Fira del Bosc a Canyamars


Aquest cap de setmana, si no voleu anar molt lluny de casa, però voleu gaudir de la natura i la festa amb la canalla, us recomanem la magnífica Fira del Bosc Medieval, al bellíssim petit poblet de Canyamars, al Maresme, ben a tocar de Barcelona. Canyamars es vesteix d’època per traslladar-se al segle X. Hi haurà un mercat medieval, i també tallers. A més trobareu conta-contes que us faran reviure l’època medieval. I mostres teatrals com l’emboscada dels lladres o la caça de bruixes, que acabaran tancades dins d’una gàbia. I també un parc infantil medieval, passejades en ruc, ànimes en pena, músics itinerants, espectacle de foc a la nit, danses, lluites… Per a tota la família hi ha una visita guiada per a la història de Canyamars, sortint des de l’església. També una desfilada medieval, o una visita al bonic Pou del Glaç, i a la nit, visita nocturna. Si aneu fins el pou, que és a les afores, podeu escoltar llegendes de bruixes. Un any més les famílies amb infants pujarem a Canyamars per gaudir d’aquest poblet medieval, de les demostracions d’oficis, del tir amb arc, dels contes i llegendes pels infants. També podreu viure l’emboscada dels lladres mes temibles, saludar al Marqués del Castell-Dosrius i Canyamars, veure Manel II de Setmenat i de Joana d’Oms, els quals es refugiaran dins del Pou del Glaç. Allà veureu com soldats templers ben valents caçaran a les bruixes. Us agradarà molt el típic mercat dels entorns de l’església de Sant Esteve. No us perdeu tot aquest munt d’activitats pensades per a nens i nenes aventurers. Arribeu-vos sense dubtar-ho fins aquest petit poble de l’interior del Maresme que ens enamora. Un lloc ideal a la tardor, de paisatges suaus i ondulats, increibles ara, quan la tardor vesteix els arbres i el Parc Natural del Corredor es tenyeix de colors. El poble són quatre cases al voltant de l’esglèsia de Sant Esteve, gòtica del XV, amb una espadanya molt bonica. Canyamars no està lluny de la capital del Maresme, Mataró. S’hi arriba agafant la C-32, l’autopista de Mataró, fins l’enllaç amb la C-60, l’autopista que va a Granollers. Passat Argentona heu de sortir en direcció Dosrius i, un cop dins aquesta població, cal agafar la carretera local que us mena a Canyamars. Si voleu saber-ne més mireu la web de l’ajuntament de Dosrius, municipi al que pertany Canyamars. Si pugeu gaudireu d’aire pur i camp per còrrer. Podreu caminar, trepitjant el terreny i relliscar amb el sauló. Enfilar-vos pels turons, plens de fragàncies de resina i romaní. La millor ruta amb infants és la que segueix la Riera, amb els seus plàtans multicolors a la tardor, o d’un verd esclatant a la primavera, fins el Pou del Glaç. Si teniu tot el dia, i no us fa res fer una estona amb cotxe, podeu pujar al Santuari del Corredor, on hi ha lloc per fer un bon pic-nic, i un restaurant de carn a la brasa, d’aquells que agrada de tornar-hi. Moltes rutes, a peu o en bici, són possibles a la zona, per a totes les edats. Per dinar, si no en teniu prou amb el que ofereix la fira, com ara pizzes artesanes, montadets, xurros, pastes, crepes, tota mena de begudes i entrepans, i fins escudella barrejada. teniu al vostre abast un munt de bons restaurants: l’Hostal del Pont per exemple, o el Clàssic, un xic més… clàssic. A nosaltres, però, el que més ens agrada és La Rectoria. Un restaurant, a la plaça de l’esglèsia de Canyamars, que no us deixarà indiferents. Bona fira medieval a Canyamars!.

De nuevo os hablamos de Canyamars, este pequeño pueblo del interior del Maresme que nos enamora. Un lugar ideal en otoño, cuando el Parque Natural del Corredor se tiñe de colores. El pueblo son cuatro casas alrededor de la iglesia de San Esteban, gótica del XV, con una espadaña muy bonita. Canyamars no está lejos de la capital del Maresme, Mataró. Se llega tomando la C-32, la autopista de Mataró, hasta el enlace con la C-60, la autopista que va a Granollers. Pasado Argentona deben salir en dirección Dosrius y, una vez dentro de esta población, coger la carretera local que les lleva a Canyamars. Si hoy os volvemos a recordar esta pequeña joya, es porque allí se celebra, a finales de octubre la Feria Medieval del Bosque. Es muy bonita. Comienza el sábado, a partir de las 10 de la mañana y hasta el domingo a las 8 de la tarde. La feria se organiza en torno a un mercado medieval. Con todo lo que es típico. Animaciones para niños, teatro de calle, puestos de artesanía y gastronómicos, una cena medieval, pero sólo si ha comprado el ticket. También encontrarán varias tabernas donde catar las viandas y el vino de la tierra. Para los pequeños hay, además, la presencia siempre llamativa de los burros del Corredor, que organizan paseos. También se divertirán con el original Cau de Brujas o el campamento medieval. Anímaos. Llegar desde Barcelona es muy sencillo. Si queréis saber más consultad la web del ayuntamiento de Dosrius, municipio al que pertenece Canyamars. Si subís disfrutareis de aire puro y campo para correr. La mejor ruta con niños es la que sigue la Riera, con plátanos multicolores

Anuncis

Festa Major a Sitges


Ens agrada molt Sitges. La seva vila dalt de la roca, amb l’església i els museus. Lles seves platges magnífiques de sorra fina, segures per a la canalla. Sitges es un destí familiar i turístic de primer ordre!. Passejar pels carrers encalats, pel Carrer d’en Bosc, rodejant les antigues muralles i pujar al Racó de la Calma per visitar el Cau Ferrat, o el Maricel, casa del pintor Santiago Rusiñol…  O banyar-se en platges i cales calmes que són una veritable delícia mediterrània…  O passar unes nits a qualsevol dels hotels de la vila, ran de mar, o menjar en els seus restaurants al Passeig de la Ribera… Tot això podeu fer ara, per Sant Bartomeu, en que se celebra la festa major de Sitges. A tocar de Barcelona, un matí, una tarda o tot un dia, o més dies… amb nens o sense. La blanca Subur fenícia, enlairada dalt del penyal arran de mar, blanca i blava, amaga tresors increibles. No deixeu de veure, ja us ho hem recomanat, el museu Cau Ferrat, el museu Maricel… i la platja, és clar. I el paisatge, naturalment. I les festes, com ara aquesta festa major de Sant Bartomeu i Santa Tecla que us recomanem de tot cor. Sitges és un paradís molt proper, a pocs kms. de Barcelona per una bona autopista, o a pocs minuts en tren. No us el perdeu. Per dinar molt bé, el secret és el Trull. En ple centre. O el Devallada, hostal i restaurant al casc antic. Més informal el 33, també al centre. Ens encanten les tapes i montaditos de La Picara. Us agrada la pizza, cuina italiana de la bona… aneu a La Via, al Sitges nou, una mica allunyat, peró val la pena. Tapes de qualitat i bons vinets i alguna cosa més… teniu el vivinwine. Menys sofisticat, però una altra vineria: El Factor vi. Al carrer de Bonaire 25, tel: 938948262. Val la pena, i molt. Si heu de dormir teniu molts hotels, per exemple el Melià a la latja del port de l’Aiguadolç al nord de Sitges, o el Terramar, al sud, davant del mar, una mica envellit però bé. O els hotelets tradicionals de tota la vida, el Platjamar, o el Galeón, que trobareu en aquesta web. Bona festa major a Sitges!.

Cerca de Barcelona, Sitges merece su visita con motivo de su fiesta mayor. Una mañana, una tarde o todo un día, o más … con niños o sin. La blanca Subur fenicia, elevada sobre su peñón junto al mar, blanca y azul, esconde tesoros increíbles: el museo Cau Ferrat, el museo Maricel … y la playa, claro. Y el paisaje, naturalmente. Y las fiestas, como esta fiesta mayor de San Bartolomé y Santa Tecla. Sitges es un paraíso muy cercano, a pocos kms. por una buena autopista. No os lo perdáis. No os recomendamos sitios para dormir, estamos muy cerca de Barcelona. Ni para comer. Si hace falta, vea la web.

Fira de la ratafia de Centelles


 

Us volem recomanar una bona sortida familiar aquest proper cap de setmana. No us ho perdeu si mai no hi heu anat al bonic poble de Centelles. Perquè el poble de Centelles, que ja és prou bonic per ell mateix, els carrers i les places medievals, el palau i la muralla. Però aquest cap de setmana hi fan la Fira de la Ratafia, amb un munt d’activitats pensades per a les famílies. Arribeu-vos a Centelles, i visiteu la fira, que és molt recomanable. Perquè amb festa de la ratafia, o sense, és aquesta una noble població medieval de la comarca d’Osona, molt fàcilment accessible des de Barcelona, ja que està situada al costat de l’autovia C-17, la que va a Vic, just a la sortida del congost de Tagamanent. Anant-hi per l’autovia de l’Ametlla, es tracta d’una hora de cotxe. Centelles te moltíssim atractius turístics, com per exemple el seu casc  antic, amb la plaça major, on hi ha el palau dels comtes de Centelles, o la vila antiga de Centelles que conserva els portals de les muralles. Els embotits de Centelles són legendaris, i boníssims. A les afores es poden visitar els molins fariners, com el Molí de la Llavina, on podeu veure com es fan formatges, i comprar-ne, anar a cavall o visitar el molí. Si us agrada molt caminar podreu accedir des de Centelles al seu antic castell roquer, situat dalt d’un escarpat turó. I fins arribar a l’indret conegut com a la Sauva Negra, impressionant vall amb una fageda. Per dinar per allà teniu moltíssim bars i restaurants. Recomanem Les Brases, al carrer  Tarragona, 27, Tel 938 811 086. Cuina casolana de mercat i brasa. També el restaurant El Racó del Pi al carrer de la Font Calenta, 8, Tel 938 810 450, on fan una especialitat de Centelles, ancestral i per estòmacs forts: la Samfaina de Centelles, que és sang i perdiu. Si us van coses més convencionals teniu una pizzeria a l’avinguda Ildefons Cerdà, 41-43, Tel 938 813 265 on trobareu les típiques pizzes i pastes italianes, de tota la vida. Si us voleu quedar a dormir al poble teniu un petit hostal casolà, senzill, bé de preu, amb bon restaurant també: el Santa Coloma. Aquest proper cap de setmana cap a Centelles, a passar-ho bé!.

Normalmente no solemos recomendar dos veces una salida familiar, pero hacemos una excepción con Centelles y su mercado de la ratafia. Además de la fiesta de la ratafia, ir a Centelles es muy recomendable. Es una noble población medieval de la comarca de Osona, muy fácilmente accesible desde Barcelona, ya que está situada junto a la autovía C-17, la de Vic, justo a la salida del desfiladero de Tagamanent. Yendo por la autovía de la Ametlla teneis una hora de coche. Centelles tiene muchísimos atractivos turísticos, como por ejemplo su casco antiguo, con la plaza mayor, donde está el palacio de los condes de Centelles o la villa antigua de Centelles que conserva los portales de las murallas. Los embutidos de Centelles son legendarios, y buenísimos. En las afueras se pueden visitar los molinos harineros, como el Molino de la Llavina, donde podrán ver cómo se hacen quesos, y comprarlos, ir a caballo o visitar el molino. Si les gusta caminar se puede acceder desde Centelles a su antiguo castillo roquero, situado sobre un escarpado cerro. Y hasta llegar al lugar conocido como la Sauva Negra, impresionante valle con un hayedo. Para comer tienen muchísimos bares y restaurantes. Recomendamos Las Brasas, en la calle Tarragona, 27, Tel. 938 811 086. Cocina casera de mercado y brasa. También el restaurante El Racó del Pi en la calle de la Fuente Caliente, 8, Tel. 938 810 450, donde hacen una especialidad de Centelles, ancestral y para estómagos fuertes: la Samfaina de Centelles, que es sangre y perdiz. Si os van las cosas más convencionales hay una pizzería en la avenida Ildefons Cerdà, 41-43, Tel. 938 813 265 donde encontrareis las típicas pizzas y pastas italianas, de toda la vida.

Dia Europeu dels parcs 2017


El 24 de maig de 1909 es declaraven els primers parcs nacionals europeus a Suècia. Uns quants anys més tard, el 1918, es declaraven a Espanya els primers parcs nacionals a Covadonga i Ordesa-Monte Perdido. El 1928, ara fa vuitanta-cinc anys, veuria néixer el Patronat de la Muntanya del Montseny, la primera figura de protecció d’un espai natural a Catalunya, a la qual va seguir, ja més tard, el 1972, Sant Llorenç del Munt i l’Obac, el primer espai declarat parc natural a tot l’Estat espanyol. Al nostre país tenim un espai declarat parc nacional: el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Per difondre’n els valors entre la ciutadania, la Federació de Parcs Naturals i Nacionals d’Europa (EUROPARC), va declarar el 24 de maig Dia Europeu dels Parcs. Per tot això, us convidem a participar en alguna de les més de cinquanta activitats de caràcter gratuït que la Diputació de Barcelona i la Xarxa de Parcs Naturals han organitzat entorn el cap de setmana del 26 al 28 de maig. Hi trobareu caminades a peu, rutes guiades, jornades de portes obertes, matinals festives, tallers infantils, exposicions, audiovisuals, concursos de fotografia, recitals poètics, rutes literàries… En algunes, però, us hi haureu d’inscriure prèviament. No us ho perdeu!.

El próximo sábado y domingo de mayo tienen una cita en cualquiera de los parques naturales de Catalunya y de España, porque se celebra el dia europeo de los parques naturales y se han montado una gran cantidad de actos para las famílias en todos los parques. Atención: es muy conveniente reservar.

La Cartoixa de Montalegre


La Cartoixa de Montalegre és la darrera cartoixa habitada de Catalunya i d’Espanya. Està situada al terme municipal de Tiana, prop de Badalona, i de Barcelona, al bell mig del desconegut parc natural de la Serralada de Marina. S’hi pot accedir per una pista privada asfaltada que surt de la carretera B-500 que va de Badalona a Mollet, passant prop de Tiana i per Sant Fost de Campcentelles. És fàcil trobar la desviació cap a aquesta pista, pujant des de Badalona, prop de km. 5, a mà esquerra, perquè hi ha una gran portalada amb reixa de ferro i pilars de pedra, amb el nom de Santa Maria de Montalegre. El 1415  els monjos de la cartoixa de Vallparadís es van instal·lar a Montalegre. La cartoixa va tenir el seu màxim esplendor durant els segles XVII i XVIII, i el pitjor moment fou amb la desamortització, el 1835. El 1901 s’hi instal·là una nova comunitat, amb una vintena de monjos, procedent de França. Com ja hem dit ara és l’única cartoixa existent al Principat. El cenobi compren l’església, del XV, el refectori, la sala capitular i les capelles, totes elles a l’entorn d’un petit claustre. Les cel·les on viuen els monjos rodegen dos grans claustres. El primer claustre, acabat de construir l’any 1448, conté 16 cel·les i la prioral. El segon, amb 13 cel·les, es va afegir a l’anterior l’any 1636. Les cel·les dels cartoixos son petites cases, amb una planta baixa, unes golfes i un petit jardí. En arribar a la cartoixa podreu veure’n la porta d’entrada i podreu accedir a l’anomenada capella exterior del monestir. Allà s’hi fa missa tots els diumenges i festes a les 10,30 hores del matí. A la gran església només podreu entrar-hi el dia del Corpus Cristi, en que te lloc una processó, i el dia de Sant Bru, el 6 d’octubre, a les 9,00 del matí, quan hi ha missa. Això si, a la capella exterior, per no ser clausura, poden accedir-hi totes les persones, homes o dones. Però a les celebracions a l’església del monestir només els homes.

La Cartoixa està envoltada per un bosc mediterrani molt xulo, ara en fase de recuperació després dels incendis dels anys 90. La Conreria és un dels espais naturals, de fet un parc natural, més propers a Barcelona i més ben conservats. S’hi pot anar molt fàcilment des de Badalona agafant la carretera B-500, la que va cap a la Cartoixa i fins Mollet i que ja us hem descrit. Tots els camins que surten, o que envolten la Cartoixa son fàcils, ideals per famílies, amplis, planers tot i certes pujades fortes, i amb vistes esplèndides sobre el mar i el Maresme. Si voleu seguir explorant els antics dominis de la cartoixa, la Conreria, pels camins del cantó del Vallès entrareu en espais naturals molt més feréstecs, ombrívols i plens de vegetació. Si  agrada caminar podreu anar fins el Seminari Menor, damunt mateix de la Cartoixa, fins el turó de Galzeran, o fins el Turó Ruf i trobar el dòlmen amagat. Si voleu dinar per aquí podeu fer pícnic al bosc, o també teniu el restaurant el Cau, al mateix coll de la Conreria, amb bones carns, o el restaurant de la Font dels Castanyers, si us agrada el menjar a la brasa en un entorn un xic primitiu, o el mas Llombart, molt més fi. La Cartoixa, secreta, amagada i desconeguda, ofereix un bon motiu per caminar pel parc de la Serralada de Marina!.

 

La Cartuja de Montealegre es la última cartuja habitada de Cataluña. Está situada en el término municipal de Tiana, cerca de Badalona, ​​y de Barcelona, ​​en pleno desconocido parque natural de la Sierra de Marina. Se puede acceder por una pista privada asfaltada que sale de la carretera B-500 que va de Badalona a Mollet, pasando cerca de Tiana y por Sant Fost de Campcentelles. Es fácil encontrar la desviación hacia esta pista, subiendo desde Badalona, ​​cerca de km. 5, a mano izquierda, porque hay una gran entrada con reja de hierro y pilares de piedra, con el nombre de Santa María de Montalegre. En 1415 los monjes de la cartuja de Vallparadís se instalaron en Montalegre. La cartuja tuvo su máximo esplendor durante los siglos XVII y XVIII, y el peor momento fue con la desamortización, en 1835. En 1901 se instaló una nueva comunidad, con veinte monjes, procedente de Francia. Como ya hemos dicho ahora es la única cartuja existente en el Principado. El cenobio consta de una iglesia, del XV, el refectorio, la sala capitular y las capillas, todas ellas en el entorno de un pequeño claustro. Las celdas donde viven los monjes rodean dos grandes claustros. El primer claustro, construido en 1448, contiene 16 celdas y la prioral. El segundo, con 13 celdas, se añadió a la anterior del año 1636. Las celdas de los cartujos son pequeñas casas, con una planta baja, un desván y un pequeño jardín. Al llegar a la cartuja podran ver la puerta de entrada y podrán acceder a la llamada capilla exterior del monasterio. Allí se hace misa todos los domingos y fiestas a las 10,30 horas de la mañana. A la gran iglesia sólo se podrá acceder el día del Corpus Christi, en que tiene lugar una procesión, y el día de San Bruno, el 6 de octubre, a las 9,00 de la mañana, cuando hay misa. Eso si, a la capilla exterior, por no ser clausura, pueden acceder todas las personas, hombres o mujeres. Pero a las celebraciones en la iglesia del monasterio sólo los hombres.

La Cartuja está rodeada por un bosque mediterráneo muy chulo, ahora en fase de recuperación después de los incendios de los años 90. La Conreria es uno de los espacios naturales, de hecho un parque natural, más cercanos a Barcelona y mejor conservados. Se puede ir muy fácilmente desde Badalona cogiendo la carretera B-500, la que va hacia la Cartuja y llega hasta Mollet, que ya os hemos descrito. Todos los caminos que salen, o que rodean la Cartuja son fáciles, ideales para familias, amplios, llanos aunque con ciertas subidas fuertes, y con vistas espléndidas sobre el mar y el Maresme. Si deseais seguir explorando los antiguos dominios de la cartuja, la Conreria, por los caminos del Vallès, entraréis espacios naturales mucho más agrestes, sombríos y llenos de vegetación. Si os gusta caminar se puede ir hasta el Seminario Menor, encima mismo de la Cartuja, o aún más allá. Si quiere comer por allí se puede hacer picnic en el bosque, o también tienen cerca el restaurante el Cau, al mismo puerto de la Conreria, con buenas carnes, o el restaurante de la Fuente de los Castaños, si os gusta la comida a la brasa en un entorno un poco primitivo, o el mas Llombart, mucho más fino. La Cartuja, secreta, escondida y desconocida, ofrece un buen motivo para caminar por el parque de la Serralada de Marina.

Aplec al Castell de Claramunt


El primer dia de maig, el dilluns 1 de maig de 2017, el Castell de Claramunt acollirà, com ja és tradicional, l’Aplec de la Santa Creu. Al llarg del matí, a la fortalesa, es faran diferents activitats religioses i lúdiques, organitzades des de la regidoria de Cultura de l’Ajuntament de la Pobla de Claramunt. Així, a partir de les 9 del matí hi haurà un esmorzar popular i una hora més tard el mossèn farà la benedicció del terme i oficiarà una missa a la capella de Santa Margarida. A 2/4 de 12 del matí s’enlairaran 300 globus blancs a favor de la Pau. A les 12 del migdia ressonarà dins de la fortalesa la música de sardanes que oferirà la Cobla Ciutat de Manresa. A la Sala Gran es podrà veure una mostra de pintura. Al llarg de tot el matí, hi haurà animació medieval i tir amb arc, a càrrec d’Ad Domini Latere. El castell de Claramunt és un dels millors, i més ben conservats, i més bonics castells de Catalunya, i d’Espanya i, si m’apureu us diré que d’Europa. No és un castell aparatòs, ni artificiós, ni romàntic. És un bon exemple de castell medieval, sense artificis, sense adicions, sense tonteries. Un recinte jussà, o de baix, amb patis i una cisterna. Un recinta sobirà, esplèndit, amb les restes d’un bellíssim temple romànic, d’una gran puresa. Una ciutadella, amb tres torres i una gran torre mestre. Tots ells edificis romànics, o gòtics, de línia austera, sense concesions de cara a la galeria. Una vista espectacular, quasi aèria damunt la conca d’Odena, l’Anoià i les serres interiors de Miralles. Tot això és Claramunt. Al castell s’hi arriba per la Pobla de Claramunt. Podeu fer l’aproximació per l’autovia A2 de Barcelona a Lleida, sortint a la primera sortida, la que indica Òdena i Igualada. Seguiu els senyals cap a La Pobla de Claramunt i el castell, tot força ben indicat. Podeu anar-hi també des de Martorell per Capellades, o des de Vilafranaca del Penédes, per la carretera que va a Igualada. La pista que puja al castell està al final del poble. Això si veniu des d’Igualada. O just a l’entrada, venint de Capellades. És una pista encimentada, estreta, difícil de trobar, que puja molt, insistent en la pujada. Una cadena tanca el pas de vehicles quan queden encara 1.500 mts. de camí costerut. Hi ha allà un aparcament justet, molt justet, però no el podreu fer servir aquest dia de l’aplec, tot estarà colapsat. És aquesta una excursió familiar un pèl dura, sobretot pels pares i mares que carregueu fills petits. L’esforç és potent, la pujada cansada, i malgrat tot la recompensa val la pena. La visita al recinte és lliure, o guiada si ho voleu així. Cal pagar un mòdic preu. Però el dia de l’aplec és especial, podreu entrar arreu. Per dinar i si us cal, dormir, teniu una fonda de tota la vida que us ofereix els seus serveis a la Pobla. És l’hotel Robert, a l’avinguda de Catalunya, 1, ben a prop del camí que puja al castell. També el restaurant Camí del Castell, a l’avinguda de Catalunya, 9, tel: 93 808 64 25. Al costat teniu “El Cau de l’Ais” a l’Avinguda de Catalunya, 15. Tel: 93 808 61 28. El Mas dels Vivencs, és molt bonic, però treballa quasi exclusivament per noces. Bon aplec al fabulós castell de Claramunt!.

El castillo de Claramunt es uno de los mejores, mejor conservados y más hermosos castillos de Catalunya y de España, e incluso, si me apurais, de Europa. No es un castillo aparatoso, ni artificioso, ni romántico. Es un buen ejemplo de castillo medieval, sin artificios, sin adiciones, sin tonterías. Un recinto inferior con patios y una cisterna, un recinto soberano, espléndido, con los restos de un bellísimo templo románico, de una gran pureza, y una ciudadela, con tres torres y una gran torre maestra. Edificios románicos, góticos, de línea austera, sin concesiones de cara a la galería. Una vista espectacular, casi aérea sobre la cuenca de Odena, Anoia o las sierras interiores de Miralles. Eso és Claramunt. Al castillo de Claramunt se llega por la Pobla de Claramunt. Pueden hacer la aproximación por la autovía A2 de Barcelona a Lleida, saliendo en la primera salida, la que indica Òdena e Igualada. Sigan las señales hacia La Pobla de Claramunt y el castillo, todo bien señalado. O bien suban desde Martorell hacia Capellades, o des de Vilafranaca del Penedès, por la carretera que va a Igualada. La pista que sube al castillo está justo al final del pueblo, al final de La Pobla de Claramunt. Eso si viene desde Igualada. O justo antes de entrar en el pueblo, viniendo de Capellades. Es una pista de cemento, estrecha, difícil de encontrar, y que sube mucho, insistente en la subida. Una cadena cierra el paso de vehículos cuando quedan todavía 1.500 mts. de cuesta. Hay allí un parking justito, muy justito. Una excursión familiar un poco dura, sobre todo si los padres y madres cargan con hijos pequeños. El esfuerzo es potente, la subida cansada, pero la recompensa vale la pena. La visita al recinto es libre, o guiada si se quiere, y hay que pagar un módico precio. Se pasa un audiovisual, y se venden recuerdos y bebidas, pero no hay bar ni restaurante. Hay pocos servicios, todo es de subsistencia. Para comer, y si necesita dormir, teneis en la Pobla una fonda de toda la vida que os ofrece sus servicios. Pequeña, antes seria lujosa, pero hoy está un poco, pero solos un poco, venida a menos. No obstante la buena comida está asegurada. Es el hotel Robert, en la avenida de Catalunya, 1, casi junto al camino que sube al castillo. Teléfono: 93 808 60 00. También teneis el Mas dels Vivencs, que es muy bonito, pero trabaja casi exclusivamente para la BBC (Bodas, bautizos y convenciones).

Scrapbooking a Sitges


Qui no coneix Sitges?. La seva vila dalt de la roca, amb l’església i els museus. Lles seves platges magnífiques de sorra fina, segures per a la canalla. Sitges es un destí familiar i turístic de primer ordre!. Passejar pels carrers encalats, pel Carrer d’en Bosc, rodejant les antigues muralles i pujar al Racó de la Calma per visitar el Cau Ferrat, o el Maricel, casa del pintor Santiago Rusiñol…  O banyar-se en platges i cales calmes que són una veritable delícia mediterrània…  O passar unes nits a qualsevol dels hotels de la vila, ran de mar, o menjar en els seus restaurants al Passeig de la Ribera… Tot això podeu fer ara que s’acaba l’estiu si us arribeu a la Blanca Subur els propers dies amb motiu de la seva fira de l’Scrapbooking. Si ets aficionat o professional de l’scrapbooking, tens cita a Sitges! No et perdis la Fira Scrap+. Un dia ple d’scrap, tallers, exposicions, intercanvis, aprenentatge i festa familiar!. serà al passeig de la Ribera, aquest cap de setmana del 17 al 19 de març de 2017. Ja és la cinquena edició de la Fira Scrap+. Trobareu més de 40 expositors. També teniu altres activitats com l’espai Make and Take, amb mini projectes per donar a conèixer les novetats. La Fira Scrap+ ofereix també tallers i una exposició a l’Edifici Miramar. No us ho perdeu!. A més, la blanca Subur fenícia, enlairada dalt del penyal arran de mar, blanca i blava, amaga tresors increibles. No deixeu de veure, ja us ho hem recomanat, el museu Cau Ferrat, el museu Maricel… i la platja, és clar. I el paisatge, naturalment. Sitges és un paradís molt proper, a pocs kms. de Barcelona per una bona autopista, o a pocs minuts en tren. No us el perdeu. Per dinar molt bé, el secret és el Trull. En ple centre. O el Devallada, hostal i restaurant al casc antic. Més informal el 33, també al centre. Ens encanten les tapes i montaditos de La Picara. Us agrada la pizza, cuina italiana de la bona… aneu a La Via, al Sitges nou, una mica allunyat, peró val la pena. Tapes de qualitat i bons vinets i alguna cosa més… teniu el vivinwine. Menys sofisticat, però una altra vineria: El Factor vi. Al carrer de Bonaire 25, tel: 938948262. Val la pena, i molt. Si heu de dormir teniu molts hotels, per exemple el Melià a la latja del port de l’Aiguadolç al nord de Sitges, o el Terramar, al sud, davant del mar, una mica envellit però bé. O els hotelets tradicionals de tota la vida, el Platjamar, o el Galeón, que trobareu en aquesta web. Bona fira Scrap+ a Sitges!.

Cerca de Barcelona, Sitges merece su visita con motivo de su feria de Scrapbooking que va a durar tres dias: el viernes 17 y el sabado 18 de las 10:00 a las 20:00 y el domingo 19 de marzo de 2017 de 10:00 a 18:00 horas. Estará situada en el Passeig de la Ribera. ¿Donde sinó en Sitges podrás encontrar más de 1.000m2 dedicados exclusivamente al Scrapbooking?. ¿Te lo vas a perder?. Una mañana, una tarde o todo un día, o más … con niños o sin. La blanca Subur fenicia, elevada sobre su peñón junto al mar, blanca y azul, esconde tesoros increíbles: el museo Cau Ferrat, el museo Maricel … y la playa, claro. Y el paisaje, naturalmente. Sitges es un paraíso muy cercano, a pocos kms. por una buena autopista. No os lo perdáis. No os recomendamos sitios para dormir, estamos muy cerca de Barcelona. Ni para comer. Si hace falta, vean la web.