Una volta per l’Empordanet


Un diumenge de primavera, o de qualsevol època de l’any, podeu fer una sortida per l’Empordà que Josep Pla definí com l’Empordanet. Si us deixeu guiar us diríem que us arribèssiu fins Girona, i passada la ciutat, anèssiu cap a Celrà i seguidament en direcció a La Bisbal, però passant abans per Monells i Cruïlles, dos petites joies medievals, amb el seu monestir, la torre feudal, la plaça porxada, les cases… una cuacada. Val la pena parar a La Bisbal, que te un castell molt bonic i un casc antic interessant, i botigues amb una ceràmica prou xula. Tot seguit aneu fins el bell poble murallat de Vulpellac, que conserva torres i defenses, cases i carrers de pedra medievals, molt macos.

Seguidament continueu fins l’esplèndida vila de Peratallada, una joia de l’edat mitjana, amb el seu fosat, la muralla, la torre de les hores, el castell dels barons i l’església, romànica, fora poblat. Tot preciós, tot increiblement fantàstic.

No us oblideu de visitar Palau-Sator un altre deliciós poblet medieval, poc conegut de la gran massa turística, amb la seva torre d’entrada, els murs, els carrers concèntrics amb els casalots de pedra vista, la torre de guaita i el castell que s’aixeca al centre de la vila.

Tot seguit podeu parar a Sant Julià de Boada, un petit poble que conserva una inaudita església visigòtica, molt petita i estranya. Naturalment ens aturem a Pals, la més turística vila medieval de la zona, amb el seu casc antic ple de comerços i botigues per turistes, però d’una bellessa total. No la podeu deixar de veure. I abans d’arribar a Girona, ja de tornada, podeu fer una parada a altres pobles menys afortunats, però molt rústics, com ara el poble de Rupià, amb un casc antic que no està malament, i l’església. O bé la Pera, o parar al castell de Púbol on trobareu la casa palau, molt maca i al·lucinant, on van viure Gala i Dalí.

I encara potser tenim temps de fer una parada al poble de Foixà, amb el seu important palau i castell, una veritable acròpolis medieval en les terres properes a Girona. A Peratallada ens agrada anar-hi sempre. Sempre ens ve bé de pujar fins les nostres estimades terres de Girona, a l’Empordà etern, a l’Empordanet d’en Pla, per gaudir dels seus paisatges, de les seves viles medievals, de l’aire, la llum, la gent. No ens cal una raó per vistar l’Empordà, aquesta meravella de paisatges i viles medievals, que us transportarà directament a l’edat mitjana. Torres, castells, nuclis antics, palaus… la història us espera. No sabem si ho fareu en un cap de setmana, un pont o unes petites vacances. Nosaltres sempre fem centre a Peratallada, menys turístic i més autèntic que altres llocs de la costa, o que Pals, er exemple. I dinem, o sopem, al Restaurant Bonay, a Peratallada mateix. Cuina ecològica, super cuidada. Un destí ineludible. Molt recomanable. O bé ho fem a Can Nau, un clàssic de tota la vida. Cuina com ha de ser. En canvi, trencador en tots els aspectes, el Candelaria, ofereix experiències noves. També molt interessant un hotelet rural amb molt d’encant, preus en consonància, molt exclusiu: Mas Rabiol. També és molt acollidor Ca l’Aliu. A Peratallada no hi ha càmping, però nosaltres sempre anem al camping Mas Patoxas quan som per la zona. Molt familiar i adequat. No us perdeu una passejada familiar per l’Empordanet, per Pertallada, per Pals, veient els seus castells, les places porticades, les cases de pedra, les esglésies, els fossats impressionant. Aneu a la platja, a la Costa Brava, passeu-hi tot un cap de setmana, perquè val la pena!.

 

A l’Empordanet podéis ir cuando queráis. No hay una razón para vistar esta maravilla de paisajes y pueblos medievales, de pueblos de ensueño que os transportarán directamente a la Edad Media. Aprovechad cualquier fin de semana, o un puente, para perderos por el Empordà eterno, por las villas de Peratallada, Palau Sator, Pals, Boada… Torres, castillos, cascos antiguos, palacios … la historia os espera. Nosotros siempre ponemos el centro en Peratallada. Allí comemos o cenamos en el Restaurante Bonay. Cocina ecológica, super cuidada. Muy recomendable. O bien Can Nau, un clásico de toda la vida. Cocina como debe ser. Hay muchos más, de todo tipo: asadores, pizzerías … Para dormir también estamos en Peratallada, o en el camping Mas Patoxas, cuando estamos por la zona.

Anuncis

Les “Enramades” de Sallent


El poble de Sallent està a la comarca del Bages, pujant cap al Pirineu per l’autovia C-18 i després la C-16, un xic més amunt de Manresa, camí de Berga. En aquesta vila gran i industrial celebren fort el dia de Corpus i, com en molts altres llocs de Catalunya, guarneixen carrers amb flors i decoració. La festa va des del dia de Corpus mateix, fins el dilluns següent. Encara que son molt poc conegudes dels foresters, aquestes enramades sallentines mereixen una visita i cal que sapigueu que foren declarades festes d’interès turístic nacional. S’assemblen una mica a les decoracions dels carrers que es fan al barri de Gràcia, a Barcelona. Com allà, cada carrer escull un motiu per a les seves garlandes. Us animem a fer l’hora llarga de viatge per la C-16 fins a Sallent amb la vostra família per circular pel casc antic engalanat, i disfrutar dels espectacles programats. I, per descomptat, tots els dies els carrers ben enramats, amb un trenet que farà un recorregut turístic. A cada carrer, a més, s’hi fan un munt d’actes, hi ha música i animació. Si amb les activitats, i les enramades, encara us queda curt el dia podeu fer un volt per la localitat, que tot i no ser un reclam turístic de primer ordre, te la seva gràcia. Hi trobareu la casa museu d’en Torres Amat, i la casa dels Claret, que era fill del poble. Pels amants de la història tenim un poblat ibèric al Cogulló. Pels de la natura l’espai anomenat Aiguamolls de la Corbatera. Podeu dinar molt bé a Sallent, a diversos bars i restaurants. Recomanem l’atrevit, actual i modern Ospi Restaurant, que no us deixarà indiferents. A la carretera teniu un complex molt interessant. Es tracta de l’Hostal del Camp. Restaurant, hotel de categoria, piscina… un referent a la comarca. Ideal per passar uns dies al Bages. Bones pizzes a la Pizzería 2266, al carrer de Sant Víctor, 72, tel: 938 37 22 66. A la carretera C-16, sortint de ‎Sallent pel nord, hi ha la Masia Puigbó, i també trobareu ben a tocar la famosa cooperativa Agrofresc, amb els seus iogourts naturals, pastissos de formatge i altres delicatessen marca La Torre, o El Canadell. Allà hi ha el Rebost de la Torre on podeu degustar els seus productes. També hi ha boniques cases rurals, encantadores, com ara Cal Sidru, al bonic poblet de Cabrianes. Per aquella zona no us perdeu el castell amb l’església romànica de Sant Esteve i Sant Sebastià. Un temple molt bonic, de visita obligada. Bones enramades!.

En el pueblo de Sallent, en la comarca del Bages, un poco más arriba de Manresa, camino de Berga, celebran por Corpus y hasta el fin de semana siguiente, sus coloridas y famosas enramadas. Son varias las villas catalanas que siguen esta antiquísima tradición, como Arbúcies, por ejemplo. Engalanan calles y plazas y la gente hace fiesta grande, divisando ya el verano que se acerca. Aunque muy poco conocidas de los forasteros, estas enramadas Sallentina merecen una visita y hay que saber que fueron declaradas fiestas de interés turístico nacional. Como hemos dicho antes, los actos comienzan el mismo jueves de Corpus, continuando sábado, domingo y lunes. Como en el caso de Gracia, en Barcelona, cada calle elige un motivo para la decoración de la misma. Os animamos a hacer la hora larga de viaje hasta Sallent con la familia para circular por el casco antiguo engalanado, y disfrutar de los espectáculos programados: hinchables, juegos para niños, música, bailes, concursos, pasacalles, sardanas, gigantes, encuentros de encajeras y placas de cava, y muchos otros. El día fuerte es el domingo, pero siempre hay algo que ver. Si con las enramadas solas les queda corto el día, pueden dar una vuelta por la localidad, que a pesar de no ser un reclamo turístico de primer orden, tiene su gracia. Encontraréis la casa museo de Torres Amat, y la casa de los Claret, que era hijo del pueblo. Para los amantes de la historia tenemos un poblado ibérico en el Cogulló. Si os va más la naturaleza, id hasta los humedales de la Corbatera. Pueden comer muy bien en Sallent, en diversos bares y restaurantes. Recomendamos el atrevido, actual y moderno Ospi Restaurante, que no os dejará indiferentes. En la carretera tienen un complejo muy interesante. Se trata del Hostal del Camp. Restaurante, hotel de categoría, piscina … un referente en la comarca. Ideal para pasar unos días en el Bages. También hay hermosas casas rurales, encantadoras, como Cal Sidru, en el bonito pueblo de Cabrianes. Por esa zona no os perdáis el castillo con la iglesia románica de San Esteban y San Sebastián. Un templo muy bonito.

Concert Dexcor a Sant Jeroni de la Murtra


El diumenge 27 de maig, a les 6 de la tarda, tindà lloc a Sant Jeroni de la Murtra un concert de musica religiosa dels segles XIX i XX amb obres de Fauré, Mendelssohn, Cererols, Pau Casals i Jean Alain, a càrrec del DEXCOR, sota la direcció de Montserrat Pi, amb Helena Caballero, flauta i Anna Puigmartí, piano. Com aportació al concert, més un pica-pica que us oferiran, demanen la voluntat a partir de 9 €.  Atenció, l’aforament és limitat i no fan reserves. S’obriran les portes del monestir 30 minuts abans del concert. Noteu que l’assistència al Cicle de concerts és una manera de col·laborar amb Sant Jeroni de la Murtra. Tanmateix heu de saber que, per a la propera setmana, el DEXCOR ha programat el mateix concert a l’església parroquial de Santa Maria de Badalona. Ja us en donarem noves. El cor DEXCOR és una coral d’exalumnat del Conservatori Professional de Música de Badalona. El Monestir de Sant Jeroni de la Murtra, situat a la muntanya, a la Serralada de Marina, a mig camí entre Badalona i Santa Coloma de Gramenet, és un conjunt monàstic poc conegut malgrat estar molt a prop de Badalona i Barcelona, que conserva un claustre espectacular i un refetor molt bonic, on tindrà lloc el concert. Els seus voltants, tot i que agredits per la gran ciutat, encara són aptes per fer-hi una passejada tranquil·la si us decidiu a pujar-hi unes hores abans i aprofitar la tarda. Lamentablement a Sant Jeroni cal anar-hi en cotxe particular o bé caminar una bona estona. Hi ha prou aparcament en diverses clarianes habilitades, no lluny del monestir. Des de Barcelona podeu arribar-hi de dues maneres. Per l’autopista C-31, la que va a Mataró, fins la sortida 4, Badalona Centre. Preneu el lateral i gireu a l’esquerra en el segon semàfor, passant per sota de l’autopista mateixa. Pugeu pel carrer Independència, que és la carretera que va a Montcada i Reixac, la BV 5011. En el sisè semàfor es passa el pont sobre la B-20. Cal continuar recte per la BV-5011 fins trobar, a uns 500 metres, un stop, a mà esquerra, al punt km. 2. S’anuncia Canyet i el propi monestir. Gireu a l’esquerra per un carrer molt estret, (Ca Tiano) fins trobar la riera. Baixem Riera avall fins trobar un encreuament a mà dreta, estret també. Atenció!: hi ha rètols indicatius, però cal buscar-los bé. S’inicia una pista forestal, que es fa de sorra, puja i serpenteja fins a arribar al Monestir. També podeu anar-hi per la Ronda de Dalt, o la Ronda de Litoral, fins l’anomenat “Nus de la Trinitat”, i allà agafar la B-20 en direcció Badalona i Mataró. Cal sortir a la sortida 19, la de Santa Coloma de Gramenet, i continuar recte per la Avinguda de la Pallaresa. En el sisè semàfor girar a la dreta pel carrer Gaspar i, tot seguit, en el primer encreuament girar a l’esquerra, pel carrer Prat de la Riba. El carrer puja i a uns 250 metres, trobareu, a mà esquerra la pista no asfaltada. Veureu la Torre Pallaresa, magnífic casal renaixentista, i després, a un parell de kms. Sant Jeroni de la Murtra. Ja ho sabeu, cap a Sant Jeroni!.

Este próximo domingo 27 de mayo de 2018, a las 18 horas, hay un extraordinario concierto de música coral de Dexcor, bajo la dirección de Montserrat Pi, en Sant Jeroni de la Murtra. Este cenobio está en un valle escondido, recóndito, y poco conocida, de la Serralada de Marina. Justo junto a Barcelona, ​​Badalona y Santa Coloma de Gramanet. Ahora está en reconstruccion, y recuperando cierto esplendor, muy lejano, del que tenía cuando se hospedaban allí los Reyes Católicos. Fué aquí donde Isabel y Fernando recibieron Cristóbal Colón al regresar de su primer viaje a América. San Jerónimo conserva un claustro espectacular y un refectorio muy bonito. Sus alrededores, agredidos por la gran ciudad, permiten un paseo tranquilo. Pueden pasar el día en el Valle de Belén, en San Jerónimo. Recorrer los caminos del Parque Natural de la Sierra de Marina y hacer picnic, jugar a pelota y correr con los niños. Si no pueden subir el día del concierto, recuerden que el monasterio abre los primeros domingos de mes. Llegaran al cenobio, en coche, desde Barcelona, por Santa Coloma de Gramanet. Vayan hasta la salida 19 y sigan por el lado de la B-20 hasta encontrar un camino de tierra que les lleva hasta el monasterio. También se puede subir desde Badalona, dejando la autopista en la salida Badalona Centro, y girando a la izquierda ​​por la BV-5011 hasta el barrio de Canyet. Indicado pero habrá que buscarlo bién. Se puede dejar el coche cerca, hay suficiente lugar para aparcar. Les deseamos un buén concierto en Sant Jeroni.

Salamanca, revisitada


Salamanca és una ciutat d’aquelles que recordes molt de temps un cop l’has visitat, i que no t’importa tornar a veure. És una ciutat màgica, on cada racó traspua art. És per això que vam tornar a visitar-la aquesta Setmana Santa. Perquè a Salamanca hi ha moltes coses per veure. La ciutat te dues catedrals, la nova, gòtica i renaixentista, immensa, plena d’art, impactant. Però també una de romànica, al seu costat, una cucada, una bombonera, un joier, amb una torre gallonada i un senyor retaure, molt impressionant, magnífic.

També podeu disfrutar de la seva plaça major, gran, molt gran, i maca, molt maca, la més bonica d’Espanya, barroca, d’en Xurriguera. I què podem dir d’¡un casc antic del renaixement que es pot equiparar amb Florencia. Impressionant la “casa de la conchas”, o la magnífica “Clerecia”, monumental obra barroca, seu dels Jesuïtes a la península. La ciutat es plena de col·legis universitaris. La façana de la Universitat vella, on encara es conserva l’aula on ensenyà Fray Luís de León, és indescriptible. Una poesia en pedra. Però Salamanca no és això només. Salamanca posseeix un ambient. Un ambient especial. Serà pels milers d’estudiants, de jovent, que es passeja pels palaus que acullen les aules universitàries?. Serà perquè el casc històric medieval està intocat?. Serà el riu, el Tormes lent i pausat, que rodeja la ciutat i ofereix vistes inmillorables del conjunt des dels seus ponts romans, medievals i barrocs?. Impossible saber-ho, però Salamanca captiva. Podeu dormir a hotels de cadenes prestigioses que us ofereixen tarifes econòmiques els caps de setmana, ponts i a l’estiu, com ara els Abba, o els NH, prop de la Catedral, o potser els Catalònia. Nosaltres vam dormir, aquesta vegada, una mica als afores. Ens vam allotjar a l’Hotel Tryp Hotel Montalvo, molt acollidor i bé de preu. Habitacions familiars fantàstiques. Molt recomanable!. Dinar o sopar no serà un gran problema. Hi ha bons restaurants. Nosaltres ho vam fer a base de tapes a I Pan, I Vino, coneguda vineria del centre. Molt bé. Prop de la Catedral teniu el Hoja 21, un local molt distinguit. També recomanem el restaurant Laurel, al carrer de San Pablo 49, no lluny del barri antic. Molt xulo, i l’Isidro, a l’altre costat de Salamanca, molt bé. Personalment ens agrada molt El Pecado, un local molt recomanable a tocar de la plaza Mayor, en ple centre. No us el perdeu!. Salamanca mereix una visita, és un destí suficient en ell mateix. Un pont, unes curtes vacances… I prop de Salamanca hi ha llocs molt macos de veure. Ciutats com ara Toro, o Zamora, o Tordesillas, o Valladolid. Zones naturals com la Peña de Francia, la Alberca o Sierra de Gredos.

Salamanca es una ciudad de esas que recuerdas mucho tiempo una vez la has visitado, y que no te importa volver a ver. Es una ciudad mágica, donde cada rincón rezuma arte. En Salamanca hay muchas cosas por ver: las dos catedrales, la nueva, gótica, inmensa, y la románica, a su lado, una cucada, una bombonera, un joyero, con un retablo impresionante, magnífico. También puede disfrutar de su plaza mayor, grande, muy grande y bonita, muy bonita. O la impresionante “casa de conchas”, o la Clerecía, monumental obra barroca, o la Universidad vieja, donde todavía se conserva el aula donde enseñó Fray Luís de León. Pero Salamanca no es eso sólo. Salamanca posee un ambiente. Un ambiente especial. Será por los miles de estudiantes, de jóvenes que se pasea por los palacios que acogen las aulas universitarias. O bién será porque el casco histórico medieval está intocado. O quizás será el río, el Tormes lento y pausado, que rodea la ciudad y ofrece vistas inmejorables del conjunto desde sus puentes medievales y barrocos. Imposible saberlo, pero Salamanca cautiva.

Pueden dormir en hoteles de cadenas prestigiosas que ofrecen tarifas económicas los fines de semana, puentes y en verano, como los Abba, NH o Catalònia. Nosotros dormimos en el Tryp Montalvo, en las afueras pero muy bien y muy cómodo. Habitaciones familiares. La comida o cena no será un gran problema. Hay buenos restaurantes. Nosotros lo hicimos a base de tapas en Y Pan, Y Vino. Muy bien. Cerca de la Catedral tienen el Hoja 21, un local muy distinguido. También recomendamos el restaurante Laurel, en la calle de San Pablo 49, no lejos del barrio antiguo. Muy chulo el Isidro, al otro lado de Salamanca, muy bien. Personalmente nos gusta mucho El Pecado, un local muy recomendable junto a la plaza Mayor, en pleno centro. No te lo pierdas. Salamanca merece una visita, es un destino suficiente en sí mismo. Un puente, unas cortas vacaciones … Y cerca de Salamanca hay lugares muy bonitos de ver. Ciudades como Toro, o Zamora, o Tordesillas, o Valladolid. Zonas naturales como la Peña de Francia, la Alberca o Sierra de Gredos.

Salamanca is one of those cities that you remember a lot of time once you’ve visited it, and you do not mind seeing it again. It is a magical city, where every corner oozes art. In Salamanca there are many things to see: the two cathedrals, the new, Gothic, immense, and the Romanesque, next to it, a cucada, a bonbon, a jeweler, with an impressive, magnificent altarpiece. You can also enjoy its main square, large, very large and beautiful, very beautiful. Or the impressive “house of shells”, or the Clerecía, monumental Baroque work, or the old University, where the classroom where Fray Luís de León taught is still preserved. But Salamanca is not that alone. Salamanca has an environment. A special atmosphere It will be for the thousands of students, young people who walk through the palaces that host the university classrooms. Or it will be because the medieval historical center is untouched. Or perhaps it will be the river, the slow and slow Tormes, that surrounds the city and offers unbeatable views of the whole from its medieval and baroque bridges. Impossible to know, but Salamanca captivates. You can sleep in hotels of prestigious chains that offer cheap rates on weekends, bridges and in summer, such as Abba, NH or Catalònia. We sleep in the Tryp Montalvo, in the outskirts but very well and very comfortable. Family rooms Lunch or dinner will not be a big problem. There are good restaurants. We did it with tapas in Y Pan, Y Vino. Very good. Near the Cathedral they have Sheet 21, a very distinguished place. We also recommend the restaurant Laurel, in the street of San Pablo 49, not far from the old quarter. Very cool Isidro, on the other side of Salamanca, very well. Personally we like El Pecado very much, a highly recommended place next to the Plaza Mayor, right in the center. Do not miss it. Salamanca is worth a visit, it is a sufficient destination in itself. A bridge, a short vacation … And near Salamanca there are very beautiful places to see. Cities such as Toro, or Zamora, or Tordesillas, or Valladolid. Natural areas such as the Peña de Francia, la Alberca or Sierra de Gredos.

Salamanque est l’une de ces villes dont vous vous rappelez beaucoup de temps une fois que vous l’avez visitée, et cela ne vous dérange pas de la revoir. C’est une ville magique, où chaque coin respire l’art. À Salamanque, il y a beaucoup de choses à voir: les deux cathédrales, la nouvelle, gothique, immense et romane, à côté, une cucada, un bonbon, un bijoutier, avec un impressionnant et magnifique retable. Vous pouvez également profiter de sa place principale, grande, très grande et belle, très belle. Ou l’impressionnante “maison des coquillages”, ou la Clerecía, oeuvre baroque monumentale, ou l’ancienne université, où la salle de classe où Fray Luís de León a enseigné est encore préservée. Mais Salamanque n’est pas la seule. Salamanque a un environnement. Une atmosphère particulière Ce sera pour les milliers d’étudiants, les jeunes qui se promènent dans les palais qui accueillent les salles de cours des universités. Ou ce sera parce que le centre historique médiéval est intact. Ou peut-être ce sera la rivière Tormes, lente et lente, qui entoure la ville et offre une vue imprenable sur l’ensemble depuis ses ponts médiévaux et baroques. Impossible de savoir, mais Salamanca captive. Vous pouvez dormir dans des hôtels de chaînes prestigieuses qui offrent des tarifs bas le week-end, les ponts et en été, comme Abba, NH ou Catalonia. Nous dormons dans le Tryp Montalvo, dans la périphérie mais très bien et très confortable. Chambres familiales Le déjeuner ou le dîner ne sera pas un gros problème. Il y a de bons restaurants. Nous l’avons fait avec des tapas à Y Pan, Y Vino. Très bien. Près de la cathédrale, ils ont la feuille 21, un endroit très distingué. Nous vous recommandons également le restaurant Laurel, dans la rue de San Pablo 49, non loin du vieux quartier. Très cool Isidro, de l’autre côté de Salamanque, très bien. Personnellement, nous aimons beaucoup El Pecado, un endroit hautement recommandé à côté de la Plaza Mayor, en plein centre. Ne le manquez pas Salamanque mérite une visite, c’est une destination suffisante en soi. Un pont, des vacances courtes … Et près de Salamanque il y a de très beaux endroits à voir. Des villes comme Toro ou Zamora, ou Tordesillas ou Valladolid. Les zones naturelles telles que la Peña de Francia, la Alberca ou la Sierra de Gredos.

Fira dels Matiners a Avinyó


Avinyó és un municipi situat al nord de la comarca del Bages, a la vall de la Riera Gavarresa, en un entorn rural, molt poc tocat pel turisme, poc conegut. S’hi arriba des de Barcelona amb facilitat agafant l’autovia C-16, que va a Sabadell i Terrassa, i continuant cap a Manresa. Un cop passat Manresa deixem l’autopista C-16, que ara va cap al túnel del Cadí i Berga per prendre la C-25, l’eix transversal, en direcció Vic i Girona. Uns kms. més enllà tenim la sortida 151, que va cap a Avinyó per la carretera B-431, que comunica Avinyó amb Prats de Lluçanès i Artés. Aquest diumenge te lloc a Avinyó una representació històrica, una fira temàtica centrada en la Guerra dels Matiners o Segona Guerra Carlina, que va tenir lloc a Catalunya entre els anys 1846 i 1849. A Avinyó hi ha dos records emblemàtics d’aquella època. En primer lloc, el Combat d’Avinyó, que el 16 de novembre de 1848 va enfrontar l’exèrcit isabelí amb un nombrós grup de partides carlines que s’havien concentrat als voltants del poble. El resultat de l’enfrontament va ser una de les poques victòries dels matiners sobre les tropes isabelines. En segon lloc, la Torre dels Soldats, una torre de telegrafia òptica construïda en l’època de la revolta dels matiners, que formava part de la xarxa de comunicacions que l’exèrcit isabelí va estendre per tot Catalunya. El diumenge 13 de maig de 2018, podeu anar fins Avinyó per veure la Fira dels Matiners i les diverses representacions de caire històric que hi haurà pels carrers d’Avinyó amb l’objectiu de mostrar les raons de la revolta dels matiners i explicar què va passar en aquelles dates. Al mateix temps, els carrers del centre, amb una ambientació pròpia de mitjans del segle XIX, s’omplen de parades de tota mena. En particular s’hi poden tastar els productes típics d’aquelles contrades: el vi i el porc. Si voleu dinar, o dormir, al poble i està tot ple, o res no us agrada prou, heu de saber que no lluny d’Avinyó teniu un gran i bon hotel, de categoria: l’Hotel Urbisol. Molt recomanable. Prop de la vila, per dinar i dormir també, teniu la masia Abadal, restaurant i casa rural, a la Carretera d’Artés a Prats de Lluçanès, al km 48,8. Tel: 93 820 25 22. Si voleu dinar al poble aneu al Frankfurt Manà, que està prou bé, al Carrer Berga, 9. Tel: 646 919 519. També teniu un seguit de bars com el del pavelló esportiu, tel: 678 73 30 12, o el Nou Mesón, a la Carretera de Prats, 18, tel: 93 838 74 04, La Sardana, el Café de Baix o La Teca al Passeig Maragall,1. Tel: 93 838 70 92. Al Carrer Major, 23 hi ha una fonda, la Fonda Maria, prou bona, tel: 93 838 74 35. El terme està ple de fonts, ermites, poblets agregats, boscos i camins que conviden a una passejada o una pedalada. Ja ho sabeu, si us agraden les reconstruccions històriques en teniu una de ben xula a Avinyó aquest diumenge!.

Aviñó es un municipio situado al norte de la comarca del Bages, en el valle de la Riera Gavarresa, en un entorno rural, muy poco tocado por el turismo, poco conocido. Se llega desde Barcelona con facilidad cogiendo la autovía C-16, que en Sabadell y Terrassa, y continuando hacia Manresa. Una vez pasado Manresa dejamos la autopista C-16, que ahora va hacia el túnel del Cadí y Berga para tomar la C-25, el eje transversal, en dirección Vic y Girona. Unos kms. más allá tenemos la salida 151, que va hacia Aviñó por la carretera B-431, que comunica Aviñó con Prats de Lluçanès y Artés. Este domingo tiene lugar en Aviñó una representación histórica, una feria temática centrada en la Segunda Guerra Carlista, que tuvo lugar en Cataluña entre los años 1846 y 1849. En Aviñó hay dos recuerdos emblemáticos de aquella época. En primer lugar, el Combate de Aviñón, que el 16 de noviembre de 1848 enfrentó el ejército isabelino con un numeroso grupo de partidas carlistas que se habían concentrado en los alrededores del pueblo. El resultado del enfrentamiento fue una de las pocas victorias sobre las tropas isabelinas. En segundo lugar, la Torre de los Soldados, una torre de telegrafía óptica construida en la época, y que formaba parte de la red de comunicaciones que el ejército isabelino extendió por toda Cataluña. El domingo 13 subid a Avinyó para ver la Feria y también las representaciones de carácter histórico por las calles de Aviñó con el objetivo de mostrar las razones de la revuelta y explicar qué pasó en aquellas fechas. Al mismo tiempo, las calles del centro, con una ambientación propia de mediados del siglo XIX, se llenan de paradas de todo tipo. En particular se pueden probar los productos típicos de aquellas tierras: el vino y el cerdo. Si quiere comer, o dormir, en el pueblo y está todo lleno, o nada os gusta lo suficiente, debeis saber que no lejos de Avinyó tienen un gran y buen hotel, de categoría: el Hotel Urbisol. Muy recomendable. Cerca de la ciudad, para comer y dormir también, tienen la masía Abadal, restaurante y casa rural, en la Carretera de Artés en Prats de Lluçanès, en el km 48,8. Tel: 93 820 25 22. Si desean comer en el pueblo vayan al Frankfurt Maná, que está bastante bien, en la Calle Berga, 9. Tel: 646 919 519. También tienen una serie de bares como el del pabellón deportivo, tel: 678 73 30 12, o el Nuevo Mesón, en la Carretera de Prats, 18, tel: 93 838 74 04, la Sardana, el Café de Abajo o la Teca en el Paseo Maragall, 1. Tel: 93 838 70 92. En la Calle Mayor, 23 hay una fonda, la Fonda María, bastante buena, tel: 93 838 74 35. El término está lleno de fuentes, ermitas, pueblos agregados, bosques y caminos que invitan a una paseo o una pedalada. Ya lo sabéis, si os gustan las reconstrucciones históricas tenéis una muy chula en Aviñón este domingo.

Toro, revisitada


Toro, a les vores del riu Duero, damunt d’una talaia, anclada encara en el seu brillant passat medieval, mira ara passar la història que tantes vegades li ha fet el salt. Perquè aquesta vila poderosa, seu de reis i de corts, entrà venuda pels polítics a la modernitat i fou durament castigada. Perduda una capitalitat que reclamava, s’adormí fins avui. Toro conserva el sabor de l’autèntica Castella, amb uns monuments fabulosos, però sobretot amb la seva espectacular colegiata. Una església potent i poderosa, d’un romànic pur, que no podeu deixar-vos perdre en una volta per l’interior d’Espanya, o bé camí de Portugal, o en una ruta seguint el curs del pare Duero, el riu de la Castella eterna i verídica. La Colegiata de Toro s’aixeca damunt el riu, a un extrem de la vila. La seva cúpula destaca damunt els absis turgents. Dins, una maravella: la portada central coberta per un atri, inaccessible des de l’exterior. Una maravella en pedra policromada. Una fita mundial de l’escultura romànica. Tampoc la nau deixa indiferent. Més art, més escultura, més arquitectura sense artifici, directa i sòbria. Genial. La resta de la ciutat no pot mantenir aquest llistó però la torre del rellotge, les portes de la muralla, els carrers i places, les casones amb entramats de fusta, els palaus amb escuts, les esglésies són boniques. A més Toro disfruta d’una gastronomia única, deliciosa i contundent. Amb uns vins, poc coneguts, que poca cosa tenen a envejar als Ribera de Duero veïns. Toro val una parada. I te bons hotels, gens espectaculars però agradables, on fer-la. Com el Hotel Maria de Molina, a la Plaza San Julián de Los Caballeros, 1. Tel: 980 69 14 14. O la rústica Posada del Palau de Rejadorada, tot caràcter. També interessant el clàssic Juan II, un hotel dels de sempre. Finalment el funcional Zaravencia, una opció molt a tenir en compte. Per dinar, fora d’aquests hotels, que tenen bona cuina, passejeu pel carrer major i la plaça de l’ajuntament. Bars, tasques, tapes… un món de sensacions. Escolliu el vostre. Nosaltres vam dinar al restaurant Castilla, prou bé.

Toro, a orillas del río Duero, anclada en su pasado, mira pasar la historia que tantas veces le ha dado la espalda. Esta villa poderosa, sede de reyes y de cortes, entró vendida por los políticos en la modernidad y fue duramente castigada. Perdida una capitalidad que reclamaba, se durmió hasta hoy. Toro conserva el sabor de la auténtica vida castellana, con unos monumentos fabulosos, pero sobre todo con su espectacular colegiata. Una iglesia potente y poderosa, de un románico puro, que no se pueden perder en una vuelta por el interior de España, o bien camino de Portugal, o en una ruta siguiendo el curso del padre Duero, el río de la Castilla eterna y verídica. La Colegiata de Toro se levanta sobre el río, en un extremo de la villa, con unas líneas claras y magníficas. Su cúpula destaca sobre los ábsides turgentes. En el interior una maravilla: la portada central cubierta por un atrio, inaccesible desde el exterior. Una poesia en piedra policromada. Un hito mundial de la escultura románica que, si fuera francesa, veríamos reproducida en todo el mundo. Tampoco la nave deja indiferente. Más arte, más escultura, más arquitectura sin artificio, directa y sobria. Genial. El resto de la ciudad no puede mantener este listón pero la torre del reloj, las puertas de la muralla, las calles y plazas, las casonas con entramados de madera, los palacios con escudos, las iglesias son muy, muy bonitas. Además Toro disfruta de una gastronomía única, deliciosa y contundente. Con unos vinos, poco conocidos, que nada tienen que envidiar a los Ribera de Duero vecinos, y que pronto serán famosos. Y si no lo creen, ¡al tiempo!. Toro vale una parada. Y tiene buenos hoteles, nada espectaculares pero agradables, donde hacerla. Como el Hotel María de Molina, en la Plaza San Julián de Los Caballeros, 1. Tel: 980 69 14 14. O la rústica Posada del Palacio de Rejadorada, todo carácter. También interesante el clásico Juan II, un hotel de los de siempre. Finalmente el funcional Zaravencia, una opción muy a tener en cuenta. Para comer, fuera de estos hoteles, que tienen buena cocina, queda pasear por la calle mayor y la plaza del ayuntamiento. Bares, copas, tapas … un mundo de sensaciones. Elija la suya. Nosotros ya lo hicimos: el restaurante Castilla, no lejos de la Plaza Mayor.

Festa medieval pirata a Badalona


Aquest proper cap de setmana d’abril, el 13, 14 i 15 d’abril de 2018, és el de la festa medieval Sant Jordi a Badalona. I, molta atenció!… el cap de setmana següent, el 21 i 22 d’abril, tindran lloc les activitats programades pel primer cap de setmana d’abril, tal i com consta a la imatge del cartell, i que la pluja ha fet ajornar. Així, les activitats del 21 i 22 tindran lloc, bàsicament, al front marítim de Badalona, al Dalt Vila i al port. En canvi les del cap de setmana proper, 13, 14 i 15 d’abril, seran més aviat a la Platja dels Pescadors i a la masia de Can Canyadó. Hi ha molts actes interessants per a la canalla i les famílies, pirates al Port de Badalona, passejades corsàries pel litoral amb el queitx, tallers per infants, un correfoc pirata, atac pirata i lluita, cremada de la masia, ball i desenfreno musical, un mercat medieval al costat de la masia de Can Canyadó, danses, tallers, un torneig medieval, tir amb arc, danses, teatre, i cant coral. Us hem de dir que el front marítim de Badalona és molt bonic, i el port també. I que el barri de Canyadó, que està situat a les afores de Badalona, a la sortida cap al Maresme, camí de Montgat, te la masia de can Canyadó, i l’espai verd que la rodeja. Aquesta masia és una de les joies de Badalona. Un dels al·licients de la festa és la possibilitat de veure la casa de pagès: estances, habitacions i torre dels pirates. Un bonic exemplar de masia del segle XV i XVI. Podeu completar el matí amb una volta pel parc metropolità de Ca l’Arnús i Can Solei, el gran pulmó verd de Badalona. Arribeu-vos a Badalona els dos propers caps de setmana. Un a la Rambla i al passeig marítim, a banyar-vos els peus i gaudir de tot el què hi haurà preparat arran de mar. L’altre a Can Canyadó, a veure una bona recreació històrica d’un atac pirata. Veniu amb el tren de la línia C-1. L’estació de Badalona no queda lluny de la platja, i a Canyadó podeu anar-hi tot caminant per la Rambla, vora el mar, una passejada, de 2 kms. però que es farà agradable. Possible igualment agafar el bus B-25 des de la plaça Urquinaona fins el centre de la ciutat. O el metro de la línia 2, la lila, parada final: Pompeu Fabra. O, perquè no, anar-hi amb bici. Si veniu en cotxe, seguiu la C-32 fins la sortida Badalona Nord i després baixeu al centre per anar al mar, o seguiu el lateral fins a Canyadó. Aparcament possible en els carrers o vora el mar. A la festa trobareu molts al·licients per a la canalla. El mar està sempre present i, el parc de Can Solei, com ja hem dit també, està molt proper al lloc on es farà la festa, i és un lloc fantàstic per poder córrer, jugar i fer un pícnic. Si acabeu per decidir de passar tot el dia a la ciutat amb la família, us volem recordar de nou que hi ha una platja molt bonica, i un Museu de Badalona, que inclou una ciutat romana subterrània, increïble i fantàstica. També podeu visitar el desconegut Monestir de Sant Jeroni de la Murtra, que està situat en una vall amagada del Parc Natural de la Serra de Marina. És un bon lloc per fer-hi pícnic, jugar a pilota i córrer amb la canalla. També molt interessant per anar a fer picnic amb la canalla el Parc de Can Solei, com ja us hem recomanat abans. Però si el pícnic no us entusiasma podeu menjar de restaurant, perquè a Badalona en teniu de molt interessants. Per exemple, a tocar de la plaça de la vila, hi ha el Café de les Antípodes, un bar amb bones propostes, agradable i acollidor. A tocar un parell de pizzeries, La Piccola Roma i La Gondola, bons llocs tots dos. Al carrer del mar el bistrot del Forn Bertran, una fleca que te un reservat al pis superior on fan alguns menús interessants. El Caolila, tampoc queda allunyat. Un local modern. La Sargantana representa una proposta diferent. Per unes tapes ben bones: La Bota de Aragón, no gaire lluny de Canyadó, Per qui li agradin les pastes, la franquicia de La Tagliatella pot ser una opció ben cèntrica, o el Miranapoli és una molt bona pizzeria familiar. Arran de platja, pot ser interessant el Sotavent, que és el restaurant del Club Naútic. A la Rambla teniu Il Vizio. Cuina italiana. També per allà, al carrer de Sant Pere, hi ha Can Quim, boníssima cuina, dels millors, tradicional català, mariner. O bé Can Frai, gourmet, al mateix carrer de Sant Pere. Una altra boníssima pizzeria és el Caño 14, al costat mateix de la Rambla. Moderníssim, japonés i català, en dos ambients: Aroma, un luxe asiàtic. Ca L’Arqué, al carrer d’Arnús, te bona carn a la brasa, com també la te La Llar de l’all i oli, al carrer conquesta. Tradicional teniu el Nero, o un gallec de luxe: Pazo Ribeiro. Exòtic: Tariq, un pakistanès molt interessant. Imaginem que no us caldrà quedar-vos  a dormir, però Badalona te bons llocs on fer-ho: per exemple l’Hotel Miramar, un hotelet coquetó, a la mateixa Rambla de mar.

Este fin de semana, y el siguiente, podrán disfrutar de una nueva edición de la fiesta medieval del barrio de Canyadó de Badalona. Las actividades para niños tienen lugar, básicamente, en el frente marítimo y el puerto este fin de semana, y en el barrio de Canyadó el siguiente. Por eso este año os la recomendamos aún más que nunca como salida familiar interesante y divertida, y muy cercana a Barcelona. El mar y la rambla, el paseo martimo de Badalona, y su puerto, son muy chulos. Y la siguiete semana en el barrio de Canyadó, que está situado en las afueras de Badalona, ​​a la salida hacia el Maresme, camino de Montgat, podreis ver la masía de Can Canyadó, y un pequeño espacio verde que la rodea, que es una de las joyas de Badalona. Uno de los alicientes de la fiesta es la posibilidad de ver la casa de payés: estancias, habitaciones y torre de los piratas. Un bonito ejemplar de masía del siglo XV y XVI. Podéis completar la mañana con una vuelta por el parque metropolitano de Ca l’Arnús y Can Solei, el gran pulmón verde de Badalona. Lleguen hasta allí con el tren de la línea C-1. La estación de Badalona queda lejos, pero se puede caminar por la Rambla, cerca del mar, y el paseo, unos buenos 2 kms. se hará agradable. Posible igualmente coger el bus B-25 desde la plaza Urquinaona hasta el centro de la ciudad. O el metro de la línea 2, la lila, parada final: Pompeu Fabra. Habrá un servicio de tren desde el centro hasta la feria. O, porque no, ir en bici. Si venís en coche, seguid la C-32 hasta la salida Badalona Norte y luego el lateral hasta Canyadó. Parking posible en las calles de la zona industrial cercana, o cerca del mar. En la fiesta encontrará muchos alicientes para los niños: mercado medieval, gastronómico y de artesanía, talleres, muestra de danzas, juegos de calle, y el trenecito. Naturalmente disfrutarán de diversos espectáculos de teatro ambulante. Ideal para pasar una mañana o tarde de sábado o domingo bien animados. El parque de Can Solei, como ya hemos dicho, está muy cercano al lugar donde se hará la fiesta, es un lugar fantástico para poder correr, jugar y hacer un picnic. Si acaban por decidir de pasar todo el día en la ciudad con la familia, os queremos recordar que hay una playa muy bonita, y un Museo con una ciudad romana abajo, muy interesante de verdad. Hay buenos lugares donde comer en la ciudad, pero la mayoría están en el centro, en los alrededores de la calle del Mar, el eje comercial por antonomasia o por la Rambla. Tienen allí Can Frai, una buenísima pizzería, el Caolila, o bien La Sargantana. Para comer tapas: La bota de Aragón, posiblemente el bar más cercano a Canyadó. Y si prefieren la pasta: La Tagliatella o Miranapoli. Algo más informal, el segundo piso del horno Bertran. ¡Os esperamos en Badalona. En el mar, este fin de semana, y en Can Canyadó el siguiente!