Fira medieval d’oficis a Súria


 

A la bellíssima vila de Súria, que heu de visitar, perquè te un casc antic fascinant, tot i que molt desconegut, amb un castell fabulós, s’hi celebra una fira medieval molt bonica, aquest cap de setmana de novembre. L’anomenat “Poble Vell” s’omplirà de diversos actes molt interessants per a les famílies. Serà el 9 i 10 de novembre de 2019 i trobareu exposicions de carrer, tastos d’olis i activitats de música i animació. Hi haurà una quarantena de demostracions i tallers participatius d’oficis tradicionals, pensats per a un públic familiar, com ara els seus tallers i les actuacions al carrer, amb les danses, rondalles, cants, joglars i cavallers. Les places i carrers costeruts es guarneixen per rebre la fira. Les botigues i els restaurants també ofereixen menús medievals. Els més petits de la casa xalaran amb els contes infantils,  els tallers, els personatges disfressats, l’exhibició d’aus rapinyaires, les actuacions itinerants, o les actuacions dels Grallers i Bastoners de Súria. Serà, a més, una ocasió immillorable per explorar el bellíssim Poble Vell de Súria, perquè algunes de les cases medievals obriran les portes als visitants durant el cap de setmana de la Fira. També estaran oberts el centre d’interpretació del Castell de Súria i l’església del Roser, que son dues fites turístiques que cal que visiteu.  Hi haurà molta gent, però val la pena anar-hi. Si agafeu el cotxe heu de saber que hi ha pàrquing habilitat al Rieral de Tordell, que es troba a l’entrada sud de la vila, davant d’una gasolinera que hi ha. El Poble Vell serà peatonal. De fet no és bona idea pujar-hi mai, perquè és força enrevessat circular-hi, els carrers fan volta, son estrets i fan pujada.  Val la pena anar fins a Súria per viure aquesta fira medieval. Podeu pujar fins a Manresa per la C-58 i després agafar la carretera que porta a Súria, que és la mateixa que va a Cardona i Solsona. Podeu dinar en un dels restaurants de la vila, que oferiran menús especials amb motiu de la celebració. Ara bé, heu de saber que tots estan al poble nou, lluny del turó del casc antic. Ens agrada el Cafè 9, al Carrer Magí Fàbrega, 6. Telèfon: 93.869.65.19. O bé el Fusteret, el que més aprop teniu, al Carrer Àngel Guimerà, 29. Telèfon 93.869.69.53. Anem sovint a al restaurant La Lola, al Carrer González Solesio, 28. Telèfon 93.869.57.99. Un lloc que ens agrada molt. El recomanem. El Vinaròs és un restaurant del Carrer Diputació, al número 10, que està molt bé també. Tel. 93.869.56.44. Si voleu escapar de la gresca o si els trobeu plens, penseu en anar fins Cardona, a pocs kms. més al nord. Per dormir podeu anar a  l’Hostal Somnis i Arrels, petit i coquetó, modern i casolà a la vegada. Molt recomanable. I fora de Súria penseu també en el Vilar Rural de Cardona, on podeu reservar per dinar o per dormir. Si us animeu a passar un cap de setmana a la Catalunya central serà una gran idea. Us recomanem, a banda del Vilar, l’hotel Bremon, amb un molt bon restaurant. Un cap de setmana familiar a les extraordinàries terres del Solsonés no decepciona mai, i menys amb l’excusa bona de la fira d’oficis de Súria. Una comarca que fa bo de descobrir, amb racons excel·lents, com ara la propia vila de Súria, la veïna Cardona, amb el seu imponent castell o la fabulosa mina de sal, una atracció brutal pels vostres infants, o el desconegut Santuari del Miracle, on també lloguen habitacions, que te un retaure barroc increïble. Prop Si escolliu la vila episcopal de Solsona per estar-vos-hi, us recomanem fer nit a l’Hotel Sant Roc, que és car però s’ho val. Te un restaurant de campanetes, i un luxe quasi asiàtic. Bona fira d’oficis a Súria!.

En Súria, que es una población con un casco antiguo de los más bellos de Cataluña, se celebra desde hace años una feria de oficios muy bonita, habitualmente a mediados de noviembre. De ferias sobre oficios hay muchas, muchísimas, de todo tipo y en todas partes de nuestro país. Pero, creedme, esta es muy diferente. Vale la pena subir hasta Manresa por la C-58 y después coger la carretera que lleva a Súria, que es la misma que va hacia Cardona y Solsona, para ver y disfrutar de esta feria. Primero por el marco incomparable de la villa medieval de Súria antigua. Después por el castillo. Finalmente por el cuidado con que se ha montado todo y la solera que desprende la organización, perfecta. Buen aparcamiento detrás del pueblo, señalizado. Además de las paradas de oficios, muy bien caracterizadas, verá exhibición de aves rapaces, espectáculos de historia, talleres diversos y variados, para todas las edades, pasacalles con música, bastoneros, gralleros, danzarines,  juglares y hasta caballeros . La calle hierve  de animación. El último día, castillo de fuegos.  Pueden comer en uno de los restaurantes de la villa y, si los encuentra llenos, o quiere descansar de tanta juerga, pensad en Cardona, a pocos kms. más al norte. Piense en el Vilar Rural, donde podrá reservar para comer o para dormir, o en el hotel Bremon, con un muy buen restaurante, o el Petit Perico, en la calle Cámaras 20, tel: 93 868 41 31. Piensen en un fin de semana en el Solsonés, con la excusa de la feria de oficios de Súria. Una comarcinteresante de descubrir, con rincones excelentes, como la misma Solsona, la mina de sal y Cardona, o el santuario del Miracle.

Fira de la Girella al Pont de Suert


El Pont de Suert és Pirineu. En estat pur. Sense concessions, dur, pur i bonic. Un centre d’excursions familiars de primer ordre. A l’estiu fresc. A l’hivern neu. A la primavera milers de flors, ara, a la tardor, una simfonia de colors. Arribeu-vos a la capital de l’Alta Ribagorça i passeu un cap de setmana, o un pont, visitant la Vall de Boí, a 20 kms, amb les seves esglésies romàniques, patrimoni de la humanitat. O la Vall de Barravés, a 20 kms, feréstega i desconeguda. O la Val d’Aran, a  només 30 kms, o la Vall de Benasc i la Vall d’Isàvena, una mica allunyades també, a l’Aragó, però factibles. Perquè Pont de Suert és el cor del Pirineu Occidental Català. La porta de l’Aran, i de Boí. El poble mateix és bonic, sobretot el casc antic medieval amb la plaça Major, la del Mercadal, el carrer Major, l’Escú, el d’Avall. Podreu veure el palau abacial i l’església Vella dedicada a l’assumpció de la Verge i que alberga la Col·lecció d’Art Sacre de la Ribagorça. En canvi la gent coneix molt més la turística església nova, de l’any 1955, parada obligada de quan amb els pares i avis pujàvem a Vielha. Tot un referent de l’art modern català. A més d’això podeu visitar el centre de fauna, i la ruta de la fauna de Montiberri. I ara que ja us hem explicat com de bonic és Pont de Suert i el seu entorn, ara us parlarem de la fira de la Girella, que es celebra aquest cap de setmana d’octubre. La Girella és un embotit fet de carn de be, potent, amb arròs i altres ingredients de sabor poderós. Es fa al mateix nucli històric de la vila. Vol ensenyar a la gent com era la vida a muntanya, els oficis antics oficis i les tradicions. Hi ha mercat artesà i gastronòmic  amb demostracions en directe de la elaboració dels embotits, degustacions i tasts de tota mena. També mostra d’oficis, contes, i mostra de bestiar, que farà les delícies dels més petits. Vaques, bous, ovelles, cavalls… Gaudireu d’un concurs de xiulets de pastor, per cridar els gossos. En fi, el món rural pirinenc exposat davant els vostres ulls. Us recomanarem ara alguns llocs per menjar, molt bé, al Pont de Suert, o a tocar. Alguns son també, hotels, hostals o fondes, amb habitacions. A Pont mateix teniu un bon hotel, el Cotori. És un tres estrelles amb habitacions ben parades i un bon restaurant. De categoria. Molt interessant el Flor de Neu, un hotel amb encant i amb bon restaurant. Un bon hotel, amb apartaments i habitacions familiars, modern i desenfadat és la Faiada.  Bé l’Hostal Canigó, molt tradicional. El Mestre és un hostal de tota la vida. Fora del Pont de Suert, a Vilaller, teniu la Fonda Mas, un lloc on ja anaven els meus avis, de tota la vida, neta i polida, familiar, amb habitacions quàdruples i bon restaurant. Bon Pirineu i bona fira!.

El Pont de Suert es Pirineo. En estado puro . Sin concesiones , duro y hermoso. Un centro de excursiones familiares de primer orden . En verano fresco . En invierno nieve . En primavera miles de flores , ahora , en otoño, una sinfonía de colores . Debemos ir a la capital de la Alta Ribagorça y pasar un fin de semana , o un puente , visitando el Valle de Boí , a 20 kms , con sus iglesias románicas , patrimonio de la humanidad . O el Valle de Barrabés , a 20 kms , agreste y desconocido . O la Val d’Aran , a sólo 30 kms , o el Valle de Benasque y el Valle de Isábena, algo alejados también , en Aragón , pero factibles . Porque Pont de Suert es el corazón del Pirineo Occidental Catalán . La puerta del Aran , y de Boí . El pueblo mismo es bonito , sobre todo el casco antiguo medieval con la plaza Mayor, la del Mercadal , la calle Mayor , el Escú , el de Abajo . Podrá ver el palacio abacial y la iglesia Vieja dedicada a la Asunción de la Virgen y que alberga la Colección de Arte Sacro de la Ribagorça . En cambio la gente conoce mucho más la turística iglesia nueva , del año 1955 , parada obligada de cuando con los padres y abuelos subíamos en Vielha . Todo un referente del arte moderno catalán . Además de esto puede visitar el centro de fauna , y la ruta de la fauna de Montiberri. Y ahora que ya os hemos explicado lo bonito es Pont de Suert y su entorno , ahora os hablaremos de la feria de la Girella , que se celebra este fin de semana de octubre . La Girella es un embutido hecho de carne de cordero , potente , con arroz y otros ingredientes de sabor poderoso . Se hace en el mismo núcleo histórico de la villa . Quieren enseñar a la gente cómo era la vida en la montaña , los oficios antiguos oficios y las tradiciones . Hay mercado artesano y gastronómico con demostraciones en directo de la elaboración de los embutidos , degustaciones y catas de todo tipo . También muestra de oficios , cuentos , y muestra de ganado , que hará las delicias de los más pequeños . Vacas, bueyes , ovejas , caballos … Disfrutarán de un concurso de silbidos de pastor , para llamar a los perros . En fin , el mundo rural pirenaico expuesto ante sus ojos . Os recomendaremos ahora algunos lugares para comer , muy bien , en el Pont de Suert , o tocar. Algunos son también , hoteles , hostales o fondas , con habitaciones. El Villa María es un restaurante con mucho encanto , y muy buena cocina , situado en el pueblo de Llesp , ya camino del valle de Boí . El mejor de la zona . En Pont mismo tienen un buen hotel , el Cotori . Es un tres estrellas con habitaciones bien puestas y un buen restaurante . De categoría. En una especie de chalet está Casa Prades , en las afueras, un hostal cuco , sencillo , casero , con habitaciones y restaurante de buena comida . Muy interesante el Flor de NNeu , un hotel con encanto y con buen restaurante . Un buen hotel , con apartamentos y habitaciones familiares , moderno y desenfadado es la Faiada . Más sencilla la Fonda Isard , o el Hostal Canigó , muy tradicional . También Casa Modesto , un alojamiento muy de andar por casa , con un restaurante de carne a la brasa . El Mestre es un hostal de toda la vida . Fuera del Pont de Suert , Vilaller , tienen la Fonda Mas , un lugar donde ya iban mis abuelos , de toda la vida , limpia y pulida , familiar , con habitaciones cuádruples y buen restaurante . En el pueblo de Coll , yendo hacia Boí , una casa rural con mucho encanto , hotelito y restaurante . Nueva y acogedora: Casa Peiró . ¡Buén Pirineo!.

Fira de Sant Miquel de Santpedor


Santpedor és el poble d’en Guardiola, l’ex-jugador i entrenador del Barça. I, més enllà d’aquesta efemèride, també és una bonica vila força ben conservada, amb un notable casc antic, amb carrers medieval, una bonica plaça i l’església de Sant Pere d’Or, d’aquí el nom de la localitat. Però avui parlem de Santpedor perquè aquest diumenge 29 de setembre de 2019 a Santpedor ja ho tenen tot a punt per a la Fira de Sant Miquel. Fira ecològica, talla barroca, Food Trucks, actuacions musicals de carrer, trobada de puntaires, bastoners, castellers… i un munt de coses i actes més. Arribeu-vos a la bonica vila de Santpedor.  I és que a Santpedor hi ha moltes coses a veure. No creiem que sigui necessari quedar-se a dormir, perquè Santpedor està proper a Barcelona, uns 60 kms. per la C-16, una mica per sobre de Manresa, abans d’arribar a Sallent. Però heu de saber que hi ha un hotel de quatre estrelles, amb restaurant, molt especialitzat en banquets, com també ho fa el Mirador de Montserrat. Diferent, innovador, és el Tesi. Especialitzat en menús i buffet lliure, Can Llopis. A més, hi ha molts bars que fan tapes i plats combinats, com el Núria. Si compteu amb l’oferta de la fira, ja veureu que amb gana no en sortireu.

Santpedor es el pueblo de Guardiola, el entrenador del Barça. Y, más allá de esta efeméride, también es una bonita villa muy bien conservada, con un notable casco antiguo. Pero hoy hablamos de Santpedor porque hay una feria de San Miguel. En Santpedor hay muchas cosas que ver. No creemos que sea necesario quedarse a dormir, porque Santpedor está cercano a Barcelona, unos 60 kms. por la C-16, un poco por encima de Manresa, antes de llegar a Sallent. Pero debéis saber que hay un hotel de cuatro estrellas, con restaurante, muy especializado en banquetes, como también los hace el Mirador de Montserrat. Diferente, innovador, es el Tesis. Especializado en menús y buffet libre, Can Llopis. Además, hay muchos bares que hacen tapas y platos combinados, como el Núria. Si cuentan además con la oferta de la feria, ya veréis que con hambre no saldrán de Santpedor.

Carcassonne, de nou


Carcassonne és una bellíssima ciutat occitana, del sur de França, a escassos 350 kms de Barcelona, com anar a València o a Saragossa. Una gran ciutat, amb una altra ciutat medieval dins seu, dalt d’un turó, la joia d’Occitània. A aquesta increïble vila medieval, arribada íntegra als nostres dies, li diuen la ciutat, “La Cité”, perquè és una veritable, autèntica, meravellosa ciutat medieval, tal qual, perfecta. Violet le Duc, romàntic ministre i artista francès la va salvar, la va restaurar, potser una mica massa, i la va mimar. Així de bé és conserva la antiga i impressionant vila medieval de Carcassonne. La vila moderna ha crescut als seus peus. Es tracta d’una agradable ciutat del sud de França, amb grans places i avingudes, travessada pel canal de midi. Els vostres infants quedaran completament bocabadats en veure les torres imponents, cinematogràfiques, de la triple muralla, els carrers plens de tota mena de botigues, les places a vessar de restaurants, els palaus gòtics i el castell. També bonica la catedral amb els seus vitralls del segle XIII. Cert que és molt turística. Cert que està abarrotada de gent. Cert que tot son botigues de records, d’articles pseudomedievals, de restaurants de patacada i tot amanit amb molt de soroll. Però és magnífica, malgrat tot, i molt real, i és única i s’ha de veure. Podeu incloure-la dins una visita més àmplia, perquè la zona s’ho mereix. Pels amants dels paisatges us proposem la muntanya negra, misteriosa, plena de boscos i llacs. O les gorges fabuloses que hi ha entre Perpinyà, o Puigcerdà i Quillan. Pels amants de la cultura la ruta dels castells càtars, Montsegur, Puiverd, o la de les abadies, Lagrasse, Sant Hilari, o la de les ciutats medievals, com ara Mirepoix. L’aparcament és fàcil, encara que de pagament. Cal agafar l’autopista per Girona i Perpinyà fins l’entrada de Narbonne. Allà preneu l’autopista en direcció Toulouse. En sortir seguiu les indicacions: La Cité, perfectes, sense pèrdua. Per dormir prop de la Cité teniu un Ibys Styles que no està gens malament, o Le Montmorency, o també l’Hotel du Chateau, i un xic més lluny l’Octroi, tots de la mateixa cadena, una mica cars però amb bona relació qualitat preu. També molt bé, l’Espace Cité i les Oliviers, dos hotels de la cadena Inter-Hotel, bàsics, senzills, però suficients. Baixant de la Cité cap al centre de la ciutat nova, pel carrer de Trivalle i del Pont Vieux, hi ha l’hotel i restaurant del Pont Vieux, molt bé i bon preu. Just passat el Pont Vieux, teniu el Trois Couronnes, que també està molt bé. Vistes impagables a la cité. Per menjar, si us agraden els self-service, res comparable a visitar els restaurants ràpids dels hipermercats Casino. Imbatible el preu, raonable el menjar. Però si voleu quelcom més guai us donarem algunes pistes: dins la cité teniu La Table d’Alaïs, coquetó, petit. A la Rue Trivalle, de la que ja us hem parlat, teniu Le Trivalou, al número 69, i Le 37, al número 37. Bons tots dos. Dins mateix de la Cité, a la plaça Marcou, Les Terrasses, jove, distés, bones pizzes. Com també son boníssimes a l’Italia, una fabulosa pizzeria a la Route Minervoise, 32. Però està molt lluny de la cité. Bona visita a Carcassone!.

Carcassonne es la cité. La ciudad medieval por excelencia, no ya de Occitania, ni de Francia, sino la mejor ciudad medieval de Europa. No es un pueblo medieval, ni una villa. Le llaman la ciudad, La Cité, porque es una verdadera, auténtica, maravillosa e increíble ciudad medieval exportada a nuestros días, tal cual, perfecta. Así de bien se conserva la antigua e impresionante Carcassonne. La villa moderna también es una agradable ciudad del sur de Francia, a unos 300 kilómetros al norte de Barcelona, con buena comunicación, sea vía Perpiñán y Narbonne, por autopista, o bien por el Pirineo, vía Puigcerdà. Sus niños quedarán completamente boquiabiertos al ver las torres imponentes, cinematográficas, de la triple muralla de Carcassonne. Las calles, las plazas, los palacios, el castillo. O la catedral con sus vitrales. Cierto que es muy turística. Cierto que está abarrotada de gente. Cierto que todo son tiendas, restaurantes y bares. Pero es real, es única y hay que verla. Puede incluirla en una visita más amplia, como los castillos cátaros, o bien hacer una escapada de un día y una noche. El aparcamiento es fácil, aunque de pago. Sigan siempre las indicaciones: La Cité. ¡No se lo pierdan!.

Castres, revisitat


Si us agrada Girona, i en concret de les seves meravelloses cases de colors penjades damunt l’Onyar, us agradarà la vila Occitana de Castres. És aquesta una amagada i desconeguda ciutat del sud d’Occitània, a França, situada en una terra de muntanyes agrestes, turons suaus, rius, bosc i vinya. Una terra variada, de pobles petits, rural i encantadora. Castres n’és la capital, i s’assembla a Girona, si, però només en les cases dels tintorers, que tintaven la llana dins el riu Agout. Cases de colors per ressaltar el seu ofici. Però la semblança s’acaba aquí. Castres és més petita, no te casc medieval, ni barri jueu, ni l’encant de Girona. Però, a la seva manera, més humil i senzilla, també ofereix el què te. Un casc antic amb places i cases del XVII i XVIII, una catedral amb un carrilló, un museu dedicat a l’art espanyol, amb unes quantes pintures i gravats de Goya, i una barca que, a l’estiu, volta pel riu Agout, sota les cases de colors. I, a més, Castres ofereix també el seu entorn. Una regió plena de bonics pobles medievals, com ara Lautrec o Puylaurens, sovint classificats entre els més bonics de França. Espais naturals com la Montanya Negra, i els seus boscos d’avets i llacs, o com la zona de les gorges de l’Agout amb paratges com els que volten Vabre, Brassac o La Salvetat, amb roques que giren sobre altres roques, cascades i fenòmens naturals dignes de veure’s. També teniu properes destinacions més serenes, com Lavaur, Revel o Gaillac, amb les vinyes calmes sobre el terra vermell, o ciutats més potents, amb monuments que les famílies no podeu deixar escapar, com ara la mítica Albi, amb la seva catedral de Santa Cecília, o la màgica Carcassonne, amb la vila closa medieval més gran d’Europa, amb un mercat de Nadal notable, o la impressionant Toulouse, amb la cité de l’espai, Sant Serni o els seus grans museus, on també fan un bonic mercat de Nadal. A Castres hi ha bons restaurants i hotels per passar un cap de setmana, de divendres a diumenge. Per menjar teniu, per exemple, una pizzeria, Le Napolitain, molt bona, al 18 de la Rue Cayrol. O bé Aux Coleurs Gourmandes, que proposa unes fórmules al migdia sense competències. Molt modern Le Patio, d’inspiració espanyola, amb tapes i fórmules. Un altre italià que està bé: La Venise, al 3 de la Place Roger Salengro. Le Victoria, en una cava, fresc i al·legre, o l’Europa, que pertany a un hotel amb caràcter, singular, però més clàssic. Un tex-mex acollidor, bones carns a la brasa i plats mexicans. Molt amables: el Yankee Grill. Per dormir un hotel modern, cosa rara al país veí, el Grand Hotel, a tocar del riu, en ple centre. Bones habitacions, desdejuni justet, no és buffet!. Als afores, en una àrea comercial camí de Mazamet hi ha un hotel nou, l’Ibis Styles, molt interessant, habitacions familiars, triples i quàdruples, bé de preu, netes i modernes, personal amable. Te un restaurant innovador i trencador, plats molt atípics, però molt bé de preu també, amb fórmules diferents de preu i contingut. Al centre un hotel inclassificable, una mena de museu d’art modern, molt rar i especial, però càlid i acollidor: jutjeu vosaltres mateixos: La Renaissance. Més clàssic L’Occitan, amb restaurant. I si no, a Toulouse hi ha tres Novotel, i uns quants Ibis de tots els colors i d’altres cadenes, molt interessants per a famílies, a tocar de la Cité de l’Espai.

Una vez una chica occitana, sorprendida por la belleza insólita e inesperada de Girona, y en concreto de sus maravillosas casas de colores colgadas sobre el Onyar, nos dijo: “parece Castres”. Desde ese día hemos estado intentando llegar hasta esta escondida y desconocida ciudad del sur de Francia con nuestros hijos. Finalmente un puente de diciembre conseguimos hacer el descubrimiento de esta tierra de montañas agrestes, colinas suaves, ríos, bosque y viña. Una tierra variada, de pueblos pequeños, rural y encantadora. Castres es la capital. Y se parece a Girona, sí, pero sólo en las casas de los teñidores que coloreaban la lana en el rio Agout. Casas de colores para resaltar su oficio. Pero la semejanza termina aquí. Castres es más pequeña, no tiene casco medieval, ni barrio judío, ni el encanto de Girona. Pero, a su manera, más humilde y sencilla, también ofrece lo que tiene. Un casco antiguo con plazas y casas del XVII y XVIII, una catedral con un carillón, un museo dedicado al arte español, con unas cuantas pinturas y grabados de Goya, y una barca que, en verano, da una vuelta por el río Agout , bajo las casas de colores. Y, además, su entorno. Una región llena de bonitos pueblos medievales, como Lautrec o Puylaurens, a menudo clasificados entre los más bellos de Francia. Espacios naturales como la Montaña Negra, y sus bosques de abetos y lagos, o como la zona de las gargantas del Agout con parajes como los que rodean Vabre, Brassac o La Salvetat, con rocas que giran sobre otras rocas, cascadas y fenómenos naturales dignos de verse. También tiene cercanas localidades serenas, como Lavaur, Revel o Gaillac, con los viñedos calmos sobre el suelo rojo, o ciudades potentes, con monumentos que las familias no pueden dejar escapar, como la mítica Albi, con su catedral, la mágica Carcassonne, con la villa medieval más grande de Europa, o la impresionante Toulouse, con la cité del espacio, Sant Serni o sus grandes museos. En Castres hay buenos restaurantes y hoteles par pasar el fin de semana. Tenéis, por ejemplo, Le Victoria, fresco y ale alegre, o el Europa, más clásico. Un hotel moderno, cosa rara en el país vecino, el Grand Hotel, junto al río. Y si no, el atípico Renaissance, o en las afueras el moderno Eco Sweet. Y si no teneis hotel allí desplazaros hasta Toulouse donde hay tres Novotel, y unos cuantos Ibis y de otras cadenas, muy interesantes para familias, junto a la Cité del Espacio.

Durham


Durham és una parada imprescindible en un viatge per Anglaterra, en una ruta per admirar el mur d’Adrià, o de camí cap a Escòcia. Una ciutat medieval imponent, en un meandre del riu, alçada damunt d’un turó, escenogràfica a tope. Aparqueu només arribar i visiteu la vila a peu. Carrers estrets plens de cases de pedra i entramats de fusta, una imponent i bellíssima catedral normanda, amb la tomba de Veda el Venerabe, una passada de bonica. I un castell molt maco, al costat de la catedral, en mig del poble medieval. Perdeu-vos per les places, els carrers estrets. Admireu les cases d’entramats de fusta i la gran plaça del mercat, plena d’edificis gòtics, molt guapa. En aquesta plaça vam dinar nosaltres al restaurant Uno Momento, un italià fabulós. No deixeu de parar a Durham. Mereix una visita.

Durham es una parada imprescindible en un viaje por Inglaterra, en una ruta para admirar el muro de Adriano, o de camino hacia Escocia. Una ciudad medieval imponente, en un meandro del río, altura sobre una colina, escenográfica a tope. Aparcad sólo llegar y visite la ciudad a pie. Calles estrechas llenas de casas de piedra y entramados de madera, una imponente y bellísima catedral normanda, con la tumba de Veda el Venerabe, una pasada de bonita. Y un castillo muy bonito, junto a la catedral, en medio del pueblo medieval. Piérdete por las plazas, las calles estrechas. Admire las casas de entramados de madera y la gran plaza del mercado, llena de edificios góticos, muy guapa. En esta plaza comimos nosotros en el restaurante Uno Momento, un italiano fabuloso. No dejen de parar en Durham. Merece una visita.

Durham is an essential stop on a trip to England, on a route to admire the Adrián wall, or on the way to Scotland. An imposing medieval city, in a meander of the river, raised above a hill, scenographic to the top. Just park to arrive and visit the village on foot. Narrow streets full of stone houses and wooden frames, an imposing and beautiful Norman cathedral, with the tomb of Veda el Venerabe, a beautiful pass. And a very nice castle, next to the cathedral, in the middle of the medieval village. Get lost in the squares, the narrow streets. Admire the wooden frame houses and the large market square, full of Gothic buildings, very beautiful. In this place we ate at the restaurant Uno Momento, a fabulous Italian. Stop at Durham. It deserve a visit.

Durham est une étape incontournable lors d’un voyage en Angleterre, d’une route pour admirer le mur d’Adrián ou d’un voyage en Écosse. Une cité médiévale imposante, dans un méandre de la rivière, surplombant une colline, scénographique jusqu’au sommet. Il suffit de se garer pour arriver et visiter le village à pied. Rues étroites pleines de maisons en pierre et de charpentes en bois, imposante et magnifique cathédrale normande, avec le tombeau de Veda el Venerabe, une belle passe. Et un très beau château, à côté de la cathédrale, au milieu du village médiéval. Se perdre dans les places, les rues étroites. Admirez les maisons à ossature de bois et la grande place du marché, pleine de bâtiments gothiques, très beaux. Dans cet endroit, nous avons mangé au restaurant Uno Momento, un italien fabuleux. Arrêtez vous pas à Durham. Mérite une visite

La Magna Celebratio 2019 a Badalona


 

Un altre any ens plau de convidar-vos a venir a Badalona per assistir al magne espectacle de la Magna Celebratio. Una festa, un festival, una gran fira romana que organitza el Museu de Badalona. Serà aquest darrer cap de setmana d’abril. Aquest any el festival romà de Badalona ofereix, tot dissabte i tot diumenge, un seguit d’activitats adreçades a grans i petits que tindran les recreacions històriques com a protagonistes. La Magna Celebratio és molt més que una trobada de romans o un mercat. Si espereu veure desfilar un seguit de legions de pacotilla, no cal que vingueu a la ciutat. És tota una altra cosa. Una aposta diferent, cultural, de qualitat. És tota una ciutat que viu a la romana. Una cosa molt ben muntada, amb gran quantitat d’actes i activitats per a tota la família. Naturalment hi trobareu coses ben atractives, i ben educatives, per a totes les edats. Parades d’oficis romans, i tallers de tota mena, on es paga amb originals sestercis encunyats expressament a Badalona, que us emportareu de record. Venda al Museu. També podreu assistir a cuidades representacions i, com no, hi haurà muntat un campament romà, on no tot el dia estant els soldats desfilant. Potser el més cridaner serà la jornada de portes obertes als múltiples espais arqueològics romans de Badalona, que són molts i molt bonics. Diada excepcional per veure llocs que estan tancats habitualment, únics a Catalunya, Espanya i el món. La Magna Celebratio te una component gastronòmica afegida, doncs alguns dels restaurants de la vila ofereixen unes jornades amb un suculent menú romà. Tota la part antiga de Badalona, el Dalt la Vila, estarà ple d’espectacles i escenes sobre la vida romana. Hi haurà visites guiades i conferències de divulgació impartides per especialistes. I tot a tocar de Barcelona. Quinze minuts en cotxe, per la B-20, C-31  o la C-32. En autobús, una hora, si preneu el B-25 a plaça Urquinaona. Encara més fàcil en metro. Cal anar fins el final de la línia L2, la lila, fins l’estació de Pompeu Fabra. En tren, la línia C-1, us deixa en 20 minuts a l’estació de Badalona. La Magna Celebràtio és celebra al centre, molt a prop de l’estació del metro o el tren. Més cómode, impossible. Badalona us ocuparà un dia, que serà ben aprofitat i, si sou de Barcelona, o del Maresme, o de les rodalies, tornareu a casa sense dormir a Badalona. Però si veniu de més lluny, potser voldreu passar el cap de setmana a la ciutat. Llavors us podreu permetre el plaer de passejar per la Rambla, a tocar del mar, o fins anar a la platja a perdre-hi el sol. O bé potser visitareu el Museu de Badalona, amb un subol romà realment impactant. No us el podeu perdre. Per dinar, si voleu fer pic-nic, sense barbacoa, podeu anar al parc de Can Solei-Ca l’Arnús, un xic allunyat del centre, però molt bonic. Un espai on la canalla tindrà molt lloc per còrrer, i unes atraccions per infants molt divertides. Si preferiu anar de restaurant us recomanem, prop del centre, a tocar de la plaça de la vila, i no lluny del museu, el Café de les Antípodes, un bar amb bones propostes, agradable i acollidor. No lluny, al carrer de Sant miquel 25, un italià amb classe, dels millors, Caruso, tel: 933 89 98 10. Seguint carretera endavant teniu La Mare del Tano, informal, hamburgueses. Al Carrer de Francesc Layret, 175, tel: 931 79 72 40. Més lluny encara, un restaurant més formal: La Sita, al carrer de Sant Bru, 48. Tel: 933 84 15 00. Tornant al centre de la ciutat, al carrer del mar, teniu el bistrot del Forn Bertran, una fleca que te un reservat al pis superior on fan alguns menús interessants. Més avall en el mateix carrer, Neruca, una petita joia, amanides, pizzes, bocates. Al Carrer del Tei, 7, tel: 933 84 12 06. El Caolila, tampoc queda allunyat. Un local modern. La Sargantana representa una proposta diferent. Per unes tapes ben bones: El Trabucaire, al La Bota de Aragón, i per a qui li agradin les pastes, el Miranapoli és una molt bona pizzeria familiar. Arran de platja, pot ser interessant el Sotavent, que és el restaurant del Club Naútic. A la Rambla teniu Il Vizio. Cuina italiana. També per allà, al carrer de Sant Pere, hi ha Can Quim, boníssima cuina, dels millors, tradicional català, mariner, bona qualitat, preus elevats. O bé Can Frai, gourmet, al mateix carrer de Sant Pere. Una altra boníssima pizzeria és el Caño 14, al costat mateix de la Rambla. Moderníssim, japonés i català, en dos ambients: Aroma, un luxe asiàtic. Ca L’Arqué, al carrer d’Arnús, te bona carn a la brasa, com també la te La Llar de l’all i oli, al carrer conquesta. Tradicional teniu el Nero, o un gallec de luxe: Pazo Ribeiro. Exòtic: Tariq, un pakistanès molt interessant. No us caldrà quedar-vos  a dormir, però si veniu de molt lluny i esteu cansats ho podeu fer a l’Hotel Miramar. Hi ha un parell d’hostal de preu més mòdic i bona acollida: l’Hostal Badaloní, net i modern, o el Solimar, un clàssic de tota la vida. Bona fira romana a Badalona!.

Un año más, este próximo fin de semana de abril, el Museo de Badalona organiza en la ciudad la Magna Celebratio. Se trata de una gran feria romana, muy bien montada, con gran cantidad de actos y actividades para toda la familia. Encontraréis puestos de oficios romanos, talleres de todo tipo, representaciones, un campamento romano, soldados y toda la parafernalia de la época. Además habrá jornada de puertas abiertas en los múltiples espacios arqueológicos de Badalona, que son muchos y muy bonitos. En los restaurantes de la villa ofrecen unas jornadas gastronómicas con un suculento menú romano. Toda la parte antigua de Badalona, el Dalt la Vila, estará lleno de espectáculos y escenas sobre la vida romana. Habrá visitas guiadas y conferencias de divulgación impartidas por especialistas. Y todo ello, bien cerca de Barcelona. En coche, por la B-20, C-31 o la C-32. En autobús hay que tomar el B-25 en plaza Urquinaona. Más fácil en metro hasta el final de la línea L2, Pompeu Fabra. En tren, la línea C-1, Badalona. La Magna Celebratio se celebra en el centro, muy cerca de la estación del metro o el tren. Más cómodo, imposible. Para comer os recomendamos, cerca del centro, el CAOLILA, en la calle León, 79 Telf.: 93.464.27.30. O bien CA L’Arqué, carne a la brasa, en la calle de Arnús, 87. Tel. 93.464.12.22. También CAN QUIM, tradicional catalán, en la calle de San Pedro, 97 Tel. 93.384.51.70. Can Frai, gourmet, en la misma calle de San Pedro, pero en el número 11 Tel.. 93.384.07.18. Una buenísima pizzería es el CAÑO 14, en la calle de Cádiz 17. Tel. 93.389.46.08. Tapas y raciones de ensueño en LA BOTA DE ARAGÓN, a lado del mar, en la calle de Santa Madrona, 122. Tel. 93.464.17.09. LA TAGIATELLA, restaurante italiano de cadena franquiciada en la calle del Temple, 9. Tel. 93.389.95.26. También italiano és el MIRANAPOLI, en la calle de Ribes i Perdigó, 28. Tel. 93.464.22.07. Platos romanos en NERO, calle de Francesc Layret, 153. Tel. 93.384.14.49. Un gallego de lujo: El PAZO RIBEIRO, en la calle de la Merced, 2. Tel. 93.464.25.07. Un vasco de mucho prestigio és el Txistu, en la calle de San Joaquín, 15. Tel. 93.384.38.15. De gran categoría el Micaco’S, en la calle de Sant Anastasi, 102 Tel. 93384 37 63. Pequeño el DALT LA VILA, en la calle de la Fuente 6. Tel. 93.460.20.55. No acabeis la visita a Badalona sin pasear por la Rambla, junto al Mar. Pueden ir a tomar el sol. O visitar el monasterio gótico de San Jerónimo de la Murtra. Pueden hacer pic-nic en el parque de Can Solei-Ca l’Arnús, donde los niños tendrán mucho espacio para correr después de comer. ¡No os perdáis la Magna Celebratio!.