Extrema, dura i molt bonica!

Tan bon punt acabi el confitament aquests, tan horrible, ens deixaran sortir a campar, potser només per Catalunya, o per Espanya. No passa res. Hi ha llocs fantàstics. Per exemple fer una volta pel nord d’Extremadura i el sur de Castella i Lleó, que és un viatge molt bonic. Podeu parar a dinar a Saragossa, a la zona de tapes coneguda com el Tubo. Normalment anem al Meli, o a la Pilara. I aprofitar per veure el Pilar, o la seo, molt boniques.

També podeu dinar molt bé a Casa Emilio. Continueu camí d’Extremadura i pareu a dormir a Madrid, per exemple. Si us angoixen les grans ciutats, pareu abans, a Guadalajara, on us podeu hostatjar a l’hotel Tryp, situat als afores, molt bé. I sopar al mateix restaurant de l’hotel, que te un menú suculent i una bona carta a preus moderats.

L’endemà podeu continuar viatge cap a la ciutat extremenya de Plasencia, on arribareu al migdia. Allà podeu allotjar-vos a l’Hotel Exe Alfonso VIII, i a dinar al restaurant El Fogón de Manu, molt bé, tant l’hotel com el restaurant.

A la tarda primer contacte amb la ciutat, amb la plaça major molt bonica, els palaus i convents.

Plasencia és una petita capital al nord d’Extremadura, al nord de Cáceres, tocant ja terres de Castella. És el centre neuràlgic d’un seguit de comarques naturals bellíssimes, oblidades durant anys pels governs, lluny del progrés. Les Hurdes, Vall d’Ambrós, Vall del Jerte… Això les ha permés ser autèntiques, conservar els seus valors culturals i naturals intactes.

Plasencia n’exerceix la capitalitat d’una manera molt digna. No és una gran ciutat, ni una ciutat gran, però està plena d’art, i té tots els serveis necessaris. De la vila destacarem la plaça major, bonica, els palaus i els convents, però també carrers i places, petites esglésies i racons amb encant, molt d’encant.

Tot i què, sense cap mena de dubte l’estrella de Plasencia son les seves catedrals, una de gótica primitiva i una de plateresca feta damunt l’anterior, que se l’ha anat menjant, com si diguèssim. De l’antiga es conserva una nau, la façana vella, i el claustre. De la nova la façana i el presbiteri. Tot plegat molt bonic i ple d’obres d’art.

Plasencia està dividida en diferents barris, el dels cavallers, farcit de bonics palaus, l’eclesiàstic amb la catedral, les esglésies i convents i el de les cases blanques de la juderia. Podeu passejar per la vora del riu Jerte, pel parc de l’illa, on van tots els plasentins.

Per dormir nosaltres vam allotjar-nos a l’Hotel Exe Alfonso VIII, que ja us hem recomanat. Un clàssic, bé, i vam a dinar al restaurant El Fogón de Manu, molt bé també. A la nit vam sopar al restaurant Español, a la plaça major, tota xula, il·luminada.

Plasencia serà el centre d’aquesta ruta per Extremadura que us proposem, veient el Parc Natural de Monfragüe, el casc medieval de Cáceres, la bella vila eclesial de Coria, les Hurdes, o els valls d’Ambrós o Jerte.

Plasencia ha estat molts nays injustament oblidada. Ara disposa de comunicacions inmillorables per gaudir dels seus encants i els de la seva zona d’influència. Tot plegat molt bonic i ple d’obres d’art.

L’endemà aneu a veure el parc nacional de Monfragüe, on vam podreu gaudir del vol dels voltors i àligues, impressionant. Pareu al Salto del Gitano, una raconada molt maca del riu Tajo. Val la pena!.

Podeu seguir i anar cap a Trujillo, bonica ciutat renaixentista, plena de palaus i esglésies, bressol de grans conqueridors del nou mon, com Francisco de Pizarro.

Un altre dia cal dedicar-lo a Cáceres, una ciutat preciosa, amb un casc antic fantàstic, tot de pedra, amb cases fortes, convents i palaus amb escuts a la façana. Podeu dinar a la plaça major, a peu de muralles, tota blanca, al restaurant “El Requeté”, pas mal.

El dia següent us proposem que us arribeu al Barco de Ávila, que visiteu Bejar de camí, una ciutat medieval molt bonica, i pugeu cap a La Alberca, un bellíssim poble serrà, als peus de la Peña de Francia, una muntanya emblemàtica de la zona. La Alberca està fet tot el de pedra granítica, impactant.

Un altre dia podeu anar a Salamanca, la ciutat renaixentista més bonica d’Espanya, i qui sap si del món, amb permís de Florència. Si voleu dormir allà podeu fer-ho al Tryp Hotel Montalvo, als afores, però molt acollidor i bé de preu. Habitacions familiars!.

Visiteu les catedrals, la romànica i la gòtico-renaixentista. Admireu la vila des del riu Tormes.

Alucineu amb la plaça major, bella obra de Churriguera, gran, molt gran.

I amb la façana de la Universitat de Salamanca, plateresca, on cal cercar la granota… us donem una pista… cerqueu primer la calavera!. I l’impressionant edifici de la Clerecia, seu dels Jesuïtes.

A Salamanca podeu menjar de tapes a I Pan, I Vino, coneguda vineria del centre. Molt bé.

També podeu fer una ruta pel Duero, amb primera parada a Zamora, plena d’esglésies romàniques molt boniques, i una catedral xula.

Visiteu també la villa de Toro, amb la seva superba col·legiata romànica, amb portada polícroma. Dineu al restaurant Castilla, pas mal du tout!.

Ávila, amb les seves muralles, i la catedral, preciosa, és ideal per visitar.

Dineu a la pizzeria la Barcaccia, que no està malament.

I, potser s’haurà acabat!. I travessareu de nou Madrid i anireu a Guadalajara, on us podeu tornar a allotjar a l’Hotel Tryp Guadalajara, que ja havíem visitat a l’anada. Molt bé. A la ciutat feu ara un recorregut per palaus meravellosos, com el dels ducs de l’Infantado, amb el seu pati i façana renaixentistes, i per les esglésies de la vila.

D’entre els nombrosos monuments que visitem destaquem la capella funeraria de Luis de Lucena, un humanista, amb uns frescos italians del segle XV que representen escenes de l’antic testament i les sibil·les. Molt maco.

 

Menció a banda mereix la recentment restaurada capella de l’església mudèjar de Santiago Apostol, amb la seva decoració polícroma de dragons i traceries.

L’endemà continuem ruta cap a Barcelona, amb parada obligada al bellíssim monestir de Santa Maria de Huerta, cister puríssim, amb el seu claustre, l’església amb les pintures funeràries dels Ducs de Medinaceli i, sobretot, el seu esplèndit refetor, localització obligada de qualsevol pel·lícula sobre temàtica medieval.

Encara us pot donar temps d’arribar-nos a Saragossa per dinar. Al Meli del Tubo, o a un altre valor segur: La Pilara, bones tapes a bon preu. En acabar, carretera i cap a casa.

Plasencia es una pequeña capital en el norte de Extremadura, en el norte de Cáceres, tocando ya tierras de Castilla. es el centro neurálgico de una serie de comarcas naturales bellísimas, olvidadas durante años por los gobiernos, lejos del progreso. Las Hurdes, Valle de Ambrós, Valle del Jerte … Esto las ha permitido ser auténticas, conservar sus valores culturales y naturales intactos. Plasencia ejerce la capitalidad de una manera muy digna. No es una gran ciudad, ni una ciudad grande, pero está llena de arte, y tiene todos los servicios necesarios. De la villa destacaremos la plaza mayor, bonita, los palacios y los conventos, pero también calles y plazas, pequeñas iglesias y rincones con encanto, mucho encanto. Sin que, sin lugar a dudas la estrella de Plasencia son sus catedrales, una de gótica primitiva y una de plateresca hecha encima del anterior, que se la ha ido comiendo, como si dijéramos. De la antigua se conserva una nave, la fachada vieja, y el claustro. De la nueva la fachada y el presbiterio. Todo ello muy bonito y lleno de obras de arte. Plasencia está dividida en diferentes barrios, el de los caballeros, relleno de bonitos palacios, el eclesiástico con la catedral, las iglesias y conventos y el de las casas blancas de la judería. Puede pasear por la orilla del río Jerte, por el parque de la isla, donde todos los plasentins. Para dormir nosotros nos alojamos en el Hotel Exe Alfonso VIII, clásico, bien, y fuimos a comer en el restaurante El Fogón de Manu, muy bien también. Por la noche cenamos en el restaurante Español, en la plaza mayor, toda chula, iluminada. Plasencia es una parada a considerar en una ruta por Extremadura, viendo el Parque Natural de Monfragüe, el casco medieval de Cáceres, la hermosa villa eclesial de Coria, las Hurdes, o los valles de Ambrós o Jerte. Plasencia ha sido muchos Naysa injustamente olvidada. Ahora dispone de comunicaciones inmejorables para disfrutar de sus encantos y los de su zona de influencia. ¡No os los perdáis!.

Plasencia est une petite capitale dans le nord de l’Estrémadure, au nord de Cáceres, touchant les terres de Castille. C’est le centre nerveux d’une série de belles régions naturelles, oubliées des gouvernements depuis des années, loin du progrès. Les Hurdes, Vall d’Ambros, Vall del Jerte … Cela leur a permis d’être authentiques, de préserver leurs valeurs culturelles et naturelles intactes. Plasencia exerce la capitalité d’une manière très digne. Ce n’est pas une grande ville, pas une grande ville, mais elle est pleine d’art, et elle a tous les services nécessaires. De la ville nous mettrons l’accent sur la place principale, la belle, les palais et les couvents, mais aussi les rues et les places, les petites églises et les coins charmants, très charmant. Bien que, sans aucun doute, l’étoile de Plasencia soit ses cathédrales, une de gothique primitive et une de plateresca faite sur la précédente, qui l’a mangée, comme si nous le disions. De l’ancien, il y a un navire, la vieille façade et le cloître. Du nouveau la façade et le presbytère. Tout est très beau et plein d’œuvres d’art. Plasencia est divisée en différents quartiers, celui des messieurs, rempli de beaux palais, l’ecclésiastique avec la cathédrale, les églises et les couvents et les maisons blanches de la communauté juive. Vous pouvez vous promener le long de la rivière Jerte, dans le parc de l’île, où tous les habitants vont. Pour dormir, nous avons séjourné à l’hôtel Exe Alfonso VIII, classique, bien, et nous allons déjeuner au restaurant El Fogón de Manu, très bien aussi. Le soir, nous dînons dans le restaurant espagnol, sur la place principale, tous alignés, illuminés. Plasencia est considéré comme un arrêt sur une route Estrémadure, voir Parc Naturel Monfragüe, la ville médiévale de Cáceres, la belle ville de l’église Coria, Hurd, ou vallées Ambrose ou Jerte. Plasencia a été plusieurs fois injustement oublié. Vous avez maintenant des communications imbattables pour profiter de ses charmes et de ceux de sa zone d’influence. Ne les manquez pas!

Plasencia is a small capital in the north of Extremadura, in the north of Cáceres, touching lands of Castile. It is the nerve center of a series of beautiful natural regions, forgotten by governments for years, far from progress. Les Hurdes, Vall d’Ambrós, Vall del Jerte … This has allowed them to be authentic, preserve their cultural and natural values ​​intact. Plasencia exercises capitality in a very worthy way. It is not a big city, not a big city, but it is full of art, and it has all the necessary services. From the town we will emphasize the main square, the beautiful, the palaces and the convents, but also streets and squares, small churches and charming corners, very charming. Although, without a doubt, the star of Plasencia is its cathedrals, one of primitive gothic and one of plateresca made on the previous one, that has been eating it, as if we were saying. From the old one, there is a ship, the old façade, and the cloister. From the new the facade and the presbytery. All very beautiful and full of works of art. Plasencia is divided into different neighborhoods, that of the gentlemen, filled with beautiful palaces, the ecclesiastic with the cathedral, the churches and convents and the white houses of Jewry. You can stroll along the Jerte river, in the park of the island, where all the locals go. To sleep, we stayed at the Hotel Exe Alfonso VIII, classic, well, and we are going to have lunch in the restaurant El Fogón de Manu, very well also. In the evening we dine at the Spanish restaurant, in the main square, all swarmed, illuminated. Plasencia is a stop to consider on a route to Extremadura, seeing the Natural Park of Monfragüe, the medieval helmet of Cáceres, the beautiful ecclesial town of Coria, the Hurdes, or the valleys of Ambrós or Jerte. Plasencia has been many nays unjustly forgotten. Now you have unbeatable communications to enjoy its charms and those of its area of ​​influence. Do not miss them!

 

 

 

 

Un estiu a Croàcia

Aquest estiu, quan el coronavirus ja sigui un record horrible, podeu fer un viatge fins Croàcia i Eslovènia. podeu sortir de Barcelona cap a Montpellier, parant a dinar al restaurant i pizzeria “La Bella Itàlia” a Narbonne. I fent nit a l’hotel Novotel de Montpellier, situat a peu d’autopista o continuar, si voleu, sense visitar Montpellier, fins arribar a Nîmes, que també té un Novotel xulo, al centre de la ciutat, al costat del seu amfiteatre romà, que és una passada. Nîmes també té un temple romà perfectament conservat. O potser podeu continuar fins Avignon, amb un altre Novotel molt modern, al costat de l’estació de tren, i un Ibis Styles, interessant, camí de l’aeroport. Sigui com sigui podeu seguir cap a Grenoble, ja als Alps francesos, on hi ha un Novotel al mig del camp, a Voreppe. Hotels tots ells molt barats i familiars. Si feu nit a Grenoble, o hi pareu uns dies per explorar els Alps francesos, podeu sopar al restaurant italià, molt bo, anomenat Carmelina. Molt recomanable. D’allà podeu anar cap a Milà, ja a Itàlia, passant pel coll del Mont Cenis, espectacular pas alpí. És aquesta una ruta molt més fresca i agradable que passar en ple estiu per la Costa Blava francesa, i per la Riviera Italiana, que sempre estan petades. I us estalvieu el coll d’ampolla del pont de Génova, el que va caure, i encara no està reconstruït. Podeu fer nit a Torino, una gran idea, perquè és una ciutat molt bonica, amb bons hotels, i un museu egipci fabulós, o bé continuar cap a Milano. Si decidiu Torino us direm que hi ha hotels convenients vora l’estació de tren i un Novotel a l’entrada per l’autopista. Si aneu a Milano i podeu allotjar-vos al centre de la ciutat o bé Novotel proper a l’aeroport de Malpensa. Molt bé de preu, instal·lacions modernes i netes. A Milano podeu passar-hi un dia, com a mínim, per veure la fastuosa catedral, per exemple, i l’endemà marxar cap a Venècia. Pel camí no deixeu de visitar Bérgamo, amb un casc antic admirable, Verona, una ciutat romàntica, amb l’amfiteatre i el balcó de Giulieta, o Vicenza, plena de obres del Palladio, o Padova, amb molt d’art. Arribant a Venezia, a Mestre, hi ha un bon hotel Novotel. Per menjar aneu a un petit restaurant casolà proper a l’hotel. Es diu l’Osteria de Mariano. Menú del dia cantat, pasta fresca sempre, qualitat a preu raonable. Un veritable museu on parlareu amb els amos de què i com voleu menjar i veure. El recomanem. L’endemà no podeu deixar de veure Venècia. El pont de Rialto, el pont dels sospirs, la plaça de Sant Marc, la fantàstica església de San Pantalon, amb el sostre decorat amb un “trompe l’oeuil” fabulós. I la íntima raconada del Campo Santa Margarida, amb l’església del Carmel, i les seves pintures sobre fusta. Per dinar en aquesta zona us recomanem la Pizzeria Dofin, a la Salizata de la Santa Croce, 81, prop de San Rocco i de San Pantalón. Bé de preu i bona teca. Acabat de dinar anau fins el Campo Sant Rocco, amb l’escola gran de San Roc plena de pintures de Tiziano, i la Basílica Gloriosa dei Frari, un dels temples més grans de Venècia, gòtic esplendorós, ple d’art. Una ascensió de Tiziano com a retaule major, obres de Donatello, Bellini, el sepulcre de Canova… impressionant. I també Sant Gregorio, un monestir amb accés al Gran Canal, i l’església barroca de la Salute, símbol de la ciutat, enfrontada amb Sant Marc. Venècia ens encanta.

En tornar de Venezia podeu sopar en restaurant molt divertit, casual, instal·lat en una antiga fábrica, servit per gent jove: Ae Oche 4 Cantoni. Genial. El dia següent começa l’aventura croata. Croàcia, i primer la península d’Istria, és presenta com una rèplica de la Toscana. Suaus turons acullen pobles encimbellats, emmurallats, plens de palaus, esglésies, portes i carrers estrets. Dominen un paisatge verd com ara Escòcia, amb boscos frondosos sota un cel blau. Motovun és un d’aquests pobles.  Travesseu Triestre i Eslovènia per arribar-hi. Primera frontera! No agafeu l’autopista. Pagareu molt per pocs kms. I necessiteu una vinyeta a Eslovènia. Aneu de Triestre, una ciutat resultona però no bonica, a Motovun per carretera comarcal. Mireu el mapa! Si aneu a Motovun, i en feu el centre de visites de la part d’Istria, estalviareu molts calers. En cas contrari podeu optar per un hotel a la costa. Us recomanem una casa rural fantástica que podeu llogar sencera: Motovun House. Molt maca. Típica, equipada. Podeu fer-vos el menjar o anar a un restaurant típic: La Kanoba Mondo, al centre del poble. A la nit millor sempre els restaurants a peu de muralla, en la terrassa dominant el riu Mirna. Per exemple el restaurant Pod Voltom, al mateix mirador damunt la vall, sopar amb vistes… molt romàntic. El poble és peatonal però us deixaran pujar amb cotxe si teniu allà l’allotjament. Dona gust recórrer els carrerons empedrats amb lloses blanques, polides pel pas dels anys. Fer el tomb a la muralla i aneu a veure caure la tarda damunt dels camps mentre sopeu a la fresca.

I que podeu fer des de Motovun. Doncs anar a Pula, amb les seves restes romanes, amfiteatre, gran i preciós, arc dels Sergis, el temple d’August… i la catedral.

També podeu anar a Rovinj, bella vila marinera, una vila que és com una illa de colors damunt l’Adriàtic. Per dinar teniu la Pizzeria da Sergio, només pizzes, però molt bones, al carrer peatonal del poble antic, Grisia.

I també podeu visitar Porec, a una trentena de kms. de Motovun, per veure la seva cèlebre basílica Eufrasiana, patrimoni de la UNESCO.

Quan marxeu de Motovun, preneu el camí de Zadar. Podeu aturar-vos a la ciutat d’Ogulín, en els boscos i muntanyes del nord de Croàcia, per veure el castell Francopan i dinar al restaurant de l’hotel Francopan, que està molt bé i bé de preu.

Seguírem la ruta cap a Zadar on vam podeu allotjar-vos als apartaments Lavandula, molt moderns i molt bonics, a tocar de la platja i a 10 minuts del centre. Aneu a veure la famosa posta de sol de Zadar, i a sopar al centre, al restaurant 2 Ribara, fantàstic, o al costat dels apartaments en un restaurant típic amb aires de taverna grega: el Kuzina. Molt bo i barat.

La porta d’entrada recorda que Zadar fou també veneciana, i la basílica de Sant Donat és una joia pre-romànica bastida damunt del fòrum romà fent servir bases de columnes i temples romans.

 

Des de Zadar es poden fer boniques excursions, com per exemple a Nin, per veure aquest bonic poblet de pescadors, amb la seva catedral paleocristiana i banyar-nos a la seva platja.

Quan us canseu de Zadar sortiu-ne amb destinació Dubrovnik. L’aduana de Bòsnia us farà perdre una bona estona, i les cues per travessar Naum, un petit enclavament de Bòsnia, encara més. Sortint del mal pas encara us donarà temps d’anar fins la petita ciutat fortificada de Mali Ston, i dinar al port. Ho podeu fer al restaurant Kapetanova Kuca, que pertany a l’Hotel Ostrea. Bo, sofisticat, bona relació qualitat preu. Acabat de dinar passegem pel poblet pescador de cases de pedra.

Continuem camí de Dubrovnik on ens allotgem a l’Hotel Àdria, molt bé. Luxe. Piscina coberta. Tenim mitja pensió. Sopar buffet molt arreglat. Baixem a la ciutat murallada de Dubrovnik. Aparquem al pàrquing públic, car, i baixem a peu les escales. És Disneylandia. Bonic però massa turístic.

L’endemà podeu acabar de baixar per veure, passant la frontera amb Montenegro, la bella ciutat medieval de Kotor. Una passada! I entrar a Bòsnia per visitar Mostar. Fins i tot podeu fer una escapada fins Sarajevo. Però això, potser, seria un altre viatge. Però Kotor, que és preciosa, i Mostar, amb el seu pont otomà, son asequibles i molt xules. I no son lluny de Dubrovnik. I molt més barates!. Allà podeu dormir i menjar molt bé. De tornada preneu el vall del Neretva i torneu a la costa croata. Podeu anar a Baska Voda, un bonic poble de la costa. Allà podeu dinar a diversos llocs. Com ara la konoba Toni, barateta i bon servei. O a l’Hotel Croatia, un bonic establiment al centre de la localitat a tocar de la platja. Bon menjar, no gaire car, bones habitacions, bon desdejuni i bon servei. La platja de pedres de Baska Voda és agradable i l’ambient, de dia i de nit, molt maco, animat i familiar.

 

L’endemà tocarà una de les perles del viatge, la ciutat de Split, ubicada tota ella en un fastuós i immens palau imperial de Dioclecià. La porta nova o aurea dona accés a l’entramat de carrers medievals bastits dins de les estances del palau. Al peristil convertit en plaça, al mausoleu imperial fet catedral, als soterranis fets basar. Increïble!.

 

A Split podeu menjar prop de la porta aurea a la pizzeria Portas. Bona teca, a bon preu. Bon servei. Des de Split podeu anar a Trogir. Si voleu dormir per allà recomanem la Villa Tudor, habitacions amb vistes a la magnífica ciutat amurallada i el port. Unes vistes impagables. Son com uns petits apartaments molt familiars, senzills però nets. Aprofiteu per anar a la platja de l’illa de Ciovo, a uns kms. de Trogir, molt amable i maca. Per menjar aneu al Vanjka, un local luxós, però de preus moderats, al centre de Trogir.

En sortir de Trogir aneu cap a Zagreb, per l’interior, per poder visitar els llacs del Plitvice Lakes National Park, preciosos, on podeu passar pràcticament tot el dia fent senderisme, muntats en trens i en vaixells, parc amunt, parc avall. Podeu dinar a Korenica, prop de la frontera, en una zona devastada per la guerra, al restaurant Sapina, senzill però molt bé. Després cap a Zàgreb.

Zagreb, la capital croata, és una ciutat interessant, no maca, però xula. Per dormir aneu a l’hotel Internacional, allunyat del casc històric, però ben comunicat. Clàssic.

Zagreb te districtes que recorden encara el realisme socialista de Tito, amb blocs per obrers. Però el seu casc antic és bonic, amb la catedral i el castell.

 

Des de Zagreb podeu fer moltes sortides per visitar la Croàcia interior, la més desconeguda. Vam anar a Belec per veure la meravella barroca de l’església de Santa Maria de les Neus. Demaneu la clau a la casa de pagès del davant si la trobeu tancada.

També a Varazdin, ciutat barroca per excel·lència, plena de palaus i esglésies, amb una catedral bellíssima i un castell molt evocador. Val la pena fer una parada a Varazdin en un viatge a Croàcia. Allà podeu dinar a la pizzeria Àngelus, un lloc molt recomanable. Bon menjar pec pocs diners.

No us perdeu els castells de la regió fronterera amb Eslovènia, i el poble encantador de Somobor.

En acabat podeu anar cap a Eslovènia. Us recomanem l’Hotel Radisson Blue de Ljubljana, la capital. Situat lluny del centre però molt luxós. Te un servei pactat de taxis que et porten al casc històric de la ciutat per pocs diners. Molt recomanable. Ljuljana és encantadora, sense tenir res. Un castell, quatre carrers medievals, un riu, uns ponts, el dragó de la ciutat i molta animació. T’enamora sense saber la raó. A Ljuljana aneu a dinar i sopar al restaurant Marley & Me, que no va estar pas gens malament.

Tocarà ara descobrir una mica els Apls Julians d’Eslovènia. Paisatges d’ensomni com ara el llac de Bled o el massís de Triglav, o el llac alpí de Bohinj, on us podeu banyar, i dinar, prou bé, en un berenador a tocar del llac, amb especialitats eslovenes que es diu Pod Skalco. Eslovenia te un munt de petits poblets encantadors, altes muntanyes, ciutats medievals, monestirs, castells i unes coves que son patrimoni de la humanitat. Quedeu-vos uns quants dies per descobrir-los.

Quan retorneu a Itàlia pareu a Brescia, no lluny de Vicenza i Verona. I si no ho heu fet abans, a Venezia, Padua o Vicenza, ciutat, renaixentista, preciosa, amb la basílica palladiana, la catedral i les esglésies. Bon dinar al restaurant Bar Borsa, un lloc on al migdia fan un menú molt xulo, a dins de la mateixa basílica de Palladio.

Seguiu cap als llacs alpins del nord d’Itàlia, Garda, per exemple, parant al bonic poblet de Sirmione. Continueu a  Bérgamo, i després cap a Milà. Podeu tornar a parar al Novotel proper a l’aeroport de Malpensa, on ja vau fer-ho a l’anada. O arribar-vos a Torino, i veure el museu egipci, que val la pena de veritat. I pujar a la Vall d’Aosta, per veure el Mont Blanc, passar el túnel i anar a Chamonix, per veure La Mer de Glace. I potser estar-vos voltant els Alps uns dies, pujant als trens de muntanya i als telecadires. O bé tornar cap a Grenoble, travessant de nou el Mont Cenís, magnífic pas alpí. I llavors parar a Bonneval sur Arc, preciós poblet de muntanya francès. Sopeu a Bessans, en un restaurant típic de la muntanya de Saboia que es diu La Bocona. Força bé.

 

Si no us agrada la idea podeu dormir a Grenoble, al mateix Novotel que hi ha al mig del camp, a Voreppe. Recordeu el nostre restaurant preferit, el Carmelina, restaurant molt recomanable. l’endemà baixeu la vall del Rhone, visitant Valence, o Orange, amb el seu teatre romà, o Avignon, si no heu parat al pujar. Aneu de pet cap a casa, o amb parada a la Camarga, o visitant el Luberon, la Provença preciosa. O pareu a Nîmes, o a Montpellier, o a Narbonne. O a Figueres per dinar o sopar al millor restaurant i hotel de la ciutat, el Can Duran.

En arribar a casa recordareu la bella Croàcia, la costa dàlmata, la ciutat romana i medieval d’Split, la bellíssima vila de Trogir, les petites illes properes a la costa com Rab o Krk. Les esglésies, palaus, carrers i cases medievals. I les platges i cales!

La bella Croàcia, su costa de Dalmacia, con bonitas playa, las ciudades griegas, romana y medievales de Dubrovnik, de Kotor, de Mostar, de Split, de Trogir, de Zadar, de Rovenij, de Pulla… merecen una visita un verano, cuando el coronavirus haya pasado de largo. Ciudades que son como una joias en su estuche de murallas, o patrimonio de la humanidad de la UNESCO. Ciudades increibles, como Zagreb o Varzdin, con sus callejas, sus palacios, todo en piedra, preciosas. No la podeis olvidar, porque Croacia es un destino familiar seguro.

La xatonada popular del Vendrell

 

Aquest primer diumenge de febrer hi ha Xatonada Popular al Vendrell.  Hi haurà el 34è Concurs de Mestres Xatonaires, la 33a Exhibició de Xatonaires Infantils, la 27a Fira de productes alimentaris naturals i artesanals i el 4t Xató Experience, entre d’altres activitats. Aquest any la festa incorpora algunes novetats. hi haurà el trasllat d’aquesta festa gastronòmica cap a l’escola Àngel Guimerà, amb motiu de les obres al c/ Dr. Robert que obliguen a mantenir oberta la Rambla per a la circulació de vehicles. Però el dissabte la Rambla serà l’espai que acollirà una altra de les novetats. A partir de les 12 del migdia hi tindrà lloc la VermuTOnada, una nova activitat en què es podrà gaudir la bona música de Dj Delapierre amb la degustació de xips & xató. El dissabte al matí, a la plaça del Mercat municipal hi haurà tallers perquè tota la família pugui experimentar amb el xató sota el títol de Xató Experience Kids. I a partir de les 11 hores, a la plaça de Francesc Macià, hi haurà el JUGACIRC, un espai de jocs d’habilitat per a tota la família. El programa d’actes complert de la Xatonada Popular del Vendrell 2020 es pot consultar al web municipal i al Facebook de Fires i Mercats del Vendrell. Ja ho sabeu, com cada primer diumenge de febrer, teniu aquesta festa gastronòmica catalana que és la Xatonada, a la bonica població de El Vendrell. A banda de la xatonada la vila ofereix molts més atractius que la fan ideal per a una sortida familiar. Ara no fa temps de banyar-se, però les seves platges són fantàstiques per a les famílies amb infants, planes, segures, llargues, de sorra fina i poca aigua. Bones per una passejada al sol d’hivern. Si el fred us fa fora de la platja, podeu visitar museus tan agradables com la Vil·la Casals-Museu Pau Casals, a la platja de Sant Salvador. Un lloc màgic amb records del cèlebre músic català. També hi ha la Casa Museu Àngel Guimerà, o bé el desconegut Museu Deu, que ofereix una magnífica col·lecció d’art. Ressenyarem també la fundació de l’escultor Apel·les Fenosa. El casc antic, amb places i carrers de traçat medieval, és molt coquetó. Per dinar al Vendrell us recomanarem alguns bons restaurants. Bon menú diari i plats ben cuinats, sense complicacions a L’Argilaget 9, al centre. Super cèntric, clàssic i formal l’Stil. Si voleu menjar bon peix, a la platja de Sant Salvador, arran de mar, aneu al Casinet. El Vendrell está molt ben comunicat amb Barcelona, a una hora escassa, per l’autopista AP-2/AP-7, la carretera N-340 (la de l’Ordal), o l’autovia Pau Casals pels túnels del Garraf. Bona xatonada!.

Este primer domingo de febrero hay Xatonada Popular en El Vendrell. A partir de las 10 horas de la mañana, en la Rambla, comenzarán los actos festivos con un concurso de maestros del xató, una exhibición de xatonaires Infantiles, una feria de productos alimenticios naturales y artesanales, degustaciones de café y un encuentro de placas de cava. Ya lo sabéis, como cada primer domingo de febrero, teneis esta fiesta gastronómica catalana que es la Xatonada en la bonita población de El Vendrell. Aparte de la xatonada, la villa ofrece muchos más atractivos que la hacen ideal para una salida familiar. Ahora no apetece bañarse, pero sus playas son fantásticas para las familias con niños, llanas, seguras, largas, de arena fina y poca agua. Buenas para un paseo al sol de invierno. Pero si el frío arrecia se pueden visitar museos tan agradables como la Villa Casals-Museo Pau Casals, en la playa de Sant Salvador. Un lugar mágico con recuerdos del célebre músico catalán. También existe la Casa Museo Àngel Guimerà, o bien el desconocido Museo Deu, que ofrece una magnífica colección de arte. Reseñaremos también la fundación del escultor Apeles Fenosa. El casco antiguo, con plazas y calles de trazado medieval, es muy coqueto. El Vendrell está muy bien comunicado con Barcelona, a una hora escasa, por la autopista AP-2/AP-7, la carretera N-340 (la del Ordal), o la autovía Pau Casals por los túneles del Garr

Fira de la baronia d’Òdena

 

A Òdena, un poble molt agradable de la comarca de l’Anoia, s’hi celebra aquest proper diumenge, en el marc de les celebracions de Sant Sebastià, la primera edició de la Baronia d’Òdena, la fira dels castells i la terra de frontera. La celebració mantindrà les activitats tradicionals, com ho són el mercat artesanal i de productes manufacturats, l’esmorzar popular a la brasa, la XXVII edició de la Cursa Popular d’Òdena, el XVI Aplec de Sardanes o el Joc de la cucanya, alhora que inclourà recreacions històriques, visites guiades, llegendes i teatralitzacions al mateix castell d’Òdena. El gruix d’activitats tindran lloc durant el diumenge 26 de gener, a partir de les 9 del matí, en diferents punts del nucli antic i s’allargarà fins a les 2 del migdia, en una jornada per a la celebració de l’artesania, la gastronomia, la tradició i el llegat històric de la vila. I durant el dissabte 25, a partir de dos quarts d’11 del matí, es  mostrarà Òdena “pam a pam” amb una visita comentada a càrrec de Josep-Vicenç Mestre, en la que s’explicarà i recorrerà els racons desconeguts, anècdotes, vida quotidiana, històries… del municipi. Aquesta nova fira vol ser la renovació de l’antiga Fira de Sant Sebastià, ara batejada amb el nom de Baronia d’Òdena, la fira dels castells i la terra de frontera, i que fins ara era coneguda com a Fira dels Torrons. Si no teniu res millor a fer pugeu fins Òdena. S’hi accedeix molt fàcilment des de Barcelona per l’autovia gratuita, la A-2, la que va a Lleida, just un xic més endavant del túnel del Bruc. És una vila de secà, amb certs atractius turístics senzills, entre els que destaquen el seu castell, molt important a l’edat mitjana, una lamentable ruïna ara, tot i que conserva parts suficients com per merèixer una visita, com ara la torre. Està situat damunt un tossal de guix, que resulta un bon mirador. Propera a la població teniu també la vil·la de l’Espelt. Es tracta d’una típica granja romana, que encara s’està excavant. D’un romànic pur i corprenedor és l’ermita de Sant Miquel d’Òdena, propera a l’entrada de la vila, dalt d’un turó. També Sant Bernabé d’Aguilera és romànica, tot i que no tant bonica com Sant Miquel. La trobareu a les afores del poble. També cal ressenyar la presència de l’aeròdrom d’Odena, una instal·lació on sempre passen coses relacionades amb el món de l’aviació, i dels globus aerostàtics. No és estrany arribar i trobar-hi un esdeveniment interessant per la canalla. Per dinar podeu fer-ho a Cal Jeroni.

En Òdena, un pueblo muy agradable de la comarca de la Anoia, se celebra este próximo domingo una feria de la baronia. Es un acontecimiento destinado a promocionar la villa y la zona, y atraer visitantes y turismo, que falta les hace. Durante toda la mañana en la plaza mayor habrá habrá actividades para los niños y mayores. Si no tienen mejor que hacer suban hasta Òdena. Se accede muy fácilmente desde Barcelona por la autovía gratuita, la A-2, la que va a Lleida, justo un poco más adelante del túnel del Bruc. Es una villa de secano, con ciertos atractivos turísticos sencillos, entre los que destacan su castillo, muy importante en la edad media, una lamentable ruina ahora, aunque conserva partes suficientes como para merecer una visita, como la torre. Está situado sobre un cerro de yeso, que resulta un buen mirador. Cercana a la población tienen también la villa de la Espelt. Se trata de una típica granja romana, que todavía se está excavando. De un románico puro y cautivador es la ermita de San Miguel de Òdena, cercana a la entrada de la villa, sobre una colina. También San Bernabé de Aguilera es románica, aunque no tan bonita como San Miguel. La encontraréis en las afueras del pueblo. También hay que reseñar la presencia del aeródromo de Odena, una instalación donde siempre pasan cosas relacionadas con el mundo de la aviación, y los globos aerostáticos. No es extraño llegar y encontrar un evento interesante para los niños. Para comer pueden hacerlo en Cal Jeroni.

Orleans per Nadal

Orleans és una bonica ciutat a la Vall del Loira, a França. Els darrers anys hi hem parat, camí de París, a dinar i a dormir, alguna vegada. L’any passat per Nadal. I hem de dir que Orleans te un mercat de Nadal bonic. Certament no és la més bonica ciutat de França, i molt menys del Loira. Però està ben situada, en la ruta de París, i molt possiblement parareu també vosaltres aquí a dinar, a sopar o a dormir. El seu casc antic, sense ser una joia, és maco. Quatre carrers medievals, cases amb entramat de fusta i, és clar, la catedral. De teló de fons el Loira i un pont damunt del riu. Podeu parar i dedicar una estona a recórrer les parades del seu mercat de nadal, petit i coquetó, amb la gran roda que no falta mai arreu de França. També podeu intentar menjar alguna cosa el algun petit restaurant del casc antic, prop de la bonica catedral gòtica. Per exemple a “Les pieds dans le plat”, un petit negoci molt recomanable. I havent dinat, una passejada per la vila medieval, amb el cotxe guardat en el pàrquing cèntric que hi ha a l’inici de la part peatonal de la ciutat. Orleans no només és ella mateixa, sinó les excursions pel Vall del riu Loira. Una vall plena de palaus, castells, y belles viles: Blois, Chaumont, Chennonceaux, Amboise, Tours, Villandry, Ussé, Azay le Rideau, Chinon, l’abadía de Fontevraud o Saumur. No us ho perdeu!

 

Pocas ciudades en Francia, camino de París, os gustarán tanto en Navidad como Orleans. No por ella misma, aunque es modestamente bonita, con sus calles medievales y su esplèndida catedral, sinó por ser un buen lugar de parada en la ruta hacia la capital de Francia, Londres, Flandes o Europa en Navidad. Hay un mercado pequeño y coqueto y una noria grande. Tambien pueden pasar allí unos dias, y hacer de Orleans un centro de excursiones por el Valle del rio Loira. Romanticismo, arte, historia, paisaje, buena mesa, buenos hoteles, en fin, la Francia eterna. El valle del río Loira y sus afluentes como el Cher, el Loir o el Indre, está llena, llenísima, de rincones inolvidables, de palacios y castillos espectaculares, de pueblos medievales. De hecho sólo puede cansar el llegar. Una vez allí, cada kilómetro tiene su reclamo y atractivo turístico. Le recomendamos subir los niños al coche y llegar al Loira por la AP-2 via La Jonquera hasta Beziers. Allí tomar la nueva autopista A-75, en muchos tramos libre de peaje, que sube por Millau hacia Clermont Ferrand. Desde Orleans podemos seguir el rio Loira. Los monumentos no paran de salir al paso: Chambord, castillo y palacio, Blois, ciudad y castillo, Chaumont, castillo, Amboise, ciudad y castillo, i Chennonceaux, el más romántico, al sur d’Amboise. Llegamos a Tours. Más abajo de Tours tiene: Villandry, castillo y jardines, Ussé, castillo, Azay le Rideau, castillo, Chinon, ciudad y castillo, la abadía de Fontevraud y Saumur, castillo y ciudad. Puede buscar cada lugar en esta misma página nuestra.

Fira de la Girella al Pont de Suert

El Pont de Suert és Pirineu. En estat pur. Sense concessions, dur, pur i bonic. Un centre d’excursions familiars de primer ordre. A l’estiu fresc. A l’hivern neu. A la primavera milers de flors, ara, a la tardor, una simfonia de colors. Arribeu-vos a la capital de l’Alta Ribagorça i passeu un cap de setmana, o un pont, visitant la Vall de Boí, a 20 kms, amb les seves esglésies romàniques, patrimoni de la humanitat. O la Vall de Barravés, a 20 kms, feréstega i desconeguda. O la Val d’Aran, a  només 30 kms, o la Vall de Benasc i la Vall d’Isàvena, una mica allunyades també, a l’Aragó, però factibles. Perquè Pont de Suert és el cor del Pirineu Occidental Català. La porta de l’Aran, i de Boí. El poble mateix és bonic, sobretot el casc antic medieval amb la plaça Major, la del Mercadal, el carrer Major, l’Escú, el d’Avall. Podreu veure el palau abacial i l’església Vella dedicada a l’assumpció de la Verge i que alberga la Col·lecció d’Art Sacre de la Ribagorça. En canvi la gent coneix molt més la turística església nova, de l’any 1955, parada obligada de quan amb els pares i avis pujàvem a Vielha. Tot un referent de l’art modern català. A més d’això podeu visitar el centre de fauna, i la ruta de la fauna de Montiberri. I ara que ja us hem explicat com de bonic és Pont de Suert i el seu entorn, ara us parlarem de la fira de la Girella, que es celebra aquest cap de setmana d’octubre. La Girella és un embotit fet de carn de be, potent, amb arròs i altres ingredients de sabor poderós. Es fa al mateix nucli històric de la vila. Vol ensenyar a la gent com era la vida a muntanya, els oficis antics oficis i les tradicions. Hi ha mercat artesà i gastronòmic  amb demostracions en directe de la elaboració dels embotits, degustacions i tasts de tota mena. També mostra d’oficis, contes, i mostra de bestiar, que farà les delícies dels més petits. Vaques, bous, ovelles, cavalls… Gaudireu d’un concurs de xiulets de pastor, per cridar els gossos. En fi, el món rural pirinenc exposat davant els vostres ulls. Us recomanarem ara alguns llocs per menjar, molt bé, al Pont de Suert, o a tocar. Alguns son també, hotels, hostals o fondes, amb habitacions. A Pont mateix teniu un bon hotel, el Cotori. És un tres estrelles amb habitacions ben parades i un bon restaurant. De categoria. Molt interessant el Flor de Neu, un hotel amb encant i amb bon restaurant. Un bon hotel, amb apartaments i habitacions familiars, modern i desenfadat és la Faiada.  Bé l’Hostal Canigó, molt tradicional. El Mestre és un hostal de tota la vida. Fora del Pont de Suert, a Vilaller, teniu la Fonda Mas, un lloc on ja anaven els meus avis, de tota la vida, neta i polida, familiar, amb habitacions quàdruples i bon restaurant. Bon Pirineu i bona fira!.

El Pont de Suert es Pirineo. En estado puro . Sin concesiones , duro y hermoso. Un centro de excursiones familiares de primer orden . En verano fresco . En invierno nieve . En primavera miles de flores , ahora , en otoño, una sinfonía de colores . Debemos ir a la capital de la Alta Ribagorça y pasar un fin de semana , o un puente , visitando el Valle de Boí , a 20 kms , con sus iglesias románicas , patrimonio de la humanidad . O el Valle de Barrabés , a 20 kms , agreste y desconocido . O la Val d’Aran , a sólo 30 kms , o el Valle de Benasque y el Valle de Isábena, algo alejados también , en Aragón , pero factibles . Porque Pont de Suert es el corazón del Pirineo Occidental Catalán . La puerta del Aran , y de Boí . El pueblo mismo es bonito , sobre todo el casco antiguo medieval con la plaza Mayor, la del Mercadal , la calle Mayor , el Escú , el de Abajo . Podrá ver el palacio abacial y la iglesia Vieja dedicada a la Asunción de la Virgen y que alberga la Colección de Arte Sacro de la Ribagorça . En cambio la gente conoce mucho más la turística iglesia nueva , del año 1955 , parada obligada de cuando con los padres y abuelos subíamos en Vielha . Todo un referente del arte moderno catalán . Además de esto puede visitar el centro de fauna , y la ruta de la fauna de Montiberri. Y ahora que ya os hemos explicado lo bonito es Pont de Suert y su entorno , ahora os hablaremos de la feria de la Girella , que se celebra este fin de semana de octubre . La Girella es un embutido hecho de carne de cordero , potente , con arroz y otros ingredientes de sabor poderoso . Se hace en el mismo núcleo histórico de la villa . Quieren enseñar a la gente cómo era la vida en la montaña , los oficios antiguos oficios y las tradiciones . Hay mercado artesano y gastronómico con demostraciones en directo de la elaboración de los embutidos , degustaciones y catas de todo tipo . También muestra de oficios , cuentos , y muestra de ganado , que hará las delicias de los más pequeños . Vacas, bueyes , ovejas , caballos … Disfrutarán de un concurso de silbidos de pastor , para llamar a los perros . En fin , el mundo rural pirenaico expuesto ante sus ojos . Os recomendaremos ahora algunos lugares para comer , muy bien , en el Pont de Suert , o tocar. Algunos son también , hoteles , hostales o fondas , con habitaciones. El Villa María es un restaurante con mucho encanto , y muy buena cocina , situado en el pueblo de Llesp , ya camino del valle de Boí . El mejor de la zona . En Pont mismo tienen un buen hotel , el Cotori . Es un tres estrellas con habitaciones bien puestas y un buen restaurante . De categoría. En una especie de chalet está Casa Prades , en las afueras, un hostal cuco , sencillo , casero , con habitaciones y restaurante de buena comida . Muy interesante el Flor de NNeu , un hotel con encanto y con buen restaurante . Un buen hotel , con apartamentos y habitaciones familiares , moderno y desenfadado es la Faiada . Más sencilla la Fonda Isard , o el Hostal Canigó , muy tradicional . También Casa Modesto , un alojamiento muy de andar por casa , con un restaurante de carne a la brasa . El Mestre es un hostal de toda la vida . Fuera del Pont de Suert , Vilaller , tienen la Fonda Mas , un lugar donde ya iban mis abuelos , de toda la vida , limpia y pulida , familiar , con habitaciones cuádruples y buen restaurante . En el pueblo de Coll , yendo hacia Boí , una casa rural con mucho encanto , hotelito y restaurante . Nueva y acogedora: Casa Peiró . ¡Buén Pirineo!.

48 Open House Barcelona

Aquest títol enrevessat no amaga res estrany, només que aquest cap de setmana d’octubre ens conviden a la Jornada de Portes Obertes Open House de Barcelona.  És la principal cita de la ciutat de Barcelona amb l’arquitectura, portes obertes a més de 150 edificis de tot tipus, forma i mida. Una iniciativa de l’associació Open House Barcelona. És una proposta familiar única i completament de franc. I no estareu sols visitant els edificis proposats. Van ser 25.000 vistes el primer any i 35.000 el segon any i així amunt i amunt!. Cal destacar el recorregut per molts edificis de Barcelona, Santa Coloma de Gramenet, Vilassar de Dalt, Sant Joan Despí, Badalona, o L’Hospitalet de Llobregat. Escolliu la vostra destinació de la pila d’edificis preciosos que hi ha a la llista, agafeu els infants i endavant!.

Este título enrevesado no esconde nada extraño, sólo que este fin de semana en Barcelona hay una interesantísima Jornada de Puertas Abiertas a muchos edificios emblemáticos de la ciutat y de las villas de sus alrededores. Open House, fácil, ¿verdad?. Es una oportunidad única de visitar construcciones nunca vistas. Elijan la suya de la larga lista y disfrutenla.

Recordeu… Ilturo a Cabrera de Mar

 

Aquest proper cap de setmana, si el passat no vàreu poder-hi anar, es celebra de nou a Cabrera de Mar el Festival Cultural Iberoromà, amb una seixantena d’activitats. El Festival Cultural Iberoromà Reviu Ilturo vol donar encara major visibilitat al ric patrimoni arqueològic de la població del Maresme. Hi haurà una important presència d’activitats a peu de carrer com ara visites guiades, recreacions històriques o els racons que parlen: un seguit de monòlegs històrics en diferents punts del municipi. El tret de sortida serà divendres dia 5 amb tres racons que parlen i un conta contes a la Biblioteca Ilturo. El gruix del programa d’actes tindrà lloc el dissabte i el diumenge amb propostes com el concurs de pintura, tallers familiars, visites guiades o espectacles. Hi haurà activitats de pagament. La compra d’entrades per aquestes activitats es pot realitzar a través del web www.gaudeixcabrera.cat. No us ho perdeu!. Es tracta d’una festa, plena d’activitats que traslladen els visitants al passat i els fan descobrir el llegat dels antics pobladors del Maresme, territori que es coneixia com Laietania. Es vol donar a conèixer la història de la Laietana romana mitjançant exposicions, fira d’artesans, tallers familiars, visites teatralitzades, gastronomia i recreacions històriques que ens transportaran vint segles enrere en el temps. Podeu consultar el programa d’activitats a la web del municipi. Cabrera és, a més, un bonic poblet. El trobareu, un xic allunyat del mar, muntanya endins del Maresme, situat entre Vilassar i Mataró. És fàcil que no recordeu haver-hi passat o anat mai. Molt natural. A Cabrera cal anar-hi expressament. Hi ha moltes coses a visitar a la vila. Només cal mirar a la web: cabrerademarpatrimoni  o bé entrar a la web maresmeturisme. Un matí entretingut per la canalla a tocar de Barcelona. A vint minuts, uns 20 kms. per l’autopista C-32. Aneu fins la sortida 10, la de Vilassar de Mar, i continueu fins Cabrera de Mar per la carretera B-502. Si voleu passar el dia complert, llavors us recomanem molt i molt una excursió fins el Castell medieval de Burriac, que domina la vila dalt del seu turó. Podeu fer una part del camí en cotxe. Bon aparcament al peu del castell, i una forta pujada d’un parell o tres de kms. Bon camí, esplèndides vistes i senderisme familiar. A Cabrera, com a tot el Maresme, s’hi menja fantàstic. Us recomanem uns quants llocs molt bons. Com la Pizzeria Cabrera, amb forn autèntic de llenya!.  Pels volts del poble, entre els boscos de les urbanitzacions, hi ha alguns dels restaurants de noces i comunions més coneguts de tot Catalunya, com el Miracle. Si no us molesta aquest fet, podeu trobar menús molt bons. Destaquem el Santa Marta. No s’acaben aquí els llocs on menjar: el Restaurant Clasic és a la carretera d’Argentona Km 3,5. Tel. 93 750 24 64. El restaurant La Ribes al camí del Mig, 17. Tel. 93 759 89 63. El 73 de Cabrera és a l’Avinguda Pare Jaume Català, 8. Tel. 93 754 13 51, i el Mirador de l’Alba a la carretera N-II, l’antiga, al punt kilomètric 643. Tel. 93 754 26 21 o 606 614 612. Ja ho sabeu: una bonica fira a Cabrera!.

En la bonita población de Cabrera de Mar organizan una feria. Un reclamo para que la gente encuentre Cabrera, un pueblecito alejado del mar, montaña adentro del Maresme, situado entre Vilassar y Mataró. Es fácil que no recuerden haber pasado o ido nunca. Muy natural. A Cabrera hay que ir expresamente. Y eso os invitamos a hacer este sábado y domingo de octubre. Hay allí una feria, dedicada a los romanos con mercado típico, inflable y talleres. También visitas a los yacimientos romanos, porque últimamente se han ido encontrando en territorio cabrerès una serie de factorías, villas y domus romanos que, muy pronto, seran uno de los lugares más importantes de la arqueología catalana. Pueden valorar la importancia de Cabrera como sitio arqueológico de primer orden en la web: www.cabrerademarpatrimoni.cat. Pues bien, estas excavaciones no están, actualmente, abiertas al público, pero serán visitables los días de la feria, previa reserva. Una mañana entretenida para los niños, y cerca de Barcelona. A veinte minutos, unos 20 kms. por la autopista C-32. Vayan hasta la salida 10, la de Vilassar de Mar, y continúen hasta Cabrera de Mar por la carretera B-502. Si quieren pasar un día completo, entonces les recomendamos una excursión hasta el Castillo medieval de Burriac, que domina la villa en alto de su colina. Pueden hacer una parte del camino en coche. Buen aparcamiento al pie del castillo, y una fuerte subida de un par o tres de kms. Buen camino, espléndidas vistas y senderismo familiar. En Cabrera, como en todo el Maresme, se come fantástico. Le recomendamos algunos lugares muy buenos. Como el restaurante Papageno, delicado y moderno. La Pizzería Cabrera, ¡con horno auténtico de leña!. Alrededor del pueblo, entre los bosques de las urbanizaciones, hay algunos de los restaurantes de bodas y comuniones más conocidos de toda Cataluña, como Miracle. Si no les molesta este hecho, pueden encontrar menús muy buenos. Destacaríamos el Santa Marta.

Les Jornades Modernistes de La Garriga

 

El bonic poble termal de La Garriga celebra aquest proper cap de setmana les seves Jornades Modernistes. A banda de les diverses visites guiades, les Jornades Modernistes de la Garriga també comptaran amb espectacles de teatre al carrer i tallers familiars sobre modernisme i altres actes interessants. A més, a la Garriga, hi ha molts atractius turístics per visitar amb les famílies i, així, completar el dia. Com per exemple l’antic camp d’aviació de Rosanes, que fou molt important durant la guerra civil. Podeu informar-vos millor a la web: aviació i guerra. També és interessant el refugi aeri que es conserva. Si aneu al centre de visitants del poble, podreu gaudir de més itineraris per conèixer millor aquesta graciosa vila termal, refugi de burgesos benestants i balneari de principis de segle. No us perdeu les precioses viles modernistes i, sobretot, no deixeu d’admirar l’anomenada Illa Raspall, un conegut conjunt de quatre edificis magnífics d’aquella època. La manera més fàcil d’arribar en cotxe a la Garriga és seguint l’autovia de l’Ametlla, l’actual C-17, autovia gratuïta que va cap a Vic per Granollers. Perfectament indicat. També és possible arribar-hi en tren, de la línia R3 de rodalies de Barcelona. Dinar o dormir a La Garriga és molt senzill. Des de fa anys és una vila acollidora. Hi ha un munt de bons restaurants. Un restaurant clàssic, de tota la vida, i un hotelet amb encant: La Garrafa, restaurant, Calabria hotel.

El bonito pueblo termal de La Garriga celebra sus jornadas modernistas. En la Garriga, hay muchos atractivos turísticos para visitar con la familia y, así, completar el día. Como por ejemplo el antiguo campo de aviación de Rosanes, que fue muy importante durante la guerra civil. Pueden informarse en la web “aviación y guerra”. También es interesante el refugio aéreo que se conserva. Si vais al centro de visitantes del pueblo, os contaran como disfrutar de muchos más itinerarios para conocer mejor esta graciosa villa termal, refugio de burgueses acomodados y balneario de principios de siglo. No se pierdan las preciosas villas modernistas y, sobre todo, no dejen de admirar la llamada Isla Raspall, un conocido conjunto de cuatro edificios magníficos de aquella época. La manera más fácil de llegar en coche a la Garriga es siguiendo la autovía de la Ametlla, la actual C-17, autovía gratuita que va hacia Vic por Granollers. Perfectamente indicado. También es posible llegar en tren, de la línea R3 de cercanías de Barcelona. Comer o dormir en La Garriga es muy sencillo. Desde hace años es una villa acogedora. Hay un montón de buenos restaurantes. Un restaurante clásico, de toda la vida, y un hotelito con encanto: La Garrafa, restaurante, Calabria hotel.

Reviu Ilturo a Cabrera de Mar

 

Aquest proper cap de setmana, i el següent també, es celebra a Cabrera de Mar el Festival Cultural Iberoromà, amb una seixantena d’activitats. El Festival Cultural Iberoromà Reviu Ilturo vol donar encara major visibilitat al ric patrimoni arqueològic de la població del Maresme. Hi haurà una important presència d’activitats a peu de carrer com ara visites guiades, recreacions històriques o els racons que parlen: un seguit de monòlegs històrics en diferents punts del municipi. El tret de sortida serà divendres dia 5 amb tres racons que parlen i un conta contes a la Biblioteca Ilturo. El gruix del programa d’actes tindrà lloc el dissabte i el diumenge amb propostes com el concurs de pintura, tallers familiars, visites guiades o espectacles. Hi haurà activitats de pagament. La compra d’entrades per aquestes activitats es pot realitzar a través del web www.gaudeixcabrera.cat. No us ho perdeu!. Es tracta d’una festa, plena d’activitats que traslladen els visitants al passat i els fan descobrir el llegat dels antics pobladors del Maresme, territori que es coneixia com Laietania. Es vol donar a conèixer la història de la Laietana romana mitjançant exposicions, fira d’artesans, tallers familiars, visites teatralitzades, gastronomia i recreacions històriques que ens transportaran vint segles enrere en el temps. Podeu consultar el programa d’activitats a la web del municipi. Cabrera és, a més, un bonic poblet. El trobareu, un xic allunyat del mar, muntanya endins del Maresme, situat entre Vilassar i Mataró. És fàcil que no recordeu haver-hi passat o anat mai. Molt natural. A Cabrera cal anar-hi expressament. Hi ha moltes coses a visitar a la vila. Només cal mirar a la web: cabrerademarpatrimoni  o bé entrar a la web maresmeturisme. Un matí entretingut per la canalla a tocar de Barcelona. A vint minuts, uns 20 kms. per l’autopista C-32. Aneu fins la sortida 10, la de Vilassar de Mar, i continueu fins Cabrera de Mar per la carretera B-502. Si voleu passar el dia complert, llavors us recomanem molt i molt una excursió fins el Castell medieval de Burriac, que domina la vila dalt del seu turó. Podeu fer una part del camí en cotxe. Bon aparcament al peu del castell, i una forta pujada d’un parell o tres de kms. Bon camí, esplèndides vistes i senderisme familiar. A Cabrera, com a tot el Maresme, s’hi menja fantàstic. Us recomanem uns quants llocs molt bons. Com la Pizzeria Cabrera, amb forn autèntic de llenya!.  Pels volts del poble, entre els boscos de les urbanitzacions, hi ha alguns dels restaurants de noces i comunions més coneguts de tot Catalunya, com el Miracle. Si no us molesta aquest fet, podeu trobar menús molt bons. Destaquem el Santa Marta. No s’acaben aquí els llocs on menjar: el Restaurant Clasic és a la carretera d’Argentona Km 3,5. Tel. 93 750 24 64. El restaurant La Ribes al camí del Mig, 17. Tel. 93 759 89 63. El 73 de Cabrera és a l’Avinguda Pare Jaume Català, 8. Tel. 93 754 13 51, i el Mirador de l’Alba a la carretera N-II, l’antiga, al punt kilomètric 643. Tel. 93 754 26 21 o 606 614 612. Ja ho sabeu: una bonica fira a Cabrera!.

En la bonita población de Cabrera de Mar organizan una feria. Un reclamo para que la gente encuentre Cabrera, un pueblecito alejado del mar, montaña adentro del Maresme, situado entre Vilassar y Mataró. Es fácil que no recuerden haber pasado o ido nunca. Muy natural. A Cabrera hay que ir expresamente. Y eso os invitamos a hacer este sábado y domingo de octubre. Hay allí una feria, dedicada a los romanos con mercado típico, inflable y talleres. También visitas a los yacimientos romanos, porque últimamente se han ido encontrando en territorio cabrerès una serie de factorías, villas y domus romanos que, muy pronto, seran uno de los lugares más importantes de la arqueología catalana. Pueden valorar la importancia de Cabrera como sitio arqueológico de primer orden en la web: www.cabrerademarpatrimoni.cat. Pues bien, estas excavaciones no están, actualmente, abiertas al público, pero serán visitables los días de la feria, previa reserva. Una mañana entretenida para los niños, y cerca de Barcelona. A veinte minutos, unos 20 kms. por la autopista C-32. Vayan hasta la salida 10, la de Vilassar de Mar, y continúen hasta Cabrera de Mar por la carretera B-502. Si quieren pasar un día completo, entonces les recomendamos una excursión hasta el Castillo medieval de Burriac, que domina la villa en alto de su colina. Pueden hacer una parte del camino en coche. Buen aparcamiento al pie del castillo, y una fuerte subida de un par o tres de kms. Buen camino, espléndidas vistas y senderismo familiar. En Cabrera, como en todo el Maresme, se come fantástico. Le recomendamos algunos lugares muy buenos. Como el restaurante Papageno, delicado y moderno. La Pizzería Cabrera, ¡con horno auténtico de leña!. Alrededor del pueblo, entre los bosques de las urbanizaciones, hay algunos de los restaurantes de bodas y comuniones más conocidos de toda Cataluña, como Miracle. Si no les molesta este hecho, pueden encontrar menús muy buenos. Destacaríamos el Santa Marta.

Fira de la Vinyala d’Òdena

A Òdena, un poble molt agradable de la comarca de l’Anoia, s’hi celebra aquest proper diumenge, dia 15 de setembre de 2019, una singular i simpàtica fira. Un aconteixement que tot just comença, destinat a promocionar la vila i la zona, i a atraure visitants i turisme, que falta fa. Es tracta de la Fira de la Vinyala. La vinyala és una varietat de cargol. Una raça culinàriament molt valorada. I a  Òdena i comarca se n’hi fan molts. Arreu de Catalunya se’l coneix com a Cargol de Vinya. Si aneu fins a Òdena podreu gaudir de mostra gastronòmica, fira d’artesania i mercat de cargols i productes relacionats. També podreu degustar plats de cargol cuinats per restaurants solvents i de qualitat, agremiats al Gremi d’Hosteleria i Turisme de l’Anoia. Podreu acompanyar-los amb postres casolans, bon vi i bon cava, tots ells elaborats a Òdena mateix. Però el que més ens interessa és que han pensat en els infants. Durant tot el matí i en diferents espais del poble hi haurà activitats per a la mainada, com ara inflables, divertides curses de cargols, taller de pastissos amb forma de vinyales ‘dolces’, futbolí inflable, o un joc de tres en ratlla gegant. Si no teniu res millor a fer pugeu fins Òdena. S’hi accedeix molt fàcilment des de Barcelona per l’autovia gratuita, la A-2, la que va a Lleida, just un xic més endavant del túnel del Bruc. És una vila de secà, amb certs atractius turístics senzills, entre els que destaquen el seu castell, molt important a l’edat mitjana, una lamentable ruïna ara, tot i que conserva parts suficients com per merèixer una visita, com ara la torre. Està situat damunt un tossal de guix, que resulta un bon mirador. Propera a la població teniu també la vil·la de l’Espelt. Es tracta d’una típica granja romana, que encara s’està excavant. D’un romànic pur i corprenedor és l’ermita de Sant Miquel d’Òdena, propera a l’entrada de la vila, dalt d’un turó. També Sant Bernabé d’Aguilera és romànica, tot i que no tant bonica com Sant Miquel. La trobareu a les afores del poble. També cal ressenyar la presència de l’aeròdrom d’Odena, una instal·lació on sempre passen coses relacionades amb el món de l’aviació, i dels globus aerostàtics. No és estrany arribar i trobar-hi un esdeveniment interessant per la canalla. Per dinar, si els cargols no us fan el pes, podeu fer-ho a Cal Jeroni, o al restaurant Samunta. Si us cal allotjar-vos, perquè heu decidit passar el cap de setmana allà, o us agòbia el bullici, podeu anar a dinar a Igualada. En aquesta ciutat, molt propera, teniu l’Hotel Ciutat d’Igualada, modern i luxós. O  el Racó dels Traginers, al carrer de Traginers, 5. Tel: 93 805 01 63‎. Tot un clàssic de la bona cuina. Més modern, el Vinnari, força trencador. Per menjar ràpid, bé de preu, però de qualitat, els Fogons de l’Anoia, o bé La Tagliatella, de la franquícia ja coneguda, a la Rambla, 49, Tel: 93 804 94 40‎. Igualada no és lluny i és una ciutat bonica, amb les antigues adoberies i el Museu de la Pell. També podeu anar a La Pobla de Claramunt, i aprofitar per pujar fins el magnífic castell de Claramunt, joia de les fortalesses catalanes. En aquesta població us recomanem l’Hotel Robert, un clàssic, tan per a dormir, com per a menjar. Diversió garantida. El diumenge, a guaitar els cargols a Òdena!.

En Òdena, un pueblo muy agradable de la comarca de la Anoia, se celebra este próximo domingo, tercero de septiembre, una singular y simpática feria. Un acontecimiento destinado a promocionar la villa y la zona, y atraer visitantes y turismo, que falta les hace. Se trata de la Feria de la Vinyala. La Vinyala es una variedad de caracol. Una raza culinariamente muy valorada. Si vais hasta Òdena podreis disfrutar de muestra gastronómica, una feria de artesanía y mercado de  productos relacionados con los caracoles. También podrán degustar platos por restaurantes solventes y de calidad, agremiados al Gremio de Hostelería y Turismo de la Anoia. Podrán acompañarlos con postres caseros, buen vino y buen cava, todos ellos elaborados en Òdena mismo. Pero lo que más nos interesa es que han pensado en los niños. Durante toda la mañana y en diferentes espacios del pueblo habrá actividades para los niños, tales como hinchables, divertidas carreras de caracoles, taller de tartas con forma de Vinyals ‘dulces’, futbolín hinchable, o un juego de tres en raya gigante. Si no tienen nada mejor que hacer suban hasta Òdena. Se accede muy fácilmente desde Barcelona por la autovía gratuita, la A-2, la que va a Lleida, justo un poco más adelante del túnel del Bruc. Es una villa de secano, con ciertos atractivos turísticos sencillos, entre los que destacan su castillo, muy importante en la edad media, una lamentable ruina ahora, aunque conserva partes suficientes como para merecer una visita, como la torre. Está situado sobre un cerro de yeso, que resulta un buen mirador. Cercana a la población tienen también la villa de la Espelt. Se trata de una típica granja romana, que todavía se está excavando. De un románico puro y cautivador es la ermita de San Miguel de Òdena, cercana a la entrada de la villa, sobre una colina. También San Bernabé de Aguilera es románica, aunque no tan bonita como San Miguel. La encontraréis en las afueras del pueblo. También hay que reseñar la presencia del aeródromo de Odena, una instalación donde siempre pasan cosas relacionadas con el mundo de la aviación, y los globos aerostáticos. No es extraño llegar y encontrar un evento interesante para los niños. Para comer, si los caracoles no les convencen, pueden hacerlo en Cal Jeroni, o en el restaurante Samunta. Si necesitan alojarse, porque han decidido pasar el fin de semana allí, o les agobia el bullicio, pueden ir a comer a Igualada. En esta ciudad, muy cercana, tienen el Hotel Ciutat de Igualada, moderno y lujoso. O el Rincón de los Traginers, en la calle Traginers, 5. Tel: 93 805 01 63. Todo un clásico de la buena cocina. Más moderno, el Vinnari, bastante rompedor. Para comida rápida, bien de precio, pero de calidad, están los Fogones de Anoia, o bien La Tagliatella, la franquicia ya conocida, en la Rambla, 49, Tel: 93 804 94 40. Igualada no está lejos y es una ciudad bonita, con las antiguas curtidurías y el Museo de la Piel. También pueden ir a La Pobla de Claramunt, y aprovechar para subir hasta el magnífico castillo de Claramunt, joya de las fortalezas catalanas. En esta población se recomienda el Hotel Robert, un clásico, tanto para dormir como para comer. Diversión garantizada!.

Yvoire, revisitat

Hem tornat de nou a Yvoire, un petit poblet medieval a la riba del gran llac interior d’Europa, del llac Leman. Es tracta d’un poble encantador, amable i rialler que no podeu deixar de veure en una ruta per Suissa, per Ginebra, o pels Alps Francesos. Aquesta vila us ofereix quatre carrers medievals molt ben posats, un castell, una església i el seu maravellós llac, que com un mar, l’envolta. No ens extranya gens que Yvoire sigui declarat com un dels més bonics poblets de França. Tot a Yvoire és fotogènic. A les vores del llac s’hi pot passejar per uns espais naturals de somni, habilitats pel senderisme i la contemplació de la vegetació, els ocells i la natura. Evidentment us hi podeu banyar, també remar, o pujar dalt d’un vaixell d’època per fer una volta al Leman. Deixeu el cotxe a l’aparcament i disposeu-vos a rondar els carrers d’Yvoire. De llocs per dormir, i per menjar en trobareu moltíssims. Recorrer el seu petit port, el castell, l’església i les cases de pedra amb balcons de fusta florits i, a l’hora, cercar un bon lloc per dinar, és un una bona decisió, perquè tot és preciós. Llàstima que pot estar molt ple de gent. I, segons com, us pot costar trobar lloc per menjar. Nosaltres ho vam fer en un Bistrot petitó i familiar, portat per una parella de gent gran. Es diu La Terrasse i no va estar pas malament. Hi ha molts més llocs, és clar. I per dormir també. Des de l’exclusiu Hotel Villa Cecília, luxe a preus no del tot desorbitats, o el moderníssim Flots Bleus, de la cadena Logis de France, o hotelets amb molt d’encant, com ara el Le Pre de la Cure, fins bonics càmpings familiars. Qualsevol d’ells us oferirà una gastronomia deliciosa. També ho faran els restaurants i bars del poblet medieval. Si és massa sofisticat tot plegat per la vostra manera de viatjar, no oblideu que prop de Ginebra, en territori francés, teniu hotels de cadenes com BB Hotels o Etap Hotel, que ofereixen habitacions a molt bon preu.

 

Yvoire, a orillas del gran lago interior de Europa, del lago Leman, es un pequeño pueblo encantador, amable y risueño que no pueden dejar de ver en una ruta por Suiza, por Ginebra, o por los Alpes Franceses. Esta monada de villa ofrece cuatro calles medievales muy bien puestas, un castillo, una iglesia y su maravilloso lago, que como un mar, lo rodea. No nos extraña nada que Yvoire sea declarado como uno de los más bellos pueblos de Francia. Todo en Yvoire es fotogénico. A orillas del lago se puede pasear por unos espacios naturales de ensueño, habilitados para el senderismo y la contemplación de la vegetación, los pájaros y la naturaleza. Evidentemente os podéis bañar, también remar, o subir a un barco de época para dar una vuelta al Leman. Dejen el coche en el aparcamiento y dispónganse a rondar las calles de Yvoire. De lugares para dormir, y comer encontraréis muchísimos. Desde el exclusivo Hotel Villa Cecilia, lujo a precios no del todo desorbitados, o el modernísimo Flots Bleus, de la cadena Logis de France, o hotelitos con mucho encanto, como el Le Pre de la Cure, hasta bonitos campings familiares. Cualquiera de ellos les ofrece una gastronomía deliciosa. También lo harán los restaurantes y bares del pueblo medieval. Si todo esto es demasiado sofisticado para su forma de viajar, no olviden que cerca de Ginebra, en territorio francés, tienen hoteles de cadenas como BB Hoteles o Etap Hotel, que ofrecen habitaciones a muy buen precio.

La Fira de Creixell

La bellíssima vila de Creixell, al bell mig de la maravellosa Costa Daurada de Tarragona, us ofereix una bona proposta per la família i els infants. Serà avui i demà, 10 i 11 d’agost de 2019. Hi trobareu parades d’alimentació, artesania, complements, entreteniment, inflables, passejada amb ponis…. Oberta de 18:30 a 24 hores pels carrers del nucli històric de la Vila. A més tindreu animació infantil i actuacions musicals, tot al parquing de Cal Cabaler. I el diumenge cercavila amb els Gegants de Creixell. A més el poble te una bona platja i un castell molt maco, carrers estrets i cases de pedra. Les platges de la zona son ideals per una banyada segura, familiar. Platges de sorra fina, on l’aigua arriba mansa, sense força. On pots caminar dins l’aigua sense perill. Aigües calmes, càlides. Arribareu a Creixell fàcilment per l’autopista AP-7, sortida Vendrell, per continuar per la N-340. Aprofiteu un cap de setmana en aquestes terres per gaudir de la platja i per visitar viles tan boniques com ara Altafulla, amb un casc antic renaixentista meravellós, i un gran castell, tot molt escenogràfic. O bé Torredembarra, amb un altre castell fantàstic. Per a dormir teniu un munt de càmpings, hostals i hotels. Els hotels de la zona són els típics de platja. Per restaurants us recomanem els del barri mariner de Torredembarra, com ara Can Cues, al carrer Tamarit, 14, Tel: 977 640 573‎, a tocar del mar, prop de l’espai natural dels Muntanyans, un altre indret que no podeu deixar de veure. La costa natural, tal i com era fa 20 segles. O bé al centre del poble Can Gla, al carrer Pere Badia, 33, Tel: 977 641 324‎. També a Altafulla hi ha bons llocs per menjar. A la vora de Creixell, a Berà, hi ha el famós arc romà, i si us agrada l’arqueologia, no deixeu de visitar l’esplèndida vila romana, la vila dels Munts. Amb això us volem proposar una sortida de cap de setmana per aquesta terra beneïda dels deus, a dos passes de la Tarraco Imperial, patrimoni de la humanitat. Només 60 km separen Creixell de Barcelona per la AP7. Animeu-vos. És tot molt bonic!.

La bellísima villa de Creixell, en medio de la maravillosa Costa Dorada de Tarragona, ofrece una buena propuesta para la familia y los niños. Un fin de semana de feria, y playa. Hay juegos tradicionales, magos, autos, pasacalles, gigantes, artesanía y muchas más cosas. Y, además, Creixell es una villa con un castillo muy bonito, calles estrechas y casas de piedra, pero, además, Creixell tiene una playa, mejor dicho, unas playas fabulosas, ideales para un baño seguro, familiar. Playas de arena fina, donde el agua llega mansa, sin fuerza. Donde puedes caminar dentro del agua sin peligro. Aguas calmas, cálidas. Llegarán a Creixell fácilmente por la autopista AP-7, salida Vendrell, para continuar por la N-340. Aprovechen un fin de semana en estas tierras del sur para disfrutar de la playa y para visitar villas tan hermosas como Altafulla, con un casco antiguo renacentista maravilloso, y un gran castillo, todo muy escenográfico. O bien Torredembarra, con otro castillo fantástico. Para dormir tienen un montón de campings, hostales y hoteles. Los hoteles de la zona son los típicos de playa. Tiene el Morros, en Torredembarra, por ejemplo. Para restaurantes les recomendamos los del barrio marinero de Torredembarra, como Can Colas, en la calle Tamarit, 14, Tel: 977 640 573, cerca del espacio natural de los Muntanyans, otro lugar que no puede dejar de ver. La costa natural, tal y como era hace 20 siglos. O bien en el centro del pueblo Can Gla, en la calle Pere Badia, 33, Tel: 977641324. También en Altafulla hay buenos lugares para comer, como el Restaurante Acqua, O el Voramar, o Cal Vitali, junto al mar, en la calle Pons de Icard. Tel: 977 65 06 30. También tienen el restaurante El Pozo en la calle del León, 14, tel: 977 65 02 73, o el clásico Atril o el delicioso, y caro, Las Brujas de Burriac, restaurante del Hotel Gran Claustre, en la Vila Closa. Para dormir en Altafulla tienen varios hoteles cerca de la playa, con un hotel de aquellos de campanillas, (precio en consonancia) Dalt la Vila: se trata del maravilloso Gran Claustre, de encanto asegurado y precios fuertes. Los amantes de la acampada tiene por alla algún un buen camping, sobre todo en la desembocadura del río Gaià. Os volvemos a recordar que Creixell, Altafulla o Torredembarra tienen buena playa, por lo tanto llevar bañador. Y si hacer la ruta de los castillos tarraconenses les ha gustado no se pierdan los de Ferran o Tamarit. También cerca de Creixell, en Bará, está el famoso arco romano, y si os gusta la arqueología, no dejeis de visitar la espléndida villa romana, la villa de Els Munts. Con ello queremos proponer una salida de fin de semana por esta tierra bendita de los dioses, a dos pasos de la Tarraco Imperial, patrimonio de la humanidad. Sólo 60 km separan Creixell de Barcelona por la AP7. Animaros, ¡es todo muy bonito!.

Ordesa, revisitat

Ordesa és preciós just ara, la prada verda i plena de flors, i el bosc acabat de vestir de verd. Podeu arribar-vos a la Vall d’Ordesa, anant de Barcelona a Barbastro, per pujar cap a Ainsa, i d’allà a Broto i a Torla. Si heu vist mai Ordesa sabreu que és magnífic. Una vall glaciar tancada entre altes parets ben escarpades, muntanyes de més de 3000 metres i un riu que la travessa. A la primavera flors, gespa fresca i saltants d’aigua arreu. També, just a l’estiu molta gent, i cal pujar amb bus, el cotxe particular està prohibit, però és molt maco. Agafeu el bus! I a la tardor si que podreu pujar amb el vostre cotxe. I tot estarà de molts colors: vermells, grocs, marrons… A l’hivern, si la neu us deixa arribar, hi haurà molta neu!. El poble de Torla, és un bon centre d’excursions, amb càmpings i hotels molt bonics, com ara l’hotel Bujaruelo, molt familiar, que us recomanem. A Torla també hi ha bons restaurants com ara el Duende, bona braseria, o bé la Cocinilla, restaurant de tota la vida o també la Atalaya, un refugi més rústic. Si baixeu cap a Broto, al centre de la Vall, allà ho tenim molt clar. Aneu a una pizzeria boníssima, bé de preu, molt recomanable, pasta italiana i menjar casolà. Es diu La Tea i està al costat del riu. Bon lloc l’Hotel Pradas, un clàssic, bona idea per menjar o per dormir. Si passeu molts dies a la zona podeu continuar la carretera cap a Biescas i la Vall del Gállego. Aquí podeu visitar Sallent de Gállego, El Formigal, o pujar fins el balneari de Panticosa, preciós. O bé baixar cap a Sabiñánigo on podem veure les esglésies romàniques del Serrablo gràcies a la fantàstica carretera que han obert des de Fiscal a Sabiñánigo. En 45 kms. es baixa de Torla a aquesta ciutat. Prop de Biescas i de Sabiñánigo també teniu el Parc d’animals de Lacuniacha, un parc molt familiar. Passegeu dins el bosc, on poder veure cèrvols entre altres. I Jaca està al costat de Sabiñánigo, a només 18 kms per bona autovia. Quan la neu fa difícil transitar per l’alta muntanya, les carreteres estan obertes a la vall per anar fins a Jaca, amb la seva catedral, i el seu museu diocesà ple de pintures romàniques increibles, i la seva impresionant ciutadella. A Sabiñánigo hi ha un restaurant i un hotelet senzill i baratet, però amb un menú molt acceptable. Es diu Mi Casa. Molt recomanable en la seva categoria. Davant per davant s’alça el complex de l’Hotel Villa Virginia, que mereix una llarga explicació. Es tracta d’un senyor hotel de quatre estrelles amb un SPA que us deixarà meravellats. Ofereixen habitacions familiars, estimen els nens i mimen els adults. Relax, pau i desconnexió en un ambient de luxe. Amabilitat fins a l’extrem. Menjar i menú molt cuidats, refinats. Us el recomanem sense dubtar-ho. Bona visita a Ordesa!.

El Pirineu, i l’aragonès per descomptat, te pocs racons on la natura es mostri tan apabullant com a Ordesa. La vall glaciar encaixonada entre altíssimes parets de pedra, el riu saltant en mil cascades, els prats, les àligues, els boscos.

El Pirineo, y el aragonés desde luego, tiene pocos rincones dónde la naturaleza se muestre tan apabullante como Ordesa. El valle glaciar encajonado entre altísimas paredes de piedra, el río saltando en mil cascadas, los prados, las aguilas, los bosques. Subid a Ordesa via Lleida, Barbastre, Ainsa y Broto. Dejáis el coche dónde os manden, depende de la época del año hay autocares para acceder al parque, y ¡adelante!. Los niños disfrutaran de cada rincón. Los mayores tienen ascenciones para hacer: Monte Perdido, Gruta helada de Casteret, Tallón… Las familias se comformaran con llegar a las gradas de Soaso, que no es poco, (foto). ¡Venga, la montaña en estado puro os espera!. http://www.ordesa.net  Dormid en Broto o Torla, en el hotel Los Abetos: http://www.ordesa.net/hotel-abetos/

Bujaruelo, revisitat

De nou hem estat a la vall de Bujaruelo, una vall veïna de la d’Ordesa, al Pirineu Aragonés. Una vall molt menys coneguda que Ordesa, més agreste, menys amable, bellíssima. Amb un pont romànic que permet passar i remuntar el riu. Si hi aneu podreu degustar la cuina sincera i bona del refugi, un lloc molt xulo, amb bones habitacions familiars. Ideal per passar-hi uns dies un cap de setmana llarg, un pont o fins per estar totes unes vacances als Pirineus. Es tracta d’una excursió meravellosa per fer en família, inoblidable. Podeu arribar-vos a la Vall d’Ordesa, anant de Barcelona a Barbastro, per pujar cap a Ainsa, i d’allà a Broto i a Torla. Si heu vist mai Ordesa sabreu que és magnífic. Una vall glaciar tancada entre altes parets ben escarpades, muntanyes de més de 3000 metres i un riu que la travessa. A la primavera flors, gespa fresca i saltants d’aigua arreu. També, just a l’estiu molta gent, i cal pujar amb bus, el cotxe particular està prohibit, però és molt maco. A la tardor molts colors: vermells, grocs, marrons… A l’hivern, si la neu us deixa arribar, molta neu!. El poble de Torla, és un bon centre d’excursions, amb càmpings i hotels molt bonics, com ara l’hotel Bujaruelo, molt familiar, que us recomanem. Però… hi si no podeu visitar Ordesa perquè la barrera està tancada, hi ha massa gent, massa cotxes, i els guardes no volen deixar-vos passar?. I si ja hi heu anat unes quantes vegades i voleu descobrir quelcom nou?. Doncs, a les hores, la vostra destinació pot ser Bujaruelo. És aquesta una vall paral·lela a la d’Ordesa, poc coneguda, menys visitada, no reglamentada. Es tracta d’anar de Torla cap a Ordesa fins arribar al “Puente de los Navarros”, on hi ha la barrera i els guardes i, un cop allà, en lloc d’anar a mà dreta, cap a Ordesa, anar a mà esquerra cap a Bujaruelo. L’entrada a la Vall de Bujaruelo ja és espectacular. No tan com Ordesa, no tan cinematogràfica, però més salvatge i més verge. El camí, de terra, és ampla i va pujant sense posar en perill el cotxe. Ni és estret ni està mal cuidat. Hi ha un parell o tres de cascades molt guapes. A meitat de camí trobareu un càmping molt maco, amb restaurant. Si voleu continuar pujant arribareu al refugi de Bujaruelo, al costat de les ruïnes de l’ermita de San Nicolas. Hi ha un gran circ glaciar, bon aparcament pels cotxes, el riu Ara i un pont medieval molt bonic. Al refugi hi ha llits, molt ben parats i nets, a preus imbatibles. També hi ha bar i restaurant, amb una cuina molt cuidada, i s’encarreguen de la zona d’acampada. Des del refugi es poden fer un munt d’excursions de tota mida i mena, des d’agradables caminades pel costat del riu, fins ascensions a pics mítics o llacs d’alta muntanya. A prop de Bujaruelo, a Torla, hi ha bons restaurants. Son bons llocs per dinar, com ara el Duende, bona braseria, o bé la Cocinilla, restaurant de tota la vida o també la Atalaya, un refugi més rústic. Si baixeu a Broto, al centre de la Vall, allà ho tenim molt clar. Aneu a una pizzeria boníssima, bé de preu, molt recomanable, pasta italiana i menjar casolà. Es diu La Tea i està al costat del riu. Bons llocs també El Perdido, o l’Hotel Pradas, un clàssic, bona idea per menjar o per dormir. Si passeu molts dies a la zona podeu continuar la carretera cap a Biescas i la Vall del Gállego. Aquí podeu visitar Sallent de Gállego, El Formigal, o pujar fins el balneari de Panticosa, preciós. O bé baixar cap a Sabiñánigo on podem veure les esglésies romàniques del Serrablo gràcies a la fantàstica carretera que han obert des de Fiscal a Sabiñánigo. En 45 kms. es baixa de Torla a aquesta ciutat. Prop de Biescas i de Sabiñánigo també teniu el Parc d’animals de Lacuniacha, un parc molt familiar. Passegeu dins el bosc, on poder veure cèrvols entre altres. I Jaca està al costat de Sabiñánigo, a només 18 kms per bona autovia. Quan la neu fa difícil transitar per l’alta muntanya, les carreteres estan obertes a la vall per anar fins a Jaca, amb la seva catedral, i el seu museu diocesà ple de pintures romàniques increibles, i la seva impresionant ciutadella. A Sabiñánigo hi ha un restaurant i un hotelet senzill i baratet, però amb un menú molt acceptable. Es diu Mi Casa. Molt recomanable en la seva categoria. Davant per davant s’alça el complex de l’Hotel Villa Virginia, que mereix una llarga explicació. Es tracta d’un senyor hotel de quatre estrelles amb un SPA que us deixarà meravellats. Ofereixen habitacions familiars, estimen els nens i mimen els adults. Relax, pau i desconnexió en un ambient de luxe. Amabilitat fins a l’extrem. Menjar i menú molt cuidats, refinats. Us el recomanem sense dubtar-ho. Bona visita a Bujaruelo!.

Ermita de Sant Nicolau, restes. A sota muntanyes rodejant Bujaruelo.

El refugi i restaurant. Molt net i ben condicionat. A sota el circ glaciar on neix el riu Ara.

El típic i famós pont medieval de Bujaruelo.

Hoy os proponemos una ruta, en coche, para hacer durante un fin de semana largo, un puente o unas vacaciones en los Pirineos. Se trata de una excursión maravillosa para hacer en familia, inolvidable. Se trata de llegar a Valle de Ordesa, yendo de Barcelona en Barbastro, para subir hacia Ainsa, y de allí en Broto y en Torla. Si ha visto Ordesa sabréis que es magnífico. Un valle glaciar encerrado entre altas paredes bien escarpadas, montañas de más de 3000 metros y un río que la atraviesa. En primavera flores, césped fresco y cascadas por todas partes. En verano mucha gente, hay que subir en bus, el coche particular está prohibido, pero es muy bonito. En otoño muchos colores: rojos, amarillos, marrones … En invierno, si la nieve os deja llegar, mucha nieve. Nosotros vamos siempre vía Lleida, Huesca y Ainsa, como os hemos dicho. Siempre visitamos este pueblo medieval maravilloso y subimos el Valle del río Ara, siguiendo la N-260, hasta Broto y Torla. El pueblo de Torla, es un buen centro de excursiones, con campings y hoteles muy bonitos, como el hotel Bujaruelo, muy familiar, que destacamos. Pero…  ¿Y si no puede visitar Ordesa porque la barrera está cerrada, hay demasiada gente, demasiados coches, y los guardas no quieren dejaros pasar?. ¿Y si ya habéis ido unas cuantas veces y deseais descubrir algo nuevo?. Pues, entonces, su destino puede ser Bujaruelo. Es este un valle paralelo al de Ordesa, poco conocido, menos visitado, no reglamentado. Se trata de ir de Torla hacia Ordesa hasta llegar al “Puente de los Navarros”, donde está la barrera y los guardas y, una vez allí, en lugar de ir a la derecha, hacia Ordesa, ir a mano izquierda hacia Bujaruelo. La entrada al Valle de Bujaruelo ya es espectacular. No tanto como Ordesa, no tan cinematográfica, pero más salvaje y más virgen. El camino, de tierra, es ancho y va subiendo sin poner en peligro el coche. Ni es estrecho ni está mal cuidado. Hay un par o tres de cascadas muy guapas. A mitad de camino encontrarán un camping muy bonito, con restaurante. Si desean continuar subiendo llegarán al refugio de Bujaruelo, junto a las ruinas de la ermita de San Nicolas. Hay un gran circo glaciar, buen aparcamiento para los coches, el río Ara y un puente medieval muy bonito. En el refugio hay camas, hay bar y restaurante, y se encargan de la zona de acampada. Desde el refugio se pueden hacer un montón de excursiones de todo tamaño y tipo, desde agradables caminatas por el lado del río, hasta ascensiones a picos míticos o lagos de alta montaña. Cerca de Bujaruelo, en Torla, hay buenos restaurantes. Son buenos lugares para comer, como el Duende, buen asador, o bien la Cocinilla, restaurante de toda la vida o también la Atalaya, un refugio más rústico. Si vais a Broto, en el centro del Valle, allí lo tenemos muy claro. Vayan a una pizzería buenísima, bien de precio, muy recomendable, pasta italiana y comida casera. Se llama La Tea y está al lado del río. Buenos sitios también son El Perdido, o el Hotel Pradas, un clásico, una buena idea para comer o para dormir. Si pasais muchos días en la zona se puede seguir la carretera hacia Biescas y el Valle del Gállego. Aquí pueden visitar Sallent de Gállego, El Formigal, o subir hasta el balneario de Panticosa, precioso. O bien bajar hacia Sabiñánigo donde podemos ver las iglesias románicas del Serrablo gracias a la fantástica carretera que han abierto desde Fiscal hasta Sabiñánigo. En 45 kms. se baja de Torla a esta ciudad. Cerca de Biescas y de Sabiñánigo también tienen el Parque de animales de Lacuniacha, un parque muy familiar. Paseen en el bosque, donde poder ver ciervos entre otros muchos animales. Y Jaca está al lado de Sabiñánigo, a sólo 18 kms por buena autovía. Cuando la nieve hace difícil transitar por la alta montaña, las carreteras están abiertas en el valle para ir hasta Jaca, con su catedral, y su museo diocesano lleno de pinturas románicas increibles, y su impresionante ciudadela. En Sabiñánigo hay un restaurante y un hotelito sencillo y barato, pero con un menú muy aceptable. Se llama Mi Casa. Muy recomendable en su categoría. Delante se alza el complejo del Hotel Villa Virginia, que merece una larga explicación. Se trata de un señor hotel de cuatro estrellas con un SPA que os dejará maravillados. Ofrecen habitaciones familiares, estiman los niños y miman los adultos. Relax, paz y desconexión en un ambiente de lujo. Amabilidad hasta el extremo. Comida y menú muy cuidados, refinados. Os lo recomendamos sin dudarlo. Buena estancia en Bujaruelo.