Fira del Vapor de Sant Vicenç de Castellet


Sant Vicenç de Castellet és un poble del Bages. Està situat al costat del riu Llobregat, a l’ombra de les serres de Montserrat i de Sant Llorenç del Munt. No és una vila gaire atractiva turísticament parlant, però fan una festa del Vapor aquest cap de setmana. La Fira del Vapor ens recrea la vida quotidiana a Sant Vicenç de Castellet entre 1868 i 1923. Si veniu a la fira gaudireu d’un conjunt d’espectacles per a tots els públics, d’un mercat d’artesans, d’una mostra d’oficis, de jocs tradicionals i d’exposicions. Feu un viatge en el temps!. El poble de Sant Vicenç de Castellet, al bell mig de Catalunya, està molt ben comunicat amb Barcelona. S’hi pot arribar en tren. La RENFE te estació de la línia C-4 Barcelona-Manresa. El FCG tenen també parada de la línia R-5 Barcelona-Manresa. Per la C-18 podeu arribar en mitja hora llarga. Cal sortir a la sortida 13, indicada: Sant Vicenç de Castellet. O bé anar per l’Eix del Llobregat, la C -55 i C -16, pujant per Monistrol per l’antiga C-1411 Abrera-Puigcerdà.Si voleu aprofitar un xic més el dia, us recomanem una visita a un racó del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac. Potser fins i tot anar pel Pont de Vilomara i Rocafort fins al bell poblet medieval de Mura, tota una descoberta. El millor del parc dins el terme de Castellet és el petit agregat de la Vallhonesta, amb la seva església romànica de Sant Pere, porta d’entrada al parc natural. També teniu per allà l’antic hostal de Sant Jaume, amb la seva ermita d’origen romànic. Mireu-vos la web del parc. A l’altra banda una altra bona opció: el fantàstic Massís de Montserrat amb l’Abadia benedictina de Montserrat, una fita indiscutible per qualsevol viatger familiar a Catalunya. Bona fira del Vapor a Sant Vicenç de Castellet!.

Sant Vicenç de Castellet es un pueblo del Bages. Está situado junto al río Llobregat, a la sombra de las sierras de Montserrat y de Sant Llorenç del Munt. No es una villa muy atractiva, turísticamente hablando, pero podeis ver allí la fiesta del Vapor, este próximo fin de semana. És bastante bonita. Si quieren aprovechar un poco más el día, les recomendamos una visita a un rincón cualquiera del Parque Natural de Sant Llorenç del Munt y Serra de l’Obac. Quizás incluso ir por el Puente de Vilomara y Rocafort hasta el bellísimo pueblo medieval de Mura, todo un descubrimiento. Lo mejor del parque en el término de Castellet es el pequeño agregado de la Vallhonesta, con su iglesia románica de San Pedro, puerta de entrada al parque natural. También tiene por allí el antiguo hostal de Santiago, con su ermita de origen románico. Consulten en la web del parque. Al otro lado, otra buena opción: el fantástico Macizo de Montserrat con la Abadía benedictina de Montserrat, un hito indiscutible para cualquier viajero en Cataluña. A Sant Vicenç se puede llegar en tren. La RENFE tiene estación de la línea C-4 Barcelona-Manresa. Los FCG tienen también parada de la línea R-5 Barcelona-Manresa. Si vais en coche por la C-18, hay que salir tomando la salida 13, indicada: Sant Vicenç de Castellet. O bien ir por el Eje del Llobregat, la C -55 y C -16, subiendo por Monistrol por la antigua C-1411 Abrera-Puigcerdà.

Tossa Indiana


 

Aquest proper cap de setmana d’abril, del divendres 17 al diumenge 19, teniu una nova excusa per arribar-vos fins a la bella població marinera de Tossa de Mar, amb motiu de la seva Fira dels Indians. Una fira molt xula, i amb un espectacle visual “Tossa, font de llum” projectat a les muralles de Vila Vella. Teniu també, amb motiu de la fira, jornada de Portes Obertes al Museu Municipal. Potser no serà la fira més interessant del món, però val la pena anar-hi perquè la vila de Tossa és tan bonica!. I representa la Costa Brava més asequible, més senzilla d’assolir per a les famílies, molt a tocar de Barcelona. Un escenari de somni a menys d’una hora en cotxe de la Plaça Catalunya. Estem enamorats de la vila marinera de Tossa, del seu mar, de la seva platja, de l’ambient mariner dels seus carrers blancs i encalats. No podem anar gaire sovint a Grècia, tampoc tantes vegades com voldríem a Menorca o a Eivissa… i per això anem a Tossa. A gaudir de la seva vila vella, un prodigi de la història i la cultura. Aquest espai clos, tancat de muralles, damunt del mar, que ens parla de pirates i de por. És un món tranquil, de carrers de pedra, de miradors damunt l’horitzó mariner. Us hem fet venir ganes d’arribar-vos fins a Tossa, amb motiu de la seva fira d’indians… doncs ens n’alegrem molt!. També podeu passar-hi el cap de setmana i visitar els museus que recullen l’obra de grans pintors europeus seduïts per la magia de Tossa, o les cases dels indianos. Aneu fins a Tossa, cerqueu els restaurants de bon peix i els hotels més o menys decadents. Tossa ens encanta i ens sedueix. Perquè allà res no és desenfrenat. També es inevitable una visita al Far de Tossa, al cim de la vila vella, amb un fantàstic mirador, i convertit ara en un centre d’interpretació dels fars. Molt interessant. També trobareu prop d’allà el Museu Municipal, un increible museu d’art contemporani, amb obra de Marc Chagall i altres. Arribareu molt fàcilment a Tossa a través de l’autopista AP-7, agafant la sortida 9 en direcció cap a Vidreres, Lloret de Mar i Tossa. També per l’autopista C-32, agafant la última sortida cap a Blanes, per continuar en direcció Lloret de Mar i Tossa. La carretera a partir de Lloret te un munt de corbes, atenció!. Tossa te tants hotels i restaurants que és impossible fer-ne esment. Per això us recomanarem els llocs on nosaltres hem dinat o dormit. Teniu el Dina, un hotel amb encant amb una casa modernista, tranquil, a peu d’aigua. Situació i vistes inmillorables. Bon restaurant. També bonic, menys encantador i més funcional, el Delfín. Els càmpings, a Tossa, son de vegades millor que els hotels. Hem estat, de fàbula, al Càmping Tossa, al bosc, això si, lluny del mar. I n’hi ha tres més encara. Per dinar o sopar un bar amb restaurant de tota la vida:. Molt recomanable La Placeta, al peu de la vila vella. A l’estiu és super difícil aparcar. A l’hivern podeu arribar fins el pàrquing que hi ha a la platja mateix. A dins la vila vella hi ha la Lluna, un bar de tapes molt bo. Al poble nou, Can Pini, un clàssic, de tota la vida. El que dèiem, estem enamorats de Tossa, i us convidem a veure-la.

No podemos ir muy a menudo a Grecia, tampoco tanto como quisiéramos a Menorca o Ibiza. Cadaqués está, la mayoría de veces, demasiado lejano para nosotros. Entonces, cuando añoramos el blanco de la cal sobre el azul mediterráneo, vamos a Tossa. A disfrutar de su casco antiguo, un prodigio de la historia y la cultura. Este espacio cerrado, cerrado de murallas, sobre el mar, que nos habla de piratas y de miedo. Es un mundo tranquilo, de calles de piedra, de casas de piedra, de iglesias derruidas quién sabe por qué temporales, qué terremotos o qué ataques corsarios. Se el paraje de las torres de la muralla, de la muralla misma, del faro, los miradores imposibles encima del horizonte marinero, de la cala escondida al otro lado del pueblo. Y tenemos la excusa perfecta para una escapada familiar: la Feria de los Indianos que tiene lugar este próximo fin de semana. Venga, que Tossa os espera.

We can not go very often to Greece, either as we would like in Menorca or Ibiza. Cadaqués is, most of the time, too far away for us. Then, when we add the white lime on the Mediterranean blue, we go to Tossa. Enjoy your old town, a prodigy of history and culture. This closed space, surrounded by walls, above the sea, that tells us about pirates and fear. It is a peaceful world, with stone streets, stone houses, demolished churches, who knows what weather, what earthquakes or corsair attacks. It is the place of the towers of the wall, the wall itself, the lighthouse, the impossible viewpoints on the sea horizon, the hidden cove across the village.

Nous ne pouvons pas aller très souvent en Grèce, comme nous le souhaiterions à Minorque ou à Ibiza. Cadaqués est, la plupart du temps, trop loin pour nous. Ensuite, quand on ajoute la chaux blanche sur le bleu méditerranéen, on va à Tossa. Profitez de votre vieille ville, un prodige de l’histoire et de la culture. Cet espace fermé, entouré de murs, au-dessus de la mer, qui nous parle de pirates et de la peur. C’est un monde paisible, avec des rues en pierre, des maisons en pierre, des églises démolies, qui sait quel temps, quels tremblements de terre ou attaques corsaires. C’est l’endroit des tours du mur, le mur lui-même, le phare, les points de vue impossibles sur l’horizon de mer, l’anse cachée à travers le village.

Girona, temps de flors


 

Amb el maig arriba una de les sortides familiars més delicioses, més poètiques i més boniques que podeu fer. Es tracta d’arribar-vos fins a Girona, la sempre anyorada i maravellosa Girona, per veure la fira “Girona, temps de flors”. Aquest any 2019 podeu anar-hi del 11 fins el 19 de maig. Es a dir, un parell de caps de setmana, aquest vinent 11 i 12, i el proper. 18 i 19 de maig de 2019. No us podem explicar amb paraules aquesta delicadesa feta art en flor. No podem descriure la bellessa dels carrers, places, patis, edificis, palaus, esglésies, monestirs… plens de flors, de milers de flors. En conjunts  clàssics, moderns, atrevits, senzills… No us perdeu els monuments que només estaran oberts aquests dies, engalanats, nets i polits, magníficament decorats amb plantes i flors de tota mida i tota mena. Portes obertes als banys jueus, a Sant Nicolau, a Sant Pere de Galligans. No deixeu de visitar les escalinates barroques de la catedral, o el seu claustre, per poder aplaudir o criticar el muntatge d’aquest any. Us assegurem que no heu vist res d’igual. I, a la nostra adorada Girona, una ciutat bonica de veure en tot temps i circunstància. Que me’n direu dels estrets carrerons medievals de la Força, del barri jueu, el call esplèndit, carregat de colors i olors?. I de la imponent catedral?. Només tindreu un petit problema. Hi serà, literalment, mitja Catalunya. Una gentada indescriptible, un munt de gent brutal. No podreu aparcar, enlloc. De fet, si hi aneu dissabte o diumenge, i no és primeríssima hora, no podreu ni caminar. No us volem enganyar, és angoixant. És indescriptible. Per això, ja us ho avisem, cal anar-hi molt i molt d’hora. I fugir dels dissabtes al migdia o a la tarda, i dels diumenges al matí. Cerqueu, si podeu, dies i hores més atípiques. Dies entre setmana, primeres hores del matí. Llavors assaborireu el que no us podeu perdre, el que no podeu deixar de veure: Girona, la bellíssima Girona, dues vegades més bella, plena de flors. Penseu en la possibilitat d’arribar-hi en tren. I, naturalment, si voleu dinar a Girona, reserveu. Us recomanarem alguns restaurants d’aquells de tota la vida. El primer serà Casa Marieta. Mai no us defraudarà. Cuina de mercat des de fa cent anys o més. També al cor de la Girona antiga hi ha Cal Ros, una altra aposta segura. Plats de tota la vida, producte de qualitat. Hi ha llocs molt més sofisticats, com ara el Occi, o el Massana, situats a la part nova de la vila. Però si busqueu un bon menú del dia, en un ambient informal, modern i divertit, us recomanem el bar Context, en una placeta del barri de Sant Narcís. Molt recomanable. O bé el restaurant Boira, a tocar, amb vistes al riu i les cases de colors. O el Pou del Call, a la Força, arribant a les escales de la Catedral. O al col·legi d’arquitectes, a la Pia Almoïna, a la mateixa plaça de les escales de la catedral, cantonada la Força.  El Museu del vi, molt més popular i desenfadat, ideal per carns a la brasa i per fer xerinola. Per dormir, fora una bona idea establir el quartel general a Girona i així ser-hi a primera hora, si és que logreu reservar habitació. A nosaltres ens agrada anar a l’hotel de la cadena AC hotels, o bé el renovat Ultonia, un establiment que dona la rèplica actual a l’antic Ultònia, que encara es conserva. Un hotel amb bona relació qualitat preu és el Carlemany, en ple centre, com també ho és el Nord 1901. A tocar de la catedral i el call està l’hotel Històric, al mig del barri antic. Molt interessant el Ciutat de Girona, un altre quatre estrelles modern. Tingueu un molt bon temps de flors a Girona!.

Una de las manifestaciones más poéticas y hermosas que se pueden ver durante el mes de mayo en Cataluña tiene lugar en la romántica y siempre maravillosa Gerona. Se trata de la muestra “Girona, temps de flors”. Calles y plazas, patios de edificios nobles, monasterios e iglesias, los propios baños judíos o las escalinatas barrocas de la catedral, quedan cubiertas de miles de flores. No hemos visto nada igual si exceptuamos la Floriade, una manifestación similar que tiene lugar cada diez años en Holanda. Gerona ya es bonita en todo tiempo y circunsancia. Sus estrechas callejuelas medievales son magníficas a cualquier hora. Pero imagínenselas llenas de flores dispuestas con suma maestria, con ganas de agradar. Una pasada, ¿verdad?. ¡Pues sí!. Sólo hay un problema: va todo el mundo. Gerona está literalmente anegada de turistas, de curiosos. Un gentío, un montón de gente. No se puede caminar, ni dar un paso. Es agobiante. Es indescriptible. Por ello, ya os lo avisamos, hay que ir allí muy pronto. Huir de los sábados por la tarde y los domingos por la mañana. Imposible aparcar. Imposible moverse incluso si se ha ido a pie. Busque los días y las horas más atípicas. Días entre semana, primeras horas de la mañana. Entonces gozareis de aquello que no os podéis perder, lo que no pueden dejar de ver: Gerona, la bellísima Gerona, dos veces más bella, llena de flores. Y para comer, en Gerona os dejamos que descubrais vuestro propio rincón. Hay tantos y tan buenos. Ahora bien, si queréis que os recomendamos alguno, será Casa Marieta. O Cal Ros, una apuesta segura. Sofisticados el Occi, o el Massana. Informal, moderno y divertido, el bar Context, en una placeta del barrio de Sant Narcís. El restaurante Boira, está cerca del rio. El Pou del Call, en la Força, cerca de la Catedral, como el bar del colegio de arquitectos, en la Pia Almoïna. El Museu del vi, muy popular. Para dormir recomendamos estos hoteles: el la cadena AC hotels, o el renovado Ultonia, o el Carlemany, en pleno centro, como también está el Nord 1901. En el call judio está el hotel Historico, o el Ciutat de Girona. Fuera del centro está el Hotel URH, modular, y el Sidorme, un hotel barato en Salt. También la posibilidad del càmping en Fornells de la Selva, a uns 5 kms. de la capital.

La Fira Modernista de l’Arboç


La Fira Modernista del Penedès es celebra aquest proper cap de setmana de maig al bonic poble de L’Arboç. Aquesta vila està situada a peu de carretera N-340, camí de Tarragona, un xic més avall de Vilafranca del Penedès, però abans d’arribar a El Vendrell. Sortiu de l’autopista a Santa Margarida i els Monjos, i agafeu la N-340 cap a Tarragona, i la travessareu. La gent d’aquesta bella vila, dèiem, han muntat una fira dedicada al modernisme, s’han vestit d’època i ens obren els seus edificis més emblemàtics. Hi haurà de tot per passar-ho bé en família: mostra de teatre al carrer, amb animació històrica, i ja us hem comentat que podreu fer un seguit de visites guiades pel  patrimoni modernista de l’Arboç, que no és poc!. La VIII Fira Modernista del Penedès presenta aquest any com a principal novetat la representació de la peça teatral “La Llegenda d’amor a la seva rèplica de la Giralda de Sevilla. Una obra inspirada en una història d’amor real que va determinar la construcció d’aquest emblemàtic edifici de l’Arboç. No podem ressenyar aquí tota la immensa quantitat de propostes lúdiques que trobareu a l’Arboç aquest cap de setmana. Millor mireu la web municipal. Per dinar podeu anar a la Fonda de Can Peraire, al carrer Major, 47, tel: 977 67 03 33. O bé a La Torrada, al carrer Roca, 13, tel: 977 67 05 69. Si voleu fer un volt per aquesta zona, que és força desconeguda, però molt maca, no oblideu arribar-vos fins al pantà del Foix, parc natural. Un bon lloc per fer caminades, observar ocells i passar una bona estona. Ara està preciòs, amb l’embassament ple d’aigua fins dalt. El poble i el castell de Castellet, que es reflexa en les aigües calmes del pantà, son molt bonics. Com també ho és el castell, palau i monestir de Penyafort. Totes dues referències a menys de 10 kms. de l’Arboç. Si us calgués fer nit per aquelles contrades podeu anar a l’Hotel Don Pelayo, un clàssic hotel dels de tota la vida, bé de preu. Bona fira modernista!.  ‎

La Feria Modernista del Penedès se celebra este fin de semana en el bonito pueblo, más bien villa, de L’Arboç, que está situada a pie de carretera N-340, camino de Tarragona, un poco más abajo de Vilafranca del Penedès, pero antes de llegar a El Vendrell. Salgan de la autopista en Santa Margarida i els Monjos, y tomen la N-340 hacia Tarragona, y lo atravesaran. La gente de esta hermosa villa, decíamos, han montado una feria dedicada al modernismo, se han vestido de época y nos abren sus edificios más emblemáticos. Habrá de todo para pasarlo bien en familia: muestra de teatro en la calle, con animación histórica, y ya os hemos comentado que puede hacer una serie de visitas guiadas por el patrimonio modernista de L’Arboç, ¡que no es poco!. En el transcurso de la Feria se realizarán dos visitas guiadas gratuitas. Una será en la magnífica casa modernista conocida como “La Giralda”. Debe este nombre a la torre imitando el campanario de Sevilla, que se ve desde muchos kilómetros a la redonda. Nunca está abierta, y ahora se podrá ver por dentro, pagando un módico precio. También será visitable el magnificiente palacio Gener y Batet, otra obra maestra del modernismo. Y no podemos reseñar aquí toda la inmensa cantidad de propuestas lúdicas que encontrará en el Arboç este fin de semana. Mejor vean la web municipal. Para comer se puede ir a la Fonda Can Peraire, en la calle Mayor, 47, tel: 977 67 03 33. O bien a La Tostada, en la calle Roca, 13, tel: 977 67 05 69. ¡Buena feria modernista!.

El festival aeri Aerosport


Òdena és una població de la comarca de l’Anoia, situada al nord de la capital, Igualada. Aquest poble te un aeròdrom que serà l’escenari on es celebrarà aquest proper cap de setmana una fira i exhibició d’aviació anomenada Aerosport. Serà el dissabte, de 10 a 19 hores i diumenge, de 10 a 15 hores. L’aeròdrom d’Òdena està situat a 2 quilòmetres a l’est d’Igualada, a uns 60 km. de Barcelona. S’hi arriba amb facilitat si preneu l’autovia A2, en direcció Lleida, abandonant-la a la sortida 557, acabat de passar el túnel del Bruc, i agafant, a mà dreta la carretera BV-1106 en direcció Igualada, no en direcció Òdena. A molts pocs metres hi ha la desviació, a mà esquerra, que porta a l’aeròdrom.  L’aeròdrom és gran, i disposa de dues pistes, asfaltada i herba, de 900 metres de longitud, cosa que permet l’aterratge de bon nombre de petites aeronaus. La fira es desenvolupa en aquestes pistes i en els hangars. Hi ha un munt d’expositors, d’arreu de Catalunya, Espanya i Europa, de les més variades temàtiques, totes relacionades amb el món de l’aviació. Tot i que hi haurà molta gent, aneu-hi d’hora, hi ha bon aparcament pels cotxes. També disposa de càmping i de diversos serveis, com ara enfermeria i restaurant. Durant tot el cap de setmana podreu gaudir del cel net de la comarca de l’Anoia, que s’omplirà de colors amb els més de 200 aparells que s’enlairaran i creuaran la conca d’Òdena participant a la 27a edició d’Aerosport, la única fira d’aquestes característiques que hi ha a Espanya. Trobareu molts stands d’empreses aeronàutiques, on podreu veure les darreres novetats del sector. Gaudireu molt si sou aficionats al tema. Si només voleu passar un bon dia amb els infants, llavors gaudireu de les avionetes, helicòpters, paramotors, aparells de vol a vela, ultralleugers i autogirs que hi haurà exposats, i que faran exhibicions de vol. Mai els veureu de tan a prop!. I si voleu, podreu fer el vostre bateig aeri a preus raonables. També hi haurà simuladors de vol, pels menys agosarats. És bonica també l’exposició d’avions antics. En resum, un dia agradable, fent una activitat diferent, i la canalla bocabadada i al·lucinada. A més, atenció, entrada totalment gratuïta!. Els avions criden molt als petits de la casa!. Si no voleu dinar al restaurant de l’aeròdrom, ni fer picnic, arribeu-vos a Òdena, dormiu a Cal Jeroni i mireu-vos els seus restaurants recomanats. O bé aneu cap a Igualada, on hi ha molts bars i restaurants, com per exemple El Abuelo. Vinga, tota la família a volar!.

Òdena es una población de la comarca del Anoia, situada al norte de la capital, Igualada. Este pueblo tiene un aeródromo que será el escenario donde se celebrará una bonita feria, llamada Aerosport, este próximo fin de semana de mayo. El aeródromo de Òdena está situado a 2 kilómetros al este de Igualada, a unos 60 km. de Barcelona. Se llega con facilidad si se toma la autovía A2, en dirección Lleida, abandonandola en la salida 557, justo acabando de pasar el túnel del Bruc. El aeródromo es grande, dispone de dos pistas, una asfaltada y otra de hierba, con 900 metros de longitud, lo que permite el aterrizaje de buen número de pequeñas aeronaves. La feria se desarrolla en estas pistas y en los hangares. Hay un montón de expositores, de toda Cataluña, España y Europa, de las más variadas temáticas, todas relacionadas con el mundo de la aviación. Aunque habrá mucha gente, hay que ir temprano, hay buen aparcamiento para los coches. También disponen de camping y de diversos servicios, como enfermería y restaurante. Durante todo el fin de semana podrán disfrutar de los stands de empresas aeronáuticas, donde podrán ver las últimas novedades del sector. Disfrutaréis mucho si sois aficionados al tema. Si sólo desean pasar un buen día con los niños, entonces disfrutarán también mucho de las avionetas, helicòpteros, paramotores, aparatos de vuelo a vela, ultraligeros y autogiros que habrá allí expuestos, y que harán exhibiciones de vuelo. ¡Nunca los veréis de tan cerca!. Y si queréis, podréis hacer vuestro bautizo aéreo a precios razonables. También habrá simuladores de vuelo, para los menos atrevidos. Es bonita también la exposición de aviones antiguos. En resumen, un día agradable, haciendo una actividad diferente, y los niños boquiabiertos y alucinados. Los aviones llaman mucho a los pequeños de la casa. Si no quieren comer en el restaurante del aeródromo, ni hacer picnic por allí, acercaos a Òdena, a Cal Jeroni. O bien bajad hasta Igualada, donde hay muchos bares y restaurantes.

L’Ametlla de mar, revisitada


L’Ametlla de mar és un poblet mariner amb molt d’encant. No te res d’especial, és més aviat modern. Cap església, castell ni palau a ressenyar. Però és bonic. Te platges encisadores, un port bonic, cales amagades i un paisatge que fa somniar. També molta tranquil·litat. Situat a mig camí entre Tarragona i el Delta de l’Ebre, ben comunicat al peu de la N-340 i la AP7, aquest poble gran encara no està destrossat pel turisme de masses. Fundat no fa dos segles per uns pescadors d’Almería que cercaven bones tonyines, us encantarà amb els seus carrers blancs. Però encara gaudireu més de les cales, poc conegudes, de pedres i de picons petits, com llenties. O de les platges de sorra fina, daurada, petites, que, al Sud i al Nord, rodejen el poble. Des de Calafat fins a la Punta de l’Àliga, cerqueu els finals dels barrancs, que en arribar al mar formen belles platjoles, com ara Xelin, Santes Creus, Olivaret… noms que són petits racons de Mediterrània verge i paradisíaca. Teniu molts bons hotels a l’Atmella. Per exemple el Ametllamar, hotel gran, familiar, de platja, amb piscina, típic. O el petit Hotel del Port, amb només una estrella, senzill però molt net. O un hostal que en realitat és millor que molts hotels, l’Hotel S’Alguer, situat arran de mar, casolà, net i polit, que ara es va renovant. A tots hi hem estat, a tots hi hem dormit. Perquè ens agrada anar a l’Ametlla!. També trobareu per allà bons càmpings, molt moderns, en un entorn natural envejable. I si els hotels son bastant normalets, el menjar és de primera, amb bons restaurants on degustar especialitats marineres i tapes. Us recomanem alguns dels que hi ha a la plaça Nova, que son el Plaça Nova, un local clàssic, bé de preu, especialitats marineres, i el Bar Pica Pica, quelcom més que un bar de tapes, qualitat a preus fantàstics. No lluny teniu La Gramola, pas mal, i el millor de tots: el Molí dels Avis, preus en consonància amb la qualitat de la taula. Prop del mar un local nou triomfa: el bar Sal Moreno, tapes creatives, de primera. I al costat un casolà de tota la vida, senzill i sense trampes: Can Maura, per xupar-se els dits. No deixeu de visitar un dia l’Ametlla i resseguir la seva costa. De veritat que al·lucinareu!.

La Ametlla de mar es un pueblecito marinero con mucho de encanto. Situado a medio camino entre Tarragona y el Delta del Ebro, bien comunicado, al pie de la N-340 y la AP7, todavía no está destrozado por el turismo de masas. Fundado todavía no hace dos siglos, sus calles blancas y su puerto pesquero, muy importante, son bellísimos. Pero todavía disfrutaréis más de las calas, las escondidas y poco conocidas playas que, al Sur y al Norte, rodean el pueblo. Desde Calafat a la Punta del Aguila. Playas como Xelin, Santas Cruces, Olivaret… nombres que son pequeños rincones de Mediterráneo virgen y paradisíaco. Tenéis muchos buenos hoteles: el del puerto, el de l’Alguer, o càmpings muy modernos en un entorno natural envidiable. Y también buenos restaurantes dónde degustar especialidades marineras. Os recomiendo el que hay en la plaza. Para chuparse los dedos. No dejáis de visitar un día la Ametlla y seguir su costa. De verdad que alucinareis.

The Ametlla is a beautiful seaworthy town. Placed between Tarragona and the Delta of the Ebro, it’s very well communicated, by N-340 and the AP7 autoroute. It’s not destroyed by the tourism of masses. Founded  not two centuries ago, you enjoy their white streets and the fishing harbour. But will enjoy more the beachesthat surrounded the village. You have many good hotels: that of the port, that of l’Alguer, or càmpings very modern in a natural enviable environment. And also good restaurants where to taste seaworthy specialities. I recommend to you the one that exists in the main town square.

La Setmana Santa de Tarragona


 

La gent coneix molt les setmanes santes andaluses, amb les seves saetes, i passos portats damunt les espatlles. També coneix les de Castella, solemnes. Però poca gent sap que, aquí, a Catalunya, a tocar de casa, al peu de les històriques muralles romanes de Tarragona, es desenvolupa una de les setmanes santes més boniques del país, la Setmana Santa tarragonina. Una cosa que s’ha de veure, i viure, en directe. Una gran processó, la del Sant Enterrament, el divendres 19 d’abril de 2019, una processó centenària, que surt de la plaça del Rei, al cor de la ciutat vella, just a tocar del Museu Arqueològic, de les ruïnes del circ i de la torre del Pretori. I tot a una hora prou apte per les famílies, a les 19,30 del vespre. Us animem a participar, aquest any, en la magnífica processó del Sant Enterrament a Tarragona. És tot un luxe resseguir la processó dins els carrers, mig medievals, mig romans d’aquesta ciutat mil·lenària. El Pla de la Seu, Cols, carrer Major, Baixada de Misericòrdia, plaça de la Font. Potser el tram més bonic. Passos que patinen, que pesen, que cal frenar. Pas acompassat. Rambla Vella i Rambla Nova, i tornar a la plaça del Rei. El terra és ple de cera. Les vestes suen malgrat l’aire fresc de la nit. Colors diversos: morats, negres, blaus, blancs… Els “Armats”, soldats romans, (que apropiat veure desfilar l’exercit romà vint segles després a Tàrraco), acompanyen la processó. De veritat us ho diem. No us perdeu la Setmana Santa a Tarragona. Podeu arribar fàcilment en cotxe, per l’AP-7. 100 kms. Una hora. I podeu aparcar amb facilitat en els grans parquings subterranis que rodegen la vila antiga. A la Rambla nova, a la plaça del mercat, a l’avinguda Catalunya. Hi ha gent, sí, però encara es poden veure bé les processons, sense deixar-hi la pell en l’intent. Evidentment que Tarragona ofereix als vostres infants moltes més coses que una simple festa medieval, com ara unes platges fantàstiques, netes, planes i de sorra fina, on els infants podran gaudir del mar sense perill. I que encara estan molt calentes!. Dona gust banyar-se a l’octubre en un mar tan càlid. I en l’aspecte cultural no podeu deixar de veure el ric patrimoni romà de la vila. L’antiga Tàrraco romana està declarada patrimoni de la humanitat per la UNESCO. Amfiteatre, aqueducte, muralles, circ… increible. Però a més, precisament la fira medieval te lloc a la Tarragona gòtica, al centre de la vila, en un entorn que tampoc desmereix un mercat medieval, sinó que el potencia. Ens encanta el casc antic: catedral, carrer de cavallers… i ara estarà ple de gegants, trobadors, artesans, artistes, teatre… Increible!. De veritat us ho diem: ens agrada Tarragona, amb la seva llum sudenca, la seva pedra daurada, la calma… A la ciutat hi arribareu molt fàcilment en cotxe, per l’AP7. Son només 95 kms. Una hora i poc. Bon aparcament en parkings subterranis arreu de la ciutat. O bé agafeu el tren. A Tarragona trobareu molt bons restaurants, sobretot pel casc medieval, dins les muralles, pels voltants de la catedral. Son molts, i de moltes menes. I ha bon ambient de tapes i de tasques, pizzeries, llesqueries, cerveseries. Ens agraden especialment llocs com ara Les Coques, íntim i acollidor, o el Arcs, cuina d’altíssima qualitat. El Racó de l’Abat, gòtic, no defrauda mai. Gòtic també és el Palau del Baró, que és més estrany, i molt gran. Millor anreu a La Cuineta, al Carrer Nou del Patriarca 2, tel: 977226101, fantàstic, o al Quim i Quima, senzill, però bo, o el restaurant AQ, un lloc car, de disseny total. Interessant el Bauhaus, del col·legi d’arquitectes. A Tarragona també teniu molt bons hotels, com ara el AC Tarragona o bé el Ciutat de Tarragona. I també podeu disposar dels de Salou. Ens agrada La Hacienda, a La Pineda, un macro hotel que, no obstant això va bé a les famílies. I un cop a Salou… que tal una anada a PortAventura?. No ens direu que no us donem bones idees pels caps de setmana en família, oi?. El mercat medieval a l’entorn de la catedral de Tarragona, un bon motiu per venir a Tarragona. Bona Setmana Santa a Tarragona!.

Las muralla romana de Tarragona és un escenario ideal para escenificar la pasión. No es Jerusalén pero podría haber sido muy similar. La Semana Santa tarraconense se ha de ver, y vivir, en directo. Es, de entre las catalanas, una de las mejores. La procesión sale de la plaza del Rey, en el corazón de la ciudad vieja, junto al Museo Arqueológico, al lado de las ruinas del circo y de la torre del Pretorio. Una de las cosas que la hacen más apta para las familias es que se inicia a las 8 de la tarde. La plaza hierve. En la iglesia de Nazaret, que cierra este espacio, no cabe un alma más. La procesión del Santo Entierro está a punto para empezar. Hay muchísimos pasos, de un mérito artístico superior. Las túnicas de la Real y Venerable Congregación de la Purísima Sangre de Nuestro Señor Jesucristo organizan a todos los cófrades. Son más de veinte las hermandades y cofradías que desfilan, todas al completo. Resuenan graves los tambores. Bajan hacia el portal de Sant Antoni, y van hacia el Pla de Palau y la calle de Escrivanies Viejas. Es todo un lujo seguir la procesión en las calles, medio medievales, medio romanos de esta ciudad milenaria. El Pla de la Seu, en la calle Mayor, por la Baixada de Misericordia hasta la plaza de la Font. Tal vez el tramo más bonito. Pasos que patinan, que pesan, que hay que frenar. Paso acompasado. Rambla Vella y Rambla Nova, y volver a la plaza del Rey. El suelo está lleno de cera. Las túnicas sudan a pesar del aire fresco de la noche. Diversos colores: morados, negros, azules, blancos … Los “Armados”, soldados romanos, (que apropiado ver desfilar el ejército romano veinte siglos después en Tarraco), acompañan la procesión. De verdad os lo decimos. No os perdáis la Semana Santa en Tarragona. Pueden aparcar con facilidad en los grandes parkings subterráneos que rodean la villa antigua. En la Rambla nueva, en la plaza del mercado, en la avenida Cataluña. Hay gente, sí, pero todavía se pueden ver bien las procesiones, sin dejar la piel en el intento. En Tarragona tiene muy buenos hoteles, como el AC Tarragona o el Ciutat de Tarragona. Y también pueden disponer de los de Salou, que en Semana Santa nunca se llenan. Nos gusta La Hacienda, en La Pineda, un macro hotel que, sin embargo, va bien a las familias.