Festival de Música Cantonigros

Una vegada més el més bonic festival de Música Coral d’arreu del món tindrà de nou lloc al Teatre l’Atlàntida, a la ciutat de Vic, entre el 13 i el 16 de juliol de 2017. Tot i que el festival de cors musicals es va iniciar al poblet de Can Toni Gros, al cor de les Guilleries, a Osona, un llogarret molt proper aVic, la gran assistència de públic va fer impossible seguir desenvolupant un esdeveniment tant importat en un poble tant petit. Malgrat això us convidem a seguir visitant Cantonigròs, el bonic poblet del Collsacabra, si us decidiu a pujar fins la capital d’Osona, Vic, per gaudir del festival de música per a corals. Des de Vic arribareu a Cantonigròs si agafeu l’antiga carretera Vic – Olot, la que travessa el Cabrerès, (no els moderns túnels de Bracons). Cantonigros són quatre cases arrenglerades en un carrer quasi únic, i molt llarg. Pertany al municipi de l’Esquirol. El poble en si no te gaire interès. Els voltants són una altra cosa. Hi ha frondosos boscos de roure i faig. El terme està ple de rius i rierols, que permeten una refrescant banyada, amb molt d’encant. A tocar teniu llocs molt interessant i que mereixen una bona visita: pobles medievals com de Tavertet, amb els seus cingles impressionants,  o Rupit, un poblet ben bé de pessebre. Dona gust arribar-se a Cantonigrós i el Collsacabra ara que a Barcelona fa tanta calor. Passar un cap de setmana fresquets recorrent aquests espais naturals fantàstics, amb indrets tan encisadors com Pruit o Santa Maria de Cabrera. A tocar de Cantonigrós teniu el salt d’aigua de la Foradada, molt romàntic i molt fàcil d’arribar-hi tot passejant. I, un cop hagueu vist aquest diminut llogarret perdut a la muntanya, podeu tornar a Vic, al teatre l’Atlàntida, a escoltar les corals que aquest any actuaran al fantàstic festival de música. Un festival on s’hi donen cita conjunts corals d’arreu del món. Veure gent de moltes races, de llengües diverses, que venen fins aquest racó de món per amor a la música. I això es nota. Si pugeu a Vic sentireu cantar tota mena de corals: masculines, femenines, mixtes, infantils… També podreu gaudir veient dansar grups folklòriques de països que ni tan sols sabieu que existien. Coneixereu balls típics de tots els indrets del planeta. Normalment es tracta d’un cap de setmana llarg. De dijous a diumenge, just aquest que ara començarà de juliol. Els dies laborables les sessions són de tarda i de nit. El dissabte hi ha més activitats. Per dinar a Cantonigrós us recomanem vivament Cal Ignasi. Un restaurant de disseny, amb cuina d’autor. Atenció, preus van en consonància. Ara bé, mejareu bo i creatiu. També hem menjat un menú molt senzill, bé de preu i prou arreglat a Cal Carreter, a la mateixa carretera de Vic a Olot, 12, Tel: 93 856 52 63. També teniu el Puntí, a la mateixa carretera, Tel: 93 852 50 69, i l’anomenat Ca la Susi, al Camí Reial, 5. Tel: 938 525 055. Si voleu dormir mireu l’Hostal del Cabrerès. Un hotelet de muntanya encantador al mateix poblet. Fora del nucli urbà, a Pruit, o a Tavertet, teniu cases rurals precioses, com ara el Mas La Serra.  També podeu fer una ullada a la secció “per dormir” de la web de Cal Ignasi mateix on s’indiquen molts llocs recomanables per passar uns dies.  A Vic també hi ha molta oferta gastronòmica. Impossible referenciar-la tota, però provarem de fer-vos-en un tastet. De fet l’ambient estudiantil i glamuròs de Vic fa que hi hagi molt on escollir, sobretot al casc antic. Si voleu un que ens han recomanat, aneu al restaurant Basset, al Carrer Sant Sadurní, 4. Tel. 938 890 212. També hem anat a La Taula, en els baixos d’un casalot, a la Plaça Don Miquel Clariana, 4. Tot un restaurant amb encant. Diuen coses molt bones del Casino de Vic, al carrer Jacint Verdaguer, 5, tel: 938 85 24 62, i del Caliu. ‎ Lavinateria DO Vic és molt bonica, i diuen que s’hi menja bé. El Jardinet és una aposta segura, de tota la vida. Si voleu passar el cap de setmana per allà podeu dormir a l’Hotel NH, que també te un bon menú al migdia, o al clàssic Hotel Pamplona, a la ronda. També molt clàssicel Jaume Balmes, més cèntric. Quelcom més coquetó?. Caldrà anar a les afores, concretament a Sentfores, on hi ha el Mas la Miranda. Durant la firade rams però, caldrà reservar qualsevol lloc on aneu amb antel·lació, perquè hi haurà molta, molta gent!. Bon mercat del Ram a Vic!. Ah!. I aprofiteu que el festival de Cantonigrós té lloc a Vic per voltar per la Vic més antiga. Sorpreses a cada pas: un temple romà, la catedral, el museu episcopal, carrers, places… una ciutat que us enamorarà. Bona música a Vic!.

Can Toni Gros es un bellísimo pueblo de Osona, en plena comarca natural del Collsacabra. Se llega desde Vic si cogéis la antigua carretera Vic – Olot, la que atraviesa el Cabrerès, (no los modernos túneles de Bracons). Cantonigros son cuatro casas en una calle muy larga. Pertenece al municipio de l’Esquirol. El pueblo en sí no tiene mucho interés. Los alrededores son otra cosa. Hay frondosos bosques de roble y haya. El término está lleno de ríos y arroyos, con mucho encanto. Cerca tienen lugares muy interesantes y que merecen una buena visita: pueblos medievales coma ra Tavertet o Rupit. Espacios naturales. Lugares encantadores como Pruit o Santa María de Cabrera. Junto al pueblo está el salto de agua de la Foradada, muy romántico, y muy fácil de llegar paseando. Pero si hoy os hablamos de Cantonigrós es porque en este diminuta aldea perdida en la montaña se celebraba cada año un fantástico festival de música, que ahora tiene lugar en Vic capital, en el teatro la Atlàntida. Este es un festival donde se dan cita conjuntos corales de todo el mundo. Vais a ver gente de muchas razas, de lenguas diversas, que vienen hasta este rincón del mundo por amor a la música. Y eso se nota. Si subís a Cantonigrós oireis cantar a todo tipo de corales: masculinas, femeninas, mixtas, infantiles… También podreis disfrutar viendo bailar grupos folklóricas de países que ni siquiera sabíais que existían. Conocereis bailes típicos de todos los rincones del planeta. Normalmente se trata de un fin de semana largo. De jueves a domingo. Justo a mediados de julio. Los días laborables las sesiones son de tarde y de noche. El sábado hay más actividades. Para comer en Cantonigrós les recomendamos vivamente Cal Ignasi. Un restaurante de diseño, con cocina de autor. Atención, los precios van en consonancia. Ahora bien, bueno y creativo. También hemos comido un menú muy sencillo, bien de precio y bastante arreglado en Cal Carreter, en la misma carretera de Vic a Olot, 12, Tel: 93 856 52 63. También tienen el Puntí, en la misma carretera, Tel: 93 852 50 69, y el llamado Ca la Susi, en el Camí Real, 5. Tel: 938 525 055. Si deseais dormir id hasta el Hostal del Cabrerès. Un hotelito de montaña encantador al mismo pueblo. Fuera del casco urbano, en Pruit, o Tavertet, existen casas rurales preciosas, como el Mas La Serra. También pueden echar un vistazo a la sección “para dormir” de la web de Cal Ignasi donde se indican muchos lugares recomendables para pasar unos días. Si todo está lleno, pensad en dormir en Vic, o Rupit, donde hay bastantes hoteles. Subid a Vic, i a Cantonigrós, para pasar un fin de semana fresquito y agradable, disfrutando de la música.

Els Tres Tombs de l’Esquirol

L’Esquirol, o Santa Maria del Corcó, és una vila molt bonica, en un lloc molt bonic, a dues passes d’indrets maravellosos, fantàstics i insospitats. Es troba a uns 80 kms. de Barcelona per l’autovia que porta a Vic. Superada aquesta població, ja camí de Ripoll, cal prendre l’eix transversal C-25 en direcció a Girona. Entrareu en la comarca màgica del Collsacabra, de la que Santa Maria del Corcó n’és la porta natural. Des de l’Esquirol es pot arribar molt fàcilment a paratges que us corprendran. Com ara la riera de les Gorgues, que travessa tot el terme. En certs llocs forma gorges espectaculars amb salts d’aigua i molins. El dissabte 14 de gener de 2017 hi haurà la típica passada de Sant Antoni, els tres tombs, una bona ocasió per pujar amb la canalla fins aquest lloc preciós. I no només pels burros, i pel poble de l’Esquirol, sinó per altres maravelles que tindreu ben a tocar. Com ara la serra maravellosa de Cabrera. Si us agrada la natura agafeu la pista en bon estat, ben senyalitzada, us portarà al peu de l’ermita de Santa Maria de Cabrera, travessant una fageda de conte de fades. També són notables l’església romànica de Sant Martí Sescorts, del segle XI o la de Sant Julià de Cabrera. Teniu un dolmen, anomenat de Puig-sespedres, força gran per la mitjana del nostre país, de molt fàcil accés a la sortida de l’Esquirol pel camí ral. No deixeu de visitar, si el temps us ho permet, els pobles de Tavertet, 12 kms. al sur, enlairat a abocat al precipici més violent de Catalunya, damunt el pantà de Sau. No apte per cardíacs. També us recomanem molt vivament fer una volta pel poblet medieval de Rupit, a uns 15 kms. en direcció Olot. Un poblet de pessebre, inigualable, amb el seu pont, la riera, el salt de Sallent… no tenim paraules!. Per dinar us recomanem, en plan menú i preu ajustat Cal Carreter, especialitat en carns a la brasa. Està a Cantonigròs, a peu de carretera. Tel. 938525003. Si podeu pagar un restaurant de campanetes, amb cuina molt més sofisticada, llavors el vostre lloc és Ca l’Ignasi, on fan uns plats cuidats que segueixen la temporada i els seus productes. Està també a Cantonigròs, al carrer Major, 4. Tel. 938525124. Si heu arribat fins Rupit, nosaltres hem dinat, i dormit, a l’hostal l’Estrella. Molt cassolà i agradable. També teniu, de tota la vida, la Fonda Marsal. I fora de Rupit està molt i molt bé, per dormir i per menjar, el novíssim hostal de muntanya Cabrerès, al carrer Major de Cantonigròs, un xic més avall de Ca l’Ignasi. Habitacions senzilles i cuques, i apartaments. A Rupit hi ha un càmping, i en tota la zona moltes, moltíssimes cases rurals. Teniu un alberg de colònies a Cantonigròs: Santa Maria del Roure, i un allotjament de muntanya al Santuari de Collsacabra, molt rural, això si!. Bons tres tombs a l’Esquirol!.

L’Esquirol, o Santa Maria del Corcó, es una villa muy bonita, en un lugar muy bonito, a dos pasos de lugares maravillosos, fantásticos e insospechados. Se encuentra a unos 80 kms. de Barcelona por la autovía que lleva a Vic. Superada esta población, ya camino de Ripoll, hay que tomar el eje transversal C-25 en dirección a Girona. Entraréis en la comarca mágica del Collsacabra, de la que Santa Maria del Corcó es la puerta natural. Desde el Esquirol se puede llegar muy fácilmente a parajes que les sorprenderan. Como la riera de les Gorgues, que atraviesa todo el término. En ciertos sitios forma gargantas espectaculares con saltos de agua y molinos. Nos gusta por la facilidad en que se puede llegar andando desde el pueblo de Cantonigròs, a unos 6 kms. de l’Esquirol, el lugar denominado la Foradada. También es muy bonito la Barra de Ferro  en l’Esquirol mismo. El día 14 de enero haran allí la cabalgata de San Antonio, una buena excusa para subir con los niños. Y no solo os recomendamos esta excursión por el pueblo de Esquirol, o por los burros, sinó que los amantes de la naturaleza encontrareis allí lugares tan bonitos como la sierra de Cabrera, con su especial formación geológica de colinas y planos elevados. Una pista en buen estado, bien señalizada, os llevará al pie de la ermita de Santa María de Cabrera, atravesando un hayedo de cuento de hadas. También son notables la iglesia románica de Sant Martí Sescorts, del siglo XI o la de Sant Julià de Cabrera. Tienen también un dolmen, llamado de Puig-sespedres, bastante grande para la media de nuestro país, de muy fácil acceso a la salida de l’Esquirol por el camino real. No dejéis de visitar, si el tiempo os lo permite, los pueblos de Tavertet, 12 kms. al sur, colgado sobre el precipicio más violento de Cataluña, literalmente volando sobre el pantano de Sau. No apto para cardíacos. También le recomendamos muy vivamente dar una vuelta por el pueblo medieval de Rupit, a unos 15 kms. en dirección Olot. Un pueblecito de pesebre, unigualable, con su puente, el arroyo, el salto de Sallent … ¡no tenemos palabras!. Para comer les recomendamos, en plan menú y a precio ajustado Cal Carreter, especialidad en carnes a la brasa. Está en Cantonigròs, a pie de carretera. Tel. 938525003. Si puede pagar un restaurante de campanillas, con cocina mucho más sofisticada, entonces su sitio es Ca l’Ignasi, donde hacen unos platos cuidados que siguen la temporada y sus productos. Está también en Cantonigròs, en la calle Mayor, 4. Tel. 938525124. Si ha llegado hasta Rupit, nosotros hemos comido y dormido, en el hostal Estrella. Muy casero y agradable. También está muy muy bien, para dormir y para comer, el novísimo hotel de montaña Cabrerès, en la calle Mayor de Cantonigròs, un poco más abajo de Ca l’Ignasi. Habitaciones sencillas y cucas, y apartamentos. En Rupit hay un camping, y en toda la zona muchas, muchísimas casas rurales. Tienen un albergue de colonias en Cantonigròs: Santa Maria del Roure, y un alojamiento de montaña en el Santuario de Collsacabra, muy rural, ¡eso sí!.

Fira de Sant Nicolau a la Vall d’en Bas

Avui us parlarem d’una sortida que sempre ens agrada molt de fer amb els nostres infants, i de recomanar. Es tracta d’arribar-se fins l’amagada i esplèndida Vall d’en Bas, a la Garrotxa alta, on hi ha una diminuta vila, un poblet de pessebre, alçat dalt d’un turó. És el Mallol. En aquest indret acollidor, situat en aquesta vall closa, al peu de les agrestes muntanyes del mític Collsacabra, i a tocar dels no menys mítics volcans de la Garrotxa, s’hi fa una de les fires medievals més boniques que nosaltres haguem vist. I no és la més gran, com ho pot ser Vic, ni la més ben ambientada. És la més bonica perquè l’escenari acompanya, el paisatge ho fa creible, i la terra ho demana . Una terra de llegenda, un paisatge idíl·lic, bucòlic, rural i maravellós. De fet tota la vall és un bon destí pel pont. Perquè està també farcida de petits poblets encantadors, sense edificis que desentonin amb el paisatge apacible i agrari. Trobareu aquesta joia si pugueu fins els voltants d’Olot. Per fer-ho podeu anar fins a Vic i pendre allà la novíssima carretera dels túnels de Bracons, que us deixarà al mig de Bas en una hora llarga. O bé pujar per Girona, Banyoles i Besalú, també per bona autopista, bona autovia i carretera ampla. Tot i això, és molt més llarg. Pels amants del cotxe i dels paisatges hi ha rutes d’accés panoràmiques i magnífiques. Com la que des de Vic puja per Roda de Ter i Cantonigros, seguint l’antiga carretera, i que travessa el Collsacabra. Aquí teniu fites importants, com Rupit, El Far o La Salut, miradors inabastables de mitja Catalunya. O bé la que des de Sils i Santa Coloma de Farners puja per Amer i Sant Feliu de Pallerols. Son paisatge de somni, però atenció: aquestes rutes són llargues i plenes de corbes. La Fira es diu de Sant Nicolau, i la fan a la vila de El Mallol des de fa anys. La fan allà perquè, com us dèiem el poble ha conservat tot l’aire medieval, amb els seus carrers costoruts i empedrats. És aquí, en aquests carrerons, on els artesans i firarires munten les seves parades plenes d’artesania, embotits, formatges, mel i productes de la terra. També les tradicionals parades d’oficis antics, i una lluïda fira de bestiar. Els més petits xalaran de veritat. Podeu admirar l’església de Sant Bartomeu i arribar-vos fins el bonic salt del Sallent.  No hi faltaran tampoc caminades guiades per la natura fantàstica del lloc, actuacions de teatre i música per a la mainada, o dansa amb la Bruixa Estruga. Bon aparcament, molt ben organitzat, als prats al peu del poble. Hi haurà molta gent, i molts cotxes, però aparcareu, més aprop o més lluny. I no us preocupeu per la caminada: hi haurà un el trenet turístic pels qui estiguin cansats que us portarà del pàrquing fins dalt de tot del turó on està El Mallol. Si us decidiu a passar el pont de desembre aquí, quan s’acabi la gresca a El Mallol, la podreu continuar a la capital de la Vall, a Sant Privat on, als anomenants prats de Can Gronxa, podreu gaudir, el dia 6 de desembre de 2016, d’un munt d’activitats també relacionades amb la terra i la pagesia. El Mallol, tot i que ara és ben petit, fou el centre del vescomtat feudal d’en Bas. Encara podreu veure-hi la casa del Veguer, la presó o la casa del Notari. De fet, durant la festa, trobareu aquests personatges a la fira. Aquí va nèixer el cabdill remença Verntallat, en una masia del poble, encara avui existent. Per dormir al mateix poble teniu Can Morera, un restaurant amb habitacions. Per dormir a la vall teniu des d’un complex tipus Vilar Rural, l’Hotel Vall d’en Bas a Joanetes, apartaments, fondes de tota la vida, com La Barris, fins cases rurals molt boniques, com ara El Ferrés, o El Piqué, a Joanetes també. Una terra de llegenda, un paisatge idíl·lic, bucòlic, rural i meravellós. De fet tota la vall és un bon destí, farcida de petits poblets encantadors, sense edificis que desentonin amb el paisatge. Quant nosaltres pugem a la Vall d’en Bas, sempre dinem als Hostalets d’en Bas, al restaurant l’Hostalet, Tel: 972 69 00 06. Reserveu o no dinareu aquí!. A Olot hi ha un dels llocs més mítics de la taula catalana: La Deu.  Aquest pont, tots cap a la Garrotxa.  Aprofiteu per fer una visita familiar al Parc dels volcans, que és impressionant sempre i en tot temps. No deixeu de probar la cuina volcànica, en qualsevol dels restaurants de la ciuat o de la comarca. Bona fira al Mallol!.

La Vall d’en Bas es una pequeña patria. Un valle cerrado, rodeado por las agrestes montañas del mítico Collsacabra, y los no menos míticos volcanes de la Garrotxa. Una tierra de leyenda, llena de bosques, de ríos amables, de pastos frescos donde los animales de granja pastan tranquilos. En fin, un lugar idílico, bucólico, rural y maravilloso. El valle está también lleno de pequeños pueblos encantadores, sin edificios que desentonen con el paisaje, apacible y agrario. Encontrarán esta joya si van hasta los alrededores de Olot. Para ello puede tomar l’autovia hasta Vic y tomar allí la novísima carretera de los túneles de Bracons, que les dejará en medio de Bas en una hora larga. O bien subir por Girona, Banyoles y Besalú, también por buena autopista, buena autovía y carretera ancha. Sin embargo, es mucho más largo. Para los amantes del coche y de los paisajes hay rutas de acceso panorámicas y magníficas. Como la que desde Vic sube por Roda de Ter y Cantonigros, siguiendo la antigua carretera, y que atraviesa el Collsacabra. Aquí tenéis hitos importantes, como Rupit, El Faro o La Salud, miradores inalcanzables de media Cataluña. O bien la que desde Sils y Santa Coloma de Farners sube por Amer y Sant Feliu de Pallerols. Estas rutas son largas y llenas de curvas. El valle d’en Bas es bonito todo el año. Fresco en verano. Verde en primavera, inigualable en otoño, una sinfonía de color. En invierno a menudo nieva. Y si necesitáis más razones para moveros y pasar unos días en Bas, a inicios de diciembre tenéis uno muy bueno. El recuerdo del pasado medieval vizcondado de Bas, de las guerras remensas y la memoria de Francesc de Verntallat, se materializan en una feria remensa, la Feria de San Nicolás, que tiene lugar en la villa de El Mallol. Este pueblo ha conservado todo el aire medieval, con sus calles empinadas y empedradas. Es aquí, en estas callejuelas, donde los artesanos y feriantes montan sus paradas llenas de artesanía, embutidos, quesos, miel y productos de la tierra. También las tradicionales paradas de oficios antiguos, y una lucida feria de ganado. Los más pequeños disfrutarán de verdad. Pueden admirar la iglesia de San Bartolomé y acercaros hasta el bonito salto del Sallent. No faltarán tampoco caminatas guiadas por la naturaleza fantástica del lugar, actuaciones de teatro y música para los niños, o danza con la Bruja Estruga. Habrá un el tren turístico para los que estén cansados, que les llevará del parking hasta lo alto del cerro donde está El Mallol. Si se deciden a pasar el puente de diciembre aquí, cuando acabe la fiesta en El Mallol, la pueden continuar en la capital del valle, en Sant Privat donde se podrá disfrutar, durante todo el domingo, día 6 de diciembre, de un montón de actividades también relacionadas con la tierra y el campesinado. El Mallol, aunque ahora es muy pequeño, fue el centro del vizcondado feudal d’en Bas. Todavía se puede ver la casa del Veguer, la cárcel o la casa del Notario. De hecho, durante la fiesta, encontrarán estos personajes en la feria. Aquí nació el caudillo remensa Verntallat, en una masía del pueblo, aún hoy existente. De ahí el mote de la feria. Para dormir en el mismo pueblo tienen Can Morera, un restaurante con habitaciones. Para dormir en el valle tiene desde un complejo tipo Vilar Rural, el Hotel Vall de Bas, en Joanetes, y apartamentos, y fondas de toda la vida, como La Barris, y casas rurales muy bonitas, como El Ferrés, o El Piqué, en Joanetes también. Nosotros comemos siempre en Hostalets d’en Bas, en el restaurante l’Hostalet, Tel: 972 69 00 06. Reservad si quereis comer allí.

El Festival de Música de Cantonigros

Una vegada més el més bonic festival de Música Coral d’arreu del món tindrà de nou lloc al Teatre l’Atlàntida, a la ciutat de Vic, entre el 14 i el 17 de juliol de 2016. Tot i que el festival de cors musicals es va iniciar al poblet de Can Toni Gros, al cor de les Guilleries, a Osona, un llogarret molt proper aVic, la gran assistència de públic va fer impossible seguir desenvolupant un event tant importat en un poble tant petit. Malgrat això us convidem a seguir visitant Cantonigròs, el bonic poblet del Collsacabra, si us decidiu a pujar fins la capital d’Osona, Vic, per gaudir del festival de música per a corals. Des de Vic arribareu a Cantonigròs si agafeu l’antiga carretera Vic – Olot, la que travessa el Cabrerès, (no els moderns túnels de Bracons). Cantonigros són quatre cases arrenglerades en un carrer quasi únic, i molt llarg. Pertany al municipi de l’Esquirol. El poble en si no te gaire interès. Els voltants són una altra cosa. Hi ha frondosos boscos de roure i faig. El terme està ple de rius i rierols, que permeten una refrescant banyada, amb molt d’encant. A tocar teniu llocs molt interessant i que mereixen una bona visita: pobles medievals com de Tavertet, amb els seus cingles impressionants,  o Rupit, un poblet ben bé de pessebre. Dona gust arribar-se a Cantonigrós i el Collsacabra ara que a Barcelona fa tanta calor. Passar un cap de setmana fresquet recorrent aquests espais naturals fantàstics, amb indrets tan encisadors com Pruit o Santa Maria de Cabrera. A tocar de Cantonigrós teniu el salt d’aigua de la Foradada, molt romàntic i molt fàcil d’arribar-hi tot passejant. I, un cop hagueu vist aquest diminut llogarret perdut a la muntanya, podeu tornar a Vic, al teatre l’Atlàntida, a escoltar les corals que aquest any actuaran al fantàstic festival de música. Un festival on s’hi donen cita conjunts corals d’arreu del món. Veure gent de moltes races, de llengües diverses, que venen fins aquest racó de món per amor a la música. I això es nota. Si pugeu a Vic sentireu cantar tota mena de corals: masculines, femenines, mixtes, infantils… També podreu gaudir veient dansar grups folklòriques de països que ni tan sols sabieu que existien. Coneixereu balls típics de tots els indrets del planeta. Normalment es tracta d’un cap de setmana llarg. De dijous a diumenge, just aquest que ara començarà de juliol. Els dies laborables les sessions són de tarda i de nit. El dissabte hi ha més activitats. Per dinar a Cantonigrós us recomanem vivament Cal Ignasi. Un restaurant de disseny, amb cuina d’autor. Atenció, preus van en consonància. Ara bé, mejareu bo i creatiu. També hem menjat un menú molt senzill, bé de preu i prou arreglat a Cal Carreter, a la mateixa carretera de Vic a Olot, 12, Tel: 93 856 52 63. També teniu el Puntí, a la mateixa carretera, Tel: 93 852 50 69, i l’anomenat Ca la Susi, al Camí Reial, 5. Tel: 938 525 055. Si voleu dormir mireu l’Hostal del Cabrerès. Un hotelet de muntanya encantador al mateix poblet. Fora del nucli urbà, a Pruit, o a Tavertet, teniu cases rurals precioses, com ara el Mas La Serra.  També podeu fer una ullada a la secció “per dormir” de la web de Cal Ignasi mateix on s’indiquen molts llocs recomanables per passar uns dies.  A Vic també hi ha molta oferta gastronòmica. Impossible referenciar-la tota, però provarem de fer-vos-en un tastet. De fet l’ambient estudiantil i glamuròs de Vic fa que hi hagi molt on escollir, sobretot al casc antic. Si voleu un que ens han recomanat, aneu al restaurant Basset, al Carrer Sant Sadurní, 4. Tel. 938 890 212. També hem anat a La Taula, en els baixos d’un casalot, a la Plaça Don Miquel Clariana, 4. Tot un restaurant amb encant. Diuen coses molt bones del Casino de Vic, al carrer Jacint Verdaguer, 5, tel: 938 85 24 62, i del Caliu. ‎ Lavinateria DO Vic és molt bonica, i diuen que s’hi menja bé. El Jardinet és una aposta segura, de tota la vida. Si voleu passar el cap de setmana per allà podeu dormir a l’Hotel NH, que també te un bon menú al migdia, o al clàssic Hotel Pamplona, a la ronda. També molt clàssicel Jaume Balmes, més cèntric. Quelcom més coquetó?. Caldrà anar a les afores, concretament a Sentfores, on hi ha el Mas la Miranda. Durant la firade rams però, caldrà reservar qualsevol lloc on aneu amb antel·lació, perquè hi haurà molta, molta gent!. Bon mercat del Ram a Vic!. Ah!. I aprofiteu que el festival de Cantonigrós té lloc a Vic per voltar per la Vic més antiga. Sorpreses a cada pas: un temple romà, la catedral, el museu episcopal, carrers, places… una ciutat que us enamorarà. Bona música a Vic!.

Can Toni Gros es un bellísimo pueblo de Osona, en plena comarca natural del Collsacabra. Se llega desde Vic si cogéis la antigua carretera Vic – Olot, la que atraviesa el Cabrerès, (no los modernos túneles de Bracons). Cantonigros son cuatro casas en una calle muy larga. Pertenece al municipio de l’Esquirol. El pueblo en sí no tiene mucho interés. Los alrededores son otra cosa. Hay frondosos bosques de roble y haya. El término está lleno de ríos y arroyos, con mucho encanto. Cerca tienen lugares muy interesantes y que merecen una buena visita: pueblos medievales coma ra Tavertet o Rupit. Espacios naturales. Lugares encantadores como Pruit o Santa María de Cabrera. Junto al pueblo está el salto de agua de la Foradada, muy romántico, y muy fácil de llegar paseando. Pero si hoy os hablamos de Cantonigrós es porque en este diminuta aldea perdida en la montaña se celebraba cada año un fantástico festival de música, que ahora tiene lugar en Vic capital, en el teatro la Atlàntida. Este es un festival donde se dan cita conjuntos corales de todo el mundo. Vais a ver gente de muchas razas, de lenguas diversas, que vienen hasta este rincón del mundo por amor a la música. Y eso se nota. Si subís a Cantonigrós oireis cantar a todo tipo de corales: masculinas, femeninas, mixtas, infantiles… También podreis disfrutar viendo bailar grupos folklóricas de países que ni siquiera sabíais que existían. Conocereis bailes típicos de todos los rincones del planeta. Normalmente se trata de un fin de semana largo. De jueves a domingo. Justo a mediados de julio. Los días laborables las sesiones son de tarde y de noche. El sábado hay más actividades. Para comer en Cantonigrós les recomendamos vivamente Cal Ignasi. Un restaurante de diseño, con cocina de autor. Atención, los precios van en consonancia. Ahora bien, bueno y creativo. También hemos comido un menú muy sencillo, bien de precio y bastante arreglado en Cal Carreter, en la misma carretera de Vic a Olot, 12, Tel: 93 856 52 63. También tienen el Puntí, en la misma carretera, Tel: 93 852 50 69, y el llamado Ca la Susi, en el Camí Real, 5. Tel: 938 525 055. Si deseais dormir id hasta el Hostal del Cabrerès. Un hotelito de montaña encantador al mismo pueblo. Fuera del casco urbano, en Pruit, o Tavertet, existen casas rurales preciosas, como el Mas La Serra. También pueden echar un vistazo a la sección “para dormir” de la web de Cal Ignasi donde se indican muchos lugares recomendables para pasar unos días. Si todo está lleno, pensad en dormir en Vic, o Rupit, donde hay bastantes hoteles. Subid a Vic, i a Cantonigrós, para pasar un fin de semana fresquito y agradable, disfrutando de la música.

Fira de Sant Nicolau a la Vall d’en Bas

Avui us parlarem d’una sortida que sempre ens agrada molt de fer amb els nostres infants, i de recomanar. Es tracta d’arribar-se fins l’amagada i esplèndida Vall d’en Bas, a la Garrotxa alta, on hi ha una diminuta vila, un poblet de pessebre, alçat dalt d’un turó. És el Mallol. En aquest indret acollidor, situat en aquesta vall closa, al peu de les agrestes muntanyes del mític Collsacabra, i a tocar dels no menys mítics volcans de la Garrotxa, s’hi fa una de les fires medievals més boniques que nosaltres haguem vist. I no és la més gran, com ho pot ser Vic, ni la més ben ambientada. És la més bonica perquè l’escenari acompanya, el paisatge ho fa creible, i la terra ho demana . Una terra de llegenda, un paisatge idíl·lic, bucòlic, rural i maravellós. De fet tota la vall és un bon destí pel pont. Perquè està també farcida de petits poblets encantadors, sense edificis que desentonin amb el paisatge apacible i agrari. Trobareu aquesta joia si pugueu fins els voltants d’Olot. Per fer-ho podeu anar fins a Vic i pendre allà la novíssima carretera dels túnels de Bracons, que us deixarà al mig de Bas en una hora llarga. O bé pujar per Girona, Banyoles i Besalú, també per bona autopista, bona autovia i carretera ampla. Tot i això, és molt més llarg. Pels amants del cotxe i dels paisatges hi ha rutes d’accés panoràmiques i magnífiques. Com la que des de Vic puja per Roda de Ter i Cantonigros, seguint l’antiga carretera, i que travessa el Collsacabra. Aquí teniu fites importants, com Rupit, El Far o La Salut, miradors inabastables de mitja Catalunya. O bé la que des de Sils i Santa Coloma de Farners puja per Amer i Sant Feliu de Pallerols. Son paisatge de somni, però atenció: aquestes rutes són llargues i plenes de corbes. La Fira es diu de Sant Nicolau, i la fan a la vila de El Mallol des de fa anys. La fan allà perquè, com us dèiem el poble ha conservat tot l’aire medieval, amb els seus carrers costoruts i empedrats. És aquí, en aquests carrerons, on els artesans i firarires munten les seves parades plenes d’artesania, embotits, formatges, mel i productes de la terra. També les tradicionals parades d’oficis antics, i una lluïda fira de bestiar. Els més petits xalaran de veritat. Podeu admirar l’església de Sant Bartomeu i arribar-vos fins el bonic salt del Sallent.  No hi faltaran tampoc caminades guiades per la natura fantàstica del lloc, actuacions de teatre i música per a la mainada, o dansa amb la Bruixa Estruga. Bon aparcament, molt ben organitzat, als prats al peu del poble. Hi haurà molta gent, i molts cotxes, però aparcareu, més aprop o més lluny. I no us preocupeu per la caminada: hi haurà un el trenet turístic pels qui estiguin cansats que us portarà del pàrquing fins dalt de tot del turó on està El Mallol. Si us decidiu a passar el pont de desembre aquí, quan s’acabi la gresca a El Mallol, la podreu continuar a la capital de la Vall, a Sant Privat on, als anomenants prats de Can Gronxa, podreu gaudir, durant tot el diumenge, dia 6 de desembre de 2015, d’un munt d’activitats també relacionades amb la terra i la pagesia. El Mallol, tot i que ara és ben petit, fou el centre del vescomtat feudal d’en Bas. Encara podreu veure-hi la casa del Veguer, la presó o la casa del Notari. De fet, durant la festa, trobareu aquests personatges a la fira. Aquí va nèixer el cabdill remença Verntallat, en una masia del poble, encara avui existent. Per dormir al mateix poble teniu Can Morera, un restaurant amb habitacions. Per dormir a la vall teniu des d’un complex tipus Vilar Rural, l’Hotel Vall d’en Bas a Joanetes, apartaments, fondes de tota la vida, com La Barris, fins cases rurals molt boniques, com ara El Ferrés, o El Piqué, a Joanetes també. Una terra de llegenda, un paisatge idíl·lic, bucòlic, rural i meravellós. De fet tota la vall és un bon destí, farcida de petits poblets encantadors, sense edificis que desentonin amb el paisatge. Quant nosaltres pugem a la Vall d’en Bas, sempre dinem als Hostalets d’en Bas, al restaurant l’Hostalet, Tel: 972 69 00 06. Reserveu o no dinareu aquí!. A Olot hi ha un dels llocs més mítics de la taula catalana: La Deu.  Aquest pont, tots cap a la Garrotxa.  Aprofiteu per fer una visita familiar al Parc dels volcans, que és impressionant sempre i en tot temps. No deixeu de probar la cuina volcànica, en qualsevol dels restaurants de la ciuat o de la comarca. Bona fira al Mallol!.

La Vall d’en Bas es una pequeña patria. Un valle cerrado, rodeado por las agrestes montañas del mítico Collsacabra, y los no menos míticos volcanes de la Garrotxa. Una tierra de leyenda, llena de bosques, de ríos amables, de pastos frescos donde los animales de granja pastan tranquilos. En fin, un lugar idílico, bucólico, rural y maravilloso. El valle está también lleno de pequeños pueblos encantadores, sin edificios que desentonen con el paisaje, apacible y agrario. Encontrarán esta joya si van hasta los alrededores de Olot. Para ello puede tomar l’autovia hasta Vic y tomar allí la novísima carretera de los túneles de Bracons, que les dejará en medio de Bas en una hora larga. O bien subir por Girona, Banyoles y Besalú, también por buena autopista, buena autovía y carretera ancha. Sin embargo, es mucho más largo. Para los amantes del coche y de los paisajes hay rutas de acceso panorámicas y magníficas. Como la que desde Vic sube por Roda de Ter y Cantonigros, siguiendo la antigua carretera, y que atraviesa el Collsacabra. Aquí tenéis hitos importantes, como Rupit, El Faro o La Salud, miradores inalcanzables de media Cataluña. O bien la que desde Sils y Santa Coloma de Farners sube por Amer y Sant Feliu de Pallerols. Estas rutas son largas y llenas de curvas. El valle d’en Bas es bonito todo el año. Fresco en verano. Verde en primavera, inigualable en otoño, una sinfonía de color. En invierno a menudo nieva. Y si necesitáis más razones para moveros y pasar unos días en Bas, a inicios de diciembre tenéis uno muy bueno. El recuerdo del pasado medieval vizcondado de Bas, de las guerras remensas y la memoria de Francesc de Verntallat, se materializan en una feria remensa, la Feria de San Nicolás, que tiene lugar en la villa de El Mallol. Este pueblo ha conservado todo el aire medieval, con sus calles empinadas y empedradas. Es aquí, en estas callejuelas, donde los artesanos y feriantes montan sus paradas llenas de artesanía, embutidos, quesos, miel y productos de la tierra. También las tradicionales paradas de oficios antiguos, y una lucida feria de ganado. Los más pequeños disfrutarán de verdad. Pueden admirar la iglesia de San Bartolomé y acercaros hasta el bonito salto del Sallent. No faltarán tampoco caminatas guiadas por la naturaleza fantástica del lugar, actuaciones de teatro y música para los niños, o danza con la Bruja Estruga. Habrá un el tren turístico para los que estén cansados, que les llevará del parking hasta lo alto del cerro donde está El Mallol. Si se deciden a pasar el puente de diciembre aquí, cuando acabe la fiesta en El Mallol, la pueden continuar en la capital del valle, en Sant Privat donde se podrá disfrutar, durante todo el domingo, día 6 de diciembre, de un montón de actividades también relacionadas con la tierra y el campesinado. El Mallol, aunque ahora es muy pequeño, fue el centro del vizcondado feudal d’en Bas. Todavía se puede ver la casa del Veguer, la cárcel o la casa del Notario. De hecho, durante la fiesta, encontrarán estos personajes en la feria. Aquí nació el caudillo remensa Verntallat, en una masía del pueblo, aún hoy existente. De ahí el mote de la feria. Para dormir en el mismo pueblo tienen Can Morera, un restaurante con habitaciones. Para dormir en el valle tiene desde un complejo tipo Vilar Rural, el Hotel Vall de Bas, en Joanetes, y apartamentos, y fondas de toda la vida, como La Barris, y casas rurales muy bonitas, como El Ferrés, o El Piqué, en Joanetes también. Nosotros comemos siempre en Hostalets d’en Bas, en el restaurante l’Hostalet, Tel: 972 69 00 06. Reservad si quereis comer allí.

Santuari del Far

Al cor del Collsacabra, en mig d’un paisatge d’ensomni, dalt d’una imponent cinglera que domina mitja Catalunya, hi ha el Santuari de El Far. I allà, a més de 1000 metres d’altura, a més de 500 metres de desnivell sobre el pantà de Susqueda, us sentireu a tocar del cel. I en aquest indret privilegiat per la mare natura, hi trobareu, a més de l’ermita, el mirador increïble, i uns boscos i praderies fantàstiques, una zona de pícnic amb barbacoes, molt boniques i un bon restaurant. Anem a pams. El Santuari de la Mare de Déu del Far és del segle XI, romànic però molt modificat, i está situat a 1.123 m d’altura, amb unes magnífiques vistes sobre el pantà de Susqueda, els cingles de Tavertet, les Guilleries o el Montseny, amb un bosc dens que ho envolta tot, i el poble de Sant Martí Sacalm amagat als seus peus. Es pot veure gran part del principat, tot el Pirineu, Girona, i fins i tot el mar, amb les Illes Medes. Amb uns bons prismàtics podríeu veure, en dies clars, Montserrat i fins Mallorca. Al propi santuari teniu una hostatgeria, amb 16 habitacions dobles, totes amb bany, i el Restaurant El Far, un restaurant de cuina catalana, amb capacitat per a 300 persones, que sovint està molt ple. El restaurant ofereix també servei de bar a la gent que fa servir el pícnic i les barbacoes. Més informació al telèfon 972 19 01 69. De la mateixa família teniu un altre restaurant no gaire lluny, al Coll de Condreu. La zona de pícnic de la que us parlem està propera al santuari, just en una mena de parc, molt antic, davant de la façana de l’església. Hi ha taules de pedra de diferents mides, totes elles venerables. També unes barbacoes, servei de wàter, zona d’esbarjo pels infants amb jocs infantils. Hi ha molt d’aparcament, i molt de lloc per jugar i còrrer, tot i que us recomanem que allunyeu els nens dels cingles i dels miradors, perquè poden ser perillosos. En canvi, tot el pla que travessa la carretera que porta al Far te molts bons llocs, prats i boscos on passar una bona estona sense problemes. Al Far hi podeu arribar des de Barcelona per la autovia que va a Vic i Puigcerdà, la C-17. Deixeu-la passat Vic, per entrar a l’Eix Transversal, la C-25, a l’entrada 180, per seguir-la en direcció Girona, fins la sortida 183, en direcció Roda de Ter. Passeu Roda, l’Esquirol, Cantonigrós i el desviament de Rupit, seguint la carretera comarcal C-153 fins arribar a veure l’indicador Santuari del Far, a mà dreta. Una pista d’uns 7 kms., estreta però asfaltada, porta fins l’ermita, el mirador, el restaurant i el pícnic. El paisatge és un luxe. A la tardor encara més. Podeu acabar de fer la volta i baixar cap a Sant Esteve d’en Bas. Tot plegat està a uns 100 kms de Barcelona però per l’efecte dels milers de corbes us semblaran 200 Kms. Però el lloc s’ho val. Entrareu i dinareu en la comarca màgica del Collsacabra, La comarca on es troben la serra maravellosa de Cabrera, (si us agrada la natura agafeu la pista en bon estat, ben senyalitzada, us portarà al peu de l’ermita de Santa Maria de Cabrera, travessant una fageda de conte de fades). No deixeu de visitar, si el temps us ho permet, els pobles de Tavertet, 12 kms. al sur de l’Esquirol, enlairat a abocat al precipici més violent de Catalunya, també damunt el pantà de Sau. No apte per a cardíacs com el mateix Far. També us recomanem molt vivament fer una volta pel poblet medieval de Rupit, a uns 15 kms. Un poblet de pessebre, unigualable, amb el seu pont, la riera, el salt de Sallent… no tenim paraules!. Per dinar, fora del Far, però en aquesta zona, us recomanem, en plan menú i preu ajustat Cal Carreter, especialitat en carns a la brasa. Està a Cantonigròs, a peu de carretera. Tel. 938525003. Si podeu pagar un restaurant de campanetes, amb cuina molt més sofisticada, llavors el vostre lloc és Ca l’Ignasi, on fan uns plats cuidats que segueixen la temporada i els seus productes. Està també a Cantonigròs, al carrer Major, 4. Tel. 938525124. Si heu arribat fins Rupit, nosaltres hem dinat, i dormit, a l’hostal l’Estrella. Molt cassolà i agradable. També teniu, de tota la vida, la Fonda Marsal. I fora de Rupit està molt i molt bé, per dormir i per menjar, el novíssim hostal de muntanya Cabrerès, al carrer Major de Cantonigròs, un xic més avall de Ca l’Ignasi. Habitacions senzilles i cuques, i apartaments. A Rupit hi ha un càmping, i en tota la zona moltes, moltíssimes cases rurals. Bona estada al Santuari de Far, i al Collsacabra!.

El Santuario de El Far està en la cúspide de un acantilado que cae unos 500 metros en vertical sobre el pantano de Susqueda, rodeado de bosques fantásticos, con un paisaje increible. Tiene una zona de pícnic con barbacoas y WC, además de área de juegos infantiles, aparcamiento más que suficiente, servicio de bar y de restaurante. Unos miradores de vértigo les permitiran ver media Catalunya a sus pies. Ni se lo imaginan. Ideal para una excursión familiar por la comarca del Collsacabra, preciosa, con pueblos como Tavertet, Rupit o el santuario de Cabrera. No se lo pierdan.

Festival de Música de Cantonigros a Vic!

Aquest any el festival de Música Coral d’arreu del món tindrà de nou lloc al Teatre l’Atlàntida, a la ciutat de Vic, entre el 17 al 20 de juliol. Tot i que el festival de cors musicals es va iniciar al poblet de Can Toni Gros, al cor de les Guilleries, a Osona, un llogarret molt proper aVic, la gran assistència de públic ha fet impossible de seguir desenvolupant un event tant importat en un poble tant petit. Malgrat això us convidem a seguir visitant Cantonigròs, el bonic poblet del Collsacabra, si us decidiu a pujar fins la capital d’Osona, Vic, per gaudir del festival de música per a corals. Des de Vic arribareu a Cantonigròs si agafeu l’antiga carretera Vic – Olot, la que travessa el Cabrerès, (no els moderns túnels de Bracons). Cantonigros són quatre cases arrenglerades en un carrer quasi únic, i molt llarg. Pertany al municipi de l’Esquirol. El poble en si no te gaire interès. Els voltants són una altra cosa. Hi ha frondosos boscos de roure i faig. El terme està ple de rius i rierols, que permeten una refrescant banyada, amb molt d’encant. A tocar teniu llocs molt interessant i que mereixen una bona visita: pobles medievals com de Tavertet, amb els seus cingles impressionants,  o Rupit, un poblet ben bé de pessebre. Dona gust arribar-se a Cantonigrós i el Collsacabra ara que a Barcelona fa tanta calor. Passar un cap de setmana fresquet recorrent aquests espais naturals fantàstics, amb indrets tan encisadors com Pruit o Santa Maria de Cabrera. A tocar de Cantonigrós teniu el salt d’aigua de la Foradada, molt romàntic i molt fàcil d’arribar-hi tot passejant. I, un cop hagueu vist aquest diminut llogarret perdut a la muntanya, podeu tornar a Vic, al teatre l’Atlàntida, a escoltar les corals que aquest any actuaran al fantàstic festival de música. Un festival on s’hi donen cita conjunts corals d’arreu del món. Veure gent de moltes races, de llengües diverses, que venen fins aquest racó de món per amor a la música. I això es nota. Si pugeu a Vic sentireu cantar tota mena de corals: masculines, femenines, mixtes, infantils… També podreu gaudir veient dansar grups folklòriques de països que ni tan sols sabieu que existien. Coneixereu balls típics de tots els indrets del planeta. Normalment es tracta d’un cap de setmana llarg. De dijous a diumenge, just aquest que ara començarà de juliol. Els dies laborables les sessions són de tarda i de nit. El dissabte hi ha més activitats. Per dinar a Cantonigrós us recomanem vivament Cal Ignasi. Un restaurant de disseny, amb cuina d’autor. Atenció, preus van en consonància. Ara bé, mejareu bo i creatiu. També hem menjat un menú molt senzill, bé de preu i prou arreglat a Cal Carreter, a la mateixa carretera de Vic a Olot, 12, Tel: 93 856 52 63. També teniu el Puntí, a la mateixa carretera, Tel: 93 852 50 69, i l’anomenat Ca la Susi, al Camí Reial, 5. Tel: 938 525 055. Si voleu dormir mireu l’Hostal del Cabrerès. Un hotelet de muntanya encantador al mateix poblet. Fora del nucli urbà, a Pruit, o a Tavertet, teniu cases rurals precioses, com ara el Mas La Serra.  També podeu fer una ullada a la secció “per dormir” de la web de Cal Ignasi mateix on s’indiquen molts llocs recomanables per passar uns dies.  A Vic també hi ha molta oferta gastronòmica. Impossible referenciar-la tota, però provarem de fer-vos-en un tastet. De fet l’ambient estudiantil i glamuròs de Vic fa que hi hagi molt on escollir, sobretot al casc antic. Si voleu un que ens han recomanat, aneu al restaurant Basset, al Carrer Sant Sadurní, 4. Tel. 938 890 212. També hem anat a La Taula, en els baixos d’un casalot, a la Plaça Don Miquel Clariana, 4. Tot un restaurant amb encant. Diuen coses molt bones del Casino de Vic, al carrer Jacint Verdaguer, 5, tel: 938 85 24 62, i del Caliu. ‎ Lavinateria DO Vic és molt bonica, i diuen que s’hi menja bé. El Jardinet és una aposta segura, de tota la vida. Si voleu passar el cap de setmana per allà podeu dormir a l’Hotel NH, que també te un bon menú al migdia, o al clàssic Hotel Pamplona, a la ronda. També molt clàssicel Jaume Balmes, més cèntric. Quelcom més coquetó?. Caldrà anar a les afores, concretament a Sentfores, on hi ha el Mas la Miranda. Durant la firade rams però, caldrà reservar qualsevol lloc on aneu amb antel·lació, perquè hi haurà molta, molta gent!. Bon mercat del Ram a Vic!. Ah!. I aprofiteu que el festival de Cantonigrós té lloc a Vic per voltar per la Vic més antiga. Sorpreses a cada pas: un temple romà, la catedral, el museu episcopal, carrers, places… una ciutat que us enamorarà. Bona música a Vic!.

Can Toni Gros es un bellísimo pueblo de Osona, en plena comarca natural del Collsacabra. Se llega desde Vic si cogéis la antigua carretera Vic – Olot, la que atraviesa el Cabrerès, (no los modernos túneles de Bracons). Cantonigros son cuatro casas en una calle muy larga. Pertenece al municipio de l’Esquirol. El pueblo en sí no tiene mucho interés. Los alrededores son otra cosa. Hay frondosos bosques de roble y haya. El término está lleno de ríos y arroyos, con mucho encanto. Cerca tienen lugares muy interesantes y que merecen una buena visita: pueblos medievales coma ra Tavertet o Rupit. Espacios naturales. Lugares encantadores como Pruit o Santa María de Cabrera. Junto al pueblo está el salto de agua de la Foradada, muy romántico, y muy fácil de llegar paseando. Pero si hoy os hablamos de Cantonigrós es porque en este diminuta aldea perdida en la montaña se celebraba cada año un fantástico festival de música, que ahora tiene lugar en Vic capital, en el teatro la Atlàntida. Este es un festival donde se dan cita conjuntos corales de todo el mundo. Vais a ver gente de muchas razas, de lenguas diversas, que vienen hasta este rincón del mundo por amor a la música. Y eso se nota. Si subís a Cantonigrós oireis cantar a todo tipo de corales: masculinas, femeninas, mixtas, infantiles… También podreis disfrutar viendo bailar grupos folklóricas de países que ni siquiera sabíais que existían. Conocereis bailes típicos de todos los rincones del planeta. Normalmente se trata de un fin de semana largo. De jueves a domingo. Justo a mediados de julio. Los días laborables las sesiones son de tarde y de noche. El sábado hay más actividades. Para comer en Cantonigrós les recomendamos vivamente Cal Ignasi. Un restaurante de diseño, con cocina de autor. Atención, los precios van en consonancia. Ahora bien, bueno y creativo. También hemos comido un menú muy sencillo, bien de precio y bastante arreglado en Cal Carreter, en la misma carretera de Vic a Olot, 12, Tel: 93 856 52 63. También tienen el Puntí, en la misma carretera, Tel: 93 852 50 69, y el llamado Ca la Susi, en el Camí Real, 5. Tel: 938 525 055. Si deseais dormir id hasta el Hostal del Cabrerès. Un hotelito de montaña encantador al mismo pueblo. Fuera del casco urbano, en Pruit, o Tavertet, existen casas rurales preciosas, como el Mas La Serra. También pueden echar un vistazo a la sección “para dormir” de la web de Cal Ignasi donde se indican muchos lugares recomendables para pasar unos días. Si todo está lleno, pensad en dormir en Vic, o Rupit, donde hay bastantes hoteles. Subid a Vic, i a Cantonigrós, para pasar un fin de semana fresquito y agradable, disfrutando de la música.

Tres tombs a l’Esquirol

L’Esquirol, o Santa Maria del Corcó, és una vila molt bonica, en un lloc molt bonic, a dues passes d’indrets maravellosos, fantàstics i insospitats. Es troba a uns 80 kms. de Barcelona per l’autovia que porta a Vic. Superada aquesta població, ja camí de Ripoll, cal prendre l’eix transversal C-25 en direcció a Girona. Entrareu en la comarca màgica del Collsacabra, de la que Santa Maria del Corcó n’és la porta natural. Des de l’Esquirol es pot arribar molt fàcilment a paratges que us corprendran. Com ara la riera de les Gorgues, que travessa tot el terme. En certs llocs forma gorges espectaculars amb salts d’aigua i molins. El dissabte 14 de gener de 2014 hi haurà la típica passada de Sant Antoni, els tres tombs, una bona ocasió per pujar amb la canalla fins aquest lloc preciós. I no només pels burros, i pel poble de l’Esquirol, sinó per altres maravelles que tindreu ben a tocar. Com ara la serra maravellosa de Cabrera. Si us agrada la natura agafeu la pista en bon estat, ben senyalitzada, us portarà al peu de l’ermita de Santa Maria de Cabrera, travessant una fageda de conte de fades. També són notables l’església romànica de Sant Martí Sescorts, del segle XI o la de Sant Julià de Cabrera. Teniu un dolmen, anomenat de Puig-sespedres, força gran per la mitjana del nostre país, de molt fàcil accés a la sortida de l’Esquirol pel camí ral. No deixeu de visitar, si el temps us ho permet, els pobles de Tavertet, 12 kms. al sur, enlairat a abocat al precipici més violent de Catalunya, damunt el pantà de Sau. No apte per cardíacs. També us recomanem molt vivament fer una volta pel poblet medieval de Rupit, a uns 15 kms. en direcció Olot. Un poblet de pessebre, unigualable, amb el seu pont, la riera, el salt de Sallent… no tenim paraules!. Per dinar us recomanem, en plan menú i preu ajustat Cal Carreter, especialitat en carns a la brasa. Està a Cantonigròs, a peu de carretera. Tel. 938525003. Si podeu pagar un restaurant de campanetes, amb cuina molt més sofisticada, llavors el vostre lloc és Ca l’Ignasi, on fan uns plats cuidats que segueixen la temporada i els seus productes. Està també a Cantonigròs, al carrer Major, 4. Tel. 938525124. Si heu arribat fins Rupit, nosaltres hem dinat, i dormit, a l’hostal l’Estrella. Molt cassolà i agradable. També teniu, de tota la vida, la Fonda Marsal. I fora de Rupit està molt i molt bé, per dormir i per menjar, el novíssim hostal de muntanya Cabrerès, al carrer Major de Cantonigròs, un xic més avall de Ca l’Ignasi. Habitacions senzilles i cuques, i apartaments. A Rupit hi ha un càmping, i en tota la zona moltes, moltíssimes cases rurals. Teniu un alberg de colònies a Cantonigròs: Santa Maria del Roure, i un allotjament de muntanya al Santuari de Collsacabra, molt rural, això si!. Bons tres tombs a l’Esquirol!.

L’Esquirol, o Santa Maria del Corcó, es una villa muy bonita, en un lugar muy bonito, a dos pasos de lugares maravillosos, fantásticos e insospechados. Se encuentra a unos 80 kms. de Barcelona por la autovía que lleva a Vic. Superada esta población, ya camino de Ripoll, hay que tomar el eje transversal C-25 en dirección a Girona. Entraréis en la comarca mágica del Collsacabra, de la que Santa Maria del Corcó es la puerta natural. Desde el Esquirol se puede llegar muy fácilmente a parajes que les sorprenderan. Como la riera de les Gorgues, que atraviesa todo el término. En ciertos sitios forma gargantas espectaculares con saltos de agua y molinos. Nos gusta por la facilidad en que se puede llegar andando desde el pueblo de Cantonigròs, a unos 6 kms. de l’Esquirol, el lugar denominado la Foradada. También es muy bonito la Barra de Ferro  en l’Esquirol mismo. El día 14 de enero haran allí la cabalgata de San Antonio, una buena excusa para subir con los niños. Y no solo os recomendamos esta excursión por el pueblo de Esquirol, o por los burros, sinó que los amantes de la naturaleza encontrareis allí lugares tan bonitos como la sierra de Cabrera, con su especial formación geológica de colinas y planos elevados. Una pista en buen estado, bien señalizada, os llevará al pie de la ermita de Santa María de Cabrera, atravesando un hayedo de cuento de hadas. También son notables la iglesia románica de Sant Martí Sescorts, del siglo XI o la de Sant Julià de Cabrera. Tienen también un dolmen, llamado de Puig-sespedres, bastante grande para la media de nuestro país, de muy fácil acceso a la salida de l’Esquirol por el camino real. No dejéis de visitar, si el tiempo os lo permite, los pueblos de Tavertet, 12 kms. al sur, colgado sobre el precipicio más violento de Cataluña, literalmente volando sobre el pantano de Sau. No apto para cardíacos. También le recomendamos muy vivamente dar una vuelta por el pueblo medieval de Rupit, a unos 15 kms. en dirección Olot. Un pueblecito de pesebre, unigualable, con su puente, el arroyo, el salto de Sallent … ¡no tenemos palabras!. Para comer les recomendamos, en plan menú y a precio ajustado Cal Carreter, especialidad en carnes a la brasa. Está en Cantonigròs, a pie de carretera. Tel. 938525003. Si puede pagar un restaurante de campanillas, con cocina mucho más sofisticada, entonces su sitio es Ca l’Ignasi, donde hacen unos platos cuidados que siguen la temporada y sus productos. Está también en Cantonigròs, en la calle Mayor, 4. Tel. 938525124. Si ha llegado hasta Rupit, nosotros hemos comido y dormido, en el hostal Estrella. Muy casero y agradable. También está muy muy bien, para dormir y para comer, el novísimo hotel de montaña Cabrerès, en la calle Mayor de Cantonigròs, un poco más abajo de Ca l’Ignasi. Habitaciones sencillas y cucas, y apartamentos. En Rupit hay un camping, y en toda la zona muchas, muchísimas casas rurales. Tienen un albergue de colonias en Cantonigròs: Santa Maria del Roure, y un alojamiento de montaña en el Santuario de Collsacabra, muy rural, ¡eso sí!.

Fira al Mallol de la Vall d’en Bas

Avui us parlarem d’una sortida que sempre ens agrada molt de fer amb els nostres infants, i de recomanar. Es tracta d’arribar-se fins l’amagada i esplèndida Vall d’en Bas, a la Garrotxa alta, on hi ha una diminuta vila, un poblet de pessebre, alçat dalt d’un turó. És el Mallol. En aquest indret acollidor, situat en aquesta vall closa, al peu de les agrestes muntanyes del mític Collsacabra, i a tocar dels no menys mítics volcans de la Garrotxa, s’hi fa una de les fires medievals més boniques que nosaltres haguem vist. I no és la més gran, com ho pot ser Vic, ni la més ben ambientada. És la més bonica perquè l’escenari acompanya, el paisatge ho fa creible, i la terra ho demana . Una terra de llegenda, un paisatge idíl·lic, bucòlic, rural i maravellós. De fet tota la vall és un bon destí pel pont. Perquè està també farcida de petits poblets encantadors, sense edificis que desentonin amb el paisatge apacible i agrari. Trobareu aquesta joia si pugueu fins els voltants d’Olot. Per fer-ho podeu anar fins a Vic i pendre allà la novíssima carretera dels túnels de Bracons, que us deixarà al mig de Bas en una hora llarga. O bé pujar per Girona, Banyoles i Besalú, també per bona autopista, bona autovia i carretera ampla. Tot i això, és molt més llarg. Pels amants del cotxe i dels paisatges hi ha rutes d’accés panoràmiques i magnífiques. Com la que des de Vic puja per Roda de Ter i Cantonigros, seguint l’antiga carretera, i que travessa el Collsacabra. Aquí teniu fites importants, com Rupit, El Far o La Salut, miradors inabastables de mitja Catalunya. O bé la que des de Sils i Santa Coloma de Farners puja per Amer i Sant Feliu de Pallerols. Son paisatge de somni, però atenció: aquestes rutes són llargues i plenes de corbes. La Fira es diu de Sant Nicolau, i la fan a la vila de El Mallol des de fa anys. La fan allà perquè, com us dèiem el poble ha conservat tot l’aire medieval, amb els seus carrers costoruts i empedrats. És aquí, en aquests carrerons, on els artesans i firarires munten les seves parades plenes d’artesania, embotits, formatges, mel i productes de la terra. També les tradicionals parades d’oficis antics, i una lluïda fira de bestiar. Els més petits xalaran de veritat. Podeu admirar l’església de Sant Bartomeu i arribar-vos fins el bonic salt del Sallent.  No hi faltaran tampoc caminades guiades per la natura fantàstica del lloc, actuacions de teatre i música per a la mainada, o dansa amb la Bruixa Estruga. Bon aparcament, molt ben organitzat, als prats al peu del poble. Hi haurà molta gent, i molts cotxes, però aparcareu, més aprop o més lluny. I no us preocupeu per la caminada: hi haurà un el trenet turístic pels qui estiguin cansats que us portarà del pàrquing fins dalt de tot del turó on està El Mallol. Si us decidiu a passar el pont de desembre aquí, quan s’acabi la gresca a El Mallol, la podreu continuar a la capital de la Vall, a Sant Privat on, als anomenants prats de Can Gronxa, podreu gaudir, durant tot el dia 7 d’un munt d’activitats també relacionades amb la terra i la pagesia. El Mallol, tot i que ara és ben petit, fou el centre del vescomtat feudal d’en Bas. Encara podreu veure-hi la casa del Veguer, la presó o la casa del Notari. De fet, durant la festa, trobareu aquests personatges a la fira. Aquí va nèixer el cabdill remença Verntallat, en una masia del poble, encara avui existent. Per dormir al mateix poble teniu Can Morera, un restaurant amb habitacions. Per dormir a la vall teniu des d’un complex tipus Vilar Rural, l’Hotel Vall d’en Bas a Joanetes, apartaments, fondes de tota la vida, com La Barris, fins cases rurals molt boniques, com ara El Ferrés, o El Piqué, a Joanetes també. Quant nosaltres pugem a la Vall d’en Bas, sempre dinem als Hostalets d’en Bas, al restaurant l’Hostalet, Tel: 972 69 00 06. Reserveu o no dinareu aquí!. A Olot hi ha un dels llocs més mítics de la taula catalana: La Deu.  Aquest pont, tots cap a la Garrotxa.  Aprofiteu per fer una visita familiar al Parc dels volcans, que és impressionant sempre i en tot temps. No deixeu de probar la cuina volcànica, en qualsevol dels restaurants de la ciuat o de la comarca. Bona fira al Mallol!.

La Vall d’en Bas es una pequeña patria. Un valle cerrado, rodeado por las agrestes montañas del mítico Collsacabra, y los no menos míticos volcanes de la Garrotxa. Una tierra de leyenda, llena de bosques, de ríos amables, de pastos frescos donde los animales de granja pastan tranquilos. En fin, un lugar idílico, bucólico, rural y maravilloso. El valle está también lleno de pequeños pueblos encantadores, sin edificios que desentonen con el paisaje, apacible y agrario. Encontrarán esta joya si van hasta los alrededores de Olot. Para ello puede tomar l’autovia hasta Vic y tomar allí la novísima carretera de los túneles de Bracons, que les dejará en medio de Bas en una hora larga. O bien subir por Girona, Banyoles y Besalú, también por buena autopista, buena autovía y carretera ancha. Sin embargo, es mucho más largo. Para los amantes del coche y de los paisajes hay rutas de acceso panorámicas y magníficas. Como la que desde Vic sube por Roda de Ter y Cantonigros, siguiendo la antigua carretera, y que atraviesa el Collsacabra. Aquí tenéis hitos importantes, como Rupit, El Faro o La Salud, miradores inalcanzables de media Cataluña. O bien la que desde Sils y Santa Coloma de Farners sube por Amer y Sant Feliu de Pallerols. Estas rutas son largas y llenas de curvas. El valle d’en Bas es bonito todo el año. Fresco en verano. Verde en primavera, inigualable en otoño, una sinfonía de color. En invierno a menudo nieva. Y si necesitáis más razones para moveros y pasar unos días en Bas, a inicios de diciembre tenéis uno muy bueno. El recuerdo del pasado medieval vizcondado de Bas, de las guerras remensas y la memoria de Francesc de Verntallat, se materializan en una feria remensa, la Feria de San Nicolás, que tiene lugar en la villa de El Mallol. Este pueblo ha conservado todo el aire medieval, con sus calles empinadas y empedradas. Es aquí, en estas callejuelas, donde los artesanos y feriantes montan sus paradas llenas de artesanía, embutidos, quesos, miel y productos de la tierra. También las tradicionales paradas de oficios antiguos, y una lucida feria de ganado. Los más pequeños disfrutarán de verdad. Pueden admirar la iglesia de San Bartolomé y acercaros hasta el bonito salto del Sallent. No faltarán tampoco caminatas guiadas por la naturaleza fantástica del lugar, actuaciones de teatro y música para los niños, o danza con la Bruja Estruga. Habrá un el tren turístico para los que estén cansados, que les llevará del parking hasta lo alto del cerro donde está El Mallol. Si se deciden a pasar el puente de diciembre aquí, cuando acabe la fiesta en El Mallol, la pueden continuar en la capital del valle, en Sant Privat donde se podrá disfrutar, durante todo el día 7 de un montón de actividades también relacionadas con la tierra y el campesinado. El Mallol, aunque ahora es muy pequeño, fue el centro del vizcondado feudal d’en Bas. Todavía se puede ver la casa del Veguer, la cárcel o la casa del Notario. De hecho, durante la fiesta, encontrarán estos personajes en la feria. Aquí nació el caudillo remensa Verntallat, en una masía del pueblo, aún hoy existente. De ahí el mote de la feria. Para dormir en el mismo pueblo tienen Can Morera, un restaurante con habitaciones. Para dormir en el valle tiene desde un complejo tipo Vilar Rural, el Hotel Vall de Bas, en Joanetes, y apartamentos, y fondas de toda la vida, como La Barris, y casas rurales muy bonitas, como El Ferrés, o El Piqué, en Joanetes también. Nosotros comemos siempre en Hostalets d’en Bas, en el restaurante l’Hostalet, Tel: 972 69 00 06. Reservad si quereis comer allí.

Cantonigros ara a Vic!

Aquest any el festival de Música Coral d’arreu del món tindrà lloc al Teatre l’Atlàntida, a la ciutat de Vic. Tot i que el festival de cors musicals es va iniciar al poblet de Can Toni Gros, al cor de les Guilleries, a Osona, un llogarret molt proper aVic, la gran assistència de públic ha fet impossible de seguir desenvolupant un event tant importat en un poble tant petit. Malgrat això us convidem a seguir visitant Cantonigròs, el bonic poblet del Collsacabra, si us decidiu a pujar fins la capital d’Osona, Vic, per gaudir del festival de música per a corals. Des de Vic arribareu a Cantonigròs si agafeu l’antiga carretera Vic – Olot, la que travessa el Cabrerès, (no els moderns túnels de Bracons). Cantonigros són quatre cases arrenglerades en un carrer quasi únic, i molt llarg. Pertany al municipi de l’Esquirol. El poble en si no te gaire interès. Els voltants són una altra cosa. Hi ha frondosos boscos de roure i faig. El terme està ple de rius i rierols, que permeten una refrescant banyada, amb molt d’encant. A tocar teniu llocs molt interessant i que mereixen una bona visita: pobles medievals com de Tavertet, amb els seus cingles impressionants,  o Rupit, un poblet ben bé de pessebre. Dona gust arribar-se a Cantonigrós i el Collsacabra ara que a Barcelona fa tanta calor. Passar un cap de setmana fresquet recorrent aquests espais naturals fantàstics, amb indrets tan encisadors com Pruit o Santa Maria de Cabrera. A tocar de Cantonigrós teniu el salt d’aigua de la Foradada, molt romàntic i molt fàcil d’arribar-hi tot passejant. I, un cop hagueu vist aquest diminut llogarret perdut a la muntanya, podeu tornar a Vic, al teatre l’Atlàntida, a escoltar les corals que aquest any actuaran al fantàstic festival de música. Un festival on s’hi donen cita conjunts corals d’arreu del món. Veure gent de moltes races, de llengües diverses, que venen fins aquest racó de món per amor a la música. I això es nota. Si pugeu a Vic sentireu cantar tota mena de corals: masculines, femenines, mixtes, infantils… També podreu gaudir veient dansar grups folklòriques de països que ni tan sols sabieu que existien. Coneixereu balls típics de tots els indrets del planeta. Normalment es tracta d’un cap de setmana llarg. De dijous a diumenge, just aquest que ara començarà de juliol. Els dies laborables les sessions són de tarda i de nit. El dissabte hi ha més activitats. Per dinar a Cantonigrós us recomanem vivament Cal Ignasi. Un restaurant de disseny, amb cuina d’autor. Atenció, preus van en consonància. Ara bé, mejareu bo i creatiu. També hem menjat un menú molt senzill, bé de preu i prou arreglat a Cal Carreter, a la mateixa carretera de Vic a Olot, 12, Tel: 93 856 52 63. També teniu el Puntí, a la mateixa carretera, Tel: 93 852 50 69, i l’anomenat Ca la Susi, al Camí Reial, 5. Tel: 938 525 055. Si voleu dormir mireu l’Hostal del Cabrerès. Un hotelet de muntanya encantador al mateix poblet. Fora del nucli urbà, a Pruit, o a Tavertet, teniu cases rurals precioses, com ara el Mas La Serra.  També podeu fer una ullada a la secció “per dormir” de la web de Cal Ignasi mateix on s’indiquen molts llocs recomanables per passar uns dies.  A Vic també hi ha molta oferta gastronòmica. Impossible referenciar-la tota, però provarem de fer-vos-en un tastet. De fet l’ambient estudiantil i glamuròs de Vic fa que hi hagi molt on escollir, sobretot al casc antic. Si voleu un que ens han recomanat, aneu al restaurant Basset, al Carrer Sant Sadurní, 4. Tel. 938 890 212. També hem anat a La Taula, en els baixos d’un casalot, a la Plaça Don Miquel Clariana, 4. Tot un restaurant amb encant. Diuen coses molt bones del Casino de Vic, al carrer Jacint Verdaguer, 5, tel: 938 85 24 62, i del Caliu. ‎ Lavinateria DO Vic és molt bonica, i diuen que s’hi menja bé. El Jardinet és una aposta segura, de tota la vida. Si voleu passar el cap de setmana per allà podeu dormir a l’Hotel NH, que també te un bon menú al migdia, o al clàssic Hotel Pamplona, a la ronda. També molt clàssicel Jaume Balmes, més cèntric. Quelcom més coquetó?. Caldrà anar a les afores, concretament a Sentfores, on hi ha el Mas la Miranda. Durant la firade rams però, caldrà reservar qualsevol lloc on aneu amb antel·lació, perquè hi haurà molta, molta gent!. Bon mercat del Ram a Vic!. Ah!. I aprofiteu que el festival de Cantonigrós té lloc a Vic per voltar per la Vic més antiga. Sorpreses a cada pas: un temple romà, la catedral, el museu episcopal, carrers, places… una ciutat que us enamorarà. Bona música a Vic!.

Can Toni Gros es un bellísimo pueblo de Osona, en plena comarca natural del Collsacabra. Se llega desde Vic si cogéis la antigua carretera Vic – Olot, la que atraviesa el Cabrerès, (no los modernos túneles de Bracons). Cantonigros son cuatro casas en una calle muy larga. Pertenece al municipio de l’Esquirol. El pueblo en sí no tiene mucho interés. Los alrededores son otra cosa. Hay frondosos bosques de roble y haya. El término está lleno de ríos y arroyos, con mucho encanto. Cerca tienen lugares muy interesantes y que merecen una buena visita: pueblos medievales coma ra Tavertet o Rupit. Espacios naturales. Lugares encantadores como Pruit o Santa María de Cabrera. Junto al pueblo está el salto de agua de la Foradada, muy romántico, y muy fácil de llegar paseando. Pero si hoy os hablamos de Cantonigrós es porque en este diminuta aldea perdida en la montaña se celebraba cada año un fantástico festival de música, que ahora tiene lugar en Vic capital, en el teatro la Atlàntida. Este es un festival donde se dan cita conjuntos corales de todo el mundo. Vais a ver gente de muchas razas, de lenguas diversas, que vienen hasta este rincón del mundo por amor a la música. Y eso se nota. Si subís a Cantonigrós oireis cantar a todo tipo de corales: masculinas, femeninas, mixtas, infantiles… También podreis disfrutar viendo bailar grupos folklóricas de países que ni siquiera sabíais que existían. Conocereis bailes típicos de todos los rincones del planeta. Normalmente se trata de un fin de semana largo. De jueves a domingo. Justo a mediados de julio. Los días laborables las sesiones son de tarde y de noche. El sábado hay más actividades. Para comer en Cantonigrós les recomendamos vivamente Cal Ignasi. Un restaurante de diseño, con cocina de autor. Atención, los precios van en consonancia. Ahora bien, bueno y creativo. También hemos comido un menú muy sencillo, bien de precio y bastante arreglado en Cal Carreter, en la misma carretera de Vic a Olot, 12, Tel: 93 856 52 63. También tienen el Puntí, en la misma carretera, Tel: 93 852 50 69, y el llamado Ca la Susi, en el Camí Real, 5. Tel: 938 525 055. Si deseais dormir id hasta el Hostal del Cabrerès. Un hotelito de montaña encantador al mismo pueblo. Fuera del casco urbano, en Pruit, o Tavertet, existen casas rurales preciosas, como el Mas La Serra. También pueden echar un vistazo a la sección “para dormir” de la web de Cal Ignasi donde se indican muchos lugares recomendables para pasar unos días. Si todo está lleno, pensad en dormir en Vic, o Rupit, donde hay bastantes hoteles. Subid a Vic, i a Cantonigrós, para pasar un fin de semana fresquito y agradable, disfrutando de la música.

Pessebre vivent a Rupit

Rupit és d’aquells pobles que han sabut conservar tot el seu sabor d’abans. Un poble dels que anomenem de pessebre. I com cada any per les Festes de Nadal, Rupit organitza  un pessebre vivent genial, perquè el marc és idoni i no calen gaires tramoies. Enguany es representarà els dies 29 i 30 de Desembre a partir de les sis de la tarda. Rupit és una població feta de pedra picada, i que conserva tot el seu encant medieval. L’acompanya l’encant dels paisatge ferèstecs i salvatges del Collsacabra, de les Guilleries i del Montseny. Als voltants del poble podeu gaudir de llocs tan espectaculars com els cingles de Tavertet, o el Far, tan preciosos com l’església romànica de Sant Joan de Fàbregues, o el salt d’aigua de Sallent. Seria una bona idea pujar a passar usn dies de les festes de nadal en aquestes terres indòmites de l’Osona més rural. De veure el poble i el seu pessebre vivent, però també els pobles maravellosos de la rodalia, com ara Tavertet.  O qualsevol espai del parc natural de Collsacabra o Guilleries. Us imagineu amb la vostra família passejant pels carrers estrets i costeruts de Rupit, veient la història de les cases pairals amb portals adovellats i balcons de fusta. O visitant l’església amb el seu bonic retaure barroc, o pujant fins el turó que domina les cases, on hi ha el que queda d’un castell feudal?. Comprant saborosos embotits, formatge o mel de la zona. No ho dubteu, arribeu-vos al Collsacabra amb l’excusa del pessebre vivent de Rupit. Nosaltres hem dormit i menjat molt bé a l’Hostal Estrella, però no és l’únic bo que hi ha. A Cantonigrós us recomanem vivament Cal Ignasi. Un restaurant de disseny, amb cuina d’autor. També hem menjat un menú molt senzill, bé de preu i prou arreglat a Cal Carreter, a la mateixa carretera de Vic a Olot, 12, Tel: 93 856 52 63. Si voleu dormir bé mireu l’Hostal del Cabrerès. Un hotelet de muntanya encantador al poblet de Cantonigrós. A Pruit, o a Tavertet, teniu cases rurals precioses, com ara el Mas La Serra.  També podeu fer una ullada a la secció “per dormir” de la web de Cal Ignasi mateix on s’indiquen molts llocs recomanables per passar uns dies. Un altre restaurant, amb apartaments rurals, que està bé és el Mas d’en Coll, a Pruit. Més allunyada, en una casa de pagés, la brasseria Les Gorgues, proposa carns a la llosa, típiques d’aquestes contrades. El Collsacabra te aquestes maravelles. Us les deixareu perdre?. Bon Collsacabra!.

Rupit es de esos pueblos de Cataluña que han sabido conservar todo su sabor de antaño. Es un encanto de pueblo. Lo tiene todo: un paisaje verde, impresionante, lleno de riscos y acantilados. Calles estrechas, casas solariegas con portales adintelados y balcones de madera. Una iglesia con un retablo barroco. Los restos de un castillo sobre una colina. Tiendas de embutidos, bares y restaurantes a cual mejor. Hotelitos, casas de payés y casas rurales. Y, naturalmente, un arroyo precioso y un puente de madera que se mueve cuando pasas y da un poco de miedo. Allí hacen un pesebre viviente que utiliza la villa medieval como telón de fondo. Insuperable. Subid a Rupit para hacer la ruta del Collsacabra. Bajense hasta San Juan de Fábregues, por buen camino. Acercaos hasta el espectacular salto de Sallent. Una excursión familiar sin lugar a dudas.

Fira de Sant Nicolau al Mallol

A l’amagada i esplèndida Vall d’en Bas, a la Garrotxa alta, hi ha una diminuta vila, un poblet de pessebre, alçat dalt d’un turó. És el Mallol. En aquest indret acollidor, situat en aquesta vall closa, al peu de les agrestes muntanyes del mític Collsacabra, i a tocar dels no menys mítics volcans de la Garrotxa, s’hi fa una de les fires medievals més boniques que nosaltres haguem vist. I no és la més gran, com ho pot ser Vic, ni la més ben ambientada. És la més bonica perquè l’escenari acompanya, el paisatge ho fa creible, i la terra ho demana . Una terra de llegenda, un paisatge idíl·lic, bucòlic, rural i maravellós. De fet tota la vall és un bon destí pel pont. Perquè està també farcida de petits poblets encantadors, sense edificis que desentonin amb el paisatge apacible i agrari. Trobareu aquesta joia si pugueu fins els voltants d’Olot. Per fer-ho podeu anar fins a Vic i pendre allà la novíssima carretera dels túnels de Bracons, que us deixarà al mig de Bas en una hora llarga. O bé pujar per Girona, Banyoles i Besalú, també per bona autopista, bona autovia i carretera ampla. Tot i això, és molt més llarg. Pels amants del cotxe i dels paisatges hi ha rutes d’accés panoràmiques i magnífiques. Com la que des de Vic puja per Roda de Ter i Cantonigros, seguint l’antiga carretera, i que travessa el Collsacabra. Aquí teniu fites importants, com Rupit, El Far o La Salut, miradors inabastables de mitja Catalunya. O bé la que des de Sils i Santa Coloma de Farners puja per Amer i Sant Feliu de Pallerols. Son paisatge de somni, però atenció: aquestes rutes són llargues i plenes de corbes. La Fira es diu de Sant Nicolau, i la fan a la vila de El Mallol des de fa anys. La fan allà perquè, com us dèiem el poble ha conservat tot l’aire medieval, amb els seus carrers costoruts i empedrats. És aquí, en aquests carrerons, on els artesans i firarires munten les seves parades plenes d’artesania, embotits, formatges, mel i productes de la terra. També les tradicionals parades d’oficis antics, i una lluïda fira de bestiar. Els més petits xalaran de veritat. Podeu admirar l’església de Sant Bartomeu i arribar-vos fins el bonic salt del Sallent.  No hi faltaran tampoc caminades guiades per la natura fantàstica del lloc, actuacions de teatre i música per a la mainada, o dansa amb la Bruixa Estruga. Bon aparcament, molt ben organitzat, als prats al peu del poble. Hi haurà molta gent, i molts cotxes, però aparcareu, més aprop o més lluny. I no us preocupeu per la caminada: hi haurà un el trenet turístic pels qui estiguin cansats que us portarà del pàrquing fins dalt de tot del turó on està El Mallol. Si us decidiu a passar el pont de desembre aquí, quan s’acabi la gresca a El Mallol, la podreu continuar a la capital de la Vall, a Sant Privat on, als anomenants prats de Can Gronxa, podreu gaudir, durant tot el dia 7 d’un munt d’activitats també relacionades amb la terra i la pagesia. El Mallol, tot i que ara és ben petit, fou el centre del vescomtat feudal d’en Bas. Encara podreu veure-hi la casa del Veguer, la presó o la casa del Notari. De fet, durant la festa, trobareu aquests personatges a la fira. Aquí va nèixer el cabdill remença Verntallat, en una masia del poble, encara avui existent. Per dormir al mateix poble teniu Can Morera, un restaurant amb habitacions. Per dormir a la vall teniu des d’un complex tipus Vilar Rural, l’Hotel Vall d’en Bas a Joanetes, apartaments, fondes de tota la vida, com La Barris, fins cases rurals molt boniques, com ara El Ferrés, o El Piqué, a Joanetes també. Quant nosaltres pugem a la Vall d’en Bas, sempre dinem als Hostalets d’en Bas, al restaurant l’Hostalet, Tel: 972 69 00 06. Reserveu o no dinareu aquí!. A Olot hi ha un dels llocs més mítics de la taula catalana: La Deu.  Aquest pont, tots cap a la Garrotxa.  Aprofiteu per fer una visita familiar al Parc dels volcans, que és impressionant sempre i en tot temps. No deixeu de probar la cuina volcànica, en qualsevol dels restaurants de la ciuat o de la comarca. Bona fira al Mallol!.

La Vall d’en Bas es una pequeña patria. Un valle cerrado, rodeado por las agrestes montañas del mítico Collsacabra, y los no menos míticos volcanes de la Garrotxa. Una tierra de leyenda, llena de bosques, de ríos amables, de pastos frescos donde los animales de granja pastan tranquilos. En fin, un lugar idílico, bucólico, rural y maravilloso. El valle está también lleno de pequeños pueblos encantadores, sin edificios que desentonen con el paisaje, apacible y agrario. Encontrarán esta joya si van hasta los alrededores de Olot. Para ello puede tomar l’autovia hasta Vic y tomar allí la novísima carretera de los túneles de Bracons, que les dejará en medio de Bas en una hora larga. O bien subir por Girona, Banyoles y Besalú, también por buena autopista, buena autovía y carretera ancha. Sin embargo, es mucho más largo. Para los amantes del coche y de los paisajes hay rutas de acceso panorámicas y magníficas. Como la que desde Vic sube por Roda de Ter y Cantonigros, siguiendo la antigua carretera, y que atraviesa el Collsacabra. Aquí tenéis hitos importantes, como Rupit, El Faro o La Salud, miradores inalcanzables de media Cataluña. O bien la que desde Sils y Santa Coloma de Farners sube por Amer y Sant Feliu de Pallerols. Estas rutas son largas y llenas de curvas. El valle d’en Bas es bonito todo el año. Fresco en verano. Verde en primavera, inigualable en otoño, una sinfonía de color. En invierno a menudo nieva. Y si necesitáis más razones para moveros y pasar unos días en Bas, a inicios de diciembre tenéis uno muy bueno. El recuerdo del pasado medieval vizcondado de Bas, de las guerras remensas y la memoria de Francesc de Verntallat, se materializan en una feria remensa, la Feria de San Nicolás, que tiene lugar en la villa de El Mallol. Este pueblo ha conservado todo el aire medieval, con sus calles empinadas y empedradas. Es aquí, en estas callejuelas, donde los artesanos y feriantes montan sus paradas llenas de artesanía, embutidos, quesos, miel y productos de la tierra. También las tradicionales paradas de oficios antiguos, y una lucida feria de ganado. Los más pequeños disfrutarán de verdad. Pueden admirar la iglesia de San Bartolomé y acercaros hasta el bonito salto del Sallent. No faltarán tampoco caminatas guiadas por la naturaleza fantástica del lugar, actuaciones de teatro y música para los niños, o danza con la Bruja Estruga. Habrá un el tren turístico para los que estén cansados, que les llevará del parking hasta lo alto del cerro donde está El Mallol. Si se deciden a pasar el puente de diciembre aquí, cuando acabe la fiesta en El Mallol, la pueden continuar en la capital del valle, en Sant Privat donde se podrá disfrutar, durante todo el día 7 de un montón de actividades también relacionadas con la tierra y el campesinado. El Mallol, aunque ahora es muy pequeño, fue el centro del vizcondado feudal d’en Bas. Todavía se puede ver la casa del Veguer, la cárcel o la casa del Notario. De hecho, durante la fiesta, encontrarán estos personajes en la feria. Aquí nació el caudillo remensa Verntallat, en una masía del pueblo, aún hoy existente. De ahí el mote de la feria. Para dormir en el mismo pueblo tienen Can Morera, un restaurante con habitaciones. Para dormir en el valle tiene desde un complejo tipo Vilar Rural, el Hotel Vall de Bas, en Joanetes, y apartamentos, y fondas de toda la vida, como La Barris, y casas rurales muy bonitas, como El Ferrés, o El Piqué, en Joanetes también. Nosotros comemos siempre en Hostalets d’en Bas, en el restaurante l’Hostalet, Tel: 972 69 00 06. Reservad si quereis comer allí.

Música a Cantonigros

Tot convida a pujar, de nou, com cada any, a Can Toni Gros, un bellíssim poblet d’Osona, molt proper aVic, però en plena comarca natural del Collsacabra. Hi arribareu des de Vic si agafeu l’antiga carretera Vic – Olot, la que travessa el Cabrerès, (no els moderns túnels de Bracons). Cantonigros són quatre cases arrenglerades en un carrer quasi únic, i molt llarg. Pertany al municipi de l’Esquirol. El poble en si no te gaire interès. Els voltants són una altra cosa. Hi ha frondosos boscos de roure i faig. El terme està ple de rius i rierols, que permeten una refrescant banyada, amb molt d’encant. A tocar teniu llocs molt interessant i que mereixen una bona visita: pobles medievals com de Tavertet, amb els seus cingles impressionants,  o Rupit, un poblet ben bé de pessebre. Dona gust arribar-se a Cantonigrós i el Collsacabra ara que a Barcelona fa tanta calor. Passar un cap de setmana fresquet recorrent aquests espais naturals fantàstics, amb indrets tan encisadors com Pruit o Santa Maria de Cabrera. A tocar de Cantonigrós teniu el salt d’aigua de la Foradada, molt romàntic i molt fàcil d’arribar-hi tot passejant. Però si avui us parlem de Cantonigrós és perquè en aquest diminut llogarret perdut a la muntanya s’hi celebra cada any un fantàstic festival de música. Un festival on s’hi donen cita conjunts corals d’arreu del món. Veure gent de moltes races, de llengües diverses, que venen fins aquest racó de món per amor a la música. I això es nota. Si pugeu a Cantonigrós sentireu cantar tota mena de corals: masculines, femenines, mixtes, infantils… També podreu gaudir veient dansar grups folklòriques de països que ni tan sols sabieu que existien. Coneixereu balls típics de tots els indrets del planeta. Normalment es tracta d’un cap de setmana llarg. De dijous a diumenge. Just a mitjans de juliol. Els dies laborables les sessions són de tarda i de nit. El dissabte hi ha més activitats. Per exemple, al migdia, sol haver-hi una lluida cercavila amb tots dels grups de danses, i dels cors, que participen al festival. Com en unes Olimpíades. També el diumenge hi ha sessió matinal. Sols ser l’hora dels cors i esbarts d’infants. A la tarda exhibició castellera i concert cerimònia de cloenda. Si mai no heu vist aquest festival us adelantem que val la pena, tot i que acostuma a anar-hi molta, molta gent. Per dinar a Cantonigrós us recomanem vivament Cal Ignasi. Un restaurant de disseny, amb cuina d’autor. Atenció, preus van en consonància. Ara bé, mejareu bo i creatiu. També hem menjat un menú molt senzill, bé de preu i prou arreglat a Cal Carreter, a la mateixa carretera de Vic a Olot, 12, Tel: 93 856 52 63. També teniu el Puntí, a la mateixa carretera, Tel: 93 852 50 69, i l’anomenat Ca la Susi, al Camí Reial, 5. Tel: 938 525 055. Si voleu dormir mireu l’Hostal del Cabrerès. Un hotelet de muntanya encantador al mateix poblet. Fora del nucli urbà, a Pruit, o a Tavertet, teniu cases rurals precioses, com ara el Mas La Serra.  També podeu fer una ullada a la secció “per dormir” de la web de Cal Ignasi mateix on s’indiquen molts llocs recomanables per passar uns dies. Si tot està ple, penseu en dormir a Vic, o a Rupit, on hi ha força hotels. No us hi penseu més i aneu fins Cantonigrós a disfrutar d’un cap de setmana diferent, en llibertat, i gaudint de la música!.

Can Toni Gros es un bellísimo pueblo de Osona, en plena comarca natural del Collsacabra. Se llega desde Vic si cogéis la antigua carretera Vic – Olot, la que atraviesa el Cabrerès, (no los modernos túneles de Bracons). Cantonigros son cuatro casas en una calle muy larga. Pertenece al municipio de l’Esquirol. El pueblo en sí no tiene mucho interés. Los alrededores son otra cosa. Hay frondosos bosques de roble y haya. El término está lleno de ríos y arroyos, con mucho encanto. Cerca tienen lugares muy interesantes y que merecen una buena visita: pueblos medievales coma ra Tavertet o Rupit. Espacios naturales. Lugares encantadores como Pruit o Santa María de Cabrera. Junto al pueblo está el salto de agua de la Foradada, muy romántico, y muy fácil de llegar paseando. Pero si hoy os hablamos de Cantonigrós es porque en este diminuta aldea perdida en la montaña se celebra cada año un fantástico festival de música. Un festival donde se dan cita conjuntos corales de todo el mundo. Vais a ver gente de muchas razas, de lenguas diversas, que vienen hasta este rincón del mundo por amor a la música. Y eso se nota. Si subís a Cantonigrós oireis cantar a todo tipo de corales: masculinas, femeninas, mixtas, infantiles… También podreis disfrutar viendo bailar grupos folklóricas de países que ni siquiera sabíais que existían. Conocereis bailes típicos de todos los rincones del planeta. Normalmente se trata de un fin de semana largo. De jueves a domingo. Justo a mediados de julio. Los días laborables las sesiones son de tarde y de noche. El sábado hay más actividades. Por ejemplo, al mediodía, suele haber una bonita pasacalles con todos los grupos de danzas, y los coros, que participan en el festival. Como en unas Olimpiadas. También el domingo hay sesión matinal. Suele ser la hora de los niños. Por la tarde exhibición castellera y concierto ceremonia de clausura. Si nunca habéis visto este festival os adelantamos que vale la pena ir, aunque suele haber mucha, mucha gente. Para comer en Cantonigrós les recomendamos vivamente Cal Ignasi. Un restaurante de diseño, con cocina de autor. Atención, los precios van en consonancia. Ahora bien, bueno y creativo. También hemos comido un menú muy sencillo, bien de precio y bastante arreglado en Cal Carreter, en la misma carretera de Vic a Olot, 12, Tel: 93 856 52 63. También tienen el Puntí, en la misma carretera, Tel: 93 852 50 69, y el llamado Ca la Susi, en el Camí Real, 5. Tel: 938 525 055. Si deseais dormir id hasta el Hostal del Cabrerès. Un hotelito de montaña encantador al mismo pueblo. Fuera del casco urbano, en Pruit, o Tavertet, existen casas rurales preciosas, como el Mas La Serra. También pueden echar un vistazo a la sección “para dormir” de la web de Cal Ignasi donde se indican muchos lugares recomendables para pasar unos días. Si todo está lleno, pensad en dormir en Vic, o Rupit, donde hay bastantes hoteles. Subid a Cantonigrós para pasar un fin de semana fresquito y agradable, disfrutando de la música.

La ruta del Ter

La Ruta del Ter és una iniciativa de diferents municipis, entitats, agrupacions i empresaris turístics encaminada a promocionar el riu Ter, i les terres que travesa. Amb aquesta intenció s’ha muntat un itinerari que segueix el curs del riu i que travessa cinc maravelloses comarques de Catalunya. La ruta es pot fer en cotxe, a peu o en bicicleta, tot i que a la web, només parla de les dues darreres. Nosaltres us parlarem de les altres. Evidentment, la podeu fer a trossos, o tota d’un cop. Fer-la tota, o només una petita secció. Nosaltres l’explicarem tota d’un recorregut, començant on neix i arribant on desemboca. Així caldría iniciar-la a l’estació d’esquí de Vallter 2000, un punt de neu familiar, a tocar de Setcases, un bonic poblet de muntanya. Si voleu veure on neix concretament el riu, us caldrà caminar cap el refugi, des de les pistes d’esquí. Pero no cal. El paisatge és ja magnífic aquí, i el riu, un fil d’aigua. Baixem ara cap a Setcases, Vilallonga de Ter i Llanars, per la alta vall del Ter. Hi ha poblets encantadors, com ara La Roca Abella, sota una penya. Camprodon és la capital de la zona, és molt bonica i te un seguit d’esglèsies romàniques fantàstiques, un pont i molt de caràcter. Sant Pau de Segúries, amb uns voltants de natura esclatant, obre la porta a excursions fabuloses, cap a la vall de Bianya per exemple. Sant Joan de les Abadesses te una abadia que cal visitar detingudament, una joia del romànic català, i també és un altre nús d’excursions familiars, a Ogassa, per exemple. Ripoll és el top del romànic de Catalunya. El monestir on estan enterrats els Comtes de Barcelona, amb una portada cúlmen de l’art mundial, i un claustre increible. També bon punt de partida d’excursions cap a la Vall de Ribes. El curs mitjà és un xic diferent. El riu s’aixampla, es calma, i s’omple de fàbriques. Montesquiu te un parc natural poc conegut, amb un preciós castell, i boscos i riuets de fàbula. Molt recomanable. Sant Quirze de Besora ofereix el seu entorn natural intacte, amb llocs idílics com la Vall de Vidrà. Torellò també ho fa: és el punt de partida de l’ascensió panoràmica al Santuari de Bellmunt, mirador del Pirineu, i de mitja Catalunya. Vic i els seus rodals mereixen una visita: Tavèrnoles, el monestir de Casserres, Sau i el seu pantà. El Ter s’encaixona, la carretera factible per a vehicles desapareix. Haureu de travessar el Coll de Bracons, és el més fàcil, i baixar per la Vall d’en Bas, i per Sant Feliu de Pallerols fins el pantà de Susqueda. O fer la ruta antiga, pel Collsacabra, per Rupit, poblet encantador, per tavertet, penjats dels cingles, damunt del riu. Us la recomanem. Quins paisatges!. Amer, La Cellera de Ter, Anglès… el Ter, ja plàcid omple la plana. Camí del carrilet antic. Via verda de somni pels amants de la bicicleta. Sant Julià del Llor i Bonmatí, la Vall de Llémena, ens acostem a Girona per Bescanó. Girona és una gran fita de la ruta. Catedral, Call Jueu, casc antic, museus, carrers i carrerons, convents. Una ciutat a mida humana, bellíssima. Celrà, Cervià de Ter, amb el seu monestir, Foixà, amb el seu castell. La plana de l’Empordà està farcida de pobles medievals, esglésies, racons de natura desbordada, arbredes vora el riu, camins per recòrrer en pau, vora l’aigua mansa, a peu o en bici. Dificultat zero. Jafre, Ultramort o Verges. Pareu a contemplar les pedres velles d’aquestes cases de portals adovellats, carrers estrets i màgics. Torroella de Montgrí te un bonic casc antic, i més enllà L’Estartit, amb les seves platges, amb les illes Medes, on podeu agafar una barca per descobrir les maravelles del fons marí més intacte de la Mediterrània. I, a la posta, caminar lentament pels aiguamolls deixats de la mà de Déu on el riu es rendeix al mar. No podem ni descriure la varietat de paisatges, el munt de fites culturals, les pàgines d’història escrites en cada monument de cada poble, la gastronomia i les tradicions de cada municipi per on passa el Ter. És un itinerari ideal per fer un cap de setmana llarg, unes vacances de setmana santa o d’estiu. Us convidem a fer-lo poc a poc, potser en cotxe, però lentament, assaborint-lo. O en bici, de baixada, sense pedalar massa. O a peu com a preparació pel camí de Sant Jaume de galícia. No cal anar gaire lluny de casa per descobrir una terra riquíssima en tota mena de patrimonis: culturals o naturals. No cal fer molts kms. per descobrir una fauna increible, una flora esplendorosa, uns paisatges de conte de fades. Consulteu en aquest mateix bloc cada esglaó de la ruta.

La Ruta del Ter es una iniciativa de diferentes municipios, entidades, agrupaciones y empresarios turísticos encaminada a promocionar el río Ter, y las tierras que atraviesa. Con esta intención se ha montado un itinerario que sigue el curso del río y que atraviesa cinco maravillosas comarcas de Cataluña. La ruta se puede hacer en coche, a pie o en bicicleta, aunque en la web, sólo habla de las dos últimas. Nosotros os hablaremos de las otras. Evidentemente, puede hacer a trozos, o toda de una vez. Hacerla toda, o sólo una pequeña sección. Nosotros les explicaremos todo de un corrido, empezando por donde nace y llegando donde desemboca el rio. Así iniciaremos la ruta en la estación de esquí de Vallter 2000, un punto de nieve familiar, junto a Setcases, un bonito pueblo de montaña. Si quieren ver donde nace concretamente el río, necesitarán andar hasta el refugio, desde las pistas de esquí. Pero no es necesario. El paisaje es ya magnífico aquí, y el río, un hilo de agua. Bajamos ahora hacia Setcases, Vilallonga de Ter y Llanars, por alto valle del Ter. Hay pueblos encantadores, como La Roca Abella, bajo una peña. Camprodon es la capital de la zona, es muy bonita y tiene una serie de iglesias románicas fantásticas, un puente y mucho carácter. Sant Pau de Segúries, cuenta con unos alrededores de naturaleza brillante, y os abre la puerta a excursiones fabulosas, hacia el valle de Bianya por ejemplo. San Juan de las Abadesas tiene una abadía que hay que visitar detenidamente, una joya del románico catalán, y también es otro centro de excursiones familiares, hasta Ogassa, por ejemplo. Ripoll es el top del románico de Cataluña. El monasterio donde están enterrados los Condes de Barcelona, ​​con una portada cúlmen del arte mundial, y un claustro increíble. También buen punto de partida de excursiones hacia el Valle de Ribes. El curso medio es un poco diferente. El río s’amplia, se calma, y se ​​llena de fábricas. Montesquiu tiene un parque natural poco conocido, con un precioso castillo, y bosques y riachuelos de fábula. Muy recomendable. Sant Quirze de Besora ofrece su entorno natural intacto, con lugares idílicos como el Valle de Vidrà. Torelló también lo hace: es el punto de partida de la ascensión panorámica al Santuario de Bellmunt, mirador del Pirineo, y de media Cataluña. Vic y sus rodales merecen una visita: Tavèrnoles, el monasterio de Casserres, Sau y su pantano. El Ter se encajona, la carretera factible para vehículos desaparece. Debeis de atravesar el Coll de Bracons, es lo más fácil, y bajar por la Vall d’en Bas, y por Sant Feliu de Pallerols hasta el pantano de Susqueda. O hacer la ruta antigua, por Collsacabra, por Rupit, pueblo encantador, por Tavertet, colgados de los riscos, sobre el río. Os la recomendamos. ¡Qué paisajes!. Amer, La Cellera de Ter, Anglés … el Ter, ya plácido, llena la llanura. Usad el camino del ferrocarril antiguo. Hoy una vía verde de ensueño para los amantes de la bicicleta. Sant Julià del Llor i Bonmatí, el Valle de Llémena, nos acercamos a Girona por Bescanó. Girona es un gran hito de la ruta. Catedral, Barrio Judío, casco antiguo, museos, calles y callejones, conventos. Una ciudad a medida humana, bellísima. Celrà, Cervià de Ter, con su monasterio, Foixà, con su castillo. La llanura del Empordà está llena de pueblos medievales, iglesias, rincones de naturaleza desbordada, arboledas junto al río, caminos que recorrer en paz, cerca del agua mansa, a pie o en bici. Dificultad cero. Jafre, Ultramort o Verges. Préstense a contemplar las piedras viejas de estas casas de portales adintelados, calles estrechas y mágicas. Torroella de Montgrí tiene un bonito casco antiguo, y más allá L’Estartit, con sus playas, con las islas Medes, donde podrán coger una barca para descubrir las maravillas del fondo marino más intacto del Mediterráneo. Y, a la puesta de sol, caminar lentamente por los humedales dejados de la mano de Dios donde el río se rinde al mar. No podemos ni describir la variedad de paisajes, el montón de hitos culturales, las páginas de historia escritas en cada monumento de cada pueblo, la gastronomía y las tradiciones de cada municipio por donde pasa el río Ter. Es un itinerario ideal para hacer un fin de semana largo, unas vacaciones de semana santa o de verano. Os invitamos a hacerlo poco a poco, tal vez en coche, pero lentamente, saboreando mismo. O en bici, de bajada, sin pedalear demasiado. O a pie como preparación para el Camino de Santiago. No hace falta ir muy lejos de casa para descubrir una tierra riquísima en todo tipo de patrimonios: culturales o naturales. No es necesario hacer muchos kms. para descubrir una fauna increíble, una flora esplendorosa, unos paisajes de cuento de hadas. Consulten en este mismo blog cada peldaño de la ruta.

Sant Privat d’en Bas

Sant Privat d’en Bas és un poblet de pessebre, en un marc incomparable: la Vall d’en Bas. Està col·locat en una plana de gespa verda, a mig aire d’una muntanyeta, i sota l’ombra poderosa i espectacular de la barrera del Collsacabra, que domina per complert l’horitzó. Un riu d’aigües saltarines i fresques corre pel fons, engorjat. Un riu, el Guri, que neix a 1.500 mts. d’alçada, i es despenya formant cascades insòlites, com el Salt del Sallent. En aquest riu, a l’estiu, bé molt de gust banyar-s’hi, en les piscines naturals que trobareu si resseguiu la carretera i, més endavant el camí, que van paral·lels. La vila són quatre cases. Quatre i prou. Distribuides en cercle, amagant la plaça, on hi ha l’església. S’hi accedeix per un curiós portal, un pòrtic escenogràfic, una volta maternal, que passa per sota d’una de les cases. De fet no te res més. Ara, això sí, molt bucòlic i tranquil. En aquesta plaça trobareu la botiga mare i original dels embotits Guri. Bones viandes del porc, en una terra que te fama de fer les millors llangonisses i fuets de Catalunya, amb permís de la molt propera Osona. No marxeu de Sant Privat sense firar-vos-en alguns. Bon aparcament en un prat ad-hoc a l’entrada del diminut nucli urbà. Si sou bons caminadors, amants del senderisme, podeu intentar arribar fins el Santuari de la Verge de les Olletes i, encara, fins l’ermita de Santa Magdalena del Mont, molt més muntanya enlaire. Per no haver-los de fer a peu, podeu continuar en cotxe, per la carretera que abans esmentàvem, acompanyant el riu, fins al restaurant de Can Turó. A mig camí trobareu una agradable àrea de pic-nic, i els gorgs que us hem promés. Del mateix restaurant també podem anar fins el Salt del Sallent. Sant Privat és bonic tot l’any. A la tardor, inigualable, de tots els tons i colors. A l’hivern sovint està nevat. A la primavera tot és verd i gemat. A l’estiu s’hi està fresquet, i el riu mitiga la calor. Arribeu-vos a Sant Privat en el curs d’una visita a la Vall d’en Bas. Teniu al costat el Mallol, un altre poble medieval molt notable, molt més gran. I també Joanetes, i la imcomparable i serena bellessa dels Hostalets d’en Bas, una delícia. Nosaltres som partidaris de veure només la Vall d’en Bas, els poblets i els riuets, els santuaris penjats damunt i els boscos i camps ufans i ufanosos. Però si voleu passar-hi uns dies, un pont, unes vacances, i amb la petita pàtria tancada de la Vall no en teniu prou, doncs amplieu horitzons i resseguiu la fantàstica Garrotxa, amb Olot, la seva capital, i la melancòlica Font Moixina, aneu a la zona volcànica, amb el Croscat, el Santa Margarida, i els demes volcans. Amb la fageda d’en Jordà, bosc mític. Amb Santa Pau, i el seu castell. Fareu cap a Sant Privat si pugeu desde Barcelona a Vic per l’autovia de l’Ametlla i, un cop passada aquesta ciutat, preneu la nova carretera dels túnels de Bracons, que uneix la capital d’Osona amb Olot. Sortireu al mig de la Vall d’en Bas, a Joanetes i Les Preses. Des de qualsevol d’aquests dos pobles podeu anar a El Mallol. Del Mallol a Sant Privat hi ha només una única carretera i tres kms. escassos. També possible pujant des de Girona per Anglès, Amer i Sant Feliu de Pallerols, o des de Santa Coloma de Farners. O, per bona autovia, des de Girona també, per Banyoles i Besalú, cap a Castellfollit de la Roca i Olot. A la Vall d’en Bas els hotels i els restaurants son veritablement magnífics. Teniu l’Hotel Vall d’en Bas, magnífic i fastuós. O la Fonda Barris, que eleva la categoria a cosa excelsa. Per dinar nosaltres ho hem fet a La Deu, a Olot, al paratge encantat de la Font Moixina. Increible. Gran, molt gran, però amb un servei exemplar i un menjar boníssim, (i bé de preu). També és maravellós L’Hostalet, als Hostalets d’en Bas. Cuina cuidada, plats de temporada. I, així podríem continuar i continuar perquè tota la contrada està plena d’establiments que podríem recomanar, descobriu-los!.

Sant Privat d’en Bas es un pueblecito de pesebre, en un marco incomparable: la Vall d’en Bas. Está colocado a media altura de una colina, y bajo la sombra poderosa y espectacular de la barrera del Collsacabra, que domina por completo el horizonte. Un río de aguas saltarinas y frescas corre por el fondo de un desfiladero. Un río, el Guri, que nace a 1.500 mts. de altura, y se despeña formando cascadas insólitas, como el Salto del Sallent. En este río, en verano, viene mucho de gusto bañarse, en las piscinas naturales que se encuentran si seguimos la carretera y, más adelante el camino, que sube en paralelo. La villa son cuatro casas. Cuatro y basta. Distribuidas en círculo, escondiendo la plaza, donde está la iglesia. Se accede por un curioso portal, un pórtico escenográfico, tal vez maternal, que pasa por debajo de una de las casas. De hecho no tiene nada más. Ahora, eso sí, muy bucólico y tranquilo. En esta plaza encontrarán la tienda madre y original de los embutidos Guri. Buenas viandas del cerdo, en una tierra que tiene fama de hacer las mejores longanizas de Cataluña, con permiso de la muy cercana Osona. No se vayan de Sant Privat sin probarlos. Buen aparcamiento en un prado ad-hoc a la entrada del diminuto núcleo urbano. Si sois buenos andadores, amantes del senderismo, se puede intentar llegar hasta el Santuario de la Virgen de las Olletes y, aún más, hasta la ermita de Santa Magdalena del Mont, montaña arriba. Para no tener que hacerlo todo a pie, se puede continuar en coche, por la carretera que antes mencionábamos, acompañando al río, hasta el restaurante de Can Turó. A medio camino encontrarás una agradable área de pic-nic, y las pozas que os hemos prometido. Del mismo restaurante también podemos ir hasta el Salto del Sallent. Sant Privat es bonito todo el año. En otoño, inigualable, de todos los tonos y colores. En invierno a menudo está nevado. En primavera todo es verde. En verano se está fresquito, y el río mitiga el calor. Debemos ir a Sant Privat en el curso de una visita a la Vall d’en Bas. Tiene al lado el Mallol, otro pueblo medieval muy notable, mucho más grande. Y también Joanetes, y la incomparable y serena belleza de Els Hostalets d’en Bas, una delicia. Nosotros somos partidarios de ver sólo la Vall d’en Bas, los pueblos y los riachuelos, los santuarios colgados encima y los bosques y campos ufanos y lozanos. Pero si quieres pasar unos días, un puente, unas vacaciones, y con la pequeña patria, cerrada, del Valle, no tenéis bastante, pues habrá ampliar horizontes y reseguir la fantástica Garrotxa, con Olot, su capital, y la melancólica Fuente Moixina. Vaya a la zona volcánica, con el Croscat, el Santa Margarita, y los demás volcanes. Con la Fageda d’en Jordà, bosque mítico. Con Santa Pau, y su castillo. Para llegar a Sant Privat, si subís desde Barcelona, hay que ir hasta Vic por la autovía de la Ametlla y, una vez pasada esta ciudad, tomar la nueva carretera de los túneles de Bracons, que une la capital de Osona con Olot. Saldréis justo en medio de la Vall d’en Bas, en Joanetes y Les Preses. Desde cualquiera de estos dos pueblos pueden ir a El Mallol. Del Mallol a Sant Privat hay sólo una única carretera y tres kms. escasos. También posible subiendo desde Girona para Inglés, Amer y Sant Feliu de Pallerols, o desde Santa Coloma de Farners. O, por buena autovía, desde Girona, también, por Banyoles y Besalú, hacia Castellfollit de la Roca y Olot. En la Vall d’en Bas los hoteles y los restaurantes son verdaderamente magníficos. Tienen cerca el Hotel Vall d’en Bas, magnífico y fastuoso. O la Fonda Barris, excelsa. Para comer nosotros lo hemos hecho en La Deu, en Olot, en el paraje encantado de la Font Moixina. Increíble. Grande, muy grande, pero con un servicio ejemplar y una comida buenísima, (y bien de precio). También es maravilloso L’Hostalet, en Els Hostalets d’en Bas. Cocina cuidada, platos de temporada. Y, así podríamos seguir y seguir porque toda la región está llena de establecimientos que podríamos recomendar.