Miravete de la Sierra


Avui us paralrem del petit poblet de Miravete de la Sierra, aigües avall del riu Guadalope, a 6km. de Villarroya de los Pianares, per una pista asfaltada, estreta però bona. La carretera passa per paisatges geològics molt espectaculars, minerals, amb poca vegetació, restes d’un antic mar cretàcic. Però el parc fluvial del Guadalope,riu que anem resseguint de Villarroya a Miravete, dona a la ruta una nota de verd amb la seva vegetació de ribera. Arribem finalment a Miravete, un llogarret petitó, una cucada, amb la seva església, amb un claustre renaixentista molt maco, la plaça, el riu, el pont, les restes del castell i quatre cases de pedra. Una composició molt rural i molt xula.

Miravete és molt maco. Recòrrer els seus carrers de pedra, contemplar els bonics edificis d’arquitectura popular és una passada. Però a més de cases el poble te algunes peces i monuments realment imporatnts. Teniu el pont renaixentista damunt el riu, l’ajuntament i, sobretot, l’església de Santa Maria de les Neus, gótica tardana i renaixentista, amb el seu claustre. En resum: s’hi ha d’anar!.

 

Festa Major a Sant Just Desvern


Cartell_Festa_Major

Avui us volem parlar d’una festa major, propera a Barcelona, que promet activitats per la primera setmana d’agost. És la festa major de Sant Just Desvern. No sabem si està a Sant Just o a Sant Joan Despí, però per allà hi ha un bon restaurant gallec: el Mesón Gallego, no lluny del parc de Torreblanca, per cert molt bonic. Si el preu no és un problema i voleu gaudir d’una experiència al·lucinant aneu a El Mirador, restaurant situat a dalt d’una xemeneia d’una antiga fàbrica. Bona festa major!.

Hoy hablaremos de la festa mayor de Sant Just Desvern. És un lugar al que es fácil llegar, en coche o transporte público. Ya lo saben, fiesta mayor, estos dias, cerca de Barcelona.

Rosers a Torreblanca


cartellroser2016

Avui us volem parlar d’una nova activitat en un altre maravellós parc metroplità, a tocar de Barcelona. Es tracta del parc de Torreblanca, situat a Sant Joan Despí, però a la vora de Sant Feliu de Llobregat i Sant Just Desvern. Una antiga finca senyorial reconvertida en un bellíssim indret molt interessant com a destinació d’una sortida familiar, d’una matinal o de tot un dia. Un parc molt bonic, amb un magnífic jardí romàntic de finals del segle XIX, amb grutes, illes, coves, llacs i salts d’aigua. Tot envoltat per una vegetació exuberant. Per la mainada hi trobareu fonts d’aigua potable, zona per a jocs infantils o cistelles de bàsquet. Per a tothom un servei de cafeteria i lavabos. Doncs bé, en aquest parc tan xulo, aquest diumenge, s’hi fa la festa de la plantada de rosers. Tot un matí ple d’activitats: botifarrada, tallers, concurs de dibuix infantil i un itinerari guiat pel Parc!. La botifarrada popular serà a les 10 del matí, el taller serà sobre les 11 hores, dedicat a com es planta i es poda un roser, hi haurà un concurs de dibuix infantil i, a les 12, un itinerari guiat pel Parc Torreblanca, a més d’estands de venda de roses durant tot el matí, de 10 a 14 hores. Interessant. Arribar al parc de Torreblanca és molt senzill. Podeu agafar el bús 63 des de Barcelona, que surt de la plaça Universitat. O en tram, des de la plaça Francesc Macià en la línia T3, fins el Consell Comarcal. En cotxe també és fàcil. Cal anar per la Diagonal i l’autopista B-23 fins a la sortida de Sant Joan Despí. En sortir gireu a la dreta i seguiu cap a Sant Joan Despí. Passareu davant l’estrambòtic edifici Walden. El parc és just a mà esquerra, tocant a l’antiga carretera N-340. Si no trobeu aparcament resseguiu la tanca donant la volta al propi parc fins l’altre costat i en tindreu de sobra. Un parc ideal per les famílies, per passejar, pendre el sol o la fresca, o per perdre miserablement el temps.  Per dinar, si us cal perquè no voleu tornar a casa, us recomanem un bon restaurant gallec: el Mesón Gallego, no lluny del parc. Si el preu no és un problema i voleu gaudir d’una experiència al·lucinant aneu a El Mirador, restaurant situat a dalt d’una xemeneia d’una antiga fàbrica. Bona jornada de roses a Torreblanca!.

Hoy hablaremos del parque de  Torreblanca, en Sant Joan Despí, tocando ya en Sant Feliu de Llobregat y Sant Just Desvern. És un lugar al que es fácil llegar, en coche o transporte público. El Parque de Torreblanca era una antigua finca señorial reconvertida en un bellísimo jardín muy interesante como destino de una salida familiar, de una mañana o de todo un día. Pués bién, en este parque, este próximo domingo se celebra una fiesta de los rosales, con botifarrada, mercado de rosas y taller para niños y niñas, y una visita guiada. Todo por la mañana, de 10 a 14 horas. Interesante, ¿verdad?. Se llega fácilmente desde Barcelona, ​​por la Diagonal y la autopista B-23, hasta la salida de Sant Joan Despí. Giren a mano derecha y tomen en dirección Sant Joan Despí. Pasarán el original y estrambótico edificio Walden, y acto seguido ya veréis el parque a mano izquierda, junto a la misma carretera N-340 antigua. Buen aparcamiento. Si no encontráis delante de la entrada principal, difícil, seguid el parque y su valla hacia el río y aparcareis más fácilmente. Si quieren ir en transporte público, también es fácil. En autobús coger el 63 en la plaza Universidad. En tren, queda un poco lejos de la estación, hay que bajar en Sant Feliu de Llobregat. Posible también en tranvía de la línea T3. El Parque de Torreblanca es una monada, un lugar muy bonito para ir a saltar y correr con los niños. Y está muy cerca de Barcelona. Para nosotros es uno de los parques más bonitos de la corona metropolitana. Dentro encontraréis, en diferentes áreas, un jardín botánico, un lago romántico, y mogollón de glorietas y explanadas dónde jugar y correr. Ideal también para pasear, tomar el sol o el fresco, y para perder miserablemente el tiempo. En el corazón del parque, podrán disfrutar de un magnífico jardín romántico del siglo XIX, con un lago encantadoramente decadente y una serie de elementos fantasiosos y misteriosos, como cuevas y un salto de agua. Más allá hay otros espacios más normales, como una rosaleda y un circuito para las bicis. Hay lugar para todos porque el parque es realmente grande. Encontrarán también todo tipo de servicios como fuentes de agua potable, juegos, espacios infantiles, una cafetería y aseos.

Fira de l’oli novell a Santa Bàrbara


oli_santa_barbara

Santa Bàrbara és un poble de les Terres de l’Ebre, a la comarca del Montsià, situat entre Tortosa i Amposta. Hi arribareu per l’autopista AP-7, sortint a Tortosa i agafant la T-331, o bé sortint a Amposta i prenent la T-350. Fàcil en qualsevol cas. És un poble típic del sur, amb carrers amples, creuats en angle recte, cases baixes i blanques i molt de sol i vent. El paisatge també és el que podíem esperar. Camps de secà. Oliveres fins on es perd la vista, i tarongers. Roca nua, camps sense gespa, i darrera la població les aspres muntanyes dels Ports aixecant al cel els seus cims poderosos i austers. Santa Bàrbara te una cooperativa oleícola molt important. A les Terres de l’Ebre, l’agricultura és el sector econòmic més important. Per això, en aquesta vila sudenca organitzent una senyora fira de l’Oli Novell, dels Cítrics i Comerç. El que tenen, ni més ni menys. Hi haurà, és clar, una fira. Amb els típics stands d’expositors, amb productes rurals i gastronòmics de qualitat, però també activitats de tota mena i per a totes les edats. Ens interessen les infantils: passejades en carro des del museu Àngel Fibla, tallers, mostra d’artesania…  Amb motiu de la fira, els restaurants de la zona oferiran menús basats en la cuina de l’oli. Santa Bàrbara, a més, te alguns atractius turístics que podeu visitar en familía, com per exemple la seva església, el museu del pàges d’Àngel Fibla, o les famoses masades, masies, dels entorns. Pel fet d’estar situada a prop de Tortosa, de l’Ebre, dels seu Delt,a i dels Ports, és un bon centre d’excursions per la zona. Així podeu rodar per la capital de l’Ebre, la seva catedral, el castell, o bé arribar-vos al Delta, a passejar amb la barca. O admirar les pintures llevantines, declarades patrimoni de la humanitat. Les de l’Ermita per exemple. O visitar un molí d’oli, com el Molí de la Creu, a La Galera, a tocar de Santa Bàrbara, amb els seus camps d’oliveres centenàries. O fer senderisme pel Mont Caro, pels barrancs de La Galera, o resseguir la via verda que remunta l’Ebre. Uns dies d’esbarjo per aquesta terra dura i inhòspita, tan diferent de casa nostra. Paradoxalment, malgrat el que poguèssiu pensar, a Santa Bàrbara menjareu i dormireu de fàbula. Un poble petit que te unes infraestructures que ja voldríen ciutats de major importància. Mireu-vos l’Hotel Diego, amb un restaurant encara millor. Molt recomanable. No està gens malament l’Hostal Arasa, amb restaurant i habitacions molt correctes. També molt bo el restaurant Com Tú. Modern i desenfadat. L’Hostal dels Frares ofereix natura i un restaurant interessant. Molt més senzillet, La Venta de la Punta ofereix també taula i llits, al carrer Major, 226, Tel: 977 71 90 95. Al tennis del poble també hi ha servei de bar, i quelcom més. També teniu els hotels i restaurants de Tortosa, o bé els de les poblacions de costa, com Sant Carles de la Ràpita o Alcanar, on hi ha tota mena de serveis.

Santa Bárbara es un pueblo de las Tierras del Ebro, en la comarca del Montsià, situado entre Tortosa y Amposta. Llegarán por la autopista AP-7, saliendo en Tortosa y tomando la T-331, o bien saliendo en Amposta y tomando la T-350. Fácil en cualquier caso. Es un pueblo típico del sur, con calles anchas, cruzadas en ángulo recto, casas bajas y blancas y mucho sol y viento. El paisaje también es lo que podíamos esperar. Campos de secano. Olivos hasta donde se pierde la vista, y naranjos. Roca desnuda, campos sin hierba, y detrás de la población las ásperas montañas de los Ports levantando al cielo sus cumbres poderosos y austeros. Santa Bárbara tiene una cooperativa oleícola muy importante. En las Tierras del Ebro, la agricultura es el sector económico más importante. Por ello, esta villa organiza una señora feria del Aceite, los Cítricos y el Comercio. Lo que tienen, ni más ni menos. Habrá, claro, una feria. Con los típicos stands de expositores, con productos rurales y gastronómicos de calidad, pero también actividades de todo tipo y para todas las edades. Nos interesan las infantiles: paseos en carro desde el museo Ángel Fibla, talleres, muestra de artesanía … Con motivo de la feria, los restaurantes de la zona ofrecerán menús basados ​​en la cocina del aceite. Santa Bárbara, además, tiene algunos atractivos turísticos que se pueden visitar en familía, como por ejemplo su iglesia, el museo del campesino de Ángel Fibla, o las famosas masías de los entornos. Por estar situada cerca de Tortosa, del Ebro, de su Delta, y de los Puertos de Beceite, es un buen centro de excursiones por la zona. Así pueden llegarse hasta la capital del Ebro, con su catedral, el castillo, o bien al Delta, a pasear con la barca. O admirar las pinturas levantinas, declaradas patrimonio de la humanidad. Las de la Ermita por ejemplo. O visitar un molino de aceite, como el Molino de la Cruz, en La Galera, junto a Santa Bárbara, con sus campos de olivos centenarios. O hacer senderismo por Mont Caro, por los barrancos de La Galera, o seguir la vía verde que remonta el Ebro. Unos días de recreo en esta tierra dura e inhóspita, tan diferente de nuestra casa. Paradójicamente, pese a lo que pudiéramos pensar, en Santa Bárbara comeréis y dormiréis de fábula. Un pueblo pequeño que tiene unas infraestructuras que ya desearían ciudades de mayor importancia. Como el Hotel Diego, con un restaurante aún mejor. El Hostal los Frailes, que ofrece naturaleza y un restaurante interesante. Mucho más sencillito, La Venta de la Punta ofrece también mesa y camas, en la calle Mayor, 226, Tel: 977 71 90 95. En el tenis del pueblo también hay servicio de bar, y algo más. También tienen a mano los hoteles y restaurantes de Tortosa, o bien los de las poblaciones de costa, como San Carlos de la Rápita o Alcanar.

Fira de l’oli a Santa Bárbara


fira_santa_bárbara

Santa Bárbara és un poble nou, com colonial, de carrers rectes, oberts, i cases blanques, situat a la Vall de l’Ebre, no lluny d’Amposta, o de Tortosa. En aquest poblet lluminós hi celebren aquest proper cap de setmana la Fira de l’Oli Novell, la dels Cítrics i una del comerç local. Santa Bárbara és una vila productora d’olives, i d’un oli de primera qualitat. Tot el poble està envoltat d’oliveres. Per això és molt natural que la fira sigui l’aparador principal de la venda d’aquest fantàstic oli d’oliva. Arribar a Santa Bárbara és molt fácil. Està a uns 190 kms de Barcelona. Tres horetes per la AP-7, la que va a València. Heu de deixar l’autopista a la sortida d’Amposta i Sant Carles de la Ràpita, passar Amposta de llarg per la circumval·lació de la N-340, i agafar la carretera  C-12, la que va en direcció Tortosa. En una rotonda, ben indicat, trobareu el desviament cap al poblet de Masdenverge, per la T-344. En arribar a Masdenverge agafeu cap a Santa Bárbara per la T-350. Sense pèrdua possible. Total uns 16 km. I per quina raó caldria fer tots aquests kms?. Bé, perquè la fira s’ho val. Ja hi ha actes el divendres, però només us explicarem el què fan dissabte i diumenge. El dissabte a les 9.30 hores hi ha esmorzar popular amb baldanes, (botifarra negra d’arròs) i allioli. Durant tot el matí, a partir de les 11, els més petits poden fer una passejada en carro de cavalls, o bé es pot visitar la Casa Museu del pagès, d’Àngel Fibla, (Centre d’Interpretació de la Vida a la Plana de l’Ebre), molt interessant. També hi haurà bonics tallers infantils: “Batuts de cítrics” i “Cítrics disfressats”. A la tarda son diferents: “Collir, trencar i posar olives” i “Confecciona la teva oliva”. Els actes es repeteixen diumenge, tot i que els tallers son diferents. A les 11: “Confecció d’ungles per recollir olives”. Un xic més tard, també el diumenge, faran un concurs d’allioli. Els concursants hauran de portar els estris, però l’oli serà obsequi per la Cooperativa Agrícola del Camp i la Cooperativa Sant Gregori de Santa Bàrbara, les dues que hi ha al poble, i la resta ingredients els subministrarà l’ajuntament. De nou hi haurà passejada en carro i cavalls, i visita a la Casa Museu del pagès d’Àngel Fibla. A les 20 hores, xocolatada popular. Si això no us convenç d’agafar el cotxe, us direm que podeu veure i visitar les cooperatives, l’església, construïda a principis del s. XX, i les “masades”, granges fruit de la colonització de la plana durant els segles XVIII i XIX. No us perdeu la masada d’en Martí, que és el Museu de la vida a la plana, i està agafant la carretera en direcció Ulldecona, el Molí de Vallès, que està anat cap al Mas de Barberans, o la Masada de Gironet, que serà un hotel rural, i està en direcció a Tortosa. Si, a més, us recomanem una sortida familiar tan llunyana és perquè a tocar teniu el  Delta de l’Ebre, un lloc on sempre venen ganes d’anar-hi. El Delta és sempre un esclat de vida, i un paisatge insòlit. Una terra plana, diferent, sense horitzó. Us hem convençut prou com per baixar fins Santa Bárbara?. Doncs no sigueu tímids i passeu-hi el cap de setmana. Visiteu la ciutat medieval de Tortosa, plena de palaus, esglèsies, convents i cases nobles, amb una catedral preciosa, i un castell dalt d’un turó que domina el riu Ebre. Arribeu-vos fins els ports de Beseit, amb el mont Caro, un parc natural únic, o bé les viles medievals properes de Miravet, Arnes, Horta de Sant Joan. Si sou amants podeu bicicletejar per una de les millors vies verdes d’Espanya. Penseu en recòrrer el tram final del riu en una de les barques que van a la desembocadura. Recordeu que a Benifallet teniu la cova de les maravelles, que és, naturalment, maravellosa. Si ja esteu convençuts parlarem ara de restaurants i hotels al poble. Tots faran cuina de l’oli. Teniu el  Diego. Un hotel fantàstic, amb un restaurant millor encara, si es pot. Habitacions netes, grans, desdejuni esplèndid, amabilitat de la Sònia i el Diego. Molt recomanable. Com també és un bon restaurant el Com tú. Petit, coquetó, cuina excel·lent. N’hi ha d’altres, com el Llorens, 977 719 666. La Llar, 977 718 955, o l’Arasa, 977 719 733 o 610 182 330, però no els coneixem. També hi ha un hostal, bona cuina, habitacions senzilles, però tranquil·les i netes. És el Venta la Punta, 977 719 095. Fora del poble, a Tortosa, hi ha l’Hotel Corona o el Berenguer IV. Per dinar a Tortosa probeu d’anar al parc, al restaurant que hi ha al parc, que es diu així, El Parc, Av. Generalitat, 72, 977 444 866. Cuina de mercat, molt cuidada, a preus asequibles. A la propera Amposta podeu anar a l’hotel Ciutat d’Amposta, o bé al HCC Montsià. Per menjar, en ple delta teniu l’Algadir, que és un hotel amb un bon restaurant. Si us agrada més estar a la vora del mar teniu l‘Hotel del Port, a l’Ametlla de mar, o Cal Batiste, a Sant Carles de la Ràpita. No us perdeu l’oportunitat de baixar fins Santa Bárbara, a gaudir de la fira de l’Oli, i del parc natural de l’Ebre, paradís dels amants dels ocells i dels amants de la bicicleta!. Bon oli nou a Santa Bárbara!.

Santa Bárbara es un pueblo nuevo , como colonial , de calles rectas , espacios abiertos, y casas blancas , situado en el Valle del Ebro , no lejos de Amposta , o de Tortosa . En este pueblo luminoso celebran este próximo fin de semana la Feria del Aceite Nuevo, la de los Cítricos y una del comercio local . Santa Bárbara es una villa productora de aceitunas , y de un aceite de primera calidad . Todo el pueblo está rodeado de olivos . Por eso es muy natural que la feria sea el escaparate principal de la venta de este fantástico aceite de oliva . Llegar a Santa Bárbara es muy fácil . Está a unos 190 kms de Barcelona . Tres horas por la AP -7 , la que en Valencia. Debeis dejar la autopista en la salida de Amposta y Sant Carles de la Ràpita , pasar Amposta de largo por la circunvalación de la N -340 , y tomar la carretera C -12 , la que va en dirección Tortosa. En una rotonda , bien indicado , encontrarán el desvío hacia el pueblo de Masdenverge , por la T -344 . Al llegar a Masdenverge tomen hacia Santa Bárbara por la T -350 . Sin pérdida posible . Total unos 16 km . ¿aY por qué razón habrían que hacer todos estos kms ? . Bueno, porque la feria lo vale . Ya hay eventos el viernes, pero sólo os explicaremos lo que hacen el sábado y domingo . El sábado a las 9.30 horas hay almuerzo popular con morcillas , (morcilla de arroz ) y alioli . Durante toda la mañana , a partir de las 11 , los más pequeños pueden dar un paseo en carro de caballos , o bien se puede visitar la Casa Museo del campesino, de Ángel Fibla , ( Centro de Interpretación de la Vida en la Plana del Ebro ), muy interesante . También habrá bonitos talleres infantiles : ” Batidos de cítricos ” y ” Cítricos disfrazados ” . Por la tarde son diferentes : ” Cosechar , romper y reponer aceitunas ” y ” Confecciona tu aceituna ” . Los actos se repiten domingo, aunque los talleres son diferentes . A las 11 : ” Confección de uñas para recoger aceitunas ” . Un poco más tarde, también el domingo, harán un concurso de alioli . Los concursantes deberán llevar los utensilios , pero el aceite será obsequio por la Cooperativa Agrícola del Campo y la Cooperativa San Gregorio de Santa Bárbara , las dos que hay en el pueblo , y el resto de ingredientes los suministrará el ayuntamiento . De nuevo habrá paseo en carro y caballos , y visita a la Casa Museo del campesino de Ángel Fibla . A las 20 horas , chocolatada popular . Si esto no os convence para coger el coche , os diremos que puede ver y visitar las cooperativas , la iglesia , construida a principios del s . XX , y las ” heredades o masadas” , granjas fruto de la colonización de la llanura durante los siglos XVIII y XIX . No se pierdan la masada de Martí , que es el Museo de la vida en la plana, y está tomando la carretera en dirección Ulldecona , el Molino de Vallés , que está ido hacia el Mas de Barberans , o la Masada de Gironet , que será un hotel rural , y está en dirección a Tortosa . Si, además , se recomienda una salida familiar tan lejana es porque al lado tienen el Delta del Ebro , un lugar donde siempre dan ganas de ir. El Delta es siempre un estallido de vida , y un paisaje insólito . Una tierra plana, diferente, sin horizonte . ¿Os hemos convencido lo suficiente como para bajar hasta Santa Bárbara?. Pues no seáis tímidos y pasad allí el fin de semana . Visitad la ciudad medieval de Tortosa , llena de palacios , iglesias , conventos y casas nobles , con una catedral preciosa , y un castillo sobre una colina que domina el río Ebro . Debemos ir hasta los puertos de Beceite , con el monte Caro , un parque natural único , o bien las villas medievales cercanas de Miravet , Arnes , Horta de Sant Joan . Si sois amantes de bicicletear teneis una de las mejores vías verdes de España . Consideren también recorrer el tramo final del río en una de las barcas que van a la desembocadura. Recuerden que en Benifallet tienen la cueva de las maravillas , que es, naturalmente , maravillosa . Si ya está convencidos hablaremos ahora de restaurantes y hoteles en el pueblo . Todos harán la cocina del aceite. Tienen el Diego . Un hotel fantástico, con un restaurante mejor aún , si es que se puede . Habitaciones limpias , grandes , desayuno espléndido , amabilidad de Sonia y Diego . Muy recomendable . Como también es un buen restaurante el Com tú. Pequeño , coqueto , cocina excelente . Hay otros , como el Llorens , 977719666 . El llar, 977718955 , o el Arasa , 977719733 o 610182330 , pero no los conocemos . También hay un hostal, buena cocina, habitaciones sencillas , pero tranquilas y limpias . Es el Venta La Punta, 977719095 . Fuera del pueblo , en Tortosa , está el Hotel Corona o el Berenguer IV . Para comer en Tortosa prueben a ir al parque, el restaurante que hay en el parque, que se llama así , El Parque , Av. . Generalidad , 72 , 977 444 866 . Cocina de mercado , muy cuidada , a precios asequibles . En la próxima Amposta pueden ir al hotel Ciudad de Amposta, o bien al HCC Montsià . Para comer , en pleno delta tienen el Algadir , que es un hotel con un buen restaurante . Si os gusta más estar en la orilla del mar tienen el Hotel del Puerto, en la Ametlla de mar, o Cal Batiste , en San Carlos de la Rápita . No se pierdan la oportunidad de bajar hasta Santa Bárbara , a disfrutar de la feria del Aceite , y del parque natural del Ebro , ¡paraíso de los amantes de los pájaros y de los amantes de la bicicleta !

Pagesos a Torreblanca


parcsmetropolitans

Avui us volem parlar d’una nova activitat en un altre maravellós parc metroplità, a tocar de Barcelona. Es tracta del parc de Torreblanca, situat a Sant Joan Despí, però a la vora de Sant Feliu de Llobregat i Sant Just Desvern. Una antiga finca senyorial reconvertida en un bellíssim indret molt interessant com a destinació d’una sortida familiar, d’una matinal o de tot un dia. Un parc molt bonic, amb un magnífic jardí romàntic de finals del segle XIX, amb grutes, illes, coves, llacs i salts d’aigua. Tot envoltat per una vegetació exuberant. Per la mainada hi trobareu fonts d’aigua potable, zona per a jocs infantils o cistelles de bàsquet. Per a tothom un servei de cafeteria i lavabos. Doncs bé, en aquest parc tan xulo, cada diumenge d’estiu  s’hi celebra un lluït “Mercat de Pagès”, al matí, de 10.30 a 14 hores, hi podreu trobar els pagesos del Parc Agrari del Baix Llobregat venent fruites i hortalisses fresques. Interessant, oi?. Arribar-hi és molt senzill. Podeu agafar el bús 63 des de Barcelona, que surt de la plaça Universitat. O en tram, des de la plaça Francesc Macià en la línia T3, fins el Consell Comarcal. En cotxe també és fàcil. Cal anar per la Diagonal i l’autopista B-23 fins a la sortida de Sant Joan Despí. En sortir gireu a la dreta i seguiu cap a Sant Joan Despí. Passareu davant l’estrambòtic edifici Walden. El parc és just a mà esquerra, tocant a l’antiga carretera N-340. Si no trobeu aparcament ressegiu la tanca donant la volta al propi parc fins l’altre costat i en tindreu de sobra. Un parc ideal per les famílies, per passejar, pendre el sol o la fresca, o per perdre miserablement el temps.  Per dinar, si us cal perquè no voleu tornar a casa, us recomanem un bon restaurant gallec: el Mesón Gallego, no lluny del parc. Si el preu no és un problema i voleu disfrutar d’una experiència al·lucinant aneu a El Mirador, restaurant situat a dalt d’una xemeneia d’una antiga fàbrica. Bona jornada pagesa a Torreblanca!.

Hoy hablaremos del parque de  Torreblanca, en Sant Joan Despí, tocando ya en Sant Feliu de Llobregat y Sant Just Desvern. És un lugar al que es fácil llegar, en coche o transporte público. El Parque de Torreblanca era una antigua finca señorial reconvertida en un bellísimo jardín muy interesante como destino de una salida familiar, de una mañana o de todo un día. Pués bién, en este parque, cada domingo de verano, se celebra un “Mercat de Pagès”, por la mañana, de 10.30 a 14 horas, donde encontrareis payeses del Parc Agrari del Baix Llobregat vendiendo frutas y hortalizas. Interesante, ¿verdad?. Se llega fácilmente desde Barcelona, ​​por la Diagonal y la autopista B-23, hasta la salida de Sant Joan Despí. Giren a mano derecha y tomen en dirección Sant Joan Despí. Pasarán el original y estrambótico edificio Walden, y acto seguido ya veréis el parque a mano izquierda, junto a la misma carretera N-340 antigua. Buen aparcamiento. Si no encontráis delante de la entrada principal, difícil, seguid el parque y su valla hacia el río y aparcareis más fácilmente. Si quieren ir en transporte público, también es fácil. En autobús coger el 63 en la plaza Universidad. En tren, queda un poco lejos de la estación, hay que bajar en Sant Feliu de Llobregat. Posible también en tranvía de la línea T3. El Parque de Torreblanca es una monada, un lugar muy bonito para ir a saltar y correr con los niños. Y está muy cerca de Barcelona. Para nosotros es uno de los parques más bonitos de la corona metropolitana. Dentro encontraréis, en diferentes áreas, un jardín botánico, un lago romántico, y mogollón de glorietas y explanadas dónde jugar y correr. Ideal también para pasear, tomar el sol o el fresco, y para perder miserablemente el tiempo. En el corazón del parque, podrán disfrutar de un magnífico jardín romántico del siglo XIX, con un lago encantadoramente decadente y una serie de elementos fantasiosos y misteriosos, como cuevas y un salto de agua. Más allá hay otros espacios más normales, como una rosaleda y un circuito para las bicis. Hay lugar para todos porque el parque es realmente grande. Encontrarán también todo tipo de servicios como fuentes de agua potable, juegos, espacios infantiles, una cafetería y aseos.

Sierra Cebollera


Avui us descobrirem un dels secrets més ben guardats de la bellíssima terra que és la Rioja. Tots asociem aquest nom a una terra plana, a la Vall de l’Ebre, plena de vinyes que ofereixen un vi, dels millors d’Europa. I aquesta imatge és certa. Com també ho és que s’hi menja de fàbula, que les seves ciutats són monumentals, que la gent és molt amable i que sempre t’en vas amb ganes de tornar-hi. I pels iniciats, pels amants de l’art, potser també coneixeu els seus monestirs: Suso i Yuso a San Millán de la Cogolla, Cañas, Nájera… o les catedrals, com Santo Domingo de la Calzada. O la zona dels dinosaures, amb les petjades i el parc temàtic a la localitat d’Enciso. Però avui us volem parlar de la Rioja més natural i aventurera. De la Rioja amagada, la Rioja de les altes serres, amb rius joganers que baixen de les altes penyes d’Urbión. I entre totes elles hem escollit la millor. La Serra Cebollera, a la preciosa vall de Cameros, a mig camí de Logroño i Soria, on neix el riu Iregua. No us podeu imaginar què és allò. S’ha de veure, s’ha de disfrutar. No hi ha paraules. Pugeu des de Logroño per la N-111 cap a Sòria, com si anèssiu a passar el port de Piqueres. A dalt de tot de la bellíssima comarca de Cameros, a uns 60 kms. de la capital, trobareu la desviació, a mà dreta, cap a Villoslada de Cameros. És aquesta una típica població serrana, fresca, a gran altura, amb cases de pedra que s’estenen per la vessant del riu Major i l’Iregua. Esplèndida vila montanyesa que mereix per ella mateixa una visita. Allà trobareu el centre d’interpretació del Parc de Sierra Cebollera, amb professionals joves i competents, que estimen la seva feina, que et donen tota mena d’indicacions, t’informen i et mimen. És molt probable que us suggereixin anar fins l’àrea de La Blanca, amb tots els serveis de picnic, i una natura desbordada. I un cop en aquest indret, us diran de fer un petit recorregut ben marcat, amb tota la família. feu-lo. És molt bonic i molt fàcil. La trobareu camí de l’ermita de la Verge de Lomos de Orios. El camí forestal, prou bo, asfaltat, tot i que estret, remunta l’Iregua des del mateix centre d’interpretació. Si voleu caminar més heu de saber que hi ha tota mena d’itineraris, llargs, curts, possibles i impossibles, que porten a racons d’una ferotge bellessa. Faig, roures, pins de tota mena, vegetació exhuberant, fauna increible. A la tardor, una passada. Colors que no hem vist enlloc més. A l’hivern la neu ho cobreix tot d’un mantell silenciós. A la primavera la natura esclata. A l’estiu, les cascades de Puente Ra (a la foto), o els senzills rius del territori, conviden a la banyada en els seus gorgs. Ideal per un pont llarg, o unes vacances curtes, a 400 kms. de Barcelona. I des de Villoslada podeu descobrir, a més, els altres pobles de muntanya: Lumbreras, San Andrés, Venta Piqueras, o per l’altra costat, Montenegro o els dos Viniegras. També possible remuntar el port de Santa Inés per anar a la serra de Sòria, camí de Vinuesa, per descobrir la màgica Laguna Negra. Mil indrets a quin més fantàstic. I, per sort, no és la única serra de La Rioja. Teniu la de la Demanda, pujant el Najerilla, o per damunt d’Ezcaray. Podeu menjar a molts llocs a tota la zona. Al mateix Villoslada ens recomanen el restaurant Coron. La Venta Piqueras és també un clàssic comarcal. Nosaltres ho varem fer a la Venta de Goyo, pel costat del riu Najerilla, a la carretera que va de Nájera a Salas de los Infantes. De fet està un pèl lluny de Sierra Cebollera, però el paisatge perrribar-hi, passant el port de Montenegro, és ben magnífic també. Carta i menú. Cuina de prestigi, des de fa molts anys. També és un hotelet rural senzill i amb encant, a tocar d’una àrea recreativa i amb un entorn natural bonic. Bon lloc per descansar, fer picnic i banyar-se al riu. També molt bons allotjaments, com ara la Hoz del Encinedo, a Ortigosa, un altre poble maravellós, amb unes coves esplèndides. O el Camero Viejo, hostal rural. Bona taula també, a tots dos llocs. Nosaltres vam dormir a l’Hotel AC de Logroño, de somni, amb bones ofertes i tracte professional. Bona estada a la Sierra Cebollera!.

Hoy os descubriremos uno de los secretos mejor guardados de la bellísima tierra que es La Rioja. Todos asociamos este nombre a una tierra llana, en el Valle del Ebro, llena de viñedos que ofrecen un excelente vino, de los mejores de Europa. Y esta imagen es cierta. Como también lo es que se come de fábula, y que las ciudades son monumentales, que la gente es muy amable y que siempre te vas con ganas de volver. Y para los iniciados, para los amantes del arte, quizás también porque se conocen sus monasterios: Suso y Yuso en San Millán de la Cogolla, Cañas, Nájera … o las catedrales, como Santo Domingo de la Calzada. O la zona de los dinosaurios, con las huellas y el parque temático en la localidad de Enciso. Pero hoy os queremos hablar de la Rioja más natural y aventurera. De la Rioja escondida, La Rioja de las altas sierras, con ríos juguetones que bajan de las altas peñas de Urbión. Y entre todas ellas hemos elegido la mejor. La Sierra Cebollera, en el precioso valle de Cameros, a medio camino de Logroño y Soria, donde nace el río Iregua. No os podéis imaginar qué es aquello. Debe verse, hay que disfrutarlo. No hay palabras. Subid desde Logroño por la N-111 hacia Soria, como si fuerais a pasar el puerto de Piqueras. En lo alto de la bellísima comarca de Cameros, a unos 60 kms. de la capital, encontreis la desviación a mano derecha, hacia Villoslada de Cameros. Es esta una típica población serrana, fresca, a gran altura, con casas de piedra que se extienden por la ladera del río Mayor y el Iregua. Espléndida villa montana que merece por sí misma una visita. Allí encontrareis el centro de interpretación del Parque de Sierra Cebollera, con profesionales jóvenes y competentes, que aman su trabajo, que te dan todo tipo de indicaciones, te informan y te miman. Es muy probable que se sugieran ir hasta el área de La Blanca, con todos los servicios de picnic, y una naturaleza desbordada. Y una vez en este lugar, os dirán de hacer un pequeño recorrido marcado, con toda la familia. Hacedlo. Es muy bonito y muy fácil. La encontraréis camino de la ermita de la Virgen de Lomos de Orios. El camino forestal, bastante bueno, asfaltado, aunque estrecho, remonta el Iregua desde el mismo centro de interpretación. Si deseais caminar más debeis saber que hay todo tipo de itinerarios, largos, cortos, posibles e imposibles, que llevan a rincones de una feroz belleza. Hayas, robles, pinos de todo tipo, vegetación exuberante, fauna increíble. En otoño, una pasada. Colores que no hemos visto en ninguna otra parte. En invierno la nieve lo cubre todo de un manto silencioso. En primavera la naturaleza estalla. En verano, las cascadas de Puente Ra (en la foto), o los sencillos ríos del territorio, invitan a la bañada en sus pozas. Ideal para un puente largo, o unas vacaciones cortas, a 400 kms. de Barcelona. Y desde Villoslada puede descubrir, además, los otros pueblos de montaña: Lumbreras, San Andrés, Venta Piqueras, o por el otro lado, Montenegro o los dos Viniegras. También és posible remontar el puerto de Santa Inés para ir a la sierra de Soria, camino de Vinuesa, para descubrir la mágica Laguna Negra. Mil lugares a cual más fantástico. Y, por suerte, no es la única sierra de La Rioja. Tenéis la de la Demanda, subiendo el Najerilla, o por encima de Ezcaray. Pueden comer en muchos lugares en toda la zona. Nosotros lo hicimos en Venta Goyo, por el lado del río Najerilla, algo lejos de aquí. También muy buenos alojamientos. Nosotros lo hemos hecho en el Hotel AC de Logroño, de ensueño, pero hay muchos otros.