Hem tornat de nou a València. Hem fet el curt camí des de Barcelona. És un destí fantàstic per moure’ns en família. Està a prop, té platges, te monuments i és molt bonica. I no te l’acabes. València és molt a prop, a menys de 4 hores en cotxe. València és per tot temps, estiu o tardor, primavera o hivern. Amb aquestes premises, cap família no hauria de deixar d’anar un cap de setmana a València, com a detinació molt fàcil. Un petit pont, o unes mini vacances, el què puguem fer. Perquè València te atractius a cabaços. Ens encanta passejar pel casc antic de València. Des de la seva estació de ferrocarril, modernista, llevantina, decorada amb rajola i frisos de taronges i llimones. Tota una premonició. Passarem per la plaça de l’Ajuntament, fent via cap a la catedral. El Miquelet us saluda, altiu, poderós. Ens encanta aquesta torre gòtica, campanar de la catedral de València. I, si ens apureu, ens agrada també la façana barroca. Entrem dins. Visitem la joia gòtica. No us perdeu la capella del Sant Grial. Sortim per la porta dels apòstols i admirem el seu treball increïble en pedra. Al costat la basílica de la Mare de Déu dels Desamparats. Una fantasia barroca. Una devoció sense límits. La plaça. El Palau de la Generalitat, gòtic, tanca l’espai i s’obre al carrer de Cavallers. Allà està l’església de Sant Nicolau, la Capella Sixtina Valenciana. Increibles pintures ocupen tota la nau. Girem a la dreta, cap al carrer Serranos fins arribar a les torres de muralla més maques d’Europa. Les passem, les admirem. Baixem al parc del Vell Túria. No hi ha riu però si bonics jardins. Reculem i entrem de nou a la ciutat antiga. A la dreta hi ha el barri del Carme, popular i llevantí. I el IVAM, el Museu d’art modern, molt maco. Al costat l’espai del convent del Carme. Renaixement i barroc al servei de l’art del segle XXI. Les portes de Quart una mica més lluny. Tornem al carrer de Cavallers, veient les magnífiques esglésies i convents barrocs, que ara formen una ruta de cultura, acabada d’estrenar. Arribem de nou a la plaça de la Mare de Déu dels desamparats, al Miquelet. A la dreta, al final de la plaça, cerquem la torre amagada de l’església de Santa Catalina, torre barroca per una església gòtica preciosa. No sabem si ens agrada encara més que el Miquelet. L’heretgia turística està servida. No podem resistir la temptació d’admirar la plaça rodona, del segle XIX. Ens transporta en el temps. Prenem una orxata, ben fresca, o un gelat, ben cremós, als carrers que separen Santa Catalina de la plaça mercat central de la ciutat, de nou modernista. Ens encantem amb l’ocellot del panell. Espero que la família no ens abandoni com feien abans els pagesos amb els seus fills. Contemplem la meravella de l’església dels Sants Joans i, al davant, la llotja de la seda, fantasia gòtica. La Llotja de la Seda és el millor espai del gòtic civil a Espanya, i d’Europa. Una poesia feta pedra.
I, fora del centre, el Museu de la Ciència, l’Hemisfèric, l’Oceanogràfic, projecte gegant, inaudit, meravellós. No podeu deixar de veure els milers de peixos d’aquest aquari mundialment famós. I a la platja, la Malvarrosa, el Cabanyal, el nou port. Aires mariners. Mediterrània en estat pur. I, un xic més lluny, la magia de l’Albufera, les canyes, les barques. I, més avall, Cullera, Gandia, Dènia, Xàbia, platges fabuloses! I, més a la vora, a tocar, l’horta, les barraques. Les viles blanques i ordenades. I la Sagunt romana. I el monestir del Puig, on Jaume I va assetjar la vila mora. I són les festes, les falles, la Setmana Santa, l’estiu. No en teniu prou?. Agafeu el tramvia, o el metro, modern i flamant, tot i que sempre anyorarem les jardineres atrotinades o els trenets obsolets de Rafaelbunyol o de Bétera.
Per dormir, al centre, us recomanem l’Hotel RH Sorolla Centro, una passada, i aparqueu al pàrquing Lys, al costat. Una aposta guanyadora. Per menjar al centre, qualsevol bar de tapes és prou bo. Però ens mola la Taberna de los Gómez. Fora del centre, a la ciutat de les Arts i les Ciències, teniu molts hotels. Ens agrada l’Oceànic, afiliat a Melià. Bon hotel. Per menjar, prop de l’Oceanogràfic,no us perdeu Al solito Posto, un italià on dinareu o sopareu de fàbula. Fora de la ciutat aneu a l’hotel Ibis Bonaire. Hotel de cadena, barat, amb pàrquing tancat, bon desdejuni i a tocar del centre comercial Bonaire, un macro complexe amb tota mena de serveis. Hi ha restaurants, cinemes, bolera, pista de gel i moltes botigues. Molt bé. Per dinar i sopar, al centre comercial Bonaire, aneu al Sorsi e Morsi, un restaurant de cuina italiana molt recomanable. Des d’allà podeu agafar el bus 160 que porta al centre de València.
Valencia no te la acabas. Valencia está muy cerca. Valencia es para todo tiempo. Con estas premisas, ninguna familia no debería dejar de ir un fin de semana a Valencia. O un puente, o unas mini vacaciones. Porque Valencia tiene atractivos a montones. Hemos tardado mucho en poder elegir una foto. Tardaremos aún más a explicar que es para nosotros Valencia. Nos encanta pasear por el casco antiguo de Valencia. Desde su estación de ferrocarril, modernista, levantina, decorada con ladrillo, azulejos y frisos de naranjas y limones. Toda una premonición. Pasaremos por la plaza del Ayuntamiento, hacia la catedral. El Miquelet nos saluda, altivo, poderoso. Nos encanta esta torre gótica, campanario de la catedral de Valencia. Y, si nos apuran, nos gusta también la fachada barroca, grandilocuente. Entramos. Visitamos la joya gótica. No os perdáis la capilla del Santo Grial. La copa que usó Jesús en la última cena. Alucinante. Salimos por la puerta de los apóstoles y admiramos su trabajo increíble en piedra. (En la foto). Junto a ella, la basílica de la Virgen de los Desamparados. Una fantasía barroca. Una devoción sin límites. La plaza. El Palau de la Generalitat, gótico, cierra el espacio y se abre a la calle Caballeros. Retrocedemos. Buscamos la torre de la iglesia de Santa Catalina, barroca. No sabemos si nos gusta aún más que el Miguelete. La herejía turística está servida. No podemos resistir la tentación de admirar la plaza redonda, del siglo XIX. Nos transporta en el tiempo. Tomamos una horchata, bien fresca, o un helado, bien cremoso, en las calles que separan Santa Catalina de la plaza mercado. Nos encantamos con el pajarraco que hay en su veleta. Espero que la familia no nos abandone como hacían antes los campesinos con sus hijos. Contemplamos la maravilla modernista. Mercado central de Valencia. Detrás de nosotros se alza la Lonja de la Seda, el mejor espacio del gótico civil en España, quizás de Europa. Una poesía hecha piedra. Nos vamos hacia el IVAM. Museo de arte Contemporáneo. Exposiciones de gran interés. Junto a él, el espacio del convento del Carmen. Renacimiento y barroco al servicio del arte del siglo XXI. Las puertas de Serranos, las de Quart. Las magníficas iglesias y conventos barrocos, que ahora forman una ruta de cultura, recién estrenada. Y, fuera del centro, el Museo de la Ciencia, el Hemisfèrico, el Oceanográfico, proyectos gigantes, inauditos, maravillosos. No pueden dejar de ver los miles de peces de este acuario mundialmente famoso. Y en la playa, la Malvarrosa, el Cabañal, el nuevo puerto. Aires marineros. Mediterráneo en estado puro. Y, un poco más lejos, la magia de la Albufera, las cañas, las barcas. Y, más abajo, Cullera, Gandía, Denia, Jávea. Y, más cerca, tocando Valencia, la huerta, las barracas. Las villas blancas y ordenadas. Y la Sagunto romana. Y el monasterio del Puig, donde Jaime I sitió la villa mora. Y son las fiestas, las fallas, la Semana Santa, verano. ¿No es suficiente?.
Recomendamos tener en cuenta el hotel RH Sorolla Centro, en medio de la ciudad, y la Taberna de los Gómez para comer allí.
@ Sortides familiars 
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.