Ely


En un poblet encantador de la campinya anglesa, un lloc adorable, al poble de Ely, no lluny de Cambrigde, s’alça, imponent, una fantàstica catedral normanda, poderosa, ferrenya, excelsa, increible, que en cap cas heu de deixar de visitar en una ruta per Anglaterra, per Londres o pels voltants. No hi han paraules per descriure aquesta maravella del gòtic, l’alçada i lleugeressa de la seva nau, llarga, llarguíssima. Ni la bellessa del seu sostre policromat, ni la indescriptible filigrana del seu creuer, que es creua amb la nau formant un octògon mai vist, amb uns nervis que s’entrellacen admirablement. I tot això, en un poblet que fou important a l’edat mitjana, i ja no ho és, tranquil, quiet, apacible, bucòlic, genuïnament britànic. L’entrada, a més, essent cara, és de les més barates de totes les esglésies del Regne Unit, que ja és un consol. Està envoltada d’un prat amigable, on sovint s’hi fan espectacles folklòrics durant l’estiu. Ely vila també és guapíssim. Quatre cases, moltes antigues, i bons pubs on menjar típics plats anglesos. Bon i fàcil aparcament públic. Què més podeu demanar?. Anglaterra no és només Londres. També heu de veure joies com Ely i la seva catedral per copsar l’autèntic esperit del camp anglès. I, creieu-nos, és tot un plaer. Per dinar no deixeu d’anar al Pub de l’Hotel The Lamb, al bell mig del poble. Mireu el número de la vostra taula, encarregueu el menjar, i porteu-vos la beguda. Típic British!. Habitacions senzilles però ben muntades. O bé aneu a The Minsters Tavern, molt rústica, però també molt com us la imaginàveu.

En un pueblecito encantador de la campiña inglesa, un lugar adorable, en el pueblo de Ely, no lejos de Cambridge, se alza, imponente, una fantástica catedral normanda, poderosa, férrea, excelsa, increible, que en ningún caso se debe dejar de visitar en una ruta por Inglaterra, por Londres o por sus alrededores. No hay palabras para describir esta maravilla del gótico, la altura y ligereza de su nave, larga, larguísima. Ni la belleza de su techo policromado, ni la indescriptible filigrana de su crucero, que se cruza con la nave formando un octógono nunca visto, con unos nervios que se entrelazan admirablemente. Y todo ello, en un pueblecito que fue importante en la Edad Media, y ya no lo es, tranquilo, quieto, apacible, bucólico, genuinamente británico. La entrada, además, siendo cara, es de las más baratas de todas las iglesias del Reino Unido, que ya es un consuelo. Está rodeada de un prado amigable, donde a menudo se hacen espectáculos folclóricos durante el verano. Ely, como villa, también es guapísimo. Cuatro casas, muchas antiguas, y buenos pubs donde comer típicos platos ingleses. Buen y fácil aparcamiento público. ¿Qué más puede pedir?. Inglaterra no es sólo Londres. También se deben ver joyas como Ely y su catedral para captar el auténtico espíritu del campo inglés. Y, creednos, es todo un placer. Para comer no dejen de ir al Pub del Hotel The Lamb, en el corazón del pueblo. Vean el número de su mesa, pidan la comida y la bebida. ¡Típico British!. Habitaciones sencillas pero bien montadas. O bien ir a The Minsters Tavern, muy rústica, pero también como os la imaginabais.

Fira del càntir a Argentona


La vila d’Argentona ha estat sempre la vila del càntir. La capital catalana d’aquest element útil i decoratiu. De fet te un bonic museu dedicat al càntir, que podeu visitar, i que proposa tallers pels infants, molt interessant. Però avui us volem parlar de la fira del càntir que es celebra, naturalment a Argentona, dins els actes de la festa major. Si aquest primer cap de setmana d’agost encara no sou fora, de vacances, si no hi heu anat, o n’heu tornat, o no hi penseu anar, us recomanem agafar els infants i arribar-vos fins Argentona, que és molt a tocar de Barcelona. Pensem en una sortida familiar propera, en una matinal o una escapada, amb l’excusa d’algun acte de la festa major, o per veure la fira. Podeu anar a banyar-vos a qualsevol platja propera del Maresme, a Vilassar, o Cabrera, i pujar cap al poble. O rondar per la Serra de Marina, per Burriac i el seu castell. Perquè Argentona està molt ben posicionada, entre mar i muntanya, molt propera al Parc Natural de la Serralada Litoral del Maresme, fet que li dona un plus de fresca, de tranquil·litat i de paisatge. Per arribar-hi agafeu l’autopista C-32, que haureu de deixar just fins l’entrada de Mataró, i desviar-vos cap a l’autopista C-60, camí de Granollers. No fareu un parell de kms. que ja pendreu, a mà dreta, la sortida d’Argentona. Les propostes de la fira del càntir i la festa major s’entrecreuen, per això us indiquem les més divertides. Així el divendres, dia 3 d’agost, cercavila de gegant des de la plaça del Molí fins al Centre Parroquial, i actuació públic familiar a càrrec del grup Bullangas. A les 11 de la nit, correfoc amb els Diables d’Argentona i la colla convidada Diables de Barberà del Vallès. Seguidament ball a la plaça Nova. El dissabte, dia 4 d’agost, matinades, inauguració de la fira del càntir, cercavila i gran missa pontifical, poca broma, amb l’orgue i solista. A partir de 2/4 d’11 del matí, a la plaça Nova, jocs infantils. Hi haurà diferents tallers de ceràmica, torn i rakú. A la tarda, espectacle infantil. Al vespre concert de festa major i castell de focs. El diumenge, dia 5 d’agost, més tallers, visites guiades al Museu del Càntir, xeringada i festa de l’escuma. El dilluns encara hi ha gresca, amb circuit de “tirolina” i de “segways” per a nens i nenes. A la font picant sindriada i al vespre, a la plaça de Vendre, trepitjada de fang. Recomanable portar banyador, tovallola i roba vella. A les 9 del vespre, sopar popular i ball. Aneu fins Argentona per disfrutar de la vila, la festa i els entorns. Feu un passeig fins la font picant, en mig d’un bell bosquet. Si us cal quedar-vos a dinar, en fires, reserveu. Recomanem, al centre del poble, el Celler d’Argentona. Un clàssic, rústic i encantador. També Ca la Dorotea, un espai jove, al Carrer Gran, 28, tel: 937 97 02 84. Finalment recomanar també el Racó d’en Binus, al carrer Puig i Cadafalch, 14, tel: 937 97 04 64. Informeu-vos encara millor d’actes i horaris a la web municipal. Bona fira del càntir, i bona festa major!.

La villa de Argentona ha sido siempre la villa del botijo. La capital catalana de este elemento útil y decorativo. De hecho tiene un bonito museo dedicado al cántaro, que podéis visitar, y que propone talleres para los niños, muy interesantes. Pero hoy os queremos hablar de la feria del cántaro que se celebra, naturalmente en Argentona, dentro de los actos de la fiesta mayor. Si este primer fin de semana de agosto aún no estáis fuera de vacaciones, si no habéis ido, o habéis vuelto, o no pensáis ir, os recomendamos tomar los niños y acercaros hasta Argentona, que está muy cerca de Barcelona. Pensamos en una salida familiar cercana, en una mañana o una escapada, con la excusa de algún acto de la fiesta mayor, o para ver la feria. Pueden ir a bañarse en cualquier playa cercana del Maresme, en Vilassar, o Cabrera, y subir hacia el pueblo. O rondar por la Sierra de Marina, por Burriac y su castillo. Porque Argentona está muy bien posicionada, entre mar y montaña, muy próxima al Parque Natural de la Serralada Litoral del Maresme, lo que le da un plus de tranquilidad y de paisaje. Para llegar tomen la autopista C-32, que tendrán que dejar justo hasta la entrada de Mataró, y desviarse hacia la autopista C-60, camino de Granollers. No haréis un par de kms. que ya tomaréis, a mano derecha, la salida de Argentona. Las propuestas de la feria del cántaro y la fiesta mayor se entrecruzan, por eso os indicamos las más divertidas. Así el viernes, día 3 de agosto, pasacalles de gigantes desde la plaza del Molí hasta el Centro Parroquial, y actuación familiar a cargo del grupo Bullangas. A las 11 de la noche, correfoc con los Diablos de Argentona y los Diablos de Barberà del Vallès. Seguidamente baile en la plaza nueva. El sábado, día 4 de agosto, inauguración de la feria del cántaro, pasacalles y gran misa pontifical, poca broma, con el órgano y la solista. A partir de las 11 de la mañana, en la plaza Nueva, juegos infantiles. Habrá diferentes talleres de cerámica, torno y rakú. Por la tarde, espectáculo infantil. Por la noche concierto de fiesta mayor y castillo de fuegos. El domingo, día 5 de agosto, más talleres, visitas guiadas al Museo del Cántaro, Xeringada y fiesta de la espuma. El lunes todavía hay juerga, con circuito de “tirolina” y de “segways” para niños y niñas. En la fuente picante sindriada y por la noche, en la plaza de Vender, pisada de barro. Recomendable llevar bañador, toalla y ropa vieja. A las 9 de la noche, cena popular y baile. Vayan hasta Argentona para disfrutar de la villa, la fiesta y los entornos. Hagan el paseo hasta la fuente picante, en medio de un hermoso bosquecillo. Si necesitan quedarse a comer, en ferias, habrá que reservar. Recomendamos, en el centro del pueblo, la Bodega de Argentona. Un clásico, rústico y encantador. También Ca la Dorotea, un espacio joven, en la Calle Grande, 28, tel: 937 97 02 84. Finalmente recomendar también el Racó d’en Binu, en la calle Puig i Cadafalch, 14, tel: 937 97 04 64. Infórmese mejor aún de los actos y horarios en la web municipal. ¡Buena feria del cántaro, y buena fiesta mayor!.

PS: Quan l’entrada ja estava redactada, la Mercè, bona amiga, ens assenyala com a restaurant recomanable,  el Terracotta o bé el Celler, i com a mes econòmic però molt ben cuinat el Sibarita Tel. 93.7974205.  Demana que aneu fins Argentona per visitar el Museu del Càntir, la Tradicional Fira de Terrissa per els carres del poble, el Museu de les Puntes de Coixí, i diverses activitats durant les festes. També ens recorda alguns actes interessants, que podeu consultar a la web del museu de càntir. Moltes gràcies Mercè.

Recordeu el Firagost de Valls


Sense cap mena de dubte el Firagost de Valls, la maravellosa capital de la bonica i desconeguda comarca de l’Alt Camp, és l’aconteixement més important del camp català. El Firagost, és la més fira agropecuaria més gran de tot Catalunya. Son inmombrables les activitats per petits i grans que hi podeu trobar. Tota mena d’exposicions de tota classe de coses relacionades amb el camp omplen carrers i places de la vila: tractors, vins, ceràmica, pollastres, bonsais, tallers infantils, espectacles, gossos, cavalls, cercaviles, passeig en pony… Naturalment no hi faltaran diverses mostres artesanes i de gastronomia. Una de cervesa artesana per exemple. Per la mainada us recomanem els tractors i els bitxos, que els encanten. Ja ho hem dit: la més gran fira pagesa de Catalunya. Una oportunitat d’or com a sortida familiar. I, de passada, aprofiteu per veure Valls i els seus monuments: l’esglèsia de Sant Joan, amb la grandiosa nau gòtica i el colosal retaure de fusta. O bé la íntima capella del Roser, amb les rajoles del XVII que representen la batalla de Lepant. Els voltants no són menys interessants: Poblet, Santes Creus, la ruta del Císter. A menys de 40 kms a la rodona, dos monestirs de primer ordre. A les cooperatives de Valls, a la Firagost, i als poblets de l’Alt Camp trobareu bon vi i bon olí, olives arbequines, ametlles i avellanes de qualitat. Podeu dinar a la gegantina Masia Bou, catedral dels calçots, o a la tradicional Casa Fèlix, on també podeu dormir. El nou Hotel Class, és de disseny modern. També multitud de cases rurals. Us recomanem les de Vilabella del Camp, a només 8 Kms: Cal Sabater, petitona, i Cal Parines, molt gran, per famílies ben nombroses. Animeu-vos, que només està a 100 kms de Barcelona per l’AP-2, la que va cap a Lleida. Bon Firagost!.

Hoy os queremos invitar a todo un evento que tendrá lugar, como cada año, al inicio del mes de agosto, en Valls, la maravillosa capital de la hermosa y desconocida comarca del Alt Camp. Valls es una villa grande, bastante grande, pero aún es muy agraria, de un campesinado con señorío, con solera de siglos de cultivar un campo pesado, áspero, poco amable, caluroso. A Valls la gente va en invierno e inicios de la primavera. Ahora se ha puesto muy de moda hacer una escapada para ir a comer calçots. Y es buena idea, porque los calçots, en Valls, tienen un sabor diferente. Pero hoy hablamos de Valls poir el evento que iniciaba este escrito. Se trata del Firagost, la mayor feria agropecuaria de toda Cataluña, ¡que pronto está dicho eso!. Son inmumerables las actividades para pequeños y mayores que podéis encontrar. Todo tipo de exposiciones de toda clase de cosas relacionadas con el campo llenan calles y plazas de la villa: tractores, vinos, cerámica, pollos, bonsáis, talleres infantiles, espectáculos, perros, caballos, pasacalles … Naturalmente no faltarán varias muestras artesanas y de gastronomía. Una de cerveza artesanal por ejemplo. Para los niños os recomendamos los tractores y los bichos, que les encantan. Ya lo hemos dicho: la mayor feria campesina de Cataluña. Una oportunidad de oro como salida familiar. Y, de paso, aprovechen para ver Valls y sus monumentos: la iglesia de San Juan, con la grandiosa nave gótica y el colosal retablo de madera. O bien la íntima capilla del Rosario, con las baldosas del XVII que representan la batalla de Lepanto. Los alrededores no son menos interesantes: Poblet, Santes Creus, la ruta del Císter. A menos de 40 kms a la redonda, dos monasterios de primer orden. En las cooperativas de Valls, en la Firagost, y los pueblos del Alt Camp encontrarán buen vino y buen aceite, aceitunas arbequinas, almendras y avellanas de calidad. Para dormir tienen Casa Félix, un tres estrellas tradicional, o el nuevo Hotel Class, de diseño moderno. También multitud de casas rurales. Les recomendamos las de Vilabella del Camp, a sólo 8 Kms: Cal Sabater, pequeñita, y Cal Parines, muy grande, para familias muy numerosas. Animaros, que sólo está a 100 kms de Barcelona por la AP-2, la que hacia Lleida.

Amiens


La catedral d’Amiens és la més gran de França, la més alta del país del gòtic. Això ja és tota una invitació a pujar fins allà dalt, a tocar de la frontera belga, per veure aquesta maravella. Una nau de manual, en que les columnes pugen amb força cap al cel, on les parets han estat substituïdes per vitralls que omplen de llum la construcció. Per fora la magnificiència no és menor, ans ben al contrari. La seva portalada principal és una bíblia en pedra, una de les millors obres de l’escultura europea medieval. No es pot descriure, cal veure-ho amb els propis ulls. Donar la volta a l’edifici dona una lliçó magistral de l’ordre de l’art ojival. Arbotants, pinacles… com un enorme crustaci de pedra, el monument juga amb l’espai i els volums per alçar-se sense caure, com una nova Babel que desafia la gravetat, però aquesta vegada al servei del Déu cristià. Sense cap mena de dubte, un compendi de la fe i l’art medieval. Us recomanem vivament una parada a Amiensen una ruta de vacances per París, (està uns 140 kms. al nord), o en una ruta de marxa cap a Bruges, Gant o Brussel·les. Totes dues opcions son fantàstiques per un estiu en família, o per un Nadal o Setmana Santa. Llavors podeu decidir parar a Amiens, dinar-hi, o passar-hi la nit. La vila és una ciutat a escala humana, no gaire gran, ordenada, amb amples carrers reconstruïts després de les guerres, plens de botigues i comerços. Precisament aquí podeu dinar a bons llocs. Us recomanem, prop de la catedral, a la seva ombra, The Salmon House, 14 Rue Cormont, francés malgrat el nom. O al carrer que va cap al centre, l’establiment de la cadena Bistrot du Boucher, menjar ràpid a bon preu i prou qualitat. Més refinat, però no molt més car, bon menú al Mercure Catedral, bon lloc per dormir, però no amb infants. Al centre, pizzeries i restaurants ofereixen molts menús ben diversos. Per triar i remenar. Amiens conserva algunes cases antigues, alguna església de mèrit, i una part agrícola, ajardinada, plena de petits canals. Ja ho sabeu: Amiens, una de les tres joies de la corona de gòtic mundial, juntament amb Chartres i Reims, un destí obligat pels amants de l’art!.

La catedral de Amiens es la más grande de Francia, la más alta del país del gótico. Esto ya es toda una invitación a subir hasta allí arriba, junto a la frontera belga, para ver esta maravilla. Una nave de manual, en que las columnas suben con fuerza hacia el cielo, donde las paredes han sido sustituidas por vidrieras que llenan de luz la construcción. Por fuera la magnificencia no es menor, sino todo lo contrario. Su portada principal es una biblia en piedra, una de las mejores obras de la escultura europea medieval. No se puede describir, hay que verlo con los propios ojos. Dar la vuelta al edificio és una lección magistral del orden del arte ojival. Arbotantes, pináculos … como un enorme crustáceo de piedra, el monumento juega con el espacio y los volúmenes para alzarse sin caer, como una nueva Babel que desafía la gravedad, pero esta vez al servicio del Dios cristiano. Sin lugar a dudas, un compendio de la fe y el arte medieval. Os recomendamos vivamente una parada en Amiens en una ruta de vacaciones por París, (está unos 140 kms. al norte), o en una ruta hacia Brujas, Gante o Bruselas. Ambas opciones son fantásticas para un verano en familia, o para una Navidad o Semana Santa. Entonces pueden decidir parar en Amiens, comer allí, o pasar la noche. La villa es una ciudad a escala humana, no muy grande, ordenada, con anchas calles reconstruidas después de las guerras, llenas de tiendas y comercios. Precisamente aquí se puede comer en casi todos los lugares. Os recomendamos, cerca de la catedral, a su sombra, The Salmon House, 14 Rue Cormont, francés a pesar del nombre. O en la calle que va hacia el centro, el establecimiento de la cadena Bistrot du Boucher, comida rápida a buen precio y calidad suficiente. Más refinado, pero no mucho más caro, buen menú en el Mercure Catedral, un buen lugar para dormir, pero no para ir con niños. En el centro, pizzerías y restaurantes ofrecen muchos menús y muy diversos. Para elegir de sobra. Amiens conserva algunas casas antiguas, alguna iglesia de mérito, y una parte agrícola, ajardinada, llena de pequeños canales. Ya lo sabéis: Amiens, una de las tres joyas de la corona de gótico mundial, junto con Chartres y Reims, un destino obligado para los amantes del arte.

Londres


Londres és la capital més divertida d’Europa. Potser no és la més ordenada, ni la que te més glamour. Tampoc no seria la més monumental. Però si aneu de viatge a Londres, aquest any, que és any olímpic, o qualsevol altre any, descobrireu una vila dinàmica, alegre, cosmopolita, jove i, sobretot, molt divertida, com ja us hem dit abans. Londres és un caos. Els seus carrers descriuen corbes que no porten enlloc. Son curts i amples, acaben de sobte i estan plens de vida. Per ells es mou un trànsit de bogeria, format, bàsicament, per taxis i busos. Uns curiosos taxis antics, tots del mateix model, que fa anys eren negres i ara son de tota mena de colors i decorats amb tota mena de motius. I uns busos de dos pisos vermells, vells i nous, centenars de busos, més busos que cotxes, que faran les delícies dels vostres infants. Arribar, pujar ràpidament les escales i seure dalt de tot, a l’imperial, a primera fila del segon pis. Allà podreu veure com es desenvolupa la vida a tota pantalla. Resseguir de punta a punta la ciutat, admirar els seus monuments més emblemàtics, sense gastar gaires calers. Us assegurem que passareu bona estona de la vostra visita a la ciutat muntats dalt d’aquestes baluernes trontolladores. Un consell: escolliu les més venerables, tenen un aire de principis de segle que no podreu resistir. A més de taxis i busos, Londres compta amb una xarxa impressionant de metro i, a més, tot i ser una metròpoli gegantina, el seu centre històric resulta plènament abastable a peu. I sempre us quedarà el recurs de navegar pel Tàmesi amb un vaixell bus molt efectiu i agradable. Malgrat que el transport públic, com quasi tot a Londres, resulta francament car, hi ha travelcars d’un dia, que permeten pujar arreu, sense fer cues, i son prou asequibles. I els infants no paguen!. Us les recomanem. I tot aquest moviment per anar a veure què?. Doncs infinitat de coses. Primer Westminster, el parlament, amb el famós rellotge gegant. No us perdeu la façana que dona al riu. I Westminster l’abadia, d’un gòtic maravellós, plena de tombes de reis i reines, i d’homes i dones famosos: Newton, Haëndel… L’entrada és caríssima, com la de totes les esglésies del país. En canvi son molt econòmics els museus. Son gratuïts!. I quins museus… La National Gallery amb les seves pintures increibles, la Tate Gallery, la British i la Modern, la Wallace… i tantes altres pinacoteques magnífiques. O bé la increible col·lecció del Bristish Museum, amb peces històriques, egípcies, asíries, gregues… rampinyades de mig món. O la delícia romàntica de l’Albert i Victoria Museum amb tota mena d’artilugis de tota mena d’estils, fins amb un rinoceront dissecat. Volem deixar espai per parlar del zoo, inaudit, gran, o del musu de la ciència, que deixarà bocabadada tota la família. Aneu a Londres un cap de setmana llarg, un pont, o unes vacances. Passegeu pels seus parcs, Saint James, Hyde… plens d’animalons que us vindran a saludar-vos: ànecs, esquirols, conillets… Contempleu el canvi de guardia al palaus inmensos de Buckingham o Saint James, cada dia al matí, i veureu desfilar els guardies vestits amb aquell gorro pelut. O aneu fins al Whitehall per veure la guardia a cavall i acaronar el morro del poltre, estoic com la seva montura devant les fotos. Rondeu per la City, per extasiar-vos davant la catedral potent de Sant Pau, el racó amagat dsl Temple, o la força obscura de la Torre de Londres, presó d’estat sinistre, amb els seus Beefeaters vigilant-la. Passeu el Tàmesi pel pont de la Torre i veureu l’Sky Line amb la gran noria del mil·lèni i la piràmide de vidre, l’edifici, ara per ara, més alt d’Europa. Per dinar us recomanem els tradicionals pubs, però fugiu del centre!. O bé les cadenes de pizzeries i pasta, sempre econòmiques, com ara Prezzo o Garfunkel’s. Per dormir, amb canalla, res més econòmic que els Novotels. N’hi ha un munt, més cars quan més a tocar del centre. Us reconamem els d’Heathrow, a tocar de l’aeroport, o bé el nou que hi ha als Docklands. Molt més econòmica és la opció de triar els Novotel de Readig o Stevenage, que solen estar d’oferta, i des d’aquests poblets conduïr uns trenta kilòmetres fins un park and ride del metro de Londres. Per exemple, de Stevenage a Cockfosters, inici de la línia de Piccadilly Circus, on un dia d’aparcament pot sortir per menys de 5 lliures. No deixeu passar l’ocasió de gaudir d’una de les més belles capitals d’Europa.

Londres es la capital más divertida de Europa. Quizás no sea la más ordenada, ni la que tiene más glamour. Tampoco sería la más monumental. Pero si vais de viaje a Londres, este año, que es año olímpico, o cualquier otro año, descubriréis una villa dinámica, alegre, cosmopolita, joven y, sobre todo, muy divertida, como ya os hemos dicho antes. Londres es un caos. Sus calles describen curvas que no llevan a ninguna parte. Son cortas y anchas, acaban de repente y están llenas de vida. Por ellas se mueve un tráfico de locura, formado, básicamente, por taxis y buses. Unos curiosos taxis antiguos, todos del mismo modelo, que hace años eran negros y ahora son de todo tipo de colores y decorados con todo tipo de motivos. Y unos buses de dos pisos rojos, viejos y nuevos, cientos de buses, más buses que coches, que harán las delicias de sus niños. Llegar, subir rápidamente las escaleras y sentarse arriba de todo, en la imperial, en primera fila del segundo piso. Allí podréis ver cómo se desarrolla la vida a toda pantalla. Recorrer de punta a punta la ciudad, admirar sus monumentos más emblemáticos, sin gastar muchos dinero. Les aseguramos que pasarán buen rato de su visita a la ciudad montados en  estos armatostes. Un consejo: elijan los buses más venerables, tienen un aire de principios de siglo que no puede resistir. Además de taxis y buses, Londres cuenta con una red impresionante de metro y, además, a pesar de ser una metrópoli gigantesca, su centro histórico resulta plenamente alcanzable a pie. Y siempre quedará el recurso de navegar por el Támesis con un barco bus muy efectivo y agradable. A pesar de que el transporte público, como casi todo en Londres, resulta francamente caro, hay travelcars de un día, que permiten subir en todas partes, sin hacer colas, y son bastante asequibles. ¡Y los niños no pagan!. Os las recomendamos. Y todo este movimiento… ¿para ir a ver qué?. Pues infinidad de cosas. Primero Westminster, el parlamento, con el famoso reloj gigante. No os perdáis la fachada que da al río. Y Westminster la abadía, de un gótico maravilloso, llena de tumbas de reyes y reinas, y de hombres y mujeres famosos: Newton, Haëndel … La entrada es carísima, como la de todas las iglesias del país. En cambio son muy baratos los museos. ¡Son gratis!. Y qué museos … La National Gallery con sus pinturas increíbles, la Tate Gallery, la British y la Modern, la Wallace … y tantas otras pinacotecas magníficas. O bien la increíble colección del British Museum, con piezas históricas, egipcias, asirias, griegas … rampiñadas de medio mundo. O la delicia romántica de Albert y Victoria Museum con todo tipo de artilugios de todo tipo de estilos, hasta con un rinoceronte disecado. Queremos dejar espacio para hablar del zoo, inaudito, grande, o del Museu de la ciencia, que les dejará boquiabiertos. Vayan a Londres un fin de semana largo, un puente, o unas vacaciones. Paseen por sus parques, Saint James, Hyde … llenos de animales que vendrán a saludarles: patos, ardillas, conejos … Contemplen el cambio de guardia en los palacios inmensos de Buckingham o Saint James, cada mañana, y veréis desfilar los guardias vestidos con aquel gorro peludo. O bajad hasta Whitehall para ver la guardia a caballo y acariciar el morro del potro, estoico como su montura frente a las fotos. Rondad por la City, para extasiarse ante la catedral potente de San Pablo, el rincón escondido del Temple, o la fuerza oscura de la Torre de Londres, prisión de estado siniestro, con sus Beefeaters vigilándola. Pasen el Támesis por el puente de la Torre y encontrarán el Sky Line con la gran noria del milenio y la pirámide de cristal, el edificio, hoy por hoy, más alto de Europa. Para comer os recomendamos los tradicionales pubs, pero… ¡huid del centro!. O bien las cadenas de pizzerías y pasta, siempre económicas, como Prezzo o Garfunkel ‘s. Para dormir, con niños, nada más económico que los Novotel. Hay un montón, más caros cuanto más cerca del centro. Os recomendamos los de Heathrow, cerca del aeropuerto, o bien el nuevo que hay en los Docklands. Mucho más económica es la opción de elegir los Novotel de Readig o Stevenage, que suelen estar de oferta, y desde estos pueblos conducir unos treinta kilómetros hasta un park and ride del metro de Londres. Por ejemplo, de Stevenage en Cockfosters, inicio de la línea de Piccadilly Circus, donde un día de aparcamiento os puede salir por menos de 5 libras. No dejeis pasar la ocasión de disfrutar de una de las más bellas capitales de Europa.

Blancafort


Blancafort es un petit poble de la bella i desconeguda comarca de la Conca de Barberà. Hi podeu arribar, des de Barcelona, per l’autopista AP-2, sortida 9, a Montblanc, i continuar per la carretera C-14 en direcció a Tàrrega. Aviat trobareu la TV-2337 que us durà a Blancafort. Altres carreteres, des del poble, van fins els Omells de Na Gaia, i l’Espluga de Francolí o Solivella. Blancafort és el típic poble de secà, sense massa secrets, obert i rialler, pagès. Te algunes cases antigues notables, com ara Cal Miret, que és un edifici del segle XIV, o Cal Cavaller, al carrer Major, un palauet del XVIII, o fins i tot un edifici modernista, Cal Sec. I poca cosa més. El celler cooperatiu, de l’any 1896, és una bona referència d’arquitectura modernista, i un lloc on trobar bon vi, i bon cava de la comarca. Un cava poc conegut, molt bé de preu, i que res te a envejar al que podeu trobar al Penedés. L’església parroquial, del segle XVIII, és neoclàssic, però de gust barroc, com tants d’altres d’aquestes terres el sud català. Des de Blancafort és fàcil arribar a notables fites turístiques de tota la comarca. Per nosaltres la primera fora el maravellós monestir de Santa Maria de Poblet. L’Abadia de Poblet és una fita maravellosa i ineludible, joia del císter català. O bé l’Espluga de Francolí, amb el museu de la vida rural i la cova prehistòrica. No gens lluny queda la bella ciutat medieval de Montblanc, amb les seves muralles, perfectament conservades, i la gran església de Santa Maria, quasi una catedral. La zona està plena de nuclis amb cascs antics notables, com ara la veïna Barberà de la Conca, o Conesa, dalt del seu turó. No gaire apartat queda el monestir cistercenc de Vallbona de les Monges. Ja veieu que el poble de Blancafort dona per una estada de cap de setmana de sobres. Per dinar, i per dormir, us podem donar algunes bones adreces. Es pot menjar a la veïna població de Montblanc, per poca pasta, al buffet lliure de Bon Àrea. Si cerqueu quelcom amb més glamour, el vostre local és la fonda Cal Blasi. Amb habitacions. Si Montblanc està massa ple de gent pel vostre gust, aneu cap a l’Espluga de Francolí, un bonic poble, amb una cova prehistòrica fabulosa. Mengeu i dormiu a l’Ocell Francolí. És una casa fonda. O pels volts de Poblet, a la Masia del Cadet, i altres hotels de la zona. Montblanc també te un bon càmping, amb bungalows pels amants de la natura.

Blancafort se un pequeño pueblo de la bella y desconocida comarca de la Conca de Barberà. Podéis llegar, desde Barcelona, ​​por la autopista AP-2, salida 9, en Montblanc, y continuar por la carretera C-14 en dirección a Tàrrega. Pronto encontrareis la TV-2337 que os llevará a Blancafort. Otras carreteras, desde el pueblo, van hasta los Omells de Na Gaia, y L’Espluga de Francolí o Solivella. Blancafort es el típico pueblo de secano, sin demasiados secretos, abierto y risueño, agricultor. Tiene algunas casas antiguas notables, como Cal Miret, que es un edificio del siglo XIV, o Cal Cavaller, en la calle Mayor, un palacete del XVIII, o incluso un edificio modernista, Cal Sec. Y poco más. La bodega cooperativa, del año 1896, es una buena referencia de arquitectura modernista, y un lugar donde encontrar buen vino, y buen cava de la comarca. Un cava poco conocido, muy bien de precio, y que nada tiene que envidiar al que encontrareis en el Penedés. La iglesia parroquial, del siglo XVIII, es neoclásica, pero de gusto barroco, como tantas otras de estas tierras el sur catalán. Desde Blancafort es fácil llegar a notables hitos turísticos de toda la comarca. Para nosotros el primero fuera el maravilloso monasterio de Santa María de Poblet. La Abadía de Poblet es un hito maravilloso e ineludible, joya del cister catalán. O bien la Espluga de Francolí, con el museo de la vida rural y la cueva prehistórica. No muy lejos queda la hermosa ciudad medieval de Montblanc, con sus murallas, perfectamente conservadas, y la gran iglesia de Santa María, casi una catedral. La zona está llena de núcleos con cascos antiguos notables, como la vecina Barberà de la Conca, o Conesa, en lo alto de su colina. No muy apartado queda el monasterio cisterciense de Vallbona de les Monges. Ya veis que el pueblo de Blancafort dan para una estancia de fin de semana de sobra. Para comer, y para dormir, os podemos dar algunas buenas direcciones. Se puede comer en la vecina población de Montblanc, por poca pasta, en el buffet libre de Bon Área. Si buscais algo con más glamour, su local es la Fonda Cal Blasi. Con habitaciones. Si Montblanc está demasiado lleno de gente por su gusto, vayan hacia la Espluga de Francolí, un bonito pueblo, con una cueva prehistórica fabulosa. Podeis comer y dormir en el Ocell Francolí. Es una casa fonda. O en los alrededores de Poblet, en la Masía del Cadete, y otros hoteles de la zona. Montblanc también tiene un buen camping, con bungalows, para los amantes de la naturaleza.

Parc de Torreblanca


Passeu els dies a Barcelona, encara no heu tingut temps de sortir de la ciutat, i els nens s’enfilen per les parets?. I perquè no els porteu a un parc. A un parc diferent. Per exemple al parc de Torreblanca, a Sant Joan Despí, tocant ja a Sant Feliu de Llobregat i Sant Just Desvern. Fàcil d’arribar-hi, en cotxe o transport públic. El Parc de la Torreblanca era una antiga finca senyorial reconvertida en un bellíssim indret molt interessant com a destinació d’una sortida familiar, d’una matinal o de tot un dia. Hi arribareu fàcilment anat des de Barcelona, per la Diagonal i l’autopista B-23, fins a la sortida de Sant Joan Despí. Gireu a mà dreta i agafeu en direcció Sant Joan Despí. Passareu l’original i estrambòtic edifici Walden, i tot seguit ja veureu el parc a mà esquerra, tocant a la mateixa carretera N-340 antiga. Bon aparcament. Si no en trobeu davant de l’entrada principal, difícil, rodegeu el parc seguint la tanca cap al riu i aparcareu més fàcilment. Si voleu anar-hi en transport públic, també és fàcil. En bús agafeu el 63 a la plaça Universitat. En tren, una mica lluny de l’estació, baixeu a Sant Feliu de Llobregat. Possible també en tramvia de la línia T3. El Parc de Torreblanca es una monada, un lloc molt bonic per anar a saltar i còrrer amb els infants. I està a tocar de Barcelona. Per a nosaltres és un dels parcs més bonics de la corona metropolitana. Dins trobareu, en diferents àrees, un jardí botànic, un llac romàntic, i una munió de glorietes i esplanades on jugar i còrrer. Ideal també per passejar, pendre el sol o la fresca, i per perdre miserablement el temps. Al cor del parc, podreu gaudir d’un magnífic jardí romàntic del segle XIX, amb un llac encantadorament decadent i un seguit d’elements fantasiosos i misteriosos, com ara coves i un salt d’aigua. Més enllà hi ha altres espais més normals, com un roserar i un circuit per les bicis. Hi ha lloc per a tothom perquè el parc és realment gran. Trobareu tota mena de serveis com ara fonts d’aigua potable, jocs, espais infantils, una cafeteria i lavabos. Una estona divertida en un indret desconegut: Torreblanca!.

¿Pasais los días en Barcelona, ​​todavía no habeis tenido tiempo de salir de la ciudad, y los niños suben por las paredes?. Y porque no los lleváis a un parque. A un parque diferente. Por ejemplo al parque de Torreblanca, en Sant Joan Despí, tocando ya en Sant Feliu de Llobregat y Sant Just Desvern. Fácil de llegar, en coche o transporte público. El Parque de Torreblanca era una antigua finca señorial reconvertida en un bellísimo lugar muy interesante como destino de una salida familiar, de una mañana o de todo un día. Se llega fácilmente desde Barcelona, ​​por la Diagonal y la autopista B-23, hasta la salida de Sant Joan Despí. Giren a mano derecha y tomen en dirección Sant Joan Despí. Pasarán el original y estrambótico edificio Walden, y acto seguido ya veréis el parque a mano izquierda, junto a la misma carretera N-340 antigua. Buen aparcamiento. Si no encontráis delante de la entrada principal, difícil, seguid el parque y su valla hacia el río y aparcareis más fácilmente. Si quieren ir en transporte público, también es fácil. En autobús coger el 63 en la plaza Universidad. En tren, queda un poco lejos de la estación, hay que bajar en Sant Feliu de Llobregat. Posible también en tranvía de la línea T3. El Parque de Torreblanca es una monada, un lugar muy bonito para ir a saltar y correr con los niños. Y está muy cerca de Barcelona. Para nosotros es uno de los parques más bonitos de la corona metropolitana. Dentro encontraréis, en diferentes áreas, un jardín botánico, un lago romántico, y mogollón de glorietas y explanadas dónde jugar y correr. Ideal también para pasear, tomar el sol o el fresco, y para perder miserablemente el tiempo. En el corazón del parque, podrán disfrutar de un magnífico jardín romántico del siglo XIX, con un lago encantadoramente decadente y una serie de elementos fantasiosos y misteriosos, como cuevas y un salto de agua. Más allá hay otros espacios más normales, como una rosaleda y un circuito para las bicis. Hay lugar para todos porque el parque es realmente grande. Encontrarán también todo tipo de servicios como fuentes de agua potable, juegos, espacios infantiles, una cafetería y aseos. Un rato divertido en un lugar desconocido: Torreblanca.

Praha


Ens permetreu que de cara a les vacances us recomanem una visita a Praha, (Praga), la capital de Bohemia, i de la República Txeca. Tot i que no és una ciutat barata, de fet és més cara que París o Viena, és molt bonica. Us podríem haver posat aquí, com a reclam, la vista que des del castell hi ha del riu Moldava i els ponts de la vila. Però hem preferit fer-ho a la inversa, i mostrar-vos la torre imponent de la catedral de Praga, al bell mig del castell, enlairada dalt del turó que domina la ciutat. I és que malgrat sigui una capital cara, molt cara, no deixaríem mai de voler tornar a Praha. De voltar pels seus carrerons medievals, d’admirar la plaça de nostra senyora del Tynn, amb les esveltes agulles d’una església que veus però no trobes, perquè no te façana. D’esperar a que el rellotge astronòmic toqui les hores per veure el gall batre les ales i desfilar les figuretes de metall. I escoltar com la trompeta sona dalt de la torre, una burda còpia del que fan a Cracòvia, però prou efectista. Travesseu el pont Carles, per sota de la torre, i remunteu cap al castell. Poc a poc, assaborint el paisatge, les riuades de gent, els músics, artistes… Entreu a Mala Strana, el barri renaixentista, barroc, amb l’església airosa de Sant Nicolau. A la placeta que es forma hi ha restaurants no massa cars per dinar-hi, com el Tri Zlkatych Hvezd, o bé el Jo’s bar, que a la nit son locals musicals. Continueu fins el castell, visiteu el palau, la catedral, els museus i, si voleu caminar més, arribeu-vos fins el monestir de Strahov, amb la seva biblioteca rococó. Praha és una ciutat per recòrrer a peu, carrer a carrer, mai en cotxe. Feu servir el metro, i sobretot els tramvies, aquestes andròmines vermelles i blanques, pura ferralla, que us portaran a qualsevol racó de la ciutat. Hi ha molts hotels a Praga. Tots molt cars. Si aneu amb infants us recomanem el Novotel. No lluny del centre i ben comunicat. Vinga!. Praha us espera!.

Nos permitiréis que de cara a las vacaciones os recomendemos una visita a Praha, (Praga), la capital de Bohemia, y de la República Checa. Aunque no es una ciudad barata, de hecho es más cara que París o Viena, es muy bonita. Os podríamos haber puesto la foto, como reclamo, de la vista que desde el castillo hay del río Moldava y los puentes de la villa. Pero hemos preferido hacerlo a la inversa, y mostraros la torre imponente de la catedral de Praga, en medio del castillo en lo alto de la colina que domina la ciudad. Y es que aunque sea una capital cara, muy cara, no dejaríamos nunca de querer volver a Praha. De pasear por sus callejuelas medievales, de admirar la plaza de nuestra señora del Tynn, con las esbeltas agujas de una iglesia que ves pero no encuentras, porque no tiene fachada. De esperar a que el reloj astronómico toque las horas para ver como el gallo batió las alas y desfilar las figuritas de metal. Y escuchar como la trompeta suena en lo alto de la torre, una burda copia de lo que hacen en Cracovia, pero lo suficientemente efectista. Crucen ahora el puente Carlos, por debajo de la torre, para subir hacia el castillo. Poco a poco, saboreando el paisaje, las riadas de gente, los músicos, artistas … Entrad en Mala Strana, el barrio renacentista, barroco, con la iglesia airosa de San Nicolás. En la plazoleta que se forma hay restaurantes no demasiado caros para comer, como el Tri Zlkatych Hvezda, o bien el Jo’s bar, que por la noche son locales musicales. Continúen hasta el castillo, visiten el palacio, la catedral, los museos y, si queréis caminar más, no dejeis de ir hasta el monasterio de Strahov, con su biblioteca rococó. Praha es una ciudad para recorrerla a pie, calle a calle, nunca en coche. Usen el metro, y sobre todo los tranvías, estos trastos, pura chatarra, que les llevarán a cualquier rincón de la ciudad. Hay muchos hoteles en Praga. Todos muy caros. Si viajais con niños os recomendamos el Novotel. No lejos del centro y bien comunicado.

Acordionistes a Arsèguel


Recordeu que, aquest cap de setmana darrer de juliol hi ha la tradicional trobada d’acordionistes al bellíssim poblet d’Arsèguel, a l’Alt Urgell, que aquest any te capvuitada a La Seu d’Urgell, a Vilagrassa i a Lleida. Mitreu-vos el programa del 2012. Arsèguel és un encant de poblet, una vila màgica situada al cor del Cadí, al Pirineu. Tot l’any s’hi està bé a Arsèguel però ara s’hi està fresc. Arsèguel es troba a pocs kms. de la Seu d’Urgell, on aquest any també s’hi fan part dels actes de la trobada d’acordionistes, que ha crescut molt en nombre d’artistes, qualitat i en públic. Per això ha calgut cercar nous espais. Perquè a Arsèguel s’hi fa una molt lluïda trobada d’acordions, la més important del nostre país. Arribareu al poble si aneu pel túnel del Cadí, per la C-16, i agafeu la carretera que va cap a Puigcerdà a La Seu. A peu de carretera trobareu El Pont d’Arsèguel, i agafant la desviació que puja al poble, el nucli del municipi. Us convidem a pujar-hi perquè és molt bonic i per la seva famosa trobada d’acordionistes, que fa ja molts anys que s’hi celebra. Us avisem, hi ha molta gent, però és molt romàntic, natural, entranyable i divertit gaudir de la natura i escoltar acordionistes d’arreu del món tocant les seves melodies. A Arsèguel disfrutareu del Pirineu més natural, amb belles cases de pedra i balcons de fusta, i de la música. Música tradicional per a tota la família. A més, si decidiu passar un cap de setmana a la Cerdanya podreu fer excel·lents excursions, així com també visitar la Fàbrica de Llanes del Pont d’Arsèguel, i el museu de l’Acordió. Per dormir us recomanem un hotelet rural amb restaurant: el Font del Genil, que estarà ocupat, però podeu provar altres allotjaments a tota la vall. Ens agrada l’Hotel dels banys de Sant Vicenç, un antic balneari en curs de restauració o, a Prullans, l’Hotel Muntanya, o a La Molina, els apartaments Guitard. També hi ha cases rurals fantàstiques, com Cal Rei a Lles. O hostals de tota la vida com el Bellavista de Martinet, on també podeu dinar molt bé. No oblidem pas els maravellosos càmpings, com els del grup l’Stel, que són de primera categoria. A Bellver teniu una mena d’alberg familiar molt interessant: La Bruna. Bon cap de setmana, fresquet i amb bona música al Pirineu!.

Recuerden que, este fin de semana final de julio, se celebra el tradicional encuentro de acordeonistas en el bellísimo pueblo de Arsèguel, Alt Urgell. Ya el año pasado se lo recomendabamos. Arsèguel es un encanto, una villa mágica situada en el corazón del Cadí, en el Pirineo. Todo el año se está bien en Arsèguel, pero ahora se está fresco. Arsèguel se encuentra a pocos kms. de la Seu d’Urgell, donde este año también tienen lugar parte de los actos del encuentro de acordeonistas, que ha crecido mucho en número de artistas, calidad y en público. Por ello ha sido necesario buscar nuevos espacios. Llegarán al pueblo si van por el túnel del Cadí, por la C-16, y toman la carretera que va de Puigcerdà a La Seu, o viceversa. A pie de carretera encontrarán El Puente de Arsèguel, y tomando la desviación que sube al pueblo, el núcleo del municipio. Os invitamos a subir porque es muy bonito y por su famoso encuentro de acordeonistas, que hace ya muchos años que se celebra. Os avisamos, hay mucha gente, pero es muy romántico, natural, entrañable y divertido disfrutar de la naturaleza y escuchar acordeonistas de todo el mundo tocando sus melodías. En Arsèguel disfrutaréis del Pirineo más natural, con hermosas casas de piedra y balcones de madera, y de la música. Música tradicional para toda la familia. Además, si se decideh a pasar un fin de semana en la Cerdaña podrán hacer excelentes excursiones, visitar la Fábrica de Lanas del Puente de Arsèguel, y el museo del Acordeón. Para dormir les recomendamos un hotelito rural con restaurante: el Font del Genil, que estará ocupado, pero pueden probar otros alojamientos en todo el valle. Nos gusta el Hotel de los baños de San Vicente, un antiguo balneario en curso de restauración, o en Prullans, El Hotel Montaña, o en La Molina, los apartamentos Guitard. También hay casas rurales fantásticas, como Cal Rei en Lles. O hostales de toda la vida como el Bellavista de Martinet, donde también puede comer muy bien. No olvidemos los maravillosos campings, como los del grupo del Stel, que son de primera categoría. En Bellver tienen una especie de albergue familiar muy interesante: La Bruna. Divertiros en el pirineo, con la música.

Santibáñez del Val


La maravellosa ermita pre-romànica de Santa Cecília està enclavada en una vall oblidada del món, a tocar del riu Mataviejas, en un paratge magnífic, als peus de la Peña Cervera, a tocar del poble de Santibáñez del Val. Per arribar-hi des d’aquesta localitat, cal travessar-la, seguint els indicadors, i pendre el camí local, asfaltat, però estret, que va cap al poblet de Barriosuso, a la vall de Tabladillo. L’església està enlairada, sense pèrdua possible, en un escarpament de roca, dominant el paisatge, molt ferèstec, de la zona. Aparcament sense problemes. Demaneu al poble els horaris d’obertura o les claus.  Tot i que ara aquesta terra està molt despoblada, hi havia aquí una gran villa romana, que estava situada a peu de la calçada que comunicava la ciutat imperial de Clunia amb els assentaments romans al llarg de la vall del riu Arlanza.  Evidentment Santa Cecília no justifica un viatge, però la zona si que mereix la nostra atenció. Trobareu l’ermita si preneu la BU-900 entre el bellíssim monestir romànic de Silos, l’impressionant monestir romànic castellà, i Covarrubias, la millor vila medieval castellana. Llavors, en el marc d’una ruta per aquestes terres que van veure nèixer Castella, si que mereix una escapada familiar. També, molt propera a Santa Cecilia de Santibáñez, trobareu un paratge natural de cinc estrelles, espectacular de veritat. Es tracta de l’anomenada Garganta de la Yecla. Una muralla de roca més de 200 mts. d’alçada, perforada per un riuet al llarg de uns 500 mts de recorregut. També podeu visitar les ruïnes del monestir cistercenc de Sant Pere d’Arlanza que també s’aixequen en un congost, veritable joia natural, que forma el riu Arlanza, anant per la carretera CL-110, a només 7 kms. de Covarrúbias. Vall del riu avall, des de Santibáñez, fareu cap a Lerma, poderosíssima ciutat monumental, joia del renaixement espanyol. Tot plegat, en fi, està a poc més de 40 kms. Burgos, la capital d’aquestes maravelles, fantàstica ella mateixa, amb els seus monestirs, la catedral i el fabulós Museu de l’Evolució Humana. Potder és adient per un cap de setmana llarg o un pont, i fins per les vostres vacances. Per dinar a la zona teniu els hotels i restaurants del mateix Santo Domingo de Silos, que no tenen pas mala pinta. Però nosaltres ens quedem amb Casa Galín, a Covarrúbias, un restaurant estupendo, ben atés, bon menjar i amb menú arreglat. També tenen habitacions. A la plaça Doña Urraca, davant de l’ajuntament. També ens agrada el De Galo. Una mica a les afores, l’Hotel Doña Sancha fa molt bona impressió. Està just al costat del Camping Covarrúbias. Per descomtat, també a Burgos podreu dormir i menjar de fàbula. Us recomanem l’Hotel Palació de los Velada, cèntric, net, familiar, amb bones habitacions per a dos infants, a cor de la ciutat. Servei amable, desdejuni de fàbula, molt recomanable. Garatge petit i complicat. També molt bé l’hotel Via Gòtica, davant de la catedral, nou i net. L’Abba, el Silken, l’AC i l’NH, totes aquestes cadenes, tenen hotels bonics i ben situats, però no admeten més d’un infant a les habitacions dels pares. A les afores, en mig d’un gran parc hi ha el càmping Fuentes Blancas. Ideal per l’entorn, dins un parc metropolità. Si feu un volt per les terres de Burgos, no us oblideu de Santa Cecília de Santibáñez del Val!.

La maravillosa ermita prerrománica de Santa Cecilia está enclavada en un valle olvidado del mundo, junto al río Mataviejas, en un paraje magnífico, a los pies de la Peña Cervera, junto al pueblo de Santibáñez del Val. Para llegar desde esta localidad, hay que atravesarla, siguiendo los indicadores, y tomar el camino local, asfaltado, pero estrecho, que va hacia el pueblecito de Barriosuso, en el valle de Tabladillo. La iglesia está elevada, sin pérdida posible, en un escarpe de roca, dominando el paisaje, muy salvaje, de la zona. Parking sin problemas. Pedid en el pueblo los horarios de apertura o las llaves. Aunque ahora esta tierra está muy despoblada, había aquí una gran villa romana, que estaba situada a pie de la calzada que comunicaba la ciudad imperial de Clunia con los asentamientos romanos a lo largo del valle del río Arlanza. Evidentemente Santa Cecilia no justifica un viaje, pero la zona sí que merece nuestra atención. Encontrarán la ermita si toman la BU-900 entre el bellísimo monasterio románico de Silos, el impresionante monasterio románico castellano, y Covarrubias, la mejor villa medieval castellana. Entonces, en el marco de una ruta por estas tierras que vieron nacer Castilla, si que merece una escapada familiar. También, muy próxima a Santa Cecilia de Santibáñez, encontraréis un paraje natural de cinco estrellas, espectacular de verdad. Se trata de la llamada Garganta de la Yecla. Una muralla de roca más de 200 mts. de altura, perforada por un riachuelo a lo largo de unos 500 mts de recorrido. También se pueden visitar las ruinas del monasterio cisterciense de San Pedro de Arlanza que también se levantan en un desfiladero, verdadera joya natural, que forma el río Arlanza, yendo por la carretera CL-110, a sólo 7 kms. de Covarrubias. Valle del río abajo, desde Santibáñez, iréis hacia Lerma, poderosísima ciudad monumental, joya del renacimiento español. Todo ello, en fin, está a poco más de 40 kms. Burgos, la capital de estas maravillas, fantástica ella misma, con sus monasterios, la Catedral y con su Museo de la Evolución Humana. Es adecuado para un fin de semana largo o un puente, y hasta para sus vacaciones. Para comer en la zona estan los hoteles y restaurantes del mismo Santo Domingo de Silos, que no tienen mala pinta. Pero nosotros nos quedamos con Casa Galín, en Covarrubias, un restaurante estupendo, bien atendido, buena comida y con menú arreglado. También tienen habitaciones. Está en la plaza Doña Urraca, frente al ayuntamiento. También nos gusta el De Galo. Un poco a las afueras, el Hotel Doña Sancha nos hace muy buena impresión. Está justo al lado del Camping Covarrubias. Por descontado, también en Burgos se podrá dormir y comer de fábula. Os recomendamos el Hotel Palacio de los Velada, céntrico, limpio, familiar, con buenas habitaciones para dos niños. Servicio amable, desayuno de fábula, muy recomendable. Garaje pequeño y complicado. También muy bien el hotel Vía Gótica, frente a la catedral, nuevo y limpio. El Abba, el Silken, el AC y el NH, todas estas cadenas, tienen hoteles bonitos y bien situados, pero no admiten más de un niño en las habitaciones de los padres. A las afueras, en medio de un gran parque se encuentra el camping Fuentes Blancas. Ideal para el entorno, dentro de un parque metropolitano. Si dan una vuelta por las tierras de Burgos, no se olviden de Santa Cecilia de Santibáñez del Val.

Sasamón


En la ruta cap a Sant Jaume de Compostela, just en sortir de Burgos, camí de Castrojeriz, al peu de l’autovia que va cap a Lleó, trobareu la sortida que us portarà cap a Sasamón. En principi res no us pot fer pensar en la joia que amaga aquest poble gran. Però conforme us aneu aproximant a la vila, més i més destacarà la mole impactant de la seva colegiata gòtica de Santa Maria la Real. La va fer construir, a mitjans del segle XIII, el rei Alfons VII. Pel que és el poble, el temple resulta inmens, amb tres naus, dues portades, una alta torre i un gran creuer, que ara serveix de parròquia. La resta de l’església, l’amplia nau, conté una abigarrada col·lecció de tota mena d’objectes artístics i històrics, romans i medievals, alguns de mèrit, altres no tant. Perquè Sasamón fou important ciutat romana i el poble tot és una inmensa excavació arqueològica, que disfrutarem si algun dia les autoritats s’hi posen. Els voltants de Sasamón també son dignes de ser vistos. Per exemple, a Olmillos hi ha un castell, reconvertit en hotel, amb una pinta molt escenogràfica. A tots els pobles trobareu esglésies ferrenyes, altes, amples, poderoses. A les afores de la vila un pont romà creua, com qui no vol la cosa, un riuet simpàtic. Terres aspres i planes de Castella, de blat i ordi, d’horitzons impossibles. Si mai feu una ruta cap a Santiago de Compostela recordeu, al sortir de Burgos, a uns 25 kms. més a l’oest, haureu d’afluixar la marxa i sortir un moment de l’autovia per visitar Sasamón. I, atenció, no marxeu sense comprar, a la cooperativa agrària, a la fàbrica de formatges, un autèntic formatge de la terra. Increiblement fastuós, sabor únic i a un preu d’escàndol. Per dormir i dinar, a banda del castell reconvertit en hotel, teniu, a tocar d’aquest, un hotel anomenat el Castillo. Hotel de l’antiga carretera nacional reconvertit ara en restaurant de noces. També un hotelet rural de la cadena Rusticae. Fora d’aquests us recomanem dormir o menjar al Mesón de Castrojeriz, bona teca i habitacions amb encant. I, naturalment, a Burgos podreu dormir i menjar de fàbula. Us recomanem l’Hotel Palació de los Velada, cèntric, net, familiar, amb bones habitacions per a dos infants, al cor de la ciutat. Servei amable, desdejuni de fàbula, molt recomanable. Només podem objectar un garatge petit i complicat. Millor aparcar als pàrkings públics. També molt bé l’hotel Via Gòtica, davant de la catedral, nou i net. Recordeu: Sasámon, colegiata i formatge. No us penedireu de tastar-los!.

En la ruta hacia Santiago de Compostela, justo al salir de Burgos, camino de Castrojeriz, al pie de la autovía que va hacia León, se encuentra la salida que le llevará hacia Sasamón. En principio nada puede hacer pensar en la alegría que esconde este pueblo grande. Pero conforme os vayáis aproximando a la villa, más y más destacará la mole impactante de su colegiata gótica de Santa María la Real. La hizo construir, a mediados del siglo XIII, el rey Alfonso VII. Por lo que es el pueblo, el templo resulta inmenso, con tres naves, dos portadas, una alta torre y un gran crucero, que ahora sirve de parròquia. El resto de la iglesia, la amplia nave, contiene una abigarrada colección de todo tipo de objetos artísticos e históricos, romanos y medievales, algunos de mérito, otros no tanto. Porque Sasamón fue importante ciudad romana y el pueblo todo es una inmensa excavación arqueológica, que se verá si algún día las autoridades se ponen. Los alrededores de Sasamón también son dignos de verse. En Olmillos hay un castillo, reconvertido en hotel, con una pinta muy escenográfica. En todos los pueblos encontrareis bonitas iglesias, poderosas. A las afueras de la villa un puente romano cruza, como quien no quiere la cosa, un arroyo simpático. Tierras ásperas y llanuras de Castilla, de trigo y cebada, de horizontes imposibles. Si vais en ruta hacia Santiago de Compostela recordad, al salir de Burgos, a unos 25 kms. más al oeste, aflojar la marcha en la autovía y salir un momento a visitar Sasamón. Y, atención, no os vayáis sin comprar, porque en la cooperativa agraria, en la fábrica de quesos, venden un auténtico queso de la tierra. Increíblemente fastuoso, sabor único a un precio de escándalo. Para dormir y comer, aparte del castillo reconvertido en hotel, tienen, junto a este, un hotel llamado el Castillo. Hotel de la antigua carretera nacional reconvertido ahora en restaurante de bodas. También un hotel rural de la cadena Rusticae. Fuera de estos lugares les recomendamos dormir o comer en el Mesón de Castrojeriz, buena comida y habitaciones con encanto. Naturalmente en Burgos se podrá dormir y comer de fábula. Os recomendamos el Hotel Palacio de los Velada, céntrico, limpio, familiar, con buenas habitaciones para dos niños, en el corazón de la ciudad. Servicio amable, desayuno de fábula, muy recomendable. Sólo podemos objetar un garaje pequeño y complicado. Mejor aparcar en los parkings públicos. También muy bien el hotel Vía Gótica, frente a la catedral, nuevo y limpio. Recuerden: Sasamón, colegiata y queso. ¡No os arrepentiréis de probarlos!.

Alarcón


Molt possiblement, anat a tota velocitat per l’autovia A3, de València a Madrid, o cap a algún destí ben bonic de la Mancha, haureu vist anunciada la desviació cap al el poble d’Alarcón, i el seu castell, dalt del seu cingle poderós, rodejat per un meàndre potent del riu Xúquer. Abans quan l’autopista no existia, la carretera N-III passava a tocar de l’embassament, el poble i el castell d’Alarcón, i era aquesta una parada quasi obligada. La velocitat era minsa, perquè tot era un seguit de corbes contínues. Ara, avui dia, ningú repara en la fortalessa ni en la vila estirada als seus peus. A Alarcón cal anar-hi a posta. I és una veritable llàstima. Perquè aquest castell que el rei Alfons VIII feu edificar a finals del segle XII, i que durant molts anys defensa terres de frontera, és tota una preciositat. Tot això, malgrat les reformes i servituds que imposa el fet que sigui un parador de turisme. Si el castell no us fa prou el pes, i no us crida a sortir de l’autovia, us direm que Alarcón també te una església maravellosa, del darrer gòtic i primer renaixement. Quedareu impressionats per la magnitud d’aquest temple, pel seu arc d’entrada, i pel grandiós i espectacular retable plateresc. Tot plegat te aires catedralícis, amb el seu cor barroc. De fet, si voleu parar uns dies per allà, descobrireu que La Mancha és molt més que terra aixuta, blat i molins de vent. En aquesta zona, al voltant d’Alarcón, hi ha pobles increïbles, com ara San Clemente, declarada tota ella, i amb raó, conjunt històric artístic. Prop d’Alarcón s’alça el castell de Belmonte, una altra fortalesa i un altre poble tan bonic com el que us estem descrivint. No gaire lluny hi ha un parell d’excavacions de grans ciutats romanes que varen existir per aquí. Es tracta de Segóbriga i Valeria. Si esteu més aviat interessats per la natura aquests son també els vostres paratges. El riu Xúquer, amb el pantà, el riu Cabriel, i les seves gorges, o les del més proper riu Gritos, son escenaris bellíssims que no podeu obviar. Ja ho sabeu, la propera vegada que passeu prop d’ella, pareu a Alarcón. Si voleu dormir per aquí, a més del parador del castell, teniu establiments encara més sofisticats, com l’Hotel Villa de Alarcón, amb un luxe i refinament extrems, i amb SPA. Preus en consonància. Hi ha, a més, divereses cases rurals i hostalets simpàtics. Per dinar, a més del parador i l’hotel citats, teniu molts bons llocs. Com ara el restaurant La Cabaña, cuina de la terra, o bé un asador, anomenat La Fragua, amb especialitats també poderoses. No passeu mai més Alarcón de llarg!.

Muy posiblemente, yendo a toda velocidad por la autovía A3, de Valencia a Madrid, o hacia algún destino muy bonito de la Mancha, habréis visto anunciada la desviación hacia el el pueblo de Alarcón, y su castillo, montado en su risco poderoso, rodeado por un meandro potente del río Júcar. Antes cuando la autopista no existía, la carretera N-III pasaba a tocar del embalse, el pueblo y el castillo de Alarcón, y era esta una parada casi obligada. La velocidad era escasa, porque todo el recorrido era una serie de curvas continuas. Ahora, hoy en día, nadie repara en la fortaleza ni en la villa a sus pies. A Alarcón hay que ir a propósito. Y es una verdadera lástima. Porque este castillo que el rey Alfonso VIII hizo edificar a finales del siglo XII, y que durante muchos años defendió las tierras de frontera, es toda una preciosidad. Todo ello, a pesar de las reformas y servidumbres que impone el hecho de que sea un parador de turismo. Si el castillo no os llama a salir de la autovía, os diremos que Alarcón también tiene una iglesia maravillosa, del último gótico y primer renacimiento. Quedaréis impresionados por la magnitud de este templo, por su arco de entrada, y por el grandioso y espectacular retablo plateresco. Tiene aires catedralicios, con su coro barroco. De hecho, si se detienen unos días por allí, descubrirán que La Mancha es mucho más que tierra seca, trigo y molinos de viento. En esta zona, alrededor de Alarcón, hay pueblos increíbles, como San Clemente, villa declarada toda ella, y con razón, conjunto histórico artístico. Cerca de Alarcón se alza el castillo de Belmonte, otra fortaleza y otro pueblo tan bonito como el que os estamos describiendo. No muy lejos hay un par de excavaciones de grandes ciudades romanes que existieron por aquí. Se trata de Segóbriga y Valeria. Si estais más bien interesados por la naturaleza estos son también vuestros parajes. El río Júcar, con el pantano, el río Cabriel, y sus gargantas, o las del más cercano río Gritos, son escenarios bellísimos que no se pueden obviar. Ya lo sabéis, la próxima vez que paséis cerca, parad en Alarcón. Si se quiere dormir por aquí, además del parador en el castillo, tienen también establecimientos aún más sofisticados, como el Hotel Villa de Alarcón, con un lujo y refinamiento extremos, y con SPA. Precios en consonancia. Hay, además, diversas casas rurales. Para comer, además del parador y el hotel citados, tienen muy buenos lugares donde hacerlo. Como el restaurante La Cabaña, cocina de la tierra, o bien un asador, llamado La Fragua, con especialidades también poderosas. ¡No pasen nunca más por Alarcón de largo!.

Esterri de Cardós


A la bonica Vall de Cardós, en ple cor de l’Alt Pirineu, hi ha un parell d’esglésies romàniques que val la pena visitar dins el terme d’Esterri de Cardós. Es tracta de la pròpia església d’Esterri, dedicada a Sant Pere i Sant Pau, i la de l’agregat veï de Ginestarre, un poble de pessebre, amb quatre cases mal comptades. Tot i que les pintures no son ben bé les originals, donat que aquestes estan al MNAC a Barcelona, sí que les reproduccions son molt boniques i val la pena anar-hi per veure-les. De fet només aquestes esglésies en tenen a tota la Vall de Cardós. Arribar fins allà des de Barcelona és senzill. Cal seguir la A2 fins a Tàrrega, i continuar a Balaguer i Tremp. Pujar cap a Sort i fins a Llavorsí. Allà trobareu la desviació, a mà dreta, que puja cap a Ribera de Cardós i Esterri de Cardós. Son uns 285 km. Però, naturalment, si us convidem a pujar fins aquí, és perquè no només l’art ens crida. La natura, en aquest racó del Pirineu, és esplèndida. Impossible detallar tots els boscos, llacs, rius, comes i paratges naturals que mereixen una excursió. Tampoc ens veiem en cor de ressenyar els temples, ermites, cases fortes i castells dels termes de la Vall de Cardós. És molt millor que aneu veient el que surt al pas. Els pobles petits enfilats en valls, coquetons, amb grans cases pallareses. Els més grans, arrenglerats l’ún darrera l’altre a la vora del riu Noguera de Cardós, amb les seves esglésies. Els circs llacustres, com ara Certascán, els boscos intactes com Virós, d’avets, de faig. Les ovelles, vaques i cavalls pasturant. L’herba verda, els prats de dalla, l’olor de les flors. Els rius, rierols i rieres, aptes per una banyada familiar, amb el el soroll de l’aigua acompanyant el pas. En fí, el Pirineu en tot el seu esplendor. Per dormir i menjar el referent de qualitat a la zona són els hotels Estanys Blaus i Llacs de Cardós, a Tavascán. Del mateix propietari, nets i polits, de categoria diversa, i prestacions i preu diferents. Magnífics. A Lladorre hi ha l’Hotel Marxant, senzill però familiar, bona acollida, i bona taula, a poc preu. Carretera de Tavascan, 4, Tel: 973 623 151. A Ainet de Cardós, a peu de carretera hi ha el Puitavaca, un altre hotelet senzill i familiar. Tel: 973 62 30 78. Un altre referent de tota la vida és l’Hotel Cardós, a la Ribera de Cardós, una bona opció familiar. Hi hem menjat molt bé en aquest hotel museu, una mica de gust francés. Habitacions triples, comunicades i apartaments. Bon romànic i bones vacances a Cardós!.

En el Valle de Cardós, en pleno corazón del Alt Pirineu, hay un par de iglesias románicas que merecen una visita, ambas dentro del término de Esterri de Cardós. Se trata de la propia iglesia de Esterri, dedicada a San Pedro y San Pablo, y la del agregado vecino de Ginestarre, un pueblo como de belén, con cuatro casas mal contadas. Aunque las pinturas no son exactamente las originales, dado que éstas están en el MNAC en Barcelona, sí que las reproducciones son muy bonitas y vale la pena ir para verlas. De hecho sólo estas iglesias tienen pinturas en todo el Valle de Cardós. Llegar hasta allí desde Barcelona es sencillo. Hay que seguir la A2 hasta Tàrrega, y continuar en Balaguer y Tremp. Subir luego hacia Sort y hasta Llavorsí. Allí encontrarán la desviación a mano derecha, que sube hacia Ribera de Cardós y Esterri de Cardós. Son unos 285 km. Pero, naturalmente, si os invitamos a subir hasta aquí, no es sólo por el arte. La naturaleza, en este rincón del Pirineo, es espléndida. Imposible detallar todos los bosques, lagos, ríos y parajes naturales que merecen una excursión. Tampoco podemos reseñar los templos, ermitas, casas y castillos de los términos de la Vall de Cardós. Es mucho mejor que vayáis a verlo. Los pueblos pequeños, coquetos, con grandes casas pallaresas. Los más grandes, alineados uno tras otro a orillas del río Noguera de Cardós, con sus iglesias. Los circos llacustres, como Certascan, los bosques intactos como Virós, de abetos, de haya. Las ovejas, vacas y caballos pastando. La hierba verde, los prados de guadaña, el olor de las flores. Los ríos, arroyos y ramblas, aptos para un baño familiar, con el el ruido del agua acompañando el paso. En fin, el Pirineo en todo su esplendor. Para dormir y comer el referente de calidad en la zona son los hoteles Estanys Blaus y Lagos de Cardós, en Tavascán. Del mismo propietario, limpios y pulidos, de categoría diversa, y prestaciones y precio diferentes. Magníficos. Otro referente de toda la vida es el Hotel Cardós, en la Ribera de Cardós, una buena opción familiar. Hemos comido muy bien en este hotel museo, un poco de gusto francés. Habitaciones triples, comunicadas y apartamentos. ¡Buen románico y buenas vacaciones a Cardós!.

Música a Cantonigros


Tot convida a pujar, de nou, com cada any, a Can Toni Gros, un bellíssim poblet d’Osona, molt proper aVic, però en plena comarca natural del Collsacabra. Hi arribareu des de Vic si agafeu l’antiga carretera Vic – Olot, la que travessa el Cabrerès, (no els moderns túnels de Bracons). Cantonigros són quatre cases arrenglerades en un carrer quasi únic, i molt llarg. Pertany al municipi de l’Esquirol. El poble en si no te gaire interès. Els voltants són una altra cosa. Hi ha frondosos boscos de roure i faig. El terme està ple de rius i rierols, que permeten una refrescant banyada, amb molt d’encant. A tocar teniu llocs molt interessant i que mereixen una bona visita: pobles medievals com de Tavertet, amb els seus cingles impressionants,  o Rupit, un poblet ben bé de pessebre. Dona gust arribar-se a Cantonigrós i el Collsacabra ara que a Barcelona fa tanta calor. Passar un cap de setmana fresquet recorrent aquests espais naturals fantàstics, amb indrets tan encisadors com Pruit o Santa Maria de Cabrera. A tocar de Cantonigrós teniu el salt d’aigua de la Foradada, molt romàntic i molt fàcil d’arribar-hi tot passejant. Però si avui us parlem de Cantonigrós és perquè en aquest diminut llogarret perdut a la muntanya s’hi celebra cada any un fantàstic festival de música. Un festival on s’hi donen cita conjunts corals d’arreu del món. Veure gent de moltes races, de llengües diverses, que venen fins aquest racó de món per amor a la música. I això es nota. Si pugeu a Cantonigrós sentireu cantar tota mena de corals: masculines, femenines, mixtes, infantils… També podreu gaudir veient dansar grups folklòriques de països que ni tan sols sabieu que existien. Coneixereu balls típics de tots els indrets del planeta. Normalment es tracta d’un cap de setmana llarg. De dijous a diumenge. Just a mitjans de juliol. Els dies laborables les sessions són de tarda i de nit. El dissabte hi ha més activitats. Per exemple, al migdia, sol haver-hi una lluida cercavila amb tots dels grups de danses, i dels cors, que participen al festival. Com en unes Olimpíades. També el diumenge hi ha sessió matinal. Sols ser l’hora dels cors i esbarts d’infants. A la tarda exhibició castellera i concert cerimònia de cloenda. Si mai no heu vist aquest festival us adelantem que val la pena, tot i que acostuma a anar-hi molta, molta gent. Per dinar a Cantonigrós us recomanem vivament Cal Ignasi. Un restaurant de disseny, amb cuina d’autor. Atenció, preus van en consonància. Ara bé, mejareu bo i creatiu. També hem menjat un menú molt senzill, bé de preu i prou arreglat a Cal Carreter, a la mateixa carretera de Vic a Olot, 12, Tel: 93 856 52 63. També teniu el Puntí, a la mateixa carretera, Tel: 93 852 50 69, i l’anomenat Ca la Susi, al Camí Reial, 5. Tel: 938 525 055. Si voleu dormir mireu l’Hostal del Cabrerès. Un hotelet de muntanya encantador al mateix poblet. Fora del nucli urbà, a Pruit, o a Tavertet, teniu cases rurals precioses, com ara el Mas La Serra.  També podeu fer una ullada a la secció “per dormir” de la web de Cal Ignasi mateix on s’indiquen molts llocs recomanables per passar uns dies. Si tot està ple, penseu en dormir a Vic, o a Rupit, on hi ha força hotels. No us hi penseu més i aneu fins Cantonigrós a disfrutar d’un cap de setmana diferent, en llibertat, i gaudint de la música!.

Can Toni Gros es un bellísimo pueblo de Osona, en plena comarca natural del Collsacabra. Se llega desde Vic si cogéis la antigua carretera Vic – Olot, la que atraviesa el Cabrerès, (no los modernos túneles de Bracons). Cantonigros son cuatro casas en una calle muy larga. Pertenece al municipio de l’Esquirol. El pueblo en sí no tiene mucho interés. Los alrededores son otra cosa. Hay frondosos bosques de roble y haya. El término está lleno de ríos y arroyos, con mucho encanto. Cerca tienen lugares muy interesantes y que merecen una buena visita: pueblos medievales coma ra Tavertet o Rupit. Espacios naturales. Lugares encantadores como Pruit o Santa María de Cabrera. Junto al pueblo está el salto de agua de la Foradada, muy romántico, y muy fácil de llegar paseando. Pero si hoy os hablamos de Cantonigrós es porque en este diminuta aldea perdida en la montaña se celebra cada año un fantástico festival de música. Un festival donde se dan cita conjuntos corales de todo el mundo. Vais a ver gente de muchas razas, de lenguas diversas, que vienen hasta este rincón del mundo por amor a la música. Y eso se nota. Si subís a Cantonigrós oireis cantar a todo tipo de corales: masculinas, femeninas, mixtas, infantiles… También podreis disfrutar viendo bailar grupos folklóricas de países que ni siquiera sabíais que existían. Conocereis bailes típicos de todos los rincones del planeta. Normalmente se trata de un fin de semana largo. De jueves a domingo. Justo a mediados de julio. Los días laborables las sesiones son de tarde y de noche. El sábado hay más actividades. Por ejemplo, al mediodía, suele haber una bonita pasacalles con todos los grupos de danzas, y los coros, que participan en el festival. Como en unas Olimpiadas. También el domingo hay sesión matinal. Suele ser la hora de los niños. Por la tarde exhibición castellera y concierto ceremonia de clausura. Si nunca habéis visto este festival os adelantamos que vale la pena ir, aunque suele haber mucha, mucha gente. Para comer en Cantonigrós les recomendamos vivamente Cal Ignasi. Un restaurante de diseño, con cocina de autor. Atención, los precios van en consonancia. Ahora bien, bueno y creativo. También hemos comido un menú muy sencillo, bien de precio y bastante arreglado en Cal Carreter, en la misma carretera de Vic a Olot, 12, Tel: 93 856 52 63. También tienen el Puntí, en la misma carretera, Tel: 93 852 50 69, y el llamado Ca la Susi, en el Camí Real, 5. Tel: 938 525 055. Si deseais dormir id hasta el Hostal del Cabrerès. Un hotelito de montaña encantador al mismo pueblo. Fuera del casco urbano, en Pruit, o Tavertet, existen casas rurales preciosas, como el Mas La Serra. También pueden echar un vistazo a la sección “para dormir” de la web de Cal Ignasi donde se indican muchos lugares recomendables para pasar unos días. Si todo está lleno, pensad en dormir en Vic, o Rupit, donde hay bastantes hoteles. Subid a Cantonigrós para pasar un fin de semana fresquito y agradable, disfrutando de la música.

Mercat Medieval a Vielha


A la capital de l’Aran, aquest proper cap de setmana, fan una bonica fira medieval. I aquesta pot ser l’excusaperfecta per passar uns dies de vacances, un cap de setmana llarg, a la Vall d’Aran. Ningú pot negar que la zona te llocs maravellosos, que la fan un destí turístic familiar inevitable. Així doncs, us convidem a treure el nas per Vielha els dies 20, 21 i 22 de juliol, per voltar el seu Mercat Medieval, situat a les antigues casernes militars. Trobareu un munt d’activitats per a la canalla: Cercavila musical, diürn i nocturn, titelles, espectacles… Dissabte a la nit foc i focs pirotècnics. El diumenge es repeteixen els actes. Tots dos dies mercat, passejades en poni, tallers, oficis… A Vielha, i a tota la Vall d’Aran, hi ha molt bons hotels, i càmpings preciosos, on hostatjar-vos. Nosaltres solem anar al Fonfreda, un hotelet familiar, al centre, molt agradable. També teniu un piló de bons restaurants. Nosaltres preferim l’All i Oli, al carrer Major, 9. 973641757. La Vall d’Aran, ara, a l’estiu, fresqueta… no us ve de gust?.

La capital del Aran es una ciudad que justifica una visita, però más si se celebra allí una feria medieval. Este fin de semana será la excusa perfecta para subir al Valle de Arán, un espacio natural con suficientes lugares impactantes como para eclipsar cualquier otro destino turístico. En el mercado medieval de Vielha encontraran todo tipo de actividades bién bonitas para los niños, cercavilas, títeres, ponys, oficios… Pero además, Vielha, tiene un museo instalado en la casa del Valle, que hay que ver, y una iglesia románica, la de San Miguel, con un Cristo en majestad muy bonito . En Vielha pueden dormir en muchos hoteles de categoria, y en buenos càmpings. Nosotros vamos siempre al Hotel Fonfreda, en el centro, muy agradable. También tiene la ciudad un montón de buenos restaurantes. Nosotros preferimos el All i Oli, en la calle Mayor, 9. 973641757.