Innsbruck, revisitada


Tomba de l’emperador Maximilià I.
Innsbruck és una ciutat preciosa que sempre visitem quan anem cap a Alemanya o l’est d’Europa. Ens agrada passar el Brennero, des de Verona, i baixar fins a la capital del Tirol. Si és Nadal és molt agradable visitar el bonic mercat de Nadal, i en tot temps la catedral, res de l’altre món, i la capella del palau on hi ha la fastuosa tomba de Maximilià I. També és bonica la Residenz, i en general tot el nucli antic. Ens agraden els seus carrers de pedra i les robustes cases medievals i renaixentistes. I ens agrada encara més allotjar-nos, dinar i sopar a la Gasthof Goldener Adler, un hotel i restaurant d’especialitats tiroleses on han menjat molts famosos i que fa anys que funciona. Molt bonic! Innsbruck és la capital del Tirol, una de les regions més boniques d’Europa. La ciutat mateixa és molt bella. És una ciutat gran, però molt ben conservada. El centre històric medieval, amb el balcó d’or, fantàstic. De veritat que no us podeu perdre la tomba de Maximilià I, el més fastuós panteó renaixentista d’Europa, a l’església de la cort. O el palau imperial. O el castell d’Ambras. Passegeu pels carrers porxats, plens de botigues. Sentiu cantar els grups vocals tirolesos i actuar les millors orquestres d’Europa, gratuïtament, durant el seu festival d’estiu. Si us agrada esquiar aneu-hi a l’hivern. Tot és blanc. Les millors instal·lacions d’esquí d’Àustria us esperen a tocar d’Innsbruck. No deixeu de visitar els seus entorns. Està en ple cor dels Alps austríacs i, amb això, està tot dit. Si no us agrada estar al centre de la ciutat podeu dormir als afores d’Innsbruck, una mica més enllà de l’aeroport, a l‘hotel Kranebitten. Us el recomanem, per menjar i per dormir, pel preu i per les atencions, tot i que és més senzill que el Goldener Adler. Al mateix poble d’aquest hotel, carretera enllà teniu un càmping on també hi hem fet estada. No és res de l’altre món, però està proper a Innsbruck. Innsbruck es la capital del Tirol, una de las regiones más bonitas de Europa. La ciudad misma es muy bella. Sus calles, iglesias, palacios. Es una ciudad grande, pero muy bien conservada. La catedral es muy bonita. El centro histórico medieval, con el balcón de oro, (en la foto), fantástico. No os podéis perder la tumba de Maximiliano I, el más fastuoso panteón renacentista de Europa, la iglesia de la corte, o el palacio de Ambras, o el palacio imperial. Ni de pasear por las calles porchadas, con cientos de tiendas. Escuche cantar los grupos vocales tiroleses y actuar a las mejores orquestas de Europa, gratuitamente, durante su festival de verano. Si os gusta esquiar id en invierno. Todo está blanco. Las mejores instalaciones de Austria les esperan junto a Innsbruck. No deje de visitar su entorno natural. Está en pleno corazón de los Alpes austríacos y, con ello, está todo dicho. Nosotros dormimos en el Goldener Adler, en el centro de la ciudad, però en las afueras de Innsbruck, un poco más allá del aeropuerto, teneis el hotel Kranebitte, más sencillo. Os lo recomendamos, para comer y para dormir, por el precio y por las atenciones. Innsbruck is the capital of the Tirol, one of the most beautiful regions of Europe. The city itself is very nice. Its streets, churches, palaces … but also its environment. It’s in full heart of the Austrian Alps and, with this, is quite above mentioned. We sleep in the city center at Goldener Adler Hotel but in suburbs of Innsbruck, near to the airport, there is the hotel Kranebitte. We also recommend it to you, for the food and to sleep, for the price and for the attentions.

Munic, Munchen, de nou!


Ajuntament de Munic. Autòmats donant les hores.

Sempre ens ha agradat fer camí fins a Munic amb la família. Aquesta vegada ens hem allotjat, a l’hotel Ibis Muenchen City Arnulfpark. Bon hotel! I hem sopat al restaurant de l’hotel Novotel del costat: The Flave of Munich. Força bé! Ens fa sempre molta il·lusió voltar per Munic. És molt senzill. Podeu comprar un bitllet de grup al metro, barat i pràctic. No podeu deixar de veure la catedral, i l’església de Sant Pere, al costat, i les altres esglésies de Munic, que n’hi ha moltes! I heu d’anar a acaronar el morró del porc senglar de l’avinguda principal. Clavat al de Florència, i com allà, si ho feu, tornareu segur a la ciutat. També és obligat anar a la plaça del mercat, i dinar allà, a les taules amb la gent. Si fa fred o no us mola la companyia podeu menjar al restaurant Berni’s Nudelbrett, un italià bé de preu. No us perdèssiu l’Alta Pinacoteca, una galeria d’art fastuosa, de renom mundial. I si us ve de gust el menjar típic de la regió podeu fer cap a un restaurant bavarès, el Zum Stiftl – am Marienplatz. Idealment situat en una terrassa de la Marienplatz, a l’aire lliure, o a dins, menjareu de fàbula. Tampoc no podeu deixar d’anar, als afores de la ciutat, el Nimfebur, un castell palau de somni, amb un parc molt xulo. No us hi penseu més, Baviera és el vostre destí. I Munic la seva capital.

Catedral de Munic
¿Está pensando en unas vacaciones de verano con un poco de aventura?. ¿Ya ha recorrido España y Francia?. ¿Quiere ir un poco más lejos?. Baviera es su destino. Y Munich su capital. Baviera es una región alegre, sudaca, abierta. Munich es una ciudad amable, con muchos atractivos, y con muy buena gente, la más dulce de Alemania. En verano hace buen tiempo. (Y en invierno hay mucha nieve). En octubre la fiesta de la cerveza. Es muy sencillo ir con niños. En Alemania, y sobre todo en Baviera, cuidan muy bien las familias con niños. Munich les ofrece alta cultura: la alta pinacoteca es el mejor museo de pintura de Alemania, y uno de los mejores del mundo. El ayuntamiento gótico, la catedral, (en la foto), es muy espectacular. El Ninfeburg, o palacio real de Baviera abre sus salones barrocos y sus agradables jardines. También ofrece diversión: plazas y calles medievales muy animados. ¿Desea historia?. Existe la cerveceria donde Hitler fundó el partido nazi, intacta. También, cerca, el campo de concentración de Dachau, toda una lección moral. También tiene un zoo muy notable, palacios, otros museos y una Residenz para visitar. Nosotros comíamos a las plazas, como la plaza del mercado, en medio de la ciudad, con mesas preparadas. Hay que hacer pic-nic o bien ir a comprar la comida en las tiendas de alrededor. La bebida la sirven los bares. Comeréis con gente que no conocereis de nada al lado. Al principio corta un poco, pero nosotros somos aún más mediterráneos que los bávaros, ¿verdad?. También pueden ir a la cadena de restaurantes Nordsee. Buen pescado a buen precio. Para dormir tienen varios campings muy aceptables, cerca de la ciudad. Nosotros fuimos al Thalkirchen, junto al zoo y el río, en el mismo centro. También tienen hoteles familiares, como los novotel o los BB.  Haga de Munich el centro de sus salidas por Baviera: los castillos reales, los Alpes bávaros, Augsburg, Regensburg, Núremberg … todas estas joyas a menos de 100 kms. de Munich. Tambien pueden dormir cerca de Munich, pero en el campo. Os recomendamos el hotel Guggemos, en el lago Tegernsee. Daros una vuelta por Baviera. Serà un verano que no querreis olvidar.

Mineralexpo de Sants 2023


poster-a3-sants-2023-lr-20230205222446La MineralExpo Barcelona-Sants és una exposició de minerals, fòssils i elements relacionats amb la natura, on els visitants poden trobar actes culturals, exposicions, tallers, presentacions de llibres i, alhora, comprar ja sigui peces de col·lecció, fòssils i minerals, o bé gemmes fetes de matèries minerals com ara collarets, polseres, de pedres naturals tallades. Aquest esdeveniment, organitzat pel Grup Mineralògic Català, tindrà lloc a les Cotxeres de Sants, situades al carrer de Sants, 79 de Barcelona, aquest proper cap de setmana de març. L’horari és de 15 a 21 hores el divendres, 10 a 21 hores (dissabte) i 10 a 19:30 hores el diumenge i l’entrada és gratuïta. L’entrada és gratuïta. Aquest primer cap de setmana de març, teniu una cita a les cotxeres de Sants de Barcelona, tant si sou aficionats a la mineralogia, o simplement gent que gaudeix amb les ciències. Mineralexpo Sants no us defraudarà. No se’n troben gaires d’activitats on no cal pagar res per entrar-hi i badar. A més, hi ha una bonica, malgrat que petita, exposició de molts minerals, fòssils, penjols, bijuteria i altres articles relacionats amb el tema. Sempre sol haver-hi un espai temàtic especial, sobre un indret interessant o bé un tema didàctic. També hi ha petits i senzills tallers pels infants, com ara la recerca d’or, o de minerals. Són poca cosa, petits, però hi són. No sabem si us agraden els minerals, el que és segur que als vostres fills i filles en edat escolar sí. Encara que només sigui per xafardejar, aneu fins les cotxeres de Sants.

Este fin de semana, en las cocheras de Sants de Barcelona, las familias tienen una cita. Y si sois aficionados a la mineralogía, o simplemente gente que disfruta con las ciencias naturales, con más razón todavía. La cita es con Mineralexpo Sants. Hay buenos motivos para ir. Primero porque es gratuita. No se encuentran muchas actividades donde no haya que pagar nada para entrar y distraerse. Además, vereis una bonita, aunque pequeña, exposición de muchos minerales, fósiles, bisutería y otros artículos relacionados con el tema. Siempre suele haber un espacio temático especial, sobre un lugar interesante o bien un tema didáctico. Mineral Expo Sants dura tres días, de viernes a la tarde hasta el domingo por la tarde. Así puede llegarse hasta ella cualquier mañana o tarde. Hay pequeños y sencillos talleres para los niños, como la búsqueda de oro, o de minerales. Son poca cosa, pequeñines, pero están ahí. No sabemos si os gustan los minerales, lo que es seguro que a vuestros hijos e hijas en edad escolar sí. Aunque sólo sea para curiosear, vayan hasta las cocheras de Sants.

Molina de Aragón, revisitada


Molina de Aragón és una vila medieval esplèndida, intocada, morta i parada en el temps. Hi hem tornat un cap de setmana llarg, des de Zaragoza, i hem comprobat que encara no està rehabilitada, ni edulcorada. Els seus carrers empedrats son autèntics, els seus bonics palaus cauen a trossos. Les esglésies meravelloses també cauen. Tot el poble sembla una mica mort, amb botigues rònegues i antigues. Però alguna cosa està canviant. Obren nous hotels i bones tavernes. I, ben aviat un parador nacional amb 100 habitacions al turó davant de les muralles. Molina de Aragón no està a l’Aragó, està a Castella, a Guadalajara, a l’Alto Tajo, un espai natural bellíssim. I no és la única sorpresa que us donarà aquesta magnífica ciutat. Quedareu bocabadats davant l’art i la vida que encara conserva. Fa de petita capital d’una àmplia zona despoblada, deixada de la mà de Déu, però molt natural, intacta, i fabulosa. Veureu la glòria del seu castell, bestial, imponent, fastuós, imposant-se damunt les cases, dalt del seu turó. I resseguireu amb la vista les muralles, llargues, serpentejant per la terra roja. Hi visitareu els seus temples oblidats, les cases fortes, les places i carrers. I creuareu el pont damunt el rio Gallo, un afluent primerenc del Tajo, que travessa Molina amb les seves aigües netes, i ens deixa estampes tan boniques com el pont i el barri jueu. Ben a tocar de la vila medieval hi ha altres rRius frescals que donen lloc a espais naturals de primera, molt poc tocats, com Taravilla amb la llacuna, las hoces del Gallo o Peralejos de las Truchas. Espais naturals increïbles en les serres que veuen néixer el Tajo, pel camí de Cuenca. Podeu fer de Molina un centre d’excursions familiars molt bo, un pont, unes vacances. Per dormir teniu un gran hotel: L’Aura Luxury Molina, car i sofisticat i, ben aviat el Parador de Molina. Per dinar us recomanem dos llocs ben diferents: la Taverna Catacaldos. Molt bon menjar, i el restaurant El Castillo, més sofistica i molt bo, al carrer de San Felipe, 1, tel: 949 83 05 19. O bé aneu al bar del Casino L’Amistad, carrer Adarves, 10, Tel: 949832145. Ubicat en un palau, ple de gent i de vida, sorollós i decadent. Hi trobareu fantàstiques tapes, plats i platets, un menú, a preu de riure, senzill però saborós. L’antic “Señorio de Molina”, a mig camí de Madrid, a les serres del Tajo, us espera, amb la imponent Molina d’Aragón, una vila medieval poderosa, coronada pel seu altiu castell.

Molina de Aragón es una villa medieval espléndida, intocada, parada en el tiempo. Todavía no rehabilitada, no edulcorada, con palacios e iglesias maravillosos que se caen, o que tienen en los bajos una tienda destartalada y antigua. Molina de Aragón no está en Aragón, está en Castilla, en Guadalajara. No es la única sorpresa que les dará esta bellísima ciudad. Quedaréis boquiabiertos ante la vida que aún conserva, como pequeña capital de una amplia zona despoblada, dejada de la mano de Dios, natural, intacta, fabulosa. Verán la gloria de su castillo, bestial, imponente, fastuoso, imponiéndose sobre las casas, sobre su colina, orgulloso. Y seguiremos con la visita a las murallas, largas, serpenteando por la tierra roja. Hay visitar sus templos olvidados, las casas fuertes, las plazas y calles. Y podrán disfrutar, además, de unos alrededores maravillosos, con rios apenas nacidos, como el Gallo, que atraviesa Molina y nos deja estampas tan bonitas como el puente y el barrio judío. Ríos frescos que dan lugar a espacios naturales de primera, muy poco tocados, como Taravilla con la laguna, las hoces del rio Gallo o Peralejos de las Truchas. Espacios naturales increíbles en las sierras que ven nacer el Tajo, camino de Cuenca. Pueden hacer de Molina un centro de excursiones familiares muy bueno, para un puente, o unas vacaciones. Para comer os recomendamos dos lugares bien diferentes: la taverna Catacaldos, o el restaurante El Castillo, sofisticado y muy bueno, en la calle San Felipe, 1, tel: 949 83 05 19. Tambien buen sitio el bar del Casino La Amistad, calle Adarves, 10, Tel.: 949832145. Para dormir hay un hotel de lujo, ubicado en un palacio, el Aura Luxury. Y muy pronto un parador nacional en lo alto de un cerro frente al castillo.

Una bonita ciudad: Daroca


Una bonica ruta familiar que podeu fer des de Zaragoza és la de la vila de Daroca. La trobareu seguint l’autopista A-23, de camí cap a Terol, a 40 km de la capital d’Aragó. És una ciutat medieval molt important i ben conservada, amb les seves muralles i torres, esglésies, convents, el seu castell i una font amb molts brocs, al costat de la porta baixa, que podeu veure a la foto. Daroca està tan ben conservada que sembla adormida en el temps. Un llarg carrer, que encara no és de vianants, (any 2023), empedrat, la creua de cantó a cantó. No us perdeu la visita de la bellíssima Basílica de los Sagrados Corporales, o de Santa Maria, joia de l’art gòtic i plateresc. Molt d’art al seu interior, tot i que molt deixat. A cada barri de l’antiga ciutat trobareu una meravellosa església romànica: Sant Miquel per exemple, i unes quantes més. Al final del llarg carrer major, o a l’inici, la bonica font dels vint brocs, i la imponent porta baixa. Tota la vila està completament envoltada de muralles, que pugen turons amunt. I dins la vila murada un petit call jueu i una moreria amb cert encant. Dit això, també us advertirem que Daroca va viure temps millors. Per dormir podeu anar a l’hotel Cienbalcones, ben instal·lat en un antic palau, graciós, modern, una mica de poble, amb restaurant. Per dinar hi ha molts llocs. A més, des de Daroca, o un cop visitada, podeu fer un tomb per llocs tan bonics com ara Molina de Aragón, a uns 60 km, o bé la llacuna de Gallocanta, a 20 km. El Monestir de Pedra no queda lluny, uns 25 km. I Calatayud a 50 km. Terol està a uns 80 km. Si no penseu dormir a Daroca podeu fer-ho a Zaragoza, un bon centre d’excursions. El nostre hotel de sempre és el Exe WTC, fantàstic. A la capital aragonesa sempre mengem, si som a l’hotel EXE WTC a la Garnacha, el nostre restaurant de sempre, un lloc magnífic, on dinareu o sopareu de fàbula. No deixeu passar l’oportunitat de veure Daroca, una meravellosa vila medieval, plena de palaus i esglésies, la majoria romàniques, i amb una juderia i una moreria. I, sobretot, feu per poder visitar per dins la basílica de los Santos Corporales. Ens va costar molt de veure-la i no ens va decebre pas. Plena d’obres d’art, tot i que molt oblidada, com la resta de Daroca, que no sembla una ciutat del segle XXI.

Daroca, en la provincia de Zaragoza, camino de Teruel, es una ciudad medieval muy importante y bien conservada, con sus murallas y torres, iglesias y conventos, un castillo y una fuente con muchos caños. Además, desde Daroca, podéis hacer una magnífica ruta por lugares tan bellos como, por ejemplo, Molina de Aragón, la laguna de Gallocanta, el Monasterio de Piedra y otros. Para dormir os recomendamos el hotel “Cienbalcones” un hotelito con mucho de encanto.

Daroca, in the province of Saragossa, in the way to Teruel, is a medieval city with walls and towers, churches and a castle and a fountain with many tubes. Also, from Daroca, you can reach some places as beautiful as, for example, Molina of Aragon, Gallocanta’s lagoon, or the Stone Monastery. To sleep we recommend to you the ”Cienbalcones” a hotel with captivation. 

Londres, revisitada


Londres és la capital més divertida d’Europa. Potser no és la més ordenada, ni la que te més glamour. Tampoc no seria la més monumental. Però si aneu de viatge a Londres, aquest any, o qualsevol altre any, descobrireu una vila dinàmica, alegre, cosmopolita, jove i, sobretot, molt divertida, com ja us hem dit abans. Londres és un caos. Els seus carrers descriuen corbes que no porten enlloc. Son curts i amples, acaben de sobte i estan plens de vida. Per ells es mou un trànsit de bogeria, format, bàsicament, per taxis i busos. Uns curiosos taxis antics, tots del mateix model, que fa anys eren negres i ara son de tota mena de colors i decorats amb tota mena de motius. I uns busos de dos pisos vermells, vells i nous, centenars de busos, més busos que cotxes, que faran les delícies dels vostres infants. Arribar, pujar ràpidament les escales i seure dalt de tot, a l’imperial, a primera fila del segon pis. Allà podreu veure com es desenvolupa la vida a tota pantalla. Resseguir de punta a punta la ciutat, admirar els seus monuments més emblemàtics, sense gastar gaires calers. Us assegurem que passareu bona estona de la vostra visita a la ciutat muntats dalt d’aquestes baluernes trontolladores. Un consell: escolliu les més venerables, tenen un aire de principis de segle que no podreu resistir. A més de taxis i busos, Londres compta amb una xarxa impressionant de metro i, a més, tot i ser una metròpoli gegantina, el seu centre històric resulta plènament abastable a peu. I sempre us quedarà el recurs de navegar pel Tàmesi amb un vaixell bus molt efectiu i agradable. Malgrat que el transport públic, com quasi tot a Londres, resulta francament car, hi ha travelcars d’un dia, que permeten pujar arreu, sense fer cues, i son prou asequibles. I els infants no paguen!. Us les recomanem. I tot aquest moviment per anar a veure què?. Doncs infinitat de coses. Primer Westminster, el parlament, amb el famós rellotge gegant. No us perdeu la façana que dona al riu. I Westminster l’abadia, d’un gòtic maravellós, plena de tombes de reis i reines, i d’homes i dones famosos: Newton, Haëndel… L’entrada és caríssima, com la de totes les esglésies del país. En canvi son molt econòmics els museus. Son gratuïts!. I quins museus… La National Gallery amb les seves pintures increibles, la Tate Gallery, la British i la Modern, la Wallace… i tantes altres pinacoteques magnífiques. O bé la increible col·lecció del Bristish Museum, amb peces històriques, egípcies, asíries, gregues… rampinyades de mig món. O la delícia romàntica de l’Albert i Victoria Museum amb tota mena d’artilugis de tota mena d’estils, fins amb un rinoceront dissecat. Volem deixar espai per parlar del zoo, inaudit, gran, o del musu de la ciència, que deixarà bocabadada tota la família. Aneu a Londres un cap de setmana llarg, un pont, o unes vacances. Passegeu pels seus parcs, Saint James, Hyde… plens d’animalons que us vindran a saludar-vos: ànecs, esquirols, conillets… Contempleu el canvi de guardia al palaus inmensos de Buckingham o Saint James, cada dia al matí, i veureu desfilar els guardies vestits amb aquell gorro pelut. O aneu fins al Whitehall per veure la guardia a cavall i acaronar el morro del poltre, estoic com la seva montura devant les fotos. Rondeu per la City, per extasiar-vos davant la catedral potent de Sant Pau, el racó amagat dsl Temple, o la força obscura de la Torre de Londres, presó d’estat sinistre, amb els seus Beefeaters vigilant-la. Passeu el Tàmesi pel pont de la Torre i veureu l’Sky Line amb la gran noria del mil·lèni i la piràmide de vidre, l’edifici, ara per ara, més alt d’Europa. Per dinar us recomanem els tradicionals pubs, però fugiu del centre!. O bé les cadenes de pizzeries i pasta, sempre econòmiques, com ara Prezzo o Garfunkel’s. Per dormir, amb canalla, res més econòmic que els Novotels. N’hi ha un munt, més cars quan més a tocar del centre. Us reconamem els d’Heathrow, a tocar de l’aeroport, o bé el nou que hi ha als Docklands. Molt més econòmica és la opció de triar els Novotel de Readig o Stevenage, que solen estar d’oferta, i des d’aquests poblets conduïr uns trenta kilòmetres fins un park and ride del metro de Londres. Per exemple, de Stevenage a Cockfosters, inici de la línia de Piccadilly Circus, on un dia d’aparcament pot sortir per menys de 5 lliures. No deixeu passar l’ocasió de gaudir d’una de les més belles capitals d’Europa.

Londres es la capital más divertida de Europa. Quizás no sea la más ordenada, ni la que tiene más glamour. Tampoco sería la más monumental. Pero si vais de viaje a Londres, este año, que es año olímpico, o cualquier otro año, descubriréis una villa dinámica, alegre, cosmopolita, joven y, sobre todo, muy divertida, como ya os hemos dicho antes. Londres es un caos. Sus calles describen curvas que no llevan a ninguna parte. Son cortas y anchas, acaban de repente y están llenas de vida. Por ellas se mueve un tráfico de locura, formado, básicamente, por taxis y buses. Unos curiosos taxis antiguos, todos del mismo modelo, que hace años eran negros y ahora son de todo tipo de colores y decorados con todo tipo de motivos. Y unos buses de dos pisos rojos, viejos y nuevos, cientos de buses, más buses que coches, que harán las delicias de sus niños. Llegar, subir rápidamente las escaleras y sentarse arriba de todo, en la imperial, en primera fila del segundo piso. Allí podréis ver cómo se desarrolla la vida a toda pantalla. Recorrer de punta a punta la ciudad, admirar sus monumentos más emblemáticos, sin gastar muchos dinero. Les aseguramos que pasarán buen rato de su visita a la ciudad montados en  estos armatostes. Un consejo: elijan los buses más venerables, tienen un aire de principios de siglo que no puede resistir. Además de taxis y buses, Londres cuenta con una red impresionante de metro y, además, a pesar de ser una metrópoli gigantesca, su centro histórico resulta plenamente alcanzable a pie. Y siempre quedará el recurso de navegar por el Támesis con un barco bus muy efectivo y agradable. A pesar de que el transporte público, como casi todo en Londres, resulta francamente caro, hay travelcars de un día, que permiten subir en todas partes, sin hacer colas, y son bastante asequibles. ¡Y los niños no pagan!. Os las recomendamos. Y todo este movimiento… ¿para ir a ver qué?. Pues infinidad de cosas. Primero Westminster, el parlamento, con el famoso reloj gigante. No os perdáis la fachada que da al río. Y Westminster la abadía, de un gótico maravilloso, llena de tumbas de reyes y reinas, y de hombres y mujeres famosos: Newton, Haëndel … La entrada es carísima, como la de todas las iglesias del país. En cambio son muy baratos los museos. ¡Son gratis!. Y qué museos … La National Gallery con sus pinturas increíbles, la Tate Gallery, la British y la Modern, la Wallace … y tantas otras pinacotecas magníficas. O bien la increíble colección del British Museum, con piezas históricas, egipcias, asirias, griegas … rampiñadas de medio mundo. O la delicia romántica de Albert y Victoria Museum con todo tipo de artilugios de todo tipo de estilos, hasta con un rinoceronte disecado. Queremos dejar espacio para hablar del zoo, inaudito, grande, o del Museu de la ciencia, que les dejará boquiabiertos. Vayan a Londres un fin de semana largo, un puente, o unas vacaciones. Paseen por sus parques, Saint James, Hyde … llenos de animales que vendrán a saludarles: patos, ardillas, conejos … Contemplen el cambio de guardia en los palacios inmensos de Buckingham o Saint James, cada mañana, y veréis desfilar los guardias vestidos con aquel gorro peludo. O bajad hasta Whitehall para ver la guardia a caballo y acariciar el morro del potro, estoico como su montura frente a las fotos. Rondad por la City, para extasiarse ante la catedral potente de San Pablo, el rincón escondido del Temple, o la fuerza oscura de la Torre de Londres, prisión de estado siniestro, con sus Beefeaters vigilándola. Pasen el Támesis por el puente de la Torre y encontrarán el Sky Line con la gran noria del milenio y la pirámide de cristal, el edificio, hoy por hoy, más alto de Europa. Para comer os recomendamos los tradicionales pubs, pero… ¡huid del centro!. O bien las cadenas de pizzerías y pasta, siempre económicas, como Prezzo o Garfunkel ‘s. Para dormir, con niños, nada más económico que los Novotel. Hay un montón, más caros cuanto más cerca del centro. Os recomendamos los de Heathrow, cerca del aeropuerto, o bien el nuevo que hay en los Docklands. Mucho más económica es la opción de elegir los Novotel de Readig o Stevenage, que suelen estar de oferta, y desde estos pueblos conducir unos treinta kilómetros hasta un park and ride del metro de Londres. Por ejemplo, de Stevenage en Cockfosters, inicio de la línea de Piccadilly Circus, donde un día de aparcamiento os puede salir por menos de 5 libras. No dejeis pasar la ocasión de disfrutar de una de las más bellas capitales de Europa.

Lleida, revisitada


EL campanar i un dels grandiosos finestrals del claustre de la Seu Vella de Lleida

Un cap de setmana podeu decidir fer una sortida, d’una nit o més, a Lleida. Podeu anar a dormir a l’hotel Real, un petit hotel de tres estrelles, senzill i còmode, al centre. Res de l’altre món, però molt còmode. Aprofiteu que esteu al centre per fer una volta pel casc antic i el carrer Major, típic carrer comercial de la ciutat, molt animat. Arribareu ben aviat al magnífic palau gòtic on te la seva seu l’Institut d’Estudis Ilerdencs. Dins hi fan exposicions temporals molt interessants i boniques. A tocar teniu la catedral nova, un edifici neoclàssic imponent però sense massa glamour ni interès. Prop -ne agafem el carrer Cavallers amunt, parant abans a l’antic convent del Roser de Lleida, actualment parador de turisme. Aquí també podeu dormir-hi bé, però molt més car. Sempre podeu entrar a veure com ha quedat de bé! Tot seguit remuntem les escalinates que ens portaran al turó on s’aixeca la impressionant Seu Vella de Lleida, joia del gòtic català. També, a tocar, el castell de la Suda, recentment restaurat. Les vistes sobre la ciutat i els voltants son magnífiques. Baixem ara cap el centre de nou. Encara us ha de quedar temps per fer una visita al bonic Museu de Lleida, amb la seva esplèndida col·lecció medieval, però també ibera o romana. Per dinar o sopar podeu anar al restaurant el Celler del Roser, una gran elecció. Fantàstic!. Lleida, tan a tocar de casa i tan desconeguda. Una magnífica excursió familiar.

Un fin de semana se pueden decidir a hacer una salida, de una noche o más, a Lleida. Pueden alojarse en el hotel Real, un pequeño hotel de tres estrellas, sencillo y cómodo, en el centro. Nada del otro mundo, pero muy cómodo. Aprovechen que están en el centro mismo para dar una vuelta por el casco antiguo y la calle Mayor, típica calle comercial de la ciudad, muy animada. Pronto llegarán al magnífico palacio gótico donde tiene su sede el Instituto de Estudios Ilerdenses. Dentro realizan exposiciones temporales muy interesantes y bonitas. A la vuelta de la esquina hallarán la catedral nueva, un edificio neoclásico imponente pero sin demasiado glamour ni interés. Cerca tomamos la calle Cavallers hacia arriba, parando antes en el antiguo convento del Roser de Lleida, actualmente parador de turismo. Aquí también se puede dormir muy bien, pero mucho más caro. ¡Siempre se puede entrar a ver lo bien que ha quedado! A continuación remontamos las escalinatas que nos llevarán a la colina donde se levanta la impresionante Seu Vella de Lleida, joya del gótico catalán. También, muy cerca, el castillo de la Suda, recientemente restaurado. Las vistas sobre la ciudad y sus alrededores son magníficas. Bajamos ahora hacia el centro de nuevo. Aún debe quedarles  tiempo para hacer una visita al bonito Museo de Lleida, con su espléndida colección medieval, pero también ibera o romana. Para comer o cenar pueden ir al restaurante el Celler del Roser, una gran elección. ¡Fantástico!. Lleida, tan cerca de casa y tan desconocida. Una magnífica excursión familiar.

Nova cantata solidaria de Bach


El dissabte 25 de febrer, a les 20.15 hores, a l’església de la Mare de Déu del Carme de Badalona, tindrà lloc el següent concert: Cantata BWV 6 “Bleib bei uns, denn es will Abend werden” (Queda’t amb nosaltres que la nit s’acosta) amb Gisela Parodi, soprano,Maria Guirado, contralt, Marçal Subiràs, tenor i Christoph Doben, baix, CONJUNT INSTRUMENTAL del Conservatori de Música de Badalona i la direcció de Jordi Montoliu. Com sempre, l’entrada és gratuïta i l’aportació voluntària.

El sábado 25 de febrero, a las 20.15 horas, en la iglesia de la Virgen del Carmen de Badalona, ​​tendrá lugar el siguiente concierto: Cantata BWV 6 “Bleib bei uns, denn se will Abend werden” (Quédate con nosotros que la noche se acerca) con Gisela Parodi, soprano,Maria Guirado, contralto, Marçal Subiràs, tenor y Christoph Doben, bajo, CONJUNTO INSTRUMENTAL del Conservatorio de Música de Badalona y la dirección de Jordi Montoliu. es gratuita y la aportación voluntaria.

Montañana


Hem visitat molts pobles medievals arreu de Catalunya, Espanya o Europa. I havíem passat moltes vegades per la carretera que uneix Lleida i la Vall d’Aran passant per Benavarri, des de petits, amb els pares i avis. Però mai ens havíem deturat a Montañana. I això s’ha demostrat molt erroni, perquè no hem vist mai un poble medieval com Montañana. Ens ha impresionat, ens ha captivat. Aneu-hi abans que esdevingui Disneyland. Abans que les sevescases de pedra, ara buides o ne venda es transformin en segones residències, hotelets amb encant, bars de disseny i botigues de records. Abans que arreglin les pedres del carrer amb llambordes postmodernes. Ara encara podreu gaudir de les seves velles casones, del pont medieval sense cuidar, dels carrers costeruts plens de picons de riu atentics, de la seva església romànica de Sant Joan, envoltada de camps, als afores, o de la seva imponent abadia de Santa Maria de Baldós, allà dalt, tocant el cel. El poble medieval de Montañana mereix una visita. La millor decisió del vostte viatge via cap a la vall d’Aran: parar a Montañana. Un poble medieval autèntic, pedra viva, sense artifici. Amb aquell pont petit i bonic, amb aquella torre de la presó, ben altenerosa, amb una ermita romànica i una església romànica, amb castell adosat, al capdemunt del poble. Increible i meravellosa, plena de pintures a l’interior, i amb la portalada de capitells historiats. Si la voleu veure adreceu-vos a l’oficina de turisme. El millor poble de la Ribagorça aragonesa, de llarg! Per dinar o dormir, si us cal, aneu al veí poble de Puente Montañana. Allà teniu el hostal i restaurant Condes de Ribagorza, bon lloc per dormir i per menjar. A Puente Montañana neix la carretera que baixa cap el Congost de Montrebei, que ara està molt de moda, i que és ben espectacular. També s’ajunta allà mateix la carretera que ve de Tremp, per si pugeu per l’altra costat. No lluny teniu Areny de Noguera, un altre poble medieval, menys interessant, més modern. I Roda d’Isàbena amb la seva fabulosa catedral romànica. A Montañana fan una festa medieval molt xula. No us la perdeu!

Nous avons visité de nombreuses villes médiévales à travers la Catalogne, l'Espagne et l'Europe. Et nous avions passé plusieurs fois le long de la route qui relie Lleida et le Val d'Aran en passant par Benavarri, dès notre plus jeune âge, avec les parents et les grands-parents. Mais nous ne nous étions jamais arrêtés à Montañana. Et cela s'est avéré très faux, car nous n'avons jamais vu un village médiéval comme Montañana. Il nous a impressionnés, il nous a captivés. Allez-y avant qu'il ne devienne Disneyland. Avant que les maisons en pierre, aujourd'hui vides ou à vendre, ne soient transformées en résidences secondaires, hôtels de charme, bars de créateurs et boutiques de souvenirs. Avant de réparer les pavés de la rue avec des pavés postmodernes. Aujourd'hui, vous pouvez encore profiter de ses vieilles demeures, du pont médiéval non gardé, des rues escarpées pleines de pics fluviaux attentifs, de son église romane de Sant Joan, entourée de champs, à la périphérie, ou de son imposante abbaye de Santa Maria de Baldós, là-haut , touchant le ciel. Le village médiéval de Montañana mérite une visite. La meilleure décision de votre voyage via le Val d'Aran : s'arrêter à Montañana. Un authentique village médiéval, pierre vivante, sans artifice. Avec ce petit et beau pont, avec cette tour de la prison, très haute, avec un ermitage roman et une église romane, avec un château mitoyen, au sommet du village. Incroyable et merveilleux, plein de peintures à l'intérieur et avec le portail des capitales historiques. Si vous voulez le voir, rendez-vous à l'office de tourisme. La meilleure ville de la Ribagorça aragonaise, de loin ! Pour déjeuner ou dormir, si besoin, rendez-vous au village voisin de Puente Montañana. Là, vous avez l'auberge et le restaurant Condes de Ribagorza, un bon endroit pour dormir et manger. A Puente Montañana naît la route qui descend aux gorges de Montrebei, qui est maintenant très à la mode et très spectaculaire. La route venant de Tremp y rejoint également, au cas où vous monteriez de l'autre côté. Non loin de là se trouve Areny de Noguera, un autre village médiéval, moins intéressant, plus moderne. Et Roda d'Isàbena avec sa fabuleuse cathédrale romane. À Montañana, ils organisent une fête médiévale très cool. Ne le manquez pas!
We have visited many medieval towns throughout Catalonia, Spain and Europe. And we had passed many times along the road that connects Lleida and the Aran Valley passing through Benavarri, from an early age, with parents and grandparents. But we had never stopped in Montañana. And this has proved very wrong, because we have never seen a medieval village like Montañana. It has impressed us, it has captivated us. Go there before it becomes Disneyland. Before the stone houses, now empty or for sale, are transformed into second homes, charming hotels, designer bars and souvenir shops. Before they fix the street stones with postmodern cobblestones. Now you can still enjoy its old mansions, the neglected medieval bridge, the steep streets full of attentive river peaks, its Romanesque church of Sant Joan, surrounded by fields, on the outskirts, or its imposing abbey of Santa Maria de Baldós, up there, touching the sky. The medieval village of Montañana is worth a visit. The best decision of your trip via the Aran Valley: stop in Montañana. An authentic medieval village, living stone, without artifice. With that small and beautiful bridge, with that tower of the prison, very high, with a Romanesque hermitage and a Romanesque church, with a terraced castle, at the top of the village. Incredible and wonderful, full of paintings inside, and with the portal of historic capitals. If you want to see it, go to the tourist office. The best town in the Aragonese Ribagorça, by far! For lunch or sleep, if necessary, go to the neighboring village of Puente Montañana. There you have the hostel and restaurant Condes de Ribagorza, good place to sleep and eat. In Puente Montañana is born the road that goes down to the Montrebei Gorge, which is now very fashionable, and is very spectacular. The road coming from Tremp also joins right there, in case you go up the other side. Not far away is Areny de Noguera, another medieval village, less interesting, more modern. And Roda d'Isàbena with its fabulous Romanesque cathedral. In Montañana they have a very cool medieval party. Do not miss it!

Hemos visitado muchos pueblos medievales en toda Cataluña, España o Europa. Y habíamos pasado muchas veces por la carretera que une Lleida y Vall d'Aran pasando por Benavarri, desde pequeños, con los padres y abuelos. Pero nunca nos habíamos detenido en Montañana. Y esto se ha demostrado muy erróneo, porque nunca hemos visto un pueblo medieval como Montañana. Nos ha impresionado, nos ha cautivado. Vaya antes de que sea Disneyland. Antes de que sus casas de piedra, ahora vacías o en venta, se transformen en segundas residencias, hotelitos con encanto, bares de diseño y tiendas de recuerdos. Antes de que arreglen las piedras de la calle con adoquines posmodernos. Ahora todavía podrá disfrutar de sus viejas casonas, del puente medieval sin cuidar, de las calles empinadas llenas de picones de río atenticos, de su iglesia románica de San Juan, rodeada de campos, en las afueras, o de su imponente abadía de Santa María de Baldós, allá arriba, tocando el cielo. El pueblo medieval de Montañana merece una visita. La mejor decisión de su viaje via hacia el valle de Aran: parar en Montañana. Un pueblo medieval auténtico, piedra viva, sin artificio. Con ese puente pequeño y hermoso, con aquella torre de la cárcel, muy altenerosa, con una ermita románica y una iglesia románica, con castillo adosado, en lo más alto del pueblo. Increíble y maravillosa, llena de pinturas en el interior, y con la portada de capiteles historiados. Si la quiere ver diríjase a la oficina de turismo. ¡El mejor pueblo de la Ribagorza aragonesa, de largo! Para comer o dormir, si es necesario, acuda al vecino pueblo de Puente Montañana. Allí tiene el hostal y restaurante Condes de Ribagorza, buen lugar para dormir y para comer. En Puente Montañana nace la carretera que desciende hacia el Congost de Montrebei, que ahora está muy de moda, y que es espectacular. También se junta allí mismo la carretera que viene de Tremp, por si sube por el otro lado. No lejos tiene Areny de Noguera, otro pueblo medieval, menos interesante, más moderno. Y Rueda de Isábena con su fabulosa catedral románica. En Montañana celebran una fiesta medieval muy chula. ¡No se la pierdan!

El Pont de Suert


Aquest petit cap de setmana de Tots Sants 2021, en que dilluns era festa, vam aprofitar per anar fins la Vall de Boí, on feia temps que no havíem estat. Vam fer estada al Pont de Suert, la capital de la Ribagorça Catalana, on mai havíem dormit ni menjat. El Pont de Suert no és molt bonic, però si que pot ser un gran centre d’excursions cap a la Vall de Boí, les esglésies romàniques patrimoni de la humanitat, el Parc Natural d’Aigües Tortes, la presa de Cavallers i el balneari de Caldes de Boí, la zona de l’Aragó, amb Bonansa i la Vall d’Isàbena, amb la fastuosa catedral de Roda d’Isàbena, el monestir d’Obarra o la Vall de Montañana, amb el poblet medieval del mateix nom, amb el d’Areny de Noguera, o el de Sopeira, on volen les àliguestor sobrevolant el monestir d’Alaón. La Vall d’Aran no es llunyana. Hi ha rutes a peu per a tots els gustos. Cap d’aquests llocs està a més de mitja hora en cotxe. Al Pont de Suert es pot passejar pel seu casc antic medieval, pel carrer Major, la plaça del Mercadal i altres indrets bonics, amb arcades i cases de pedra. També teniu el riu i una curiosa església del segle XX que fou una referència de modernitat. Al Pont de Suert teniu una joia per allotjar-vos: es tracata de l’hotel Cotori, on vam estar molt bé. Per sopar, si no funciona el magnífic restaurant del Cotori, podeu anar a diversos restaurants, cap d’ells tope al·lucinats. Si trobeu lloc potser estan millor els bars, com el Manolo, a la plaça major, amb bones tapes. També teniu el restaurant las Cumbres, al costat de l’església nova. Nosaltres vam anar al Albergue de Pas, un petit bar situat en un alberg de joventut. Carta curta però bona teca.

Este largo fin de semana de Totos los Santos 2021, en que el lunes era fiesta, aprovechamos para ir hasta el Valle de Boí, donde hacía tiempo que no habíamos estado. Hicimos estancia en el Pont de Suert, la capital de la Ribagorça Catalana, donde nunca habíamos dormido ni comido. El Pont de Suert no es muy bonito, pero sí que puede ser un gran centro de excursiones hacia el Valle de Boí, las iglesias románicas patrimonio de la humanidad, el Parque Natural de Aigües Tortes, la presa de Cavallers y el balneario de Caldes de Boí, la zona de Aragón, con Bonansa y el Valle de Isábena, con la fastuosa catedral de Roda de Isábena, el monasterio de Obarra o el Valle de Montañana, con el pueblecito medieval del mismo nombre, con el de Areny de Noguera, o el de Sopeira, donde vuelan las águilastor sobrevolando el monasterio de Alaón. En el Pont de Suert se puede pasear por su casco antiguo medieval, por la calle Mayor, la plaza del Mercadal y otros lugares bonitos, con arcadas y casas de piedra. También tienen el río. En el Pont de Suert tiene una joya para alojarse: se tracata del hotel Cotori, donde estuvimos muy bien. Para cenar, si no funciona el magnífico restaurante del Cotori, puede ir a varios restaurantes, no muy buenos. Nosotros fuimos al Albergue de Pas, un pequeño bar situado en un albergue de juventud. Carta corta pero buena comida.
This little weekend of All Saints 2021, which was a holiday on Monday, we took the opportunity to go to the Vall de Boí, where we had not been for a long time. We stayed at the Pont de Suert, the capital of the Catalan Ribagorça, where we had never slept or eaten. The Pont de Suert is not very beautiful, but it can be a great center for excursions to the Vall de Boí, the Romanesque churches a World Heritage Site, the Aigües Tortes Natural Park, the Cavallers dam and the spa. of Caldes de Boí, the area of ​​Aragon, with Bonansa and the Vall d'Isàbena, with the magnificent cathedral of Roda d'Isàbena, the monastery of Obra or the Vall de Montañana, with the medieval village of the same name, with the one of Areny de Noguera, or the one of Sopeira, where they fly the aliguestor flying over the monastery of Alaón. At the Pont de Suert you can walk through its medieval old town, Carrer Major, Plaça del Mercadal and other beautiful places, with arches and stone houses. You also have the river. On the Pont de Suert you have a gem to stay in: it is the Cotori hotel, where we had a great time. For dinner, if the Cotori’s magnificent restaurant doesn’t work, you can go to several restaurants, which aren’t very good. We went to the Albergue de Pas, a small bar located in a youth hostel. Short letter but good teak.

Ce petit week-end de la Toussaint 2021, qui était un lundi férié, nous en avons profité pour nous rendre dans la Vall de Boí, où nous n'étions pas allés depuis longtemps. Nous avons séjourné au Pont de Suert, la capitale de la Ribagorça catalane, où nous n'avions jamais dormi ni mangé. Le Pont de Suert n'est pas très beau, mais il peut être un excellent centre d'excursions vers la Vall de Boí, les églises romanes classées au patrimoine mondial, le parc naturel d'Aigües Tortes, le barrage de Cavallers et la station thermale de Caldes de Boí, la région d'Aragon, avec Bonansa et la Vall d'Isàbena, avec la magnifique cathédrale de Roda d'Isàbena, le monastère d'Obra ou la Vall de Montañana, avec le village médiéval du même nom, avec celui d'Areny de Noguera, ou celui de Sopeira, où ils volent l'aliguestor survolant le monastère d'Alaón. Au Pont de Suert, vous pouvez vous promener dans sa vieille ville médiévale, Carrer Major, Plaça del Mercadal et d'autres beaux endroits, avec des arcs et des maisons en pierre. Vous avez aussi la rivière. Sur le chemin de Suert vous avez un petit bijou où séjourner : c'est l'hôtel Cotori, où nous avons passé un très bon moment. Pour le dîner, si le magnifique restaurant du Cotori ne fonctionne pas, vous pouvez aller dans plusieurs restaurants, qui ne sont pas très bons. Nous sommes allés à l'Albergue de Pas, un petit bar situé dans une auberge de jeunesse. Lettre courte mais bon teck.

Activitat popular de neteja de la platja


Participeu en aquesta jornada conjunta i simultània a tot el litoral metropolità. Es realitzaran diverses accions populars i activitats de millora i sensibilització envers aquests ecosistemes, com ara plantacions i observacions de la biodiversitat.

Programa

CASTELLDEFELS
11.00-13.30 h
Plantació popular a les dunes
Activitat familiar
Punt de trobada: Oficina de Turisme de la platja de Castelldefels (passeig Marítim, 155)

GAVÀ
12.00-14.00 h
Plantació popular a les dunes
Activitat familiar
Punt de trobada: Jugatecambiental de la platja de Gavà (passeig Marítim amb avinguda del Mar)

VILADECANS
11.00-13.00 h
Microplàstics a la platja?
Activitat per a adults i famílies, infants a partir de 6 anys
Punt d’informació del Remolar-Filipines (aparcament exterior)

EL PRAT DE LLOBREGAT
11.00-13.00 h
Cens de flora a la platja del Prat de Llobregat
Activitat per a adults i famílies, infants a partir de 6 anys
Punt de trobada: torre mirador de l’aparcament sud de la platja del Prat de Llobregat (al final de la platja, costat Viladecans)

BARCELONA
11.30-13.00 h
Laboratori de la platja: descobrim els microplàstics!
Activitat familiar
Punt de trobada: Centre de la Platja (passeig Marítim de la Barceloneta, 25)

SANT ADRIÀ DE BESÒS
12.00-14.00 h
Plantació popular a la platja del Fòrum
Activitat familiar
Punt de trobada: Aula Ambiental de la platja de Sant Adrià (desembocadura del Besòs)

BADALONA
10.00-13.30 h
L’enemic de plàstic
Activitat per a adults i famílies, infants a partir de 8 anys
Punt de trobada: Escola del Mar (passeig de la Rambla, 37)

MONTGAT
12.00-14.00 h
Posem les mans al mar. Observació dels éssers vius del litoral
Activitat familiar
Punt de trobada: Jugatecambiental de la platja de Montgat (davant l’espigó, al final del carrer Barrau Massó)

Més informació i inscripcions:

Activitat gratuïta. És imprescindible la inscripció prèvia a:
activitatsmetropolitanes@bcn.cat
Tel. 93 256 22 20 (de dilluns a divendres de 10 a 13 h)

  1. La inscripció s’obrirà 10 dies hàbils abans de l’inici de l’activitat i es tancarà el divendres abans del dia de la realització de l’activitat, a les 13 h. A partir d’aquest moment no es podran acceptar més inscripcions, ja que el Sevei d’Inscripció i Reserves restarà tancat i no podrà gestionar-les.
  2. Només podeu donar per confirmada l’activitat si rebeu un correu de confirmació que us assegura que hi esteu inscrits i us informa del punt de trobada, l’hora i el lloc. És molt important que guardeu aquest correu per si cal ensenyar-lo als organitzadors en el moment de l’activitat.

L’activitat té un aforament limitat i es duu a terme amb les mesures de seguretat vigents en cada moment segons l’evolució de la pandèmia de la covid-19.

Ciutadella, revisitada


Ciutadella de Menorca, situada a l’illa de Menorca, és una de les ciutats més boniques de la Mediterrània. Podeu arribar-hi directament amb el ferri ràpid de Baleària que va de Barcelona al port de Ciutadella. Quatre hores. O en avió o vaixell fins Maó i travessar l’illa. Hi ha molts hotels on allotjar-se a Ciutadella centre. Però us recomanem l’Hostal Ciutadella, fantàstic i no excesivament car, tot i que Ciutadella no es barata. I per sopar podeu anar a la pizzeria Don Giacomo, molt bé també. Ciudatella és perfecte per passejar. Els carrers més turístics, com ses voltes estaran plens però podeu recòrrer els carrers molt més buits de la zona de Santa Clara o Sa Murada. No us perdeu la petita catedral gòtica, la capella del Sant Crist, el Seminari, l’església del Roser, la de Sant Francesc, Santa Clara, els palaus Olivar o Olives i el Saura-Miret, que es visiten.

Baixeu al port, fugint de les aglomeracions, si podeu. Menorca és bonica però està absolutament plena i desbordada a l’estiu, i el centre de Ciutadella encara està pitjor. Us costarà aparcar però pels voltants del cementiri trobareu segur aparcament gratis. I aneu al mercat, el petit i bonic mercat de Ciutadella, on podeu comprar bon embotit: sobrasada, carnixua, bon formatge artesà i ensaimades de Can Diego.

Ciutadella de Menorca, situada en la isla de Menorca, es una de las ciudades más bonitas del Mediterráneo. Puede llegar directamente con el ferry rápido de Baleària que va de Barcelona en el puerto de Ciutadella. Cuatro horas. O en avión o barco hasta Maó y atravesar la isla. Hay muchos hoteles donde alojarse en Ciutadella centro. Pero le recomendamos el Hostal Ciutadella, fantástico y no excesivamente caro, aunque Ciutadella no se barata. Y para cenar puede ir a la pizzería Don Giacomo, muy bien también. Ciudatella es una ciudad perfecta para pasear. Las calles más turísticas estarán llenos pero puede recorrer las calles mucho más vacíos de la zona de Santa Clara o Sa Murada. No se pierdan la pequeña catedral gótica, la capilla del Santo Cristo, el Seminario, la iglesia del Roser, la de San Francisco, Santa Clara, los palacios Olivar o Olives y el palacio Saura-Miret, que se visitan. bajad al puerto, huyendo de las aglomeraciones, si pueden. Menorca es bonita pero está absolutamente llena y desbordada en verano, y el centro de Ciutadella todavía está peor. Os costará aparcar pero los alrededores del cementerio encontrareis seguro aparcamiento gratis. Y vayan al mercado, el pequeño y hermoso mercado de Ciutadella, donde podreis comprar embutidos: sobrasada, carnixua, buen queso artesano y ensaimadas de Can Diego.
Ciutadella de Menorca, located on the island of Menorca, is one of the most beautiful cities in the Mediterranean. You can get there directly with the Baleària fast ferry that goes from Barcelona to the port of Ciutadella. Four hours. Or by plane or boat to Maó and cross the island. There are many hotels to stay in downtown Ciutadella. But we recommend the Hostal Ciutadella, fantastic and not excessively expensive, although Ciutadella is not cheap. And for dinner you can go to Don Giacomo pizzeria, very good too. Ciudatella is a perfect city to walk around. The more touristy streets will be crowded but you can walk the much emptier streets of the Santa Clara or Sa Murada area. Do not miss the small Gothic cathedral, the Santo Cristo chapel, the Seminary, the Roser church, the San Francisco church, the Santa Clara church, the Olivar or Olives palaces and the Saura-Miret palace, which are visited. go down to the port, fleeing the crowds, if you can. Menorca is beautiful but it is absolutely crowded and overflowing in summer, and the center of Ciutadella is even worse. It will cost you to park but around the cemetery you will find safe free parking. And go to the market, the small and beautiful market of Ciutadella, where you can buy sausages: sobrasada, carnixua, good artisan cheese and Can Diego ensaimadas.
Ciutadella de Menorca, située sur l'île de Minorque, est l'une des plus belles villes de la Méditerranée. Vous pouvez vous y rendre directement avec le ferry rapide Baleària qui relie Barcelone au port de Ciutadella. Quatre heures. Ou en avion ou en bateau jusqu'à Maó et traverser l'île. Il existe de nombreux hôtels où séjourner dans le centre-ville de Ciutadella. Mais nous recommandons l'Hostal Ciutadella, fantastique et pas excessivement cher, bien que Ciutadella ne soit pas bon marché. Et pour le dîner, vous pouvez aller à la pizzeria Don Giacomo, très bien aussi. Ciudatella est une ville parfaite pour se promener. Les rues les plus touristiques seront bondées mais vous pourrez vous promener dans les rues beaucoup plus vides du quartier de Santa Clara ou de Sa Murada. Ne manquez pas la petite cathédrale gothique, la chapelle Santo Cristo, le Séminaire, l'église Roser, l'église San Francisco, l'église Santa Clara, les palais Olivar ou Olives et le palais Saura-Miret, qui se visitent. descendez au port, fuyant les foules, si vous le pouvez. Minorque est belle mais elle est absolument bondée et débordante en été, et le centre de Ciutadella est encore pire. Il vous en coûtera pour vous garer mais autour du cimetière vous trouverez un parking gratuit sécurisé. Et allez au marché, le petit et beau marché de Ciutadella, où vous pouvez acheter des saucisses : sobrasada, carnixua, bon fromage artisanal et Can Diego ensaimadas.

Menorca revisitada


Feia molts anys que no anàvem a Menorca. Més de vint. Ens feia por no conèixer res, que tot hagués canviat a pitjor. Aquest agost de 2021 vam tornar-hi. Estava igual de preciosa, o millor. Ara podeu anar-hi en avió, hi ha un munt de vols, o en vaixell. Hi ha moltes companyes que surten de Barcelona o València i arriben a Maó o Ciutadella. Nosaltres sortírem del port de Barcelona, a primera hora de la tarda, amb el ferri ràpid de Baleària “Cecilia Payne”, i en quatre hores érem al port de Ciutadella, amb temps d’anar a l’hotel i a sopar. Ens vam allotjar a l’Hostal Ciutadella, en ple centre, fantàstic. Un petit hostal de tota la vida, car però amb bon preu per ser estiu, Menorca, Ciutadella i el centre. Però la illa estava petada, plena, sobresaturada de gent i cotxes. Vam aparcar al cementiri, força lluny del centre, i encara sort. En això si que ha canviat la nostra illa. I anàrem a sopar a la pizzeria Don Giacomo, molt bé també, prop de Es Born, al centre, carta extensa. Tampoc és fàcil dinar o sopar a Menorca a l’estiu. Tot està abarrotat, impossible. Per sort els turistes s’acumulen a Ses Voltes, Plaça de la Catedral el mercat i Santa Clara, deixant els carrers interiors buits, i els seus restaurants a disposició.

Quin goig el passeig per Ciudatella, cercant els carrers buits pel cantó de Santa Clara, darrera la bonica catedral. O bé per la capella del Sant Crist, magnífica, el Seminari, o el Roser… Molta menys aglomeració! Anar a la platja és una altra missió impossible, al juliol o l’agost. Si no aneu en bus, a peu o en bici no podreu gaudir de les millors aigües de l’illa: les cales verges del sur de Ciutadella: Arenal de Son Saura, Talaier, Turqueta, Macarelleta, Macarella estan tancades al cotxe, pàrquins plens. Però podeu consolar-vos amb la fantàstica platja de Santo Tomás, o Sant Adeodat, que es meravellosa, tot i no ser una cala. Sant Adeodat te un gran aparcament. Cal tenir-ho en compte! I a Sant Adeodat podeu dinar, molt bé, al restaurant Es Bruc, un xiringuito de platja molt ple de gent… i una mica car, però bon producte.

Una altra cala on podreu aparcar bé és Cala Galdana. A més, des de Galdana, podeu caminar entre 15 o 30 minuts fins Mitjana o Macarella. Però possiblement el pàrquing de Cala Mitjana, abans d’arribar a Galdana estarà sobresaturat. Si decidiu quedar-vos a la dolça petxina d’aïgues netes i càlides que és Galdana, tot i que destrossada per l’hotel que la presideix, podeu anar a dinar a Sa Lluna, el restaurant d’un complex turístic molt familiar. Fantàstic, molt bé!

Si en els dies que esteu a l’illa no hi ha manera d’arribar als pàrquings de les cales de Son Saura, Macarella o Turqueta podeu anar a la cala urbanitzada que més se’ls assembla, Cala Xoriguer. Fantástica decisió. Aigües com les de Macarella, corall vermell a la sorra com Saura o Turqueta, però amb molt de lloc on aparcar el cotxe. I un restaurant que cal recomanar sense dubtar-ho: Ciao Belli, un italià molt bo.

Una altra platja bonica, urbanitzada, és Son Bou. Cal anar travessant l’illa fins Alaior. Aquesta bella platja també té un gran aparcament. Malgrat les construccions hi ha un tram relativament verge on podeu veure el final d’alguns barrancs, amb flora i fauna variada i un conjunt dunar interessant. L’aigua, com tota la de Menorca, divina. A Son Bou vam dinar a Casa Andrés, excel·lent restaurant.

Menorca te altres llocs on anar i aparcar. Al nord de Ciutadella teniu petites cales i també Cala Morell, profunda. I Algaiarencs, al paratge de la vall, amb dos pàrquings que poden tenir lloc. Pilar, accessible per una pista asfaltada abans d’arribar a Ferreries, o Pregonda, accessible des de Mercadal, passant per la carretera que va al far de Cavalleria son fabuloses i els aparcaents no estan gens malament. Cal caminar una mica i vigilar que no bufi tramontana, o no us hi banyareu.

Platja de Son Xoriguer a 9 kms al sur de Ciutadella.

Finalment prop de Maó teniu cales més massificades com Arenal d’en Castell o Cala Porter, Mesquida, Es Grau… A nosaltres no ens agraden tant com les de Ciutadella però si esteu per allà, no estareu pas malament.

Os proponemos ir a Menorca. Ahora podéis ir en avión, hay un montón de vuelos, o en barco. Salen de Barcelona o València y llegan a Maó o Ciutadella. Nos alojamos en el Hostal Ciutadella en pleno centro, fantástico. La isla estaba sobresaturada de gente y coches. Fuimos a cenar Don Giacomo, una pizzería muy buena, en el centro. Tampoco es fácil comer o cenar en Menorca en verano. Por suerte los turistas se acumulan a en la Plaza de la Catedral, en el mercado y en Santa Clara, dejando las calles interiores vacías, y sus restaurantes a disposición. Ir a la playa es otra misión imposible, en julio o el agosto. Si no vayáis en bus, a pie o en bici no podréis disfrutar de las mejores aguas de la isla: las calas vírgenes del sur de Ciutadella: Arenal de Son Saura, Talaier, Turqueta, Macarelleta, Macarella, porque están cerradas al coche, y sus pàrquings llenos. Pero podéis consolaros con la fantástica playa de Santo Tomás, o San Adeodato, maravillosa, a pesar de no ser una cala, con un gran aparcamiento. Hay que tenerlo en cuenta. Y podéis comer, muy bien, en el restaurante Es Bruc, un xiringuito de playa lleno de gente y un poco caro, pero con buen producto. Otra cala donde podréis aparcar bien es Cala Galdana. Además, desde Galdana, podéis andar entre 15 o 30 minutos hasta Cala Mediana o Macarella. Pero posiblemente el parking de Cala Mediana, antes de llegar a Galdana, estará saturado. Si decidís quedaros en Cala Galdana, a pesar del hotel que la preside, podéis ir a comer a Su Lluna, buen restaurante familiar. Si en los días que estáis en la isla no hay manera de llegar a los parkings de las calas podéis ir a la cala urbanizada que más se asemeja a estas, Cala Xoriguer. Fantástica decisión. Un mar como Macarella, coral rojo en la arena como en Son Saura o Turqueta, pero con mucho de lugar donde aparcar el coche. Y un restaurante que hay que recomendar sin dudarlo: Ciao Belli, un italiano fabuloso. Otra playa bonita, urbanizada, es Son Bou. Tiene un gran aparcamiento. A pesar de las construcciones hay un tramo relativamente virgen donde podéis ver el final de algunos barrancos, con flora y fauna variada y un conjunto dunar interesante. El agua, como toda la de Menorca, divina. En Son Bou comimos en Casa Andrés, excelente. En el norte de Ciutadella tenéis pequeñas calas y también Cala Morell, profunda. Y Algaiarencs, con dos párkings que pueden tener plaza para vosotros. Cala Pilar, accesible por una pista asfaltada antes de llegar a Ferreries, o Cala Pregonda, accesible desde Mercadal, pasando por la carretera que va al faro de Caballería son fabulosas. Hay que andar un poco y vigilar que no sople tramontana, o no os bañaréis. Finalmente cerca de Maó tenéis calas más masificadas como Arenal de en Castell o Cala Porter, Mesquida, El Grau… que, a nosotros, no nos gustan tanto como las de Ciutadella.

Nous vous proposons d’aller à Minorque. Maintenant vous pouvez aller en avion, il y a beaucoup de vols, ou en bateau. Ils partent de Barcelone ou Valence et arrivent à Maó ou Ciutadella. Nous avons séjourné à l’Hostal Ciutadella en plein centre, fantastique. L’île était submergée de gens et de voitures. Nous sommes allés dîner Don Giacomo, une très bonne pizzeria, dans le centre. Il n’est pas facile non plus de manger ou de dîner à Minorque en été. Heureusement les touristes s’accumulent à la Place de la Cathédrale, au marché et à Santa Clara, laissant les rues intérieures vides, et ses restaurants à disposition. Aller à la plage est une autre mission impossible, en juillet ou en août. Si vous n’allez pas en bus, à pied ou à vélo, vous ne pourrez pas profiter des meilleures eaux de l’île : les criques vierges du sud de Ciutadella : Arenal de Son Saura, Talaier, Turqueta, Macarelleta, Macarella, parce qu’elles sont fermées à la voiture, et leurs magasins pleins. Mais vous pouvez vous consoler avec la fantastique plage de Santo Tomás, ou San Adeodato, merveilleuse, même si ce n’est pas une crique, avec un grand parking. Il faut en tenir compte. Et vous pouvez manger, très bien, au restaurant Es Bruc, un Xiringuito de plage plein de gens et un peu cher, mais avec un bon produit. Une autre crique où vous pourrez bien vous garer est Cala Galdana. De plus, de Galdana, vous pouvez marcher entre 15 et 30 minutes jusqu’à Cala Mediana ou Macarella. Mais probablement le parking de Cala Media, avant d’arriver à Galdana, sera saturé. Si vous décidez de rester à Cala Galdana, malgré l’hôtel qui la préside, vous pouvez aller déjeuner à Su Lluna, bon restaurant familial. Si par les jours où vous êtes sur l’île il n’y a aucun moyen d’atteindre les parkings de des criques vous pouvez aller à la crique urbanisée qui ressemble le plus à ceux-ci, Cala Xoriguer. Fantastique décision. Une mer comme Macarella, corail rouge sur le sable comme dans Son Saura ou Turqueta, mais avec beaucoup d’endroit où garer la voiture. Et un restaurant à recommander sans hésitation : Ciao Belli, un italien fabuleux. Une autre belle plage, urbanisée, est Son Bou. Il a un grand parking. Malgré les constructions il y a un tronçon relativement vierge où vous pouvez voir la fin de quelques ravins, avec la flore et la faune variée et un ensemble de dunes intéressant. L’eau, comme toute celle de Minorque, divine. En Son Bou nous avons mangé à Casa Andrés, excellent. Dans le nord de Ciutadella vous avez de petites criques et aussi Cala Morell, profonde. Et Algaiarencs, avec deux parkings qui peuvent avoir une place pour vous. Crique Cala Pilar, accessible par une piste goudronnée avant d’arriver à Ferreries, ou Cala Pregonda, accessible depuis Mercadal, en passant par la route qui va au phare de Cavalería sont fabuleuses. Il faut marcher un peu et veiller à ce qu’il ne souffle pas Tramontana, ou vous ne vous baignerez pas. Enfin près de Maó vous avez des criques plus peuplées comme Arenal de en Castell ou Cala Porter, Mesquida, El Grau… que nous n’aimons pas autant que celles de Ciutadella.

We suggest you go to Menorca. Now you can go by plane, there are a lot of flights, or by boat. They leave from Barcelona or València and arrive at Maó or Ciutadella. We stayed at the Hostal Ciutadella in the center, fantastic. The island was overcrowded with people and cars. We went to dinner at Don Giacomo, a very good pizzeria in the center. It is not easy to have lunch or dinner in Menorca in summer either. Fortunately, tourists flock to the Plaza de la Catedral, the market and Santa Clara, leaving the interior streets empty, and their restaurants available. Going to the beach is another impossible mission, in July or August. If you do not go by bus, on foot or by bike, you will not be able to enjoy the best waters of the island: the virgin coves of the south of Ciutadella: Arenal de Son Saura, Talaier, Turqueta, Macarelleta, Macarella, because they are closed to the car, and your full parking lots. But you can console yourself with the fantastic beach of Santo Tomás, or San Adeodato, wonderful, despite not being a cove, with a large parking lot. You have to consider this. And you can eat very well at the Es Bruc restaurant, a beach bar full of people and a bit expensive, but with good products. Another cove where you can park well is Cala Galdana. In addition, from Galdana, you can walk between 15 or 30 minutes to Cala Mediana or Macarella. But possibly the Cala Mediana car park, before reaching Galdana, will be saturated. If you decide to stay in Cala Galdana, despite the hotel that presides over it, you can go to eat at Su Lluna, a good family restaurant. If on the days that you are on the island there is no way to get to the parking lots in the coves, you can go to the urbanized cove that most resembles these, Cala Xoriguer. Fantastic decision. A sea like Macarella, red coral on the sand like Son Saura or Turqueta, but with plenty of place to park your car. And a restaurant that must be recommended without hesitation: Ciao Belli, a fabulous Italian. Another beautiful, urbanized beach is Son Bou. It has a large parking lot. Despite the constructions, there is a relatively virgin section where you can see the end of some ravines, with varied flora and fauna and an interesting dune complex. The water, like all of Menorca, divine. In Son Bou we ate at Casa Andrés, excellent. In the north of Ciutadella you have small coves and also Cala Morell, deep. And Algaiarencs, with two car parks that can have a place for you. Cala Pilar, accessible by a paved track before reaching Ferreries, or Cala Pregonda, accessible from Mercadal, passing by the road that goes to the Caballería lighthouse are fabulous. You have to walk a bit and make sure that the north wind does not blow, or you will not bathe. Finally, near Maó you have more crowded coves such as Arenal de in Castell or Cala Porter, Mesquida, El Grau ... which, we do not like as much as those of Ciutadella.

Palamós i les seves platges


Palamós és una gran població de la Costa Brava, massa gran per ser un poble bonic. Per això no hi ha molts turistes que es decideixen a anar-hi. I és una llàstima perquè el casc antic, amb la seva església gòtica, és interessant, ple de bons restaurants, sobretot al port. Us recomanem La Fàbrica de Gel, un bon lloc on poder menjar. A banda d’això teniu les seves platges. Grans platges de sorra blanca, amb bon aparcament a peu d’aigua, que s’obre a la badia que tanca Palamós mateix per un costat, Calonge i Platja d’Aro per l’altra. O bé cales més petites, situades al nord, accessibles pel camí de ronda, com ara la Fosca, o més lluny encara S’Alguer, un conjunt de casetes marineres vora el mar, o la platja verge del Castell, a tocar ja de Palafrugell. No hem dormit mai a Palamós, ho sentim. Podeu fer-ho a Girona o bé a Calella de Palafrugell. O en un dels molts càmpings de Calonge, com l’Internacional, que estan molt ben equipats.  

Ruta per l’Empordà vora el Ter


Ahir us parlàvem d’una ruta pel sud del Ter, tocant a les Gavarres. I us proposàvem la ciutat de Girona com a centre de sortida i de destí. Avui us proposarem una altra ruta a fer durant un cap de setmana, des de Girona. Sortirem cap a Figueres per l’antiga N-II. Arribats a Medinyà girarem a la dreta cap a Cervià de Ter. Aquesta població té les restes d’un antic monestir, una església romànica preciosa, no sempre oberta. Continuem cap a Verges, on el dijous sant fan la típica dansa de la mort. El casc antic és bonic, amb unes muralles ben conservades. Girem cap a La Bisbal, i a Parlavà agafem cap a Torroella. Prop de Serra de Darò tornem a girar a la dreta, cap a Palafrugell. Arribareu a Ullastret, bonic poble medieval, eclipsat per la excavació del més gran i formidable poblat iber de Catalunya, d’Espanya i d’Europa. Impressionant!. Podeu fer una ruta per diversos poblets de la plana de l’Empordà, tots guapíssims. Si no vàreu veure La Bisbal, ara pot ser el moment. Peratallada, una altra vila preciosa, plena de bons restaurants on dinar, pot ser un altre destí si no la vàreu incloure en l’anterior. Can Bonay, o bé Can Nau, son bons llocs. Podeu anar ara cap a Pals, per la Gi-651. Passareu prop de Palau Sator, molt bonic i de Sant Julià de Boada, amb una església visigòtica. Pals, un dels més maravellosos conjunts medievals de Catalunya, és l’altra fita inexcusable. A sobre de Pals teniu Torroella, gran vila amb un bonic casc antic, i la seva platja, L’Estartit, des d’on surten els vaixells que us portaran a fer un volt a les Illes Medes, super recomanable. El castell del Montgrí, dominant la plana, o l’ermita de Santa Caterina on la Víctor Català va emmarcar “Solitud” son possibles reclams de visita. Seguim pujant cap al nord. Allà hi ha Bellcaire d’Empordà, amb el seu palau castell altanerós. Arribarem a L’Escala, i a les ruïnes d’Empúries, fita arqueològica que no podeu deixar passar. La platja grega d’Empúries és molt acollidora, familiar. Més amunt encara el petit poblet de Sant Martí d’Empúries és una cucada. Bons restaurants!. La tornada pot ser directa cap a Orriols per agafar l’autopista, o desfen camí podreu parar a llocs que heu deixat enrere al matí. Si torneu per la C-66, brancal nord, en direcció Girona tornareu a passar per La Bisbal, Flassà i Celrà. Recordeu que passat La Pera hi ha Púbol per la GI-6425, amb el castell museu del genial Dalí.  Si feu centre a Girona us recomanarem alguns restaurants d’aquells de tota la vida. El primer serà Casa Marieta. Cuina de mercat des de fa cent anys o més. Modern el Blanc, una descoberta de darrera hora. També us recomanem el bar Context, en una placeta del barri de Sant Narcís. El Museu del vi, molt més popular i desenfadat. Per dormir ens agrada anar a l’hotel Ciutat de Girona, un quatre estrelles modern, i molt familiar. O als de la cadena AC hotels, o bé el renovat Ultonia. Un altre hotel amb bona relació qualitat preu és el Carlemany, en ple centre, com també ho és el Nord 1901. A tocar de la catedral i el call està l’hotel Històric, al mig del barri antic.