Montañana

• 

• 

• 

• 

Hem visitat molts pobles medievals arreu de Catalunya, Espanya o Europa. I havíem passat moltes vegades per la carretera que uneix Lleida i la Vall d’Aran passant per Benavarri, des de petits, amb els pares i avis. Però mai ens havíem deturat a Montañana. I això s’ha demostrat molt erroni, perquè no hem vist mai un poble medieval com Montañana. Ens ha impresionat, ens ha captivat. Aneu-hi abans que esdevingui Disneyland. Abans que les sevescases de pedra, ara buides o ne venda es transformin en segones residències, hotelets amb encant, bars de disseny i botigues de records. Abans que arreglin les pedres del carrer amb llambordes postmodernes. Ara encara podreu gaudir de les seves velles casones, del pont medieval sense cuidar, dels carrers costeruts plens de picons de riu atentics, de la seva església romànica de Sant Joan, envoltada de camps, als afores, o de la seva imponent abadia de Santa Maria de Baldós, allà dalt, tocant el cel. El poble medieval de Montañana mereix una visita. La millor decisió del vostte viatge via cap a la vall d’Aran: parar a Montañana. Un poble medieval autèntic, pedra viva, sense artifici. Amb aquell pont petit i bonic, amb aquella torre de la presó, ben altenerosa, amb una ermita romànica i una església romànica, amb castell adosat, al capdemunt del poble. Increible i meravellosa, plena de pintures a l’interior, i amb la portalada de capitells historiats. Si la voleu veure adreceu-vos a l’oficina de turisme. El millor poble de la Ribagorça aragonesa, de llarg! Per dinar o dormir, si us cal, aneu al veí poble de Puente Montañana. Allà teniu el hostal i restaurant Condes de Ribagorza, bon lloc per dormir i per menjar. A Puente Montañana neix la carretera que baixa cap el Congost de Montrebei, que ara està molt de moda, i que és ben espectacular. També s’ajunta allà mateix la carretera que ve de Tremp, per si pugeu per l’altra costat. No lluny teniu Areny de Noguera, un altre poble medieval, menys interessant, més modern. I Roda d’Isàbena amb la seva fabulosa catedral romànica. A Montañana fan una festa medieval molt xula. No us la perdeu!

Nous avons visité de nombreuses villes médiévales à travers la Catalogne, l'Espagne et l'Europe. Et nous avions passé plusieurs fois le long de la route qui relie Lleida et le Val d'Aran en passant par Benavarri, dès notre plus jeune âge, avec les parents et les grands-parents. Mais nous ne nous étions jamais arrêtés à Montañana. Et cela s'est avéré très faux, car nous n'avons jamais vu un village médiéval comme Montañana. Il nous a impressionnés, il nous a captivés. Allez-y avant qu'il ne devienne Disneyland. Avant que les maisons en pierre, aujourd'hui vides ou à vendre, ne soient transformées en résidences secondaires, hôtels de charme, bars de créateurs et boutiques de souvenirs. Avant de réparer les pavés de la rue avec des pavés postmodernes. Aujourd'hui, vous pouvez encore profiter de ses vieilles demeures, du pont médiéval non gardé, des rues escarpées pleines de pics fluviaux attentifs, de son église romane de Sant Joan, entourée de champs, à la périphérie, ou de son imposante abbaye de Santa Maria de Baldós, là-haut , touchant le ciel. Le village médiéval de Montañana mérite une visite. La meilleure décision de votre voyage via le Val d'Aran : s'arrêter à Montañana. Un authentique village médiéval, pierre vivante, sans artifice. Avec ce petit et beau pont, avec cette tour de la prison, très haute, avec un ermitage roman et une église romane, avec un château mitoyen, au sommet du village. Incroyable et merveilleux, plein de peintures à l'intérieur et avec le portail des capitales historiques. Si vous voulez le voir, rendez-vous à l'office de tourisme. La meilleure ville de la Ribagorça aragonaise, de loin ! Pour déjeuner ou dormir, si besoin, rendez-vous au village voisin de Puente Montañana. Là, vous avez l'auberge et le restaurant Condes de Ribagorza, un bon endroit pour dormir et manger. A Puente Montañana naît la route qui descend aux gorges de Montrebei, qui est maintenant très à la mode et très spectaculaire. La route venant de Tremp y rejoint également, au cas où vous monteriez de l'autre côté. Non loin de là se trouve Areny de Noguera, un autre village médiéval, moins intéressant, plus moderne. Et Roda d'Isàbena avec sa fabuleuse cathédrale romane. À Montañana, ils organisent une fête médiévale très cool. Ne le manquez pas!

We have visited many medieval towns throughout Catalonia, Spain and Europe. And we had passed many times along the road that connects Lleida and the Aran Valley passing through Benavarri, from an early age, with parents and grandparents. But we had never stopped in Montañana. And this has proved very wrong, because we have never seen a medieval village like Montañana. It has impressed us, it has captivated us. Go there before it becomes Disneyland. Before the stone houses, now empty or for sale, are transformed into second homes, charming hotels, designer bars and souvenir shops. Before they fix the street stones with postmodern cobblestones. Now you can still enjoy its old mansions, the neglected medieval bridge, the steep streets full of attentive river peaks, its Romanesque church of Sant Joan, surrounded by fields, on the outskirts, or its imposing abbey of Santa Maria de Baldós, up there, touching the sky. The medieval village of Montañana is worth a visit. The best decision of your trip via the Aran Valley: stop in Montañana. An authentic medieval village, living stone, without artifice. With that small and beautiful bridge, with that tower of the prison, very high, with a Romanesque hermitage and a Romanesque church, with a terraced castle, at the top of the village. Incredible and wonderful, full of paintings inside, and with the portal of historic capitals. If you want to see it, go to the tourist office. The best town in the Aragonese Ribagorça, by far! For lunch or sleep, if necessary, go to the neighboring village of Puente Montañana. There you have the hostel and restaurant Condes de Ribagorza, good place to sleep and eat. In Puente Montañana is born the road that goes down to the Montrebei Gorge, which is now very fashionable, and is very spectacular. The road coming from Tremp also joins right there, in case you go up the other side. Not far away is Areny de Noguera, another medieval village, less interesting, more modern. And Roda d'Isàbena with its fabulous Romanesque cathedral. In Montañana they have a very cool medieval party. Do not miss it!

Hemos visitado muchos pueblos medievales en toda Cataluña, España o Europa. Y habíamos pasado muchas veces por la carretera que une Lleida y Vall d'Aran pasando por Benavarri, desde pequeños, con los padres y abuelos. Pero nunca nos habíamos detenido en Montañana. Y esto se ha demostrado muy erróneo, porque nunca hemos visto un pueblo medieval como Montañana. Nos ha impresionado, nos ha cautivado. Vaya antes de que sea Disneyland. Antes de que sus casas de piedra, ahora vacías o en venta, se transformen en segundas residencias, hotelitos con encanto, bares de diseño y tiendas de recuerdos. Antes de que arreglen las piedras de la calle con adoquines posmodernos. Ahora todavía podrá disfrutar de sus viejas casonas, del puente medieval sin cuidar, de las calles empinadas llenas de picones de río atenticos, de su iglesia románica de San Juan, rodeada de campos, en las afueras, o de su imponente abadía de Santa María de Baldós, allá arriba, tocando el cielo. El pueblo medieval de Montañana merece una visita. La mejor decisión de su viaje via hacia el valle de Aran: parar en Montañana. Un pueblo medieval auténtico, piedra viva, sin artificio. Con ese puente pequeño y hermoso, con aquella torre de la cárcel, muy altenerosa, con una ermita románica y una iglesia románica, con castillo adosado, en lo más alto del pueblo. Increíble y maravillosa, llena de pinturas en el interior, y con la portada de capiteles historiados. Si la quiere ver diríjase a la oficina de turismo. ¡El mejor pueblo de la Ribagorza aragonesa, de largo! Para comer o dormir, si es necesario, acuda al vecino pueblo de Puente Montañana. Allí tiene el hostal y restaurante Condes de Ribagorza, buen lugar para dormir y para comer. En Puente Montañana nace la carretera que desciende hacia el Congost de Montrebei, que ahora está muy de moda, y que es espectacular. También se junta allí mismo la carretera que viene de Tremp, por si sube por el otro lado. No lejos tiene Areny de Noguera, otro pueblo medieval, menos interesante, más moderno. Y Rueda de Isábena con su fabulosa catedral románica. En Montañana celebran una fiesta medieval muy chula. ¡No se la pierdan!

Fira de la Terra a Caldes de Malavella

 

Caldes de Malavella és una població realment bonica. Ja en temps dels romans, les seves aigües medicinals, gasades i calentes, havien atret una munió de gent que aspirava a passar l’estona relaxada i tranquil·la. Encara avui no ha perdut aquest aire de petita vila balneària on moderar la nostra existència. Tot i que Caldes te atractius turístics de sobra per merèixer una sortida familiar, us la portem avui al bloc, i us la recomanem, en virtut de la seva Fira de la terra. Us agraden els gossos?. En teniu?. I els cavalls?. Doncs xalareu!. Al final de la rambla d’en Rufí, i durant tot el proper diumenge, dia 15 de març de 2020, es podrà gaudir de la fira, d’un mercat de productes d’artesania i alimentació, de passejades en ponis a càrrec de La Crinera. Preu: 3€. També passejades amb carruatges. Preu: 2€. Un munt de parades de protectores i associacions amb gossos en adopció. Amb la participació de CAAS, Galgos 112 i New Life. Activitats infantils de pinta-cares d’animals i taller d’elaboració d’orelles i antenes. Hi haurà servei de bar a càrrec del Club Patí Caldes. Al poble també hi ha molt bons restaurants. Així Ca la Manela, del Carrer Prim, 13, tel. 972 47 00 19. L’Hostal Esteba, al Carrer Francesc Macià, 2, tel. 972 47 00 55. També teniu el Quimera, de l’Hotel Melià Golf Vichy Catalan, també a la carretera N-II, però al km 701, tel. 972 18 10 20 també ho fan molt bé, però més car, és clar. El Delicious, és el restaurant de l’Hotel i Balneari Vichy Catalan, Avinguda Doctor Furest, 32, tel. 972 47 00 00. A banda de la fira, a Caldes hi ha molt per veure. Com ara les Termes romanes, monument històric d’interès nacional, restes que queden del municipi romà d’Aquae Calidae. Consten d’una piscina central i una sèrie de cambres al voltant per rebre tractaments guaridors. Prop de les termes hi ha una font d’aigua calenta, la de Sant Narcís, i a sobre, en un turó l’ermita de Sant Grau, i un tros de la muralla i la vila medieval. Vagueu pels carrerons medievals en cerca de la font de la Mina la més gran i coneguda. L’aigua termal brolla a una temperatura de 60º. Tothom al poble i la comarca en coneix les qualitats curatives, digestives i culinàries. Embotelleu-la, val la pena. Als afores, en una passejada tranquil·la fareu cap a la Granja, una urbanització modernista, noucentista, plena de torres del segle XIX. Bellíssim, un racó calmat i tranquil. Al mig del parc públic hi ha la coneguda font de la Vaca, d’aigua fresca, gelada. No us perdeu l’edifici del Casinet, un antic berenador situat davant la font. L’església del poble, ja ho hem comentat, no és tampoc gens negligible. Es tracta d’un bonic edifici romànic del segle XI dedicat a Sant Esteve. Ens encanten els absis romànics, llombards, i la façana renaixentista. Si voleu passar uns dies a Caldes, us ho recomanem molt i molt, aneu al Balneari Prats, un establiment termal que data de la segona meitat del segle XIX, situat al bell mig de la vila. Te una part moderna, amb habitacions funcionals i ben muntades, i una antiga, amb grans salons i sales balnearies, que encara conserven l’elegància i gust d’abans. Increible el seu petit i bucòlic jardí, la seva piscina termal exterior, senzilla, però tot un plaer en qualsevol època de l’any.  Camí de l’estació, i de Barcelona, hi ha l’altre balneari, el Vichy Catalán, on s’embotella la famosa aigua de Caldes. L’edifici és una passada, fet en estil neomudèjar, modernista, com ho és també el menjador principal.  Si ja heu decidit fer-nos cas i passar el cap de setmana per allà, arribeu-vos al castell de la Mala Vella, i a l’ermita de Sant Maurici. Son només unes ruïnes però l’indret és ideal per còrrer i campar. Allà s’hi celebra, cada 22 de setembre, diada del Sant, un gran aplec on no us sentireu foresters. Pels amants de la prehistòria cal esmentar l’anomenat Camp dels Ninots, una excavació amb moltes restes del pleistocè, restes fòssils de plantes, d’un rinoceront i diversos animals més. També podeu voltar pels boscos meravellosos de la població, anar amb bici o fer esport camps a través. A banda dels balnearis teniu, fora del poble, a la carretera N-II, el grandiós hotel i golf dels Melià. També hostalets més senzills, que son bons restaurants, que ja us hem citat, però que ara us recomanem, com ara l’Esteba, situat al costat de la piscina municipal, a la carretera, o el tradicional Hostal Fabrellas, al mig del poble, un lloc de tota la vida, molt recomanable també. S’ha notat molt que ens encanta Caldes de Malavella?. És natural, és el nostre poble. Us animem a pujar-hi per la fira de la terra!

Caldes de Malavella es una población realmente bonita. Ya en tiempos de los romanos, sus aguas medicinales y calientes, habían atraído una multitud de gente que aspiraba a pasar el rato relajada y tranquila. Todavía hoy no ha perdido ese aire de pequeña ciudad balnearia donde moderar nuestra existencia. Aunque Caldes tiene atractivos turísticos de sobra para merecer una salida familiar, os la traemos hoy al blog, y os la recomendamos, en virtud de su feria de la tierra. Si os gustan los perros, los caballos y los animales en general esta es vuestra feria. Entretenimiento y diversión para todos: mercado, talleres, visitas, excursiones, oficios… y un montón de lugares maravillosos para ver. Como las Termas romanas, monumento histórico de interés nacional, restos que quedan del municipio romano de Aquae Calidae. Constan de una piscina central y una serie de cámaras alrededor para recibir tratamientos curativos. Cerca de las termas hay una fuente de agua caliente, la de San Narciso, y encima, en una colina la ermita de Sant Grau, y un trozo de la muralla y la villa medieval. Vagad por callejuelas medievales en busca de la fuente de la Mina la más grande y conocida. El agua termal brota a una temperatura de 60º. Todos en el pueblo y la comarca conocemos sus cualidades curativas, digestivas y culinarias. Embotellarla, vale la pena. En las afueras, en un paseo tranquilo, podeis llegaros a la Granja, una urbanización modernista, novecentista, llena de torres del siglo XIX. Bellísimo, un rincón calmado y tranquilo. En medio del parque público está la conocida fuente de la Vaca, de agua fresca, helada. No se pierdan el edificio del Casinet, un antiguo merendero situado frente a la fuente. La iglesia del pueblo no es nada despreciable. Se trata de un edificio románico del siglo XI dedicado a San Esteban. Nos encantan los ábsides románicos, lombardos, y la fachada renacentista. Si deseais pasar unos días en Caldes, os lo recomendamos, id al Balneario Prats, un establecimiento termal que data de la segunda mitad del siglo XIX, situado en el centro de la villa. Tiene una parte moderna, con habitaciones funcionales y bien montadas, y una antigua, con grandes salones y salas balnearias, que aún conservan la elegancia y sabor de antes. Increible su pequeño y bucólico jardín, su piscina termal exterior, sencilla, pero todo un placer en cualquier época del año. Camino de la estación, y de Barcelona, ​​está el otro balneario, el Vichy Catalán, donde se embotella la famosa agua de Caldas. El edificio es una pasada, realizado en estilo neomudéjar, modernista, como lo es también el comedor principal. Si ya han decidido hacernos caso y pasar el fin de semana por allí, debemos aconsejaros de ir al castillo de la Mala Vieja, y a la ermita de San Mauricio. Son sólo unas ruinas pero el lugar es ideal para correr y campar. Allí se celebra, cada 22 de septiembre, día del Santo, un gran encuentro donde no se sentirán forasteros. Para los amantes de la prehistoria cabe mencionar el llamado Camp dels Ninots, una excavación con muchos restos del pleistoceno, restos fósiles de plantas, de un rinoceronte y varios animales más. También se puede pasear por bosques maravillosos de la población o ir en bici. Aparte de los balnearios tienen, fuera del pueblo, en la carretera N-II, el grandioso hotel y golf de Melià. También hostales más sencillos, que son buenos restaurantes, como el Esteba, situado junto a la piscina municipal, en la carretera, o el tradicional Hostal Fabrellas, en medio del pueblo. ¿Se ha notado que nos encanta Caldes de Malavella?.

Fira joc-joc i festa de Sant Andreu a Tona

A Tona, al mig de la Plana de Vic, a poc menys d’una hora de Barcelona, hi ha festa per Sant Andreu. Hi ha molts actes que podeu consultar en el programa sencer a la web del municipi. D’entre tots els actes que s’hi fan, durant tota la setmana, volem destacar una fira ideal per famílies amb nens i nenes. S’anomena Joc-Joc, i és una fira del joc i la joguina diferents. Tindrà lloc el proper diumenge 1 de desembre de 2019. El pavelló municipal i la seva zona exterior s’ompliran de jocs i activitats lúdiques de 10 a 19 hores. Després de l’èxit obtingut l’any passat enguany tampoc tanquem al migdia. De nou tot un dia sencer sense parar de jugar. Per aquesta 18ª edició repetiran una divisió que sempre ha funcionat en aquest esdeveniment i que tant el caracteritza. Ets més de joc clàssic o modern? A la fira podràs comprovar-ho, ja que al disposar de 2 pavellons tematitzats. Al pavelló modern hi podràs trobar jocs de taula moderns, jocs en viu, botigues de jocs, editorials, creadors de jocs i una ludoteca lliure on demanar jocs per jugar a les taules lliures. Al pavelló clàssic hi haurà parades d’artesans, màgia, jocs gegants de construcció, espectacles i molt més. Aquest any, a més a més, ompliran el carrer de davant del pavelló amb jocs d’exterior. Arribeu-vos en algun moment a Tona, un poble agradable, situat a les portes del Montseny, amb moltes possibilitats de passejades. Una vila d’estiueig barceloní, per les seves aigües sulfuroses, a finals del segle XIX.  Enfileu-vos al turó de l’antic castell on trobareu l’església de Sant Andreu del Castell. O aneu fins l’ermita de Vilageriu.  Per dinar, si no fa fred, podeu anar al parc Roqueta, espai amb taules i barbacoes. Si voleu dinar o dormir, a la carretera C-17 hi ha el clàssic i tradicional hostal de les 4 carreteres, un lloc de parada obligat pels nostres pares i avis en una ruta cap al Pirineu, que conserva encara tota l’essència d’altres temps. Habitacions i menús de sempre. També ben tradicional, com a restaurant i lloc per dormir, l’Hostal Montserrat, de tota la vida, al centre del poble. A més d’aquests dos llocs, hi ha restaurants d’alta gama, com ara el Torre Simón, molt bo. Arribareu a Tona pujant per la carretera C-17 de Barcelona a Puigcerdà, al km. 48, passat Granollers i Centelles, però abans de Vic. A Tona, a la festa major i a jugar!.

En Tona, en medio de la Plana de Vic, a poco menos de una hora de Barcelona, hay fiesta por Sant Andreu. Teneis muchos actos que podéis consultar en el programa entero en la web del municipio. De entre todos queremos destacar una feria ideal para familias con niños y niñas. Se llama Joc-Joc (Juego-Juego), y es una feria del juego y el juguete diferentes. Tona és un pueblo agradable, situado a las puertas del Montsey, con muchas posibilidades de paseos. Una villa de veraneo barcelonés, por sus aguas sulfurosas, a finales del siglo XIX. Vayan hasta la ermita de Lourdes, románica y gótica. O suban la colina del antiguo castillo, donde encontrarán la iglesia de San Andrés del Castillo. O hasta la ermita de Vilageriu. Para comer, si no hace frío, pueden ir al parque Roqueta, espacio con mesas y barbacoas.

Fira de tardor a Navàs

La Fira de tardor que te lloc al poble de Navàs és una interessant sortida familiar. Hi trobareu una gran fira d’artesania, amb parades d’artesans de la fusta, joies, manualitats, brodats, roba i complements, alimentació… També la trobada de puntaires, jocs per a la mainada i sardanes. Si finalment us decidiu a pujar a Navàs, a banda de la fira, podeu fer un volt pel poble, pels entorns i els pobles del costat. Teniu a tocar la preciosa església de Sant Cugat del Racó, joia del romànic català, del segle XI, i amb planta de creu grega, que n’hi ha poques!. La veureu dalt d’un turó al poble veí de Castelladrall. No us perdeu les vistes i el paisatge, ben rurals. Santa Fe de Valldeperes també era romànic, però fou remodelat en època barroca. S’hi conserven dos interessants retaules barrocs del segle XVII. I encara hi ha, escampades pel terme, més esglésies d’un romànic més o menys conservat, i en un estat millor o pitjor. També es conserven les ruïnes del castell d’Adrall, del de Torroella i algunes cases fortes com l’Olivella. mb quatre capelles laterals el segle XVIII. Arribareu a Navàs pujant per la C-16 cap a Manresa i Berga, just passat Balsareny, una població, amb un bonic castell molt ben moblat, que podeu visitar tot anant o tornant. Per dinar teniu un munt de bars i restaurants al poble. D’entre ells us recomanem el clàssic i casolà Can Ramon, ‎el modern 6 Sentits, que és un restaurant d’events, però també estàndard.

La Feria de otoño que tiene lugar en el pueblo de Navàs es una interesante salida familiar. Es ya una fiesta consolidada, desde hace tiempo, y la podríamos definir como una pequeña feria de muestras comarcal. Hay programadas muchas actividades lúdicas y culturales, que la hacen atractiva para los niños y las familias. Si se deciden a subir hasta Navàs, pueden dar un paseo por el pueblo, por los alrededores y los pueblos de al lado. Tienen allí la preciosa iglesia de Sant Cugat del Racó, joya del románico catalán, del siglo XI, y con su planta de cruz griega, ¡que haymuy pocas así!. La veréis sobre una colina en el pueblo vecino de Castelladral. No os perdáis las vistas y el paisaje, bien rurales. Santa Fe de Valldeperes también era románico, pero fue remodelado en época barroca. Se conservan dos interesantes retablos del siglo XVII. Y aún hay, esparcidas por el término, más iglesias de un románico más o menos conservado, y en un estado mejor o peor. También se conservan las ruinas del castillo de Adrall, del de Torroella y algunas casas fuertes como Olivella. Llegarán a Navàs subiendo por la C-16 hacia Manresa y Berga, justo pasado Balsareny, una población, con un bonito castillo muy bien amueblado, que podéis visitar yendo o volviendo. Para comer tienen un montón de bares y restaurantes en el pueblo. De entre ellos os recomendamos el clásico y casero Can Ramon, también la Fusta de Navas, en la antigua carretera Berga, 46, dentro del pueblo, Tel: 938 39 01 74

“Viu el Parc” al Corredor

Aquest proper diumenge, 13 d’octubre de 2019, es celebra al santuari del Corredor la Gran festa Central del Parc del Montnegre i Corredor. Es tracta d’una activitat del fantàstic programa dels Parcs Naturals anomenat “Viu el Parc”, que és sempre garantia d’activitats de qualitat per a la mainada. Aquesta trobada us la recomanem de tot cor, i molt especialment, perquè us sorprendrà per les moltes activitats pensades per gaudir d’una festa familiar en plena natura. I també per la bellesa de l’indret el Corredor, un lloc ben ideal per a la mainada. El Corredor ofereix molt de camp per còrrer, bosc net i una plana paradisíaca. Els amants de la natura trobareu un bon lloc per a fer un pícnic, i un espai molt ben pensat. Si us hem convençut, i aquest diumenge pugeu al santuari del Corredor, podreu gaudir, entre les 10.30 i les 14 hores d’uns tallers de vestuari molt guapos i d’activitats relacionades amb les arts de carrer durant tot el matí. També hi haurà jocs per a tota la família, una ruta teatralitzada inclusiva i l’espectacle de cloenda de Fefe i Cia. Segur que us agradarà pujar al Corredor i viure aquesta matinal festiva. I encara us direm més: encara que no hi fessin cap festa, seria una molt bona idea arribar-se fins el Santuari del Corredor, un pulmó verd de la comarca del Maresme, molt proper a Barcelona. Podeu arribar-hi pujant des de Barcelona per l’autopista AP-7, sortida Llinars del Vallés. D’aquesta població cal remuntar el Coll de Can Bordoi, anant en direcció cap a Dosrius i Mataró. Just arribats al coll trobareu, a mà esquerra, la pista forestal, primer asfaltada i després de terra, però ample i cuidada, que us portarà fins l’ermita en uns 8 kms. Hi ha bon aparcament, just passat el santuari. Si no aparqueu al mateix santuari, haureu de fer-ho un km. abans. També accessible a l’inrevés, arribant per l’autopista C-32, per Mataró, anat després per la C-60 cap a Granollers o Cardedeu, o desviant-vos cap a Dosrius per pujar fins Can Bordoi, seguint la direcció de Llinars del Vallés. En tot cas passareu prop de les restes del Castell vell del Far, per l’ermita del Far i arribareu, per una bona pista a una àrea de pic-nic i aparcament, quan encara falta un tros, i finalment al mateix Santuari del Corredor. Aquesta ruta segueix la vessant assolellada, sense massa problemes en l’estat de la pista. També podeu pujar-hi des de Vallgorguina, poble situat a la carretera Sant Celoni – Arenys de Mar, però la pujada és més dura pel vehicle, el desnivell és molt fort, i la vessant, obaga, tot i que preciosa, pot donar problemes per causa de la pluja. Com ja us hem dit, al mateix santuari, i a l’àrea de El Far, s’hi pot fer pic-nic, en llocs molt acondicionat per fer-lo. Si voleu que us facin el dinar, us recomanem el fantàstic restaurant rural que hi ha al mateix santuari. Bons esmorzars de forquilla, bona brasa. Evidentment, cal reservar, o no dinareu. Creieu-nos si us assegurem que el Corredor és un destí fantàstic per anar-hi amb els vostres nens i nenes. Situat al bell mig del Parc Natural del Montnegre i Corredor, ens encata aquest indret pastoril i amable, aquesta plana riallera, tan a tocar de Barcelona i, en canvi tan rural. Si pugeu al Santuari del Corredor, quan sigui, i facin el que hi facin, no us arrepentireu, perquè passareu un molt bon dia. Podreu jugar, còrrer al maravellós prat de gespa o als boscos amables que rodegen l’ermita. També és un indret idíl·lic per a qui vulgui anar en bici, o per fer petites rutes a peu, curtes i boniques, sense gaire exigència, o per fer caminades més llargues descobrint fondalades i turons que us deixaran bocabadats. Bona festa al Corredor!.

Este domingo se celebra en el santuario del Corredor la Gran fiesta Central del Parque del Montnegre y Corredor. Se trata de una actividad del fantástico programa de los Parques Naturales llamado “Vive el Parque”, que es siempre garantía de actividades de calidad para los niños. Encontraréis muchas actividades pensadas para disfrutar de una fiesta en plena naturaleza, en el bellísimo Corredor, ideal para los niños. El Corredor, además, ofrece mucho campo para correr, bosque y una llanura paradisíaca, buen lugar para un picnic, y espacio, mucho y mucho espacio en plena naturaleza. Aunque no hicieran allí ninguna fiesta, sería una muy buena idea acercarse hasta el Santuario del Corredor, un pulmón verde de la comarca del Maresme, muy cercano a Barcelona. Un lugar muy recomendable para muchísimos motivos. Pueden llegar hasta el Corredor subiendo desde Barcelona por la autopista AP-7, salida Llinars del Vallés. De esta población hay que subir el Coll de Can Bordoi, yendo en dirección hacia Dosrius y Mataró. Justo llegados al coll encontrarán, a mano izquierda, la pista forestal, primero asfaltada y luego de tierra, que os llevará hasta la ermita en unos 8 kms. Buen aparcamiento. Si no podeis aparcar en el mismo santuario, debereis hacerlo un km. antes. También accesible al revés, llegando por la autopista C-32, por Mataró, y yendo después por la C-60 hacia Granollers o Cardedeu, o desviándose hacia Dosrius para subir hasta Can Bordoi, siguiendo la dirección de Llinars del Vallés. En todo caso pasaréis cerca de los restos del Castillo viejo del Far, por la ermita del Far y llegareis, por una buena pista al Santuario del Corredor. Esta ruta sigue la vertiente soleada, sin demasiados problemas por el estado de la pista. También se puede subir desde Vallgorguina, pueblo situado en la carretera Sant Celoni – Arenys de Mar, pero la subida es más dura para el vehículo, el desnivel es muy fuerte, y la vertiente, umbría, preciosa, puede dar problemas por causa de la lluvia.  En el mismo santuario, y en el área de El Far, se puede hacer pic-nic. De hecho es un lugar muy acondicionado para hacerlo. En el santuario mismo hay un fantástico restaurante rural, donde hacen buena brasa. Recomendable. Evidentemente, hay que reservar, o no comeréis nada de nada. Creednos si os aseguramos que el magnífico santuario del Corredor, es un destino fantástico para ir con niños y niñas. Situado en el corazón del Parque Natural del Montnegre y Corredor, nos encanta este lugar pastoril y amable, esta llanura risueña, tan cerca de Barcelona y, en cambio tan rural. Si subís al Santuario del Corredor, cuando sea, y hagan lo que hagan, no os arrepentíreis, porque lo pasaréis pipa. Se podrá jugar, correr y comer en el maravilloso prado de césped que rodea la ermita, o bien en el bosque.

La Festa dels pastors, Sant Gil a Núria

Sempre ens agrada, un cop l’any, agafar el tren de cremallera i pujar al Santuari de Núria. I aquest proper cap de setmana ho farem aprofitant una de les festes més assenyalades d’aquest racó bellíssim del nostre país. Perquè el primer dia de setembre, s’escau la festivitat de Sant Gil, que és el patró dels pastors, i te capella dedicada a la magnífica i paradíssiaca Vall de Núria. De tota manera no us cal cap excusa per visitar amb els vostres infants un indret meravellós com Núria. Un lloc on totes les families hauríem de pujar un cop a l’any, a l’hivern, amb neu i gel, per anar en trineu, o a l’estiu, tot cobert de gespa verda, amb els cavalls, els boscos i les vaques pasturant, ideal per passejar o per remar al llac. Si mai us heu fixa’t, en un racó, a l’esquerra del santuari imponent de la Mare de Déu, s’alça la discreta i encantadora capelleta de Sant Gil, on les noies casadores cerquen marit, i les casades descendència, ficant el cap dins l’olla. Però com cada any, arriba el primer de setembre i la Vall de Núria es vesteix de festa per honorar a Sant Gil, el seu estimat patró, en la festa dels pastors.  Tot una sèrie d’actes que fan que sigui un dia ben complert per a tota la família. Hi haurà un esmorzar de pastors, la tria d’ovelles, sardanes, missa commemorativa, processó fins a Sant Gil, i la demostració de gossos d’atura. Ja veieu que serà una jornada ben entretinguda. El Santuari de Núria us espera. Pugeu amb el mític carrilet. És un destí inexcusable del turisme familiar a Catalunya. Pels infants ho te tot: la pujada amb el tren cremallera, els paisatges, les vaques, els cavalls salvatges, rius de muntanya, un llac on es pot navegar amb barqueta, telefèric gratuït i camp, molt de camp per còrrer. Pels pares i mares la tranquil·litat d’un espai acotat, sense cotxes, en plena natura i amb molts recursos. Podeu dormir a Núria. A l’hotel, molt còmode, però una mica car, o en unes celdes familiars que es lloguen trucant al mateix hotel: insistiu-hi. Són molt acollidores, totalment renovades. Per dinar, si no cuineu a la cel·la, teniu el bar, l’hotel, o un self-service sensacional on els infants podran menjar el que voldran. Aneu a la Vall de Núria. Si només podeu un dia, doncs un dia. Si podeu més, passeu-hi un cap de setmana, un pont o una setmana. Des d’allà podeu fer moltes excursions, fàcils o més complicades, pujar a veure els cavalls o fins coronar muntanyes de 3000 mts. Si trobeu tot ple a Núria podeu mirar a Ribes de Freser. El poble d’on surt el tren cremallera te uns entorns meravellosos. Mireu-vos la web de la Vall de Ribes. A més del santuari i de Ribes podeu fer un volt pels pobles veïns: Bruguera, Pardines, Ventolà… poblets tots molt bonics. Queralbs, en la ruta del cremallera, mereix una visita a banda. Si us cal dinar o sopar a Ribes, i també per dormir senzillet, us recomanem  Can Prats, una fonda de les de tota la vida. Per Sant Gil, a Núria!.

San Gil es el segundo patrón de la magnífica y paradisíaca Vall de Núria, un lugar maravilloso donde todas las familias tenemos que subir una vez al año, con nieve y hielo, para ir en trineo, o con su césped verde para pasear y remar en el lago. En un rincón, a la izquierda del santuario imponente de la Virgen, se alza la discreta y encantadora capilla de San Gil, donde las chicas casaderas buscan marido, y las casadas, descendencia, metiendo la cabeza dentro de la olla. En este ambiente pastoril y agradable, las familias tenemos una cita este fin de Agosto, por la fiesta del santo. El 31 por la noche, vísperas de la solemnidad de San Gil, con una espectacular procesión de antorchas. Escenográfico espectáculo. Después fuego de campo y ron quemado con velada musical. El martes hay desayuno popular, un pasacalles y sardanas. A mediodía misa solemne presidida por el Arzobispo de Urgell y, a continuación, está programada la procesión de los pastores. Por la tarde, después de comer, exhibición de perros ovejeros. Ya veis que será una jornada muy entretenida. El Santuario de Núria os espera. Suban con el mítico tren. Es un destino inexcusable del turismo familiar en Cataluña. Los niños lo tienen todo: la subida con el tren cremallera, los paisajes, la hierba, las vacas, los caballos salvajes, ríos de montaña, un lago donde se puede navegar con barquitas, teleférico gratuito y campo, mucho campo para correr. Los padres y madres la tranquilidad de un espacio acotado, sin coches, en plena naturaleza y con muchos recursos. Pueden dormir en Núria. En el hotel, muy cómodo, pero un poco caro, o en unas celdas familiares que se alquilan llamando al mismo hotel: insistid. Son muy acogedoras, y totalmente renovadas. Para comer, si no se cocina en la celda, se tiene el bar, el hotel, o un self-service sensacional donde los niños podrán comer lo que querrán. Vayan a la Vall de Núria. Si sólo pueden un día, pues un día. Si pueden más, pasen allí un fin de semana, un puente o una semana. Desde el santuario podéis hacer muchas excursiones, fáciles o más complicadas, o subir a ver los caballos, o incluso coronar montañas de 3000 mts. Si lo encuentran lleno, el hotel de Núria, vean de buscar alojamiento en Ribes de Freser. El pueblo de donde sale el tren cremallera tiene unos entornos maravillosos. Consulten la web: Vallderibes.cat. Además del santuario y de Ribes, se puede dar una vuelta por los pueblos vecinos: Bruguera, Pardines, Ventolà … pueblos todos muy bonitos. Queralbs, en la ruta del cremallera, merece una visita aparte. Si necesitan comer o cenar en Ribes, y también para dormir sencillito, os recomendamos Can Prats, una fonda de las de toda la vida.

Firamar a Sant Pol

Hem volgut aprofitar que al bellíssim poble mariner de Sant Pol de Mar, al Maresme, hi fan una fira marinera, molt bonica, per convidar-vos a anar-hi. Serà del 22 al 25 d’agost de 2019, i es diu el Firamar. Serà la seva 17a edició, i si hi aneu podreu gaudir d’una típica fira d’arts, oficis i motius mariners, i del conegut festival d’Havaneres de Sant Pol. Aquest any a càrrec de les corals Montpalau de Pineda de Mar i Sant Pol Canta, el divendres 23 d’agost, a les 21.30 hores, a la Plaça del Torrent Arrosser. I l’endemà, dissabte 24, a les 22 hores, a la Plaça de la Punta, amb els grups Peix Fregit, Les Anxovetes i Port Bo. Arribeu-vos fins Sant Pol, que és una població realment bella, amb molts al·licients per una sortida familiar d’un dia. Ens encanta el conjunt de cases blanques arrecerades entre els turons que dominen les dues esglésies de Sant Pol. La més alta, enlairada sobre la vila i un mar blavíssim, és l’església de l’antic priorat de Sant Pau. En front, a la llunyania, encarades les dues, podem albirar el temple parroquial, també elevat dalt del seu turó. Pintat tot de blanc ens recorda, salvant les distàncies i reserves mentals, un poble grec de les illes Cíclades, o un Cadaqués menor. El que no podreu negar és que destil·la Mediterrània per tot arreu l’estampa del poble. Com mediterrani és el seu mar, la seva platja de sorra gruixuda, on us banyareu de fàbula, i els seus carrers estrets, costeruts, plens de cases pescadores. No creiem que necessiteu dormir però, si calgués, heu de saber que hi ha un munt de càmpings i un hotel i escola on us mimaran molt. Us hem de dir que a Sant Pol s’hi menja molt bé. En qualsevol lloc. Al mateix hotel escola per exemple. Si us pirra el peix, menjat arran de mar, a tocar de les ones, aneu a El Sot del Morer. I encara moltes més ofertes, pizzeries, bars, xiringuitos i altres opcions que no podem enumerar. Ja veieu que ens coneixem molt bé Sant Pol. Sovint hi anem. Som del Maresme nosaltres!.

Hemos querido aprovechar que hay una feria marinera y una cantada de havaneras en el bellísimo pueblo de Sant Pol de Mar, para invitaros a ir. Un pueblecito de postal, casas blancas que bajan al mar desde la colina donde se alza la iglesia del antiguo priorato de San Pablo. Esta bonita ermita se levanta altiva al este de la villa, encarada, en la lejanía, con la iglesia parroquial, también elevada en lo alto de su colina. La localidad nos recuerda, salvando las distancias y reservas mentales, un pueblo griego de las islas Cícladas. Mediterrania lo es esta estampa, y mucho. Como mediterráneo, muy mediterráneo es el aire de esta población del Maresme, muy cerca de Arenys de Mar y Calella. Y cerca de Mataró o Barcelona, (unos 50 kms.), por la C-31 o C-32. San Pol también son sus playas, pequeñas, pero muy limpias y bonitas. Las playas de Sant Pol acogerán el baño refrescante y los juegos de sus niños. No creemos que necesiten dormir por allí, está cerca de casa, pero si fuera necesario, deben saber que hay un montón de campings y un hotel-escuela donde les mimarán mucho. Hemos de decir que en Sant Pol se come muy bien. En cualquier lugar. En el mismo hotel escuela por ejemplo.

Fira de Sant Jaume a Prats de Lluçanès

 

Al mig de la bellíssima comarca natural del Lluçanés hi ha el poble de Prats de Lluçanès, que és com la capital d’aquesta bellíssima zona natural i rural, ben poc coneguda del gran públic. Aquí, aquest cap de setmana, te lloc una nova edició de la Fira de Sant Jaume i de la mostra gastronòmica, TastaQmarca. Dissabte a la nit teniu una mostra gastronòmica del Lluçanès, diferents tastos entre 1 i 4 euros. Música en directe, havaneres, cant de taverna i sons cubans. El diumenge, durant tot el matí, als carrers del centre del poble, hi haurà parades d’artesans, firaires, botigues al carrer i mercat. També motos antigues, cançons amb el taller dels enCants del món, festa bastonera i cercavila, i teatre infantil amb la Pepa & Pili. A la tarda festa d’escuma. I que consti que no us volem convidar a pujar a Prats només per la festa. El Lluçanes és una comarca bellíssima, que us agradarà sense cap mena de dubte. El mercat tradicional de Sant Jaume és només l’excusa. Ens agrada molt el Lluçanès perquè és una terra molt autèntica, natural, rural i encara ferèstega, desconeguda. Mireu-vos les activitats concretes d’aquest any a la web de l’ajuntament i pugeu a Prats. Us recomanem que, si us agrada l’art, us arribeu fins el monestir de Santa Maria de Lluçà, una petita joia romànica, molt maca, amb unes pintures murals fabuloses. O que continueu fins a les ribes fresques de la riera de Merlés, amb els seus gorgs aptes pel bany, molt agradables sobretot a l’estiu. A Prats de Lluçanès s’hi va per Vic. Trigareu tot plegat una hora, i una mica més, per l’autovia de l’Ametlla. Per dinar us recomanem dos llocs molt diferents, però que hem gaudit molt. A Prats, a les afores, teniu Cal Quico. Un gran restaurant. Especialitzat noces, bateigs i comunions. Hi va molta gent, però tenen traça a manejar-la tota. És força especial perquè serveixen només un menú únic, sobretot si és dia festiu. A més, és un pèl car, però de bona qualitat. Reserveu perquè està sempre ple. El trobareu a la carretera que va a Sant Quirze. Tel: 93 8508125. A Prats hi ha bons allotjaments. No els hem provat, però tenen fama molt reconeguda. Són Cal Music, que també és un restaurant “Cal Baumer” i hostal rural amb encant: l’hotelet. El Lluçanès… una comarca que val la pena descobrir!.

En medio de la bellísima comarca natural del Lluçanès, se celebra el dia de San Jaime este fin de semana. Este acontecimiento tiene lugar en el pueblo de Prats de Lluçanès, que es como la capital de la zona. Esta feria tiene mercado, música, concierto, juegos tradicionales, bastoneros… y todo tipo de actos y actividades para mayores y pequeños. Evidentemente no les queremos invitar a subir a Prats sólo por la fiesta. El Lluçanes es una comarca bellísima, que les gustará sin lugar a duda. El mercado tradicional es sólo la excusa. Nos gusta mucho el Lluçanès porque es una tierra muy auténtica, natural, rural y todavía agreste, desconocida. Mirad las actividades concretas de este año en la web del ayuntamiento y subiros hasta Prats. Os recomendamos que, si os gusta el arte, os llegueis hasta el monasterio de Santa María de Lluçà, una pequeña joya románica, guapísima, con unas pinturas murales fabulosas. O que sigan hasta las orillas frescas de la riera de Merlés, con sus pozas aptas para el baño, muy agradables, sobre todo en verano. A Prats de Lluçanès se va por Vic. Tardarán todo lo más una hora y media, quizás un poco más, por la autovía de la Ametlla. Para comer os recomendamos dos lugares muy diferentes, pero que hemos disfrutado mucho. En Prats, a las afueras, está Cal Quico. Un gran restaurante. Especializado bodas, bautizos y comuniones. Allí va mucha gente, pero tienen habilidad para manejarla toda. Es muy especial porque sirven sólo un menú único, sobre todo si es día festivo. Además, es un poco caro, pero de buena calidad. Reservad porque está siempre lleno. Lo encontraréis en la carretera que va hasta Sant Quirze. Tel.: 93 8508125. En Prats hay buenos alojamientos. No los hemos probado, pero tienen fama muy reconocida. Son Cal Music, que también es un restaurante “Baumer” y un hostal rural con encanto: el Hotelito.

El Fesllecat de Sant Martí de Tous

Sant Martí de Tous és un poble molt bonic, encara que no gaire conegut. Està situat a la comarca de l’Anoià, anant ja cap a la Conca de Barberà o la Segarra. Per aquesta vila circulen, de fa segles, un gran nombre d’històries i llegendes orals que es van transmetent de generació en generació. Per això ja fa temps que organitzen una peculiar fira, única a Catalunya en el seu gènere: la fira de llegendes Fesllecat!. El gran festival de Llegendes de Catalunya, el primer cap de setmana de juliol. Els actes comencen el divendres a la nit, amb l’arribada de les llegendes a la Plaça de l’Ajuntament, pregó, sopar i ballaruca. El dissabte, a partir de les 10 del matí, gimcana, espectacles i contes, mercat i fira. A la tarda més espectacles, danses i jocs, i els famosos racons de llegenda. A la nit, encesa de les espelmes, llegendes i jazz. El diumenge cançons i espectacles. No us perdeu el mercat al Carrer Major, que dura tots tres dies. Productes artesanals i llibres antics d’històries populars i llegendes. Seguirà una gimcana per diferents paratges del municipi. Tampoc els espais de llegenda, que és una proposta de relacionar llegendes i llocs. Hi ha les Dones d’Aigua, a l’antic safareig municipal, el del Racó de la Bruixa amb llegendes d’Altafulla, el Racó de les Flors, on hi ha les llegendes de Montserrat, el Racó dels Llops amb llegendes del Cap de Creus, el Racó de les Eixides Altes, amb llegendes de les Balears, el Racó de la Mina on trobareu llegendes de Barcelona, el Racó de la Plaça Major amb llegendes de la Vall d’Aran i, finalment el Racó Sant Jordi on hi ha les llegendes de Sant Martí de Tous. Totes el dissabte a la tarda. Impressionant resulta l’anomenada apagada del misteri. S’apagarà l’enllumenat públic i s’il·luminarà tot el casc antic amb més de 6000 espelmes que marquen el recorregut que condueix fins als peus del castell. Com un pessebre vivent però amb quadres de llegendes de bruixes i històries tenebroses dels Països Catalans. Un recorregut de por!. El diumenge, a més d’una cursa popular, teniu al Carrer Major la Llegentada amb gegants. També, al matí, la Burricleta. Aneu fins el castell de Tous amb les bicicletes motoritzades. A la tarda la llegenda convidada, que aquest any arriba des de Guatemala, de mans de la companyia de titelles Chumbala Cachumbala. Per despedir el Llegecat, música. L’escola de música de Sant Martí de Tous ha musicat les llegendes, en una “cantata”. Hi haurà també concurs de llegendes, i fotogràfic. Els restaurants de la població oferiran un menú temàtic de llegendes. Us recomanem el restaurant El Sol, tel.: 938 096 427. Per dormir disposeu de cases rurals magnífiques, com ara el Mas Amigó, tel.: 937 446 040, al bosc. Dins el poble hi ha Cal Fuster, tel.: 938 096 428. Tous no és només interessant per aquest festival de llegendes que us hem acabat de comentar. La població és molt bella, amb grans atractius turístics, i la zona també. Justifiquen l’estada tot el cap de setmana. Podeu veure el seu casc antic, amb l’imponent castell medieval dominant el poble. També l’embassament, l’ermita de Sant Pere de l’Erm, romànica, o el paratge de La Fou, amb un saltant d’aigua. El Santuari de la Mare de Déu de Sentfores, recentment restaurat, també mereix una mirada. Arribareu molt fàcilment a Tous per la autovia A-2, la gratuïta que va a Lleida, sortida 550, Jorba i Sant Genís. Hi ha un parell de rotondes, i cal agafar la dirrecció de Sant Martí de Tous. No us imagineu la moguda que s’organitza a Tous. És realment molt bonic i familiar.

Sant Martí de Tous es un pueblo muy bonito, no muy conocido, de la Anoia, yendo ya hacia la Conca de Barberà o la Segarra. Por esta villa circulan, hace siglos, un gran número de historias y leyendas orales que se van transmitiendo de generación en generación. Por eso organizan una peculiar feria, única en Cataluña en su género: la feria de leyendas Fesllecat. El gran festival de Leyendas de Cataluña, el primer fin de semana de julio. Los actos comienzan el viernes por la noche, con la llegada de las leyendas en la Plaza del Ayuntamiento, una cena popular, con bingo, y un baile para todos los públicos. Gresca hasta la madrugada. El sábado se inicia con un mercado en la Calle Mayor, que dura todo el día. Productos artesanales y libros antiguos de historias populares y leyendas. Seguirá una gincana por diferentes parajes del municipio. Los participantes tendrán la jornada gratuita en la piscina. Las inscripciones se podrán hacer allí mismo. Espacios de leyenda es una propuesta de relacionar leyendas y lugares. Mujeres de Agua, en el antiguo lavadero municipal, Rincón de la Bruja con leyendas de Altafulla, Rincón de las Flores, donde están las leyendas de Montserrat, el Rincón de los Lobos con leyendas del Cabo de Creus, el Rincón de las Eras Altas, con leyendas de Baleares, el Rincón de la Mina donde encontrarán leyendas de Barcelona, el Rincón de la Plaza Mayor con leyendas de la Vall d’Aran y, finalmente el Rincón San Jorge donde están las leyendas de Sant Martí de Tous. Todo el sábado por la tarde. Impresionante resulta el llamado apagón del misterio. Se apagará el alumbrado público y se iluminará todo el casco antiguo con más de 6000 velas que marcan el recorrido que conduce hasta los pies del castillo. Como un pesebre viviente pero con cuadros de leyendas de brujas e historias tenebrosas de los Países Catalanes. ¡Un recorrido de miedo!. El domingo, además de una carrera popular, tienen en la Calle Mayor la Llegentada con gigantes. También, por la mañana, la burricleta. Id hasta el castillo de Tous con las bicicletas motorizadas. Por la tarde la leyenda invitada, que este año llega desde Guatemala, de manos de la compañía de títeres Chumbala Cachumbala. Para despedir el Llegecat, música. La escuela de música de Sant Martí de Tous ha musicado las leyendas, en una “cantata”. Habrá también concurso de leyendas, y fotográfico. Los restaurantes de la población ofrecerán un menú temático de leyendas. Tous no es sólo interesante para este festival de leyendas que os hemos acabado de comentar. La población es muy bella, con grandes atractivos turísticos, y la zona también. Justifican la estancia de todo el fin de semana. Podéis ver su casco antiguo, con el imponente castillo medieval dominando el pueblo. También el embalse, la ermita de San Pedro, románica, o el paraje de La Fou, con un salto de agua. El Santuario de la Virgen de Sentfores, recientemente restaurado, también merece una mirada. Llegarán muy fácilmente a Tous por la autovía A-2, la gratuita que va a Lleida, salida 550, Jorba y Sant Genís. Hay un par de rotondas, y hay que tomar la dirrección de Sant Martí de Tous. No os imagináis la movida que se organiza en Tous. Es realmente muy bonito y familiar.

Bujaruelo, revisitat

De nou hem estat a la vall de Bujaruelo, una vall veïna de la d’Ordesa, al Pirineu Aragonés. Una vall molt menys coneguda que Ordesa, més agreste, menys amable, bellíssima. Amb un pont romànic que permet passar i remuntar el riu. Si hi aneu podreu degustar la cuina sincera i bona del refugi, un lloc molt xulo, amb bones habitacions familiars. Ideal per passar-hi uns dies un cap de setmana llarg, un pont o fins per estar totes unes vacances als Pirineus. Es tracta d’una excursió meravellosa per fer en família, inoblidable. Podeu arribar-vos a la Vall d’Ordesa, anant de Barcelona a Barbastro, per pujar cap a Ainsa, i d’allà a Broto i a Torla. Si heu vist mai Ordesa sabreu que és magnífic. Una vall glaciar tancada entre altes parets ben escarpades, muntanyes de més de 3000 metres i un riu que la travessa. A la primavera flors, gespa fresca i saltants d’aigua arreu. També, just a l’estiu molta gent, i cal pujar amb bus, el cotxe particular està prohibit, però és molt maco. A la tardor molts colors: vermells, grocs, marrons… A l’hivern, si la neu us deixa arribar, molta neu!. El poble de Torla, és un bon centre d’excursions, amb càmpings i hotels molt bonics, com ara l’hotel Bujaruelo, molt familiar, que us recomanem. Però… hi si no podeu visitar Ordesa perquè la barrera està tancada, hi ha massa gent, massa cotxes, i els guardes no volen deixar-vos passar?. I si ja hi heu anat unes quantes vegades i voleu descobrir quelcom nou?. Doncs, a les hores, la vostra destinació pot ser Bujaruelo. És aquesta una vall paral·lela a la d’Ordesa, poc coneguda, menys visitada, no reglamentada. Es tracta d’anar de Torla cap a Ordesa fins arribar al “Puente de los Navarros”, on hi ha la barrera i els guardes i, un cop allà, en lloc d’anar a mà dreta, cap a Ordesa, anar a mà esquerra cap a Bujaruelo. L’entrada a la Vall de Bujaruelo ja és espectacular. No tan com Ordesa, no tan cinematogràfica, però més salvatge i més verge. El camí, de terra, és ampla i va pujant sense posar en perill el cotxe. Ni és estret ni està mal cuidat. Hi ha un parell o tres de cascades molt guapes. A meitat de camí trobareu un càmping molt maco, amb restaurant. Si voleu continuar pujant arribareu al refugi de Bujaruelo, al costat de les ruïnes de l’ermita de San Nicolas. Hi ha un gran circ glaciar, bon aparcament pels cotxes, el riu Ara i un pont medieval molt bonic. Al refugi hi ha llits, molt ben parats i nets, a preus imbatibles. També hi ha bar i restaurant, amb una cuina molt cuidada, i s’encarreguen de la zona d’acampada. Des del refugi es poden fer un munt d’excursions de tota mida i mena, des d’agradables caminades pel costat del riu, fins ascensions a pics mítics o llacs d’alta muntanya. A prop de Bujaruelo, a Torla, hi ha bons restaurants. Son bons llocs per dinar, com ara el Duende, bona braseria, o bé la Cocinilla, restaurant de tota la vida o també la Atalaya, un refugi més rústic. Si baixeu a Broto, al centre de la Vall, allà ho tenim molt clar. Aneu a una pizzeria boníssima, bé de preu, molt recomanable, pasta italiana i menjar casolà. Es diu La Tea i està al costat del riu. Bons llocs també El Perdido, o l’Hotel Pradas, un clàssic, bona idea per menjar o per dormir. Si passeu molts dies a la zona podeu continuar la carretera cap a Biescas i la Vall del Gállego. Aquí podeu visitar Sallent de Gállego, El Formigal, o pujar fins el balneari de Panticosa, preciós. O bé baixar cap a Sabiñánigo on podem veure les esglésies romàniques del Serrablo gràcies a la fantàstica carretera que han obert des de Fiscal a Sabiñánigo. En 45 kms. es baixa de Torla a aquesta ciutat. Prop de Biescas i de Sabiñánigo també teniu el Parc d’animals de Lacuniacha, un parc molt familiar. Passegeu dins el bosc, on poder veure cèrvols entre altres. I Jaca està al costat de Sabiñánigo, a només 18 kms per bona autovia. Quan la neu fa difícil transitar per l’alta muntanya, les carreteres estan obertes a la vall per anar fins a Jaca, amb la seva catedral, i el seu museu diocesà ple de pintures romàniques increibles, i la seva impresionant ciutadella. A Sabiñánigo hi ha un restaurant i un hotelet senzill i baratet, però amb un menú molt acceptable. Es diu Mi Casa. Molt recomanable en la seva categoria. Davant per davant s’alça el complex de l’Hotel Villa Virginia, que mereix una llarga explicació. Es tracta d’un senyor hotel de quatre estrelles amb un SPA que us deixarà meravellats. Ofereixen habitacions familiars, estimen els nens i mimen els adults. Relax, pau i desconnexió en un ambient de luxe. Amabilitat fins a l’extrem. Menjar i menú molt cuidats, refinats. Us el recomanem sense dubtar-ho. Bona visita a Bujaruelo!.

Ermita de Sant Nicolau, restes. A sota muntanyes rodejant Bujaruelo.

El refugi i restaurant. Molt net i ben condicionat. A sota el circ glaciar on neix el riu Ara.

El típic i famós pont medieval de Bujaruelo.

Hoy os proponemos una ruta, en coche, para hacer durante un fin de semana largo, un puente o unas vacaciones en los Pirineos. Se trata de una excursión maravillosa para hacer en familia, inolvidable. Se trata de llegar a Valle de Ordesa, yendo de Barcelona en Barbastro, para subir hacia Ainsa, y de allí en Broto y en Torla. Si ha visto Ordesa sabréis que es magnífico. Un valle glaciar encerrado entre altas paredes bien escarpadas, montañas de más de 3000 metros y un río que la atraviesa. En primavera flores, césped fresco y cascadas por todas partes. En verano mucha gente, hay que subir en bus, el coche particular está prohibido, pero es muy bonito. En otoño muchos colores: rojos, amarillos, marrones … En invierno, si la nieve os deja llegar, mucha nieve. Nosotros vamos siempre vía Lleida, Huesca y Ainsa, como os hemos dicho. Siempre visitamos este pueblo medieval maravilloso y subimos el Valle del río Ara, siguiendo la N-260, hasta Broto y Torla. El pueblo de Torla, es un buen centro de excursiones, con campings y hoteles muy bonitos, como el hotel Bujaruelo, muy familiar, que destacamos. Pero…  ¿Y si no puede visitar Ordesa porque la barrera está cerrada, hay demasiada gente, demasiados coches, y los guardas no quieren dejaros pasar?. ¿Y si ya habéis ido unas cuantas veces y deseais descubrir algo nuevo?. Pues, entonces, su destino puede ser Bujaruelo. Es este un valle paralelo al de Ordesa, poco conocido, menos visitado, no reglamentado. Se trata de ir de Torla hacia Ordesa hasta llegar al “Puente de los Navarros”, donde está la barrera y los guardas y, una vez allí, en lugar de ir a la derecha, hacia Ordesa, ir a mano izquierda hacia Bujaruelo. La entrada al Valle de Bujaruelo ya es espectacular. No tanto como Ordesa, no tan cinematográfica, pero más salvaje y más virgen. El camino, de tierra, es ancho y va subiendo sin poner en peligro el coche. Ni es estrecho ni está mal cuidado. Hay un par o tres de cascadas muy guapas. A mitad de camino encontrarán un camping muy bonito, con restaurante. Si desean continuar subiendo llegarán al refugio de Bujaruelo, junto a las ruinas de la ermita de San Nicolas. Hay un gran circo glaciar, buen aparcamiento para los coches, el río Ara y un puente medieval muy bonito. En el refugio hay camas, hay bar y restaurante, y se encargan de la zona de acampada. Desde el refugio se pueden hacer un montón de excursiones de todo tamaño y tipo, desde agradables caminatas por el lado del río, hasta ascensiones a picos míticos o lagos de alta montaña. Cerca de Bujaruelo, en Torla, hay buenos restaurantes. Son buenos lugares para comer, como el Duende, buen asador, o bien la Cocinilla, restaurante de toda la vida o también la Atalaya, un refugio más rústico. Si vais a Broto, en el centro del Valle, allí lo tenemos muy claro. Vayan a una pizzería buenísima, bien de precio, muy recomendable, pasta italiana y comida casera. Se llama La Tea y está al lado del río. Buenos sitios también son El Perdido, o el Hotel Pradas, un clásico, una buena idea para comer o para dormir. Si pasais muchos días en la zona se puede seguir la carretera hacia Biescas y el Valle del Gállego. Aquí pueden visitar Sallent de Gállego, El Formigal, o subir hasta el balneario de Panticosa, precioso. O bien bajar hacia Sabiñánigo donde podemos ver las iglesias románicas del Serrablo gracias a la fantástica carretera que han abierto desde Fiscal hasta Sabiñánigo. En 45 kms. se baja de Torla a esta ciudad. Cerca de Biescas y de Sabiñánigo también tienen el Parque de animales de Lacuniacha, un parque muy familiar. Paseen en el bosque, donde poder ver ciervos entre otros muchos animales. Y Jaca está al lado de Sabiñánigo, a sólo 18 kms por buena autovía. Cuando la nieve hace difícil transitar por la alta montaña, las carreteras están abiertas en el valle para ir hasta Jaca, con su catedral, y su museo diocesano lleno de pinturas románicas increibles, y su impresionante ciudadela. En Sabiñánigo hay un restaurante y un hotelito sencillo y barato, pero con un menú muy aceptable. Se llama Mi Casa. Muy recomendable en su categoría. Delante se alza el complejo del Hotel Villa Virginia, que merece una larga explicación. Se trata de un señor hotel de cuatro estrellas con un SPA que os dejará maravillados. Ofrecen habitaciones familiares, estiman los niños y miman los adultos. Relax, paz y desconexión en un ambiente de lujo. Amabilidad hasta el extremo. Comida y menú muy cuidados, refinados. Os lo recomendamos sin dudarlo. Buena estancia en Bujaruelo.

 

Fira de formatges a Sant Pol de Mar

 

Hem volgut aprofitar que al bellíssim poble mariner de Sant Pol de Mar, al Maresme, hi fan una saborosa fira de formatges artesans, per convidar-vos a anar-hi. I ho hem fet perquè Sant Pol és una població realment molt bonica, amb molts al·licients per una sortida familiar d’un dia. Ens encanta el conjunt de cases blanques arrecerades entre els turons que dominen les dues esglésies de Sant Pol. La més alta, enlairada sobre la vila i un mar blau, és l’església de l’antic priorat de Sant Pau. En front, a la llunyania, encarades les dues, podem albirar l’església parroquial, també elevada dalt del seu turó. Pintada tota de blanc ens recorda, salvant les distàncies i reserves mentals, un poble grec de les illes Cíclades, o un Cadaqués menor. El que no podreu negar és que destil·la Mediterrània per tot arreu l’estampa del poble. Com mediterrani és el seu mar, la seva platja de sorra gruixuda, els seus carrers estrets, costeruts, plens de cases pescadores. Si us hem convençut de fer una visita a Sant Pol, aprofiteu aquest cap de setmana, en que fan la fira de formatges que ja us hem anomenat. És la Fira del Maresme d’Artesans del Formatge i de Pastor que se celebrarà aquest cap de setmana d’abril a la Plaça Anselm Clavé i que inclou xerrades, tastets, tallers i parades de venda de productes. Totes les activitats al carrer son gratuïtes. Es disposarà de servei de bar, i si plogués, els fats no ho vulguin, es farà tot a cobert, al pavelló municipal. Sant Pol no és lluny de Barcelona , 50 kms per la C-31 o C-32.  Autopista del maresme, barata i bonica. Una hora curta, curta, no arriba. No fa temps de bany, però podreu gaudir de les seves platges, petites, però molt netes i boniques, que acolliran els jocs dels vostres infants. No creiem que necessiteu dormir però, si calgués, heu de saber que hi ha un munt de càmpings i un hotel-escola on us mimaran molt. Us hem de dir que a Sant Pol s’hi menja molt bé. En qualsevol lloc. Al mateix hotel escola per exemple. Començant pel restaurant Sant Pau de la Carme Ruscalleda, carregat d’estrelles Michelin. Teniu també l’hostal Can Tarano, un clàssic, amb habitacions. O el Pancheta, també amb senzilles però bones habitacions. Si us pirra el peix, menjat arran de mar, a tocar de les ones, aneu a La Platjola. Familiar i casolà. Glamur? El Sot del Morer. Molt modern?: La Llosa. Amb un toc de “charme”: el restaurant La Casa. Plats informals i per picar. Un menú, com els de sempre, Can Talamàs. I encara moltes més ofertes, pizzeries, bars, xiringuitos i altres opcions que no podem enumerar. Ja veieu que ens coneixem molt bé Sant Pol. Sovint hi anem. Som del Maresme nosaltres!.

Hemos querido aprovechar que hay una feria de quesos en el bellísimo pueblo marinero de Sant Pol. Un pueblecito de postal, casas blancas que bajan al mar desde la colina donde se alza la iglesia del antiguo priorato de San Pablo. Esta bonita ermita se levanta altiva al este de la villa, encarada, en la lejanía, con la iglesia parroquial, también elevada en lo alto de su colina. La localidad nos recuerda, salvando las distancias y reservas mentales, un pueblo griego de las islas Cícladas. Mediterrania lo es esta estampa, y mucho. Como mediterráneo, muy mediterráneo es el aire de esta población del Maresme, muy cerca de Arenys de Mar y Calella. Y cerca de Mataró o Barcelona, (unos 50 kms.), por la C-31 o C-32. Además de la feria del queso artesano, de sus catas, de sus talleres, estan sus playas, pequeñas, pero muy limpias y bonitas. Las playas de Sant Pol acogerán los juegos de sus niños. No creemos que necesiten dormir por allí, está cerca de casa, pero si fuera necesario, deben saber que hay un montón de campings y un hotel-escuela donde les mimarán mucho. Hemos de decir que en Sant Pol se come muy bien. En cualquier lugar. En el mismo hotel escuela por ejemplo. Empezando por el restaurante Sant Pau de Carme Ruscalleda, cargado de estrellas Michelin. Tienen también el hostal Can Tarano, un clásico, con habitaciones. O el Pancheta, también con sencillas pero buenas habitaciones. Si les pirra el pescado, comido al lado del mar, junto a las olas, vayan a La Platjola. Familiar y casero. Glamour? El Sot del Morer. ¿Muy moderno?: La Llosa. Con un toque de “charme”: el restaurante La Casa. Platos informales y para picar. Un menú, como los de siempre, Can Talamàs. Y aunque hay muchas más ofertas, pizzerías, bares, chiringuitos y otras opciones no las podemos enumerar. Ya veis que nos conocemos muy bien Sant Pol.  Menudos somos nosotros. ¡Somos del Maresme!.

Matinal “Viu el parc” al Sant Mateu

La Diputació de Barcelona gestiona un seguit d’espais naturals. Són els anomenats Parcs Naturals. A més de poder anar a passar-hi un dia en contacte amb la natura, tot sovint els parcs ofereixen un dia molt especial. És l’anomenat “Viu el Parc”. Aquell dia es munten activitats molt divertides per a tota la canalla. Totes gratuites i totes molt engrescadores. Doncs bé, aquest proper diumenge, 28 d’abril de 2019, hi ha la matinal al parc, a Premià de Dalt, a l’ermita de Sant Mateu. De les 10.30 a 14 hores podreu gaudir del taller “Vestim el bosc de festa” amb activitats lúdiques que giren al voltant de les instal·lacions artístiques al bosc. A les 11 hores faran “La Volta al Món en uns Quants Contes” un espectacle infantil itinerant. I a les 12.30 hores l’espectacle de cloenda amb Moi Aznar. L’accés més recomanat per arribar a Sant Mateu és el que es troba anant des de Vilassar de Dalt en direcció Cabrils, agafant el carrer que surt a l’alçada de l’ermita de Sant Sebastià, just en el canvi de rasant que fa de límit entre els dos municipis. Cal continuar pel carrer asfaltat que puja i, tot seguit, continuar per la pista de sorra que dóna accés al parc. Seguint la pista s’arriba a la creu de Can Boquet, cruïlla de camins on hi ha el centre d’informació del parc. Des d’aquesta cruïlla s’accedeix a Sant Mateu si s’agafa el camí de l’esquerra que s’enfila amunt fins a arribar a la cruïlla que indica cap a la font de Sant Mateu, a l’alçada de la subestació elèctrica. Ja ho sabeu, teniu una cita amb la matinal al parc, a l’ermita de Sant Mateu, a Premià de Dalt. Organitzadors: la gent de Viu el parc. Més informació al telèfon: 635 016 790 o escrivint a viuelparc@diba.cat. Totes les activitats estan pensades per a un públic familiar i son gratuïtes. Per altra banda, a la ermita de Sant Mateu mateix, i a les meravelloses planes del seu entorn, son un lloc idíl·lic per fer una bona sortida familiar. Consulteu la pàgina web de Viu el parc per saber-ne més. Us agradarà!. Recordeu que l’accés recomanat per arribar a l’ermita de Sant Mateu és per Vilassar de Dalt. Sortireu de l’autopista de Mataró en direcció Vilassar de Mar, i d’allà agafareu la carretera interior que va cap a Cabrils. En arribar al punt més alt de la carena entre els dos pobles, preneu a mà esquerra el carrer que surt a l’alçada de l’ermita de Sant Sebastià, que com ja hem dit abans, està just en el canvi de rasant que fa de límit entre els dos municipis. Cal continuar pel carrer asfaltat en un principi, tot i que, tot seguit, continua en forma de pista forestal, ampla i en bon estat, que dóna accés al parc. Seguint la pista s’arriba a la creu d’en Boquet, cruïlla de camins on hi ha el centre d’informació del parc. Des d’aquesta cruïlla s’accedeix a l’ermita de Sant Mateu seguint la pista de la mà esquerra de nou, que s’enfila amunt fins a arribar a la cruïlla que indica cap a la font de Sant Mateu, a l’alçada d’una subestació elèctrica. Veureu molts cotxes, aparqueu per allà i agafeu el camí, a la dreta, que es fica dins del bosc. Son uns 500 mts, potser un kilòmetre, sense pèrdua. Potser si que hi haurà molts cotxes i molta gent, però les vistes son magnífiques i la natura esplèndida!. Us agradarà de veritat, us ho recomanem!.

La Diputación de Barcelona gestiona una serie de espacios naturales en la provincia. Son los llamados Parques Naturales. Además de poder ir a pasar un día en contacto con la naturaleza, a menudo los parques ofrecen un día muy especial. Es el llamado “Vive el Parque”. Aquel día se montan actividades muy divertidas para toda la chiquilleria. Todas gratuitas y todas muy estimulantes. Riesgo controlado y diversión asegurada. Todo muy bien organizado. De manera muy profesional. Estad atentos. Cada parque tiene sus días. Però este fin de semana toca y le corresponde al parque de Sant Mateu, en la Sierra Litoral, el domingo 28 de abril de 2019. Consulten en la página web de Vive el parque. De verdad que os gustará mucho.

La Festa de la Malavella a Caldes

Caldes de Malavella és una població realment bonica. Ja en temps dels romans, les seves aigües medicinals, gasades i calentes, havien atret una munió de gent que aspirava a passar l’estona relaxada i tranquil·la. Encara avui no ha perdut aquest aire de petita vila balneària on moderar la nostra existència. Tot i que Caldes te atractius turístics de sobra per merèixer una sortida familiar, us la portem avui al bloc, i us la recomanem, en virtut de la festa de la Malavella, una festa medieval on hi podreu trobar un mercat esotèric i d’oficis antics, amb elaboració d’espelmes amb cera d’abella i canyes de riu, el ferrer, la fossa de metalls, la trementinaire… També un calderí dels bons desitjos: un calder on dipositar tots els vostres desitjos, o la carpa de la Saviesa Oculta. Tot el poble estarà ple d’animacions de carrer: cercaviles musicades, una ruta de la bruixeta i altres. Els restaurants ofereixen sopar de graelles i calders: es retorna al Caldes de l’edat mitjana amb un sopar medieval i les botigues els típics dolços de la Malavella que son bunyols de massapà, o tortada d’avellanes de la Malavella. I si encara us queden ganes de fer més coses, no us preocupeu. A Caldes hi ha molt per veure. Com ara les Termes romanes, monument històric d’interès nacional, restes que queden del municipi romà d’Aquae Calidae. Consten d’una piscina central i una sèrie de cambres al voltant per rebre tractaments guaridors. Prop de les termes hi ha una font d’aigua calenta, la de Sant Narcís, i a sobre, en un turó l’ermita de Sant Grau, i un tros de la muralla i la vila medieval. Vagueu pels carrerons medievals en cerca de la font de la Mina la més gran i coneguda. L’aigua termal brolla a una temperatura de 60º. Tothom al poble i la comarca en coneix les qualitats curatives, digestives i culinàries. Embotelleu-la, val la pena. Als afores, en una passejada tranquil·la fareu cap a la Granja, una urbanització modernista, noucentista, plena de torres del segle XIX. Bellíssim, un racó calmat i tranquil. Al mig del parc públic hi ha la coneguda font de la Vaca, d’aigua fresca, gelada. No us perdeu l’edifici del Casinet, un antic berenador situat davant la font. L’església del poble, ja ho hem comentat, no és tampoc gens negligible. Es tracta d’un bonic edifici romànic del segle XI dedicat a Sant Esteve. Ens encanten els absis romànics, llombards, i la façana renaixentista. Si voleu passar uns dies a Caldes, us ho recomanem molt i molt, aneu al Balneari Prats, un establiment termal que data de la segona meitat del segle XIX, situat al bell mig de la vila. Te una part moderna, amb habitacions funcionals i ben muntades, i una antiga, amb grans salons i sales balnearies, que encara conserven l’elegància i gust d’abans. Increible el seu petit i bucòlic jardí, la seva piscina termal exterior, senzilla, però tot un plaer en qualsevol època de l’any.  Camí de l’estació, i de Barcelona, hi ha l’altre balneari, el Vichy Catalán, on s’embotella la famosa aigua de Caldes. L’edifici és una passada, fet en estil neomudèjar, modernista, com ho és també el menjador principal.  Si ja heu decidit fer-nos cas i passar el cap de setmana per allà, arribeu-vos al castell de la Mala Vella, i a l’ermita de Sant Maurici. Son només unes ruïnes però l’indret és ideal per còrrer i campar. Allà s’hi celebra, cada 22 de setembre, diada del Sant, un gran aplec on no us sentireu foresters. Pels amants de la prehistòria cal esmentar l’anomenat Camp dels Ninots, una excavació amb moltes restes del pleistocè, restes fòssils de plantes, d’un rinoceront i diversos animals més. També podeu voltar pels boscos maravellosos de la població, anar amb bici o fer esport camps a través. A banda dels balnearis teniu, fora del poble, a la carretera N-II, el grandiós hotel i golf dels Melià. També hostalets més senzills, que son bons restaurants, com ara l’Esteba, situat al costat de la piscina municipal, a la carretera, o el tradicional Hostal Fabrellas, al mig del poble. I penseu també en les boniques cases rurals, com el Mas Martorell.  S’ha notat molt que ens encanta Caldes de Malavella?. És natural, és el nostre poble. Us animem a pujar-hi per la festa de la Malavella!.

Caldes de Malavella es una población realmente bonita. Ya en tiempos de los romanos, sus aguas medicinales y calientes, habían atraído una multitud de gente que aspiraba a pasar el rato relajada y tranquila. Todavía hoy no ha perdido ese aire de pequeña ciudad balnearia donde moderar nuestra existencia. Aunque Caldes tiene atractivos turísticos de sobra para merecer una salida familiar, os la traemos hoy al blog, y os la recomendamos, en virtud de su fiesta de la Malavella. Entretenimiento y diversión para todos: mercado, talleres, visitas, excursiones, oficios… y un montón de lugares maravillosos para ver. Como las Termas romanas, monumento histórico de interés nacional, restos que quedan del municipio romano de Aquae Calidae. Constan de una piscina central y una serie de cámaras alrededor para recibir tratamientos curativos. Cerca de las termas hay una fuente de agua caliente, la de San Narciso, y encima, en una colina la ermita de Sant Grau, y un trozo de la muralla y la villa medieval. Vagad por callejuelas medievales en busca de la fuente de la Mina la más grande y conocida. El agua termal brota a una temperatura de 60º. Todos en el pueblo y la comarca conocemos sus cualidades curativas, digestivas y culinarias. Embotellarla, vale la pena. En las afueras, en un paseo tranquilo, podeis llegaros a la Granja, una urbanización modernista, novecentista, llena de torres del siglo XIX. Bellísimo, un rincón calmado y tranquilo. En medio del parque público está la conocida fuente de la Vaca, de agua fresca, helada. No se pierdan el edificio del Casinet, un antiguo merendero situado frente a la fuente. La iglesia del pueblo no es nada despreciable. Se trata de un edificio románico del siglo XI dedicado a San Esteban. Nos encantan los ábsides románicos, lombardos, y la fachada renacentista. Si deseais pasar unos días en Caldes, os lo recomendamos, id al Balneario Prats, un establecimiento termal que data de la segunda mitad del siglo XIX, situado en el centro de la villa. Tiene una parte moderna, con habitaciones funcionales y bien montadas, y una antigua, con grandes salones y salas balnearias, que aún conservan la elegancia y sabor de antes. Increible su pequeño y bucólico jardín, su piscina termal exterior, sencilla, pero todo un placer en cualquier época del año. Camino de la estación, y de Barcelona, ​​está el otro balneario, el Vichy Catalán, donde se embotella la famosa agua de Caldas. El edificio es una pasada, realizado en estilo neomudéjar, modernista, como lo es también el comedor principal. Si ya han decidido hacernos caso y pasar el fin de semana por allí, debemos aconsejaros de ir al castillo de la Mala Vieja, y a la ermita de San Mauricio. Son sólo unas ruinas pero el lugar es ideal para correr y campar. Allí se celebra, cada 22 de septiembre, día del Santo, un gran encuentro donde no se sentirán forasteros. Para los amantes de la prehistoria cabe mencionar el llamado Camp dels Ninots, una excavación con muchos restos del pleistoceno, restos fósiles de plantas, de un rinoceronte y varios animales más. También se puede pasear por bosques maravillosos de la población o ir en bici. Aparte de los balnearios tienen, fuera del pueblo, en la carretera N-II, el grandioso hotel y golf de Melià. También hostales más sencillos, que son buenos restaurantes, como el Esteba, situado junto a la piscina municipal, en la carretera, o el tradicional Hostal Fabrellas, en medio del pueblo. Y piensen también en las bonitas casas rurales, como el Mas Martorell. ¿Se ha notado que nos encanta Caldes de Malavella?.

La passió d’Ulldecona 2019

Una temporada més podem gaudir de la Passió d´Ulldecona. Podeu anar-hi des d’aquest diumenge. I no només a Ulldecona. Perquè essent la passió més interessant i important de les comarques tarragonines, s’ha expandit i es representa a Reus i a Tarragona. Tota la informació la teniu a la passió d’Ulldecona i trucant al telèfon 638 496 009. La Passió no només és un imponent drama sacre, sinó una mostra cultural del país, com ho són els Pastorets, o les processons de Setmana Santa. I als nostres fills i filles els anirà bé de gaudir, i debatre amb els pares i mares, el fons i la forma d’aquest espectacle tan esplèndid. A Catalunya teniu passions conegudíssimes, meritòries, de fama contrastada. Són les grans passions, com la de Esparraguera, o bé la d’Olesa de Montserrat. En teniu d’altres menys conegudes, però igualment molt interessants i recomanables, com ara la de Cervera, a la Segarra. Però avui parlem de la d’Ulldecona. Primer dir-vos que és una obra declarada d’interès Turístic Nacional. Que la fan des de l’any 1955!. Que avui dia és una de les grans de Catalunya, sota la tutela del Patronat de la Passió, entitat que engloba, de fet, tota la població.  Dura unes tres hores llargues de 16:30 a 19:45 hores, més o menys. L’oficina de turisme d’Ulldecona ofereix uns pacs turístics molt interessants, amb possibles visites guiades al Casc Antic del poble, molt bonic, o bé al Centre d’Interpretació d’Art Rupestre, Ulldecona te pintures fantàstiques, o bé al Castell Medieval, una imponent fortalesa domina la població, o al Museu Natural de les Oliveres Mil·lenàries de l’Arión, amb degustació d’oli. Aquests pacs inclouen el dinar a un dels restaurants de la vila i, naturalment, l’entrada a la representació de l’obra. Animeu-vos, Ulldecona és realment bonic. I podeu pujar fins l’ermita del Remei, a veure les vistes. Podeu passar el cap de setmana per aquestes terres de l’extrem sud de Catalunya. Hi ha bons hotels i restaurants. Ens agrada Les Moles, tan l’hotel com el restaurant, fora poble, ja camí de Vinaròs. Més senzill El Bon lloc, també per dinar i per dormir. Un bon restaurant és L’Era, a la zona de Els Valentins, cuina cuidada. Allà mateix hi ha El Caçador, un altre lloc ben xulo, o Marisol, cuina de casa. Tema passar la nit com un sultán, o una princesa, teniu Cal Naudí, un hotel amb molt d’encant. Arribareu a Ulldecona seguint l’autopista AP-7  fins la sortida 42. Estareu a 4 Kms de la vila. També podeu fer una visita a Tortosa, amb la catedral, el castell i el casc antic, i anar per la T-331 fins Ulldecona. O anar fins Penyíscola, veure aquesta meravella al mig del mar, i tornar per Vinaròs i Alcanar. El Delta de l’Ebre, Sant Carles de la Ràpita, Els Ports de Beseit, tot està per aquelles contrades, tan maques, i tan desconegudes. Us hem convençut?. Esperem que sí. Bona passió!.

La Pasión no es, evidentemente, un espectáculo para niños. Para niños pequeños quiero decir. Es un espectáculo duro, desgarrado, adecuado para chicos y chicas mayores. Pero es un espectáculo familiar. Imagino que puede crear cierta polémica decir eso. A favor y en contra. Nada más lejos de nuestro ánimo. No pensamos entrar en la dimensión religiosa de este drama sacro, que sin duda tiene, y mucha. No lo hacemos porque, naturalmente, cada familia es bien libre de valorarla. Afirmamos que, llegada cierta edad, en nuestro contexto cultural, ir juntos a ver una Pasión, es un ejercicio cultural necesario, imprescindible. Todo el arte occidental, las iglesias y sus retablos, imágenes sagradas, mitología católica y cristiana, no se pueden entender sin conocer, aunque sea muy por encima, lo que antes se llamaba la historia sagrada. Además, las pasiones forman parte, gusten o no, del patrimonio cultural catalán. Son obras monumentales, participativas, que a menudo duran horas, e implican a todo un pueblo. Como lo son los Pastorets, o las procesiones de Semana Santa. Y a nuestros hijos les irá bien de disfrutar, y debatir con los padres y madres, el fondo y la forma de este espectáculo tan espléndido. Tienen a su alcance pasiones conocidísimas, meritorias, de fama reconocida y contrastada. Son las grandes pasiones, como la de Esparraguera, o bien la de Olesa de Montserrat. Dispone de otras menos conocidas, pero igualmente muy interesantes y recomendables, como la de Cervera, en la Segarra, o la de Ulldecona, (hemos elegido el cartel anunciador), en las Terres de l’Ebre. Estas grandes pasiones, y otras que nos hemos dejado en el tintero, por ignorancia, mueven muchísima gente, tienen múltiples representaciones, y sus entradas deben comprarse con antelación. Incluso es posible hacer uso del servicio de telecompra o a través de los cajeros automáticos. Otras pasiones más pequeñas, poco conocidas, se representan en toda Cataluña, en sus pueblos y villas, en pocas fechas y sin mucho alboroto. Sea como sea, a partir de primeros de marzo, y hasta bien entrado abril, las pasiones conmemoran la Semana Santa por todo nuestro país. No os perdáis la oportunidad de asistir, con vuestros hijos, a esta función teatral tan arraigada a la propia tierra.

Passió 2019. Cervera

 

Cervera és un dels conjunts medievals més importants de Catalunya. La gent ara ja no hi passa, no s’hi atura, com ho feiem bans, camí de Lleida, perquè la moderna autovia passa a les afores de la vila. Molt mal fet. Perquè Cervera és una població molt atractiva. Una de les ciutats més importants de les terres interiors de Catalunya. A més, és la capital de La Segarra, una comarca bonica, amb atractius turístics molt importants. Plena de monuments, com ara l’església gòtica de Santa Maria, la Universitat, el carreró de les bruixes, el carrer major i les cases nobles i burgeses, algunes convertides en bonics museus. I, a més, està molt ben comunicada. S’hi pot arribar des d’arreu del país. L’autovia A-2, l’antiga carretera N-II, la deixen a poc més d’una hora llarga des de Barcelona, pels túnels del Bruc. La B-25, el modern eix transversal, també us deixa a les portes de Cervera, si veniu de la Catalunya interior o de Girona. Avui us volem donar un motiu més per visitar aquesta vila i, de passada, fer una visita a la Segarra. Es tracta de la representació de La Passió. Un espectacle majestuós, fantàstic, una obra de teatre descomunal que no us podeu perdre. Per horaris i preu, consulteu el web de la passió de Cervera. Allà teniu tot el que us cal saber sobre aquesta magna obra sacra. Nosaltres l’hem gaudit molt, tot i que és un tema religiós, complicat, per a nois i noies grans, i una representació que dura tres o quatre hores, amb descansos. Per dinar, i dormir, a la vila hi ha molt on escollir. Com ara L’Antic Forn, en un raconet de la plaça major, 18. 973 53 31 52. O bé una pizzeria molt bona: La Cosa Nostra. Teniu també Cal Guim, a l’avinguda de Catalunya,192. Tel: 973 53 04 94. No lluny hi ha Les Forques, avinguda Catalunya, 4. Tel: 973 53 15 22‎. El No Badis, una aposta fresca i nova. El Marinada el trobareu al carrer Victòria 9, telèfons: 973 533 324  /  627 422 011. Cal Lluis està a la Rambla Lluís Sanpere, 18 i el seu telèfon és el 973 530 942. No hi ha grans hotels a dins mateix de Cervera. Bona passió a Cervera!.

Quizás no habéis parado en Cervera, o habéis parado poco, sin prestar demasiada atención. Mal hecho. Porque Cervera es una bonita población. Una de las ciudades más importantes de las tierras interiores de Cataluña, de Lleida. Cervera es la capital de La Segarra, una comarca bonita, con atractivos muy importantes. Cervera es una villa muy antigua. Llena de monumentos. Se pasa siempre cerca de esta ciudad, para ir al Pirineo, para ir a Madrid. La autovía A-2, la antigua carretera N-II, y hasta la B-25, el moderno eje transversal, se dan cita en las puertas de Cervera. Está muy bien comunicada, ya lo podéis ver, pero poca gente para en Cervera. Hoy os daremos un motivo para visitar esta villa y, de paso, hacer una visita a la Segarra. La celebración de las representaciones de la pasión de Jesús, que este año cumplen su 75 aniversario. Un gran espectáculo. Más información en el web de la pasión de Cervera. Para comer hay mucho donde elegir. Como el Hostal Bonavista, un referente, en el centro de la villa, con buen restaurante y habitaciones.