Un estiu a Croàcia


Aquest estiu, quan el coronavirus ja sigui un record horrible, podeu fer un viatge fins Croàcia i Eslovènia. podeu sortir de Barcelona cap a Montpellier, parant a dinar al restaurant i pizzeria “La Bella Itàlia” a Narbonne. I fent nit a l’hotel Novotel de Montpellier, situat a peu d’autopista o continuar, si voleu, sense visitar Montpellier, fins arribar a Nîmes, que també té un Novotel xulo, al centre de la ciutat, al costat del seu amfiteatre romà, que és una passada. Nîmes també té un temple romà perfectament conservat. O potser podeu continuar fins Avignon, amb un altre Novotel molt modern, al costat de l’estació de tren, i un Ibis Styles, interessant, camí de l’aeroport. Sigui com sigui podeu seguir cap a Grenoble, ja als Alps francesos, on hi ha un Novotel al mig del camp, a Voreppe. Hotels tots ells molt barats i familiars. Si feu nit a Grenoble, o hi pareu uns dies per explorar els Alps francesos, podeu sopar al restaurant italià, molt bo, anomenat Carmelina. Molt recomanable. D’allà podeu anar cap a Milà, ja a Itàlia, passant pel coll del Mont Cenis, espectacular pas alpí. És aquesta una ruta molt més fresca i agradable que passar en ple estiu per la Costa Blava francesa, i per la Riviera Italiana, que sempre estan petades. I us estalvieu el coll d’ampolla del pont de Génova, el que va caure, i encara no està reconstruït. Podeu fer nit a Torino, una gran idea, perquè és una ciutat molt bonica, amb bons hotels, i un museu egipci fabulós, o bé continuar cap a Milano. Si decidiu Torino us direm que hi ha hotels convenients vora l’estació de tren i un Novotel a l’entrada per l’autopista. Si aneu a Milano i podeu allotjar-vos al centre de la ciutat o bé Novotel proper a l’aeroport de Malpensa. Molt bé de preu, instal·lacions modernes i netes. A Milano podeu passar-hi un dia, com a mínim, per veure la fastuosa catedral, per exemple, i l’endemà marxar cap a Venècia. Pel camí no deixeu de visitar Bérgamo, amb un casc antic admirable, Verona, una ciutat romàntica, amb l’amfiteatre i el balcó de Giulieta, o Vicenza, plena de obres del Palladio, o Padova, amb molt d’art. Arribant a Venezia, a Mestre, hi ha un bon hotel Novotel. Per menjar aneu a un petit restaurant casolà proper a l’hotel. Es diu l’Osteria de Mariano. Menú del dia cantat, pasta fresca sempre, qualitat a preu raonable. Un veritable museu on parlareu amb els amos de què i com voleu menjar i veure. El recomanem. L’endemà no podeu deixar de veure Venècia. El pont de Rialto, el pont dels sospirs, la plaça de Sant Marc, la fantàstica església de San Pantalon, amb el sostre decorat amb un “trompe l’oeuil” fabulós. I la íntima raconada del Campo Santa Margarida, amb l’església del Carmel, i les seves pintures sobre fusta. Per dinar en aquesta zona us recomanem la Pizzeria Dofin, a la Salizata de la Santa Croce, 81, prop de San Rocco i de San Pantalón. Bé de preu i bona teca. Acabat de dinar anau fins el Campo Sant Rocco, amb l’escola gran de San Roc plena de pintures de Tiziano, i la Basílica Gloriosa dei Frari, un dels temples més grans de Venècia, gòtic esplendorós, ple d’art. Una ascensió de Tiziano com a retaule major, obres de Donatello, Bellini, el sepulcre de Canova… impressionant. I també Sant Gregorio, un monestir amb accés al Gran Canal, i l’església barroca de la Salute, símbol de la ciutat, enfrontada amb Sant Marc. Venècia ens encanta.

En tornar de Venezia podeu sopar en restaurant molt divertit, casual, instal·lat en una antiga fábrica, servit per gent jove: Ae Oche 4 Cantoni. Genial. El dia següent começa l’aventura croata. Croàcia, i primer la península d’Istria, és presenta com una rèplica de la Toscana. Suaus turons acullen pobles encimbellats, emmurallats, plens de palaus, esglésies, portes i carrers estrets. Dominen un paisatge verd com ara Escòcia, amb boscos frondosos sota un cel blau. Motovun és un d’aquests pobles.  Travesseu Triestre i Eslovènia per arribar-hi. Primera frontera! No agafeu l’autopista. Pagareu molt per pocs kms. I necessiteu una vinyeta a Eslovènia. Aneu de Triestre, una ciutat resultona però no bonica, a Motovun per carretera comarcal. Mireu el mapa! Si aneu a Motovun, i en feu el centre de visites de la part d’Istria, estalviareu molts calers. En cas contrari podeu optar per un hotel a la costa. Us recomanem una casa rural fantástica que podeu llogar sencera: Motovun House. Molt maca. Típica, equipada. Podeu fer-vos el menjar o anar a un restaurant típic: La Kanoba Mondo, al centre del poble. A la nit millor sempre els restaurants a peu de muralla, en la terrassa dominant el riu Mirna. Per exemple el restaurant Pod Voltom, al mateix mirador damunt la vall, sopar amb vistes… molt romàntic. El poble és peatonal però us deixaran pujar amb cotxe si teniu allà l’allotjament. Dona gust recórrer els carrerons empedrats amb lloses blanques, polides pel pas dels anys. Fer el tomb a la muralla i aneu a veure caure la tarda damunt dels camps mentre sopeu a la fresca.

I que podeu fer des de Motovun. Doncs anar a Pula, amb les seves restes romanes, amfiteatre, gran i preciós, arc dels Sergis, el temple d’August… i la catedral.

També podeu anar a Rovinj, bella vila marinera, una vila que és com una illa de colors damunt l’Adriàtic. Per dinar teniu la Pizzeria da Sergio, només pizzes, però molt bones, al carrer peatonal del poble antic, Grisia.

I també podeu visitar Porec, a una trentena de kms. de Motovun, per veure la seva cèlebre basílica Eufrasiana, patrimoni de la UNESCO.

Quan marxeu de Motovun, preneu el camí de Zadar. Podeu aturar-vos a la ciutat d’Ogulín, en els boscos i muntanyes del nord de Croàcia, per veure el castell Francopan i dinar al restaurant de l’hotel Francopan, que està molt bé i bé de preu.

Seguírem la ruta cap a Zadar on vam podeu allotjar-vos als apartaments Lavandula, molt moderns i molt bonics, a tocar de la platja i a 10 minuts del centre. Aneu a veure la famosa posta de sol de Zadar, i a sopar al centre, al restaurant 2 Ribara, fantàstic, o al costat dels apartaments en un restaurant típic amb aires de taverna grega: el Kuzina. Molt bo i barat.

La porta d’entrada recorda que Zadar fou també veneciana, i la basílica de Sant Donat és una joia pre-romànica bastida damunt del fòrum romà fent servir bases de columnes i temples romans.

 

Des de Zadar es poden fer boniques excursions, com per exemple a Nin, per veure aquest bonic poblet de pescadors, amb la seva catedral paleocristiana i banyar-nos a la seva platja.

Quan us canseu de Zadar sortiu-ne amb destinació Dubrovnik. L’aduana de Bòsnia us farà perdre una bona estona, i les cues per travessar Naum, un petit enclavament de Bòsnia, encara més. Sortint del mal pas encara us donarà temps d’anar fins la petita ciutat fortificada de Mali Ston, i dinar al port. Ho podeu fer al restaurant Kapetanova Kuca, que pertany a l’Hotel Ostrea. Bo, sofisticat, bona relació qualitat preu. Acabat de dinar passegem pel poblet pescador de cases de pedra.

Continuem camí de Dubrovnik on ens allotgem a l’Hotel Àdria, molt bé. Luxe. Piscina coberta. Tenim mitja pensió. Sopar buffet molt arreglat. Baixem a la ciutat murallada de Dubrovnik. Aparquem al pàrquing públic, car, i baixem a peu les escales. És Disneylandia. Bonic però massa turístic.

L’endemà podeu acabar de baixar per veure, passant la frontera amb Montenegro, la bella ciutat medieval de Kotor. Una passada! I entrar a Bòsnia per visitar Mostar. Fins i tot podeu fer una escapada fins Sarajevo. Però això, potser, seria un altre viatge. Però Kotor, que és preciosa, i Mostar, amb el seu pont otomà, son asequibles i molt xules. I no son lluny de Dubrovnik. I molt més barates!. Allà podeu dormir i menjar molt bé. De tornada preneu el vall del Neretva i torneu a la costa croata. Podeu anar a Baska Voda, un bonic poble de la costa. Allà podeu dinar a diversos llocs. Com ara la konoba Toni, barateta i bon servei. O a l’Hotel Croatia, un bonic establiment al centre de la localitat a tocar de la platja. Bon menjar, no gaire car, bones habitacions, bon desdejuni i bon servei. La platja de pedres de Baska Voda és agradable i l’ambient, de dia i de nit, molt maco, animat i familiar.

 

L’endemà tocarà una de les perles del viatge, la ciutat de Split, ubicada tota ella en un fastuós i immens palau imperial de Dioclecià. La porta nova o aurea dona accés a l’entramat de carrers medievals bastits dins de les estances del palau. Al peristil convertit en plaça, al mausoleu imperial fet catedral, als soterranis fets basar. Increïble!.

 

A Split podeu menjar prop de la porta aurea a la pizzeria Portas. Bona teca, a bon preu. Bon servei. Des de Split podeu anar a Trogir. Si voleu dormir per allà recomanem la Villa Tudor, habitacions amb vistes a la magnífica ciutat amurallada i el port. Unes vistes impagables. Son com uns petits apartaments molt familiars, senzills però nets. Aprofiteu per anar a la platja de l’illa de Ciovo, a uns kms. de Trogir, molt amable i maca. Per menjar aneu al Vanjka, un local luxós, però de preus moderats, al centre de Trogir.

En sortir de Trogir aneu cap a Zagreb, per l’interior, per poder visitar els llacs del Plitvice Lakes National Park, preciosos, on podeu passar pràcticament tot el dia fent senderisme, muntats en trens i en vaixells, parc amunt, parc avall. Podeu dinar a Korenica, prop de la frontera, en una zona devastada per la guerra, al restaurant Sapina, senzill però molt bé. Després cap a Zàgreb.

Zagreb, la capital croata, és una ciutat interessant, no maca, però xula. Per dormir aneu a l’hotel Internacional, allunyat del casc històric, però ben comunicat. Clàssic.

Zagreb te districtes que recorden encara el realisme socialista de Tito, amb blocs per obrers. Però el seu casc antic és bonic, amb la catedral i el castell.

 

Des de Zagreb podeu fer moltes sortides per visitar la Croàcia interior, la més desconeguda. Vam anar a Belec per veure la meravella barroca de l’església de Santa Maria de les Neus. Demaneu la clau a la casa de pagès del davant si la trobeu tancada.

També a Varazdin, ciutat barroca per excel·lència, plena de palaus i esglésies, amb una catedral bellíssima i un castell molt evocador. Val la pena fer una parada a Varazdin en un viatge a Croàcia. Allà podeu dinar a la pizzeria Àngelus, un lloc molt recomanable. Bon menjar pec pocs diners.

No us perdeu els castells de la regió fronterera amb Eslovènia, i el poble encantador de Somobor.

En acabat podeu anar cap a Eslovènia. Us recomanem l’Hotel Radisson Blue de Ljubljana, la capital. Situat lluny del centre però molt luxós. Te un servei pactat de taxis que et porten al casc històric de la ciutat per pocs diners. Molt recomanable. Ljuljana és encantadora, sense tenir res. Un castell, quatre carrers medievals, un riu, uns ponts, el dragó de la ciutat i molta animació. T’enamora sense saber la raó. A Ljuljana aneu a dinar i sopar al restaurant Marley & Me, que no va estar pas gens malament.

Tocarà ara descobrir una mica els Apls Julians d’Eslovènia. Paisatges d’ensomni com ara el llac de Bled o el massís de Triglav, o el llac alpí de Bohinj, on us podeu banyar, i dinar, prou bé, en un berenador a tocar del llac, amb especialitats eslovenes que es diu Pod Skalco. Eslovenia te un munt de petits poblets encantadors, altes muntanyes, ciutats medievals, monestirs, castells i unes coves que son patrimoni de la humanitat. Quedeu-vos uns quants dies per descobrir-los.

Quan retorneu a Itàlia pareu a Brescia, no lluny de Vicenza i Verona. I si no ho heu fet abans, a Venezia, Padua o Vicenza, ciutat, renaixentista, preciosa, amb la basílica palladiana, la catedral i les esglésies. Bon dinar al restaurant Bar Borsa, un lloc on al migdia fan un menú molt xulo, a dins de la mateixa basílica de Palladio.

Seguiu cap als llacs alpins del nord d’Itàlia, Garda, per exemple, parant al bonic poblet de Sirmione. Continueu a  Bérgamo, i després cap a Milà. Podeu tornar a parar al Novotel proper a l’aeroport de Malpensa, on ja vau fer-ho a l’anada. O arribar-vos a Torino, i veure el museu egipci, que val la pena de veritat. I pujar a la Vall d’Aosta, per veure el Mont Blanc, passar el túnel i anar a Chamonix, per veure La Mer de Glace. I potser estar-vos voltant els Alps uns dies, pujant als trens de muntanya i als telecadires. O bé tornar cap a Grenoble, travessant de nou el Mont Cenís, magnífic pas alpí. I llavors parar a Bonneval sur Arc, preciós poblet de muntanya francès. Sopeu a Bessans, en un restaurant típic de la muntanya de Saboia que es diu La Bocona. Força bé.

 

Si no us agrada la idea podeu dormir a Grenoble, al mateix Novotel que hi ha al mig del camp, a Voreppe. Recordeu el nostre restaurant preferit, el Carmelina, restaurant molt recomanable. l’endemà baixeu la vall del Rhone, visitant Valence, o Orange, amb el seu teatre romà, o Avignon, si no heu parat al pujar. Aneu de pet cap a casa, o amb parada a la Camarga, o visitant el Luberon, la Provença preciosa. O pareu a Nîmes, o a Montpellier, o a Narbonne. O a Figueres per dinar o sopar al millor restaurant i hotel de la ciutat, el Can Duran.

En arribar a casa recordareu la bella Croàcia, la costa dàlmata, la ciutat romana i medieval d’Split, la bellíssima vila de Trogir, les petites illes properes a la costa com Rab o Krk. Les esglésies, palaus, carrers i cases medievals. I les platges i cales!

La bella Croàcia, su costa de Dalmacia, con bonitas playa, las ciudades griegas, romana y medievales de Dubrovnik, de Kotor, de Mostar, de Split, de Trogir, de Zadar, de Rovenij, de Pulla… merecen una visita un verano, cuando el coronavirus haya pasado de largo. Ciudades que son como una joias en su estuche de murallas, o patrimonio de la humanidad de la UNESCO. Ciudades increibles, como Zagreb o Varzdin, con sus callejas, sus palacios, todo en piedra, preciosas. No la podeis olvidar, porque Croacia es un destino familiar seguro.

Ajornades les cantates solidàries de Bach


Johann Sebastian Bach — Image by © Hulton-Deutsch Collection/CORBIS

Els organitzadors i organitzadores de les Cantates Solidàries de Bach ens demanen que us comuniquem que es veuen obligats a aplaçar per a més endavant la interpretació de les Cantates 62 i 27 previstes pel proper dissabte dia 21 de març.  Ho fan per coherència, solidaritat i per seguir les recomanacions del “quedatacasa”. Volem manifestar el nostre agraïment a tots els que les fan possibles per laseva desinteresada col·laboració. Ens retrobarem a, molt aviat, a l’església dels pares carmelites de Badalona, per tenir una nova oportunitat d’escoltar la música excelsa de Bach de la mà de reconeguts solistes de la nostra ciutat, i de l’alumnat i professorat del  Conservatori Professional de Música de Badalona, no us ho perdeu, estigueu atentes i atents!.

Las cantatas solidarias de Bach se aplazan.  Nos veremos de nuevo en la iglesia de los Carmelitas de Badalona, en la calle San Miguel, 44, cuando el coronavirus haya pasado en una nueva cita ineludible con la bella y buena música de Bach de la mano del Conservatori de Música de Badalona. Una garantía. ¡No os lo perdáis, estad atentas y atentos!.

Fira de la Terra a Caldes de Malavella


 

Caldes de Malavella és una població realment bonica. Ja en temps dels romans, les seves aigües medicinals, gasades i calentes, havien atret una munió de gent que aspirava a passar l’estona relaxada i tranquil·la. Encara avui no ha perdut aquest aire de petita vila balneària on moderar la nostra existència. Tot i que Caldes te atractius turístics de sobra per merèixer una sortida familiar, us la portem avui al bloc, i us la recomanem, en virtut de la seva Fira de la terra. Us agraden els gossos?. En teniu?. I els cavalls?. Doncs xalareu!. Al final de la rambla d’en Rufí, i durant tot el proper diumenge, dia 15 de març de 2020, es podrà gaudir de la fira, d’un mercat de productes d’artesania i alimentació, de passejades en ponis a càrrec de La Crinera. Preu: 3€. També passejades amb carruatges. Preu: 2€. Un munt de parades de protectores i associacions amb gossos en adopció. Amb la participació de CAAS, Galgos 112 i New Life. Activitats infantils de pinta-cares d’animals i taller d’elaboració d’orelles i antenes. Hi haurà servei de bar a càrrec del Club Patí Caldes. Al poble també hi ha molt bons restaurants. Així Ca la Manela, del Carrer Prim, 13, tel. 972 47 00 19. L’Hostal Esteba, al Carrer Francesc Macià, 2, tel. 972 47 00 55. També teniu el Quimera, de l’Hotel Melià Golf Vichy Catalan, també a la carretera N-II, però al km 701, tel. 972 18 10 20 també ho fan molt bé, però més car, és clar. El Delicious, és el restaurant de l’Hotel i Balneari Vichy Catalan, Avinguda Doctor Furest, 32, tel. 972 47 00 00. A banda de la fira, a Caldes hi ha molt per veure. Com ara les Termes romanes, monument històric d’interès nacional, restes que queden del municipi romà d’Aquae Calidae. Consten d’una piscina central i una sèrie de cambres al voltant per rebre tractaments guaridors. Prop de les termes hi ha una font d’aigua calenta, la de Sant Narcís, i a sobre, en un turó l’ermita de Sant Grau, i un tros de la muralla i la vila medieval. Vagueu pels carrerons medievals en cerca de la font de la Mina la més gran i coneguda. L’aigua termal brolla a una temperatura de 60º. Tothom al poble i la comarca en coneix les qualitats curatives, digestives i culinàries. Embotelleu-la, val la pena. Als afores, en una passejada tranquil·la fareu cap a la Granja, una urbanització modernista, noucentista, plena de torres del segle XIX. Bellíssim, un racó calmat i tranquil. Al mig del parc públic hi ha la coneguda font de la Vaca, d’aigua fresca, gelada. No us perdeu l’edifici del Casinet, un antic berenador situat davant la font. L’església del poble, ja ho hem comentat, no és tampoc gens negligible. Es tracta d’un bonic edifici romànic del segle XI dedicat a Sant Esteve. Ens encanten els absis romànics, llombards, i la façana renaixentista. Si voleu passar uns dies a Caldes, us ho recomanem molt i molt, aneu al Balneari Prats, un establiment termal que data de la segona meitat del segle XIX, situat al bell mig de la vila. Te una part moderna, amb habitacions funcionals i ben muntades, i una antiga, amb grans salons i sales balnearies, que encara conserven l’elegància i gust d’abans. Increible el seu petit i bucòlic jardí, la seva piscina termal exterior, senzilla, però tot un plaer en qualsevol època de l’any.  Camí de l’estació, i de Barcelona, hi ha l’altre balneari, el Vichy Catalán, on s’embotella la famosa aigua de Caldes. L’edifici és una passada, fet en estil neomudèjar, modernista, com ho és també el menjador principal.  Si ja heu decidit fer-nos cas i passar el cap de setmana per allà, arribeu-vos al castell de la Mala Vella, i a l’ermita de Sant Maurici. Son només unes ruïnes però l’indret és ideal per còrrer i campar. Allà s’hi celebra, cada 22 de setembre, diada del Sant, un gran aplec on no us sentireu foresters. Pels amants de la prehistòria cal esmentar l’anomenat Camp dels Ninots, una excavació amb moltes restes del pleistocè, restes fòssils de plantes, d’un rinoceront i diversos animals més. També podeu voltar pels boscos meravellosos de la població, anar amb bici o fer esport camps a través. A banda dels balnearis teniu, fora del poble, a la carretera N-II, el grandiós hotel i golf dels Melià. També hostalets més senzills, que son bons restaurants, que ja us hem citat, però que ara us recomanem, com ara l’Esteba, situat al costat de la piscina municipal, a la carretera, o el tradicional Hostal Fabrellas, al mig del poble, un lloc de tota la vida, molt recomanable també. S’ha notat molt que ens encanta Caldes de Malavella?. És natural, és el nostre poble. Us animem a pujar-hi per la fira de la terra!

Caldes de Malavella es una población realmente bonita. Ya en tiempos de los romanos, sus aguas medicinales y calientes, habían atraído una multitud de gente que aspiraba a pasar el rato relajada y tranquila. Todavía hoy no ha perdido ese aire de pequeña ciudad balnearia donde moderar nuestra existencia. Aunque Caldes tiene atractivos turísticos de sobra para merecer una salida familiar, os la traemos hoy al blog, y os la recomendamos, en virtud de su feria de la tierra. Si os gustan los perros, los caballos y los animales en general esta es vuestra feria. Entretenimiento y diversión para todos: mercado, talleres, visitas, excursiones, oficios… y un montón de lugares maravillosos para ver. Como las Termas romanas, monumento histórico de interés nacional, restos que quedan del municipio romano de Aquae Calidae. Constan de una piscina central y una serie de cámaras alrededor para recibir tratamientos curativos. Cerca de las termas hay una fuente de agua caliente, la de San Narciso, y encima, en una colina la ermita de Sant Grau, y un trozo de la muralla y la villa medieval. Vagad por callejuelas medievales en busca de la fuente de la Mina la más grande y conocida. El agua termal brota a una temperatura de 60º. Todos en el pueblo y la comarca conocemos sus cualidades curativas, digestivas y culinarias. Embotellarla, vale la pena. En las afueras, en un paseo tranquilo, podeis llegaros a la Granja, una urbanización modernista, novecentista, llena de torres del siglo XIX. Bellísimo, un rincón calmado y tranquilo. En medio del parque público está la conocida fuente de la Vaca, de agua fresca, helada. No se pierdan el edificio del Casinet, un antiguo merendero situado frente a la fuente. La iglesia del pueblo no es nada despreciable. Se trata de un edificio románico del siglo XI dedicado a San Esteban. Nos encantan los ábsides románicos, lombardos, y la fachada renacentista. Si deseais pasar unos días en Caldes, os lo recomendamos, id al Balneario Prats, un establecimiento termal que data de la segunda mitad del siglo XIX, situado en el centro de la villa. Tiene una parte moderna, con habitaciones funcionales y bien montadas, y una antigua, con grandes salones y salas balnearias, que aún conservan la elegancia y sabor de antes. Increible su pequeño y bucólico jardín, su piscina termal exterior, sencilla, pero todo un placer en cualquier época del año. Camino de la estación, y de Barcelona, ​​está el otro balneario, el Vichy Catalán, donde se embotella la famosa agua de Caldas. El edificio es una pasada, realizado en estilo neomudéjar, modernista, como lo es también el comedor principal. Si ya han decidido hacernos caso y pasar el fin de semana por allí, debemos aconsejaros de ir al castillo de la Mala Vieja, y a la ermita de San Mauricio. Son sólo unas ruinas pero el lugar es ideal para correr y campar. Allí se celebra, cada 22 de septiembre, día del Santo, un gran encuentro donde no se sentirán forasteros. Para los amantes de la prehistoria cabe mencionar el llamado Camp dels Ninots, una excavación con muchos restos del pleistoceno, restos fósiles de plantas, de un rinoceronte y varios animales más. También se puede pasear por bosques maravillosos de la población o ir en bici. Aparte de los balnearios tienen, fuera del pueblo, en la carretera N-II, el grandioso hotel y golf de Melià. También hostales más sencillos, que son buenos restaurantes, como el Esteba, situado junto a la piscina municipal, en la carretera, o el tradicional Hostal Fabrellas, en medio del pueblo. ¿Se ha notado que nos encanta Caldes de Malavella?.

Fira Badaterra de Badalona


 

A la ciutat de Badalona, a tocar de Barcelona, a la plaça Pompeu Fabra, trobareu aquest cap de setmana, una nova edició de la Fira natural Badaterra. Una fira sostenible, dedicada a la bona alimentació i a la salut, al consum responsable, sostenible ecològic i solidari. Ens interessa perquè s’hi faran un munt d’activitats. De tota mena. I n’hi haurà de dirigides a adults, però també d’altres per als infants com ara tallers de diverses menes. També podrem provar tastets de productes ecològics i artesans. Hi haurà moltes parades, demostracions i diverses zones temàtiques. Veniu a Badalona a passar una estona del cap de setmana, un matí o una tarda, o tot un dia. Podreu jugar amb les atraccions infantils de la mateixa plaça de Pompeu Fabra, on hi ha la fira. Animeu-vos i veniu a Badalona!. S’hi arriba fàcilment amb el metro de la linia 2, la lila, baixant a Pompeu Fabra, la darrera parada, que és el lloc on fan la pròpia fira. També en tren, fins a l’estació de Badalona de la línia C1 de rodalies. En cotxe seguiu la C-32 fins la sortida Badalona Centre, baixeu a la dreta cap al mar i cerqueu aparcament. Podeu aparcar a la mateixa Plaça Pompeu Fabra, la mateixa de la fira i la mateixa del metro. Si teniu temps de fer un volt potser us interessarà veure el Museu de Badalona, que inclouen una ciutat romana subterrània, increïble i fantàstica. Per menjar alguna cosa us recomanem uns quants bons restaurants. A tocar de la plaça de la vila teniu el bistrot del Forn Bertran, una fleca que te un reservat al pis superior on fan alguns menús interessants. El Caruso, una pizzeria i trattoria italiana situada al Carrer de Sant Miquel és fantàstica i tampoc queda massa allunyada. A prop teniu també La Sargantana que és un dels locals que representa una proposta diferent. Per unes tapes ben bones aneu a La Costa, local modern. Per qui li agradin les pastes, la franquicia de La Tagliatella pot ser una opció ben cèntrica, o el Miranapoli és una pizzeria familiar. Arran de platja, pot ser interessant el Sotavent, que és el restaurant del Club Naútic. També per allà, al carrer de Sant Pere, hi ha Can Quim, boníssima cuina, dels millors, tradicional català, mariner. O bé Can Frai, gourmet, al mateix carrer de Sant Pere, però al número 11 Tel. 93.384.07.18. Una altra boníssima pizzeria és el Caño 14, al costat mateix de la Rambla. Moderníssim, japonés i català, en dos ambients: Aroma, un luxe asiàtic. Ca L’Arqué, te bona carn a la brasa, al carrer Arnús, 87. Tel. 93.464.12.22. Bona fira de la terra!.

En la ciudad de Badalona, cerca de Barcelona, en su gran y nueva plaza central, en la plaza Pompeu Fabra, encontrarán este fin de semana la Feria Badaterra. Una feria sostenible, dedicada a la buena alimentación y a la salud, al consumo responsable, sostenible ecológico y solidario. Nos interesa porque se harán un montón de actividades. De todo tipo. Y habrá algunas dirigidas a adultos, pero también otras para los niños, que son las que nos interesan. Habrá un montón de talleres infantiles. También podremos probar degustaciones de productos ecológicos y artesanos. Habrá muchas paradas, demostraciones y diversas zonas temáticas. Si quieren, se puede comer en la feria mismo. Por ejemplo morcillas ecológicas, o una paella de verduras ecológica. Probaréis una buena cerveza artesanal y un postre, también artesano. Venid a Badalona a pasar un buen fin de semana, una mañana, una tarde, todo un día. Podrán jugar con las atracciones infantiles de la moderna plaza de Pompeu Fabra, donde está la feria. Y cuando acabeis, si queréis, visitad el magnífico Museo de Badalona, muy próximo a la Plaza Pompeu Fabra, donde tiene lugar la feria. Llegarán a Badalona muy fácilmente en coche, porque está sólo a 10 kms. de Barcelona y tiene buenos parkings, de pago. O bien pueden usar el tren de la línea C1, o el bus, el B25 desde la plaza Urquinaona. Aún más fácil llegar en metro, el de la línea 2, la lila. Precisamente tiene su última parada en la misma Plaza Pompeu Fabra, donde se hace la feria, en el corazón de la ciudad. Si necesitan quedarse a comer han de saber que pueden ir a una serie de restaurantes muy interesantes. Ca L’Arqué, carne a la brasa, en la calle Arnús, 87. Tel. 93.464.12.22. O CAN QUIM, tradicional catalán, en la calle de San Pedro, 97, Tel. 93.384.51.70. Can Frai, un lugar gourmet, en la misma calle de San Pedro, pero el número 11 Tel.. 93.384.07.18. Una buenísima pizzería es el CAÑO 14, en la calle de Cádiz 17. Tel. 93.389.46.08. Tapas y raciones de ensueño en LA BOTA DE ARAGÓN, a lado del mar, en la calle de Santa Madrona, 122. Tel. 93.464.17.09. LA TAGIATELLA, restaurante italiano de cadena franquiciada en la calle del Temple, 9. Tel. 93.389.95.26. Un gallego de lujo: El PAZO RIBEIRO, en la calle de la Merced, 2. Tel. 93.464.25.07. De gran categoría el Micaco’S, en la calle de San Anastasio, 102 Tel.. 93384 37 63. Si os gusta la historia y el arte, se puede aprovechar para subir hasta el monasterio gótico de Sant Jeroni de la Murtra, en la montaña que separa la llanura litoral badalonesa del Vallés. ¡Animaos y venid a Badalona!.

Carnaval de Vilanova i la Geltrú


El Carnaval de Vilanova està molt arrelat. Tota la vila viu el seu carnaval. I això és una cosa que notareu només arribar-hi. El Carnaval de Vilanova te una notable influència veneciana. Si no podeu anar a Venècia aquests dies de carnaval, podeu anar a Vilanova, per consolar-vos. Aquí, com allà, la gent surt disfressada, anònima i misteriosa, la nit del dissabte de carnestoltes. Però no tot és influència forana. Vilanova és també el carnaval més genuí de Catalunya. La seva dolça guerra de comparses és una cosa que cal veure, al menys, un cop a la vida. La gresca comença el dijous. Nens i nenes surten al carrer tirant-se caramels. La tradicional xatonada comença a circular. I la guerra de merenga anima la nit. El divendres arriba el Rei Carnestoltes. Pregó. El dissabte al matí, pels carrers de la ciutat, les comparses organitzen xarades i improvisen xirigotes. A la tarda seguici de Sa Majestat, l’hora de la mainada. Al vespre, el Moixó Foguer, escampa plomes mentre les màscares s’apoderen, silencioses, del centre del poble. El diumenge és la festa més esperada. Vilanova s’omple de gom a gom. No hi cap ni un ànima més. Les comparses per parelles, noi i noia, amb les seves banderes, i les millors gales, ocupen la vila. N’hi ha d’infantils, de juvenils i de grans. Totes porten la seva banda de música que toca i toca “el Turuta”, la melodia de la festa. Els homes duen armilles, americanes, camisa blanca i mocador de fer farcells. Les dones vestit del XIX i mantó de Manila, amb clavells al cap.  Mentre ballen i desfilen llencen caramels a dojo, a tothom. Milers de caramels. Sembla que hagi nevat de colors. A la plaça de la Vila no hi podreu ni entrar, i menys amb infants. Però  podeu seguir els actes i rebre caramels al cap, en altres llocs propers. Protegiu-vos que no va de broma. A la tarda, a la plaça de les Cols, ballen les Danses Vuitcentistes. La celebració continuarà dilluns i dimarts amb el Vidalet i el Vidalot, i dimecres de cendra amb la mort del Rei, al llit de casa seva. Acudiu a veure’n el fèretre. La comitiva fúnebre marxa cap a la plaça de la Vila, on el notari en llegeix el testament. Malgrat la gent, les empentes, el sarau, aneu a Vilanova. És molt a prop de Barcelona. A una mitja hora si passeu per l’autopista dels túnels del Garraf. No us dono restaurants ni hotels perquè no els necessitareu. Estaran plens o tancats. Millor porteu pic-nic, feu un entrepà, o aneu a una pizzeria. De tota manera, si voleu probar sort, els teniu tots a la web de “Menja’t Vilanova“.  A nosaltres, però, n’hi ha uns quants que ens agraden, com el Gas26, per exemple, l’Infinit, o l‘espai de la Carme. Prop del port, mariner, teniu El Far, molt coquetó i tradicional, o El Rossegall. Si voleu dinar una altra cosa, ben alternativa, teniu el Sushi Lounge, amb menjar japonés, boníssim, si us agrada. També podeu dinar al Genito, Torrent de Sant Joan, 37, tel: 93.893.24.82. Una bona pizzeria?. Us recomanem La Bella Itàlia, a la Plaça de la Mediterrània, 7, tel: 93.816.07.59. Si, finalment, decidiu que voleu viure tot el carnestoltes vilanoví, des del divendres, llavors podeu passar el cap de setmana allà.  Vilanova i la Geltrú te molts més alicients per completar el dia, o un cap de setmana de visita. Hi ha el museu del ferrocarril amb trens i locomotores de tota mena. Un iman pels vostres fills i filles. O la casa romàntica de can Papiol, una casa burgesa del XIX, perfectament conservada. O l’espai terra XIX, instal·lat a la Masia de Can Cabanyes, una finca senyorial. Hem deixat pel final el Museu Víctor Balaguer. És una filial del museu del Prado de Madrid. Una veritable pinacoteca, amb una col·lecció que us deixarà bocabadats, que no podeu deixar de visitar. D’hotels teniu el Cèsar, en una casa del XIX, mig nou i mig antic, confortable. Amb un bon restaurant. Apartaments al Atenea Park. Molt bé, i a tocar de la platja. L’Hotel Ceferino, també al costat del mar, amb boniques habitacions i apartaments. També un cuidat restaurant. L’Hostal Gatell, un lloc de tota la vida. Cuidat. A més, hi ha un piló de càmpings. Bon Carnaval a Vilanova!

El Carnaval de Vilanova está muy arraigado en el alma de esta población de la Costa Dorada. No es una cosa de cuatro jóvenes, ni de las entidades. Toda la villa se vuelca en su carnaval. Y eso es algo que notarás nada más llegar a la villa. El Carnaval de Vilanova tiene una notable influencia veneciana. Si no puedes ir a Venecia estos días de carnaval, puedes ir a Vilanova, para consolarte. Aquí, como allí, la gente sale disfrazada, anónima y misteriosa, la noche del sábado de carnaval. Pero no todo es influencia foránea. Vilanova es también el carnaval más genuino de Cataluña. Su dulce guerra de comparsas es algo que hay que ver, al menos, una vez en la vida. La fiesta empieza el jueves. Niños y niñas salen a la calle tirándose caramelos. La tradicional xatonada empieza a circular. Y la guerra de merengue anima la noche. El viernes llega el Rey del Carnaval. Pregón. El sábado por la mañana, por las calles de la ciudad, las comparsas organizan charadas y improvisan chirigotas. Por la tarde está el séquito de Su Majestad, la hora de los niños. Al atardecer, el Moixó Foguer, esparce plumas mientras las máscaras se apoderan, silenciosas, del centro del pueblo. El domingo es la fiesta más esperada. Vilanova se llena hasta los topes. No cabe ni un alma más. Las comparsas por parejas, chico y chica, con sus banderas, y las mejores galas, ocupan la villa. Los hay infantiles, de juveniles y de mayores. Todas llevan su banda de música que toca y toca “el Turuta”, la melodía de la fiesta. Los hombres llevan chalecos, americanas, camisa blanca y pañuelo de fardos. Las mujeres traje del XIX y mantón de Manila, con claveles, en la cabeza. Mientras bailan y desfilan tiran caramelos a granel, a todo el mundo. Miles de caramelos. Parece que haya nevado de colores. En la plaza de la Villa no se puede ni entrar, y menos con niños. Pero pueden seguir los actos y recibir los caramelazos en la cabeza, en otros lugares cercanos. Protéjanse que no va de broma. Por la tarde, en la plaza de les Cols, bailan las danzas decimonónicas. La celebración continuará el lunes y martes con el Vidalet y el Vidalot, y miércoles de ceniza con la muerte del Rey, en la cama de su casa. Acudid a ver el féretro. La comitiva fúnebre marcha hacia la plaza de la Vila, donde el notario lee el testamento. A pesar de la gente, los empujones, el bullicio, vaya en Vilanova. Está muy cerca de Barcelona. No os doy restaurantes ni hoteles porque no los necesitareis. Estarán llenos o cerrados. Mejor lleven pic-nic, hagan un bocadillo, o vayan a una pizzería. De todos modos, si quieren probar suerte, los tienen en la entrada “Vilanova”, de este blog. ¡Feliz Carnaval!

La Fira Candelera de Claramunt


Fira de la Candelera de La Pobla de Claramunt

La Pobla de Claramunt és una vila propera a Igualada, de la comarca de l’Anoia, celebra la tradicional festa de la Candelera. El diumenge 2 de febrer hi haurà un mercat d’artesania i d’alimentació. Hi veureu les espelmes, protagonistes de la festa; el racó de la Vella Candelera; els bunyols de la Candelera; la màgia i protecció de les herbes; la bugada i la il·luminació amb espelmes de l’altar de la Mare de Déu de la Llet. Arribeu-vos fins La Pobla de Claramunt, gaudiu de les parades amb embotits, formatges, coques… o dels bunyols de la Candelera. Una bona manera de passar el diumenge!. A més, per justificar ben justificat el dia i el viatge, podeu programar una sortida al castell de Claramunt, un dels millors, sinó el millor, de Catalunya.  El castell de Claramunt, que ja hem descrit en aquest bloc, és una fita imprescindible pels viatgers familiars. Un castell esplèndid, ben conservat, poderós, que controla els camins del Penedès, de Lleida, de Barcelona i de l’Anoia. La millor pista per arribar-hi surt, precisament, des de la Pobla de Claramunt. Per anar-hi el més fàcil és agafar l’autopista sense peatge, l’A2, camí de Lleida. Sortiu-ne abans d’Igualada, just passar el túnel del Bruc, a l’alçada de La Pobla de Claramunt, tot anant en direcció Capellades per la C-15. Tot ben indicat. Al poble hi ha alguns restaurants i bars on podeu dinar, com ara la Fonda Robert, un lloc excel·lent, amb bones habitacions per si us cal dormir. A Capellades hi trobareu la seva tradicional Fonda de Capellades, de tota la vida, o el restaurant El Tall de Conill, que pertany a un hotel del mateix nom.

La Pobla de Claramunt es una villa próxima a Igualada, en la comarca de la Anoia, donde se organiza una fiesta por la virgen de la Candelaria. El domingo es el dia fuerte con mercado tradicional de artesanos y gastronómico, talleres para los crios y demostración de oficios. Vale la pena subir hasta Claramunt, y no solo por esta fiesta, sino porque en sus proximidades se situa una joya medieval increíble: el castillo de Claramunt, uno de los mejores, sino el mejor, de Cataluña. El castillo de Claramunt, ya descrito en este blog, es un hito imprescindible para los viajeros familiares. Un castillo espléndido, bien conservado, poderoso, que controla los caminos del Penedès, de Lleida, de Barcelona y de la Anoia. Fcilmente accesible desde el pueblo. Llegareis a la Pobla de Claramunt por la autovía A-2, libre de peaje, camino de Lleida. Salgan a la altura de Igualada, yendo luego en dirección Capellades por la C-15. Hay buenos restaurantes en el pueblo o en los vecinos, como el Racó de Carme. Pensamos ahora en la Fonda Robert, un lugar excelente, con buenas habitaciones por si necesitan dormir. En Capellades encontraréis El Tall de Conill, con un restaurante y hotel del mismo nombre. Un ambiente refinado. ¡Buena Candelaria!.

Fira de playmòbils a Barcelona


 

Cada any té lloc a Barcelona, a les Cotxeres de Sants, la fira de Playmòbil. Aquest any serà el dissabte 1 i diumenge 2 de febrer de 2020, i també el cap de setmana següent, el del 8 i 9 de febrer. Els qui la visitin, grans o petits, podran gaudir de diorames realitzats amb aquests petits i divertits ninots. Estaran representades escenes de pel·lícula, altres de medievals, muntatges de l’època victoriana, o de mons fantàstics. També es podran comprar playmòbils o bé peces que us faltin per a la vostra col·lecció. Hi ha diverses activitats per als nens i nenes, concursos, jocs i tallers. Ja sabeu on passar un matí, o una tarda, ben divertits.

Cada año tiene lugar en Barcelona, la feria de la Asociación Española de coleccionistas de Playmobil. Quienes la visiten, mayores o chicos, podrán disfrutar de dioramas realizados con estos pequeños y divertidos muñecos. Estan representadas de escenas de película, otras medievales, montajes de la época victoriana, o de mundos fantásticos. También se podrán comprar playmobiles o bién piezas que os falten. Hay diversas actividades para los niños, concursos, juegos y talleres. Ya sabeis donde pasar una mañana, o una tarde entretenidos.

Tres tombs de Begues


Begues és una bonica població a l’interior del Parc Natural del Garraf. És una vila prou gran, en mig de la muntanya, i prou desconeguda. Aquest proper diumenge, dia 2 de febrer de 2020, hi fan els tres tombs, cap al migdia. Una bona ocasió per gaudir amb els infants, els carros, els cavalls i burros… i per fer un volt per aquelles terres aspres del sud de Barcelona. Si voleu arribar a Begues aneu cap a Gavà, per l’autovia de l’aeroport, o l’autopista, i un cop en aquesta població, agafeu la carretera BV-2411, en direcció a Begues mateix, ben senyalitzat. I per dinar… potser us ve de gust fer una barbacoa?. Doncs a Begues hi ha un bon lloc per fer-ho. A la web trobareu tota la informació que necessiteu. I si no us agrada menjar a l’aire lliure, o plou, podeu anar a Ca na Maria, un bonic restaurant on es menja molt bé. O a l’Arrels també amb bona cuina. Ja ens direu que us ha semblat la passada de Sant Antoni a Begues, i el parc del Garraf. Sabem que la zona és molt peculiar. Molt seca. Plena de roques. La vegetació és el típic pi blanc, esparsa, sense gaire ombra. Però és que el Parc Natural del Garraf és així. Una cosa molt diferent de Girona o el Montseny. Terra agreste, blanca, com feta per les cabres. Però no deixa de tenir el seu encant. O agrada o no agrada. Ara bé, els nens s’ho passen de fàbula. Animeu-vos a sortir a veure els burros a Begues, en realitat a quatre passes de casa!.

Begues está en la zona del Parque Natural del Garraf. Se llega desde Barcelona si vais hacia Gavà, por la autovía del aeropuerto, o la autopista, y una vez en esta población, hay que tomar la carretera BV-2411, en dirección al pueblo. Allí tiene lugar este fin de semana la pasada de San Antonio, con los caballos, carros y burros, al mediodia. La zona es muy peculiar. Muy seca. Llena de rocas. La vegetación es el típico pino blanco, disperso, sin mucha sombra. Pero es que el Parque Natural del Garraf es así. Algo muy diferente de Girona o el Montseny. Tierra agreste, blanca, como hecha para las cabras. Pero no deja de tener su encanto. O gusta o no gusta. Para comer por allí hay una zona de barbacoas. O buenos restaurantes, como Ca Na Maria o Arrels, en el centro del pueblo. Aunque parezca lejos, en realidad, Begues está bien cercana a Barcelona, en un entorno natural original y poco conocido.

La xatonada popular del Vendrell


 

Aquest primer diumenge de febrer hi ha Xatonada Popular al Vendrell.  Hi haurà el 34è Concurs de Mestres Xatonaires, la 33a Exhibició de Xatonaires Infantils, la 27a Fira de productes alimentaris naturals i artesanals i el 4t Xató Experience, entre d’altres activitats. Aquest any la festa incorpora algunes novetats. hi haurà el trasllat d’aquesta festa gastronòmica cap a l’escola Àngel Guimerà, amb motiu de les obres al c/ Dr. Robert que obliguen a mantenir oberta la Rambla per a la circulació de vehicles. Però el dissabte la Rambla serà l’espai que acollirà una altra de les novetats. A partir de les 12 del migdia hi tindrà lloc la VermuTOnada, una nova activitat en què es podrà gaudir la bona música de Dj Delapierre amb la degustació de xips & xató. El dissabte al matí, a la plaça del Mercat municipal hi haurà tallers perquè tota la família pugui experimentar amb el xató sota el títol de Xató Experience Kids. I a partir de les 11 hores, a la plaça de Francesc Macià, hi haurà el JUGACIRC, un espai de jocs d’habilitat per a tota la família. El programa d’actes complert de la Xatonada Popular del Vendrell 2020 es pot consultar al web municipal i al Facebook de Fires i Mercats del Vendrell. Ja ho sabeu, com cada primer diumenge de febrer, teniu aquesta festa gastronòmica catalana que és la Xatonada, a la bonica població de El Vendrell. A banda de la xatonada la vila ofereix molts més atractius que la fan ideal per a una sortida familiar. Ara no fa temps de banyar-se, però les seves platges són fantàstiques per a les famílies amb infants, planes, segures, llargues, de sorra fina i poca aigua. Bones per una passejada al sol d’hivern. Si el fred us fa fora de la platja, podeu visitar museus tan agradables com la Vil·la Casals-Museu Pau Casals, a la platja de Sant Salvador. Un lloc màgic amb records del cèlebre músic català. També hi ha la Casa Museu Àngel Guimerà, o bé el desconegut Museu Deu, que ofereix una magnífica col·lecció d’art. Ressenyarem també la fundació de l’escultor Apel·les Fenosa. El casc antic, amb places i carrers de traçat medieval, és molt coquetó. Per dinar al Vendrell us recomanarem alguns bons restaurants. Bon menú diari i plats ben cuinats, sense complicacions a L’Argilaget 9, al centre. Super cèntric, clàssic i formal l’Stil. Si voleu menjar bon peix, a la platja de Sant Salvador, arran de mar, aneu al Casinet. El Vendrell está molt ben comunicat amb Barcelona, a una hora escassa, per l’autopista AP-2/AP-7, la carretera N-340 (la de l’Ordal), o l’autovia Pau Casals pels túnels del Garraf. Bona xatonada!.

Este primer domingo de febrero hay Xatonada Popular en El Vendrell. A partir de las 10 horas de la mañana, en la Rambla, comenzarán los actos festivos con un concurso de maestros del xató, una exhibición de xatonaires Infantiles, una feria de productos alimenticios naturales y artesanales, degustaciones de café y un encuentro de placas de cava. Ya lo sabéis, como cada primer domingo de febrero, teneis esta fiesta gastronómica catalana que es la Xatonada en la bonita población de El Vendrell. Aparte de la xatonada, la villa ofrece muchos más atractivos que la hacen ideal para una salida familiar. Ahora no apetece bañarse, pero sus playas son fantásticas para las familias con niños, llanas, seguras, largas, de arena fina y poca agua. Buenas para un paseo al sol de invierno. Pero si el frío arrecia se pueden visitar museos tan agradables como la Villa Casals-Museo Pau Casals, en la playa de Sant Salvador. Un lugar mágico con recuerdos del célebre músico catalán. También existe la Casa Museo Àngel Guimerà, o bien el desconocido Museo Deu, que ofrece una magnífica colección de arte. Reseñaremos también la fundación del escultor Apeles Fenosa. El casco antiguo, con plazas y calles de trazado medieval, es muy coqueto. El Vendrell está muy bien comunicado con Barcelona, a una hora escasa, por la autopista AP-2/AP-7, la carretera N-340 (la del Ordal), o la autovía Pau Casals por los túneles del Garr

Fira de la baronia d’Òdena


 

A Òdena, un poble molt agradable de la comarca de l’Anoia, s’hi celebra aquest proper diumenge, en el marc de les celebracions de Sant Sebastià, la primera edició de la Baronia d’Òdena, la fira dels castells i la terra de frontera. La celebració mantindrà les activitats tradicionals, com ho són el mercat artesanal i de productes manufacturats, l’esmorzar popular a la brasa, la XXVII edició de la Cursa Popular d’Òdena, el XVI Aplec de Sardanes o el Joc de la cucanya, alhora que inclourà recreacions històriques, visites guiades, llegendes i teatralitzacions al mateix castell d’Òdena. El gruix d’activitats tindran lloc durant el diumenge 26 de gener, a partir de les 9 del matí, en diferents punts del nucli antic i s’allargarà fins a les 2 del migdia, en una jornada per a la celebració de l’artesania, la gastronomia, la tradició i el llegat històric de la vila. I durant el dissabte 25, a partir de dos quarts d’11 del matí, es  mostrarà Òdena “pam a pam” amb una visita comentada a càrrec de Josep-Vicenç Mestre, en la que s’explicarà i recorrerà els racons desconeguts, anècdotes, vida quotidiana, històries… del municipi. Aquesta nova fira vol ser la renovació de l’antiga Fira de Sant Sebastià, ara batejada amb el nom de Baronia d’Òdena, la fira dels castells i la terra de frontera, i que fins ara era coneguda com a Fira dels Torrons. Si no teniu res millor a fer pugeu fins Òdena. S’hi accedeix molt fàcilment des de Barcelona per l’autovia gratuita, la A-2, la que va a Lleida, just un xic més endavant del túnel del Bruc. És una vila de secà, amb certs atractius turístics senzills, entre els que destaquen el seu castell, molt important a l’edat mitjana, una lamentable ruïna ara, tot i que conserva parts suficients com per merèixer una visita, com ara la torre. Està situat damunt un tossal de guix, que resulta un bon mirador. Propera a la població teniu també la vil·la de l’Espelt. Es tracta d’una típica granja romana, que encara s’està excavant. D’un romànic pur i corprenedor és l’ermita de Sant Miquel d’Òdena, propera a l’entrada de la vila, dalt d’un turó. També Sant Bernabé d’Aguilera és romànica, tot i que no tant bonica com Sant Miquel. La trobareu a les afores del poble. També cal ressenyar la presència de l’aeròdrom d’Odena, una instal·lació on sempre passen coses relacionades amb el món de l’aviació, i dels globus aerostàtics. No és estrany arribar i trobar-hi un esdeveniment interessant per la canalla. Per dinar podeu fer-ho a Cal Jeroni.

En Òdena, un pueblo muy agradable de la comarca de la Anoia, se celebra este próximo domingo una feria de la baronia. Es un acontecimiento destinado a promocionar la villa y la zona, y atraer visitantes y turismo, que falta les hace. Durante toda la mañana en la plaza mayor habrá habrá actividades para los niños y mayores. Si no tienen mejor que hacer suban hasta Òdena. Se accede muy fácilmente desde Barcelona por la autovía gratuita, la A-2, la que va a Lleida, justo un poco más adelante del túnel del Bruc. Es una villa de secano, con ciertos atractivos turísticos sencillos, entre los que destacan su castillo, muy importante en la edad media, una lamentable ruina ahora, aunque conserva partes suficientes como para merecer una visita, como la torre. Está situado sobre un cerro de yeso, que resulta un buen mirador. Cercana a la población tienen también la villa de la Espelt. Se trata de una típica granja romana, que todavía se está excavando. De un románico puro y cautivador es la ermita de San Miguel de Òdena, cercana a la entrada de la villa, sobre una colina. También San Bernabé de Aguilera es románica, aunque no tan bonita como San Miguel. La encontraréis en las afueras del pueblo. También hay que reseñar la presencia del aeródromo de Odena, una instalación donde siempre pasan cosas relacionadas con el mundo de la aviación, y los globos aerostáticos. No es extraño llegar y encontrar un evento interesante para los niños. Para comer pueden hacerlo en Cal Jeroni.

Cantata de Bach a Badalona


Aquest proper dissabte 25 de gener de 2020 a les 20.15 hores, a l’església dels pares carmelites de Badalona, el Cor Tessàlia que dirigeix Xavier Garcia, el Conjunt Instrumental del Conservatori  i alguns solistes, interpretaran la Cantata BWV 111  “Was mein Gott will, das g’scheh allzeit”  dirigits per Xavier Garcia i la Cantata BWV 61  “Nun komm der Heiden Heiland”  dirigits per Jordi Montoliu. Com sempre l’entrada és gratuïta i l’aportació voluntària. Podeu accedir al temple per la porta principal del carrer Sant Miquel, 44, o bé pel passadís del darrere, entrada pel carrer del Mar, 47. En transport públic fàcil arribada al centre de Badalona en metro de la L2, estació Pompeu Fabra o bé en Renfe Rodalies, baixant a l’estació Badalona. En bus podeu agafar-ne diversos baixant a Badalona Centre. Una nova oportunitat d’escoltar la música excelsa de Bach de la mà de reconeguts solistes de la nostra ciutat, i de l’alumnat i professorat del  Conservatori Professional de Música de Badalona, no us ho perdeu!.

El sábado dia 25 de enero de 2020 a las 20:15 de la tarde, en la iglesia de los Carmelitas de Badalona, en la calle San Miguel, 44, tenéis una cita ineludible con la bella y buena música de Bach. La cantan gente preparada del Conservatori de Música de Badalona. Una garantía. Se han propuesto hacer la serie de cantatas. Trabajo de años. Una oportunidad de oro para sentir maravillosa música, la música celestial de Bach en Badalona. Entrada libre, con donativo para Cáritas. ¡No os lo perdáis!.

Els Tres tombs d’Igualada


A Igualada la festa de Sant Antoni és molt potent, perquè aquesta vila encara és un nucli agrícola poderós, amb un entorn rural important. I els traginers n’havien estan un dels puntals més forts. Els seus carros omplien camins i sendes, camí de Barcelona, de Lleida, de Vic, de Manresa, de Valls o de Tàrrega. Per això la seva associació gremial de Traginers organitza, aquest proper diumenge, la tradicional passada de carros i cavalleries per la festa anual de Sant Antoni Abad. I logra una gran concentració d’animals. Això la fa una cita quasi ineludible per a les famílies amb infants. Si us quedeu a passar el dia a Igualada fareu molt bé. Hi ha museus interessant, i un antic barri de tintorers, adobers i pelletaires. En plan hotel teniu, a La Pobla de Claramunt, el Robert, un clàssic, on podeu dormir i menjar. Per dinar de restaurant res millor que el propi Racó dels Traginers, al Museu del Traginer, del carrer de Traginers, 5. Tel: 93 805 01 63‎. Molt adequat. Bons menús i bons esmorzars de forquilla, a preu reduït i tancat. A nosaltres ens agrada molt l’asador castellano, en mig de l’Anoia, amb tots els ets i uts, bona teca, El Abuelo. Increible. Per menjar ràpid, bé de preu, però de qualitat, teniu diverses opcions. Igualada no és lluny, i la diversió dels menuts i menudes, amb cavalls i rucs, està ben garantida!. Tots a Igualada!.

En Igualada la fiesta de San Antonio es muy potente, porque esta villa es todavía un núcleo agrícola poderoso, con un entorno rural importante. Por eso su asociación gremial de Traginers concentra muchos carros y caballerías para la fiesta anual de San Antonio Abad. Esto la hace una cita casi ineludible para las familias con niños. Si os quedáis a pasar el día en Igualada haréis muy bien. Hay museos interesantes, y un antiguo barrio de tintoreros, curtidores y peletaires. En plan hotel tienen el Hotel Ciutat de Igualada, moderno y lujoso, o bien, en La Pobla de Claramunt, el Robert, un clásico, donde se podrá dormir y comer bién. Para comer de restaurante nada mejor que el propio Rincón de los Traginers, en la calle Traginers, 5. Tel: 93 805 01 63. Igualada no está lejos, y la diversión de los pequeños y pequeñas, con caballos y burros, está garantizada.

Tombs a Vilassar de Mar


Vilassar de Mar és un poble del Maresme molt proper a Barcelona on, aquest cap de setmana, hi fan la passada de Sant antoni. Les flors i les plantes faran lluir els Tres Tombs de Vilassar de Mar que enguany se celebraran el dissabte 18 de gener. En aquesta tradicional festa en honor de Sant Antoni Abat, impulsada per l’Agrícola de Vilassar, es preveu que hi participin al voltant de 25 carros, carrosses i carruatges, així com una cinquantena de cavalls amb els seus genets, però el que la farà destacar serà la gran quantitat de flors amb la qual es guarniran carros i muntures i s’obsequiarà els veïns i veïnes que es trobin al seu pas. I és que, com a terra de floricultors i horticultors ornamentals, Vilassar de Mar vol diferenciar-se esdevenint els “Tres Tombs més florits de Catalunya”. Els actes començaran el divendres 17 de gener a les 19 hores a l’església de Sant Joan, amb una missa en honor a Sant Antoni. El plat fort de la festa, però, serà dissabte 18 de gener. A les 10 hores s’oferirà una botifarrada a les instal·lacions del Mercat de Flor i Planta per rebre tots els assistents, i allà mateix es podrà gaudir dels preparatius dels carros i animals participants. Posteriorment, a les 12 hores es faran els tradicionals Tres Tombs, amb una rua que recorrerà diferents carrers del municipi. El recorregut serà: Mercat de Flor i Planta, Santa Marta, La Xinesca, Maria Vidal, Sant Genís, Av. Escultor Monjo i carrer Montserrat fins el carrer de Sant Josep, continuant per Mare Caterina Coromina, Riera d’en Cintet, Santa Coloma, Sant Francesc, Dr. Masriera, Anselm Clavé, Sant Joan i Sant Josep. Després continuarà per Sant Joan, Av. Montevideo, Av. Carles III, av. Lluís Companys, Ronda Vilassar, Maria Vidal, Sant Vicenç i finalitzarà, de nou, al Mercat de Flor i Planta Ornamental de Catalunya. A les 12.45 hores, tindrà lloc la tradicional benedicció d’animals a la plaça de l’església. Arribar a Vilassar és molt senzill per la C-31 o la C-32, a uns 20 kms. de la ciutat comtal. A més de la festa, poques coses més te Vilassar, però encara conserva una torre dels pirates, la de Can Nadal, que pertanyia a una masia fortificada de finals del segle XV, és de planta circular, oberta al segon pis i té una finestra gòtica d’arc conopial. Hi ha carrers evocadors del passat mariner, com ara el de Sant Francesc, i el Museu Monjo, un antic hostal que ara acull una exposició permanent d’obres de l’escultor Enric Monjo, i cases modernistes de mèrit, com Can Bassa, un indiano que va fer fortuna a Amèrica. Per dormir, encara que no us farà falta, hi ha l’Hotel Vilassar. Per dinar us proposem Can França, als afores de la vila, al costat del mercat de la flor, en un polígon industrial. Bo. Recomanable. Més céntric, casolà i típic, un altre bon lloc és Can Tito, arrosos i peix molt bons. I no podeu deixar de tastar un vermut i la tapa corresponent a Ca l’Espinaler, de tota la vida!.

En Vilassar de Mar hay este fin de semana la típica passada de San Antonio, con los burros y caballos. ¡No os la perdais!.

Els Tres tombs de Cerdanyola


 

Cerdanyola del Vallés és una població de l’àrea metropolitana de Barcelona. La trobareu ben aviat si agafeu l’autopista C-58 cap a Sabadell i Terrassa. Acabat de passar el nús de la Trinitat, quan comencem a baixar cap a la plana, trobarem la sortida. A mà dreta Ripollet, a mà esquerra Cerdanyola. A Cerdanyola celebren molt la festivitat de Sant Antoni. Des del divendres al diumenge. Aquest diumenge, a les 12 del migdia surt oficialment la cavalcada però abans ja han fet un esmorzar de traginers, l’ofici solemne, i una cata de coca i mistela. Serà una bona matinal. Per dinar us reconamem El Capicua, un molt bon restaurant de cuina mediterrània, innovador i modern. Bona passada a Cerdanyola!

Cerdanyola del Vallés es una población del área metropolitana de Barcelona. La encontraréis rápido si cogéis la autopista C-58 hacia Sabadell y Terrassa. Acabando de pasar el nudo de la Trinidad, cuando ya empezamos a bajar, encontraremos la salida. A mano derecha Ripollet, a mano izquierda Cerdanyola. Allí se celebra la festividad de San Antonio, con su desfilada de carros y caballos. Será a las 12 del mediodia, pero antes ya hay algunos actos. Para comer os recomendamos el Capicua, un buen restaurante.

Nadal a Clermont Ferrand


Aquest passat Nadal vàrem tornar a visitar la bella ciutat de Clermont Ferrand, on vam dormir i dinar a l’hotel Ibis Styles Republique, un hotel on podeu hostatjar-vos tota la família molt bé, i bé de preu. L’hotel no està cèntric però amb el tramvia a tocar, això no serà un problema. Clermont es coneguda pel seu barri antic medieval, ben conservat per ser França, i la catedral de lava negra, gòtica, molt maca, amb uns vitralls preciosos. La moderna vila moderna s’obre al voltant del seu nou cor, la popular place Jaude. Per Nadal, Clermont munta un petit mercat a la plaça de la catedral, poca cosa, però entranyable. També una roda gegant a la plaça Jaude. Clermont Ferrand és una parada obligada a mig camí de París, a 600 kms de Barcelona i es troba situada al cor verd de França. L’autopista A-75, fins arribar allà, és gratuïta. Això és així perquè Clermont pertany a la més oblidada, i més bella potser, regió del país veí. Es tracta la verda Auvernia, plena de boscos, de naturalesa exultant. Només avui en dia, amb l’obertura de la ja citada autopista gratuïta A-75, que enllaça Barcelona amb París passant sobre el fabulós pont penjant de Millau, (dit sigui de passada: la millor ruta per accedir a la capital francesa), està sortint de seu aïllament. I estem de sort. Perquè Clermont té una bonica catedral gòtica, edificada en lava negra, amb unes vidrieres precioses, del segle XIII, que cal admirar. A més posseeix la ciutat altres atractius. Per exemple l’església romànica de Saint Jean du Port, del típic romànic auvergnarde, amb jocs de pedres de colors diferents, molt curiosos. O la plaça Jaude, centre neuràlgic de la vila, on hi ha un gran aparcament subterrani que fa fàcil passejar per Clermont. A part d’això, si hi aneu aquest Nadal, s’imposa una petita estància en la vostra ruta per fer una volta pels volcans de l’Alvèrnia, paisatge preciós, curiós i únic, amb pujada, amb tren, al més alt d’ells, el Puy de Dome, a escassos kms. de Clermont. O una visita amb la canalla a Vulcania, parc temàtic dedicat als volcans de la zona, molt instructiu, divertit i familiar. O passar de veritat unes vacances de Nadal en aquesta regió amable, de bona gastronomia, plena d’esglésies romàniques, com Issoire, Sant-Nectaire, Brioude o Orcival. Per dormir a Clermont, a més de l’Ibis Styles que ja us hem recomanat en començar l’article, també us recomanem el Novotel, un hotel que pertany també a la típica cadena Accord, situat molt més als afores, prop de l’autopista, o el Mercure de la pròpia Place Jaude, fantàstic, el millor de la ciutat.

De nuevo hemos parado en Clermont Ferrand, esta pasada Navidad, en dirección a París. Porque Clermont está muy bien situada, a 600 kms. de Barcelona, en el corazón de Francia. Tan céntrica situación no hace que la ciudad sea más visitada. Eso es así porque Clermont pertenece a la más olvidada, y más bella quizás, región del país vecino. Se trata de la verde Auvernia, llena de bosques, de naturaleza exultante. Solo hoy en dia, con la apertura de la autopista gratuita A-75, que enlaza Barcelona con París pasando sobre el fabuloso puente colgante de Millau, (dicho sea de paso: la mejor ruta para acceder a la capital gala), está saliendo de su aislamiento. Y estamos de suerte. Porque Clermont és una parada que se impone en nuestro camino hacia París, o como destino navideño. Clermont tiene una bella catedral gótica, edificada en lava negra, y en la plaza se instala estos dias un bonito mercado de Navidad. La catedral tiene unas vidrieras preciosas, del siglo XIII, que hay que admirar. Además posee la ciudad otros atractivos. Por ejemplo la iglesia románica de Saint Jean du Port, del típico románico auvergnarde, con juegos de piedras de colores diferentes, muy curiosos. O la plaza Jaude, centro neurálgico de la villa, donde hay un gran aparcamiento subterráneo que hace fácil pasear por Clermont. En esa plaza ponen una gran rueda, una noria gigante los dias de Navidad. A parte de todo eso se impone una pequeña estáncia en vuestra ruta para dar una vuelta por los volcanes de la Auvernia, paisaje precioso, curioso y único, con subida, en tren, al más alto de ellos, el Puy de Dome, a escasos kms. de Clermont. O una visita con los crios a Vulcánia, parque temático dedicado a los volcanes de la zona, muy instructivo, divertido y familiar. O pasar de verdad unas vacaciones en esta región amable, de buena gastronomia, llena de iglesias románicas, como Issoire, Saint-Nectaire, Brioude o Orcival. En resumen: una parada obligada en su ruta a París por la A-75, o el destino de unas vacaciones familiares de Navidad, Clermont, y la Auvernia son dos destinos a tener en cuenta.