Festa Modernista a la Colònia Güell


Aquest any podreu gaudir de nou de la Festa del Modernisme que tindrà lloc aquest proper cap de setmana d’octubre a la Colònia Güell. La Colònia Güell, per aquells que no coneixeu l’indret, està situada al municipi de Santa Coloma de Cervelló, a la comarca del Baix Llobregat, molt propera a Barcelona. Pels qui no hi heu estat mai us direm que la colònia Güell és una obra mestra del genial arquitecte modernista Gaudí, i que la seva cripta de l’esglèsia, bellíssima, és un lloc d’aquells que tothom hauria de conèixer. Els mosaics, les columnes, la bòveda, les finestres papallona, els bancs, tota ella és una maravella del modernisme universal. Està situada entre Sant Vicenç dels Horts i Sant Boi de Llobregat. Podeu arribar-hi per la Ronda de Dalt, tot baixant de Sant Vicenç a Sant Boi, o per la Ronda Litoral i pujareu de Sant Boi cap a Sant Vicenç.  Un cop arribats a la colònia visiteu primer la cripta i després les cases, la fàbrica, i l’ambient. Perquè a la Colònia hi podeu anar qualsevol diumenge de l’any, però mai no trobareu l’ambient que li donen les festes modernistes. Perquè es tracta d’una recreació teatral molt ben muntada, on la gent del poble representa escenes de la vida de la Colònia tal com era ara ja fa més de cent anys. La Festa del Modernisme es celebra tot el cap de setmana. Pugeu a la Colònia Güell i viatjareu en una màquina del temps fins un convent de monges, el safareig públic, la casa de l’amo o la fàbrica. Amb una ambientació de luxe. Una obra d’art vivent. Viureu amb els vostres fills i filles el bateig dels fills d’un encarregat de la fàbrica, el mercat de pageses o una fira d’artesans. És tan aprop de casa que no és un viatge, perquè sereu a vint minuts de Barcelona. Una sortida ben recomanable. Disfruteu amb la canalla de la música, la dansa, els jocs infantils, la mostra d’artesans, les exposicions, el mercat de les pageses i tota mena de suggeriments per gaudir d’un matí excel·lent amb la família. Obert dissabte i diumenge de les 10.30 a les 14.30 hores. Bon aparcament. I si us voleu quedar a dinar us recomanem el restaurant El Capritx, o bé el restaurant Can Serra, a la mateixa colònia. Fora, però molt a prop, teniu a Santa Coloma de Cervelló, el restaurant Can Solé, tradicional i bo. Molt recomanable. I a Sant Boi una marisqueria, Santos, de tota la vida. Us esperem a la festa modernista de la colònia Güell.

La colonia Güell, obra de Gaudí, con su cripta de la iglesia, es un lugar de aquellos que todo el mundo debería conocer. No está muy lejos de Barcelona y, en cambio, representa el cúlmen de la creatividad de Gaudí. Su cripta, con las columnas de basalto, las bóvedas catalanas, el ladrillo, los mosaicos, las ventanas mariposa, y los bancos, es una maravilla del modernismo universal. Vayan hasta la colonia Güell, que está entre Sant Vicenç dels Horts y Sant Boi de Llobregat. Pueden llegar por la Ronda de Dalt, bajando de San Vicente hasta Sant Boi, o por la Ronda Litoral y subiréis de Sant Boi a Sant Vicenç. Una vez llegados a la colonia visiten primero la cripta y luego las casas, la fábrica, el ambiente. Pero lo mejor es hacerlo bien ambientados. Un día de octubre. Porque en este marco incomparable del siglo XIX, tan adecuado, se desarrollan, en octubre, las Fiestas del Modernismo de la Colonia Güell. Se trata de una recreación teatral, de un happening de calle, donde la gente del pueblo representa escenas de la vida de la Colonia tal como era hace ya más de cien años. La Fiesta del Modernismo se celebra todo el fin de semana. Subid a la Colonia Güell y viajaréis en una máquina del tiempo hasta un convento de monjas, con su lavadero público, la casa del dueño o la fábrica. Escenas muy bien montadas. Ambientación de lujo. Una obra de arte. Viviréis con vuestros hijos e hijas el bautizo de los hijos de un encargado de la fábrica, el mercado de campesinos o una feria de artesanos. El domingo al mediodía, un gran baile con música de pianola cierra la fiesta en la plaza, a la antigua. Está todo tan cerca de casa que no es un viaje. Y no necesitarán comer ni dormir en la Colonia, porque estareis solo a veinte minutos de Barcelona. Una salida muy recomendable.

Anuncis

Equitardor a Talamanca


 

Al bonic poble de Talamanca s’hi fa una fira molt divertida aquest proper cap de setmana. Serà el dissabte 13 d’octubre, de 10 a 15 hores, a la plaça del Raval i al pàrquing de les Basulles. Trobareu una fira d’artesans amb parades de formatge, embotit, mel, cistellaires, artesans de sabates i roba, ferrer, baster i forner. Al voltant de la plaça també hi haurà una demostració de ferrar un cavall. Podreu gaudir de la demostració d’arrossegament cavalls de tir, activitat que tindrà lloc al pàrquing de les Basulles a les 11 i a les 13 hores. També ofereixen passejades a cavall per la mainada, d’11:30 a 14 hores, per l’interior del poble de Talamanca. Els cavalls estaran situats al costat de la plaça del Raval. A més hi haurà uns tallers infantils de tir amb arc, lluita amb espases, lluita amb arcs, bareta màgica, armadures i recorregut misteriós. De les 10 a les 14 hores els infants podran participar lliurement, no caldrà prèvia inscripció, a les diferents activitats. Totes seran gratuïtes excepte les visites guiades al Castell de Talamanca, que seran a 11, 12 i 13 hores, i es cobrarà una entrada de pocs euro. Serà gratuïta pels menors de 14 anys. La podreu comprar al mateix castell aquell mateix dia. Per més informació del poble, llocs a visitar, on dinar o comerços, podeu visitar la web de l’Ajuntament de Talamanca. Arribeu-vos a Talamanca. La fortalesa i el propi poble mereixen una detinguda visita, perquè són una petita joia medieval, perfectament conservada. A més del castell, i del poble, Talamanca ofereix a les famílies un entorn natural privilegiat, que forma part de l’oblidat Parc Natural de Sant Llorenç de Munt i l’Obac. La riera de Talamanca porta aigua tot l’any, i s’han habilitat múltiples rutes en bici i a peu. El bellíssim poblet veí de Mura, a 5 kms, 10 minuts en cotxe, és un altre indret maravellós que no podeu deixar de visitar en el mateix paquet. Tampoc queda gaire lluny el magnífic monestir romànic de Sant Benet de Bages, veritable joia artística que no podeu deixar de veure. Arribareu a Talamanca si seguiu la carretera que desde Terrassa va cap a Navarcles, pujant pel Coll d’Estenalles. Per dinar us recomanem el restaurant Les Voltes de Talamanca, al carrer d’Alfons Sala, 5, tel: 93 827 69 32, a l’entrada del poble, on fan la típica cuina tradicional catalana, amb bona carn a la brasa. També podeu dinar al restaurant del càmping La Tatgera, situat a la mateixa carretera BV 1221 km, just al km. 29. Tel: 696 608 244. A Mura ens agrada l’Hostal, al carrer Joan Alavedra, 5. Tel: 93 831 80 40. O bé a l’increible indret troglodita del Puig de la Balma, a les afores de Mura, anant cap Pont de Vilomara. Sota un penyasegat increible, un restaurant senzill, de torrades, carn a la brasa i mongetes, taules rústiques i tovalles de quadrets vermells. Ja sabeu què volem dir. Camí d’accés de vegades difícil. Ara, això si, la posada en escena cinematogràfica és de Hollywood. A Mura també hi ha Cal Carter, però no hi hem dinat. Tel 93 831 70 36. En canvi, si aneu a Sant Benet de Bages podeu dinar al Món Sant Benet mateix, o bé a Navarcles a l‘Hostal Muntané, amb bona taula, menú interessant i habitacions senzilles. Per dormir a Talamanca teniu, a banda del càmping, la casa rural anomenada la Masia el Cingle. Ja us hem citat Can Muntané de Navarcles i l’Hotel al·lucinant del Món Sant Benet. Tots a Talamanca!.

Este pueblo medieval está situado en el parque natural de Sant llorenç del Munt, bellísimo, y posee un castillo recién restaurado que ya es posible visitar sábados y domingos. Ideal para una salida familiar. Solo hay que tomar la carretera que va de Tarrasa a Navarcles, para llegar a esta villa medieval con todo los requisitos: castillo, esglèsia románica, calles estrechas… Y cerca teneis otros atractivos para completar el dia: el pueblecito de Mura, fantástico y el monasterio románico de Sant Benet de Bages, una pasada. El entorno natural és precioso. No os lo perdais.

This medieval village has got a wonderful castle that you can visit every saturday and sunday. Near to Talamanca there is the medieval village of Mura. It’s fantastic too. All villages are inside the Sant Llorenç’s nature reserve. Don’t miss this fabulous medieval town with everything you enjoy: medieval castle, Romanesque church, narrow streets… Also you can visit the Sant Benet of Bages Abbey not really far from Talamanca.

Una volta pel Priorat i la Conca


A la bonica comarca del Priorat sempre ve de gust anar-hi, sigui primavera, amb bon temps i poca calor, a l’estiu, en que canten les cigarres dalt dels pins, o encara més a la tardor, quan els arbres son grocs o vermells, meravellosos, o bé a l’hivern, malgrat el fred i la possible neu a Prades. El Priorat, una bona idea per un cap de setmana, un pont o unes vacances. Creieu-nos: val molt la pena fer totes les males carreteres que cal fer per arribar a la Figuera, o a qualsevol altre racó del Priorat… però… el Montsant, els seus pobles, el monestir d’Scala Dei, les ermites, el riu Siurana, el riu Montsant, els ponts romànics, les coves, les balmes… En fi: cadascún d’aquests desconeguts racons naturals de Catalunya val la pena. I un xic més lluny, admireu Siurana dalt del seu cingle increible, i allotjeu-vos a l’hotel rural La Siuranella, molt bonic i acollidor, amb restaurant, molt interessant. O al novíssim Mirador de Siurana. O bé visiteu la Cartoixa de Scala Dei, excelsa, incomparable ruïna. Gaudiu dels pobles: Poboleda, Gratallops, les Vilelles, Torroja, Porrera, Gratallops, Margalef… Estireu-vos vora el riu Siurana, o vora el riu Montsant. Entreu dins les mines de plom de Bellmunt, vora Falset. Gaudiu dels extraordinaris vins d’aquesta noble terra. Dels Priorats, naturalment, però també dels Montsants. No us perdeu el Priorat, ara i sempre un destí familiar fabulós!.

Avui us proposem un recorregut pel Priorat i la Conca de Barberà, molt bonic. Podeu esmerçar-hi un parell o tres de dies, o més, o bé només un dia, ràpid, parant on vulgueu. Per començar podeu anar fins a Tarragona. Podeu aprofitar per conèixer de primera mà una ciutat romana molt important, la Tàrraco antiga, patrimoni de la humanitat. Tarragona és una ciutat deliciosa, oberta al mar, càlidament sudenca. A més  te  bons hotels, i bons restaurants, com ara el Sant Jordi, baratet, bonic i prop del mar. A prop d’aquest teniu l’Hotel Astari, una bona opció. També interessants i moderns el AC Tarragona o bé el Ciutat de Tarragona. No lluny teniu el parc d’atraccions Port Aventura. Creiem que pot ser una molt bona idea parar-hi. A La Pineda de Salou hi ha l’Hotel “La Hacienda“, un gran hotel, familiar i molt ben condicionat, amb preus sense disputa. Animació infantil i molts serveis. A Tarragona hi ha restaurants molt bonics. Ens agraden el Les Coques, íntim i acollidor. Interessant el Barhaus, del col·legi d’arquitectes, naturalment, amb aquest nom!. I ha bon ambient de tapes i de tasques, pizzeries, llesqueries, cerveseries. Ens agraden especialment llocs com ara el Arcs, cuina d’altíssima qualitat. El Racó de l’Abat, gòtic, no defrauda mai. Però millor aneu a La Cuineta, al Carrer Nou del Patriarca 2, tel: 977226101, fantàstic, o al Quim i Quima, senzill, però bo, o el restaurant AQ, un lloc car, de disseny total.

Acabat de veure Tarragona, i Port-Aventura, aneu cap a Reus, una altra ciutat bonica per parar i visitar, i seguiu cap a L’Alforja, pujant el coll, i d’allà cap a Poboleda per les carreteres locals interiors, molt boniques. De Poboleda vam anar cap a la Cartoixa d’Escala Dei, fantàstica, tot i que encara en ruines. No us perdeu el vi dels cellers Müller, que estan propers. Per dinar o dormir, a la zona, aneu fins Poboleda, on vam dinar al restaurant Popoletus, magnífic.

Recorreu tot el Priorat. Aneu a Falset, precisament la capital de la maravellosa comarca del Priorat. Son terres dures, salvatges i magnífiques. Podeu caminar els seus camins, banyar-se els peus en les seus rius, tocar les seves pedres, veure, de nou, les muntanyes, els camps de licorella plens d’antiquíssims ceps. O bé arribar-se fins la serra del Montsant. Podeu adquirir bon vi i bon oli de la terra. Feu tota la ruta pels petits pobles: Porrera, Gratallops, Torroja… O una excursió fins el Museu de les Mines de Bellmunt, molt properes, molt ben acondicionades, molt bona experiència educativa pels infants. Per dormir, i menjar com reis, no hi ha res millor que l’Hostal Sport. Un clàssic a la comarca. De veritat que és un hotel amb molt d’encant. I una cuina molt cuidada. També està molt bé el restaurant El Cairat. Per tapes i entrepans, o algun plat senzill teniu El Café de Falset. Camí de Bellmunt teniu el Mas Trucafort. Cuina tradicional. No oblideu també l’Abadia del Priorat, a Torroja. Fantàstica. O Can Llop a Gratallops. A Gratallops també teniu el Celler de Gratallops, fantàstic, o Les Figueres, molt bé també, però car. Cal Piró, de tota la vida, o la Boca del Llop, que també és un hotelet amb encant. Buil i Giné son unes bodegues que proposen una experiència sensorial al Priorat: vi, allotjament i menjar. No és barat però… A Torroja del Priorat teniu Cal Joc, molt bon menjar, i per dormir, a Cal Compte. Guai!. En una terra on no hi ha allotjaments o restaurants dolents, és potser a Falset on hi ha els millors allotjaments i restaurants. Can Trucafort, per exemple, una masia amb bona taula i bon llit. O la senzilla perfecció de l’Hostal Sport, al centre de Falset, un luxe a l’abast, on hem dormit i menjat d’allò millor. Fabulós. O restaurants de cuina selecta, com el Quinoa, el Celler de l’Àspic o bé el Cairat, molt bons. Preferiu apartaments?. Si el que voleu és aprendre cuina i estar uns dies ben relaxats aneu al Catacurian. Encara més relaxats estareu al magnífic complex d’oci anomenat Trossos del Priorat, no heu vist mai res d’igual. A La Morera del Monsant, teniu l’hotel Balcó del Priorat, senzill, baratet i ben situat. També agradables Els Pàmpols a Porrera. A Margalef ens va agradar l’aspecte de can Calbet.

 

En sortir del Priorat feu la pujada fins el poble medieval de Suirana, enlairat dalt d’un penyal de vertigen, amb fabuloses vistes.

Acabada aquesta visita continueu fins a Prades, la vila medieval vermella, guapíssima. Passegeu pels magnífics boscos. Quan us canseu baixeu fins a l’Abadia de Poblet, magnífic monestir del Císter, el més gran monestir del císter a Europa. A més de ser bellíssim, està encara viu, habitat per monjos de l’ordre, cosa que us permetrà assistir a oficis religiosos, com ara les vespres, i escoltar cant gregorià, en directe. Podeu visitar només el monestir, o bé aprofitar per fer un volt per Montblanc, amb les seves muralles, o l’Espluga de Francolí. No us ho penseu més i afegiu al Priorat la Conca de Barberà. Visiteu el Museu de la Vida Rural, preciós i molt interessant. Visiteu també la seva increible cova de la prehistòria, amb riu inclòs. Aneu fins Vimbodí, el poble veï, a veure el seu museu del vidre. Visiteu Montblanc, a 8 kms. amb les seves muralles imponents. Arribeu-vos a peu, si voleu, al castell de Milmanda, on veureu com es cultiva la vinya, s’elabora el vi. Per dinar, i dormir bé, nosaltres us recomanem anar a l’Ocell Francolí. Una fonda de les de sempre. També al costat del Casal teniu l’Hostal del Senglar, un lloc ben tradicional, potser un xic anticuat. O a tocar de poblet la masia del Cadet, un “Relais du Silence“, taula de categoria. O pels voltants de Poblet, on hi ha un munt d’hotels de tota categoria i raça, trobareu l’Alberg Jaume I, un alberg juvenil de la Generalitat, com un cuartel antic, però renovat, un lloc molt gran, apte per famílies molt grans, o per a grups d’amics. Us convidem a passar  un cap de setmana diferent en una terra diferent!. La Conca de Barberà us espera amb totes les seves atraccions, que per sort no son poques!.

Uno de los lugares desde donde se puede disfrutar mejor de la inmensidad del paisaje es en el Priorat. Bellísima y muy desconocida comarca. Hoy os proponemos una visita a la Vilella Baixa, un pueblo con encanto, un poco especial, con sus casas altas. Allí teneis una zona de pícnic con barbacoas, mesas y servicios muy chula. El Priorat ofrece muchos alicientes turísticos para unas vacaciones geniales, y todos los restaurantes y hoteles son muy recomendables.

Concert Dexcor a Sant Jeroni de la Murtra


El diumenge 27 de maig, a les 6 de la tarda, tindà lloc a Sant Jeroni de la Murtra un concert de musica religiosa dels segles XIX i XX amb obres de Fauré, Mendelssohn, Cererols, Pau Casals i Jean Alain, a càrrec del DEXCOR, sota la direcció de Montserrat Pi, amb Helena Caballero, flauta i Anna Puigmartí, piano. Com aportació al concert, més un pica-pica que us oferiran, demanen la voluntat a partir de 9 €.  Atenció, l’aforament és limitat i no fan reserves. S’obriran les portes del monestir 30 minuts abans del concert. Noteu que l’assistència al Cicle de concerts és una manera de col·laborar amb Sant Jeroni de la Murtra. Tanmateix heu de saber que, per a la propera setmana, el DEXCOR ha programat el mateix concert a l’església parroquial de Santa Maria de Badalona. Ja us en donarem noves. El cor DEXCOR és una coral d’exalumnat del Conservatori Professional de Música de Badalona. El Monestir de Sant Jeroni de la Murtra, situat a la muntanya, a la Serralada de Marina, a mig camí entre Badalona i Santa Coloma de Gramenet, és un conjunt monàstic poc conegut malgrat estar molt a prop de Badalona i Barcelona, que conserva un claustre espectacular i un refetor molt bonic, on tindrà lloc el concert. Els seus voltants, tot i que agredits per la gran ciutat, encara són aptes per fer-hi una passejada tranquil·la si us decidiu a pujar-hi unes hores abans i aprofitar la tarda. Lamentablement a Sant Jeroni cal anar-hi en cotxe particular o bé caminar una bona estona. Hi ha prou aparcament en diverses clarianes habilitades, no lluny del monestir. Des de Barcelona podeu arribar-hi de dues maneres. Per l’autopista C-31, la que va a Mataró, fins la sortida 4, Badalona Centre. Preneu el lateral i gireu a l’esquerra en el segon semàfor, passant per sota de l’autopista mateixa. Pugeu pel carrer Independència, que és la carretera que va a Montcada i Reixac, la BV 5011. En el sisè semàfor es passa el pont sobre la B-20. Cal continuar recte per la BV-5011 fins trobar, a uns 500 metres, un stop, a mà esquerra, al punt km. 2. S’anuncia Canyet i el propi monestir. Gireu a l’esquerra per un carrer molt estret, (Ca Tiano) fins trobar la riera. Baixem Riera avall fins trobar un encreuament a mà dreta, estret també. Atenció!: hi ha rètols indicatius, però cal buscar-los bé. S’inicia una pista forestal, que es fa de sorra, puja i serpenteja fins a arribar al Monestir. També podeu anar-hi per la Ronda de Dalt, o la Ronda de Litoral, fins l’anomenat “Nus de la Trinitat”, i allà agafar la B-20 en direcció Badalona i Mataró. Cal sortir a la sortida 19, la de Santa Coloma de Gramenet, i continuar recte per la Avinguda de la Pallaresa. En el sisè semàfor girar a la dreta pel carrer Gaspar i, tot seguit, en el primer encreuament girar a l’esquerra, pel carrer Prat de la Riba. El carrer puja i a uns 250 metres, trobareu, a mà esquerra la pista no asfaltada. Veureu la Torre Pallaresa, magnífic casal renaixentista, i després, a un parell de kms. Sant Jeroni de la Murtra. Ja ho sabeu, cap a Sant Jeroni!.

Este próximo domingo 27 de mayo de 2018, a las 18 horas, hay un extraordinario concierto de música coral de Dexcor, bajo la dirección de Montserrat Pi, en Sant Jeroni de la Murtra. Este cenobio está en un valle escondido, recóndito, y poco conocida, de la Serralada de Marina. Justo junto a Barcelona, ​​Badalona y Santa Coloma de Gramanet. Ahora está en reconstruccion, y recuperando cierto esplendor, muy lejano, del que tenía cuando se hospedaban allí los Reyes Católicos. Fué aquí donde Isabel y Fernando recibieron Cristóbal Colón al regresar de su primer viaje a América. San Jerónimo conserva un claustro espectacular y un refectorio muy bonito. Sus alrededores, agredidos por la gran ciudad, permiten un paseo tranquilo. Pueden pasar el día en el Valle de Belén, en San Jerónimo. Recorrer los caminos del Parque Natural de la Sierra de Marina y hacer picnic, jugar a pelota y correr con los niños. Si no pueden subir el día del concierto, recuerden que el monasterio abre los primeros domingos de mes. Llegaran al cenobio, en coche, desde Barcelona, por Santa Coloma de Gramanet. Vayan hasta la salida 19 y sigan por el lado de la B-20 hasta encontrar un camino de tierra que les lleva hasta el monasterio. También se puede subir desde Badalona, dejando la autopista en la salida Badalona Centro, y girando a la izquierda ​​por la BV-5011 hasta el barrio de Canyet. Indicado pero habrá que buscarlo bién. Se puede dejar el coche cerca, hay suficiente lugar para aparcar. Les deseamos un buén concierto en Sant Jeroni.

La Fira del Vapor de Sant Vicenç de Castellet


Sant Vicenç de Castellet és un poble del Bages. Està situat al costat del riu Llobregat, a l’ombra de les serres de Montserrat i de Sant Llorenç del Munt. No és una vila gaire atractiva turísticament parlant, però fan una festa del Vapor aquest cap de setmana. La Fira del Vapor ens recrea la vida quotidiana a Sant Vicenç de Castellet entre 1868 i 1923. Si veniu a la fira gaudireu d’un conjunt d’espectacles per a tots els públics, d’un mercat d’artesans, d’una mostra d’oficis, de jocs tradicionals i d’exposicions. Feu un viatge en el temps!. El poble de Sant Vicenç de Castellet, al bell mig de Catalunya, està molt ben comunicat amb Barcelona. S’hi pot arribar en tren. La RENFE te estació de la línia C-4 Barcelona-Manresa. El FCG tenen també parada de la línia R-5 Barcelona-Manresa. Per la C-18 podeu arribar en mitja hora llarga. Cal sortir a la sortida 13, indicada: Sant Vicenç de Castellet. O bé anar per l’Eix del Llobregat, la C -55 i C -16, pujant per Monistrol per l’antiga C-1411 Abrera-Puigcerdà.Si voleu aprofitar un xic més el dia, us recomanem una visita a un racó del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac. Potser fins i tot anar pel Pont de Vilomara i Rocafort fins al bell poblet medieval de Mura, tota una descoberta. El millor del parc dins el terme de Castellet és el petit agregat de la Vallhonesta, amb la seva església romànica de Sant Pere, porta d’entrada al parc natural. També teniu per allà l’antic hostal de Sant Jaume, amb la seva ermita d’origen romànic. Mireu-vos la web del parc. A l’altra banda una altra bona opció: el fantàstic Massís de Montserrat amb l’Abadia benedictina de Montserrat, una fita indiscutible per qualsevol viatger familiar a Catalunya. Per dinar podeu anar a Can Pillo, al carrer Gran, 27. 931 72 11 71. Un local modern i alegre, on fan tota mena de tapes i platillos, amanides… molt recomanable. Al costat, al carrer Gran, 33, teniu el 33!. També bones tapes. 938 33 07 12. Can Bosc, també un local informal, bones tapes així mateix. Per carns a la brasa, a Cal Gallet! Bona fira del Vapor a Sant Vicenç de Castellet!.

Sant Vicenç de Castellet es un pueblo del Bages. Está situado junto al río Llobregat, a la sombra de las sierras de Montserrat y de Sant Llorenç del Munt. No es una villa muy atractiva, turísticamente hablando, pero podeis ver allí la fiesta del Vapor, este próximo fin de semana. És bastante bonita. Si quieren aprovechar un poco más el día, les recomendamos una visita a un rincón cualquiera del Parque Natural de Sant Llorenç del Munt y Serra de l’Obac. Quizás incluso ir por el Puente de Vilomara y Rocafort hasta el bellísimo pueblo medieval de Mura, todo un descubrimiento. Lo mejor del parque en el término de Castellet es el pequeño agregado de la Vallhonesta, con su iglesia románica de San Pedro, puerta de entrada al parque natural. También tiene por allí el antiguo hostal de Santiago, con su ermita de origen románico. Consulten en la web del parque. Al otro lado, otra buena opción: el fantástico Macizo de Montserrat con la Abadía benedictina de Montserrat, un hito indiscutible para cualquier viajero en Cataluña. A Sant Vicenç se puede llegar en tren. La RENFE tiene estación de la línea C-4 Barcelona-Manresa. Los FCG tienen también parada de la línea R-5 Barcelona-Manresa. Si vais en coche por la C-18, hay que salir tomando la salida 13, indicada: Sant Vicenç de Castellet. O bien ir por el Eje del Llobregat, la C -55 y C -16, subiendo por Monistrol por la antigua C-1411 Abrera-Puigcerdà.

La Alberca


La Alberca és un bellíssim poble serrà, als peus de la Peña de Francia, a Salamanca. Mai no heu vist cosa igual. Està fet tot ell de pedra granítica, molt impactant. S’ha conservat perquè a aquesta zona rural i agreste, Las Batuecas, no hi ha arribat el progrés fins fa pocs anys. Terres ferèstegues, oblidades. Els altres pobles de la zona son igual de bonics. Costa arribar-hi però val la pena. Però La Alberca és la capital. Cert que el turisme l’està matant, tot ple de gent, de botigues de records i de restaurants, però tot i així és molt bonic. Cal recórrer poc a poc els carrers amb cases de balcons de fusta, de pedra i entramat de fang i fusta. Cercar els racons amb encant. La carretera te moltes corbes. Son 60 kms. llargs des de Salamanca, però no és mala carretera. Hi ha bons espais habilitats per aparcar sense problemes. El poble viu ara del turisme i es nota. Hi ha molts hotels i restaurants, tots prou bons, i botigues d’embotit de la zona, pernils, xoriços i bons formatges. Per dinar recomanem el restaurant de la Cantina de Elias, molt maco, bon menjar. Programeu una excursió per la Sierra de Francia, per la Alberca i altres pobles serrans si aneu a Salamanca o feu una ruta per aquelles belles terres de Castella. Val molt la pena!.

La Alberca es un bellísimo pueblo serrano, a los pies de la Peña de Francia, en Salamanca. Nunca ha visto cosa igual. Está hecho todo él de piedra granítica, muy impactante. Se ha conservado porque en esta zona rural y agreste, Las Batuecas, no ha llegado el progreso hasta hace pocos años. Tierras agrestes, olvidadas. Los otros pueblos de la zona son igual de bonitos. Costa llegar pero vale la pena. Pero La Alberca es la capital. Cierto que el turismo lo está matando, todo lleno de gente, de tiendas de recuerdos y de restaurantes, pero aún así es muy bonito. Hay que recurrir poco a poco las calles con casas de balcones de madera, de piedra y entramado de barro y madera. Buscar los rincones con encanto. La carretera tiene muchas curvas. Son 60 kms. largos desde Salamanca, pero no es mala carretera. Hay buenos espacios habilitados para aparcar sin problemas. El pueblo vive ahora del turismo y se nota. Hay muchos hoteles y restaurantes, todos bastante buenos, y tiendas de embutido de la zona, jamones, chorizos y buenos quesos. Para comer recomendamos el restaurante de la Cantina de Elias, muy bonito, buena comida. Programe una excursión por la Sierra de Francia, por la Alberca y otros pueblos serranos si vaya a Salamanca o haga una ruta por aquellas bellas tierras de Castilla. Vale mucho la pena !.

La Alberca is a beautiful mountain village, at the foot of the Peña de Francia, in Salamanca. You have never seen the same thing. It is made of granite stone, very impressive. It has been preserved because in this rural and rugged area, Las Batuecas, there has been no progress until a few years. Furious, forgotten lands. The other villages in the area are just as beautiful. It’s nice to get there but it’s worth it. But La Alberca is the capital. It’s true that tourism is killing you, full of people, souvenir shops and restaurants, but it’s still very nice. You need to travel through the streets with houses of wooden, stone and clay frames with wooden balconies. Find the corners with charm. The road has many curves. They are 60 km. Long from Salamanca, but it is not a bad road. There are good spaces for parking without problems. The people now live in tourism and they notice. There are many hotels and restaurants, all good enough, and local sausage stores, ham, chorizo ​​and good cheeses. For lunch we recommend the restaurant of the Cantina de Elias, very nice, good food. Schedule an excursion through the Sierra de Francia, through the Alberca and other mountain villages if you go to Salamanca or take a route to those beautiful lands of Castile. It’s really worth it!

La Alberca est un beau village de montagne, au pied de la Peña de Francia, à Salamanque. Vous n’avez jamais vu la même chose. Il est fait de pierre de granit, très impressionnant. Il a été préservé parce que dans cette zone rurale et accidentée, Las Batuecas, il n’y a pas eu de progrès avant quelques années. Terres furieuses et oubliées. Les autres villages de la région sont tout aussi beaux. C’est bien d’y aller mais ça vaut le coup. Mais La Alberca est la capitale. C’est vrai que le tourisme vous tue, plein de gens, de boutiques de souvenirs et de restaurants, mais c’est quand même très agréable. Vous devez voyager dans les rues avec des maisons en bois, en pierre et en argile avec des balcons en bois. Trouvez les coins avec charme. La route a beaucoup de courbes. Ils sont à 60 km. Long de Salamanque, mais ce n’est pas une mauvaise route. Il y a de bons espaces pour stationner sans problèmes. Les gens vivent maintenant dans le tourisme et ils remarquent. Il y a beaucoup d’hôtels et de restaurants, tous assez bons, et les magasins locaux de saucisse, le jambon, le chorizo ​​et les bons fromages. Pour le déjeuner, nous recommandons le restaurant de la Cantina de Elias, très agréable, bonne nourriture. Planifiez une excursion à travers la Sierra de Francia, à travers l’Alberca et d’autres villages de montagne si vous allez à Salamanque ou prendre un itinéraire vers ces belles terres de Castille. Ça vaut vraiment le coup!

El turó de les Maleses


Aquesta és una bonica excursió familiar de primavera, quan tota la serra està verda, o de tardor, quan els arbres i arbust es tenyieixen de colors. Podría ser d’estiu, si no us espanta la calor, o d’hivern, si no us fa por el fred. Una ruta senzilla, no fàcil, exigent sense matar. Una ruta bonica per la serra de Marina, entre Badalona, Montcada i Reixac, Sant Fost de Campcentelles, a tocar de Barcelona. Ideal per famílies amb nens, més o menys grans. Es tracta de pujar al turó de les Maleses, poc conegut, al cim del qual hi ha un poblat iber, recient condicionat, xulo de veure. Les vistes son precioses. Situat damunt mateix de la vall del Besós, l’ull albira el Pirineu, el Montseny, Montserrat, Collserola, la plana de Barcelona, tot el Vallés i més. La ruta transcorre per uns paratges que s’estan recuperant dels grans incendis passats i de la mà destructora de l’home, però que rebroten amb vitalitat. Especialment bonic és el bosc de ribera, de la riera de Canyet, una mica més amunt de l’Hospital Germans Tries de Badalona. Està molt ben conservat i és ben inaudit tan aprop d’una gran ciutat. Si aneu a peu l’excursió pot començar a Badalona centre, on podeu arribar en cotxe, en tren, o amb el metro. Si ho feu amb cotxe podeu anar fins Badalona per la B-20 o per la B-32, i sortir a la sortida que va cap a l’Hospital Germans Tries i Pujol. Pugeu cap a la muntanya per la carretera de Montcada i Reixac, la BV-5011. Cal anar pujant amunt, i ben aviat veureu la desviació de Can Ruti, cap a l’Hospital Germans Tries i Pujol. Podeu aparcar allà. Si continueu la carretera de Montcada i Reixac, la BV-5011, amunt, passat ja la desviació de l’Hospital, arribareu al Coll de la Vallensana, on podreu aparcar a mà esquerra, en una urbanització. Això us permet estalviar-vos una bona part del camí, força pesada, però no veureu la Font de l’Amigó, ni la Riera de Canyet, racó verd molt bonic. Si aneu sense cotxe us recomanem que, des de la parada de metro Pompeu Fabra, preneu l’autobus que va a Can Ruti per arribar a l’Hospital. Tan si heu anat en cotxe com en bus, un cop a l’aparcament del centre sanitari, situat al mig de la muntanya, demaneu a la gent pel torrent de l’Amigó, que corre a banda esquerra del complexe hospitalari, mirant a muntanya. Un agradable camí, baixa fins el torrent, i un corriol el remonta fins la font de l’Amigó.

El bosc de ribera amb oms i pollancres, freixes i verns està esplèndit. Una pujada en agradable passeig. La font està ben condicionada i, tot i que ningú sap si l’aigua és bona, la gent en beu. Des de la font heu de seguir pujant fins arribar dalt de la carena, al camí GR-92. A l’encreuament dels dos camins en surt un altre, que va cap al nord, bordeja una pedrera i arriba al Turó de les Maleses, ben senyalitzat en color blanc i verd. Les marques vermelles i blanques son les del GR-92, un camí molt més ample. Ara bé, si voleu veure les vistes, podeu enfilar pel GR-92, a la dreta, i pujar la Coscollada, (un turó força alt on hi ha una torre d’incendis). És el Turó del Pi Candeler. Molt bona vista de tot Barcelona, Badalona, Maresme i Vallés, fins Montserrat. Hi ha l’escombrera  d’una antiga mina de coure on els infants poden buscar minerals: malaquita i atzurita. Des de la Coscollada, si pregunteu, arribareu al turó de les Maleses, que es veu perfectament al davant, en direcció oest, en 2o minuts. Si sou dels que heu aparcat el cotxe a la urbanització del collet de Vallensana, llavors agafeu directament per GR-92 en direcció Girona, fins trobar tot el que us hem explicat. També podeu aparcar el cotxe a l’ermita de Sant Pere de Reixac, a Montcada, i enfilar directament el turó de les Malesses. La tornada pot ser per la mateixa ruta, o per una altra. Per dinar podeu fer un picnic pels voltants de Can Ruti, a la font de beu i tapa, on hi ha un berenador i molt d’espai per les criatures. El turó de les Malesses és molt bonic. Les vistes son espectaculars i està molt ben condicionat, amb bons plafons explicatius. Les restes estan bé, tot i que no hi ha res reconstruït. Una agradable ruta d’un parell d’hores, apta per a tots els públics, si us mola caminar en família!.

Esta es una bonita excursión familiar de primavera o de otoño, sencilla, fácil, por la sierra de Marina, hasta llegar al Turó de les Maleses, situado entre Badalona, ​​Montcada y Mollet, muy cerca de Barcelona. Una montaña bonita, con un poblado iberico excavado y listo para disfrutar en su cima, y vistas fantásticas sobre media Cataluña. Ideal para familias con niños mayores, graduable en su dificultad. Transcurre por unos parajes que se están recuperando los grandes incendios pasados ​​y de la mano destructora del hombre, pero que rebrotan con vitalidad. Especialmente el bosque de ribera, en la riera de Canyet, muy bien conservado e inaudito tan cerca de una gran ciudad. La excursión puede empezar a Badalona centro, donde podrán llegar en coche, en tren, o con el metro Pompeu Fabra de la línea 2. Desde la estación de tren, o de metro, hay que tomar la riera de Canyet, (Avenida Martí i Pujol), en dirección montaña. Hay que ir siguiendo la avenida, i luego la riera, sin descanso. Llegaréis al barrio de Canyet, fuera ya de Badalona, ​​un entorno muy rural, de pueblo. Allí debeis tomar la carretera de Montcada i Reixac, la BV-5011. Seguid subiendo siempre arriba y pronto verán la desviación de Can Ruti, hacia el Hospital Germans Tries i Pujol. Si quieren ahorrarse esta parte del camino, bastante pesada, les recomendamos que desde la parada de metro Pompeu Fabra tomen el autobús Can Ruti, para llegar al Hospital. Una vez en el aparcamiento del centro sanitario, situado en medio de la montaña, pedid información sobre como entrar en el torrente del Amigó, que corre justo al lado izquierdo del complejo hospitalario mirando la montaña. Un agradable camino, baja hasta el torrente, y un sendero lo remonta hasta la fuente del Amigó. El bosque de ribera con olmos y chopos, fresnos y alisos está espléndido. Una subida en agradable paseo. La fuente está bien acondicionada y, aunque nadie sabe si el agua es buena, la gente la bebe. Si habeis ido todo el rato a pie, debereis haber tardado una hora larga. Saciados en la fuente debemos seguir subiendo hasta llegar a lo alto de la Coscollada, hasta alcanzar el GR-92, que va transversal. Para ir al Turó de les Maleses hay que seguir de frente, no por el GR-92, siguiendo los indicadores verdes y blancos. También podeis subir al Turó del Pi Candeler (hay una torre de incendios en su cima), con buena vista de toda Barcelona, ​​Badalona, ​​Maresme y Vallés, y hasta Montserrat. Existe allí una escombrera de una antigua mina de cobre donde los niños pueden buscar minerales: malaquita y azurita. Desde lo alto se ve el poblado ibérico en la montaña vecina, que alcanzareis en pocos minutos, unos 20. El regreso hacia Can Ruti será por la misma ruta, o inventando caminos montaña abajo, porque el Hospital siempre se ve. Para comer podeis hacer un picnic en los alrededores de Can Ruti, en la fuente de beu i tapa, donde hay un merendero y mucho espacio para los niños. Si prefieren restaurantes, en Badalona hau muchos y buenos. Mirad la entrada Badalona del blog o la web municipal.