Turenne


Turenne és una magnífica ciutat medieval enfilada damunt un turó en un paisatge bellíssim de la França eterna. A més és un dels pobles més bonics de França. En l’edat mitjana fou molt més important que no ho és ara. Era la seu d’un poderós vescomtat que extenia els seus dominis feudals pel Limousin, el Périgord i el Quercy. Vingut a menys, això li ha servit per conservar, com congelat en el temps, el seu casc antic, sense cap edificació que molesti la vista. Monuments com les torres del César, y la del tresor, restes del seu altiu castell, o les cases antigues dels segles XV al XVII, fan de la seva visita un agradable passeig per la història. Des de l’antic pati del castell, ara jardí, podeu abastar unes vistes esplèndides. També és bonica la capella del convent dels Caputxins, ara reconvertida en sala d’exposicions i concerts. La Colegiata de Notre-Dame, dedicada a Sant Pantaleó, guarda un retaure barroc. Però el que enamora de Turenne és el conjunt. Els carrers estrets, les cases nobles, amb les seves torres. Turenne està en aquest maravellós i desconegut centre de França, ple de rius preciosos, de poblets encantadors, de gent amable, hotelets de somni i de  paisatges de llibre de contes. Trobareu Turenne si segui la N-20, autopista, autovia o carretera, de Toulouse cap a Brive la Gallarde. A Brive hi ha molts hotels, de totes les categories, que podeu veure a la seva web de turisme. Turenne te a prop un hotelet en un poble veï anomenat Meyssac. La zona abunda en pobles medievals encantadors, com ara Collonges la Rouge, un poblet fet tot ell de pedra vermella, on teniu l’Hotel Saint Jacques, o bé Martel, o Beaulieu amb la seva abadia, o Carennac… on podeu allotjar-vos a l’hotel Le Fenelon, una aposta segura que nosaltres hem gaudit. Cuina impecable. O bé altres localitats nominades també dins el grup de les més boniques de França, com Curemonte, Loubressac o Autoire. Totes molt properes. Feu una volta per la vall del riu Dordogne, un pont llarg o unes vacances, i descobriu Turenne i les viles companyes. Un somni.

Turenne es una magnífica ciudad medieval encaramada sobre una colina en un paisaje bellísimo de la Francia eterna. Además es uno de los pueblos más bonitos de Francia. En la Edad Media fue mucho más importante que no lo es ahora. Era la sede de un poderoso vizcondado que extendia sus dominios feudales por el Limousin, el Périgord y Quercy. Venido a menos, eso le ha servido a turenne para conservar, como congelado en el tiempo, su casco antiguo, sin ninguna edificación que moleste la vista. Monumentos como las torres del César, y la del tesoro, restos de su altivo castillo, o las casas antiguas de los siglos XV al XVII, hacen de su visita un agradable paseo por la historia. Desde el antiguo patio del castillo, ahora jardín, se puede alcanzar a ver unas vistas espléndidas. También es bonita la capilla del convento de los Capuchinos, ahora reconvertida en sala de exposiciones y conciertos. La Colegiata de Notre-Dame, dedicada a San Pantaleón, guarda un retablo barroco. Pero lo que enamora de Turenne es el conjunto. Las calles estrechas, las casas nobles, con sus torres. Turenne está en este maravilloso y desconocido centro de Francia, lleno de ríos preciosos, de pueblos encantadores, de gente amable, hotelitos de sueño y de paisajes de libro de cuentos. Encontraréis Turenne si seguir la N-20, autopista A-20, autovía o carretera, de Toulouse hacia Brive la Gallarde. En Brive hay muchos hoteles, de todas las categorías, que podéis ver en su web de turismo. Turenne tiene cerca un hotelito en un pueblo vecino llamado Meyssac. La zona abunda en pueblos medievales encantadores, como Collonges la Rouge, un pueblo hecho todo él de piedra roja, donde tienen el Hotel Saint Jacques, o bien Martel, o Beaulieu con su abadía, o Carennac … donde podrá alojarse hotel Le Fenelon, una apuesta segura que nosotros hemos disfrutado. Cocina impecable. O bien otras localidades nominadas también dentro del grupo de las más bonitas de Francia,  como Curemonte, Loubressac o Autoire. Todas muy cercanas. Dense una vuelta por el valle del río Dordogne, con ocasión de  un puente largo o unas vacaciones, y descubran Turenne y las villas compañeras. Un sueño.

Sacra de Sant Michele


En el vall de Susa, baixant cap a Itàlia de Briançon per Montgenèvre, o bé pujant des de Torí cap a França per aquest maravellós pas dels Alps, de sobte, quedareu impactats per la visió quasi sobrenatural d’una abadia cistercenca literalment penjada entre el cel i la terra. Allà, a dalt d’un escarpat turó, d’un cim inaccesible, d’un rocam portentòs, s’alça aquest monestir romànic. Quan un lloc és infernal, quan sembla obra del dimoni, les bones gents medievals s’afanyaven a bastir-hi un temple i encomanar-lo a la protecció de Sant Miquel. I així ha estat en el cas d’aquest cenobi poderòs que sembla dominar l’espai des del seu tro de pedra. Contemporani, i molt semblat al Saint Michel de Normandia, a França. Del temps d’aquella maravella muntada al mig del mar: el Mont Saint Michel. Dues magnífiques obres del romànic del món. La trobareu fàcilment baixant o pujant, com ja hem dit el vall alpí de Susa. Altra cosa és que sapigueu trobar el camí per pujar-hi, que rodeja l’esglèsia i el seu muntanyot per l’esquena. Si baixeu de Montginevre o pugeu de Torí per l’autopista A32, o per la carretera SS24, sigui com sigui us convé sortir a Avigliana. Hi ha diverses rotondes, on cal seguir sempre la direcció Giaveno i la Sacra di San Michele, i passar un túnel. De nou en una altra rotonda, cal continuar cap a Laghi di Avigliana i Giaveno, i per descomptat seguir els rètols que indiquen la Sacra di San Michele. S’aparca a sota el monestir, que queda a uns deu minuts a peu. Tot i que bona part dels edificis han anat per terra, i el conjunt ha estat diverses vegades saquejat i reconstruït, encara es conserva el més fonamental. L’esglèsia, impressionant, amb la cripta i les capelles, plenes d’obres d’art. Menció a banda mereix el panorama. Increible. Els Alps desplegant-se davant els vostres ulls, la vall de Susa serpentejant cap a la plana on corre el riu Po, amb Torí al fons. Pareu a la Sacra si decidiu entrar a Itàlia via Montgenèvre i Torí, o si penseu en aquesta ruta mil·lenària per sortir-ne, camí de la Provença. I si ens deixeu recomanar-vos un lloc per dinar, senzill, pintoresc, familiar i cassolà, us enviarem a casa de l’Antonio, al poble d’Oulx., proper a la Sacra, camí de França. Allà hi ha la pizzeria i restaurant “Lo Zodiaco”. Hem menjat molt bé en aquest indret amable, a la Via Vittorio Emmanuelle, 15, d’Oulx. Per dormir teniu Torí, amb un esplèndit Novotel, i molts altres hotels a tocar.

En el valle de Susa, bajando hacia Italia por Briançon por Montgenèvre, o bien subiendo desde Turín hacia Francia por este maravilloso paso de los Alpes, de repente, quedarán impactados por la visión casi sobrenatural de una abadía cisterciense literalmente colgada entre el cielo y la tierra. Allí, en lo alto de un escarpado cerro, de una cima inaccesible, de un roquedal portentoso, se alza este monasterio románico. Cuando un sitio es infernal, cuando parece obra del demonio, las buenas gentes medievales se apresuraban a construir allí un templo y a encomendarse a la protección de San Miguel. Y así ha sido en el caso de este cenobio poderoso que parece dominar el espacio desde su trono de piedra. Contemporáneo, y muy parecido al Saint Michel de Normandía, en Francia. Del tiempo de aquella maravilla montada en medio del mar: el Mont Saint Michel. Dos magníficas obras del románico del mundo. La encontraréis fácilmente bajando o subiendo, como ya hemos dicho, el valle alpino de Susa. Otra cosa es que sepais encontrar el camino para subir, el que rodea la iglesia y su muntanya por la espalda. Si bajáis de Montginevre o subís de Turín por la autopista A32, o por la carretera SS24, sea como sea, os conviene salir en Avigliana. Hay varias rotondas, donde hay que seguir siempre la dirección Giaveno y la Sacra di San Michele, y pasar un túnel. De nuevo en otra rotonda, hay que continuar hacia Laghi di Avigliana y Giaveno, y por supuesto seguir los letreros que indican la Sacra di San Michele. Aparcad bajo el monasterio, que queda a unos diez minutos a pie. Aunque buena parte de los edificios han caido, y el conjunto ha sido varias veces saqueado y reconstruido, todavía se conserva lo más fundamental. La iglesia, impresionante, con la cripta y las capillas, llenas de obras de arte. Mención aparte merece el panorama. Increible. Los Alpes desplegándose ante los ojos, el valle de Susa serpenteando hacia el río Po, con Turín al fondo. Parad en la Sacra si deciden entrar en Italia vía Montgenèvre y Turín, o si planean seguir esta ruta milenaria para salir, camino de la Provenza. Y si nos dejáis recomendaros un lugar para comer, sencillo, pintoresco, familiar y casero, os enviaremos a casa de Antonio, en el pueblo de Oulx, muy cercano a la Sacra, por el camino de Francia. Allí está la pizzería y restaurante “Lo Zodiaco”. Hemos comido muy bien en este lugar amable, en la Via Vittorio Emmanuelle, 15, de Oulx. Para dormir tienen Turín, con un espléndido Novotel, y muchos otros hoteles en las inmediaciones.

Recordeu les bruixes!


Recordeu que aquesta setmana, al poble de Sant Feliu Sasserra, a la bonica terra del Lluçanès,  s’hi celebra la festa de les bruixes. Gresca i animació. Actuacions de carrer, teatre, música i paradetes. Vegeu tota l’entrada al nostre bloc: https://joanmolar.wordpress.com/2009/10/03/fira-de-les-bruixes-a-sant-feliu-sasserra/

Recordad en Sant Feliu Sasserra, en el Lluçanès,  la bonita festa de les bruixes. Muy animada. Teatro y animación por las calles. Música y paradas. Ved toda la entrada en nuestro blog: https://joanmolar.wordpress.com/2009/10/03/fira-de-les-bruixes-a-sant-feliu-sasserra/

Riells i Viabrea


Riells i Viabrea és un petit municipi de la comarca de la Selva, i per tant territori de Girona, situat sota l’ombra protectora del la cara sud del Montseny. Està format per dos nuclis separats i clarament diferenciats. Riells, a la muntanya, i Viabrea, a peu de carretera prop de l’estació de tren de Riells, Viabrea i Breda. Hi arribareu molt fàcilment per la carretera C-35, un cop passat Sant Celoni, que és la sortida  que heu de pendre de l’autopista AP-7. Un cop sortiu, preneu en direcció Maçanet. Viabrea està just a la desviació, ben indicada, de la carretera que porta a Breda, la GI-552. Allà trobareu l’Ajuntament, a l’antiga masia de Can Salvà, l’escola i el poliesportiu municipal. El terme està ple de boscos. Nosaltres hem passejat molt sovint per la inmensa pineda de Sant Llop de Viabrea. Precisament son aquests boscos els que, arribada la tardor, s’omplen de bolets, especialment de rovellons. I potser aquesta és la causa que a finals d’octubre celebrin allà una Festa del Bolet. Naturalment hi haurà concurs de caçar bolets, i una bonica exposició micològica. Però també activitats pels infants, com ara una cercavila de gegants o un apartat amb animals de granja, per distreure els més petits. No hi faltarà un mercat artesà, amb productes gastronòmics i naturals, i una amb mostra d’oficis. A banda de la mostra gastronòmica de cuina amb bolets, també podreu gaudir d’un dinar popular. A la tarda clourà la festa una castanyada. Si la fira us queda curta i necessiteu fer més coses, us proposem anar fins el sector de muntanya del poble, fins Sant Martí de Riells, ja en ple cor del Montseny. Allà els vostres fills i filles podreu còrrer pels boscos, admirar la bellessa de la riera de Riells i veure’n les seves cascades. Per arribar a Riells pujeu a Breda. Aquesta població de la Selva te, a més, una església romànica, que era un antic monestir, amb un campanar preciós, i fins algunes restes del claustre. Dins de Breda mateix agafareu la carretera GIV-5521, cap a Riells. És el camí més fàcil i està ben indicat. Són 7 kms.  Allà si que en trobareu de bolets!. Rossinyols i rovellons. També podeu anar cap a Gualba per veure’n la riera i el Parc del RACC. A Riells podeu menjar, i dormir, a Can Marlet, una masia restaurada, amb bona cuina i bones habitacions. A Breda teniu un munt de restaurants, com ara Can Mariano, o bé a la Fonda Montseny, un clàssic de tota la vida renovat, amb apartaments familiars. També, si sabeu trobar-lo, El Romaní, al carrer Joan XXIII, 36, a la part nova de Breda. Tel: 972 871 051‎, o Can Quel, Tel: 972 87 09 23 .

Riells i Viabrea es un pequeño municipio de la comarca de la Selva, y por lo tanto ya en territorio de Girona, situado bajo la sombra protectora del la cara sur del Montseny.Está formado por dos núcleos separados y claramente diferenciados. Rieles, en la montaña, i Viabrea, a pie de carretera cerca de la estación de tren de Riells, Viabrea y Breda. Se llega muy fácilmente por la carretera C-35, una vez pasado Sant Celoni, que es la salida que debe tomar de la autopista AP-7. Cuando salga, tome en dirección Maçanet. Viabrea está justo en la desviación, bien indicada, de la carretera que lleva a Breda, la GI-552. Allí encontrarán el Ayuntamiento, en la antigua masía de Can Salvà, la escuela y el polideportivo municipal. El término está lleno de bosques. Nosotros nos hemos paseado muchas veces por la inmensa arboleda de Sant Llop de Viabrea. Precisamente son estos bosques los que, llegada el otoño, se llenan de setas, especialmente de níscalos. Y quizás esta es la causa que a finales de octubre celebren allí una Fiesta de la Seta. Naturalmente habrá concurso de buscar setas, y una bonita exposición micológica. Pero también actividades para los niños, como un pasacalles de gigantes o un apartado con animales de granja, para distraer a los más pequeños. No faltará un mercado artesano, con productos gastronómicos y naturales, y una con muestra de oficios. Aparte de la muestra gastronómica de cocina con setas, también podrá disfrutar de una comida popular. Por la tarde cerrará la fiesta una castañada. Si la feria os queda corta y necesita hacer más cosas, os proponemos ir hasta el sector de montaña del pueblo, hasta San Martín de Riells, ya en pleno corazón del Montseny. Allí sus hijos e hijas podrán correr por los bosques, admirar la belleza de la riera de Riells y ver sus cascadas. Para llegar a Riells subid a Breda. Esta población de la Selva tiene, además, una iglesia románica, que era un antiguo monasterio, con un campanario precioso, y hasta algunos restos del claustro. Dentro de Breda mismo cogeréis la carretera GIV-5521, hacia Riells. Es el camino más fácil y está bien indicado. Son 7 kms. ¡Allí si que encontraréis setas!. Rebozuelos y níscalos. También pueden ir hacia Gualba para ver la riera y el Parque del RACC. En Riells pueden comer, y dormir, en Can Marlet, una masía restaurada, con buena cocina y buenas habitaciones. En Breda tienen un montón de restaurantes, como Can Mariano, o bien en la Fonda Montseny, un clásico de toda la vida renovado, con apartamentos familiares. También, si sabéis encontrarlo, El Romaní, en la calle Juan XXIII, 36, en la parte nueva de Breda. Tel: 972 871 051, o Can Quel, Tel: 972 87 09 23.

Fira del vi a Gandesa


La Fira del vi a Gandesa no necessita gaire explicació. Els vins de la Terra Alta, boníssims, no necessiten presentació. Encara no són prou coneguts ni reputats, però de qualitat no els hi falta. Mireu que va passar amb els veïns del Priorat. Si us agraden les fires amb caràcter, aquesta n’és una. Se celebra a Gandesa a finals d’octubre. No és una sortida familiar propiament dita, però podeu aprofitar l’avinantesa de la fira del vi a Gandesa per fer una ullada a la comarca. Quedareu gràtament sorpressos de la maravella d’aquest paisatge dur i ferreny, sense concesions, com els fruits de la terra. Dissabte i diumenge, mostra de vins de la Terra Alta. Tiquet de degustació, si no heu de conduïr. Dissabte a la tarda concert, un ball de nit clàssic, i un dels joves. El diumenge al matí ofici a la Fontcalda. Aquest santuari està a mig camí de Gandesa, Bot i Prat del Comte, en un indret maravellós, màgic, amb la serra de Pàndols dominant l’espai. El riu Canaletes s’obre pas com pot, i una deu d’aigua termal converteix una bassa de riu en un balneari. El dinar a Gandesa, prèvia reserva.  A Gandesa podeu dormir a Els Abeuradors, si hi ha lloc. Un conjunt d’apartaments molt bonics. També podeu anar a l’Hostal Piqué, senzillet. Menú arregladet.  Un cop hagueu visitat la fira i la vila, serà l’hora de descobrir la resta d’aquest encantador territori. Veure, per exemple, els espais de la batalla de l’Ebre. Visitar Horta de Sant Joan, poblet típic, amb un Museu Picasso, sense cap pintura autèntica, amb el seu Monestir de Sant Salvador. A les afores del poble, la carretera que s’endinsa als Ports de Beceit, i us apropa als paratges naturals del riu dels Estrets, d’una bellessa arrebatadora. A Horta de Sant Joan hi ha el Miralles, un hotel i restaurant emblemàtic de la zona, molt apte pel públic familiar. Prop de Sant Joan teniu Arnes amb el seu ajuntament renaixentista. Aquí disfrutareu de la comoditat del seu Vilar Rural. Ens deixem poblets com Bot o Prat del Comte, que no tenen res, només tipisme, bon vi, bon oli i pau. O restaurants com el Mas del Cigarrer, a Pinell de Brai. Dediqueu-vos a recòrrer a plaer la Terra Alta un cap de setmana llarg, o un pont. La terra se’l mereix. Només pels Ports de Beseit valdría la pena anar-hi. Si disposeu de temps i ganes, podeu ampliar l’excursió a pobles medievals tant fantàstics com Vallderoures, amb el seu castell, o La Freixeneda, o Cretes o el mateix Beseit. Si sou amants de la bici, o de caminar, la via verda de l’antic traçat ferroviari de la Vall de Zafán, us espera. Si encara us sobrés més temps i més ganes baixeu a Miravet, a tocar de l’Ebre, amb el seu castell templer i les cases apinyades sobre el riu, i un xic més lluny la maravella de la Cova de les Maravelles, a Benifallet. Dineu a llocs com ara Can Pepo, a Benifallet, on menjareu molt bé. També hostal amb bones habitacions. O a Can Josep, un hotelet rural de primera a Bot, amb restaurant de categoria.  A Miravet probeu el Molí d’en Xim. Un restaurant amb molt d’encant també. Un restaurant més senzill amb habitacions també més senzilles, a Arnes: Can Barrina.Feu el llarg camí fins Gandesa, per la AP-7 fins Tortosa i remuntant el riu. O bé des de Reus per la carretera N-420 com si anèssiu a Alcanys. Feu-la amb l’excusa del vi, i descobrireu una Terra Alta que us està esperant des de fa anys.

La Feria del vino en Gandesa no necesita mucha explicación. Los vinos de la Terra Alta, buenísimos, no necesitan presentación. Todavía no son suficientemente conocidos ni reputados, pero de calidad no les falta. Mirad que pasó con los vecinos del Priorat. Si os gustan las ferias con carácter, esta es una. Se celebra en Gandesa a finales de octubre. No es una salida familiar propiamente dicha, pero se puede aprovechar la feria del vino en Gandesa para echar un vistazo a toda la comarca. Quedareis gratamente sorprendidos de las maravillas de este paisaje duro y sin concesiones, como los frutos de la tierra. Sábado y domingo, muestra de vinos de la Terra Alta. Ticket de degustación, si no ha de conducir. Sábado por la tarde concierto, un baile de noche clásico, y uno de los jóvenes. El domingo por la mañana oficio en la Fontcalda. Este santuario está a medio camino de Gandesa, Bot y Prat del Comte, en un lugar maravilloso, mágico, con la sierra de Pàndols dominando el espacio. El río Canaletes se abre paso como puede, y un manantial de agua termal convierte una balsa del río en un balneario. El almuerzo en Gandesa, previa reserva. En Gandesa pueden dormir en Los Abeuradors si hay lugar. Un conjunto de apartamentos muy bonitos. También pueden ir al Hostal Piqué, sencillito. Menú arregladito. Una vez que hayan visitado la feria y la villa, será la hora de descubrir el resto de este encantador territorio. Ver, por ejemplo, los espacios de la batalla del Ebro. Visitar Horta de Sant Joan, pueblo típico, con un Museo Picasso, sin ninguna pintura auténtica, con su Monasterio de San Salvador. En las afueras del pueblo, la carretera que se adentra en los Puertos de Beceite, y acerca a los parajes naturales del río de los Estrechos, de una belleza arrebatadora. En Horta de Sant Joan está el Miralles, un hotel y restaurante emblemático de la zona, muy apto para el público familiar. Cerca de San Juan tiene Arnes con su ayuntamiento renacentista. Aquí disfrutaréis de la comodidad de su Vilar Rural. Nos dejamos pueblos como Bot o Prat del Comte, que no tienen nada, sólo tipismo, buen vino, buen aceite y paz. O restaurantes como el Mas del Cigarrer, en Pinell de Brai. Hay que recorrer a placer la Terra Alta un fin de semana largo, o un puente. La tierra se lo merece. Sólo por los Puertos de Beceite valdría la pena ir hasta allí. Si disponéis de tiempo y ganas, podeis ampliar la excursión a pueblos medievales tan fantásticos como Valderrobres, con su castillo, o La Fresneda, o Cretas o el mismo Beceite. Si sois amantes de la bici, o de caminar, la vía verde del antiguo trazado ferroviario del Valle de Zafán, os espera. Si aún os sobrara más tiempo y más ganas bajad hasta Miravet, en el Ebro, con su castillo templario y las casas apiñadas sobre el río, y un poco más lejos la maravilla de la Cueva de las Maravillas, en Benifallet. Almorzad en lugares como Can Pepo, en Benifallet, donde comeréis muy bien. También hostal con buenas habitaciones. O en Can Josep, un hotelito rural de primera en Bot, con restaurante de categoría. En Miravet prueben el Molí d’en Xim. Un restaurante con mucho encanto también. Un restaurante más sencillo con habitaciones también más sencillas, en Arnes: Can Barrina. Recorred el largo camino hasta Gandesa, por la AP-7 hasta Tortosa y remontando el río. O bien desde Reus por la carretera N-420 como si fuerais a Alcañiz. Usad la excusa del vino, y descubriréis una Tierra Alta que os está esperando desde hace años.

Fira del Codony a Tremp


La Fira del Codony es celebra a finals d’octubre a Tremp, la capital del Pallars Jussà. És una llàstima que terres tan boniques com aquestes s’hagin de promocionar amb fires com la del Codony. I no ho diem pel codony, producte boníssim i genuï de la contrada, ni per la fira, que sempre va bé pel cos. Ho diem perquè sovint pensem en destinacions llunyanes quan, prop de casa, tenim paisatges maravellosos. Aquell dia, el dia de la fira, Tremp treu el millor del seu comerç al carrer. Oferint, a més, espectacles i diversió per la canalla. Seria doncs, justificat, sortir a passar el cap de setmana pel Pallars, tot traient el nas per la Fira del Codony de Tremp. Seria una bona excusa per veure el Montsec vestit de tardor. Us animem a pujar fins el castell de Mur, fortalessa reconstruida, del segle XI, la més antiga de Catalunya. O anar des de Tremp cap a Isona, a la Conca d’enllà, a veure els nius de dinosaure. Seguir la Noguera Pallaressa fins Sales de Pallars, un bonic poble medieval, i fins Gerri de la Sal amb el seu monestir romànic. O arribar-vos a la Vall Fosca, que a la tardor està multicolor. Per dormir a Tremp us recomanem l’hotel Nerets, al poble veï de Vilamitjana. Un hotel agradable i singular. Amb un observatori de l’espai inclòs. O bé el tradicional, de tota la vida, Hotel Segle XX, al centre de Tremp. Familiar i amb bon restaurant. Més lluny de Tremp, a la Pobla de Segur, ens agrada l’aparthotel Solé, a l’Avinguda de l’Estació, 48. Tel.: 973680452 / 973681227. Ja a la Vall Fosca, podeu dormir a l’Hotel Vallfosca, a Molinos. Un hotelet amb encant, molt recomanable. Solitud i silenci. Ara parlem de la fira a Tremp. Comença amb un esmorzar popular amb allioli de codony, llonganissa i pa torrat i vi. Continua amb una gincama literària, tallers de cuina amb codony i activitats per a la canalla, com ara espectacles teatrals, cercavila, gegants… Ja veieu que arribar-se al Pallars Jussà per desconnectar és una bona idea.

La Feria del Membrillo se celebra a finales de octubre en Tremp, la capital del Pallars Jussà. Es una lástima que tierras tan bonitas como éstas deban promocionarse con ferias como la del Membrillo. Y no lo decimos por membrillo, producto buenísimo y genuino de la zona, ni por la feria, que siempre va bien para contentar el cuerpo. Lo decimos porque a menudo pensamos en destinos lejanos cuando, cerca de casa, tenemos paisajes maravillosos. Ese día, el día de la feria, Tremp sacará lo mejor de su comercio a la calle. Ofreciendo, además, espectáculos y diversión para los niños. Sería pues, justificado, salir a pasar el fin de semana por el Pallars, yendo por la Feria del Membrillo de Tremp, si nos apetece. Sería una buena excusa para ver el Montsec vestido de otoño. Os animamos a subir hasta el castillo de Mur, fortaleza reconstruida, del siglo XI, la más antigua de Cataluña. O ir desde Tremp hacia Isona, en la Cuenca de allá, a ver los nidos de dinosaurio. Seguir la Noguera Pallaresa hasta Salas de Pallars, un bonito pueblo medieval, y hasta Gerri de la Sal con su monasterio románico. O acercaros a la Vall Fosca, que en otoño está multicolor. Para dormir en Tremp os recomendamos el hotel Nerets, en el pueblo vecino de Vilamitjana. Un hotel agradable y singular. Con un observatorio del espacio incluido. O bien el tradicional, de toda la vida, Hotel Segle XX, el centro de Tremp. Familiar y con buen restaurante. Más lejos de Tremp, en La Pobla de Segur, nos gusta el aparthotel Solé, Avenida de la Estación, 48. Tel.: 973680452 / 973681227. Ya en la Vall Fosca, pueden dormir en el Hotel Vall Fosca, en Molinos. Un hotelito con encanto, muy recomendable. Soledad y silencio. Ahora hablamos de la feria en Tremp. Comienza con un almuerzo popular con alioli de membrillo, longaniza, pan tostado y vino. Continúa con una gincama literaria, talleres de cocina con membrillo y actividades para los niños, tales como teatro, pasacalles, gigantes … Ya veis que llegar al Pallars Jussà para desconectar es una buena idea.

Fira del bolet a Sant Iscle


Sant Iscle de Vallalta és un poblet preciós, petitó i amable. Està situat en un indret pel qual no passareu quasi bé mai. Cal anar-hi expressament. I això que no està gens lluny de Barcelona. De fet està a la comarca del Maresme, a només 40 km. de la ciutat comtal. Però Sant Iscle està amagat dins una vall closa, verda, humida, plena de vegetació, que més sembla del Montseny. No dirieu mai que sou a 6 kms. escassos del mar. És la Vall de Vallalta. Hi arribareu per l’autopista C-32,  sortida d’Arenys de Munt. Travesseu aquest poble seguint la carretera que porta cap a Sant Celoni. A la sortida d’Arenys de Munt trobareu l’encreuament, on girareu a mà dreta, cap a Sant Iscle, Sant Cebrià i Sant Pol. El nostre poble és una de les portes d’entrada al Parc Natural del Montnegre, que l’envolta. Per tant és un magnífic objectiu per aquelles famílies que gaudeixen fent caminades pels boscos, rutes a peu i muntant amb bicicleta. Per exemple fent el camí que porta a la Creu de Canet, un turó de la serra de Marina, des d’on veureu tota la costa de Canet de Mar.  Camins fressats entre boscos de pi i d’alzina. O bé entrar en el màgic món de les rieres ombrívoles que baixen del Montnegre, caminar per les obagues, cap a Dones d’Aigua, un indret maravellós, de conte de fades, o cap a l’ermita de la Salut. Són dues excursions senzilles, sense dificultat. Aquí veurem els roures, alguns faigs, i bellíssims castanyers. Boscos de ribera prop de l’aigua de les rieres. Verns, oms, plàtans i pollancres. En aquest marc incomparable, remot, preservat, en l’anomenat Parc dels Vegetals, el darrer diumenge d’octubre es celebra, a partir de les 9 del matí, una petita fira de bolets. De fet una típica fira artesana, de poble. Hi haurà, com no podia ser d’altra manera, exposició de bolets i tastet. Per la mainada disposareu d’inflables i tallers, una cercavila, un lluit espectacle d’animació i contacontes. Tancarà la diada una castanyada popular i un correfoc. A Sant Iscle hi ha alguns bars i restaurants que fan menjars. Com ara La Taverna d’en Sidru, al carrer de les Escoles. Tel. 93 794 63 27, o el restaurant Llavina al carrer del 25 de juny. Tel. 93 794 60 81. Ens agrada, per familiar i cassolà, el bar Can Mingo, a la carretera mateix que travessa el poble. Tel. 93 763 09 84. Si menjar a la fira no us ha omplert, i els bars i restaurants de Sant Iscle no us agraden, o estan plens, us recomanem que aneu cap a Arenys de Munt. Recordeu que al Parc de Lurdes teniu la possibilitat de fer-hi pic-nic i carn a la brasa. Us llogaran la taula, us vendran llenya i us vendran beguda i amanida, si voleu. Si voleu seure en una taula aneu a l’Era, un molt bon restaurant. Dins el poble una fonda de menú de les de tota la vida. Menjar senzill bé de preu a Can Martori, a la Riera, Rambla Francesc Macià, 62 Tel: 937 938 067.  Però ens agrada més dinar fora del poble, al bosc. En aquest cas son molt recomanables el Subirans, just al parc de Lurdes, Tel: 937 951 290. Cuina tradicional a bon preu. O el molt típic Tres Turons, a Torrentbó, tel: 937 951 446, un clàssic de la cuina catalana, on us caldrà reservar. Però menjareu molt bé. Arribeu-vos fins la fira de Sant Iscle. Passejeu per la Vallalta. Descobriu Dones d’Aigua. Us sorprendrà molt gratament.

Sant Iscle de Vallalta es un pueblo precioso, pequeñito y amable. Está situado en un lugar por el que no pasaréis casi nunca. Hay que ir expresamente. Y eso que no está nada lejos de Barcelona. De hecho está en la comarca del Maresme, a sólo 40 km. de la ciudad condal. Pero Sant Iscle está escondido en un valle cerrado, verde, húmedo, lleno de vegetación, que más parece del Montseny. No diríais nunca que está a solo 6 kms. escasos del mar. Es el Valle de Vallalta. Se llega por la autopista C-32, salida de Arenys de Munt. Crucen este pueblo siguiendo la carretera que lleva hacia Sant Celoni. A la salida de Arenys de Munt encontraréis el cruce, donde tienen que girar a mano derecha, hacia Sant Iscle, Sant Cebrià y Sant Pol. Nuestro pueblo es una de las puertas de entrada al Parque Natural del Montnegre, que lo rodea. Por lo tanto es un magnífico objetivo para aquellas familias que disfrutan haciendo caminatas por los bosques, rutas a pie y montando en bicicleta. Por ejemplo haciendo el camino que lleva a la Cruz de Canet, una colina de la sierra de Marina, desde donde veréis toda la costa de Canet de Mar. Caminos trillados entre bosques de pino y encina. O bien entrar en el mágico mundo de los arroyos sombríos que bajan del Montnegre, caminar por las umbrías, hacia Mujeres de Agua, un lugar maravilloso, de cuento de hadas, o hacia la ermita de la Salud. Son dos excursiones sencillas, sin dificultad. Aquí veremos robles, algunas hayas, y bellísimos castaños. Bosques de ribera cerca del agua de los arroyos. Alisos, olmos, plátanos y chopos. En este marco incomparable, remoto, preservado, en el llamado Parque de los Vegetales, el último domingo de octubre se celebra, a partir de las 9 de la mañana, una pequeña feria de setas. De hecho una típica feria artesanal, de pueblo. Habrá, como no podía ser de otra manera, exposición de setas y degustación. Para los niños dispondrán de hinchables y talleres, un pasacalles, un lucido espectáculo de animación y cuentacuentos. Cerrará la fiesta una castañada popular y un correfoc. En Sant Iscle hay algunos bares y restaurantes que hacen comidas. Como La Taberna de en Sidru, en la calle de las Escuelas. Tel. 93794 63 27, o el restaurante Llavina en la calle del 25 de junio. Tel. 93794 60 81. Nos gusta, por familiar y casero, el bar Can Mingo, en la carretera mismo que atraviesa el pueblo. Tel. 93763 09 84. Si comer en la feria no les ha llenado, y los bares y restaurantes de Sant Iscle no les gustan, o están llenos, les recomendamos que vayan hacia Arenys de Munt. Recuerden que en el Parque de Lourdes tienen la posibilidad de hacer pic-nic y carne a la brasa. Os alquilarán la mesa, les venderán leña y les venderán bebida y ensalada, si lo queréis. Si deseais sentaros en una mesa id a l’Era, un muy buen restaurante. Dentro del pueblo hay una fonda de menú de las de toda la vida. Comida sencilla bien de precio en Can Martori, en la Riera, Rambla Francesc Macià, 62 Tel.: 937 938 067. Pero nos gusta más comer fuera del pueblo, en el bosque. En este caso son muy recomendables el Subirans, justo en el parque de Lourdes, Tel: 937 951 290. Cocina tradicional a buen precio. O el muy típico Tres Turons, en Torrentbó, tel: 937 951 446, un clásico de la cocina catalana, donde será necesario reservar. Pero comeréis muy bien. Acercaos hasta la feria de Sant Iscle. Pasead por la Vallalta. Descubrid Mujeres de Agua. Os sorprenderá todo muy gratamente.

Santa Maria de Vallvidrera


El Parc Natural de Collserola és el pulmó verd a tocar de Barcelona. Aquest parc te indrets molt fàcils d’arribar, d’estar i de disfrutar. Fàcils d’arribar perquè estan molt ben comunicats, i no només en cotxe, sinó en tren, en bus o a peu. Fàcils d’estar perquè han previst tot el que una familia amb nens pot necessitar: taules pel pic-nic, WC, aigua, bar… Fàcils de disfrutar perquè els llocs són sense perill, ni barrancs, ni basses, ni cotxes i, en canvi, si amb esplanades, terreny per còrrer, arbres, bosc, ombra, rierols i camps per jugar a pilota. Avui us presentem Santa Maria de Vallvidrera. Es troba baixant des de Vallvidrera cap a Sant Cugat, a la vessant nord del parc. S’hi arriba fàcilment per la carretera de Barcelona a Sant Cugat per Vallvidrera, una mica més enllà del revolt de les monges, a mà esquerra. Un cop arribats al lloc, ben senyalitzat, trobareu un generós aparcament. També fàcil arribar-hi amb els Ferrocarrils de la Generalitat. El fet d’estar situada a la part d’obaga del Tibidabo fa que la ermita de Vallvidrera sigui un lloc especialment fresc i amb bones ombres. Un bonic bosc d’alzines i roures rodeja l’indret.  També trobareu un petit rierol, amb arbres de ribera. Per dinar podeu fer un bon pic-nic, a les taules de fusta habilitades. Tindreu a mà tots els serveis. Hi ha un bar, on us serviran el que us calgui. Es diu Pinya 2. Carta de carn a la brasa. També fan menú, arregladet i senzillet, però digne. Des de Santa Maria de Vallvidrera podeu fer petites excursions a peu per Collserola. Rutes mini, per infants. Per exemple pujar a visitar el Centre d’Informació del Parc de Collserola, tel. 280 35 52, on passen un bonic audiovisual. Pel camí trobareu Vila Joana, la casa on visqué Mossén Cinto Verdaguer. Està una mica atrotinada. Molt a prop, per l’altra banda, demaneu per la ruta fins el pantà de Vallvidrera. Són deu minuts a peu. Indret bucòlic, sense gran atractiu, però resultón. En sentit contrari, remuntant la riera des de l’àrea de lleure, podeu arribar fins la Font de la Budellera. Itinerari de natura molt bonic. Vegetació densa. Aventura selvàtica pels més petitons. No cal pujar fins la font. Gaudireu del camí fins on pugueu. Rierol, túnels i ponts inclosos. Com veieu un dia magnífic, en ple contacte amb la natura, a pocs kms. de Barcelona.

El Parque Natural de Collserola es el pulmón verde de Barcelona. Este parque tiene lugares muy fáciles de llegar, de estar y disfrutar. Fáciles de llegar porque están muy bien comunicados, y no sólo en coche, sino en tren, en bus o a pie. Fáciles de estar porque han previsto todo lo que una familia con niños puede necesitar: mesas de pic-nic, WC, agua, bar … Fáciles de disfrutar porque són lugares sin peligro, ni barrancos, ni balsas, ni coches y, en cambio, si con explanadas, terreno para correr, árboles, bosque, sombra, arroyos y campos para jugar a pelota. Hoy os presentamos Santa Maria de Vallvidrera. Se encuentra bajando desde Vallvidrera a Sant Cugat, en la vertiente norte del parque. Se llega fácilmente por la carretera de Barcelona a Sant Cugat por Vallvidrera, un poco más allá de la curva de las monjas, a mano izquierda. Una vez llegados al lugar, bien señalizado, encontrareis un generoso aparcamiento. También fácil llegar con los Ferrocarrils de la Generalitat. El hecho de estar situada en la parte de umbría del Tibidabo hace que la ermita de Vallvidrera sea un lugar especialmente fresco y con buenas sombras. Un bonito bosque de encinas y robles rodea el lugar. También encontrarán un pequeño arroyo, con árboles de ribera. Para comer se puede hacer un buen pic-nic en las mesas de madera habilitadas. Tendrán a mano todos los servicios. Hay un bar, donde les servirán lo que necesiten. Se llama Piña 2. Carta de carnes a la brasa. También hacen menús, arregladitos y sencillito, pero dignos. Desde Santa Maria de Vallvidrera se pueden hacer pequeñas excursiones a pie por Collserola. Rutas mini, para niños. Por ejemplo podeis subir a visitar el Centro de Información del Parque de Collserola, tel. 280 35 52, donde pasan un bonito audiovisual. Por el camino encontrarán Vila Joana, la casa donde vivió Mossén Cinto Verdaguer. Está un poco destartalada. Muy cerca, por el otro lado, preguntad por la ruta hasta el pantano de Vallvidrera. Son diez minutos a pie. Lugar bucòlico, sin gran atractivo, pero resultón. En sentido contrario, subiendo por la riera desde el área de ocio, se puede llegar hasta la Fuente de la Budellera. Itinerario de naturaleza muy bonito. Vegetación densa. Aventura selvática para los más pequeños. No hay que subir hasta la fuente. Disfrutarán del camino. Arroyo, túneles y puentes incluidos. Como veis un día magnífico, en pleno contacto con la naturaleza, a pocos kms. de Barcelona.

Castanyes a Vilanova de Prades


El petit poble de Vilanova de Prades està situat a la Conca de Barberà, tocant ja el límit de les Garrigues i del Priorat, dins l’espai natural privilegiat dels boscos de Prades i de Poblet, sota els cingles de la serra de la Llena. Hi arribareu seguint l’autopista AP-2, camí de lleida. Sortiu-ne a Montblanc per agafar la N-240, també en sentit Lleida. Arribant a Vimbodí, agafeu la carretera que assenyala Ulldemolins i Vallclara. Passareu per aquest poble, pujant i pujant, fins arribar a Vilanova. També possible, però amb moltes corbes la carretera que des de l’Espluga de Francolí puja cap a Poblet i a Prades. Però aquesta ruta, molt bonica, és millor fer-la de baixada. A Vilanova celebren el darrer diumenge d’octubre una fira de la castanya, al camp de futbol. No és estrany, perquè encara que no ho pugueu imaginar, els voltants de Vilanova, camí de Prades, estan plens de boscos d’alzina i pi, on creixen els castanyers. En aquesta època, ben daurats de fulla, en plena tardor. Per tant, podeu anar-hi a passejar, a collir castanyes, i a caçar bolets, que n’hi han i molts!. A la fira hi trobareu moltes coses interessants pels grans, com ara productes de la terra, i també pels menuts, gegants, grallers, espectacles. Un cop vista la mostra podeu anar fins a la vila vermella de Prades que és molt bonica. Travessareu els boscos, que són una maravella. És com un Montseny al sud de Catalunya. Podreu parar a recollir castanyes i bolets. Si ja coneixeu tota Catalunya us recomanem aquestes serres del sud. Descobriu-ne la frescor, i la tardor multicolor. A Vilanova, a Prades, hi ha ermites, fonts, boscos per fer-hi moltes passejades. I per dinar, a la mateixa fira, mitjançant un tiquet, us donaran esmorzar popular. També podeu dinar al restaurant del magnífic càmping de Vilanova. Una opció a tenir molt en compte per visitar aquestes terres durant un cap de setmana o vacances. Bons bungalows. La vila medieval de Prades també té alguns hostals on podeu dormir i menjar molt bé. Us recomanem l’Espasa, bo i casolà. Prades també te un altre bon càmping. Si us queda temps, o si passeu uns dies, no us perdeu el bonic monestir de Poblet, la millor joia de la ruta del Císter. Podeu anar-hi tornant de Vilanova o bé desde Prades. També podeu anar des de Vilanova a fer un volt pel Priorat. La carretera porta fins Ulldemolins. Des d’allà podeu baixar al Priorat: Poboleda, Siurana, Scala Dei… Arribeu-vos fins a Vilanova. Son uns 120 kms. Descobrireu un nou món de boscos i serres increibles.

El pequeño pueblo de Vilanova de Prades está situado en la Conca de Barberà, tocando ya el límite de las Garrigues y del Priorat, dentro del espacio natural privilegiado de los bosques de Prades y de Poblet, bajo los riscos de la sierra de la Llena. Se llega siguiendo la autopista AP-2, camino de Lleida. Salgan de ella en Montblanc para coger la N-240, también en sentido Lleida. Llegando a Vimbodí, tomad la carretera que señala Ulldemolins y Vallclara. Pasarán este pueblo, subiendo y subiendo, hasta llegar a Vilanova. También posible, pero con muchas curvas, la carretera que desde L’Espluga de Francolí sube hacia Poblet y Prades. Pero esta ruta, muy bonita, es mejor hacerla de bajada. En Vilanova celebran el último domingo de octubre una feria de la castaña, el campo de fútbol. No es extraño, porque aunque no lo puedan imaginar, los alrededores de Vilanova, camino de Prades, están llenos de bosques de encina y pino, donde crecen los castaños. En esta época, bien dorados de hoja, en pleno otoño. Por lo tanto, pueden ir a pasear, a coger castañas, ya buscar setas, que los hay y ¡muchas!. En la feria encontrarán muchas cosas interesantes tales como productos de la tierra, y también para los pequeños y pequeñas:  gigantes, grallers, espectáculos. Una vez visten la muestra, pueden llegarse hasta la villa roja de Prades que es muy bonita. Atravesaréis los bosques, que son una maravilla. Es como un Montseny al sur de Cataluña. Podréis parar a recoger castañas y setas. Si ya conocen toda Catalunya les recomendamos estas sierras del sur. Descubran su frescura, y el otoño multicolor. En Vilanova, en Prades, hay ermitas, fuentes, bosques para dar muchos paseos. Y para comer, en la misma feria, mediante un ticket, le darán almuerzo popular. También puede comer en el restaurante del magnífico camping de Vilanova. Una opción a tener muy en cuenta en caso de visitar estas tierras durante un fin de semana o vacaciones. Buenos bungalows. La villa medieval de Prades también tiene algunos hostales donde poder dormir y comer muy bien. Les recomendamos El Espada, bueno y casero. Prades también tiene otro buen camping. Si os queda tiempo, o si lo pasais aquí unos días, no os perdáis el bonito monasterio de Poblet, la mejor joya de la ruta del Císter. Pueden ir volviendo de Vilanova o bien desde Prades. También puede ir desde Vilanova a dar una vuelta por el Priorat. La carretera les lleva hasta Ulldemolins. Desde allí puede bajarse al Priorat: Poboleda, Siurana, Scala Dei … Acercaos hasta Vilanova. Son unos 120 kms. Descubrirán un mundo de bosques y sierras increíbles.

Vallferosa


Vallferosa és un poble medieval que va morir. Un poble instal·lat des del segle IX, quan la frontera entre la Catalunya Cristiana i la Musulmana passava per aquí, al costat d’una important via romana que anava de Tarragona a Solsona. Un grup de gent, sense res a perdre, edificà un petit poble, amb un molí de blat, a tocar de l’aigua de la riera de Vallferosa. Era un indret ferèstec, solitari, com avui encara ho és. Protegia l’assentament, de les escomeses dels àrabs, una torre, qui sap si també d’orígen romà o àrab. En aquestes precàries condicions, el poblet es feu gran, i el comte d’Urgell reedificà la torre, l’alça encara més cap al cel i instaurà una baronia. El poble ja no existeix. Vora la riera, trobareu les restes, escasses i difícils d’interpretar. L’esglèsia, reformada i engrandida al segle XVII, tombà en ruines. Avui, sense teulada, les seves pareds recorden aquelles de Belchite. Però la torre…, la torre segueix intacta, altanerosa, soberbia, impassible, sorprenent, desafiant el pas dels anys. Naturalment això no hauria estat possible sense un ajuntament sensible i una iniciativa popular forta. Sense uns veïns, i simpatitzants, que units en una associació d’amics de Vallferosa, lluitaren i aconseguiren la inversió de les administracions.  El resultat, magnífic, del seu esforç, és la preservació per les futures generacions d’una maravella com la torre medieval de guaita de Vallferosa. Sense cap mena de dubte la millor de Catalunya, una de les millors d’Europa. Trobareu la torre de Vallferosa a uns 11 kms. de la vila de Torà, anant per la carretera que va de Torà a Solsona, la LV-3005a. Atenció: no és la nova carretera que va de Biosca a Solsona, sinó la sinuosa estreta i malmesa carretera que surt de Torà, passa per Fontanet i puja cap a l’Hostal Nou. A mig camí trobareu a mà dreta la desviació, en baixada, per una pista de terra molt arreglada. Si tot va bé, trobareu el cancell i la barrera oberts, i podreu aparcar al peu de la torre. Vol dir que és diumenge, festiu o pont. Hi ha un guarda que us deixarà pujar a la torre, i us cobrarà l’entrada. Si no està obert, haureu de deixar el cotxe, baixar a peu, i visitar la torre per fora, l’esglèsia i el poble. Pujar a la torre és una experiència digna del turisme d’aventura més espectacular. Es tracta d’enfilar-se al capdemunt per un seguit d’escales de paleta, emparedats entre les dues torres concèntriques que formen l’edifici. Per ajudar-vos, unes cordes i ferros estratègicament situats. Difícil de veritat. Pels qui tenen vertígen, impossible. Per infants de + de 7 anys, agossarats, el paradís. Com diuen a la guia Michelin, aquesta torre, mereix una desviació. Si l’ajunteu amb altres bellesses de la comarca, val el viatge. Podeu anar fins Vallfera en el curs d’una descoberta del Solsonès més autèntic, en els límits amb la Segarra més desconeguda. No us perdeu l’esglèsia de Sant Miquel de Fontanet, romànic recollit i pur. O Pinós, on podeu visitar el Santuari, o el poble d’Ardèvol, amb una altra torre medieval ben bonica. Per l’altra banda teniu Cardona, amb la seva colegiata, dins el castell més poderós del país, amb la mina de sal i el poble medieval. El recòndit poblet medieval de Su, o el barroc esplèndit del Santuari del Miracle, el monestir del Solsonés. I, naturalment Solsona, ciutat bisbal, amb les seves places i carrers, el Museu Episcopal, ple d’art. I altres petits tresors, com ara els dòlmens, les rieres, les tombes troglodites, el pobles… i el paisatge. Evidentment podeu entrar i arribar a Vallferosa per dalt, per Solsona, baixant cap a Torà per l’Hostal Nou. O bé per Cardona, via Su i el Miracle, arribant també a l’Hostal Nou. En qualsevol cas , la torre i la terra, us deixaran ben bocabadats. Per dinar us recomanem la cuina senzilla, i molt bé de preu, de l’Hostal Nou, a la mateixa carretera de Torà a Solsona, Tel. 973 48 02 53. Menú molt cuidat, servei esmerat i dinàmic, per poquíssims diners. O bé Can Jaumet a Torà, un clàssic a la comarca, amb bona cuina i bones habitacions. Per dormir a la zona, innombrables cases rurals, molt boniques, algunes amb restaurant, com Cal Miramunt, a Claret. Teniu també un Vilar Rural, a Cardona, on també hi ha bons hotels i restaurants, com el Bremon. O bé l’Hospederia del Miracle, a preus monacals, apartaments familiars amb tres habitacions, bany i cuina.

Vallferosa es un pueblo medieval que murió. Un pueblo instalado aquí desde el siglo IX, cuando la frontera entre la Cataluña Cristiana y la Musulmana pasaba junto a una importante vía romana que iba de Tarragona a Solsona. Un grupo de gente, sin nada que perder, edificó un pequeño pueblo, con un molino de trigo, en las inmediaciones del agua de la riera de Vallferosa. Era un lugar salvaje, solitario, como hoy lo es aún. Protegía el asentamiento de las acometidas de los árabes, una torre, quién sabe si también en origen romano o árabe también. En estas precarias condiciones, el pueblo se hizo grande, y el conde de Urgell reedificó la torre, la alzó hacia el cielo e instauró una baronía. El pueblo ya no existe. Junto a la riera, encontrarán los restos, escasos y difíciles de interpretar. La iglesia, reformada y ampliada en el siglo XVII, cayó en ruinas. Hoy, sin tejado, sus paredes recuerdan aquellas de Belchite. Pero la torre …, la torre sigue intacta, soberbia, impasible, sorprendente, desafiando el paso de los años. Naturalmente esto no habría sido posible sin un ayuntamiento sensible y una iniciativa popular fuerte. Sin unos vecinos, y simpatizantes, que unidos en una asociación de amigos de Vallferosa, lucharon y consiguieron la inversión de las administraciones. El resultado, magnífico, de su esfuerzo, es la preservación para las futuras generaciones de una maravilla como la torre medieval de vigía de Vallferosa. Sin lugar a dudas la mejor de Cataluña, una de las mejores de Europa. Encontrarán la torre de Vallferosa a unos 11 kms. de la villa de Torà, yendo por la carretera que va de Torà hacia Solsona, la LV-3005a. Atención: no es la nueva carretera que va de Biosca a Solsona, sino la sinuosa estrecha y deteriorada carretera que sale de Torà, pasa por Fontanet y sube hacia el Hostal Nou. A medio camino encontrarán, a mano derecha, la desviación, en fuerte bajada, por una pista de tierra arreglada. Si todo va bien, encontrarán el cancel y la barrera abiertos, y podrán aparcar al pie de la torre. Quiere decir que es domingo, festivo o puente. Hay un guarda que les dejará subir a la torre, y les cobrará la entrada. Si no está abierto, tendrán que dejar el coche, bajar a pie, y visitar la torre por fuera, la iglesia y el pueblo. Subir a la torre es una experiencia digna del turismo de aventura más espectacular. Se trata de subir por una serie de escaleras de albañil, emparedados entre las dos torres concéntricas que forman el edificio. Para ayudarles, unas cuerdas y hierros estratégicamente situados. Difícil de verdad. Para los que tienen vértigo, imposible. Para niños + de 7 años, valientes, el paraíso. Como dicen en la guía Michelin, esta torre, merece una desviación. Si la mezcláis con otras bellezas de la comarca, vale el viaje. Pueden ir hasta Vallferosa en el curso de una ruta de  descubrimiento del Solsonès más auténtico, en los límites con la Segarra más desconocida. No os perdáis la iglesia de San Miguel de Fontanet, románico recogido y puro. O Pinós, donde podrán visitar el Santuario, y comer en el hostal más antiguo de Catalunya. O el pueblo de Ardèvol, con otra torre medieval bien bonita. Por el otro lado tienen Cardona, con su colegiata, dentro del castillo más poderoso del país, con la mina de sal y el pueblo medieval. El recóndito pueblecito medieval de Su, o el barroco espléndido del Santuario del Miracle, el monasterio del Solsonés. Y, naturalmente Solsona, ciudad obispal, con sus plazas y calles, el Museo Episcopal, lleno de arte. Y otros pequeños tesoros, como los dólmenes, los arroyos, las tumbas trogloditas, los pueblos … y el paisaje. Evidentemente podéis entrar y llegar a Vallferosa por arriba, por Solsona, bajando hacia Torá camino del Hostal Nou. O bien por Cardona, vía Su y el Miracle, llegando también al Hostal Nou. En cualquier caso, la torre y la tierra, os dejarán bien boquiabiertos. Para comer os recomendamos la cocina sencilla, y muy bien de precio, del Hostal Nou, en la misma carretera de Torà en Solsona, Tel. 973 48 02 53. Menú muy cuidado, servicio esmerado y dinámico, por poquísimos dinero. O bien Can Jaumet en Torà, un clásico en la comarca, con buena cocina y buenas habitaciones. Para dormir en la zona, innumerables casas rurales, muy bonitas, algunas con restaurante, como Cal Miramunt, en Claret. Tienen también un Vilar Rural, en Cardona, donde también hay buenos hoteles y restaurantes, como el Bremon. O bien la Hospederia del Miracle, a precios monacales, apartamentos familiares con tres habitaciones, baño y cocina.

Orvieto


Orvieto impressiona i enamora, a primera vista. S’alça allà, poderosa i altiva, dominant la plana, dominant l’entrada de la desconeguda Umbria, el corredor entre la Toscana i el Lazio, que és tant com dir dominant tota Itàlia. Perquè Orvieto, rodejada de muralles i enlairada damunt un increible pitó volcànic que forma una plana elevada, ha estat sempre la clau de les comunicacions entre Roma, Milà i Florència. La trobareu, sense necessitat de cercar gaire, a uns 100 kms. al nord de Roma, al peu de l’autopista. Al peu és un dir. De lluny ja veureu la massa fosca del seu pedestal de roca, increiblement tallat, com un mur natural. I la veureu a ella, allà dalt, entre el cel i la terra, segura del seu poder i de la seva seducció. Deixeu l’autopista Roma – Florència uns moments, unes hores, i remunteu cap a Orvieto. De la ciutat us podem recomanar moltes coses, però n’hi ha una que es recomana sola. La imponent, fantástica i alucinant catedral. Si Orvieto és orgullosa, la seva catedral és sobèrbia. Una façana, (a la foto), que mai més oblidareu. Una façana que cal visitar a sol ponent, quan els seus raigs la il·luminen com si fos de foc. Refulgeix el marbre blanc. Brillen com com brases els vermells, com estrelles els daurats, com el cel els blaus. Una façana que no podreu deixar de contemplar, i necessitareu molt de temps per veure tot el que conté. I la plaça, la gegantina plaça, l’ajuda a destacar. Dins, les esveltes naus estan completament cobertes de frescos del Beato Angelico i del Lucca Signorelli. Una passada. Però la catedral, essent molt, no ho és tot. Heu de recòrrer amb calma els carrers de la vila medieval. De veritat que és impossible citar totes i cadescuna de les esglèsies medievals i renaixentistes d’Orvieto. I encara ho és menys citar el munt de palaus medievals i renaixentistes que hi ha. Però intentarem que us en feu una idea. Hauríeu de fer una ullada a Sant Giovenale, amb més frescos, a Sant Giovanni, a Santa Andrea, Sant Francesco i Santo Domenico. No us podeu perdre el Palau del Comú, el del Popolo, l’anomenada Torre del Moro, o la de Santo Maurizio. Si la gent sabes l’art que la ciutat atesora, els turistes la colapsarien. I, per sort, encara no és el cas. Però de veritat us assegurem que és la ciutat de la Umbria amb més monuments, i amb més art per metre quadrat. I tot a tocar d’una autopista, a pocs kms. de Roma, per on passen milers i milers de viatgers ansiosos de veure art. És com tenir sed i passar de llarg una catarata que es veu d’una hora lluny. No hem dormit mai a Orvieto, però passejant pels seus carrers hem vist hotels amb molt d’encant, moderns i acollidors, com ara l’Albergo de l’Aquila Bianca, o el del Duomo, o l’Hotel Filippeschi. Tots tres ben diferents en l’estil. I no son els únics. N’hi ha moltíssims més, de més categoria que aquests, i de menys.

Orvieto impresiona y enamora, a primera vista. Se levanta allí, poderosa y altiva, dominando la llanura, dominando la entrada de la desconocida Umbría, el corredor entre la Toscana y el Lazio, que es tanto como decir dominando toda Italia. Porque Orvieto, rodeada de murallas y elevada sobre un increíble pitón volcánico que forma una llanura elevada, ha sido siempre la clave de las comunicaciones entre Roma, Milán y Florencia. La encontraréis, sin necesidad de buscar mucho, a unos 100 kms. al norte de Roma, al pie de la autopista. Al pie es un decir. De lejos ya veréis la masa oscura de su pedestal de roca, increíblemente cortado, como un muro natural. Y la veréis a ella, allá arriba, entre el cielo y la tierra, segura de su poder y de su seducción. Dejad la autopista Roma – Florencia unos momentos, unas horas, y remontaros hacia Orvieto. De la ciudad os podemos recomendar muchas cosas, pero hay una que se recomienda sola. La imponente, fantástica y alucinante catedral. Si Orvieto es orgullosa, su catedral es soberbia. Una fachada, (en la foto), que nunca más olvidarán. Una fachada que hay que visitar a sol poniente, cuando sus rayos la iluminan como si fuera de fuego. Refulge el mármol blanco. Brillan como como brasas los rojos, como estrellas los dorados, como el cielo los azules. Una fachada que no podrán dejar de contemplar. Y necesitarán mucho tiempo para ver todo lo que contiene. Y la plaza, la gigantesca plaza, la ayuda a destacar. Dentro, las esbeltas naves están completamente cubiertas de frescos del Beato Angélico y del Luca Signorelli. Una pasada. Pero la catedral, siendo mucho, no lo es todo. Debe recòrrer con calma las calles de la villa medieval. De verdad que es imposible citar todas y cada una de las iglesias medievales y renacentistas de Orvieto. Y aún lo es menos citar el montón de palacios medievales y renacentistas que hay. Pero intentaremos que os hagáis una idea. Deberíais echar un vistazo a San Giovenale, con más frescos, a San Giovanni, a Santa Andrea, San Francesco y Santo Domenico. No os podéis perder el Palacio del Común, el del Popolo, la llamada Torre del Moro, o la de Santo Maurizio. Si la gente supiera el arte que la ciudad atesora, los turistas la colapsarian. Y, por suerte, todavía no es el caso. Pero de verdad os aseguramos que es la ciudad de la Umbría con más monumentos, y con más arte por metro cuadrado. Y todo junto a una autopista, a pocos kms. de Roma, por donde pasan miles y miles de viajeros ansiosos de ver arte. Es como tener sed y pasar de largo una catarata que se ve a la legua. No hemos dormido nunca en Orvieto, pero paseando por sus calles hemos visto hoteles con mucho encanto, modernos y acogedores, como el Albergo del Aquila Bianca, o el del Duomo, o el Hotel Filippeschi. Los tres muy diferentes en el estilo. Y no son los únicos. Hay muchísimos más, de más categoría que estos, y de menos.

Fira Mercat de Mercats


A finals d’octubre l’ajuntament de Barcelona, per promoure això tan nostrat dels mercats mediterranis, munta la fira Mercat de Mercats. A la mateixa hi participaran uns 140 paradistes i hi ha programades més de 70 activitats de tot tipus. Bàsicament gastronòmiques i de lleure. Durant tres dies, de divendres a diumenge, es podrà gaudir de fastuoses tapes, cuinades per prestigiosos restaurants de l’anomenada cuina de mercat. Hi trobareu fira de vins, caves i oli.  Demostració de productes de la terra de la mà dels propis pagesos. Els menuts de la casa, que són els que ens interessen, tindran un espai propi amb propostes d’oci adequades. També amb demostracions de cuina per a la seva edat i, naturalment un àrea de  jocs infantils. Es promouran els bons hàbits en l’alimentació i, molt important, en la compra. Fira didàctica doncs!. La fira serà com un gran mercat mediterrani situat en ple centre de Barcelona, a l’Avinguda de la Catedral i l’Avinguda Francesc Cambó. Ben cèntrica. Una bona aposta de lleure en família, sense anar gaire lluny de casa!.

A finales de octubre el Ayuntamiento de Barcelona, para promover esto tan nuestro de los mercados mediterráneos, monta la feria Mercado de Mercados. En la misma participarán unos 140 paradistas y hay programadas más de 70 actividades de todo tipo. Básicamente gastronómicas y de ocio. Durante tres días, de viernes a domingo, se podrá disfrutar de fastuosas tapas, cocinadas por prestigiosos restaurantes de la llamada cocina de mercado. Encontraréis una feria de vinos, cavas y aceite. Demostración de productos de la tierra de la mano de los propios campesinos. Los pequeños de la casa, que son los que nos interesan, tendrán un espacio propio con propuestas de ocio adecuadas. También con demostraciones de cocina para su edad y, naturalmente un área de juegos infantiles. Se promoverán los buenos hábitos en la alimentación y, muy importante, en la compra. ¡Feria didáctica pues!. La feria será como un gran mercado mediterráneo situado en pleno centro de Barcelona, en la Avenida de la Catedral y la Avenida Francesc Cambó. Bien céntrica. Una buena apuesta de ocio en familia, ¡sin ir muy lejos de casa!.

Fira del mineral i la pedra


La Palma de Cervelló és un municipi del Baix Llobregrat, dins l’àrea de Barcelona. El trobareu molt fàcilment si preneu l’autovia A-2 en direcció a Lleida, i sortiu a Molins de Rei. Sense entrar a Molins, heu de passar el pont damunt el Llobregat, en direcció a Cervelló per l’antiga N-340. Just passar la cimentera, a mà dreta, trobareu el desviament cap a La Palma i Corbera del Llobregat. També fàcil amb tren i bus. Agafeu els Ferrocarrils Catalans fins a Quatre Camins i l’Autocorb, autobús de Corbera, fins la Palma. O bé rodalies Renfe fins Molins de Rei i l’Autocorb fins la Plama. Un cap de setmana de finals d’octubre te lloc a La Palma una fira de minerals i pedres. A nosaltres ens agraden molt els minerals, i als nens i nenes també. Els carrers del poble s’omplen de paradetes, d’expositors i també de tallers participatius sobre el món apassionant dels minerals. També hi haurà mostres d’oficis, com ara el dels picapedrers. El Museu de les Mines de Can Tintorer, a Gavà, també muntarà activitats, i això és garantia de qualitat pedagògica. Aquest museu és també una bona sortida familiar. Mireu-la al nostre bloc. Si parlem de coses didàctiques llavors heu de saber que, a més de pedres, hi haurà una exposició sobre els primers pobladors a la Vall de Rafamans, molt interessant. També en el pla didàctic serà molt interessant la introducció a l’estudi dels minerals, per part delñ Grup Mineralògic Català, el taller d’observació amb el microscopi binocular, o el de gemmologia. Pels més petits un concurs de dibuix, o una gimkana dels minerals. Ens deixem coses, segur. Fora de la fira de minerals i pedres estricte tindreu un petit parc d’atraccions al camp de futbol, música i concerts, contacontes, balls populars i folklòrics i altres. Fantàstic pla per un matí, o tarda, de diumenge o dissabte.

La Palma de Cervelló es un municipio del Baix Llobregrat, dentro del área de Barcelona. Lo encontraréis muy fácilmente si tomais la autovía A-2 en dirección a Lleida, y salís en Molins de Rei. Sin entrar en Molins, debeis de  pasar el puente sobre el Llobregat, en dirección a Cervelló por la antigua N-340. Justo pasar la cementera, a mano derecha, encontrareis el desvío hacia La Palma y Corbera de Llobregat. También fácil en tren y bus. Tomen los Ferrocarriles Catalanes hasta Cuatro Caminos y el Autocorb, autobús de Corbera, hasta La Palma. O bien cercanías Renfe hasta Molins de Rei y la Autocorb hasta la Plama. Un fin de semana de finales de octubre tiene lugar en La Palma una feria de minerales y piedras. A nosotros nos gustan mucho los minerales, y a los niños y niñas también. Las calles del pueblo se llenan de puestos, de expositores y de talleres participativos sobre el mundo apasionante de los minerales. También habrá muestras de oficios, como el de los canteros. El Museo de las Minas de Can Tintorer, en Gavà, montará actividades, y eso es garantía de calidad pedagógica. Este museo es también una buena salida familiar. Mirad nuestro blog. Si hablamos de cosas didácticas entonces deben saber que, además de piedras, habrá una exposición sobre los primeros pobladores en el Valle de Rafamans, muy interesante. También en el plano didáctico será muy interesante la introducción al estudio de los minerales, por parte del Grupo Mineralógico Catalán, el taller de observación con el microscopio binocular, o el de gemología. Para los más pequeños un concurso de dibujo, o una gimkana de los minerales. Nos dejamos cosas, seguro. Fuera de la feria de minerales y piedras estricta tendrán un pequeño parque de atracciones en el campo de fútbol, música y conciertos, cuentacuentos, bailes populares y otras diversiones. Fantástico plan para una mañana, o tarde, de domingo o sábado.

Fira del bolet a Vilassar de Dalt


Ja us havíem parlat del poble de Vilassar de Dalt en ocasió de presentar-vos en aquest bloc el parc de Can Rafart, un bonic parc on passar una bona estona.  Vilassar de Dalt és un poble amb gràcia, a muntanya, un xic allunyat del mar i del seu homònim de la costa del Maresme. Podeu arribar-hi molt fàcilment des de Barcelona per l’autopista de Mataró, la C-32, sortida de Cabrils. En sortir gireu a munt, cap a la muntanya, seguint els rètols. Vilassar de Dalt és un poble amb atractius turístics. Els primers diumenges de mes, obren un singular museu del cargol, en una casa del mateix poble.  També te un teatre fet per Guastavino, el promotor de la volta catalana. I un castell, encara en ús residencial, que només veureu per fora. Vilassar de Dalt és una porta d’accés excel·lent al parc natural del Sant Mateu.  Per un camí de terra, però ample i molt bo. és un parc ideal per anar-hi les famílies. A finals d’octubre, teniu un motiu més per fer una matinal, o un dia sencer, a Vilassar de Dalt. És la seva Fira del Bolet i la Natura. A Vilassar, al parc del Sant Mateu, encara que no ho sembli, entre els pins centenaris, se n’hi fan molts de bolets. És un secret molt ben guardat per la gent del Maresme. I tant a tocar de Barcelona!. Si aneu a la fira podreu veure, i degustar, molts bolets.  Hi haurà una exposició de fotografies de bolets de la zona, conferències i mostra de bolets. Però el que més agradarà la canalla seran les sortides en grup al bosc a buscar bolets. Un cop trobats, agafeu-los tots. Al Museu Arxiu de Vilassar, durant tot el dia, hi haurà algú per fer-vos distingir entre bons i dolents. Una lliçó pels infants, i pels adults. Per picar hi haurà platillos i tast de bolets, i botifarra, cuinats al mateix pati del Museu Arxiu. Dissabte a la tarda i diumenge al matí. El diumenge serà el dia més fort. Hi haurà parades de bolets per comprar, (si sou tan maldestres com nosaltres us farà falta), i també d’estris per anar a cercar bolets, com ara cistells, llibres, ganivets… També pels infants tallers divertits de cistelleria o ceràmica. Completaran la diada festiva les sardanes. Ja veieu que serà cosa senzilla, planera, de matinal agradable. Però si voleu ampliar el dia us assegurem que el Sant Mateu no us decepcionarà. Un parc amable, familiar, cassolà però molt interessant i desconegut, amb boníssims racons per fer picnic, fonts i masies. Fantàstic per fer rutes a peu o en bicicleta. Un paradís per passar un bon dia de camp. I amb unes vistes increibles!. Si voleu dinar de restaurant us recomanem La Taverna de les Sedes, un lloc amb molt d’encant prop de l’església. També El Racó de Can Feliu, anant cap al castell, al capdemunt de la vila. Un italià amb molta classe: La Locanda d’Oro. La iaia italiana ja cuinava en un restaurant del mateix nom al peu dels Alps.  I pizzes amb molta classe també a La Fenice Pizzeria.

Ya os habíamos hablado de Vilassar de Dalt con ocasión de presentar en este blog el parque de Can Rafart, un bonito parque donde pasar un buen rato. Vilassar de Dalt es un pueblo con gracia, en la montaña, un poco alejado del mar y de su homónimo de la costa del Maresme. Pueden llegar muy fácilmente desde Barcelona por la autopista de Mataró, la C-32, salida de Cabrils. Al salir giren hacia arriba, hacia la montaña. Vilassar de Dalt es un pueblo con bastantes atractivos turísticos. Los primeros domingos de mes, abren un singular museo del caracol, en una casa del mismo pueblo. También tienen un teatro hecho por Guastavino, el promotor de la bóveda catalana. Y un castillo, todavía en uso residencial, que sólo verán por fuera. Vilassar de Dalt es una puerta de acceso excelente al parque natural de Sant Mateu. Por un camino de tierra, pero ancho y muy bueno llegaran al corazón de este parque ideal para ir con la familia. A finales de octubre, tienen un motivo más para pasar una matinal, o un día entero, en Vilassar de Dalt. Es su Feria de la Seta y la Naturaleza. En Vilassar, en el parque del San Mateo, aunque no lo parezca, entre los pinos centenarios, se hacen mucho las setas. Es un secreto muy bien guardado por la gente del Maresme. ¡Y tan cerca de Barcelona!. Si vais a la feria podreis ver, y degustar, muchas setas. Habrá una exposición de fotografías de setas de la zona, conferencias y muestra de setas. Pero lo que más gustará los niños serán las salidas en grupo al bosque. Una vez encontradas bajenlas al pueblo. En el Museo Archivo de Vilassar, durante todo el día, habrá alguien para distinguir entre buenas y malas. Una lección para los niños, y los adultos. Para picar habrá platillos y degustación de setas y butifarra, cocinados en el mismo patio del Museo Archivo. El sábado por la tarde y el domingo por la mañana. El domingo será el día fuerte. Habrá paradas de setas para comprarlas, (si sois tan torpes como nosotros las necesitareis), y también paradas de utensilios para ir a buscar setas, como cestos, libros, cuchillos … También para los niños montaran talleres divertidos de cestería o cerámica. Completarán la jornada festiva las sardanas. Ya veis que será una cosa sencilla, una matinal agradable. Pero si queréis ampliar a todo el día os aseguramos que el Parque de San Mateo no os decepcionará. Un parque amable, familiar, casero pero muy interesante y desconocido, con buenísimos rincones para hacer picnic, fuentes y masías. Fantástico para hacer rutas a pie o en bicicleta. Un paraíso para pasar un buen día de campo. ¡Y con unas vistas increibles!. Si quieren comer de restaurante les recomendamos La Taberna de las Sedes, un lugar con mucho encanto cerca de la iglesia. También El Racó de Can Feliu, yendo hacia el castillo. Un italiano con mucha clase: La Locanda de Oro. La abuela italiana ya cocinaba en un restaurante del mismo nombre al pie de los Alpes. Y pizzas con mucha clase también en La Fenice Pizzeria.

Festa dels Supers


 

 

Cap a finals d’octubre tots els nens i nenes de Catalunya saben que estan convidats a la genial Festa dels Supers del Club Super 3. Per tant, aquesta entrada és només és un recordatori. Vosaltres sabeu prou bé que hi ha activitats per a tots els gustos. Cert és també que hi ha molta, molta, molta gent… però si s’arriba abans de les 10 del matí encara podreu fins i tot aparcar a la vora de l’Estadi de Montjuic de Barcelona. Si no, no us preocupeu. Podeu anar-hi en bus o metro, o pujar per les escales, és molt divertit!.

Hacia finales de octubre todos los niños y niñas de Cataluña saben que están invitados a la Fiesta de los Supers del Club Super 3.  Por eso esta entrada al blog és  sólo es un recordatorio. Porqué vosotros sabéis muy bien que hay actividades para todos los gustos. Cierto es también que hay mucha, mucha, mucha gente … pero si se llega antes de las 10 de la mañana se podrá incluso aparcar cerca del Estadio de Montjuic de Barcelona. Si no, no os preocupeis. Podeis ir en bus o metro, o subir por las escaleras, es muy divertido!.