Fira Renaixentista a Calella de la Costa


A la Costa del Maresme, una mica més enllà de Mataró, i d’Arenys, a una hora de Barcelona, trobareu l’encantadora població turística de Calella de la Costa. A només 50 kms. de casa. Us serà molt fàcil d’arribar-hi per la C-31 o la C-32, l’autopista de la costa, la que va per Mataró. O bé en tren de la línia C-1. Si bé a l’estiu Calella de la Costa és una gran aglomeració, invadida com està sempre per milers de estiuejants de les més variades procedències, ara, al juny, la cosa és diferent. Es pot passejar sense gaires problemes, i gaudir de la seva platja, llarga, de sorra gruixuda, bonica, i que ara estarà molt més buida. I si us proposem una anada familiar a Calella és perquè aquest cap de setmana s’hi celebra un lluït mercat renaixentista. Una oportunitat de retornar al segle XV i reviure el seu moment d’esplendor amb el moviment renaixentista a través d’un mercat d’època i diferents propostes d’animació. Durant dos dies podeu reviure el que va significar el renaixement en un petit poble marítim de la costa de Barcelona, a través d’un mercat d’època i diverses propostes lúdiques que us transportaran al segle XV. El nucli antic de la ciutat bull amb l’animació de carrer, la música de l’època, l’espectacularitat de les formacions de cerimònia i el mercat. La mainada, a més, podrà participar en tallers. Hi trobareu parades de tota mena de productes: artesans, naturals, alimentaris i gastronòmics. La decoració i l’ambientació estan molt bé. I recordeu que Calella te una bona platja, porteu banyadors!. I si no us agrada anar en cotxe, cap problema. Calella te estació, on paren els trens que van en direcció Blanes-Maçanet. Horaris molt seguits, mireu-vos el web de la Renfe. No creiem que necessiteu dormir a Calella perquè està a només una hora de Barcelona, però podeu disposar de tota mena d’hotels, càmpings i apartaments. Mireu-vos la web Calella-Barcelona per trobar el vostre. De restaurants, pizzeries, llocs de tapes i bars, a Calella, n’hi ha un munt. Alguns faran menú del Renaixement, com ara Ca l’Isard, o bé L’In-geni o el Bistrot La Musa. A banda d’aquests us en recomanarem uns quants que ens agraden.Per menjar peix La Gavina. Una taverna mexicana desenfadada i rústica: La Quadra. Una altra taverna, més d’estil català, amb embotit bo i carn a la brasa: Les Caves. I finalment un gallec boníssim: El Hogar Gallego. Hi ha nombrosos hotels que proposen menú, com ara el Bernat II. Si us agrada la pizza aneu a Don Carlo, que us proposa pizzes grans a preus asequibles, al carrer de Sant Josep, 36. Tel: 937 66 15 47.  ‎ La Casa Nostra també està molt bé. Calella és ben aprop, i la fira, una passada!

La población turística por antonomasia de la Costa del Maresme es, y siempre lo ha sido, Calella de la Costa. La tenemos a sólo unos 50 kms. de Barcelona. Muy fácil llegar por la C-31 o la C-32, vía Mataró. O bien en tren de la línea C-1. Si bien en verano Calella se encuentra literalmente invadida por miles de veraneantes de las más variadas procedencias, ahora, en mayo, la cosa es diferente. La playa, larga, de arena gruesa, muy bonita, está mucho más vacía. Si os proponemos una salida familiar hasta Calella es porque este fin de semana se celebra allí un interesante mercado renacentista. La Feria Renacentista de Calella va cogiendo, año tras año, más vuelo. Ahora ya ocupa el centro de la villa, la Plaza del Ayuntamiento, la de la Iglesia y calles adyacentes. Encontraréis paradas de todo tipo de productos: artesanos, naturales, alimenticios y gastronómicos. La decoración y  la ambientación están muy bien. Habrá además actividades de carácter más cultural, como visitas guiadas por el casco antiguo y una exposición de documentos históricos del siglo XVI. En cuanto a la animación infantil, durante la mañana y tarde del domingo podrán disfrutar de talleres de oficios expresamente pensados ​​para los más pequeños. La Feria Renacentista coincidirá en el tiempo con otros actos de la fiesta mayor pequeña, dedicada a Sant Quirze y Santa Julita. Calella tiene una buena playa, ¡llevaros bañadores!. Para comer hay numerosos hoteles que proponen menú, como el Bernat II, o algunos restaurantes de referencia, como El Hogar Gallego, una marisquería con género de primera a precios en consonancia. LaPizzeria Don Carlo propone pizzas grandes a precios asequibles, en la calle de San José, 36. Tel: 937 66 15 47. La Casa Nostra también está muy bien.

Cicle de concerts de Sant Jeroni de la Murtra


Aquest diumenge 19 de març de 2017, a les 12 hores, recordeu que teniu un extraordinari concert de música coral i instrumental amb el Cor del Conservatori de Badalona, sota la direcció de Montserrat Pi, i amb The Ripiano Consort, sota la direcció d’Àngel Villagrassa, que interpretaran obres del barroc, català i italià, Vivaldi i Terradellas. Serà un homenatge a Isabel Toldrà i Joan Pi. Es demanarà un donatiu de 7€ que serà una aportació a benefici de la restauració de la Torre del monestir. Aquest concert forma part del 11è Cicle de concerts de la Murtra. I ja us avancem des d’ara mateix que el proper Divendres 24, a les 20 hores, dins aquest mateix 11è Cicle de concerts de la Murtra, podreu sentir l‘Octet de Schubert, a càrrec de Murtra Ensemble. de nou es demana una aportació voluntària pel concert, amb pica-pica inclòs, de 7€. L’aforament limitat a la cabuda del refetor del monestir, atenció: no hi ha reserves, però obren 30 minuts abans. Amb la nostra asistència podran anar restaurant el meravellós monestir de Sant Jeroni de la Murtra. No deixeu pas d’assistir a aquest bellíssim aconteixement cultural i musical en un dels racons més bonics de la ciutat de Badalona: el Monestir de Sant Jeroni de la Murtra, situat a la muntanya, a la Serralada de Marina, a mig camí entre Badalona i Santa Coloma de Gramenet. Per més informació truqueu al telèfon 93 395 19 11, de 9 a 14 i 16 a 18 hores. És aquest un conjunt monàstic poc conegut malgrat estar molt a prop de Badalona i Barcelona, que conserva un claustre espectacular i un refetor molt bonic, on tindrà lloc el concert. Els seus voltants, tot i que agredits per la gran ciutat, encara són aptes per fer-hi una passejada tranquil·la si us decidiu a pujar-hi unes hores abans i aprofitar la tarda. Lamentablement a Sant Jeroni cal anar-hi en cotxe particular o bé caminar una bona estona. Hi ha prou aparcament en diverses clarianes habilitades, no lluny del monestir. Des de Barcelona podeu arribar-hi de dues maneres. Per l’autopista C-31, la que va a Mataró, fins la sortida 4, Badalona Centre. Preneu el lateral i gireu a l’esquerra en el segon semàfor, passant per sota de l’autopista mateixa. Pugeu pel carrer Independència, que és la carretera que va a Montcada i Reixac, la BV 5011. En el sisè semàfor es passa el pont sobre la B-20. Cal continuar recte per la BV-5011 fins trobar, a uns 500 metres, un stop, a mà esquerra, al punt km. 2. S’anuncia Canyet i el propi monestir. Gireu a l’esquerra per un carrer molt estret, (Ca Tiano) fins trobar la riera. Baixem Riera avall fins trobar un encreuament a mà dreta, estret també. Atenció!: hi ha rètols indicatius, però cal buscar-los bé. S’inicia una pista forestal, que es fa de sorra, puja i serpenteja fins a arribar al Monestir. També podeu anar-hi per la Ronda de Dalt, o la Ronda de Litoral, fins l’anomenat “Nus de la Trinitat”, i allà agafar la B-20 en direcció Badalona i Mataró. Cal sortir a la sortida 19, la de Santa Coloma de Gramenet, i continuar recte per la Avinguda de la Pallaresa. En el sisè semàfor girar a la dreta pel carrer Gaspar i, tot seguit, en el primer encreuament girar a l’esquerra, pel carrer Prat de la Riba. El carrer puja i a uns 250 metres, trobareu, a mà esquerra la pista no asfaltada. Veureu la Torre Pallaresa, magnífic casal renaixentista, i després, a un parell de kms. Sant Jeroni de la Murtra. Si voleu passar el dia a Badalona fora bo potser de visitar el seu museu, amb una ciutat romana increible a sota. La ciutat te també un barri antic, el Dalt la vila, molt ben conservat i un barri mariner, a pocs metres de l’estació de ferrocarril, amb carrers lluminosos i cases blanques, que van a donar a la Rambla, el famós passeig marítim de la localitat. Si penseu que és millor passar el dia a la Vall de Betlem, que és el racó on està Sant Jeroni, podeu dedicar-vos a recòrrer els camins del Parc Natural de la Serra de Marina.  Prop del monestir podeu fer-hi picnic, jugar a pilota i còrrer amb la canalla. Si us agrada caminar, des de Sant Jeroni, podeu també fer una ullada al poblat ibèric de Puig Castellar. Si sou més acomodats i us bé de gust menjar de restaurant, a Badalona en teniu de molt interessants. Com ara Can Frai que és un lloc gourmet, al carrer de Sant Pere, o una boníssima pizzeria, com és el Caño 14. La Tagliatella, restaurant italià de cadena franquiciada al carrer del Temple, 9.  La Sargantana és una proposta diferent. A tocar de la plaça de la vila, hi ha el bistrot del Forn Bertran, una fleca que te un reservat al pis superior on fan alguns menús interessants. El Caolila, tampoc queda allunyat. Unes tapes ben bones: La Bota de Aragón, un xic allunyat. Per qui li agradin les pastes: el Miranapoli que és una pizzeria familiar. Arran de platja, pot ser interessant el Sotavent, que és el restaurant del Club Naútic. També per allà, al carrer de Sant Pere, hi ha Can Quim, boníssima cuina, dels millors, tradicional català, mariner. Ca L’Arqué, te bona carn a la brasa, al carrer Arnús, 87. Tel. 93.464.12.22. La Barleta és un petit local, un altre bistrot. Més tradicional teniu el Nero, al carrer Francesc Layret, 153. Tel. 93.384.14.49. Un gallec de luxe: Pazo Ribeiro al carrer de la Mercè, 2. Tel. 93.464.25.07. No us caldrà quedar-vos  a dormir, però si veniu de molt lluny i esteu cansats ho podeu fer a l’Hotel Miramar. Ja ho sabeu, cap a Sant Jeroni!.

Este próximo domingo 19 de marz0 de 2017, a las 12 horas, hay un extraordinario concierto de música coral y instrumental bajo la dirección de Montserrat Pi, con obras del barroco, Vivaldi basicamente. Se pedirá un donativo de 7€. Y el viernes 24, a las 20 horas, también en el Monasterio de San Jerónimo de la Murtra de Badalona, se ofrece oreo espléndido concierto. serà sobre el Octeto de Schubert, por la Murtra Ensemble. Se trata de los conciertos inaugurales del 11º Ciclo de conciertos de Sant Jeroni de la Murtra. La entrada son 7 €, como ya hemos dicho. Este cenobio está en un valle escondido, recóndito, y poco conocida, de la Serralada de Marina. Justo junto a Barcelona, ​​Badalona y Santa Coloma de Gramanet. Ahora está en reconstruccion, y recuperando cierto esplendor, muy lejano, del que tenía cuando se hospedaban allí los Reyes Católicos. Fué aquí donde Isabel y Fernando recibieron Cristóbal Colón al regresar de su primer viaje a América. San Jerónimo conserva un claustro espectacular y un refectorio muy bonito. Sus alrededores, agredidos por la gran ciudad, permiten un paseo tranquilo. Pueden pasar el día en el Valle de Belén, en San Jerónimo. Recorrer los caminos del Parque Natural de la Sierra de Marina y hacer picnic, jugar a pelota y correr con los niños. Si no pueden subir el día del concierto, recuerden que el monasterio abre los primeros domingos de mes. Llegaran al cenobio, en coche, desde Barcelona, por Santa Coloma de Gramanet. Vayan hasta la salida 19 y sigan por el lado de la B-20 hasta encontrar un camino de tierra que les lleva hasta el monasterio. También se puede subir desde Badalona, dejando la autopista en la salida Badalona Centro, y girando a la izquierda ​​por la BV-5011 hasta el barrio de Canyet. Indicado pero habrá que buscarlo bién. Se puede dejar el coche cerca, hay suficiente lugar para aparcar. Les deseamos un buén concierto en Sant Jeroni.

Hivernales a Montpeller


nadal_montpellier

Montpeller no te res i ho te tot. És una ciutat sense grans atractius turístics, però com a conjunt és prou bonic. La place de la Comedie i els carrers renaixentistes del barri vell estan plens de petits patis i casones del XVI i XVII, i tenen un encant especial. És un bon lloc de parada en la ruta a Itàlia o a la Provença, i un centre de possibles excursions, com ara la de Sant Guillem le Desert. Per menjar aneu als petits restaurants del barri antic, qualsevol dels amagats en una placeta qualsevol, com el Idée Saveurs, per exemple, o com el Petit Bistrot, a l’1, de la rue de la Friperie, o el Paresseur, al número 9 de la Rue de la Fontaine. O una pizzeria prop, a tocar de la cèntrica plaça de la Comèdia, Il Pizzaiolo, al 14 de la Rue Boussairolles. Però avui us parlem de Montpellier perquè és un destí clar de cap de setmana aquest Nadal. Pels seus mercats de Nadal i la Fira Hivernales, que te lloc del 1 al 28 de desembre de 2016, cada dia, de 10 a 21 hores. Caps de setmana fins les 22h 30. Tancat el 25 desembre. I a l’Esplanade Charles de Gaulle i a la Place Laissac, teniu un village de Noël, amb casetes d’artistes, artesans. A més hi ha pista de gel, xalets, un carrousel… amb el mateix horari. Pel seu gegantí mercat de Noel, anomenat Les Hivernales, heu d’anar un d’aquests dies a Montpellier. Hi ha, com a totes les ciutats franceses, un munt de casetes de fusta amb regals, gastronomia o vi calent. S’estén més enllà de la cèntrica plaça de la Comèdia per l’esplanada Charles de Gaulle. Disfruteu de la pista de patinatge damunt de gel, de les actuacions musicals, animacions, contes, llegendes, tallers de diferents menes i tècniques… Arribeu-vos a Montpeller aquest cap de setmana, o el proper. Dormiu al Novotel Suites, al centre, o al Novotel dels afores, a tocar de l’autopista, ben comunicats amb tramvia. O bé al Ibis Styles Verd de la mateixa plaça de la Comèdia, nou, a tocar de tot. Qualsevol està bé, més o menys vellet. Nosaltres hem probat tots tres. El Ibis és molt modern, i cèntric. El Suites està bé. El Novotel dels afores te pàrking gratuït, i restaurant propi, cosa que sempre va bé, però les habitacions tenen ja uns anys. Tots son ideals per a les famílies. No més lluny del que pugui estar de Barcelona una vila com Saragossa o València. 328 kms. En quatre hores hi sou. Tot autopista. Bon Nadal a Montpellier!.

Montpelier no tiene nada y lo tiene todo. Es una ciudad sin grandes atractivos turísticos, pero como conjunto es lo suficiente guapo. La place de la Comedie y las calles renacentistas del barrio viejo están llenas de pequeños patios y casonas del XVI y XVII, y tienen un encanto especial. Es un buen lugar de parada en la ruta en Italia o a la Provenza, y un centro de posibles excursiones, como por ejemplo la de San Ghillem le Desert. Y si hoy os hablamos tan bien de esta ciudad es con motivo del bonito mercado de Navidad que allí tiene lugar. Lo llaman las Hivernales, es muy grande y está muy bien. Ideal para ir con los niños un fin de semana. Montpellier no está más lejos que Zaragoza o Valencia. Para comer id a los pequeños restaurantes del barrio antiguo, cualquiera de los escondidos en una placeta cualquiera. Allí podeis dormir en los hoteles Suites Novotel, o Novotel, o bién en el Ibis Styles Verde de la misma plaza de la Comedia, donde tiene lugar el mercado. Un dia de Navidad muy chulo, que os recomendamos, en Montpellier.

Les Hivernales 2016 a Montpèllier, du jeudi 01 décembre au mercredi 28 décembre 2016, tous les jours de 10h00 à 21h00, nocturnes le vendredi et le samedi jusqu’à 22h30 (marché fermé le dimanche 25 décembre). Il y a aussi des beaux marchés de Noël ou le public est invité à partager la magie de Noël. C’est sur l’Esplanade Charles de Gaulle et pour la première fois, sur la Place Laissac!. A l’Esplanade Charles De Gaulle un village de Noël s’installe. Artistes, artisans et créateurs attendent les visiteurs avec de nombreuses idées cadeaux. Tous les jours de 10h à 21h. Nocturnes les vendredis et samedis jusqu’à 22h30. Sur Place Laissac, pour la première fois, la magie des Hivernales et du marché de Noël se retrouve: chalets, carrousel et sapin magique attendent les visiteurs!. Aussi tous les jours de 10 à 21h.

Cant de la Sibil·la a Badalona


cant-de-la-sibila_72

Per segon any consecutiu, Amics de la Música de Badalona i la Parròquia de Sant Josep portaran el Cant de la Sibil·la a la nostra ciutat el proper 24 de desembre, abans de la celebració de la Missa del Gall. Serà a les 21 hores al maravellós Monestir de Sant Jeroni de la Murtra, situat a la muntanya, a la Serralada de Marina, a mig camí entre Badalona i Santa Coloma de Gramenet. L’avinantesa del concert us permetrà conèixer i visitar Sant Jeroni de la Murtra, un conjunt monàstic poc conegut malgrat estar molt a prop de Badalona i Barcelona. Sant Jeroni conserva un claustre espectacular i un refetor molt bonic, on tindrà lloc el concert. Enguany anirà a càrrec de la soprano Maria Guirado acompanyada al violoncel per Paola Rios i Jordi Membrado a l’orgue. No us ho perdèssiu!. Prop del monestir hi ha prou aparcament en diverses clarianes habilitades, no gaire lluny. Des de Barcelona podeu arribar-hi de dues maneres. Per l’autopista C-31, la que va a Mataró, fins la sortida 4, Badalona Centre. Preneu el lateral i gireu a l’esquerra en el segon semàfor, passant per sota de l’autopista mateixa. Pugeu pel carrer Independència, que és la carretera que va a Montcada i Reixac, la BV 5011. En el sisè semàfor es passa el pont sobre la B-20. Cal continuar recte per la BV-5011 fins trobar, a uns 500 metres, un stop, a mà esquerra, al punt km. 2. S’anuncia Canyet i el propi monestir. Gireu a l’esquerra per un carrer molt estret, (Ca Tiano) fins trobar la riera. Baixem Riera avall fins trobar un encreuament a mà dreta, estret també. Atenció!: hi ha rètols indicatius, però cal buscar-los bé. S’inicia una pista forestal, que es fa de sorra, puja i serpenteja fins a arribar al Monestir. També podeu anar-hi per la Ronda de Dalt, o la Ronda de Litoral, fins l’anomenat “Nus de la Trinitat”, i allà agafar la B-20 en direcció Badalona i Mataró. Cal sortir a la sortida 19, la de Santa Coloma de Gramenet, i continuar recte per la Avinguda de la Pallaresa. En el sisè semàfor girar a la dreta pel carrer Gaspar i, tot seguit, en el primer encreuament girar a l’esquerra, pel carrer Prat de la Riba. El carrer puja i a uns 250 metres, trobareu, a mà esquerra la pista no asfaltada. Veureu la Torre Pallaresa, magnífic casal renaixentista, i després, a un parell de kms. Sant Jeroni de la Murtra. Aquest mateix concert es repetirà a l’esglèsia de Sant Josep a les 11:45 hores de la nit, al centre de la ciutat de Badalona. Amb els mateixos intèrprets i músics. Si us bé de gust sopar de restaurant, a Badalona en teniu de molt interessants. Com ara Can Frai que és un lloc gourmet, al carrer de Sant Pere, o una boníssima pizzeria, com és el Caño 14. La Tagliatella, restaurant italià de cadena franquiciada al carrer del Temple, 9.  La Sargantana és una proposta diferent. A tocar de la plaça de la vila, hi ha el bistrot del Forn Bertran, una fleca que te un reservat al pis superior on fan alguns menús interessants. El Caolila, tampoc queda allunyat. Unes tapes ben bones: La Bota de Aragón, un xic allunyat. Per qui li agradin les pastes: el Miranapoli que és una pizzeria familiar. Arran de platja, pot ser interessant el Sotavent, que és el restaurant del Club Naútic. També per allà, al carrer de Sant Pere, hi ha Can Quim, boníssima cuina, dels millors, tradicional català, mariner. Dos ambients: Aroma, un luxe asiàtic. Ca L’Arqué, te bona carn a la brasa, al carrer Arnús, 87. Tel. 93.464.12.22. La Barleta és un petit local, un altre bistrot. Més tradicional teniu el Nero, al carrer Francesc Layret, 153. Tel. 93.384.14.49. Un gallec de luxe: Pazo Ribeiro al carrer de la Mercè, 2. Tel. 93.464.25.07. Un vasc de prestigi el Txistu, al carrer de Sant Joaquim, 15. Tel. 93.384.38.15. No us caldrà quedar-vos  a dormir, però si veniu de molt lluny i esteu cansats ho podeu fer a l’Hotel Miramar. Bon concert a Sant Jeroni, o a Sant Josep!.

Este próximo 24 de diciembre, a las 21 horas, en el Monasterio de San Jerónimo de la Murtra de Badalona, se ofrece un espléndido concierto: el Canto de la Sibila, un clásico de la nochebuena. Este monasterio está en un valle escondido, recóndito, y poco conocida, de la Serralada de Marina. Justo junto a Barcelona, Badalona y Santa Coloma de Gramanet. Llegaran al cenobio, en coche, desde Barcelona, por Santa Coloma de Gramanet. Vayan hasta la salida 19 y sigan por el lado de la B-20 hasta encontrar un camino de tierra que les lleva hasta el monasterio. También se puede subir desde Badalona, dejando la autopista en la salida Badalona Centro, y girando a la izquierda por la BV-5011 hasta el barrio de Canyet. Indicado pero habrá que buscarlo bién. Se puede dejar el coche cerca, hay suficiente lugar para aparcar. Y si no les gusta ir a San Jerónimo pueden ir a escuchar el mismo concierto al centro de la ciudad, en la parroquia de San José, a las 23:45. Les deseamos un buén concierto en Sant Jeroni o en San José.

El Cap Fréhel


frehel

El cap de Fréhel és un dels grans espectacles naturals de Bretanya, de la seva costa nord en concret, del que turísticament s’anomena la Costa Maragda. Endinsat a l’oceà, majestuós, amb els seus penyasegats que semblen fets amb blocs de Lego vermell, no gaire alts, uns 70 metres, però molt bonics. El far és el punt d’arribada. Pàrquing suficient i ben ordenat, pagant, WC al mateix aparcament. El far es pot visitar fins la terrassa superior, els mesos d’estiu d’abril a novembre, pagant també uns euros, però no cal si no us fa gràcia. Les vistes son boniques arreu del promontori que es pot fer a peu, sense gaires limitacions i en poca estona, uns 20 minuts anar i tornar fins la mateixa punta. Vigileu perquè la zona està protegida, i és una reserva ornitològica. Des del mirador est podreu albirar al fons del paisatge marí de la costa la silueta del Fort la Latte, castell feudal que ha sortit a totes les pel·lícules possibles de vikings o de pirates. El podeu visitar sortint del far, per una carretera a l’esquerra anant cap a Saint Malo i Dinard. Obre tot l’any, i malgrat no ho sembli és realment medieval. El lloc on està col·locat és al·lucinant, amb el seu fossat excavat a la roca, penjat damunt el mar. Les platges son l’altre al·licient de la zona. N’hi ha de precioses, sobretot al costat oest, anant cap a Saint Brieuc. Allà teniu un poblet de pescadors que ens agrada molt, amb una platja igual que la conxa de Donostia. Es tracta d’Erquy, un antic poblet de pescadors, ara molt més turístic però respectat. El Cap que el tanca, anomenat Cap d’Erquy, es molt bonic, semblant al de Fréhel però més salvatge. Entre Erquy i Fréhel passareu per l’estació balneària de Sables d’Or i Les Pins, amb platges de sorra que semblen mediterrànies, plenes de pins, amb molta gent i molta animació, una mica angoixant si hi ha massa trànsit. Si feu la Bretanya destineu un dia a recòrrer aquest trosset de la costa Maragda entre Saint Malo i Saint Brieuc, d’una bellesa natural impactant. Per dinar us podem proposar un petit restaurant a la carretera entre Fréhel i el castell La Latte. Es diu La Ribote i és una petita braseria bretona molt cuca. També és ben bretó el bistró que hi ha a la plaça de l’església del poblet de Plevenon, fan galetes i creps, recomanable. I pujant cap a Fréhel per la carretera D34, a Sables d’Or i Les Pins, hi ha Le Petit Bouchon, molt bé, i una mica més amunt vam veure’n un altre que també ens va agradar: Le Bistrot des Caps. No deixeu de visitar Fréhel si feu una ruta per la Bretanya!.

El jefe de Fréhel es uno de los grandes espectáculos naturales de Bretaña, de su costa norte en concreto, de lo que turísticamente se llama la Costa Esmeralda. Adentrado en el océano, majestuoso, con sus acantilados que parecen hechos con bloques de Lego rojo, no muy altos, unos 70 metros, pero muy bonitos. El faro es el punto de llegada. Parking suficiente y bien ordenado, pagando, WC en el mismo aparcamiento. El faro se puede visitar hasta la terraza superior, los meses de verano de abril a noviembre, pagando también unos euros, pero no hace falta si no os hace gracia. Las vistas son hermosas y todo el promontorio que se puede hacer a pie, sin muchas limitaciones, y en poco tiempo, unos 20 minutos ida y vuelta hasta la misma punta. Vigilad porque la zona está protegida, y es una reserva ornitológica. Desde el mirador se podrá divisar, en el fondo del paisaje marino de la costa, la silueta del Fuerte la Latte, castillo feudal que ha salido en todas las películas posibles de vikingos o de piratas. Se puede visitar saliendo del faro, por una carretera a la izquierda yendo hacia Saint Malo y Dinard. Abre todo el año, y pese a que no lo parezca es realmente medieval. El lugar donde está colocado es alucinante, con su foso excavado en la roca, colgado encima al mar. Las playas son el otro aliciente de la zona. Las hay preciosas, sobre todo en el lado oeste, yendo hacia Saint Brieuc. Allí tienen un pueblo de pescadores que nos gusta mucho, con una playa al igual que la concha de Donostia. Se trata de Erquy, un antiguo pueblo de pescadores, ahora mucho más turístico pero respetado. El cabo que lo cierra, llamado Cabo de Erquy, es muy bonito, parecido al de Fréhel pero más salvaje. Entre Erquy y Fréhel pasaréis por la estación balnearia Arenas de Oro y Les Pins, con playas de arena que parecen mediterráneas, llenas de pinos, con mucha gente y mucha animación, un poco agobiante si hay demasiado tráfico. Si haceis la Bretaña y destináis un día a recorrer este pedacito de la costa Esmeralda entre Saint Malo y Saint Brieuc, descubrireis lugares de una belleza natural impactante. Para comer os podemos proponer un pequeño restaurante en la carretera entre Fréhel y el castillo La Latte. Se llama La Ribote y es un asador breton muy cuco. También es bien bretón el bistró que hay en la plaza de la iglesia del pueblo de Plévenon, donde hacen galletas y crepes, recomendable. Y subiendo hacia Fréhel por la carretera D34, en Arenas de Oro y Las Pinos, está Le Petit Bouchon, muy bien, y un poco más arriba vimos otro que también nos gustó. ¡No dejeis de visitar Fréhel haciendo una ruta por la Bretaña !.

Sées


IMG_0589

Sées és una ciutat situada no gaire lluny de París, a l’est, dins ja de Normandia, però no a la costa, sinó a les suaus planes on creix l’herba i les vaques fan formatge camenbert. No mereixeria cap mena de ressenya si no fos per la seva catedral. Crida molt l’atenció que una vila tan petita tingui un temple tan harmoniós, no gaire gran, però de línies gòtiques puríssimes, com una mena de canon del gòtic internacional. La catedral, és clar, és l’orgull de la vila de Sées, i fan bé perquè és una petita cucada. De pedra blanca, blanquíssima, restaurada a cada guerra, però encara imposant. No cal que hi aneu expressament a Sées, però si penseu fer un volt per les terres normandes, si passeu prop de la vila, si us esteu a París, o camí de Londres, o de Bélgica, llavors detureu-vos-hi un moment. I si us hi quedeu a dinar, llavors feu una visita més completa, veient La capella dels Canonges, un edifici romànic, rústic, un antic refetor i dormitori de canonges de Sant Augustí. L’ajuntament és el palau dels bisbes de Sées, amb bonics jardins. Als afores hi ha un turó amb un castrum viking del segle XI. Curiós. Com a zona de repòs teniu “Les fontaines”, una bella zona humida, artificial, enjardinada, prop del riu Orne. També als afores mereix una visita amb nens pel petit zoo d’Escouves, a Bouillon, amb zona de pícnic, i el fantàstic castell de Carrouges, tot en totxana, i els seus mobles i jardins. Mireu-ne el web: carrouges.monuments-nationaux.fr. A Sées podeu parar-hi a dinar, perquè hi ha bons llocs on menjar, com per exemple “Au Bistrot”, un restaurant que també te habitacions, i que ens va agradar. També “Le C Gourmand”, a prop de la catedral, és un bon restaurant, i un hotel prou interessant. I darrera el temple un altre restaurant que ens va fer patxoca, i del que ens van parlar bé: Au Normandy. Ja ho sabeu, si passeu prop de Sées no deixeu d’aturar-vos-hi!.

Sées es una ciudad situada no muy lejos de París, al este, dentro ya de Normandía, pero no en la costa, sino a las suaves llanuras donde crece la hierba y las vacas hacen queso camenbert. No merecería ninguna reseña si no fuera por su catedral. Llama mucho la atención que una ciudad tan pequeña tenga un templo tan armonioso, no muy grande, pero de líneas góticas purísimas, como una especie de canon del gótico internacional. La catedral, claro, es el orgullo de la ciudad de Sées, y hacen bien porque es una pequeña cucada. De piedra blanca, blanquísima, restaurada en cada guerra, pero todavía imponiente. No es necesario que vayan expresamente a Sées, pero si planean dar una vuelta por las tierras normandas, si pasáis cerca de la villa, por estáis en París, o camino de Londres, o de Bélgica, entonces pararos a ella un momento. Y si os quedáis a comer, entonces haced una visita más completa, viendo La capilla los Canónigos, un edificio románico, rústico, un antiguo refectorio y dormitorio de canónigos de San Augustín. El ayuntamiento es el palacio de los obispos de Sées, con bonitos jardines. En las afueras hay un cerro con un castrum vikingo del siglo XI. Curioso. Como zona de reposo tienen “Las fontaines”, una hermosa zona húmeda, artificial, ajardinada, cerca del río Orne. También en las afueras merece una visita con niños por el pequeño zoo de Escouves, en Bouillon, con zona de picnic, y el fantástico castillo de Carrouges, todo en ladrillo, y sus muebles y jardines. En Sées puede pararse a comer, porque hay buenos lugares donde hacerlo, como por ejemplo “Au Bistrot”, un restaurante que también tiene habitaciones, y que nos gustó. También “Le C Gourmand”, cerca de la catedral, es un buen restaurante, y un hotel bastante interesante. Y detrás del templo otro restaurante que nos hizo muy buen papel, y del que nos hablaron bien: Au Normandy.

Sees c’est une ville pas loin de Paris, à l’est, en Normandie, mais pas sur la côte, mais dans les plaines douces où l’herbe pousse et les vaches font du fromage Camembert. Frappe sa cathédrale. dans une ville si petite il y a un temple harmonieux, pas très grand, mais de lignes pures, gothiques, une sorte de canon du gothique international. La cathédrale, bien sûr, est la fierté de la ville de Sées. Considérée par beaucoup comme l’emblème de la ville, l’actuelle cathédrale Notre-Dame serait la cinquième construction chrétienne sur le même emplacement. Vous pouvez aussi visiter le quartier des chanoines et la chapelle canoniale, qui servait de réfectoire et de dortoir pour les chanoines qui vivaient alors selon la règle de Saint Augustin. Et aussi le Palais d’Argentré et ses jardins, et la motte castrale, du début du 11e siècle, et d’inspiration viking. Les Fontaines, en dehors de la ville, est un parc alimenté par les multiples sources mais aussi un jardin planté de tilleuls avec lavoir, abreuvoir à chevaux et promenade. Non loin de Sées les enfants ont le Parc animalier d’Ecouves, a le Bouillon. Ce parc animalier rassemble plus de 200 animaux et 30 espèces issues des cinq continents. Il est ouvert d’avril à novembre. Des aires de pique-nique sont disponibles sur le parcours: www.parcanimalierdescouves.fr. Et n’oubliez pas le château de Carrouges, avec mobilier de la Renaissance et des jardins. Si vous voulez déjeuner la, il y a de bons endroits pour manger, comme le restaurant “Au Bistro” qui dispose également de chambres. Et aussi “Le Gourmand C”, près de la cathédrale, un bon restaurant et un hôtel très intéressant. Il y a un autre restaurant: Le Normandy. Vous savez, si vous allez près de Sees arrêtez-vous!.

Sees is a town not far from Paris, to the east, in Normandy, but not on the coast. Sées is in the gentle plains where grass grows and cows make cheese camenbert. Sées is its cathedral. Struck a town so small as Sées to have a temple so harmonious. Not very big but with wonderful Gothic lines, a kind of canon of international Gothic. The cathedral, of course, is the pride of the town of Sees. You can complete your visit, seeing Chapel of the Canons, a Romanesque building, rustic, and old refectory and dormitory of the canons of St. Augustine. The council is the Sees is in the old bishop’s palace with beautiful gardens. On the outskirts there is a hill with a castrum Viking Century XI. Curious. The area “the fountains”, is a beautiful wetland, with artificial garden, near the River Orne. Also worth a visit just outside Sées the small zoo d’Escouves in Bouillon, with some picnic area. And also the fantastic castle of Carrouges, in brick, with its furniture and gardens. You can stop there for a lunch because there are good places to eat, such as “Au Bistro” restaurant also having some rooms. Or “Le C Gourmand”, near the cathedral, taht is a good restaurant, and an hotel quite interesting. Another good restaurant is Le Normandy. You know, if you go near Sees stop you !.

Llemotges / Limoges


IMG_0533

Camí de París hi passareu moltes vegades per Limoges, en anar o al tornar per l’autopista A-20. Serà un lloc de parada habitual d’una ruta per França, camí d’on sigui, o camí de Normandia o Bretanya. Ara bé, us ho advertim, malgrat el molt que sona el seu nom, Limoges no és una ciutat bonica. És desgarbada. No saps on te el centre. Cap monument no impressiona. Ara bé, potser us haureu de parar a dinar o dormir, i llavors no deixareu de visitar la seva catedral gòtica de Saint-Étienne, o l’església de Saint-Michel-des-Lions. O fins i tot, perquè no, la fastuosa Gare des Bénédictins, estació de tren art nouveau de la ciutat. Altres monuments que feren famosa la vila a l’edat mitjana ja no hi son, com ara Saint-Martial, a la place de la République, de la que queda la cripta. I d’aquesta ciutat dels esmalts també en queden uns carrers, com ara la rue de la Boucherie, plena de cases amb entramats de fusta. Per dinar us recomanem El San Marco, un ristorante italià, pizzeria, on menjareu molt bé. A la rue de la Boucherie, plena de cases bellíssimes de fusta i fang, teniu En Bas d’la Rue, un restaurant taverna que ens va agradar molt. No falla mai. Bona cuina. I un xic més amunt, al mateix carrer Les Petits Ventres, un francès de tradició, selecte. I no lluny del carrer de la Bucherie, a la popular place de la Motte, hi ha Chez Alphonse, un bistrot típic, desenfadat i alegre. No us en calen més!. Nosaltres varem dormir als afores, al costat d’un bell parc amb un llac, al Novotel Le Lac, ideal per famílies amb infants, els nens no paguen ni el desdejubi!. Fantàstic. A Limoges també te molta fama l’Hotel Richelieu, que tothom ens va recomanar. Si heu de parar a Llemotges… ja ho sabeu!.

Camino de París pasaréis muchas veces por Limoges, al ir o al volver por la autopista A-20. Será un lugar de parada habitual de una ruta por Francia, camino de donde sea, o camino de Normandía o Bretaña. Ahora bien, se lo advertimos, a pesar de lo mucho que suena su nombre, Limoges no es una ciudad hermosa. Es desgarbada. No sabes donde tiene el centro. Ningún monumento no impresiona. Ahora bien, puede que se tenga que parar a comer o dormir, y entonces no dejarán de visitar su catedral gótica de Saint-Étienne, o la iglesia de Saint-Michel-des-Lions. O incluso, porqué no, la fastuosa Gare Bénédictins, estación de tren art nouveau de la ciudad. Otros monumentos que hicieron famosa la ciudad en la Edad Media ya no están, como Saint-Martial, en la place de la République, de la que queda la cripta. Y de esta ciudad de los esmaltes también quedan unas calles, como la rue de la Boucherie, llena de casas con entramados de madera. Para comer os recomendamos El San Marco, un ristorante italiano, pizzería, donde se come muy bien. En la rue de la Boucherie, llena de casas bellísimas de madera y barro, tienen En Bas de la Rue, un restaurante taberna que nos gustó mucho. No falla nunca. Buena cocina. Y un poco más arriba, en la misma calle Las Pequeños Vientres, un francés de tradición, selecto. Y no lejos de la calle de la Bûcherie, en la popular place de la Motte, está Chez Alphonse, un bistrot típico, desenfadado y alegre. ¡No os hacen falta más !. Nosotros dormimos en las afueras, junto a un hermoso parque con un lago, en el Novotel Le Lac, ideal para familias con niños, los niños no pagan!. Fantástico. En Limoges también tiene mucha fama el Hotel Richelieu, que todo el mundo nos recomendó. Si tienen que parar en Limoges … ¡ya lo sabéis !.

In despite how much his name sounds, Limoges isn’t a beautiful city. You can to visit the cathedral of Saint-Etienne, or the church of Saint-Michel-des-Lions. Or even, why not, the Gare Benedictins, an famous art nouveau railway station. Other monuments that made the city famous in the Middle Ages no longer exist, such as Saint-Martial, the place de la République. Only remains the crypt. But you can see beautiful streets, like the “rue de la Boucherie”, full of wood houses. For lunch we recommend San Marco, an Italian ristorante, pizzeria, where you eat very well. In the rue de la Boucherie, full of beautiful houses of wood and mud, you have to En Bas d’la Rue, a tavern restaurant we liked. Never fails. Good food. And a little further up the same street “Les Petits Ventres” a restaurant French tradition, select. And not far from the street Bûcherie in the popular Place de la Motte, there is Chez Alphonse, a typical bistro, relaxed and happy. You will not need more !. We sleep in a hotel next to a beautiful park with a lake: the Novotel Le Lac. It’s ideal for families with children. In Limoges also has much fame the Richelieu Hotel, everybody recommended it to us.

Limoges n’est pas une ville magnifique. Vous ne savez pas où le centre. Aucun monument n’impressionné pas. Cependant vous devrez visiter la cathédrale de Saint-Etienne, ou l’église de Saint-Michel-des-Lions. Ou encore, pourquoi pas, la gare somptueux des Bénédictins, art nouveau, la gare de la ville. D’autres monuments qui ont rendu la ville célèbre dans le Moyen Age ne existent plus, comme la grande abbaye de Saint-Martial. Dans la place de la République ne reste que la crypte. Mais il y a des rues jolies, comme la rue de la Boucherie, toute pleine de maisons à colombages. Pour le déjeuner, nous vous recommandons le San Marco, un ristorante italien, pizzeria, où on peut manger très bien. Dans la rue de la Boucherie, pleine de belles maisons de bois, vous pouvez aller au restaurant En Bas d’la Rue, une taverne que nous avons aimé. Jamais échoue. La nourriture est bonne. Et un peu plus loin dans la même rue il y a un autre bon restaurant: Les petits ventres, pure tradition française. Et non loin de la rue Bûcherie, dans la populaire Place de la Motte, il y a Chez Alphonse, un bistrot typique, détendu et heureux. Vous n’avez pas besoin de plus restaurants!. Nous avons dormi dans un beau hotel, just à côté d’un beau parc avec un lac: le Novotel Le Lac. C’est idéal pour les familles avec enfants, les enfants ne paient pas!. Fantastique. Limoges a aussi un autre grand hotel tres renommée: l’Hôtel Richelieu. Tout le monde nous l’à recommandé.