Montañana


Hem visitat molts pobles medievals arreu de Catalunya, Espanya o Europa. I havíem passat moltes vegades per la carretera que uneix Lleida i la Vall d’Aran passant per Benavarri, des de petits, amb els pares i avis. Però mai ens havíem deturat a Montañana. I això s’ha demostrat molt erroni, perquè no hem vist mai un poble medieval com Montañana. Ens ha impresionat, ens ha captivat. Aneu-hi abans que esdevingui Disneyland. Abans que les sevescases de pedra, ara buides o ne venda es transformin en segones residències, hotelets amb encant, bars de disseny i botigues de records. Abans que arreglin les pedres del carrer amb llambordes postmodernes. Ara encara podreu gaudir de les seves velles casones, del pont medieval sense cuidar, dels carrers costeruts plens de picons de riu atentics, de la seva església romànica de Sant Joan, envoltada de camps, als afores, o de la seva imponent abadia de Santa Maria de Baldós, allà dalt, tocant el cel. El poble medieval de Montañana mereix una visita. La millor decisió del vostte viatge via cap a la vall d’Aran: parar a Montañana. Un poble medieval autèntic, pedra viva, sense artifici. Amb aquell pont petit i bonic, amb aquella torre de la presó, ben altenerosa, amb una ermita romànica i una església romànica, amb castell adosat, al capdemunt del poble. Increible i meravellosa, plena de pintures a l’interior, i amb la portalada de capitells historiats. Si la voleu veure adreceu-vos a l’oficina de turisme. El millor poble de la Ribagorça aragonesa, de llarg! Per dinar o dormir, si us cal, aneu al veí poble de Puente Montañana. Allà teniu el hostal i restaurant Condes de Ribagorza, bon lloc per dormir i per menjar. A Puente Montañana neix la carretera que baixa cap el Congost de Montrebei, que ara està molt de moda, i que és ben espectacular. També s’ajunta allà mateix la carretera que ve de Tremp, per si pugeu per l’altra costat. No lluny teniu Areny de Noguera, un altre poble medieval, menys interessant, més modern. I Roda d’Isàbena amb la seva fabulosa catedral romànica. A Montañana fan una festa medieval molt xula. No us la perdeu!

Nous avons visité de nombreuses villes médiévales à travers la Catalogne, l'Espagne et l'Europe. Et nous avions passé plusieurs fois le long de la route qui relie Lleida et le Val d'Aran en passant par Benavarri, dès notre plus jeune âge, avec les parents et les grands-parents. Mais nous ne nous étions jamais arrêtés à Montañana. Et cela s'est avéré très faux, car nous n'avons jamais vu un village médiéval comme Montañana. Il nous a impressionnés, il nous a captivés. Allez-y avant qu'il ne devienne Disneyland. Avant que les maisons en pierre, aujourd'hui vides ou à vendre, ne soient transformées en résidences secondaires, hôtels de charme, bars de créateurs et boutiques de souvenirs. Avant de réparer les pavés de la rue avec des pavés postmodernes. Aujourd'hui, vous pouvez encore profiter de ses vieilles demeures, du pont médiéval non gardé, des rues escarpées pleines de pics fluviaux attentifs, de son église romane de Sant Joan, entourée de champs, à la périphérie, ou de son imposante abbaye de Santa Maria de Baldós, là-haut , touchant le ciel. Le village médiéval de Montañana mérite une visite. La meilleure décision de votre voyage via le Val d'Aran : s'arrêter à Montañana. Un authentique village médiéval, pierre vivante, sans artifice. Avec ce petit et beau pont, avec cette tour de la prison, très haute, avec un ermitage roman et une église romane, avec un château mitoyen, au sommet du village. Incroyable et merveilleux, plein de peintures à l'intérieur et avec le portail des capitales historiques. Si vous voulez le voir, rendez-vous à l'office de tourisme. La meilleure ville de la Ribagorça aragonaise, de loin ! Pour déjeuner ou dormir, si besoin, rendez-vous au village voisin de Puente Montañana. Là, vous avez l'auberge et le restaurant Condes de Ribagorza, un bon endroit pour dormir et manger. A Puente Montañana naît la route qui descend aux gorges de Montrebei, qui est maintenant très à la mode et très spectaculaire. La route venant de Tremp y rejoint également, au cas où vous monteriez de l'autre côté. Non loin de là se trouve Areny de Noguera, un autre village médiéval, moins intéressant, plus moderne. Et Roda d'Isàbena avec sa fabuleuse cathédrale romane. À Montañana, ils organisent une fête médiévale très cool. Ne le manquez pas!
We have visited many medieval towns throughout Catalonia, Spain and Europe. And we had passed many times along the road that connects Lleida and the Aran Valley passing through Benavarri, from an early age, with parents and grandparents. But we had never stopped in Montañana. And this has proved very wrong, because we have never seen a medieval village like Montañana. It has impressed us, it has captivated us. Go there before it becomes Disneyland. Before the stone houses, now empty or for sale, are transformed into second homes, charming hotels, designer bars and souvenir shops. Before they fix the street stones with postmodern cobblestones. Now you can still enjoy its old mansions, the neglected medieval bridge, the steep streets full of attentive river peaks, its Romanesque church of Sant Joan, surrounded by fields, on the outskirts, or its imposing abbey of Santa Maria de Baldós, up there, touching the sky. The medieval village of Montañana is worth a visit. The best decision of your trip via the Aran Valley: stop in Montañana. An authentic medieval village, living stone, without artifice. With that small and beautiful bridge, with that tower of the prison, very high, with a Romanesque hermitage and a Romanesque church, with a terraced castle, at the top of the village. Incredible and wonderful, full of paintings inside, and with the portal of historic capitals. If you want to see it, go to the tourist office. The best town in the Aragonese Ribagorça, by far! For lunch or sleep, if necessary, go to the neighboring village of Puente Montañana. There you have the hostel and restaurant Condes de Ribagorza, good place to sleep and eat. In Puente Montañana is born the road that goes down to the Montrebei Gorge, which is now very fashionable, and is very spectacular. The road coming from Tremp also joins right there, in case you go up the other side. Not far away is Areny de Noguera, another medieval village, less interesting, more modern. And Roda d'Isàbena with its fabulous Romanesque cathedral. In Montañana they have a very cool medieval party. Do not miss it!

Hemos visitado muchos pueblos medievales en toda Cataluña, España o Europa. Y habíamos pasado muchas veces por la carretera que une Lleida y Vall d'Aran pasando por Benavarri, desde pequeños, con los padres y abuelos. Pero nunca nos habíamos detenido en Montañana. Y esto se ha demostrado muy erróneo, porque nunca hemos visto un pueblo medieval como Montañana. Nos ha impresionado, nos ha cautivado. Vaya antes de que sea Disneyland. Antes de que sus casas de piedra, ahora vacías o en venta, se transformen en segundas residencias, hotelitos con encanto, bares de diseño y tiendas de recuerdos. Antes de que arreglen las piedras de la calle con adoquines posmodernos. Ahora todavía podrá disfrutar de sus viejas casonas, del puente medieval sin cuidar, de las calles empinadas llenas de picones de río atenticos, de su iglesia románica de San Juan, rodeada de campos, en las afueras, o de su imponente abadía de Santa María de Baldós, allá arriba, tocando el cielo. El pueblo medieval de Montañana merece una visita. La mejor decisión de su viaje via hacia el valle de Aran: parar en Montañana. Un pueblo medieval auténtico, piedra viva, sin artificio. Con ese puente pequeño y hermoso, con aquella torre de la cárcel, muy altenerosa, con una ermita románica y una iglesia románica, con castillo adosado, en lo más alto del pueblo. Increíble y maravillosa, llena de pinturas en el interior, y con la portada de capiteles historiados. Si la quiere ver diríjase a la oficina de turismo. ¡El mejor pueblo de la Ribagorza aragonesa, de largo! Para comer o dormir, si es necesario, acuda al vecino pueblo de Puente Montañana. Allí tiene el hostal y restaurante Condes de Ribagorza, buen lugar para dormir y para comer. En Puente Montañana nace la carretera que desciende hacia el Congost de Montrebei, que ahora está muy de moda, y que es espectacular. También se junta allí mismo la carretera que viene de Tremp, por si sube por el otro lado. No lejos tiene Areny de Noguera, otro pueblo medieval, menos interesante, más moderno. Y Rueda de Isábena con su fabulosa catedral románica. En Montañana celebran una fiesta medieval muy chula. ¡No se la pierdan!

El Pont de Suert


Aquest petit cap de setmana de Tots Sants 2021, en que dilluns era festa, vam aprofitar per anar fins la Vall de Boí, on feia temps que no havíem estat. Vam fer estada al Pont de Suert, la capital de la Ribagorça Catalana, on mai havíem dormit ni menjat. El Pont de Suert no és molt bonic, però si que pot ser un gran centre d’excursions cap a la Vall de Boí, les esglésies romàniques patrimoni de la humanitat, el Parc Natural d’Aigües Tortes, la presa de Cavallers i el balneari de Caldes de Boí, la zona de l’Aragó, amb Bonansa i la Vall d’Isàbena, amb la fastuosa catedral de Roda d’Isàbena, el monestir d’Obarra o la Vall de Montañana, amb el poblet medieval del mateix nom, amb el d’Areny de Noguera, o el de Sopeira, on volen les àliguestor sobrevolant el monestir d’Alaón. La Vall d’Aran no es llunyana. Hi ha rutes a peu per a tots els gustos. Cap d’aquests llocs està a més de mitja hora en cotxe. Al Pont de Suert es pot passejar pel seu casc antic medieval, pel carrer Major, la plaça del Mercadal i altres indrets bonics, amb arcades i cases de pedra. També teniu el riu i una curiosa església del segle XX que fou una referència de modernitat. Al Pont de Suert teniu una joia per allotjar-vos: es tracata de l’hotel Cotori, on vam estar molt bé. Per sopar, si no funciona el magnífic restaurant del Cotori, podeu anar a diversos restaurants, cap d’ells tope al·lucinats. Si trobeu lloc potser estan millor els bars, com el Manolo, a la plaça major, amb bones tapes. També teniu el restaurant las Cumbres, al costat de l’església nova. Nosaltres vam anar al Albergue de Pas, un petit bar situat en un alberg de joventut. Carta curta però bona teca.

Este largo fin de semana de Totos los Santos 2021, en que el lunes era fiesta, aprovechamos para ir hasta el Valle de Boí, donde hacía tiempo que no habíamos estado. Hicimos estancia en el Pont de Suert, la capital de la Ribagorça Catalana, donde nunca habíamos dormido ni comido. El Pont de Suert no es muy bonito, pero sí que puede ser un gran centro de excursiones hacia el Valle de Boí, las iglesias románicas patrimonio de la humanidad, el Parque Natural de Aigües Tortes, la presa de Cavallers y el balneario de Caldes de Boí, la zona de Aragón, con Bonansa y el Valle de Isábena, con la fastuosa catedral de Roda de Isábena, el monasterio de Obarra o el Valle de Montañana, con el pueblecito medieval del mismo nombre, con el de Areny de Noguera, o el de Sopeira, donde vuelan las águilastor sobrevolando el monasterio de Alaón. En el Pont de Suert se puede pasear por su casco antiguo medieval, por la calle Mayor, la plaza del Mercadal y otros lugares bonitos, con arcadas y casas de piedra. También tienen el río. En el Pont de Suert tiene una joya para alojarse: se tracata del hotel Cotori, donde estuvimos muy bien. Para cenar, si no funciona el magnífico restaurante del Cotori, puede ir a varios restaurantes, no muy buenos. Nosotros fuimos al Albergue de Pas, un pequeño bar situado en un albergue de juventud. Carta corta pero buena comida.
This little weekend of All Saints 2021, which was a holiday on Monday, we took the opportunity to go to the Vall de Boí, where we had not been for a long time. We stayed at the Pont de Suert, the capital of the Catalan Ribagorça, where we had never slept or eaten. The Pont de Suert is not very beautiful, but it can be a great center for excursions to the Vall de Boí, the Romanesque churches a World Heritage Site, the Aigües Tortes Natural Park, the Cavallers dam and the spa. of Caldes de Boí, the area of ​​Aragon, with Bonansa and the Vall d'Isàbena, with the magnificent cathedral of Roda d'Isàbena, the monastery of Obra or the Vall de Montañana, with the medieval village of the same name, with the one of Areny de Noguera, or the one of Sopeira, where they fly the aliguestor flying over the monastery of Alaón. At the Pont de Suert you can walk through its medieval old town, Carrer Major, Plaça del Mercadal and other beautiful places, with arches and stone houses. You also have the river. On the Pont de Suert you have a gem to stay in: it is the Cotori hotel, where we had a great time. For dinner, if the Cotori’s magnificent restaurant doesn’t work, you can go to several restaurants, which aren’t very good. We went to the Albergue de Pas, a small bar located in a youth hostel. Short letter but good teak.

Ce petit week-end de la Toussaint 2021, qui était un lundi férié, nous en avons profité pour nous rendre dans la Vall de Boí, où nous n'étions pas allés depuis longtemps. Nous avons séjourné au Pont de Suert, la capitale de la Ribagorça catalane, où nous n'avions jamais dormi ni mangé. Le Pont de Suert n'est pas très beau, mais il peut être un excellent centre d'excursions vers la Vall de Boí, les églises romanes classées au patrimoine mondial, le parc naturel d'Aigües Tortes, le barrage de Cavallers et la station thermale de Caldes de Boí, la région d'Aragon, avec Bonansa et la Vall d'Isàbena, avec la magnifique cathédrale de Roda d'Isàbena, le monastère d'Obra ou la Vall de Montañana, avec le village médiéval du même nom, avec celui d'Areny de Noguera, ou celui de Sopeira, où ils volent l'aliguestor survolant le monastère d'Alaón. Au Pont de Suert, vous pouvez vous promener dans sa vieille ville médiévale, Carrer Major, Plaça del Mercadal et d'autres beaux endroits, avec des arcs et des maisons en pierre. Vous avez aussi la rivière. Sur le chemin de Suert vous avez un petit bijou où séjourner : c'est l'hôtel Cotori, où nous avons passé un très bon moment. Pour le dîner, si le magnifique restaurant du Cotori ne fonctionne pas, vous pouvez aller dans plusieurs restaurants, qui ne sont pas très bons. Nous sommes allés à l'Albergue de Pas, un petit bar situé dans une auberge de jeunesse. Lettre courte mais bon teck.

Activitat popular de neteja de la platja


Participeu en aquesta jornada conjunta i simultània a tot el litoral metropolità. Es realitzaran diverses accions populars i activitats de millora i sensibilització envers aquests ecosistemes, com ara plantacions i observacions de la biodiversitat.

Programa

CASTELLDEFELS
11.00-13.30 h
Plantació popular a les dunes
Activitat familiar
Punt de trobada: Oficina de Turisme de la platja de Castelldefels (passeig Marítim, 155)

GAVÀ
12.00-14.00 h
Plantació popular a les dunes
Activitat familiar
Punt de trobada: Jugatecambiental de la platja de Gavà (passeig Marítim amb avinguda del Mar)

VILADECANS
11.00-13.00 h
Microplàstics a la platja?
Activitat per a adults i famílies, infants a partir de 6 anys
Punt d’informació del Remolar-Filipines (aparcament exterior)

EL PRAT DE LLOBREGAT
11.00-13.00 h
Cens de flora a la platja del Prat de Llobregat
Activitat per a adults i famílies, infants a partir de 6 anys
Punt de trobada: torre mirador de l’aparcament sud de la platja del Prat de Llobregat (al final de la platja, costat Viladecans)

BARCELONA
11.30-13.00 h
Laboratori de la platja: descobrim els microplàstics!
Activitat familiar
Punt de trobada: Centre de la Platja (passeig Marítim de la Barceloneta, 25)

SANT ADRIÀ DE BESÒS
12.00-14.00 h
Plantació popular a la platja del Fòrum
Activitat familiar
Punt de trobada: Aula Ambiental de la platja de Sant Adrià (desembocadura del Besòs)

BADALONA
10.00-13.30 h
L’enemic de plàstic
Activitat per a adults i famílies, infants a partir de 8 anys
Punt de trobada: Escola del Mar (passeig de la Rambla, 37)

MONTGAT
12.00-14.00 h
Posem les mans al mar. Observació dels éssers vius del litoral
Activitat familiar
Punt de trobada: Jugatecambiental de la platja de Montgat (davant l’espigó, al final del carrer Barrau Massó)

Més informació i inscripcions:

Activitat gratuïta. És imprescindible la inscripció prèvia a:
activitatsmetropolitanes@bcn.cat
Tel. 93 256 22 20 (de dilluns a divendres de 10 a 13 h)

  1. La inscripció s’obrirà 10 dies hàbils abans de l’inici de l’activitat i es tancarà el divendres abans del dia de la realització de l’activitat, a les 13 h. A partir d’aquest moment no es podran acceptar més inscripcions, ja que el Sevei d’Inscripció i Reserves restarà tancat i no podrà gestionar-les.
  2. Només podeu donar per confirmada l’activitat si rebeu un correu de confirmació que us assegura que hi esteu inscrits i us informa del punt de trobada, l’hora i el lloc. És molt important que guardeu aquest correu per si cal ensenyar-lo als organitzadors en el moment de l’activitat.

L’activitat té un aforament limitat i es duu a terme amb les mesures de seguretat vigents en cada moment segons l’evolució de la pandèmia de la covid-19.

Ciutadella, revisitada


Ciutadella de Menorca, situada a l’illa de Menorca, és una de les ciutats més boniques de la Mediterrània. Podeu arribar-hi directament amb el ferri ràpid de Baleària que va de Barcelona al port de Ciutadella. Quatre hores. O en avió o vaixell fins Maó i travessar l’illa. Hi ha molts hotels on allotjar-se a Ciutadella centre. Però us recomanem l’Hostal Ciutadella, fantàstic i no excesivament car, tot i que Ciutadella no es barata. I per sopar podeu anar a la pizzeria Don Giacomo, molt bé també. Ciudatella és perfecte per passejar. Els carrers més turístics, com ses voltes estaran plens però podeu recòrrer els carrers molt més buits de la zona de Santa Clara o Sa Murada. No us perdeu la petita catedral gòtica, la capella del Sant Crist, el Seminari, l’església del Roser, la de Sant Francesc, Santa Clara, els palaus Olivar o Olives i el Saura-Miret, que es visiten.

Baixeu al port, fugint de les aglomeracions, si podeu. Menorca és bonica però està absolutament plena i desbordada a l’estiu, i el centre de Ciutadella encara està pitjor. Us costarà aparcar però pels voltants del cementiri trobareu segur aparcament gratis. I aneu al mercat, el petit i bonic mercat de Ciutadella, on podeu comprar bon embotit: sobrasada, carnixua, bon formatge artesà i ensaimades de Can Diego.

Ciutadella de Menorca, situada en la isla de Menorca, es una de las ciudades más bonitas del Mediterráneo. Puede llegar directamente con el ferry rápido de Baleària que va de Barcelona en el puerto de Ciutadella. Cuatro horas. O en avión o barco hasta Maó y atravesar la isla. Hay muchos hoteles donde alojarse en Ciutadella centro. Pero le recomendamos el Hostal Ciutadella, fantástico y no excesivamente caro, aunque Ciutadella no se barata. Y para cenar puede ir a la pizzería Don Giacomo, muy bien también. Ciudatella es una ciudad perfecta para pasear. Las calles más turísticas estarán llenos pero puede recorrer las calles mucho más vacíos de la zona de Santa Clara o Sa Murada. No se pierdan la pequeña catedral gótica, la capilla del Santo Cristo, el Seminario, la iglesia del Roser, la de San Francisco, Santa Clara, los palacios Olivar o Olives y el palacio Saura-Miret, que se visitan. bajad al puerto, huyendo de las aglomeraciones, si pueden. Menorca es bonita pero está absolutamente llena y desbordada en verano, y el centro de Ciutadella todavía está peor. Os costará aparcar pero los alrededores del cementerio encontrareis seguro aparcamiento gratis. Y vayan al mercado, el pequeño y hermoso mercado de Ciutadella, donde podreis comprar embutidos: sobrasada, carnixua, buen queso artesano y ensaimadas de Can Diego.
Ciutadella de Menorca, located on the island of Menorca, is one of the most beautiful cities in the Mediterranean. You can get there directly with the Baleària fast ferry that goes from Barcelona to the port of Ciutadella. Four hours. Or by plane or boat to Maó and cross the island. There are many hotels to stay in downtown Ciutadella. But we recommend the Hostal Ciutadella, fantastic and not excessively expensive, although Ciutadella is not cheap. And for dinner you can go to Don Giacomo pizzeria, very good too. Ciudatella is a perfect city to walk around. The more touristy streets will be crowded but you can walk the much emptier streets of the Santa Clara or Sa Murada area. Do not miss the small Gothic cathedral, the Santo Cristo chapel, the Seminary, the Roser church, the San Francisco church, the Santa Clara church, the Olivar or Olives palaces and the Saura-Miret palace, which are visited. go down to the port, fleeing the crowds, if you can. Menorca is beautiful but it is absolutely crowded and overflowing in summer, and the center of Ciutadella is even worse. It will cost you to park but around the cemetery you will find safe free parking. And go to the market, the small and beautiful market of Ciutadella, where you can buy sausages: sobrasada, carnixua, good artisan cheese and Can Diego ensaimadas.
Ciutadella de Menorca, située sur l'île de Minorque, est l'une des plus belles villes de la Méditerranée. Vous pouvez vous y rendre directement avec le ferry rapide Baleària qui relie Barcelone au port de Ciutadella. Quatre heures. Ou en avion ou en bateau jusqu'à Maó et traverser l'île. Il existe de nombreux hôtels où séjourner dans le centre-ville de Ciutadella. Mais nous recommandons l'Hostal Ciutadella, fantastique et pas excessivement cher, bien que Ciutadella ne soit pas bon marché. Et pour le dîner, vous pouvez aller à la pizzeria Don Giacomo, très bien aussi. Ciudatella est une ville parfaite pour se promener. Les rues les plus touristiques seront bondées mais vous pourrez vous promener dans les rues beaucoup plus vides du quartier de Santa Clara ou de Sa Murada. Ne manquez pas la petite cathédrale gothique, la chapelle Santo Cristo, le Séminaire, l'église Roser, l'église San Francisco, l'église Santa Clara, les palais Olivar ou Olives et le palais Saura-Miret, qui se visitent. descendez au port, fuyant les foules, si vous le pouvez. Minorque est belle mais elle est absolument bondée et débordante en été, et le centre de Ciutadella est encore pire. Il vous en coûtera pour vous garer mais autour du cimetière vous trouverez un parking gratuit sécurisé. Et allez au marché, le petit et beau marché de Ciutadella, où vous pouvez acheter des saucisses : sobrasada, carnixua, bon fromage artisanal et Can Diego ensaimadas.

Menorca revisitada


Feia molts anys que no anàvem a Menorca. Més de vint. Ens feia por no conèixer res, que tot hagués canviat a pitjor. Aquest agost de 2021 vam tornar-hi. Estava igual de preciosa, o millor. Ara podeu anar-hi en avió, hi ha un munt de vols, o en vaixell. Hi ha moltes companyes que surten de Barcelona o València i arriben a Maó o Ciutadella. Nosaltres sortírem del port de Barcelona, a primera hora de la tarda, amb el ferri ràpid de Baleària “Cecilia Payne”, i en quatre hores érem al port de Ciutadella, amb temps d’anar a l’hotel i a sopar. Ens vam allotjar a l’Hostal Ciutadella, en ple centre, fantàstic. Un petit hostal de tota la vida, car però amb bon preu per ser estiu, Menorca, Ciutadella i el centre. Però la illa estava petada, plena, sobresaturada de gent i cotxes. Vam aparcar al cementiri, força lluny del centre, i encara sort. En això si que ha canviat la nostra illa. I anàrem a sopar a la pizzeria Don Giacomo, molt bé també, prop de Es Born, al centre, carta extensa. Tampoc és fàcil dinar o sopar a Menorca a l’estiu. Tot està abarrotat, impossible. Per sort els turistes s’acumulen a Ses Voltes, Plaça de la Catedral el mercat i Santa Clara, deixant els carrers interiors buits, i els seus restaurants a disposició.

Quin goig el passeig per Ciudatella, cercant els carrers buits pel cantó de Santa Clara, darrera la bonica catedral. O bé per la capella del Sant Crist, magnífica, el Seminari, o el Roser… Molta menys aglomeració! Anar a la platja és una altra missió impossible, al juliol o l’agost. Si no aneu en bus, a peu o en bici no podreu gaudir de les millors aigües de l’illa: les cales verges del sur de Ciutadella: Arenal de Son Saura, Talaier, Turqueta, Macarelleta, Macarella estan tancades al cotxe, pàrquins plens. Però podeu consolar-vos amb la fantàstica platja de Santo Tomás, o Sant Adeodat, que es meravellosa, tot i no ser una cala. Sant Adeodat te un gran aparcament. Cal tenir-ho en compte! I a Sant Adeodat podeu dinar, molt bé, al restaurant Es Bruc, un xiringuito de platja molt ple de gent… i una mica car, però bon producte.

Una altra cala on podreu aparcar bé és Cala Galdana. A més, des de Galdana, podeu caminar entre 15 o 30 minuts fins Mitjana o Macarella. Però possiblement el pàrquing de Cala Mitjana, abans d’arribar a Galdana estarà sobresaturat. Si decidiu quedar-vos a la dolça petxina d’aïgues netes i càlides que és Galdana, tot i que destrossada per l’hotel que la presideix, podeu anar a dinar a Sa Lluna, el restaurant d’un complex turístic molt familiar. Fantàstic, molt bé!

Si en els dies que esteu a l’illa no hi ha manera d’arribar als pàrquings de les cales de Son Saura, Macarella o Turqueta podeu anar a la cala urbanitzada que més se’ls assembla, Cala Xoriguer. Fantástica decisió. Aigües com les de Macarella, corall vermell a la sorra com Saura o Turqueta, però amb molt de lloc on aparcar el cotxe. I un restaurant que cal recomanar sense dubtar-ho: Ciao Belli, un italià molt bo.

Una altra platja bonica, urbanitzada, és Son Bou. Cal anar travessant l’illa fins Alaior. Aquesta bella platja també té un gran aparcament. Malgrat les construccions hi ha un tram relativament verge on podeu veure el final d’alguns barrancs, amb flora i fauna variada i un conjunt dunar interessant. L’aigua, com tota la de Menorca, divina. A Son Bou vam dinar a Casa Andrés, excel·lent restaurant.

Menorca te altres llocs on anar i aparcar. Al nord de Ciutadella teniu petites cales i també Cala Morell, profunda. I Algaiarencs, al paratge de la vall, amb dos pàrquings que poden tenir lloc. Pilar, accessible per una pista asfaltada abans d’arribar a Ferreries, o Pregonda, accessible des de Mercadal, passant per la carretera que va al far de Cavalleria son fabuloses i els aparcaents no estan gens malament. Cal caminar una mica i vigilar que no bufi tramontana, o no us hi banyareu.

Platja de Son Xoriguer a 9 kms al sur de Ciutadella.

Finalment prop de Maó teniu cales més massificades com Arenal d’en Castell o Cala Porter, Mesquida, Es Grau… A nosaltres no ens agraden tant com les de Ciutadella però si esteu per allà, no estareu pas malament.

Os proponemos ir a Menorca. Ahora podéis ir en avión, hay un montón de vuelos, o en barco. Salen de Barcelona o València y llegan a Maó o Ciutadella. Nos alojamos en el Hostal Ciutadella en pleno centro, fantástico. La isla estaba sobresaturada de gente y coches. Fuimos a cenar Don Giacomo, una pizzería muy buena, en el centro. Tampoco es fácil comer o cenar en Menorca en verano. Por suerte los turistas se acumulan a en la Plaza de la Catedral, en el mercado y en Santa Clara, dejando las calles interiores vacías, y sus restaurantes a disposición. Ir a la playa es otra misión imposible, en julio o el agosto. Si no vayáis en bus, a pie o en bici no podréis disfrutar de las mejores aguas de la isla: las calas vírgenes del sur de Ciutadella: Arenal de Son Saura, Talaier, Turqueta, Macarelleta, Macarella, porque están cerradas al coche, y sus pàrquings llenos. Pero podéis consolaros con la fantástica playa de Santo Tomás, o San Adeodato, maravillosa, a pesar de no ser una cala, con un gran aparcamiento. Hay que tenerlo en cuenta. Y podéis comer, muy bien, en el restaurante Es Bruc, un xiringuito de playa lleno de gente y un poco caro, pero con buen producto. Otra cala donde podréis aparcar bien es Cala Galdana. Además, desde Galdana, podéis andar entre 15 o 30 minutos hasta Cala Mediana o Macarella. Pero posiblemente el parking de Cala Mediana, antes de llegar a Galdana, estará saturado. Si decidís quedaros en Cala Galdana, a pesar del hotel que la preside, podéis ir a comer a Su Lluna, buen restaurante familiar. Si en los días que estáis en la isla no hay manera de llegar a los parkings de las calas podéis ir a la cala urbanizada que más se asemeja a estas, Cala Xoriguer. Fantástica decisión. Un mar como Macarella, coral rojo en la arena como en Son Saura o Turqueta, pero con mucho de lugar donde aparcar el coche. Y un restaurante que hay que recomendar sin dudarlo: Ciao Belli, un italiano fabuloso. Otra playa bonita, urbanizada, es Son Bou. Tiene un gran aparcamiento. A pesar de las construcciones hay un tramo relativamente virgen donde podéis ver el final de algunos barrancos, con flora y fauna variada y un conjunto dunar interesante. El agua, como toda la de Menorca, divina. En Son Bou comimos en Casa Andrés, excelente. En el norte de Ciutadella tenéis pequeñas calas y también Cala Morell, profunda. Y Algaiarencs, con dos párkings que pueden tener plaza para vosotros. Cala Pilar, accesible por una pista asfaltada antes de llegar a Ferreries, o Cala Pregonda, accesible desde Mercadal, pasando por la carretera que va al faro de Caballería son fabulosas. Hay que andar un poco y vigilar que no sople tramontana, o no os bañaréis. Finalmente cerca de Maó tenéis calas más masificadas como Arenal de en Castell o Cala Porter, Mesquida, El Grau… que, a nosotros, no nos gustan tanto como las de Ciutadella.

Nous vous proposons d’aller à Minorque. Maintenant vous pouvez aller en avion, il y a beaucoup de vols, ou en bateau. Ils partent de Barcelone ou Valence et arrivent à Maó ou Ciutadella. Nous avons séjourné à l’Hostal Ciutadella en plein centre, fantastique. L’île était submergée de gens et de voitures. Nous sommes allés dîner Don Giacomo, une très bonne pizzeria, dans le centre. Il n’est pas facile non plus de manger ou de dîner à Minorque en été. Heureusement les touristes s’accumulent à la Place de la Cathédrale, au marché et à Santa Clara, laissant les rues intérieures vides, et ses restaurants à disposition. Aller à la plage est une autre mission impossible, en juillet ou en août. Si vous n’allez pas en bus, à pied ou à vélo, vous ne pourrez pas profiter des meilleures eaux de l’île : les criques vierges du sud de Ciutadella : Arenal de Son Saura, Talaier, Turqueta, Macarelleta, Macarella, parce qu’elles sont fermées à la voiture, et leurs magasins pleins. Mais vous pouvez vous consoler avec la fantastique plage de Santo Tomás, ou San Adeodato, merveilleuse, même si ce n’est pas une crique, avec un grand parking. Il faut en tenir compte. Et vous pouvez manger, très bien, au restaurant Es Bruc, un Xiringuito de plage plein de gens et un peu cher, mais avec un bon produit. Une autre crique où vous pourrez bien vous garer est Cala Galdana. De plus, de Galdana, vous pouvez marcher entre 15 et 30 minutes jusqu’à Cala Mediana ou Macarella. Mais probablement le parking de Cala Media, avant d’arriver à Galdana, sera saturé. Si vous décidez de rester à Cala Galdana, malgré l’hôtel qui la préside, vous pouvez aller déjeuner à Su Lluna, bon restaurant familial. Si par les jours où vous êtes sur l’île il n’y a aucun moyen d’atteindre les parkings de des criques vous pouvez aller à la crique urbanisée qui ressemble le plus à ceux-ci, Cala Xoriguer. Fantastique décision. Une mer comme Macarella, corail rouge sur le sable comme dans Son Saura ou Turqueta, mais avec beaucoup d’endroit où garer la voiture. Et un restaurant à recommander sans hésitation : Ciao Belli, un italien fabuleux. Une autre belle plage, urbanisée, est Son Bou. Il a un grand parking. Malgré les constructions il y a un tronçon relativement vierge où vous pouvez voir la fin de quelques ravins, avec la flore et la faune variée et un ensemble de dunes intéressant. L’eau, comme toute celle de Minorque, divine. En Son Bou nous avons mangé à Casa Andrés, excellent. Dans le nord de Ciutadella vous avez de petites criques et aussi Cala Morell, profonde. Et Algaiarencs, avec deux parkings qui peuvent avoir une place pour vous. Crique Cala Pilar, accessible par une piste goudronnée avant d’arriver à Ferreries, ou Cala Pregonda, accessible depuis Mercadal, en passant par la route qui va au phare de Cavalería sont fabuleuses. Il faut marcher un peu et veiller à ce qu’il ne souffle pas Tramontana, ou vous ne vous baignerez pas. Enfin près de Maó vous avez des criques plus peuplées comme Arenal de en Castell ou Cala Porter, Mesquida, El Grau… que nous n’aimons pas autant que celles de Ciutadella.

We suggest you go to Menorca. Now you can go by plane, there are a lot of flights, or by boat. They leave from Barcelona or València and arrive at Maó or Ciutadella. We stayed at the Hostal Ciutadella in the center, fantastic. The island was overcrowded with people and cars. We went to dinner at Don Giacomo, a very good pizzeria in the center. It is not easy to have lunch or dinner in Menorca in summer either. Fortunately, tourists flock to the Plaza de la Catedral, the market and Santa Clara, leaving the interior streets empty, and their restaurants available. Going to the beach is another impossible mission, in July or August. If you do not go by bus, on foot or by bike, you will not be able to enjoy the best waters of the island: the virgin coves of the south of Ciutadella: Arenal de Son Saura, Talaier, Turqueta, Macarelleta, Macarella, because they are closed to the car, and your full parking lots. But you can console yourself with the fantastic beach of Santo Tomás, or San Adeodato, wonderful, despite not being a cove, with a large parking lot. You have to consider this. And you can eat very well at the Es Bruc restaurant, a beach bar full of people and a bit expensive, but with good products. Another cove where you can park well is Cala Galdana. In addition, from Galdana, you can walk between 15 or 30 minutes to Cala Mediana or Macarella. But possibly the Cala Mediana car park, before reaching Galdana, will be saturated. If you decide to stay in Cala Galdana, despite the hotel that presides over it, you can go to eat at Su Lluna, a good family restaurant. If on the days that you are on the island there is no way to get to the parking lots in the coves, you can go to the urbanized cove that most resembles these, Cala Xoriguer. Fantastic decision. A sea like Macarella, red coral on the sand like Son Saura or Turqueta, but with plenty of place to park your car. And a restaurant that must be recommended without hesitation: Ciao Belli, a fabulous Italian. Another beautiful, urbanized beach is Son Bou. It has a large parking lot. Despite the constructions, there is a relatively virgin section where you can see the end of some ravines, with varied flora and fauna and an interesting dune complex. The water, like all of Menorca, divine. In Son Bou we ate at Casa Andrés, excellent. In the north of Ciutadella you have small coves and also Cala Morell, deep. And Algaiarencs, with two car parks that can have a place for you. Cala Pilar, accessible by a paved track before reaching Ferreries, or Cala Pregonda, accessible from Mercadal, passing by the road that goes to the Caballería lighthouse are fabulous. You have to walk a bit and make sure that the north wind does not blow, or you will not bathe. Finally, near Maó you have more crowded coves such as Arenal de in Castell or Cala Porter, Mesquida, El Grau ... which, we do not like as much as those of Ciutadella.

Palamós i les seves platges


Palamós és una gran població de la Costa Brava, massa gran per ser un poble bonic. Per això no hi ha molts turistes que es decideixen a anar-hi. I és una llàstima perquè el casc antic, amb la seva església gòtica, és interessant, ple de bons restaurants, sobretot al port. Us recomanem La Fàbrica de Gel, un bon lloc on poder menjar. A banda d’això teniu les seves platges. Grans platges de sorra blanca, amb bon aparcament a peu d’aigua, que s’obre a la badia que tanca Palamós mateix per un costat, Calonge i Platja d’Aro per l’altra. O bé cales més petites, situades al nord, accessibles pel camí de ronda, com ara la Fosca, o més lluny encara S’Alguer, un conjunt de casetes marineres vora el mar, o la platja verge del Castell, a tocar ja de Palafrugell. No hem dormit mai a Palamós, ho sentim. Podeu fer-ho a Girona o bé a Calella de Palafrugell. O en un dels molts càmpings de Calonge, com l’Internacional, que estan molt ben equipats.  

Ruta per l’Empordà vora el Ter


Ahir us parlàvem d’una ruta pel sud del Ter, tocant a les Gavarres. I us proposàvem la ciutat de Girona com a centre de sortida i de destí. Avui us proposarem una altra ruta a fer durant un cap de setmana, des de Girona. Sortirem cap a Figueres per l’antiga N-II. Arribats a Medinyà girarem a la dreta cap a Cervià de Ter. Aquesta població té les restes d’un antic monestir, una església romànica preciosa, no sempre oberta. Continuem cap a Verges, on el dijous sant fan la típica dansa de la mort. El casc antic és bonic, amb unes muralles ben conservades. Girem cap a La Bisbal, i a Parlavà agafem cap a Torroella. Prop de Serra de Darò tornem a girar a la dreta, cap a Palafrugell. Arribareu a Ullastret, bonic poble medieval, eclipsat per la excavació del més gran i formidable poblat iber de Catalunya, d’Espanya i d’Europa. Impressionant!. Podeu fer una ruta per diversos poblets de la plana de l’Empordà, tots guapíssims. Si no vàreu veure La Bisbal, ara pot ser el moment. Peratallada, una altra vila preciosa, plena de bons restaurants on dinar, pot ser un altre destí si no la vàreu incloure en l’anterior. Can Bonay, o bé Can Nau, son bons llocs. Podeu anar ara cap a Pals, per la Gi-651. Passareu prop de Palau Sator, molt bonic i de Sant Julià de Boada, amb una església visigòtica. Pals, un dels més maravellosos conjunts medievals de Catalunya, és l’altra fita inexcusable. A sobre de Pals teniu Torroella, gran vila amb un bonic casc antic, i la seva platja, L’Estartit, des d’on surten els vaixells que us portaran a fer un volt a les Illes Medes, super recomanable. El castell del Montgrí, dominant la plana, o l’ermita de Santa Caterina on la Víctor Català va emmarcar “Solitud” son possibles reclams de visita. Seguim pujant cap al nord. Allà hi ha Bellcaire d’Empordà, amb el seu palau castell altanerós. Arribarem a L’Escala, i a les ruïnes d’Empúries, fita arqueològica que no podeu deixar passar. La platja grega d’Empúries és molt acollidora, familiar. Més amunt encara el petit poblet de Sant Martí d’Empúries és una cucada. Bons restaurants!. La tornada pot ser directa cap a Orriols per agafar l’autopista, o desfen camí podreu parar a llocs que heu deixat enrere al matí. Si torneu per la C-66, brancal nord, en direcció Girona tornareu a passar per La Bisbal, Flassà i Celrà. Recordeu que passat La Pera hi ha Púbol per la GI-6425, amb el castell museu del genial Dalí.  Si feu centre a Girona us recomanarem alguns restaurants d’aquells de tota la vida. El primer serà Casa Marieta. Cuina de mercat des de fa cent anys o més. Modern el Blanc, una descoberta de darrera hora. També us recomanem el bar Context, en una placeta del barri de Sant Narcís. El Museu del vi, molt més popular i desenfadat. Per dormir ens agrada anar a l’hotel Ciutat de Girona, un quatre estrelles modern, i molt familiar. O als de la cadena AC hotels, o bé el renovat Ultonia. Un altre hotel amb bona relació qualitat preu és el Carlemany, en ple centre, com també ho és el Nord 1901. A tocar de la catedral i el call està l’hotel Històric, al mig del barri antic.

Ruta pel nord de les Gavarres


Ahir us parlàvem de possibles rutes per la Catalunya confinada. I us proposàvem la ciutat de Girona com a destí. Avui us imaginem plàcidament instal·lats a la bella ciutat de l’Onyar durant un cap de setmana, visitant aquesta bonica ciutat, amb un barri antic fabulós, anomenat la Força, i la seva catedral, el call jueu…  i pensant què podeu fer a més de admirar l’art de la capital del Gironès, us volem aconsellar una ruta per aquesta zona. En concret us proposem una ruta pel nord de la serralada de les Gavarres. Sortirem de Girona per la C-66 en direcció Sant Feliu de Guíxols. D’allà, per la C-66, agafeu en direcció La Bisbal i Palafrugell. Abans d’arribar al poble de Quart, trobarem a mà esquerra la indicació cap al Santuari dels Àngels, estimat a tota la comarca. Prenem la carretera plena de corbes que travessa el massís. Boscos primigenis d’alzina, feréstecs. En una dotzena de kms. som a l’ermita, que quan està oberta serveix menjar i beguda i ofereix llits. Vistes incomparables del Montseny a França, damunt l’Empordà. Baixem ara cap a Madremanya, bellíssim poblet ja en la plana de l’Empordà, però encara del Gironès. Val una visita. És rústic i coquetó. I s’hi menja, i s’hi dorm, de fàbula. Seguim cap a Monells, una vila medieval molt bonica, amb una plaça major fabulosa i arcs arreu. Una llegenda. Seguim endavant per petites carreteres cap al següent poble, Cruïlles, amb una plaça major medieval que treu la son, amb una torre poderosa al bell mig i cases de pedra. L’església li fa costat i el campanar hi rivalitza. Als afores del poble hi ha el monestir de Sant Miquel de Cruïlles, tancat per restauració de fa anys, però molt bonic per fora, pur romànic. Podeu anar fins Sant Sadurní de l’Heura, un altre lloc medieval, o baixar a La Bisbal, on podeu visitar el seu desconegut castell. Una joia. I comprar ceràmica, per exemple. Seguim endavant en aquesta zona farcida de petits poblets enmurallats, amb magnífics castells, esglésies i palaus medievals i renaixentistes, i coquetes cases de poble, de pedra picada, restaurades a quina més bonica. Continueu en direcció Palafrugell, i desvieu-vos cap a Vullpellac, que pertany al municipi de Forallac. Sortint-ne podem fer cap a Peratallada, una altra vila preciosa, plena de bons restaurants on dinar. Recomanem Can Nau o Can Bonay. La zona recorda una mica Itàlia, una mena de Toscana catalana. Si mai no heu fet aquesta ruta, el paisatge us captivarà. No cal anar fora de Catalunya per veure meravelles. Per menjar us recomanem Can Bonay, a Peratallada, un lloc molt especial, de cuina amb carta un xic curta però molt cuidada. O bé Can Nau, un clàssic de tota la vida. Continuem cap a Pals, per la Gi-651. Passareu prop de Palau Sator, parada obligada, i Sant Julià de Boada, amb una església visigòtica. Pals, un dels més maravellosos conjunts medievals de Catalunya, és l’altra fita inexcusable. El Padró, amb la torre, les muralles… Podeu acabar a la platja, a les encantadores cales de Palafrugell: Llafranc, un somni, Calella de Palafrugell. La tornada pot ser per Platja d’Aro, i Castell d’Aro, (bonic nucli antic), cap a Llagostera i Girona, o bé pel nord, per la mateixa C-66, brancal nord, en direcció Girona per La Bisbal, Flassà i Celrà. Si voleu podeu desviar-vos cap a La Pera i Púbol per la GI-6425, per veure el castell d’aquest darrer poble, museu del genial Dalí. Si us cal dormir, a la costa, proveu l’Hotel Sant Roc, a Calella. A Sant Sadurní de l’Heura hi ha el Somni, una casa rural encantadora. A Girona capital podeu anar a l’hotel Carlemany, a l’AC, o al Ciutat de Girona. Si us van més els càmpings, vora el mar, teniu el càmping Benelux, camí de Palamós, a Cala Castell. A Calella de Palafrugell hi ha el càmping La Siesta, gran, inmens. A nosaltres ens encanta el mas Patotxas, un magnífic càmping familiar. El Camping Cypsela, a la platja de Pals, és avui dia quelcom més que un simple càmping.

La bellísima llanura del Empordà, pero más en concreto la zona del Empordanet de Josep Pla, está repleta de pequeños pueblos con murallas, con magníficos castillos, iglesias y palacios medievales y renacentistas, y coquetas casas de pueblo, de piedra picada, restauradas a cuál más bonita. Abundan las torres, como la de la foto, que pertenece a la villa de Vullpellac. De hecho, si nos lo permitís, recuerda un poco Italia. Si no lo considerais una herejía turística y estética, afirmaríamos que se trata de una especie de Toscana catalana. Y para acabarlo, no está nada lejos de Barcelona, ​​(unos 100 kms.) Y se come, y se duerme, de fábula. Os queremos aconsejar una ruta por esta zona. Primero hay que llegar a Girona por la AP-7. Pueden visitar esta bonita ciudad, grande, pero con un barrio antiguo fabuloso, llamado la Força, y su catedral, el barrio judío … De allí, por la C-66, tomar en dirección La Bisbal y Palafrugell. Pasaréis por Celrà, y Flassà. Si queréis podéis desviaros hacia La Pera y Púbol por la GI-6425, para ver el castillo de este último pueblo, museo del genial Dalí. Antes de llegar a La Bisbal, en Corça, pueden desviarse hacia Monells, por la GI-6702, y de allí a Cruïlles, con un monasterio precioso, y seguir hasta Sant Sadurní de l’Heura. Tres localidades sin desperdicio, con torres, plazas porticadas … Bajen a La Bisbal, y visiten su desconocido castillo. Una joya. Continúen en dirección Palafrugell, y desvíense hacia Vullpellac, que pertenece al municipio de Forallac, como Peratallada. Esta última población merece una visita bien detenida. Para nosotros es la perla de la corona. Continuamos hacia Pals, por la Gi-651. Pasarán cerca de Palau Sator, parada obligada, y de Sant Julià de Boada, con una iglesia visigótica. Pals, uno de los más maravillosos conjuntos medievales de Cataluña, es la otra meta inexcusable. El Padró, con la torre, las murallas … Pueden acabar en la playa, en las encantadoras calas de Palafrugell: Llafranc, un sueño, Calella de Palafrugell … Y la vuelta puede ser por Platja d’Aro, y Castell d’Aro, (bonito casco antiguo), hacia Llagostera, Vidreres y vuelta a casa. Si nunca lo han hecho, les cautivará. No hay que ir fuera de Cataluña para ver maravillas. Para comer os recomendamos Can Bonay, en Peratallada, un lugar muy especial, de cocina con carta un poco corta pero muy cuidada. O bien Can Nau, un clásico de toda la vida. Puede que sea necesario dormir. Prueben el Hotel Sant Roc, en Calella. En Sant Sadurní de l’Heura está el Somni, una casa rural encantadora. En Girona capital puede ir al hotel Carlemany, en el AC, o al Histórico. También hay un Novotel en el aeropuerto. Y si os van más los campings, junto al mar, tienen el camping Benelux, camino de Palamós, en Cala Castell. En Calella de Palafrugell se encuentra el camping La Siesta, grande, inmenso. A nosotros nos encanta el mas Patotxas, un magnífico camping familiar. El Camping Cypsela, en la playa de Pals, es hoy día algo más que un simple camping.

Confinats a Girona!


Amb les rebaixes del confinament arriba l’oportunitat de moure’ns per Catalunya! Quina alegria! Podrem anar a Girona, la nostra sempre anyorada i maravellosa Girona! No us podem explicar amb paraules aquesta delicadesa feta art en pedra. No podem descriure la bellessa dels carrers, places, patis, edificis, palaus, esglésies, monestirs de Girona. No us perdeu la Catedral, el museu d’art del seu costat, Sant Feliu, Sant Nicolau i Sant Pere de Galligans. No deixeu de visitar els carrers del call jueu, estrets, i el seu museu. Senteu-vos a les escalinates barroques de la catedral. Si voleu quedar-vos a dinar a Girona trobareu molts llocs, tots boníssims. Us recomanarem alguns restaurants d’aquells de tota la vida. El primer serà Casa Marieta. Mai no us defraudarà. Cuina de mercat des de fa cent anys o més. També al cor de la Girona antiga hi ha Cal Ros, una altra aposta segura. Modern el Blanc, una descoberta de darrera hora. Plats de tota la vida, producte de qualitat. Un bon menú del dia, en un ambient informal, modern i divertit, us recomanem el bar Context, en una placeta del barri de Sant Narcís. Molt recomanable. O bé el restaurant Boira, a tocar, amb vistes al riu i les cases de colors. El Museu del vi, molt més popular i desenfadat, ideal per carns a la brasa i per fer xerinola. Per dormir, fora una bona idea establir el quartel general a Girona i així ser-hi a primera hora, si és que logreu reservar habitació. A nosaltres ens agrada anar a l’hotel t Ciutat de Girona, un altre quatre estrelles modern, molt familiar. O als de la cadena AC hotels, o bé el renovat Ultonia, un establiment que dona la rèplica actual a l’antic Ultònia, que encara es conserva. Un hotel amb bona relació qualitat preu és el Carlemany, en ple centre, com també ho és el Nord 1901. A tocar de la catedral i el call està l’hotel Històric, al mig del barri antic.

Una de las ciudades más poéticas y hermosas que se pueden ver durante este confinamiento en Catalunya es Gerona. Calles y plazas, patios de edificios nobles, monasterios e iglesias medievales, baños judíos o escalinatas barrocas de la catedral. Todo un lujo a nuestro alcance. Gerona es bonita en todo tiempo y circunsancia. Sus estrechas callejuelas medievales son magníficas. No os la podéis perder, Gerona, la bellísima Gerona. Y para comer, en Gerona os dejamos que descubrais vuestro propio rincón. Hay tantos y tan buenos. Ahora bien, si queréis que os recomendamos alguno, será Casa Marieta. O Cal Ros, una apuesta segura. Informal, moderno y divertido, el bar Context, en una placeta del barrio de Sant Narcís. El restaurante Boira, está cerca del rio. El Pou del Call, en la Força, cerca de la Catedral, como el bar del colegio de arquitectos, en la Pia Almoïna. El Museu del vi, muy popular. Para dormir recomendamos estos hoteles: el la cadena AC hotels, o el renovado Ultonia, o el Carlemany, en pleno centro, como también está el Nord 1901. En el call judio está el hotel Historico, o el Ciutat de Girona

L’Alguer / Alghero


Un dia de la vostra vida heu de visitar l’Alguer, la vila catalana de Cerdenya. Podeu arribar-hi en avió, l’Alguer té un aeroport ben comunicat, o en vaixell de la línia Grimaldi que va a Civitaveccia, parant a Porto Torres, a Sardenya. Porto Torres està a escassos 40 kms. de la ciutat. Alguer és una vila molt bonica, potser la més bonica de l’illa. Està situada a la costa oest, la que mira a Barcelona. Te una part antiga, rodejada de muralles, que son esplèndits miradors marítims, amb carrers de cases de pedra daurada, que recorden Ciutadella de Menorca. El port i el passeig marítim permeten passejades molt agradables a la posta de sol. Tota la ciutat és daurada llavors. La ciutat nova no desentona. No hi ha edificis alts. Podeu aparcar molt bé, en superfície o sota terra, a l’aparcament de la plaça del mercat.  La catedral no és gran cosa però està envoltada de carrets estrets molt típics. Per dinar a la ciutat de l’Alguer, us recomanem molt el restaurant Al Vecchio Mulino, un lloc on es menja de fàbula, i no tant el restaurant Al Reffetorio, que no va resultar ser el millor de l’Alguer, però estava sota un arc, amb bona sombra. No vam dormir a la ciutat catalana però hi ha bons hotels. També podeu anar a dormir a Sàssari que està a 40 kms. i és una vila molt més important, menys turística, amb hotels més barats. Com per exemple l’hotel Carlo Felice, un hotel una mica vell, amb habitacions desgastades pel pas del temps, però la neteja és fantàstica i el personal molt amable.

Des de l’Alguer podeu fer excursions molt boniques. Com per exemple arribar-vos a Capo Caccia, un mirador excepcional sobre la costa oest de Sardenya. Des d’allà podeu visitar la famosa grotta de Neptuno, una cova molt interessant però que requereix baixar 645 escalons des de l’aparcament del Capo Caccia, i tornar a pujar-los. També podeu banyar-vos en les cales al nord de la ciutat. Des de les més allunyades, com ara la meravellosa spiagga di Mugoni, o la del Lazzareto, que tenen bon pàrquing de pagament, ombra i tota mena de facilitats, i que son força verges encara, amb la seva sorra blanca i les aigües turquesa, cristal·lines. O, més a tocar de l’Alguer la meravellosa platja de Maria Pia, de les millors de l’illa. Aigües transparents, darrera unes dunes cuidades i bon aparcament, lliure o de pagament. Pel sud podeu anar fins la ciutat de Bosa, una vila molt maca, molt típica, realment sarda de veritat. I banyar-vos a la platja de Bosa Marina, situada a 4 km. de Bosa ciutat. Bosa és molt maca, amb els seus carrers típics, el riu, el pont, la catedral, el castell i els magatzems. I de tornada escolliu la carretera costanera de Bosa a l’Alguer, amb moltes corbes però amb fabuloses vistes de tota la costa occidental de Sardenya. Pareu a fer una banyada a la cala Poglina, una bella platja d’aigua neta i blanca, a pocs kms. al sud de l’Alguer.

Un día de vuestra vida debeis visitar Alghero, la ciudad catalana de Cerdeña. Pueden llegar en avión, Alguer tiene un aeropuerto bien comunicado, o en barco de la línea Grimaldi que va a Civitaveccia, parando en Porto Torres, en Cerdeña. Porto Torres está a escasos 40 kms. de la ciudad. Alghero es una ciudad muy bonita, quizás la más bonita de la isla. Está situada en la costa oeste, la que mira a Barcelona. Tiene una parte antigua, rodeada de murallas, que son espléndidos miradores marítimos, con calles de casas de piedra dorada, que recuerdan Ciutadella de Menorca. El puerto y el paseo marítimo permiten paseos muy agradables en la puesta de sol. Toda la ciudad es dorada entonces. La ciudad nueva no desentona. No hay edificios altos. Pueden aparcar muy bien, en superficie o bajo tierra, en el aparcamiento de la plaza del mercado. La catedral no es gran cosa pero está rodeada de carritos estrechos muy típicos. Para comer en la ciudad de Alghero, le recomendamos mucho el restaurante Al Vecchio Mulino, un lugar donde se come de fábula, y no tanto el restaurante Al Reffetorio, que no resultó ser el mejor de Alghero, pero estaba bajo un arco, con buena sombra. No dormimos en la ciudad catalana pero hay buenos hoteles. También puede acostarse en Sassari que está a 40 kms. y es una villa mucho más importante, menos turística, con hoteles más baratos. Como por ejemplo el hotel Carlo Felice, un hotel un poco viejo, con habitaciones desgastadas por el paso del tiempo, pero la limpieza es fantástica y el personal muy amable.

One day of your life you must visit Alghero, the Catalan town of Sardinia. You can get there by plane, Alghero has a well-connected airport, or by boat on the Grimaldi line to Civitaveccia, stopping at Porto Torres in Sardinia. Porto Torres is just 40 kms away. from the city. Alghero is a very beautiful town, perhaps the most beautiful on the island. It is located on the west coast, which overlooks Barcelona. It has an old part, surrounded by walls, which are splendid sea viewpoints, with streets of golden stone houses, reminiscent of Ciutadella de Menorca. The port and the promenade allow very pleasant walks at sunset. The whole city is golden then. The new city is not out of tune. There are no tall buildings. You can park very well, on the surface or underground, in the car park in the market square. The cathedral is no big deal but is surrounded by very typical narrow carts. For lunch in the city of Alghero, we highly recommend the restaurant Al Vecchio Mulino, a place where you eat fabulous, and not so much the restaurant Al Reffetorio, which did not turn out to be the best in Alghero, but was under an arch, with good shade. We did not sleep in the Catalan city but there are good hotels. You can also go to sleep in Sassari which is 40 kms away. and it is a much more important, less touristy villa, with cheaper hotels. Such as the Hotel Carlo Felice, a slightly old hotel, with rooms worn by the passage of time, but the cleanliness is great and the staff very friendly.

La platja de Badalona


Comencem de nou el nostre bloc amb una sèrie d’articles sobre platges, que ara convé molt, amb la calor. I el reprenem ben a tocar de casa, a la bella ciutat de Badalona, a tocar de Barcelona, ben comunicada pel tren de la línia 1 de rodalies i pel metro de la línia 2, amb final a la plaça Pompeu Fabra. Tan l’estació de tren com la del metro deixen prop de la platja, (el tren molt més!). Badalona té una gran platja, llarga i de sorra daurada, molt capaç en temps de pandèmia. Segons quins dies està bruta, però molt altres la trobareu cristal·lina. Veniu a Badalona a passar una estona prenen el sol i banyant-vos. A mitja hora de Barcelona!. Un cap de setmana, un matí o una tarda, o tot un dia. Animeu-vos i veniu a Badalona!. S’hi arriba fàcilment amb el metro de la linia 2, la lila, baixant a Pompeu Fabra, la darrera parada. Només cal baixar per l’Avinguda Martí i Pujol, 500 mts. per arribar a l’aigua. També en tren, fins a l’estació de Badalona de la línia C1 de rodalies, a la mateixa platja! En cotxe seguiu la C-32 fins la sortida Badalona Centre, baixeu a la dreta cap al mar i cerqueu aparcament. Podeu aparcar a la mateixa Plaça Pompeu Fabra, la mateixa del metro. Si teniu temps de fer un volt potser us interessarà veure el Museu de Badalona, que inclouen una ciutat romana subterrània, increïble i fantàstica. Per menjar alguna cosa us recomanem uns quants bons restaurants. A tocar de la plaça de la vila teniu el bistrot del Forn Bertran, una fleca que te un reservat al pis superior on fan alguns menús interessants. El Caruso, una pizzeria i trattoria italiana situada al Carrer de Sant Miquel és fantàstica i tampoc queda massa allunyada. A prop teniu també La Sargantana que és un dels locals que representa una proposta diferent. Per unes tapes ben bones aneu a La Costa, local modern. Per qui li agradin les pastes, la franquicia de La Tagliatella pot ser una opció ben cèntrica, o el Miranapoli és una pizzeria familiar. Arran de platja, pot ser interessant el Sotavent, que és el restaurant del Club Naútic. També per allà, al carrer de Sant Pere, hi ha Can Quim, boníssima cuina, dels millors, tradicional català, mariner. O bé Can Frai, gourmet, al mateix carrer de Sant Pere, però al número 11 Tel. 93.384.07.18. Una altra boníssima pizzeria és el Caño 14, al costat mateix de la Rambla. Moderníssim, japonés i català, en dos ambients: Aroma, un luxe asiàtic. Ca L’Arqué, te bona carn a la brasa, al carrer Arnús, 87. Tel. 93.464.12.22. Bon dia de platja a Badalona!.

En la ciudad de Badalona, cerca de Barcelona, teneis una gran playa de arena dorada, con mucha capacidad. Podeis venir hasta la playa de Badalona a pasar un buen fin de semana, una mañana, una tarde, o todo un día. Podrán jugar con las olas, bañarse en aguas muchas veces cristalinas y tomar el sol sin aglomeraciones. Y cuando acabeis, si queréis, visitad el magnífico Museo de Badalona, muy próximo a la playa. Podeis llegar a las playas de Badalona muy fácilmente en coche, porque está sólo a 10 kms. de Barcelona y tiene buenos parkings, eso sí, de pago. O bien pueden usar el tren de la línea C1, que les deja en la misma arena, o el bus, el B25 desde la plaza Urquinaona. Aún más fácil llegar en metro, el de la línea 2, la lila. Precisamente tiene su última parada en la misma Plaza Pompeu Fabra, no lejos de la propia playa, a unos 500 mts. Si necesitan quedarse a comer han de saber que pueden ir a una serie de restaurantes muy interesantes. Ca L’Arqué, carne a la brasa, en la calle Arnús, 87. Tel. 93.464.12.22. O CAN QUIM, tradicional catalán, en la calle de San Pedro, 97, Tel. 93.384.51.70. Can Frai, un lugar gourmet, en la misma calle de San Pedro, pero el número 11 Tel.. 93.384.07.18. Una buenísima pizzería es el CAÑO 14, en la calle de Cádiz 17. Tel. 93.389.46.08. Tapas y raciones de ensueño en LA BOTA DE ARAGÓN, a lado del mar, en la calle de Santa Madrona, 122. Tel. 93.464.17.09. LA TAGIATELLA, restaurante italiano de cadena franquiciada en la calle del Temple, 9. Tel. 93.389.95.26. Un gallego de lujo: El PAZO RIBEIRO, en la calle de la Merced, 2. Tel. 93.464.25.07. De gran categoría el Micaco’S, en la calle de San Anastasio, 102 Tel.. 93384 37 63. Si os gusta la historia y el arte, se puede aprovechar para subir hasta el monasterio gótico de Sant Jeroni de la Murtra, en la montaña que separa la llanura litoral badalonesa del Vallés. ¡Animaos y venid a Badalona!. Sol, playa i cultura!

Pallars Sobirà… recuperem el Pireneu!


Tan bon punt ens desconfinin potser podrem moure’ns per Catalunya. Serà l’hora de recuperar aquells viatges mítics dels avis al Pirineu Català, al Pallars i la Vall d’Aran. Pujar amb el cotxe per la Panadella cap a Vilagrassa i amunt, per Balaguer i Àger fins Esterri o Espot.

Precisament d’Espot vull parlar avui, d’aquest petit poblet encisador, centre d’excursions pel Pirineu des de fa decenis. Un lloc perfecte per gaudir de la natura i descansar. Per fer una bona descoberta del Pallars Sobirà. I si finalment us convencem d’anar a Espot, us recomanarem un bon hotel: l’Hotel Roca Blanca, fantàstic. I per dinar o sopar el restaurant Juquim, molt bé, un restaurant d’ara i de sempre. També, per un petit àpat, o fer un bon vermut, a Espot mateix, tapes i creps, ho podeu fer cap al Bistró, pas mal du tout!.

El primer dia arribareu cansats del viatge. Però voldreu fer una passejada pel poble. Perfecte. I podeu aprofitar per arribar-vos fins l’estació d’Espot Esquí. Bona pensada.

Recomanem, el primer dia, una sortida fins Son, un poble guapíssim, amb la seva església romànica preciosa, i pujar fins el centre de natura ubicat a les Planes de Son, on es poden fer rutes, cursos i menjar o dormir. Aneu-hi per la carretera estreta i plena de corbes que baixa d’Espot a Son, penjada a mig aire de la muntanya. No apte per porucs o cardíacs! Si encara voleu anar més lluny, baixeu de Son al fons de la vall i remunteu el Port de la Bonaigua. Passareu València d’Àneu, amb el seu castell i el santuari de la verge de les Ares, tot un clàssic. Una carretera per gaudir-ne.

El dia següent potser serà l’hora d’aprofitar per treure el nas a la Vall d’Isil, visitar-la ben visitada i anar a veure l’església de Sant Joan, a costat del riu.

Remunteu la carretera, que arribaria a Montgarri i Pla de Beret si estigués tancada, i retorneu Vall avall, fins a Esterri d’Àneu. Cal recórrer lentament la vila, amb el seu bonic pont medieval, i fer una ullada el Museu de les Valls i el casc antic, que no és gran cosa però no està malament.

L’endemà, si fa bon dia, amb cotxe fins l’aparcament i a peu després, 1 hora molt llarga de pujada magnífica entre boscos i prats al costat del riu Escrita, podeu anar caminant fins l’estany de Sant Maurici. També hi porten uns jeeps tot terreny que fan el taxi i que arriben a tot arreu!. Diverses rutes, de diversos preus, us portaran a llacs, colls i refugis que requereixen llargues hores de marxa. Tot un privilegi veure paisatges de fàbula, sense cansar-se gaire!. Potser podreu veure un ramat de cèrvols!. A la nit sopar al Juquim, dormir al Roca Blanca.

L’endemà us proposem de fer un recorregut turístic per la Vall Ferrera, anant fins Àreu, bonic poblet, i descobrint aquesta gran vall plena de paisatges idíl·lics.

   

Podeu fer també la Vall de Cardós, el mateix dia, o bé un altre. Arribeu-vos fins a Tavascan, un poble de muntanya ple de bons hotels i bons restaurants, que va ser un gran centre turístic i d’estiueig dels avis. Si pugeu més amunt, arribareu fins una estació d’esquí nórdic, i si sou caminadors, fins el llac de Certascan, preciós. Per dinar ho podeu fer al restaurant Llacs de Cardós, molt bé. Bon hotel també!

Un altre dia el podeu dedicar a visitar les esglésies romàniques de la Vall de Cardós, totes molt maques, tot i que sovint tancades!. A nosaltres ens agraden les de Ginestarre i la d’Esterri de Cardós. El paisatge és fabulós, els pobles encantadors i l’arquitectura de primer nivell.

També els petits pobles del Pallars mereixen una visita. Com ara Baiasca amb les seves pintures romàniques, autèntiques i originals, o petits llogarrets sense història, com Berrós Jussà, un poble de pessebre.

De les moltes excursions que ofereixen els taxis d’Espot, n’hi ha una no gaire cara i ben bonica. És la que puja a l’estany de Ratera. Des d’allà baixeu a peu fins Sant Maurici per veure un bosc verge i la cascada de Ratera. Tot ben bonic, sovint nevat, mut i corprenedor.

 

I amb això s’hauran acabat les vacances a Espot!. Només restarà tornar a casa, potser parant a dinar a Àger, per veure’n la colegiata i menjar a Casa Xalets, o per fer una visita a l’observatori anomenat l’Ull del Montsec, fastuós. Tampoc estaria de més, tot pujant o baixant del Pallars, aturar-vos al monestir gòtic de les Avellanes, interessant.

No us perdeu, quan puguem sortir, les valls del Pirineu. Potser podrem anar-hi per Sant Joan. Serà una nit de Sant Joan diferent. Podeu anar a les Falles d’Alòs d’Isil, a les d’Espot mateix, o bé a les d’Esterri d’Àneu. Cada nit de Sant Joan és màgica al Pirineu!

Les valls d’Àneu, plenes de bons hotels, de bona teca. Pobles somniats, com Esterri, Sort, Espot… Ens agrada particularment, ja us ho hem dit, el Roca Blanca. En Josep i la Marta us acolliran com a casa. L’Hotel Encantats també és una bona opció en una vila dedicada al turisme en cos i ànima, on cap establiment és dolent. Més decadent, de gust francés, l’Hotel Roya.

Icamí de la Bonaigua, a València d’Àneu, l’Hotel Morera, un tresor ben amagat, o un xic més amunt, en ple bosc. O l’Hotel Els Avets, ja camí de la Bonaigua, en migdel bosc. Al poblet d’Escaló teniu el Castellarnau, un bon lloc. Escaló és una vila closa medieval, molt ben conservada, amb un portal d’entrada i les cases en rodona.

Per Llavorsí també trobareu bona taula i bon llit. Ens agrada l’Hotel de Rei. També Hostal La Noguera, més senzill.  També podeu mirar-vos el el càmping Riberies, o l’hotel del mateix nom, que és de campanetes. I també molts altres càmpings, com el Nou de la Guingueta.

Per dinar o sopar us recomanem diversos llocs, tots molt bons. A Espot el restaurant Juquim, tel: 973 62 40 44, o bé  973 624 009, amb un menú potent, complert, servei amable. O La Llúpia, nou, modern, interessant. O la carta clàssica de l’Hotel Roya,  Com també fa un menú baratet, i ofereix bones habitacions senzilles però agradables, la Pensió Palmira.

Us recomanem un petit pont de Sant Joan al Pallars, a Isil, a Esterri, a Espot, a Sort… veient les falles. I les vaques pasturant als prats gemats, i fent banyades en llacs i rius, o passejades a peu o en bici… I caminar per poder veure el romànic del Pallars, com ara el meravellós monestir de Sant Pere del Burgal, no gaire lluny d’Escaló. Monestirs, amb moltes esglésies i capelles: Son, Santa Maria d’Àneu, Sorpe, Baiasca… I els poblets de postal, amb les pedres encara vives. Visca el Pallars!.

Hoy os queremos proponer, si nos dejan salir por Cataluña, una noche de Sant Joan diferente. Os queremos hablar de las Fallas del Pirineo, en Espot, en Esterri, en Alòs d’Isil, en la Vall d’Isil, en el Pallars Sobirà, muy cerca de Esterri d’Àneu. La juventud del pueblo prepara la fiesta meses antes. Cortando pinos y fabricando las antorchas. Por la tarde de la verbena de Sant Joan, cincuenta jóvenes llevan las fallas hasta las montañas vecinas donde esperan a que oscurezca. Ya de noche, en la villa, se enciende una gran hoguera en la plaza de la iglesia, que es la señal para encender las otras fallas y empezar la bajada. Cerca del pueblo son recibidos por las chicas y los niños. Todos juntos corren por las calles y al llegar a la hoguera se apilan todas las fallas. Entonces empieza la juerga. La noche continúa con diferentes bailes y mucho jolgorio. Son danzas antiguas alrededor del fuego. Rituales que nos remontan a la noche de los tiempos. Ancestral y único, repetido cada año. Si este año nos dejan desconfinar por San Juan, y no tienen ningún compromiso, añadanse a la fiesta. La recordaran para siempre. En las valls d’Àneu hay muchos hoteles: en Esterri, en Sort, en Espot … nos gusta particularmente el Hotel Roca Blanca, en Espot, y el restaurante Juquim.

Més enllà de Múrcia: Almeria!


De nou us proposem una sortida per quan sortim del confitament en què estem ficats. Ja hem estat a la magnífica Peyíscola, a la bella València i a l’encantadora Múrcia. Imaginem que tenim més dies, una setmana potser, o dues, i seguim la costa del llevant espanyol fins arribar a la bella ciutat d’Almeria, que és un destí per tota època de l’any, però perfecte per a un estiu o tardor.

Fins pot ser un destí per l’hivern, quan arreu fa fred, sembla obvi, tot i que ningú no hi pensa. I allà, prop del Mediterrà etern i blau, fa caloreta tot l’any. No fa calor, és clar, però no fa gens de fred. I plou poquet. Es pot passejar per la ciutat, deserta, i per les platges, desertes, i pels racons de la província, encara més deserts. La tardor i la primavera són encara millors. No fa gens de fred i la calor, que ja pot apretar, no ofega. Fins les zones àrides semblen menys dures. I segueix plovent poquet. L’estiu només és apte si sou mediterranis de socarrel, com nosaltres. Mediterranis fins la mèdula. Fa molta, molta calor, però teniu el mar, el mar amable, les platges de somni, inigualables, magnífiques, al vostre abast. I aire condicionat arreu.

La ciutat és el paradigma, la quinta esència de la mediterràneitat. Blanca, oberta, hospitalària. No és la ciutat més bonica d’Andalusia, d’acord. El centre és molt modern i queda poc patrimoni àrab. Però teniu la bellíssima alcassaba, forta i altiva, que domina les cases. És un mirador privilegiat damunt el mar de teulades i la mar autèntica. Dins la ciutat, la catedral. Una església fortalesa, gòtica de saló, austera però bonica. Carrers i places donen tipisme a l’antiga medina.

 

A Almeria, per dormir-hi, podeu anar a l’hotel Costasol, un hotelet familiar amb encant, ni gran ni petit, al mateix centre. O bé apostar per l’NH Ciudad de Almeria, a tocar de l’estació, una mica allunyat del centre, però aposta segura. Te habitacions comunicades per a famílies amb infants, però pagareu un preu un xic car. El garatge és especial, amb un montacargues per a cotxes!. Per dinar o sopar ens agrada anar de tapes. Nosaltres som fanàtics del Café Cyrano, un local petit, sempre ple de gent, amb tapes de disseny. Dins el centre teniu Casa Puga, molt bo també. Especialitzada en truites, prop de la catedral, amb un primer pis molt friki, la cervesseria La Mala, boníssima. Una mica més amunt, prop de la placeta de las Flores, Nuestra Tierra ofereix també bones tapes. Si toca càmping ens agrada el Tau, a San José, en ple parc natural de Cabo de Gata.

 

Començarem el viatge on el vam deixar ahir, i abans d’ahir. Farem nit a València, a l’Hotel Holiday Inn Express del parc comercial de Bonaire, a Aldaia. O al seu veí, l’Ibis Styles. Son hotels baratets però interessant, amb bona relació qualitat preu. Per sopar, allà mateix, al Sorsi e Morsi, mlt bo, o bé  al restaurant la Tagliatella de Bonaire més car, ple de gent. L’endemà prosseguírem camí cap a Múrcia.

 

A Múrcia, pareu a dinar, i podeu aprofitar per entrar al Casino, famós edifici neoàrab molt maco, o bé visitar la Catedral de Múrcia, que és una joia del barroc, amb una torre molt maca. Espectacular, darrera la catedral, per dins i per fora, la capella major dels Fajardo, marquesos de los Vélez, gótica florida.

 

A Múrcia vam dinar a la pizzeria Imperial, molt bé. Bones pizzes i bones pastes!. Seguidament podeu continuar camí cap a Almeria on podeu allotjar-vos a l’Hotel NH Ciudad de Almeria, una mica car però amb unes habitacions molt grans, un desdejuni fabulós, i ben situat, tot i que no al centre de la ciutat. Per sopar aneu a un bar de tapes fantàstic, el Cyrano del Carrer de Méndez Núñez.

Però el millor d’Almeria son els entorns. La provincia d’Almeria te molts atractius. Per exemple el cap de Gata, amb les Salines i les seves platges fabuloses. Per això, quan tingueu ben vista la ciutat, els barris populars de sota l’alcassaba, la catedral i totes les altres coses, heu de fer la primera visita a la Costa de Cabo de Gata, a San José i les seves cales meravelloses: Mónsul i los Genoveses, una passada!. Paisatges extrems, desèrtics, lava a tocar del mar, platges fabuloses, geologia a cel obert…

 

A San José podeu dinar molt bé a la geladeria i pizzeria Vittoria, al passeig marítim. Força bona teca malgrat que és un lloc senzill. Al port hi ha bons restaurants de peix fresc, més cars.

L’endemà podeu continuar visitant la zona, i anar a Los Escullos, una costa amb increïbles paisatges, i a la Isleta del Moro, el més bonic poblet mariner de la zona.

El dia següent tocarà anar a Níjar, un bellíssim poble blanc interior, on podeu comprar unes típiques jarapes de cotó, alfombres fetes a mà.

I acabat de veure Nijar, aneu a les platges del nord d’aquesta població: Las Negras, El Playazo, Rodalquilar, la Isleta del Moro, precioses. Podeu dinar a La Ola, restaurant de peix, molt bo, i molt bé de preu, mirant el mar.

Un altre dia dediqueu-lo a les Salines del Cabo de Gata, al Cabo de Gata mateix i a San Miguel i el far. Banyada a la fabriquilla, en aigües de cristall. Dinar a San Miguel, al bar la Playa, bé però senzill i una mica car.

 

També podeu anar més al nord encara, i veure Mojacar i les seves platges idíl·liques. O els pobles del nord amb els seus castells i carrers típics, alguns dalt de penyals de guix, com ara Sorbas, altres com Vélez Blanco o Vélez Rubio amb els seus castells.

No oblideu el desert, a Tabernas, amb el seu hollywood hispànic. I l’Alpujarra d’Almeria, que conecta amb la de Granada, plena dels pobles blancs, penjats de les serres que venen de la gran Sierra Nevada. Però sobretot, no us perdeu Almeria. Un pont llarg, unes vacances… us espera, diferent, molt diferent, africana.

  

L’endemà, ja de tornada, no la feu tota d’un cop de cotxe! Pareu a Calpe, per exemple, per banyar-nos al peu del penyal, guapíssima platja, i dinar a La Picaeta.

Torneu a dormir a València, al Holiday Inn Express de Bonaire, o a l’Ibis Styles del costat, i torneu al Sorbi e Morsi, una pizzeria molt original al mateix Centre Comercial. I, encara, de tornada, tindreu temps de parar per dinar i banyar-nos a l’Ametlla de Mar. Dinar al bar Plaça Vella, molt bé.


Almería es un destino para toda época del año. Que lo es para el invierno parece obvio, aunque nadie piensa en él. Allí, cerca del Mediterráneo, eterno y azul, hace calorcito. No hace calor, claro, pero no hace nada de frío. Y llueve poco. Se puede pasear por la ciudad, desierta, y por las playas desiertas, y por los rincones de la provincia, aún más desiertos. El otoño y la primavera son aún mejores. No hace nada de frío, y el calor, que ya puede apretar, no ahoga. Hasta las zonas áridas parecen menos duras. Y sigue lloviendo poquito. El verano sólo es apto si sois mediterráneos de raíz. Mediterráneos hasta la médula. Hace mucho, mucho calor, pero tienen el mar, el mar amable, las playas de ensueño, inigualables, a su alcance. Y aire acondicionado en todas partes. La ciudad es el paradigma, la quinta esencia de la mediterraneidad. Blanca, abierta, hospitalaria. La Alcazaba, fuerte y altiva domina las casas, (en la foto). Es un mirador privilegiado sobre el mar de tejados y la mar auténtica. Dentro de la ciudad, de trazado árabe, iglesias, conventos, y la catedral, dan tipismo a la antigua medina. Los alrededores tienen todavía más atractivo: el cabo de Gata, con las Salinas y sus playas fabulosas, como Mosul o Los Genoveses. La costa norte, con San José, Rodalquilar, Las Negras, o Mojacar. Los pueblos del norte con sus castillos y calles típicas, como Vélez Blanco, Vélez Rubio o Níjar, la de las jarapas. El desierto, y su Hollywood hispánico. Y la Alpujarra, llena de pueblos blancos, colgados de las sierras que vienen de la gran Sierra Nevada. No os perdáis Almería. Un puente largo, unas vacaciones … os espera allí, diferente, muy diferente, africana. En Almería capital siempre vamos al Costasol, un hotelito familiar con encanto, ni grande ni pequeño, en el mismo centro. Si toca camping, nos gusta el Tau, en San José, en pleno parque natural de Cabo de Gata.

Penyíscola, ara tancats, et somniem!


Quan no sabem què fer ni on anar, quan ens deixin sortir del confinament, potser agafem el cotxe i anem cap a Penyíscola. Potser només un cap de setmana. Però la mera passejada per aquesta ciutat murallada, enfilada en la seva penya damunt del mar, omple de serenor l’anima. I si és al pic de l’estiu, millor! La vila blanca marinera, llevantina, valenciana, mediterrània, té unes platges fabuloses!

A Penyíscola hi ha tota mena d’allotjaments i de restaurants. També teniu càmpings ben familiars, hostals ben portats, hotels amb encant i grans complexos sense gaire encant. Hi ha alguns hotels recomanables, un xic més cars, molt recomanables, com l’hotel Don Carlos, molt bé. Però nosaltres seguirem anat al Tio Pepe, perquè creiem que és un bon hotel, però encara un millor restaurant. Us el recomanem!. També ens agrada molt l’hotel Estrella de Mar, no fa gaires anys completament renovat, situat a primera línia de platja, on anàvem quan encara era un pobre hostal. O el Porto Cristo, molt guapo també. Si us agraden les tapes aneu al restaurant Mel de Romer, prop del carrer Major, a tocar de l’església, no ens em mouríem!.

L’endemà, en llevar-vos, feu un tomb amb la llum del dia que neix. Veureu com Penyíscola ensenya una altra cara, més mediterrània encara. Carrers blancs, racons llevantins, mar, sol esbatanant.

Pugeu al castell, visiteu les sales gòtiques on va desafiar el món el Papa LLuna! Albireu l’horitzó des de les muralles, des del far. Baixeu al port a veure arribar la pesca, a mitja tarda. Aneu fins la platja, banyeu-vos en les aigües cristal·lines, i, en acabar la banyada, aneu als restaurants de la vila closa, o prop de la mateixa platja, on dinareu bona teca. Peix fresc, arròs i fideuà. Recomanable.

 

Peñíscola es una fantástica villa medieval que parece flotar sobre el agua azul del mar Mediterráneo. Pasear por sus calles estrechas, blancos, admirar su castillo, las murallas y, como no podía ser de otro modo, bañarse ses en su playa de arena fina, en un mar calmado, caliente, acogedor, plano, sin peligro, es una pura delicia. Una salida familiar muy clara. Para más vendida en el turismo de masas que esté la costa de Castellón, Peñíscola será siempre Peñíscola. A pesar de los hoteles, las discos, los bares y las tiendas de recuerdos … Para que el pueblo antiguo, en medio del mar, dominado por el castillo del Papa Luna conserva todavía algo, incluso bajo el vértigo consumista. quizás serán las calles encalados bajo la luz blanca del Mediterráneo. Quizás su situación, rodeada del mar azul. O su puerto donde llegan los barcos de pesca con el pie fresco, a media tarde. Peñíscola siempre engancha. En Peñíscola hay todo tipo de alojamientos. Camping, hostales, hoteles y grandes complejos. Hoteles recomendables, como el hotel Don Carlos, muy bien. O Tio Pepe, un buen hotel, céntrico y bien de precio, pero aún un mejor restaurante. Os lo recomendamos !. O el hotel Estrella de Mar, renovado, en primera línea de playa, donde íbamos hace muchos años, cuando todavía era un pobre hostal. O el Porto Cristo, muy guapo también. Si os gustan las tapas vaya al restaurante Miel de Romero, en la calle Mayor, junto a la iglesia, no nos me moveríamos!

Una volta pel Cap de Creus


Potser decidireu, quan passi el confinament, fer una volta per algun paisatge proper. Seria ideal anar al Cap de Creus. Poca cosa, potser sortir dissabte i tornar diumenge, o uns dies de vacances. El primer dia podríeu anar fins a Cadaqués. Magnífic. Potser haureu d’aparcar fora el poble, en alguna platja, potser a la platja del Ros. Sereu lluny però podeu anar caminant per la riba. Obtindreu vistes impagables de Cadaqués!

Cadaqués és la seva mar, de color plata i blau, les seves platges de roca, pedretes o picons i les seves cases blanques, gregues, tancant l’àmplia badia oberta a llevant. Gaudireu de la seva calma, de la pedra turmentada del Cap de Creus i, si no fa tramuntana, podreu banyar-vos a la vora del Mediterrani. Cadaqués és un poble boutique, potser no hi queda ningú de Cadaqués. Hi ha molta gent que hi té casa, que hi té un petit apartament. Molta gent que està de visita, només un dia, o un matí, o una tarda. Molta gent de vacances. I això es nota. És difícil arribar a Cadaqués i, tanmateix bonic.

La carretera des de Roses puja Cap de Creus, volta i volta, fins penjar-se damunt Port de la Selva, en un paisatge amable d’alzines sureres i oliveres. I en acabat baixa, volta i volta, ja la badia esplèndida, fent present a cada gir el poble blanc enfront del mar. Terrasses d’olivera i pedra, cabanes de pissarra. Com hem dit, aparcar és difícil. Hi ha un pàrquing de pagament només entrar a la vila. A l’estiu ple de gom a gom. Hi ha un aparcament lliure, gran, al cementiri, a tocar del càmping, al costat de l’ermita, camí de Port Lligat. També podeu provar a Caials, en els petits camins polsosos que van a les cales, o a la platja del Ros, prop d’es Cucurucuc. Ja us hem explicat que podeu tornar caminant vora el mar.

 

Per dinar hi ha molts llocs, i bons. Ens agrada anar a La Gritta, una pizzeria italiana amb dos locals, a la plaça principal, davant del mar, i en un caló de la Riba, a tocar de l’hotel Playa Sol. És barat i el menjar està prou bé per ser Cadaqués i el que donen.

Per dormir hi ha un munt de bons hotels, però el Playa Sol ens agrada. És car però les habitacions frontals tenen vistes, el desdejuni és bo i te pàrquing i piscina. I el mar a la porta!.Després de banyar-vos podeu visitar la vila closa, amb els seus carrers estrets i les cases blanques.

Fixeu-vos en les tapes de l’entrada d’aigua de les cases, veureu que tenen petits quadres mariners. Una cucada.

A la tarda podeu anar fins a Port Lligat, un entorn molt bonic, amb la casa de Dalí. El port, les barques, el mar quiet… un paradís. Port Lligat és una cala encisadora d’aigües quietes i barquetes de pesca.

Un altre dia podeu anar per la carretera que porta fins el cap, al far de Cap de Creus, paisatge esplèndid, en diuen mineral. Seguiu fins el final, fins el cap, fins el far del Cap de Creus, abans que prohibeixin el pas per la carretera estreta que s’endinsa en aquest paratge lunar, d’un altre món.

Per dormir us recomanaríem molts hotels a Cadaqués. Però ens decidim per l’Hotel Duran, molt bé. Molt recomanable. Si us esteu a Figueres podeu fer un volt per la ciutat: museu teatre Dalí, carrers comercials…

 

L’endemà us proposem una anada cap a Sant Pere de Rodes, meravellós monestir romànic penjat damunt Port de la Selva.

Per dinar baixeu a Port de la Selva, un bonic poble blanc mariner obert a la seva àmplia badia. Feu una estona per la vila i per la seva platja. Una bona banyada a la seva platja calma, serà fantàstica!

Podeu dinar a Port de la Selva mateix, al restaurant Bellavista. A la tarda potser podeu anar a Platja de Garbet, a remullar-vos i ressolar a la sorra. Magnífic.

Hacía mucho tiempo que queríamos dedicar una salida a los pueblos del Cap de Creus, como Cadaqués, a sus playas, a su infraestructura hotelera de calidad , a sus monumentos , sus parajes , a los entornos , a la vida que tiene esta zona mediterránea . Un par de horas por la autopista AP-7, que dejaréis en la salida 4 , la de Figueres , para coger la comarcal C -260 , ancha y bien acondicionada , en dirección a Roses y luego hasta Cadaqués. Hoy os proponemos esta salida porque hay que ver Cap de Creus, Cadaqués, Port de la Selva, Port Lligat, Sant Pere de Rodes… una propuesta divertida para toda la família. ¡Una idea magnífica! .