La Vall d’Aspe


IMG_2205

Avui us proposem passar a França pel túnel de Somport, des de Jaca, per recórrer la bonica vall d’Aspe. la vila d’Oloron-Sainte Marie n’és la capital, una ciutat gran. Però aquesta vila ja està situada al final de la vall, al peu dels Pirineus. De fet seria una mena de Jaca a la francesa, la seva ciutat bessona just a l’altra costat dels Prineus. Tot just passar el port, o el túnel, entrareu en una vall atlàntica, plena de vegetació, preciosa a la tardor, nevada a l’hivern, fresca a l’estiu i multicolor en primavera. Hi ha, a banda i banda de la carretera un seguit de pobles de muntanya amb cases medievals. Més endavant encara podeu anar, a mà esquerra tot baixant, al circ de Lescun, impressionant amfiteatre de muntanyes alpines. No us el perdeu. Una mica més avall encara, a mà dreta de nou, teniu Sarrance. Podeu parar per veure la seva estranya església barroca, amb la façana, el claustre i l’interior, on destaca la trona, els vitralls de l’àbsis i la talla de la verge. Al final trobareu Oloron, amb la seva catedral, una esglèsia romànica i gòtica molt maca i molt gran, amb una portada molt bonica, esplèndida, patrimoni de la humanitat. A Oloron nosaltres vàrem dormir a l’hotel Alysson, un hotel modern i luxós, a un preu molt competitiu, altament recomanable. Servei amable. Habitacions familiars. Per menjar ens agrada molt “La cort dels miracles”, un bar on fan menjars, davant de la catedral de Santa Maria. Encantador tot i la seva decoració barroca i naif. Podeu tornar pel port de Portalet, i anar a Formigal. També podeu decidir refer la ruta i repassar el túnel de Somport per anar a dinar a l’Anglassé, a Canfranc. Fabulós restaurant amb un menú de campanetes per quatre duros. Si no voleu dormir a França, i només fer una ullada a la Vall d’Aspe, un bon centre espanyol per fer aquesta ruta seria Sabiñánigo, on hi ha el nostre hotel preferit del Pirineu d’Osca: el Villa Virgínia de Sabiñánigo. Un senyor hotel, 4 estrelles, amb un spa increible, fantàstic, i un restaurant a l’alçada dels millors. Si dormiu al costat aragonès podeu visitar Jaca, amb la seva catedral romànica i el museu diocesà, ple de pintures romàniques també, bellíssimes. I l’endemà recórrer les petites esglésies del Serrablo, romànic puríssim i senzill. No us perdeu San Pedro de Lárrede, fantàstica, i San Juan de Busa, una cucada. Ja ho veieu, Jaca, Sabiñánigo, Oloron, Sarrance… Pirineus en estat pur, paisatges de somni, art i bon menjar. La Vall d’Aspe us espera!.

IMG_2194

Hoy os proponemos pasar a Francia por el túnel de Somport, desde Jaca, para recorrer el bonito valle de Aspe, del que villa de Oloron-Sainte Marie es la capital. Pero esta villa ya está situada al final del valle, al pie de los Pirineos. De hecho sería una especie de Jaca a la francesa, su ciudad gemela justo al otro lado. Nada más pasar el puerto, o el túnel, entraréis en un valle atlántico, lleno de vegetación, precioso en otoño, nevado en invierno, fresco en verano y multicolor en primavera. Hay, a ambos lados de la carretera, una serie de pueblos de montaña con casas medievales. Más adelante, a mano izquierda bajando, teneis el circo de Lescun, impresionante anfiteatro de montañas alpinas. No se lo pierdan. Un poco más abajo aún, a mano derecha de nuevo, tienen Sarrance. Pueden parar para ver su extraña iglesia barroca, con la fachada, el claustro y el interior, donde destacan las vidrieras del ábside y la talla de la virgen. Al final encontrarán Oloron, con su catedral, una iglesia románica y gótica muy bonita y muy grande, con una portada muy guapa, espléndida, patrimonio de la humanidad. En Oloron nosotros dormimos en el hotel Alysson, un moderno hotel de lujo, a un precio muy competitivo, altamente recomendable. Servicio amable. Habitaciones familiares. Para comer nos gusta mucho “La corte de los milagros”, un bar donde hacen comidas, frente a la catedral de Santa María. Encantador aunque su decoración barroca y naif pueda sorprender. Pueden volver por el puerto de Portalet, e ir a Formigal. También pueden decidir rehacer la ruta y repasar el túnel de Somport para ir a comer al Anglassé, en Canfranc. Fabuloso restaurante con un menú de campanillas por cuatro duros. Si no deseais dormir en Francia, y sólo echar un vistazo al Valle de Aspe, un buen centro español para hacer esta ruta sería Sabiñánigo, donde está nuestro hotel preferido del Pirineo oscense: el Villa Virginia de Sabiñánigo. Un señor hotel, 4 estrellas, con un spa increíble, fantástico, y un restaurante a la altura de los mejores. Si dormís en el lado aragonés se puede visitar Jaca, con su catedral románica y el museo diocesano, lleno de pinturas románicas también, bellísimas. Y al día siguiente recorrer las pequeñas iglesias del Serrablo, románico purísimo y sencillo. No se pierdan San Pedro de Lárrede, fantástica, y San Juan de Busa, una cucada. Ya lo veis, Jaca, Sabiñánigo, Oloron, Sarrance … Pirineos en estado puro, paisajes de ensueño, arte y buena comida. ¡El Valle de Aspe les espera!.

 

Anuncis

Fira de la Girella al Pont de Suert


El Pont de Suert és Pirineu. En estat pur. Sense concesions, dur, pur i bonic. Un centre d’excursions familiars de primer ordre. A l’estiu fresc. A l’hivern neu. A la primavera milers de flors, ara, a la tardor, una simfonia de colors. Arribeu-vos a la capital de l’Alta Ribagorça i passeu un cap de setmana, o un pont, visitant la Vall de Boí, a 20 kms, amb les seves esglésies romàniques, patrimoni de la humanitat. O la Vall de Barravés, a 20 kms, ferèstega i desconeguda. O la Val d’Aran, a  només 30 kms, o la Vall de Benasc i la Vall d’Isàvena, una mica allunyades també, a l’Aragó, però factibles. Perquè Pont de Suert és el cor del Pirineu Occidental Català. La porta de l’Aran, i de Boí. El poble mateix és bonic, sobretot el casc antic medieval amb la plaça Major, la del Mercadal, el carrer Major, l’Escú, el d’Avall. Podreu veure el palau abacial i l’església Vella dedicada a l’Assumpció de la Verge i que alberga la Col·lecció d’Art Sacre de la Ribagorça. En canvi la gent coneix molt més la turística església nova, de l’any 1955, parada obligada de quan amb els pares i avis pujàvem a Vielha. Tot un referent de l’art modern català. A més d’això podeu visitar el centre de fauna, i la ruta de la fauna de Montiberri. I ara que ja us hem explicat com de bonic és Pont de Suert i el seu entorn, ara us parlarem de la fira de la Girella, que es celebra aquest cap de setmana d’octubre. La Girella és un embotit fet de carn de be, potent, amb arròs i altres ingredients de sabor poderós. Es fa al mateix nucli històric de la vila. Vol ensenyar a la gent com era la vida a muntanya, els oficis antics oficis i les tradicions. Hi ha mercat artesà i gastronòmic  amb demostracions en directe de la elaboració dels embotits, degustacions i tastos de tota mena. També mostra d’oficis, contes, i mostra de bestiar, que farà les delícies dels més petits. Vaques, bous, ovelles, cavalls… Gaudireu d’un concurs de xiulets de pastor, per cridar els gossos. En fi, el món rural pirinenc exposat davant els vostres ulls. Us recomanarem ara alguns llocs per menjar, molt bé, al Pont de Suert, o a tocar. Alguns son també, hotels, hostals o fondes, amb habitacions. El Villa Maria és un restaurant amb molt d’encant, i molt bona cuina, situat al poblet de Llesp, ja camí de la Vall de Boí. El millor de la zona. A Pont mateix teniu un bon hotel, el Cotori. És un tres estrelles amb habitacions ben parades i un bon restaurant. De categoria. En una mena de xalet hi ha Casa Prades, als afores, un hostal cuco, senzill, casolà, amb habitacions i restaurant de bon menjar. Molt interessant el Flor de Neu, un hotel amb encant i amb bon restaurant. Un bon hotel, amb apartaments i habitacions familiars, modern i desenfadat és la Faiada.  Més senzilla la Fonda Isard, o l’Hostal Canigó, molt tradicional. També Casa Modesto, un allotjament molt d’estar per casa, amb un restaurant de carn a la brasa. El Mestre és un hostal de tota la vida. Fora del Pont de Suert, a Vilaller, teniu la Fonda Mas, un lloc on ja anàven els meus avis, de tota la vida, neta i polida, familiar, amb habitacions quàdruples i bon restaurant. Al poble de Coll, anat cap a Boí, una casa rural amb molt d’encant, hotelet i restaurant. Nova i acollidora: Casa Peiró. Bon Pirineu i bona fira!.

El Pont de Suert es Pirineo. En estado puro . Sin concesiones , duro y hermoso. Un centro de excursiones familiares de primer orden . En verano fresco . En invierno nieve . En primavera miles de flores , ahora , en otoño, una sinfonía de colores . Debemos ir a la capital de la Alta Ribagorça y pasar un fin de semana , o un puente , visitando el Valle de Boí , a 20 kms , con sus iglesias románicas , patrimonio de la humanidad . O el Valle de Barrabés , a 20 kms , agreste y desconocido . O la Val d’Aran , a sólo 30 kms , o el Valle de Benasque y el Valle de Isábena, algo alejados también , en Aragón , pero factibles . Porque Pont de Suert es el corazón del Pirineo Occidental Catalán . La puerta del Aran , y de Boí . El pueblo mismo es bonito , sobre todo el casco antiguo medieval con la plaza Mayor, la del Mercadal , la calle Mayor , el Escú , el de Abajo . Podrá ver el palacio abacial y la iglesia Vieja dedicada a la Asunción de la Virgen y que alberga la Colección de Arte Sacro de la Ribagorça . En cambio la gente conoce mucho más la turística iglesia nueva , del año 1955 , parada obligada de cuando con los padres y abuelos subíamos en Vielha . Todo un referente del arte moderno catalán . Además de esto puede visitar el centro de fauna , y la ruta de la fauna de Montiberri. Y ahora que ya os hemos explicado lo bonito es Pont de Suert y su entorno , ahora os hablaremos de la feria de la Girella , que se celebra este fin de semana de octubre . La Girella es un embutido hecho de carne de cordero , potente , con arroz y otros ingredientes de sabor poderoso . Se hace en el mismo núcleo histórico de la villa . Quieren enseñar a la gente cómo era la vida en la montaña , los oficios antiguos oficios y las tradiciones . Hay mercado artesano y gastronómico con demostraciones en directo de la elaboración de los embutidos , degustaciones y catas de todo tipo . También muestra de oficios , cuentos , y muestra de ganado , que hará las delicias de los más pequeños . Vacas, bueyes , ovejas , caballos … Disfrutarán de un concurso de silbidos de pastor , para llamar a los perros . En fin , el mundo rural pirenaico expuesto ante sus ojos . Os recomendaremos ahora algunos lugares para comer , muy bien , en el Pont de Suert , o tocar. Algunos son también , hoteles , hostales o fondas , con habitaciones. El Villa María es un restaurante con mucho encanto , y muy buena cocina , situado en el pueblo de Llesp , ya camino del valle de Boí . El mejor de la zona . En Pont mismo tienen un buen hotel , el Cotori . Es un tres estrellas con habitaciones bien puestas y un buen restaurante . De categoría. En una especie de chalet está Casa Prades , en las afueras, un hostal cuco , sencillo , casero , con habitaciones y restaurante de buena comida . Muy interesante el Flor de NNeu , un hotel con encanto y con buen restaurante . Un buen hotel , con apartamentos y habitaciones familiares , moderno y desenfadado es la Faiada . Más sencilla la Fonda Isard , o el Hostal Canigó , muy tradicional . También Casa Modesto , un alojamiento muy de andar por casa , con un restaurante de carne a la brasa . El Mestre es un hostal de toda la vida . Fuera del Pont de Suert , Vilaller , tienen la Fonda Mas , un lugar donde ya iban mis abuelos , de toda la vida , limpia y pulida , familiar , con habitaciones cuádruples y buen restaurante . En el pueblo de Coll , yendo hacia Boí , una casa rural con mucho encanto , hotelito y restaurante . Nueva y acogedora: Casa Peiró . ¡Buén Pirineo!.

48 Open House Barcelona 2017


Aquest títol enrevessat no amaga res estrany, només que aquest cap de setmana d’octubre ens conviden a la Jornada de Portes Obertes Open House de Barcelona.  És la principal cita de la ciutat de Barcelona amb l’arquitectura, portes obertes a més de 150 edificis de tot tipus, forma i mida. Una iniciativa de l’associació Open House Barcelona. És una proposta familiar única i completament de franc. I no estareu sols visitant els edificis proposats. Van ser 25.000 vistes el primer any i 35.000 el segon any i així amunt i amunt!. La setena edició del festival, la d’aquesta any serà els dies 21 i 22 d’octubre de 2017. Cal destacar el recorregut per molts edificis de Barcelona, de Badalona, i de moltes ciutats més dels voltants. Escolliu la vostra destinació de la pila d’edificis preciosos que hi ha a la llista, agafeu els infants i endavant!.

Este título enrevesado no esconde nada extraño, sólo que este fin de semana en Barcelona hay una interesantísima Jornada de Puertas Abiertas a muchos edificios emblemáticos de la ciutat y de las villas de sus alrededores. Open House, fácil, ¿verdad?. Es una oportunidad única de visitar construcciones nunca vistas. Elijan la suya de la larga lista y disfrutenla.

Trogir


A Croàcia, a la costa dàlmata, no gens lluny de la fastuosa ciutat romana i medieval d’Split, tobem una joia amagada. Es tracta de la bellíssima vila de Trogir, una ciutat que va ser grega i romana, situada en una petita illa lligada a la costa, plena d’esglésies, palaus, carrers i cases medievals. Es indescriptible les sensacions de passejar pels carrers de pedra blanca, pulida pel pas dels viatgers, d’aquesta vila mediterrània. El port amb els seus vaixells, la catedral romànica amb la portada fabulosa, la plaça de l’ajuntament, amb la logia, les esglésies precioses… No podeu deixar de visitar Trogir, patrimoni de la humanitat de la UNESCO, si mai aneu a Croacia. Podeu allotjar-vos en molt hotels i apartaments. Nosaltres ho vam fer en un lloc familiar i senzill, anomenat Villa Tudor, on vam llogar unes habitacions amb vistes a la magnífica ciutat murallada i el port. Unes vistes impagables. Son com uns petits apartaments molt familiars, senzills però nets. Aprofiteu una estona per anar a la platja. Les millors son a l’illa de Ciovo, a uns pocs kms. de Trogir. És una illa gran, propera a la ciutat, molt amable i maca. Per menjar la oferta és increïble. Hi ha molts restaurants, tots bons. Nosaltres vam sopar al Vanjka, un local luxós, però de preus moderats, al centre de Trogir.

En la bella Croàcia, en la costa de Dalmacia, está la ciudad griega, romana y medieval de Trogir. Una ciudad que es como una joia en su estuche de murallas, y que es patrimonio de la humanidad de la UNESCO. Una ciudad increible, medieval, con su puerto, su catedral románica, su logia, sus callejas, sus palacios, todo en piedra blanca, preciosa. No os la podeis olvidar en una por Croacia. Y para dormir allí os recomendamos los apartamentos Villa Tudor, habitacione con vistas a la ciuydad y el puerto. Para comer id al Vanjka, un local lujoso, pero de precio moderado en el centro de Trogir.

Llacs de Plitvice


A Croàcia, no gens lluny de la costa, plena de turistes, hi ha un lloc que serena i templa l’ànim. És una meravella natural inusitada, un espectacle de la natura, patrimoni de la humanitat de la UNESCO, i parc natural croata. Estem parlant dels llacs del Plitvice Lakes National Park, preciosos, on cal passar pràcticament tot el dia, on podeu fer senderisme, on anireu muntats en trens, en bus i en vaixells, recorrent el parc amunt, parc avall, fins que no pugueu més amb tanta bellesa. La infraestructura està ben muntada. Arribeu de la costa o des de Zagreb, trobareu una entrada, la 1 o la 2, ben indicades. Porten a un gran aparcament, numerats també 1 o 2, amb tots els serveis. Hi ha molt d’espai, però alguns dies poden estar molt plens i caldrà caminar. Als aparcaments hi ha tota mena de serveis, bars, botigues, WC i les taquilles del parc. L’entrada no és barata. Cal caminar de nou una estona fins arribar al lloc on es pren el bus, el trenet o el vaixell. Els llacs superiors son petits i bucòlics, amb fort desnivell, aigües turquesa i molta vegetació. Es bonic recórrer els senders i anar baixant cap a la porta 2, cap als llacs inferiors. Els inferiors son més grans, més calmats i acaben en cascades, no tan espectaculars com es diu,. A nosaltres ens agraden més els superiors, salvatges. Dins el parc hi ha restaurants, una pila, i bars. A cada terminal de bus, trenet o vaixell. Però paradoxalment manca l’aigua, tanta com n’hi ha, i les fonts. Haureu de comprar ampolles al bar!. Porteu barret si fa sol, i bon calçat. Malgrat que tot està ben condicionat, perfectament senyalitzat i els trens, busos i vaixells us porten on vulgueu dins el parc, les distàncies son grans, es camina molt i es puja i baixa constantment. Nosaltres no vam dinar al parc. Ho vam fer a Korenica, una localitat prop de la frontera de Bòsnia, en una zona devastada per la guerra, al restaurant Sapina, senzill però molt bé. Vam arribar a mig dia i vam haver de veure el parc de Plitvice a la tarda. Però va donar temps a tot amb quatre hores. Era l’estiu!. Recordeu: Plitvice i els seus llacs no poden faltar en una visita a Croàcia, encara que hi hagi molta gent, i encara que tingueu la sensació de Disneyland i de turista tòpic, aquesta natura s’ha de viure.

      

En la bella Croàcia, no lejos de la costa de Dalmacia, o de Zagreb, estan los maravillosos lagos de Plitvice, un espectaculo de la naturaleza, patrimonio de la humanidad de la UNESCO. Este bello parque natural croata, el Plitvice Lakes National Park, es un lugar precioso, donde hacer senderismo, viajar en barco por el rio, o en tren por sus caminos. hay que recorrer el parque de cabo a rabo, y es fácil porque la infraestructura está bien montada. hay dos entradas, la 1 o la 2, bien indicadas. cada una con un gran aparcamiento y toda clase de servicios. Hay dias en que todo está lleno degente. Aparqueis donde aparqueis caminareis, porque aunque hay buses y barcos, todo está lejos. Hay bares, tiendas y WC en los parkings y en el parque, pero no hay fuentes. La entrada no es barata. Los lagos superiores son pequeños, bucólicos, con fuette desnivel, aiguas turquesa y mucha vegetación. Los inferiores son más grandes, calmados y con cascadas, aunque no tan espectaculares como se dice. Traed gorra para el sol y buen calzado. Todo está bien acondicionado, perfectamente señalizado y los trenecitos, buses y barcos llevan por todo el parque, pero las distancias son grandes, se camina mucho, sube y baja todo el rato. Nosotros no comimos dentro del parque sinó en Korenica, una localidad cercana a la frontera de Bosnia, en el restaurant Sapina, sencillo pero bien. Fuimos a Plitvice por la tarde. Cuatro horas son suficientes para ver todo lo que hay. Los lagos no pueden faltar en una visita a Croacia, a pesar de la gente, de que es un poco Disneyland y de mucho turista tópico.

Vicenza, revisitada



Si mai aneu de Milà a Venecia, o feu una volta pel nord d’Italia. Si baixeu dels Alps, per Cortina d’Ampezzo, després de fer una esquiada. Si esteu fent un volt pels llacs magnífics prop de la imponent ciutat medieval de Verona. O si aneu, tot travessant els Apenins, de la rient Florència toscana a la planura infinita del Po, per visitar Bolonya, Mantua, Parma, Ferrara o Ravenna. Qualsevol que sigui la vostra ruta heu de deixar un dia, un matí, una tarda, encara que només siguin un parell d’hores escasses per recórrer la simpàtica, petita, jovial, alegre i recoleta Vicenza. Sepultada entre la magnificència i poder de Verona i Venècia, els viatgers passen per Vicenza a tota velocitat. És només un rètol. I Vicenza, la perla amagada, no els pot oferir els seus encants. Dir Vicenza és dir Palladio. I dir Palladio és anomenar l’arquitecte més exquisit de tot el renaixement. Vicenza és la ciutat natal de Palladio, i no només això. Vicenza és la ciutat de Palladio. Les seves obres ocupen la vila i els voltants. El primer que cal admirar és el grandiós, imponent i majestuós Palau de les Regions, a la foto. Un compendi de l’obra palladiana. Després podreu visitar el teatre Olímpic, i els meravellosos palaus dins els murs de la ciutat, i els que estan fora els murs, com Vil·la Capra. I, més tard, les vil·les dels camps de Vicenza. Tot plegat patrimoni de la humanitat. Naturalment. Si teniu temps acabeu visitant la catedral, les esglésies plenes d’obres d’art, les torres medievals, les places i mercats. La ciutat de Vicenza viu un ambient elegant i tranquil. Us contagiareu de la seva serena bellesa. Del seu aire distingit. Nosaltres no ens hem allotjat mai a Vicenza, però heu de saber que hi ha un hotel fantàstic de la cadena AC hoteles. Vam dinar, molt bé de veritat, al restaurant Bar Borsa, un lloc on al migdia fan un menú molt xulo, a dins de la mateixa basílica de Palladio.

¿Piensan ir a Venecia, o quizás dar una vuelta por el norte de Italia?. ¿Subiréis hasta los Alpes, a Cortina d’Ampezzo, por ejemplo, para hacer una esquiada?. ¿Visitareis, posiblemente, los magníficos lagos entre Milán y Verona?. ¿Atravesareis los Apeninos, de la riente Florencia toscana hasta la llanura infinita del Po, haciendo parada en Bolonia y Ferrara?. Cualquiera que sea su ruta debe dejar un día, una mañana, una tarde, aunque sólo sean un par de horas escasas, para recorrer la simpática, pequeña, jovial, alegre y recoleta Vicenza. Sepultada entre la magnificiència y poder de Verona y Venecia, los viajeros pasan por Vicenza a toda velocidad. Es sólo un rótulo. Y Vicenza, la perla escondida, no les puede ofrecer sus encantos. Decir Vicenza es decir Palladio. Y decir Palladio es decir el arquitecto más exquisito de todo el renacimiento. Vicenza es la ciudad natal de Palladio, y no sólo eso. Vicenza es la ciudad de Palladio. Sus obras ocupan la villa y sus alrededores. Lo primero que hay que admirar es el grandioso, imponente y majestuoso Palacio de las Regiones, en la foto. Un compendio de la obra palladiana. Entonces pueden ya visitar los palacios dentro de los muros, y los que están fuera de los muros, como Villa Capra. Y, más tarde, las villas de los campos de Vicenza. Todo ello patrimonio de la humanidad. Naturalmente. Si tienen tiempo acabaran visitando la Catedral, las iglesias llenas de obras de arte, las torres medievales, las plazas, plazoletas y mercados. La ciudad de Vicenza vive un ambiente elegante y tranquilo. Os contagiará su serena belleza. Su aire distinguido. Y ya no será como antes. Nosotros no nos hemos alojado nunca en Vicenza, pero hay un hotel, fantástico, de la cadena AC hoteles. Para una buena comida o cena, o para ir de ambiente, vayan a La Borsa, un buen restaurante.

La Fira de la Vinyala d’Òdena


A Òdena, un poble molt agradable de la comarca de l’Anoia, s’hi celebra aquest proper diumenge, dia 17 de setembre de 2017, una singular i simpàtica fira. Un aconteixement que tot just comença, destinat a promocionar la vila i la zona, i a atraure visitants i turisme, que falta fa. Es tracta de la Fira de la Vinyala. La vinyala és una varietat de cargol. Una raça culinàriament molt valorada. I a  Òdena i comarca se n’hi fan molts. Arreu de Catalunya se’l coneix com a Cargol de Vinya. Si aneu fins a Òdena podreu gaudir de mostra gastronòmica, fira d’artesania i mercat de cargols i productes relacionats. També podreu degustar plats de cargol cuinats per restaurants solvents i de qualitat, agremiats al Gremi d’Hosteleria i Turisme de l’Anoia. Podreu acompanyar-los amb postres casolans, bon vi i bon cava, tots ells elaborats a Òdena mateix. Però el que més ens interessa és que han pensat en els infants. Durant tot el matí i en diferents espais del poble hi haurà activitats per a la mainada, com ara inflables, divertides curses de cargols, taller de pastissos amb forma de vinyales ‘dolces’, futbolí inflable, o un joc de tres en ratlla gegant. Si no teniu res millor a fer pugeu fins Òdena. S’hi accedeix molt fàcilment des de Barcelona per l’autovia gratuita, la A-2, la que va a Lleida, just un xic més endavant del túnel del Bruc. És una vila de secà, amb certs atractius turístics senzills, entre els que destaquen el seu castell, molt important a l’edat mitjana, una lamentable ruïna ara, tot i que conserva parts suficients com per merèixer una visita, com ara la torre. Està situat damunt un tossal de guix, que resulta un bon mirador. Propera a la població teniu també la vil·la de l’Espelt. Es tracta d’una típica granja romana, que encara s’està excavant. D’un romànic pur i corprenedor és l’ermita de Sant Miquel d’Òdena, propera a l’entrada de la vila, dalt d’un turó. També Sant Bernabé d’Aguilera és romànica, tot i que no tant bonica com Sant Miquel. La trobareu a les afores del poble. També cal ressenyar la presència de l’aeròdrom d’Odena, una instal·lació on sempre passen coses relacionades amb el món de l’aviació, i dels globus aerostàtics. No és estrany arribar i trobar-hi un esdeveniment interessant per la canalla. Per dinar, si els cargols no us fan el pes, podeu fer-ho a Cal Jeroni, o al restaurant Samunta. Si us cal allotjar-vos, perquè heu decidit passar el cap de setmana allà, o us agòbia el bullici, podeu anar a dinar a Igualada. En aquesta ciutat, molt propera, teniu l’Hotel Ciutat d’Igualada, modern i luxós. O  el Racó dels Traginers, al carrer de Traginers, 5. Tel: 93 805 01 63‎. Tot un clàssic de la bona cuina. Més modern, el Vinnari, força trencador. Per menjar ràpid, bé de preu, però de qualitat, els Fogons de l’Anoia, o bé La Tagliatella, de la franquícia ja coneguda, a la Rambla, 49, Tel: 93 804 94 40‎. Igualada no és lluny i és una ciutat bonica, amb les antigues adoberies i el Museu de la Pell. També podeu anar a La Pobla de Claramunt, i aprofitar per pujar fins el magnífic castell de Claramunt, joia de les fortalesses catalanes. En aquesta població us recomanem l’Hotel Robert, un clàssic, tan per a dormir, com per a menjar. Diversió garantida. El diumenge, a guaitar els cargols a Òdena!.

En Òdena, un pueblo muy agradable de la comarca de la Anoia, se celebra este próximo domingo, tercero de septiembre, una singular y simpática feria. Un acontecimiento destinado a promocionar la villa y la zona, y atraer visitantes y turismo, que falta les hace. Se trata de la Feria de la Vinyala. La Vinyala es una variedad de caracol. Una raza culinariamente muy valorada. Si vais hasta Òdena podreis disfrutar de muestra gastronómica, una feria de artesanía y mercado de  productos relacionados con los caracoles. También podrán degustar platos por restaurantes solventes y de calidad, agremiados al Gremio de Hostelería y Turismo de la Anoia. Podrán acompañarlos con postres caseros, buen vino y buen cava, todos ellos elaborados en Òdena mismo. Pero lo que más nos interesa es que han pensado en los niños. Durante toda la mañana y en diferentes espacios del pueblo habrá actividades para los niños, tales como hinchables, divertidas carreras de caracoles, taller de tartas con forma de Vinyals ‘dulces’, futbolín hinchable, o un juego de tres en raya gigante. Si no tienen nada mejor que hacer suban hasta Òdena. Se accede muy fácilmente desde Barcelona por la autovía gratuita, la A-2, la que va a Lleida, justo un poco más adelante del túnel del Bruc. Es una villa de secano, con ciertos atractivos turísticos sencillos, entre los que destacan su castillo, muy importante en la edad media, una lamentable ruina ahora, aunque conserva partes suficientes como para merecer una visita, como la torre. Está situado sobre un cerro de yeso, que resulta un buen mirador. Cercana a la población tienen también la villa de la Espelt. Se trata de una típica granja romana, que todavía se está excavando. De un románico puro y cautivador es la ermita de San Miguel de Òdena, cercana a la entrada de la villa, sobre una colina. También San Bernabé de Aguilera es románica, aunque no tan bonita como San Miguel. La encontraréis en las afueras del pueblo. También hay que reseñar la presencia del aeródromo de Odena, una instalación donde siempre pasan cosas relacionadas con el mundo de la aviación, y los globos aerostáticos. No es extraño llegar y encontrar un evento interesante para los niños. Para comer, si los caracoles no les convencen, pueden hacerlo en Cal Jeroni, o en el restaurante Samunta. Si necesitan alojarse, porque han decidido pasar el fin de semana allí, o les agobia el bullicio, pueden ir a comer a Igualada. En esta ciudad, muy cercana, tienen el Hotel Ciutat de Igualada, moderno y lujoso. O el Rincón de los Traginers, en la calle Traginers, 5. Tel: 93 805 01 63. Todo un clásico de la buena cocina. Más moderno, el Vinnari, bastante rompedor. Para comida rápida, bien de precio, pero de calidad, están los Fogones de Anoia, o bien La Tagliatella, la franquicia ya conocida, en la Rambla, 49, Tel: 93 804 94 40. Igualada no está lejos y es una ciudad bonita, con las antiguas curtidurías y el Museo de la Piel. También pueden ir a La Pobla de Claramunt, y aprovechar para subir hasta el magnífico castillo de Claramunt, joya de las fortalezas catalanas. En esta población se recomienda el Hotel Robert, un clásico, tanto para dormir como para comer. Diversión garantizada!.