Copus a Sitges


A tocar de Barcelona, Sitges mereix la vostra visita. Un matí, una tarda o tot un dia, o més… amb nens o sense. La blanca Subur fenícia, enlairada dalt del penyal arran de mar, blanca i blava, amaga tresors increibles: el museu Cau Ferrat, el museu Maricel… i la platja, és clar. Però avui us volem convidar a anar fins a Sitges amb motiu de la seva festa del Corpus, una de les més importants de tot Catalunya. A la pàgina web www.sitgescorpus.cat trobareu tota la imformació que us cal. Però de moment podem dir que es guarniran 34 trams de carrer i per complementar la festivitat s’incorporaran activitats culturals, com ara el Concert de Corpus de la Coral Sitges Canta, que tindrà lloc diumenge 3 de juny al Teatre Prado. Els actes oficials de la festivitat arrencaran dissabte 2 de juny amb la tradicional lectura del pregó i la inauguració oficial de la 79ª edició de l’Exposició Nacional de Clavells i la 28a Mostra de Bonsais i Suiseki. La nit del 2 al 3 de juny, es viurà un dels moments culminants de la celebració, quan veïns i veïnes de Sitges treballaran per confeccionar catifes de flors naturals als principals carrers de la vila. Les obres es podran visitar diumenge 3 de juny des de primera hora del matí. Un dels elements principals del Corpus, és la Catifa del Cap de la Vila que aquest any farà el Consorci del Patrimoni de Sitges amb motiu del centenari del Palau de Maricel. El Pati Blau, un altre dels espais emblemàtics, estarà decorat pel Cercle Artístic de Sitges. Sitges és un paradís molt proper, a pocs kms. per una bona autopista. No us el perdeu.

Cerca de Barcelona, Sitges merece su visita. Una mañana, una tarde o todo un día, o más … con niños o sin. La blanca Subur fenicia, elevada sobre su peñón junto al mar, blanca y azul, esconde tesoros increíbles: el museo Cau Ferrat, el museo Maricel … y la playa, claro. Pero hoy queremos hablar del Corpus con sus alfombras de flores. Precioso. Sitges es un paraíso muy cercano, a pocos kms. por una buena autopista. No os lo perdáis.

Anuncis

Les “Enramades” de Sallent


El poble de Sallent està a la comarca del Bages, pujant cap al Pirineu per l’autovia C-18 i després la C-16, un xic més amunt de Manresa, camí de Berga. En aquesta vila gran i industrial celebren fort el dia de Corpus i, com en molts altres llocs de Catalunya, guarneixen carrers amb flors i decoració. La festa va des del dia de Corpus mateix, fins el dilluns següent. Encara que son molt poc conegudes dels foresters, aquestes enramades sallentines mereixen una visita i cal que sapigueu que foren declarades festes d’interès turístic nacional. S’assemblen una mica a les decoracions dels carrers que es fan al barri de Gràcia, a Barcelona. Com allà, cada carrer escull un motiu per a les seves garlandes. Us animem a fer l’hora llarga de viatge per la C-16 fins a Sallent amb la vostra família per circular pel casc antic engalanat, i disfrutar dels espectacles programats. I, per descomptat, tots els dies els carrers ben enramats, amb un trenet que farà un recorregut turístic. A cada carrer, a més, s’hi fan un munt d’actes, hi ha música i animació. Si amb les activitats, i les enramades, encara us queda curt el dia podeu fer un volt per la localitat, que tot i no ser un reclam turístic de primer ordre, te la seva gràcia. Hi trobareu la casa museu d’en Torres Amat, i la casa dels Claret, que era fill del poble. Pels amants de la història tenim un poblat ibèric al Cogulló. Pels de la natura l’espai anomenat Aiguamolls de la Corbatera. Podeu dinar molt bé a Sallent, a diversos bars i restaurants. Recomanem l’atrevit, actual i modern Ospi Restaurant, que no us deixarà indiferents. A la carretera teniu un complex molt interessant. Es tracta de l’Hostal del Camp. Restaurant, hotel de categoria, piscina… un referent a la comarca. Ideal per passar uns dies al Bages. Bones pizzes a la Pizzería 2266, al carrer de Sant Víctor, 72, tel: 938 37 22 66. A la carretera C-16, sortint de ‎Sallent pel nord, hi ha la Masia Puigbó, i també trobareu ben a tocar la famosa cooperativa Agrofresc, amb els seus iogourts naturals, pastissos de formatge i altres delicatessen marca La Torre, o El Canadell. Allà hi ha el Rebost de la Torre on podeu degustar els seus productes. També hi ha boniques cases rurals, encantadores, com ara Cal Sidru, al bonic poblet de Cabrianes. Per aquella zona no us perdeu el castell amb l’església romànica de Sant Esteve i Sant Sebastià. Un temple molt bonic, de visita obligada. Bones enramades!.

En el pueblo de Sallent, en la comarca del Bages, un poco más arriba de Manresa, camino de Berga, celebran por Corpus y hasta el fin de semana siguiente, sus coloridas y famosas enramadas. Son varias las villas catalanas que siguen esta antiquísima tradición, como Arbúcies, por ejemplo. Engalanan calles y plazas y la gente hace fiesta grande, divisando ya el verano que se acerca. Aunque muy poco conocidas de los forasteros, estas enramadas Sallentina merecen una visita y hay que saber que fueron declaradas fiestas de interés turístico nacional. Como hemos dicho antes, los actos comienzan el mismo jueves de Corpus, continuando sábado, domingo y lunes. Como en el caso de Gracia, en Barcelona, cada calle elige un motivo para la decoración de la misma. Os animamos a hacer la hora larga de viaje hasta Sallent con la familia para circular por el casco antiguo engalanado, y disfrutar de los espectáculos programados: hinchables, juegos para niños, música, bailes, concursos, pasacalles, sardanas, gigantes, encuentros de encajeras y placas de cava, y muchos otros. El día fuerte es el domingo, pero siempre hay algo que ver. Si con las enramadas solas les queda corto el día, pueden dar una vuelta por la localidad, que a pesar de no ser un reclamo turístico de primer orden, tiene su gracia. Encontraréis la casa museo de Torres Amat, y la casa de los Claret, que era hijo del pueblo. Para los amantes de la historia tenemos un poblado ibérico en el Cogulló. Si os va más la naturaleza, id hasta los humedales de la Corbatera. Pueden comer muy bien en Sallent, en diversos bares y restaurantes. Recomendamos el atrevido, actual y moderno Ospi Restaurante, que no os dejará indiferentes. En la carretera tienen un complejo muy interesante. Se trata del Hostal del Camp. Restaurante, hotel de categoría, piscina … un referente en la comarca. Ideal para pasar unos días en el Bages. También hay hermosas casas rurales, encantadoras, como Cal Sidru, en el bonito pueblo de Cabrianes. Por esa zona no os perdáis el castillo con la iglesia románica de San Esteban y San Sebastián. Un templo muy bonito.

Trujillo, revisitat


Hem tornat, després d’uns quants anys, a Trujillo, una bonica ciutat renaixentista, plena de palaus i esglésies, bressol de grans conqueridors del nou mon, com Francisco de Pizarro. Aquesta vegada va ser una visita llampec, perquè només vam poder parar mitja hora llarga a la gran plaça major. Trujillo és una de les fites turístiques, monumentals i històriques més importants d’Extremadura, i d’Espanya. Extremadura tota, i Trujillo no pot faltar-hi, és un destí ideal per unes vacances de Setmana Santa, o de tardor. La volta per Trujillo pot començar per la seva soberbia Plaza Mayor, que sense cap mena de dubte és un conjunt històric i monumental esplèndit. (A la foto). Una plaça a dos nivells, amb l’església a dalt, i l’estatua de Francisco Pizarro, gran conqueridor, al mig. Trujillo conserva en el seu casc antic un munt de casonas blasonades, amb escuts que ocupen literalment tota la façana, que salten damunt d’un balcó, o cobreixen una cantonada sencera. Cal resseguir els carrers medievals i renaixentistes per pujar a la ciutadella i abastar l’Alcazaba àrab, per carrers amb noms tant suggerents com ara Ballesteros o la Cuesta de la Sangre. Un cop vist el panorama, podem recòrrer la vila sencera, degustant blasons, palaus, cases nobles, convents… i tot això rodejat per unes muralles perfectament conservades. Menció a banda mereixen les esglésies i els convents. Cada racó de la vila en te una, o varies. Temples com San Martín, Santiago… i tantes d’altres. O bé els museus, com el del formatge i el vi, el del traje o el de Pizarro. Aneu a Trujillo en el curs d’una visita a Extremadura. Està molt ben comunicada amb Barcelona, Madrid, Badajoz, Mérida i Cáceres per autovia gratuita. Tota aquesta zona te escenaris que encongeixen el cor, de la pura bellessa. De vegades naturals, com el valle del Jerte, las Hurdes, Monfragüe o la vall i paisatges del Tajo. Altres culturals, humans, com Guadalupe, amb el seu monestir, impressionant, o bé la ciutat antiga de Cáceres, patrimoni de la humanitat, una de les més boniques ciutats medievals d’Europa. O potser la maravella romana de Mérida, amb el teatre i el Museu. Plasencia, Coria, amb les catedrals, o Alcántara i el seu pont. Ja veieu que una visita a Extremadura està esdevenint imprescindible. A Trujillo, com a tota la regió, dormireu com prínceps i menjareu com reis. En lloc tan bonics com el Francisco de Orellana, un altre conqueridor nascut a Trujillo. O bé la Posada Dos Orillas és un hotelet amb encant, i un bon restaurant. Tots aquests hotels tenen restaurant també, però el lloc més típic de dinar és a la plaça major, en restaurants de prestigi, com Pillete, Troya o Pizarro. Extremadura és un món per a descobrir, afanyeu-vos!.

Trujillo es uno de los hitos turísticos, monumentales e históricos más importantes de Extremadura. Esta región es muy desconocida para los viajeros. Las rutas turísticas pasan de largo, la ignoran. Quizá por su clima duro, austero, que no permite visitarla en verano sin morirse de calor, ni en invierno sin pelarse de frío. Pero Trujillo, y Extremadura toda, es un destino ideal para unas vacaciones de Semana Santa, o de otoño. La vuelta por Trujillo puede empezar por su soberbia Plaza Mayor, que sin lugar a dudas es un conjunto histórico y monumental espléndido. Una plaza a dos niveles, con la iglesia arriba, y la estatua de Francisco Pizarro, gran conquistador, en medio. Trujillo conserva en su casco antiguo un montón de casonas blasonadas, con escudos que ocupan literalmente toda la fachada, que saltan sobre un balcón, o cubren una esquina entera. Hay seguir las calles medievales y renacentistas para subir a la ciudadela y abarcar la Alcazaba árabe, por calles con nombres tan sugerentes como Ballesteros o la Cuesta de la Sangre. Una vez visto el panorama, podemos recorrer la villa entera, degustando blasones, palacios, casas nobles, conventos … y todo ello rodeado por unas murallas perfectamente conservadas. Mención aparte merecen las iglesias y los conventos. Cada rincón de la villa en tiene una, o varias. Templos como San Martín, Santiago … y tantas otros. O bien los museos, como el del queso y el vino, el del traje o el de Pizarro. Vayan a Trujillo en el curso de una visita a Extremadura. Esta región tiene escenarios que encogen el corazón, de la pura belleza. A veces naturales, como el valle del Jerte, las Hurdes o ciertos paisajes del Tajo y sus parques naturales. Otros culturales, humanos, como Guadalupe, con su monasterio, impresionante, o bien la ciudad antigua de Cáceres, patrimonio de la humanidad, una de las más bonitas ciudades medievales de Europa. O quizá la maravilla romana de Mérida, con el teatro y el Museo. O Alcántara y su puente. Ya veis que una visita a Extremadura se está convirtiendo en imprescindible. En Trujillo, como en toda la región, dormirán como príncipes y comeréis como reyes. En lugares tan bonitos como el Francisco de Orellana, el otro conquistador nacido en Trujillo. La Posada Dos Orillas es un hotelito con encanto, y un buen restaurante. Todos estos hoteles tienen restaurante también, pero el lugar más típico para una comida es en la plaza mayor, en restaurantes de prestigio, como Pillete, Troya o Pizarro.

Nous sommes revenus, après quelques années, à Trujillo, belle ville de la Renaissance, pleine de palais et d’églises, berceau de grands conquérants du nouveau monde, comme Francisco de Pizarro. Cette fois c’était une visite éclair, car nous ne pouvions nous arrêter qu’une demi-heure sur la grande place. Trujillo est l’un des monuments touristiques, monumentaux et historiques les plus importants de l’Estrémadure et de l’Espagne. Extremadura tout, et Trujillo ne peut pas le manquer, c’est une destination idéale pour des vacances à Pâques, ou en automne. Le retour pour Trujillo peut commencer avec sa superbe Plaza Mayor, qui est sans aucun doute un splendide complexe historique et monumental. (Sur la photo). Une place à deux niveaux, avec l’église au-dessus, et la statue de Francisco Pizarro, un grand conquérant, au milieu. Trujillo conserve dans son vieux quartier un grand nombre de demeures décorées, avec des boucliers qui occupent littéralement toute la façade, qui sautent par-dessus un balcon ou couvrent un coin entier. Il est nécessaire de suivre les rues médiévales et Renaissance pour atteindre la citadelle et couvrir l’Alcazaba arabe, à travers des rues aux noms suggestifs tels que Ballesteros ou la Cuesta de la Sangre. Une fois que vous avez vu le panorama, nous pouvons parcourir toute la ville, en dégustant des blasons, des palais, des maisons nobles, des couvents … et tous entourés de murs magnifiquement conservés. Les églises et les couvents méritent une mention de côté. Chaque coin de la ville en a un ou plusieurs. Des temples comme San Martín, Santiago … et tant d’autres. Ou des musées, tels que le fromage et le vin, le costume ou Pizarro. Aller à Trujillo lors d’une visite à l’Estrémadure. Il est très bien relié à Barcelone, Madrid, Badajoz, Mérida et Cáceres par l’autoroute libre. Toute cette zone a des scènes qui brillent votre coeur, de la beauté pure. Parfois naturel, comme la vallée de Jerte, les Hurdes, Monfragüe ou la vallée et les paysages du Tage. D’autres cultures, humaines, comme Guadalupe, avec son monastère, impressionnant, ou l’ancienne ville de Cáceres, un site du patrimoine mondial, l’une des plus belles villes médiévales d’Europe. Ou peut-être la merveille romaine de Mérida, avec le théâtre et le musée. Plasencia, Coria, avec les cathédrales, ou Alcántara et son pont. Vous voyez qu’une visite en Estrémadure devient indispensable. À Trujillo, comme dans toute la région, vous dormirez comme des princes et vous mangerez comme des rois. En place aussi belle que Francisco de Orellana, un autre conquérant né à Trujillo. Ou Posada Dos Orillas est un hôtel charmant et un bon restaurant. Tous ces hôtels ont aussi un restaurant, mais le restaurant le plus typique se trouve sur la place principale, dans des restaurants prestigieux tels que Pillete, Troya ou Pizarro. L’Estrémadure est un monde à découvrir, dépêchez-vous!

We have returned, after a few years, to Trujillo, a beautiful Renaissance city, full of palaces and churches, a cradle of great conquerors of the new world, such as Francisco de Pizarro. This time it was a lightning visit, because we could only stop half an hour long at the big square. Trujillo is one of the most important tourist, monumental and historic landmarks of Extremadura, and of Spain. Extremadura all, and Trujillo can not miss it, it is an ideal destination for a holiday in Easter, or in autumn. The return for Trujillo can begin with its superb Plaza Mayor, which without a doubt is a splendid historic and monumental complex. (In the picture). A square at two levels, with the church above, and the statue of Francisco Pizarro, a great conqueror, in the middle. Trujillo preserves in its old quarter a large number of emblazoned mansions, with shields that literally occupy the entire facade, which jump over a balcony, or cover an entire corner. It is necessary to follow medieval and Renaissance streets to reach the citadel and cover the Arab Alcazaba, through streets with suggestive names such as Ballesteros or the Cuesta de la Sangre. Once you have seen the panorama, we can travel the whole town, tasting blazons, palaces, noble houses, convents … and all surrounded by beautifully preserved walls. The churches and convents deserve a mention aside. Each corner of the town has one, or several. Temples like San Martín, Santiago … and so many others. Or museums, such as cheese and wine, the costume or Pizarro’s. Go to Trujillo during a visit to Extremadura. It is very well connected to Barcelona, ​​Madrid, Badajoz, Mérida and Cáceres by free motorway. All this area has scenes that shine your heart, of the pure beauty. Sometimes natural, like the valley of Jerte, the Hurdes, Monfragüe or the valley and landscapes of the Tagus. Other cultural, human, such as Guadalupe, with its monastery, impressive, or the ancient city of Cáceres, a world heritage site, one of the most beautiful medieval cities in Europe. Or maybe the Roman marvel of Merida, with the theater and the Museum. Plasencia, Coria, with the cathedrals, or Alcántara and its bridge. You see that a visit to Extremadura is becoming indispensable. In Trujillo, as in the whole region, you will sleep like princes and you will eat like kings. In place as beautiful as Francisco de Orellana, another conqueror born in Trujillo. Or Posada Dos Orillas is a charming hotel, and a good restaurant. All these hotels have a restaurant as well, but the most typical lunch place is in the main square, in prestigious restaurants, such as Pillete, Troya or Pizarro. Extremadura is a world to discover, hurry !.

 

Temps de flors a Girona


Amb el maig arriba una de les sortides familiars més delicioses, més poètiques i més boniques que podeu fer. Es tracta d’arribar-vos fins a Girona, la sempre anyorada i maravellosa Girona, per veure la fira “Girona, temps de flors”. Aquest any 2018 podeu anar-hi del 12 fins el diumenge 20 de maig. No us podem explicar amb paraules aquesta delicadesa feta art en flor. No podem descriure la bellessa dels carrers, places, patis, edificis, palaus, esglésies, monestirs… plens de flors, de milers de flors. En conjunts  clàssics, moderns, atrevits, senzills… No us perdeu els monuments que només estaran oberts aquests dies, engalanats, nets i polits, magníficament decorats amb plantes i flors de tota mida i tota mena. Portes obertes als banys jueus, a Sant Nicolau, a Sant Pere de Galligans. No deixeu de visitar les escalinates barroques de la catedral, o el seu claustre, per poder aplaudir o criticar el muntatge d’aquest any. Us assegurem que no heu vist res d’igual. I, a la nostra adorada Girona, una ciutat bonica de veure en tot temps i circunstància. Que me’n direu dels estrets carrerons medievals de la Força, del barri jueu, el call esplèndit, carregat de colors i olors?. I de la imponent catedral?. Només tindreu un petit problema. Hi serà, literalment, mitja Catalunya. Una gentada indescriptible, un munt de gent brutal. No podreu aparcar, enlloc. De fet, si hi aneu dissabte o diumenge, i no és primeríssima hora, no podreu ni caminar. No us volem enganyar, és angoixant. És indescriptible. Per això, ja us ho avisem, cal anar-hi molt i molt d’hora. I fugir dels dissabtes al migdia o a la tarda, i dels diumenges al matí. Cerqueu, si podeu, dies i hores més atípiques. Dies entre setmana, primeres hores del matí. Llavors assaborireu el que no us podeu perdre, el que no podeu deixar de veure: Girona, la bellíssima Girona, dues vegades més bella, plena de flors. Penseu en la possibilitat d’arribar-hi en tren. I, naturalment, si voleu dinar a Girona, reserveu. Us recomanarem alguns restaurants d’aquells de tota la vida. Si voleu quedar-vos a dinar a Girona trobareu molts llocs, tots boníssims. Us recomanarem alguns restaurants d’aquells de tota la vida. El primer serà Casa Marieta. Mai no us defraudarà. Cuina de mercat des de fa cent anys o més. També al cor de la Girona antiga hi ha Cal Ros, una altra aposta segura. Plats de tota la vida, producte de qualitat. Hi ha llocs molt més sofisticats, com ara el Occi, o el Massana, situats a la part nova de la vila. Però si busqueu un bon menú del dia, en un ambient informal, modern i divertit, us recomanem el bar Context, en una placeta del barri de Sant Narcís. Molt recomanable. O bé el restaurant Boira, a tocar, amb vistes al riu i les cases de colors. O el Pou del Call, a la Força, arribant a les escales de la Catedral. O al col·legi d’arquitectes, a la Pia Almoïna, a la mateixa plaça de les escales de la catedral, cantonada la Força.  El Museu del vi, molt més popular i desenfadat, ideal per carns a la brasa i per fer xerinola. Per dormir, fora una bona idea establir el quartel general a Girona i així ser-hi a primera hora, si és que logreu reservar habitació. A nosaltres ens agrada anar a l’hotel de la cadena AC hotels, o bé el renovat Ultonia, un establiment que dona la rèplica actual a l’antic Ultònia, que encara es conserva. Un hotel amb bona relació qualitat preu és el Carlemany, en ple centre, com també ho és el Nord 1901. A tocar de la catedral i el call està l’hotel Històric, al mig del barri antic. Molt interessant el Ciutat de Girona, un altre quatre estrelles modern. Fora del centre teniu l’Hotel URH, modular, i el senzill Sidorme, un hotel baratet a Salt. També la possibilitat del càmping més proper, situat a Fornells de la Selva, a uns 5 kms. de la capital. Tingueu un molt bon temps de flors a Girona!.

Una de las manifestaciones más poéticas y hermosas que se pueden ver durante el mes de mayo en Cataluña tiene lugar en la romántica y siempre maravillosa Gerona. Se trata de la muestra “Girona, temps de flors”. Calles y plazas, patios de edificios nobles, monasterios e iglesias, los propios baños judíos o las escalinatas barrocas de la catedral, quedan cubiertas de miles de flores. No hemos visto nada igual si exceptuamos la Floriade, una manifestación similar que tiene lugar cada diez años en Holanda. Gerona ya es bonita en todo tiempo y circunsancia. Sus estrechas callejuelas medievales son magníficas a cualquier hora. Pero imagínenselas llenas de flores dispuestas con suma maestria, con ganas de agradar. Una pasada, ¿verdad?. ¡Pues sí!. Sólo hay un problema: va todo el mundo. Gerona está literalmente anegada de turistas, de curiosos. Un gentío, un montón de gente. No se puede caminar, ni dar un paso. Es agobiante. Es indescriptible. Por ello, ya os lo avisamos, hay que ir allí muy pronto. Huir de los sábados por la tarde y los domingos por la mañana. Imposible aparcar. Imposible moverse incluso si se ha ido a pie. Busque los días y las horas más atípicas. Días entre semana, primeras horas de la mañana. Entonces gozareis de aquello que no os podéis perder, lo que no pueden dejar de ver: Gerona, la bellísima Gerona, dos veces más bella, llena de flores. Y para comer, en Gerona os dejamos que descubrais vuestro propio rincón. Hay tantos y tan buenos. Ahora bien, si queréis que os recomendamos alguno, será Casa Marieta. O Cal Ros, una apuesta segura. Sofisticados el Occi, o el Massana. Informal, moderno y divertido, el bar Context, en una placeta del barrio de Sant Narcís. El restaurante Boira, está cerca del rio. El Pou del Call, en la Força, cerca de la Catedral, como el bar del colegio de arquitectos, en la Pia Almoïna. El Museu del vi, muy popular. Para dormir recomendamos estos hoteles: el la cadena AC hotels, o el renovado Ultonia, o el Carlemany, en pleno centro, como también está el Nord 1901. En el call judio está el hotel Historico, o el Ciutat de Girona. Fuera del centro está el Hotel URH, modular, y el Sidorme, un hotel barato en Salt. También la posibilidad del càmping en Fornells de la Selva, a uns 5 kms. de la capital.

La Alberca


La Alberca és un bellíssim poble serrà, als peus de la Peña de Francia, a Salamanca. Mai no heu vist cosa igual. Està fet tot ell de pedra granítica, molt impactant. S’ha conservat perquè a aquesta zona rural i agreste, Las Batuecas, no hi ha arribat el progrés fins fa pocs anys. Terres ferèstegues, oblidades. Els altres pobles de la zona son igual de bonics. Costa arribar-hi però val la pena. Però La Alberca és la capital. Cert que el turisme l’està matant, tot ple de gent, de botigues de records i de restaurants, però tot i així és molt bonic. Cal recórrer poc a poc els carrers amb cases de balcons de fusta, de pedra i entramat de fang i fusta. Cercar els racons amb encant. La carretera te moltes corbes. Son 60 kms. llargs des de Salamanca, però no és mala carretera. Hi ha bons espais habilitats per aparcar sense problemes. El poble viu ara del turisme i es nota. Hi ha molts hotels i restaurants, tots prou bons, i botigues d’embotit de la zona, pernils, xoriços i bons formatges. Per dinar recomanem el restaurant de la Cantina de Elias, molt maco, bon menjar. Programeu una excursió per la Sierra de Francia, per la Alberca i altres pobles serrans si aneu a Salamanca o feu una ruta per aquelles belles terres de Castella. Val molt la pena!.

La Alberca es un bellísimo pueblo serrano, a los pies de la Peña de Francia, en Salamanca. Nunca ha visto cosa igual. Está hecho todo él de piedra granítica, muy impactante. Se ha conservado porque en esta zona rural y agreste, Las Batuecas, no ha llegado el progreso hasta hace pocos años. Tierras agrestes, olvidadas. Los otros pueblos de la zona son igual de bonitos. Costa llegar pero vale la pena. Pero La Alberca es la capital. Cierto que el turismo lo está matando, todo lleno de gente, de tiendas de recuerdos y de restaurantes, pero aún así es muy bonito. Hay que recurrir poco a poco las calles con casas de balcones de madera, de piedra y entramado de barro y madera. Buscar los rincones con encanto. La carretera tiene muchas curvas. Son 60 kms. largos desde Salamanca, pero no es mala carretera. Hay buenos espacios habilitados para aparcar sin problemas. El pueblo vive ahora del turismo y se nota. Hay muchos hoteles y restaurantes, todos bastante buenos, y tiendas de embutido de la zona, jamones, chorizos y buenos quesos. Para comer recomendamos el restaurante de la Cantina de Elias, muy bonito, buena comida. Programe una excursión por la Sierra de Francia, por la Alberca y otros pueblos serranos si vaya a Salamanca o haga una ruta por aquellas bellas tierras de Castilla. Vale mucho la pena !.

La Alberca is a beautiful mountain village, at the foot of the Peña de Francia, in Salamanca. You have never seen the same thing. It is made of granite stone, very impressive. It has been preserved because in this rural and rugged area, Las Batuecas, there has been no progress until a few years. Furious, forgotten lands. The other villages in the area are just as beautiful. It’s nice to get there but it’s worth it. But La Alberca is the capital. It’s true that tourism is killing you, full of people, souvenir shops and restaurants, but it’s still very nice. You need to travel through the streets with houses of wooden, stone and clay frames with wooden balconies. Find the corners with charm. The road has many curves. They are 60 km. Long from Salamanca, but it is not a bad road. There are good spaces for parking without problems. The people now live in tourism and they notice. There are many hotels and restaurants, all good enough, and local sausage stores, ham, chorizo ​​and good cheeses. For lunch we recommend the restaurant of the Cantina de Elias, very nice, good food. Schedule an excursion through the Sierra de Francia, through the Alberca and other mountain villages if you go to Salamanca or take a route to those beautiful lands of Castile. It’s really worth it!

La Alberca est un beau village de montagne, au pied de la Peña de Francia, à Salamanque. Vous n’avez jamais vu la même chose. Il est fait de pierre de granit, très impressionnant. Il a été préservé parce que dans cette zone rurale et accidentée, Las Batuecas, il n’y a pas eu de progrès avant quelques années. Terres furieuses et oubliées. Les autres villages de la région sont tout aussi beaux. C’est bien d’y aller mais ça vaut le coup. Mais La Alberca est la capitale. C’est vrai que le tourisme vous tue, plein de gens, de boutiques de souvenirs et de restaurants, mais c’est quand même très agréable. Vous devez voyager dans les rues avec des maisons en bois, en pierre et en argile avec des balcons en bois. Trouvez les coins avec charme. La route a beaucoup de courbes. Ils sont à 60 km. Long de Salamanque, mais ce n’est pas une mauvaise route. Il y a de bons espaces pour stationner sans problèmes. Les gens vivent maintenant dans le tourisme et ils remarquent. Il y a beaucoup d’hôtels et de restaurants, tous assez bons, et les magasins locaux de saucisse, le jambon, le chorizo ​​et les bons fromages. Pour le déjeuner, nous recommandons le restaurant de la Cantina de Elias, très agréable, bonne nourriture. Planifiez une excursion à travers la Sierra de Francia, à travers l’Alberca et d’autres villages de montagne si vous allez à Salamanque ou prendre un itinéraire vers ces belles terres de Castille. Ça vaut vraiment le coup!

Toro, revisitada


Toro, a les vores del riu Duero, damunt d’una talaia, anclada encara en el seu brillant passat medieval, mira ara passar la història que tantes vegades li ha fet el salt. Perquè aquesta vila poderosa, seu de reis i de corts, entrà venuda pels polítics a la modernitat i fou durament castigada. Perduda una capitalitat que reclamava, s’adormí fins avui. Toro conserva el sabor de l’autèntica Castella, amb uns monuments fabulosos, però sobretot amb la seva espectacular colegiata. Una església potent i poderosa, d’un romànic pur, que no podeu deixar-vos perdre en una volta per l’interior d’Espanya, o bé camí de Portugal, o en una ruta seguint el curs del pare Duero, el riu de la Castella eterna i verídica. La Colegiata de Toro s’aixeca damunt el riu, a un extrem de la vila. La seva cúpula destaca damunt els absis turgents. Dins, una maravella: la portada central coberta per un atri, inaccessible des de l’exterior. Una maravella en pedra policromada. Una fita mundial de l’escultura romànica. Tampoc la nau deixa indiferent. Més art, més escultura, més arquitectura sense artifici, directa i sòbria. Genial. La resta de la ciutat no pot mantenir aquest llistó però la torre del rellotge, les portes de la muralla, els carrers i places, les casones amb entramats de fusta, els palaus amb escuts, les esglésies són boniques. A més Toro disfruta d’una gastronomia única, deliciosa i contundent. Amb uns vins, poc coneguts, que poca cosa tenen a envejar als Ribera de Duero veïns. Toro val una parada. I te bons hotels, gens espectaculars però agradables, on fer-la. Com el Hotel Maria de Molina, a la Plaza San Julián de Los Caballeros, 1. Tel: 980 69 14 14. O la rústica Posada del Palau de Rejadorada, tot caràcter. També interessant el clàssic Juan II, un hotel dels de sempre. Finalment el funcional Zaravencia, una opció molt a tenir en compte. Per dinar, fora d’aquests hotels, que tenen bona cuina, passejeu pel carrer major i la plaça de l’ajuntament. Bars, tasques, tapes… un món de sensacions. Escolliu el vostre. Nosaltres vam dinar al restaurant Castilla, prou bé.

Toro, a orillas del río Duero, anclada en su pasado, mira pasar la historia que tantas veces le ha dado la espalda. Esta villa poderosa, sede de reyes y de cortes, entró vendida por los políticos en la modernidad y fue duramente castigada. Perdida una capitalidad que reclamaba, se durmió hasta hoy. Toro conserva el sabor de la auténtica vida castellana, con unos monumentos fabulosos, pero sobre todo con su espectacular colegiata. Una iglesia potente y poderosa, de un románico puro, que no se pueden perder en una vuelta por el interior de España, o bien camino de Portugal, o en una ruta siguiendo el curso del padre Duero, el río de la Castilla eterna y verídica. La Colegiata de Toro se levanta sobre el río, en un extremo de la villa, con unas líneas claras y magníficas. Su cúpula destaca sobre los ábsides turgentes. En el interior una maravilla: la portada central cubierta por un atrio, inaccesible desde el exterior. Una poesia en piedra policromada. Un hito mundial de la escultura románica que, si fuera francesa, veríamos reproducida en todo el mundo. Tampoco la nave deja indiferente. Más arte, más escultura, más arquitectura sin artificio, directa y sobria. Genial. El resto de la ciudad no puede mantener este listón pero la torre del reloj, las puertas de la muralla, las calles y plazas, las casonas con entramados de madera, los palacios con escudos, las iglesias son muy, muy bonitas. Además Toro disfruta de una gastronomía única, deliciosa y contundente. Con unos vinos, poco conocidos, que nada tienen que envidiar a los Ribera de Duero vecinos, y que pronto serán famosos. Y si no lo creen, ¡al tiempo!. Toro vale una parada. Y tiene buenos hoteles, nada espectaculares pero agradables, donde hacerla. Como el Hotel María de Molina, en la Plaza San Julián de Los Caballeros, 1. Tel: 980 69 14 14. O la rústica Posada del Palacio de Rejadorada, todo carácter. También interesante el clásico Juan II, un hotel de los de siempre. Finalmente el funcional Zaravencia, una opción muy a tener en cuenta. Para comer, fuera de estos hoteles, que tienen buena cocina, queda pasear por la calle mayor y la plaza del ayuntamiento. Bares, copas, tapas … un mundo de sensaciones. Elija la suya. Nosotros ya lo hicimos: el restaurante Castilla, no lejos de la Plaza Mayor.

Monfragüe


El parc natural de Monfragüe no és gaire gran, ni costa de visitar. Es tracta d’un meandre encaixat del riu Tajo, una mica al sud de la ciutat de Plasencia, a Cáceres. La carretera entre aquesta vila del nord d’Extremadura i la ciutat medieval de Trujillo, el travessa de cantó a cantó. Un bon lloc per parar és el centre d’interpretació, però no és molt necessari, perquè el parc es visita i s’explica sol. Una mica més endevant un aparcament ofereix vistes al Tajo. I encara un xic més endevant trobareu el Salto del Gitano, a la foto, un dels indrets més coneguts del parc. No hi ha gaire espai per aparcar, però no és impossible. Allà, en unes penyes damunt del riu, podreu observar els nius i els voltors evolucionant al cel. De vegades tècnics del parc instal·len telescopis. Una mica més enllà trobareu un ampli aparcament que es situa a l’inici del camí que puja a les restes del castell i a l’ermita de Monfragüe. Camí costerut, un parell de kms. fàcil i ample però cansa. Les vistes valen la pena. Hi ha molts més senders per caminar i coses per veure, però l’essencial és això. La carretera continua, per paratges bonics, travessant rius i canyades, fins arribar a Trujillo, una ciutat que mereix una visita. El parc nacional de Monfragüe no decepciona ningú, però la primavera és la millor època. Els ocells crien. L’estiu és molt calorós i l’hivern molt fred. Aneu-hi a gaudir del vol dels voltors i àligues, impressionant. I si podeu feu-ho des del Salto del Gitano, una raconada molt maca del riu Tajo. Val la pena!. Per dormir, i veure el parc, recomanem fer nit a Plasencia, una bonica ciutat, que és la petita capital al nord d’Extremadura. No és una gran ciutat, però té tots els serveis necessaris i està a 12 kms. del parc per bona carretera. A més la vila és maca, amb una plaça major bonica, palaus, convents, carrers i places coquetes, petites esglésies i racons amb molt d’encant. No oblideu de veure les seves catedrals, una de gótica primitiva i una de plateresca feta damunt l’anterior. Per dormir nosaltres vam allotjar-nos a l’Hotel Exe Alfonso VIII, clàssic, bé, i vam a dinar al restaurant El Fogón de Manu, molt bé també. A la nit vam sopar al restaurant Español. l si teniu dies podeu veure, a més de Plasencia i el Parc Natural de Monfragüe, el casc medieval de Cáceres, la bella vila eclesial de Coria, les Hurdes, o els valls d’Ambrós o Jerte.

El parque natural de Monfragüe no es muy grande, ni costa de visitar. Se trata de un meandro encajado del río Tajo, un poco al sur de la ciudad de Plasencia, en Cáceres. La carretera entre esta ciudad del norte de Extremadura y la ciudad medieval de Trujillo, lo atraviesa de lado a lado. Un buen lugar para parar es el centro de interpretación, pero no es muy necesario, porque el parque se visita y se explica solo. Un poco más adelante un aparcamiento ofrece vistas al Tajo. Y aunque un poco más adelante encontrará el Salto del Gitano, en la foto, uno de los lugares más conocidos del parque. No hay mucho espacio para aparcar, pero no es imposible. Allí, en unas peñas encima del río, podrá observar los nidos y los buitres evolucionando en el cielo. A veces técnicos del parque instalan telescopios. Un poco más allá encontrará un amplio aparcamiento que se sitúa al inicio del camino que sube a los restos del castillo y la ermita de Monfragüe. Camino empinado, un par de kms. fácil y ancho pero cansa. Las vistas valen la pena. Hay muchos más senderos para caminar y cosas por ver, pero lo esencial es eso. La carretera continúa, por parajes bonitos, atravesando ríos y cañadas, hasta llegar a Trujillo, una ciudad que merece una visita. El parque nacional de Monfragüe no decepciona a nadie, pero la primavera es la mejor época. Los pájaros crían. El verano es muy caluroso y el invierno muy frío. Id a disfrutar del vuelo de los buitres y águilas, impresionante. Y si puede hágalo desde el Salto del Gitano, un rincón muy bonita del río Tajo. Vale la pena !. Para dormir, y ver el parque, recomendamos hacer noche en Plasencia, una bonita ciudad, que es la pequeña capital en el norte de Extremadura. No es una gran ciudad, pero tiene todos los servicios necesarios y está a 12 kms. del parque por buena carretera. Además la villa es bonita, con una plaza mayor bonita, palacios, conventos, calles y plazas coquetas, pequeñas iglesias y rincones con mucho encanto. No olvide de ver sus catedrales, una de gótica primitiva y una de plateresca hecha encima del anterior. Para dormir nosotros nos alojamos en el Hotel Exe Alfonso VIII, clásico, bien, y fuimos a comer en el restaurante El Fogón de Manu, muy bien también. Por la noche cenamos en el restaurante Español. el si tiene días puede ver, además de Plasencia y el Parque Natural de Monfragüe, el casco medieval de Cáceres, la hermosa villa eclesial de Coria, las Hurdes, o los valles de Ambrós o Jerte.

La réserve naturelle de Monfragüe n’est pas très grande et ne vous coûte pas de visite. C’est un méandre noyé dans le fleuve Tage, un peu au sud de la ville de Plasencia, à Cáceres. La route entre cette ville du nord de l’Estrémadure et la ville médiévale de Trujillo, le carrefour du canton sur le coin. Un bon endroit pour s’arrêter est le centre d’interprétation, mais ce n’est pas très nécessaire, car le parc est visité et il est compté sol. Un peu plus loin, un parking offre une vue sur le Tage. Et encore un peu plus loin, vous trouverez le Salto del Gitano, sur la photo, l’un des endroits les plus connus du parc. Il n’y a pas beaucoup de place pour se garer, mais ce n’est pas impossible. Là, dans quelques rochers au-dessus de la rivière, vous pouvez voir les nids et les vautours évoluer dans le ciel. Parfois, les techniciens du parc installent des télescopes. Un peu plus loin, vous trouverez un grand parking qui se trouve au début de la route qui monte aux vestiges du château et à l’ermitage de Monfragüe. Route d’escalade, à quelques kilomètres. facile et large mais fatigant. Les points de vue en valent la peine. Il y a beaucoup plus de sentiers pédestres et de choses à voir, mais l’essentiel est que. La route continue, à travers de beaux paysages, à travers les rivières et les canyons, jusqu’à Trujillo, une ville qui mérite une visite. Le parc national de Monfragüe ne déçoit personne, mais le printemps est le meilleur moment. Les oiseaux se reproduisent. L’été est très chaud et l’hiver est très froid. Allez profiter du vol des vautours et des aigles, impressionnant. Et si vous pouvez le faire depuis le Salto del Gitano, un joli coin du Tage. Ça vaut le coup! Pour dormir, et pour voir le parc, nous recommandons la vie nocturne à Plasencia, une belle ville, qui est la petite capitale dans le nord de l’Estrémadure. Ce n’est pas une grande ville, mais elle a tous les services nécessaires et c’est à 12 km. du parc à une bonne route. En outre, la ville est belle, avec une belle place principale, des palais, des couvents, des rues et des places coquettes, de petites églises et des coins charmants. N’oublie pas de voir leurs cathédrales, une de gothique primitive et une de plateresque faite sur la précédente. Pour dormir, nous avons séjourné à l’hôtel Exe Alfonso VIII, classique, bien, et nous allons déjeuner au restaurant El Fogón de Manu, très bien aussi. Le soir nous dînons au restaurant espagnol. Si vous avez des jours, vous pouvez voir, outre Plasencia et le parc naturel de Monfragüe, le casque médiéval de Cáceres, la belle ville ecclésiale de Coria, les Hurdes, ou les vallées d’Ambrós ou Jerte.

The Monfragüe Nature Reserve is not very large, nor does it cost you to visit. It is a meander embedded in the Tagus River, a little south of the city of Plasencia, in Cáceres. The road between this town of the north of Extremadura and the medieval city of Trujillo, the crossroads of the canton on the corner. A good place to stop is the interpretation center, but it is not very necessary, because the park is visited and it is counted sol. A little further on, a parking lot offers views of the Tagus. And still a little further on you will find the Salto del Gitano, in the photo, one of the best known places in the park. There is not much room to park, but it is not impossible. There, in some rocks above the river, you can see the nests and the vultures evolving into the sky. Sometimes technicians of the park install telescopes. A little further on you will find a large parking lot that is located at the beginning of the road that goes up to the remains of the castle and the hermitage of Monfragüe. Climbing road, a couple of kilometers away. easy and wide but tiresome. The views are worth it. There are many more walking trails and things to see, but the essential is that. The road continues, through beautiful landscapes, through rivers and canyons, until you reach Trujillo, a city that deserves a visit. The Monfragüe National Park does not disappoint anyone, but spring is the best time. The birds breed. The summer is very hot and the winter is very cold. Go to enjoy the flight of vultures and eagles, impressive. And if you can do it from the Salto del Gitano, a pretty corner of the Tagus river. Is it worth it!. To sleep, and to see the park, we recommend nightlife in Plasencia, a beautiful city, which is the small capital in northern Extremadura. It’s not a big city, but it has all the necessary services and it’s 12 km away. from the park to a good road. In addition the town is beautiful, with a beautiful main square, palaces, convents, streets and coquettish squares, small churches and charming corners. Do not forget to see their cathedrals, one of primitive gothic and one of plateresque made on the previous one. To sleep, we stayed at the Hotel Exe Alfonso VIII, classic, well, and we are going to have lunch in the restaurant El Fogón de Manu, very well also. In the evening we dine at the Spanish restaurant. If you have days you can see, besides Plasencia and the Natural Park of Monfragüe, the medieval helmet of Cáceres, the beautiful church town of Coria, the Hurdes, or the valleys of Ambrós or Jerte.