Extrema, dura i molt bonica!

Tan bon punt acabi el confitament aquests, tan horrible, ens deixaran sortir a campar, potser només per Catalunya, o per Espanya. No passa res. Hi ha llocs fantàstics. Per exemple fer una volta pel nord d’Extremadura i el sur de Castella i Lleó, que és un viatge molt bonic. Podeu parar a dinar a Saragossa, a la zona de tapes coneguda com el Tubo. Normalment anem al Meli, o a la Pilara. I aprofitar per veure el Pilar, o la seo, molt boniques.

També podeu dinar molt bé a Casa Emilio. Continueu camí d’Extremadura i pareu a dormir a Madrid, per exemple. Si us angoixen les grans ciutats, pareu abans, a Guadalajara, on us podeu hostatjar a l’hotel Tryp, situat als afores, molt bé. I sopar al mateix restaurant de l’hotel, que te un menú suculent i una bona carta a preus moderats.

L’endemà podeu continuar viatge cap a la ciutat extremenya de Plasencia, on arribareu al migdia. Allà podeu allotjar-vos a l’Hotel Exe Alfonso VIII, i a dinar al restaurant El Fogón de Manu, molt bé, tant l’hotel com el restaurant.

A la tarda primer contacte amb la ciutat, amb la plaça major molt bonica, els palaus i convents.

Plasencia és una petita capital al nord d’Extremadura, al nord de Cáceres, tocant ja terres de Castella. És el centre neuràlgic d’un seguit de comarques naturals bellíssimes, oblidades durant anys pels governs, lluny del progrés. Les Hurdes, Vall d’Ambrós, Vall del Jerte… Això les ha permés ser autèntiques, conservar els seus valors culturals i naturals intactes.

Plasencia n’exerceix la capitalitat d’una manera molt digna. No és una gran ciutat, ni una ciutat gran, però està plena d’art, i té tots els serveis necessaris. De la vila destacarem la plaça major, bonica, els palaus i els convents, però també carrers i places, petites esglésies i racons amb encant, molt d’encant.

Tot i què, sense cap mena de dubte l’estrella de Plasencia son les seves catedrals, una de gótica primitiva i una de plateresca feta damunt l’anterior, que se l’ha anat menjant, com si diguèssim. De l’antiga es conserva una nau, la façana vella, i el claustre. De la nova la façana i el presbiteri. Tot plegat molt bonic i ple d’obres d’art.

Plasencia està dividida en diferents barris, el dels cavallers, farcit de bonics palaus, l’eclesiàstic amb la catedral, les esglésies i convents i el de les cases blanques de la juderia. Podeu passejar per la vora del riu Jerte, pel parc de l’illa, on van tots els plasentins.

Per dormir nosaltres vam allotjar-nos a l’Hotel Exe Alfonso VIII, que ja us hem recomanat. Un clàssic, bé, i vam a dinar al restaurant El Fogón de Manu, molt bé també. A la nit vam sopar al restaurant Español, a la plaça major, tota xula, il·luminada.

Plasencia serà el centre d’aquesta ruta per Extremadura que us proposem, veient el Parc Natural de Monfragüe, el casc medieval de Cáceres, la bella vila eclesial de Coria, les Hurdes, o els valls d’Ambrós o Jerte.

Plasencia ha estat molts nays injustament oblidada. Ara disposa de comunicacions inmillorables per gaudir dels seus encants i els de la seva zona d’influència. Tot plegat molt bonic i ple d’obres d’art.

L’endemà aneu a veure el parc nacional de Monfragüe, on vam podreu gaudir del vol dels voltors i àligues, impressionant. Pareu al Salto del Gitano, una raconada molt maca del riu Tajo. Val la pena!.

Podeu seguir i anar cap a Trujillo, bonica ciutat renaixentista, plena de palaus i esglésies, bressol de grans conqueridors del nou mon, com Francisco de Pizarro.

Un altre dia cal dedicar-lo a Cáceres, una ciutat preciosa, amb un casc antic fantàstic, tot de pedra, amb cases fortes, convents i palaus amb escuts a la façana. Podeu dinar a la plaça major, a peu de muralles, tota blanca, al restaurant “El Requeté”, pas mal.

El dia següent us proposem que us arribeu al Barco de Ávila, que visiteu Bejar de camí, una ciutat medieval molt bonica, i pugeu cap a La Alberca, un bellíssim poble serrà, als peus de la Peña de Francia, una muntanya emblemàtica de la zona. La Alberca està fet tot el de pedra granítica, impactant.

Un altre dia podeu anar a Salamanca, la ciutat renaixentista més bonica d’Espanya, i qui sap si del món, amb permís de Florència. Si voleu dormir allà podeu fer-ho al Tryp Hotel Montalvo, als afores, però molt acollidor i bé de preu. Habitacions familiars!.

Visiteu les catedrals, la romànica i la gòtico-renaixentista. Admireu la vila des del riu Tormes.

Alucineu amb la plaça major, bella obra de Churriguera, gran, molt gran.

I amb la façana de la Universitat de Salamanca, plateresca, on cal cercar la granota… us donem una pista… cerqueu primer la calavera!. I l’impressionant edifici de la Clerecia, seu dels Jesuïtes.

A Salamanca podeu menjar de tapes a I Pan, I Vino, coneguda vineria del centre. Molt bé.

També podeu fer una ruta pel Duero, amb primera parada a Zamora, plena d’esglésies romàniques molt boniques, i una catedral xula.

Visiteu també la villa de Toro, amb la seva superba col·legiata romànica, amb portada polícroma. Dineu al restaurant Castilla, pas mal du tout!.

Ávila, amb les seves muralles, i la catedral, preciosa, és ideal per visitar.

Dineu a la pizzeria la Barcaccia, que no està malament.

I, potser s’haurà acabat!. I travessareu de nou Madrid i anireu a Guadalajara, on us podeu tornar a allotjar a l’Hotel Tryp Guadalajara, que ja havíem visitat a l’anada. Molt bé. A la ciutat feu ara un recorregut per palaus meravellosos, com el dels ducs de l’Infantado, amb el seu pati i façana renaixentistes, i per les esglésies de la vila.

D’entre els nombrosos monuments que visitem destaquem la capella funeraria de Luis de Lucena, un humanista, amb uns frescos italians del segle XV que representen escenes de l’antic testament i les sibil·les. Molt maco.

 

Menció a banda mereix la recentment restaurada capella de l’església mudèjar de Santiago Apostol, amb la seva decoració polícroma de dragons i traceries.

L’endemà continuem ruta cap a Barcelona, amb parada obligada al bellíssim monestir de Santa Maria de Huerta, cister puríssim, amb el seu claustre, l’església amb les pintures funeràries dels Ducs de Medinaceli i, sobretot, el seu esplèndit refetor, localització obligada de qualsevol pel·lícula sobre temàtica medieval.

Encara us pot donar temps d’arribar-nos a Saragossa per dinar. Al Meli del Tubo, o a un altre valor segur: La Pilara, bones tapes a bon preu. En acabar, carretera i cap a casa.

Plasencia es una pequeña capital en el norte de Extremadura, en el norte de Cáceres, tocando ya tierras de Castilla. es el centro neurálgico de una serie de comarcas naturales bellísimas, olvidadas durante años por los gobiernos, lejos del progreso. Las Hurdes, Valle de Ambrós, Valle del Jerte … Esto las ha permitido ser auténticas, conservar sus valores culturales y naturales intactos. Plasencia ejerce la capitalidad de una manera muy digna. No es una gran ciudad, ni una ciudad grande, pero está llena de arte, y tiene todos los servicios necesarios. De la villa destacaremos la plaza mayor, bonita, los palacios y los conventos, pero también calles y plazas, pequeñas iglesias y rincones con encanto, mucho encanto. Sin que, sin lugar a dudas la estrella de Plasencia son sus catedrales, una de gótica primitiva y una de plateresca hecha encima del anterior, que se la ha ido comiendo, como si dijéramos. De la antigua se conserva una nave, la fachada vieja, y el claustro. De la nueva la fachada y el presbiterio. Todo ello muy bonito y lleno de obras de arte. Plasencia está dividida en diferentes barrios, el de los caballeros, relleno de bonitos palacios, el eclesiástico con la catedral, las iglesias y conventos y el de las casas blancas de la judería. Puede pasear por la orilla del río Jerte, por el parque de la isla, donde todos los plasentins. Para dormir nosotros nos alojamos en el Hotel Exe Alfonso VIII, clásico, bien, y fuimos a comer en el restaurante El Fogón de Manu, muy bien también. Por la noche cenamos en el restaurante Español, en la plaza mayor, toda chula, iluminada. Plasencia es una parada a considerar en una ruta por Extremadura, viendo el Parque Natural de Monfragüe, el casco medieval de Cáceres, la hermosa villa eclesial de Coria, las Hurdes, o los valles de Ambrós o Jerte. Plasencia ha sido muchos Naysa injustamente olvidada. Ahora dispone de comunicaciones inmejorables para disfrutar de sus encantos y los de su zona de influencia. ¡No os los perdáis!.

Plasencia est une petite capitale dans le nord de l’Estrémadure, au nord de Cáceres, touchant les terres de Castille. C’est le centre nerveux d’une série de belles régions naturelles, oubliées des gouvernements depuis des années, loin du progrès. Les Hurdes, Vall d’Ambros, Vall del Jerte … Cela leur a permis d’être authentiques, de préserver leurs valeurs culturelles et naturelles intactes. Plasencia exerce la capitalité d’une manière très digne. Ce n’est pas une grande ville, pas une grande ville, mais elle est pleine d’art, et elle a tous les services nécessaires. De la ville nous mettrons l’accent sur la place principale, la belle, les palais et les couvents, mais aussi les rues et les places, les petites églises et les coins charmants, très charmant. Bien que, sans aucun doute, l’étoile de Plasencia soit ses cathédrales, une de gothique primitive et une de plateresca faite sur la précédente, qui l’a mangée, comme si nous le disions. De l’ancien, il y a un navire, la vieille façade et le cloître. Du nouveau la façade et le presbytère. Tout est très beau et plein d’œuvres d’art. Plasencia est divisée en différents quartiers, celui des messieurs, rempli de beaux palais, l’ecclésiastique avec la cathédrale, les églises et les couvents et les maisons blanches de la communauté juive. Vous pouvez vous promener le long de la rivière Jerte, dans le parc de l’île, où tous les habitants vont. Pour dormir, nous avons séjourné à l’hôtel Exe Alfonso VIII, classique, bien, et nous allons déjeuner au restaurant El Fogón de Manu, très bien aussi. Le soir, nous dînons dans le restaurant espagnol, sur la place principale, tous alignés, illuminés. Plasencia est considéré comme un arrêt sur une route Estrémadure, voir Parc Naturel Monfragüe, la ville médiévale de Cáceres, la belle ville de l’église Coria, Hurd, ou vallées Ambrose ou Jerte. Plasencia a été plusieurs fois injustement oublié. Vous avez maintenant des communications imbattables pour profiter de ses charmes et de ceux de sa zone d’influence. Ne les manquez pas!

Plasencia is a small capital in the north of Extremadura, in the north of Cáceres, touching lands of Castile. It is the nerve center of a series of beautiful natural regions, forgotten by governments for years, far from progress. Les Hurdes, Vall d’Ambrós, Vall del Jerte … This has allowed them to be authentic, preserve their cultural and natural values ​​intact. Plasencia exercises capitality in a very worthy way. It is not a big city, not a big city, but it is full of art, and it has all the necessary services. From the town we will emphasize the main square, the beautiful, the palaces and the convents, but also streets and squares, small churches and charming corners, very charming. Although, without a doubt, the star of Plasencia is its cathedrals, one of primitive gothic and one of plateresca made on the previous one, that has been eating it, as if we were saying. From the old one, there is a ship, the old façade, and the cloister. From the new the facade and the presbytery. All very beautiful and full of works of art. Plasencia is divided into different neighborhoods, that of the gentlemen, filled with beautiful palaces, the ecclesiastic with the cathedral, the churches and convents and the white houses of Jewry. You can stroll along the Jerte river, in the park of the island, where all the locals go. To sleep, we stayed at the Hotel Exe Alfonso VIII, classic, well, and we are going to have lunch in the restaurant El Fogón de Manu, very well also. In the evening we dine at the Spanish restaurant, in the main square, all swarmed, illuminated. Plasencia is a stop to consider on a route to Extremadura, seeing the Natural Park of Monfragüe, the medieval helmet of Cáceres, the beautiful ecclesial town of Coria, the Hurdes, or the valleys of Ambrós or Jerte. Plasencia has been many nays unjustly forgotten. Now you have unbeatable communications to enjoy its charms and those of its area of ​​influence. Do not miss them!

 

 

 

 

Fira Expotren a Lleida

 

Aquest cap de setmana de març hi ha a Lleida el saló especialitzat Expotren, que commemora l’aniversari de l’arribada del ferrocarril a Lleida. No és una casualitat. Us agraden els trens i el món ferroviari?. I a quin nen o nena no!. I a quin pare tampoc!. Nens i nenes, mares i pares estan d’acord en un punt. Hi ha quelcom en les maquetes ferroviàries que ens atrau sense remei. En cada adult, l’infant que te a dins surt amb força davant un tren de joguina. Doncs aquesta es una mostra sencera, organitzada per Fira de Lleida en les seves instal·lacions, dedicada just al món ferroviari, a les activitats relacionades amb el ferrocarril. Una fira eminentment lúdica, però també instructiva, on tindran cabuda activitats com ara el modelisme i el maquetisme ferroviari, i també el turisme relacionat amb el tren, com ara el bellíssim Tren dels Llacs Lleidetà. Hi seran presents la Federació Catalana d’Amics del Ferrocarril, y el Club N de España, que us enlluernaran amb les seves increïbles maquetes de tota mida i escala. Podeu gaudir també de visites culturals, com ara la que es farà als tallers de l’associació per a la Reconstrucció de Material Ferroviari. Com és natural obriran stand les marques punteres del món del modelisme. Podreu comprar allò que mai havíeu pensat que existia, o que us costava de trobar, en les parades dedicades a l’efecte. Que l’esperit infantil superi la mandra dels adults, agafeu el cotxe o el tren, (l’Avant de Barcelona a LLeida és molt econòmic), i a Expotren s’ha dit!. La ciutat, un cop vista la fira, no te desperdici. Ideal per un cap de setmana curt. La capital del Segre ens ofereix tota mena d’atraccions turístiques, molt bons hotels, i els serveis d’una veritable capital. Hi ha un castell templer, Gardeny, que trobareu dalt del turó del mateix nom. Fàcil aparcament. Hi ha visites guiades, i moltes activitats pels infants al llarg de l’any. Informeu-vos-en a la web de l’oficina de turisme. A Lleida podeu veure també la Seu Vella, imposant dalt del seu turó, i la maravella del Museu Diocesà, amb art romànic i gòtic de primera línia mundial. Per menjar i dormir us recomanarem alguns hotels i restaurants molt bons. Per butxaques potents la Finca Prats a les afores. Nosaltres som més pobres i aprofitem les ofertes de l’Hotel AC, un bon lloc, amb atencions a les famílies. A la Carretera d’Osca, just al km. 2,5 , hi ha Casa Nastasi, un restaurant afamat i un complex hoteler amb SPA. També teniu un establiment de la cadena Zenit Hoteles, i un de la cadena NH hotels on també hem dormit molt bé. Per dinar us recomanarem dos bons llocs de veritat, i ben ecnòmics: el restaurant Piñana, on hem menjat de fábula i bé de preu, i les bones pizzes i pastes de la pizzeria Aggio, al carrer dels Templers, 3. Tel. :  973.26.61.55. Apa, cap a Lleida!

Este fin de semana de marzo, en Lleida, nace el salón especializado Expotren. ¿Os gustan los trenes y el mundo ferroviario?. ¡Y a qué niño no!. ¡Y a qué padre tampoco!. Niños y padres están de acuerdo en un punto. Hay algo en las maquetas ferroviarias que nos atrae sin remedio. En cada adulto, el niño que tiene dentro sale con fuerza ante un tren de juguete. Pues esta es una muestra entera, organizada por Fira de Lleida en sus instalaciones, dedicada justo al mundo ferroviario, a las actividades relacionadas con el ferrocarril. Una feria eminentemente lúdica, pero también instructiva, donde tendrán cabida actividades como el modelismo y maquetismo ferroviario, y también el turismo relacionado con el tren, como el bellísimo Tren de los Lagos leridano. Estarán presentes la Federación Catalana de Amigos del Ferrocarril, y el Club N de España, que les deslumbrarán con sus increíbles maquetas de toda medida y escala. Pueden disfrutar también de visitas culturales, como la que se hará a los talleres de la Asociación para la Reconstrucción de Material Ferroviario. Como es natural abrirán stand las marcas punteras del mundo del modelismo. Se podrá comprar lo que nunca habíais pensado que existía, o que les costaba encontrar, en las paradas dedicadas al efecto. Que el espíritu infantil supere la pereza de los adultos, tomad el coche o el tren, (el Avant de Barcelona a Lleida es muy económico), y ¡a Expotren ha dicho!. La ciudad, una vez vista la feria, no tiene desperdicio. Ideal para un fin de semana corto. La capital del Segre nos ofrece todo tipo de atracciones turísticas, muy buenos hoteles, y los servicios de una verdadera capital. Hay un castillo templario, Gardeny, que se encuentra en el cerro del mismo nombre. Fácil aparcamiento. Hay visitas guiadas, y muchas actividades para los niños a lo largo del año. Infórmense en la web de la oficina de turismo. En Lleida podéis ver también la Seu Vella, en lo alto de su colina, y la maravilla del Museo Diocesano, con arte románico y gótico de primera línea mundial. Para comer y dormir os recomendaremos algunos hoteles y restaurantes muy buenos. Para bolsillos potentes la Finca Prats en las afueras. Nosotros somos más pobres y aprovechamos las ofertas del Hotel AC, un buen lugar, con atenciones a las familias. En la carretera de Huesca, justo en el km. 2.5, está Casa Nastasi, un restaurante y un complejo hotelero con SPA. También tienen un establecimiento de la cadena Zenit Hoteles, y uno de la cadena NH hoteles donde también hemos dormido muy bien. Para comer os recomendamos dos buenos lugares de verdad, y bien económicos: el restaurante Piñana, donde hemos comido fanastico y a buén precio, y las buenas pizzas y pastas de la pizzería Aggies, en la calle de los Templarios, 3. Tel. : 973.26.61.55.

Els Tres Tombs de Valls

Sense cap mena de dubte una de les millors, més grans, i més autèntiques passades dels tres tombs que podeu veure a Catalunya la fan a Valls, capital de l’Alt Camp. I això és així perquè aquesta zona conserva encara molt intacta la ruralia i la dependència del camp i les seves feines. Si us bé de gust arribar-vos fins la misteriosa i desconeguda comarca de l’Alt Camp aquest proper diumenge 12 de gener de 2020 ho podreu comprovar de primera mà. A Valls la Festa dels Tres Tombs de Sant Antoni és més que una simple festa, és una passió popular. Són els més concorreguts de Catalunya i han estat declarats Festa Tradicional d’Interès Nacional per part de la Generalitat. Al llarg del matí es fan diversos tombs pels carrers de la vila: pel carrer de Francesc Gumà i Ferran, Molls de l’estació, carretera del Pla, Font de la Manxa, carrer Jaume Huguet, muralla del Castell, de Sant Francesc, del Carme i fins arribar al Portal Nou. D’allà surt el segon tomb: que va per la muralla de Sant Antoni, carrer Cor de Maria, Abat Llort, carretera de Montblanc, Font de la Manxa, carrer Jaume Huguet, muralla del Castell, plaça Sant Francesc, carrer Sant Antoni, Carnisseria, plaça de les Garrofes, carrer Tomàs Caylà i torna al Portal Nou. Els carros grans no passen pel carrer de Sant Antoni i segueixen per la muralla. El tercer tomb torna a arrencar del Portal Nou, muralla de Sant Antoni, carrer Cor de Maria, Abat Llort, carretera de Montblanc, Font de la Manxa, carrer Jaume Huguet, El Pati, carrer de la Cort, plaça del Blat, carrer Major, Carnisseria, plaça de les Garrofes, carrer Tomàs Caylà i de nou al Portal Nou. No us perdeu els grans carros voltant pels costeruts carrers que baixen i pugen pel casc antic de la ciutat. Cal tirar sorra pel evitar relliscades i accidents, com ja es feia abans. Una oportunitat d’or com a sortida familiar. I, a més de la passada, aprofiteu per veure Valls i els seus monuments: l’esglèsia de Sant Joan, amb la grandiosa nau gòtica i el colosal retaure de fusta. O bé la íntima capella del Roser, amb les rajoles del XVII que representen la batalla de Lepant. Els voltants no són menys interessants: Poblet i Santes Creus, els dos maravellosos monestirs que formen la ruta del Císter. A menys de 40 kms a la rodona, dos monestirs de primer ordre mundial. Aprofiteu que sou a l’Alt Camp per comprar, a les cooperatives de Valls, o als poblets, bon vi i bon olí, olives arbequines, ametlles i avellanes de primera qualitat. Per dinar ho podeu fer a la gegantina Masia Bou, catedral dels calçots, o a la tradicional Casa Fèlix, on també podeu dormir. Menys aparatós, dins el centre antic, el Trispolet, bona teca. Pizzeria, enoteca, bar, tot en un, Julià Mallol. En la mateixa línia va Portal 22, un altre lloc inclassificable però molt bo. A Nulles, després de visitar la seva cooperativa modernista, i comprar el boníssim cava Adernats, podeu menjar al restaurant Coll de Nulles, al km. 16 de la carretera del Pont d’Armentera. Tel: 977 60 35 96. Molt recomanable. Més elegant, a Nulles mateix, La Casa Vermella. A Bellavista, un petit poblet que està en la carretera que va de Nulles a Valls, hi ha El Caliu. Tel: 977 61 38 95. A Alió, a 5 kms. de Valls, teniu Cal Mont, dins el poble: Telf. 977 60 03 71. A Rodonya, El Mas Pagés. tel: 977 62 80 08. Finalment a Vilabella del Camp, teniu Les Arades, un petit restaurant que tot just comença i va amunt. O a Santes Creus, on ja us hem aconsellat de completar el cap de setmana visitant el seu maravellós monestir, podeu menjar a l’Hostal Grau, o fer una barbacoa al picnic del parc de l’Albareda del Gaià, amb taules, fogons, fonts i llenya. Perquè si decidiu de passar el cap de setmana per aquestes terres sereu molt ben rebuts. Hi ha hotels molt ben condicionats, com ara l’Hotel Class, a l’entrada de Valls. I també cases rurals maravelloses, com les Vinyes a Vilardida. A Vilabella del Camp, a només 8 Kms de Valls teniu Cal Sabater, petitona, i Cal Parines, molt gran, per famílies ben nombroses. Animeu-vos, que només està a 100 kms de Barcelona per l’AP-2, la que va cap a Lleida, sortida 11, Vilarodona i Valls. Bona passada de Sant Antoni a Valls!.

Hoy os queremos invitar a todo un evento que tendrá lugar, como cada año, al inicio del mes de enero, en Valls. Se trata de la maravillosa capital de la hermosa y desconocida comarca del Alt Camp. Valls es una villa grande, bastante grande, pero aún es muy agraria, de un campesinado con señorío, con solera de siglos de cultivar un campo pesado, áspero, poco amable, caluroso. A Valls la gente va en invierno e inicios de la primavera. Ahora se ha puesto muy de moda hacer una escapada para ir a comer calçots. Y es buena idea, porque los calçots, en Valls, tienen un sabor diferente. Pero hoy hablamos de Valls poir el evento que iniciaba este escrito. Se trata de la pasada de San Antonio, la mayor de toda Cataluña, ¡que pronto está dicho eso!. Carros gigantescos, multitud de burros y mulas. Una oportunidad de oro como salida familiar. Y, de paso, aprovechen para ver Valls y sus monumentos: la iglesia de San Juan, con la grandiosa nave gótica y el colosal retablo de madera. O bien la íntima capilla del Rosario, con las baldosas del XVII que representan la batalla de Lepanto. Los alrededores no son menos interesantes: Poblet, Santes Creus, la ruta del Císter. A menos de 40 kms a la redonda, dos monasterios de primer orden mundial. En las cooperativas de los pueblos del Alt Camp encontrarán buen vino y buen aceite, aceitunas arbequinas, almendras y avellanas de calidad. Para dormir tienen Casa Félix, un tres estrellas tradicional, o el nuevo Hotel Class, de diseño moderno. También multitud de casas rurales. Les recomendamos las de Vilabella del Camp, a sólo 8 Kms: Cal Sabater, pequeñita, y Cal Parines, muy grande, para familias muy numerosas. Animaros, que sólo está a 100 kms de Barcelona por la AP-2, la que va hacia Lleida.

Dumfermline

Dumfermline és una vila escocesa situada no gaire lluny de la capital, fàcilment assequible en cotxe, bus o tren, a uns 25 kms. al nord de la capital d’Escòcia. Ara és un poble gran però fa uns segles era la ciutat més important del país. Fou la residència del rei Robert I Bruce. D’aquells temps medievals en queden una magnífica abadia normanda, preciosa, i les restes d’un palau. Dumfermline te uns carrers comercials bonics i un ambient agradable i pot ser objecte d’una parada camí de les Highlands o d’una excursió de matí o de tarda. Si voleu dinar a la ciutat us recomanem un italià molt bo i molt bé de preu. Es diu Carlucci i està al carrer principal. Us el recomanem de veritat. Nosaltres no vam dormir a Dumfermline. Ho vam fer a Queensferry, un bonic poble situat uns 15 kms. al sur de Dumfermline. Allà vam reservar la Crewsteps house, un pis de luxe per pocs diners. Està situat en una casa del 1637, just damunt del Ferry Tap, un pub molt entranyable on també podeu menjar bé. No està gaire lluny. Pareu a Dumfermline en un viatge per Escòcia. Val la pena!

Dumfermline es una villa escocesa situada no muy lejos de la capital, fácilmente asequible en coche, autobús o tren, a unos 25 kms. al norte de la capital de Escocia. Ahora es un pueblo grande pero hace unos siglos era la ciudad más importante del país. Fue la residencia del rey Robert I Bruce. De aquellos tiempos medievales quedan una magnífica abadía normanda, preciosa, y los restos de un palacio. Dumfermline tiene unas calles comerciales bonitos y un ambiente agradable y puede ser objeto de una parada camino de las Highlands o de una excursión de mañana o de tarde. Si desea comer en la ciudad le recomendamos un italiano muy bueno y muy bien de precio. Se dice Carlucci y está en la calle principal. Os lo recomendamos de verdad. Nosotros no dormimos en Dumfermline. Lo hicimos en Queensferry, un bonito pueblo situado unos 15 kms. al sur de Dumfermline. Allí reservamos la Crewsteps house, un piso de lujo por poco dinero. Está situado en una casa de 1637, justo encima del Ferry Tap, un pub muy entrañable donde también puede comer bien. No está muy lejos. Parad a Dumfermline en un viaje por Escocia. Vale la pena!

Dumfermline is a Scottish town not far from the capital, easily accessible by car, bus or train, about 25 km away. north of the capital of Scotland. Now it’s a big town, but some centuries ago it was the most important city in the country. It was the residence of King Robert I Bruce. From those medieval times there is a magnificent Norman, precious abbey, and the remains of a palace. Dumfermline has beautiful shopping streets and a friendly atmosphere and can be the object of a stop in the Highlands road or a morning or afternoon excursion. If you want to have lunch in the city, we recommend you a very good Italian and very well priced. Carlucci is called and he is on the main street. We really recommend it. We did not sleep at Dumfermline. We did it to Queensferry, a beautiful village located about 15 km. south of Dumfermline. There we reserved the Crewsteps house, a luxury apartment for little money. It is located in a house in 1637, just above the Ferry Tap, a very intimate pub where you can also eat well. It’s not far away. Stop Dumfermline on a trip to Scotland. Is it worth it!

Dumfermline est une ville écossaise située à environ 25 km, non loin de la capitale. Elle est facilement accessible en voiture, en bus ou en train. au nord de la capitale de l’Ecosse. C’est maintenant une grande ville, mais il y a quelques siècles, c’était la ville la plus importante du pays. C’était la résidence du roi Robert I Bruce. De cette époque médiévale, il existe une magnifique abbaye normande, précieuse, et les vestiges d’un palais. Dumfermline a de belles rues commerçantes et une atmosphère amicale et peut faire l’objet d’un arrêt sur la route des Highlands ou d’une excursion le matin ou l’après-midi. Si vous voulez déjeuner dans la ville, nous vous recommandons un très bon italien et très économique. Carlucci s’appelle et il se trouve dans la rue principale. Nous le recommandons vraiment. Nous n’avons pas dormi à Dumfermline. Nous l’avons fait à Queensferry, un beau village situé à environ 15 km. au sud de Dumfermline. Là nous avons réservé la maison Crewsteps, un appartement de luxe pour peu d’argent. Il est situé dans une maison en 1637, juste au-dessus du Ferry Tap, un pub très intime où vous pouvez également bien manger. Ce n’est pas loin. Arrêtez Dumfermline lors d’un voyage en Écosse. Ça vaut le coup!

Queensferry

Molt a tocar d’Edimburgh, però sense el soroll i els maldecaps de la capital d’Escòcia, teniu Quensferry, un petit i bonic poble pescador. Està situat a l’estuari del riu Forth, davant del mar. És un poblet molt maco, amb cases antigues, un port, un passeig vora el mar, una petita abadia i boscos al darrera. Està molt ben comunicat. Hi ha un bus que va a Edimburgh cada 20 minuts. També és molt fàcil arribar-hi en cotxe, donat que està just abans de passar el gran i modern pont sobre el Forth, i molt a prop de l’aeroport. I no només te un pont modern. Domina la badia un altre gran pont ferroviari de color vermell de l’estil de la torre Eiffel i, encara n’hi ha un tercer de penjat, dels ays 60 del segle passat. Així que la vila és la única d’Europa en tenir tres ponts: ferro, ciment i l’actual. Tot un luxe!. Nosaltres vam fer de Queensferry la base per recórrer la zona mitjana d’Escòcia. Vam dormir a la Crewsteps house, un pis de luxe per pocs diners. Està situat en una casa del 1637, just damunt del Ferry Tap, un pub molt entranyable on podeu menjar bé. Cerqueu la casa a Booking o Expedia i reserveu-la. Molt recomanable. Des d’aquest poble surten els vaixells turístics que, per no gaires diners, van fins l’illa de Inchcolm. Aquest illot, situat al mig de l’estuari del Forth, te una abadia en ruïnes. Hi ha creuers de 90 a 180 minuts, desembarcant o no a la illa. En el trajecte podreu veure foques, frarets, gavines… i tot un munt de vida salvatge marina a tocar de la mà, i ben al costat d’Edimburgh. De veritat que ens va encantar aquest poble calmat, mariner i preciós!.

 

Cercano a Edimburgo, pero sin el ruido y los problemas de la capital de Escocia, tienen Quensferry, un pequeño y bonito pueblo pescador. Está situado en el estuario del río Forth, delante del mar. Es un pueblo muy bonito, con casas antiguas, un puerto, un paseo junto al mar, una pequeña abadía y bosques detrás. Está muy bien comunicado. Hay un bus que va a Edimburgo cada 20 minutos. También es muy fácil llegar en coche, dado que está justo antes de pasar el gran y moderno puente sobre el Forth, y muy cerca del aeropuerto. Y no sólo tiene un puente moderno. Domina la bahía otro gran puente ferroviario de color rojo del estilo de la torre Eiffel y, aunque hay un tercero de colgado, los ays 60 del siglo pasado. Así que la ciudad es la única de Europa en tener tres puentes: hierro, cemento y la actual. Todo un lujo !. Nosotros hicimos de Queensferry la base para recorrer la zona media de Escocia. Dormimos en la Crewsteps house, un piso de lujo por poco dinero. Está situado en una casa de 1637, justo encima del Ferry Tap, un pub muy entrañable donde puede comer bien. Busque la casa a Booking o Expedia y reservar. Muy recomendable. Desde este pueblo salen los barcos turísticos que, por no mucho dinero, van hasta la isla de Inchcolm. Este islote, situado en medio del estuario del Forth, tiene una abadía en ruinas. Hay cruceros de 90 a 180 minutos, desembarcando o no a la isla. En el trayecto podrá ver focas, frailecillos, gaviotas … y todo un montón de vida salvaje marina cerca de la mano, y bien junto a Edimburgo. De verdad que nos encantó este pueblo calmado, marinero y precioso !.

Very close to Edimburgh, but without the noise and headaches of the Scottish capital, you have Quensferry, a small, beautiful fishing village. It is located in the estuary of the River Forth, facing the sea. It is a very nice village, with old houses, a harbor, a walk along the sea, a small abbey and forests in the back. It’s very well connected. There is a bus that goes to Edinburgh every 20 minutes. It is also very easy to get there by car, since it is just before passing the great and modern bridge over the Forth, and very close to the airport. And not only do you have a modern bridge. The Bay dominates the other big red railway bridge in the style of the Eiffel Tower and, still there is a third hangman, from the 60s of the last century. So the town is the only one in Europe to have three bridges: iron, cement and the current one. All a luxury! We made Queensferry the base to travel to the average area of ​​Scotland. We stayed at the Crewsteps house, a luxury apartment for little money. It is located in a house in 1637, just above the Ferry Tap, a very intimate pub where you can eat well. Search the house on Booking or Expedia and book it. Highly recommended From this town, the tourist boats leave, which, for a lot of money, goes to the island of Inchcolm. This islet, located in the middle of the estuary of the Forth, has an abbey in ruins. There are cruises of 90 to 180 minutes, disembarking or not on the island. On the way you will see seals, wild birds, seagulls … and a whole lot of marine wildlife close to the hand, and right next to Edimburgh. We really loved this calmed, sailor and precious people!

 

Très proche d’Edimburgh, mais sans le bruit et les maux de tête de la capitale écossaise, vous avez Quensferry, un petit village de pêcheurs magnifique. Il est situé dans l’estuaire de la rivière Forth, face à la mer. C’est un très beau village, avec des maisons anciennes, un port, une promenade le long de la mer, une petite abbaye et des forêts à l’arrière. C’est très bien connecté. Il y a un bus qui va à Edimbourg toutes les 20 minutes. Il est également très facile de s’y rendre en voiture, car il se trouve juste avant de passer le grand pont moderne sur le Forth et à proximité de l’aéroport. Et non seulement vous avez un pont moderne. La baie domine l’autre grand pont ferroviaire rouge dans le style de la Tour Eiffel et, il existe toujours un troisième bourreau des années 60 du siècle dernier. La ville est donc la seule en Europe à avoir trois ponts: le fer, le ciment et le pont actuel. Tout un luxe! Nous avons fait de Queensferry la base pour voyager dans la moyenne région de l’Écosse. Nous avons séjourné à la maison Crewsteps, un appartement de luxe pour peu d’argent. Il est situé dans une maison en 1637, juste au-dessus du Ferry Tap, un pub très intime où vous pourrez bien manger. Recherchez la maison sur Booking ou Expedia et réservez-la. Fortement recommandé De cette ville partent les bateaux touristiques qui, pour beaucoup d’argent, se rendent à l’île d’Inchcolm. Cet îlot, situé au milieu de l’estuaire du Forth, possède une abbaye en ruine. Il y a des croisières de 90 à 180 minutes, débarquant ou non sur l’île. Sur le chemin, vous verrez des phoques, des oiseaux sauvages, des mouettes … et de nombreux animaux marins à portée de main, juste à côté d’Edimburgh. Nous avons vraiment aimé ce marin, cet homme apaisé et précieux!

Edimburgh

La capital d’Escòcia és una ciutat monumental que mereix ser vista i visitada. Un cop dit això permeteu-nos que també diguem que no és la ciutat més bonica del món, ni d’Europa, ni d’Escòcia. Edimburgh és molt diferent. Tota de pedra, molt gris. Si fa sol pot passar. Si plou pot ser opressiva. Us l’heu d’imaginar bastida damunt d’una cresta rocosa entre dos rius, allargada. Potser un parell de kms. Aquesta cresta està recorreguda per un carrer que va pujant fins el castell, dalt d’un turó. El tren, el bus, el tram us deixaran sota aquesta cresta i haureu de pujar, aneu on aneu. O bé per escales o per carrers costeruts plens de botigues. Si aneu amb el vostre cotxe, molt desaconsellable, haureu d’aparcar-lo sota el turó. Pàrquings molt cars!. Als afores, en el cinturó de ronda, A720, veureu indicats P+R. Son gratuïts. Preneu el tram o el bus des d’aquests pàrquings exteriors gratuïts. Per 5 lliures tot el dia en tots els transports, que son molt abundants i freqüents. La millor opció. Dalt la cresta la Royal Mille, el carrer principal. Al mig hi ha la catedral de Sant Gilles, i l’oficina de turisme, amb bons mapes i llibrets gratuïts també. Pujant trobareu el castell, de pagament, no gaire interessant. A banda dreta i esquerra de Sant Gilles, baixant, hi ha el National Museum of Scotland, divertit, una mena de museu de tot, ciència, tècnica, història, zoologia… A l’altra banda, oposat a aquest, la National Gallery amb algunes obres de Rafael, Velazquez, Ticià, Tintoretto, Bassano… molt interessant, però petit, millor! I ja està. Res més a dir. Alguns parcs bonics, molta gespa, severs edificis neoclàssics, monuments a dojo, i molts busos de dos pisos, superdivertits!. Per dinar un munt de llocs. Nosaltres ho vam fer en un italià barat i bo: Civerinos. Hi ha molt menjar de baixa qualitat. Aquest pasta i pizza estava força bé de preu i de qualitat, tot i que abusaven del picant!. Per dormir també trobareu un munt d’hotels. Tots molt cars. Edimburgh és una ciutat cara. Nosaltres vam dormir al afores, a Queensferry, un poblet de pescadors bonic i tranquil. A la Crewsteps house, un pis de luxe per pocs diners. Just damunt del Ferry Tap, un pub molt entranyable. cerqueu la casa a Booking o Expedia. Molt recomanable. Bona estada a Edimburgh, la capital d’Escòcia!.

La capital de Escocia es una ciudad monumental que merece ser vista y visitada. Dicho esto permitidnos que también digamos que no es la ciudad más bonita del mundo, ni de Europa, ni de Escocia. Edimburgo es muy diferente. Toda de piedra, muy gris. Si hace sol puede pasar. Si llueve puede ser opresiva. Os debéis imaginar construida encima de una cresta rocosa entre dos ríos, alargada. Quizás un par de kms. Esta cresta está recorrida por una calle que va subiendo hasta el castillo, en lo alto de una colina. El tren, el bus, el tramo os dejarán bajo esta cresta y deberá subir, vaya donde vaya. O bien por escaleras o por calles empinadas llenas de tiendas. Si va con su coche, muy desaconsejable, deberá aparcarlo bajo la colina. Parkings muy caros !. En las afueras, en el cinturón de ronda, A720, verá indicados P + R. Son gratuitos. Tome el tramo o el bus desde estos parkings exteriores gratuitos. Por 5 libras todo el día en todos los transportes, que son muy abundantes y frecuentes. La mejor opción. Arriba la cresta la Royal Mille, la calle principal. En medio está la catedral de San Gilles, y la oficina de turismo, con buenos mapas y libritos gratuitos también. Subiendo encontrará el castillo, de pago, no muy interesante. Aparte derecha e izquierda de San Gilles, bajando, está el National Museum of Scotland, divertido, una especie de museo de todo, ciencia, técnica, historia, zoología … Al otro lado, opuesto a éste, la National Gallery con algunas obras de Rafael, Velazquez, Tiziano, Tintoretto, Bassano … muy interesante, pero pequeño, mejor! Y ya está. Nada más que decir. Algunos parques bonitos, mucho césped, severos edificios neoclásicos, monumentos a raudales, y muchos buses de dos pisos, superdivertits !. Para comer un montón de sitios. Nosotros lo hicimos en un italiano barato y bueno: Civerinos. Hay mucha comida de baja calidad. Este pasta y pizza estaba bastante bien de precio y de calidad, aunque abusaban del picante !. Para dormir también encontrará un montón de hoteles. Todos muy caros. Edimburgo es una ciudad cara. Nosotros dormimos en las afueras, en Queensferry, un pueblo de pescadores bonito y tranquilo. En la Crews house, un piso de lujo por poco dinero. Justo encima del Ferry Tap, un pub muy entrañable. busquen la casa a Booking o Expedia. Muy recomendable. Buena estancia en Edimburgo, la capital de Escocia !.

The capital of Scotland is a monumental city that deserves to be visited and visited. Once said, let us also say that it is not the most beautiful city in the world, neither in Europe nor in Scotland. Edimburgh is very different. All stone, very gray. If it’s sunny it can happen. If it rains it can be oppressive. You must imagine it built on a rocky ridge between two rivers, elongated. Maybe a couple of kms This crest is crossed by a street that goes up to the castle, on a hill. The train, the bus, the tram will leave you under this crest and you will have to climb, go where you go. Or by stairs or by steep streets full of shops. If you go with your car, very advisable, you will have to park it under the hill. Very expensive parking lots! In the outskirts, in the ring belt, A720, you will see indicated P + R. They are free Take the tram or bus from these free outdoor car parks. For 5 pounds all day in all transportation, which are very abundant and frequent. The best option. On top of the ridge, the Royal Mille, the main street. In the middle is the Cathedral of Sant Gilles, and the tourist office, with good maps and free books as well. Climbing you will find the castle, paying, not very interesting. On the left and right side of Sant Gilles, descending, there is the National Museum of Scotland, fun, a kind of museum of everything, science, technique, history, zoology … On the other side, opposite to this, the National Gallery with some works by Rafael, Velazquez, Ticià, Tintoretto, Bassano … very interesting, but small, better! And it is. Nothing else to say Some beautiful parks, lots of lawns, severe neoclassical buildings, dojo monuments, and many two-story buses, super-fun! To eat a lot of places. We did it in a cheap and good Italian: Civerinos. There is a lot of low quality food. This pasta and pizza was pretty good price and quality, even though they abused the spicy! To sleep you will also find lots of hotels. All very expensive Edimburgh is an expensive city. We slept on the outskirts, in Queensferry, a small and quiet fisherman village. In the Crews house, a luxury apartment for little money. Just above the Ferry Tap, a very intimate pub. Search the house on Booking or Expedia. Highly recommended Good stay in Edinburgh, the capital of Scotland!

La capitale de l’Ecosse est une ville monumentale qui mérite d’être visitée et visitée. Une fois dit, disons aussi que ce n’est pas la plus belle ville du monde, ni en Europe ni en Écosse. Edimburgh est très différent. Tout en pierre, très gris. Si c’est ensoleillé, cela peut arriver. S’il pleut, il peut être oppressant. Vous devez l’imaginer construit sur une crête rocheuse entre deux rivières, allongée. Peut-être quelques kilomètres Cette crête est traversée par une rue qui monte au château, sur une colline. Le train, le bus, le tramway vous laisseront sous cette crête et vous devrez monter, allez où vous allez. Ou par les escaliers ou par les rues escarpées pleines de magasins. Si vous y allez avec votre voiture, très conseillé, vous devrez la garer sous la colline. Terrains de stationnement très chers! À la périphérie, dans la ceinture, A720, vous verrez indiqué P + R. Ils sont libres Prenez le tram ou le bus depuis ces parkings extérieurs gratuits. Pour 5 livres toute la journée dans tous les transports, qui sont très abondants et fréquents. La meilleure option. Au sommet de la crête, le Royal Mille, la rue principale. Au milieu se trouvent la cathédrale de Sant Gilles et l’office de tourisme, avec de bonnes cartes et des livres gratuits. En montant, vous trouverez le château, payant, pas très intéressant. À gauche et à droite de Sant Gilles, en descendant, se trouve le Musée national d’Écosse, une sorte de musée de tout, de la science, de la technique, de l’histoire, de la zoologie … De l’autre côté, le National Galerie avec des œuvres de Rafael, Velazquez, Ticià, Tintoretto, Bassano … très intéressant, mais petit, meilleur! Et ça l’est. Rien d’autre à dire Quelques beaux parcs, beaucoup de pelouses, de sévères édifices néoclassiques, des monuments de dojo et de nombreux bus à deux étages, super amusant! Pour manger beaucoup d’endroits. Nous l’avons fait dans un italien bon marché et bon: Civerinos. Il y a beaucoup de nourriture de mauvaise qualité. Ces pâtes et pizzas étaient d’un très bon prix et de bonne qualité, même s’ils abusaient de l’épice! Pour dormir, vous trouverez également de nombreux hôtels. Très cher Edimburgh est une ville chère. Nous avons dormi à la périphérie de Queensferry, petit village de pêcheurs tranquille. Dans la maison des équipages, un appartement de luxe pour peu d’argent. Juste au-dessus du Ferry Tap, un pub très intime. Recherchez la maison sur Booking ou Expedia. Fortement recommandé Bon séjour à Edimbourg, capitale de l’Ecosse!

Els Tres Tombs de Valls

Sense cap mena de dubte una de les millors, més grans, i més autèntiques passades dels tres tombs que podeu veure a Catalunya la fan a Valls, capital de l’Alt Camp. I això és així perquè aquesta zona conserva encara molt intacta la ruralia i la dependència del camp i les seves feines. Si us bé de gust arribar-vos fins la misteriosa i desconeguda comarca de l’Alt Camp aquest proper diumenge 13 de gener de 2019 ho podreu comprovar de primera mà. A Valls la Festa dels Tres Tombs de Sant Antoni és més que una simple festa, és una passió popular. Són els més concorreguts de Catalunya i han estat declarats Festa Tradicional d’Interès Nacional per part de la Generalitat. Al llarg del matí es fan diversos tombs pels carrers de la vila: pel carrer de Francesc Gumà i Ferran, Molls de l’estació, carretera del Pla, Font de la Manxa, carrer Jaume Huguet, muralla del Castell, de Sant Francesc, del Carme i fins arribar al Portal Nou. D’allà surt el segon tomb: que va per la muralla de Sant Antoni, carrer Cor de Maria, Abat Llort, carretera de Montblanc, Font de la Manxa, carrer Jaume Huguet, muralla del Castell, plaça Sant Francesc, carrer Sant Antoni, Carnisseria, plaça de les Garrofes, carrer Tomàs Caylà i torna al Portal Nou. Els carros grans no passen pel carrer de Sant Antoni i segueixen per la muralla. El tercer tomb torna a arrencar del Portal Nou, muralla de Sant Antoni, carrer Cor de Maria, Abat Llort, carretera de Montblanc, Font de la Manxa, carrer Jaume Huguet, El Pati, carrer de la Cort, plaça del Blat, carrer Major, Carnisseria, plaça de les Garrofes, carrer Tomàs Caylà i de nou al Portal Nou. No us perdeu els grans carros voltant pels costeruts carrers que baixen i pugen pel casc antic de la ciutat. Cal tirar sorra pel evitar relliscades i accidents, com ja es feia abans. Una oportunitat d’or com a sortida familiar. I, a més de la passada, aprofiteu per veure Valls i els seus monuments: l’esglèsia de Sant Joan, amb la grandiosa nau gòtica i el colosal retaure de fusta. O bé la íntima capella del Roser, amb les rajoles del XVII que representen la batalla de Lepant. Els voltants no són menys interessants: Poblet i Santes Creus, els dos maravellosos monestirs que formen la ruta del Císter. A menys de 40 kms a la rodona, dos monestirs de primer ordre mundial. Aprofiteu que sou a l’Alt Camp per comprar, a les cooperatives de Valls, o als poblets, bon vi i bon olí, olives arbequines, ametlles i avellanes de primera qualitat. Per dinar ho podeu fer a la gegantina Masia Bou, catedral dels calçots, o a la tradicional Casa Fèlix, on també podeu dormir. Menys aparatós, dins el centre antic, el Trispolet, bona teca. Pizzeria, enoteca, bar, tot en un, Julià Mallol. En la mateixa línia va Portal 22, un altre lloc inclassificable però molt bo. A Nulles, després de visitar la seva cooperativa modernista, i comprar el boníssim cava Adernats, podeu menjar al restaurant Coll de Nulles, al km. 16 de la carretera del Pont d’Armentera. Tel: 977 60 35 96. Molt recomanable. Més elegant, a Nulles mateix, La Casa Vermella. A Bellavista, un petit poblet que està en la carretera que va de Nulles a Valls, hi ha El Caliu. Tel: 977 61 38 95. A Alió, a 5 kms. de Valls, teniu Cal Mont, dins el poble: Telf. 977 60 03 71. A Rodonya, El Mas Pagés. tel: 977 62 80 08. Finalment a Vilabella del Camp, teniu Les Arades, un petit restaurant que tot just comença i va amunt. O a Santes Creus, on ja us hem aconsellat de completar el cap de setmana visitant el seu maravellós monestir, podeu menjar a l’Hostal Grau, o fer una barbacoa al picnic del parc de l’Albareda del Gaià, amb taules, fogons, fonts i llenya. Perquè si decidiu de passar el cap de setmana per aquestes terres sereu molt ben rebuts. Hi ha hotels molt ben condicionats, com ara l’Hotel Class, a l’entrada de Valls. I també cases rurals maravelloses, com les Vinyes a Vilardida. A Vilabella del Camp, a només 8 Kms de Valls teniu Cal Sabater, petitona, i Cal Parines, molt gran, per famílies ben nombroses. Animeu-vos, que només està a 100 kms de Barcelona per l’AP-2, la que va cap a Lleida, sortida 11, Vilarodona i Valls. Bona passada de Sant Antoni a Valls!.

Hoy os queremos invitar a todo un evento que tendrá lugar, como cada año, al inicio del mes de enero, en Valls. Se trata de la maravillosa capital de la hermosa y desconocida comarca del Alt Camp. Valls es una villa grande, bastante grande, pero aún es muy agraria, de un campesinado con señorío, con solera de siglos de cultivar un campo pesado, áspero, poco amable, caluroso. A Valls la gente va en invierno e inicios de la primavera. Ahora se ha puesto muy de moda hacer una escapada para ir a comer calçots. Y es buena idea, porque los calçots, en Valls, tienen un sabor diferente. Pero hoy hablamos de Valls poir el evento que iniciaba este escrito. Se trata de la pasada de San Antonio, la mayor de toda Cataluña, ¡que pronto está dicho eso!. Carros gigantescos, multitud de burros y mulas. Una oportunidad de oro como salida familiar. Y, de paso, aprovechen para ver Valls y sus monumentos: la iglesia de San Juan, con la grandiosa nave gótica y el colosal retablo de madera. O bien la íntima capilla del Rosario, con las baldosas del XVII que representan la batalla de Lepanto. Los alrededores no son menos interesantes: Poblet, Santes Creus, la ruta del Císter. A menos de 40 kms a la redonda, dos monasterios de primer orden mundial. En las cooperativas de los pueblos del Alt Camp encontrarán buen vino y buen aceite, aceitunas arbequinas, almendras y avellanas de calidad. Para dormir tienen Casa Félix, un tres estrellas tradicional, o el nuevo Hotel Class, de diseño moderno. También multitud de casas rurales. Les recomendamos las de Vilabella del Camp, a sólo 8 Kms: Cal Sabater, pequeñita, y Cal Parines, muy grande, para familias muy numerosas. Animaros, que sólo está a 100 kms de Barcelona por la AP-2, la que va hacia Lleida.

Matera

Matera és una ciutat molt especial. Coneguda mundialment pels Sassi, famoses cases coves, ta ciutat és molt espectacular, impactant, com d’un altre planeta. Carrers estrets, amb escales i arcs, d’una pedra blanca i groga. Teulades que son terrasses, passadissos, esglésies barroques precioses, esglésies i cases rupestres, barroc arreu. Tot com sortit del regne de la fantasia o d’una pel·lícula de la guerra de les galaxies. Matera no es pot explicar. S’ha de veure i s’ha de viure. Serà la capital cultural europea l’any 2019 i ja és patrimoni de la humanitat. La ciutat més estranya i més bonica que he vist. S’hi arriba fàcilment des de Roma, de la que està a uns 450 kms. al sur, a la Basilicata, una terra tan rara i desconeguda com Matera mateix.

I no està sola allà baix, al final de la bota italiana. Altamura és ben a tocar i també és una fantàstica vila medieval. I no lluny teniu les platges verges, intocades de la Basilicata, que miren a dos mars, al Tirrè i al Jònic. I més enllà, no gaire lluny, la Puglia, preciosa, amb viles com Lecce o Alberobello, patrimoni UNESCO també. Aquesta part del sur remot d’Itàlia no és bruta ni fosca ni perillosa. És dinàmica, bonica, neta i feliç. Baixeu a comprovar-ho qualsevol dia que tingueu una setmana de vacances.

Nosaltres hem sopat a Matera al restaurant La Pignata, una osteria molt xula on es menja de fábula. Podeu aprofitar per tornar a recòrrer els carrers de la vila havent sopat. Llavors és diferent. El duomo resplandeix en la nit de Matera, i San Pedro Caveoso s’amaga dins la seva cova. Per dormir us proposem el lloc on hem estat nosaltres. Un apartament perfecte per quatre persones o més, que es diu Pane e Amore, un magnífic apartament. A més estpa ben situat, al centre modern de la ciutat però a tocar dels Sassi, i amb un aparcament municipal a tocar, cosa que s’agraeix. No us perdeu Matera, perquè no hi ha gaires coses tan pures i intactes com aquesta vila fascinant a Europa.

Matera es una villa medieval de la Basilicata, al sur de Italia. Una ciudad de piedra blanca con callejones, arcos y pasadizos, patrimonio de la humanidad, que merece una visita.

Plasencia

Plasencia és una petita capital al nord d’Extremadura, al nord de Cáceres, tocant ja terres de Castella. és el centre neuràlgic d’un seguit de comarques naturals bellíssimes, oblidades durant anys pels governs, lluny del progrés. Les Hurdes, Vall d’Ambrós, Vall del Jerte… Això les ha permés ser autèntiques, conservar els seus valors culturals i naturals intactes. Plasencia n’exerceix la capitalitat d’una manera molt digna. No és una gran ciutat, ni una ciutat gran, però està plena d’art, i té tots els serveis necessaris. De la vila destacarem la plaça major, bonica, els palaus i els convents, però també carrers i places, petites esglésies i racons amb encant, molt d’encant. Tot i què, sense cap mena de dubte l’estrella de Plasencia son les seves catedrals, una de gótica primitiva i una de plateresca feta damunt l’anterior, que se l’ha anat menjant, com si diguèssim. De l’antiga es conserva una nau, la façana vella, i el claustre. De la nova la façana i el presbiteri. Tot plegat molt bonic i ple d’obres d’art.  Plasencia està dividida en diferents barris, el dels cavallers, farcit de bonics palaus, l’eclesiàstic amb la catedral, les esglésies i convents i el de les cases blanques de la juderia. Podeu passejar per la vora del riu Jerte, pel parc de l’illa, on van tots els plasentins. Per dormir nosaltres vam allotjar-nos a l’Hotel Exe Alfonso VIII, clàssic, bé, i vam a dinar al restaurant El Fogón de Manu, molt bé també. A la nit vam sopar al restaurant Español, a la plaça major, tota xula, il·luminada. Plasencia és una parada a considerar en una ruta per Extremadura, veient el Parc Natural de Monfragüe, el casc medieval de Cáceres, la bella vila eclesial de Coria, les Hurdes, o els valls d’Ambrós o Jerte. Plasencia ha estat molts nays injustament oblidada. Ara disposa de comunicacions inmillorables per gaudir dels seus encants i els de la seva zona d’influència. No us els perdeu!.

Plasencia es una pequeña capital en el norte de Extremadura, en el norte de Cáceres, tocando ya tierras de Castilla. es el centro neurálgico de una serie de comarcas naturales bellísimas, olvidadas durante años por los gobiernos, lejos del progreso. Las Hurdes, Valle de Ambrós, Valle del Jerte … Esto las ha permitido ser auténticas, conservar sus valores culturales y naturales intactos. Plasencia ejerce la capitalidad de una manera muy digna. No es una gran ciudad, ni una ciudad grande, pero está llena de arte, y tiene todos los servicios necesarios. De la villa destacaremos la plaza mayor, bonita, los palacios y los conventos, pero también calles y plazas, pequeñas iglesias y rincones con encanto, mucho encanto. Sin que, sin lugar a dudas la estrella de Plasencia son sus catedrales, una de gótica primitiva y una de plateresca hecha encima del anterior, que se la ha ido comiendo, como si dijéramos. De la antigua se conserva una nave, la fachada vieja, y el claustro. De la nueva la fachada y el presbiterio. Todo ello muy bonito y lleno de obras de arte. Plasencia está dividida en diferentes barrios, el de los caballeros, relleno de bonitos palacios, el eclesiástico con la catedral, las iglesias y conventos y el de las casas blancas de la judería. Puede pasear por la orilla del río Jerte, por el parque de la isla, donde todos los plasentins. Para dormir nosotros nos alojamos en el Hotel Exe Alfonso VIII, clásico, bien, y fuimos a comer en el restaurante El Fogón de Manu, muy bien también. Por la noche cenamos en el restaurante Español, en la plaza mayor, toda chula, iluminada. Plasencia es una parada a considerar en una ruta por Extremadura, viendo el Parque Natural de Monfragüe, el casco medieval de Cáceres, la hermosa villa eclesial de Coria, las Hurdes, o los valles de Ambrós o Jerte. Plasencia ha sido muchos Naysa injustamente olvidada. Ahora dispone de comunicaciones inmejorables para disfrutar de sus encantos y los de su zona de influencia. ¡No os los perdáis!.

Plasencia est une petite capitale dans le nord de l’Estrémadure, au nord de Cáceres, touchant les terres de Castille. C’est le centre nerveux d’une série de belles régions naturelles, oubliées des gouvernements depuis des années, loin du progrès. Les Hurdes, Vall d’Ambros, Vall del Jerte … Cela leur a permis d’être authentiques, de préserver leurs valeurs culturelles et naturelles intactes. Plasencia exerce la capitalité d’une manière très digne. Ce n’est pas une grande ville, pas une grande ville, mais elle est pleine d’art, et elle a tous les services nécessaires. De la ville nous mettrons l’accent sur la place principale, la belle, les palais et les couvents, mais aussi les rues et les places, les petites églises et les coins charmants, très charmant. Bien que, sans aucun doute, l’étoile de Plasencia soit ses cathédrales, une de gothique primitive et une de plateresca faite sur la précédente, qui l’a mangée, comme si nous le disions. De l’ancien, il y a un navire, la vieille façade et le cloître. Du nouveau la façade et le presbytère. Tout est très beau et plein d’œuvres d’art. Plasencia est divisée en différents quartiers, celui des messieurs, rempli de beaux palais, l’ecclésiastique avec la cathédrale, les églises et les couvents et les maisons blanches de la communauté juive. Vous pouvez vous promener le long de la rivière Jerte, dans le parc de l’île, où tous les habitants vont. Pour dormir, nous avons séjourné à l’hôtel Exe Alfonso VIII, classique, bien, et nous allons déjeuner au restaurant El Fogón de Manu, très bien aussi. Le soir, nous dînons dans le restaurant espagnol, sur la place principale, tous alignés, illuminés. Plasencia est considéré comme un arrêt sur une route Estrémadure, voir Parc Naturel Monfragüe, la ville médiévale de Cáceres, la belle ville de l’église Coria, Hurd, ou vallées Ambrose ou Jerte. Plasencia a été plusieurs fois injustement oublié. Vous avez maintenant des communications imbattables pour profiter de ses charmes et de ceux de sa zone d’influence. Ne les manquez pas!

Plasencia is a small capital in the north of Extremadura, in the north of Cáceres, touching lands of Castile. It is the nerve center of a series of beautiful natural regions, forgotten by governments for years, far from progress. Les Hurdes, Vall d’Ambrós, Vall del Jerte … This has allowed them to be authentic, preserve their cultural and natural values ​​intact. Plasencia exercises capitality in a very worthy way. It is not a big city, not a big city, but it is full of art, and it has all the necessary services. From the town we will emphasize the main square, the beautiful, the palaces and the convents, but also streets and squares, small churches and charming corners, very charming. Although, without a doubt, the star of Plasencia is its cathedrals, one of primitive gothic and one of plateresca made on the previous one, that has been eating it, as if we were saying. From the old one, there is a ship, the old façade, and the cloister. From the new the facade and the presbytery. All very beautiful and full of works of art. Plasencia is divided into different neighborhoods, that of the gentlemen, filled with beautiful palaces, the ecclesiastic with the cathedral, the churches and convents and the white houses of Jewry. You can stroll along the Jerte river, in the park of the island, where all the locals go. To sleep, we stayed at the Hotel Exe Alfonso VIII, classic, well, and we are going to have lunch in the restaurant El Fogón de Manu, very well also. In the evening we dine at the Spanish restaurant, in the main square, all swarmed, illuminated. Plasencia is a stop to consider on a route to Extremadura, seeing the Natural Park of Monfragüe, the medieval helmet of Cáceres, the beautiful ecclesial town of Coria, the Hurdes, or the valleys of Ambrós or Jerte. Plasencia has been many nays unjustly forgotten. Now you have unbeatable communications to enjoy its charms and those of its area of ​​influence. Do not miss them!

 

 

 

 

La Alberca

La Alberca és un bellíssim poble serrà, als peus de la Peña de Francia, a Salamanca. Mai no heu vist cosa igual. Està fet tot ell de pedra granítica, molt impactant. S’ha conservat perquè a aquesta zona rural i agreste, Las Batuecas, no hi ha arribat el progrés fins fa pocs anys. Terres ferèstegues, oblidades. Els altres pobles de la zona son igual de bonics. Costa arribar-hi però val la pena. Però La Alberca és la capital. Cert que el turisme l’està matant, tot ple de gent, de botigues de records i de restaurants, però tot i així és molt bonic. Cal recórrer poc a poc els carrers amb cases de balcons de fusta, de pedra i entramat de fang i fusta. Cercar els racons amb encant. La carretera te moltes corbes. Son 60 kms. llargs des de Salamanca, però no és mala carretera. Hi ha bons espais habilitats per aparcar sense problemes. El poble viu ara del turisme i es nota. Hi ha molts hotels i restaurants, tots prou bons, i botigues d’embotit de la zona, pernils, xoriços i bons formatges. Per dinar recomanem el restaurant de la Cantina de Elias, molt maco, bon menjar. Programeu una excursió per la Sierra de Francia, per la Alberca i altres pobles serrans si aneu a Salamanca o feu una ruta per aquelles belles terres de Castella. Val molt la pena!.

La Alberca es un bellísimo pueblo serrano, a los pies de la Peña de Francia, en Salamanca. Nunca ha visto cosa igual. Está hecho todo él de piedra granítica, muy impactante. Se ha conservado porque en esta zona rural y agreste, Las Batuecas, no ha llegado el progreso hasta hace pocos años. Tierras agrestes, olvidadas. Los otros pueblos de la zona son igual de bonitos. Costa llegar pero vale la pena. Pero La Alberca es la capital. Cierto que el turismo lo está matando, todo lleno de gente, de tiendas de recuerdos y de restaurantes, pero aún así es muy bonito. Hay que recurrir poco a poco las calles con casas de balcones de madera, de piedra y entramado de barro y madera. Buscar los rincones con encanto. La carretera tiene muchas curvas. Son 60 kms. largos desde Salamanca, pero no es mala carretera. Hay buenos espacios habilitados para aparcar sin problemas. El pueblo vive ahora del turismo y se nota. Hay muchos hoteles y restaurantes, todos bastante buenos, y tiendas de embutido de la zona, jamones, chorizos y buenos quesos. Para comer recomendamos el restaurante de la Cantina de Elias, muy bonito, buena comida. Programe una excursión por la Sierra de Francia, por la Alberca y otros pueblos serranos si vaya a Salamanca o haga una ruta por aquellas bellas tierras de Castilla. Vale mucho la pena !.

La Alberca is a beautiful mountain village, at the foot of the Peña de Francia, in Salamanca. You have never seen the same thing. It is made of granite stone, very impressive. It has been preserved because in this rural and rugged area, Las Batuecas, there has been no progress until a few years. Furious, forgotten lands. The other villages in the area are just as beautiful. It’s nice to get there but it’s worth it. But La Alberca is the capital. It’s true that tourism is killing you, full of people, souvenir shops and restaurants, but it’s still very nice. You need to travel through the streets with houses of wooden, stone and clay frames with wooden balconies. Find the corners with charm. The road has many curves. They are 60 km. Long from Salamanca, but it is not a bad road. There are good spaces for parking without problems. The people now live in tourism and they notice. There are many hotels and restaurants, all good enough, and local sausage stores, ham, chorizo ​​and good cheeses. For lunch we recommend the restaurant of the Cantina de Elias, very nice, good food. Schedule an excursion through the Sierra de Francia, through the Alberca and other mountain villages if you go to Salamanca or take a route to those beautiful lands of Castile. It’s really worth it!

La Alberca est un beau village de montagne, au pied de la Peña de Francia, à Salamanque. Vous n’avez jamais vu la même chose. Il est fait de pierre de granit, très impressionnant. Il a été préservé parce que dans cette zone rurale et accidentée, Las Batuecas, il n’y a pas eu de progrès avant quelques années. Terres furieuses et oubliées. Les autres villages de la région sont tout aussi beaux. C’est bien d’y aller mais ça vaut le coup. Mais La Alberca est la capitale. C’est vrai que le tourisme vous tue, plein de gens, de boutiques de souvenirs et de restaurants, mais c’est quand même très agréable. Vous devez voyager dans les rues avec des maisons en bois, en pierre et en argile avec des balcons en bois. Trouvez les coins avec charme. La route a beaucoup de courbes. Ils sont à 60 km. Long de Salamanque, mais ce n’est pas une mauvaise route. Il y a de bons espaces pour stationner sans problèmes. Les gens vivent maintenant dans le tourisme et ils remarquent. Il y a beaucoup d’hôtels et de restaurants, tous assez bons, et les magasins locaux de saucisse, le jambon, le chorizo ​​et les bons fromages. Pour le déjeuner, nous recommandons le restaurant de la Cantina de Elias, très agréable, bonne nourriture. Planifiez une excursion à travers la Sierra de Francia, à travers l’Alberca et d’autres villages de montagne si vous allez à Salamanque ou prendre un itinéraire vers ces belles terres de Castille. Ça vaut vraiment le coup!

Monfragüe

El parc natural de Monfragüe no és gaire gran, ni costa de visitar. Es tracta d’un meandre encaixat del riu Tajo, una mica al sud de la ciutat de Plasencia, a Cáceres. La carretera entre aquesta vila del nord d’Extremadura i la ciutat medieval de Trujillo, el travessa de cantó a cantó. Un bon lloc per parar és el centre d’interpretació, però no és molt necessari, perquè el parc es visita i s’explica sol. Una mica més endevant un aparcament ofereix vistes al Tajo. I encara un xic més endevant trobareu el Salto del Gitano, a la foto, un dels indrets més coneguts del parc. No hi ha gaire espai per aparcar, però no és impossible. Allà, en unes penyes damunt del riu, podreu observar els nius i els voltors evolucionant al cel. De vegades tècnics del parc instal·len telescopis. Una mica més enllà trobareu un ampli aparcament que es situa a l’inici del camí que puja a les restes del castell i a l’ermita de Monfragüe. Camí costerut, un parell de kms. fàcil i ample però cansa. Les vistes valen la pena. Hi ha molts més senders per caminar i coses per veure, però l’essencial és això. La carretera continua, per paratges bonics, travessant rius i canyades, fins arribar a Trujillo, una ciutat que mereix una visita. El parc nacional de Monfragüe no decepciona ningú, però la primavera és la millor època. Els ocells crien. L’estiu és molt calorós i l’hivern molt fred. Aneu-hi a gaudir del vol dels voltors i àligues, impressionant. I si podeu feu-ho des del Salto del Gitano, una raconada molt maca del riu Tajo. Val la pena!. Per dormir, i veure el parc, recomanem fer nit a Plasencia, una bonica ciutat, que és la petita capital al nord d’Extremadura. No és una gran ciutat, però té tots els serveis necessaris i està a 12 kms. del parc per bona carretera. A més la vila és maca, amb una plaça major bonica, palaus, convents, carrers i places coquetes, petites esglésies i racons amb molt d’encant. No oblideu de veure les seves catedrals, una de gótica primitiva i una de plateresca feta damunt l’anterior. Per dormir nosaltres vam allotjar-nos a l’Hotel Exe Alfonso VIII, clàssic, bé, i vam a dinar al restaurant El Fogón de Manu, molt bé també. A la nit vam sopar al restaurant Español. l si teniu dies podeu veure, a més de Plasencia i el Parc Natural de Monfragüe, el casc medieval de Cáceres, la bella vila eclesial de Coria, les Hurdes, o els valls d’Ambrós o Jerte.

El parque natural de Monfragüe no es muy grande, ni costa de visitar. Se trata de un meandro encajado del río Tajo, un poco al sur de la ciudad de Plasencia, en Cáceres. La carretera entre esta ciudad del norte de Extremadura y la ciudad medieval de Trujillo, lo atraviesa de lado a lado. Un buen lugar para parar es el centro de interpretación, pero no es muy necesario, porque el parque se visita y se explica solo. Un poco más adelante un aparcamiento ofrece vistas al Tajo. Y aunque un poco más adelante encontrará el Salto del Gitano, en la foto, uno de los lugares más conocidos del parque. No hay mucho espacio para aparcar, pero no es imposible. Allí, en unas peñas encima del río, podrá observar los nidos y los buitres evolucionando en el cielo. A veces técnicos del parque instalan telescopios. Un poco más allá encontrará un amplio aparcamiento que se sitúa al inicio del camino que sube a los restos del castillo y la ermita de Monfragüe. Camino empinado, un par de kms. fácil y ancho pero cansa. Las vistas valen la pena. Hay muchos más senderos para caminar y cosas por ver, pero lo esencial es eso. La carretera continúa, por parajes bonitos, atravesando ríos y cañadas, hasta llegar a Trujillo, una ciudad que merece una visita. El parque nacional de Monfragüe no decepciona a nadie, pero la primavera es la mejor época. Los pájaros crían. El verano es muy caluroso y el invierno muy frío. Id a disfrutar del vuelo de los buitres y águilas, impresionante. Y si puede hágalo desde el Salto del Gitano, un rincón muy bonita del río Tajo. Vale la pena !. Para dormir, y ver el parque, recomendamos hacer noche en Plasencia, una bonita ciudad, que es la pequeña capital en el norte de Extremadura. No es una gran ciudad, pero tiene todos los servicios necesarios y está a 12 kms. del parque por buena carretera. Además la villa es bonita, con una plaza mayor bonita, palacios, conventos, calles y plazas coquetas, pequeñas iglesias y rincones con mucho encanto. No olvide de ver sus catedrales, una de gótica primitiva y una de plateresca hecha encima del anterior. Para dormir nosotros nos alojamos en el Hotel Exe Alfonso VIII, clásico, bien, y fuimos a comer en el restaurante El Fogón de Manu, muy bien también. Por la noche cenamos en el restaurante Español. el si tiene días puede ver, además de Plasencia y el Parque Natural de Monfragüe, el casco medieval de Cáceres, la hermosa villa eclesial de Coria, las Hurdes, o los valles de Ambrós o Jerte.

La réserve naturelle de Monfragüe n’est pas très grande et ne vous coûte pas de visite. C’est un méandre noyé dans le fleuve Tage, un peu au sud de la ville de Plasencia, à Cáceres. La route entre cette ville du nord de l’Estrémadure et la ville médiévale de Trujillo, le carrefour du canton sur le coin. Un bon endroit pour s’arrêter est le centre d’interprétation, mais ce n’est pas très nécessaire, car le parc est visité et il est compté sol. Un peu plus loin, un parking offre une vue sur le Tage. Et encore un peu plus loin, vous trouverez le Salto del Gitano, sur la photo, l’un des endroits les plus connus du parc. Il n’y a pas beaucoup de place pour se garer, mais ce n’est pas impossible. Là, dans quelques rochers au-dessus de la rivière, vous pouvez voir les nids et les vautours évoluer dans le ciel. Parfois, les techniciens du parc installent des télescopes. Un peu plus loin, vous trouverez un grand parking qui se trouve au début de la route qui monte aux vestiges du château et à l’ermitage de Monfragüe. Route d’escalade, à quelques kilomètres. facile et large mais fatigant. Les points de vue en valent la peine. Il y a beaucoup plus de sentiers pédestres et de choses à voir, mais l’essentiel est que. La route continue, à travers de beaux paysages, à travers les rivières et les canyons, jusqu’à Trujillo, une ville qui mérite une visite. Le parc national de Monfragüe ne déçoit personne, mais le printemps est le meilleur moment. Les oiseaux se reproduisent. L’été est très chaud et l’hiver est très froid. Allez profiter du vol des vautours et des aigles, impressionnant. Et si vous pouvez le faire depuis le Salto del Gitano, un joli coin du Tage. Ça vaut le coup! Pour dormir, et pour voir le parc, nous recommandons la vie nocturne à Plasencia, une belle ville, qui est la petite capitale dans le nord de l’Estrémadure. Ce n’est pas une grande ville, mais elle a tous les services nécessaires et c’est à 12 km. du parc à une bonne route. En outre, la ville est belle, avec une belle place principale, des palais, des couvents, des rues et des places coquettes, de petites églises et des coins charmants. N’oublie pas de voir leurs cathédrales, une de gothique primitive et une de plateresque faite sur la précédente. Pour dormir, nous avons séjourné à l’hôtel Exe Alfonso VIII, classique, bien, et nous allons déjeuner au restaurant El Fogón de Manu, très bien aussi. Le soir nous dînons au restaurant espagnol. Si vous avez des jours, vous pouvez voir, outre Plasencia et le parc naturel de Monfragüe, le casque médiéval de Cáceres, la belle ville ecclésiale de Coria, les Hurdes, ou les vallées d’Ambrós ou Jerte.

The Monfragüe Nature Reserve is not very large, nor does it cost you to visit. It is a meander embedded in the Tagus River, a little south of the city of Plasencia, in Cáceres. The road between this town of the north of Extremadura and the medieval city of Trujillo, the crossroads of the canton on the corner. A good place to stop is the interpretation center, but it is not very necessary, because the park is visited and it is counted sol. A little further on, a parking lot offers views of the Tagus. And still a little further on you will find the Salto del Gitano, in the photo, one of the best known places in the park. There is not much room to park, but it is not impossible. There, in some rocks above the river, you can see the nests and the vultures evolving into the sky. Sometimes technicians of the park install telescopes. A little further on you will find a large parking lot that is located at the beginning of the road that goes up to the remains of the castle and the hermitage of Monfragüe. Climbing road, a couple of kilometers away. easy and wide but tiresome. The views are worth it. There are many more walking trails and things to see, but the essential is that. The road continues, through beautiful landscapes, through rivers and canyons, until you reach Trujillo, a city that deserves a visit. The Monfragüe National Park does not disappoint anyone, but spring is the best time. The birds breed. The summer is very hot and the winter is very cold. Go to enjoy the flight of vultures and eagles, impressive. And if you can do it from the Salto del Gitano, a pretty corner of the Tagus river. Is it worth it!. To sleep, and to see the park, we recommend nightlife in Plasencia, a beautiful city, which is the small capital in northern Extremadura. It’s not a big city, but it has all the necessary services and it’s 12 km away. from the park to a good road. In addition the town is beautiful, with a beautiful main square, palaces, convents, streets and coquettish squares, small churches and charming corners. Do not forget to see their cathedrals, one of primitive gothic and one of plateresque made on the previous one. To sleep, we stayed at the Hotel Exe Alfonso VIII, classic, well, and we are going to have lunch in the restaurant El Fogón de Manu, very well also. In the evening we dine at the Spanish restaurant. If you have days you can see, besides Plasencia and the Natural Park of Monfragüe, the medieval helmet of Cáceres, the beautiful church town of Coria, the Hurdes, or the valleys of Ambrós or Jerte.

 

 

Fira Expotren a Lleida

Aquest cap de setmana de març, els dies 10 i 11, hi ha a Lleida el saló especialitzat Expotren, que commemora l’aniversari de l’arribada del ferrocarril a Lleida. No és una casualitat. Us agraden els trens i el món ferroviari?. I a quin nen no!. I a quin pare tampoc!. Nens i pares estan d’acord en un punt. Hi ha quelcom en les maquetes ferroviàries que ens atrau sense remei. En cada adult, l’infant que te a dins surt amb força davant un tren de joguina. Doncs aquesta es una mostra sencera, organitzada per Fira de Lleida en les seves instal·lacions, dedicada just al món ferroviari, a les activitats relacionades amb el ferrocarril. Una fira eminentment lúdica, però també instructiva, on tindran cabuda activitats com ara el modelisme i el maquetisme ferroviari, i també el turisme relacionat amb el tren, com ara el bellíssim Tren dels Llacs Lleidetà. Hi seran presents la Federació Catalana d’Amics del Ferrocarril, y el Club N de España, que us enlluernaran amb les seves increibles maquetes de tota mida i escala. Podeu gaudir també de visites culturals, com ara la que es farà als tallers de l’Associació per a la Reconstrucció de Material Ferroviari. Com és natural obriran stand les marques punteres del món del modelisme. Podreu comprar allò que mai havíeu pensat que existia, o que us costava de trobar, en les parades dedicades a l’efecte. Que l’esperit infantil superi la mandra dels adults, agafeu el cotxe o el tren, (l’Avant de Barcelona a LLeida és molt econòmic), i a Expotren s’ha dit!. La ciutat, un cop vista la fira, no te desperdici. Ideal per un cap de setmana curt. La capital del Segre ens ofereix tota mena d’atraccions turístiques, molt bons hotels, i els serveis d’una veritable capital. Hi ha un castell templer, Gardeny, que trobareu dalt del turó del mateix nom. Fàcil aparcament. Hi ha visites guiades, i moltes activitats pels infants al llarg de l’any. Informeu-vos-en a la web de l’oficina de turisme. A Lleida podeu veure també la Seu Vella, imposant dalt del seu turó, i la maravella del Museu Diocesà, amb art romànic i gòtic de primera línia mundial. Per menjar i dormir us recomanarem alguns hotels i restaurants molt bons. Per butxaques potents la Finca Prats a les afores. Nosaltres som més pobres i aprofitem les ofertes de l’Hotel AC, un bon lloc, amb atencions a les famílies. A la Carretera d’Osca, just al km. 2,5 , hi ha Casa Nastasi, un restaurant afamat i un complex hoteler amb SPA. També teniu un establiment de la cadena Zenit Hoteles, i un de la cadena NH hotels on també hem dormit molt bé. Per dinar us recomanarem dos bons llocs de veritat, i ben ecnòmics: el restaurant Piñana, on hem menjat de fábula i bé de preu, i les bones pizzes i pastes de la pizzeria Aggio, al carrer dels Templers, 3. Tel. :  973.26.61.55. Apa, cap a Lleida!

Este fin de semana de marzo, en Lleida, nace el salón especializado Expotren. ¿Os gustan los trenes y el mundo ferroviario?. ¡Y a qué niño no!. ¡Y a qué padre tampoco!. Niños y padres están de acuerdo en un punto. Hay algo en las maquetas ferroviarias que nos atrae sin remedio. En cada adulto, el niño que tiene dentro sale con fuerza ante un tren de juguete. Pues esta es una muestra entera, organizada por Fira de Lleida en sus instalaciones, dedicada justo al mundo ferroviario, a las actividades relacionadas con el ferrocarril. Una feria eminentemente lúdica, pero también instructiva, donde tendrán cabida actividades como el modelismo y maquetismo ferroviario, y también el turismo relacionado con el tren, como el bellísimo Tren de los Lagos leridano. Estarán presentes la Federación Catalana de Amigos del Ferrocarril, y el Club N de España, que les deslumbrarán con sus increíbles maquetas de toda medida y escala. Pueden disfrutar también de visitas culturales, como la que se hará a los talleres de la Asociación para la Reconstrucción de Material Ferroviario. Como es natural abrirán stand las marcas punteras del mundo del modelismo. Se podrá comprar lo que nunca habíais pensado que existía, o que les costaba encontrar, en las paradas dedicadas al efecto. Que el espíritu infantil supere la pereza de los adultos, tomad el coche o el tren, (el Avant de Barcelona a Lleida es muy económico), y ¡a Expotren ha dicho!. La ciudad, una vez vista la feria, no tiene desperdicio. Ideal para un fin de semana corto. La capital del Segre nos ofrece todo tipo de atracciones turísticas, muy buenos hoteles, y los servicios de una verdadera capital. Hay un castillo templario, Gardeny, que se encuentra en el cerro del mismo nombre. Fácil aparcamiento. Hay visitas guiadas, y muchas actividades para los niños a lo largo del año. Infórmense en la web de la oficina de turismo. En Lleida podéis ver también la Seu Vella, en lo alto de su colina, y la maravilla del Museo Diocesano, con arte románico y gótico de primera línea mundial. Para comer y dormir os recomendaremos algunos hoteles y restaurantes muy buenos. Para bolsillos potentes la Finca Prats en las afueras. Nosotros somos más pobres y aprovechamos las ofertas del Hotel AC, un buen lugar, con atenciones a las familias. En la carretera de Huesca, justo en el km. 2.5, está Casa Nastasi, un restaurante y un complejo hotelero con SPA. También tienen un establecimiento de la cadena Zenit Hoteles, y uno de la cadena NH hoteles donde también hemos dormido muy bien. Para comer os recomendamos dos buenos lugares de verdad, y bien económicos: el restaurante Piñana, donde hemos comido fanastico y a buén precio, y las buenas pizzas y pastas de la pizzería Aggies, en la calle de los Templarios, 3. Tel. : 973.26.61.55.

Tres Tombs a Valls

Sense cap mena de dubte una de les millors, més grans, i més autèntiques passades dels tres tombs que podeu veure a Catalunya la fan a Valls, capital de l’Alt Camp. I això és així perquè aquesta zona conserva encara molt intacta la ruralia i la dependència del camp i les seves feines. Si us bé de gust arribar-vos fins la misteriosa i desconeguda comarca de l’Alt Camp aquest proper diumenge 14 de gener de 2018 ho podreu comprovar de primera mà. A Valls la Festa dels Tres Tombs de Sant Antoni és més que una simple festa, és una passió popular. Són els més concorreguts de Catalunya i han estat declarats Festa Tradicional d’Interès Nacional per part de la Generalitat. Al llarg del matí es fan diversos tombs pels carrers de la vila: pel carrer de Francesc Gumà i Ferran, Molls de l’estació, carretera del Pla, Font de la Manxa, carrer Jaume Huguet, muralla del Castell, de Sant Francesc, del Carme i fins arribar al Portal Nou. D’allà surt el segon tomb: que va per la muralla de Sant Antoni, carrer Cor de Maria, Abat Llort, carretera de Montblanc, Font de la Manxa, carrer Jaume Huguet, muralla del Castell, plaça Sant Francesc, carrer Sant Antoni, Carnisseria, plaça de les Garrofes, carrer Tomàs Caylà i torna al Portal Nou. Els carros grans no passen pel carrer de Sant Antoni i segueixen per la muralla. El tercer tomb torna a arrencar del Portal Nou, muralla de Sant Antoni, carrer Cor de Maria, Abat Llort, carretera de Montblanc, Font de la Manxa, carrer Jaume Huguet, El Pati, carrer de la Cort, plaça del Blat, carrer Major, Carnisseria, plaça de les Garrofes, carrer Tomàs Caylà i de nou al Portal Nou. No us perdeu els grans carros voltant pels costeruts carrers que baixen i pugen pel casc antic de la ciutat. Cal tirar sorra pel evitar relliscades i accidents, com ja es feia abans. Una oportunitat d’or com a sortida familiar. I, a més de la passada, aprofiteu per veure Valls i els seus monuments: l’esglèsia de Sant Joan, amb la grandiosa nau gòtica i el colosal retaure de fusta. O bé la íntima capella del Roser, amb les rajoles del XVII que representen la batalla de Lepant. Els voltants no són menys interessants: Poblet i Santes Creus, els dos maravellosos monestirs que formen la ruta del Císter. A menys de 40 kms a la rodona, dos monestirs de primer ordre mundial. Aprofiteu que sou a l’Alt Camp per comprar, a les cooperatives de Valls, o als poblets, bon vi i bon olí, olives arbequines, ametlles i avellanes de primera qualitat. Per dinar ho podeu fer a la gegantina Masia Bou, catedral dels calçots, o a la tradicional Casa Fèlix, on també podeu dormir. Menys aparatós, dins el centre antic, el Trispolet, bona teca. Pizzeria, enoteca, bar, tot en un, Julià Mallol. En la mateixa línia va Portal 22, un altre lloc inclassificable però molt bo. A Nulles, després de visitar la seva cooperativa modernista, i comprar el boníssim cava Adernats, podeu menjar al restaurant Coll de Nulles, al km. 16 de la carretera del Pont d’Armentera. Tel: 977 60 35 96. Molt recomanable. Més elegant, a Nulles mateix, La Casa Vermella. A Bellavista, un petit poblet que està en la carretera que va de Nulles a Valls, hi ha El Caliu. Tel: 977 61 38 95. A Alió, a 5 kms. de Valls, teniu Cal Mont, dins el poble: Telf. 977 60 03 71. A Rodonya, El Mas Pagés. tel: 977 62 80 08. Finalment a Vilabella del Camp, teniu Les Arades, un petit restaurant que tot just comença i va amunt. O a Santes Creus, on ja us hem aconsellat de completar el cap de setmana visitant el seu maravellós monestir, podeu menjar a l’Hostal Grau, o fer una barbacoa al picnic del parc de l’Albareda del Gaià, amb taules, fogons, fonts i llenya. Perquè si decidiu de passar el cap de setmana per aquestes terres sereu molt ben rebuts. Hi ha hotels molt ben condicionats, com ara l’Hotel Class, a l’entrada de Valls. I també cases rurals maravelloses, com les Vinyes a Vilardida. A Vilabella del Camp, a només 8 Kms de Valls teniu Cal Sabater, petitona, i Cal Parines, molt gran, per famílies ben nombroses. Animeu-vos, que només està a 100 kms de Barcelona per l’AP-2, la que va cap a Lleida, sortida 11, Vilarodona i Valls. Bona passada de Sant Antoni a Valls!.

Hoy os queremos invitar a todo un evento que tendrá lugar, como cada año, al inicio del mes de enero, en Valls. Se trata de la maravillosa capital de la hermosa y desconocida comarca del Alt Camp. Valls es una villa grande, bastante grande, pero aún es muy agraria, de un campesinado con señorío, con solera de siglos de cultivar un campo pesado, áspero, poco amable, caluroso. A Valls la gente va en invierno e inicios de la primavera. Ahora se ha puesto muy de moda hacer una escapada para ir a comer calçots. Y es buena idea, porque los calçots, en Valls, tienen un sabor diferente. Pero hoy hablamos de Valls poir el evento que iniciaba este escrito. Se trata de la pasada de San Antonio, la mayor de toda Cataluña, ¡que pronto está dicho eso!. Carros gigantescos, multitud de burros y mulas. Una oportunidad de oro como salida familiar. Y, de paso, aprovechen para ver Valls y sus monumentos: la iglesia de San Juan, con la grandiosa nave gótica y el colosal retablo de madera. O bien la íntima capilla del Rosario, con las baldosas del XVII que representan la batalla de Lepanto. Los alrededores no son menos interesantes: Poblet, Santes Creus, la ruta del Císter. A menos de 40 kms a la redonda, dos monasterios de primer orden mundial. En las cooperativas de los pueblos del Alt Camp encontrarán buen vino y buen aceite, aceitunas arbequinas, almendras y avellanas de calidad. Para dormir tienen Casa Félix, un tres estrellas tradicional, o el nuevo Hotel Class, de diseño moderno. También multitud de casas rurales. Les recomendamos las de Vilabella del Camp, a sólo 8 Kms: Cal Sabater, pequeñita, y Cal Parines, muy grande, para familias muy numerosas. Animaros, que sólo está a 100 kms de Barcelona por la AP-2, la que va hacia Lleida.

Zagreb

La capital de Croàcia, la bonica ciutat de Zagreb, és una vila centre-europea típica, de mida mitjana, escala humana, amable i no desprovista d’encants. Molts turistes van a Croàcia i només fan la costa, Dubrovnik, quasi sempre, oblidant-se de viles magnífiques, també costaneres, com Split, Trogir o Zadar. Encara menys gent visita Istria, al nord, bellíssima, amb joies com Motovun, Pula, Rovinj o Porec. I encara menys persones van a la capital del país, a Zagreb, o Varazdin, la esplèndida vila barroca. Llàstima!. Zagreb te un casc antic maco, amb un castell, palaus i cases de pedra en un turó, i un altre turó amb esglésies i la catedral. En mig una llarga avinguda, un antic torrent, ara cobert, acull bars i restaurants, animació i gresca. A sota un mercat, i més enllà una plaça que és el centre de la vila, amb tramvies, busos i tots els serveis. Zagreb te una bona xarxa de transport públic, barata i eficient. També un munt d’hotels on dormir. Nosaltres ho vam fer a l’hotel Internacional, una mica allunyat del casc històric, però ben comunicat. Clàssic. Zagreb també te districtes que recorden encara el realisme socialista de Tito, amb blocs per obrers. Però, com ja hem dit, el seu casc antic és bonic, sobretot la catedral i la zona forta del castell, amb els edificis governamentals.

  

En la bella Croàcia, lejos de la costa de Dalmacia y su turismo de masas, teneis también su linda capital, la bonica ciutat de Zagreb. Se trata de una una villa totalmente centro-europea, muy típica, a escala humana, amable y no sin encantos. Zagreb tiene un casco antiguo chulo, con un castillo, palacios y callles con casa de piedra en lo alto de una colina. Enfrente, en otra colina, la catedral. Y en medio, una larga avenida de bares y restaurantes, con mucha animación. También un mercat y una plaza central, el centro de la villa, donde están todos los tranvias y buses. Zagreb tiene buen transporte público, barato y eficiente. Nosotros nos alojamos en el Hotel Internacional, lejos del casco antiguo pero bien comunicado. Clásico. Zagreb tiene también distritos feos, de la época de Tito, pero el casco antiguo vale la pena verlo.

Els Tres Tombs de Valls

Sense cap mena de dubte una de les millors, més grans, i més autèntiques passades dels tres tombs que podeu veure a Catalunya la fan a Valls, capital de l’Alt Camp. I això és així perquè aquesta zona conserva encara molt intacta la ruralia i la dependència del camp i les seves feines. Si us bé de gust arribar-vos fins la misteriosa i desconeguda comarca de l’Alt Camp aquest proper diumenge 15 de gener de 2017 ho podreu comprovar de primera mà. A Valls la Festa dels Tres Tombs de Sant Antoni és més que una simple festa, és una passió popular. Són els més concorreguts de Catalunya i han estat declarats Festa Tradicional d’Interès Nacional per part de la Generalitat. Al llarg del matí es fan diversos tombs pels carrers de la vila: pel carrer de Francesc Gumà i Ferran, Molls de l’estació, carretera del Pla, Font de la Manxa, carrer Jaume Huguet, muralla del Castell, de Sant Francesc, del Carme i fins arribar al Portal Nou. D’allà surt el segon tomb: que va per la muralla de Sant Antoni, carrer Cor de Maria, Abat Llort, carretera de Montblanc, Font de la Manxa, carrer Jaume Huguet, muralla del Castell, plaça Sant Francesc, carrer Sant Antoni, Carnisseria, plaça de les Garrofes, carrer Tomàs Caylà i torna al Portal Nou. Els carros grans no passen pel carrer de Sant Antoni i segueixen per la muralla. El tercer tomb torna a arrencar del Portal Nou, muralla de Sant Antoni, carrer Cor de Maria, Abat Llort, carretera de Montblanc, Font de la Manxa, carrer Jaume Huguet, El Pati, carrer de la Cort, plaça del Blat, carrer Major, Carnisseria, plaça de les Garrofes, carrer Tomàs Caylà i de nou al Portal Nou. No us perdeu els grans carros voltant pels costeruts carrers que baixen i pugen pel casc antic de la ciutat. Cal tirar sorra pel evitar relliscades i accidents, com ja es feia abans. Una oportunitat d’or com a sortida familiar. I, a més de la passada, aprofiteu per veure Valls i els seus monuments: l’esglèsia de Sant Joan, amb la grandiosa nau gòtica i el colosal retaure de fusta. O bé la íntima capella del Roser, amb les rajoles del XVII que representen la batalla de Lepant. Els voltants no són menys interessants: Poblet i Santes Creus, els dos maravellosos monestirs que formen la ruta del Císter. A menys de 40 kms a la rodona, dos monestirs de primer ordre mundial. Aprofiteu que sou a l’Alt Camp per comprar, a les cooperatives de Valls, o als poblets, bon vi i bon olí, olives arbequines, ametlles i avellanes de primera qualitat. Per dinar ho podeu fer a la gegantina Masia Bou, catedral dels calçots, o a la tradicional Casa Fèlix, on també podeu dormir. Menys aparatós, dins el centre antic, el Trispolet, bona teca. Pizzeria, enoteca, bar, tot en un, Julià Mallol. En la mateixa línia va Portal 22, un altre lloc inclassificable però molt bo. A Nulles, després de visitar la seva cooperativa modernista, i comprar el boníssim cava Adernats, podeu menjar al restaurant Coll de Nulles, al km. 16 de la carretera del Pont d’Armentera. Tel: 977 60 35 96. Molt recomanable. Més elegant, a Nulles mateix, La Casa Vermella. A Bellavista, un petit poblet que està en la carretera que va de Nulles a Valls, hi ha El Caliu. Tel: 977 61 38 95. A Alió, a 5 kms. de Valls, teniu Cal Mont, dins el poble: Telf. 977 60 03 71. A Rodonya, El Mas Pagés. tel: 977 62 80 08. Finalment a Vilabella del Camp, teniu Les Arades, un petit restaurant que tot just comença i va amunt. O a Santes Creus, on ja us hem aconsellat de completar el cap de setmana visitant el seu maravellós monestir, podeu menjar a l’Hostal Grau, o fer una barbacoa al picnic del parc de l’Albareda del Gaià, amb taules, fogons, fonts i llenya. Perquè si decidiu de passar el cap de setmana per aquestes terres sereu molt ben rebuts. Hi ha hotels molt ben condicionats, com ara l’Hotel Class, a l’entrada de Valls. I també cases rurals maravelloses, com les Vinyes a Vilardida. A Vilabella del Camp, a només 8 Kms de Valls teniu Cal Sabater, petitona, i Cal Parines, molt gran, per famílies ben nombroses. Animeu-vos, que només està a 100 kms de Barcelona per l’AP-2, la que va cap a Lleida, sortida 11, Vilarodona i Valls. Bona passada de Sant Antoni a Valls!.

Hoy os queremos invitar a todo un evento que tendrá lugar, como cada año, al inicio del mes de enero, en Valls. Se trata de la maravillosa capital de la hermosa y desconocida comarca del Alt Camp. Valls es una villa grande, bastante grande, pero aún es muy agraria, de un campesinado con señorío, con solera de siglos de cultivar un campo pesado, áspero, poco amable, caluroso. A Valls la gente va en invierno e inicios de la primavera. Ahora se ha puesto muy de moda hacer una escapada para ir a comer calçots. Y es buena idea, porque los calçots, en Valls, tienen un sabor diferente. Pero hoy hablamos de Valls poir el evento que iniciaba este escrito. Se trata de la pasada de San Antonio, la mayor de toda Cataluña, ¡que pronto está dicho eso!. Carros gigantescos, multitud de burros y mulas. Una oportunidad de oro como salida familiar. Y, de paso, aprovechen para ver Valls y sus monumentos: la iglesia de San Juan, con la grandiosa nave gótica y el colosal retablo de madera. O bien la íntima capilla del Rosario, con las baldosas del XVII que representan la batalla de Lepanto. Los alrededores no son menos interesantes: Poblet, Santes Creus, la ruta del Císter. A menos de 40 kms a la redonda, dos monasterios de primer orden mundial. En las cooperativas de los pueblos del Alt Camp encontrarán buen vino y buen aceite, aceitunas arbequinas, almendras y avellanas de calidad. Para dormir tienen Casa Félix, un tres estrellas tradicional, o el nuevo Hotel Class, de diseño moderno. También multitud de casas rurales. Les recomendamos las de Vilabella del Camp, a sólo 8 Kms: Cal Sabater, pequeñita, y Cal Parines, muy grande, para familias muy numerosas. Animaros, que sólo está a 100 kms de Barcelona por la AP-2, la que va hacia Lleida.