Mercat de nadal a Castres


Si us agrada la bellessa insòlita i inesperada de Girona, i en concret de les seves maravelloses cases de colors penjades damunt l’Onyar, us agradarà la vila Occitana de Castres. Sobretot durant els dies de Nadal, quan fan el seu famós mercat de Noel. És aquesta una amagada i desconeguda ciutat del sud d’Occitània, a França, situada en una terra de muntanyes agrestes, turons suaus, rius, bosc i vinya. Una terra variada, de pobles petits, rural i encantadora. Castres n’és la capital, i s’assembla a Girona, si, però només en les cases dels tintorers, que tintaven la llana dins el riu Agout. Cases de colors per ressaltar el seu ofici. Però la semblança s’acaba aquí. Castres és més petita, no te casc medieval, ni barri jueu, ni l’encant de Girona. Però, a la seva manera, més humil i senzilla, també ofereix el què te. Un casc antic amb places i cases del XVII i XVIII, una catedral amb un carrilló, un museu dedicat a l’art espanyol, amb unes quantes pintures i gravats de Goya, i una barca que, a l’estiu, volta pel riu Agout, sota les cases de colors. Però si avui us recomanem una anada a Castres és per viure-hi un esdeveniment màgic. Es tracta del seu mercat de Nadal, petit, cuco, un mercat preciós, de conte, amb figures de peluix, amb arbres de Nadal, amb representacions d’escenes casolanes, amb casetes de fusta plenes de fantasia. També un petit mercat gourmet, amb vi calent, formatges, gastronomia. Un mercat encantador, a petita escala, però que farà les delícies dels vostres fills. Obert del 8 al 27 de desembre de 2017. Cada any dedicat a una temàtica. Te lloc a la Plaça de Jean-Jaurés, al centre de la vila, on hi haurà un bosc encantat amb 500 avets. També un racó gourmand, uns xalets d’artesans, el Père-Noël i cabanes del Gran Nord… Hi haurà animació pels infants, i tallers. A la plaça Pierre Fabre, una mica més lluny, un gran mercat gastronòmic, artesanal, un carrousel i més cabanes de Nadal. Tot gratuit!. Obert entre les 10 del matí i les 20 hores. Hi van anar 80.000 visitants l’any passat, però sense aglomeracions. I, a més, el seu entorn. Una regió plena de bonics pobles medievals, com ara Lautrec o Puylaurens, sovint classificats entre els més bonics de França. Espais naturals com la Montanya Negra, i els seus boscos d’avets i llacs, o com la zona de les gorges de l’Agout amb paratges com els que volten Vabre, Brassac o La Salvetat, amb roques que giren sobre altres roques, cascades i fenòmens naturals dignes de veure’s. També teniu properes destinacions més serenes, com Lavaur, Revel o Gaillac, amb les vinyes calmes sobre el terra vermell, o ciutats més potents, amb monuments que les famílies no podeu deixar escapar, com ara la mítica Albi, amb la seva catedral de Santa Cecília, o la màgica Carcassonne, amb la vila closa medieval més gran d’Europa, amb un mercat de Nadal notable, o la impressionant Toulouse, amb la cité de l’espai, Sant Serni o els seus grans museus, on també fan un bonic mercat de Nadal. A Castres hi ha bons restaurants i hotels per passar un cap de setmana, de divendres a diumenge. Per menjar teniu, per exemple, una pizzeria, Le Napolitain, molt bona, al 18 de la Rue Cayrol. O bé Aux Coleurs Gourmandes, que proposa unes fórmules al migdia sense competències. Molt modern Le Patio, d’inspiració espanyola, amb tapes i fórmules. Un altre italià que està bé: La Venise, al 3 de la Place Roger Salengro. Le Victoria, en una cava, fresc i al·legre, o l’Europa, que pertany a un hotel amb caràcter, singular, però més clàssic. Un tex-mex acollidor, bones carns a la brasa i plats mexicans. Molt amables: el Yankee Grill. Per dormir un hotel modern, cosa rara al país veí, el Grand Hotel, a tocar del riu, en ple centre. Bones habitacions, desdejuni justet, no és buffet!. Als afores, en una àrea comercial camí de Mazamet hi ha un hotel nou, l’Eco Sweet, molt interessant, habitacions familiars, triples i quàdruples, bé de preu, netes i modernes, personal amable. Te un restaurant innovador i trencador, plats molt atípics, però molt bé de preu també, amb fórmules diferents de preu i contingut. Al centre un hotel inclassificable, una mena de museu d’art modern, molt rar i especial, però càlid i acollidor: jutjeu vosaltres mateixos: La Renaissance. Més clàssic L’Occitan, amb restaurant. I si no, a Toulouse hi ha tres Novotel, i uns quants Ibis de tots els colors i d’altres cadenes, molt interessants per a famílies, a tocar de la Cité de l’Espai. Bon mercat de Nadal a Castres!.

Una vez una chica occitana, sorprendida por la belleza insólita e inesperada de Girona, y en concreto de sus maravillosas casas de colores colgadas sobre el Onyar, nos dijo: “parece Castres”. Desde ese día hemos estado intentando llegar hasta esta escondida y desconocida ciudad del sur de Francia con nuestros hijos. Finalmente un puente de diciembre conseguimos hacer el descubrimiento de esta tierra de montañas agrestes, colinas suaves, ríos, bosque y viña. Una tierra variada, de pueblos pequeños, rural y encantadora. Castres es la capital. Y se parece a Girona, sí, pero sólo en las casas de los teñidores que coloreaban la lana en el rio Agout. Casas de colores para resaltar su oficio. Pero la semejanza termina aquí. Castres es más pequeña, no tiene casco medieval, ni barrio judío, ni el encanto de Girona. Pero, a su manera, más humilde y sencilla, también ofrece lo que tiene. Un casco antiguo con plazas y casas del XVII y XVIII, una catedral con un carillón, un museo dedicado al arte español, con unas cuantas pinturas y grabados de Goya, y una barca que, en verano, da una vuelta por el río Agout , bajo las casas de colores. Y, además, su entorno. Una región llena de bonitos pueblos medievales, como Lautrec o Puylaurens, a menudo clasificados entre los más bellos de Francia. Espacios naturales como la Montaña Negra, y sus bosques de abetos y lagos, o como la zona de las gargantas del Agout con parajes como los que rodean Vabre, Brassac o La Salvetat, con rocas que giran sobre otras rocas, cascadas y fenómenos naturales dignos de verse. También tiene cercanas localidades serenas, como Lavaur, Revel o Gaillac, con los viñedos calmos sobre el suelo rojo, o ciudades potentes, con monumentos que las familias no pueden dejar escapar, como la mítica Albi, con su catedral, la mágica Carcassonne, con la villa medieval más grande de Europa, o la impresionante Toulouse, con la cité del espacio, Sant Serni o sus grandes museos. Y si hoy os recomendamos una ida a Castres es para ver su inolvidable mercado de Navidad, pequeño, coqueto, però precioso, mágico, encantador, con grandes decoraciones, abetos, casetas de vino caliente, de regalos, de artesania o gourmandes. Por sus coches de pedales para los niños, por su música y animación, por su ambiente. Id a Castres uno de estos fines de semana, del 8 al 27 de diciembre. ¡Os encantará!. En Castres hay buenos restaurantes y hoteles par pasar el fin de semana. Tenéis, por ejemplo, Le Victoria, fresco y ale alegre, o el Europa, más clásico. Un hotel moderno, cosa rara en el país vecino, el Grand Hotel, junto al río. Y si no, el atípico Renaissance, o en las afueras el moderno Eco Sweet. Y si no teneis hotel allí desplazaros hasta Toulouse donde hay tres Novotel, y unos cuantos Ibis y de otras cadenas, muy interesantes para familias, junto a la Cité del Espacio. Buen mercado de Navidad en Castres.

El Lauragais


castres2

Si us agrada la bellessa senzilla de llocs normals, els mercats de la Mediterrània, les viles endreçades i ordenades, el paisatge suau i ondulat de la Toscana o l’Empordà, els rierols i els espais de bosc, els camps oberts, els pobles apinyats… llavors us agradarà el Lauragais, una comarca repleta de totes aquestes coses, a mig camí entre dos grans destins familiars ineludibles: Carcasona i Tolosa de Llenguadoc, al sur de França. La capital de tota aquesta regió seria la Vila de Castres, una ciutat divertida que s’assembla a Girona per les cases dels tintorers vora el riu. No és Girona, ni te la seva importància turística, però ofereix el què te, un casc antic amb places i cases del XVII i XVIII, una catedral classicista una mica atrotinada, amb un carrilló, un museu dedicat a l’art espanyol, amb unes quantes pintures i gravats de Goya, un jardí a la francesa i una barca que, a l’estiu, volta pel riu Agout, sota les cases de colors. El seu entorn, ja ho hem dit, el Lauragais. Una regió plena de bonics pobles medievals, com ara Lautrec, entre els més bonics de França, o Puylaurens. Amb espais naturals com la Montanya Negra, com el llac de Sant Ferreol, els seus boscos d’avets i llacs, o com la zona de les gorges de l’Agout amb paratges com els que volten Vabre, Brassac o La Salvetat, amb roques que giren sobre altres roques, cascades i fenòmens naturals dignes de veure’s. També teniu properes destinacions més serenes, com Lavaur, Revel o Gaillac, amb les vinyes calmes sobre el terra vermell. A Revel cada dissabte hi fan un bonic mercat d’alls roses, pate d’oca i formatges. Sant Fèlix Lauragais està impassible damunt el seu turó veient passar la boira als seus peus. O l’imponent abadia neoclàssica de Soreze, ara reconvertida en un hotel molt xulo, on es agradable de passejar i de romandre-hi. Més lluny hi ha ciutats més potents, amb monuments que les famílies no podeu deixar escapar, com ara la mítica Albi, amb la seva catedral de Santa Cecília, o la màgica Carcassonne, amb la vila closa medieval més gran d’Europa, o la impressionant Toulouse, amb la cité de l’espai, Sant Serni o els seus grans museus. Però avui us recomanem una anada a Revel, a Sant Fèlix, a Castres per viure-hi el repòs. I encara millor si hi aneu amb motiu del seu mercat de Nadal, petitó, cuco, un mercat preciós, de conte, amb figures de pelutx, amb arbres de Nadal, amb representacions d’escenes cassolanes, amb casetes de fusta plenes de fantasia. També un petit mercat gourmet, amb vi calent, formatges, gastronomia. A Castres hi ha bons restaurants i hotels per passar un cap de setmana, de divendres a diumenge. Per menjar teniu, per exemple, una pizzeria i trattoria italiana anomenada La Venice. Ens va encantar. La recomanem!. També hi ha una altra pizzeria, Le Napolitain, molt bona, al 18 de la Rue Cayrol. O bé Aux Coleurs Gourmandes, que proposa unes fórmules al migdia sense competències. Molt modern Le Patio, d’inspiració espanyola, amb tapes i fórmules. Un altre italià que està bé: La Venise, al 3 de la Place Roger Salengro. Le Victoria, en una cava, fresc i al·legre, o l’Europa, que pertany a un hotel amb caràcter, singular, però més clàssic. Un tex-mex acollidor, bones carns a la brasa i plats mexicans. Molt amables: el Yankee Grill. Per dormir un hotel modern, cosa rara al país veí, el Grand Hotel, a tocar del riu, en ple centre. Bones habitacions, desdejuni justet, no és buffet!. Als afores, en una àrea comercial camí de Mazamet hi ha un hotel nou, l’Eco Sweet, molt interessant, habitacions familiars, triples i quàdruples, bé de preu, netes i modernes, personal amable. Te un restaurant innovador i trencador, plats molt atípics, però molt bé de preu també, amb fórmules diferents de preu i contingut. Al centre un hotel inclassificable, una mena de museu d’art modern, molt rar i especial, però càlid i acollidor: jutjeu vosaltres mateixos: La Renaissance. Més clàssic L’Occitan, amb restaurant. I si no, a Toulouse hi ha tres Novotel, i uns quants Ibis de tots els colors i d’altres cadenes, molt interessants per a famílies, a tocar de la Cité de l’Espai. Bona estada al Lauragais!.

Lauragais és una comarca natural del sur de Francia. Una tierra variada, de pueblos pequeños, rural y encantadora. Castres es la capital. Y se parece a Girona por las casas de los teñidores que coloreaban la lana en el rio Agout. Casas de colores para resaltar su oficio. Tiene también un casco antiguo con plazas y casas del XVII y XVIII, una catedral con un carillón, un museo dedicado al arte español, con unas cuantas pinturas y grabados de Goya, y una barca que, en verano, da una vuelta por el río Agout , bajo las casas de colores. Y, además, su entorno, el Lauragais. Una región llena de bonitos pueblos medievales, como Sant fèlix Lauragais, Revel, Soreze, Lautrec o Puylaurens, a menudo clasificados entre los más bellos de Francia. Espacios naturales como la Montaña Negra, el lago de Sant Ferreol y sus bosques de abetos y lagos, o como la zona de las gargantas del Agout con parajes como los que rodean Vabre, Brassac o La Salvetat, con rocas que giran sobre otras rocas, cascadas y fenómenos naturales dignos de verse. También tiene cercanas localidades serenas, como Lavaur, Revel o Gaillac, con los viñedos calmos sobre el suelo rojo, o ciudades potentes, con monumentos que las familias no pueden dejar escapar, como la mítica Albi, con su catedral, la mágica Carcassonne, con la villa medieval más grande de Europa, o la impresionante Toulouse, con la cité del espacio, Sant Serni o sus grandes museos. Y si hoy os recomendamos una ida a dar una vuelta por el Lauragais es porque se parece a la Toscana, o al Ampurdán pero en sencillo. Y además en Castres hay un bonito mercado de Navidad, pequeño, coqueto, però precioso, mágico, encantador, con grandes decoraciones, abetos, casetas de vino caliente, de regalos, de artesania o gourmandes. En Castres hay buenos restaurantes y hoteles par pasar el fin de semana. Tenéis, por ejemplo, Le Venise, una trattoria y pizzeria muy recomendable. Un hotel moderno, cosa rara en el país vecino, el Grand Hotel, junto al río. Y si no, el atípico Renaissance, o en las afueras el moderno Eco Sweet. Y si no teneis hotel allí desplazaros hasta Toulouse donde hay tres Novotel, y unos cuantos Ibis y de otras cadenas, muy interesantes para familias, junto a la Cité del Espacio. Buen mercado de Navidad en Castres.

El Mercat de nadal de Castres


marche_de_noel_2016_castres

Si us agrada la bellessa insòlita i inesperada de Girona, i en concret de les seves maravelloses cases de colors penjades damunt l’Onyar, us agradarà la vila Occitana de Castres. Sobretot durant els dies de Nadal, quan fan el seu famós mercat de Noel. És aquesta una amagada i desconeguda ciutat del sud d’Occitània, a França, situada en una terra de muntanyes agrestes, turons suaus, rius, bosc i vinya. Una terra variada, de pobles petits, rural i encantadora. Castres n’és la capital, i s’assembla a Girona, si, però només en les cases dels tintorers, que colorojaven la llana dins el riu Agout. Cases de colors per resaltar el seu ofici. Però la semblança s’acaba aquí. Castres és més petita, no te casc medieval, ni barri jueu, ni l’encant de Girona. Però, a la seva manera, més humil i senzilla, també ofereix el què te. Un casc antic amb places i cases del XVII i XVIII, una catedral amb un carrilló, un museu dedicat a l’art espanyol, amb unes quantes pintures i gravats de Goya, i una barca que, a l’estiu, volta pel riu Agout, sota les cases de colors. I, a més, el seu entorn. Una regió plena de bonics pobles medievals, com ara Lautrec o Puylaurens, sovint classificats entre els més bonics de França. Espais naturals com la Montanya Negra, i els seus boscos d’avets i llacs, o com la zona de les gorges de l’Agout amb paratges com els que volten Vabre, Brassac o La Salvetat, amb roques que giren sobre altres roques, cascades i fenòmens naturals dignes de veure’s. També teniu properes destinacions més serenes, com Lavaur, Revel o Gaillac, amb les vinyes calmes sobre el terra vermell, o ciutats més potents, amb monuments que les famílies no podeu deixar escapar, com ara la mítica Albi, amb la seva catedral de Santa Cecília, o la màgica Carcassonne, amb la vila closa medieval més gran d’Europa, o la impressionant Toulouse, amb la cité de l’espai, Sant Serni o els seus grans museus. Però avui us recomanem una anada a Castres per viure-hi un esdeveniment màgic, que va guanyant adeptes i que, poc a poc, convoca gentades d’arreu de França i també de Catalunya. Es tracta del seu mercat de Nadal, petitó, cuco, un mercat preciós, de conte, amb figures de pelutx, amb arbres de Nadal, amb representacions d’escenes cassolanes, amb casetes de fusta plenes de fantasia. També un petit mercat gourmet, amb vi calent, formatges, gastronomia. Un mercat encantador, a petita escala, però que farà les delícies dels vostres fills. Obert del 9 al 27 de desembre de 2016. Cada any dedicat a una temàtica. Aquest any al Gran Nord, amb ossos blancs, aurores boreals, llops, caribus… Te lloc a la Plaça de Jean-Jaurés, al centre de la vila, on hi haurà un bosc encantat amb 500 avets. També un racó gourmand, uns xalets d’artesans, el Père-Noël i cabanes del Gran Nord… Hi haurà animació pels infants, i tallers. A la plaça Pierre Fabre, una mica més lluny, un gran mercat gastronòmic, artesanal, un carrousel i més cabanes de Nadal. Tot gratuit!. Obert entre les 10 del matí i les 20 hores. Hi van anar 80.000 visitants l’any passat, però nosaltres hi èrem i no hi havia aglomeracions. A Castres hi ha bons restaurants i hotels per passar un cap de setmana, de divendres a diumenge. Per menjar teniu, per exemple, una pizzeria, Le Napolitain, molt bona, al 18 de la Rue Cayrol. O bé Aux Coleurs Gourmandes, que proposa unes fórmules al migdia sense competències. Molt modern Le Patio, d’inspiració espanyola, amb tapes i fórmules. Un altre italià que està bé: La Venise, al 3 de la Place Roger Salengro. Le Victoria, en una cava, fresc i al·legre, o l’Europa, que pertany a un hotel amb caràcter, singular, però més clàssic. Un tex-mex acollidor, bones carns a la brasa i plats mexicans. Molt amables: el Yankee Grill. Per dormir un hotel modern, cosa rara al país veí, el Grand Hotel, a tocar del riu, en ple centre. Bones habitacions, desdejuni justet, no és buffet!. Als afores, en una àrea comercial camí de Mazamet hi ha un hotel nou, l’Eco Sweet, molt interessant, habitacions familiars, triples i quàdruples, bé de preu, netes i modernes, personal amable. Te un restaurant innovador i trencador, plats molt atípics, però molt bé de preu també, amb fórmules diferents de preu i contingut. Al centre un hotel inclassificable, una mena de museu d’art modern, molt rar i especial, però càlid i acollidor: jutjeu vosaltres mateixos: La Renaissance. Més clàssic L’Occitan, amb restaurant. I si no, a Toulouse hi ha tres Novotel, i uns quants Ibis de tots els colors i d’altres cadenes, molt interessants per a famílies, a tocar de la Cité de l’Espai. Bon mercat de Nadal a Castres!.

Una vez una chica occitana, sorprendida por la belleza insólita e inesperada de Girona, y en concreto de sus maravillosas casas de colores colgadas sobre el Onyar, nos dijo: “parece Castres”. Desde ese día hemos estado intentando llegar hasta esta escondida y desconocida ciudad del sur de Francia con nuestros hijos. Finalmente un puente de diciembre conseguimos hacer el descubrimiento de esta tierra de montañas agrestes, colinas suaves, ríos, bosque y viña. Una tierra variada, de pueblos pequeños, rural y encantadora. Castres es la capital. Y se parece a Girona, sí, pero sólo en las casas de los teñidores que coloreaban la lana en el rio Agout. Casas de colores para resaltar su oficio. Pero la semejanza termina aquí. Castres es más pequeña, no tiene casco medieval, ni barrio judío, ni el encanto de Girona. Pero, a su manera, más humilde y sencilla, también ofrece lo que tiene. Un casco antiguo con plazas y casas del XVII y XVIII, una catedral con un carillón, un museo dedicado al arte español, con unas cuantas pinturas y grabados de Goya, y una barca que, en verano, da una vuelta por el río Agout , bajo las casas de colores. Y, además, su entorno. Una región llena de bonitos pueblos medievales, como Lautrec o Puylaurens, a menudo clasificados entre los más bellos de Francia. Espacios naturales como la Montaña Negra, y sus bosques de abetos y lagos, o como la zona de las gargantas del Agout con parajes como los que rodean Vabre, Brassac o La Salvetat, con rocas que giran sobre otras rocas, cascadas y fenómenos naturales dignos de verse. También tiene cercanas localidades serenas, como Lavaur, Revel o Gaillac, con los viñedos calmos sobre el suelo rojo, o ciudades potentes, con monumentos que las familias no pueden dejar escapar, como la mítica Albi, con su catedral, la mágica Carcassonne, con la villa medieval más grande de Europa, o la impresionante Toulouse, con la cité del espacio, Sant Serni o sus grandes museos. Y si hoy os recomendamos una ida a Castres es para ver su inolvidable mercado de Navidad, pequeño, coqueto, però precioso, mágico, encantador, con grandes decoraciones, abetos, casetas de vino caliente, de regalos, de artesania o gourmandes. Por sus coches de pedales para los niños, por su música y animación, por su ambiente. Id a Castres uno de estos fines de semana, del 9 al 27 de diciembre. ¡Os encantará!. En Castres hay buenos restaurantes y hoteles par pasar el fin de semana. Tenéis, por ejemplo, Le Victoria, fresco y ale alegre, o el Europa, más clásico. Un hotel moderno, cosa rara en el país vecino, el Grand Hotel, junto al río. Y si no, el atípico Renaissance, o en las afueras el moderno Eco Sweet. Y si no teneis hotel allí desplazaros hasta Toulouse donde hay tres Novotel, y unos cuantos Ibis y de otras cadenas, muy interesantes para familias, junto a la Cité del Espacio. Buen mercado de Navidad en Castres.

Mercat de nadal a Castres


marche_noel_castres

Si us agrada la bellessa insòlita i inesperada de Girona, i en concret de les seves maravelloses cases de colors penjades damunt l’Onyar, us agradarà la vila Occitana de Castres. Sobretot durant els dies de Nadal, quan fan el seu famós mercat de Noel. És aquesta una amagada i desconeguda ciutat del sud d’Occitània, a França, situada en una terra de muntanyes agrestes, turons suaus, rius, bosc i vinya. Una terra variada, de pobles petits, rural i encantadora. Castres n’és la capital, i s’assembla a Girona, si, però només en les cases dels tintorers, que colorojaven la llana dins el riu Agout. Cases de colors per resaltar el seu ofici. Però la semblança s’acaba aquí. Castres és més petita, no te casc medieval, ni barri jueu, ni l’encant de Girona. Però, a la seva manera, més humil i senzilla, també ofereix el què te. Un casc antic amb places i cases del XVII i XVIII, una catedral amb un carrilló, un museu dedicat a l’art espanyol, amb unes quantes pintures i gravats de Goya, i una barca que, a l’estiu, volta pel riu Agout, sota les cases de colors. I, a més, el seu entorn. Una regió plena de bonics pobles medievals, com ara Lautrec o Puylaurens, sovint classificats entre els més bonics de França. Espais naturals com la Montanya Negra, i els seus boscos d’avets i llacs, o com la zona de les gorges de l’Agout amb paratges com els que volten Vabre, Brassac o La Salvetat, amb roques que giren sobre altres roques, cascades i fenòmens naturals dignes de veure’s. També teniu properes destinacions més serenes, com Lavaur, Revel o Gaillac, amb les vinyes calmes sobre el terra vermell, o ciutats més potents, amb monuments que les famílies no podeu deixar escapar, com ara la mítica Albi, amb la seva catedral de Santa Cecília, o la màgica Carcassonne, amb la vila closa medieval més gran d’Europa, o la impressionant Toulouse, amb la cité de l’espai, Sant Serni o els seus grans museus. Però avui us recomanem una anada a Castres per viure-hi un esdeveniment màgic, que va guanyant adeptes i que, poc a poc, convoca gentades d’arreu de França i també de Catalunya. Es tracta del seu mercat de Nadal, petitó, cuco, un mercat preciós, de conte, amb figures de pelutx, amb arbres de Nadal, amb representacions d’escenes cassolanes, amb casetes de fusta plenes de fantasia. També un petit mercat gourmet, amb vi calent, formatges, gastronomia. Un mercat encantador, a petita escala, però que farà les delícies dels vostres fills. Obert del 6 al 30 desembre, d’aquest 2014, a la place Jean Jaurès, entre les 10 del matí i les 20 hores. Hi van anar 80.000 visitants l’any passat, però nosaltres hi èrem i no hi havia aglomeracions. A més trobareu també cotxes de pedals pels infants més petits de la casa, (fins 1,10m), música i animacions diverses. Tota una festa. No us ho podeu perdre. Mireu-vos aquest enllaç. A Castres hi ha bons restaurants i hotels per passar un cap de setmana, de divendres a diumenge. Per menjar teniu, per exemple, una pizzeria, Le Napolitain, molt bona, al 18 de la Rue Cayrol. O bé Aux Coleurs Gourmandes, que proposa unes fórmules al migdia sense competències. Molt modern Le Patio, d’inspiració espanyola, amb tapes i fórmules. Un altre italià que està bé: La Venise, al 3 de la Place Roger Salengro. Le Victoria, en una cava, fresc i al·legre, o l’Europa, que pertany a un hotel amb caràcter, singular, però més clàssic. Un tex-mex acollidor, bones carns a la brasa i plats mexicans. Molt amables: el Yankee Grill. Per dormir un hotel modern, cosa rara al país veí, el Grand Hotel, a tocar del riu, en ple centre. Bones habitacions, desdejuni justet, no és buffet!. Als afores, en una àrea comercial camí de Mazamet hi ha un hotel nou, l’Eco Sweet, molt interessant, habitacions familiars, triples i quàdruples, bé de preu, netes i modernes, personal amable. Te un restaurant innovador i trencador, plats molt atípics, però molt bé de preu també, amb fórmules diferents de preu i contingut. Al centre un hotel inclassificable, una mena de museu d’art modern, molt rar i especial, però càlid i acollidor: jutjeu vosaltres mateixos: La Renaissance. Més clàssic L’Occitan, amb restaurant. I si no, a Toulouse hi ha tres Novotel, i uns quants Ibis i d’altres cadenes, molt interessants per a famílies, a tocar de la Cité de l’Espai. Bon mercat de Nadal a Castres!.

Una vez una chica occitana, sorprendida por la belleza insólita e inesperada de Girona, y en concreto de sus maravillosas casas de colores colgadas sobre el Onyar, nos dijo: “parece Castres”. Desde ese día hemos estado intentando llegar hasta esta escondida y desconocida ciudad del sur de Francia con nuestros hijos. Finalmente un puente de diciembre conseguimos hacer el descubrimiento de esta tierra de montañas agrestes, colinas suaves, ríos, bosque y viña. Una tierra variada, de pueblos pequeños, rural y encantadora. Castres es la capital. Y se parece a Girona, sí, pero sólo en las casas de los teñidores que coloreaban la lana en el rio Agout. Casas de colores para resaltar su oficio. Pero la semejanza termina aquí. Castres es más pequeña, no tiene casco medieval, ni barrio judío, ni el encanto de Girona. Pero, a su manera, más humilde y sencilla, también ofrece lo que tiene. Un casco antiguo con plazas y casas del XVII y XVIII, una catedral con un carillón, un museo dedicado al arte español, con unas cuantas pinturas y grabados de Goya, y una barca que, en verano, da una vuelta por el río Agout , bajo las casas de colores. Y, además, su entorno. Una región llena de bonitos pueblos medievales, como Lautrec o Puylaurens, a menudo clasificados entre los más bellos de Francia. Espacios naturales como la Montaña Negra, y sus bosques de abetos y lagos, o como la zona de las gargantas del Agout con parajes como los que rodean Vabre, Brassac o La Salvetat, con rocas que giran sobre otras rocas, cascadas y fenómenos naturales dignos de verse. También tiene cercanas localidades serenas, como Lavaur, Revel o Gaillac, con los viñedos calmos sobre el suelo rojo, o ciudades potentes, con monumentos que las familias no pueden dejar escapar, como la mítica Albi, con su catedral, la mágica Carcassonne, con la villa medieval más grande de Europa, o la impresionante Toulouse, con la cité del espacio, Sant Serni o sus grandes museos. Y si hoy os recomendamos una ida a Castres es para ver su inolvidable mercado de Navidad, pequeño, coqueto, però precioso, mágico, encantador, con grandes decoraciones, abetos, casetas de vino caliente, de regalos, de artesania o gourmandes. Por sus coches de pedales para los niños, por su música y animación, por su ambiente. Id a Castres uno de estos fines de semana, del 6 al 30 de diciembre. ¡Os encantará!. En Castres hay buenos restaurantes y hoteles par pasar el fin de semana. Tenéis, por ejemplo, Le Victoria, fresco y ale alegre, o el Europa, más clásico. Un hotel moderno, cosa rara en el país vecino, el Grand Hotel, junto al río. Y si no, el atípico Renaissance, o en las afueras el moderno Eco Sweet. Y si no teneis hotel allí desplazaros hasta Toulouse donde hay tres Novotel, y unos cuantos Ibis y de otras cadenas, muy interesantes para familias, junto a la Cité del Espacio. Buen mercado de Navidad en Castres.

Bar le Duc


Bar-le-Duc

Bar-le-Duc és una bonica ciutat del nord de França, atravessada pel riu Ornain, amb un bonic pont i boniques vistes des del riu cap a ciutat, i a la inversa. Està en la ruta de Paris a Strasbourg, i de Paris a Metz, a mig camí de la Lorena, al cor de la Lorena podríem dir. Potser hi passareu si aneu cap a Bèlgica i Holanda, o en el curs d’una ruta pels escenaris de la primera guerra mundial, que ara estan molt de moda. Sense ser una fita cultural i turística de primer ordre, si que mereix una parada en el viatge si hi passeu a tocar. Per això ha estat inclosa com un dels plus beaux détours de France per aquesta associació. Està en el camí de la cèlebre ruta anomenada la “Voie Sacrée”, per on passaven les tropes que anàven en direció a Verdun. S’hi pot arribar si aneu o veniu de Saint-Dizier (Departament de l’Haute Marne) o de Vitry-le-François (al Marne). De fet aquestes tres viles juntes formen el que se’n diu el “Triangle“. La ciutat se’ns presenta dividida en dues clares zones: la vila alta, la única interessant pel viatger, i la baixa, moderna. La vila alta, situada damunt d’un promontori és una ciutat renaixentista força ben conservada, tot i que un xic polsosa i bruta, poc promocionada turísticament. Va ser construida als segles del XV al XVIII, quan Bar era seu d’un importantíssim ducat, relacionat amb les monarquies de tota Europa. Se n’han perdut edificis molt importants, com ara el castell, i el palau dels Ducs de Bar, però encara podem visitar la seva església, dedicada a Saint Etienne, una colegiata gótica renaixentista, que guarda com un tresor les obres d’art per la que Bar és famosa: le Squelette i le Calvaire, dos obres del magnífic escultor Ligier Richier. També és meritòria la rue des Ducs de Bar, el carrer major de la vila alta, plena de palaus i edificis dels segles XVI i XVII. Un carrer ample on és fàcil aparcar, com també ho és a la plaça de Saint Etienne. Podeu fer una parada a Bar le Duc per dinar, per exemple a “Vin et Fourchette”, a la vila baixa, al 18 de la Rue du Cygne, tel:  329 76 16 75. Un local petit i acollidor que no us decebrà. La nostra opció amb canalla és el Mónaco, un bar i restaurant desenfadat, pizzeria, ben muntat i agradable, on menjareu bé. També suculent, però més d’alto copete hi ha le Bistro Saint Jean, amb xef inclòs. De més categoria teniu, a la part alta, just on hi hagué el palau dels ducs, La Meuse Gourmande, un restaurant francès tal i com surten a les pel·lícules, amb tots els ets i uts. Semblant i ben aprop teniu el Bistronomes, també molt interessant. Tots aquests llocs satisfaran les vostres espectatives. En canvi no ens va agradar gaire menjar al Bernanos, al carrer principal de la part alta, a tocar de l’església. Plats molt normals a preus alts. Mal servei. Lloc un xic caspós. No hi ha cap hotel xulo a Bar. Aneu a Saint Dizier, on hi ha un Ibis Styles molt maco, i un Ibis normal, vermell, també molt acollidor. Ens va agradar un hotelet senzill, el François I, que no estava malament. Ja ho sabeu, si aneu de ruta i passeu prop de Bar-le-Duc, atureu-vos-hi!.

Bar-le-Duc es una bonita ciudad del norte de Francia, atravesada por el río Ornain, con un bonito puente y bonitas vistas desde el río hacia ciudad, y a la inversa. Está en la ruta de Paris a Strasbourg, y de Paris a Metz, a medio camino de la Lorena, en el corazón de Lorena podríamos decir. Quizá pasaréis si vais hacia Bélgica y Holanda, o en el curso de una ruta por los escenarios de la primera guerra mundial, que ahora están muy de moda. Sin ser un hito cultural y turística de primer orden, si que merece una parada en el viaje si pasar a tocar. Por ello ha sido incluida como uno de los plus beaux Detours de France por esta asociación. Está en el camino de la célebre ruta llamada la “Voie sacrée”, por donde pasaban las tropas que iban en direción a Verdun. Se puede llegar si vais o venís de Saint-Dizier (Departamento de la Haute Marne) o de Vitry-le-François (en Marne). De hecho estas tres villas juntas forman lo que se llama el “Triángulo”. La ciudad se nos presenta dividida en dos claras zonas: la villa alta, la única interesante para el viajero, y la baja, moderna. La villa alta, situada encima de un promontorio es una ciudad renacentista bastante bien conservada, aunque un poco polvorienta y sucia, poco promocionada turísticamente. Fue construida en los siglos del XV al XVIII, cuando Bar era sede de un importantísimo ducado, relacionado con las monarquías de toda Europa. Se han perdido edificios muy importantes, como el castillo, y el palacio de los Duques de Bar, pero todavía podemos visitar su iglesia, dedicada a Saint Etienne, una colegiata gótica renacentista, que guarda como un tesoro las obras de arte por la que Bar es famosa: le Squelette y le Calvaire, dos obras del magnífico escultor Ligier Richier. También es meritoria la rue des Duques de Bar, la calle mayor de la villa alta, llena de palacios y edificios de los siglos XVI y XVII. Una calle ancha donde es fácil aparcar, como también lo es en la plaza de Saint Etienne. Puede hacer una parada en Bar le Duc para comer, por ejemplo en “Vin et Fourchette”, en la villa baja, el 18 de la Rue du Cygne, tel: 329 76 16 75. Un local pequeño y acogedor que no te decepcionará. Nuestra opción con niños es el Mónaco, un bar y restaurante desenfadado, pizzería, bien montado y agradable, donde comeréis bien. También suculento, pero más de alto copete hay le Bistro Saint Jean, con chef incluido. Además categoría tiene, en la parte alta, justo donde estuvo el palacio de los duques, La Meuse Gourmande, un restaurante francés tal y como salen en las películas, con todos los pormenores. Semejante y muy cerca tiene el bistronomía, también muy interesante. Todos estos lugares satisfarán sus expectativas. En cambio no nos gustó mucho comer en Bernanos, en la calle principal de la parte alta, junto a la iglesia. Platos muy normales a precios altos. Mal servicio. Lugar un poco casposo. No hay ningún hotel chulo en Bar. Vayan a Saint Dizier, donde hay un Ibis Styles muy bonito, y un Ibis normal, rojo, también muy acogedor. Nos gustó un hotelito sencillo, el François I, que no estaba mal. Ya lo sabéis, si vais de ruta y pasar cerca de Bar-le-Duc, haga una pausa en ella.

Bar-le-Duc is a beautiful city in northern France. It’s near the route from Paris to Strasbourg, Metz and Paris, in the heart of Lorraine. It’s in the way of the famous route called the “Voie sacrée”. The city is clearly divided into two zones: the high town, the only interesting for the traveler, and the low, modern. The village high atop a hill is quite well preserved Renaissance city. It was built in the fifteenth century when it was a duchy important, related to the all monarchies of Europe. They have lost important buildings such as the Castle and the Palace of the Dukes Bar, but you can still visit his church, dedicated to Saint Etienne, a collegiate Gothic Renaissance as a treasure that keeps artworks that the Bar is famous le le Calvaire Squelette and two magnificent works of sculptor Ligier Richier. It is also commendable to see the high street of the town, full of palaces and buildings of sixteenth and seventeenth centuries. A wide street where parking is easy, as is the square of Saint Etienne. You can stop for lunch at Bar le Duc, for example “Vin et Fourchette” in the lower town, the Rue du Cygne 18, tel: 329 76 16 75 A small and friendly local that will not disappoint. Also delicious and placed in the the palace of the dukes, the Meuse Gourmande is a French restaurant. Near Bar in Saint Dizier there is a very handsome Ibis Styles Hotel.

Bar-le-Duc est une belle ville dans le nord de la France, dans la route de Paris à Strasbourg, au coeur de la Lorraine. Elle a été inclus comme l’un des beaux détours de France. La ville se présenté clairement divisé en deux zones: la ville haute, la seule intéressantes pour le voyageur, et le baisse, plus moderne. Le haut du village au sommet d’une colline est une assez bien conservée ville de la Renaissance. Elle a été batie au XVe siècle quand Bar était un duché importante, liée aux monarchies de l’Europe. Elle a perdu des bâtiments importants tels que le château et le palais des ducs, mais vous pouvez toujours visiter son église, dédiée à Saint-Etienne, une collégiale gothique Renaissance qui abrite œuvres telles que célèbre le Calvaire et le Squelette, deux magnifiques œuvres du sculpteur Ligier Richier. Il est également belle la grande rue de la ville, pleine de palais et de bâtiments de XVIe et XVIIe siècles. Une large rue où le stationnement est facile, tout comme la place de Saint-Etienne. Vous pouvez vous arrêter pour déjeuner à Bar le Duc, par exemple “Vin et Fourchette” dans la ville basse, la rue du Cygne 18, tél: 329 76 16 75 Petit et convivial local qui ne vous décevra pas. Notre choix avec les enfants c’etait Le Monaco, un bar et restaurant, pizzeria, bien monté et agréable de bien manger. Aussi délicieux c’est La Meuse Gourmande, un restaurant français. A Saint Dizier vous avez un hotel Ibis Styles tres confortable.