Un creuer pel Rhin

Si a Europa hi ha alguns viatges bonics de fer, sense cap mena de dubte, seria un creuer pel Rhin, o pel Danubi. Parlem del Rhin. Aquest riu neix a Suïssa, forma el magnífic llac Constança, i després voreja Alemania i Suïssa fins Basilea. En aquest sector teniu les catarates del Rhin, a Schaffhausen, i el poblet pintoresc de Steim ab Rhein, amb les seves cases de colors. Després el riu fa frontera entre França i Alemania, travessant les terres planes d’Alsàcia. Aquí podeu veure les ciutats i els pobles medievals i florits de la regió, a una banda i l’altra del riu, com ara Mulhouse, Friburg, Colmar, Estrasburg, Baden-Baden, Spyer, Heildelberg o Worms. Menció a banda mereix la part de riu que va de Mainz (Magúncia) fins Coblenz. El Rhin s’encaixona en un vall estret, el cor de l’Alemania feudal, i les ribes s’omplen de pobles maravellosos i els turons de castells de conte de fades. Rudesheim, Bingen, Kaub amb el seu Pfalzgrafenstein, (a la foto), el penyal de Lorelei o Eltz, per no citar-los tots. Després el riu torna a obrir-se i entra a la plana, cercant la bellíssima ciutat de Colònia, amb la seva fantàstica catedral. Després, el riu s’endinsa a Holanda per morir prop de Rotterdam. Teniu bones carreteres que us permetran fer la ruta a fil d’aigua. També els ferrocarrils alemanys us proposen fer servir el tren per fer aquesta ruta. Teniu hotels B&B, molt econòmics i aptes per famílies a bona part de la ruta, i novotels, en altres ciutats. Hi ha molts càmpings. Nosaltres hem dormit ens els càmpings de Heildeberg i Colònia. Una ruta d’estiu, per dedicar-hi 5 o 6 dies. Una manera diferent de fer turisme en família: cultural, de natura, gastronòmic… Proveu les especialitats germàniques de la zona: pastís de formatge al forn, salsitxes variades, xucrut i bons vins, uns blancs excel·lents, molt suaus, i bona cervessa, per descomptat!.

Si en Europa hay algunos viajes bonitos, uno sin duda sería un crucero por el Rhin, o por el Danubio. Hablemos del Rhin. Este río nace en Suiza, forma luego el magnífico lago Constanza, y bordea Alemania y Suiza hasta Basilea. En este sector tienen Vds. las cataratas del Rhin, en Schaffhausen, y el pueblo pintoresco de Steim ab Rhein, con sus casas de colores. Después el río hace frontera entre Francia y Alemania, atravesando las tierras llanas de Alsacia. Aquí podéis ver las ciudades y los pueblos medievales de la región, a una orilla y la otra del río, como Mulhouse, Friburgo, Colmar, Estrasburgo, Baden-Baden, Spyer, Heildelberg o Worms. Mención aparte merece la parte de río que va de Mainz (Maguncia) hasta Coblenza. El Rhin se encajona en un valle estrecho, el corazón de la Alemania feudal, y las orillas se llenan de pueblos maravillosos, y las colinas de castillos de cuento de hadas. Rüdesheim, Bingen, Kaub con su Pfalzgrafenstein, (en la foto), el peñón de Lorelei o Eltz, por no citarlos todos. Después el río vuelve a abrirse y entra en la llanura, buscando la bellísima ciudad de Colonia, con su fantástica catedral. Después, el río se adentra en Holanda para morir cerca de Rotterdam. Tienen, en todo el recorrido, buenas carreteras que les permitirán hacer la ruta cerca del agua. También los ferrocarriles alemanes les proponen utilizar el tren para hacer esta misma ruta. Tienen Vds. para dormir los hoteles B & B, muy económicos y aptos para familias. Y los Novotel, en las grandes ciudades. Hay muchos campings. Nosotros hemos dormido en los campings de Heildeberg y Colonia. Dediquele 5 o 6 dias para una ruta de verano. Serà una manera diferente de hacer turismo en familia: cultural, de naturaleza, gastronómico … Pruebe las especialidades germanas de la zona: pastel de queso al horno, salchichas variadas, chucrut y buenos vinos, unos blancos excelentes, muy suaves, y buena cerveza, ¡por supuesto!.

Jungfrau

Pocs indrets d’Europa us deixaran tan satisfets d’una visita com el massís de la Jungfrau, al Berner Oberland de Suïssa. Si us agrada la muntanya, llavors el plaer serà més intens. No hi ha paratges ni paisatges de muntanya més grandiosos que els que trobareu en aquesta part dels Alps. El massís de la Jungfrau, i els valls que l’envolten, estan situats molt a prop d’Interlaken, a la Suïssa Central, a 40 km. de Berna, la capital. S’hi arriba per autopista, per Montpellier, Valence, Annecy, Ginebra i Berna. Des de Interlaken el vall puja per Wilderswill i es bifurca. Una vall puja cap al poble de Grindelwald, a l’esquerra de la muntanya blanca, i l’altre va cap a Lauterbrunnen, a la seva dreta. I la bella jove, la deesa blanca s’alça, altiva al mig. La Jungfrau és una de les muntanyes més boniques que existeixen. Coberta de neu, estiu i hivern, la seva imatge embelesa. Aquestes valls estan plenes de petits poblets encantadors, com de pessebre. S’hi pot arribar per carretera, no a tots, o en tren. Sovint són petits trenets turístics, o de cremallera. No us podeu perdre joies com Mürren o Wengen, on només s’hi puja en tren. La gran atracció, però, és l’ascensió de la pròpia Jungfrau en el tren més atrevit del món, la línia fèrria més alta d’Europa. La darrera estació, a 3.450 mts. és la que permet assolir el cim, i està excavada en l’interior d’una glacera. Una cosa fantàstica, mai vista. El bitllet és car, però l’experiència s’ho val. Nosaltres varem dormir en el càmping d’un poblet encantador: Wilderswill. Però també hi ha molt bons hotels, i altres càmpings, a Wilderswiill i a tota la vall de la Jungfrau.

Pocos lugares de Europa os dejarán tan satisfechos de una visita como el macizo de la Jungfrau, en el Berner Oberland de Suiza. Si os gusta la montaña, entonces el placer será más intenso. No hay parajes y paisajes de montaña más grandiosos que los que encontraréis en esta parte de los Alpes. El macizo de la Jungfrau, y los valles que la rodean, están situados muy cerca de Interlaken, en la Suiza Central, a 40 km. de Berna, la capital. Se llega por autopista, por Montpellier, Valence, Annecy, Ginebra y Berna. Desde Interlaken el valle sube por Wilderswill y se bifurca. Un valle asciende hacia el pueblo de Grindelwald, a la izquierda de la montaña blanca, y el otro va hacia Lauterbrunnen, a su derecha. Y la bella joven, la diosa blanca se levanta, altiva, en medio. La Jungfrau es una de las montañas más bonitas que existen. Cubierta de nieve, verano e invierno, su imagen embelesa. Estos valles están llenas de pequeños pueblecitos encantadores, como de pesebre. Se puede llegar por carretera, pero no a todos, o en tren. A menudo son pequeños trenes turísticos, o de cremallera. No os podéis perder joyas como Mürren o Wengen, donde sólo se sube en tren. La gran atracción, sin embargo, es la ascensión de la propia Jungfrau en el tren más atrevido del mundo, la línea férrea más alta de Europa. La última estación, a 3.450 mts. es la que permite alcanzar la cima, y está excavada en el interior de un glaciar. Una cosa fantástica, nunca vista. El billete es caro, pero la experiencia merece la pena. Nosotros dormimos en el camping de un pueblecito encantador: Wilderswill. Pero también hay muy buenos hoteles, y otros campings, en Wilderswiill y en todo la Valle de la Jungfrau.

Palau Solità i Plegamans

Paulau Solità i Plegamans és un municipi del Vallès, molt proper a Barcelona. S’hi arriba per la C-17, sortint de Mollet i anant cap a Caldes de Montbui. La carretera, avui dia, passa per les afores del poble. Abans el travessava i la gent parava a comprar-hi el pa, i altres queviures, que també venien els diumenges. Ara el poble està molt més tranquil. Palau te un castell, seu de la Fundació Folch i Torres, i de diversos serveis de la ciutat. És força bonic. També te algunes masies de mèrit, i una alzina molt i molt gran. Però tots aquests atractius no són prou interessants per provocar un allau de turistes. El que si que any rera any fa aumentar el turisme de masses és el seu bonic mercat medieval. A finals de maig, el diumenge i dilluns de Pasqua Granada, tot el poble es volca en l’organització d’aquest mercat. Aneu a Palau aquests dies i els vostres fills i filles gaudiran d’una bona jornada, ben divertida, amb les disfresses, els tallers i tots els actes que s’hi organitzen. Si us cal dinar podeu menjar les coses bones que cuinen les parades del mercat medieval. Si us agrada més entaular-vos, aneu a Can Burgues, on s’especialitzen en carns a la brasa, a la mateixa carretera de Sabadell a Granollers, 93 864 89 41. Un altre, més de menú, és Can Boada, al Camí Reial, 185. Telèfon: 93 864 80 68.

Paulau Solità i Plegamans es un municipio del Vallès, muy cercano a Barcelona. Se llega por la C-17, saliendo de Mollet y yendo hacia Caldes de Montbui. La carretera, hoy día, pasa por las afueras del pueblo. Antes lo atravesaba y la gente paraba a comprar el pan, y otros víveres, que también vendían los domingos. Ahora el pueblo está mucho más tranquilo. Palau tiene un castillo, sede de la Fundación Folch i Torres, y de diversos servicios de la ciudad. Es bastante bonito. También tiene algunas masías de mérito, y una encina muy grande. Pero todos estos atractivos no son suficientemente interesantes para provocar una avalancha de turistas. Lo que si que año tras año hace aumentar el turismo de masas es su mercado medieval. A finales de mayo, el domingo y lunes de Pascua Granada, todo el pueblo se vuelca en la organización de este mercado. Ven a Palau estos días y tus hijos e hijas disfrutarán de una buena jornada, muy divertida, con los disfraces, los talleres y todos los actos que se organizan. Para comer prueba las cosas buenas que cocinan los puestos del mercado medieval. Si os gusta más sentaros, id a Can Burgues, donde se especializan en carnes a la brasa, en la misma carretera de Sabadell a Granollers, 93 864 89 41. Otro, más de menú, es Can Boada, en el Camino Real, 185. Teléfono: 93 864 80 68.

Colmar

Al mig de la bellíssima regió franco-alemana d’Alsàcia hi trobareu aquesta encantadora ciutat, molt bonica, veritablement diferent. Colmar és una població de mida mitjana, ni molt gran ni molt petita, a escala humana, que ha preservat miraculosament un casc antic preciós, ple de racons romàntics, on l’aigua n’és la protagonista. La petita Venècia, (a la foto), n’és el centre. Allà els carrerons plens de flors, les placetes, els canals formen una simfonia de colors i de sensacions màgiques. Alsacia és plena de pobles i ciutats com Colmar: Riquelwirh, Obernai, Strasbourg, Selestat… unes a tocar de les altres en pocs kms. Alsacia és una destinació clara per unes vacances familiars, sobretot per Nadal, quan hi fan un munt de mercats nadalencs guapíssims, sobretot el de la mateixa Colmar, increible, super bonic. A més, Alemania està a tocar, amb llocs tan bonics com Friburg o la Selva Negra, a menys d’una hora en cotxe de Colmar. Les vegades que hi hem anat nosaltres hem dormit en un b&b hotels, una solució senzilla i barata per les famílies. També en els Novotel, o els Ibys Styles. Son hotels amb molt d’encant. N’hi ha al centre de la ciutat, i als afores de Colmar. Si voleu quelcom més romàntic podeu allotjar-vos al James Hotel, bona relació qualitat preu. Arribeu-vos a Alsàcia, a Colmar per l’autopista que puja per Montpellier, Lyon i Besançon. No és molt lluny, uns 1500 kms. Us agradarà molt i voldreu tornar-hi. Segur.

En medio de la bellísima región franco-alemana de Alsacia encontraréis esta encantadora ciudad. Colmar es una población media, ni muy grande ni muy pequeña, a escala humana, que ha preservado milagrosamente un casco antiguo precioso, lleno de rincones románticos, donde el agua es la protagonista. La pequeña Venecia, (en la foto), es el centro. Allí los callejones llenos de flores, las plazas, los canales forman una sinfonía de colores y sensaciones mágicas. Alsacia está llena de pueblos y ciudades como Colmar: Riquelwirh, Obernai, Strasbourg, Selestat … unas junto a las otras, en pocos kms. Alsacia es un destino claro para unas vacaciones familiares. Además, Alemania está cerca de Colmar, con lugares tan bellos como Friburgo o la Selva Negra, a menos de una hora en coche. Las veces que hemos ido, nosotros hemos dormido en un b & b hoteles, una solución sencilla y barata para las familias. También teneis los Novotel  y los Ibis Styles, en el centro y en las afueras. Son hoteles muy familiares,  con mucho encanto. El James Hotel está hoy en dia en la cresta de la ola. Lleguense hasta Alsacia, a Colmar, por la autopista que sube por Montpellier, Lyon y Besançon. No está muy lejos. Os gustará y querreis volver. Seguro.

El tren groc

La Cerdanya nord i el Conflent són dues valls del Pirineu català, avui en territori de França. Aquestes valls són precioses, amb nombrosos atractius turístics, i moltes possibilitats de lleure familiar. Avui us volem parlar d’una atracció més que podeu gaudir tots plegats. Es tracta del tren groc. És aquest un trenet propietat de la SNCF, l’empresa pública francesa de ferrocarrils, que fa la ruta entre La Tor de Querol, a pocs kms. de Puigcerdà, en mig de la Cerdanya, fins a Vilafranca de Conflent, al mig del Conflent. És un descens de quasi 500 mts de desnivell, o un ascens, si feu la ruta a l’inversa, per boscos i prats, enmarcats per muntanyes altíssimes. Una descoberta del territori a velocitat de passeig, sobrevolant rius i rierols, mitjançant ponts atrevits. Si disposeu d’uns dies val la pena dedicar una jornada a una excursió tan bonica. Podeu arribar-vos fins Vilafranca des de Barcelona i Girona, per Perpinyà i Prades. Aquesta vila mereix una visita ben llarga, sobretot perquè a tocar teniu el monestir de Cuixà. També pot ser la base de la sortida amb el tren groc. Podeu dormir al Pradotel, on estareu molt bé. Habitacions familiars comunicades. De Prades a Vilafranca només hi ha un cop de cotxe. Aquesta vila fortificada també cal visitar-la a fons. I penseu què, des d’aquí, podeu pujar al monestir del Canigó. El tren groc un puja fins la Tor de Querol, feu un volt per aquest bonic poblet i torneu. Si ho voleu plantejar a la inversa, llavors us recomanem dormir a Puigcerdà, o a La Molina, als apartaments Guitard, per exemple. Agafar el tren groc i donar un volt per Vilafranca. La resta de dies podeu dedicar-los a rondar per la Cerdanya. En tot cas el tren groc és una bona excusa per passar un dia divertit en família i conèixer el Pirineu Català.

La Cerdanya norte y el Conflent son dos valles del Pirineo catalán, hoy en territorio de Francia. Estos valles son preciosos, con numerosos atractivos turísticos, y muchas posibilidades de ocio familiar. Hoy os queremos hablar de una atracción más que podreis disfrutar todos juntos. Se trata del tren amarillo . Es este un tren propiedad de la SNCF, la empresa pública francesa de ferrocarriles, que hace la ruta entre La Tor de Querol, a pocos kms. de Puigcerdà, en medio de la Cerdanya, hasta Villefranche-de-Conflent, en medio del Conflent. Es un descenso de casi 500 mts de desnivel, o un ascenso, si hace la ruta a la inversa, por bosques y prados, enmarcados por montañas altísimas. Una descubierta del territorio a velocidad de paseo, sobrevolando ríos y arroyos, mediante puentes atrevidos. Si dispone de unos días merece la pena dedicar una jornada a una excursión tan bonita. Puede llegar hasta Vilafranca desde Barcelona y Girona, por Perpiñán y Prades. Esta villa merece una visita muy larga, sobre todo porque al lado tiene el monasterio de Cuixà. También puede ser la base de la salida con el tren amarillo. Podeis dormir en Pradotel, que está muy bien. Habitaciones familiares comunicadas. De Prades a Vilafranca sólo hay un suspiro. Esta villa fortificada también hay que visitarlo a fondo. Y piensen que, desde aquí, se puede subir al monasterio del Canigó. En el tren amarillo se llega hasta la Tor de Querol. Allí podeis dar un paseo por este bonito pueblo y volver. Si quieren plantear la ruta a la inversa, entonces les recomendamos dormir en Puigcerdà, o en La Molina, en los apartamentos Guitard, por ejemplo. Coger el tren amarillo en la Tor y dar una vuelta por Vilafranca. El resto de días los pueden dedicar a rondar por la Cerdanya. En todo caso el tren amarillo es una buena excusa para pasar un día divertido en familia y conocer el Pirineo Catalán.

Parc i castell de Montesquiu

Coneixeu el Parc Natural de Montesquiu?. I el castell?. Si dieu que no, ja teniu un bon lloc per anar a passar un bon dia. Si dieu que sí, segur que us agradarà repetir la visita. El Parc Natural de Montesquiu ho te tot, malgrat que és molt petit. Té uns jardins que enamoren, amb molt d’espai per còrrer i jugar. Té un castell que es visita, amb totes les habitacions que cal que un castell tingui i una guia que ens el explica. Però també te, com és natural, molt de bosc, amb unes rutes precioses, de mitja muntanya. N’hi ha de llargues, de curtes i de molt curtes, especials per infants. Una de les millors és la que baixa a la riera. La riera és un d’aquells riuets del prepirineu tan bonics, que salta entre gorgs i cascades petitones. És encantador ficar-hi els peus, ara que vindrà la calor. I fer-hi pic-nic. És l’espai ideal per fer-hi un pic-nic. Sovint s’hi fan festes i tallers, com ara les de “Viu el Parc”. S’hi arriba per la C-17. Passat Vic, seguim cap a Ripoll i, en arribar a Sant Quirze de Besora, podem sortir per la primera sortida, o bé per la següent, en direcció al poble de Montesquiu, a mà dreta. Cal passar a l’altra banda del riu Ter i seguir el camí fins el parquing. Allà mateix trobareu la guixeta d’informació del parc. A pocs metres del Castell es troba el Restaurant de la Casanova que ofereix cuina comarcal i te habitacions. Al poble teniu La Ferreria Vella, al carrer Ral, 4 Tel: 938 529 646.

Les invitamos a que conozcan el Parque Natural de Montesquiu y el castillo. És un buen lugar para ir a pasar un buen día. El Parque Natural de Montesquiu lo tiene todo, aunque es muy pequeño. Tiene unos jardines que enamoran, con mucho espacio para correr y jugar. Tiene un castillo que se visita, con todas las habitaciones que es necesario que tenga un castillo y una guía que nos lo explica. Pero también tiene, como es natural, mucho bosque, con unas rutas preciosas, de media montaña. Hay largas, cortas y muy cortas, especiales para niños. Una de las mejores es la que baja la riera. La riera es uno de aquellos riachuelos del prepirineo tan bonitos, que salta entre pozas y cascadas pequeñas. Es encantador meter los pies en el agua, cuando aprieta la calor. Y hacer pic-nic. Es el espacio ideal para hacer un pic-nic. A menudo se hacen fiestas y talleres, como las de “Vive el Parque”. Se llega por la C-17. Pasado Vic, seguimos hacia Ripoll y, al llegar a Sant Quirze de Besora, podemos salir por la primera salida, o bien por la siguiente, en dirección al pueblo de Montesquiu, a mano derecha. Hay que pasar al otro lado del río Ter y seguir el camino hasta el parking. Allí mismo encontrará la taquilla de información del parque. A pocos metros del Castillo se encuentra el Restaurante de la Casanova que ofrece cocina comarcal y tiene habitaciones. En el pueblo tienen La Ferreria Vella, camí Ral, 4 Tel.: 938 529 646.

Riquewirh a Alsàcia

Alsàcia és una de les més boniques regions d’Europa. Avui és de França. Ahir era alemana. Per això els alsacians són, abans que res, alsacians. Parlen alemany i parlen francés. I són gent oberta i simpàtica. Europeus al 100 %. Per això sempre et sents bé a Alsàcia, com a casa. Tota la regió està plena de poblets encantadors, com aquest que avui us proposem: Riquewirh, a mig camí entre Colmar i Estrasburg, en plena Alsàcia. Riquewirh te cases de colors, amb entramats de fusta, i una torre del poble, un campanar laic, (a la foto), que és una preciositat. Places amb fonts, plenes de flors, carrers que són una delícia per passejar-hi. I un bon vi, un vi que, fresquet, és deliciòs. I que us diré de la taula alsaciana?. Us agraden les verdures: xucrut. Us agraden els embotits: salsitxes. El més bo de tot és que Alsàcia està plena de poblets petits i encantadors com aquest. Desde Riquewirh podeu fer ruta: Riveauvillé, Turkheim, Kaisersberg, Obernai… i me’n deixo. I em deixo les ciutats grans. Grans però precioses i inoblidables. Colmar, Estrasburg, Mulhouse. Arribeu-vos a Alsàcia. Per autopista, via Montpellier i Lyon hi han 1200 km. Unes vacances, no gaire grans, de dies, seran suficients. Tot és ben a prop. Per dormir cerqueu els hotels B&B. Senzills, econòmics, familiars, baratets. O els Novotel, un xic millors. Nosaltres hem visitat moltes vegades Alsàcia i sempre volem tornar-hi.

Alsacia es una de las más bonitas regiones de Europa. Hoy es de Francia. Ayer era alemana. Por eso los alsacianos son, ante todo, alsacianos. Hablan alemán y hablan francés. Y son gente abierta y simpática. Europeos al 100%. Por eso siempre te sientes bien en Alsacia, como en casa. Toda la región está llena de pueblecitos encantadores, como este que hoy os proponemos: Riquewirh, a medio camino entre Colmar y Estrasburgo, en plena Alsacia. Riquewirh tiene casas de colores, con entramados de madera, y una torre del pueblo, un campanario laico, (en la foto), que es una preciosidad. Plazas con fuentes, llenas de flores, calles que son una delicia para pasear. Y un buen vino, un vino que, fresquito, es delicioso. ¿Y que os diré de la mesa alsaciana?. Os gustan las verduras: chucrut. Os gustan los embutidos: salchichas. Lo bueno de todo esto es que Alsacia está llena de pueblos pequeños y encantadores como este. Desde Riquewirh pueden hacer una bonita ruta: Riveauvillé, Turkheim, Kaisersberg, Obernai … y me dejo un montón. Y también me dejo las ciudades grandes. Grandes pero preciosas e inolvidables. Colmar, Estrasburgo, Mulhouse. Lleguese hasta Alsacia. Por autopista, vía Montpellier y Lyon hay 1200 km. Unas vacaciones, no muy largas, de días, serán suficientes. Todo está muy cerca. Para dormir busque los hoteles B & B. Sencillos, económicos, familiares, baratitos. O los Novotel, un poco mejores. Nosotros hemos visitado muchas veces Alsacia y siempre queremos volver.

Viu el parc!

La Diputació de Barcelona gestiona un seguit d’espais naturals a la provincia. Són els anomenats Parcs Naturals. A més de poder anar a passar-hi un dia en contacte amb la natura, tot sovint els parcs ofereixen un dia molt especial. És l’anomenat “Viu el Parc”. Aquell dia es munten activitats molt divertides per a tota la canalla. Totes gratuites i totes molt engrescadores: hípica, (a la foto), tir amb arc, teatre, circ, tirolines, rocòdrom, tallers… Tot el que us pugueu imaginar. Ideal per les famílies. Risc controlat i diversió assegurada. Tot molt ben organitzat. De manera molt professional. Estigueu atents. Cada parc te els seus dies. La imatge correspon al parc del Sant Mateu, a la Serralada Litoral, un mes de maig. Però hi ha activitats a tots els parcs i tot l’any. Cerqueu la vostra a la pàgina web de Viu el parc. De veritat que us agradarà d’alló més.

La Diputación de Barcelona gestiona una serie de espacios naturales en la provincia. Son los llamados Parques Naturales. Además de poder ir a pasar un día en contacto con la naturaleza, a menudo los parques ofrecen un día muy especial. Es el llamado “Vive el Parque”. Aquel día se montan actividades muy divertidas para toda la chiquilleria. Todas gratuitas y todas muy estimulantes: hípica, (en la foto), tiro con arco, teatro, circo, tirolinas, rocódromo, talleres … Todo lo que os podáis imaginar. Ideal para las familias. Riesgo controlado y diversión asegurada. Todo muy bien organizado. De manera muy profesional. Estad atentos. Cada parque tiene sus días. La imagen corresponde al parque de Sant Mateu, en la Cordillera Litoral, un mes de mayo. Pero hay actividades en todos los parques y todo el año. Busque la suya en la página web de Vive el parque. De verdad que os gustará mucho.

Heildelberg

A les ribes del Neckar, la ciutat de Heidelberg és una d’aquelles ciutats mitjanes europees que no podeu deixar de veure. És una ciutat de mida humana, com ara Girona. Tota recollida a la riba del riu, amb el seu imponent castell renaixentista, els carrers medievals estrets, les placetes plenes de terrasses i edificis bellíssims. Amb la seva plaça del mercat, la catedral i, sobretot el magnífic pont amb la porta de la muralla. Si planifiqueu un viatge per Alemania, no podeu deixar de banda la perla del Neckar. Si penseu passar-hi uns dies, llavors podreu fer un volt per la vall del riu Neckar, aigües amunt, resseguint els bonics boscos i poblets medievals de la seva riba fina arribar a una joia: la ciutat imperial de Bad Wimpfen. O bé fer un tomb per la vall del Rhin, visitant les dues millors catedrals romàniques d’Alemania: Espira (Speyer) i Worms, a uns 50 km. de Heidelberg només. O recòrrer el parc del palau de Schewetzingen. Incloeu Heidelberg en la vostra ruta alemana. Nosaltres hem dormit als càmpings. N’hi ha dos. Un al costat del riu, a 4 km. de Heidelberg, el Heider. És senzillet. Un altre a la vora un llac a 25 km: el St. Leoner, molt més bonic. Dins Heidelberg hi ha bons restaurants. Nosaltres varem menjar en un grec boníssim, a la plaça del mercat.

A orillas del Neckar, la ciudad de Heidelberg es una de esas ciudades medias europeas, que no se puede dejar de ver. Es una ciudad de tamaño humano, como Gerona. Toda recogida en una ribera del río, con su imponente castillo renacentista, las calles medievales estrechas, las plazas llenas de terrazas y edificios bellísimos. Con su plaza del mercado, la catedral y, sobre todo el magnífico puente con la puerta de la muralla. Si planifica un viaje por Alemania, no puede dejar de lado la perla del Neckar. Si piensa pasar unos días, entonces podrá dar un paseo por el valle del río Neckar, aguas arriba, siguiendo los bellos bosques y pueblecitos medievales de sus orillas hasta llegar a una joya: la ciudad imperial de Bad Wimpfen. O bien dar un paseo por el valle del Rhin, visitando las dos mejores catedrales románicas de Alemania: Espira (Speyer) y Worms, a unos 50 km. de Heidelberg sólamente. O recorrer el parque del palacio de Schewetzingen. Incluya Heidelberg en su ruta alemana. Nosotros hemos dormido en los campings. Hay dos. Uno al lado del río, a 4 km. de Heidelberg, el Heider. Es sencillito. Otro al borde un lago a 25 km: el St. Leoner, mucho más bonito. Dentro Heidelberg hay buenos restaurantes. Nosotros comimos en un griego buenísimo, en la plaza del mercado.

Son

El bonic poblet de Son es troba al Pallars Sobirà, a dalt de tot d’un balcó privilegiat damunt la Vall d’Àneu. S’hi arriba per la carretera de Sort a Vielha, pel Port de la Bonaigua, desviant-se un km. més a munt de València d’Àneu. Està ben indicat. El petit poble conserva molt bé tot l’aire rural i està envoltat d’una natura magnífica. és centre adient per fer moltíssimes excursions per la zona. La seva esglèsia, amb un campanar romànic maravellós, (a la foto), és visitable. Dins trobareu unes pintures romàniques. Des del campanar les vistes són de vertígen damunt tot el Pirineu i les valls circundants. Des de Son us podeu arribar en poca estona al complex de Les Planes de Son. Una escola de natura on podeu fer tallers científics i de natura, i també allotjar-vos. Per dormir, si no us agraden les habitacions i preus de les Planes, podeu fer cap a qualsevol hotel d’Esterri d’Àneu o de Sort. Nosaltres hem dormit a la Pensió Noguera a Llavorsí.

El bonito pueblo de Son se encuentra en el Pallars Sobirà, en lo alto de un balcón privilegiado sobre la Vall d’Àneu. Se llega por la carretera de Sort a Vielha, por el Puerto de la Bonaigua, desviándonos un km. más arriba de Valencia d’Àneu. Está bien indicado. El pequeño pueblo conserva muy bien todo el aire rural y está rodeado de una naturaleza magnífica. Es un centro muy adecuado para hacer muchísimas excursiones por la zona. Su iglesia, con un campanario románico maravilloso, (en la foto), es visitable. Dentro encontraréis unas pinturas románicas. Desde el campanario las vistas son de vértigo sobre todo el Pirineo y los valles circundantes. Desde Son puede llegar rápidamente al complejo de Les Planes de Son. Una escuela de naturaleza donde podéis hacer talleres científicos y de naturaleza, y también disfrutar. Para dormir, si no os gustan las habitaciones y precios de Les Planes, pueden hacer noche en cualquier hotel de Esterri d’Àneu o de Sort. Nosotros hemos dormido en la Pensión Noguera en Llavorsí.

Les planes de Son

Més amunt del poble de Són, al Pallars Sobirà, a les valls d’Àneu, en mig d’un plans maravellosos, envoltats per circs de muntanyes que superes els 2500 mts, es troba el complexe de Les Planes de Són. És una iniciativa de Caixa Catalunya, que comprà els boscos i terrenys de mitja vall per preservar-los de l’especulació turística i mantenir-los verges. Allà s’ha aixecat un edifici sostenible que ofereix als visitants tallers i itineraris científics i de natura. N’hi ha de tota mena i per totes les edats, però estan bàsicament enfocats als infants. A més de visitar-lo, també hi podeu passar una o més nits, i fer-hi els àpats. No és gens baratet, de fet és un xic car, però l’experiència s’ho val. Tot sigui pel medi ambient!. Cal reservar amb molta antelació, i està super ple. Els voltants són molt bonics i hi ha moltes rutes a fer de tota mena i per tots els nivells. També és agradable visitar els poblets de la zona, com ara Són, i els altres de la Vall d’Àneu. Arribeu-hi per Sort, continuant fins a València d’Àneu, per la C-28. Cal seguir aquesta carretera en direcció a la Vall d’Aran pel Port de la Bonaigua, un kilòmetre més i agafar el desviament cap a Son, ben senyialitzat, i pujar per una carretera estreta però acceptable fins Són i, passat aquest poble, arribareu a les Planes de Son.

Un poco más arriba del pueblo de Son, en el Pallars Sobirà, en les valls d’Àneu, en medio de unos llanos maravillosos, rodeados por circos de montañas que superan los 2500 mts, se encuentra el complejo de Les Planes de Son. Es una iniciativa de Caixa Cataluña, que compró los bosques y terrenos de medio valle para preservarlos de la especulación turística y mantenerlos vírgenes. Allí se ha levantado un edificio sostenible que ofrece a los visitantes talleres e itinerarios científicos y de naturaleza. Hay de todo tipo y para todas las edades, pero están básicamente enfocados a los niños. Además de visitarlo, también se puede pasar allí una o más noches, y comer. No es nada barato, de hecho es un poco caro, pero la experiencia merece la pena. ¡Todo sea por el medio ambiente!. Hay que reservar con mucha antelación, y está super lleno. Los alrededores son muy bonitos y hay muchas rutas de todo tipo y para todos los niveles. También es agradable visitar los pueblos de la zona, como Son, y los otros de la Vall d’Àneu. Llegue por Sort, continuando hasta Valencia d’Àneu, por la C-28. Hay que seguir esta carretera en dirección a la Vall d’Aran por el Puerto de la Bonaigua, un kilómetro más y coger el desvío hacia Son, subiendo por una carretera estrecha pero aceptable hasta Son y, pasado este pueblo, llegaran a Les Planes de Son.

Museu d’Història de Catalunya

A Barcelona, al port, en uns antics edificis que havien estat magatzems del moll, trobem el Museu d’Història de Catalunya. L’edifici en sí mateix ja mereix una ullada. Es tracta d’una rehabilitació molt ben feta d’un equipament industrial i comercial. Arreu del món aquests vells magatzems portuaris s’han anat refent i dotant de nova vida. Exemple clar: els doks de Londres. Un cop entrem sorpren el amplíssim i altíssim vestíbul que dona accés als quatre nivells del museu. A la primera planta les exposicions temporals, normalment de categoria internacional, i molt interessants. Als segon i tercer pis la història de Catalunya des del paleolític fins avui mateix, molt ben parada i explicada. És un museu amb força interactivitat. Els infants poden tocar moltes coses i jugar. Jugar a moldre el blat amb un molí neolític. A construir un arc romànic, a vestir-se una armadura de cavaller autèntica, a pujar dalt d’un cavall de batalla. Els escenaris històrics són bonics i ben lograts: un cine dels anys 30, un bar dels anys 70… nostàlgia. A la planta superior, un bar restaurant amb terrassa, la millor vista del port i la ciutat des d’aquest costat. De la bocana nova, a Montjuic, fins la basílica de la Mercè i la Barceloneta. Al restaurant, molt ben acondicionat, amb vistes excel·lents, plats del dia i menús molt enrraonats. Relació qualitat preu fantàstica. Passeu un dia culturalment ple, i divertit, al museu d’Història de Catalunya.

En Barcelona, en el puerto, en unos antiguos edificios que habían sido almacenes del muelle, encontramos el Museo d’Història de Catalunya. El edificio en sí mismo ya merece un vistazo. Se trata de una rehabilitación muy bien hecha de un equipamiento industrial y comercial. En todo el mundo estos viejos almacenes portuarios se han ido rehaciendo y dotando de nueva vida. Ejemplo claro: los doks de Londres. Una vez entramos sorprende el amplísimo y altísimo vestíbulo que da acceso a los cuatro niveles del museo. En la primera planta las exposiciones temporales, normalmente de categoría internacional, y muy interesantes. Los segundo y tercer piso la historia de Cataluña desde el paleolítico hasta hoy mismo, muy bien puesta y explicada. Es un museo con bastante interactividad. Los niños pueden tocar muchas cosas y jugar. Jugar a moler el trigo con un molino neolítico. A construir un arco románico, a vestir una armadura de caballero auténtica, a subir a un caballo de batalla. Los escenarios históricos son bonitos y bien logrados: un cine de los años 30, un bar de los años 70 … nostalgia. En la planta superior, un bar restaurante con terraza, la mejor vista del puerto y la ciudad desde este lado. De la nueva bocana, en Montjuic, hasta la basílica de la Mercè y la Barceloneta. El restaurante, muy bien acondicionado, con vistas excelentes, platos del día y menús muy razonables.  Relación calidad precio fantàstica.Pasad un día culturalmente lleno, y divertido, en el museo de Historia de Cataluña.

Caldes de Montbui

Caldes de Montbui és una bonica població del Vallés, ideal per una sortida matinal, per una tarda de passeig o per passar-hi un bon de cap de setmana, en un hotel termal, o en un balneari, recuperant forces. Està a tocar de Barcelona, uns 40 km. per l’autovia que surt des de l’entrada de Mollet. La vila és d’orígen romà. Els romans apreciaven les seves aigües bullentes, com ara les de la Font del Lleó, (a la foto), les més calentes d’Europa, a 76 graus. Per això construïren unes termes, que són molt boniques, i es poden visitar. Avui dia multitud d’hotels i balnearis ofereixen els seus serveis. La vila te un  magnífic museu, Thermàlia, que tot i estar dedicat a l’aigüa, també te sales amb molta obra de Manolo Hugué i Picasso. Val la pena veure’l. El primer i tercer diumenge de mes s’obre una casa vuitcentista perfectament conservada. Visita guiada a les 12. Informació a Thermalia. Al llarg de l’any hi ha molts aconteixements lúdics i turístics, com ara mercats i fires. Per exemple, pel maig fan un bonic festival de titelles, molt adequat per anar-hi amb els infants. Arribeu-vos fins a Caldes de Montbui. Ni que sigui unes horetes. Si teniu ganes de voltar més, allà a prop, teniu Palau Solità amb el seu castell o Sant Feliu de Codines amb Sant Miquel del Fai o les àguiles del Cim d’Àligues. Com veieu no us faltaran espais per anar.

Caldes de Montbui es una bonita población del Vallés, ideal para una salida matinal, para una tarde de paseo o para pasar un buen fin de semana, en un hotel termal, o en un balneario, recuperando fuerzas. Está muy cerca de Barcelona, unos 40 km. por la autovía que sale desde la entrada de Mollet. La villa es de origen romano. Los romanos apreciaban sus aguas calientes, como las de la Fuente del León, (en la foto). Construyeron unas termas, que son muy bonitas, y se pueden visitar. Hoy en día multitud de hoteles y balnearios ofrecen sus servicios, y un museo, Thermalia, está dedicado al agua. A lo largo del año hay muchos acontecimientos turísticos, mercados y ferias. Por ejemplo, en mayo hacen un bonito festival de títeres, muy adecuado para ir con los niños. Lléguense hasta Caldes de Montbui. Aunque sea unas horitas. Si tienen ganas de viajar más, allí cerca, tienen Palau Solità con su castillo o Sant Feliu de Codines con Sant Miquel del Fai o las águilas del Cim de las águilas. Como veis no os faltarán lugares donde ir.

Platges d’Almeria

A Almeria, dins el Parc Natural del Cabo de Gata, trobareu les darreres platges verges, autènticament verges, de la zona. Són platges paradisíaques, amples, en forma de mitja lluna gran. Nosaltres preferim la de Monsul, o la de los Genoveses, (a la foto). Es troben a uns 2 i 4 kms. respectivament, al suroest de San José. Per arribar-hi cal anar fins aquesta preciosa població de la costa d’Almeria i, un cop dins el poble, agafar la carretera, després pista en estat acceptable, que surt a la dreta, cap a ponent. El nom del carrer és Camino de Monsul, o Ronda de San José, depén de per on hi aneu. Hi ha un aparcament senyalitzat, a uns 500 mts. de la platja, per evitar l’impacte del tràfic en les rodalies d’aquestes maravelles naturals. Tota la zona està plena de platges i cales fantàstiques. Si us agraden més les roques podeu fer cap a Las Negras, La Isleta, los Escullos o Rodalquilar. Hi ha cales de roca volcànica, negres, o de sorra fosca. N’hi ha d’amples, de pedretes, n’hi ha de tota mena. Totes amb decorat de poble blanc, mar blau, blavíssim, i palmeres, poques. La vegetació és escassa, escassíssima. Quatre baladres i plantes rales. El paisatge llunar, sembla d’un altre món. Per dormir podeu cercar hotel a San José, n’hi ha molts. O bé a Almeria, la capital, que no està massa lluny, a uns 30 kms. Nosaltres sempre dormim al camping Tau. És una mania. És un racó antic i entranyable. Hi ha bons restaurants, peix de primera, al port, a tocar del mar.

En Almería, dentro del Parque Natural del Cabo de Gata, encontraran las últimas playas vírgenes, auténticamente vírgenes, de la zona. Son playas paradisíacas, anchas, en forma de media luna grande. Nosotros preferimos la de Monsul, o la de los Genoveses, (en la foto). Se encuentran a unos 2 y 4 kms. respectivamente, al suroeste de San José. Para llegar hay que ir hasta esta preciosa población de la costa de Almería y, una vez dentro del pueblo, tomar la carretera, después pista en estado aceptable, que sale a la derecha, hacia poniente. El nombre de la calle es Camino de Monsul, o Ronda de San José, depende de por donde vaya. Hay un aparcamiento señalizado, a unos 500 mts. de la playa, para evitar el impacto del tráfico en las cercanías de estas maravillas naturales. Toda la zona está llena de playas y calas fantásticas. Si os gustan más las rocas podeis ir hacia Las Negras, La Isleta, los Escullos o Rodalquilar. Hay calas de roca volcánica, negras, o de arena oscura. Las hay anchas, de piedrecitas, las hay de todo tipo. Todas con decorado de pueblo blanco, mar azul, azulísimo, y palmeras, pocas. La vegetación es escasa, escasísima. Cuatro adelfas y plantas rastreras. El paisaje, lunar, parece de otro mundo. Para dormir pueden buscar hotel en San José, donde hay muchos. O bien en Almería, la capital, que no está demasiado lejos, a unos 30 kms. Nosotros siempre dormimos en el camping Tau. Es una manía. Es un rincón antiguo y entrañable. Hay buenos restaurantes, pescado de primera, en el puerto, junto al mar.

Sant Boi i els Ludi Rubricati

Sant Boi és una població de l’Àrea Metropolitana de barcelona, situada al marge mateix del riu Llobregat, entre el Prat i Cornellà. Com totes les grans viles dels voltants de Barcelona és una gran desconeguda. Ningú no hi va per fer-hi turisme. Avui us volem proposar una visita a Sant Boi de Llobregat. Per veure’n els seus atractius, però també, en unes diades molt especials. Us volem convidar a una festa romana. Sant Boi té arrels romanes. En el seu subsol una vila romana dorm el son dels segles. D’ella s’han excavat les termes, que es poden visitar, i se’n han extret multitud d’objectes que justifiquen una visita. Per aquestes arrels romanes, des de fa ja 5 anys, el Museu de Sant Boi organitza, el primer cap de setmana de Juny els “Lvdi Rvbricati”. Es una festa romana, amb tallers i activitats per petits i grans, amb un tema diferent cada any.  Ideal per viure un matí, o una tarda, o un dia sencer, submergits en la cultura romana en família. Totes les activitats són gratuïtes i l’entrada als espais, lliure, excepte els sopars i bacanals. La web del Museu de Sant Boi és un bon espai d’informació. També podeu trucar:  93 635 12 50, o escriure museu@santboi.cat. També podeu mirar-ne el bloc. Durant la festa romana podeu aprofitar per visitar espais ben bonics del municipi, com l’esglèsia de Sant Baldiri, (a la foto), on hi ha enterrat Rafael de Casanova, que visqué fins la seva mort, (que no fou l’11 de setembre de 1714), a Cal Barraquer, una casa d’època de Sant Boi. N’hi ha altres, ben boniques, com Can Torrents o el palau i els jardins de Marianao, on vivia el famós Marqués. Podeu també pujar al santuari de sant ramon, on tindreu vistes inigualables de tot el Delta del llobregat. Si us agrada Sant Boi, podeu tornar-hi per veure-hi la Fira de la Puríssima, molt de bestiar a l’abast dels infants, la festa major que és pel maig, o el reconegut festival musical Altaveu. Per dinar  podeu investigar alguns llocs prop del museu… no és segur que tots siguin oberts en festiu, però. Prop de l’ajuntament teniu un restaurant vasc de tapes (petit, però molt bé de preu), Donostia , Lizarrán, Pl. Ajuntament, 18. Tel. 93 654 06 51.  A  plaça del mercat vell hi ha el restaurant Roma amb carta i plats combinats, C/ Cardenal Vidal I Barraquer 28. Tel. 93 652 39 32. La LLar del Pirineu és al carrer Alou, 5. Tel. 93 654 26 26. Si us agrada un xinès,
n’hi ha un a la Rambla de Rafael Casanova, 68-70. Tel. 93 630 93 88. Una mica més car però bo és El Castell, al carrer del Castell 1, Tel. 93 640 07 04. Un bon italià: Il peccato di Cuppido: carrer la Plana, 13, Tel. 93 661 71 24. Si encara no en teniu prou mireu-vos la web: www.ensantboi.com, on encara n’hi ha més.

Sant Boi es una población del Área Metropolitana de Barcelona, situada en el margen mismo del río Llobregat, entre el Prat y Cornellá. Como todas las grandes ciudades de los alrededores de Barcelona es una gran desconocida. Nadie va allí a hacer turismo. Pero hoy os queremos proponer una visita a Sant Boi de Llobregat. Para ver sus atractivos, pero también, en unas jornadas muy especiales. Os queremos invitar a una fiesta romana. Sant Boi tiene raíces romanas. En su subsuelo una villa romana duerme el sueño de los siglos. De ella se han excavado las termas, que se pueden visitar, y de ella se han extraído multitud de objetos que justifican una visita. Por esas raíces romanas, desde hace ya 5 años, el Museo de Sant Boi organiza, el primer fin de semana de Junio los “Lvdi Rvbricati”. Es una fiesta romana, con talleres y actividades para pequeños y grandes, con un tema diferente cada año. Ideal para vivir una mañana, o una tarde, o un día entero, sumergidos en la cultura romana en familia. Todas las actividades son gratuitas y la entrada a los espacios, libre, excepto las cenas y bacanales. La web del Museo de Sant Boi es un buen espacio de información. También se puede llamar: 93 635 12 50, o escribir museu@santboi.cat. También pueden mirar su blog. Durante la fiesta romana aprovechen para visitar los bellos lugares turísticos del municipio, como la iglesia de Sant Baldiri, (en la foto), donde está enterrado Rafael de Casanova, que vivió hasta su muerte, (que no fue el 11 de septiembre de 1714), en Cal Barraquer, una casa de época de Sant Boi. Hay otras, bien bonitas, como Can Torrents o el palacio y los jardines de Marianao, donde vivía el famoso Marqués. También puede subir al santuario de San Ramón, donde tendrá vistas inigualables de todo el Delta del llobregat. Si os gusta Sant Boi, podeis volver para la Feria de la Purísima, donde hay mucho ganado al alcance de los niños, o bién para la fiesta mayor, que es en mayo, o con motivo del reconocido festival musical Altaveu.