Montañana

• 

• 

• 

• 

Hem visitat molts pobles medievals arreu de Catalunya, Espanya o Europa. I havíem passat moltes vegades per la carretera que uneix Lleida i la Vall d’Aran passant per Benavarri, des de petits, amb els pares i avis. Però mai ens havíem deturat a Montañana. I això s’ha demostrat molt erroni, perquè no hem vist mai un poble medieval com Montañana. Ens ha impresionat, ens ha captivat. Aneu-hi abans que esdevingui Disneyland. Abans que les sevescases de pedra, ara buides o ne venda es transformin en segones residències, hotelets amb encant, bars de disseny i botigues de records. Abans que arreglin les pedres del carrer amb llambordes postmodernes. Ara encara podreu gaudir de les seves velles casones, del pont medieval sense cuidar, dels carrers costeruts plens de picons de riu atentics, de la seva església romànica de Sant Joan, envoltada de camps, als afores, o de la seva imponent abadia de Santa Maria de Baldós, allà dalt, tocant el cel. El poble medieval de Montañana mereix una visita. La millor decisió del vostte viatge via cap a la vall d’Aran: parar a Montañana. Un poble medieval autèntic, pedra viva, sense artifici. Amb aquell pont petit i bonic, amb aquella torre de la presó, ben altenerosa, amb una ermita romànica i una església romànica, amb castell adosat, al capdemunt del poble. Increible i meravellosa, plena de pintures a l’interior, i amb la portalada de capitells historiats. Si la voleu veure adreceu-vos a l’oficina de turisme. El millor poble de la Ribagorça aragonesa, de llarg! Per dinar o dormir, si us cal, aneu al veí poble de Puente Montañana. Allà teniu el hostal i restaurant Condes de Ribagorza, bon lloc per dormir i per menjar. A Puente Montañana neix la carretera que baixa cap el Congost de Montrebei, que ara està molt de moda, i que és ben espectacular. També s’ajunta allà mateix la carretera que ve de Tremp, per si pugeu per l’altra costat. No lluny teniu Areny de Noguera, un altre poble medieval, menys interessant, més modern. I Roda d’Isàbena amb la seva fabulosa catedral romànica. A Montañana fan una festa medieval molt xula. No us la perdeu!

Nous avons visité de nombreuses villes médiévales à travers la Catalogne, l'Espagne et l'Europe. Et nous avions passé plusieurs fois le long de la route qui relie Lleida et le Val d'Aran en passant par Benavarri, dès notre plus jeune âge, avec les parents et les grands-parents. Mais nous ne nous étions jamais arrêtés à Montañana. Et cela s'est avéré très faux, car nous n'avons jamais vu un village médiéval comme Montañana. Il nous a impressionnés, il nous a captivés. Allez-y avant qu'il ne devienne Disneyland. Avant que les maisons en pierre, aujourd'hui vides ou à vendre, ne soient transformées en résidences secondaires, hôtels de charme, bars de créateurs et boutiques de souvenirs. Avant de réparer les pavés de la rue avec des pavés postmodernes. Aujourd'hui, vous pouvez encore profiter de ses vieilles demeures, du pont médiéval non gardé, des rues escarpées pleines de pics fluviaux attentifs, de son église romane de Sant Joan, entourée de champs, à la périphérie, ou de son imposante abbaye de Santa Maria de Baldós, là-haut , touchant le ciel. Le village médiéval de Montañana mérite une visite. La meilleure décision de votre voyage via le Val d'Aran : s'arrêter à Montañana. Un authentique village médiéval, pierre vivante, sans artifice. Avec ce petit et beau pont, avec cette tour de la prison, très haute, avec un ermitage roman et une église romane, avec un château mitoyen, au sommet du village. Incroyable et merveilleux, plein de peintures à l'intérieur et avec le portail des capitales historiques. Si vous voulez le voir, rendez-vous à l'office de tourisme. La meilleure ville de la Ribagorça aragonaise, de loin ! Pour déjeuner ou dormir, si besoin, rendez-vous au village voisin de Puente Montañana. Là, vous avez l'auberge et le restaurant Condes de Ribagorza, un bon endroit pour dormir et manger. A Puente Montañana naît la route qui descend aux gorges de Montrebei, qui est maintenant très à la mode et très spectaculaire. La route venant de Tremp y rejoint également, au cas où vous monteriez de l'autre côté. Non loin de là se trouve Areny de Noguera, un autre village médiéval, moins intéressant, plus moderne. Et Roda d'Isàbena avec sa fabuleuse cathédrale romane. À Montañana, ils organisent une fête médiévale très cool. Ne le manquez pas!

We have visited many medieval towns throughout Catalonia, Spain and Europe. And we had passed many times along the road that connects Lleida and the Aran Valley passing through Benavarri, from an early age, with parents and grandparents. But we had never stopped in Montañana. And this has proved very wrong, because we have never seen a medieval village like Montañana. It has impressed us, it has captivated us. Go there before it becomes Disneyland. Before the stone houses, now empty or for sale, are transformed into second homes, charming hotels, designer bars and souvenir shops. Before they fix the street stones with postmodern cobblestones. Now you can still enjoy its old mansions, the neglected medieval bridge, the steep streets full of attentive river peaks, its Romanesque church of Sant Joan, surrounded by fields, on the outskirts, or its imposing abbey of Santa Maria de Baldós, up there, touching the sky. The medieval village of Montañana is worth a visit. The best decision of your trip via the Aran Valley: stop in Montañana. An authentic medieval village, living stone, without artifice. With that small and beautiful bridge, with that tower of the prison, very high, with a Romanesque hermitage and a Romanesque church, with a terraced castle, at the top of the village. Incredible and wonderful, full of paintings inside, and with the portal of historic capitals. If you want to see it, go to the tourist office. The best town in the Aragonese Ribagorça, by far! For lunch or sleep, if necessary, go to the neighboring village of Puente Montañana. There you have the hostel and restaurant Condes de Ribagorza, good place to sleep and eat. In Puente Montañana is born the road that goes down to the Montrebei Gorge, which is now very fashionable, and is very spectacular. The road coming from Tremp also joins right there, in case you go up the other side. Not far away is Areny de Noguera, another medieval village, less interesting, more modern. And Roda d'Isàbena with its fabulous Romanesque cathedral. In Montañana they have a very cool medieval party. Do not miss it!

Hemos visitado muchos pueblos medievales en toda Cataluña, España o Europa. Y habíamos pasado muchas veces por la carretera que une Lleida y Vall d'Aran pasando por Benavarri, desde pequeños, con los padres y abuelos. Pero nunca nos habíamos detenido en Montañana. Y esto se ha demostrado muy erróneo, porque nunca hemos visto un pueblo medieval como Montañana. Nos ha impresionado, nos ha cautivado. Vaya antes de que sea Disneyland. Antes de que sus casas de piedra, ahora vacías o en venta, se transformen en segundas residencias, hotelitos con encanto, bares de diseño y tiendas de recuerdos. Antes de que arreglen las piedras de la calle con adoquines posmodernos. Ahora todavía podrá disfrutar de sus viejas casonas, del puente medieval sin cuidar, de las calles empinadas llenas de picones de río atenticos, de su iglesia románica de San Juan, rodeada de campos, en las afueras, o de su imponente abadía de Santa María de Baldós, allá arriba, tocando el cielo. El pueblo medieval de Montañana merece una visita. La mejor decisión de su viaje via hacia el valle de Aran: parar en Montañana. Un pueblo medieval auténtico, piedra viva, sin artificio. Con ese puente pequeño y hermoso, con aquella torre de la cárcel, muy altenerosa, con una ermita románica y una iglesia románica, con castillo adosado, en lo más alto del pueblo. Increíble y maravillosa, llena de pinturas en el interior, y con la portada de capiteles historiados. Si la quiere ver diríjase a la oficina de turismo. ¡El mejor pueblo de la Ribagorza aragonesa, de largo! Para comer o dormir, si es necesario, acuda al vecino pueblo de Puente Montañana. Allí tiene el hostal y restaurante Condes de Ribagorza, buen lugar para dormir y para comer. En Puente Montañana nace la carretera que desciende hacia el Congost de Montrebei, que ahora está muy de moda, y que es espectacular. También se junta allí mismo la carretera que viene de Tremp, por si sube por el otro lado. No lejos tiene Areny de Noguera, otro pueblo medieval, menos interesante, más moderno. Y Rueda de Isábena con su fabulosa catedral románica. En Montañana celebran una fiesta medieval muy chula. ¡No se la pierdan!

Tres tombs de Santa Coloma de Queralt

De nou comencem un any, de nou entrem al gener i, novament, comencen a circular, pels carrers i places de tot Catalunya, els tres tombs. Hi ho fan, per exemple, aquest proper dissabte 14 de gener de 2017, a la vila de Santa Coloma de Queralt, al mig del país. Una vila de gran importància més enllà que avui dia tingui molt pocs habitants. Santa Coloma fou un enclau comercial potent a l’edat moderna, seu dels comtes del mateix nom. I això és nota. Aquesta petita ciutat forma part de la desconeguda comarca de la Conca de Barberà, del seu sector nord, encara menys visitat, de la Catalunya interior més màgica. Pertany administrativament a Tarragona, però te un aire lleidetà innegable. I en aquesta petita vila, que encara fa de capital d’una vasta zona, senyora del seu pla i de les seves rodalies. Per això us recomanem que agafeu la canalla i aneu a veure-hi els tres tombs i la corresponent benedicció dels animals. Perquè Santa Coloma i la comarca guarden molta i molta història en el seus carrers i places porticades. Perquè la vila, a més, té un senyor castell-palau com el tenen poques poblacions catalanes. Perquè les seves dues esglèsies gòtiques us deixaran embadalits, com ho farà la font dels comtes, o la mateixa plaça major. En resum: una vila plena d’història i d’art que us sorprendrà. Podeu anar-hi des de Barcelona, molt fàcilment, sortint a La Panadella, de l’autovia A2, la gratuïta que va cap a Lleida. Potser és la millor ruta, la carretera més bona. De serveis quedareu ben servits: molts restaurants i un preciòs hotel de tres estrelles. Si cal recomanar un lloc per dinar serà l’Hostal Colomí, cuina de mercat feta amb amor i sabiduria. Quedareu maravellats. Reserveu. Està al Raval de Jesús, 10. Telèfon 977.88.06.53. Fora de Santa Coloma, però en poblets encatadors dels voltants, trobareu hotels i cases rurals fantàstiques. El Balneari de Vallfogona de Riucorb n’és un d’ells, com el Regina. Per encabir molta gent, en un lloc bonic de veritat aneu a  Can Pinyol, al poblet veï de Llorac. Cases rurals n’hi ha un munt, totes molt maques. Trieu la vostra.  Can Gasol a Guialmons com també està allà Les Cavallerises. Cal Cal Biel és a Les Piles de Gaià. Cal Marimón està a Biure de Gaià, amb un bonic castell. Can Cargol és a Savallà del Comtat un poble medieval enlairat, com també o és Conesa, una vila molt i molt maca, on trobareu El Clos. A Vallfogona, junt amb els balnearis, hi ha Ca la Sila. Una autèntica masia rural és el Mas Batet a l’amagat poblet de Pontils. Podeu lligar l’estada a Santa Coloma, si hi aneu tot el cap de setmana, amb una ruta del císter, visitant el magnífic monestir de Poblet, o la ciutat amurallada de Montblanc. O bé recòrrer els castells de la vall del riu Corb, com Guimerà, Ciutadilla o Verdú, o fer la ruta dels castells de l’Alt Gaià, veient Santa Perpètua, Querol o el monestir de Santes Creus. Animeu-vos, Santa Coloma és molt bonica!.

Santa Coloma de Queralt forma parte de la Cuenca de Barberá, pero parece más de la Segarra. Pertenece a Tarragona, pero tiene un aire leridano. Es una pequeña villa, pero hace de capital de una vasta zona y señorea las cercanías. Ahora no es muy importante, pero en la edad media, y durante los siglos XIV a XVII, fue el centro del condado de Santa Coloma. Por eso guarda tanta historia en sus calles y plazas porticadas. Por eso tiene un castillo-palacio como pocas poblaciones catalanas. Por eso sus iglesias góticas les dejarán embelesados, como la fuente de los condes, como la plaza mayor. Y este fin de semana, el sábado, celebran su desfilada de San Antonio, acontecimiento que constituye una excusa ideal para ir por estas tierras. Encontraran una villa llena de historia y de arte que les sorprenderá. Pueden ir desde La Panadella, por la autovía A2 de Barcelona a Lérida. Quizás es la mejor ruta, la carretera más buena. De servicios tiene y buenos: restaurantes y un precioso hotel de tres estrellas. Puede ligar la visita con la ruta del císter o la de los castillos del valle del río Corb, como Guimerà, o la ruta de los castillos del Alt Gaià.

Mercat d’època de Santa Coloma de Queralt

Santa Coloma de Queralt és una vila que traspua la seva importància més enllà que avui dia tingui molt pocs habitants. Santa Coloma fou un enclau comercial potent a l’edat moderna, seu dels comtes del mateix nom. I això és nota. Aquesta petita ciutat forma part de la desconeguda comarca de la Conca de Barberà, del seu sector nord, encara menys visitat, de la Catalunya interior més màgica. Pertany administrativament a Tarragona, però te un aire lleidetà innegable. I en aquesta petita vila, que encara fa de capital d’una vasta zona, senyora del seu pla i de les seves rodalies. S’hi celebra, aquest proper cap de setmana, els dies 14 i 15 de maig de 2016, un bonic mercat d’època. En aquesta exhibició, Santa Coloma reviu a la seva bellíssima Plaça Major el tracte i el comerç d’altres anys. A més del mercat, hi trobareu moltes altres activitats com poden ser una trobada de cotxes i motos clàssics, una botifarrada popular, una trobada de puntaires, una exposició d’animals on podreu veure cavalls, ponis, ases… També hi tindran cabuda els jocs infantils d’època, com ara curses de sacs, saltar corda, bitlles catalanes, escacs i contacontes. Hi haurà una exposició de maquinària agrícola, la trobada de traginers amb tres tombs inclosos i la corresponent benedicció dels animals. En fi, un seguit d’actes que fan aconsellable un cap de setmana per aquestes terres medievals. Perquè Santa Coloma i la comarca guarden molta i molta història en el seus carrers i places porticades. Perquè la vila, a més, té un senyor castell-palau com el tenen poques poblacions catalanes. Perque les seves dues esglèsies gòtiques us deixaran embadalits, com ho farà la font dels comtes, o la mateixa plaça major. En resum: una vila plena d’història i d’art que us sorprendrà amb un animat mercat d’època. Podeu anar-hi des de Barcelona, molt fàcilment, sortint a La Panadella, de l’autovia A2, la gratuïta que va cap a Lleida. Potser és la millor ruta, la carretera més bona. De serveis quedareu ben servits: molts restaurants i un preciòs hotel de tres estrelles. Si cal recomanar un lloc per dinar serà l’Hostal Colomí, cuina de mercat feta amb amor i sabiduria. Quedareu maravellats. Reserveu. Està al Raval de Jesús, 10. Telèfon 977.88.06.53. Fora de Santa Coloma, però en poblets encatadors dels voltants, trobareu hotels i cases rurals fantàstiques. El Balneari de Vallfogona de Riucorb n’és un d’ells, com el Regina. Per encabir molta gent, en un lloc bonic de veritat aneu a  Can Pinyol, al poblet veï de Llorac. Cases rurals n’hi ha un munt, totes molt maques. Trieu la vostra.  Can Gasol a Guialmons com també està allà Les Cavallerises. Cal Cal Biel és a Les Piles de Gaià. Cal Marimón està a Biure de Gaià, amb un bonic castell. Can Cargol és a Savallà del Comtat un poble medieval enlairat, com també o és Conesa, una vila molt i molt maca, on trobareu El Clos. A Vallfogona, junt amb els balnearis, hi ha Ca la Sila. Una autèntica masia rural és el Mas Batet a l’amagat poblet de Pontils. Podeu lligar l’estada a Santa Coloma, si hi aneu tot el cap de setmana, amb una ruta del císter, visitant el magnífic monestir de Poblet, o la ciutat amurallada de Montblanc. O bé recòrrer els castells de la vall del riu Corb, com Guimerà, Ciutadilla o Verdú, o fer la ruta dels castells de l’Alt Gaià, veient Santa Perpètua, Querol o el monestir de Santes Creus. Jo ho veieu, molta cosa a fer per aquelles terres!.

Santa Coloma de Queralt forma parte de la Cuenca de Barberá, pero parece más de la Segarra. Pertenece a Tarragona, pero tiene un aire leridano. Es una pequeña villa, pero hace de capital de una vasta zona y señorea las cercanías. Ahora no es muy importante, pero en la edad media, y durante los siglos XIV a XVII, fue el centro del condado de Santa Coloma. Por eso guarda tanta historia en sus calles y plazas porticadas. Por eso tiene un castillo-palacio como pocas poblaciones catalanas. Por eso sus iglesias góticas les dejarán embelesados, como la fuente de los condes, como la plaza mayor. Y este fin de semana de mayo celebran su mercado de época, acontecimiento que constitye una excusa ideal para ir por estas tierras. Encontraran una villa llena de historia y de arte que les sorprenderá. Pueden ir desde La Panadella, por la autovía A2 de Barcelona a Lérida. Quizás es la mejor ruta, la carretera más buena. De servicios tiene y buenos: restaurantes y un precioso hotel de tres estrellas. Puede ligar la visita con la ruta del císter o la de los castillos del valle del río Corb, como Guimerà, o la ruta de los castillos del Alt Gaià.

Festa Major de Santa Coloma de Queralt

Santa Coloma de Queralt és una vila que traspua la seva importància més enllà que avui dia tingui molt pocs habitants. Santa Coloma fou un enclau comercial potent a l’edat moderna, seu dels comtes del mateix nom. I això és nota. Aquesta petita ciutat forma part de la desconeguda comarca de la Conca de Barberà, del seu sector nord, encara menys visitat, de la Catalunya interior més màgica. Pertany administrativament a Tarragona, però te un aire lleidetà innegable. I en aquesta petita vila, que encara fa de capital d’una vasta zona, senyora del seu pla i de les seves rodalies. S’hi celebra, aquest proper cap de setmana, la seva festa major, senzilla i bonica. Hi trobareu un seguit d’actes que fan aconsellable un cap de setmana per aquestes terres medievals. Perquè Santa Coloma i la comarca guarden molta i molta història en el seus carrers i places porticades. Perquè la vila, a més, té un senyor castell-palau com el tenen poques poblacions catalanes. Perque les seves dues esglèsies gòtiques us deixaran embadalits, com ho farà la font dels comtes, o la mateixa plaça major. En resum: una vila plena d’història i d’art que us sorprendrà amb un animat mercat d’època. Podeu anar-hi des de Barcelona, molt fàcilment, sortint a La Panadella, de l’autovia A2, la gratuïta que va cap a Lleida. Potser és la millor ruta, la carretera més bona. De serveis quedareu ben servits: molts restaurants i un preciòs hotel de tres estrelles. Si cal recomanar un lloc per dinar serà l’Hostal Colomí, cuina de mercat feta amb amor i sabiduria. Quedareu maravellats. Reserveu. Està al Raval de Jesús, 10. Telèfon 977.88.06.53. Fora de Santa Coloma, però en poblets encatadors dels voltants, trobareu hotels i cases rurals fantàstiques. El Balneari de Vallfogona de Riucorb n’és un d’ells, com el Regina. Per encabir molta gent, en un lloc bonic de veritat aneu a  Can Pinyol, al poblet veï de Llorac. Cases rurals n’hi ha un munt, totes molt maques. Trieu la vostra.  Can Gasol a Guialmons com també està allà Les Cavallerises. Cal Cal Biel és a Les Piles de Gaià. Cal Marimón està a Biure de Gaià, amb un bonic castell. Can Cargol és a Savallà del Comtat un poble medieval enlairat, com també o és Conesa, una vila molt i molt maca, on trobareu El Clos. A Vallfogona, junt amb els balnearis, hi ha Ca la Sila. Una autèntica masia rural és el Mas Batet a l’amagat poblet de Pontils. Podeu lligar l’estada a Santa Coloma, si hi aneu tot el cap de setmana, amb una ruta del císter, visitant el magnífic monestir de Poblet, o la ciutat amurallada de Montblanc. O bé recòrrer els castells de la vall del riu Corb, com Guimerà, Ciutadilla o Verdú, o fer la ruta dels castells de l’Alt Gaià, veient Santa Perpètua, Querol o el monestir de Santes Creus. Jo ho veieu, molta cosa a fer per aquelles terres!.

Santa Coloma de Queralt forma parte de la Cuenca de Barberá, pero parece más de la Segarra. Pertenece a Tarragona, pero tiene un aire leridano. Es una pequeña villa, pero hace de capital de una vasta zona y señorea las cercanías. Ahora no es muy importante, pero en la edad media, y durante los siglos XIV a XVII, fue el centro del condado de Santa Coloma. Por eso guarda tanta historia en sus calles y plazas porticadas. Por eso tiene un castillo-palacio como pocas poblaciones catalanas. Por eso sus iglesias góticas les dejarán embelesados, como la fuente de los condes, como la plaza mayor. Y este fin de semana celebran su fiesta mayor, acontecimiento que constituye una excusa ideal para ir por estas tierras. Encontraran una villa llena de historia y de arte que les sorprenderá. Pueden ir desde La Panadella, por la autovía A2 de Barcelona a Lérida. Quizás es la mejor ruta, la carretera más buena. De servicios tiene y buenos: restaurantes y un precioso hotel de tres estrellas. Puede ligar la visita con la ruta del císter o la de los castillos del valle del río Corb, como Guimerà, o la ruta de los castillos del Alt Gaià.

El Mercat d’època a Queralt

Santa Coloma de Queralt és una vila que traspua la seva importància més enllà que avui dia tingui molt pocs habitants. Santa Coloma fou un enclau comercial potent a l’edat moderna, seu dels comtes del mateix nom. I això és nota. Aquesta petita ciutat forma part de la desconeguda comarca de la Conca de Barberà, del seu sector nord, encara menys visitat, de la Catalunya interior més màgica. Pertany administrativament a Tarragona, però te un aire lleidetà innegable. I en aquesta petita vila, que encara fa de capital d’una vasta zona, senyora del seu pla i de les seves rodalies. S’hi celebra, aquest proper cap de setmana, un bonic mercat d’època. En aquesta exhibició, Santa Coloma reviu a la seva bellíssima Plaça Major el tracte i el comerç d’altres anys. A més del mercat, hi trobareu moltes altres activitats com poden ser una trobada de cotxes i motos clàssics, una botifarrada popular, una trobada de puntaires, una exposició d’animals on podreu veure cavalls, ponis, ases… També hi tindran cabuda els jocs infantils d’època, com ara curses de sacs, saltar corda, bitlles catalanes, escacs i contacontes. Hi haurà una exposició de maquinària agrícola, la trobada de traginers amb tres tombs inclosos i la corresponent benedicció dels animals. En fi, un seguit d’actes que fan aconsellable un cap de setmana per aquestes terres medievals. Perquè Santa Coloma i la comarca guarden molta i molta història en el seus carrers i places porticades. Perquè la vila, a més, té un senyor castell-palau com el tenen poques poblacions catalanes. Perque les seves dues esglèsies gòtiques us deixaran embadalits, com ho farà la font dels comtes, o la mateixa plaça major. En resum: una vila plena d’història i d’art que us sorprendrà amb un animat mercat d’època. Podeu anar-hi des de Barcelona, molt fàcilment, sortint a La Panadella, de l’autovia A2, la gratuïta que va cap a Lleida. Potser és la millor ruta, la carretera més bona. De serveis quedareu ben servits: molts restaurants i un preciòs hotel de tres estrelles. Si cal recomanar un lloc per dinar serà l’Hostal Colomí, cuina de mercat feta amb amor i sabiduria. Quedareu maravellats. Reserveu. Està al Raval de Jesús, 10. Telèfon 977.88.06.53. Fora de Santa Coloma, però en poblets encatadors dels voltants, trobareu hotels i cases rurals fantàstiques. El Balneari de Vallfogona de Riucorb n’és un d’ells, com el Regina. Per encabir molta gent, en un lloc bonic de veritat aneu a  Can Pinyol, al poblet veï de Llorac. Cases rurals n’hi ha un munt, totes molt maques. Trieu la vostra.  Can Gasol a Guialmons com també està allà Les Cavallerises. Cal Cal Biel és a Les Piles de Gaià. Cal Marimón està a Biure de Gaià, amb un bonic castell. Can Cargol és a Savallà del Comtat un poble medieval enlairat, com també o és Conesa, una vila molt i molt maca, on trobareu El Clos. A Vallfogona, junt amb els balnearis, hi ha Ca la Sila. Una autèntica masia rural és el Mas Batet a l’amagat poblet de Pontils. Podeu lligar l’estada a Santa Coloma, si hi aneu tot el cap de setmana, amb una ruta del císter, visitant el magnífic monestir de Poblet, o la ciutat amurallada de Montblanc. O bé recòrrer els castells de la vall del riu Corb, com Guimerà, Ciutadilla o Verdú, o fer la ruta dels castells de l’Alt Gaià, veient Santa Perpètua, Querol o el monestir de Santes Creus. Jo ho veieu, molta cosa a fer per aquelles terres!.

Santa Coloma de Queralt forma parte de la Cuenca de Barberá, pero parece más de la Segarra. Pertenece a Tarragona, pero tiene un aire leridano. Es una pequeña villa, pero hace de capital de una vasta zona y señorea las cercanías. Ahora no es muy importante, pero en la edad media, y durante los siglos XIV a XVII, fue el centro del condado de Santa Coloma. Por eso guarda tanta historia en sus calles y plazas porticadas. Por eso tiene un castillo-palacio como pocas poblaciones catalanas. Por eso sus iglesias góticas les dejarán embelesados, como la fuente de los condes, como la plaza mayor. Y este fin de semana de mayo celebran su mercado de época, acontecimiento que constitye una excusa ideal para ir por estas tierras. Encontraran una villa llena de historia y de arte que les sorprenderá. Pueden ir desde La Panadella, por la autovía A2 de Barcelona a Lérida. Quizás es la mejor ruta, la carretera más buena. De servicios tiene y buenos: restaurantes y un precioso hotel de tres estrellas. Puede ligar la visita con la ruta del císter o la de los castillos del valle del río Corb, como Guimerà, o la ruta de los castillos del Alt Gaià.

Mercat de Santa Coloma de Queralt

Santa Coloma de Queralt és una vila que traspua la seva importància més enllà que avui dia tingui molt pocs habitants. Santa Coloma fou un enclau comercial potent a l’edat moderna, seu dels comtes del mateix nom. I això és nota. Aquesta petita ciutat forma part de la desconeguda comarca de la Conca de Barberà, del seu sector nord, encara menys visitat, de la Catalunya interior més màgica. Pertany administrativament a Tarragona, però te un aire lleidetà innegable. I en aquesta petita vila, que encara fa de capital d’una vasta zona, senyora del seu pla i de les seves rodalies. S’hi celebra, aquest proper cap de setmana, 17 i 18 de maig de 2014, un bonic mercat d’època. En aquesta exhibició, Santa Coloma reviu a la seva bellíssima Plaça Major el tracte i el comerç d’altres anys. A més del mercat, hi trobareu moltes altres activitats com poden ser una trobada de cotxes i motos clàssics, una botifarrada popular, una trobada de puntaires, una exposició d’animals on podreu veure cavalls, ponis, ases… També hi tindran cabuda els jocs infantils d’època, com ara curses de sacs, saltar corda, bitlles catalanes, escacs i contacontes. Hi haurà una exposició de maquinària agrícola, la trobada de traginers amb tres tombs inclosos i la corresponent benedicció dels animals. En fi, un seguit d’actes que fan aconsellable un cap de setmana per aquestes terres medievals. Perquè Santa Coloma i la comarca guarden molta i molta història en el seus carrers i places porticades. Perquè la vila, a més, té un senyor castell-palau com el tenen poques poblacions catalanes. Perque les seves dues esglèsies gòtiques us deixaran embadalits, com ho farà la font dels comtes, o la mateixa plaça major. En resum: una vila plena d’història i d’art que us sorprendrà amb un animat mercat d’època. Podeu anar-hi des de Barcelona, molt fàcilment, sortint a La Panadella, de l’autovia A2, la gratuïta que va cap a Lleida. Potser és la millor ruta, la carretera més bona. De serveis quedareu ben servits: molts restaurants i un preciòs hotel de tres estrelles. Si cal recomanar un lloc per dinar serà l’Hostal Colomí, cuina de mercat feta amb amor i sabiduria. Quedareu maravellats. Reserveu. Està al Raval de Jesús, 10. Telèfon 977.88.06.53. Fora de Santa Coloma, però en poblets encatadors dels voltants, trobareu hotels i cases rurals fantàstiques. El Balneari de Vallfogona de Riucorb n’és un d’ells, com el Regina. Per encabir molta gent, en un lloc bonic de veritat aneu a  Can Pinyol, al poblet veï de Llorac. Cases rurals n’hi ha un munt, totes molt maques. Trieu la vostra.  Can Gasol a Guialmons com també està allà Les Cavallerises. Cal Cal Biel és a Les Piles de Gaià. Cal Marimón està a Biure de Gaià, amb un bonic castell. Can Cargol és a Savallà del Comtat un poble medieval enlairat, com també o és Conesa, una vila molt i molt maca, on trobareu El Clos. A Vallfogona, junt amb els balnearis, hi ha Ca la Sila. Una autèntica masia rural és el Mas Batet a l’amagat poblet de Pontils. Podeu lligar l’estada a Santa Coloma, si hi aneu tot el cap de setmana, amb una ruta del císter, visitant el magnífic monestir de Poblet, o la ciutat amurallada de Montblanc. O bé recòrrer els castells de la vall del riu Corb, com Guimerà, Ciutadilla o Verdú, o fer la ruta dels castells de l’Alt Gaià, veient Santa Perpètua, Querol o el monestir de Santes Creus. Jo ho veieu, molta cosa a fer per aquelles terres!.

Santa Coloma de Queralt forma parte de la Cuenca de Barberá, pero parece más de la Segarra. Pertenece a Tarragona, pero tiene un aire leridano. Es una pequeña villa, pero hace de capital de una vasta zona y señorea las cercanías. Ahora no es muy importante, pero en la edad media, y durante los siglos XIV a XVII, fue el centro del condado de Santa Coloma. Por eso guarda tanta historia en sus calles y plazas porticadas. Por eso tiene un castillo-palacio como pocas poblaciones catalanas. Por eso sus iglesias góticas les dejarán embelesados, como la fuente de los condes, como la plaza mayor. Y este fin de semana de mayo celebran su mercado de época, acontecimiento que constitye una excusa ideal para ir por estas tierras. Encontraran una villa llena de historia y de arte que les sorprenderá. Pueden ir desde La Panadella, por la autovía A2 de Barcelona a Lérida. Quizás es la mejor ruta, la carretera más buena. De servicios tiene y buenos: restaurantes y un precioso hotel de tres estrellas. Puede ligar la visita con la ruta del císter o la de los castillos del valle del río Corb, como Guimerà, o la ruta de los castillos del Alt Gaià.

Almansa

Almansa està situada a mig camí de València i Albacete, vigilant la inmensa planuria manxega, albirant els horitzons mariners de la costa del llevant, que aquí només s’intuèixen, sense imaginar-se’ls. Almansa és castellana, és manxega però comença a tenir una llum i uns aires que flairen el mar. Almansa és, abans que una altra cosa, el seu castell roquer, la raó de la seva existència. Poderós, altiu, potent. Com el dibuixa un infant, ben clavat damunt una penya sòlida, ple de merlets i torreons. Castell dominador, escrutador, que veureu de ben lluny al passar per l’autovia de Madrid a Alacant i València per Albacete. Una visió que, de ben segur, us farà agafar la carretera que porta al poble. I no us espera només el castell. Almansa és una població molt monumental. No podeu deixar d’admirar el palau dels comtes de Cirat, la Casa Grande, ara Ajuntament, situat a la Plaza de Santa María, i a tocar de la soberbia Iglesia de la Asunción. Si podeu entrar doneu una volta i mireu-vos els jardins. L’Asunción és una església gòtico-renaixentista. Podeu també intentar veure el convent de las Agustinas, del XVII, o anar fins l’ermita de San Blas, barroca, del XVIII, amb una decoració esclatant sobre un blanc impolut. Podeu parar a Almansa si feu ruta de Barcelona a madrid per València, o aneu cap a Andalucia per Albacete. No us en penedireu!. Per dormir hi ha un hotel de categoria, el Blu, quatre estrelles, tots els serveis, modern. Molt ben arreglat, també molt modern i amb preu interessant teniu l’Hotel Los Rosales. Habitacions ben parades. I no us penseu que a Almansa no menjareu molt bé. Ben al contrari. Te un restaurant de campanetes, el Maralba, amb una estrella Michelin!. Que ens dieu?. Però és que El Rincón de Pedro li va al darrera. Boníssim. I no està malament el Manolín, o el Mesón del Pincelín. És molt difícil menjar malament en aquestes terres. I, el millor de tot, Almansa no és l’únic exponent de ciutat monumental en aquella regió. A molt pocs kms. de distància teniu la vila enmurallada de Chinchilla de Montearagón, penjada dalt del seu turó, i no gaire més enllà, al nord, Alcalà de Jucar, preciosa, i les “hoces del Cabriel”, racó natural sense parangó. Ara bé, aquest darrer poble, amb tota la seva aigua i verdor, no te res a veure amb el secarral on es troben Almansa i Chinchilla. Bona ruta per la Manxa d’Albacete!.

Almansa está situada a medio camino de Valencia y Albacete , vigilando la inmensa llanura manchega , oteando los horizontes marinos de la costa del levante , que aquí sólo se intuye , sin imaginarlos. Almansa es castellana, es manchega pero empieza a tener una luz y unos aires que huelen al mar. Almansa es , antes que otra cosa , su castillo roquero , la razón de su existencia . Poderoso , altivo , potente . Como lo dibuja un niño , bien clavado sobre una peña sólida , lleno de almenas y torreones. Castillo dominador , escrutador , que verán de lejos al pasar por la autovía de Madrid a Alicante y Valencia por Albacete. Una visión que, a buen seguro, les hará tomar la carretera que lleva al pueblo . Y allí no os espera sólo el castillo . Almansa es una población muy monumental . No pueden dejar de admirar el palacio de los condes de Cirat , la Casa Grande , ahora Ayuntamiento , situado en la Plaza de Santa María , y junto a la soberbia Iglesia de la Asunción . Si pueden entren y den una vuelta y vean los jardines . La Asunción es una iglesia gótico- renacentista . Pueden también intentar ver el convento de las Agustinas , del XVII, o ir hasta la ermita de San Blas , barroca , del XVIII, con una decoración brillante sobre un blanco impoluto . Se puede parar en Almansa si vais de ruta de Barcelona a Madrid por Valencia , o hacia Andalucia via Albacete . No se arrepentirán ! . Para dormir hay un hotel de categoría , el Blu , un cuatro estrellas , con todos los servicios , moderno . Muy bien arreglado , también muy moderno y con precio interesante tienen el Hotel Los Rosales . Habitaciones bien puestas. No penséis que en Almansa no se come muy bien. Al contrario . Tienen incluso un restaurante de campanillas , el Maralba , ¡con una estrella Michelin ! . Pero es que El Rincón de Pedro le va justo detrás. Buenísimo . Y no está mal el Manolín , o el Mesón del pincel . Es muy difícil comer mal en estas tierras . Y , lo mejor de todo , Almansa no es el único exponente de ciudad monumental en la región . A muy pocos kms . de distancia tienen Vds. la villa amurallada de Chinchilla de Montearagón , colgada en su cerro , y no mucho más allá , al norte , Alcalá de Jucar, preciosa , y las ” hoces del Cabriel ” , rincón natural sin parangón . Ahora bien , este último pueblo , con toda su agua y verdor , no tiene nada que ver con el secarral donde se encuentran Almansa y Chinchilla . ¡Buena ruta por la Mancha de Albacete ! .

Tres tombs a Santa Coloma de Queralt

De nou comencem un any, de nou entrem al gener i, novament, comencen a circular, pels carrers i places de tot Catalunya, els tres tombs. Hi ho fan, per exemple, a la vila de Santa Coloma de Queralt, al mig del país. Una vila de gran importància més enllà que avui dia tingui molt pocs habitants. Santa Coloma fou un enclau comercial potent a l’edat moderna, seu dels comtes del mateix nom. I això és nota. Aquesta petita ciutat forma part de la desconeguda comarca de la Conca de Barberà, del seu sector nord, encara menys visitat, de la Catalunya interior més màgica. Pertany administrativament a Tarragona, però te un aire lleidetà innegable. I en aquesta petita vila, que encara fa de capital d’una vasta zona, senyora del seu pla i de les seves rodalies. Per això us recomanem que agafeu la canalla i aneu a veure-hi els tres tombs i la corresponent benedicció dels animals. Perquè Santa Coloma i la comarca guarden molta i molta història en el seus carrers i places porticades. Perquè la vila, a més, té un senyor castell-palau com el tenen poques poblacions catalanes. Perque les seves dues esglèsies gòtiques us deixaran embadalits, com ho farà la font dels comtes, o la mateixa plaça major. En resum: una vila plena d’història i d’art que us sorprendrà. Podeu anar-hi des de Barcelona, molt fàcilment, sortint a La Panadella, de l’autovia A2, la gratuïta que va cap a Lleida. Potser és la millor ruta, la carretera més bona. De serveis quedareu ben servits: molts restaurants i un preciòs hotel de tres estrelles. Si cal recomanar un lloc per dinar serà l’Hostal Colomí, cuina de mercat feta amb amor i sabiduria. Quedareu maravellats. Reserveu. Està al Raval de Jesús, 10. Telèfon 977.88.06.53. Fora de Santa Coloma, però en poblets encatadors dels voltants, trobareu hotels i cases rurals fantàstiques. El Balneari de Vallfogona de Riucorb n’és un d’ells, com el Regina. Per encabir molta gent, en un lloc bonic de veritat aneu a  Can Pinyol, al poblet veï de Llorac. Cases rurals n’hi ha un munt, totes molt maques. Trieu la vostra.  Can Gasol a Guialmons com també està allà Les Cavallerises. Cal Cal Biel és a Les Piles de Gaià. Cal Marimón està a Biure de Gaià, amb un bonic castell. Can Cargol és a Savallà del Comtat un poble medieval enlairat, com també o és Conesa, una vila molt i molt maca, on trobareu El Clos. A Vallfogona, junt amb els balnearis, hi ha Ca la Sila. Una autèntica masia rural és el Mas Batet a l’amagat poblet de Pontils. Podeu lligar l’estada a Santa Coloma, si hi aneu tot el cap de setmana, amb una ruta del císter, visitant el magnífic monestir de Poblet, o la ciutat amurallada de Montblanc. O bé recòrrer els castells de la vall del riu Corb, com Guimerà, Ciutadilla o Verdú, o fer la ruta dels castells de l’Alt Gaià, veient Santa Perpètua, Querol o el monestir de Santes Creus. Animeu-vos, Santa Coloma és molt bonica!.

Santa Coloma de Queralt forma parte de la Cuenca de Barberá, pero parece más de la Segarra. Pertenece a Tarragona, pero tiene un aire leridano. Es una pequeña villa, pero hace de capital de una vasta zona y señorea las cercanías. Ahora no es muy importante, pero en la edad media, y durante los siglos XIV a XVII, fue el centro del condado de Santa Coloma. Por eso guarda tanta historia en sus calles y plazas porticadas. Por eso tiene un castillo-palacio como pocas poblaciones catalanas. Por eso sus iglesias góticas les dejarán embelesados, como la fuente de los condes, como la plaza mayor. Y este fin de semana celebran su desfilada de San Antonio, acontecimiento que constituye una excusa ideal para ir por estas tierras. Encontraran una villa llena de historia y de arte que les sorprenderá. Pueden ir desde La Panadella, por la autovía A2 de Barcelona a Lérida. Quizás es la mejor ruta, la carretera más buena. De servicios tiene y buenos: restaurantes y un precioso hotel de tres estrellas. Puede ligar la visita con la ruta del císter o la de los castillos del valle del río Corb, como Guimerà, o la ruta de los castillos del Alt Gaià.

La Olmeda

A la provincia de Palencia, en ple camí de Santiago, no lluny de la bellíssima vila medieval de Carrión de los Condes, trobareu la Vila Romana de la Olmeda. Fou descoberta l’any 1968 pel propietari de les terres de labor que la ocultaven, el Sr, Cortes, qui la va donar ala Diputació. El 4 de noviembre de 2009 s’inagurava el maravellós edifici que cobreix les restes i les preserva per les futures generacions. Es tracta d’una mansió hispano romana del baix imperi, la millor conservada de la península i potser d’Europa, amb uns mosaics que mai no heu vist ni veureu. En entrar en el moderníssim contenidor, que per ell sol val la pena de visitar, sota la coberta espectacular, podreu admirar la domus de planta quadrada, les torres, el pati central amb peristil i les habitacions amb el seu terra ple d’aquells mosaics que us dèiem. El salón principal fa 175 metres, i conserva en molt bon estat un dels millors mosaics de la casa, considerat el millor del món. En un extrem, com en totes les “villae” romanes de gran categoria, trobareu les termes. Per si això fora poc, al poblet de Saldaña, molt proper, han muntat un Museu dins l’església de Sant Pere, on poder exposar totes les restes materials que s’han trobat a l’excavació principal. L’entrada és conjunta. Allà podreu veure vaixelles, eines, monedes, gots funeraris… Hi podeu arribar fàcilment si aneu fins a Burgos capital, i d’allà preneu la A-231 en direcció a Lleó, per bona autovia, gratuïta, la del Camí de Sant Jaume. A l’alçada de la vila de Carrión de los Condes, cal agafar la C-615, que segueix la vall del riu Carrión, molt bonica, en direcció a Riaño, fins trobar el punt km. 55, a Gañinas, ben indicat, on haureu de seguir la PP-2420 fins el jaciment. Està a les coordenades GPS: 42º 28′ 50” nord i 4º 44′ 12” oest. Tot i que podeu visitar la vila sense guia, seguint un itinerari perfectament marcat, si voleu una visita guiada us caldrà fer una reserva prèvia als tel: 979 119 997 o 670 450 143, o el fax: 647 470 843. També es possible arribar allà a unes hores marcades, en que hi ha visita programada: 11, 12, 13, 16:30 y 17:30 hores. Si encara voleu més, perquè sou uns apassionats de la cultura romana, no molt lluny de La Olmeda hi ha la Vila romana de La Tejada. Existeix una entrada combinada Olmeda- Tejada – Saldaña de només 6€ (preus del 2013) pels grans i 4 € pels majors de 12 anys. Els més petits no paguen res. No dubteu a fer una parada en la vostra ruta cap a Sant Jaume de Compostela i, just entre Burgos i Carrión, deixar l’autovia que va cap a Lleó, i visitar aquest indret tan interessant. I no dubteu tampoc en perdre per aquestes terres burgaleses i palentines una jornada o dues. Carrión de los Condes mereix una detinguda visita, amb les seves esglésies romàniques. Com també la mereix Castrojeriz, poblet medieval encantador. O Sasamón, una altra vila medieval, amb restes romanes, i amb la seva colegiata gòtica de Santa Maria la Real. O a Olmillos amb el seu castell, ara reconvertit en hotel, molt escenogràfic. Però és que a tots els pobles trobareu esglésies ferrenyes, altes, amples, poderoses. Ens encanten aquestes terres aspres i planes de Castella, de blat i ordi, d’horitzons impossibles. I els seus productes artesans, com ara el formatge de la terra, fastuós, de sabor únic i a un preu d’escàndol. Per menjar potser millor aneu fins Saldaña, on hi ha restaurants fantàstics. Com ara La Casa Torcida, una proposta bona en tots els sentits, decoració exquisida, o el producte contundent del Mesón Ancar  o El Molino, a les afores, a tocar del riu, o l’autenticitat de Casa Carmelo. Fora de la zona de l’Olmeda, per dormir i dinar us recomanem, a Carrión el petit hostal La Corte, o més allunyat el Mesón de Castrojeriz, bona teca i habitacions amb encant. I, naturalment, a Burgos podreu dormir i menjar de fàbula. Us recomanem l’Hotel Palació de los Velada, cèntric, net, familiar, amb bones habitacions per a dos infants, al cor de la ciutat. Servei amable, desdejuni de fàbula, molt recomanable. Només podem objectar un garatge petit i complicat. Millor aparcar als pàrkings públics. També molt bé l’hotel Via Gòtica, davant de la catedral, nou i net. No oblideu l’Olmeda en una ruta per Castella, o de camí a Galícia.

En la provincia de Palencia, en pleno camino de Santiago, no lejos de la bellísima villa medieval de Carrión de los Condes, encontrarán la Villa Romana de la Olmeda. Fue descubierta en 1968 por el propietario de las tierras de labor que la ocultaban, el Sr., Cortes, quien la dió a la Diputación. El 4 de noviembre de 2009 se inauguraba el maravilloso edificio que cubre los restos y las preserva para las futuras generaciones. Se trata de una mansión hispano romana del bajo imperio, la mejor conservada de la península y quizás de Europa, con unos mosaicos que nunca han visto ni verán. Al entrar en el modernísimo contenedor, que por sí solo merece la pena visitar, bajo la cubierta espectacular, podrán contemplar la domus de planta cuadrada, las torres, el patio central con peristilo y las habitaciones con su suelo lleno de aquellos mosaicos que os decíamos. El salón principal es 175 metros, y conserva en muy buen estado uno de los mejores mosaicos de la casa, considerado el mejor del mundo. En un extremo, como en todas las “villae” romanas de gran categoría, encontraban las termas. Por si esto fuera poco, en el pueblo de Saldaña, muy cercano, han montado un museo dentro de la iglesia de San Pedro, donde poder exponer todos los restos materiales que se han encontrado en la excavación principal. La entrada es conjunta. Allí podrán ver vajillas, herramientas, monedas, vasos funerarios … Se puede llegar fácilmente si se va hasta Burgos capital, y de allí hay que tomar la A-231 en dirección a León, por buena autovía, gratuita, la del Camino de Santiago. A la altura de la villa de Carrión de los Condes, coger la C-615, que sigue el valle del río Carrión, muy bonita, en dirección a Riaño, hasta encontrar el punto km. 55, a Gañinas, bien indicado, donde deberá seguir la PP-2420 hasta el yacimiento. Está en las coordenadas GPS: 42 º 28 ’50” Norte y 4 º 44′ 12” Oeste. Aunque se puede visitar la villa sin guía, siguiendo un itinerario perfectamente marcado, si desean una visita guiada necesitarán hacer una reserva previa a los tel: 979119997 o 670450143, o el fax: 647470843. También es posible llegar allí a unas horas marcadas, en que hay visita programada: 11, 12, 13, 16:30 y 17:30 horas. Si aún deseais más, porque sois unos apasionados de la cultura romana, no muy lejos de La Olmeda está la Villa romana de La Tejada. Existe una entrada combinada Olmeda-Tejada – Saldaña de sólo 6 € (precios de 2013) adultos y 4 € para los mayores de 12 años. Los más pequeños no pagan nada. No duden en hacer una parada en su ruta hacia Santiago de Compostela y, justo entre Burgos y Carrión, dejar la autovía que va hacia León, y visitar este lugar tan interesante. Y no duden tampoco en perderse por estas tierras burgalesas y palentinas una jornada o dos. Carrión de los Condes merece una detenida visita, con sus iglesias románicas. Como también la merece Castrojeriz, pueblo medieval encantador. O Sasamón, otra villa medieval, con restos romanos, y con su colegiata gótica de Santa María la Real. O en Olmillos con su castillo, ahora reconvertido en hotel, muy escenográfico. Pero es que en todos los pueblos encontrarán iglesias altas, anchas, poderosas. Nos encantan estas tierras ásperas y estas llanuras de Castilla, de trigo y cebada, de horizontes imposibles. Y sus productos artesanos, como el queso de la tierra, fastuoso, de sabor único y a un precio de escándalo. Para comer quizás mejor vayan hasta Saldaña, donde hay restaurantes fantásticos. Como La Casa Torcida, una propuesta buena en todos los sentidos, decoración exquisita, o el producto contundente del Mesón Ancar o El Molino, a las afueras, junto al río, o la autenticidad de Casa Carmelo. Fuera de la zona de La Olmeda, para dormir y comer le recomendamos, en Carrión el pequeño hostal La Corte, o más alejado el Mesón de Castrojeriz, buena comida y habitaciones con encanto. Y, naturalmente, en Burgos se puede dormir y comer de fábula. Recomendamos el hotel Palacio de los Velada, céntrico, limpio, familiar, con buenas habitaciones para dos niños, en el corazón de la ciudad. Servicio amable, desayuno de fábula, muy recomendable. Sólo podemos objetar un garaje pequeño y complicado. Mejor aparcar en aparcamientos públicos. También muy bien el hotel Vía Gótica, frente a la catedral, nuevo y limpio. No olviden la Olmeda en una ruta por Castilla, o de camino a Galicia.

Mercat d’època a Santa Coloma de Queralt

Santa Coloma de Queralt és una vila que traspua la seva importància més enllà que avui dia tingui molt pocs habitants. Santa Coloma fou un enclau comercial potent a l’edat moderna, seu dels comtes del mateix nom. I això és nota. Aquesta petita ciutat forma part de la desconeguda comarca de la Conca de Barberà, del seu sector nord, encara menys visitat, de la Catalunya interior més màgica. Pertany administrativament a Tarragona, però te un aire lleidetà innegable. I en aquesta petita vila, que encara fa de capital d’una vasta zona, senyora del seu pla i de les seves rodalies. S’hi celebra, aquest proper cap de setmana, 17 i 18 de maig de 2013, un bonic mercat d’època. En aquesta exhibició, Santa Coloma reviu a la seva bellíssima Plaça Major el tracte i el comerç d’altres anys. A més del mercat, hi trobareu moltes altres activitats com poden ser una botifarrada popular, una trobada de puntaires, una exposició d’animals on podreu veure cavalls, ponis, ases… També hi tindran cabuda els jocs infantils d’època, com ara curses de sacs, saltar corda, bitlles catalanes, escacs i contacontes. Hi haurà una exposició de maquinària agrícola, la trobada de traginers amb tres tombs inclosos i la corresponent benedicció dels animals. En fi, un seguit d’actes que fan aconsellable un cap de setmana per aquestes terres medievals. Perquè Santa Coloma i la comarca guarden molta i molta història en el seus carrers i places porticades. Perquè la vila, a més, té un senyor castell-palau com el tenen poques poblacions catalanes. Perque les seves dues esglèsies gòtiques us deixaran embadalits, com ho farà la font dels comtes, o la mateixa plaça major. En resum: una vila plena d’història i d’art que us sorprendrà amb un animat mercat d’època. Podeu anar-hi des de Barcelona, molt fàcilment, sortint a La Panadella, de l’autovia A2, la gratuïta que va cap a Lleida. Potser és la millor ruta, la carretera més bona. De serveis quedareu ben servits: molts restaurants i un preciòs hotel de tres estrelles. Si cal recomanar un lloc per dinar serà l’Hostal Colomí, cuina de mercat feta amb amor i sabiduria. Quedareu maravellats. Reserveu. Està al Raval de Jesús, 10. Telèfon 977.88.06.53. Fora de Santa Coloma, però en poblets encatadors dels voltants, trobareu hotels i cases rurals fantàstiques. El Balneari de Vallfogona de Riucorb n’és un d’ells, com el Regina. Per encabir molta gent, en un lloc bonic de veritat aneu a  Can Pinyol, al poblet veï de Llorac. Cases rurals n’hi ha un munt, totes molt maques. Trieu la vostra.  Can Gasol a Guialmons com també està allà Les Cavallerises. Cal Cal Biel és a Les Piles de Gaià. Cal Marimón està a Biure de Gaià, amb un bonic castell. Can Cargol és a Savallà del Comtat un poble medieval enlairat, com també o és Conesa, una vila molt i molt maca, on trobareu El Clos. A Vallfogona, junt amb els balnearis, hi ha Ca la Sila. Una autèntica masia rural és el Mas Batet a l’amagat poblet de Pontils. Podeu lligar l’estada a Santa Coloma, si hi aneu tot el cap de setmana, amb una ruta del císter, visitant el magnífic monestir de Poblet, o la ciutat amurallada de Montblanc. O bé recòrrer els castells de la vall del riu Corb, com Guimerà, Ciutadilla o Verdú, o fer la ruta dels castells de l’Alt Gaià, veient Santa Perpètua, Querol o el monestir de Santes Creus.

Santa Coloma de Queralt forma parte de la Cuenca de Barberá, pero parece más de la Segarra. Pertenece a Tarragona, pero tiene un aire leridano. Es una pequeña villa, pero hace de capital de una vasta zona y señorea las cercanías. Ahora no es muy importante, pero en la edad media, y durante los siglos XIV a XVII, fue el centro del condado de Santa Coloma. Por eso guarda tanta historia en sus calles y plazas porticadas. Por eso tiene un castillo-palacio como pocas poblaciones catalanas. Por eso sus iglesias góticas les dejarán embelesados, como la fuente de los condes, como la plaza mayor. Y este fin de semana de mayo celebran su mercado de época, acontecimiento que constitye una excusa ideal para ir por estas tierras. Encontraran una villa llena de historia y de arte que les sorprenderá. Pueden ir desde La Panadella, por la autovía A2 de Barcelona a Lérida. Quizás es la mejor ruta, la carretera más buena. De servicios tiene y buenos: restaurantes y un precioso hotel de tres estrellas. Puede ligar la visita con la ruta del císter o la de los castillos del valle del río Corb, como Guimerà, o la ruta de los castillos del Alt Gaià.

Moncayo

Al Noroest de Zaragoza, tocant ja a la Rioja i Navarra, s’alça, potent, la serralada aragonesa per antonomàsia, la serra altiva del Moncayo. Visitar el Moncayo és una obligació per tot bon aragonés, i un veritable plaer per a tothom. Aquest parc natural únic emociona al viatger, encanta a la canalla, i ofereix racons inoblidables, natura a dojo, esbarjo i lleure. Son tantes les zones boniques, els boscos, les fonts, els pobles, les rutes a fer, que dubtem molt que puguem resumir-les en aquesta entrada. I, de fet, no ho intentarem. Només unes pinzellades per obrir-vos les ganes d’anar-hi a passar uns dies, un pont, unes vacances. Podeu iniciar l’entrada a aquest mon sugerent pujant per la A-68, camí de Tudela i Logroño, i continuant cap a Borja, terra de bons vins, per arribar al Monestir de Veruela, joia del Císter aragonés, que mereix una detinguda visita. Veruela és la porta del massís del Moncayo, una de les entrades millors. Des de Veruela es pot pujar molt fàcilment a Añon, un poblet de pessebre, on hi ha un centre d’interpretació. Però la millor ruta és la que travessant rouredes indescriptiblement belles, i fagedes de fàbula, us portarà al cor de la serra. En uns 15 kms. de magnífica carretera, estreta però asfaltada, bona i amb poca pujada, arribareu al paratge d’Agramonte, esplèndit, amb bon aparcament al mig del bosc. Podeu demanar allà informació. Hi ha diverses rutes possibles, i un munt de fonts per descobrir. Si seguiu la carretera cap al santuari del Moncayo, pujareu per una pista asfaltada fins una certa altura i distància, (uns 7 kms. més), obtenint vistes molt boniques del pic, sovint nevat. A partir d’allà, la pista es torna de sorra, però és factible per tota mena d’automòbils. Ampla, i sense massa dificultats, el camí puja i puja de valent, obtenint vistes aèries sobre la plana de l’Ebre. Quan falten uns 800 mts pel santuari, trobareu l’aparcament. Haureu fet uns 25 kms, des del monestir de Veruela. Ara us caldrà caminar encara aquest darrer tram, ja en règim d’alta muntanya, amb pujada forta però per un amí ample, apte per a tots els públics, fins i tot infants. En uns minuts estareu a la porta de l’Hostal, refugi, bar, santuari. Sou a 1620 mts d’alçada. D’aquí surten totes les rutes d’ascens al cim del Moncayo. Però això ja no és una sortida familiar. És una excursió alpina. Atenció al temps!.  Perill de tempestes sobtades, boira o calamarsa. De vegades ha nevat pel maig!. El paisatge també és alpí, maravellós. Quedareu bocabadats. El Moncayo ofereix racons per a totes les necessitats. Boscos caducifolis on les fades passegen els vestits de seda, rierols i fonts on les nàiades pentinen els seus cabells daurats, cims i camins de muntanya amb grans perspectives pels esforçats excursionistes, monestirs plens d’art, pobles medievals amb castells de llegenda, cases de pedra i carrers costeruts. Les deveses del Moncayo són mítiques.  Natura desbocada, infinitat de propostes de lleure, petites rutes i excursions. Àrees de picnic ben muntades. Podeu dinar al mateix Santuari del Moncayo, bona cuina, senzilla, casolana, familiar, tradicional. També possibilitat d’habitacions, senzilles, sense luxe, d’alberg de muntanya. També podeu dinar a Veruela, al restaurant Molino de Berola, Tel: 976 64 65 50. Bé, sense més. Menú interessant. Molt millor, més car, però de qualitat, La Boveda del Mercado, a Borja, a la Plaza Mercado, 4. Tel: 976 86 82 51. Per dormir, als peus del Moncayo, l’Hotel Gomar. Rural i amb encant. A Vera, prop de Veruela, hi ha algunes cases rurals, com La Portaza, o la fabulosa El Pintor. També teniu un càmping. O bé podeu baixar fins Tarazona, una vila fantàstica amb una catedral esplèndida. Allà podeu dinar al Saboya 21. Cuina d’autor a preus elevats, però possibilitat de menú. Per dormir a Tarazona teniu La Merced de la Concòrdia, molt nou, bonic i original, i també el Condes de Visconti, càlid i acollidor. Hem estat també molt bé a la ciutat de Tudela la navarresa capital de la Ribera. A Tudela podeu dormir a l’hotel AC, un valor segur, amb totes les comoditats i un servei molt amable. Els restaurants de Tudela son fora de sèrie. Us recomanem el Remígio, que també és un bon hostal, amb habitacions, o l’Iruña. Tampoc està gaire lluny del Moncayo la ciutat de Zaragoza. Podeu dinar a Zaragoza a Casa Juanico, un aragonés tradicional, de tapes i menú, al carrer de Santa Cruz, 21, tel: 976 397 252.  O bé Palomeque, un restaurant sense trampa ni cartró. Per dormir teniu molts hotels, i molt bons. Nosaltres ho hem fet a l’Hotel Alfonso, al Coso, al centre. Impressionant relació qualitat i preu. Amb piscina coberta. A les afores, a la zona logística PLAZA, hi ha un molt bon hotel, baratet i per famílies: l’Hotel Fernando II. Molt recomanable. Preu sense competència. Ja veieu que el Moncayo, Veruela, Tarazona, Tudela o Zaragoza formen una unitat amb atractius turístics difícils de resistir. Una sortida familiar divina per unes petites vacances o un pont, animeu-vos!.

Al Noroeste de Zaragoza, tocando ya a La Rioja y Navarra, se alza, potente, la cordillera aragonesa por antonomasia, la sierra altiva del Moncayo. Visitar el Moncayo es una obligación para todo buen aragonés, y un verdadero placer para todos. Este parque natural único emociona al viajero, encanta a los niños, y ofrece rincones inolvidables, naturaleza a raudales, recreo y ocio. Son tantas las zonas bonitas, los bosques, las fuentes, los pueblos, las rutas a hacer, que dudamos mucho que podamos resumirlas en esta entrada. Y, de hecho, no lo intentaremos. Sólo unas pinceladas para abriros las ganas de ir a pasar unos días, un puente, unas vacaciones. Pueden iniciar la entrada a este mundo sugerente subiendo por la A-68, camino de Tudela y Logroño, y continuando hacia Borja, tierra de buenos vinos, para llegar al Monasterio de Veruela, joya del Císter aragonés, que merece una detenida visita . Veruela es la puerta del macizo del Moncayo, una de las entradas mejores. Desde Veruela se puede subir muy fácilmente a Añón, un pueblecito de pesebre, donde hay un centro de interpretación. Pero la mejor ruta es la que atravesando robledales indescriptiblemente bellos, y hayedos de fábula, os llevará al corazón de la sierra. En unos 15 kms. de magnífica carretera, estrecha pero asfaltada, buena y con poca subida, llegaréis al paraje de Agramonte, espléndido, con buen aparcamiento en medio del bosque. Pueden pedir allí información. Hay varias rutas posibles, y un montón de fuentes por descubrir. Si siguen la carretera hacia el santuario del Moncayo, subirán por una pista asfaltada hasta una cierta altura y distancia, (unos 7 kms. más), obteniendo vistas muy bonitas del pico, a menudo nevado. A partir de ahí, la pista se vuelve de tierra, pero es factible para todo tipo de automóviles. Ancho, y sin demasiadas dificultades, el camino sube y sube de lo lindo, obteniendo vistas aéreas sobre la llanura del Ebro. Cuando faltan unos 800 mts para alcanzar el santuario, encontrareis el aparcamiento. Habréis hecho unos 25 kms, desde el monasterio de Veruela. Ahora necesitarán caminar aunque este último tramo, ya en régimen de alta montaña, con subida fuerte, és por un ancho, apto para todos los públicos, incluso niños. En unos minutos estaréis en la puerta del Hostal, refugio, bar, santuario. Estareis a 1620 mts de altura. De ahí salen todas las rutas de ascenso a la cima del Moncayo. Pero eso ya no es una salida familiar. Es una excursión alpina. ¡Atención al tiempo!. Peligro de tormentas repentinas, niebla o granizo. ¡A veces ha nevado en mayo!. El paisaje también es alpino, maravilloso. Quedaréis boquiabiertos. El Moncayo ofrece rincones para todas las necesidades. Bosques caducifolios donde las hadas pasean sus vestidos de seda, arroyos y fuentes donde las náyades peinan sus cabellos dorados, cumbres y caminos de montaña con grandes perspectivas para los esforzados excursionistas, monasterios llenos de arte, pueblos medievales con castillos de leyenda, casas de piedra y calles empinadas. Las dehesas del Moncayo son míticas. Naturaleza desbocada, infinidad de propuestas de ocio, pequeñas rutas y excursiones. Áreas de picnic bien montadas. Se puede comer en el mismo Santuario del Moncayo, con buena cocina, sencilla, hogareña, familiar, tradicional. También posibilidad de habitaciones, sencillas, sin lujo, de albergue de montaña. También se puede comer en Veruela, en el restaurante Molino de Berola, Tel: 976 64 65 50. Bueno, sin más. Menú interesante. Mucho mejor, más caro, pero de calidad, La Boveda del Mercado, en Borja, en la Plaza Mercado, 4. Tel: 976 86 82 51. Para dormir, a los pies del Moncayo, el Hotel Gomar. Rural y con encanto. En Vera, cerca de Veruela, hay algunas casas rurales, como La Portaza, o la fabulosa El Pintor. También tienen un camping. O se puede bajar hasta Tarazona, una villa fantástica con una catedral espléndida. Allí podeis comer en el Saboya 21. Cocina de autor a precios elevados, pero posibilidad de menú. Para dormir en Tarazona tienen La Merced de la Concordia, muy nuevo, bonito y original, así como el Condes de Visconti, cálido y acogedor. Hemos dormido y comido muy bien en la ciudad de Tudela, la navarra capital de la Ribera. En Tudela está el hotel AC, un valor seguro, con todas las comodidades y un servicio muy amable. Entre los restaurantes de Tudela os recomendamos el Remigio, que también es un buen hotel, con habitaciones, o el Iruña. Tampoco está muy lejos del Moncayo la ciudad de Zaragoza. Pueden comer en Zaragoza en Casa Juanico, un aragonés tradicional, de tapas y menú, en la calle de Santa Cruz, 21, tel: 976 397 252. O bien en Palomeque, un restaurante sin trampa ni cartón. Para dormir tienen muchos hoteles, y muy buenos. Nosotros lo hemos hecho en el Hotel Alfonso, el Coso, en el centro. Impresionante relación calidad y precio. Con piscina cubierta. En las afueras, en la zona logística PLAZA, hay un muy buen hotel, barato y para familias: el Hotel Fernando II. Muy recomendable. Precio sin competencia. Ya veis que el Moncayo, Veruela, Tarazona, Tudela o Zaragoza forman una unidad con atractivos turísticos difíciles de resistir. ¡Una salida familiar divina para unas pequeñas vacaciones o un puente!.

La Tarazona jueva

Tarazona és una vila jueva. No una vila amb un petit barri jueu. Tarazona te un casc antic amb un gran call jueu. Un call jueu admirable. Amb cases penjades que recorden Cuenca. Tarazona és una vila aragonesa, propera a Tudela, que és una altra vila medieval preciosa. En una ruta cap a la Rioja, o cap a Soria, en terres de Castella, no ha de faltar mai una parada a Tarazona. Si fa dies us varem parlar de la seva impressionant catedral gòtica, només fa uns mesos reinaugurada després d’una restauració que ha durat més de 30 anys, ara us recomanem una visita detinguda a les portes, les esglésies, els carrers, el call, el palau bisbal, magnífics, fastuosos, tots ells, de Tarazona. De veritat que val la pena programar una aturada en la nostra ruta cap a Logroño i La Rioja, cap a Bilbao, o cap a Sòria, per veure la Tarazona jueva, perquè s’ho mereix. O, encara millor, programeu un cap de setmana, un petit pont. I llavors podreu, a més, descobrir els seus voltants. Joies com el Parc Nacional del Moncayo, fresc a l’estiu, gemat en primavera,preciós a la tardor, amb espais naturals únics. I les viles de Tudela, amb la catedral i el barri antic increibles, o Cascante, o el monestir de Veruela, d’un Císter puríssim, o la Vila d’Ágreda, soriana, o Borja, amb els seus vins. Per dinar a Tarazona us recomanarem el restaurant Saboya 21. Cuina d’autor, a preus elevats, però possibilitat de menú, més asequible. D’estrella Michelin, segur. Una bona pizzeria: Via Veneto. Un restaurant més casolà, El Galeón, a l’Avd. de la Paz, 1, tel: 976 642 965. Per dormir ens ha agradat La Merced de la Concòrdia, molt nou, bonic i original, i també el Condes de Visconti, càlid i acollidor i molt ben decorat, amb mobles d’època que fan ambient. També recordarem sempre Tudela, que només està a uns 30 kms de Tarazona, en concret l’Hotel AC, instal·lat en antic hospital barroc al centre de la vila. Preciós. Arribar a Tarazona us comportarà unes 4 hores en cotxe. Son al voltant de 400 kms. des de Barcelona, via Lleida i Saragossa per la AP-2, per agafar allà la AP-68 que va cap a Logroño, i deixar-la per pendre  la N-122 que va a Sòria, via Borja i Tarazona. De veritat que no us podeu perdre Tarazona!.

Tarazona es una villa judía. No una villa con un pequeño barrio judío. Tarazona tiene un casco antiguo con una gran judería. Un barrio judío admirable. Con casas colgadas que recuerdan Cuenca. Tarazona es una villa aragonesa, cercana a Tudela, que es otra villa medieval preciosa. En una ruta hacia La Rioja, o hacia Soria, en tierras de Castilla, no debe faltar nunca una parada en Tarazona. Si hace días os contamos acerca de su impresionante catedral gótica, sólo hace unos meses reinaugurada después de una restauración que ha durado más de 30 años, ahora os recomendamos una visita detenida a las puertas, las iglesias, las calles, el barrio, el palacio obispal, magníficos, fastuosos, todos ellos, de Tarazona. De verdad que vale la pena programar una parada en nuestra ruta hacia Logroño y La Rioja, hacia Bilbao, o hacia Soria, para ver la Tarazona judía, porque se lo merece. O, mejor aún, programar un fin de semana, un pequeño puente. Y entonces podrán, además, descubrir sus alrededores. Joyas como el Parque Nacional del Moncayo, fresco en verano i en primavera, precioso en otoño, con espacios naturales únicos. Y las villas de Tudela, con la catedral y el barrio antiguo increibles, o Cascante, o el monasterio de Veruela, de un Císter purísimo, o la Villa de Ágreda, soriana, o Borja, con sus vinos. Para comer en Tarazona les recomendaremos el restaurante Saboya 21. Cocina de autor, a precios elevados, pero posibilidad de menú, más asequible. De estrella Michelin, seguro. Una buena pizzería: Via Veneto. Un restaurante más casero, El Galeón, en la Avd.. de la Paz, 1, tel: 976 642 965. Para dormir nos ha gustado La Merced de la Concordia, muy nuevo, bonito y original, así como el Condes de Visconti, cálido y acogedor y muy bien decorado, con muebles de época que hacen un ambiente distinguido. También recordaremos siempre Tudela, que sólo está a unos 30 kms de Tarazona, en concreto el Hotel AC, instalado en antiguo hospital barroco en el centro de la villa. Precioso. Llegar a Tarazona les comportará unas 4 horas en coche. Son alrededor de 400 kms. desde Barcelona, vía Lleida y Zaragoza por la AP-2, para coger allí la AP-68 que va hacia Logroño, y dejarla para tomar la N-122 que va a Soria, vía Borja y Tarazona. De verdad que no os podéis perder Tarazona.

Carrión de los Condes

Una altra de les joies del camí de Sant Jaume de Compostela al seu pas per Castella és Carrión de los Condes. Poques viles amb un romànic tan espectacular com aquest a tota la península. Amb unes escultures tan maravelloses. Com aquesta de la foto: Santiago, amb la seva portada amb l’Apocalipsis. O com la de Santa Maria del Camino amb la seva portalada plena d’animals fantàstics. Però no només teniu esglèsies romàniques a Carrión. El monestir de Santa Clara és herrerià, del XVII. O les esglèsies de San Julián, la de los Reyes o la de San Andrés, del XVI. O l’esplèndit Monestir de San Zoilo plateresc i barroc, avui en dia convertit en un hotel amb molt d’encant, i amb un bon restaurant. El casc antic, medieval, en forma de camí, allargassat, també te palaus molt notables que us transportaran a l’edat mitjana. Com la Casa del Águila, o la casa de los Girón, o la de los Lomana, o la Casa Grande de las Lágrimas. Si us decidiu a fer el camí del Xacobeo, Carrión de los Condes, amb el seu art, els seus hotels i restaurants, és una parada que no podeu deixar de fer.

Otra de las joyas del Camino de Santiago de Compostela a su paso por Castilla es Carrión de los Condes. Pocas villas con un románico tan espectacular como este, en toda la península. Con unas esculturas tan maravillosas. Como esta de la foto: Santiago, con su portada con el Apocalipsis. O como la de Santa María del Camino con su portada llena de animales fantásticos. Pero no sólo tienen iglesias románicas en Carrión. El monasterio de Santa Clara es herreriano, del XVII. O las iglesias de San Julián, la de los Reyes o la de San Andrés, del XVI. O el espléndido Monasterio de San Zoilo plateresco y barroco, hoy en día convertido en un hotel con mucho encanto, y con un buen restaurante. El casco antiguo, medieval, en forma de camino, alargado, también tiene palacios muy notables que nos retrotraen a la Edad Media. Como la Casa del Águila, o la casa de los Girón, o la de los Lomana, o la Casa Grande de las Lágrimas. Si se deciden a hacer el camino del Xacobeo, Carrión de los Condes, con su arte, sus hoteles y restaurantes, es una parada que no puede dejar de hacer.

Villalcázar de Sirga

Estem enamorats de Villalcázar de Sirga. Aquest poblet de Palència, a Castella i Lleó, te totes les virtuts de la terra. És auster, dur, ferreny, potent, sense cap concesió. Natural i directe. Els seu art també és així. Sense contemplacions, sense cap mena d’edulcorant. Sincer, planer, rotund. Perdut a la meitat del camí de Sant Jaume de Galícia, a Villalcázar només hi paren aquells que fan el camí a peu, o en bici. Poques vegades els automovilistes. Potser perquè està a tocar de la monumental vila de Carrión de los Condes i ja estem farts d’art?. Potser perquè fa mandra tornar a parar i desviar-se quan tot just acabem d’arrancar el cotxe. Potser sí. Greu error però. Perquè Villalcázar només te un monument, Santa Maria la Blanca, a la foto. Però de veritat que val la pena veure’l. Del segle XIII, tres grans naus i un creuer inmens. Portal doble, amb dues portades esculpides. A l’interior un magnífic retaure. Però el millor està per arribar: en una capella els millors sepulcres medievals que hem vist. Una joia de l’art funeràri.Així doncs, ja ho sabeu. Pareu a Carrión a veure les maravelles que ofereix, però deixeu deu minuts per gaudir d’aquesta colegiata perduda en mig de la terra castellana. A Villalcázar podeu dinar molt bé. En Pablo Payo, nomenat “El Mesonero Mayor del Camino de Santiago”, regenta el Mesón de Villasirga, o dels templers. Segons com millor reserveu: 979 88802. Si us cal dormir teniu dos hostals, sense pretensions, petits: Las Cantigas, tel. 979 888013, i el de l’ajuntament, més modern, l’Hostal Infanta Doña Leonor. Un hotelet de Turismo Rural. Tel: 979 888015. Si us decidiu a fer el camí de Compostela, ja ho sabeu, pareu a Villalcázar de Sirga!

Estamos enamorados de Villalcázar de Sirga. Este pueblecito de Palencia, en Castella y León, tiene todas las virtudes de la tierra. Es austero, duro, feroz, potente, y sin ninguna concesión. Natural y directo. Su arte también es así. Sin contemplaciones, sin ningún tipo de edulcorante. Sincero, llano, rotundo. Perdido en la mitad del camino de Santiago de Compostela, en Villalcázar sólo paran aquellos que hacen el camino a pie o en bici. Pocas veces los automovilistas. ¿Quizá porque está junto a la monumental villa de Carrión de los Condes y ya estamos hartos de arte?. ¿Quizá porque da pereza volver a parar y desviarse cuando apenas acabamos de arrancar el coche?. Quizá sí. Grave error no obstante. Porque Villalcázar sólo tiene un monumento, Santa Maria la Blanca, en la foto. Pero de verdad que vale la pena verlo. Del siglo XIII, tres grandes naves y un crucero inmenso. Portal doble, con dos portadas esculpidas. En el interior un magnífico retablo. Pero lo mejor está por llegar: en una capilla los mejores sepulcros medievales que hemos visto nunca. Una joya del arte funerario español. Así pues, ya lo sabéis. Parad en Carrión a ver las maravillas que ofrece, pero dejense diez minutos para disfrutar de esta colegiata perdida en medio de la tierra castellana. En Villalcázar puede comer muy bien. Pablo Payo, nombrado “El Mesonero Mayor del Camino de Santiago”, regenta el Mesón de Villasirga, o de los templarios. Según como, mejor reservar: 979 88802. Si necesita dormir tiene dos hostales, sin pretensiones, pequeños: Las Cantigas, tel. 979 888013, y el del ayuntamiento, más moderno, el Hostal Infanta Doña Leonor. Un hotelito de Turismo Rural. Tel.: 979 888015. Si os decidís a hacer el camino de Compostela, ya lo sabéis, ¡parad en Villalcázar de Sirga!

Santa Coloma de Queralt

Santa Coloma de Queralt forma part de la Conca de Barberà, però sembla més de la Segarra. Pertany a Tarragona, però te un aire lleidetà. És una petita vila, però fa de capital d’una vasta zona i senyoreja el seu pla i les rodalies. Ara no és gaire important, però a l’edat mitjana, i durant els segles XIV a XVII, fou el centre del comtat de Santa Coloma. Per això guarda tanta història en el seus carrers i places porticades. Per això té un castell-palau com poques poblacions catalanes. Per això les seves esglèsies gòtiques us deixaran embadalits, com la font dels comtes, com la plaça major. En resum: una vila plena d’història i d’art que us sorprendrà. Podeu anar-hi des de La Panadella, per l’autovia A2 de Barcelona a Lleida. Potser és la millor ruta, la carretera més bona. De serveis quedareu ben servits: restaurants i un preciòs hotel de tres estrelles. Podeu lligar la visita amb la ruta del císter o els castells de la vall del riu Corb, com Guimerà, o la ruta dels castells de l’Alt Gaià.

Santa Coloma de Queralt forma parte de la Cuenca de Barberá, pero parece más de la Segarra. Pertenece a Tarragona, pero tiene un aire leridano. Es una pequeña villa, pero hace de capital de una vasta zona y señorea las cercanías. Ahora no es muy importante, pero en la edad media, y durante los siglos XIV a XVII, fue el centro del condado de Santa Coloma. Por eso guarda tanta historia en sus calles y plazas porticadas. Por eso tiene un castillo-palacio como pocas poblaciones catalanas. Por eso sus iglesias góticas le dejarán embelesados, como la fuente de los condes, como la plaza mayor. En resumen: una villa llena de historia y de arte que le sorprenderá. Puede ir desde La Panadella, por la autovía A2 de Barcelona a Lérida. Quizás es la mejor ruta, la carretera más buena. De servicios tiene y buenos: restaurantes y un precioso hotel de tres estrellas. Puede ligar la visita con la ruta del císter o la de los castillos del valle del río Corb, como Guimerà, o la ruta de los castillos del Alt Gaià.