Salamanca, revisitada

Salamanca és una ciutat d’aquelles que recordes molt de temps un cop l’has visitat, i que no t’importa tornar a veure. És una ciutat màgica, on cada racó traspua art. És per això que vam tornar a visitar-la aquesta Setmana Santa. Perquè a Salamanca hi ha moltes coses per veure. La ciutat te dues catedrals, la nova, gòtica i renaixentista, immensa, plena d’art, impactant. Però també una de romànica, al seu costat, una cucada, una bombonera, un joier, amb una torre gallonada i un senyor retaure, molt impressionant, magnífic.

També podeu disfrutar de la seva plaça major, gran, molt gran, i maca, molt maca, la més bonica d’Espanya, barroca, d’en Xurriguera. I què podem dir d’¡un casc antic del renaixement que es pot equiparar amb Florencia. Impressionant la “casa de la conchas”, o la magnífica “Clerecia”, monumental obra barroca, seu dels Jesuïtes a la península. La ciutat es plena de col·legis universitaris. La façana de la Universitat vella, on encara es conserva l’aula on ensenyà Fray Luís de León, és indescriptible. Una poesia en pedra. Però Salamanca no és això només. Salamanca posseeix un ambient. Un ambient especial. Serà pels milers d’estudiants, de jovent, que es passeja pels palaus que acullen les aules universitàries?. Serà perquè el casc històric medieval està intocat?. Serà el riu, el Tormes lent i pausat, que rodeja la ciutat i ofereix vistes inmillorables del conjunt des dels seus ponts romans, medievals i barrocs?. Impossible saber-ho, però Salamanca captiva. Podeu dormir a hotels de cadenes prestigioses que us ofereixen tarifes econòmiques els caps de setmana, ponts i a l’estiu, com ara els Abba, o els NH, prop de la Catedral, o potser els Catalònia. Nosaltres vam dormir, aquesta vegada, una mica als afores. Ens vam allotjar a l’Hotel Tryp Hotel Montalvo, molt acollidor i bé de preu. Habitacions familiars fantàstiques. Molt recomanable!. Dinar o sopar no serà un gran problema. Hi ha bons restaurants. Nosaltres ho vam fer a base de tapes a I Pan, I Vino, coneguda vineria del centre. Molt bé. Prop de la Catedral teniu el Hoja 21, un local molt distinguit. També recomanem el restaurant Laurel, al carrer de San Pablo 49, no lluny del barri antic. Molt xulo, i l’Isidro, a l’altre costat de Salamanca, molt bé. Personalment ens agrada molt El Pecado, un local molt recomanable a tocar de la plaza Mayor, en ple centre. No us el perdeu!. Salamanca mereix una visita, és un destí suficient en ell mateix. Un pont, unes curtes vacances… I prop de Salamanca hi ha llocs molt macos de veure. Ciutats com ara Toro, o Zamora, o Tordesillas, o Valladolid. Zones naturals com la Peña de Francia, la Alberca o Sierra de Gredos.

Salamanca es una ciudad de esas que recuerdas mucho tiempo una vez la has visitado, y que no te importa volver a ver. Es una ciudad mágica, donde cada rincón rezuma arte. En Salamanca hay muchas cosas por ver: las dos catedrales, la nueva, gótica, inmensa, y la románica, a su lado, una cucada, una bombonera, un joyero, con un retablo impresionante, magnífico. También puede disfrutar de su plaza mayor, grande, muy grande y bonita, muy bonita. O la impresionante “casa de conchas”, o la Clerecía, monumental obra barroca, o la Universidad vieja, donde todavía se conserva el aula donde enseñó Fray Luís de León. Pero Salamanca no es eso sólo. Salamanca posee un ambiente. Un ambiente especial. Será por los miles de estudiantes, de jóvenes que se pasea por los palacios que acogen las aulas universitarias. O bién será porque el casco histórico medieval está intocado. O quizás será el río, el Tormes lento y pausado, que rodea la ciudad y ofrece vistas inmejorables del conjunto desde sus puentes medievales y barrocos. Imposible saberlo, pero Salamanca cautiva.

Pueden dormir en hoteles de cadenas prestigiosas que ofrecen tarifas económicas los fines de semana, puentes y en verano, como los Abba, NH o Catalònia. Nosotros dormimos en el Tryp Montalvo, en las afueras pero muy bien y muy cómodo. Habitaciones familiares. La comida o cena no será un gran problema. Hay buenos restaurantes. Nosotros lo hicimos a base de tapas en Y Pan, Y Vino. Muy bien. Cerca de la Catedral tienen el Hoja 21, un local muy distinguido. También recomendamos el restaurante Laurel, en la calle de San Pablo 49, no lejos del barrio antiguo. Muy chulo el Isidro, al otro lado de Salamanca, muy bien. Personalmente nos gusta mucho El Pecado, un local muy recomendable junto a la plaza Mayor, en pleno centro. No te lo pierdas. Salamanca merece una visita, es un destino suficiente en sí mismo. Un puente, unas cortas vacaciones … Y cerca de Salamanca hay lugares muy bonitos de ver. Ciudades como Toro, o Zamora, o Tordesillas, o Valladolid. Zonas naturales como la Peña de Francia, la Alberca o Sierra de Gredos.

Salamanca is one of those cities that you remember a lot of time once you’ve visited it, and you do not mind seeing it again. It is a magical city, where every corner oozes art. In Salamanca there are many things to see: the two cathedrals, the new, Gothic, immense, and the Romanesque, next to it, a cucada, a bonbon, a jeweler, with an impressive, magnificent altarpiece. You can also enjoy its main square, large, very large and beautiful, very beautiful. Or the impressive “house of shells”, or the Clerecía, monumental Baroque work, or the old University, where the classroom where Fray Luís de León taught is still preserved. But Salamanca is not that alone. Salamanca has an environment. A special atmosphere It will be for the thousands of students, young people who walk through the palaces that host the university classrooms. Or it will be because the medieval historical center is untouched. Or perhaps it will be the river, the slow and slow Tormes, that surrounds the city and offers unbeatable views of the whole from its medieval and baroque bridges. Impossible to know, but Salamanca captivates. You can sleep in hotels of prestigious chains that offer cheap rates on weekends, bridges and in summer, such as Abba, NH or Catalònia. We sleep in the Tryp Montalvo, in the outskirts but very well and very comfortable. Family rooms Lunch or dinner will not be a big problem. There are good restaurants. We did it with tapas in Y Pan, Y Vino. Very good. Near the Cathedral they have Sheet 21, a very distinguished place. We also recommend the restaurant Laurel, in the street of San Pablo 49, not far from the old quarter. Very cool Isidro, on the other side of Salamanca, very well. Personally we like El Pecado very much, a highly recommended place next to the Plaza Mayor, right in the center. Do not miss it. Salamanca is worth a visit, it is a sufficient destination in itself. A bridge, a short vacation … And near Salamanca there are very beautiful places to see. Cities such as Toro, or Zamora, or Tordesillas, or Valladolid. Natural areas such as the Peña de Francia, la Alberca or Sierra de Gredos.

Salamanque est l’une de ces villes dont vous vous rappelez beaucoup de temps une fois que vous l’avez visitée, et cela ne vous dérange pas de la revoir. C’est une ville magique, où chaque coin respire l’art. À Salamanque, il y a beaucoup de choses à voir: les deux cathédrales, la nouvelle, gothique, immense et romane, à côté, une cucada, un bonbon, un bijoutier, avec un impressionnant et magnifique retable. Vous pouvez également profiter de sa place principale, grande, très grande et belle, très belle. Ou l’impressionnante “maison des coquillages”, ou la Clerecía, oeuvre baroque monumentale, ou l’ancienne université, où la salle de classe où Fray Luís de León a enseigné est encore préservée. Mais Salamanque n’est pas la seule. Salamanque a un environnement. Une atmosphère particulière Ce sera pour les milliers d’étudiants, les jeunes qui se promènent dans les palais qui accueillent les salles de cours des universités. Ou ce sera parce que le centre historique médiéval est intact. Ou peut-être ce sera la rivière Tormes, lente et lente, qui entoure la ville et offre une vue imprenable sur l’ensemble depuis ses ponts médiévaux et baroques. Impossible de savoir, mais Salamanca captive. Vous pouvez dormir dans des hôtels de chaînes prestigieuses qui offrent des tarifs bas le week-end, les ponts et en été, comme Abba, NH ou Catalonia. Nous dormons dans le Tryp Montalvo, dans la périphérie mais très bien et très confortable. Chambres familiales Le déjeuner ou le dîner ne sera pas un gros problème. Il y a de bons restaurants. Nous l’avons fait avec des tapas à Y Pan, Y Vino. Très bien. Près de la cathédrale, ils ont la feuille 21, un endroit très distingué. Nous vous recommandons également le restaurant Laurel, dans la rue de San Pablo 49, non loin du vieux quartier. Très cool Isidro, de l’autre côté de Salamanque, très bien. Personnellement, nous aimons beaucoup El Pecado, un endroit hautement recommandé à côté de la Plaza Mayor, en plein centre. Ne le manquez pas Salamanque mérite une visite, c’est une destination suffisante en soi. Un pont, des vacances courtes … Et près de Salamanque il y a de très beaux endroits à voir. Des villes comme Toro ou Zamora, ou Tordesillas ou Valladolid. Les zones naturelles telles que la Peña de Francia, la Alberca ou la Sierra de Gredos.

Ljubljana

A Eslovènia, un bellíssim petit país Centreeuropeu, al mig dels Alps Julians, teniu una ciutat ben bonica per visitar durant unes vacances. Es tracta de Ljubljana, la capitat eslovena, tan maca com el seu estat. Ljuljana és encantadora, sense tenir res. Un castell dalt d’un turó, quatre carrers medievals, un riu calmat i apacible, uns ponts damunt del riu, el dragó, simbol de la ciutat i molta animació. T’enamora sense saber la raó. Sempre hi ha música al carrer. La gent és amable. Tot riu. La catedral, antiga però molt reformada, no está malament. El casc antic dona escenes de postal. Cases de colors, finestres.

La ciutat te molts i bons hotels. Nosaltres ens allotjàrem a l’Hotel Radisson Blue, als afores, situat lluny del centre però molt luxós. Però no us preocupeu. Te un servei pactat de taxis que et porten al casc històric de la ciutat per pocs diners. Molt recomanable. A Ljuljana vam dinar molt bé. Hi ha llocs molt macos al carrer principal del centre històric. N’hi ha molts i tots son bons, i tots estan molt plens. Vam trobar lloc al restaurant Marley & Me, i va estar pas gens malament. Aneu a Eslovènia en unes vacances d’estiu, i feu una volta pels Alps Julians. Paisatges d’ensomni com ara el llac de Bled o el massís de Triglav, o el llac alpí de Bohinj. També hi ha castells i monestirs repartits per tot el país, i unes coves que son patrimoni de la humanitat, però gent que hi ha anat, i que son bons amics, no les recomanen pas. Ideal per fer senderisme o bici de muntanya. O bé aneu-hi a la tardor. Tota la verdor serà llavors una simfonia de colors. O a l’hivern, quan la neu ho cobreix tot amb el seu mantell blanc. Hi ha moltes estacions d’esquí familiar.

 

Eslovènia, un bellíssim petit país Centreeuropeu, al mig dels Alps Julians, tiene por capital la bella ciudad de Ljubljana, la mayor ciudad eslovena, encantadora. Es una villa bonita sin tener nada especial. Quizás su castillo, la catedral, el barrio antiguo, el rio con sus puentes, el dragón símbolo de la ciudad y la animación de sus ruas. Por todo ello os recomendamos vivamente una visita familiar a Ljubljana.

 

La fira de Sant Sebastià de Torelló

Sant Pere de Torelló és un municipi d’Osona. Està situat a l’extrem nord-est d’aquesta fantàstica comarca. En aquest bonic poble hi te lloc aquest proper diumenge, 24 de gener de 2016, la tradicional fira de Sant Sebastià, una fira en què, aquest any, la protagonista serà la sopa torrada de pagès. Com sempre però, hi haurà parades al nucli antic. A la sortida de missa hi haurà benedicció d’animals. Tothom que hi porti la seva mascota rebrà un fuet d’obsequi. No deixeu d’arribar-vos a Sant Pere de Torelló, aquest diumenge encara que la festa descrita us sembli poca cosa. La vila, tocant les serres del primer Pirineu, te per teló la magnífica serra de Bellmunt, amb el seu santuari, on us convidem a pujar, seguint una bona carretera, plena de corbes. A dalt teniu un esplèndid mirador de tota Catalunya. O bé us recomanem endinsar-vos cap al Collsacabra, cap a Vidrà, cap a la Garrotxa, per descobrir boscos mítics. Perquè Torelló està enclavat en la Vall del Ges. I el Ges és un dels rius més macos del país. Un riu juganer, que salta en el seu llit de pedra, amb aigües netíssimes, aptes per refrescar-se. O bé s’enfonsa en la boscúria, feta de llums i ombres, antiga, plena de molins i ponts medievals, de camins i dreceres de contrabandistes. Si no podeu anar-hi aquest cap de setmana no us preocupeu. Pugeu-hi a l’estiu, quan la calor no perdona, i gaudiu la verdor dels seus entorns. O millor encara fora arribar-hi a la tardor, amb els arbres vestits de colors i el terra inundat de fulles. O quan la primavera és tendra arreu. Però si aquest cap de setmana si no sabeu què fer, aneu a la fira de Sant Sebastià. Amb parades d’embotits, oli, productes i menjars artesans, naturalment. Sant Pere de Torelló, Bellmunt, La Vola, el Ges d’aigües de plata… no us ho perdéssiu pas!. A Sant Pere no hi ha grans hotels, però sí petites cases rurals, del millor de la comarca. Com ara El Güell, una cucada. O la Pradella, amb piscina. Per menjar teniu Cals Avis, ben tradicional, tel.: 93 858 44 60. O bé al Santuari de Bellmunt, dalt de tot de la serra, prop dels núvols, on també tenen llits. Tel.: 93 744 71 07. A La Vola, al mig del bosc, teniu el Mas Pi Guillem, i el Mas L’Escolà, Tel. 93 858 46 44. Tots aquests llocs fan una cuina casolana, tradicional, de muntanya, sincera. Més o menys sofisticada. Reserveu.

Sant Pere de Torelló es un municipio de Osona. Está situado en el extremo noreste de esta fantástica comarca. Tocando las sierras del primer Pirineo, como la magnífica sierra de Bellmunt, con su santuario, espléndido mirador de toda Cataluña. O bien adentrándose hacia el Collsacabra, hacia Vidrà, hacia la Garrotxa, para descubrir bosques míticos. Torelló está enclavado en la Vall del Ges. El Ges es uno de los ríos más bonitos del país. Un río juguetón, que salta en su lecho de piedra, con aguas limpísima, aptas para refrescarse. O bien se hunde en la espesura, hecha de luces y sombras, antigua, llena de molinos y puentes medievales, de caminos y atajos de contrabandistas. Pueden visitarla en verano, cuando aquí el calor perdona, y podeis pasear, en la plenitud de la canícula, por el verdor de sus entornos. O bién llegar en otoño, con los árboles vestidos de colores y el suelo inundado de hojas. O cuando la primavera es tierna en todas partes. En esta villa encantadora, que podéis visitar en toda época del año, en invierno se celebra, como en toda nuestra patria, una feria de San Sebastián. Con paradas de embutidos, aceite, productos y comidas artesanales, naturalmente, naturales. Sant Pere de Torelló, Bellmunt, La Vola, el Ges de aguas de plata … no os lo perdais… En Sant Pere no hay grandes hoteles, pero sí casas rurales. Como El Güell, una cucada. O la Pradella, con piscina. Para comer teneis Cals Avis, tradicional, tel.: 93 858 44 60. O el Santuario de Bellmunt. Con camas. Tel.: 93 744 71 07. En La Vola teneis el Mas Pi Guillem, y el Mas L’Escolà, Tel. 93 858 46 44. Reservad.

Barques i Barbacoes a Ponts

A Ponts, a Lleida, a mig camí de la ruta cap a Andorra, en un fantàstic paratge a la vora del riu Segre, hi trobareu el magnífic Parc de la Roca del Call, una mena d’espai de lleure a tocar de l’aigua.  Si veniu des de Barcelona, heu de seguir l’autovia A-2, cap a Lleida, per deixar-la a l’alçada de Jorba, i anar cap a Calaf i Andorra per la clàssica comarcal 1412, de tota la vida. Passat Calaf ja anuncien Ponts. En arribar a la vila hi ha una rambla i una rotonda al final. Girem a mà dreta, i agafarem la carretera C-14 camí de Tremp, La Seu d’Urgell i d’Andorra, tot travessant el poble. En ser al bell mig del casc urbà, feu atenció, a l’esquerra. Hi ha una plaça, la d’Anton Castellà, amb quatre arbres. En una cantonada, que us bé de cara, veureu l’Hostal, fonda i restaurant Cadí. Allà mateix una petita placa indica el Club Nautic Mig Segre, que senyoreja l’àrea de lleure on us estem enviant. Seguiu recte el carrer de la Sèquia fins arribar al riu. En arribar veureu a l’esquerra un ampli aparcament. La zona de pícnic és de pagament, tarifa per persona, pero no és gaire car. El parc no ho és, no cal pagar res. A la zona de pícnic hi ha unes 20 taules, amb 4 grups de barbacoes. Cada barbacoa te 4 fogons. Total 16. Hi ha molt d’espai, gespa i bona ombra, a l’estiu, perquè tot son pollancres i arbres de ribera, sense fulla a l’hivern. Està obert tota la setmana, excepte dilluns, de les 10 del matí a la posta de sol. Hi ha tota mena de serveis, venda de carbó, contenidors per a la brossa, aigua i WC. És un lloc ideal per famílies, amb una pista poliesportiva, molts jocs infantils, com ara tirolines o tobogans i altres. A més el Club Nautic Mig Segre ofereix cursos de piragüisme en aigües tranquil·les i en aigües braves per a famílies o, senzillament, us lloga una barca. Hi ha un estany molt xulo.  En resum, un bon lloc on anar a fer un pícnic, una barbacoa o a passar un dia de lleure amb la família i els amics. Això si, una mica lluny de casa… però…

En Ponts, en Lleida, a medio camino de la ruta hacia Andorra, en un fantástico paraje a orillas del río Segre, se encuentra el magnífico Parque de la Roca del Call, un espacio de ocio junto a la agua del rio Segre. Si vienen desde Barcelona, ​​deben seguir la autovía A-2, hacia Lleida, para dejarla a la altura de Jorba, e ir hacia Calaf y Andorra por la clásica comarcal 1412, de toda la vida. Pasado Calaf ya anuncian Ponts. Al llegar a la villa hay una rambla y una rotonda al final. Giramos a mano derecha, y tomaremos la carretera C-14 camino de Tremp, La Seu de Urgell y de Andorra, atravesando el pueblo. En pleno centro del casco urbano, miren con atención, a la izquierda. Hay una plaza, la de Anton Castellano, con cuatro árboles. En una esquina, que os viene de cara, verán el Hostal restaurante Cadí. Allí mismo se nos indica el Club Nautic Mig Segre, que señorea el área de recreo a donde os estamos enviando. Sigan recto la calle de la Acequia hasta llegar al río. Al llegar verán a la izquierda un amplio aparcamiento. La zona de picnic es de pago, una tarifa por persona, pero no es muy caro. Por entrar en el parque no hay que pagar nada. En la zona de picnic hay unas 20 mesas, con 4 grupos de barbacoas. Cada barbacoa tiene 4 fogones. Total 16. Hay mucho espacio, césped y buena sombra, en verano, porque todo son chopos y árboles de ribera, pero sin hojas en invierno. Está abierto toda la semana, excepto lunes, de las 10 de la mañana a la puesta de sol. Hay todo tipo de servicios, venta de carbón, contenedores para la basura, agua y WC. Es un lugar ideal para familias, con una pista polideportiva, muchos juegos infantiles, como tirolinas o toboganes y otros. Además el Club Nautic Mig Segre ofrece cursos de piragüismo en aguas tranquilas y en aguas bravas para familias o, sencillamente, os alquila una barca. Hay un estanque muy chulo. En resumen, un buen lugar donde ir a hacer un picnic, una barbacoa o pasar un día de ocio con la familia y los amigos. Eso si, un poco lejos de casa … pero…

 

Fira de l’oli d’Espolla

Recordeu que aquest proper cap de setmana, a la maravellosa comarca de l’Alt Empordà, al poblet preciós d’Espolla hi fan una sonada i increible fira de l’oli. El millor dia per pujar-hi, quan fan més coses pels infants, serà el diumenge 20 de gener de 2013. Durant tot el dia trobareu la pròpia fira de l’oli i l’olivera, que ocupa els carrers d’Espolla, amb presència dels trulls de tota la comarca i d’artesans de tota mena. També podreu trobar-hi venda de planter d’olivera, productes, eines i maquinària per a l’oli i l’olivera. Podreu tastar el famós caldo de la fira, preparat pel restaurant espollenc de Can Cassoletes, dins del seu típic bol de ceràmica. Podeu admirar els balcons i portals guarnits, gaudir de la zona d’inflables, o de les passejades en burro. O voltar pel terme en les visites guiades, on cal portar esmorzar, dinar i roba d’abric. Vibrar amb l’actuació dels castellers de Figueres, escoltar la coral cantar a la missa solemne del migdia, participar en el concurs del llançament de pinyol o ballar a partir de les set de la tarda, en el ball de festa major. Hi haurà exposicions. A banda d’aquests actes, si heu decidit passar el cap de setmana a l’Empordà i sou a les 9 del matí, al Celler Cooperatiu d’Espolla podreu fer la ruta dels maquis a peu per l’Albera. No us ho perdeu. Cal portar esmorzar, dinar i roba d’abric… I s’agraïrà el vostre 4×4 per fer l’aproximació. Nosaltres, en ocasions com aquesta, no hi faltem mai, perquè l’Empordà ens xifla. Espolla te altres bons motius per justificar una visita. Com ara els seus monuments megalítics. Dins el poble, i pels voltants, trobareu dòlmens i menhirs com a cap altre racó de Catalunya. No un, ni dos, una dotzena llarga. I al costat de molts d’ells fonts, moltes fonts. Completant aquesta ruta màgica també podreu gaudir de petites ermites romàniques. La vila closa també te atractius notables, com les restes del castell, algunes cases nobles, com Cal Marqués, o bé la plaça Major, molt especial. Ens encanta la bellessa serena de l’espai anomenat els ponts del Relliquer, un camí vora un riuet amb ponts que permeten l’accés a carrers i cases. Us recomanem el plaer d’assaborir el bon vi de la cooperativa d’Espolla, vins que onoren la denominació d’orígen Empordà. I, naturalment, l’oli potent, injustament oblidat, però cada vegada més valorat, d’aquestes terres de tramuntana. Al celler cooperatiu podreu comprar vins i olis d’una qualitat que no esperàveu. Per dinar podeu fer-ho a diferents restaurants del poble o la comarca, que fan una mostra especial amb motiu de la fira. Teniu Can Cassoletes, bona cuina del país, o el bar la Fraternal, cuina casolana senzilla i bones tapes, a la Plaça del Carme, 3, tel. 972 563 004. De fet, durant tota la setmana, els boníssims restaurants de la zona ofereixen cuina de l’oli, especial per la fira. A Mollet de Perelada ho fa el restaurant Ca la Maria. Al poble mateix, Can Cassoletes, que ja us hem recomanat. A Figueres teniu l’Hotel Emporda. A Garriguella hi ha Can Batlle. A costat del preciós castell de Requesens, una visita que us recomanem vivament, i de tot cor, teniu La Cantina de Requesens, brasa de la bona. Tel. 972 193 081. A Pont de Molins la Taberna del Cargol. Tel. 972 529 153.  A Sant Climent, La Parra, tel: 972 563 909, o bé el restaurant Mas Ullastre. A la magnífica vila medieval de Perelada, amb el seu museu castell, les caves i el casc antic, aneu a Cal Sacrista. A Rabós d’Empordà podeu mirar el restaurant Can Tomas, de bona cuina tradicional. Al poblet de Mollet de Perelada també hi ha el Mas Renard, un deliciós hotelet rural on podeu dormir. Al poble de Cantallops hi ha un hotel molt especial: Can Xiquet. Un hotel de pur luxe i disseny, inaudit i inusual. O més asequible, Can Placido, una bonica casa rural. Podeu completar el cap de setmana amb una visita a Figueres, al museu Dalí, o al del Joguet de Catalunya. O amb una volta per Requesens, o per Peralada, castell i vila medieval que ja us hem citat. Bon oli i bon cap de setmana a l’Empordà!.

En el Alt Empordà, al altísimo Empordà, junto a la Albera, se encuentra el pueblo de Espolla. Además de un paisaje de ensueño, a nosotros el Empordà nos xifla, Espolla tiene buenos motivos para justificar una visita. Ante todo sus monumentos megalíticos. Dentro del pueblo, y en los alrededores, encontraran dólmenes y menhires como en ningún otro rincón de Cataluña. No uno, ni dos, sinó una docena larga. Y junto a muchos de ellos, fuentes. Completando esta ruta mágica, también podran disfrutar de pequeñas ermitas románicas. Es el misterio del Empordà, mucho más punzante en el Alt Empordà, surcado por los vientos y bajo el imperio de las Alberes, montañas telúricas por excelencia. La villa también tiene atractivos notables. Algunos de bien tangibles, como los restos del castillo, algunas casas nobles, como Cal Marqués o la Plaza Mayor, muy especial. Otros más intangibles, como la belleza serena del espacio llamado los puentes del Relliquer, un camino cerca de un riachuelo con puentes que permiten el acceso a calles y casas. Todo ello también muy especial. Pero aún más intangible es el placer de saborear el buen vino, y el aceite potente, injustamente olvidado, pero cada vez más valorado, de estas tierras de tramontana. En la bodega cooperativa podrá comprar vinos y aceites de una calidad que no esperaran. Y, finalmente, si habeis de subir hasta Espolla alguna vez, que sea, a pesar del frío, a mediados de enero, cuando tiene lugar la feria del aceite y el olivo. Vean el programa. La feria del aceite y el olivo ocupa las calles del término, con los balcones curiosamente engalanados por los vecinos y vecinas con motivos alegóricos. Tienen allí paradas de productos artesanos, un bol para saborear el tradicional caldo, paseos en carro e hinchables para los niños, música de gralla, suelta de globos, oficio solemne cantado, como los de antes, talleres, concursos y, si quedan fuerzas y ganas , baile, baile de carpa, como los de antes también. Para comer, reserven, el Hostal Manela, en la calle Ángel Costa 7. Tel.: 972 56 30 65. Cocina tradicional. Debéis saber que en el pueblo existe un hotel muy especial: Can Xiquet, puro diseño, inaudito e inusual, de lujo. Pueden completar el fin de semana con una visita a Figueres, al museo Dalí, o al del Juguete de Cataluña. O con una vuelta por Requesens o Peralada.

Recordeu: la fira de l’oli a Espolla

Recordeu que aquest proper cap de setmana, a la maravellosa comarca de l’Alt Empordà, al poblet preciós d’Espolla hi fan una sonada i increible fira de l’oli. El millor dia per pujar-hi, quan fan més coses pels infants, serà el diumenge 20 de gener de 2013. Durant tot el dia trobareu la pròpia fira de l’oli i l’olivera, que ocupa els carrers d’Espolla, amb presència dels trulls de tota la comarca i d’artesans de tota mena. També podreu trobar-hi venda de planter d’olivera, productes, eines i maquinària per a l’oli i l’olivera. Podreu tastar el famós caldo de la fira, preparat pel restaurant espollenc de Can Cassoletes, dins del seu típic bol de ceràmica. Hi haurà exposicions a la rectoria vella i música en viu a la plaça del dolmen, amb el Trobador de la Muga, a les 10 hores, Orquestra d’Espolla, jazz, a les 12 hores i els tradicionals Trovasons, a la tarda. A més els ve¨ns i veïnes guarneixen els balcons i portal, i a l’era hi ha rucs per fer passejades i zona d’inflables per a la canalla. A banda d’aquests actes, si heu decidit passar el cap de setmana a l’Empordà i sou a les 9 del matí, al Celler Cooperatiu d’Espolla podreu fer la ruta dels maquis a peu per l’Albera. No us ho perdeu. Cal portar esmorzar, dinar i roba d’abric… I s’agraïrà el vostre 4×4 per fer l’aproximació. També disfrutareu de les actuacions dels Grallers d’Espolla, a les 11 hores, Castellers de Figueres, al migdia, missa solemne amb coral, tot seguit i altres actes, molts, tan divertits com ara concursos de conservar olives, o de llançament de pinyols. Mireu-vos el programa. Nosaltres, en ocasions com aquesta, no hi faltem mai, perquè l’Empordà ens xifla. Espolla te altres bons motius per justificar una visita. Com ara els seus monuments megalítics. Dins el poble, i pels voltants, trobareu dòlmens i menhirs com a cap altre racó de Catalunya. No un, ni dos, una dotzena llarga. I al costat de molts d’ells fonts, moltes fonts. Completant aquesta ruta màgica també podreu gaudir de petites ermites romàniques. La vila closa també te atractius notables, com les restes del castell, algunes cases nobles, com Cal Marqués, o bé la plaça Major, molt especial. Ens encanta la bellessa serena de l’espai anomenat els ponts del Relliquer, un camí vora un riuet amb ponts que permeten l’accés a carrers i cases. Us recomanem el plaer d’assaborir el bon vi de la cooperativa d’Espolla, vins que onoren la denominació d’orígen Empordà. I, naturalment, l’oli potent, injustament oblidat, però cada vegada més valorat, d’aquestes terres de tramuntana. Al celler cooperatiu podreu comprar vins i olis d’una qualitat que no esperàveu. Per dinar podeu fer-ho a diferents restaurants del poble o la comarca, que fan una mostra especial amb motiu de la fira. Teniu Can Cassoletes, bona cuina del país, o el bar la Fraternal, cuina casolana senzilla i bones tapes, a la Plaça del Carme, 3, tel. 972 563 004.  A Rabós d’Empordà, no lluny d’Espolla el Restaurant Cal Tomàs de cuina tradicional. Al poblet de Mollet de Perelada hi ha Ca La Maria on fan el menú de la Fira, com també el fan l Mas Renard, un deliciós hotelet rural on també podeu dormir. A Garriguella hi ha també bon oli, i bon vi. Allà trobareu el restaurant Can Batlle de cuina típica catalana. Al poble de Cantallops hi ha un hotel molt especial: Can Xiquet. Un hotel de pur luxe i disseny, inaudit i inusual. O més asequible, Can Placido, una bonica casa rural. Podeu completar el cap de setmana amb una visita a Figueres, al museu Dalí, o al del Joguet de Catalunya. O amb una volta per Peralada, vila medieval amb un gran castell museu, molt interessant. Bon oli i bon cap de setmana a l’Empordà!.

En el Alt Empordà, al altísimo Empordà, junto a la Albera, se encuentra el pueblo de Espolla. Además de un paisaje de ensueño, a nosotros el Empordà nos xifla, Espolla tiene buenos motivos para justificar una visita. Ante todo sus monumentos megalíticos. Dentro del pueblo, y en los alrededores, encontraran dólmenes y menhires como en ningún otro rincón de Cataluña. No uno, ni dos, sinó una docena larga. Y junto a muchos de ellos, fuentes. Completando esta ruta mágica, también podran disfrutar de pequeñas ermitas románicas. Es el misterio del Empordà, mucho más punzante en el Alt Empordà, surcado por los vientos y bajo el imperio de las Alberes, montañas telúricas por excelencia. La villa también tiene atractivos notables. Algunos de bien tangibles, como los restos del castillo, algunas casas nobles, como Cal Marqués o la Plaza Mayor, muy especial. Otros más intangibles, como la belleza serena del espacio llamado los puentes del Relliquer, un camino cerca de un riachuelo con puentes que permiten el acceso a calles y casas. Todo ello también muy especial. Pero aún más intangible es el placer de saborear el buen vino, y el aceite potente, injustamente olvidado, pero cada vez más valorado, de estas tierras de tramontana. En la bodega cooperativa podrá comprar vinos y aceites de una calidad que no esperaran. Y, finalmente, si habeis de subir hasta Espolla alguna vez, que sea, a pesar del frío, a mediados de enero, cuando tiene lugar la feria del aceite y el olivo. Vean el programa. La feria del aceite y el olivo ocupa las calles del término, con los balcones curiosamente engalanados por los vecinos y vecinas con motivos alegóricos. Tienen allí paradas de productos artesanos, un bol para saborear el tradicional caldo, paseos en carro e hinchables para los niños, música de gralla, suelta de globos, oficio solemne cantado, como los de antes, talleres, concursos y, si quedan fuerzas y ganas , baile, baile de carpa, como los de antes también. Para comer, reserven, el Hostal Manela, en la calle Ángel Costa 7. Tel.: 972 56 30 65. Cocina tradicional. Debéis saber que en el pueblo existe un hotel muy especial: Can Xiquet, puro diseño, inaudito e inusual, de lujo. Pueden completar el fin de semana con una visita a Figueres, al museo Dalí, o al del Juguete de Cataluña. O con una vuelta por Peralada.

Praha

Ens permetreu que de cara a les vacances us recomanem una visita a Praha, (Praga), la capital de Bohemia, i de la República Txeca. Tot i que no és una ciutat barata, de fet és més cara que París o Viena, és molt bonica. Us podríem haver posat aquí, com a reclam, la vista que des del castell hi ha del riu Moldava i els ponts de la vila. Però hem preferit fer-ho a la inversa, i mostrar-vos la torre imponent de la catedral de Praga, al bell mig del castell, enlairada dalt del turó que domina la ciutat. I és que malgrat sigui una capital cara, molt cara, no deixaríem mai de voler tornar a Praha. De voltar pels seus carrerons medievals, d’admirar la plaça de nostra senyora del Tynn, amb les esveltes agulles d’una església que veus però no trobes, perquè no te façana. D’esperar a que el rellotge astronòmic toqui les hores per veure el gall batre les ales i desfilar les figuretes de metall. I escoltar com la trompeta sona dalt de la torre, una burda còpia del que fan a Cracòvia, però prou efectista. Travesseu el pont Carles, per sota de la torre, i remunteu cap al castell. Poc a poc, assaborint el paisatge, les riuades de gent, els músics, artistes… Entreu a Mala Strana, el barri renaixentista, barroc, amb l’església airosa de Sant Nicolau. A la placeta que es forma hi ha restaurants no massa cars per dinar-hi, com el Tri Zlkatych Hvezd, o bé el Jo’s bar, que a la nit son locals musicals. Continueu fins el castell, visiteu el palau, la catedral, els museus i, si voleu caminar més, arribeu-vos fins el monestir de Strahov, amb la seva biblioteca rococó. Praha és una ciutat per recòrrer a peu, carrer a carrer, mai en cotxe. Feu servir el metro, i sobretot els tramvies, aquestes andròmines vermelles i blanques, pura ferralla, que us portaran a qualsevol racó de la ciutat. Hi ha molts hotels a Praga. Tots molt cars. Si aneu amb infants us recomanem el Novotel. No lluny del centre i ben comunicat. Vinga!. Praha us espera!.

Nos permitiréis que de cara a las vacaciones os recomendemos una visita a Praha, (Praga), la capital de Bohemia, y de la República Checa. Aunque no es una ciudad barata, de hecho es más cara que París o Viena, es muy bonita. Os podríamos haber puesto la foto, como reclamo, de la vista que desde el castillo hay del río Moldava y los puentes de la villa. Pero hemos preferido hacerlo a la inversa, y mostraros la torre imponente de la catedral de Praga, en medio del castillo en lo alto de la colina que domina la ciudad. Y es que aunque sea una capital cara, muy cara, no dejaríamos nunca de querer volver a Praha. De pasear por sus callejuelas medievales, de admirar la plaza de nuestra señora del Tynn, con las esbeltas agujas de una iglesia que ves pero no encuentras, porque no tiene fachada. De esperar a que el reloj astronómico toque las horas para ver como el gallo batió las alas y desfilar las figuritas de metal. Y escuchar como la trompeta suena en lo alto de la torre, una burda copia de lo que hacen en Cracovia, pero lo suficientemente efectista. Crucen ahora el puente Carlos, por debajo de la torre, para subir hacia el castillo. Poco a poco, saboreando el paisaje, las riadas de gente, los músicos, artistas … Entrad en Mala Strana, el barrio renacentista, barroco, con la iglesia airosa de San Nicolás. En la plazoleta que se forma hay restaurantes no demasiado caros para comer, como el Tri Zlkatych Hvezda, o bien el Jo’s bar, que por la noche son locales musicales. Continúen hasta el castillo, visiten el palacio, la catedral, los museos y, si queréis caminar más, no dejeis de ir hasta el monasterio de Strahov, con su biblioteca rococó. Praha es una ciudad para recorrerla a pie, calle a calle, nunca en coche. Usen el metro, y sobre todo los tranvías, estos trastos, pura chatarra, que les llevarán a cualquier rincón de la ciudad. Hay muchos hoteles en Praga. Todos muy caros. Si viajais con niños os recomendamos el Novotel. No lejos del centro y bien comunicado.

Fira de Sant Ponç

Una bona cosa que podeu fer amb les criatures pels volts del dia 11 de maig, o el cap de setmana més proper, és sortir a celebrar la festivitat de Sant Ponç, el patró dels herbolaris. Són moltíssimes les ciutats, viles i pobles d’arreu de Catalunya on s’organitzen lluides fires d’herbes remeieres, mel, dolços, fruites en almívar i confitats. Els nens i les nenes s’hi encanten, seduïts, uns per la dolçor, altres per la llaminadura, o bé pel colors virolats i brillants de les paradetes. Una d’aquestes antiquíssimes fires te lloc al mateix cap i casal, a Barcelona. Es celebra al carrer de l’Hospital, tan llarg com és. A més de la venda de llepolies també hi ha actes paral·lels, com ara missa solemne a la parroquia de Sant Agustí, amb processó. A Mataró, capital de la bellíssima comarca del Maresme, també celebren Sant Ponç amb una lluida fira. Te lloc a la plaça de l’Ajuntament, i s’hi pot trobar també parades d’artesania gastronòmica amb una variadíssima oferta de confitures, codony, mel, neules, caramels, arrop, galetes, coques, formatges, vinagres, olis, licors, cava i embotits. Tots ells elaborats artesanalment. A Badalona, coincidint amb les festes de maig, també hi ha fira al carrer del Temple, a tocar de la parròquia de Santa Maria. Finalment, per tancar la mostra de fires amb un bell poblet us volem parlar de la fira de Sant Ponç de Cànoves i Samalús. Una fira ben tradicional d’aquest poble, que te lloc, com tantes d’altres, el cap de setmana anterior. En aquesta fira de Cànoves hi trobarem també espectacles tradicionals catalans, com ara gegants, grallers, trabucaires, ball de bastons i balls tradicionals. Però també tallers de cuina infantil, puntaires, concurs de pastissos i sardanes. No podem ressenyar totes les localitats on es celebra Sant Ponç però esperem que la tria serveixi per fer-vos venir ganes de descobrir-ne una en família.

Una buena cosa que podeis hacer con los niños el día 11 de mayo, o el fin de semana más cercano, es salir a celebrar la festividad de Sant Ponç, el patrón de los herbolarios. Son muchísimas las ciudades, villas y pueblos de toda Cataluña donde se organizan lucidas ferias de hierbas medicinales, miel, dulces i frutas en almíbar. Los niños y las niñas se encantan, seducidos, unos por la dulzura, otros por las golosinas, o bien por colores chillones y brillantes de las paradas. Una de estas antiquísimas ferias tiene lugar en el mismo cap i casal, en Barcelona. Se celebra en la calle del Hospital, tan larga como es. Además de la venta de golosinas también hay actos paralelos, como la misa solemne en la parroquia de San Agustín, con procesión. En Mataró, capital de la bellísima comarca del Maresme, también celebran Sant Ponç con una bonita feria. Tiene lugar en la plaza del Ayuntamiento, y se pueden encontrar también paradas de artesanía gastronómica con una variadísima oferta de confituras, membrillos, miel, barquillos, caramelos, arrope, galletas, tortas, quesos, vinagres, aceites, licores, cava y embutidos. Todo ello elaborado artesanalmente. En Badalona, coincidiendo con las fiestas de mayo, también hay feria en la calle del Temple, junto a la parroquia de Santa María. Finalmente, para cerrar la muestra de ferias con un bello pueblo os queremos hablar de la feria de Sant Ponç de Cànoves i Samalús. Una feria muy tradicional de este pueblo, que tiene lugar, como tantas otras, el fin de semana anterior. En esta feria de Cànoves encontraremos también espectáculos tradicionales catalanes, como gigantes, grallers, trabucaires, baile de bastones y bailes tradicionales. Pero también talleres de cocina infantil, encajeras, concurso de pasteles y sardanas. No podemos reseñar todas las localidades donde se celebra Sant Ponç pero esperamos que la selección mostrada os sirva para descubrir una en familia.

Fira de Sant Sebastià a Torelló

Sant Pere de Torelló és un municipi d’Osona. Està situat a l’extrem nord-est d’aquesta fantàstica comarca. Tocant les serres del primer Pirineu, com ara la magnífica serra de Bellmunt, amb el seu santuari, esplèndit mirador de tota Catalunya. O bé endinsant-se cap al Collsacabra, cap a Vidrà, cap a la Garrotxa, per descobrir boscos mítics, i llocs tan bonics com aquest poblet, quatre cases, de La Vola, (a la foto). Torelló està enclavat en la Vall del Ges. El Ges és un dels rius més macos del país. Un riu juganer, que salta en el seu llit de pedra, amb aigües netíssimes, aptes per refrescar-se. O bé s’esfonsa en la boscúria, feta de llums i ombres, antiga, plena de molins i ponts medievals, de camins i dreceres de contrabandistes. Podeu fer-hi cap a l’estiu, quan aquí la calor perdona, i passejar la plenitud de la canícula per la verdor dels seus entorns. O arribar-hi a la tardor, amb els arbres vestits de colors i el terra inundat de fulles. O quan la primavera és tendra arreu. En aquesta vila encantadora, que podeu visitar en tota època, a l’hivern s’hi celebra, com arreu de la nostra pàtria, una fira de Sant Sebastià. Amb parades d’embotits, oli, productes i menjars artesans, naturalment. Amb animació infantil: globus, ponies, espectacles. Amb música. Amb mostres i exposicions. Amb un lluit esmorzar popular, que aquí te els boníssims productes del porc de la comarca, com a reclam. Sant Pere de Torelló, Bellmunt, La Vola, el Ges d’aigües de plata… no us ho perdèssiu pas!. A Sant Pere no hi ha grans hotels, però sí petites cases rurals, del millor de la comarca. Com ara El Güell, una cucada. O la Pradella, amb piscina. Per menjar teniu Cals Avis, ben tradicional, tel.: 93 858 44 60. O bé al Santuari de Bellmunt, dalt de tot de la serra, prop dels núvols, on també tenen llits. Tel.: 93 744 71 07. A La Vola, al mig del bosc, teniu el Mas Pi Guillem, i el Mas L’Escolà, Tel. 93 858 46 44. Tots aquests llocs fan una cuina casolana, tradicional, de muntanya, sincera. Més o menys sofisticada. Reserveu.

Sant Pere de Torelló es un municipio de Osona. Está situado en el extremo noreste de esta fantástica comarca. Tocando las sierras del primer Pirineo, como la magnífica sierra de Bellmunt, con su santuario, espléndido mirador de toda Cataluña. O bien adentrándose hacia el Collsacabra, hacia Vidrà, hacia la Garrotxa, para descubrir bosques míticos, y lugares tan hermosos como este pueblecito, cuatro casas, de La Vola, (en la foto). Torelló está enclavado en la Vall del Ges. El Ges es uno de los ríos más bonitos del país. Un río juguetón, que salta en su lecho de piedra, con aguas limpísima, aptas para refrescarse. O bien se hunde en la espesura, hecha de luces y sombras, antigua, llena de molinos y puentes medievales, de caminos y atajos de contrabandistas. Pueden visitarla en verano, cuando aquí el calor perdona, y podeis pasear, en la plenitud de la canícula, por el verdor de sus entornos. O bién llegar en otoño, con los árboles vestidos de colores y el suelo inundado de hojas. O cuando la primavera es tierna en todas partes. En esta villa encantadora, que podéis visitar en toda época del año, en invierno se celebra, como en toda nuestra patria, una feria de San Sebastián. Con paradas de embutidos, aceite, productos y comidas artesanales, naturalmente, naturales. Con animación infantil: globo, ponies, espectáculos. Con música. Con muestras y exposiciones. Con un almuerzo popular, que aquí se compone de los buenísimos productos del cerdo de la comarca, como reclamo máximo. Sant Pere de Torelló, Bellmunt, La Vola, el Ges de aguas de plata … no os lo perdais… En Sant Pere no hay grandes hoteles, pero sí casas rurales. Como El Güell, una cucada. O la Pradella, con piscina. Para comer teneis Cals Avis, tradicional, tel.: 93 858 44 60. O el Santuario de Bellmunt. Con camas. Tel.: 93 744 71 07. En La Vola teneis el Mas Pi Guillem, y el Mas L’Escolà, Tel. 93 858 46 44. Reservad.

Fira de l’oli a Espolla

A l’Alt Empordà, a l’altíssim Empordà, tocant a l’Albera, es troba el poble d’Espolla. A més d’un paisatge d’ensomni,a nosaltres l’Empordà ens xifla, l’Espolla te bons motius per justificar una visita. Abans que res els seus monuments megalítics. Dins el poble, i pels voltants, trobareu dòlmens i menhirs com a cap altre racó de Catalunya. No un, ni dos, una dotzena llarga. I al costat de molts d’ells fonts. Completant aquesta ruta màgica també podreu gaudir de petites ermites romàniques. És el misteri de l’Empordà, molt més punyent a l’Alt Empordà, solcat pels vents i sota l’imperi de les Alberes, muntanyes tel·lúriques per excel·lència. La vila també te atractius notables. Alguns de ben tangibles, com ara les restes del castell, algunes cases nobles, com Cal Marqués, o bé la plaça Major, molt especial. Altres més intangibles, com la bellessa serena de l’espai anomenat els ponts del Relliquer, un camí vora un riuet amb ponts que permeten l’accés a carrers i cases. Tot també ben especial. Però encara més intangible és el plaer d’assaborir el bon vi, i l’oli potent, injustament oblidat, però cada vegada més valorat, d’aquestes terres de tramuntana. Al celler cooperatiu podreu comprar vins i olis d’una qualitat que no esperàveu. I, finalment, si heu de pujar a l’Espolla alguna vegada que sigui, malgrat el fred, a mitjans gener, quan fan la fira de l’oli i l’olivera. Mireu-vos el programa. La fira de l’oli i l’olivera ocupa els carrers del terme, amb els balcons curiosament engalanats pels veïns i veïnes amb motius al·legòrics. Hi teniu parades de productes artesans, un bol per assaborir el tradicional caldo, passejades en carro i inflables pels infants, música de gralla, enlairada de globus, ofici solemne cantat, com els d’abans, tallers, concursos i, si queden forces i ganes, ball, ball d’envelat, com els d’abans també. Per dinar, reserveu, l’Hostal Manela, al carrer Àngel Costa 7. Tel: 972 56 30 65. Cuina tradicional. Heu de saber que al poble hi ha un hotel molt especial: el Canaleta. Un hotel de pur disseny, inaudit i inusual, de luxe, en una casa del segle XVIII, al costat de l’església. Podeu completar el cap de setmana amb una visita a Figueres, al museu Dalí, o al del Joguet de Catalunya. O amb una volta per Peralada.

En el Alt Empordà, al altísimo Empordà, junto a la Albera, se encuentra el pueblo de Espolla. Además de un paisaje de ensueño, a nosotros el Empordà nos xifla, Espolla tiene buenos motivos para justificar una visita. Ante todo sus monumentos megalíticos. Dentro del pueblo, y en los alrededores, encontraran dólmenes y menhires como en ningún otro rincón de Cataluña. No uno, ni dos, sinó una docena larga. Y junto a muchos de ellos, fuentes. Completando esta ruta mágica, también podran disfrutar de pequeñas ermitas románicas. Es el misterio del Empordà, mucho más punzante en el Alt Empordà, surcado por los vientos y bajo el imperio de las Alberes, montañas telúricas por excelencia. La villa también tiene atractivos notables. Algunos de bien tangibles, como los restos del castillo, algunas casas nobles, como Cal Marqués o la Plaza Mayor, muy especial. Otros más intangibles, como la belleza serena del espacio llamado los puentes del Relliquer, un camino cerca de un riachuelo con puentes que permiten el acceso a calles y casas. Todo ello también muy especial. Pero aún más intangible es el placer de saborear el buen vino, y el aceite potente, injustamente olvidado, pero cada vez más valorado, de estas tierras de tramontana. En la bodega cooperativa podrá comprar vinos y aceites de una calidad que no esperaran. Y, finalmente, si habeis de subir hasta Espolla alguna vez, que sea, a pesar del frío, a mediados de enero, cuando tiene lugar la feria del aceite y el olivo. Vean el programa. La feria del aceite y el olivo ocupa las calles del término, con los balcones curiosamente engalanados por los vecinos y vecinas con motivos alegóricos. Tienen allí paradas de productos artesanos, un bol para saborear el tradicional caldo, paseos en carro e hinchables para los niños, música de gralla, suelta de globos, oficio solemne cantado, como los de antes, talleres, concursos y, si quedan fuerzas y ganas , baile, baile de carpa, como los de antes también. Para comer, reserven, el Hostal Manela, en la calle Ángel Costa 7. Tel.: 972 56 30 65. Cocina tradicional. Debéis saber que en el pueblo existe un hotel muy especial: el Canaleta. Un hotel de puro diseño, inaudito e inusual, de lujo, en una casa del siglo XVIII, junto a la iglesia. Puede completar el fin de semana con una visita a Figueres, al museo Dalí, o al del Juguete de Cataluña. O con una vuelta por Peralada.