Escaldarium de Caldes de Montbui


A Caldes de Montbui, una bonica població del Vallés, que ja us hem proposat altres vegades com a sortida per a les famílies, s’hi celebra aquest proper cap de setmana, el dissabte 14 de juliol de 2018,  l’Escaldarium. És una excusa de la gent de Caldes per fer-nos pujar al seu poble, que sempre és benvingut. I, a més, està a prop de Barcelona. L’Escaldarium és una festa espectacular amb música, foc i aigua. Es fa sempre a la plaça major, on hi ha la font del Lleó, d’aigua termal. Enguany, però, està en obres i els diables de Caldes l’han transportat al pàrquing de les Cremades. La festa serà allà. Aprofiteu per pujar a Caldes amb els vostres fills i filles. No només per la fira. També per visitar el banys romans o el museu, anomenat Thermàlia, que tot i estar dedicat a l’aigüa, te sales amb obra de Manolo Hugué i Picasso. Caldes està a tocar de Barcelona, a només 40 km. per una l’autovia que surt des de l’autopista B-30, just a l’entrada de Mollet.  Si us cal dinar a Caldes podeu disposar de bons restaurants, com ara el Bàsic, un lloc excel·lent on menjar, bé l’exclusiu Mirko Carturan, cuina d’autor, o el tradicional El Remei, tocant ja la ermita, al cap de munt del poble. Molt modern i fresc, cuina de qualitat, teniu la Carbonera. Fora de Caldes, al bonic paratge de Sant Sebastià de Montmajor, dalt de les cingleres, hi ha La Rectoria, a l’antiga parròquia del poblet. Tots fan setmana gastronòmica aquests dies. També els que pertanyen als hotels i balnearis. No us ho perdèssiu!.

escaldarium

En Caldes de Montbui, una bonita población del Vallés, que ya os hemos propuesto otras veces como salida familiar, se celebra este fin de semana el llamado Escaldarium. Es una excusa de la gente de Caldes para hacernos subir a su pueblo, cosa que siempre es agradable. Y, además, está cerca de Barcelona. Se trata de una fiesta del fuego y del agua, con bellas danzas y la actuación de los diablos. Aprovechen el Escaldarium para subir hasta Caldes con hijos e hijas. No sólo por la feria. También para visitar los baños romanos o el museo, llamado Thermàlia, que a pesar de estar dedicado al agua, tiene salas con obra de Manolo Hugué y Picasso. Caldes está muy cerca de Barcelona, a sólo 40 km. por una la autovía que sale desde l’autopista B-30, justo a la entrada de Mollet. Si necesitan comer, en Caldes pueden disponer de buenos restaurantes, como el Robert de Nola, o el Remei, tocando ya a la ermita, en lo alto del pueblo. Estos dias todos hacen semana gastronómica, también los que pertenecen a los hoteles y balnearios.

Anuncis

El Rallye dels autobusos clàssics


El Ral.li d’Autobusos Clàssics Barcelona – Caldes de Montbui és el fruit dels esforços de gent de l’empresa Sagalés, la Fundació TMB i l’Associació per a la Recuperació i Conservació d’Autobusos (ARCA). L’organitzen per vetllar per a la seva preservació, conservació i restauració i es treballa per a donar a conèixer al públic aquests antics i bonics busos del passat. Cada cop hi ha més vehicles participants. És bonic de veure’ls. També hi ha una zona dedicada als nens i nenes, plena de sorpreses i activitats. Tot això ho podreu gaudir, aquest cap de setmana, el dissabte 9 de juny de 2018, a partir de les 18 hores, hi ha l’obertura al públic de l’exposició d’autobusos clàssics a l’Av. Maria Cristina de Barcelona, que durarà fins les 21.30. El diumenge, a les 9 del matí de nou hi ha l’exposició d’autobusos clàssics, a l’Avinguda Maria Cristina, a Montjuic, perquè a les 10.30 hores es donarà la sortida del Ral·li. Sortiran de la ciutat de Barcelona per la C-17, i a les 12.00 arribaran a Montcada i Reixac (Av. Països Catalans), a les 12.15 hores a La Llagosta (Av. 11 de Setembre). Un quart d’hora després, a les 12.30 hores, hi ha l’arribada a Santa Perpètua de Mogoda (Pg. Florida). Sobre les 12.45 hores passaran per Palau-solità i Plegamans, i a les 13 hores està prevista l’arribada a Caldes de Montbui on hi haurà una exposició temporal de vehicles a la plaça de l’Església i l’Avinguda de Pi i Margall. Finalitzarà a les dues de la tarda. Aneu fins a Barcelona a veure els busos. O a qualsevol poble del recorregut. O arribeu-vos fins a Caldes de Montbui, una bonica població del Vallés, que ja us hem proposat altres vegades com a sortida per a les famílies. Aprofiteu per pujar a Caldes amb els vostres fills i filles. No només pels busos!. També per visitar el banys romans o el museu, anomenat Thermàlia, que tot i estar dedicat a l’aigüa, te sales amb obra de Manolo Hugué i Picasso. Caldes està a tocar de Barcelona, a només 40 km. per una l’autovia que surt des de l’autopista B-30, just a l’entrada de Mollet.  Si us cal dinar a Caldes podeu disposar de bons restaurants, com ara el Robert de Nola, o el Remei, tocant ja la ermita, al cap de munt del poble. També els que pertanyen als hotels i balnearis. No us ho perdèssiu!.

Este fin de semana, principalmente el domingo, no os podeis perder el Rallye de Autobuses Clásicos que cubrirá el trayecto des de Barcelona hasta Caldes de Montbui atravesando el Vallés.

 

Toro, revisitada


Toro, a les vores del riu Duero, damunt d’una talaia, anclada encara en el seu brillant passat medieval, mira ara passar la història que tantes vegades li ha fet el salt. Perquè aquesta vila poderosa, seu de reis i de corts, entrà venuda pels polítics a la modernitat i fou durament castigada. Perduda una capitalitat que reclamava, s’adormí fins avui. Toro conserva el sabor de l’autèntica Castella, amb uns monuments fabulosos, però sobretot amb la seva espectacular colegiata. Una església potent i poderosa, d’un romànic pur, que no podeu deixar-vos perdre en una volta per l’interior d’Espanya, o bé camí de Portugal, o en una ruta seguint el curs del pare Duero, el riu de la Castella eterna i verídica. La Colegiata de Toro s’aixeca damunt el riu, a un extrem de la vila. La seva cúpula destaca damunt els absis turgents. Dins, una maravella: la portada central coberta per un atri, inaccessible des de l’exterior. Una maravella en pedra policromada. Una fita mundial de l’escultura romànica. Tampoc la nau deixa indiferent. Més art, més escultura, més arquitectura sense artifici, directa i sòbria. Genial. La resta de la ciutat no pot mantenir aquest llistó però la torre del rellotge, les portes de la muralla, els carrers i places, les casones amb entramats de fusta, els palaus amb escuts, les esglésies són boniques. A més Toro disfruta d’una gastronomia única, deliciosa i contundent. Amb uns vins, poc coneguts, que poca cosa tenen a envejar als Ribera de Duero veïns. Toro val una parada. I te bons hotels, gens espectaculars però agradables, on fer-la. Com el Hotel Maria de Molina, a la Plaza San Julián de Los Caballeros, 1. Tel: 980 69 14 14. O la rústica Posada del Palau de Rejadorada, tot caràcter. També interessant el clàssic Juan II, un hotel dels de sempre. Finalment el funcional Zaravencia, una opció molt a tenir en compte. Per dinar, fora d’aquests hotels, que tenen bona cuina, passejeu pel carrer major i la plaça de l’ajuntament. Bars, tasques, tapes… un món de sensacions. Escolliu el vostre. Nosaltres vam dinar al restaurant Castilla, prou bé.

Toro, a orillas del río Duero, anclada en su pasado, mira pasar la historia que tantas veces le ha dado la espalda. Esta villa poderosa, sede de reyes y de cortes, entró vendida por los políticos en la modernidad y fue duramente castigada. Perdida una capitalidad que reclamaba, se durmió hasta hoy. Toro conserva el sabor de la auténtica vida castellana, con unos monumentos fabulosos, pero sobre todo con su espectacular colegiata. Una iglesia potente y poderosa, de un románico puro, que no se pueden perder en una vuelta por el interior de España, o bien camino de Portugal, o en una ruta siguiendo el curso del padre Duero, el río de la Castilla eterna y verídica. La Colegiata de Toro se levanta sobre el río, en un extremo de la villa, con unas líneas claras y magníficas. Su cúpula destaca sobre los ábsides turgentes. En el interior una maravilla: la portada central cubierta por un atrio, inaccesible desde el exterior. Una poesia en piedra policromada. Un hito mundial de la escultura románica que, si fuera francesa, veríamos reproducida en todo el mundo. Tampoco la nave deja indiferente. Más arte, más escultura, más arquitectura sin artificio, directa y sobria. Genial. El resto de la ciudad no puede mantener este listón pero la torre del reloj, las puertas de la muralla, las calles y plazas, las casonas con entramados de madera, los palacios con escudos, las iglesias son muy, muy bonitas. Además Toro disfruta de una gastronomía única, deliciosa y contundente. Con unos vinos, poco conocidos, que nada tienen que envidiar a los Ribera de Duero vecinos, y que pronto serán famosos. Y si no lo creen, ¡al tiempo!. Toro vale una parada. Y tiene buenos hoteles, nada espectaculares pero agradables, donde hacerla. Como el Hotel María de Molina, en la Plaza San Julián de Los Caballeros, 1. Tel: 980 69 14 14. O la rústica Posada del Palacio de Rejadorada, todo carácter. También interesante el clásico Juan II, un hotel de los de siempre. Finalmente el funcional Zaravencia, una opción muy a tener en cuenta. Para comer, fuera de estos hoteles, que tienen buena cocina, queda pasear por la calle mayor y la plaza del ayuntamiento. Bares, copas, tapas … un mundo de sensaciones. Elija la suya. Nosotros ya lo hicimos: el restaurante Castilla, no lejos de la Plaza Mayor.

La Monacàlia de Navarcles


A la vila de Navarcles, una bella població del Bages, fan aquest proper cap de setmana una fira medieval dedicada als monjos i al seu món: la Fira Monacàlia 2018. És molt natural que així sigui, perquè la gent de Navarcles es troben a tocar del monestir de Sant Benet de Bages, un dels més impressionants cenobis romànics de Catalunya, que no podeu deixar de visitar. Arran de la seva restauració i transformació en Món Sant Benet, Navarcles va començar a rebre turisme i, agraïda, va decidir dedicar una fira temàtica a la vida de l’edat mitjana, des de l’òptica dels clergues. Una visió no sempre celestial. Els carrers del poble es transformen. Hi ha espais lúdics i temàtics, representacions teatrals, parades, cercaviles, música… en fí, tot el que podeu demanar-li a una fira medieval clàssica, però molt ben organitzat i muntat. Però encara hi ha més. S’organitzen actes expressament pensats per la canalla, com ara una tirolina des del campanar, o bé les atraccions de fira. També hi haurà parades de tota mena, combinades amb una mostra d’oficis, i un espai especial dedicat a l’art de la seda. Es podrà fer una volta a la plaça amb els rucs. Pel que fa a tallers infantils destacarem el que proposa construir un gran vitrall o fer sabó i lleixiu tot enllestint la bugada, o bé el d’elaboració d’espelmes amb canya de riu. Interessant la construcció d’arnes amb canyís i d’arneres de pedra seca. L’església de Navarcles estarà oberta i il·luminada amb espelmes. Tot el dia gaudireu d’actuacions musicals. Es podrà pujar al campanar i contemplar el fantàstic paisatge que envolta Navarcles, per un euro. Món Sant Benet dedica una part molt important del seu espai a la cuina catalana i la seva renovació. Monacàlia no descuida gens aquest apartat. Teniu paradetes gastronòmiques per llepar-vos els dits i espais dedicats al plaer de la gula. Molt edificant. Si amb tot aquest menjar no en teniu prou heu de saber que a Navarcles sempre hem dinat molt bé. A Can Muntané, naturalment. Un restaurant d’hostal molt clàssic, al centre del poble. També menjareu molt bé a Can Patoi, també al centre. Bona Monacàlia!.

En Navarcles, bella población del Bages, montan una feria medieval dedicada a los monjes y su mundo: monácalia. Natural. Se encuentran junto al monasterio de Sant Benet de Bages, uno de los más impresionantes cenobios románicos de Cataluña, que no pueden vds. dejar de visitar. A raíz de su restauración y transformación en Món Sant Benet, Navarcles comenzó a recibir turismo y, agradecida, decidió dedicar una feria temática a la vida en la Edad Media, desde la óptica de los clérigos. Una visión no siempre celestial. Las calles del pueblo se transforman. Hay espacios lúdicos y temáticos, representaciones teatrales, paradas, pasacalles, música … en fin, todo lo que pueden pedirle a una feria medieval clásica, pero muy bien organizado y montado. Pero aún hay más. Se organizan actos expresamente pensados para los niños, como una tirolina desde el campanario, o bien las atracciones de feria. Dado que Món Sant Benet dedica una parte muy importante en la cocina catalana y su renovación, monacalia no descuida para nada este apartado. Tiene paradas gastronómicas para chuparse los dedos y espacios dedicados al placer de la gula. Muy edificante. Si con toda esta comida no tenéis bastante debeis saber que en Navarcles siempre hemos comido muy bien. En Can Muntané, naturalmente. Un restaurante clásico, el centro del pueblo: la calle de Fortià Solà, 1-3. Reserva: 93 831 04 40 / 93 831 03 65.

Bullir l’olla a Caldes de Montbui


A Caldes de Montbui, una bonica població del Vallés, que ja us hem proposat altres vegades com a sortida per a les famílies, s’hi celebra aquest proper cap de setmana de març el Mercat de l’olla i la caldera, popularment anomenat “Fem bullir l’Olla”. Serà el 17 i 18 de març, en que la vila termal celebrarà aquesta nova edició del mercat d’artesans i gastronòmic més singular del territori català, dedicat als productes de la terra. En aquesta edició, es cuinaran llenties pardines en les calderes i cigrons en l’olla més gran de Catalunya!. Tots els llegums es couran amb aigua termal i foc de llenya. Les llenties s’acompanyaran amb un bon xoriço calderí i els cigrons  de botifarres del perol, botifarra negra i llardons. És una excusa de la gent de Caldes per fer-nos pujar al seu poble, que sempre és benvingut. I, a més, està a prop de Barcelona. Es tracta d’un mercat de productes artesans, gastronòmics per ser més exactes, en un ambient festiu, amb 120 parades de productes gastronòmics i productes artesans i activitats. Durant el mercat també podreu participar en els tallers familiars o assaborir altres grans plats de la cuina a través de les activitats anomenades “tastaolletes”. També trobareu una demostració d’artesania i oficis antics: artesans de la trementina (remeis medicinals casolans), artesans de la terrissa, del ferro, de la llauneria, de la cistelleria i de la cuina. I parades d’artesania diversa: culleres de boix, olles i cassoles d’aram, estris de cuina, vidre, ceràmica, fusta, pintura, bijuteria, minerals, sabons… Aprofiteu per pujar a Caldes amb els vostres fills i filles. No només per la fira. També per visitar el banys romans o el museu, anomenat Thermàlia, que tot i estar dedicat a l’aigüa, te sales amb obra de Manolo Hugué i Picasso. Caldes està a tocar de Barcelona, a només 40 km. per una l’autovia que surt des de l’autopista B-30, just a l’entrada de Mollet.  Si us cal dinar a Caldes podeu disposar de bons restaurants, com ara el Robert de Nola, o el Remei, tocant ja la ermita, al cap de munt del poble. Tots fan setmana gastronòmica aquests dies. També els que pertanyen als hotels i balnearis. No us ho perdèssiu!.

En Caldes de Montbui, una bonita población del Vallés, que ya os hemos propuesto otras veces como salida familiar, se celebra uno de los fines de semana de marzo el llamado mercado de la olla y la caldera, popularmente “Hervir la Olla “. Es una excusa de la gente de Caldes para hacernos subir a su pueblo, cosa que siempre es agradable. Y, además, está cerca de Barcelona. Se trata de un mercado de productos artesanos, gastròmicos para ser más exactos, en un ambiente festivo. Además de la típica feria, encontrarán también actividades y talleres interesantes para los niños. En Caldes es sencillo hacer hervir una olla. El agua de la fuente del León, en medio de la plaza de la villa, ya sale hirviendo todo el año. Por ello, en cuestión de minutos, las ollas gigantes con agua termal hervirán lo que sea menester, protagonistas del mercado y de la fiesta. Si sois amantes de las experiencias culinarias nuevas, no podeis marchar sin saborear las judías del ganxet cocidas con agua termal, o la butifarra del caldero. Los más pequeños podrán ver la demostración de oficios antiguos relacionados con el trabajo de un vidriero, carpintero, alfarero o cestero. También disfrutarán de juegos y talleres como el de hacer saquitos medicinales aromáticos de tomillo o cocinar un pan de tomillo. Habrá una olla a disposición de los niños: la olla de los colores. También espectáculo de títeres (sábado por la tarde). Completan esta oferta variada una feria de anticuarios, un encuentro de intercambio de placas de cava, y un pasacalles popular. Aprovechen para subir hasta Caldes con hijos e hijas. No sólo por la feria. También para visitar los baños romanos o el museo, llamado Thermàlia, que a pesar de estar dedicado al agua, tiene salas con obra de Manolo Hugué y Picasso. Caldes está muy cerca de Barcelona, ​​a sólo 40 km. por una la autovía que sale desde l’autopista B-30, justo a la entrada de Mollet. Si necesitan comer, en Caldes pueden disponer de buenos restaurantes, como el Robert de Nola, o el Remei, tocando ya a la ermita, en lo alto del pueblo. Estos dias todos hacen semana gastronómica, también los que pertenecen a los hoteles y balnearios.

La fira de l’embotit d’Olot


Sempre ens ha agradat pujar fins a la bonica vila d’Olot, pel motiu que fos. Avui per la seva fira de l’embotit, demà pels volcans, demàpassat per l’esplèndida font moixina, amb el parc deliciòs, o per visitar el museu dels volcans, o per pujar al Montsacopa o al Garrinada. La ciutat i els voltants són meravellosos tot l’any. Però si hi aneu aquest cap de setmana, 17 i 18 de març de 2018, podreu veure una fira deliciosa, la dels embotits. Si cliqueu aquí veureu el programa. Si us agrada el bon embotit, si us agrada l’embotit casolà, de la terra, autèntic, si voleu triar i remenar, aquí vosaltres i els vostres fills i filles gaudireu de veritat. Un cap de setmana diferent, amb bona manduca, en una comarca privilegiada de Catalunya. No us ho penseu i aneu fins Olot amb l’excusa dels embotits, i disfruteu de la Garrotxa. Una visita al Parc dels volcans és impressionant sempre i en tot temps. Si dineu fora de la fira no deixeu de probar la cuina volcànica, al restaurant de la Font Moixina, o a veï La Deu, per exemple. Per cert que La Deu també te uns allotjaments rurals molt bonics: Can Blanc. Per dormir teniu un hotel de la cadena Riu, o bé l’hotel Borrell, un clàssic. Si en voleu més, mireu la web de l’hosteleria. Tota la Garrotxa es plena de hotels i cases rurals magnífiques. Bon embotit!

Siempre nos ha gustado subir hasta la bonita villa de Olot, por el motivo que fuera. Hoy por su feria del embutido, mañana por los volcanes, pasado por la espléndida fuente Moixina, con el parque delicioso, o para visitar el museo de los volcanes, o para subir al Montsacopa o al Garrinada. La ciudad y los alrededores son maravillosos todo el año. Pero si vais el último fin de semana de febrero, o el primero de marzo, podréis ver una feria deliciosa, la de los embutidos. Si os gusta el buen embutido, si gustais el embutido casero, de la tierra, auténtico, si quieren elegir, aquí lo podreis hacer. Un fin de semana diferente, con buena manduca, en una comarca privilegiada de Cataluña. No os lo penséis y id hasta Olot con la excusa de los embutidos, y disfrutad de la Garrotxa. Una visita al Parque de los volcanes es impresionante siempre y en todo tiempo. Si coméis fuera de la feria no dejéis de probar la cocina volcánica, el restaurante de la Font Moixina, o vecino La Deu, por ejemplo. Por cierto que este tiene unos alojamientos rurales muy bonitos: Can Blanc. Para dormir tienen también un hotel de la cadena Riu, o bien el hotel Borrell, un clásico. Si queréis más, mirad la web de hostelería. Toda la Garrotxa está llena de hoteles y casas rurales magníficas.

Alentejo, de nou


A Portugal, però no gaire lluny de Badajoz, hi ha una terra diferent, molt bonica. Un país dur, però ple de grans monuments, pobles medievals i àrabs, i espais naturals molt macos. La gent és propera i amable. És una terra pobra, però digna i acollidora. És l’Alentejo. Allà mai no us sentireu estranys. Visiteu els seus pobles blancs que llueixen les seves cases, muralles, temples i castells. Si podeu evitar el sol viu i abrusador de l’estiu, i anar-hi ara, per Setmana Santa, quan l’encantadora primavera, omple els camps de flors, molt millor. Son pobles i viles recollides, netes, espectaculars, amb carrers costeruts i finestres de colors vius: grocs, vermells, blaus. No us perdeu Elvas, a tocar de la frontera espanyola, amb les seves muralles, el castell. O Estremoz, una altra bella vila medieval, amb ciutadella i castell. O la petita Evoramonte, enfilada com el seu nom indica, dalt d’un turó, amb carrers estrets, muralles i cases encalades. Arribem ara, seguint la ruta, a Évora, la capital, plena, bellíssima, amb el temple romà, la catedral, els carrers moriscos. Les esglèsies, la capella dels ossos, tan tètrica. I continuem cap al sud, cap a Monsaraz, petit poblet penjat, una cucada, o Mourao, bonica ciutat també, ja ha tocar d’Espanya, d’Extremadura, amb un castell graciós. Una volta de 200 kms. Fàcil per unes petites vacances. I a uns 900 kms. de Barcelona. L’Alentejo pot oferir altres encants que no hem citat, com ara les cutats d’aire musulmà situades més al sud encara, com Beja i Serpa, molt boniques. O Vila Viçosa, no lluny d’Evora o Estremoz, amb el seu impactant palau barroc dels Ducs de Braganza, reis de Portugal. O Borba, la ciutat del marbre. L’Alentejo també té platges maravelloses, encara per descobrir, lluny del brugit turístic de l’Algarve. Una terra amb uns vins excepcionals, un oli d’excepció i una gastronomia excel·lent. No us perdeu la carn de porc a l’alentejana, el bacallà o els pastisos de postre. Amb hotels amb molt d’encant, per quatre duros mal comptats, amb uns preus de riure, tan per dormir com per dinar o sopar. I de camí, pareu a Cáceres. Quina ciutat medieval tan bonica!. O entrant per València d’Alcántara, feu nit a Marvao, vila medieval closa. Un xic més avall Portoalegre, desconeguda. Us afartareu de castells i muralles, de cases plenes de calç i colors. Per dormir feu centre a Évora, perquè és una passada. Visiteu el temple de Diana, la catedral, capella dels ossos, carrerons com el Graça… I per dinar el Café Alentejano, una recomanació de tot cor. Típic, magnífic, qualitat a baix preu, amabilitat infinita, sabors autèntics. Seguim baixant: Regueros de Monsaraz, Monsaraz, Moura, Mourao, Serpa, Beja, Mértola, a la foto, i anem cap a l’Atlàntic… d’Alcocer do Sal a Sines, i més avall, el que vulgueu. Dormiu a mil i un hotels encantadors. Dineu o sopeu en restaurants deliciosos. Gaudiu de la darrera terra verge i autèntica d’Europa. Nosaltres, de joves, vàrem estar a la Residencial Diana, que hem de reconèixer que no és el millor hotel d’Évora, però és molt baratet i era romàntic, tot i que vellet. Molt més modern, adequat per als infants i fastuós és el Mar d’Ar Aqueducto, amb piscina i totes les comoditats o el coquetó Albergaria do Calvario, un antic molí d’oli transformat en hotelet rural. Tots al mig d’Evora. Altres pobles i ciutats tenen hotels tan macos com aquests, els hem vist i en donem fe. Alentejo, a 900 kms. de Barcelona, via Madrid i Badajoz, un destí que heu de veure!.

Entre España y Portugal existe una tierra bendita de los Dioses, una tierra que tiene todas las gracias y casi ningún defecto. Una tierra dura, pero cercana y amable, poblada por una gente pobre, pero digna y acogedora. Es el Alentejo. Un lugar donde nunca se sentirán extraños, llena de pueblos blancos que lucen sus casas, murallas, templos y castillos al sol vivo y abrasador del verano, o la encantadora primavera, llena de campos floridos. Pueblos blancos y recogidos, limpios, espectaculares, de calles empinadas y ventanas de colores vivos: amarillos, rojos, azules … Donde el otoño y el invierno son clementes y siembran los paisajes de tonos terrosos. Con playas maravillosas, aún por descubrir, lejos del turístico Algarve. Una tierra con unos vinos excepcionales, un aceite de excepción y una gastronomía excelente. No os perdáis la carne de cerdo al alentejana, el bacalao o los postres dulces. Con hoteles con mucho encanto, por cuatro duros, con unos precios de risa, tanto para dormir como para comer o cenar. Lleguen por donde lleguen hay hitos que no se pueden dejar pasar. De norte a sur, cerca de Cáceres, entrando por Valencia de Alcántara, Marvão, villa medieval. Un poco más abajo Portoalegre, desconocida. y más abajo aún, o entrando por Badajoz, tienen Elvas, patrimonio de la humanidad, una ciudadela blanca. Sigan hacia la capital Évora, parando en lugares tan bonitos como Estremoz, Borba o Evoramonte, con castillos y murallas, y siempre las casas llenas de cal y colores. Évora es una pasada. Templo de Diana, catedral, capilla de los huesos, callejones como el de Graça … Y para comer el Café Alentejano, una recomendación de todo corazón. Típico, magnífico, calidad a bajo precio, amabilidad infinita, sabores auténticos. Seguimos bajando: Regueros de Monsaraz, y Monsaraz mismo, Moura, Serpa, Beja, Mértola, en la foto, y vamos hacia el Atlántico … de Alcocer do Sal a Sines, y más abajo, lo que queráis. Dormid en sus mil y un hoteles encantadores. Comidas y cenas en restaurantes deliciosos. Disfruten de la última tierra virgen y auténtica de Europa. Nosotros estuvimos hace años en la Residencia Diana, que debemos reconocer que no es el mejor hotel de Évora, pero es muy barato y era romántico, aunque viejito. Mucho más moderno, adecuado para los niños y más fastuoso es el Mar de Ar Acueducto, con piscina y todas las comodidades o el coqueto Albergaria do Calvario, un antiguo molino de aceite transformado en hotelito rural. Todos en pleno centro de Evora. Otros pueblos y ciudades tienen hoteles tan bonitos como estos, los hemos visto y damos fe. Alentejo, a 900 kms. Barcelona, ​​vía Madrid y Badajoz, ¡un destino que debeis ver!.

The white and yellow streets of Évora, which over time also make gray, tell us when the town, now capital of Alentejo, was the largest Muslim city in Portugal. Visit the Alentejo, a beautiful land in Portugal. There are a lot of little towns with white houses and big castles attending you!.

Les rues blanches et jaunes d’Évora, nous apprennent que la ville, aujourd’hui capitale de l’Alentejo, était la plus grande ville musulmane du Portugal. Tout l’Alentejo est plein de belles villages avec maisons blanches et chateaux forts qui vous attendent.