Una volta desconfinada pels Pirineus d’Aragó i Navarra

Per quan ens deixin sortir del confitament, aquest estiu, us proposem una ruta pel Pirineu d’Aragó i de Navarra, fent com a centre l’hotel Villa Virginia de Sabiñánigo, al pirineu de Huesca. Una aposta segura, amb les seves habitacions còmodes, un spa increïble i el seu restaurant la Estiva, fabulós. Podeu sortir de Barcelona i parar a dinar a Binéfar. Hi ha llocs bons, i molt barats com el bar Bocados, que no està malament, prou correcte. En arribar a l’hotel, i en acabar de fer vostra i ocupar l’habitació, podeu fer una tarda a l’spa, relaxant.

Podem iniciar les sortides des del nostre centre a Sabiñánigo, anat a la Vall d’Ordesa. Ordesa, a l’estiu és magnífic. Flors, gespa, saltants d’aigua. Nosaltres pugem el Vall del riu Basa i el del riu Ara, seguint la N-260, fins Torla. Aquest poblet és també un magnífic centre d’excursions, amb càmpings i hotels molt bonics, com ara el Bujaruelo, molt familiar, que us recomanem.

Un altre dia podem continuar les vacances fent cap a Biescas i resseguint la Vall del Gállego. Podeu visitar Sallent de Gállego, El Formigal, o pujar fins el balneari de Panticosa, preciós.

Continuem les excursions des de Sabiñánigo anat ara cap a Jaca, on podem veure la magnífica catedral romànica, amb un museu ple de pintures romàniques de la zona. Un museu desconegut que val la pena veure! Jaca té un bonic casc antic amb carrers comercials i un munt de bars i restaurants molt bons, tapes meravelloses…

Un xic més enllà de Jaca, l’endemà podeu arribar-vos, just a mig camí de Puente la Reina, a Santa Cruz de la Serós, bonic poblet amb una església romànica soberbia. I a dalt el monestir fabulós de San Juan de la Peña, que seria gran pena que deixéssiu de visitar.

 

L’endemà us recomanem continuar la mateixa ruta a Puente la Reina, des d’on surt la carretera que porta a les Valls d’Hecho i Ansó, amb un entorn paradisíac. Vist Hecho amb les seves cases de pedra i les xemeneies, i havent reservat per dinar alguna cosa a Casa Blasquico a la tornada, podeu endinsar-vos a la Selva de Oza, d’una natura verge. Abans d’abandonar la vall no deixeu de visitar la imponent església romànica de Siresa.

 

Aquell mateix dia, o un altre, passeu des d’Hecho a la Vall d’Ansó, son 9 kms. Un cop en aquesta salvatge vall pirinenca, podeu veure el poble d’Ansó, amb les cases de pedra, i en acabat, remuntar el riu Veral fins arribar a l’impressionant circ glaciar de Zuriza. Quedareu bocabadats. Possibilitats de banyada. Allà dalt hi ha un càmping molt maco, bon restaurant i moltes excursions a fer!

Des de Zuriza, o bé des d’Ansó, podeu passar al primer vall navarrès. És la fantàstica vall del Roncal, Podeu fer-ho aquell mateix dia o bé el següent. Ens agrada molt Isaba, un poblet de postal rodejat de muntanyes. Per dormir i menjar teniu Casa Lola, a Isaba mateix. Un hotel amb tan d’encant on també lloguen uns apartaments molt adequats per famílies grans. Per menjar ens va agradar molt el restaurant Tapia, situat just a sota de l’allotjament rural que ofereix. També teniu l’Hotel Isaba, càssic, amb apartaments i habitacions. Des de Isaba també podeu anar fins l’estació d’esquí de Larra o la francesa de l’Arette Pierre Sant Martin, familiar i assequible. El vall de Roncal està ple de poblets i llocs maravellosos.  Tornada a Sabiñánigo, cada cop més llunyà, per gaudir de l’hotel Villa Virgínia o del MI Casa, que està al davant, per passar la tarda a l’spa, i sopar a l’Estiva, restaurant de l’hotel, molt bé.

Des d’Isaba, passant un port de muntanya molt bonic, o bé per la carretera que porta a Pamplona, al costat de l’embassament de Yesa i per Lumbier, podeu pujar tot el vall de Salazar, des de Lumbier, per Aoiz. La Vall de Salazar segueix la NA-140, fins Ochagavia. Aquest poble robust és encantador. i te un asador on podreu degustar carns de primera qualitat fetes al moment. Tot molt rústic! És l’asador Kixkia. Si l’asador és ple, pdeu probar el restaurant Azpiroz, molt bé, a pesar de no ser el més recomanat del poble. No deixeu de remuntar fins La Selva d’Irati, que és el nostre destí somniat. Un bosc de llegenda!. Bon pàrquing però molta afluència de públic. A banda d’Otsagàbia també podeu anar a veure Irati, el bosc de faig més gran de tota l’Europa Occidental, a cavall entre França i Navarra, pujant la vall bellíssima d’Aezkoa, tot seguint les aigües del riu Irati, des de Aoiz, a Navarra, per Oroz-Betelu, fins Aribe i Orbaiceta.

Si voleu anar més lluny, molt lluny de Sabiñánigo, podeu anar fins Roncesvalles. El camí de Sant Jaume de Galícia en estat pur. Hi ha una col·legiata gòtica molt bonica, hostals i bars. Recomanem la “Posada de Roncesvalles” on menjareu molt bé, tot i que les habitacions, aptes per 4 persones, reclamen a crits un “aggiornamento”. Millor està l’hotel Loizu, a Auritz-Burguete, un poblet a tocar de Roncesvalles. És un establiment  familiar, de principis del siglo XVIII, amb molt d’encant. Des d’allà és molt fàcil passar a França. Sant Jean Pie de Port és molt cuco, amb el riu partint el poble en dos. Remuntem la muntanya cap a Larrau, amb el seu circ, on neix el riu Irati. Esplèndit, esplendorós, indescriptible. Natura verge.

Si volem podem anar ara cap al poblet de Sante Engrace, enganxats al Pirineu axial per la banda de França, o bé fer-ho des de Larrau per Isaba. En aquesta zona trobareu les Gorges de Kakueta, una meravella que cal visitar. De tornada baixem a Arette-la Pierre-Saint Martin. Podem arribar-nos fins a la ratlla de la frontera, i dormir a Isaba, on us hem recomanat bons hotels.

Des de Sabiñánigo, passant per Jaca podeu pujar fins Candanchú, veure Canfranc i passar el túnel de Somport, o creuar el propi coll de Somport. Si baixem cap a Oloron-Sainte Marie, veurem un vall preciós, del costat francés. Oloron te un barri antic, amb una església romànica molt bonica. Podeu dormir a l’hotel Alysson, un hotel modern i luxós, a un preu molt competitiu, altament recomanable. Servei amable. Habitacions familiars. Per menjar ens va agradar molt “La cort dels miracles”, un bar on fan menjars, davant de la catedral de Santa Maria.

Si teniu més dies de vacances, aquest agost, pode fer el plat fort dels Pirineus, allotjant-vos a Sabiñánigo: els ports de muntanya de la volta ciclista a França. Pujem fins Formigal resseguint la vall del Gállego, i creuem la ratlla fins el poble francés de Biella. D’allà pugem l’Aubisque, tot un mite. L’alta muntanya imposa la seva llei. La baixada, entre l’Aubisque i el coll de Saulor és no apta per cardíacs. La carretera va literalment penjada damunt el barranc més abismal.  Arribem a la vall d’Azun. Hi ha un hotel molt bonic a Aucun: Le Picors. I molts més a Argeles-Gazost: com ara el Printania o el Best-Western Le Miramont. A l’encantador poblet de Arrens-Marsous hi ha un restaurant magrebí: “Les Mille et une épices” – Tél. 06.76.00.29.13. Fabulós.

Havent fet nit a Argelès, anem cap a Luz Saint Sauveur, passant el increible Pont Napoleon, per descobrir Cauterets, el port d’Espanya i el circ de Gavarnie, amb els seus entorns imponents. Enllacem amb la ruta del mític Tourmalet. El passem. Podeu aprofitar per anar a veure, en telefèric des de La Mongie, el Pic de Midi amb el seu mirador i l’observatori. Baixeu a Campan i passeu el coll d’Aspin en direcció a Arreau, on teniu un molt bon hotel: l’Hotel d’Anglaterre. Aprofiteu-lo per descansar. Aneu fins Balnea, o pugeu cap els llacs del massís de Neouvielle. Increibles!.

Si ja en teniu prou, passeu el túnel i feu nit a Bielsa, a l’Hotel Bielsa, ja a Espanya. Si no voleu acabar encara podeu escalar el port de Peyresourde per arribar a Bagneres de Luchon. Fantàstica vall. Aneu a veure la cascada de l’infern. Podeu dormir a l’Hotel d’Etigny, o acabar la volta als Pirineus a la Vall d’Aran, dormint a Vielha a l’Hotel Fonfreda  o bé, cercar lloc a  la Vall de Boi. Llocs com ara l’Hostal la Plaça, a Erill la Vall, o l’Hostal Pey a Boí mateix. Son llocs on hem dormit i menjat bé, casolà. A Barruera ens agrada molt l’Hostal Farré d’Avall, al carrer Major, 8, tel: 973.69.40.29. A Taüll teniu diverses cases rurals molt maques. Bona volta als Pirineus!.

Hoy os propondremos una ruta, en coche, para hacer durante las vacaciones de verano en torno a los Pirineos. Se trata de una excursión maravillosa en familia, inolvidable. Nosotros la llevamos a cabo hace unos años y el recuerdo que nos ha quedado nos impulsará, un día u otro, a repetirla. Lo tiene todo: naturaleza, cultura, diversión. Historia y paisaje, gastronomía, aventura. Los niños disfrutan de los ríos y lagos, los deportes, los parques. Puede durar una semana o dos, o incluso más. Cualquier alojamiento es posible: campings maravillosos, hotelitos con encanto, casas rurales magníficas. Pueden subir más, o menos, puertos de montaña. Estar más días aquí, o allí. Hagan lo que hagan disfrutan. Podemos iniciar la salida en Barcelona para llegar al Valle de Ordesa, en Torla. Dejemos el Pirineo Catalán, y el Valle de Arán, más cercanos, que podéis hacer en salidas de puentes y fines de semana, y de esta manera “no quemamos” el territorio. Ordesa, en verano es magnífico. Flores, césped, saltos de agua. (En la foto). Nosotros llegamos siempre vía Lleida, Huesca y Ainsa. Visitamos este pueblo medieval maravilloso y subimos el Valle del río Ara, siguiendo la N-260, hasta Torla. Magnífico centro de excursiones, con campings y hoteles muy bonitos, como el Bujaruelo, muy familiar, que os recomendamos. Podemos continuar hacia Biescas y el Valle del Gállego. Visiten Sallent de Gállego, El Formigal, o suban hasta el balneario de Panticosa, precioso. Continuamos camino hacia Jaca, donde podemos ver la magnífica catedral románica. Un poco más allá, en Puente la Reina, sale la carretera que lleva a los Valles de Hecho y Ansó, con un entorno paradisíaco, donde podrán adentrarse en la Selva de Oza, de una naturaleza virgen, y visitar la imponente iglesia románica de Siresa. En el Valle de Ansó se puede remontar el río hasta llegar al circo glaciar de Zuriza. De allí mismo, por una carretera de montaña, pasaréis en el valle del Roncal, no os lo podéis perder. Es el Pirineo de Navarra en todo su esplendor. Pueden ir hasta la estación de esquí de Larra o la francesa del Arette Pierre San Martin, familiar y asequible. El valle de Roncal está lleno de pueblos y lugares maravillosos. Isaba es uno. Buen lugar para hacer una parada, en buenos hoteles. Nosotros lo hicimos en casa Lola, en Isaba mismo. Un hotel con encanto donde también alquilan unos apartamentos muy adecuados para familias. Para comer nos gustó mucho el restaurante Tapia, situado justo debajo del alojamiento rural que ofrece. También aquí el Hotel Isaba, Clásico, con apartamentos y habitaciones. Continuamos la ruta hacia el Valle de Salazar por la NA-140, hasta Ochagavia, para ir a ver Irati, el bosque más grande de toda la Europa Occidental, a caballo entre Francia y Navarra. Hay tres maneras de ir al bosque de Irati en coche. La más fácil, la más llana, posiblemente sea remontar el valle bellísima de Aezkoa, siguiendo las aguas del río Irati, desde Aoiz, en Navarra, por Oroz-Betelu, hasta Aribe y Orbaiceta. Se puede comer en en Otsagabia, al asador Kixkia. A Irati también se puede acceder desde el lado francés, pero eso os lo propondremos unas líneas más abajo. Seguimos ahora hasta Roncesvalles. El camino de Santiago de Compostela en estado puro. Hay una colegiata gótica muy bonita, hostales y bares. Recomendamos la “Posada de Roncesvalles” donde comeréis muy bien, aunque las habitaciones, aptas para 4 personas, reclaman a gritos un “aggiornamento”. Mejor está el hotel Loizu, en Auritz-Burguete, un pueblecito cerca de Roncesvalles. Es un establecimiento familiar, de principios del siglo XVIII, con mucho encanto. De allí pasamos a Francia. Saint Jean Pie de Port es muy cuco, con el río partiendo el pueblo en dos. Remontamos la montaña hacia Larrau, con su circo, donde nace el río Irati. Espléndido, esplendoroso, indescriptible. Naturaleza virgen. Vamos ahora hacia el pueblo de Sante Engrace, pegados al Pirineo axial. Encontramos las Gargantas de Kakueta, una maravilla que hay que visitar y llegamos a Arette-La Pierre-Saint Martin. Podemos acercarnos hasta la raya de la frontera, a ver pastar las ovejas. Bajamos hacia Oloron-Sainte Marie, que tiene un barrio antiguo, con una iglesia románica muy bonita. Pueden dormir en el hotel Alysson, un hotel moderno y lujoso, a un precio muy competitivo, altamente recomendable. Servicio amable. Habitaciones familiares. Para comer nos gustó mucho “La corte de los milagros”, un bar donde hacen comidas, frente a la catedral de Santa María. Ahora llega el plato fuerte: los puertos de montaña de la vuelta ciclista a Francia. Subimos el Aubisque, un mito. La alta montaña impone su ley. La bajada, entre el Aubisque y el col de Saulor es no apta para cardíacos. La carretera va literalmente colgada sobre el barranco más abismal. Llegamos al valle de Azun. Hay un hotel muy bonito en Aucun: Le Picors. Y muchos más en Argeles-Gazost: como el Printania o el Best-Western Le Miramont. En el encantador pueblo de Arrens-Marsous hay un restaurante magrebí: “Las Mille te une épices” – Tél.. 06.76.00.29.13. Fabuloso. Remontamos hacia bajamos hacia Luz Saint Sauveur, pasando el increible Pont Napoleon, para descubrir Cauterets, el puerto de España y el circo de Gavarnie, con sus entornos imponentes. Enlazamos con la ruta del mítico Tourmalet. Lo pasamos. Podéis aprovechar para ir a ver, en teleférico desde La Mongie, el Pico de Midi con su mirador y el observatorio. Bajen a Campan y pasen el col de Aspin en dirección a Arreau, donde tienen un muy buen hotel: el hotel de Anglaterre. Aprovechenlo para descansar. Vayan hasta Balnea, o suban hacia los lagos del macizo de Neouvielle. ¡Increibles!. Si ya tenéis bastante, pasad el túnel y haced noche en Bielsa, en el Hotel Bielsa, ya en España. Si no queréis acabar aún, se puede escalar el puerto de Peyresourde para llegar a Bagneres de Luchon. Fantástico el valle. Vayan a ver la cascada del infierno. Puede dormir en el hotel de Etigny, o terminar la vuelta a los Pirineos en el Valle de Arán, durmiendo en Vielha en el Hotel Fonfreda o bien, buscar un buén lugar en el Valle de Boi. Lugares como el Hostal la Plaza, en Erill la Vall, o el Hostal Pey en Boí mismo, donde hemos dormido y comido bien, casero. En Barruera nos gusta mucho el Hostal Farré d’Avall, en la calle Mayor, 8, tel: 973.69.40.29. En Taüll tienen varias casas rurales muy bonitas. ¡Buena vuelta a los Pirineos!.

Pallars Sobirà… recuperem el Pireneu!

Tan bon punt ens desconfinin potser podrem moure’ns per Catalunya. Serà l’hora de recuperar aquells viatges mítics dels avis al Pirineu Català, al Pallars i la Vall d’Aran. Pujar amb el cotxe per la Panadella cap a Vilagrassa i amunt, per Balaguer i Àger fins Esterri o Espot.

Precisament d’Espot vull parlar avui, d’aquest petit poblet encisador, centre d’excursions pel Pirineu des de fa decenis. Un lloc perfecte per gaudir de la natura i descansar. Per fer una bona descoberta del Pallars Sobirà. I si finalment us convencem d’anar a Espot, us recomanarem un bon hotel: l’Hotel Roca Blanca, fantàstic. I per dinar o sopar el restaurant Juquim, molt bé, un restaurant d’ara i de sempre. També, per un petit àpat, o fer un bon vermut, a Espot mateix, tapes i creps, ho podeu fer cap al Bistró, pas mal du tout!.

El primer dia arribareu cansats del viatge. Però voldreu fer una passejada pel poble. Perfecte. I podeu aprofitar per arribar-vos fins l’estació d’Espot Esquí. Bona pensada.

Recomanem, el primer dia, una sortida fins Son, un poble guapíssim, amb la seva església romànica preciosa, i pujar fins el centre de natura ubicat a les Planes de Son, on es poden fer rutes, cursos i menjar o dormir. Aneu-hi per la carretera estreta i plena de corbes que baixa d’Espot a Son, penjada a mig aire de la muntanya. No apte per porucs o cardíacs! Si encara voleu anar més lluny, baixeu de Son al fons de la vall i remunteu el Port de la Bonaigua. Passareu València d’Àneu, amb el seu castell i el santuari de la verge de les Ares, tot un clàssic. Una carretera per gaudir-ne.

El dia següent potser serà l’hora d’aprofitar per treure el nas a la Vall d’Isil, visitar-la ben visitada i anar a veure l’església de Sant Joan, a costat del riu.

Remunteu la carretera, que arribaria a Montgarri i Pla de Beret si estigués tancada, i retorneu Vall avall, fins a Esterri d’Àneu. Cal recórrer lentament la vila, amb el seu bonic pont medieval, i fer una ullada el Museu de les Valls i el casc antic, que no és gran cosa però no està malament.

L’endemà, si fa bon dia, amb cotxe fins l’aparcament i a peu després, 1 hora molt llarga de pujada magnífica entre boscos i prats al costat del riu Escrita, podeu anar caminant fins l’estany de Sant Maurici. També hi porten uns jeeps tot terreny que fan el taxi i que arriben a tot arreu!. Diverses rutes, de diversos preus, us portaran a llacs, colls i refugis que requereixen llargues hores de marxa. Tot un privilegi veure paisatges de fàbula, sense cansar-se gaire!. Potser podreu veure un ramat de cèrvols!. A la nit sopar al Juquim, dormir al Roca Blanca.

L’endemà us proposem de fer un recorregut turístic per la Vall Ferrera, anant fins Àreu, bonic poblet, i descobrint aquesta gran vall plena de paisatges idíl·lics.

   

Podeu fer també la Vall de Cardós, el mateix dia, o bé un altre. Arribeu-vos fins a Tavascan, un poble de muntanya ple de bons hotels i bons restaurants, que va ser un gran centre turístic i d’estiueig dels avis. Si pugeu més amunt, arribareu fins una estació d’esquí nórdic, i si sou caminadors, fins el llac de Certascan, preciós. Per dinar ho podeu fer al restaurant Llacs de Cardós, molt bé. Bon hotel també!

Un altre dia el podeu dedicar a visitar les esglésies romàniques de la Vall de Cardós, totes molt maques, tot i que sovint tancades!. A nosaltres ens agraden les de Ginestarre i la d’Esterri de Cardós. El paisatge és fabulós, els pobles encantadors i l’arquitectura de primer nivell.

També els petits pobles del Pallars mereixen una visita. Com ara Baiasca amb les seves pintures romàniques, autèntiques i originals, o petits llogarrets sense història, com Berrós Jussà, un poble de pessebre.

De les moltes excursions que ofereixen els taxis d’Espot, n’hi ha una no gaire cara i ben bonica. És la que puja a l’estany de Ratera. Des d’allà baixeu a peu fins Sant Maurici per veure un bosc verge i la cascada de Ratera. Tot ben bonic, sovint nevat, mut i corprenedor.

 

I amb això s’hauran acabat les vacances a Espot!. Només restarà tornar a casa, potser parant a dinar a Àger, per veure’n la colegiata i menjar a Casa Xalets, o per fer una visita a l’observatori anomenat l’Ull del Montsec, fastuós. Tampoc estaria de més, tot pujant o baixant del Pallars, aturar-vos al monestir gòtic de les Avellanes, interessant.

No us perdeu, quan puguem sortir, les valls del Pirineu. Potser podrem anar-hi per Sant Joan. Serà una nit de Sant Joan diferent. Podeu anar a les Falles d’Alòs d’Isil, a les d’Espot mateix, o bé a les d’Esterri d’Àneu. Cada nit de Sant Joan és màgica al Pirineu!

Les valls d’Àneu, plenes de bons hotels, de bona teca. Pobles somniats, com Esterri, Sort, Espot… Ens agrada particularment, ja us ho hem dit, el Roca Blanca. En Josep i la Marta us acolliran com a casa. L’Hotel Encantats també és una bona opció en una vila dedicada al turisme en cos i ànima, on cap establiment és dolent. Més decadent, de gust francés, l’Hotel Roya.

Icamí de la Bonaigua, a València d’Àneu, l’Hotel Morera, un tresor ben amagat, o un xic més amunt, en ple bosc. O l’Hotel Els Avets, ja camí de la Bonaigua, en migdel bosc. Al poblet d’Escaló teniu el Castellarnau, un bon lloc. Escaló és una vila closa medieval, molt ben conservada, amb un portal d’entrada i les cases en rodona.

Per Llavorsí també trobareu bona taula i bon llit. Ens agrada l’Hotel de Rei. També Hostal La Noguera, més senzill.  També podeu mirar-vos el el càmping Riberies, o l’hotel del mateix nom, que és de campanetes. I també molts altres càmpings, com el Nou de la Guingueta.

Per dinar o sopar us recomanem diversos llocs, tots molt bons. A Espot el restaurant Juquim, tel: 973 62 40 44, o bé  973 624 009, amb un menú potent, complert, servei amable. O La Llúpia, nou, modern, interessant. O la carta clàssica de l’Hotel Roya,  Com també fa un menú baratet, i ofereix bones habitacions senzilles però agradables, la Pensió Palmira.

Us recomanem un petit pont de Sant Joan al Pallars, a Isil, a Esterri, a Espot, a Sort… veient les falles. I les vaques pasturant als prats gemats, i fent banyades en llacs i rius, o passejades a peu o en bici… I caminar per poder veure el romànic del Pallars, com ara el meravellós monestir de Sant Pere del Burgal, no gaire lluny d’Escaló. Monestirs, amb moltes esglésies i capelles: Son, Santa Maria d’Àneu, Sorpe, Baiasca… I els poblets de postal, amb les pedres encara vives. Visca el Pallars!.

Hoy os queremos proponer, si nos dejan salir por Cataluña, una noche de Sant Joan diferente. Os queremos hablar de las Fallas del Pirineo, en Espot, en Esterri, en Alòs d’Isil, en la Vall d’Isil, en el Pallars Sobirà, muy cerca de Esterri d’Àneu. La juventud del pueblo prepara la fiesta meses antes. Cortando pinos y fabricando las antorchas. Por la tarde de la verbena de Sant Joan, cincuenta jóvenes llevan las fallas hasta las montañas vecinas donde esperan a que oscurezca. Ya de noche, en la villa, se enciende una gran hoguera en la plaza de la iglesia, que es la señal para encender las otras fallas y empezar la bajada. Cerca del pueblo son recibidos por las chicas y los niños. Todos juntos corren por las calles y al llegar a la hoguera se apilan todas las fallas. Entonces empieza la juerga. La noche continúa con diferentes bailes y mucho jolgorio. Son danzas antiguas alrededor del fuego. Rituales que nos remontan a la noche de los tiempos. Ancestral y único, repetido cada año. Si este año nos dejan desconfinar por San Juan, y no tienen ningún compromiso, añadanse a la fiesta. La recordaran para siempre. En las valls d’Àneu hay muchos hoteles: en Esterri, en Sort, en Espot … nos gusta particularmente el Hotel Roca Blanca, en Espot, y el restaurante Juquim.

Extrema, dura i molt bonica!

Tan bon punt acabi el confitament aquests, tan horrible, ens deixaran sortir a campar, potser només per Catalunya, o per Espanya. No passa res. Hi ha llocs fantàstics. Per exemple fer una volta pel nord d’Extremadura i el sur de Castella i Lleó, que és un viatge molt bonic. Podeu parar a dinar a Saragossa, a la zona de tapes coneguda com el Tubo. Normalment anem al Meli, o a la Pilara. I aprofitar per veure el Pilar, o la seo, molt boniques.

També podeu dinar molt bé a Casa Emilio. Continueu camí d’Extremadura i pareu a dormir a Madrid, per exemple. Si us angoixen les grans ciutats, pareu abans, a Guadalajara, on us podeu hostatjar a l’hotel Tryp, situat als afores, molt bé. I sopar al mateix restaurant de l’hotel, que te un menú suculent i una bona carta a preus moderats.

L’endemà podeu continuar viatge cap a la ciutat extremenya de Plasencia, on arribareu al migdia. Allà podeu allotjar-vos a l’Hotel Exe Alfonso VIII, i a dinar al restaurant El Fogón de Manu, molt bé, tant l’hotel com el restaurant.

A la tarda primer contacte amb la ciutat, amb la plaça major molt bonica, els palaus i convents.

Plasencia és una petita capital al nord d’Extremadura, al nord de Cáceres, tocant ja terres de Castella. És el centre neuràlgic d’un seguit de comarques naturals bellíssimes, oblidades durant anys pels governs, lluny del progrés. Les Hurdes, Vall d’Ambrós, Vall del Jerte… Això les ha permés ser autèntiques, conservar els seus valors culturals i naturals intactes.

Plasencia n’exerceix la capitalitat d’una manera molt digna. No és una gran ciutat, ni una ciutat gran, però està plena d’art, i té tots els serveis necessaris. De la vila destacarem la plaça major, bonica, els palaus i els convents, però també carrers i places, petites esglésies i racons amb encant, molt d’encant.

Tot i què, sense cap mena de dubte l’estrella de Plasencia son les seves catedrals, una de gótica primitiva i una de plateresca feta damunt l’anterior, que se l’ha anat menjant, com si diguèssim. De l’antiga es conserva una nau, la façana vella, i el claustre. De la nova la façana i el presbiteri. Tot plegat molt bonic i ple d’obres d’art.

Plasencia està dividida en diferents barris, el dels cavallers, farcit de bonics palaus, l’eclesiàstic amb la catedral, les esglésies i convents i el de les cases blanques de la juderia. Podeu passejar per la vora del riu Jerte, pel parc de l’illa, on van tots els plasentins.

Per dormir nosaltres vam allotjar-nos a l’Hotel Exe Alfonso VIII, que ja us hem recomanat. Un clàssic, bé, i vam a dinar al restaurant El Fogón de Manu, molt bé també. A la nit vam sopar al restaurant Español, a la plaça major, tota xula, il·luminada.

Plasencia serà el centre d’aquesta ruta per Extremadura que us proposem, veient el Parc Natural de Monfragüe, el casc medieval de Cáceres, la bella vila eclesial de Coria, les Hurdes, o els valls d’Ambrós o Jerte.

Plasencia ha estat molts nays injustament oblidada. Ara disposa de comunicacions inmillorables per gaudir dels seus encants i els de la seva zona d’influència. Tot plegat molt bonic i ple d’obres d’art.

L’endemà aneu a veure el parc nacional de Monfragüe, on vam podreu gaudir del vol dels voltors i àligues, impressionant. Pareu al Salto del Gitano, una raconada molt maca del riu Tajo. Val la pena!.

Podeu seguir i anar cap a Trujillo, bonica ciutat renaixentista, plena de palaus i esglésies, bressol de grans conqueridors del nou mon, com Francisco de Pizarro.

Un altre dia cal dedicar-lo a Cáceres, una ciutat preciosa, amb un casc antic fantàstic, tot de pedra, amb cases fortes, convents i palaus amb escuts a la façana. Podeu dinar a la plaça major, a peu de muralles, tota blanca, al restaurant “El Requeté”, pas mal.

El dia següent us proposem que us arribeu al Barco de Ávila, que visiteu Bejar de camí, una ciutat medieval molt bonica, i pugeu cap a La Alberca, un bellíssim poble serrà, als peus de la Peña de Francia, una muntanya emblemàtica de la zona. La Alberca està fet tot el de pedra granítica, impactant.

Un altre dia podeu anar a Salamanca, la ciutat renaixentista més bonica d’Espanya, i qui sap si del món, amb permís de Florència. Si voleu dormir allà podeu fer-ho al Tryp Hotel Montalvo, als afores, però molt acollidor i bé de preu. Habitacions familiars!.

Visiteu les catedrals, la romànica i la gòtico-renaixentista. Admireu la vila des del riu Tormes.

Alucineu amb la plaça major, bella obra de Churriguera, gran, molt gran.

I amb la façana de la Universitat de Salamanca, plateresca, on cal cercar la granota… us donem una pista… cerqueu primer la calavera!. I l’impressionant edifici de la Clerecia, seu dels Jesuïtes.

A Salamanca podeu menjar de tapes a I Pan, I Vino, coneguda vineria del centre. Molt bé.

També podeu fer una ruta pel Duero, amb primera parada a Zamora, plena d’esglésies romàniques molt boniques, i una catedral xula.

Visiteu també la villa de Toro, amb la seva superba col·legiata romànica, amb portada polícroma. Dineu al restaurant Castilla, pas mal du tout!.

Ávila, amb les seves muralles, i la catedral, preciosa, és ideal per visitar.

Dineu a la pizzeria la Barcaccia, que no està malament.

I, potser s’haurà acabat!. I travessareu de nou Madrid i anireu a Guadalajara, on us podeu tornar a allotjar a l’Hotel Tryp Guadalajara, que ja havíem visitat a l’anada. Molt bé. A la ciutat feu ara un recorregut per palaus meravellosos, com el dels ducs de l’Infantado, amb el seu pati i façana renaixentistes, i per les esglésies de la vila.

D’entre els nombrosos monuments que visitem destaquem la capella funeraria de Luis de Lucena, un humanista, amb uns frescos italians del segle XV que representen escenes de l’antic testament i les sibil·les. Molt maco.

 

Menció a banda mereix la recentment restaurada capella de l’església mudèjar de Santiago Apostol, amb la seva decoració polícroma de dragons i traceries.

L’endemà continuem ruta cap a Barcelona, amb parada obligada al bellíssim monestir de Santa Maria de Huerta, cister puríssim, amb el seu claustre, l’església amb les pintures funeràries dels Ducs de Medinaceli i, sobretot, el seu esplèndit refetor, localització obligada de qualsevol pel·lícula sobre temàtica medieval.

Encara us pot donar temps d’arribar-nos a Saragossa per dinar. Al Meli del Tubo, o a un altre valor segur: La Pilara, bones tapes a bon preu. En acabar, carretera i cap a casa.

Plasencia es una pequeña capital en el norte de Extremadura, en el norte de Cáceres, tocando ya tierras de Castilla. es el centro neurálgico de una serie de comarcas naturales bellísimas, olvidadas durante años por los gobiernos, lejos del progreso. Las Hurdes, Valle de Ambrós, Valle del Jerte … Esto las ha permitido ser auténticas, conservar sus valores culturales y naturales intactos. Plasencia ejerce la capitalidad de una manera muy digna. No es una gran ciudad, ni una ciudad grande, pero está llena de arte, y tiene todos los servicios necesarios. De la villa destacaremos la plaza mayor, bonita, los palacios y los conventos, pero también calles y plazas, pequeñas iglesias y rincones con encanto, mucho encanto. Sin que, sin lugar a dudas la estrella de Plasencia son sus catedrales, una de gótica primitiva y una de plateresca hecha encima del anterior, que se la ha ido comiendo, como si dijéramos. De la antigua se conserva una nave, la fachada vieja, y el claustro. De la nueva la fachada y el presbiterio. Todo ello muy bonito y lleno de obras de arte. Plasencia está dividida en diferentes barrios, el de los caballeros, relleno de bonitos palacios, el eclesiástico con la catedral, las iglesias y conventos y el de las casas blancas de la judería. Puede pasear por la orilla del río Jerte, por el parque de la isla, donde todos los plasentins. Para dormir nosotros nos alojamos en el Hotel Exe Alfonso VIII, clásico, bien, y fuimos a comer en el restaurante El Fogón de Manu, muy bien también. Por la noche cenamos en el restaurante Español, en la plaza mayor, toda chula, iluminada. Plasencia es una parada a considerar en una ruta por Extremadura, viendo el Parque Natural de Monfragüe, el casco medieval de Cáceres, la hermosa villa eclesial de Coria, las Hurdes, o los valles de Ambrós o Jerte. Plasencia ha sido muchos Naysa injustamente olvidada. Ahora dispone de comunicaciones inmejorables para disfrutar de sus encantos y los de su zona de influencia. ¡No os los perdáis!.

Plasencia est une petite capitale dans le nord de l’Estrémadure, au nord de Cáceres, touchant les terres de Castille. C’est le centre nerveux d’une série de belles régions naturelles, oubliées des gouvernements depuis des années, loin du progrès. Les Hurdes, Vall d’Ambros, Vall del Jerte … Cela leur a permis d’être authentiques, de préserver leurs valeurs culturelles et naturelles intactes. Plasencia exerce la capitalité d’une manière très digne. Ce n’est pas une grande ville, pas une grande ville, mais elle est pleine d’art, et elle a tous les services nécessaires. De la ville nous mettrons l’accent sur la place principale, la belle, les palais et les couvents, mais aussi les rues et les places, les petites églises et les coins charmants, très charmant. Bien que, sans aucun doute, l’étoile de Plasencia soit ses cathédrales, une de gothique primitive et une de plateresca faite sur la précédente, qui l’a mangée, comme si nous le disions. De l’ancien, il y a un navire, la vieille façade et le cloître. Du nouveau la façade et le presbytère. Tout est très beau et plein d’œuvres d’art. Plasencia est divisée en différents quartiers, celui des messieurs, rempli de beaux palais, l’ecclésiastique avec la cathédrale, les églises et les couvents et les maisons blanches de la communauté juive. Vous pouvez vous promener le long de la rivière Jerte, dans le parc de l’île, où tous les habitants vont. Pour dormir, nous avons séjourné à l’hôtel Exe Alfonso VIII, classique, bien, et nous allons déjeuner au restaurant El Fogón de Manu, très bien aussi. Le soir, nous dînons dans le restaurant espagnol, sur la place principale, tous alignés, illuminés. Plasencia est considéré comme un arrêt sur une route Estrémadure, voir Parc Naturel Monfragüe, la ville médiévale de Cáceres, la belle ville de l’église Coria, Hurd, ou vallées Ambrose ou Jerte. Plasencia a été plusieurs fois injustement oublié. Vous avez maintenant des communications imbattables pour profiter de ses charmes et de ceux de sa zone d’influence. Ne les manquez pas!

Plasencia is a small capital in the north of Extremadura, in the north of Cáceres, touching lands of Castile. It is the nerve center of a series of beautiful natural regions, forgotten by governments for years, far from progress. Les Hurdes, Vall d’Ambrós, Vall del Jerte … This has allowed them to be authentic, preserve their cultural and natural values ​​intact. Plasencia exercises capitality in a very worthy way. It is not a big city, not a big city, but it is full of art, and it has all the necessary services. From the town we will emphasize the main square, the beautiful, the palaces and the convents, but also streets and squares, small churches and charming corners, very charming. Although, without a doubt, the star of Plasencia is its cathedrals, one of primitive gothic and one of plateresca made on the previous one, that has been eating it, as if we were saying. From the old one, there is a ship, the old façade, and the cloister. From the new the facade and the presbytery. All very beautiful and full of works of art. Plasencia is divided into different neighborhoods, that of the gentlemen, filled with beautiful palaces, the ecclesiastic with the cathedral, the churches and convents and the white houses of Jewry. You can stroll along the Jerte river, in the park of the island, where all the locals go. To sleep, we stayed at the Hotel Exe Alfonso VIII, classic, well, and we are going to have lunch in the restaurant El Fogón de Manu, very well also. In the evening we dine at the Spanish restaurant, in the main square, all swarmed, illuminated. Plasencia is a stop to consider on a route to Extremadura, seeing the Natural Park of Monfragüe, the medieval helmet of Cáceres, the beautiful ecclesial town of Coria, the Hurdes, or the valleys of Ambrós or Jerte. Plasencia has been many nays unjustly forgotten. Now you have unbeatable communications to enjoy its charms and those of its area of ​​influence. Do not miss them!

 

 

 

 

Orleans per Nadal

Orleans és una bonica ciutat a la Vall del Loira, a França. Els darrers anys hi hem parat, camí de París, a dinar i a dormir, alguna vegada. L’any passat per Nadal. I hem de dir que Orleans te un mercat de Nadal bonic. Certament no és la més bonica ciutat de França, i molt menys del Loira. Però està ben situada, en la ruta de París, i molt possiblement parareu també vosaltres aquí a dinar, a sopar o a dormir. El seu casc antic, sense ser una joia, és maco. Quatre carrers medievals, cases amb entramat de fusta i, és clar, la catedral. De teló de fons el Loira i un pont damunt del riu. Podeu parar i dedicar una estona a recórrer les parades del seu mercat de nadal, petit i coquetó, amb la gran roda que no falta mai arreu de França. També podeu intentar menjar alguna cosa el algun petit restaurant del casc antic, prop de la bonica catedral gòtica. Per exemple a “Les pieds dans le plat”, un petit negoci molt recomanable. I havent dinat, una passejada per la vila medieval, amb el cotxe guardat en el pàrquing cèntric que hi ha a l’inici de la part peatonal de la ciutat. Orleans no només és ella mateixa, sinó les excursions pel Vall del riu Loira. Una vall plena de palaus, castells, y belles viles: Blois, Chaumont, Chennonceaux, Amboise, Tours, Villandry, Ussé, Azay le Rideau, Chinon, l’abadía de Fontevraud o Saumur. No us ho perdeu!

 

Pocas ciudades en Francia, camino de París, os gustarán tanto en Navidad como Orleans. No por ella misma, aunque es modestamente bonita, con sus calles medievales y su esplèndida catedral, sinó por ser un buen lugar de parada en la ruta hacia la capital de Francia, Londres, Flandes o Europa en Navidad. Hay un mercado pequeño y coqueto y una noria grande. Tambien pueden pasar allí unos dias, y hacer de Orleans un centro de excursiones por el Valle del rio Loira. Romanticismo, arte, historia, paisaje, buena mesa, buenos hoteles, en fin, la Francia eterna. El valle del río Loira y sus afluentes como el Cher, el Loir o el Indre, está llena, llenísima, de rincones inolvidables, de palacios y castillos espectaculares, de pueblos medievales. De hecho sólo puede cansar el llegar. Una vez allí, cada kilómetro tiene su reclamo y atractivo turístico. Le recomendamos subir los niños al coche y llegar al Loira por la AP-2 via La Jonquera hasta Beziers. Allí tomar la nueva autopista A-75, en muchos tramos libre de peaje, que sube por Millau hacia Clermont Ferrand. Desde Orleans podemos seguir el rio Loira. Los monumentos no paran de salir al paso: Chambord, castillo y palacio, Blois, ciudad y castillo, Chaumont, castillo, Amboise, ciudad y castillo, i Chennonceaux, el más romántico, al sur d’Amboise. Llegamos a Tours. Más abajo de Tours tiene: Villandry, castillo y jardines, Ussé, castillo, Azay le Rideau, castillo, Chinon, ciudad y castillo, la abadía de Fontevraud y Saumur, castillo y ciudad. Puede buscar cada lugar en esta misma página nuestra.

Fira del pa i la xocolata a Sant Gregori

Al poble de Sant Gregori, un municipi molt proper a Girona capital, hi fan una fira del pa amb xocolata. Serà aquest proper diumenge, dia 17 de novembre de 2019. Celebren la Fira del pa i de la xocolata, durant tot el dia. Seguint la programació de les darreres edicions, la fira comptarà amb una variada oferta d’activitats lúdiques per a les famílies. Totes tenen lloc a la Plaça Rafael Masó. A partir de les 10 del matí hi ha un mercat d’artesans, la xocolatada popular fins escurar l’olla, la concentració de vehicles clàssics, i de motos històriques, i també tractors al carrer Torrent Vidal. Durant tot el matí, i a la tarda també, moltes activitats d’animació infantil i de jocs tradicionals. No faltarà animació de carrer. A la tarda més animació infantil, més tallers, berenar de pa i xocolata, amb menjada de gran pastís i una figura de xocolata, i final amb música i animació infantil. Els restaurants del poble incorporaran plats cuinats amb xocolata a les seves cartes i menús. Sant Gregori està a la nostra sempre estimada Girona. S’hi arriba, des de la ciutat del Ter i l’Onyar per una carretera, la G-531, que surt des del mateix parc de la Devesa. Sant Gregori ha estat sempre una vila eminentment camperola, en una vall camperola també: la Vall de Llémena, de la qual és la porta d’accés. Encara que ha crescut molt en els darrers temps, encara conserva força d’aquest alegre bucolisme agrícola. A Sant Gregori, a més de disfrutar amb la fira, podreu visitar el poble, caminar a peu pels camps, anar en bici a veure ermites i masos medievals. Podeu arribar-vos també a Canet d’Adri, poble veï, amb uns bonics volcans apagats. I, naturalment, no deixeu de passar una estona a Girona, per veure’n la catedral i el barri jueu, o el casc antic. Per dinar, a la fira hi trobareu un servei de bar. De restaurants teniu El Racó d’en Pep.  A Sant Medir, trobareu el restaurant els Ocells Perduts, Tel. 972 209 610. D’entre els restaurants ens agrada Can Joan d’Adri, al poble veï, també meravellós, de Canet d’Adri, amb els seus volcans. Tel. 972 428 691. A Canet d’Adri hi ha el restaurant La Sala, a la plaça del poble, 1.  Tel. 972 428 284, o bé El Celler de l’Adroher,  Tel. 972 428 270. Més lluny, el Arnau de Can Perot, a Granollers de Rocacorba, terme ja de Sant Martí de Llémena. Tel. 972 443 045. El bon restaurant de Can Xifra és a la carretera de Cartellà. Tel. 972 428 546. Vinga, tots i totes a Sant Gregori per a passar un bon diumenge, amb pa i xocolata!.

San Gregori es un municipio muy cercano a Girona capital, desde donde se llega por una carretera, la G-531, que sale desde el mismo parque de la Devesa, en Girona ciudad. De hecho, el pueblo ha crecido mucho en los últimos años. El hecho de estar tan cerca de Girona y de estar rodeado de naturaleza, lo ha convertido en un destino privilegiado a la hora de buscar vivienda nueva. San Gregori era una villa eminentemente campesina, en un valle campesino también: el Valle de Llémena, de la que él es la puerta de acceso. Conserva aún hoy este alegre bucolismo agrícola. En San Gregori podrán visitar el pueblo, caminar a pie por los campos, ir en bici a ver ermitas y masías medievales. Pero hoy os queremos hablar de otra cosa. De una feria muy dulce que tiene lugar en Sant Gregori el tercer domingo de noviembre. La feria del pan y del Chocolate. ¿Recuerdan las meriendas de cuando éramos pequeños y pequeñas?. Y si el chocolate y el pan no les animan bastante, debéis saber que la feria coincide con una muestra de espectáculos familiares. Ahora pinta fantástico, ¿verdad?. Disfrutar de los actos de la feria y de un montón de espectáculos infantiles: pasacalles, animación, talleres, juegos … Todo ello comenzará a las 10 de la mañana, con un buen almuerzo popular con butifarra y chocolate caliente. Después pasacalles. Concentración de vehículos clásicos, motos históricas y tractores viejos. Intercambio de placas de cava y encuentro de encajeras. Taller de pan, juegos tradicionales, y espectáculo para los niños. También habrá venta y degustación de chocolate, y para mayores, de café. Y la típica feria de artesanía. No faltará, para cerrar el día, una buena merienda de … pan y chocolate, claro. En la feria se encuentra un servicio de bar. Para comer pueden probar los platos hechos con chocolate que servirán los restaurantes de la zona. Como por ejemplo Can Joan d’Adri, en el pueblo vecino, también maravilloso, de Canet d’Adri, con sus volcanes. Tel. 972 428 691. En Canet mismo está el restaurante La Sala, en la plaza del pueblo, 1. Tel. 972 428 284. De Canet también, El Celler de l’Adroher, Tel. 972 428 270. En el barrio del Raval, ya en Sant Gregori, se encuentra el restaurante El Racó d’en Pep, en la carretera de Santa Afra, s / n. Tel. 972 428 418. En Sant Medir, encontrarán el restaurante los Pájaros Perdidos, Tel. 972 209 610. Más lejos, el Arnau de Can Perot, en Granollers de Rocacorba, término ya de Sant Martí de Llémena. Tel. 972 443 045. Can Xifra está en la carretera de Cartellà. Tel. 972 428 546. ¡Vayan a Sant Gregori a pasar un buen domingo!.

Fira de la Girella al Pont de Suert

El Pont de Suert és Pirineu. En estat pur. Sense concessions, dur, pur i bonic. Un centre d’excursions familiars de primer ordre. A l’estiu fresc. A l’hivern neu. A la primavera milers de flors, ara, a la tardor, una simfonia de colors. Arribeu-vos a la capital de l’Alta Ribagorça i passeu un cap de setmana, o un pont, visitant la Vall de Boí, a 20 kms, amb les seves esglésies romàniques, patrimoni de la humanitat. O la Vall de Barravés, a 20 kms, feréstega i desconeguda. O la Val d’Aran, a  només 30 kms, o la Vall de Benasc i la Vall d’Isàvena, una mica allunyades també, a l’Aragó, però factibles. Perquè Pont de Suert és el cor del Pirineu Occidental Català. La porta de l’Aran, i de Boí. El poble mateix és bonic, sobretot el casc antic medieval amb la plaça Major, la del Mercadal, el carrer Major, l’Escú, el d’Avall. Podreu veure el palau abacial i l’església Vella dedicada a l’assumpció de la Verge i que alberga la Col·lecció d’Art Sacre de la Ribagorça. En canvi la gent coneix molt més la turística església nova, de l’any 1955, parada obligada de quan amb els pares i avis pujàvem a Vielha. Tot un referent de l’art modern català. A més d’això podeu visitar el centre de fauna, i la ruta de la fauna de Montiberri. I ara que ja us hem explicat com de bonic és Pont de Suert i el seu entorn, ara us parlarem de la fira de la Girella, que es celebra aquest cap de setmana d’octubre. La Girella és un embotit fet de carn de be, potent, amb arròs i altres ingredients de sabor poderós. Es fa al mateix nucli històric de la vila. Vol ensenyar a la gent com era la vida a muntanya, els oficis antics oficis i les tradicions. Hi ha mercat artesà i gastronòmic  amb demostracions en directe de la elaboració dels embotits, degustacions i tasts de tota mena. També mostra d’oficis, contes, i mostra de bestiar, que farà les delícies dels més petits. Vaques, bous, ovelles, cavalls… Gaudireu d’un concurs de xiulets de pastor, per cridar els gossos. En fi, el món rural pirinenc exposat davant els vostres ulls. Us recomanarem ara alguns llocs per menjar, molt bé, al Pont de Suert, o a tocar. Alguns son també, hotels, hostals o fondes, amb habitacions. A Pont mateix teniu un bon hotel, el Cotori. És un tres estrelles amb habitacions ben parades i un bon restaurant. De categoria. Molt interessant el Flor de Neu, un hotel amb encant i amb bon restaurant. Un bon hotel, amb apartaments i habitacions familiars, modern i desenfadat és la Faiada.  Bé l’Hostal Canigó, molt tradicional. El Mestre és un hostal de tota la vida. Fora del Pont de Suert, a Vilaller, teniu la Fonda Mas, un lloc on ja anaven els meus avis, de tota la vida, neta i polida, familiar, amb habitacions quàdruples i bon restaurant. Bon Pirineu i bona fira!.

El Pont de Suert es Pirineo. En estado puro . Sin concesiones , duro y hermoso. Un centro de excursiones familiares de primer orden . En verano fresco . En invierno nieve . En primavera miles de flores , ahora , en otoño, una sinfonía de colores . Debemos ir a la capital de la Alta Ribagorça y pasar un fin de semana , o un puente , visitando el Valle de Boí , a 20 kms , con sus iglesias románicas , patrimonio de la humanidad . O el Valle de Barrabés , a 20 kms , agreste y desconocido . O la Val d’Aran , a sólo 30 kms , o el Valle de Benasque y el Valle de Isábena, algo alejados también , en Aragón , pero factibles . Porque Pont de Suert es el corazón del Pirineo Occidental Catalán . La puerta del Aran , y de Boí . El pueblo mismo es bonito , sobre todo el casco antiguo medieval con la plaza Mayor, la del Mercadal , la calle Mayor , el Escú , el de Abajo . Podrá ver el palacio abacial y la iglesia Vieja dedicada a la Asunción de la Virgen y que alberga la Colección de Arte Sacro de la Ribagorça . En cambio la gente conoce mucho más la turística iglesia nueva , del año 1955 , parada obligada de cuando con los padres y abuelos subíamos en Vielha . Todo un referente del arte moderno catalán . Además de esto puede visitar el centro de fauna , y la ruta de la fauna de Montiberri. Y ahora que ya os hemos explicado lo bonito es Pont de Suert y su entorno , ahora os hablaremos de la feria de la Girella , que se celebra este fin de semana de octubre . La Girella es un embutido hecho de carne de cordero , potente , con arroz y otros ingredientes de sabor poderoso . Se hace en el mismo núcleo histórico de la villa . Quieren enseñar a la gente cómo era la vida en la montaña , los oficios antiguos oficios y las tradiciones . Hay mercado artesano y gastronómico con demostraciones en directo de la elaboración de los embutidos , degustaciones y catas de todo tipo . También muestra de oficios , cuentos , y muestra de ganado , que hará las delicias de los más pequeños . Vacas, bueyes , ovejas , caballos … Disfrutarán de un concurso de silbidos de pastor , para llamar a los perros . En fin , el mundo rural pirenaico expuesto ante sus ojos . Os recomendaremos ahora algunos lugares para comer , muy bien , en el Pont de Suert , o tocar. Algunos son también , hoteles , hostales o fondas , con habitaciones. El Villa María es un restaurante con mucho encanto , y muy buena cocina , situado en el pueblo de Llesp , ya camino del valle de Boí . El mejor de la zona . En Pont mismo tienen un buen hotel , el Cotori . Es un tres estrellas con habitaciones bien puestas y un buen restaurante . De categoría. En una especie de chalet está Casa Prades , en las afueras, un hostal cuco , sencillo , casero , con habitaciones y restaurante de buena comida . Muy interesante el Flor de NNeu , un hotel con encanto y con buen restaurante . Un buen hotel , con apartamentos y habitaciones familiares , moderno y desenfadado es la Faiada . Más sencilla la Fonda Isard , o el Hostal Canigó , muy tradicional . También Casa Modesto , un alojamiento muy de andar por casa , con un restaurante de carne a la brasa . El Mestre es un hostal de toda la vida . Fuera del Pont de Suert , Vilaller , tienen la Fonda Mas , un lugar donde ya iban mis abuelos , de toda la vida , limpia y pulida , familiar , con habitaciones cuádruples y buen restaurante . En el pueblo de Coll , yendo hacia Boí , una casa rural con mucho encanto , hotelito y restaurante . Nueva y acogedora: Casa Peiró . ¡Buén Pirineo!.

La Festa dels pastors, Sant Gil a Núria

Sempre ens agrada, un cop l’any, agafar el tren de cremallera i pujar al Santuari de Núria. I aquest proper cap de setmana ho farem aprofitant una de les festes més assenyalades d’aquest racó bellíssim del nostre país. Perquè el primer dia de setembre, s’escau la festivitat de Sant Gil, que és el patró dels pastors, i te capella dedicada a la magnífica i paradíssiaca Vall de Núria. De tota manera no us cal cap excusa per visitar amb els vostres infants un indret meravellós com Núria. Un lloc on totes les families hauríem de pujar un cop a l’any, a l’hivern, amb neu i gel, per anar en trineu, o a l’estiu, tot cobert de gespa verda, amb els cavalls, els boscos i les vaques pasturant, ideal per passejar o per remar al llac. Si mai us heu fixa’t, en un racó, a l’esquerra del santuari imponent de la Mare de Déu, s’alça la discreta i encantadora capelleta de Sant Gil, on les noies casadores cerquen marit, i les casades descendència, ficant el cap dins l’olla. Però com cada any, arriba el primer de setembre i la Vall de Núria es vesteix de festa per honorar a Sant Gil, el seu estimat patró, en la festa dels pastors.  Tot una sèrie d’actes que fan que sigui un dia ben complert per a tota la família. Hi haurà un esmorzar de pastors, la tria d’ovelles, sardanes, missa commemorativa, processó fins a Sant Gil, i la demostració de gossos d’atura. Ja veieu que serà una jornada ben entretinguda. El Santuari de Núria us espera. Pugeu amb el mític carrilet. És un destí inexcusable del turisme familiar a Catalunya. Pels infants ho te tot: la pujada amb el tren cremallera, els paisatges, les vaques, els cavalls salvatges, rius de muntanya, un llac on es pot navegar amb barqueta, telefèric gratuït i camp, molt de camp per còrrer. Pels pares i mares la tranquil·litat d’un espai acotat, sense cotxes, en plena natura i amb molts recursos. Podeu dormir a Núria. A l’hotel, molt còmode, però una mica car, o en unes celdes familiars que es lloguen trucant al mateix hotel: insistiu-hi. Són molt acollidores, totalment renovades. Per dinar, si no cuineu a la cel·la, teniu el bar, l’hotel, o un self-service sensacional on els infants podran menjar el que voldran. Aneu a la Vall de Núria. Si només podeu un dia, doncs un dia. Si podeu més, passeu-hi un cap de setmana, un pont o una setmana. Des d’allà podeu fer moltes excursions, fàcils o més complicades, pujar a veure els cavalls o fins coronar muntanyes de 3000 mts. Si trobeu tot ple a Núria podeu mirar a Ribes de Freser. El poble d’on surt el tren cremallera te uns entorns meravellosos. Mireu-vos la web de la Vall de Ribes. A més del santuari i de Ribes podeu fer un volt pels pobles veïns: Bruguera, Pardines, Ventolà… poblets tots molt bonics. Queralbs, en la ruta del cremallera, mereix una visita a banda. Si us cal dinar o sopar a Ribes, i també per dormir senzillet, us recomanem  Can Prats, una fonda de les de tota la vida. Per Sant Gil, a Núria!.

San Gil es el segundo patrón de la magnífica y paradisíaca Vall de Núria, un lugar maravilloso donde todas las familias tenemos que subir una vez al año, con nieve y hielo, para ir en trineo, o con su césped verde para pasear y remar en el lago. En un rincón, a la izquierda del santuario imponente de la Virgen, se alza la discreta y encantadora capilla de San Gil, donde las chicas casaderas buscan marido, y las casadas, descendencia, metiendo la cabeza dentro de la olla. En este ambiente pastoril y agradable, las familias tenemos una cita este fin de Agosto, por la fiesta del santo. El 31 por la noche, vísperas de la solemnidad de San Gil, con una espectacular procesión de antorchas. Escenográfico espectáculo. Después fuego de campo y ron quemado con velada musical. El martes hay desayuno popular, un pasacalles y sardanas. A mediodía misa solemne presidida por el Arzobispo de Urgell y, a continuación, está programada la procesión de los pastores. Por la tarde, después de comer, exhibición de perros ovejeros. Ya veis que será una jornada muy entretenida. El Santuario de Núria os espera. Suban con el mítico tren. Es un destino inexcusable del turismo familiar en Cataluña. Los niños lo tienen todo: la subida con el tren cremallera, los paisajes, la hierba, las vacas, los caballos salvajes, ríos de montaña, un lago donde se puede navegar con barquitas, teleférico gratuito y campo, mucho campo para correr. Los padres y madres la tranquilidad de un espacio acotado, sin coches, en plena naturaleza y con muchos recursos. Pueden dormir en Núria. En el hotel, muy cómodo, pero un poco caro, o en unas celdas familiares que se alquilan llamando al mismo hotel: insistid. Son muy acogedoras, y totalmente renovadas. Para comer, si no se cocina en la celda, se tiene el bar, el hotel, o un self-service sensacional donde los niños podrán comer lo que querrán. Vayan a la Vall de Núria. Si sólo pueden un día, pues un día. Si pueden más, pasen allí un fin de semana, un puente o una semana. Desde el santuario podéis hacer muchas excursiones, fáciles o más complicadas, o subir a ver los caballos, o incluso coronar montañas de 3000 mts. Si lo encuentran lleno, el hotel de Núria, vean de buscar alojamiento en Ribes de Freser. El pueblo de donde sale el tren cremallera tiene unos entornos maravillosos. Consulten la web: Vallderibes.cat. Además del santuario y de Ribes, se puede dar una vuelta por los pueblos vecinos: Bruguera, Pardines, Ventolà … pueblos todos muy bonitos. Queralbs, en la ruta del cremallera, merece una visita aparte. Si necesitan comer o cenar en Ribes, y también para dormir sencillito, os recomendamos Can Prats, una fonda de las de toda la vida.

Una porta d’Escòcia

Hi ha moltes maneres i moltes rutes per entrar a Escòcia per primera vegada, seguint qualsevol de les moltes carreteres i autopistes que hi menen. Des de Newcastle per la costa, per exemple, pujant cap a Aberdeen. O bé per l’altra banda, des de Carlisle cap a Glasgow. Avui nosaltres us explicarem una de les més boniques i més espectaculars. Es tracta d’un seguit de petites carreteres rurals, estretes i amb algunes voltes, però amb un gran encant i unes vistes bestials. Sortint de Carlisle aneu a cercar l’autopista A6, que entrant a Escòcia canvia el número per A74. Sortiu a Moffat, travesseu el poble i preneu la A708. Travessareu paisatges que recorden el Cap Nord, Noruega o Groenlandia. Paratges grandiosos. Pareu al costat de la cascada que es diu Grey Mare’s Tail. Tota aquesta àrea és un parc natural encantador i sorprenent. Perdeu 10 minuts pujant un petit sender per veure aquesta petita meravella més d’aprop. Val la pena. Continueu després, ja de baixada, resseguint el Sant Mary’s Loch, un bonic llac glaciar. Via Selkirk agafeu la A707 i la A72, resseguint la bonica vall del riu Tweed. Nosaltres vam dinar a la pizzeria Franco’s al poble de Peebles, un dels petits poblets d’aquest recorregut amb encant. Un lloc fantàstic, molt cassolà. De Peebles només us queda prendre la A703 cap a Edimburgh. Si ens feu cas, i us agraden els grans paisatges, no us en penedireu!.

Hay muchas maneras y muchas rutas para entrar en Escocia por primera vez, siguiendo cualquiera de las muchas carreteras y autopistas que conducen. Desde Newcastle por la costa, por ejemplo, subiendo hacia Aberdeen. O bien por otro lado, desde Carlisle hacia Glasgow. Hoy nosotros os explicaremos una de las más bellas y más espectaculares. Se trata de una serie de pequeñas carreteras rurales, estrechas y con algunas vueltas, pero con un gran encanto y unas vistas bestiales. Saliendo de Carlisle ve a buscar la autopista A6, que entrando en Escocia cambia el número por A74. Salid a Moffat, atravesar el pueblo y tome la A708. Atravesaréis paisajes que recuerdan el Cabo Norte, Noruega o Groenlandia. Parajes grandiosos. Parad junto a la cascada que se llama Grey Madre s Tail. Toda esta área es un parque natural encantador y sorprendente. Perded 10 minutos subiendo un pequeño sendero para ver esta pequeña maravilla más de cerca. Vale la pena. Continúe después, ya de bajada, siguiendo el Sant Mary s Loch, un bonito lago glaciar. Vía Selkirk tome la A707 y la A72, siguiendo el bonito valle del río Tweed. Nosotros comimos en la pizzería Franco ‘s en el pueblo de Peebles, uno de los pequeños pueblos de este recorrido con encanto. Un lugar fantástico, muy casero. De Peebles sólo le queda tomar la A703 hacia Edimburgo. Si nos haga caso, y os gustan los grandes paisajes, no se arrepentirá !.

There are many ways and many routes to enter Scotland for the first time, following any of the many roads and freeways that run there. From Newcastle along the coast, for example, going up to Aberdeen. Or on the other hand, from Carlisle to Glasgow. Today we will tell you one of the most beautiful and most spectacular. It is a series of small rural roads, narrow and with some vaults, but with a great charm and some bestial views. Leaving Carlisle, you are going to look for the A6 motorway, which, entering Scotland, changes the number to A74. Go out to Moffat, cross the village and take the A708. You will cross landscapes that remember Cape North, Norway or Greenland. Great places Stop by the waterfall that is called Gray Mare’s Tail. All this area is a charming and surprising natural park. You lose 10 minutes walking up a small path to see this little wonder closer. Is it worth it. Continue later, already downhill, following the Saint Mary’s Loch, a beautiful glacial lake. Via Selkirk take the A707 and the A72, following the beautiful valley of the Tweed River. We ate at the Franco’s pizzeria in the village of Peebles, one of the small villages of this charming route. A great place, very homely. From Peebles you just have to take A703 towards Edimburgh. If you pay attention to us, and you like the great landscapes, do not regret it!

Orleans

Orleans és una bonica ciutat a la Vall del Loira, a França. per dinar. Certament no és la més bonica ciutat de França, i molt més del Loira. Però està ben situada, en la ruta de París, i molt possiblement parareu aquí a dinar. El seu casc antic, sense ser una joia, és maco. Quatre carrers medievals, cases amb entramat de fusta i, és clar, la catedral. De teló de fons el Loira i un pont damunt del riu. Podeu intentar menjar alguna cosa el algun petit restaurant del casc antic, prop de la bonica catedral gòtica. Per exemple a “Les pieds dans le plat”, un petit negoci molt recomanable. I havent dinat, una passejada per la vila medieval, amb el cotxe guardat en el pàrquing cèntric que hi ha a l’inici de la part peatonal de la ciutat. Orleans no només és ella mateixa, sinó les excursions pel Vall del riu Loira. Una vall plena de palaus, castells, y belles viles: Blois, Chaumont, Chennonceaux, Amboise, Tours, Villandry, Ussé, Azay le Rideau, Chinon, l’abadía de Fontevraud o Saumur. No us ho perdeu!

Pocas ciudades en Francia os gustarán tanto como Orleans. No por ella misma, aunque es modestamente bonita, con sus calles medievales y su esplèndida catedral, sinó por ser un buen centro de excursiones por el Valle del rio Loira. Romanticismo, arte, historia, paisaje, buena mesa, buenos hoteles, en fin, la Francia eterna. El valle del río Loira y sus afluentes como el Cher, el Loir o el Indre, está llena, llenísima, de rincones inolvidables, de palacios y castillos espectaculares, de pueblos medievales. De hecho sólo puede cansar el llegar. Una vez allí, cada kilómetro tiene su reclamo y atractivo turístico. Le recomendamos subir los niños al coche y llegar al Loira por la AP-2 via La Jonquera hasta Beziers. Allí tomar la nueva autopista A-75, en muchos tramos libre de peaje, que sube por Millau hacia Clermont Ferrand. Desde Orleans podemos seguir el rio Loira. Los monumentos no paran de salir al paso: Chambord, castillo y palacio, Blois, ciudad y castillo, Chaumont, castillo, Amboise, ciudad y castillo, i Chennonceaux, el más romántico, al sur d’Amboise. Llegamos a Tours. Más abajo de Tours tiene: Villandry, castillo y jardines, Ussé, castillo, Azay le Rideau, castillo, Chinon, ciudad y castillo, la abadía de Fontevraud y Saumur, castillo y ciudad. Puede buscar cada lugar en esta misma página nuestra.

Zuriza, revisitat

Si el Pirineu d’Aragó té un racó màgic de veritat, aquest és Zuriza, una antiga vall glaciar que culmina el fantàstic valle de Ansó. Ja el camí per arribar-hi, pujant fins al lloc on neix el riu Veral, és un espectacle difícilment oblidable. A la tardor tot el Valle de Ansó és una simfonia de colors. El riu brama encaixat al costat de la carretera, travessant un estret que dura kilòmetres més enllà d’Ansó. La vegetació és un esclat de luxuria. En arribar al final, de cop i volta, s’obre el circ glaciar de Zuriza. Allà hi ha un càmping on podreu dormir i menjar molt bé, anomenat Camping de Zuriza, moltes muntanyes, rius d’alta muntanya, neu a l’hivern i natura per descobrir. Camins per recórrer, pau i molta tranquil·litat. Podeu complementar la visita a Zuriza amb una ruta pels valls d’Aragó: per Hecho i per Ansó, o passar des de Zuriza mateix al vall del Roncal, a Navarra. El Valle de Roncal està allà mateix. Només 13 kms. separen aquest circ de muntanyes meravellós del poblet d’Isaba, al Roncal navarrès. Allà podeu dormir i menjar en un hotel rural molt familiar, fantàstic, que us recomanem molt de debó: l’hostal Lola. A Isaba mateix teniu també el restaurant Tapia, boníssim, reserveu!. I el restaurant Azpiroz, molt bé, a pesar de no ser el més recomanat del poble. Arreu veureu pastar el bestiar, ovelles, cabres, bous, vaques i cavalls, tot bucòlic a més no poder. Ansó, la capital de la vall del mateix nom està considerat un dels pobles més bonics d’Espanya. També podeu visitar Jaca, i San Juan de la Peña, fites del romànic mundial. Si ho feu aneu a allotjar-vos a l’hotel Villa Virginia de Sabiñánigo, no lluny de Jaca. Una aposta segura, amb les seves habitacions còmodes, l’spa increïble i el seu restaurant la Estiva, fabulós.  La Vall d’Hecho, amb la seva petita capital fins la Selva de Oza, una meravella de parc natural, passant pel bonic monestir de Siresa, és un altre atractiu proper.

 

Si el Pirineo de Aragón tiene un rincón mágico, este es Zuriza. Ya el camino para llegar hasta allí, que va subiendo todo el valle de Ansó hasta el lugar dónde nace el río, es un espectáculo inolvidable. http://www.valledeanso.com/ El río berrea encajado junto a la carretera, atravesando un estrecho durante kilómetros más allá de Ansó. La vegetación es un estallido de lujuria verde. En otoño, una sinfonía de colores. Y cuando parece que no hay más allá, que el valle acabará en un muro, allá, allá mismo, se obre el circo glaciar de Zuriza. Hay un càmping y poco más. De hecho pronto ya no habrá càmping. http://campingzuriza.valledeanso.com/   Montañas, ríos, nieve, naturaleza… Zuriza. Podéis complementar la visita a Zuriza con una ruta por los valles de Aragón: Hecho y Ansó, o por el valle del Roncal, en Navarra. http://www.vallederoncal.es/ Nosotros dormimos en Isaba, en el Roncal navarro, en casa Lola, un hotelito familiar fantástico que os recomendamos de corazón. Esplendido. Y sólo a una veinte kilòmetros de Zuriza. http://www.hostal-lola.com/

La Selva de Oza, revisitada

Pel pont de Tots Sants, en plena tardor, hem estat de nou a la Selva de Oza, al Valle de Hecho, a Huesca. Com sempre que pugem al Pirineu Aragonès ens vam allotjar a l’hotel Villa Virginia de Sabiñánigo, el nostre quarter general. Es tracta d’una aposta segura, amb les seves habitacions còmodes, l’spa increïble i el seu restaurant la Estiva, fabulós. Oza és una selva en el sentit medieval del terme. Un racó natural intocat, magnífic, on la tardor és d’una bellesa corprenedora. Tota la vall d’Hecho es bonica, amb els seus pobles de pedra, el riu i els paisatges d’alta muntanya. Abans d’arribar a Oza passareu pel poble de Siresa, amb una església romànica de primer ordre que heu de veure. Continuant la carretera arribareu a Oza, al final de la vall. Anireu per una pista estreta però perfectament practicable i ben asfaltada. Entrareu per la “Boca del Infierno”, una entrada salvatge, un congost fantàstic per obrir-vos, al cap d’un parell de kms. un espai misteriós, amagat, encisador. Allà gaudireu dels arbres immensos, del seu riu fresc, on a l’estiu podeu banyar-vos, dels animals, dels senders per a caminar, de la natura verge. Podeu dinar-hi perquè hi ha un bon restaurant al refugi, també descansar de veritat en un entorn quasi in-alterat, entre pics que toquen el cel. Els vostres infants gaudiran al màxim. Dormiu als pobles de la vall o als hotels de les valls veïnes, a Jaca o Sabiñánigo, a Anso, Isaba o Roncal. Podeu dinar també a molts llocs. Ens agrada Casa Blasquico, un antic i petit hostal, o al restaurant del Castillo de Acher, a Siresa, que també ofereix allotjament. No deixeu un racó d’aquesta vall per veure. Tots valen molt la pena. Us recomanem vivament la Selva de Oza i la Vall d’Hecho.

Nunca un nombre fue tan apropiado para un espacio. Este final de valle del Pirineo de Aragón es una selva en el sentido pleno del término. Subiendo por el valle de Hecho, pasado Siresa, llegaréis a Oza, por una carretera perfectamente practicable y asfaltada. Allá disfrutaréis de los árboles inmensos, de su río fresco, de los animales, de la natura. Podéis comer, bañaros y descansar de verdad en un entorno casi inalterado, entre picos que tocan el cielo. Vuestros niños disfrutarán al máximo. Dormid en los pueblos del valle. En Casa Blasquico, http://www.casablasquico.com/, encantador hotelito rural, o en el Castillo de Acher, en Siresa. No dejeis ni un solo rincón de este valle por ver. Todos valen la pena. Web: http://www.hecho.es

Fira del pa i la xocolata a Sant Gregori

Al poble de Sant Gregori, un municipi molt proper a Girona capital, hi fan una fira del pa amb xocolata. Serà aquest proper diumenge, dia 18 de novembre de 2018. Celebren la Fira del pa i de la xocolata, durant tot el dia. Seguint la programació de les darreres edicions, la fira comptarà amb una variada oferta d’activitats lúdiques per a les famílies. Totes tenen lloc a la Plaça Rafael Masó. A partir de les 10 del matí hi ha un mercat d’artesans, la xocolatada popular fins escurar l’olla, la concentració de vehicles clàssics, i de motos històriques, i també tractors al carrer Torrent Vidal. Durant tot el matí, i a la tarda també, moltes activitats d’animació infantil i de jocs tradicionals. No faltarà animació de carrer. A la tarda més animació infantil, més tallers, berenar de pa i xocolata, amb menjada de gran pastís i una figura de xocolata, i final amb música i animació infantil. Els restaurants del poble incorporaran plats cuinats amb xocolata a les seves cartes i menús. Sant Gregori està a la nostra sempre estimada Girona. S’hi arriba, des de la ciutat del Ter i l’Onyar per una carretera, la G-531, que surt des del mateix parc de la Devesa. Sant Gregori ha estat sempre una vila eminentment camperola, en una vall camperola també: la Vall de Llémena, de la qual és la porta d’accés. Encara que ha crescut molt en els darrers temps, encara conserva força d’aquest alegre bucolisme agrícola. A Sant Gregori, a més de disfrutar amb la fira, podreu visitar el poble, caminar a peu pels camps, anar en bici a veure ermites i masos medievals. Podeu arribar-vos també a Canet d’Adri, poble veï, amb uns bonics volcans apagats. I, naturalment, no deixeu de passar una estona a Girona, per veure’n la catedral i el barri jueu, o el casc antic. Per dinar, a la fira hi trobareu un servei de bar. De restaurants teniu El Racó d’en Pep.  A Sant Medir, trobareu el restaurant els Ocells Perduts, Tel. 972 209 610. L’hotel Mas Ferran, amb un bon restaurant també, el teniu al camí de la Bruguera, s/n.  Tel. 972 428 890.  D’entre els restaurants ens agrada Can Joan d’Adri, al poble veï, també maravellós, de Canet d’Adri, amb els seus volcans. Tel. 972 428 691. A Canet d’Adri hi ha el restaurant La Sala, a la plaça del poble, 1.  Tel. 972 428 284, o bé El Celler de l’Adroher,  Tel. 972 428 270. Més lluny, el Arnau de Can Perot, a Granollers de Rocacorba, terme ja de Sant Martí de Llémena. Tel. 972 443 045. El bon restaurant de Can Xifra és a la carretera de Cartellà. Tel. 972 428 546. Vinga, tots i totes a Sant Gregori per a passar un bon diumenge, amb pa i xocolata!.

San Gregori es un municipio muy cercano a Girona capital, desde donde se llega por una carretera, la G-531, que sale desde el mismo parque de la Devesa, en Girona ciudad. De hecho, el pueblo ha crecido mucho en los últimos años. El hecho de estar tan cerca de Girona y de estar rodeado de naturaleza, lo ha convertido en un destino privilegiado a la hora de buscar vivienda nueva. San Gregori era una villa eminentemente campesina, en un valle campesino también: el Valle de Llémena, de la que él es la puerta de acceso. Conserva aún hoy este alegre bucolismo agrícola. En San Gregori podrán visitar el pueblo, caminar a pie por los campos, ir en bici a ver ermitas y masías medievales. Pero hoy os queremos hablar de otra cosa. De una feria muy dulce que tiene lugar en Sant Gregori el tercer domingo de noviembre. La feria del pan y del Chocolate. ¿Recuerdan las meriendas de cuando éramos pequeños y pequeñas?. Y si el chocolate y el pan no les animan bastante, debéis saber que la feria coincide con una muestra de espectáculos familiares. Ahora pinta fantástico, ¿verdad?. Disfrutar de los actos de la feria y de un montón de espectáculos infantiles: pasacalles, animación, talleres, juegos … Todo ello comenzará a las 10 de la mañana, con un buen almuerzo popular con butifarra y chocolate caliente. Después pasacalles. Concentración de vehículos clásicos, motos históricas y tractores viejos. Intercambio de placas de cava y encuentro de encajeras. Taller de pan, juegos tradicionales, y espectáculo para los niños. También habrá venta y degustación de chocolate, y para mayores, de café. Y la típica feria de artesanía. No faltará, para cerrar el día, una buena merienda de … pan y chocolate, claro. En la feria se encuentra un servicio de bar. Para comer pueden probar los platos hechos con chocolate que servirán los restaurantes de la zona. Como por ejemplo Can Joan d’Adri, en el pueblo vecino, también maravilloso, de Canet d’Adri, con sus volcanes. Tel. 972 428 691. En Canet mismo está el restaurante La Sala, en la plaza del pueblo, 1. Tel. 972 428 284. De Canet también, El Celler de l’Adroher, Tel. 972 428 270. En el barrio del Raval, ya en Sant Gregori, se encuentra el restaurante El Racó d’en Pep, en la carretera de Santa Afra, s / n. Tel. 972 428 418. En Sant Medir, encontrarán el restaurante los Pájaros Perdidos, Tel. 972 209 610. El hotel Mas Ferran, con un buen restaurante también, lo tenéis en el camino de la Bruguera, s / n. Tel. 972 428 890. Más lejos, el Arnau de Can Perot, en Granollers de Rocacorba, término ya de Sant Martí de Llémena. Tel. 972 443 045. Can Xifra está en la carretera de Cartellà. Tel. 972 428 546. ¡Vayan a Sant Gregori a pasar un buen domingo!.

La Festa de Sant Gil a Núria

Sempre ens agrada, un cop l’any, agafar el tren de cremallera i pujar al Santuari de Núria. I aquest proper cap de setmana ho farem a profitant una de les festes més assenyalades d’aquest racó bellíssim del nostre país. Perquè el primer dia de setembre, s’escau la festivitat de Sant Gil, que és el patró dels pastors, i te capella dedicada a la magnífica i paradíssiaca Vall de Núria. De tota manera no us cal cap excusa per visitar amb els vostres infants un indret meravellós com Núria. Un lloc on totes les families hauríem de pujar un cop a l’any, a l’hivern, amb neu i gel, per anar en trineu, o a l’estiu, tot cobert de gespa verda, amb els cavalls, els boscos i les vaques pasturant, ideal per passejar o per remar al llac. Si mai us heu fixa’t, en un racó, a l’esquerra del santuari imponent de la Mare de Déu, s’alça la discreta i encantadora capelleta de Sant Gil, on les noies casadores cerquen marit, i les casades descendència, ficant el cap dins l’olla. Però com cada any, arriba el primer de setembre i la Vall de Núria es vesteix de festa per honorar a Sant Gil, el seu estimat patró, en la festa dels pastors.  Tot una sèrie d’actes que fan que sigui un dia ben complert per a tota la família. Hi haurà un esmorzar de pastors, la tria d’ovelles, sardanes, missa commemorativa, processó fins a Sant Gil, i la demostració de gossos d’atura. Ja veieu que serà una jornada ben entretinguda. El Santuari de Núria us espera. Pugeu amb el mític carrilet. És un destí inexcusable del turisme familiar a Catalunya. Pels infants ho te tot: la pujada amb el tren cremallera, els paisatges, les vaques, els cavalls salvatges, rius de muntanya, un llac on es pot navegar amb barqueta, telefèric gratuït i camp, molt de camp per còrrer. Pels pares i mares la tranquil·litat d’un espai acotat, sense cotxes, en plena natura i amb molts recursos. Podeu dormir a Núria. A l’hotel, molt còmode, però una mica car, o en unes celdes familiars que es lloguen trucant al mateix hotel: insistiu-hi. Són molt acollidores, totalment renovades. Per dinar, si no cuineu a la cel·la, teniu el bar, l’hotel, o un self-service sensacional on els infants podran menjar el que voldran. Aneu a la Vall de Núria. Si només podeu un dia, doncs un dia. Si podeu més, passeu-hi un cap de setmana, un pont o una setmana. Des d’allà podeu fer moltes excursions, fàcils o més complicades, pujar a veure els cavalls o fins coronar muntanyes de 3000 mts. Si trobeu tot ple a Núria podeu mirar a Ribes de Freser. El poble d’on surt el tren cremallera te uns entorns meravellosos. Mireu-vos la web de la Vall de Ribes. A més del santuari i de Ribes podeu fer un volt pels pobles veïns: Bruguera, Pardines, Ventolà… poblets tots molt bonics. Queralbs, en la ruta del cremallera, mereix una visita a banda. Si us cal dinar o sopar a Ribes, i també per dormir senzillet, us recomanem  Can Prats, una fonda de les de tota la vida. Per Sant Gil, a Núria!.

San Gil es el segundo patrón de la magnífica y paradisíaca Vall de Núria, un lugar maravilloso donde todas las familias tenemos que subir una vez al año, con nieve y hielo, para ir en trineo, o con su césped verde para pasear y remar en el lago. En un rincón, a la izquierda del santuario imponente de la Virgen, se alza la discreta y encantadora capilla de San Gil, donde las chicas casaderas buscan marido, y las casadas, descendencia, metiendo la cabeza dentro de la olla. En este ambiente pastoril y agradable, las familias tenemos una cita este fin de Agosto, por la fiesta del santo. El 31 por la noche, vísperas de la solemnidad de San Gil, con una espectacular procesión de antorchas. Escenográfico espectáculo. Después fuego de campo y ron quemado con velada musical. El martes hay desayuno popular, un pasacalles y sardanas. A mediodía misa solemne presidida por el Arzobispo de Urgell y, a continuación, está programada la procesión de los pastores. Por la tarde, después de comer, exhibición de perros ovejeros. Ya veis que será una jornada muy entretenida. El Santuario de Núria os espera. Suban con el mítico tren. Es un destino inexcusable del turismo familiar en Cataluña. Los niños lo tienen todo: la subida con el tren cremallera, los paisajes, la hierba, las vacas, los caballos salvajes, ríos de montaña, un lago donde se puede navegar con barquitas, teleférico gratuito y campo, mucho campo para correr. Los padres y madres la tranquilidad de un espacio acotado, sin coches, en plena naturaleza y con muchos recursos. Pueden dormir en Núria. En el hotel, muy cómodo, pero un poco caro, o en unas celdas familiares que se alquilan llamando al mismo hotel: insistid. Son muy acogedoras, y totalmente renovadas. Para comer, si no se cocina en la celda, se tiene el bar, el hotel, o un self-service sensacional donde los niños podrán comer lo que querrán. Vayan a la Vall de Núria. Si sólo pueden un día, pues un día. Si pueden más, pasen allí un fin de semana, un puente o una semana. Desde el santuario podéis hacer muchas excursiones, fáciles o más complicadas, o subir a ver los caballos, o incluso coronar montañas de 3000 mts. Si lo encuentran lleno, el hotel de Núria, vean de buscar alojamiento en Ribes de Freser. El pueblo de donde sale el tren cremallera tiene unos entornos maravillosos. Consulten la web: Vallderibes.cat. Además del santuario y de Ribes, se puede dar una vuelta por los pueblos vecinos: Bruguera, Pardines, Ventolà … pueblos todos muy bonitos. Queralbs, en la ruta del cremallera, merece una visita aparte. Si necesitan comer o cenar en Ribes, y también para dormir sencillito, os recomendamos Can Prats, una fonda de las de toda la vida.

Lescun: Plateau de Lhers

Avui us proposem passar a França pel túnel de Somport, des de Jaca, per recórrer la bonica vall d’Aspe, que acaba a la vila d’Oloron-Sainte Marie que n’és la capital, una ciutat gran. Però de totes les meravelles d’aquesta vall, al peu dels Pirineus, us proposem una excursió pel poble de Lescun. Es troba a la falda d’un circ de muntanyes impressionat, el circ de Lescun, dels més bonics dels Pirineus centrals. Tot just passar el port, o el túnel de Somport, entrareu en una vall atlàntica, plena de vegetació, preciosa a la tardor, nevada a l’hivern, fresca a l’estiu i multicolor en primavera. Hi ha, a banda i banda de la carretera un seguit de pobles de muntanya amb cases medievals. Més endavant encara trobareu, a mà esquerra tot baixant, la carretera que porta al poble de Lescun, des d’on podeu arribar en cotxe al peu del circ de Lescun, impressionant amfiteatre de muntanyes alpines. No us el perdeu. Abans d’arribar a Lescun trobareu a mà esquerra de nou, la indicació per accedir als plans de Lhers. Es tracta d’un altre indret bucòlic, amb un seguit de prats i rius d’alta muntanya, amb granges disseminades, on pasturen vaques i cavalls. Idílic. La carretera arriba fins un càmping d’alta muntanya, en un entorn de pics impressionants. Apte per a qualsevol tipus de vehicle, carretera estreta però asfaltada i condicionada. Des d’allà mil rutes de senderisme familiar son possibles. El centre francès de la vall seria Oloron, un poble gran, amb la seva catedral, una església romànica i gòtica molt maca i molt gran, amb una portada molt bonica, esplèndida, patrimoni de la humanitat. A Oloron nosaltres vàrem dormir a l’hotel Alysson, un hotel modern i luxós, a un preu molt competitiu, altament recomanable. Servei amable. Habitacions familiars. Per menjar ens agrada molt “La cort dels miracles”, un bar on fan menjars, davant de la catedral de Santa Maria. Encantador tot i la seva decoració barroca i naif. Podeu tornar a casa pel port de Portalet, i anar a Formigal. També podeu decidir refer la ruta i repassar el túnel de Somport per anar a dinar a l’Anglassé, a Canfranc. Fabulós restaurant amb un menú de campanetes per quatre duros. Si no voleu dormir a França, i només fer una ullada a la Vall d’Aspe, un bon centre espanyol per fer aquesta ruta seria Sabiñánigo, on hi ha el nostre hotel preferit del Pirineu d’Osca: el Villa Virgínia de Sabiñánigo. Un senyor hotel, 4 estrelles, amb un spa increible, fantàstic, i un restaurant a l’alçada dels millors. Si dormiu al costat aragonès podeu visitar Jaca, amb la seva catedral romànica i el museu diocesà, ple de pintures romàniques també, bellíssimes. I l’endemà recórrer les petites esglésies del Serrablo, romànic puríssim i senzill. No us perdeu San Pedro de Lárrede, fantàstica, i San Juan de Busa, una cucada. Ja ho veieu, Jaca, Sabiñánigo, Oloron, Sarrance… Pirineus en estat pur, paisatges de somni, art i bon menjar. La Vall d’Aspe us espera!.Continuem per veure el magnífic circ de Lescun, amfiteatre de muntanyes. Seguim el camí dels prats de L’Hers, un lloc bucòlic i pastoral.

 

Hoy os proponemos ir a Francia por el túnel de Somport, desde Jaca, para bajar per la Val d’Aspe, que acaba en la villa d’Oloron-Sainte Marie que es la capital del valle, y una ciutat grande. Pero más en concreto lo que os proponemos hoy es una excursión al pueblo de Lescun. El circo de Lescun es uno de los más bonitos de los Pirineos Franceses. Podeis ir a pueblo, y al circo, o bién subir a los llanos de Lhers. Se trata de un lugar bucólico con una carretera estrecha que cruza prados y bosques hasta llegar a un camping de alta montaña. Posibilidad de grandes rutas de senderismo familiares. Oloron, un pueblo grande, merece una visita también, con su catedral románica, patrimonio de la humanidad. En Oloron teneis el hotel Alysson, y para comer “La cort des miracles”, un bar con comidas. Podeis volver por el Portalet, y Formigal. O volver por el túnel y parar a comer en l’Anglassé, en Canfranc. Fabuloso restaurante. Sabiñánigo tiene un hotel fabuloso: el Villa Virgínia. Cerca está Jaca con su catedral y el museo diocesano y las pinturas románicas. Podeis recorrer las iglesias del Serrablo, románico purísimo y sencillo.

Falles a Sant Joan d’Isil

Per Sant Joan, als catalans, ens agrada jugar amb el foc. Tota la Mediterrània juga amb el foc pels volts del solstici d’estiu. A Catalunya, cada poble, cada barri o carrer, treu els mobles vells a la plaça i munta una bona foguera. Més tard, treu també les cadires, la coca i el cava, i es disposa a passar una bona estona xerrant amb els parents i amics. Però hi ha indrets del nostre país, on aquesta tradició pren un caire ben especial. Sobretot a les valls del Pirineu. I avui us volem parlar d’una nit de Sant Joan diferent. Us volem parlar de les Falles d’Alòs d’Isil, a la Vall d’Isil, al Pallars Sobirà, a tocar d’Esterri d’Àneu. Cada nit de Sant Joan, recordant el ritual del solstici d’estiu, el petit poble d’Isil celebra la tradicional festa de les falles. Més o menys un mes abans de la nit de Sant Joan els joves del poble van cap al bosc de la muntanya d’Airoto. Allà trien els pins que s’han de tallar i deixen els troncs ben pelats. Els porten després fins un tuc rocós anomenat “Faro”. Un cop allà tallen les anomenades falles. La nit de Sant Joan el poble d’Isil s’enagalana. Tothom surt al capvespre i es reuneix a la plaça, on s’encén la falla gran. De la muntanya baixen llavors, serpentejant, els fallaires que ja han iniciat el descents. Arriben a l’ermita romànica  de Sant Joan, magnífica, que heu de visitar, al costat del riu, amb el cementiri al davant. Es fan set creus en honor dels morts i van cap a la plaça. Allà salten damunt del foc i se’n van a còrrer pels carrererons de la vila fins arribar a la plaça Major. Des d’allí donaran set voltes de ritual a l’església, i apilaran les falles al mig de la plaça. Podreu assistir a aquest màgic esdeveniment mentre veieu ballar el ball de bastons, i el ball pla, que uneix a les parelles de manera tel·lúrica per a sempre.  No podeu deixar de passar, al menys, una revetlla de Sant Joan a Isil. No podeu deixar de viure la gran foguera a la plaça de l’esglèsia, o veure la baixada de les falles, ni la rebuda que les noies del poble fan als xiquets. Heu de ballar les dances antigues al voltant del foc. Complir rituals que ens remunten  a la nit dels temps, ancestrals i únics, repetits cada any, en el cicle etern de la vida. Afegiu-vos a la festa. La recordareu per sempre. A les valls d’Àneu hi ha molt hotels: a Esterri, a Sort, a Espot… on ens agrada particularment el Roca Blanca. En Josep i la Marta us acolliran com a casa. L’Hotel Encantats també és una bona opció en una vila dedicada al turisme en cos i ànima, on cap establiment és dolent. Més decadent, de gust francés, l’Hotel Roya. I camí de la Bonaigua, a València d’Àneu, l’Hotel Morera, un tresor ben amagat, o un xic més amunt, en ple bosc, l’Hotel Els Avets. A Escaló teniu el Castellarnau, un bon lloc. Escaló és una vila closa medieval, molt ben conservada, amb un portal d’entrada i les cases en rodona. Per Llavorsí també trobareu bona taula i bon llit. Ens agrada l’Hotel de Rei. També Hostal La Noguera, més senzill.  També podeu mirar-vos el el càmping Riberies, o l’hotel del mateix nom, que és de campanetes. I també molts altres càmpings, com el Nou de la Guingueta. Ara ja fa calor… i és agradable acampar. Per dinar o sopar us recomanem diversos llocs, tots molt bons. A Espot el restaurant Juquim, tel: 973 62 40 44, o bé  973 624 009, amb un menú potent, complert, servei amable. O La Llúpia, nou, modern, interessant. O la carta clàssica de l’Hotel Roya,  Com també fa un menú baratet, i ofereix bones habitacions senzilles però agradables, la Pensió Palmira. Us recomanem un petit pont de Sant Joan al Pallars, a Isil, veient les falles. I les vaques pasturant als prats gemats, i fent banyades en llacs i rius, o passejades a peu o en bici… I caminar per poder veure el romànic del Pallars, com ara el maravellós Sant Pere del Burgal, o el de les Valls d’Àneu o d’Isil. Monestirs, amb moltes esglésies i capelles: Son, Santa Maria d’Àneu, Sorpe, Baiasca… I els poblets de postal, amb les pedres encara vives. Visca Sant Joan al Pallars!.

En toda Cataluña, la noche de Sant Joan, nos gusta jugar con el fuego. Aún diría más, en todo el Mediterráneo, jugamos con el fuego, sobre todo alrededor del solsticio de verano. Pero en Cataluña cada pueblo, cada barrio o calle, saca los muebles viejos en la plaza y monta una buena hoguera. Más tarde, saca también las sillas, la coca y el cava, y se dispone a pasar un buen rato haciendo cháchara con los parientes y amigos. Pero hay lugares de nuestro país, donde esta tradición toma un cariz muy especial. Sobre todo en los valles del Pirineo. Y hoy os queremos hablar de una noche de Sant Joan diferente. Os queremos hablar de las Fallas de Alòs d’Isil, en la Vall d’Isil, en el Pallars Sobirà, muy cerca de Esterri d’Àneu. La juventud del pueblo prepara la fiesta meses antes. Cortando pinos y fabricando las antorchas. Por la tarde de la verbena de Sant Joan, cincuenta jóvenes de Isil, llevan las fallas hasta las montañas vecinas donde esperan a que oscurezca. Ya de noche, en la villa, se enciende una gran hoguera en la plaza de la iglesia, que es la señal para encender las otras fallas y empezar la bajada. Cerca del pueblo son recibidos por las chicas y los niños. Todos juntos corren por las calles y al llegar a la hoguera se apilan todas las fallas. Entonces empieza la juerga. La noche continúa con diferentes bailes y mucho jolgorio. Son danzas antiguas alrededor del fuego. Rituales que nos remontan a la noche de los tiempos. Ancestral y único, repetido cada año. Si este año no tienen ningún compromiso con la tía, o es una tía marchosa, añadanse a la fiesta. La recordaran para siempre. En las valls d’Àneu hay muchos hoteles: en Esterri, en Sort, en Espot … nos gusta particularmente el Hotel Roya. Y muchos campings, como el Nou de la Guingueta. Ahora ya hace calor … y es agradable acampar. El mismo día de Sant Joan, ya de vuelta, pueden parar un momento en la Feria de Sort. Allí sus pequeños y pequeñas podrán ver cómo se esquilan las ovejas. Todo un espectáculo. Por supuesto, feria de productos artesanos. Si quiere dormir en el mismo Sort, puede alojarse en el hotel, o los apartamentos, Pessets. Lo mejor de la comarca, sin duda. En Sort también hay un buen camping, junto al río: el Noguera Pallaresa, Tef. 973620820.