama casteller, entre elles els Castellers de Vilafranca, comencen a carregar elscastells més espectaculars de l’any. És la Diada de Sant Fèlix de Vilafranca del Penedès, el punt àlgid d’una festa major que barreja actes tradicionals i populars en la mesura justa des de fa segles. Gegants, capgrossos, diables i tot tipus de balls populars completen el programa de la que es fa dir la festa més típica de Catalunya. A mitjanit, un castell de focs marcarà el punt i final. Tota la informació, amb horaris, ben detallada a la web de turisme de Vilafranca. Arribareu a Vilafranca en mitja hora llarga per l’autopista AP2, la que va a Tarragona i Lleida. Podeu dinar als maravellosos restaurants de la vila. Ens agraden llocs fabulosos, com ara Cal Ton, exquisit local i menjar, o bé El Cigró D’Or, també inoblidable. Una pizzeria de somni: Tresviso. I si un dia us voleu donar un luxe als sentits, dormiu i sopeu a l’Hotel Mas Tinell, el del cava del mateix nom. Caríssim amb bones raons per ser-ho.  Bones festes a Vilafranca!.

A la capital del Alt Penedés, Vilafranca, cualquier momento es bueno para ir. A veces son las ferias de los vinos. De los vinos y cavas excelentes que producen estas tierras. Otros para participar en sus bonitas fiestas, como las castelleras o como la fiesta mayor, que será este próximo fin de semana, por San Félix. No os la perdais, porque Vilafranca merece visitas sin ningún otro motivo que ver las maravillas que la villa guarda, como el palacio real, ahora museo del vino, donde encontrará el espacio Vinseum. O bien la basílica gótica de Santa María, el casco antiguo o la ruta modernista. No dejeis de viajar con la família hasta Vilafranca este fin de semana. 

L’Aquelarre de Cervera


A finals d’agost teniu una cita a Cervera amb el seu popular Aquelarre, una festa multitudinària, potser massa fins i tot, perquè hi ha molta, molta gent. Es podria pensar que l’Aquelarre de Cervera no és una esta adequada per infants i famílies amb infants, i potser teniu raó. Però això no és exactament cert. Perquè si bé els actes nocturns, més esbojarrats i perillosos, són territori poc adient, l’ambient de la vila durant aquests dies, i altres actes diürns, resulten molt recomanables, especialment per pares i mares amb nois i noies ja més grans. A més, darrerament, s’han programat un seguit de manifestacions expressament pensades per la canalla, anomenades l’Aquelarret. El famosíssim Aquelarre de Cervera te lloc, sempre, el darrer cap de setmana d’agost, tancant l’estiu. És una festa consolidada, esperada, amb una gran experiència acumulada i una assistència de públic increïble. Cal tenir-ho en compte. De fet, hi és tothom, els carrers van plens de gom a gom, i certs aconteixements són, planerament, impossibles de ser visionats per gent “normal”. Ara bé, val la pena anar-hi i viure el que bonament es pugui d’una festa veritablement bonica i diferent. La gresca consisteix, bàsicament en magnífics correfocs, i molts espectacles i música, sempre relacionats amb temes de bruixeria, màgia i esoterisme. Paral·lelament hi trobareu fires temàtiques com ara la Fira del Gran Boc, cercaviles pensades pels més petits i un aquelarret, com ja hem dit, particularment dissenyat per als infants. A més, anar fins a Cervera compensa. La trobareu al bell mig de les terres interiors de Catalunya, prop de Lleida. És la capital de La Segarra, una comarca amb uns atractius molt importants. Per arribar-hi cal que aneu per la A-2, camí de Lleida. Podeu aprofitar l’estada a la vila per visitar la seva universitat barroca, amb una interessant portalada. També és molt bonic el campanar de la colegiata gòtica i la façana de l’ajuntament, gòtic també. De fet és una de les joies del gòtic civil català, amb una balconada molt potent. També teniu la casa museu de la família Duran. Però aquests dies el que més us agradarà, i el que més agradarà als vostres nens i nenes, sera el llarg, fosc, tètric i tenebròs carreró de les bruixes. No us el perdeu. Es tracta d’un carrer cobert, metres i metres d’autèntic carrer medieval. Un carrer que amaga secrets inconfessables. Molt diferent del carrer Major, paral·lel a aquest, tot porticat, ple de cases senyorials i convents. Just per aquestes dates, coincidint amb l’Aquelarre, és quan estarà més fantasmagòric i embruixat. Per dinar a Cervera hi ha molt on escollir. Mireu-vos el Fiol o el Casal. No hi ha molts llocs per dormir a dins mateix de Cervera, però si hostals i algunes cases rurals als voltants i la Segarra. Mireu-vos l’apartat “serveis” dins la web de l’Aquelarre. Ens agrada, prop de Cervera,  l’Hostal La Savina. Bon aquelarre pels grans, i bon aquelarret per a la canalla!.

Se podría pensar que el Aquelarre de Cervera no es una fiesta adecuada para niños y familias. Esto no es exactamente cierto. Porque si bien los actos nocturnos, más alocados y peligrosos, son territorio poco adecuado, el ambiente de la villa durante estos días, y otros actos diurnos, resultan muy recomendables, especialmente para padres y madres con chicos y chicas ya mayores. Además, últimamente, se han programado una serie de manifestaciones expresamente pensadas para los niños, llamadas el Aquelarret. El famosísimo Aquelarre de Cervera tiene lugar el último fin de semana de agosto. Es una fiesta consolidada, esperada, con una gran experiencia acumulada y una asistencia de público increíble. Hay que tenerlo en cuenta. De hecho, está allí todo el mundo, las calles van llenas hasta los topes, y ciertos acontecimientos son, llanamente, imposibles de ser visionados por gente “normal”. Ahora bien, vale la pena ir y vivir, lo que buenamente se pueda, de una fiesta verdaderamente bonita y diferente. Esta consiste, básicamente, en unos magníficos correfocs, y muchos espectáculos y música, siempre relacionados con temas de brujería, magia y esoterismo. Paralelamente encontraréis ferias temáticas como la Feria del Gran Boc, pasacalles pensados para los más pequeños y un Aquelarret, como ya hemos dicho, particularmente diseñado para los niños. Además, ir hasta Cervera compensa. La encontrará en medio de las tierras interiores de Cataluña, cerca de Lleida. Es la capital de La Segarra, una comarca con unos atractivos muy importantes. Para llegar es necesario ir por la A-2, camino de Lleida. Pueden aprovechar su estancia en la villa para visitar a su universidad barroca, con una interesante portalada. También es muy bonito el campanario de la colegiata gótica y la fachada del ayuntamiento, gótico también. De hecho es una de las joyas del gótico civil catalán, con un balcón muy potente. También tienen allí la casa museo de la familia Duran. Pero estos días lo que más les gustará, y lo que más gustará a sus niños y niñas, será el largo, oscuro, tétrico y tenebroso callejón de las brujas. No os lo perdáis. Se trata de un camino cubierto, metros y metros de auténtica calle medieval. Una calle que esconde secretos inconfesables. Muy diferente de la calle Mayor, paralela a ésta, toda porticada, llena de palacios y conventos. Justo por estas fechas, coincidiendo con el Aquelarre, es cuando el callejón de las brujas estará más fantasmagórico y embrujado. Para comer en Cervera hay mucho donde elegir. Pensad en el restaurante Fiol o el Casal. No hay muchos lugares para dormir en Cervera, pero si hostales, y algunas casas rurales en las afueras y la Segarra. Vean el apartado “servicios” en la web del Aquelarre. Nos gusta, cerca de Cervera, el Hostal La Savina.

Castres, revisitat


Si us agrada Girona, i en concret de les seves meravelloses cases de colors penjades damunt l’Onyar, us agradarà la vila Occitana de Castres. És aquesta una amagada i desconeguda ciutat del sud d’Occitània, a França, situada en una terra de muntanyes agrestes, turons suaus, rius, bosc i vinya. Una terra variada, de pobles petits, rural i encantadora. Castres n’és la capital, i s’assembla a Girona, si, però només en les cases dels tintorers, que tintaven la llana dins el riu Agout. Cases de colors per ressaltar el seu ofici. Però la semblança s’acaba aquí. Castres és més petita, no te casc medieval, ni barri jueu, ni l’encant de Girona. Però, a la seva manera, més humil i senzilla, també ofereix el què te. Un casc antic amb places i cases del XVII i XVIII, una catedral amb un carrilló, un museu dedicat a l’art espanyol, amb unes quantes pintures i gravats de Goya, i una barca que, a l’estiu, volta pel riu Agout, sota les cases de colors. I, a més, Castres ofereix també el seu entorn. Una regió plena de bonics pobles medievals, com ara Lautrec o Puylaurens, sovint classificats entre els més bonics de França. Espais naturals com la Montanya Negra, i els seus boscos d’avets i llacs, o com la zona de les gorges de l’Agout amb paratges com els que volten Vabre, Brassac o La Salvetat, amb roques que giren sobre altres roques, cascades i fenòmens naturals dignes de veure’s. També teniu properes destinacions més serenes, com Lavaur, Revel o Gaillac, amb les vinyes calmes sobre el terra vermell, o ciutats més potents, amb monuments que les famílies no podeu deixar escapar, com ara la mítica Albi, amb la seva catedral de Santa Cecília, o la màgica Carcassonne, amb la vila closa medieval més gran d’Europa, amb un mercat de Nadal notable, o la impressionant Toulouse, amb la cité de l’espai, Sant Serni o els seus grans museus, on també fan un bonic mercat de Nadal. A Castres hi ha bons restaurants i hotels per passar un cap de setmana, de divendres a diumenge. Per menjar teniu, per exemple, una pizzeria, Le Napolitain, molt bona, al 18 de la Rue Cayrol. O bé Aux Coleurs Gourmandes, que proposa unes fórmules al migdia sense competències. Molt modern Le Patio, d’inspiració espanyola, amb tapes i fórmules. Un altre italià que està bé: La Venise, al 3 de la Place Roger Salengro. Le Victoria, en una cava, fresc i al·legre, o l’Europa, que pertany a un hotel amb caràcter, singular, però més clàssic. Un tex-mex acollidor, bones carns a la brasa i plats mexicans. Molt amables: el Yankee Grill. Per dormir un hotel modern, cosa rara al país veí, el Grand Hotel, a tocar del riu, en ple centre. Bones habitacions, desdejuni justet, no és buffet!. Als afores, en una àrea comercial camí de Mazamet hi ha un hotel nou, l’Ibis Styles, molt interessant, habitacions familiars, triples i quàdruples, bé de preu, netes i modernes, personal amable. Te un restaurant innovador i trencador, plats molt atípics, però molt bé de preu també, amb fórmules diferents de preu i contingut. Al centre un hotel inclassificable, una mena de museu d’art modern, molt rar i especial, però càlid i acollidor: jutjeu vosaltres mateixos: La Renaissance. Més clàssic L’Occitan, amb restaurant. I si no, a Toulouse hi ha tres Novotel, i uns quants Ibis de tots els colors i d’altres cadenes, molt interessants per a famílies, a tocar de la Cité de l’Espai.

Una vez una chica occitana, sorprendida por la belleza insólita e inesperada de Girona, y en concreto de sus maravillosas casas de colores colgadas sobre el Onyar, nos dijo: “parece Castres”. Desde ese día hemos estado intentando llegar hasta esta escondida y desconocida ciudad del sur de Francia con nuestros hijos. Finalmente un puente de diciembre conseguimos hacer el descubrimiento de esta tierra de montañas agrestes, colinas suaves, ríos, bosque y viña. Una tierra variada, de pueblos pequeños, rural y encantadora. Castres es la capital. Y se parece a Girona, sí, pero sólo en las casas de los teñidores que coloreaban la lana en el rio Agout. Casas de colores para resaltar su oficio. Pero la semejanza termina aquí. Castres es más pequeña, no tiene casco medieval, ni barrio judío, ni el encanto de Girona. Pero, a su manera, más humilde y sencilla, también ofrece lo que tiene. Un casco antiguo con plazas y casas del XVII y XVIII, una catedral con un carillón, un museo dedicado al arte español, con unas cuantas pinturas y grabados de Goya, y una barca que, en verano, da una vuelta por el río Agout , bajo las casas de colores. Y, además, su entorno. Una región llena de bonitos pueblos medievales, como Lautrec o Puylaurens, a menudo clasificados entre los más bellos de Francia. Espacios naturales como la Montaña Negra, y sus bosques de abetos y lagos, o como la zona de las gargantas del Agout con parajes como los que rodean Vabre, Brassac o La Salvetat, con rocas que giran sobre otras rocas, cascadas y fenómenos naturales dignos de verse. También tiene cercanas localidades serenas, como Lavaur, Revel o Gaillac, con los viñedos calmos sobre el suelo rojo, o ciudades potentes, con monumentos que las familias no pueden dejar escapar, como la mítica Albi, con su catedral, la mágica Carcassonne, con la villa medieval más grande de Europa, o la impresionante Toulouse, con la cité del espacio, Sant Serni o sus grandes museos. En Castres hay buenos restaurantes y hoteles par pasar el fin de semana. Tenéis, por ejemplo, Le Victoria, fresco y ale alegre, o el Europa, más clásico. Un hotel moderno, cosa rara en el país vecino, el Grand Hotel, junto al río. Y si no, el atípico Renaissance, o en las afueras el moderno Eco Sweet. Y si no teneis hotel allí desplazaros hasta Toulouse donde hay tres Novotel, y unos cuantos Ibis y de otras cadenas, muy interesantes para familias, junto a la Cité del Espacio.

Aix les Bains, revisitat


Un destí meravellós per passar uns dies, unes petites vacances als Alps és Aix les Bains. Està situat a les vores d’un bonic llac: le lac du Bourget. Un llac amable, gran, navegable, amb platges per banyar-s’hi. Aix les Bains és una ciutat balneària, d’aquelles on el temps s’ha deturat al segle XIX. Una ciutat amb tots els serveis imaginables, un xic decadent. Aix les Bains està al bell mig de la Saboia. Una regió meravellosa, amb ciutats tan boniques com Chambery, la seva capital, o Annecy, una ciutat medieval amb un altre llac fantàstic. També els espais naturals dels voltants d’Aix són un luxe. El parc natural des Bauges us ofereix muntanyes i muntanyes al vostre abast, amb rutes per tots els nivells, edats i mitjans, a peu, en bici o en cotxe. Les vistes són esplèndides, sobretot damunt els llacs d’Annecy i Le Bourget. No podeu deixar passar el panoraama del Mont Revard, un mirador excepcional damunt els Alps. Els pobles una cucada, amb graanges que fan uns embotits i uns formatges de luxe. Els boscos excepcionals. Rius i rierols, prats, vaques, ovelles… l’alta muntanya. Si us tira més el turisme cultural, Annecy o l’abadia d’Hautecombe, (a la foto de sota), són bons destins. L’abadia conserva en el seu interior les sepultures dels Ducs i Reis de la casa de Saboia. Tota ella està molt reformada, i avui resulta una mica lletja, però l’entorn i l’anada en vaixell des de Aix les Bains, resulten molt interessants, sobretot pels infants. Nosaltres varem estar a l’hotel Ibis Styles dins el parc de Marlioz. Allunyat però interessant. Evidentment hi ha molts altres hotels a Aix, i campings. Només cal trobar el vostre. Per dinar i sopar us recomanem els carrers peatonals darrera l’ajuntament. Allà hi ha molts restaurants bons. Per citar us direm l’Arbre a palabres, on nosaltres hem sopat moltes vegades, molt bé.

hautecombe

Un destino ideal para unas minivacaciones en Europa es Aix les Bains. Se encuentra en las orillas de un gran lago: el lac de le Bourget. Un lago amable, grande, navegable. Aix les Bains es una bella ciudad balnearia, de aquellas donde el tiempo se detuvo en el siglo XIX. Una ciudad con todos los servicios imaginables, aunque un poco decadente. Aix les Bains está en el centro de la Saboya. Una región maravillosa, con ciudades tan bonitas como Chambery, su capital, o Annecy, una ciudad medieval con otro lago fantástico. También los espacios naturales de los alrededores de Aix son un lujo. El parque natural de Les Bauges ofrece montañas y mas montañas a su alcance, con rutas para todos los niveles, edades y medios, a pie, en bici o en coche. Las vistas son espléndidas, sobre todo sobre los lagos de Annecy y Le Bourget. Los pueblos una cucada. Los bosques excepcionales. Ríos y arroyos, prados, vacas, ovejas … la alta montaña. Si les tira más el turismo cultural, Annecy o la abadía de Hautecombe, (en la foto), son buenos destinos. La abadía conserva en su interior las sepulturas de los Duques y Reyes de la casa de Saboya. Toda ella está muy reformada, y hoy resulta algo kitch. Pero el entorno y la ida en barco desde Aix les Bains, resultan muy interesantes, sobre todo por los niños. Hay muchos otros hoteles en Aix, y campings. Sólo hay que encontrar el suyo. Para comer y cenar os recomendamos “L’Arbre a palabres”.

La Festa Major de Sants


Si sou addictes a les festes de Gràcia i us agraden els carrers guarnits. Si teniu mono d’aquelles nits de gresca, d’aquelles tardes mediterrànies, amb balls i espectacles a les places, de les activitats per a infants que podreu gaudir a cada cantonada. Si esteu molt abatuts perquè s’han acabat les festes de Gràcia, no us desespereu, no us cal esperar compungits fins l’any vinent. Ara tot just comencen les festes del barri de Sants!, del 24 a l’1 de setembre de 2019. Sants és un barri potser més obrer i proletari, més popular i divertit. A Sants engalanen els carrers igual, o millor, que a Gràcia, i organitzen tota mena d’actes per a les famílies: cercaviles, xocolatada, gegants, música, balls, correfocs, castellers, focs d’artifici i concerts. Animeu-vos a passejar pels carrers i places, que en un prodigi d’imaginació sense límits han decorat els seus veïns, i gaudir del que allà trobeu, sigui el que sigui: actuacions, pallassos, cantautor, màgia… Mireu-vos la web de l’ajuntament de Barcelona. Escolliu i trieu, però no deixeu de treure el nas a les festes de Sants.

Si os gustó Gracia, y sus calles adornadas, si tienen mono de las noches mediterráneas, de las plazas, de las actividades para niños de las que disfrutaron allí, no desesperen, porque no hay que esperar hasta el próximo año. En Sants, barrio más obrero y proletario, popular y divertido, engalanan las calles igual, o mejor, que en Gràcia, y esta tercera semana de agosto, organizan todo tipo de actos para las familias. Lo mejor, ya os lo decimos ahora, y como en el caso de Gracia, es ir pasando por las calles y plazas, que en un prodigio de imaginación sin límites han decorado sus vecinos, y disfrutar de lo que allí se encuentre, sea lo que sea: actuaciones, payasos, cantautor, magia … Consulten la web del ayuntamiento de Barcelona y elijan, pero no dejen de ir a las fiestas de Sants.