Tarquinia


Necròpolis etrusques de Monterozzi - Tomba dels lleopardos

Un lloc molt recomanable d’anar, si esteu al port de Civittaveccia, anant o tornant d’Itàlia o de Roma, és la bonica vila de Tarquínia, a la vora de la costa nord del Lazio, banyada al mar Tirrè. Nosaltres però no vam poder fer una nedada perquè l’aigua estava molt bruta i revoltada, havia plogut a la nit i feia molt vent. Així que decidírem voltar per la Tarquínia etrusca i medieval, descobrint una ciutat ben bonica. Els seus monuments i museus d’art etrusc han estat reconeguts per la UNESCO com a patrimoni de la humanitat.
A més, com ja hem dit, està a només 15 minuts del port de Civitavecchia , a 40 de Viterbo, una altra ciutat medieval molt maca,i poc més d’una hora de Roma. Però sense cap mena de dubte la Necròpolis de Tarquinia, amb les seves fastuoses tombes pintades, amb els frescos de la Necròpolis de Monterozzi. és l’estrella de la visita. La necròpolis està situada una mica als afores de la vila, fora muralles. Si voleu complementar la visita podeu anar al Museu Etrusc Nacional, ubicat dins el casc antic, al bonic Palazzo Vitelleschi.

El centre històric, a més del palau, està ple de belles esglésies i carrers amb sabor històric. Podeu aparcar molt fàcilment abans d’arribar a les muralles, en una plaça amb molta ombra i fonts, cosa que a l’estiu s’agraeix. Admireu el duomo, les torres medievals estil Sant Giminianno, i aneu pujant cap el final del recinte murallat fins arribar a la magnífica església romànica de Santa Maria del Castell, dins l’antic castell.

Tarquinia - Església de Santa Maria a Castello

No lluny de Tarquinia, a la costa podeu visitar el Parc Natural de les Salines on podreu veure, durant tot l’any, tota mena d’aus. La platja de Tarquinia, que és el típic Lido italià, no és bonica, però està neta i hi ha molt d’aparcament, nombrosos serveis, bars i restaurants. La sorra, volcànica, és negra. Podeu arribar-vos a Tarquinia mentre espereu que es faci l’hora de pujar al vaixell al port de Civitavecchia. Podeu anar-hi en tren, en bus, o en cotxe des de Roma agafant l’autopista que va a Civitavecchia i en acabar la carretera estatal, una autovia, anomenada Aurelia. Per dinar, a la plaça Cavour, centre de la ciutat, teniu el restaurant Bacco, força bo. En un carreró a tocar teniu el Pane, Pelle, Vino, fantàstic. I un xic més amunt el Telopreparoio, una pizzeria molt interessant. D’entre els hotels el millor és el Villa Tirreno, un establiment clàssic a l’entrada de la ciutat antiga. També està bé l’Hotel All’Olivo i al castell l’Hotel del Castello. Bona estada a Tarquinia!.
Tarquinia es una bella ciudad, medieval y etrusca, situada muy convenientemente a pocos kilómetros del puerto romano de Civitavecchia. Así, si estais esperando subir al barco por la noche, quizás fuese buena idea ir a visitar la necrópolis etrusca de tarquinia, patrimonio de la humanidad de la UNESCO, o su casco antiguo, con palacios, iglesias y torres medievales, o bien bajar hasta el Lido, a bañaros en su playa de arena negra. Tarquinia vale la pena.
Anuncis

Fira i mercat medieval de Peratallada


Continua llegint

Festival Petits Camaleons


Petits Camaleons és un festival de música, com els dels grans, però pensat per a nens i nenes de 3 a 12 anys. Els pares i mares també poden anar-hi. Te lloc a Sant Cugat del Vallés, població molt propera a Barcelona, i ben comunicada amb la ciutat comtal amb ferrocarril i bus. També molt accessible en cotxe, per a tothom. Dura tres dies, i podeu anar-hi un matí, una tarda, tot un dia o tots els dies. A més de poder escoltar grups en viu, també hi haurà cercaviles i animadors infantils per tot l’espai. Per dinar podreu comprar tot el que es necessita per fer un bon àpat, o un berenar a la tarda, i us ho podreu menjar a les àrees de pícnic habilitades dins del mateix recinte. Essent un festival de música familiar hi ha algunes petites diferències amb els events per gent gran. Per exemple el volum del so serà l’adequat. No podran anar-hi infants sense la companyia d’un adult, o dos com a màxim, però no podran entrar-hi adults sense infant, tot i que poden entrar molts infants acompanyant un adult. Es tracta, és clar, de que hi hagi més nens que pares. Els horaris son infantils per no alterar hores de bany, sopars o anades a dormir. El servei d’avituallament estarà obert a tota hora. Els temps de concert seran curts. Hi haurà molta rotació i varietat, per captar l’atenció i no cansar la canalla. Cada concert, de mitja hora màxim de durada, inclourà unes vuit cançonetes. Podreu escollir horari, escenari i diversos tipus d’entrada i d’abonament, a preus no astronòmics. S’han previst tallers on ensenyar a nens i nenes tot el relacionat amb la música, instruments i altres temes del gran món de la música. Pinta molt bé, oi?. Si no voleu estar tot el dia tancats al recinte del concert, o si heu pensat anar-hi només unes hores, podeu dedicar la resta del dia a visitar la ciutat, molt agradable, on destacarem el impressionant monestir de Sant Cugat, veritable joia entre les abadies catalanes, amb un claustre maravellós. També és molt interessant recórrer la part del parc de Collserola que toca la vila. Arribeu-vos tot passejant fins el castell de la Torre Negra, gòtic, misteriós, dins un paratge natural preciós. Si voleu dinar fora de la festa us aconsellarem uns restaurants molt bons, com el Casablanca, una fonda del 1850, amb mobles d’època i cuina casolana, o bé la cuidadíssima taula de la Cuina de San Telmo, una marisqueria amb productes frescos. Molt informal, modern i trencador és el Vermell, espai de restauració de l’Hotel Sant Cugat, amb molts menús i opcions per a tots els gustos. Petits camaleons, la música per infants us espera a Sant Cugat!.

Pequeños Camaleones es un festival de música, como los de los mayores, pero pensado para niños y niñas de 3 a 12 años. Los padres y madres también pueden ir. Tiene lugar en Sant Cugat del Vallés, población muy cercana a Barcelona, con fácil acceso a la ciudad condal por ferrocarril y bus. También muy accesible en coche, para todos. Dura dos días, y se puede ir una mañana, una tarde, todo un día o los dos días. Será como un concierto en directo, que tendrá tres escenarios, el principal, que será el Teatro Auditorio, un segundo en el patio de la Escuela de Música, y un tercero en el escenario del Aula Magna. Además de poder escuchar grupos en vivo, también habrá pasacalles y animadores infantiles en todo el espacio. Para comer se puede comprar todo lo que se necesita para hacer un buen almuerzo, o una merienda por la tarde, y os lo podréis comer en las áreas de picnic habilitadas dentro del mismo recinto. Siendo un festival de música familiar hay algunas pequeñas diferencias con los eventos para personas mayores. Por ejemplo el volumen del sonido será el adecuado. No podrán ir niños sin la compañía de un adulto, o dos como máximo, pero no podrán entrar adultos sin niños, aunque pueden entrar muchos niños acompañando a un adulto. Se trata, claro está, de que haya más niños que padres. Los horarios son infantiles para no alterar horas de baño, cenas o idas a dormir. El servicio de avituallamiento estará abierto a toda hora. Los tiempos de concierto serán cortos. Habrá mucha rotación y variedad, para captar la atención y no cansar a los niños. Cada concierto, de media hora máximo de duración, incluirá unas ocho canciones. Podrán escoger horario, escenario y varios tipos de entrada y de abono, a precios no astronómicos. Se han previsto talleres donde enseñar a niños y niñas todo lo relacionado con la música, instrumentos y otros temas del gran mundo de la música. Pinta muy bien, ¿verdad?. Si no desean estar todo el día encerrados en el recinto del concierto, o si han pensado ir sólo unas horas, pueden dedicar el resto del día a visitar la ciudad, muy agradable, donde destacaremos el impresionante monasterio de Sant Cugat, verdadera joya entre las abadías catalanas, con un claustro maravilloso. También es muy interesante recorrer la parte del parque de Collserola que toca la villa. vayan hasta el castillo de la Torre Negra, gótico, misterioso, dentro de un paraje natural precioso. Si desean comer fuera de la fiesta les aconsejaremos unos restaurantes muy buenos, como el Casablanca, una fonda de 1850, con muebles de época y cocina casera, o bien la cuidadísima mesa de la cocina de San Telmo, una marisquería con productos frescos. Muy informal, moderno y rompedor es el Vermell, espacio de restauración del Hotel Sant Cugat, con muchos menús y opciones para todos los gustos. Pequeños camaleones, la música os espera en Sant Cugat.

Font de la O, Aramunt, barbacoes.


Aramunt és un poble amagat darrera el pantà de Sant Antoni, a l’altra banda d’on passa la carretera que va de Tremp, cap a la Pobla de Segur, i a Sort, i a la Vall d’Àneu. La gent no va a Aramunt, ni el coneix, malgrat que la zona és bonica. I per allà podeu arribar fins la reserva natural de Boumort, on el cèrvols bramen i que no convé que esdevingui massa turística. Per això és un lloc una mica secret. En aquest petit poble del Pallars Jussà, no lluny de la Pobla de Segur, hi ha un seguit de coses interessants, que mereixen ser descobertes. Per exemple el poble vell, abandonat, que ens mira des de dalt d’un turó. O bé el llac, el pantà, prop del poble nou. O bé les les trinxeres i els búnquers de Sant Corneli, muntanya on hi va haver una de les batalles més sagnants de la guerra civil. Si l’Aramunt nou no té res a oferir, el poble vell era un bonic indret medieval, ara abandonat, amb cases de pedra que fan de muralla, amb portalades del segle XI i les restes d’una torre de vigilància. Encara queden ruïnes del castell d’Aramunt, dalt d’un turonet, i de l’antiga església parroquial romànica. En l’aspecte natura teniu quatre fonts, de les que avui descriurem la Font de la O, perquè hi ha una àrea de barbacoes que pot interessar les famílies que els agrada sortir a dinar carn a la brasa. S’hi arriba per una pista forestal, en bon estat que surt d’Aramunt mateix, pregunteu al poble. Hi ha taules de pedra i bona ombra, espai per jugar i còrrer, contenidors per reciclar, bon aparcament i el bosc envolta el lloc. Hi passa un rierol que forma boniques cascades, on els infants podran jugar amb l’aigua. Hi ha barbacoes amb graella incorporada, y també una font. Per anar fins aquesta àrea recreativa i de pícnic cal arribar al poble d’Aramunt i, només d’entrar-hi, girar a mà dreta per una pista asfaltada. Seguiu una estona endavant i, en el següent encreuament girem a la esquerra, en baixada, per una pista primer asfaltada i després no, però amb indicacions a la font de la O, Montesquiu, Orcau i Tremp. Podeu passar un cap de setmana per aquí, visitant altres llocs bonics dels voltants. El Pallars Jussà és una comarca desconeguda però amb racons molt macos. Per dinar a Aramunt teniu el restaurant Lo Blau, 973 680 141 o bé 696 370 241. O el restaurant nomenat Xiringuito a la mateixa carretera de la Pobla de Segur. A Aramunt hi ha cases rurals boniques com la residencia de pagès Can Pereforn o Casa Julià. Si voleu un hotel, per dormir bé a la zona, aneu sense cap mena de dubte a l’Hotel Solé, amb apartaments i habitacions, piscina i tracte molt familiar. Maco i bé de preu. Bon menjar també. Està situat a la Pobla de Segur, just davant l’estació de tren. Bon cap de setmana i bona barbacoa a Aramunt!

Aramunt es un pueblo escondido detrás del pantano de San Antonio, al otro lado de donde pasa la carretera que va de Tremp, hacia la Pobla de Segur, Sort, y el Valle de Àneu. La gente no va a Aramunt, ni lo conoce, a pesar de que la zona es bonita. Y por allí puede llegar hasta la reserva natural de Boumort, donde el ciervos braman y que no conviene que sea demasiado turística. Por eso es un lugar un poco secreto. En este pequeño pueblo del Pallars Jussà, no lejos de la Pobla de Segur, hay una serie de cosas interesantes, que merecen ser descubiertas. Por ejemplo el pueblo viejo, abandonado, que nos mira desde lo alto de una colina. O bien el lago, el pantano, cerca del pueblo nuevo. O bien las las trincheras y los bunkers de San Cornelio, montaña donde hubo una de las batallas más sangrientas de la guerra civil. Si el Aramunt nuevo no tiene nada que ofrecer, el pueblo viejo era un bonito lugar medieval, ahora abandonado, con casas de piedra que hacen de muralla, con portadas del siglo XI y los restos de una torre de vigilancia. Aún quedan ruinas del castillo de Aramunt, sobre una colina, y de la antigua iglesia parroquial románica. En el aspecto naturaleza tiene cuatro fuentes, de las que hoy describiremos la Fuente de la O, porque hay un área de barbacoas que puede interesar las familias a las que les gusta salir a comer carne a la brasa. Se llega por una pista forestal, en buen estado, que sale de Aramunt mismo, pregunten en el pueblo. Hay mesas de piedra y buena sombra, espacio para jugar y correr, contenedores para reciclar, buen aparcamiento y el bosque rodea el lugar. Pasa un arroyo que forma hermosas cascadas, donde los niños podrán jugar con el agua. Hay barbacoas con parrilla incorporada, y también hay una fuente. Para ir hasta esta área recreativa y de picnic hay que llegar al pueblo de Aramunt y, sólo entrar, girar a la derecha por una pista asfaltada. Sigan un rato adelante y, en el siguiente cruce giramos a la izquierda, en bajada, por una pista primero asfaltada y luego no, pero con indicaciones a la fuente de la O, Montesquiu, Orcau y Tremp. Pueden pasar un fin de semana por aquí, visitando otros lugares bonitos de los alrededores. El Pallars Jussà es una comarca desconocida pero con rincones muy bonitos. Para comer en Aramunt tienen el restaurante Lo Azul, 973680141 o bien 696 370 241. O el restaurante nombrado Chiringuito en la misma carretera de la Pobla de Segur. A Aramunt hay casas rurales bonitas como la residencia de campo Can Pereforn o Casa Julián. Si desean un hotel, para dormir bien en la zona, vayan sin lugar a dudas en el Hotel Solé, con apartamentos y habitaciones, piscina y trato muy familiar. Bien de precio. Buena comida también. Está situado en la Pobla de Segur, justo frente a la estación de tren. ¡Buen fin de semana y buena barbacoa en Aramunt!

Una volta per l’Empordanet


Un diumenge de primavera, o de qualsevol època de l’any, podeu fer una sortida per l’Empordà que Josep Pla definí com l’Empordanet. Si us deixeu guiar us diríem que us arribèssiu fins Girona, i passada la ciutat, anèssiu cap a Celrà i seguidament en direcció a La Bisbal, però passant abans per Monells i Cruïlles, dos petites joies medievals, amb el seu monestir, la torre feudal, la plaça porxada, les cases… una cuacada. Val la pena parar a La Bisbal, que te un castell molt bonic i un casc antic interessant, i botigues amb una ceràmica prou xula. Tot seguit aneu fins el bell poble murallat de Vulpellac, que conserva torres i defenses, cases i carrers de pedra medievals, molt macos.

Seguidament continueu fins l’esplèndida vila de Peratallada, una joia de l’edat mitjana, amb el seu fosat, la muralla, la torre de les hores, el castell dels barons i l’església, romànica, fora poblat. Tot preciós, tot increiblement fantàstic.

No us oblideu de visitar Palau-Sator un altre deliciós poblet medieval, poc conegut de la gran massa turística, amb la seva torre d’entrada, els murs, els carrers concèntrics amb els casalots de pedra vista, la torre de guaita i el castell que s’aixeca al centre de la vila.

Tot seguit podeu parar a Sant Julià de Boada, un petit poble que conserva una inaudita església visigòtica, molt petita i estranya. Naturalment ens aturem a Pals, la més turística vila medieval de la zona, amb el seu casc antic ple de comerços i botigues per turistes, però d’una bellessa total. No la podeu deixar de veure. I abans d’arribar a Girona, ja de tornada, podeu fer una parada a altres pobles menys afortunats, però molt rústics, com ara el poble de Rupià, amb un casc antic que no està malament, i l’església. O bé la Pera, o parar al castell de Púbol on trobareu la casa palau, molt maca i al·lucinant, on van viure Gala i Dalí.

I encara potser tenim temps de fer una parada al poble de Foixà, amb el seu important palau i castell, una veritable acròpolis medieval en les terres properes a Girona. A Peratallada ens agrada anar-hi sempre. Sempre ens ve bé de pujar fins les nostres estimades terres de Girona, a l’Empordà etern, a l’Empordanet d’en Pla, per gaudir dels seus paisatges, de les seves viles medievals, de l’aire, la llum, la gent. No ens cal una raó per vistar l’Empordà, aquesta meravella de paisatges i viles medievals, que us transportarà directament a l’edat mitjana. Torres, castells, nuclis antics, palaus… la història us espera. No sabem si ho fareu en un cap de setmana, un pont o unes petites vacances. Nosaltres sempre fem centre a Peratallada, menys turístic i més autèntic que altres llocs de la costa, o que Pals, er exemple. I dinem, o sopem, al Restaurant Bonay, a Peratallada mateix. Cuina ecològica, super cuidada. Un destí ineludible. Molt recomanable. O bé ho fem a Can Nau, un clàssic de tota la vida. Cuina com ha de ser. En canvi, trencador en tots els aspectes, el Candelaria, ofereix experiències noves. També molt interessant un hotelet rural amb molt d’encant, preus en consonància, molt exclusiu: Mas Rabiol. També és molt acollidor Ca l’Aliu. A Peratallada no hi ha càmping, però nosaltres sempre anem al camping Mas Patoxas quan som per la zona. Molt familiar i adequat. No us perdeu una passejada familiar per l’Empordanet, per Pertallada, per Pals, veient els seus castells, les places porticades, les cases de pedra, les esglésies, els fossats impressionant. Aneu a la platja, a la Costa Brava, passeu-hi tot un cap de setmana, perquè val la pena!.

 

A l’Empordanet podéis ir cuando queráis. No hay una razón para vistar esta maravilla de paisajes y pueblos medievales, de pueblos de ensueño que os transportarán directamente a la Edad Media. Aprovechad cualquier fin de semana, o un puente, para perderos por el Empordà eterno, por las villas de Peratallada, Palau Sator, Pals, Boada… Torres, castillos, cascos antiguos, palacios … la historia os espera. Nosotros siempre ponemos el centro en Peratallada. Allí comemos o cenamos en el Restaurante Bonay. Cocina ecológica, super cuidada. Muy recomendable. O bien Can Nau, un clásico de toda la vida. Cocina como debe ser. Hay muchos más, de todo tipo: asadores, pizzerías … Para dormir también estamos en Peratallada, o en el camping Mas Patoxas, cuando estamos por la zona.

Les “Enramades” de Sallent


El poble de Sallent està a la comarca del Bages, pujant cap al Pirineu per l’autovia C-18 i després la C-16, un xic més amunt de Manresa, camí de Berga. En aquesta vila gran i industrial celebren fort el dia de Corpus i, com en molts altres llocs de Catalunya, guarneixen carrers amb flors i decoració. La festa va des del dia de Corpus mateix, fins el dilluns següent. Encara que son molt poc conegudes dels foresters, aquestes enramades sallentines mereixen una visita i cal que sapigueu que foren declarades festes d’interès turístic nacional. S’assemblen una mica a les decoracions dels carrers que es fan al barri de Gràcia, a Barcelona. Com allà, cada carrer escull un motiu per a les seves garlandes. Us animem a fer l’hora llarga de viatge per la C-16 fins a Sallent amb la vostra família per circular pel casc antic engalanat, i disfrutar dels espectacles programats. I, per descomptat, tots els dies els carrers ben enramats, amb un trenet que farà un recorregut turístic. A cada carrer, a més, s’hi fan un munt d’actes, hi ha música i animació. Si amb les activitats, i les enramades, encara us queda curt el dia podeu fer un volt per la localitat, que tot i no ser un reclam turístic de primer ordre, te la seva gràcia. Hi trobareu la casa museu d’en Torres Amat, i la casa dels Claret, que era fill del poble. Pels amants de la història tenim un poblat ibèric al Cogulló. Pels de la natura l’espai anomenat Aiguamolls de la Corbatera. Podeu dinar molt bé a Sallent, a diversos bars i restaurants. Recomanem l’atrevit, actual i modern Ospi Restaurant, que no us deixarà indiferents. A la carretera teniu un complex molt interessant. Es tracta de l’Hostal del Camp. Restaurant, hotel de categoria, piscina… un referent a la comarca. Ideal per passar uns dies al Bages. Bones pizzes a la Pizzería 2266, al carrer de Sant Víctor, 72, tel: 938 37 22 66. A la carretera C-16, sortint de ‎Sallent pel nord, hi ha la Masia Puigbó, i també trobareu ben a tocar la famosa cooperativa Agrofresc, amb els seus iogourts naturals, pastissos de formatge i altres delicatessen marca La Torre, o El Canadell. Allà hi ha el Rebost de la Torre on podeu degustar els seus productes. També hi ha boniques cases rurals, encantadores, com ara Cal Sidru, al bonic poblet de Cabrianes. Per aquella zona no us perdeu el castell amb l’església romànica de Sant Esteve i Sant Sebastià. Un temple molt bonic, de visita obligada. Bones enramades!.

En el pueblo de Sallent, en la comarca del Bages, un poco más arriba de Manresa, camino de Berga, celebran por Corpus y hasta el fin de semana siguiente, sus coloridas y famosas enramadas. Son varias las villas catalanas que siguen esta antiquísima tradición, como Arbúcies, por ejemplo. Engalanan calles y plazas y la gente hace fiesta grande, divisando ya el verano que se acerca. Aunque muy poco conocidas de los forasteros, estas enramadas Sallentina merecen una visita y hay que saber que fueron declaradas fiestas de interés turístico nacional. Como hemos dicho antes, los actos comienzan el mismo jueves de Corpus, continuando sábado, domingo y lunes. Como en el caso de Gracia, en Barcelona, cada calle elige un motivo para la decoración de la misma. Os animamos a hacer la hora larga de viaje hasta Sallent con la familia para circular por el casco antiguo engalanado, y disfrutar de los espectáculos programados: hinchables, juegos para niños, música, bailes, concursos, pasacalles, sardanas, gigantes, encuentros de encajeras y placas de cava, y muchos otros. El día fuerte es el domingo, pero siempre hay algo que ver. Si con las enramadas solas les queda corto el día, pueden dar una vuelta por la localidad, que a pesar de no ser un reclamo turístico de primer orden, tiene su gracia. Encontraréis la casa museo de Torres Amat, y la casa de los Claret, que era hijo del pueblo. Para los amantes de la historia tenemos un poblado ibérico en el Cogulló. Si os va más la naturaleza, id hasta los humedales de la Corbatera. Pueden comer muy bien en Sallent, en diversos bares y restaurantes. Recomendamos el atrevido, actual y moderno Ospi Restaurante, que no os dejará indiferentes. En la carretera tienen un complejo muy interesante. Se trata del Hostal del Camp. Restaurante, hotel de categoría, piscina … un referente en la comarca. Ideal para pasar unos días en el Bages. También hay hermosas casas rurales, encantadoras, como Cal Sidru, en el bonito pueblo de Cabrianes. Por esa zona no os perdáis el castillo con la iglesia románica de San Esteban y San Sebastián. Un templo muy bonito.

Concert Dexcor a Sant Jeroni de la Murtra


El diumenge 27 de maig, a les 6 de la tarda, tindà lloc a Sant Jeroni de la Murtra un concert de musica religiosa dels segles XIX i XX amb obres de Fauré, Mendelssohn, Cererols, Pau Casals i Jean Alain, a càrrec del DEXCOR, sota la direcció de Montserrat Pi, amb Helena Caballero, flauta i Anna Puigmartí, piano. Com aportació al concert, més un pica-pica que us oferiran, demanen la voluntat a partir de 9 €.  Atenció, l’aforament és limitat i no fan reserves. S’obriran les portes del monestir 30 minuts abans del concert. Noteu que l’assistència al Cicle de concerts és una manera de col·laborar amb Sant Jeroni de la Murtra. Tanmateix heu de saber que, per a la propera setmana, el DEXCOR ha programat el mateix concert a l’església parroquial de Santa Maria de Badalona. Ja us en donarem noves. El cor DEXCOR és una coral d’exalumnat del Conservatori Professional de Música de Badalona. El Monestir de Sant Jeroni de la Murtra, situat a la muntanya, a la Serralada de Marina, a mig camí entre Badalona i Santa Coloma de Gramenet, és un conjunt monàstic poc conegut malgrat estar molt a prop de Badalona i Barcelona, que conserva un claustre espectacular i un refetor molt bonic, on tindrà lloc el concert. Els seus voltants, tot i que agredits per la gran ciutat, encara són aptes per fer-hi una passejada tranquil·la si us decidiu a pujar-hi unes hores abans i aprofitar la tarda. Lamentablement a Sant Jeroni cal anar-hi en cotxe particular o bé caminar una bona estona. Hi ha prou aparcament en diverses clarianes habilitades, no lluny del monestir. Des de Barcelona podeu arribar-hi de dues maneres. Per l’autopista C-31, la que va a Mataró, fins la sortida 4, Badalona Centre. Preneu el lateral i gireu a l’esquerra en el segon semàfor, passant per sota de l’autopista mateixa. Pugeu pel carrer Independència, que és la carretera que va a Montcada i Reixac, la BV 5011. En el sisè semàfor es passa el pont sobre la B-20. Cal continuar recte per la BV-5011 fins trobar, a uns 500 metres, un stop, a mà esquerra, al punt km. 2. S’anuncia Canyet i el propi monestir. Gireu a l’esquerra per un carrer molt estret, (Ca Tiano) fins trobar la riera. Baixem Riera avall fins trobar un encreuament a mà dreta, estret també. Atenció!: hi ha rètols indicatius, però cal buscar-los bé. S’inicia una pista forestal, que es fa de sorra, puja i serpenteja fins a arribar al Monestir. També podeu anar-hi per la Ronda de Dalt, o la Ronda de Litoral, fins l’anomenat “Nus de la Trinitat”, i allà agafar la B-20 en direcció Badalona i Mataró. Cal sortir a la sortida 19, la de Santa Coloma de Gramenet, i continuar recte per la Avinguda de la Pallaresa. En el sisè semàfor girar a la dreta pel carrer Gaspar i, tot seguit, en el primer encreuament girar a l’esquerra, pel carrer Prat de la Riba. El carrer puja i a uns 250 metres, trobareu, a mà esquerra la pista no asfaltada. Veureu la Torre Pallaresa, magnífic casal renaixentista, i després, a un parell de kms. Sant Jeroni de la Murtra. Ja ho sabeu, cap a Sant Jeroni!.

Este próximo domingo 27 de mayo de 2018, a las 18 horas, hay un extraordinario concierto de música coral de Dexcor, bajo la dirección de Montserrat Pi, en Sant Jeroni de la Murtra. Este cenobio está en un valle escondido, recóndito, y poco conocida, de la Serralada de Marina. Justo junto a Barcelona, ​​Badalona y Santa Coloma de Gramanet. Ahora está en reconstruccion, y recuperando cierto esplendor, muy lejano, del que tenía cuando se hospedaban allí los Reyes Católicos. Fué aquí donde Isabel y Fernando recibieron Cristóbal Colón al regresar de su primer viaje a América. San Jerónimo conserva un claustro espectacular y un refectorio muy bonito. Sus alrededores, agredidos por la gran ciudad, permiten un paseo tranquilo. Pueden pasar el día en el Valle de Belén, en San Jerónimo. Recorrer los caminos del Parque Natural de la Sierra de Marina y hacer picnic, jugar a pelota y correr con los niños. Si no pueden subir el día del concierto, recuerden que el monasterio abre los primeros domingos de mes. Llegaran al cenobio, en coche, desde Barcelona, por Santa Coloma de Gramanet. Vayan hasta la salida 19 y sigan por el lado de la B-20 hasta encontrar un camino de tierra que les lleva hasta el monasterio. También se puede subir desde Badalona, dejando la autopista en la salida Badalona Centro, y girando a la izquierda ​​por la BV-5011 hasta el barrio de Canyet. Indicado pero habrá que buscarlo bién. Se puede dejar el coche cerca, hay suficiente lugar para aparcar. Les deseamos un buén concierto en Sant Jeroni.