Cami Abat Oliva

Fa poc que s’ha organitzat una nova ruta a Catalunya. Es tracta dels anomenats  Camins de l’Abat Oliba. És un nom realment molt ben trobat per donar nom a una excursió pel més bell de l’art romànic de casa nostra. Es tracta d’un itinerari que podem fer a peu, en bici, o en cotxe. Una ruta que ens permet descobrir les fantàstiques comarques del Bages, tan desconeguda, o la plana d’Osona, o el Ripollès més encantador, la Cerdanya, Vallespir i Conflent. L’excusa és el Bisbe de Vic, i Abat de Montserrat, Ripoll i Cuixà, Oliba. El primer tram ens portarà fins el Monestir de Montserrat, molt fàcil d’abastar des de Barcelona, en automòbil, a peu, o en carrilet des de Monistrol. Montserrat te un museu excepcional, de pintura del XIX, increible, i una altra de bíblic, amb veritables mòmies egípcies. La natura és esplèndida a la muntanya santa, hi ha senders per tot arreu, fàcils i més difícils. Però també molts funiculars per fer drecera. Una aventura ben divertida pels més menuts. Sentir cantar l’escolania asserena l’esperit. Es pot menjar molt bé a l’autoservei, i dormir de fàbula a les cel·les, i a l’Hotel Abad Cisneros, amb bona taula també. Sortim de Montserrat per anar cap a la ciutat de Vic, tot travessant el Bages, i aturant-nos a la ciutat de Manresa, amb la seva seu gòtica dominant el riu Cardener. Per l’eix transversal anem a Vic. Aquesta ciutat  és una vil·la medieval preciosa, amb una catedral molt bonica, i el seu Museu Episcopal, un museu ple de pintura romànica. Proper a Vic, qui pugui, que passi pel Monestir de Saant Pere de Casserres, d’un romànic rústic, damunt del pantà de Sau. Continuem de Vic, amunt, cap a Ripoll, bressol de Catalunya, amb el seu monestir grandiòs, el claustre, la portada, les tombes dels comtes catalans… i seguir llavors cap a Sant Joan de les Abadesses, amb esglèsies i abadies romàniques sense desperdici, i acabar a Camprodón, amb més tresors: un pont i més romànic en forma de nous temples, poc coneguts. També els poblets tenen maravelles: Ogassa, Molló… amb l’església de Santa Cecília del s.XII, amb portal d’influència rossellonesa. Creuem la frontera de França i Espanya, però encara en terres catalanes: el Vallespir. Aquí tenim la vila de Prats de Molló, i més avall, Arles, amb un altre cenobi ben bonic, romànic també. Entremig les famoses gorges de la Fou, espectacle natural que no podeu perdre-us. Passem cap al Conflent, cap a Prades, visitant pel camí la joia de Serrabona, un priorat romànic fabulós, de marbre rosa. I arribats a Prades, visitar Cuixà, el cenobi estimat per Oliva. El seu temple, el claustre mutilat, la cripta, el campanar, (a la foto). I si encara us sobra temps, dediqueu-lo a pujar a Sant Martí del Canigó, una abadia suspesa dalt d’un cim majestuós, prop del cel. S’hi arriba des de Vilafranca de Conflent, una altra ciutat que cal veure: muralles, carrers medievals… un somni. Ja ho veieu. Feu-la en un cap de setmana, en un pont, en unes vacances. Cultura, art, natura, descobriment del millor que ens ofereix el nostre país. Mireu les entrades corresponents del nostre bloc per acabar de decidir on menjar, on dormir. De llocs molt especials n’hi ha un munt en aquestes terres plenes d’art i de vida!.

Hace poco que se ha organizado una nueva ruta en Cataluña. Se trata de los llamados Caminos del Abad Oliba. Es un nombre realmente muy bueno para dar nombre a una excursión por el más bello del arte románico. Se trata de un itinerario que podemos hacer a pie, en bici o en coche. Una ruta que nos permite descubrir las fantásticas comarcas del Bages, tan desconocida, o la de Osona, o el Ripollès más encantador, la Cerdanya, Vallespir y Conflent. La excusa es el Obispo de Vic, y Abad de Montserrat, Ripoll y Cuixà, Oliba. El primer tramo nos llevará hasta el Monasterio de Montserrat, muy fácil de alcanzar desde Barcelona, ​​en automóvil, a pie, o en tren cremallera desde Monistrol. Montserrat tiene un museo excepcional, de pintura del XIX, increíble, y otro bíblico, con verdaderas momias egipcias. La naturaleza es espléndida en la montaña santa, hay senderos por todas partes, fáciles y más difíciles. Pero también muchos funiculares para atajarlos. Una aventura muy divertida para los más pequeños. Oír cantar la escolanía serena el espíritu. Se puede comer muy bien en el autoservicio, y dormir de fábula en las celdas, y en el Hotel Abad Cisneros, con buena mesa también. Salimos de Montserrat para ir hacia la ciudad de Vic, atravesando el Bages, y parando a la ciudad de Manresa, con su sede gótica dominando el río Cardener. Por el eje transversal vamos a Vic. Esta ciudad es una villa medieval preciosa, con una catedral muy bonita, y su Museo Episcopal, un museo lleno de pintura románica. Cercano a Vic, quien pueda, que pase por el Monasterio de Saant Pedro de Casserres, de un románico rústico, sobre el pantano de Sau. Continuamos de Vic, hacia arriba, hacia Ripoll, cuna de Cataluña, con su monasterio grandioso, el claustro, la portada, las tumbas de los condes catalanes … y seguir después hacia San Juan de las Abadesas, con iglesias y abadías románicas sin desperdicio, y acabar en Camprodón, con más tesoros: un puente, y más románico en forma de templos, poco conocidos. También los pueblos tienen maravillas: Ogassa, Molló … con la iglesia de Santa Cecilia del siglo XII, con portal de influencia rosellonesa. Cruzamos la frontera de Francia y España, pero todavía en tierras catalanas: el Vallespir. Aquí tenemos la villa de Prats de Molló, y más abajo, Arles, con otro cenobio bonito, románico también. En medio las famosas gargantas de la Fou, espectáculo natural que no pueden perderse. Pasamos al Conflent, hacia Prades, visitando por el camino el priorato de Serrabona, de un románico fabuloso, todo de mármol rosa. Y llegados a Prades, hay que visitar Cuixà, el cenobio más amado por Oliva. Su templo, el claustro mutilado, la cripta, el campanario, (en la foto). Y si aún os sobra tiempo, dediquen un poco a subir a Sant Martí del Canigó, una abadía suspendida encima de una cumbre majestuosa, cerca del cielo. Se llega desde Vilafranca de Conflent, otra ciudad que hay que ver: murallas, calles medievales … un sueño. Ya lo veis. Haganlo en un fin de semana, en un puente, en unas vacaciones. Cultura, arte, naturaleza, descubrimientos de lo mejor que nos ofrece nuestro país. Vean las entradas correspondientes de nuestro blog para acabar de decidir dónde comer, dónde dormir. Hay lugares muy especiales, hay un montón de sitios buenos en estas tierras llenas de arte y de vida.

Ruta pel Rosselló

El Rosselló, una de les comarques de la Catalunya nord, en terres ara de França, és una esplèndida font de sortides familiars per un pont, un cap de setmana ben aprofitat o unes petites vacances. El Rosselló ho te tot.  Mar i muntanya, platges bellíssimes, una costa d’ensomni, turons i serres altíssimes, frescals i maravelloses. Podem començar la visita per Perpinyà, però de fet, comença abans. Comença amb les precioses esglésies romàniques de Sant Martí de Fenollar, amb els seus frescos, Sant Andreu de Sureda, i de Sant Genís les Fonts, d’un romànic primitiu, que trobareu només creuar la ratlla fronterera, a l’altra cantó de la cadena de les Alberes, a tocar del Voló. O potser entrareu per la fantàstica costa vermella, cosa que pot ser una idea excel·lent. Us esperen pobles mariners com Cervera de la Marenda, amb penyasegats gegantins, que s’alternen amb cales i platges, en un marc realment bonic, ple de mar, de sol, i molt mediterrani. La carretera volta muntanya amunt i avall fins a Banyuls, entre vinyes i masos. Seguint la costa arribem també a Port-Vendres, un port molt actiu, i per acabar la maravellosa Cotlliure. Quin plaer recòrrer els carrers vora el mar, visitar el castell o caminar per la platja, amb la seva esglèsia marinera. O pujar al cementiri a rendir tribut al poeta Machado. Podem dinar en els restaurants del petit port, ran de la riera i el castell. Mireu-vos el típic Les Templiers, que és una casa fonda, amb habitacions, si més no, molt originals. Després podeu fer cap a Elna, que us ve de pas, amb la seva catedral romànica, amb un claustre que és una joia del romànic europeu, la maternitat, museus… Perpinyà és allà mateix i mereix detinguda visita, amb la seva catedral, el castell dels reis de Mallorca i el barri antic, amb els seus palaus i llotjes, ara una àrea comercial moguda. Mireu la seva web. A l’oest teniu Castellnou, prop de Thuir, un poble medieval molt bonic. I, més enllà, dues valls precioses, que ja no són Roselló, però que són catalanes. La vall del Vallespir, amb Ceret i els seus museus (www.musee-ceret.com), i Arles i el seu monestir. Més amunt les Gorges de la Fou, un espectacle natural increible, i Prats de Molló. Per aquí podeu entrar i sortir del Roselló per Camprodón. L’altra vall catalana a l’oest de Perpinyà és el Conflent. Maravellosa vall. Amb els monestir de Cuixà, prop de la vila de Prades, mireu la seva web: http://www.prades-tourisme.com, o la del poble de Vernet: http://www.ot-vernet-les-bains.fr situat als peus de la muntanya del Canigó, amb bons hotels, i on comença la ruta d’accés al monestir i la serra del Canigó. O el maravellós i desconegut priorat de Serrabona, amb uns capitells d’infart. Amb la vila medieval de Vilafranca de Conflet, i les seves muralles, aturades en el temps, i la gruta de les Canaletes, per a qui agradin les coves. Poblets rurals i tranquils, com Èvol, Mosset, Marcevol, Eus… catalans, que estan dins els més bonics de tota França. Si pugueu fins dalt de tot, sortireu camí de Puigcerdà, o hi entrareu. També podeu dedicar un dia a gaudir del tren groc, un trenet propietat de la SNCF, que fa la ruta entre La Tor de Querol, a pocs kms. de Puigcerdà, en mig de la Cerdanya, fins a Vilafranca de Conflent. A l’est de Perpinyà trobareu les platges de sorra fina d’Argeles, on van patir tants republicans, i els estanys de Leucata, paisatge original, amb el castell de Salses, bonica visita també, al nord, tancant la terra de llengua catalana. Ja veieu que podeu fer una bona visita, carregada de paisatge i de cultura, molt a prop de Barcelona, a uns 200 kms. només. Per dormir us recomanem els Novotel, hotels familiars. A Perpinyà n’hi ha dos. O bé dormir al Pradotel, a Prada de Conflent, senzillet però acollidor. Si no voleu gastar tant, i aneu amb infants, teniu sempre els econòmics però dignes, B&B Hotels. Us els recomanem. Per dinar o sopar us donarem tres noms, imprescindibles, fantàstics. A Perpinyà “Le Napoli”, una pizzeria boníssima, que fa també pasta i carn, de gourmet. Servei exquisit, preus ajustats. Podeu demanar més?. A la Plaça Catalunya, 3, en ple centre de la ciutat. Tel: 04 68 51 25 02.  A Prades teniu l’hotel Hostalrich al 156, de l’avinguda Général de Gaulle, també al centre, Tel. 04 68 96 05 38. Menú senzill i habitacions molt senzilles, però super barates. Podeu mirar també el restaurant “Le Meridienne”, al 20, de la rue des Marchands. Prop de Cuixà ens va encantar, al poblet de Codalet, L’Hostal de Nogarols, al Chemin Nougarols, s/n. Tel. : 04 68 96 24 57.

El Rosellón, una de las comarcas de la Cataluña norte, en tierras ahora de Francia, es una espléndida fuente de salidas familiares para un puente, un fin de semana bien aprovechado o unas pequeñas vacaciones. El Rosellón lo tiene todo. Mar y montaña, playas bellísimas, una costa de ensueño, colinas y sierras altísimas, frescas y maravillosas. Podemos empezar la visita por Perpiñán, pero de hecho, empieza antes. Comienza con las preciosas iglesias románicas de Sant Martí de Fenollar, con sus frescos, Saint-André, y de Sant Genís les Fonts, de un románico primitivo, que se encuentra sólo cruzar la raya fronteriza, en el otro lado de la cadena de las Alberes, junto a Le Boulú. O quizás entraréis por la fantástica costa roja, lo que puede ser una idea excelente. Os esperan pueblos marineros como Cerbère, con acantilados gigantescos, que se alternan con calas y playas, en un marco realmente bonito, lleno de mar, de sol, y muy mediterráneo. La carretera corre montaña arriba y abajo hasta Banyuls, entre viñas y caseríos. Siguiendo la costa llegamos también a Port-Vendres, un puerto muy activo, y para acabar, a la maravillosa Cotlliure. Qué placer recorrer las calles junto al mar, visitar el castillo o caminar por la playa, con su iglesia marinera. O subir al cementerio a rendir tributo al poeta Machado. Podemos comer en los restaurantes del pequeño puerto, cerca de la riera y el castillo. Observad el típico Les Templiers, que es una casa fonda, con habitaciones, al menos, muy originales. Después pueden visitar Elna, que os viene de paso, con su catedral románica, con un claustro que es una joya del románico europeo, la maternidad, museos … Perpiñán está allí mismo y merece una detenida visita, con su catedral, el castillo de los reyes de Mallorca y el barrio antiguo, con sus palacios y lonjas, ahora un área comercial movida. Vean su web. Al oeste tienen Castellnou, cerca de Thuir, un pueblo medieval muy bonito. Y, más allá, dos valles preciosos, que ya no son Roselló, pero que son catalanes. El valle del Vallespir, con Ceret y sus museos (www.musee-ceret.com), y Arles y su monasterio. Más arriba las Gargantas de la Fou, un espectáculo natural increíble, y Prats de Molló. Por aquí puede entrar y salir del Rosellón por Camprodón. El otro valle catalana al oeste de Perpiñán es el Conflent. Maravillosa valle. Con los monasterios de Cuixà, cerca de la villa de Prades, vea su web: http://www.prades-tourisme.com, o la del pueblo de Vernet: http://www.ot-vernet-les-bains.fr situado a los pies de la montaña del Canigó, con buenos hoteles, y donde comienza la ruta de acceso al monasterio y la sierra del Canigó. O el maravilloso y desconocido priorato de Serrabona, con unos capiteles de infarto. Con la villa medieval de Vilafranca de Conflet, y sus murallas, paradas en el tiempo, y la gruta de las Canaletas, para quienes gusten de las cuevas. Pueblos rurales y tranquilos, como Evol, Mosset, Marcevol, Eus … catalanes, pero que están dentro de los más bellos de toda Francia. Si subís hasta arriba del todo, saldreis del valle camino de Puigcerdà, o entraréis por allí. También pueden dedicar un día a disfrutar del tren amarillo, un tren propiedad de la SNCF, que hace la ruta entre La Tor de Querol, a pocos kms. de Puigcerdà, en medio de la Cerdanya, hasta Vilafranca de Conflent. Al este de Perpignan encontrarán las playas de arena fina de Argeles, donde sufrieron tantos republicanos, y los lagos de Leucata, paisaje original, con el castillo de Salses, bonita visita también, ya muy al norte, cerrando la tierra de lengua catalana . Ya veis que puede hacer una buena visita, cargada de paisaje y de cultura, muy cerca de Barcelona, a unos 200 kms. sólo. Para dormir os recomendamos los Novotel, hoteles familiares. En Perpiñán hay dos. O bien dormir en Pradotel, en Prada de Conflent, sencillito pero acogedor. Si no quieren gastar tanto, y viajan con niños, tienen los siempre económicos pero dignos, B & B Hotels. Los recomendamos. Para comer o cenar os daremos tres nombres, imprescindibles, fantásticos. En Perpiñán “Le Napoli”, una pizzería buenísima, donde hacen también pasta y carne, de gourmet. Servicio exquisito, precios ajustados. ¿Se puede pedir más?. En la Plaza Catalunya, 3, en pleno centro de la ciudad. Tel: 04 68 51 25 02. En Prades tienen el hotel Hostalrich en el 156, de la avenida Général de Gaulle, también en el centro, Tel. 04 68 96 05 38. Menú sencillo y habitaciones muy sencillas, pero super baratas. Pueden mirar también el restaurante “Le Meridienne”, en el 20, de la rue des Marchand. Cerca de Cuixà nos encantó, en la aldea de Codalet, El Hostal de Nogarola, el Chemin Nougarols, s / n. Tel. : 04 68 96 24 57.

Ceret

Ceret és una vila catalana del sud de França. Està propera a la frontera, just uns kms. més enllà. Per arribar-hi heu de prendre l’autopista A-7, per Girona i Figueres, passar La Jonquera, i sortir per la primera sortida en terres administrativament franceses, al Voló (Le Boulu). D’allà us serà fàcil seguir les indicacions que us portaran a Ceret. Aquest poblet és un lloc apacible, calmat, relaxant, fins diriem refrescant. Te un patrimoni notable, tan històric com artístic, i un aura cultural que supera les dimensions i la importància real de la ciutat. Aquí treballaren i visqueren artistes cabdals en l’art del segle XX, i s’hi respira aquest ambient bohemi. Conserva un casc antic petitó, mediterrani, sense grans monuments, amb dues portes de l’antiga muralla. La Porte d’Espagne, i la de France. L’església de Sant Pere, la font dels nou brocs, els caputxins, l’hospital amb la Capelleta, el Pont del Diable… formen un conjunt a veure, en agradable passejada. Si hi aneu pel temps de les cireres us sorpendrà el paisatge florit que us espera. Fa anys que la pagesia de la zona cultiva cirerers. És l’arbre emblemàtic del poble. Però Ceret destaca pel seu museu d’art modern, fruit de la intensa relació dels artistes amb la vila. Allà han deixat la seva obra genis de la mida de Manolo Hugué, Picasso, Braque, Gris… Aquí es creà el moviment cubista. Menció a banda mereix la col·lecció de gravats de la sèrie la Tauromàquia, d’en Picasso. Perquè Ceret és una ciutat taurina, amb un festival de toros molt notable. Podeu veure horaris i informació a la web: www.musee-ceret.com. No hem dormit ni dinat mai a Ceret. Hem preferit fer-ho sempre a la Catalunya del Sud. La raó és que no compartim el gust particular que tenen els hotels francesos pel que fa a la decoració, ni els preus dels seus restaurants. Naturalment és una opinió discutible. Preferim, per exemple, dormir a Roses, al Mediterraneo Park. O bé a Figueres, a Can Duran, que està a mitja hora i on es dina i dorm de fábula. O bé a Perpinyà, en un Novotel. O al Pradotel de Prada de Conflent, un Bed & Breakfast senzillet. Però si cal recomanar un parell d’hotels a la vila ho fem: La Terrasse au Soleil, te un aire descuidadament, anys 60. Està decorat amb tons blancs i de colors, força naif. Els preus son molt elevats. El Mas Trilles, també és de gust molt francés.  Dins Ceret, hi ha l’Hotel Vidal, amb restaurant, molt més modest.  Podeu aprofitar un cap de setmana a la Catalunya nord per visitar les esglèsies romàniques de Sant Genís les fonts, de Sureda, de Cabestany o la catedral d’Elna, amb el seu claustre. També, naturalment Perpinyà. Els pobles medievals de Colliure, arran de mar, de Castellnou, prop de Thuir, o els de Prada i Vilafranca de Conflent, Eus, Mosset o Evol són imprescindibles. El Canigó ofereix excursions a peu i en cotxe, en plena natura.  Cuixà, Sant Martí del Canigó o Serrabona són monestirs romànics de primer ordre. El Vallespir ofereix, a més de Ceret, Arles, les gorges de la Fou o Prats de Molló. Ja veieu que no faltaran motius per arribar-se a Ceret.

Ceret es una villa catalana del sur de Francia. Está muy cercana a la frontera, justo unos kms. más allá. Para llegar deben tomar la autopista A-7, por Girona y Figueres, pasar La Jonquera, y salir por la primera salida en tierras administrativamente francesas, en Le Boulu. De allí hay que seguir las indicaciones que les llevarán a Ceret. Este pueblo es un lugar apacible, calmado, relajante, hasta diríamos refrescante. Tiene un patrimonio notable, tanto histórico como artístico, y un aura cultural que supera las dimensiones y la importancia real de la ciudad. Aquí trabajaron y vivieron artistas capitales en el arte del siglo XX, y las casas y calles de Ceret respiran este ambiente bohemio. Conserva un casco antiguo pequeño, mediterráneo, sin grandes monumentos, con dos puertas de la antigua muralla. La Porte d’Espagne, y la de France. La iglesia de San Pedro, la fuente de los nueve caños, los capuchinos, el hospital con la Capelleta, el Puente del Diablo … forman un conjunto agradable de ver. Si vais por el tiempo de las cerezas os sorprenderá el paisaje florido. Hace años que en la zona se cultivan cerezos. Es el árbol emblemático del pueblo. Pero Ceret destaca por su museo de arte moderno, fruto de la intensa relación de los artistas con la villa. Allí han dejado su obra genios del tamaño de Manolo Hugué, Picasso, Braque, Gris … Aquí se creó el movimiento cubista. Mención aparte merece la colección de grabados de la serie la Tauromaquia, de Picasso. Porque Ceret es una ciudad taurina, con un festival de toros muy notable. Podéis ver horarios e información en la web: www.musee-ceret.com. No hemos dormido ni comido nunca en Ceret. Hemos preferido hacerlo siempre en la Cataluña del Sur. La razón es que no compartimos el gusto que tienen los hoteles franceses con respecto a la decoración, ni los precios de sus restaurantes. Naturalmente es una opinión discutible. Preferimos, por ejemplo, dormir en Roses, en el Mediterraneo Park. O bien en Figueres, en Can Duran, que está a media hora y donde se come y duerme de fábula. O bien en Perpiñán, en un Novotel. O en Pradotel de Prades, un Bed & Breakfast sencillito. Pero nos han recomendado un par de hoteles en la villa y se los citamos. Son la Terrasse au Soleil, con un aire mediterráneo, de tonos blancos y coloreados, muy naif. Precios muy elevados. O el Mas Trilles, también de gusto francés. O, dentro Ceret, el Hotel Vidal, con restaurante, mucho más modesto. Pueden aprovechar un fin de semana en la Cataluña norte para visitar las iglesias románicas de Sant Genís Des Fontaines, Sureda, Cabestany o la catedral de Elna, con su claustro. También, naturalmente Perpiñán. Los pueblos medievales de Colliure, junto al mar, de Castellnou, cerca de Thuir, o los de Prada y Vilafranca de Conflent, Eus, Mosset o Evol son imprescindibles. El Canigó ofrece excursiones a pie y en coche, en plena naturaleza. Cuixà, Sant Martí del Canigó o Serrabona son monasterios románicos de primer orden. El Vallespir ofrece, además de Ceret, Arles, las gargantas de la Fou o Prats de Molló. Ya veis que no os faltarán motivos para llegaros a Ceret.

El tren groc

La Cerdanya nord i el Conflent són dues valls del Pirineu català, avui en territori de França. Aquestes valls són precioses, amb nombrosos atractius turístics, i moltes possibilitats de lleure familiar. Avui us volem parlar d’una atracció més que podeu gaudir tots plegats. Es tracta del tren groc. És aquest un trenet propietat de la SNCF, l’empresa pública francesa de ferrocarrils, que fa la ruta entre La Tor de Querol, a pocs kms. de Puigcerdà, en mig de la Cerdanya, fins a Vilafranca de Conflent, al mig del Conflent. És un descens de quasi 500 mts de desnivell, o un ascens, si feu la ruta a l’inversa, per boscos i prats, enmarcats per muntanyes altíssimes. Una descoberta del territori a velocitat de passeig, sobrevolant rius i rierols, mitjançant ponts atrevits. Si disposeu d’uns dies val la pena dedicar una jornada a una excursió tan bonica. Podeu arribar-vos fins Vilafranca des de Barcelona i Girona, per Perpinyà i Prades. Aquesta vila mereix una visita ben llarga, sobretot perquè a tocar teniu el monestir de Cuixà. També pot ser la base de la sortida amb el tren groc. Podeu dormir al Pradotel, on estareu molt bé. Habitacions familiars comunicades. De Prades a Vilafranca només hi ha un cop de cotxe. Aquesta vila fortificada també cal visitar-la a fons. I penseu què, des d’aquí, podeu pujar al monestir del Canigó. El tren groc un puja fins la Tor de Querol, feu un volt per aquest bonic poblet i torneu. Si ho voleu plantejar a la inversa, llavors us recomanem dormir a Puigcerdà, o a La Molina, als apartaments Guitard, per exemple. Agafar el tren groc i donar un volt per Vilafranca. La resta de dies podeu dedicar-los a rondar per la Cerdanya. En tot cas el tren groc és una bona excusa per passar un dia divertit en família i conèixer el Pirineu Català.

La Cerdanya norte y el Conflent son dos valles del Pirineo catalán, hoy en territorio de Francia. Estos valles son preciosos, con numerosos atractivos turísticos, y muchas posibilidades de ocio familiar. Hoy os queremos hablar de una atracción más que podreis disfrutar todos juntos. Se trata del tren amarillo . Es este un tren propiedad de la SNCF, la empresa pública francesa de ferrocarriles, que hace la ruta entre La Tor de Querol, a pocos kms. de Puigcerdà, en medio de la Cerdanya, hasta Villefranche-de-Conflent, en medio del Conflent. Es un descenso de casi 500 mts de desnivel, o un ascenso, si hace la ruta a la inversa, por bosques y prados, enmarcados por montañas altísimas. Una descubierta del territorio a velocidad de paseo, sobrevolando ríos y arroyos, mediante puentes atrevidos. Si dispone de unos días merece la pena dedicar una jornada a una excursión tan bonita. Puede llegar hasta Vilafranca desde Barcelona y Girona, por Perpiñán y Prades. Esta villa merece una visita muy larga, sobre todo porque al lado tiene el monasterio de Cuixà. También puede ser la base de la salida con el tren amarillo. Podeis dormir en Pradotel, que está muy bien. Habitaciones familiares comunicadas. De Prades a Vilafranca sólo hay un suspiro. Esta villa fortificada también hay que visitarlo a fondo. Y piensen que, desde aquí, se puede subir al monasterio del Canigó. En el tren amarillo se llega hasta la Tor de Querol. Allí podeis dar un paseo por este bonito pueblo y volver. Si quieren plantear la ruta a la inversa, entonces les recomendamos dormir en Puigcerdà, o en La Molina, en los apartamentos Guitard, por ejemplo. Coger el tren amarillo en la Tor y dar una vuelta por Vilafranca. El resto de días los pueden dedicar a rondar por la Cerdanya. En todo caso el tren amarillo es una buena excusa para pasar un día divertido en familia y conocer el Pirineo Catalán.

Cuixà

El monestir de Cuixà, a tocar de Prada de Conflent i a uns 40 Kms a l’est de Perpinyà, és una altra de les grans fites de la Catalunya Nord. Tot i que els americans varen robar la meitat del claustre, l’abadia val una visita: l’esglèsia, la cripta, el tros de calustre que encara queda, la torre. La seva situació, al peu del Canigó, és inmillorable. Podeu fer ruta per Prada, el Canigó i Vilafranca de Conflent. Nosaltres sempre dormim al Pradotel, a Prada. I no us perdeu les vespres, cantades per monjos catalans de Montserrat, que avui donen vida a les velles pedres de Cuixà.