València, revisitada


Plaça i basílica dels Desamparats i porta dels apòstols de la catedral de València

Hem tornat de nou a València. Hem fet el curt camí des de Barcelona. És un destí fantàstic per moure’ns en família. Està a prop, té platges, te monuments i és molt bonica. I no te l’acabes. València és molt a prop, a menys de 4 hores en cotxe. València és per tot temps, estiu o tardor, primavera o hivern. Amb aquestes premises, cap família no hauria de deixar d’anar un cap de setmana a València, com a detinació molt fàcil. Un petit pont, o unes mini vacances, el què puguem fer. Perquè València te atractius a cabaços. Ens encanta passejar pel casc antic de València. Des de la seva estació de ferrocarril, modernista, llevantina, decorada amb rajola i frisos de taronges i llimones. Tota una premonició. Passarem per la plaça de l’Ajuntament, fent via cap a la catedral. El Miquelet us saluda, altiu, poderós. Ens encanta aquesta torre gòtica, campanar de la catedral de València. I, si ens apureu, ens agrada també la façana barroca. Entrem dins. Visitem la joia gòtica. No us perdeu la capella del Sant Grial. Sortim per la porta dels apòstols i admirem el seu treball increïble en pedra. Al costat la basílica de la Mare de Déu dels Desamparats. Una fantasia barroca. Una devoció sense límits. La plaça. El Palau de la Generalitat, gòtic, tanca l’espai i s’obre al carrer de Cavallers. Allà està l’església de Sant Nicolau, la Capella Sixtina Valenciana. Increibles pintures ocupen tota la nau. Girem a la dreta, cap al carrer Serranos fins arribar a les torres de muralla més maques d’Europa. Les passem, les admirem. Baixem al parc del Vell Túria. No hi ha riu però si bonics jardins. Reculem i entrem de nou a la ciutat antiga. A la dreta hi ha el barri del Carme, popular i llevantí. I el IVAM, el Museu d’art modern, molt maco. Al costat l’espai del convent del Carme. Renaixement i barroc al servei de l’art del segle XXI. Les portes de Quart una mica més lluny. Tornem al carrer de Cavallers, veient les magnífiques esglésies i convents barrocs, que ara formen una ruta de cultura, acabada d’estrenar. Arribem de nou a la plaça de la Mare de Déu dels desamparats, al Miquelet. A la dreta, al final de la plaça, cerquem la torre amagada de l’església de Santa Catalina, torre barroca per una església gòtica preciosa. No sabem si ens agrada encara més que el Miquelet. L’heretgia turística està servida. No podem resistir la temptació d’admirar la plaça rodona, del segle XIX. Ens transporta en el temps. Prenem una orxata, ben fresca, o un gelat, ben cremós, als carrers que separen Santa Catalina de la plaça mercat central de la ciutat, de nou modernista. Ens encantem amb l’ocellot del panell. Espero que la família no ens abandoni com feien abans els pagesos amb els seus fills. Contemplem la meravella de l’església dels Sants Joans i, al davant, la llotja de la seda, fantasia gòtica. La Llotja de la Seda és el millor espai del gòtic civil a Espanya, i d’Europa. Una poesia feta pedra.

Oceanogràfic de València

I, fora del centre, el Museu de la Ciència, l’Hemisfèric, l’Oceanogràfic, projecte gegant, inaudit, meravellós. No podeu deixar de veure els milers de peixos d’aquest aquari mundialment famós. I a la platja, la Malvarrosa, el Cabanyal, el nou port. Aires mariners. Mediterrània en estat pur. I, un xic més lluny, la magia de l’Albufera, les canyes, les barques. I, més avall, Cullera, Gandia, Dènia, Xàbia, platges fabuloses! I, més a la vora, a tocar, l’horta, les barraques. Les viles blanques i ordenades. I la Sagunt romana. I el monestir del Puig, on Jaume I va assetjar la vila mora. I són les festes, les falles, la Setmana Santa, l’estiu. No en teniu prou?. Agafeu el tramvia, o el metro, modern i flamant, tot i que sempre anyorarem les jardineres atrotinades o els trenets obsolets de Rafaelbunyol o de Bétera.

Per dormir, al centre, us recomanem l’Hotel RH Sorolla Centro, una passada, i aparqueu al pàrquing Lys, al costat. Una aposta guanyadora. Per menjar al centre, qualsevol bar de tapes és prou bo. Però ens mola la Taberna de los Gómez. Fora del centre, a la ciutat de les Arts i les Ciències, teniu molts hotels. Ens agrada l’Oceànic, afiliat a Melià. Bon hotel. Per menjar, prop de l’Oceanogràfic,no us perdeu Al solito Posto, un italià on dinareu o sopareu de fàbula. Fora de la ciutat aneu a l’hotel Ibis Bonaire. Hotel de cadena, barat, amb pàrquing tancat, bon desdejuni i a tocar del centre comercial Bonaire, un macro complexe amb tota mena de serveis. Hi ha restaurants, cinemes, bolera, pista de gel i moltes botigues. Molt bé. Per dinar i sopar, al centre comercial Bonaire, aneu al Sorsi e Morsi, un restaurant de cuina italiana molt recomanable. Des d’allà podeu agafar el bus 160 que porta al centre de València.

Valencia no te la acabas. Valencia está muy cerca. Valencia es para todo tiempo. Con estas premisas, ninguna familia no debería dejar de ir un fin de semana a Valencia. O un puente, o unas mini vacaciones. Porque Valencia tiene atractivos a montones. Hemos tardado mucho en poder elegir una foto. Tardaremos aún más a explicar que es para nosotros Valencia. Nos encanta pasear por el casco antiguo de Valencia. Desde su estación de ferrocarril, modernista, levantina, decorada con ladrillo, azulejos y frisos de naranjas y limones. Toda una premonición. Pasaremos por la plaza del Ayuntamiento, hacia la catedral. El Miquelet nos saluda, altivo, poderoso. Nos encanta esta torre gótica, campanario de la catedral de Valencia. Y, si nos apuran, nos gusta también la fachada barroca, grandilocuente. Entramos. Visitamos la joya gótica. No os perdáis la capilla del Santo Grial. La copa que usó Jesús en la última cena. Alucinante. Salimos por la puerta de los apóstoles y admiramos su trabajo increíble en piedra. (En la foto). Junto a ella, la basílica de la Virgen de los Desamparados. Una fantasía barroca. Una devoción sin límites. La plaza. El Palau de la Generalitat, gótico, cierra el espacio y se abre a la calle Caballeros. Retrocedemos. Buscamos la torre de la iglesia de Santa Catalina, barroca. No sabemos si nos gusta aún más que el Miguelete. La herejía turística está servida. No podemos resistir la tentación de admirar la plaza redonda, del siglo XIX. Nos transporta en el tiempo. Tomamos una horchata, bien fresca, o un helado, bien cremoso, en las calles que separan Santa Catalina de la plaza mercado. Nos encantamos con el pajarraco que hay en su veleta. Espero que la familia no nos abandone como hacían antes los campesinos con sus hijos. Contemplamos la maravilla modernista. Mercado central de Valencia. Detrás de nosotros se alza la Lonja de la Seda, el mejor espacio del gótico civil en España, quizás de Europa. Una poesía hecha piedra. Nos vamos hacia el IVAM. Museo de arte Contemporáneo. Exposiciones de gran interés. Junto a él, el espacio del convento del Carmen. Renacimiento y barroco al servicio del arte del siglo XXI. Las puertas de Serranos, las de Quart. Las magníficas iglesias y conventos barrocos, que ahora forman una ruta de cultura, recién estrenada. Y, fuera del centro, el Museo de la Ciencia, el Hemisfèrico, el Oceanográfico, proyectos gigantes, inauditos, maravillosos. No pueden dejar de ver los miles de peces de este acuario mundialmente famoso. Y en la playa, la Malvarrosa, el Cabañal, el nuevo puerto. Aires marineros. Mediterráneo en estado puro. Y, un poco más lejos, la magia de la Albufera, las cañas, las barcas. Y, más abajo, Cullera, Gandía, Denia, Jávea. Y, más cerca, tocando Valencia, la huerta, las barracas. Las villas blancas y ordenadas. Y la Sagunto romana. Y el monasterio del Puig, donde Jaime I sitió la villa mora. Y son las fiestas, las fallas, la Semana Santa, verano. ¿No es suficiente?.

Recomendamos tener en cuenta el hotel RH Sorolla Centro, en medio de la ciudad, y la Taberna de los Gómez para comer allí.

Montañana


Hem visitat molts pobles medievals arreu de Catalunya, Espanya o Europa. I havíem passat moltes vegades per la carretera que uneix Lleida i la Vall d’Aran passant per Benavarri, des de petits, amb els pares i avis. Però mai ens havíem deturat a Montañana. I això s’ha demostrat molt erroni, perquè no hem vist mai un poble medieval com Montañana. Ens ha impresionat, ens ha captivat. Aneu-hi abans que esdevingui Disneyland. Abans que les sevescases de pedra, ara buides o ne venda es transformin en segones residències, hotelets amb encant, bars de disseny i botigues de records. Abans que arreglin les pedres del carrer amb llambordes postmodernes. Ara encara podreu gaudir de les seves velles casones, del pont medieval sense cuidar, dels carrers costeruts plens de picons de riu atentics, de la seva església romànica de Sant Joan, envoltada de camps, als afores, o de la seva imponent abadia de Santa Maria de Baldós, allà dalt, tocant el cel. El poble medieval de Montañana mereix una visita. La millor decisió del vostte viatge via cap a la vall d’Aran: parar a Montañana. Un poble medieval autèntic, pedra viva, sense artifici. Amb aquell pont petit i bonic, amb aquella torre de la presó, ben altenerosa, amb una ermita romànica i una església romànica, amb castell adosat, al capdemunt del poble. Increible i meravellosa, plena de pintures a l’interior, i amb la portalada de capitells historiats. Si la voleu veure adreceu-vos a l’oficina de turisme. El millor poble de la Ribagorça aragonesa, de llarg! Per dinar o dormir, si us cal, aneu al veí poble de Puente Montañana. Allà teniu el hostal i restaurant Condes de Ribagorza, bon lloc per dormir i per menjar. A Puente Montañana neix la carretera que baixa cap el Congost de Montrebei, que ara està molt de moda, i que és ben espectacular. També s’ajunta allà mateix la carretera que ve de Tremp, per si pugeu per l’altra costat. No lluny teniu Areny de Noguera, un altre poble medieval, menys interessant, més modern. I Roda d’Isàbena amb la seva fabulosa catedral romànica. A Montañana fan una festa medieval molt xula. No us la perdeu!

Nous avons visité de nombreuses villes médiévales à travers la Catalogne, l'Espagne et l'Europe. Et nous avions passé plusieurs fois le long de la route qui relie Lleida et le Val d'Aran en passant par Benavarri, dès notre plus jeune âge, avec les parents et les grands-parents. Mais nous ne nous étions jamais arrêtés à Montañana. Et cela s'est avéré très faux, car nous n'avons jamais vu un village médiéval comme Montañana. Il nous a impressionnés, il nous a captivés. Allez-y avant qu'il ne devienne Disneyland. Avant que les maisons en pierre, aujourd'hui vides ou à vendre, ne soient transformées en résidences secondaires, hôtels de charme, bars de créateurs et boutiques de souvenirs. Avant de réparer les pavés de la rue avec des pavés postmodernes. Aujourd'hui, vous pouvez encore profiter de ses vieilles demeures, du pont médiéval non gardé, des rues escarpées pleines de pics fluviaux attentifs, de son église romane de Sant Joan, entourée de champs, à la périphérie, ou de son imposante abbaye de Santa Maria de Baldós, là-haut , touchant le ciel. Le village médiéval de Montañana mérite une visite. La meilleure décision de votre voyage via le Val d'Aran : s'arrêter à Montañana. Un authentique village médiéval, pierre vivante, sans artifice. Avec ce petit et beau pont, avec cette tour de la prison, très haute, avec un ermitage roman et une église romane, avec un château mitoyen, au sommet du village. Incroyable et merveilleux, plein de peintures à l'intérieur et avec le portail des capitales historiques. Si vous voulez le voir, rendez-vous à l'office de tourisme. La meilleure ville de la Ribagorça aragonaise, de loin ! Pour déjeuner ou dormir, si besoin, rendez-vous au village voisin de Puente Montañana. Là, vous avez l'auberge et le restaurant Condes de Ribagorza, un bon endroit pour dormir et manger. A Puente Montañana naît la route qui descend aux gorges de Montrebei, qui est maintenant très à la mode et très spectaculaire. La route venant de Tremp y rejoint également, au cas où vous monteriez de l'autre côté. Non loin de là se trouve Areny de Noguera, un autre village médiéval, moins intéressant, plus moderne. Et Roda d'Isàbena avec sa fabuleuse cathédrale romane. À Montañana, ils organisent une fête médiévale très cool. Ne le manquez pas!
We have visited many medieval towns throughout Catalonia, Spain and Europe. And we had passed many times along the road that connects Lleida and the Aran Valley passing through Benavarri, from an early age, with parents and grandparents. But we had never stopped in Montañana. And this has proved very wrong, because we have never seen a medieval village like Montañana. It has impressed us, it has captivated us. Go there before it becomes Disneyland. Before the stone houses, now empty or for sale, are transformed into second homes, charming hotels, designer bars and souvenir shops. Before they fix the street stones with postmodern cobblestones. Now you can still enjoy its old mansions, the neglected medieval bridge, the steep streets full of attentive river peaks, its Romanesque church of Sant Joan, surrounded by fields, on the outskirts, or its imposing abbey of Santa Maria de Baldós, up there, touching the sky. The medieval village of Montañana is worth a visit. The best decision of your trip via the Aran Valley: stop in Montañana. An authentic medieval village, living stone, without artifice. With that small and beautiful bridge, with that tower of the prison, very high, with a Romanesque hermitage and a Romanesque church, with a terraced castle, at the top of the village. Incredible and wonderful, full of paintings inside, and with the portal of historic capitals. If you want to see it, go to the tourist office. The best town in the Aragonese Ribagorça, by far! For lunch or sleep, if necessary, go to the neighboring village of Puente Montañana. There you have the hostel and restaurant Condes de Ribagorza, good place to sleep and eat. In Puente Montañana is born the road that goes down to the Montrebei Gorge, which is now very fashionable, and is very spectacular. The road coming from Tremp also joins right there, in case you go up the other side. Not far away is Areny de Noguera, another medieval village, less interesting, more modern. And Roda d'Isàbena with its fabulous Romanesque cathedral. In Montañana they have a very cool medieval party. Do not miss it!

Hemos visitado muchos pueblos medievales en toda Cataluña, España o Europa. Y habíamos pasado muchas veces por la carretera que une Lleida y Vall d'Aran pasando por Benavarri, desde pequeños, con los padres y abuelos. Pero nunca nos habíamos detenido en Montañana. Y esto se ha demostrado muy erróneo, porque nunca hemos visto un pueblo medieval como Montañana. Nos ha impresionado, nos ha cautivado. Vaya antes de que sea Disneyland. Antes de que sus casas de piedra, ahora vacías o en venta, se transformen en segundas residencias, hotelitos con encanto, bares de diseño y tiendas de recuerdos. Antes de que arreglen las piedras de la calle con adoquines posmodernos. Ahora todavía podrá disfrutar de sus viejas casonas, del puente medieval sin cuidar, de las calles empinadas llenas de picones de río atenticos, de su iglesia románica de San Juan, rodeada de campos, en las afueras, o de su imponente abadía de Santa María de Baldós, allá arriba, tocando el cielo. El pueblo medieval de Montañana merece una visita. La mejor decisión de su viaje via hacia el valle de Aran: parar en Montañana. Un pueblo medieval auténtico, piedra viva, sin artificio. Con ese puente pequeño y hermoso, con aquella torre de la cárcel, muy altenerosa, con una ermita románica y una iglesia románica, con castillo adosado, en lo más alto del pueblo. Increíble y maravillosa, llena de pinturas en el interior, y con la portada de capiteles historiados. Si la quiere ver diríjase a la oficina de turismo. ¡El mejor pueblo de la Ribagorza aragonesa, de largo! Para comer o dormir, si es necesario, acuda al vecino pueblo de Puente Montañana. Allí tiene el hostal y restaurante Condes de Ribagorza, buen lugar para dormir y para comer. En Puente Montañana nace la carretera que desciende hacia el Congost de Montrebei, que ahora está muy de moda, y que es espectacular. También se junta allí mismo la carretera que viene de Tremp, por si sube por el otro lado. No lejos tiene Areny de Noguera, otro pueblo medieval, menos interesante, más moderno. Y Rueda de Isábena con su fabulosa catedral románica. En Montañana celebran una fiesta medieval muy chula. ¡No se la pierdan!

El Pont de Suert


Aquest petit cap de setmana de Tots Sants 2021, en que dilluns era festa, vam aprofitar per anar fins la Vall de Boí, on feia temps que no havíem estat. Vam fer estada al Pont de Suert, la capital de la Ribagorça Catalana, on mai havíem dormit ni menjat. El Pont de Suert no és molt bonic, però si que pot ser un gran centre d’excursions cap a la Vall de Boí, les esglésies romàniques patrimoni de la humanitat, el Parc Natural d’Aigües Tortes, la presa de Cavallers i el balneari de Caldes de Boí, la zona de l’Aragó, amb Bonansa i la Vall d’Isàbena, amb la fastuosa catedral de Roda d’Isàbena, el monestir d’Obarra o la Vall de Montañana, amb el poblet medieval del mateix nom, amb el d’Areny de Noguera, o el de Sopeira, on volen les àliguestor sobrevolant el monestir d’Alaón. La Vall d’Aran no es llunyana. Hi ha rutes a peu per a tots els gustos. Cap d’aquests llocs està a més de mitja hora en cotxe. Al Pont de Suert es pot passejar pel seu casc antic medieval, pel carrer Major, la plaça del Mercadal i altres indrets bonics, amb arcades i cases de pedra. També teniu el riu i una curiosa església del segle XX que fou una referència de modernitat. Al Pont de Suert teniu una joia per allotjar-vos: es tracata de l’hotel Cotori, on vam estar molt bé. Per sopar, si no funciona el magnífic restaurant del Cotori, podeu anar a diversos restaurants, cap d’ells tope al·lucinats. Si trobeu lloc potser estan millor els bars, com el Manolo, a la plaça major, amb bones tapes. També teniu el restaurant las Cumbres, al costat de l’església nova. Nosaltres vam anar al Albergue de Pas, un petit bar situat en un alberg de joventut. Carta curta però bona teca.

Este largo fin de semana de Totos los Santos 2021, en que el lunes era fiesta, aprovechamos para ir hasta el Valle de Boí, donde hacía tiempo que no habíamos estado. Hicimos estancia en el Pont de Suert, la capital de la Ribagorça Catalana, donde nunca habíamos dormido ni comido. El Pont de Suert no es muy bonito, pero sí que puede ser un gran centro de excursiones hacia el Valle de Boí, las iglesias románicas patrimonio de la humanidad, el Parque Natural de Aigües Tortes, la presa de Cavallers y el balneario de Caldes de Boí, la zona de Aragón, con Bonansa y el Valle de Isábena, con la fastuosa catedral de Roda de Isábena, el monasterio de Obarra o el Valle de Montañana, con el pueblecito medieval del mismo nombre, con el de Areny de Noguera, o el de Sopeira, donde vuelan las águilastor sobrevolando el monasterio de Alaón. En el Pont de Suert se puede pasear por su casco antiguo medieval, por la calle Mayor, la plaza del Mercadal y otros lugares bonitos, con arcadas y casas de piedra. También tienen el río. En el Pont de Suert tiene una joya para alojarse: se tracata del hotel Cotori, donde estuvimos muy bien. Para cenar, si no funciona el magnífico restaurante del Cotori, puede ir a varios restaurantes, no muy buenos. Nosotros fuimos al Albergue de Pas, un pequeño bar situado en un albergue de juventud. Carta corta pero buena comida.
This little weekend of All Saints 2021, which was a holiday on Monday, we took the opportunity to go to the Vall de Boí, where we had not been for a long time. We stayed at the Pont de Suert, the capital of the Catalan Ribagorça, where we had never slept or eaten. The Pont de Suert is not very beautiful, but it can be a great center for excursions to the Vall de Boí, the Romanesque churches a World Heritage Site, the Aigües Tortes Natural Park, the Cavallers dam and the spa. of Caldes de Boí, the area of ​​Aragon, with Bonansa and the Vall d'Isàbena, with the magnificent cathedral of Roda d'Isàbena, the monastery of Obra or the Vall de Montañana, with the medieval village of the same name, with the one of Areny de Noguera, or the one of Sopeira, where they fly the aliguestor flying over the monastery of Alaón. At the Pont de Suert you can walk through its medieval old town, Carrer Major, Plaça del Mercadal and other beautiful places, with arches and stone houses. You also have the river. On the Pont de Suert you have a gem to stay in: it is the Cotori hotel, where we had a great time. For dinner, if the Cotori’s magnificent restaurant doesn’t work, you can go to several restaurants, which aren’t very good. We went to the Albergue de Pas, a small bar located in a youth hostel. Short letter but good teak.

Ce petit week-end de la Toussaint 2021, qui était un lundi férié, nous en avons profité pour nous rendre dans la Vall de Boí, où nous n'étions pas allés depuis longtemps. Nous avons séjourné au Pont de Suert, la capitale de la Ribagorça catalane, où nous n'avions jamais dormi ni mangé. Le Pont de Suert n'est pas très beau, mais il peut être un excellent centre d'excursions vers la Vall de Boí, les églises romanes classées au patrimoine mondial, le parc naturel d'Aigües Tortes, le barrage de Cavallers et la station thermale de Caldes de Boí, la région d'Aragon, avec Bonansa et la Vall d'Isàbena, avec la magnifique cathédrale de Roda d'Isàbena, le monastère d'Obra ou la Vall de Montañana, avec le village médiéval du même nom, avec celui d'Areny de Noguera, ou celui de Sopeira, où ils volent l'aliguestor survolant le monastère d'Alaón. Au Pont de Suert, vous pouvez vous promener dans sa vieille ville médiévale, Carrer Major, Plaça del Mercadal et d'autres beaux endroits, avec des arcs et des maisons en pierre. Vous avez aussi la rivière. Sur le chemin de Suert vous avez un petit bijou où séjourner : c'est l'hôtel Cotori, où nous avons passé un très bon moment. Pour le dîner, si le magnifique restaurant du Cotori ne fonctionne pas, vous pouvez aller dans plusieurs restaurants, qui ne sont pas très bons. Nous sommes allés à l'Albergue de Pas, un petit bar situé dans une auberge de jeunesse. Lettre courte mais bon teck.

Ruta per l’Empordà vora el Ter


Ahir us parlàvem d’una ruta pel sud del Ter, tocant a les Gavarres. I us proposàvem la ciutat de Girona com a centre de sortida i de destí. Avui us proposarem una altra ruta a fer durant un cap de setmana, des de Girona. Sortirem cap a Figueres per l’antiga N-II. Arribats a Medinyà girarem a la dreta cap a Cervià de Ter. Aquesta població té les restes d’un antic monestir, una església romànica preciosa, no sempre oberta. Continuem cap a Verges, on el dijous sant fan la típica dansa de la mort. El casc antic és bonic, amb unes muralles ben conservades. Girem cap a La Bisbal, i a Parlavà agafem cap a Torroella. Prop de Serra de Darò tornem a girar a la dreta, cap a Palafrugell. Arribareu a Ullastret, bonic poble medieval, eclipsat per la excavació del més gran i formidable poblat iber de Catalunya, d’Espanya i d’Europa. Impressionant!. Podeu fer una ruta per diversos poblets de la plana de l’Empordà, tots guapíssims. Si no vàreu veure La Bisbal, ara pot ser el moment. Peratallada, una altra vila preciosa, plena de bons restaurants on dinar, pot ser un altre destí si no la vàreu incloure en l’anterior. Can Bonay, o bé Can Nau, son bons llocs. Podeu anar ara cap a Pals, per la Gi-651. Passareu prop de Palau Sator, molt bonic i de Sant Julià de Boada, amb una església visigòtica. Pals, un dels més maravellosos conjunts medievals de Catalunya, és l’altra fita inexcusable. A sobre de Pals teniu Torroella, gran vila amb un bonic casc antic, i la seva platja, L’Estartit, des d’on surten els vaixells que us portaran a fer un volt a les Illes Medes, super recomanable. El castell del Montgrí, dominant la plana, o l’ermita de Santa Caterina on la Víctor Català va emmarcar “Solitud” son possibles reclams de visita. Seguim pujant cap al nord. Allà hi ha Bellcaire d’Empordà, amb el seu palau castell altanerós. Arribarem a L’Escala, i a les ruïnes d’Empúries, fita arqueològica que no podeu deixar passar. La platja grega d’Empúries és molt acollidora, familiar. Més amunt encara el petit poblet de Sant Martí d’Empúries és una cucada. Bons restaurants!. La tornada pot ser directa cap a Orriols per agafar l’autopista, o desfen camí podreu parar a llocs que heu deixat enrere al matí. Si torneu per la C-66, brancal nord, en direcció Girona tornareu a passar per La Bisbal, Flassà i Celrà. Recordeu que passat La Pera hi ha Púbol per la GI-6425, amb el castell museu del genial Dalí.  Si feu centre a Girona us recomanarem alguns restaurants d’aquells de tota la vida. El primer serà Casa Marieta. Cuina de mercat des de fa cent anys o més. Modern el Blanc, una descoberta de darrera hora. També us recomanem el bar Context, en una placeta del barri de Sant Narcís. El Museu del vi, molt més popular i desenfadat. Per dormir ens agrada anar a l’hotel Ciutat de Girona, un quatre estrelles modern, i molt familiar. O als de la cadena AC hotels, o bé el renovat Ultonia. Un altre hotel amb bona relació qualitat preu és el Carlemany, en ple centre, com també ho és el Nord 1901. A tocar de la catedral i el call està l’hotel Històric, al mig del barri antic.

Ruta pel nord de les Gavarres


Ahir us parlàvem de possibles rutes per la Catalunya confinada. I us proposàvem la ciutat de Girona com a destí. Avui us imaginem plàcidament instal·lats a la bella ciutat de l’Onyar durant un cap de setmana, visitant aquesta bonica ciutat, amb un barri antic fabulós, anomenat la Força, i la seva catedral, el call jueu…  i pensant què podeu fer a més de admirar l’art de la capital del Gironès, us volem aconsellar una ruta per aquesta zona. En concret us proposem una ruta pel nord de la serralada de les Gavarres. Sortirem de Girona per la C-66 en direcció Sant Feliu de Guíxols. D’allà, per la C-66, agafeu en direcció La Bisbal i Palafrugell. Abans d’arribar al poble de Quart, trobarem a mà esquerra la indicació cap al Santuari dels Àngels, estimat a tota la comarca. Prenem la carretera plena de corbes que travessa el massís. Boscos primigenis d’alzina, feréstecs. En una dotzena de kms. som a l’ermita, que quan està oberta serveix menjar i beguda i ofereix llits. Vistes incomparables del Montseny a França, damunt l’Empordà. Baixem ara cap a Madremanya, bellíssim poblet ja en la plana de l’Empordà, però encara del Gironès. Val una visita. És rústic i coquetó. I s’hi menja, i s’hi dorm, de fàbula. Seguim cap a Monells, una vila medieval molt bonica, amb una plaça major fabulosa i arcs arreu. Una llegenda. Seguim endavant per petites carreteres cap al següent poble, Cruïlles, amb una plaça major medieval que treu la son, amb una torre poderosa al bell mig i cases de pedra. L’església li fa costat i el campanar hi rivalitza. Als afores del poble hi ha el monestir de Sant Miquel de Cruïlles, tancat per restauració de fa anys, però molt bonic per fora, pur romànic. Podeu anar fins Sant Sadurní de l’Heura, un altre lloc medieval, o baixar a La Bisbal, on podeu visitar el seu desconegut castell. Una joia. I comprar ceràmica, per exemple. Seguim endavant en aquesta zona farcida de petits poblets enmurallats, amb magnífics castells, esglésies i palaus medievals i renaixentistes, i coquetes cases de poble, de pedra picada, restaurades a quina més bonica. Continueu en direcció Palafrugell, i desvieu-vos cap a Vullpellac, que pertany al municipi de Forallac. Sortint-ne podem fer cap a Peratallada, una altra vila preciosa, plena de bons restaurants on dinar. Recomanem Can Nau o Can Bonay. La zona recorda una mica Itàlia, una mena de Toscana catalana. Si mai no heu fet aquesta ruta, el paisatge us captivarà. No cal anar fora de Catalunya per veure meravelles. Per menjar us recomanem Can Bonay, a Peratallada, un lloc molt especial, de cuina amb carta un xic curta però molt cuidada. O bé Can Nau, un clàssic de tota la vida. Continuem cap a Pals, per la Gi-651. Passareu prop de Palau Sator, parada obligada, i Sant Julià de Boada, amb una església visigòtica. Pals, un dels més maravellosos conjunts medievals de Catalunya, és l’altra fita inexcusable. El Padró, amb la torre, les muralles… Podeu acabar a la platja, a les encantadores cales de Palafrugell: Llafranc, un somni, Calella de Palafrugell. La tornada pot ser per Platja d’Aro, i Castell d’Aro, (bonic nucli antic), cap a Llagostera i Girona, o bé pel nord, per la mateixa C-66, brancal nord, en direcció Girona per La Bisbal, Flassà i Celrà. Si voleu podeu desviar-vos cap a La Pera i Púbol per la GI-6425, per veure el castell d’aquest darrer poble, museu del genial Dalí. Si us cal dormir, a la costa, proveu l’Hotel Sant Roc, a Calella. A Sant Sadurní de l’Heura hi ha el Somni, una casa rural encantadora. A Girona capital podeu anar a l’hotel Carlemany, a l’AC, o al Ciutat de Girona. Si us van més els càmpings, vora el mar, teniu el càmping Benelux, camí de Palamós, a Cala Castell. A Calella de Palafrugell hi ha el càmping La Siesta, gran, inmens. A nosaltres ens encanta el mas Patotxas, un magnífic càmping familiar. El Camping Cypsela, a la platja de Pals, és avui dia quelcom més que un simple càmping.

La bellísima llanura del Empordà, pero más en concreto la zona del Empordanet de Josep Pla, está repleta de pequeños pueblos con murallas, con magníficos castillos, iglesias y palacios medievales y renacentistas, y coquetas casas de pueblo, de piedra picada, restauradas a cuál más bonita. Abundan las torres, como la de la foto, que pertenece a la villa de Vullpellac. De hecho, si nos lo permitís, recuerda un poco Italia. Si no lo considerais una herejía turística y estética, afirmaríamos que se trata de una especie de Toscana catalana. Y para acabarlo, no está nada lejos de Barcelona, ​​(unos 100 kms.) Y se come, y se duerme, de fábula. Os queremos aconsejar una ruta por esta zona. Primero hay que llegar a Girona por la AP-7. Pueden visitar esta bonita ciudad, grande, pero con un barrio antiguo fabuloso, llamado la Força, y su catedral, el barrio judío … De allí, por la C-66, tomar en dirección La Bisbal y Palafrugell. Pasaréis por Celrà, y Flassà. Si queréis podéis desviaros hacia La Pera y Púbol por la GI-6425, para ver el castillo de este último pueblo, museo del genial Dalí. Antes de llegar a La Bisbal, en Corça, pueden desviarse hacia Monells, por la GI-6702, y de allí a Cruïlles, con un monasterio precioso, y seguir hasta Sant Sadurní de l’Heura. Tres localidades sin desperdicio, con torres, plazas porticadas … Bajen a La Bisbal, y visiten su desconocido castillo. Una joya. Continúen en dirección Palafrugell, y desvíense hacia Vullpellac, que pertenece al municipio de Forallac, como Peratallada. Esta última población merece una visita bien detenida. Para nosotros es la perla de la corona. Continuamos hacia Pals, por la Gi-651. Pasarán cerca de Palau Sator, parada obligada, y de Sant Julià de Boada, con una iglesia visigótica. Pals, uno de los más maravillosos conjuntos medievales de Cataluña, es la otra meta inexcusable. El Padró, con la torre, las murallas … Pueden acabar en la playa, en las encantadoras calas de Palafrugell: Llafranc, un sueño, Calella de Palafrugell … Y la vuelta puede ser por Platja d’Aro, y Castell d’Aro, (bonito casco antiguo), hacia Llagostera, Vidreres y vuelta a casa. Si nunca lo han hecho, les cautivará. No hay que ir fuera de Cataluña para ver maravillas. Para comer os recomendamos Can Bonay, en Peratallada, un lugar muy especial, de cocina con carta un poco corta pero muy cuidada. O bien Can Nau, un clásico de toda la vida. Puede que sea necesario dormir. Prueben el Hotel Sant Roc, en Calella. En Sant Sadurní de l’Heura está el Somni, una casa rural encantadora. En Girona capital puede ir al hotel Carlemany, en el AC, o al Histórico. También hay un Novotel en el aeropuerto. Y si os van más los campings, junto al mar, tienen el camping Benelux, camino de Palamós, en Cala Castell. En Calella de Palafrugell se encuentra el camping La Siesta, grande, inmenso. A nosotros nos encanta el mas Patotxas, un magnífico camping familiar. El Camping Cypsela, en la playa de Pals, es hoy día algo más que un simple camping.

Fer bullir l’olla a Caldes de Montbui


A Caldes de Montbui, una bonica població del Vallés, que ja us hem proposat altres vegades com a sortida per a les famílies, s’hi celebra aquest proper cap de setmana de març el Mercat de l’olla i la caldera, popularment anomenat “Fem bullir l’Olla”. Serà aquest proper cap de setmana de març, en que la vila termal celebrarà aquesta nova edició del mercat d’artesans i gastronòmic més singular del territori català, dedicat als productes de la terra. En aquesta edició, es cuinaran llenties pardines en les calderes i cigrons en l’olla més gran de Catalunya!. Tots els llegums es couran amb aigua termal i foc de llenya. Les llenties s’acompanyaran amb un bon xoriço calderí i els cigrons  de botifarres del perol, botifarra negra i llardons. És una excusa de la gent de Caldes per fer-nos pujar al seu poble, que sempre és benvingut. I, a més, està a prop de Barcelona. Es tracta d’un mercat de productes artesans, gastronòmics per ser més exactes, en un ambient festiu, amb 120 parades de productes gastronòmics i productes artesans i activitats. Durant el mercat també podreu participar en els tallers familiars o assaborir altres grans plats de la cuina a través de les activitats anomenades “tastaolletes”. També trobareu una demostració d’artesania i oficis antics: artesans de la trementina (remeis medicinals casolans), artesans de la terrissa, del ferro, de la llauneria, de la cistelleria i de la cuina. I parades d’artesania diversa: culleres de boix, olles i cassoles d’aram, estris de cuina, vidre, ceràmica, fusta, pintura, bijuteria, minerals, sabons… Aprofiteu per pujar a Caldes amb els vostres fills i filles. No només per la fira. També per visitar el banys romans o el museu, anomenat Thermàlia, que tot i estar dedicat a l’aigüa, te sales amb obra de Manolo Hugué i Picasso. Caldes està a tocar de Barcelona, a només 40 km. per una l’autovia que surt des de l’autopista B-30, just a l’entrada de Mollet.  Si us cal dinar a Caldes podeu disposar de bons restaurants, com ara el Robert de Nola. Tots fan setmana gastronòmica aquests dies. També els que pertanyen als hotels i balnearis. No us ho perdèssiu!.

En Caldes de Montbui, una bonita población del Vallés, que ya os hemos propuesto otras veces como salida familiar, se celebra uno de los fines de semana de marzo el llamado mercado de la olla y la caldera, popularmente “Hervir la Olla “. Es una excusa de la gente de Caldes para hacernos subir a su pueblo, cosa que siempre es agradable. Y, además, está cerca de Barcelona. Se trata de un mercado de productos artesanos, gastròmicos para ser más exactos, en un ambiente festivo. Además de la típica feria, encontrarán también actividades y talleres interesantes para los niños. En Caldes es sencillo hacer hervir una olla. El agua de la fuente del León, en medio de la plaza de la villa, ya sale hirviendo todo el año. Por ello, en cuestión de minutos, las ollas gigantes con agua termal hervirán lo que sea menester, protagonistas del mercado y de la fiesta. Si sois amantes de las experiencias culinarias nuevas, no podeis marchar sin saborear las judías del ganxet cocidas con agua termal, o la butifarra del caldero. Los más pequeños podrán ver la demostración de oficios antiguos relacionados con el trabajo de un vidriero, carpintero, alfarero o cestero. También disfrutarán de juegos y talleres como el de hacer saquitos medicinales aromáticos de tomillo o cocinar un pan de tomillo. Habrá una olla a disposición de los niños: la olla de los colores. También espectáculo de títeres (sábado por la tarde). Completan esta oferta variada una feria de anticuarios, un encuentro de intercambio de placas de cava, y un pasacalles popular. Aprovechen para subir hasta Caldes con hijos e hijas. No sólo por la feria. También para visitar los baños romanos o el museo, llamado Thermàlia, que a pesar de estar dedicado al agua, tiene salas con obra de Manolo Hugué y Picasso. Caldes está muy cerca de Barcelona, ​​a sólo 40 km. por una la autovía que sale desde l’autopista B-30, justo a la entrada de Mollet. Si necesitan comer, en Caldes pueden disponer de buenos restaurantes, como el Robert de Nola, o el Remei, tocando ya a la ermita, en lo alto del pueblo. Estos dias todos hacen semana gastronómica, también los que pertenecen a los hoteles y balnearios.

Els tombs a Bigues i Riells


Bigues i Riells és un poblet del Vallés, format per dos nuclis: Bigues i Riells. Està entaforat literalment dins una vall fresca, sota l’ombra de Sant Miquel del Fai, i el riu Tenes travessa el terme. És un poble encara rural, sobretot Riells, molt d’estiueig, amb uns paisatges de turons suaus, tancats per espadats, plens de bosc, de terres de conreu i cases benestants. Hi ha nombroses rutes a fer, a banda de la pujada al monestir del Fai, que des de Bigues i Riells s’ha de fer forçosament a peu. Algunes planeres i amables. D’altres, les que s’enfilen per les serres i les cingles d’en Bertí, més exigents. Estan ben descrites a la web del municipi. Hi arribareu amb facilitat, des de Barcelona, si preneu l’autovia de l’Ametlla, en direcció a Vic, deixant-la precisament a l’Ametlla mateix, on surt la carretera local BP1432. L’altra via d’accés seria la BV-1602 des de Santa Eulàlia de Ronçana. Son uns 40 kms. des de la ciutat comtal. Però avui parlem de Bigues i Riells per convidar-vos aquest proper diumenge, dia 8 de març de 2020, a la passada dels Tres Tombs. Comença amb el típic esmorzar de traginer, i una concentració dels carros i carrosses que participaran a la passada, a primera hora del matí. També munten una petita fira de productes naturals. A les onze actuen els balls de gitanes de Canovelles, una altra tradició ben arrelada a les terres del Vallés.Finalment, cap al migdia, es fa la passada pròpiament dita. Una matinal bonica, que podeu complementar amb alguna ruta. Si voleu dinar allà, cal encarregar i pagar el tiquet. A les tres de la tarda hi ha menjada popular i ball de comiat al pavelló municipal. Les places són limitades. Els preus molt populars. Podeu fer la reserva al telèfon 647171342.  Si no us agrada aquesta proposta multitudinària sempre tindreu l’opció de Can Traver, però caldrà reservar. També podeu anar a Can Pruna Vell amb molta anomenada, o a Can Oliveras, al nucli antic de Riells.

Bigues i Riells es un pueblecito del Vallés, formado por dos núcleos: Bigues i Riells. Está embutido literalmente en un valle frescal, bajo la sombra de Sant Miquel del Fai, y el río Tenes atraviesa el término. Es un pueblo todavía rural, sobre todo Riells, muy de veraneo, con unos paisajes de colinas suaves, llenos de bosque, de tierras de cultivo y casas acomodadas. Hay numerosas rutas para hacer, a pie, o en bici, aparte de la subida al monasterio del Fai, que desde Bigues i Riells se debe hacer forzosamente a pie. Algunas son llanas y amables. Otras, las que suben por las sierras de Bertí, más exigentes. Están bien descritas en la web del municipio. Se llega con facilidad, desde Barcelona, si toman la autovía de la Ametlla, en dirección a Vic, dejándola precisamente en L’Ametlla mismo, de donde sale la carretera local BP1432. La otra vía de acceso sería la BV-1602 desde Santa Eulàlia de Ronçana. Son unos 40 kms. desde la ciudad condal. Pero hoy hablamos de Bigues i Riells para invitaros este próximo domingo, día 8 de marzo de 2020, a la pasada de los Tres Tomb. La fiesta de los Tres Tombs es muy tradicional en el pueblo. Empieza con el típico desayuno de arriero, y una concentración de los carros y carrozas que participarán en la pasada, a primera hora de la mañana. También montan una pequeña feria de productos naturales. A las once actúan los bailes de gitanas de Canovelles, otra tradición muy arraigada en las tierras del Vallés. Finalmente, hacia el mediodía, empieza la pasada propiamente dicha. Una matinal bonita, que podéis complementar con alguna ruta. Si quieren comer allí, hay que encargar y pagar el ticket. A las tres de la tarde hay comida popular y baile de despedida en el pabellón municipal. Las plazas son limitadas. Los precios muy populares. Pueden hacer la reserva en el teléfono 647171342. Si no os gusta esta propuesta multitudinaria siempre tendreis la opción de Can Traver, pero habrá que reservar. También se puede ir a Can Pruna Vell, un restaurante con mucho renombre, o a Can Oliveras, en el casco antiguo de Riells.

El Mercat Figueter de Capellades


A Capellades, tocant a Igualada, s’hi celebra, el segon diumenge de quaresma, el Mercat Figueter de Capellades amb moltes i variades propostes ja des del dissabte, i tot diumenge. Així per exemple dissabte al matí tindrà lloc el Concurs de Pintura Ràpida Joan Campoy, que enguany arriba a la seva 33 edició. I, com que, el Mercat Figueter coincidirà amb el Dia de la Dona Treballadora, moltes de les activitats seran en clau de gènere. Els més joves també tindran propostes dissabte, amb el Bubble Football + Archery Tagun futbol que es juga dins una bombolla i un posterior combat d’arquers. El plat fort de dissabte al vespre serà el concert Rise, amb The Sey Sisters, que es farà al Teatre La Lliga, amb una entrada general a 12€. Durant tot el diumenge, els actes són diversos i estaran repartits pels carrers i places de la vila. A la plaça de Catalunya hi haurà entitats i comerços i s’hi anirà fent diferents actuacions i propostes. A la plaça Verdaguer hi haurà una mostra de vins i caves de proximitat; al passeig Immaculada Concepció, exposició de caravanes i autocaravanes; ambientació floral al centre; animació teatral als carrers i sorpreses en espais fins ara no habituals. Es consolida també el Ral·li fotogràfic, concurs reconegut enguany per la Federació Catalana de Fotografia i vàlid per a l’obtenció de diversos títols oficials. No us el perdeu!. Aquesta és una de les dates més tradicionals de la comarca. Moltes entitats de Capellades surten per oferir un tastet de la seva activitat: Gegants, Coral Xeremell, Grup Teatral… tothom farà una demostració de les seves arts variades. I a tot això, cal afegir els extres, l’animació al carrer, l’espectacle de cloenda… El Mercat Figueter és un dia per reservar-se a l’agenda i conèixer Capellades d’una sola glopada. Sobretot aprofiteu el dia i no deixeu de visitar el museu molí paperer, si teniu temps i no està molt ple. I tampoc estaria malament anar a veure l’Abric Romaní, perquè és un importantíssim jaciment arqueològic. No teniu excusa per no visitar Capellades aquest proper diumenge. Arribeu-hi per Martorell, seguint l’A-2, o l’AP-2, i després seguint la carretera que va per Piera. Podeu incloure, si us queda temps, per exemple, el meravellós castell de Claramunt, a quatre quilòmetres escassos, a La Pobla de Claramunt, en direcció Igualada. Per dinar teniu restaurants com El Tall de Conill, que pertany a l’hotel del mateix nom. Un bon lloc per menjar i dormir.

En Capellades, pueblo que está casi tocando Igualada, se celebra el segundo domingo de cuaresma, una feria muy interesante: el mercado Figueter. En el Mercado Figueter se desarrolla a lo largo de todo el día. En el encontraréis un mercado de artesanía y de productos artesanos. Pero no sólo eso. También una gran diversidad de actos para pequeños y mayores. Algo difícil de encontrar en pleno mes de febrero. Así pueden visitar la muestra comercial y de entidades. Una zona de intercambio de placas de cava. Subastas públicas de trastos, antigüedades reales, curiosidades varias, objetos de arte y otros. Muestras de coleccionismo. Y, por supuesto, una serie de espectáculos de calle para los niños. Como pasacalles, danzas, malabares, circo, cuentos, o teatro. Tampoco faltarán los talleres de manualidades, los juegos de participación, y las actuaciones de danza y música tradicionales. En resumen, el domingo, en Capellades, podreis pasar una mañana muy entretenida. No dejéis de visitar el museo molino del papel, si tienen algo de tiempo y no está muy lleno de gente. Para la cuestión de comida y restaurantes vean la entrada “Capellades” de este mismo blog.

Tres tombs a Sant Vicenç de Castellet


Sant Vicenç de Castellet és un poble del Bages. Està situat al costat del riu Llobregat, a l’ombra de les serres de Montserrat i de Sant Llorenç del Munt. No és una vila gaire atractiva turísticament parlant, però aquest primer cap de setmana de març fan una festa dels tres tombs força agradable i lluïda. Ben de matí ja hi ha bullanga. Música, coets i passejada musical pel poble. A les 9,30 hores, esmorzar popular amb coca i barreja. A migdia, benedicció de cavalls, cavalleries i cavallers. Seguidament cercavila de cavalls, carruatges, cavalleries i cavallers. A final del dia encara hi ha forces per organitzar un bon sarau, un ball de Sant Antoni amb orquesta en viu!. Si voleu aprofitar un xic més el dia, us recomanem una visita a un racó del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac. Potser fins i tot anar pel Pont de Vilomara i Rocafort fins al bellíssim poblet medieval de Mura, tota una descoberta. El millor del parc dins el terme de Castellet és el petit agregat de la Vallhonesta, amb la seva església romànica de Sant Pere, porta d’entrada al parc natural. També teniu per allà l’antic hostal de Sant Jaume, amb la seva ermita d’origen romànic. Mireu-vos la web del parc. A l’altra banda una altra bona opció: el fantàstic Massís de Montserrat amb l’Abadia benedictina de Montserrat, una fita indiscutible per qualsevol viatger familiar a Catalunya. A Sant Vicenç s’hi pot arribar en tren. La RENFE te estació de la línia C-4 Barcelona-Manresa. El FCG tenen també parada de la línia R-5 Barcelona-Manresa. Per la C-18 podeu arribar en mitja hora llarga. Cal sortir a la sortida 13, indicada: Sant Vicenç de Castellet. O bé anar per l’Eix del Llobregat, la C -55 i C -16, pujant per Monistrol per l’antiga C-1411 Abrera-Puigcerdà.

Sant Vicenç de Castellet es un pueblo del Bages. Está situado junto al río Llobregat, a la sombra de las sierras de Montserrat y de Sant Llorenç del Munt. No es una villa muy atractiva, turísticamente hablando, pero en marzo podeis ver allí la fiesta de San antonio, que es bastante bonita. Desde primera hora de la mañana ya hay bullanga. Música, cohetes y paseo musical por el pueblo. A las 9, almuerzo popular con coca y brebida.  A mediodía, bendición de caballos, caballerías y caballeros. A final del día todavía hay fuerzas para organizar un buen sarao, un baile de San Antonio, ¡con orquesta en vivo!. Si quieren aprovechar un poco más el día, les recomendamos una visita a un rincón cualquiera del Parque Natural de Sant Llorenç del Munt y Serra de l’Obac. Quizás incluso ir por el Puente de Vilomara y Rocafort hasta el bellísimo pueblo medieval de Mura, todo un descubrimiento. Lo mejor del parque en el término de Castellet es el pequeño agregado de la Vallhonesta, con su iglesia románica de San Pedro, puerta de entrada al parque natural. También tiene por allí el antiguo hostal de Santiago, con su ermita de origen románico. Consulten en la web del parque. Al otro lado, otra buena opción: el fantástico Macizo de Montserrat con la Abadía benedictina de Montserrat, un hito indiscutible para cualquier viajero en Cataluña. A Sant Vicenç se puede llegar en tren. La RENFE tiene estación de la línea C-4 Barcelona-Manresa. Los FCG tienen también parada de la línea R-5 Barcelona-Manresa. Si vais en coche por la C-18, hay que salir tomando la salida 13, indicada: Sant Vicenç de Castellet. O bien ir por el Eje del Llobregat, la C -55 y C -16, subiendo por Monistrol por la antigua C-1411 Abrera-Puigcerdà.

La fira de l’aixada a Manresa


A la bonica, i molt poc coneguda ciutat de Manresa,  sempre a finals de febrer, el darrer cap de setmana, te lloc la fira de l’aixada, dins les populars i molt interessants festes de la llum. Les festes de la Misteriosa Llum, que vingué de Montserrat, i decidí tot un senyor bisbe a cedir aigua a Manresa, inclouen multitud d’actes, a quin més adequat pels infants. Una fira que ens vol transportar a l’època medieval de la ciutat per redescobrir els espais i els personatges del moment. Cal dir que, els darrers anys, aquesta fira i mercat ha agafat molta volada i ara ja congrega famílies d’arreu de Catalunya. Però no us preocupeu, Manresa és una ciutat gran, molt gran, i hi ha lloc per a tothom. Arribeu-vos fins el barri antic de Manresa, als voltants de la Catedral, la Seu gòtica, magnífica. Els carrers s’omplen d’artesans, mestres d’antics oficis que fan demostracions de les seves arts, funambulismes, joglars i altres atraccions medievals. Gaudiu de places i racons molt ben ambientats i engalanats com en ple segle XIV. Viviu olors i música, assaboriu la festa popular, plena d’activitats per a nens i nenes. Aquest fantàstic mercat medieval conegut com la fira de l’Aixada, ple d’actes, actuacions, paradetes i tota la parafernàlia pròpia d’aquestes mostres medievals, que ens vol transportar a l’època dels cavallers, i ho aconsegueix. Així doncs, festa grossa a la ciutat de Manresa, que heu de gaudir amb la vostra canalla. Els actes principals tenen lloc el dissabte i el diumenge. Mireu-vos el programa a la web de la fira de l’aixada. Disfrutareu de l’ambient dels carrers i places, dels castells, els gegants, artesans, d’oficials i mestres sabedors dels antics oficis. Es fan demostracions de tota mena d’arts: música, joglars, saltimbanquis, mags… Arreu hi ha olors, colors, sensacions, música d’altres temps i moltíssimes activitats familiars, per als vostres nens i nenes. El millor és perdre’s pels carrerons i places de Manresa per gaudir de les sorpreses impensades i constants que pot oferir-vos cada cantonada. I ja que aneu a Manresa us recomanem una visita al casc antic, i sobretot la seva extraordinària seu gòtica. Arribeu fàcilment a Manresa per l’autopista C-58, via Sabadell i Terrassa, o bé en tren. Per dormir, si és que us cal, us recomanem l’Hotel Manresa 1948, al centre de la ciutat moderna, allunyat del barri medieval, però ben condicionat. Modern i preparat. A la circumvalació, prop dels centres comercials i els cinemes, lluny també de la catedral, hi ha l’Hotel Els Noguers. Força bé. Per menjar teniu tota mena de llocs. Ens agrada el Raviolo, un italià que vam provar quan vam anar-hi aquest estiu. Modern però no trinxeraire, divertit, bona teca, menú a poc preu per la gran qualitat. Ca l’Spagetti, que malgrat el nom no està especialitzat en pastes, està molt bé també. Si preferiu clàssics, de tota solvència, de tota la vida, esteu pensant en el restaurant Aligué. També podeu gaudir de bons restaurants de peix, com La Cuina. Finalment, al centre històric teniu el Canonge, més informal però amb bon ambient, fantàstic. Bona Fira de l’aixada a Manresa!

En Manresa, a finales de febrero, celebran las Fiestas de la Misteriosa Luz. Una luz que, desde Montserrat, llegó a la villa medieval para convencer al obispo de la bondad de una acequia que había de convertirse en clave para el progreso de la ciudad. Desde entonces, los manresanos, celebran con gozo y alegría, cada año, las fiestas de la luz. Los actos se espacian durante muchos días, y entre los principales está la Feria de la Azada, que tiene lugar hacia finales de febrero. Es un acontecimiento único, que transporta Manresa hasta la época medieval. Todo el centro de la ciudad se transforma en un auténtico, gigantesco y vital mercado feudal. El barrio antiguo de Manresa se llena de artesanos, de oficiales y maestros sabedores de los antiguos oficios. Se hacen demostraciones de todo tipo de artes: música, juglares, saltimbanquis, magos … que recrean para nosotros la villa de los siglos antiguos. Olores, colores, sensaciones, música de otros tiempos hacen que los niños y los mayores, disfruten de un fin de semana inolvidable. Encontran muchísimas actividades familiares, para sus niños y niñas. Lo mejor es perderse por las callejuelas y plazas de Manresa para disfrutar de las sorpresas impensadas y constantes que puede ofrecer cada esquina. Lleguen fácilmente a Manresa por la autopista C-58, vía Sabadell y Terrassa, o bien en tren. ¡Buena feria de la azada!.

El carnaval tocatardà de Taradell


Taradell és un encisador poblet a les portes del Montseny, a tocar de Vic. S’hi arriba per l’autovia de l’Ametlla, agafant després la carretera de Balenya, a les quatre carreteres de Tona, i d’aquí a Taradell. En aquesta vila d’Osona el proper cap de setmana, el dissabte, 29 de febrer de 2020, fan una bonica rua de Carnaval. La concentració de carrosses serà a les 17,30 de la tarda a l’avinguda dels Vilademany, i la desfilada a partir de les 18,30 hores, quan es llegirà el pregó des de la plaça de l’Atlàntida. El recorregut serà el següent: carretera de Balenyà, passeig de Sant Genís, carretera de Mont-rodon, passeig Domènec Sert, carretera de Balenyà, carrer de la Vila, carrer Catalunya, avinguda Montseny, carrer Sant Sebastià, plaça de les Eres i carretera de Balenyà.  Un cop acabi la rua, el Carnaval continuarà a Can Costa. A la sala gran es lliuraran els premis a les millors carrosses i la millor comparsa, i hi haurà festa per celebrar el dia de la disbauxa. D’altra banda, a les 10,30 de la nit, hi haurà una festa a la Carpa de Can Costa. Tot i que Taradell no és una fita turística de primer ordre, un cop hi hagueu pujat, podeu gaudir d’alguns indrets que cal ressenyar. Com ara les restes dels seu castell, la torre de la presó, la font gran, un espai de lleure molt bonic, o les anomenades cuines del bandoler Rocaguinarda, una balma força interessant. Per dinar amb infants us recomanem el Mas del Gurri Xic, que és una granja escola. Si cerqueu quelcom més elaborat, llavors us convé la masia La Roca. Si busqueu quelcom casolà, el Terra Endins, és el vostre lloc. En tot cas recordeu que, sempre, cal reservar. Per dormir a Taradell hi ha molt bons allotjaments rurals. Cases com el mas Bellpuig, la casa de colònies Can Pic, o la luxosa i encantadora Can Maspratsevall, ofereixen allotjament per qualsevol butxaca i manera de viure. A més, teniu un molt bon càmping. Bon carnestoltes tardà a Taradell, no gens lluny de Barcelona!.

Taradell es un encantador pueblecito a las puertas del Montseny, junto a Vic. Se llega por la autovía de l’Ametlla, tomando después la carretera de Balenya, en el cruce de las cuatro carreteras de Tona, y más tarde el de Taradell. En esta villa de Osona se celebra un carnaval tardio el sábado 29 de febrero, a las 6 de la tarde, con baile nocturno incluido. Aunque Taradell no es una meta turística de primer orden, una vez haya subido, puede disfrutar de algunos lugares que hay que reseñar. Como los restos de su castillo, la torre de la prisión, la fuente grande, un espacio de ocio muy bonito, o las llamadas cocinas del bandolero Rocaguinarda, una cueva muy interesante. Para comer con niños se recomienda el Mas del Gurri Xic, que es una granja escuela. Si está buscando algo más elaborado, entonces le conviene la masía La Roca. Si busca algo casero, el Terra Endins, es su elección. En todo caso recordad que, siempre, hay que reservar. Para dormir en Taradell hay muy buenos alojamientos rurales. Casas como el mas Bellpuig, la casa de colonias Can Pic, o la lujosa y encantadora Can Maspratsevall, ofrecen alojamiento para cualquier bolsillo y manera de vivir. Además, tiene un buén camping.

El Carnaval de Calella


Tots els carnavals són bonics, arreu se’n fan i son lluïts. Però prop de Barcelona, a Calella de la Costa, a Pineda de Mar, al Maresme, se’n fa un que va començar a ser una cosa casolana i ha anat esdevenint un petit Rio de Janeiro. Un carnestoltes amb molta carrossa, molta disfressa espectacular i molta pluma amb brillantons. Una rua força espectacular que val la pena que porteu a veure a tota la família. Perquè no és xabacà, ni estrident, sinó familiar i divertit. Les comparses, formades per gent del poble, gens professionals, que s’han treballat la roba i els decorats, ofereixen un nivell de qualitat força elevat. Nosaltres, de tard o de lluny, un any o altre, sempre tenim un moment per treure el nas per Calella i Pineda de Mar. Ja ho sabeu, si el dissabte 29 de febrer de 2020, a les 7 de la tarda, no teniu res més a fer, aneu cap a Calella i Pineda!. I a la nit ball de carnestoltes amb orquestra en directe, en una fàbrica amb tot l’espai del món, a Can Llobet, i completament gratuït!. Arribareu molt fàcilment a Calella, o a Pineda, per l’autopista C-32, passat Mataró i Arenys. O bé amb els trens de rodalies de la línia C-1, agafant els que van fins a Blanes, amb parada a Calella o Pineda mateix.

Todos los carnavales son bonitos, pero cerca de Barcelona, en Calella de la Costa, en Pineda de Mar, en el Maresme, se hace uno que comenzó a ser algo casero y ha ido convirtiéndose en un pequeño Río de Janeiro. Un carnaval con mucha carroza, mucho disfraz espectacular y mucha pluma brillante. Un desfile bastante espectacular que vale la pena que lleve a ver a toda la familia. Porque no es estridente, sino familiar y divertido. Las comparsas, formadas por gente del pueblo, nada profesionales, que se han trabajado la ropa y los decorados, ofrecen un nivel de calidad bastante elevado. Nosotros, un año u otro, siempre tenemos un momento para pasarnos por Calella y Pineda de Mar. Ya lo sabéis, si el sábado 29, a las 19.00, bien puntuales, no tienen mejor plan vayan hacia Calella y Pineda. Y por la noche baile de carnaval con orquesta en directo, en una fábrica con todo el espacio del mundo, en Can Llobet, y completamente ¡gratis!. Llegarán muy fácilmente hasta Calella, o Pineda, por la autopista C-32, pasado Mataró y Arenys. O bien con los trenes de cercanías de la línea C-1, tomando los que van hasta Blanes, con parada en Calella o Pineda mismo.

El carnaval a Solsona


Solsona és una ciutat pacífica, apacible, recollida, reservada, quieta, bucòlica i magnífica. El seu casc antic, dominat per la catedral, farcit de bellíssimes cases que donen a carrers estrets i placetes encantadores evoca el silenci i la tranquil·litat. Però tota moneda te el seu revers. I a Solsona el revers de la moneda són els dies de Carnaval. Un carnestoltes únic, inaudit, divertit, pillastre, transgresor, molt cassolà, molt català. Ideal per la mainada. La gent de Solsona, seria i treballadora, te una bis amagada molt potent. Els agrada molt la gresca sana. El carnaval és festa d’interès turístic nacional, poca broma!. Destaca pels “gegants bojos” i la penjada del ruc. Ja ho sabeu, aquest proper cap de setmana, el dissabte, és el dia fort. Hi ha mercat al nucli antic, gegants a la plaça de l’Ajuntament, a partir de les sis, arribada de S.M. el Rei Carnestoltes a l’avinguda del Pont, seguida de la bramada i penjada del Ruc a la plaça del Ruc A la nit concert, i ball. El diumenge, al matí, ben d’hora, tronada, seguici i ball a la plaça Major. A la tarda taller infantil a la sala polivalent. No us perdeu el dissabte, quan es fa fosc, el moment en que pengen un ruc del campanar de l’ajuntament. Un ruc de pega, està clar. Un ruc que es pixa damunt dels espectadors en una darrera venjança. Arribeu-vos a Solsona el cap de setmana de carnaval i dormiu allà. No us en penedireu i els infants s’ho passaran fantàstic. A Solsona s’hi arriba per la C-58 fins a Manresa, per continuar després en direcció cardona i Solsona. Hi ha molt bons allotjaments a Solsona. Caldrà veure si estan plens. Recomanem el Sant Roc. Una delicadessa sense límits, amb un restaurant de fàbula. També són extraordinaris altres restaurants i hotels. Recomanem un hostal senzill i net, amb restaurant: Crisami. Solsona te un càmping, amb bon restaurant. No perdeu l’oportunitat de fer un volt per Solsona, visitar el nucli medieval, la catedral i el Museu Diocesà, esplèndit. Tampoc de viatjar pels infinits racons de la comarca. Una experiència única per grans i petits. Per cert, l’amic Miki ens recomana Can Solé Xic. Un restaurant que és dins un poblet diminut però encisador anomenat Claret. Està situat entre Solsona i Torà, mes a prop de Torà que de Solsona. Hi van sovint. Diu que s’hi menja molt bé. I que el tracte és exquisit. Si ho diu l’amic Miki, segur que deu ser un lloc encantador!. Gràcies!.

Solsona es una ciudad pacífica, apacible, recogida, reservada, quieta, bucólica y magnífica. Su casco antiguo, dominado por la catedral, lleno de bellísimas casas que dan a calles estrechas y plazas encantadoras, evoca el silencio y la tranquilidad. Pero toda moneda tiene su reverso. Y en Solsona el reverso de la moneda son los días de Carnaval. Un carnaval único, inaudito, divertido, pillo, transgresor, muy casero, muy catalán. Ideal para los niños. La gente de Solsona, seria y trabajadora, tiene una bis escondida muy potente. Les gusta mucho la juerga sana. Hay mercado medieval, mercadillo, k-tifas, cabeza, música, baile, gigantes, comparsas … todo lo que podáis imaginar. Y el sábado, cuando oscurece, cuelgan un burro del campanario del ayuntamiento. Un burro de pega, está claro. Un burro que se mea encima de los espectadores en una última venganza. Acercaos en Solsona el fin de semana de carnaval. No os arrepentiréis y los niños lo pasarán fantástico. Se llega por la C-58 hasta Manresa, para continuar después en dirección Cardona y Solsona. Hay muy buenos alojamientos en Solsona. Habrá que ver si están llenos. Recomendamos el San Roc. Una delicadeza sin límites, con un restaurante de fábula. También son extraordinarios otros restaurantes y hoteles. Recomendamos un hostal sencillo y limpio, con restaurante: Crisami. Solsona tiene un camping, con buen restaurante. No perdáis la oportunidad de dar una vuelta por Solsona, visitar el núcleo medieval, la catedral y el Museo Diocesano, espléndido. Tampoco de viajar por los infinitos rincones de la comarca. Una experiencia única para grandes y pequeños.

La Caldera de Montmaneu


Montmaneu és un petit poble situat al mig de Catalunya, entre Barcelona i Lleida. Es troba, precisament, molt a prop de l’autovia A-2, just a tocar de l’àrea de serveis de La Panadella. Sempre ha estat allà dalt, en el seu turonet, al centre de l’Anoia. Avui us volem convidar a arribar-vos-hi per viure-hi la seva festa de la Caldera, aquest proper cap de setmana. La festa comença dissabte amb una cercavila pels carrers i animació infantil. El diumenge hi ha l’encesa del foc de les Calderes i elaboració en directe de l’Escudella a càrrec del mestre calderer i dels calderers de Montmaneu. També esmorzar del pagès, amb les viandes de l’hostal: botifarra blanca, botifarra negra, cansalada, ou ferrat, pa amb tomàquet, vi i aigua. Segueix un concurs popular d’allioli. Hi ha espectacles de carrer. A les 12 hores missa solemne a l’església de Santa Maria. Després escudella pel públic assistent. Es recomana portar estris per recollir l’escudella. A la tarda espectacle. Si voleu menjar quelcom més que l’escudella, penseu en els restaurants de la Panadella, el Bayona i el Vell. O bé, per menjar com a casa, l’Alzina al carrerBona calderada a Montmaneu!

Montmaneu es un pueblo, pequeño y bonito, situado exactamente en La Panadella. En La Panadella de toda la vida. Aquel lugar donde parábamos, antes, desde Lleida a Barcelona, o a la inversa, para estirar las piernas, descansar los huesos doloridos y liberar músculos entumecidos. Ahora, con la flamante nueva autopista A-2, La Panadella es solo una área de servicio, entrañable, pero una más. Montmaneu no ha notado muchos cambios. Siempre ha estado allí arriba, en su colina, en un punto remoto de la comarca de la Anoia, donde os invitamos a acercaros para vivir la fiesta de la Caldera. El encuentro ha ido ganando en calor y color año tras año, hasta convertirse en una verdadera gran fiesta de la Cataluña interior. Todo comienza la mañana del domingo de Carnaval con el encendido del fuego bajo las calderas. Allí se irá elaborando el cocido, para chuparse los dedos, bajo el magisterio atento del Maestro Calderero. Mientras, para animar el estómago, pueden probar las tostadas con embutido del almuerzo popular. Hay uno para los mayores y otro infantil. Toda la mañana encontraréis actuaciones musicales, de circo y espectáculos de calle. También una recreación de un hostal barroco, del siglo XVIII, por donde pueden transitar los viajeros que gusten de hacerlo. Al mediodía se podrá asistir al Oficio Solemne en la iglesia de Santa Maria. Acabado éste, bendición y reparto del cocido de las calderas.  ¡No olviden traer plato y cuchara!. También encontraréis concursos, como el de bolos, muestras folclóricas, y un surtido mercado de payés. Muchos niños suben hasta allí ya disfrazados. Una fiesta bien organizada, ideal para familias con niños, con muchos actos lúdicos. Si quieren comer algo más que la escudella, pensad en los restaurantes de La Panadella, el Bayona y el Viejo.

Carnaval canalla de Sitges


 

Aquesta setmana, arreu de Catalunya, d’Espanya, d’Europa, del món, carrers i places s’ompliran de festa i de gresca. És carnaval, carnestoltes, carnival! Tot i que no és gens familiar, el carnaval de Sitges farà que els vostres adolescents vulguin tornar a viure experiències amb vosaltres. Un carnaval canalla i festiu, per jovent. Es tracta del carnaval amb més renom de les comarques de Barcelona. El Carnaval de Sitges té més de 100 anys d’història! Teniu gresca cada dia, però el diumenge de carnaval té lloc la Rua de la Disbauxa i el dimarts, la Rua de l’Extermini. Son les dues fites majors. És un carnaval molt vistós, amb disfresses que de vegades volen simular els carnavals de Brasil. Uneix-te a la festa de la disbauxa més sonada de Sitges!

Esta semana, en toda cataluña, en toda España, Europa, en el mundo, las calles y plazas se llenarán de fiesta y de juerga. Es carnaval, carnestolendas, carnival!. Tomen a los hijos y vayanse a ver los desfiles y ruas. Os recomendaremos algunos de los más interesantes que hemos vivido: por ejemplo el carnaval de Sitges, nada familiar, pero que hará que sus adolescentes quieran volver a vivir experiencias con vosotros. Un carnaval canalla y festivo, para la juventud. Aunque no os lo creais, las comparsas más conjuntadas y más lucidas vistas jamás.