La Festa dels pastors, Sant Gil a Núria


Sempre ens agrada, un cop l’any, agafar el tren de cremallera i pujar al Santuari de Núria. I aquest proper cap de setmana ho farem aprofitant una de les festes més assenyalades d’aquest racó bellíssim del nostre país. Perquè el primer dia de setembre, s’escau la festivitat de Sant Gil, que és el patró dels pastors, i te capella dedicada a la magnífica i paradíssiaca Vall de Núria. De tota manera no us cal cap excusa per visitar amb els vostres infants un indret meravellós com Núria. Un lloc on totes les families hauríem de pujar un cop a l’any, a l’hivern, amb neu i gel, per anar en trineu, o a l’estiu, tot cobert de gespa verda, amb els cavalls, els boscos i les vaques pasturant, ideal per passejar o per remar al llac. Si mai us heu fixa’t, en un racó, a l’esquerra del santuari imponent de la Mare de Déu, s’alça la discreta i encantadora capelleta de Sant Gil, on les noies casadores cerquen marit, i les casades descendència, ficant el cap dins l’olla. Però com cada any, arriba el primer de setembre i la Vall de Núria es vesteix de festa per honorar a Sant Gil, el seu estimat patró, en la festa dels pastors.  Tot una sèrie d’actes que fan que sigui un dia ben complert per a tota la família. Hi haurà un esmorzar de pastors, la tria d’ovelles, sardanes, missa commemorativa, processó fins a Sant Gil, i la demostració de gossos d’atura. Ja veieu que serà una jornada ben entretinguda. El Santuari de Núria us espera. Pugeu amb el mític carrilet. És un destí inexcusable del turisme familiar a Catalunya. Pels infants ho te tot: la pujada amb el tren cremallera, els paisatges, les vaques, els cavalls salvatges, rius de muntanya, un llac on es pot navegar amb barqueta, telefèric gratuït i camp, molt de camp per còrrer. Pels pares i mares la tranquil·litat d’un espai acotat, sense cotxes, en plena natura i amb molts recursos. Podeu dormir a Núria. A l’hotel, molt còmode, però una mica car, o en unes celdes familiars que es lloguen trucant al mateix hotel: insistiu-hi. Són molt acollidores, totalment renovades. Per dinar, si no cuineu a la cel·la, teniu el bar, l’hotel, o un self-service sensacional on els infants podran menjar el que voldran. Aneu a la Vall de Núria. Si només podeu un dia, doncs un dia. Si podeu més, passeu-hi un cap de setmana, un pont o una setmana. Des d’allà podeu fer moltes excursions, fàcils o més complicades, pujar a veure els cavalls o fins coronar muntanyes de 3000 mts. Si trobeu tot ple a Núria podeu mirar a Ribes de Freser. El poble d’on surt el tren cremallera te uns entorns meravellosos. Mireu-vos la web de la Vall de Ribes. A més del santuari i de Ribes podeu fer un volt pels pobles veïns: Bruguera, Pardines, Ventolà… poblets tots molt bonics. Queralbs, en la ruta del cremallera, mereix una visita a banda. Si us cal dinar o sopar a Ribes, i també per dormir senzillet, us recomanem  Can Prats, una fonda de les de tota la vida. Per Sant Gil, a Núria!.

San Gil es el segundo patrón de la magnífica y paradisíaca Vall de Núria, un lugar maravilloso donde todas las familias tenemos que subir una vez al año, con nieve y hielo, para ir en trineo, o con su césped verde para pasear y remar en el lago. En un rincón, a la izquierda del santuario imponente de la Virgen, se alza la discreta y encantadora capilla de San Gil, donde las chicas casaderas buscan marido, y las casadas, descendencia, metiendo la cabeza dentro de la olla. En este ambiente pastoril y agradable, las familias tenemos una cita este fin de Agosto, por la fiesta del santo. El 31 por la noche, vísperas de la solemnidad de San Gil, con una espectacular procesión de antorchas. Escenográfico espectáculo. Después fuego de campo y ron quemado con velada musical. El martes hay desayuno popular, un pasacalles y sardanas. A mediodía misa solemne presidida por el Arzobispo de Urgell y, a continuación, está programada la procesión de los pastores. Por la tarde, después de comer, exhibición de perros ovejeros. Ya veis que será una jornada muy entretenida. El Santuario de Núria os espera. Suban con el mítico tren. Es un destino inexcusable del turismo familiar en Cataluña. Los niños lo tienen todo: la subida con el tren cremallera, los paisajes, la hierba, las vacas, los caballos salvajes, ríos de montaña, un lago donde se puede navegar con barquitas, teleférico gratuito y campo, mucho campo para correr. Los padres y madres la tranquilidad de un espacio acotado, sin coches, en plena naturaleza y con muchos recursos. Pueden dormir en Núria. En el hotel, muy cómodo, pero un poco caro, o en unas celdas familiares que se alquilan llamando al mismo hotel: insistid. Son muy acogedoras, y totalmente renovadas. Para comer, si no se cocina en la celda, se tiene el bar, el hotel, o un self-service sensacional donde los niños podrán comer lo que querrán. Vayan a la Vall de Núria. Si sólo pueden un día, pues un día. Si pueden más, pasen allí un fin de semana, un puente o una semana. Desde el santuario podéis hacer muchas excursiones, fáciles o más complicadas, o subir a ver los caballos, o incluso coronar montañas de 3000 mts. Si lo encuentran lleno, el hotel de Núria, vean de buscar alojamiento en Ribes de Freser. El pueblo de donde sale el tren cremallera tiene unos entornos maravillosos. Consulten la web: Vallderibes.cat. Además del santuario y de Ribes, se puede dar una vuelta por los pueblos vecinos: Bruguera, Pardines, Ventolà … pueblos todos muy bonitos. Queralbs, en la ruta del cremallera, merece una visita aparte. Si necesitan comer o cenar en Ribes, y también para dormir sencillito, os recomendamos Can Prats, una fonda de las de toda la vida.

Fira de la Coca i del Mató de Monistrol


La fira del mató serà aquest proper cap de setmana, a Monistrol de Montserrat un poble gran que viu a l’ombra de la famosa abadia catalana. És un poble que viu del i pel monestir de Montserrat, tot i que ell vol, intenta desempallegar-se d’aquesta abraçada tan angoixant com real. Però hi pot fer ben poca cosa. Monistrol viu literalment al peu de la muntanya sagrada, i d’allà surt la carretera que puja al cenobi, i d’allà arrenquen els trens que hi porten. També d’allà, i del poblet veï de Marganell, son moltes de les pageses que cada matí s’enfilen Montserrat amunt per muntar la seva parada de coques i matons, formatges frescos blancs com la neu, a l’entrada del monestir. Aquest producte, suau, tendre, fresc, dolcet i llaminer és una d’aquelles coses que cal comprar en visitar el santuari de la moreneta. Potser per això, en arribar la tardor, pels volts de Tots Sants, te lloc a Monistrol una fira dedicada a aquest producte làcti típic de Montserrat. És la fira de la coca i el mató. Hi haurà moltes propostes menjívoles i també d’animació, com ara música, cercaviles, grallers, geganters i batuka. A la Fira hi trobareu, com és natural, coca i mató, però també d’altres productes gastronòmics artesanals propis de la zona. No hi faltaran també els pagesos i pageses de Marganell, que duran el seu mató, els tomàquets anomenats de rosa, els licors i aromes de Montserrat, l’embotit del Bruc o els dolços de Collbató. Hi haurà una mostra gastronòmica a càrrec dels restaurants dels voltants, de cuina reconeguda. No es descuida l’oferta d’actes pels més petits de la casa, amb uns bonics tallers infantils, pujades en globus captiu, exposicions de carruatges i cavalls, animació, teatre i música al carrer, trobada d’esbarts, concert dels grallers, mostra de geganters i de ball de bastons. En fi, festa i gresca per a tota la família. Un bon motiu per arribar-vos fins a Monistrol, passejar pel seu casc antic, veure la Font Gran, els casals antics del carrer de sant Joan,  com Cal Cavaller, o Cal Gibert, i el seu molí d’oli. Anar fins la plaça del Bó-Bó, porxada del segle XVII, i baixar al Pont Gòtic, del segle XIV, i veure el Palau Prioral, un casalot del gòtic civil català. L’església de Sant Pere és renaixentista com la Capella de l’Àngel, del segle XVII. Finalment teniu la Bestorre, darrera torre medieval de defensa que queda de la muralla. Si us queda temps, potser encara podreu pujar a Montserrat, un moment o altre del dia. Pujar al monestir per veure cantar l’escolania, per fer natura i excursions pel massís, per estrenar el carrilet o veure el museu amb obres de reconeguts pintors del XIX i el XX català i espanyol, internacional. O les mòmies de la secció d’Egipte i Mesopotàmia. Un dia atractiu, oi?. Podeu passar el cap de setmana a Montserrat. Llogueu una cel·la per tota la família. Però, atenció, reserveu… que van molt buscades. Allotjament monacal, un apartament senzill, per preus irrisoris. Més glamurós l’Hostal Cisneros. Tots dos els trobareu a la secció “On dormir” de la web Visita a Montserrat. Per dinar teniu els dos self-service. Si us decidiu per quedar-vos a Monistrol, per dinar us recomanem el restaurant Bo2, menú diari molt cuidat, una mica més car, i més cuidat encara, el cap de setmana. Ca la Rosa està molt bé, i bé de preu. També cuinen bé a l’Hostal Guilleumes, o el divertit hostal “La Barca”, amb habitacions també, o el restaurant el Racó, a la plaça Bo-bo, al centre del poble. Bona fira a Monistrol!.

Monistrol de Montserrat vive a la sombra de la famosa abadía. Es un pueblo que vive por y para el monasterio de Montserrat, aunque él no lo quiere, intenta deshacerse de este abrazo tan angustioso como real. Pero puede hacer muy poco. Monistrol vive literalmente al pie de la montaña sagrada, y de allí sale la carretera que sube al cenobio, y allí arrancan los trenes que os llevan arriba. También de allí, y del pueblo vecino de Marganell, son muchas de las campesinas que cada mañana suben a Montserrat para montar su puesto de tortas y matones, quesos frescos blancos como la nieve, justo a la entrada del monasterio. Este producto, suave, tierno, fresco, dulce y goloso es una de esas cosas que hay que comprar al visitar el santuario de la moreneta. Quizá por eso, al llegar el otoño, alrededor de Todos los Santos, tiene lugar en Monistrol una feria gastronómica dedicada a este producto láctico típico de Montserrat. Es la feria de la coca y el requesón. En la Feria encontraréis, como es natural, coca y requesón, pero también de otros productos gastronómicos artesanales propios de la zona. No faltarán también los campesinos y campesinas de Marganell, que llevarán su requesón, los tomates llamados de rosa, los licores y aromas de Montserrat, el embutido del Bruc o los dulces de Collbató. Habrá una muestra gastronómica a cargo de los restaurantes de la zona, de cocina reconocida. No se descuida la oferta de actos para los más pequeños de la casa, con talleres infantiles, subidas en globo cautivo, exposiciones de carruajes y caballos, animación, teatro y música en la calle, encuentro de grupos, concierto de los grallers, muestra de gigantes y de baile de bastones. En fin, fiesta y diversión para toda la familia. Un buen motivo para acercaros hasta Monistrol, pasear por su casco antiguo, ver la Font Gran, la plaza del Bó-Bó y bajar el Puente Gótico, del siglo XIV, y ver el Palacio Prioral, un caserón del gótico civil catalán. La iglesia de San Pedro es renacentista como la Capilla del Ángel, del siglo XVII. Finalmente tenéis la bestorre, última torre medieval de defensa que queda de la muralla. Si os queda tiempo, quizás todavía podeis subir a Montserrat, un momento u otro del día. Subid al monasterio para ver cantar la escolanía, para ver naturaleza y hacer excursiones por el macizo, para estrenar el carrilet o ver el museo con obras de reconocidos pintores del XIX y el XX catalán y español, internacionales. O las momias de la sección de Egipto y Mesopotamia. Un día atractivo, ¿verdad?. Pueden pasar el fin de semana en Montserrat. Alquilen una celda para toda la familia. Pero, atención, reservad … que van muy buscadas. Alojamiento monacal, un apartamento sencillo, por precios irrisorios. Más glamuroso el Hostal Cisneros. Ambos se encuentran en la sección “Dónde dormir” de la web Visita a Montserrat. Para comer tiene los dos self-service. Si se deciden por quedarse en Monistrol, les recomendamos el Hostal Guilleumes, o el divertido hostal “La Barca”, con habitaciones también, o el restaurante El Racó, en la plaza Bo-bo, en el centro del pueblo.

La Festa de Sant Gil a Núria


sant_gil

Sempre ens agrada, un cop l’any, agafar el tren de cremallera i pujar al Santuari de Núria. I aquest proper cap de setmana ho farem a profitant una de les festes més assenyalades d’aquest racó bellíssim del nostre país. Perquè el primer dia de setembre, s’escau la festivitat de Sant Gil, que és el patró dels pastors, i te capella dedicada a la magnífica i paradíssiaca Vall de Núria. De tota manera no us cal cap excusa per visitar amb els vostres infants un indret meravellós com Núria. Un lloc on totes les families hauríem de pujar un cop a l’any, a l’hivern, amb neu i gel, per anar en trineu, o a l’estiu, tot cobert de gespa verda, amb els cavalls, els boscos i les vaques pasturant, ideal per passejar o per remar al llac. Si mai us heu fixa’t, en un racó, a l’esquerra del santuari imponent de la Mare de Déu, s’alça la discreta i encantadora capelleta de Sant Gil, on les noies casadores cerquen marit, i les casades descendència, ficant el cap dins l’olla. Però com cada any, arriba el primer de setembre i la Vall de Núria es vesteix de festa per honorar a Sant Gil, el seu estimat patró, en la festa dels pastors.  Tot una sèrie d’actes que fan que sigui un dia ben complert per a tota la família. Hi haurà un esmorzar de pastors, la tria d’ovelles, sardanes, missa commemorativa, processó fins a Sant Gil, i la demostració de gossos d’atura. Ja veieu que serà una jornada ben entretinguda. El Santuari de Núria us espera. Pugeu amb el mític carrilet. És un destí inexcusable del turisme familiar a Catalunya. Pels infants ho te tot: la pujada amb el tren cremallera, els paisatges, les vaques, els cavalls salvatges, rius de muntanya, un llac on es pot navegar amb barqueta, telefèric gratuït i camp, molt de camp per còrrer. Pels pares i mares la tranquil·litat d’un espai acotat, sense cotxes, en plena natura i amb molts recursos. Podeu dormir a Núria. A l’hotel, molt còmode, però una mica car, o en unes celdes familiars que es lloguen trucant al mateix hotel: insistiu-hi. Són molt acollidores, totalment renovades. Per dinar, si no cuineu a la cel·la, teniu el bar, l’hotel, o un self-service sensacional on els infants podran menjar el que voldran. Aneu a la Vall de Núria. Si només podeu un dia, doncs un dia. Si podeu més, passeu-hi un cap de setmana, un pont o una setmana. Des d’allà podeu fer moltes excursions, fàcils o més complicades, pujar a veure els cavalls o fins coronar muntanyes de 3000 mts. Si trobeu tot ple a Núria podeu mirar a Ribes de Freser. El poble d’on surt el tren cremallera te uns entorns meravellosos. Mireu-vos la web de la Vall de Ribes. A més del santuari i de Ribes podeu fer un volt pels pobles veïns: Bruguera, Pardines, Ventolà… poblets tots molt bonics. Queralbs, en la ruta del cremallera, mereix una visita a banda. Si us cal dinar o sopar a Ribes, i també per dormir senzillet, us recomanem  Can Prats, una fonda de les de tota la vida. Per Sant Gil, a Núria!.

San Gil es el segundo patrón de la magnífica y paradisíaca Vall de Núria, un lugar maravilloso donde todas las familias tenemos que subir una vez al año, con nieve y hielo, para ir en trineo, o con su césped verde para pasear y remar en el lago. En un rincón, a la izquierda del santuario imponente de la Virgen, se alza la discreta y encantadora capilla de San Gil, donde las chicas casaderas buscan marido, y las casadas, descendencia, metiendo la cabeza dentro de la olla. En este ambiente pastoril y agradable, las familias tenemos una cita este fin de Agosto, por la fiesta del santo. El 31 por la noche, vísperas de la solemnidad de San Gil, con una espectacular procesión de antorchas. Escenográfico espectáculo. Después fuego de campo y ron quemado con velada musical. El martes hay desayuno popular, un pasacalles y sardanas. A mediodía misa solemne presidida por el Arzobispo de Urgell y, a continuación, está programada la procesión de los pastores. Por la tarde, después de comer, exhibición de perros ovejeros. Ya veis que será una jornada muy entretenida. El Santuario de Núria os espera. Suban con el mítico tren. Es un destino inexcusable del turismo familiar en Cataluña. Los niños lo tienen todo: la subida con el tren cremallera, los paisajes, la hierba, las vacas, los caballos salvajes, ríos de montaña, un lago donde se puede navegar con barquitas, teleférico gratuito y campo, mucho campo para correr. Los padres y madres la tranquilidad de un espacio acotado, sin coches, en plena naturaleza y con muchos recursos. Pueden dormir en Núria. En el hotel, muy cómodo, pero un poco caro, o en unas celdas familiares que se alquilan llamando al mismo hotel: insistid. Son muy acogedoras, y totalmente renovadas. Para comer, si no se cocina en la celda, se tiene el bar, el hotel, o un self-service sensacional donde los niños podrán comer lo que querrán. Vayan a la Vall de Núria. Si sólo pueden un día, pues un día. Si pueden más, pasen allí un fin de semana, un puente o una semana. Desde el santuario podéis hacer muchas excursiones, fáciles o más complicadas, o subir a ver los caballos, o incluso coronar montañas de 3000 mts. Si lo encuentran lleno, el hotel de Núria, vean de buscar alojamiento en Ribes de Freser. El pueblo de donde sale el tren cremallera tiene unos entornos maravillosos. Consulten la web: Vallderibes.cat. Además del santuario y de Ribes, se puede dar una vuelta por los pueblos vecinos: Bruguera, Pardines, Ventolà … pueblos todos muy bonitos. Queralbs, en la ruta del cremallera, merece una visita aparte. Si necesitan comer o cenar en Ribes, y también para dormir sencillito, os recomendamos Can Prats, una fonda de las de toda la vida.

Fira de la Coca i del Mató de Monistrol


La fira del mató serà aquest proper cap de setmana, a Monistrol de Montserrat un poble gran que viu a l’ombra de la famosa abadia catalana. És un poble que viu del i pel monestir de Montserrat, tot i que ell vol, intenta desempallegar-se d’aquesta abraçada tan angoixant com real. Però hi pot fer ben poca cosa. Monistrol viu literalment al peu de la muntanya sagrada, i d’allà surt la carretera que puja al cenobi, i d’allà arrenquen els trens que hi porten. També d’allà, i del poblet veï de Marganell, son moltes de les pageses que cada matí s’enfilen Montserrat amunt per muntar la seva parada de coques i matons, formatges frescos blancs com la neu, a l’entrada del monestir. Aquest producte, suau, tendre, fresc, dolcet i llaminer és una d’aquelles coses que cal comprar en visitar el santuari de la moreneta. Potser per això, en arribar la tardor, pels volts de Tots Sants, te lloc a Monistrol una fira dedicada a aquest producte làcti típic de Montserrat. És la fira de la coca i el mató. Hi haurà moltes propostes menjívoles i també d’animació, com ara música, cercaviles, grallers, geganters i batuka. A la Fira hi trobareu, com és natural, coca i mató, però també d’altres productes gastronòmics artesanals propis de la zona. No hi faltaran també els pagesos i pageses de Marganell, que duran el seu mató, els tomàquets anomenats de rosa, els licors i aromes de Montserrat, l’embotit del Bruc o els dolços de Collbató. Hi haurà una mostra gastronòmica a càrrec dels restaurants dels voltants, de cuina reconeguda. No es descuida l’oferta d’actes pels més petits de la casa, amb uns bonics tallers infantils, pujades en globus captiu, exposicions de carruatges i cavalls, animació, teatre i música al carrer, trobada d’esbarts, concert dels grallers, mostra de geganters i de ball de bastons. En fi, festa i gresca per a tota la família. Un bon motiu per arribar-vos fins a Monistrol, passejar pel seu casc antic, veure la Font Gran, els casals antics del carrer de sant Joan,  com Cal Cavaller, o Cal Gibert, i el seu molí d’oli. Anar fins la plaça del Bó-Bó, porxada del segle XVII, i baixar al Pont Gòtic, del segle XIV, i veure el Palau Prioral, un casalot del gòtic civil català. L’església de Sant Pere és renaixentista com la Capella de l’Àngel, del segle XVII. Finalment teniu la Bestorre, darrera torre medieval de defensa que queda de la muralla. Si us queda temps, potser encara podreu pujar a Montserrat, un moment o altre del dia. Pujar al monestir per veure cantar l’escolania, per fer natura i excursions pel massís, per estrenar el carrilet o veure el museu amb obres de reconeguts pintors del XIX i el XX català i espanyol, internacional. O les mòmies de la secció d’Egipte i Mesopotàmia. Un dia atractiu, oi?. Podeu passar el cap de setmana a Montserrat. Llogueu una cel·la per tota la família. Però, atenció, reserveu… que van molt buscades. Allotjament monacal, un apartament senzill, per preus irrisoris. Més glamurós l’Hostal Cisneros. Tots dos els trobareu a la secció “On dormir” de la web Visita a Montserrat. Per dinar teniu els dos self-service. Si us decidiu per quedar-vos a Monistrol, per dinar us recomanem el restaurant Bo2, menú diari molt cuidat, una mica més car, i més cuidat encara, el cap de setmana. Ca la Rosa està molt bé, i bé de preu. També cuinen bé a l’Hostal Guilleumes, o el divertit hostal “La Barca”, amb habitacions també, o el restaurant el Racó, a la plaça Bo-bo, al centre del poble. Bona fira a Monistrol!.

Monistrol de Montserrat vive a la sombra de la famosa abadía. Es un pueblo que vive por y para el monasterio de Montserrat, aunque él no lo quiere, intenta deshacerse de este abrazo tan angustioso como real. Pero puede hacer muy poco. Monistrol vive literalmente al pie de la montaña sagrada, y de allí sale la carretera que sube al cenobio, y allí arrancan los trenes que os llevan arriba. También de allí, y del pueblo vecino de Marganell, son muchas de las campesinas que cada mañana suben a Montserrat para montar su puesto de tortas y matones, quesos frescos blancos como la nieve, justo a la entrada del monasterio. Este producto, suave, tierno, fresco, dulce y goloso es una de esas cosas que hay que comprar al visitar el santuario de la moreneta. Quizá por eso, al llegar el otoño, alrededor de Todos los Santos, tiene lugar en Monistrol una feria gastronómica dedicada a este producto láctico típico de Montserrat. Es la feria de la coca y el requesón. En la Feria encontraréis, como es natural, coca y requesón, pero también de otros productos gastronómicos artesanales propios de la zona. No faltarán también los campesinos y campesinas de Marganell, que llevarán su requesón, los tomates llamados de rosa, los licores y aromas de Montserrat, el embutido del Bruc o los dulces de Collbató. Habrá una muestra gastronómica a cargo de los restaurantes de la zona, de cocina reconocida. No se descuida la oferta de actos para los más pequeños de la casa, con talleres infantiles, subidas en globo cautivo, exposiciones de carruajes y caballos, animación, teatro y música en la calle, encuentro de grupos, concierto de los grallers, muestra de gigantes y de baile de bastones. En fin, fiesta y diversión para toda la familia. Un buen motivo para acercaros hasta Monistrol, pasear por su casco antiguo, ver la Font Gran, la plaza del Bó-Bó y bajar el Puente Gótico, del siglo XIV, y ver el Palacio Prioral, un caserón del gótico civil catalán. La iglesia de San Pedro es renacentista como la Capilla del Ángel, del siglo XVII. Finalmente tenéis la bestorre, última torre medieval de defensa que queda de la muralla. Si os queda tiempo, quizás todavía podeis subir a Montserrat, un momento u otro del día. Subid al monasterio para ver cantar la escolanía, para ver naturaleza y hacer excursiones por el macizo, para estrenar el carrilet o ver el museo con obras de reconocidos pintores del XIX y el XX catalán y español, internacionales. O las momias de la sección de Egipto y Mesopotamia. Un día atractivo, ¿verdad?. Pueden pasar el fin de semana en Montserrat. Alquilen una celda para toda la familia. Pero, atención, reservad … que van muy buscadas. Alojamiento monacal, un apartamento sencillo, por precios irrisorios. Más glamuroso el Hostal Cisneros. Ambos se encuentran en la sección “Dónde dormir” de la web Visita a Montserrat. Para comer tiene los dos self-service. Si se deciden por quedarse en Monistrol, les recomendamos el Hostal Guilleumes, o el divertido hostal “La Barca”, con habitaciones también, o el restaurante El Racó, en la plaza Bo-bo, en el centro del pueblo.

Festa de Sant Gil a Núria


sant_gil

Sempre ens agrada, un cop l’any, agafar el tren de cremallera i pujar al Santuari de Núria. I aquest proper cap de setmana ho farem a profitant una de les festes més assenyalades d’aquest racó bellíssim del nostre país. Perquè el primer dia de setembre, s’escau la festivitat de Sant Gil, que és el patró dels pastors, i te capella dedicada a la magnífica i paradíssiaca Vall de Núria. De tota manera no us cal cap excusa per visitar amb els vostres infants un indret meravellós com Núria. Un lloc on totes les families hauríem de pujar un cop a l’any, a l’hivern, amb neu i gel, per anar en trineu, o a l’estiu, tot cobert de gespa verda, amb els cavalls, els boscos i les vaques pasturant, ideal per passejar o per remar al llac. Si mai us heu fixa’t, en un racó, a l’esquerra del santuari imponent de la Mare de Déu, s’alça la discreta i encantadora capelleta de Sant Gil, on les noies casadores cerquen marit, i les casades descendència, ficant el cap dins l’olla. En aquest ambient pastoral i agradable, el dia 31 d’agost, s’inicia la celebració amb una missa solemne a les 12. A la tarda, cap a les 8, hi ha les vespres de la solemnitat de Sant Gil i la preciosa processó de torxes. A continuació, davant la Basílica, es situarà un una foguera on els participants podran gaudir d’una vetllada musical de la mà d’Amadeu & Cia. El dia 1 de setembre, la festa començarà a les 9, amb un esmorzar davant de l’ermita de Sant Gil, i una cercavila amb xanquers i sardanes. A les 12  teniu missa solemne presidida per l’ Arquebisbe Joan-Enric Vives i cantada per la coral Santa Maria de Ribes de Freser. Acabada aquesta hi haurà la tradicional processó dels pastors i, a la tarda, a les 5, exhibició de gossos d’atura. Ja veieu que serà una jornada ben entretinguda. El Santuari de Núria us espera. Pugeu amb el mític carrilet. És un destí inexcusable del turisme familiar a Catalunya. Pels infants ho te tot: la pujada amb el tren cremallera, els paisatges, les vaques, els cavalls salvatges, rius de muntanya, un llac on es pot navegar amb barqueta, telefèric gratuït i camp, molt de camp per còrrer. Pels pares i mares la tranquil·litat d’un espai acotat, sense cotxes, en plena natura i amb molts recursos. Podeu dormir a Núria. A l’hotel, molt còmode, però una mica car, o en unes celdes familiars que es lloguen trucant al mateix hotel: insistiu-hi. Són molt acollidores, totalment renovades. Per dinar, si no cuineu a la cel·la, teniu el bar, l’hotel, o un self-service sensacional on els infants podran menjar el que voldran. Aneu a la Vall de Núria. Si només podeu un dia, doncs un dia. Si podeu més, passeu-hi un cap de setmana, un pont o una setmana. Des d’allà podeu fer moltes excursions, fàcils o més complicades, pujar a veure els cavalls o fins coronar muntanyes de 3000 mts. Si trobeu tot ple a Núria podeu mirar a Ribes de Freser. El poble d’on surt el tren cremallera te uns entorns meravellosos. Mireu-vos la web de la Vall de Ribes. A més del santuari i de Ribes podeu fer un volt pels pobles veïns: Bruguera, Pardines, Ventolà… poblets tots molt bonics. Queralbs, en la ruta del cremallera, mereix una visita a banda. Si us cal dinar o sopar a Ribes, i també per dormir senzillet, us recomanem  Can Prats, una fonda de les de tota la vida. Per Sant Gil, a Núria!.

San Gil es el segundo patrón de la magnífica y paradisíaca Vall de Núria, un lugar maravilloso donde todas las familias tenemos que subir una vez al año, con nieve y hielo, para ir en trineo, o con su césped verde para pasear y remar en el lago. En un rincón, a la izquierda del santuario imponente de la Virgen, se alza la discreta y encantadora capilla de San Gil, donde las chicas casaderas buscan marido, y las casadas, descendencia, metiendo la cabeza dentro de la olla. En este ambiente pastoril y agradable, las familias tenemos una cita este fin de Agosto, por la fiesta del santo. El 31 por la noche, vísperas de la solemnidad de San Gil, con una espectacular procesión de antorchas. Escenográfico espectáculo. Después fuego de campo y ron quemado con velada musical. El martes hay desayuno popular, un pasacalles y sardanas. A mediodía misa solemne presidida por el Arzobispo de Urgell y, a continuación, está programada la procesión de los pastores. Por la tarde, después de comer, exhibición de perros ovejeros. Ya veis que será una jornada muy entretenida. El Santuario de Núria os espera. Suban con el mítico tren. Es un destino inexcusable del turismo familiar en Cataluña. Los niños lo tienen todo: la subida con el tren cremallera, los paisajes, la hierba, las vacas, los caballos salvajes, ríos de montaña, un lago donde se puede navegar con barquitas, teleférico gratuito y campo, mucho campo para correr. Los padres y madres la tranquilidad de un espacio acotado, sin coches, en plena naturaleza y con muchos recursos. Pueden dormir en Núria. En el hotel, muy cómodo, pero un poco caro, o en unas celdas familiares que se alquilan llamando al mismo hotel: insistid. Son muy acogedoras, y totalmente renovadas. Para comer, si no se cocina en la celda, se tiene el bar, el hotel, o un self-service sensacional donde los niños podrán comer lo que querrán. Vayan a la Vall de Núria. Si sólo pueden un día, pues un día. Si pueden más, pasen allí un fin de semana, un puente o una semana. Desde el santuario podéis hacer muchas excursiones, fáciles o más complicadas, o subir a ver los caballos, o incluso coronar montañas de 3000 mts. Si lo encuentran lleno, el hotel de Núria, vean de buscar alojamiento en Ribes de Freser. El pueblo de donde sale el tren cremallera tiene unos entornos maravillosos. Consulten la web: Vallderibes.cat. Además del santuario y de Ribes, se puede dar una vuelta por los pueblos vecinos: Bruguera, Pardines, Ventolà … pueblos todos muy bonitos. Queralbs, en la ruta del cremallera, merece una visita aparte. Si necesitan comer o cenar en Ribes, y también para dormir sencillito, os recomendamos Can Prats, una fonda de las de toda la vida.

Fira del Mató a Monistrol


fira_matojpg

No feu cas de la imatge. La fira del mató serà aquest proper cap de setmana, els dies 29 i 30 d’octubre de 2016, a Monistrol de Montserrat un poble gran que viu a l’ombra de la famosa abadia catalana. És un poble que viu del i pel monestir de Montserrat, tot i que ell vol, intenta desempallegar-se d’aquesta abraçada tan angoixant com real. Però hi pot fer ben poca cosa. Monistrol viu literalment al peu de la muntanya sagrada, i d’allà surt la carretera que puja al cenobi, i d’allà arrenquen els trens que hi porten. També d’allà, i del poblet veï de Marganell, son moltes de les pageses que cada matí s’enfilen Montserrat amunt per muntar la seva parada de coques i matons, formatges frescos blancs com la neu, a l’entrada del monestir. Aquest producte, suau, tendre, fresc, dolcet i llaminer és una d’aquelles coses que cal comprar en visitar el santuari de la moreneta. Potser per això, en arribar la tardor, pels volts de Tots Sants, te lloc a Monistrol una fira dedicada a aquest producte làcti típic de Montserrat. És la fira de la coca i el mató. Hi haurà moltes propostes menjívoles i també d’animació, com ara música, cercaviles, grallers, geganters i batuka. A la Fira hi trobareu, com és natural, coca i mató, però també d’altres productes gastronòmics artesanals propis de la zona. No hi faltaran també els pagesos i pageses de Marganell, que duran el seu mató, els tomàquets anomenats de rosa, els licors i aromes de Montserrat, l’embotit del Bruc o els dolços de Collbató. Hi haurà una mostra gastronòmica a càrrec dels restaurants dels voltants, de cuina reconeguda. No es descuida l’oferta d’actes pels més petits de la casa, amb uns bonics tallers infantils, pujades en globus captiu, exposicions de carruatges i cavalls, animació, teatre i música al carrer, trobada d’esbarts, concert dels grallers, mostra de geganters i de ball de bastons. En fi, festa i gresca per a tota la família. Un bon motiu per arribar-vos fins a Monistrol, passejar pel seu casc antic, veure la Font Gran, els casals antics del carrer de sant Joan,  com Cal Cavaller, o Cal Gibert, i el seu molí d’oli. Anar fins la plaça del Bó-Bó, porxada del segle XVII, i baixar al Pont Gòtic, del segle XIV, i veure el Palau Prioral, un casalot del gòtic civil català. L’església de Sant Pere és renaixentista com la Capella de l’Àngel, del segle XVII. Finalment teniu la Bestorre, darrera torre medieval de defensa que queda de la muralla. Si us queda temps, potser encara podreu pujar a Montserrat, un moment o altre del dia. Pujar al monestir per veure cantar l’escolania, per fer natura i excursions pel massís, per estrenar el carrilet o veure el museu amb obres de reconeguts pintors del XIX i el XX català i espanyol, internacional. O les mòmies de la secció d’Egipte i Mesopotàmia. Un dia atractiu, oi?. Podeu passar el cap de setmana a Montserrat. Llogueu una cel·la per tota la família. Però, atenció, reserveu… que van molt buscades. Allotjament monacal, un apartament senzill, per preus irrisoris. Més glamurós l’Hostal Cisneros. Tots dos els trobareu a la secció “On dormir” de la web Visita a Montserrat. Per dinar teniu els dos self-service. Si us decidiu per quedar-vos a Monistrol, per dinar us recomanem el restaurant Bo2, menú diari molt cuidat, una mica més car, i més cuidat encara, el cap de setmana. Ca la Rosa està molt bé, i bé de preu. També cuinen bé a l’Hostal Guilleumes, o el divertit hostal “La Barca”, amb habitacions també, o el restaurant el Racó, a la plaça Bo-bo, al centre del poble. Bona fira a Monistrol!.

Monistrol de Montserrat vive a la sombra de la famosa abadía. Es un pueblo que vive por y para el monasterio de Montserrat, aunque él no lo quiere, intenta deshacerse de este abrazo tan angustioso como real. Pero puede hacer muy poco. Monistrol vive literalmente al pie de la montaña sagrada, y de allí sale la carretera que sube al cenobio, y allí arrancan los trenes que os llevan arriba. También de allí, y del pueblo vecino de Marganell, son muchas de las campesinas que cada mañana suben a Montserrat para montar su puesto de tortas y matones, quesos frescos blancos como la nieve, justo a la entrada del monasterio. Este producto, suave, tierno, fresco, dulce y goloso es una de esas cosas que hay que comprar al visitar el santuario de la moreneta. Quizá por eso, al llegar el otoño, alrededor de Todos los Santos, tiene lugar en Monistrol una feria gastronómica dedicada a este producto láctico típico de Montserrat. Es la feria de la coca y el requesón. En la Feria encontraréis, como es natural, coca y requesón, pero también de otros productos gastronómicos artesanales propios de la zona. No faltarán también los campesinos y campesinas de Marganell, que llevarán su requesón, los tomates llamados de rosa, los licores y aromas de Montserrat, el embutido del Bruc o los dulces de Collbató. Habrá una muestra gastronómica a cargo de los restaurantes de la zona, de cocina reconocida. No se descuida la oferta de actos para los más pequeños de la casa, con talleres infantiles, subidas en globo cautivo, exposiciones de carruajes y caballos, animación, teatro y música en la calle, encuentro de grupos, concierto de los grallers, muestra de gigantes y de baile de bastones. En fin, fiesta y diversión para toda la familia. Un buen motivo para acercaros hasta Monistrol, pasear por su casco antiguo, ver la Font Gran, la plaza del Bó-Bó y bajar el Puente Gótico, del siglo XIV, y ver el Palacio Prioral, un caserón del gótico civil catalán. La iglesia de San Pedro es renacentista como la Capilla del Ángel, del siglo XVII. Finalmente tenéis la bestorre, última torre medieval de defensa que queda de la muralla. Si os queda tiempo, quizás todavía podeis subir a Montserrat, un momento u otro del día. Subid al monasterio para ver cantar la escolanía, para ver naturaleza y hacer excursiones por el macizo, para estrenar el carrilet o ver el museo con obras de reconocidos pintores del XIX y el XX catalán y español, internacionales. O las momias de la sección de Egipto y Mesopotamia. Un día atractivo, ¿verdad?. Pueden pasar el fin de semana en Montserrat. Alquilen una celda para toda la familia. Pero, atención, reservad … que van muy buscadas. Alojamiento monacal, un apartamento sencillo, por precios irrisorios. Más glamuroso el Hostal Cisneros. Ambos se encuentran en la sección “Dónde dormir” de la web Visita a Montserrat. Para comer tiene los dos self-service. Si se deciden por quedarse en Monistrol, les recomendamos el Hostal Guilleumes, o el divertido hostal “La Barca”, con habitaciones también, o el restaurante El Racó, en la plaza Bo-bo, en el centro del pueblo.

Festes de Sant Gil a Núria


sant_gil

Sempre ens agrada, un cop l’any, agafar el tren de cremallera i pujar al Santuari de Núria. I aquest proper cap de setmana ho farem a profitant una de les festes més assenyalades d’aquest racó bellíssim del nostre país. Perquè aquest darrer cap de setmana d’estiu, primer de setembre, s’escau la festivitat de Sant Gil, que és el patró dels pastors, i te capella dedicada a la magnífica i paradíssiaca Vall de Núria. De tota manera no us cal cap excusa per visitar amb els vostres infants un indret maravellós com Núria. Un lloc on totes les families hauríem de pujar un cop a l’any, a l’hivern, amb neu i gel, per anar en trineu, o a l’estiu, tot cobert de gespa verda, amb els cavalls, els boscos i les vaques pasturant, ideal per passejar o per remar al llac. Si mai us heu fixa’t, en un racó, a l’esquerra del santuari imponent de la Mare de Déu, s’alça la discreta i encantadora capelleta de Sant Gil, on les noies casaderes cerquen marit, i les casades descendència, ficant el cap dins l’olla. En aquest ambient pastoril i agradable, el dilluns, dia 31 d’agost, hi haurà a la tarda nit unes vespres solemnes i una processó de torxes. Ja més fosc, un tradicional foc de camp, amb ron i música. L’endemà, el dimarts 1 de setembre, a les 9 del matí, esmorzar amb coca i fuet, i una cercavila, seguida de sardanes. A les 12 ofici solemne presidit per senyor Arquebisbe d’Urgell Monsenyor Joan Enric Vives, on cantarà la Coral Santa Maria de Ribes de Freser. En sortir de missa, la célebre processó de pastors fins l’ermita de Sant Gil. I, a la tarda, exhibició de gossos d’atura. Ja veieu que serà una jornada ben entretinguda. El Santuari de Núria us espera. Pujeu amb el mític carrilet. És un destí inexcusable del turisme familiar a Catalunya. Pels infants ho te tot: la pujada amb el tren cremallera, els paisatges, l’herba, les vaques, els cavalls salvatges, rius de muntanya, un llac on es pot navegar amb barqueta, telefèric gratuït i camp, molt de camp per còrrer. Pels pares i mares la tranquil·litat d’un espai acotat, sense cotxes, en plena natura i amb molts recursos. Podeu dormir a Núria. A l’hotel, molt còmode, però una mica car, o en unes celdes familiars que es lloguen trucant al mateix hotel: insistiu-hi. Són molt acollidores, totalment renovades. Per dinar, si no cuineu a la cel·la, teniu el bar, l’hotel, o un self-service sensacional on els infants podran menjar el que voldran. Aneu a la Vall de Núria. Si només podeu un dia, doncs un dia. Si podeu més, passeu-hi un cap de setmana, un pont o una setmana. Des d’allà podeu fer moltes excursions, fàcils o més complicades, pujar a veure els cavalls o fins coronar muntanyes de 3000 mts. Si trobeu tot ple a Núria podeu mirar a Ribes de Freser. El poble d’on surt el tren cremallera te uns entorns maravellosos. Mireu-vos la web: Vallderibes.cat. A més del santuari i de Ribes podeu fer un volt pels pobles veïns: Bruguera, Pardines, Ventolà… poblets tots molt bonics. Queralbs, en la ruta del cremallera, mereix una visita a banda. Si us cal dinar o sopar a Ribes, i també per dormir senzillet, us recomanem  Can Prats, una fonda de les de tota la vida. Per Sant Gil, a Núria!.

San Gil es el segundo patrón de la magnífica y paradisíaca Vall de Núria, un lugar maravilloso donde todas las familias tenemos que subir una vez al año, con nieve y hielo, para ir en trineo, o con su césped verde para pasear y remar en el lago. En un rincón, a la izquierda del santuario imponente de la Virgen, se alza la discreta y encantadora capilla de San Gil, donde las chicas casaderas buscan marido, y las casadas, descendencia, metiendo la cabeza dentro de la olla. En este ambiente pastoril y agradable, las familias tenemos una cita este lunes y martes, fin de Agosto, por la fiesta del santo. El 31 por la noche, vísperas de la solemnidad de San Gil, con una espectacular procesión de antorchas. Escenográfico espectáculo. Después fuego de campo y ron quemado con velada musical. El martes hay desayuno popular, un pasacalles y sardanas. A mediodía misa solemne presidida por el Arzobispo de Urgell y, a continuación, está programada la procesión de los pastores. Por la tarde, después de comer, exhibición de perros ovejeros. Ya veis que será una jornada muy entretenida. El Santuario de Núria os espera. Suban con el mítico tren. Es un destino inexcusable del turismo familiar en Cataluña. Los niños lo tienen todo: la subida con el tren cremallera, los paisajes, la hierba, las vacas, los caballos salvajes, ríos de montaña, un lago donde se puede navegar con barquitas, teleférico gratuito y campo, mucho campo para correr. Los padres y madres la tranquilidad de un espacio acotado, sin coches, en plena naturaleza y con muchos recursos. Pueden dormir en Núria. En el hotel, muy cómodo, pero un poco caro, o en unas celdas familiares que se alquilan llamando al mismo hotel: insistid. Son muy acogedoras, y totalmente renovadas. Para comer, si no se cocina en la celda, se tiene el bar, el hotel, o un self-service sensacional donde los niños podrán comer lo que querrán. Vayan a la Vall de Núria. Si sólo pueden un día, pues un día. Si pueden más, pasen allí un fin de semana, un puente o una semana. Desde el santuario podéis hacer muchas excursiones, fáciles o más complicadas, o subir a ver los caballos, o incluso coronar montañas de 3000 mts. Si lo encuentran lleno, el hotel de Núria, vean de buscar alojamiento en Ribes de Freser. El pueblo de donde sale el tren cremallera tiene unos entornos maravillosos. Consulten la web: Vallderibes.cat. Además del santuario y de Ribes, se puede dar una vuelta por los pueblos vecinos: Bruguera, Pardines, Ventolà … pueblos todos muy bonitos. Queralbs, en la ruta del cremallera, merece una visita aparte. Si necesitan comer o cenar en Ribes, y también para dormir sencillito, os recomendamos Can Prats, una fonda de las de toda la vida.

Festivitat de Sant Gil a Núria


sant_gil

Sempre ens agrada, un cop l’any, agafar el tren de cremallera i pujar al Santuari de Núria. I aquest proper cap de setmana ho farem a profitant una de les festes més assenyalades d’aquest racó bellíssim del nostre país. Perquè aquest darrer cap de setmana d’estiu, primer de setembre, s’escau la festivitat de Sant Gil, que és el patró dels pastors, i te capella dedicada a la magnífica i paradíssiaca Vall de Núria. De tota manera no us cal cap excusa per visitar amb els vostres infants un indret maravellós com Núria. Un lloc on totes les families hauríem de pujar un cop a l’any, a l’hivern, amb neu i gel, per anar en trineu, o a l’estiu, tot cobert de gespa verda, amb els cavalls, els boscos i les vaques pasturant, ideal per passejar o per remar al llac. Si mai us heu fixa’t, en un racó, a l’esquerra del santuari imponent de la Mare de Déu, s’alça la discreta i encantadora capelleta de Sant Gil, on les noies casaderes cerquen marit, i les casades descendència, ficant el cap dins l’olla. En aquest ambient pastoril i agradable, el dissabte, dia 30 d’agost, hi haurà a la tarda nit unes vespres solemnes i una processó de torxes. Ja més fosc, un tradicional foc de camp, amb ron i música. L’endemà, el diumenge, 31 d’agost, a les 9 del matí, esmorzar amb coca i fuet, i una cercavila, seguida de sardanes. A les 12 ofici solemne presidit per senyor Arquebisbe d’Urgell Monsenyor Joan Enric Vives, on cantarà la Coral Santa Maria de Ribes de Freser. En sortir de missa, la célebre processó de pastors fins l’ermita de Sant Gil. I, a la tarda, exhibició de gossos d’atura. Ja veieu que serà una jornada ben entretinguda. El Santuari de Núria us espera. Pujeu amb el mític carrilet. És un destí inexcusable del turisme familiar a Catalunya. Pels infants ho te tot: la pujada amb el tren cremallera, els paisatges, l’herba, les vaques, els cavalls salvatges, rius de muntanya, un llac on es pot navegar amb barqueta, telefèric gratuït i camp, molt de camp per còrrer. Pels pares i mares la tranquil·litat d’un espai acotat, sense cotxes, en plena natura i amb molts recursos. Podeu dormir a Núria. A l’hotel, molt còmode, però una mica car, o en unes celdes familiars que es lloguen trucant al mateix hotel: insistiu-hi. Són molt acollidores, totalment renovades. Per dinar, si no cuineu a la cel·la, teniu el bar, l’hotel, o un self-service sensacional on els infants podran menjar el que voldran. Aneu a la Vall de Núria. Si només podeu un dia, doncs un dia. Si podeu més, passeu-hi un cap de setmana, un pont o una setmana. Des d’allà podeu fer moltes excursions, fàcils o més complicades, pujar a veure els cavalls o fins coronar muntanyes de 3000 mts. Si trobeu tot ple a Núria podeu mirar a Ribes de Freser. El poble d’on surt el tren cremallera te uns entorns maravellosos. Mireu-vos la web: Vallderibes.cat. A més del santuari i de Ribes podeu fer un volt pels pobles veïns: Bruguera, Pardines, Ventolà… poblets tots molt bonics. Queralbs, en la ruta del cremallera, mereix una visita a banda. Si us cal dinar o sopar a Ribes, i també per dormir senzillet, us recomanem  Can Prats, una fonda de les de tota la vida. Per Sant Gil, a Núria!.

San Gil es el segundo patrón de la magnífica y paradisíaca Vall de Núria, un lugar maravilloso donde todas las familias tenemos que subir una vez al año, con nieve y hielo, para ir en trineo, o con su césped verde para pasear y remar en el lago. En un rincón, a la izquierda del santuario imponente de la Virgen, se alza la discreta y encantadora capilla de San Gil, donde las chicas casaderas buscan marido, y las casadas, descendencia, metiendo la cabeza dentro de la olla. En este ambiente pastoril y agradable, las familias tenemos una cita el día 30 y 31 de Agosto, por la fiesta del santo. El 30 por la noche, vísperas de la solemnidad de San Gil, con una espectacular procesión de antorchas. Escenográfico espectáculo. Después fuego de campo y ron quemado con velada musical. El domingo desayuno popular, un pasacalles y sardanas. A mediodía misa solemne presidida por el Arzobispo de Urgell y, a continuación, está programada la procesión de los pastores. Por la tarde, después de comer, exhibición de perros ovejeros. Ya veis que será una jornada muy entretenida. El Santuario de Núria os espera. Suban con el mítico tren. Es un destino inexcusable del turismo familiar en Cataluña. Los niños lo tienen todo: la subida con el tren cremallera, los paisajes, la hierba, las vacas, los caballos salvajes, ríos de montaña, un lago donde se puede navegar con barquitas, teleférico gratuito y campo, mucho campo para correr. Los padres y madres la tranquilidad de un espacio acotado, sin coches, en plena naturaleza y con muchos recursos. Pueden dormir en Núria. En el hotel, muy cómodo, pero un poco caro, o en unas celdas familiares que se alquilan llamando al mismo hotel: insistid. Son muy acogedoras, y totalmente renovadas. Para comer, si no se cocina en la celda, se tiene el bar, el hotel, o un self-service sensacional donde los niños podrán comer lo que querrán. Vayan a la Vall de Núria. Si sólo pueden un día, pues un día. Si pueden más, pasen allí un fin de semana, un puente o una semana. Desde el santuario podéis hacer muchas excursiones, fáciles o más complicadas, o subir a ver los caballos, o incluso coronar montañas de 3000 mts. Si lo encuentran lleno, el hotel de Núria, vean de buscar alojamiento en Ribes de Freser. El pueblo de donde sale el tren cremallera tiene unos entornos maravillosos. Consulten la web: Vallderibes.cat. Además del santuario y de Ribes, se puede dar una vuelta por los pueblos vecinos: Bruguera, Pardines, Ventolà … pueblos todos muy bonitos. Queralbs, en la ruta del cremallera, merece una visita aparte. Si necesitan comer o cenar en Ribes, y también para dormir sencillito, os recomendamos Can Prats, una fonda de las de toda la vida.

Recordeu: Aplec de Sant Gil a Núria


sant_gil

Sempre ens agrada, un cop l’any, agafar el tren de cremallera i pujar al Santuari de Núria. I aquest proper cap de setmana ho farem a profitant una de les festes més assenyalades d’aquest racó bellíssim del nostre país. Perquè aquest darrer cap de setmana d’estiu, primer de setembre, s’escau la festivitat de Sant Gil, que és el patró dels pastors, i te capella dedicada a la magnífica i paradíssiaca Vall de Núria. De tota manera no us cal cap excusa per visitar amb els vostres infants un indret maravellós com Núria. Un lloc on totes les families hauríem de pujar un cop a l’any, a l’hivern, amb neu i gel, per anar en trineu, o a l’estiu, tot cobert de gespa verda, amb els cavalls, els boscos i les vaques pasturant, ideal per passejar o per remar al llac. Si mai us heu fixa’t, en un racó, a l’esquerra del santuari imponent de la Mare de Déu, s’alça la discreta i encantadora capelleta de Sant Gil, on les noies casaderes cerquen marit, i les casades descendència, ficant el cap dins l’olla. En aquest ambient pastoril i agradable, el dissabte, dia 31 d’agost, hi haurà a la tarda nit unes vespres solemnes i una processó de torxes. Ja més fosc, un tradicional foc de camp, amb ron i música. L’endemà, el diumenge, 1 de setembre, a les 9 del matí, esmorzar amb coca i fuet, i una cercavila, seguida de sardanes. A les 12 ofici solemne presidit per senyor Arquebisbe d’Urgell Monsenyor Joan Enric Vives, on cantarà la Coral Santa Maria de Ribes de Freser. En sortir de missa, la célebre processó de pastors fins l’ermita de Sant Gil. I, a la tarda, exhibició de gossos d’atura. Ja veieu que serà una jornada ben entretinguda. El Santuari de Núria us espera. Pujeu amb el mític carrilet. És un destí inexcusable del turisme familiar a Catalunya. Pels infants ho te tot: la pujada amb el tren cremallera, els paisatges, l’herba, les vaques, els cavalls salvatges, rius de muntanya, un llac on es pot navegar amb barqueta, telefèric gratuït i camp, molt de camp per còrrer. Pels pares i mares la tranquil·litat d’un espai acotat, sense cotxes, en plena natura i amb molts recursos. Podeu dormir a Núria. A l’hotel, molt còmode, però una mica car, o en unes celdes familiars que es lloguen trucant al mateix hotel: insistiu-hi. Són molt acollidores, totalment renovades. Per dinar, si no cuineu a la cel·la, teniu el bar, l’hotel, o un self-service sensacional on els infants podran menjar el que voldran. Aneu a la Vall de Núria. Si només podeu un dia, doncs un dia. Si podeu més, passeu-hi un cap de setmana, un pont o una setmana. Des d’allà podeu fer moltes excursions, fàcils o més complicades, pujar a veure els cavalls o fins coronar muntanyes de 3000 mts. Si trobeu tot ple a Núria podeu mirar a Ribes de Freser. El poble d’on surt el tren cremallera te uns entorns maravellosos. Mireu-vos la web: Vallderibes.cat. A més del santuari i de Ribes podeu fer un volt pels pobles veïns: Bruguera, Pardines, Ventolà… poblets tots molt bonics. Queralbs, en la ruta del cremallera, mereix una visita a banda. Si us cal dinar o sopar a Ribes, i també per dormir senzillet, us recomanem  Can Prats, una fonda de les de tota la vida. Per Sant Gil, a Núria!.

San Gil es el segundo patrón de la magnífica y paradisíaca Vall de Núria, un lugar maravilloso donde todas las familias tenemos que subir una vez al año, con nieve y hielo, para ir en trineo, o con su césped verde para pasear y remar en el lago. En un rincón, a la izquierda del santuario imponente de la Virgen, se alza la discreta y encantadora capilla de San Gil, donde las chicas casaderas buscan marido, y las casadas, descendencia, metiendo la cabeza dentro de la olla. En este ambiente pastoril y agradable, las familias tenemos una cita el día 31 de Agosto, y el 1 de septiembre, por la fiesta del santo. El 31 por la noche, vísperas de la solemnidad de San Gil, con una espectacular procesión de antorchas. Escenográfico espectáculo. Después fuego de campo y ron quemado con velada musical. El primero de septiembre, desayuno popular con torta y látigo, un pasacalles y sardanas. A mediodía misa solemne presidida por el Arzobispo de Urgell y, a continuación, está programada la procesión de los pastores. Por la tarde, después de comer, exhibición de perros ovejeros. Ya veis que será una jornada muy entretenida. El Santuario de Núria os espera. Suban con el mítico tren. Es un destino inexcusable del turismo familiar en Cataluña. Los niños lo tienen todo: la subida con el tren cremallera, los paisajes, la hierba, las vacas, los caballos salvajes, ríos de montaña, un lago donde se puede navegar con barquitas, teleférico gratuito y campo, mucho campo para correr. Los padres y madres la tranquilidad de un espacio acotado, sin coches, en plena naturaleza y con muchos recursos. Pueden dormir en Núria. En el hotel, muy cómodo, pero un poco caro, o en unas celdas familiares que se alquilan llamando al mismo hotel: insistid. Son muy acogedoras, y totalmente renovadas. Para comer, si no se cocina en la celda, se tiene el bar, el hotel, o un self-service sensacional donde los niños podrán comer lo que querrán. Vayan a la Vall de Núria. Si sólo pueden un día, pues un día. Si pueden más, pasen allí un fin de semana, un puente o una semana. Desde el santuario podéis hacer muchas excursiones, fáciles o más complicadas, o subir a ver los caballos, o incluso coronar montañas de 3000 mts. Si lo encuentran lleno, el hotel de Núria, vean de buscar alojamiento en Ribes de Freser. El pueblo de donde sale el tren cremallera tiene unos entornos maravillosos. Consulten la web: Vallderibes.cat. Además del santuario y de Ribes, se puede dar una vuelta por los pueblos vecinos: Bruguera, Pardines, Ventolà … pueblos todos muy bonitos. Queralbs, en la ruta del cremallera, merece una visita aparte. Si necesitan comer o cenar en Ribes, y también para dormir sencillito, os recomendamos Can Prats, una fonda de las de toda la vida.

Recordeu: Aplec de Sant Gil a Núria


Sant Gil és el segon patró de la magnífica i paradíssiaca Vall de Núria, un indret maravellós on totes les families hauríem de pujar un cop a l’any, a l’hivern, amb neu i gel, per anar en trineu, o a l’estiu, tot cobert de gespa verda, amb els cavalls, els boscos i les vaques pasturant, ideal per passejar o per remar al llac. Si mai us heu fixa’t, en un racó, a l’esquerra del santuari imponent de la Mare de Déu, s’alça la discreta i encantadora capelleta de Sant Gil, on les noies casaderes cerquen marit, i les casades descendència, ficant el cap dins l’olla. En aquest ambient pastoril i agradable, les famílies tenim una cita el dia 31 d’ Agost, i l’1 de setembre, per la festa del sant. El 31 a la nit, vespres de la solemnitat de Sant Gil, amb una espectacular processó de torxes. Escenogràfic espectacle. Després foc de camp i rom cremat amb vetllada musical. El primer de setembre, esmorzar popular amb coca i fuet, una cercavila i sardanes. A migdia missa solemne presidida per l’Arquebisbe d’ Urgell  i processó dels pastors. A la tarda, havent dinat, exhibició de gossos d’atura. Ja veieu que serà una jornada ben entretinguda. El Santuari de Núria us espera. Pujeu amb el mític carrilet. És un destí inexcusable del turisme familiar a Catalunya. Pels infants ho te tot: la pujada amb el tren cremallera, els paisatges, l’herba, les vaques, els cavalls salvatges, rius de muntanya, un llac on es pot navegar amb barqueta, telefèric gratuït i camp, molt de camp per còrrer. Pels pares i mares la tranquil·litat d’un espai acotat, sense cotxes, en plena natura i amb molts recursos. Podeu dormir a Núria. A l’hotel, molt còmode, però una mica car, o en unes celdes familiars que es lloguen trucant al mateix hotel: insistiu-hi. Són molt acollidores, totalment renovades. Per dinar, si no cuineu a la cel·la, teniu el bar, l’hotel, o un self-service sensacional on els infants podran menjar el que voldran. Aneu a la Vall de Núria. Si només podeu un dia, doncs un dia. Si podeu més, passeu-hi un cap de setmana, un pont o una setmana. Des d’allà podeu fer moltes excursions, fàcils o més complicades, pujar a veure els cavalls o fins coronar muntanyes de 3000 mts. Si trobeu tot ple a Núria podeu mirar a Ribes de Freser. El poble d’on surt el tren cremallera te uns entorns maravellosos. Mireu-vos la web: Vallderibes.cat. A més del santuari i de Ribes podeu fer un volt pels pobles veïns: Bruguera, Pardines, Ventolà… poblets tots molt bonics. Queralbs, en la ruta del cremallera, mereix una visita a banda. Si us cal dinar o sopar a Ribes, i també per dormir senzillet, us recomanem  Can Prats, una fonda de les de tota la vida. Per Sant Gil, a Núria, ben fresquets!.

San Gil es el segundo patrón de la magnífica y paradisíaca Vall de Núria, un lugar maravilloso donde todas las familias tenemos que subir una vez al año, con nieve y hielo, para ir en trineo, o con su césped verde para pasear y remar en el lago. En un rincón, a la izquierda del santuario imponente de la Virgen, se alza la discreta y encantadora capilla de San Gil, donde las chicas casaderas buscan marido, y las casadas, descendencia, metiendo la cabeza dentro de la olla. En este ambiente pastoril y agradable, las familias tenemos una cita el día 31 de Agosto, y el 1 de septiembre, por la fiesta del santo. El 31 por la noche, vísperas de la solemnidad de San Gil, con una espectacular procesión de antorchas. Escenográfico espectáculo. Después fuego de campo y ron quemado con velada musical. El primero de septiembre, desayuno popular con torta y látigo, un pasacalles y sardanas. A mediodía misa solemne presidida por el Arzobispo de Urgell y, a continuación, está programada la procesión de los pastores. Por la tarde, después de comer, exhibición de perros ovejeros. Ya veis que será una jornada muy entretenida. El Santuario de Núria os espera. Suban con el mítico tren. Es un destino inexcusable del turismo familiar en Cataluña. Los niños lo tienen todo: la subida con el tren cremallera, los paisajes, la hierba, las vacas, los caballos salvajes, ríos de montaña, un lago donde se puede navegar con barquitas, teleférico gratuito y campo, mucho campo para correr. Los padres y madres la tranquilidad de un espacio acotado, sin coches, en plena naturaleza y con muchos recursos. Pueden dormir en Núria. En el hotel, muy cómodo, pero un poco caro, o en unas celdas familiares que se alquilan llamando al mismo hotel: insistid. Son muy acogedoras, y totalmente renovadas. Para comer, si no se cocina en la celda, se tiene el bar, el hotel, o un self-service sensacional donde los niños podrán comer lo que querrán. Vayan a la Vall de Núria. Si sólo pueden un día, pues un día. Si pueden más, pasen allí un fin de semana, un puente o una semana. Desde el santuario podéis hacer muchas excursiones, fáciles o más complicadas, o subir a ver los caballos, o incluso coronar montañas de 3000 mts. Si lo encuentran lleno, el hotel de Núria, vean de buscar alojamiento en Ribes de Freser. El pueblo de donde sale el tren cremallera tiene unos entornos maravillosos. Consulten la web: Vallderibes.cat. Además del santuario y de Ribes, se puede dar una vuelta por los pueblos vecinos: Bruguera, Pardines, Ventolà … pueblos todos muy bonitos. Queralbs, en la ruta del cremallera, merece una visita aparte. Si necesitan comer o cenar en Ribes, y también para dormir sencillito, os recomendamos Can Prats, una fonda de las de toda la vida.

Zugarramurdi


Zugarramurdi és un nom mític, que correspon a un petit poblet del vall de Baztan, ja tocant més a França que a Espanya, a dalt de tot del pirineu de Navarra. Un lloc màgic, tel·lúric, potent i poderós. Un poble que ha passat a la història per un drama històric brutal, dantesc: les bruixes. I ara se’n aprofita. El que fou ignorància i desgràcia fa uns segles, és ara una font d’ingresos vital per aquesta diminuta, rural i oblidada comunitat de pagesos i ramaders. Aquí podreu visitar les impressionants coves de Zugarramurdi, a 500 mts. del casc urbà. Unes coves maravelloses, grans, divertides, ideals pels infants. Unes coves pintoresques, amb diverses cavitats laberíntiques que faran les delícies dels vostres infants. Amb un riuet saltarí que les travessa, un parc encantat que les envolta i un paisatge increible, esotèric i fascinant. No ens estranyen gens que aquestes contrades, aquesta cavitat capriciosa, siguin l’escenari de contes de bruixeries i aquelarres. És un decorat perfecte, natural, preparat, el millor possible. Aquí invocaven, diuen, homes i sobretot dones d’aquesta vila, el gran cabró, el diable, i feien orgies i aquelarres. Vint foren cremades, altres tantes tancades de per vida, el poble castigat severament. Avui dia podeu arribar-vos-hi per veure l’escenari del drama rural, de l’apoteosi de la paranoia d’uns i altres. Incultura que és bellesa, morbo, tot i els anys que han passat. El lloc, les coves, i el propi poblet, us ho assegurem, s’ho mereixen. Trobareu Zugarramurdi si pujeu el Vall del Baztan des d’Elizondo, la seva capital, cap a Dantxarinea, a la ratlla de França, per la N-121. Podeu desviar-vos abans per la NA-4402, cap a Urdax, una bonica localitat on també hi ha unes coves interessants, sense bruixes, i un antic monestir. D’Urdax un camí rural porta a Zugarramurdi. També podeu continuar fins el pas fronterer de Dantxarinea i agafar allà la NA-4401, directa al poble. També hi ha un camí rural que conecta, en uns 4kms, amb la vila francesa de Sare. Zugarramurdi volcada al turisme, amb les coves, un museu de la bruixeria, bons aparcaments i serveis, i bons llocs per menjar. Això sí, turístics, molt turístics, de petacada, amb menú senzill i tralirot, o bé carots, de preus i prestacions elevats. Nosaltres ho vàrem fer al Kattalin, un restaurant que no passarà a la història gourmet. Carrer Lapiztegia, 6. Tel: 948599009, o el 948599146. Ambient afrancesat, menú correcte, tracte limitat, sense més. Però en vàrem veure d’altres que podeu probar, a veure si hi ha més sort. Ens va semblar millor, però molt més car, l’Altzatenea  la Basaburua Kalea, 3. Tel: 948599187. No vàrem dormir al poble, però hi ha hostalets i cases rurals magnífics. Encara que no us agradin ni les coves ni les bruixes, arribeu-vos a Zugarramurdi. El paisatge, les casones navarres, blasonades, rècies i potents s’ho valen. Podeu complementar la ruta amb una anada a terres de França, a veure el bonic poblet d’Ainhoa, la vila de Sare, o a pujar a la muntanya de la Rhune en el bonic trenet cremallera. O bé descobrir les maravelles del Baztan, amb el senyoriu de Bertiz, parc natural fantàstic, i els pobles encantadors. Ja us hem parlat de la veïna localitat d’Urdax. Si aneu per Navarra no deixeu passar Zugarramurdi, el poble de les bruixes, quina por!.

Zugarramurdi es un nombre mítico, que corresponde a un pequeño pueblo del valle de Baztan, ya tocando más a Francia que a España, en lo alto del pirineo de Navarra. Un lugar mágico, telúrico, potente y poderoso. Un pueblo que ha pasado a la historia por un drama histórico brutal, dantesco: las brujas. Y ahora se aprovecha de ello. Lo que fue ignorancia y desgracia hace unos siglos, es ahora una fuente de ingresos vital para esta diminuta, rural y olvidada comunidad de agricultores y ganaderos. Aquí podrá visitar las impresionantes cuevas de Zugarramurdi, a 500 mts. del casco urbano. Unas cuevas maravillosas, grandes, divertidas, ideales para los niños. Unas cuevas pintorescas, con varias cavidades laberínticas que harán las delicias de sus niños. Con un riachuelo saltarín que las atraviesa, un parque encantado que las rodea y un paisaje increíble, esotérico y fascinante. No nos extrañan nada que estas tierras, esta cavidad caprichosa, sean el escenario de cuentos de brujerías y aquelarres. Es un decorado perfecto, natural, preparado, lo mejor posible. Aquí invocaban, dicen, hombres y sobre todo mujeres de esta villa, el gran cabrón, el diablo, y hacían orgías y aquelarres. Veinte fueron quemadas, otras tantas cerradas de por vida, el pueblo castigado severamente. Hoy en día se puede llegar a ella para ver el escenario del drama rural, de la apoteosis de la paranoia de unos y otros. Incultura que es belleza, morbo, a pesar de los años que han pasado. El lugar, las cuevas, y el propio pueblo, os lo aseguramos, se lo merecen. Encontrarán Zugarramurdi si suben el Valle del Baztan desde Elizondo, su capital, hacia Dantxarinea, en la raya de Francia, por la N-121. Pueden desviarse antes por la NA-4402, hacia Urdax, una bonita localidad donde también hay unas cuevas interesantes, sin brujas, y un antiguo monasterio. De Urdax un camino rural lleva a Zugarramurdi. También puede continuar hasta el paso fronterizo de Dantxarinea y coger allí la NA-4401, directa al pueblo. También hay un camino rural que conecta, en unos 4kms, con la villa francesa de Sare. Zugarramurdi a dado un vuelco al turismo, con las cuevas, un museo de la brujería, buenos aparcamientos y servicios, y buenos lugares para comer. Eso sí, turísticos, muy turísticos, con menú sencillo y tronado, o bien lugares caros, de precios y prestaciones elevados. Nosotros comimos en Kattalin, un restaurante que no pasará a la historia gourmet. Calle Lapiztegia, 6. Tel: 948599009, o 948599146. Ambiente afrancesado, menú correcto, trato limitado, sin más. Pero vimos otros que se pueden probar, a ver si hay más suerte. Nos pareció mejor, pero mucho más caro, el Altzatenea la Basaburua Kalea, 3. Tel.: 948599187. No dormimos en el pueblo, pero hay hostales y casas rurales magníficas. Aunque no os gusten ni las cuevas ni las brujas, debeis de ir a Zugarramurdi. El paisaje, las casonas navarras, blasonadas, recias y potentes valen la pena. Se puede complementar la visita con una ida a tierras de Francia, a ver el bonito pueblo de Ainhoa, la villa de Sare, o subir a la montaña de la Rhune en el bonito tren cremallera. O bien descubrir las maravillas del Baztan, con el señorío de Bertiz, parque natural fantástico, y los pueblos encantadores. Ya os hemos hablado de la vecina localidad de Urdax. Si vais por Navarra no dejéis pasar Zugarramurdi, el pueblo de las brujas.

Petit tren de la Rhune


La Rhune (Larrun en euskera), és la muntanya màgica i sagrada del poble basc. S’aixeca poderosa i imponent malgrat tenir només 905 metres d’alçada, al mig dels maravellosos turons, verds com un mar de maragdes, amb que els pirineus de Navarra es llencen al mar Cantàbric. La penya fa frontera entre Espanya i França, sempre però dins el País Basc. Les vistes des del cim abasten tota Euskadi, nord i sur. La fantàstica costa que va de Biarritz a Donostia, els cims de la serralada de Roncesvalles a l’oceà i totes les valls als seus peus. Per pujar-hi hi ha un divertidíssim i entranyable tren de cremallera, que s’agafa des del cantó francés. És un tren d’època, construït el 1924, que fa el seu camí fins el cim en uns 35 minuts, a l’espantosa velocitat de 8 Km. a l’hora. Sovint, durant el curt recorregut, es poden albirar ramats de “pottok“, els petits cavalls bascos, o les clàssiques ovelles Latxas del Kukuxumusu. Per arribar fins el Coll de Sant Ignasi, on hi ha l’estació inferior, cal prendre des de Donostia l’autopista A8 i la A63 cap a França. Un cop en territori gal sortir a Saint Jean de Luz i continuar per la D918 en direccion Ascain. En aquest poble prendre cap a Sare. A mig camí passareu pel Coll de Saint Ignace, seguint la carretera D4. Si entreu per Pamplona, via Elizondo, us caldrà anar per la N-121 en direcció a Elizondo, per arribar fins la frontera de Danxarinea, i d’allà a Sare, per prendre la D4, en direcció a Ascain pel Coll de Sant Ignasi, de nou. També possible per Bera de Bidasoa cap a Sare i per la D4 fins San Ignacio. A dalt trobareu bon aparcament, ben regulat. De tota manera, en època de vacances escolars a França, les famílies solen fer aquesta sortida en manada, i podeu trobar molta, molta gent. Hi ha bons serveis, tan a l’estació inferior, com la del cim. Trobareu bar i restaurant, i botigues de records. Heu de vigilar amb el temps. Podeu pujar amb sol i baixar plovent. O arribar en mànigues de camisa i haver de treure un anorak. És el divertit de la muntanya, basca i marítima. Una bona idea és pujar en tren i baixar a peu. Son un parell d’hores, per un sender perfectament senyalitzat. Podeu aprofitar la volta pel Pirineu del Pais Basc Francés. Entrar al poble de Sare, un des plus beaux villages en France. D’allà arribar-se, per un camí veïnal a les grutes de Sare i a Zugarramurdi, a la cova de l’aquelarre i de les bruixes. O veure Ainhoa, un poblet preciós de cases blanques, també un plis-plas-plus!. Una altra excursió ben maca és baixar fins l’oceà, (15 kms), fins Saint Jean de Luz  o Hendaye, dues maravelloses viles de la terra basca francesa.   Mireu-vos la web de turisme del departament o la web on expliquen quins llocs maravellosos es poden visitar. També podeu retornar per Donostia, fent una ruta per Euskadi una destinació esplèndida per a unes vacances familiars, de veritat!.

La Rhune (Larrun en euskera), es la montaña mágica y sagrada del pueblo vasco. Se levanta poderosa e imponente, a pesar de tener sólo 905 metros de altura, en medio de los maravillosos cerros, verdes como un mar de esmeraldas, con que los Pirineos de Navarra se tiran al mar Cantábrico. La peña hace frontera entre España y Francia, pero siempre dentro del País Vasco. Las vistas desde la cima abarcan toda Euskadi, norte y sur. La fantástica costa que va de Biarritz hasta Donostia, las cumbres de la cordillera de Roncesvalles en el océano y todos los valles a sus pies. Para subir hay un divertidísimo y entrañable tren de cremallera, que se toma desde el lado francés. Es un tren de época, construido en 1924, que hace su camino hasta la cima en unos 35 minutos, a la espantosa velocidad de 8 km. a la hora. A menudo, durante el corto recorrido, se pueden divisar rebaños de “pottok”, los pequeños caballos vascos, o las clásicas ovejas Latxas del Kukuxumusu. Para llegar hasta el Coll de San Ignacio, donde se encuentra la estación inferior, hay que tomar desde Donostia la autopista A8 y la A63 hacia Francia. Una vez en territorio galo salir en Saint Jean de Luz y continuar por la D918 en dirección Ascain. En este pueblo tomar hacia Sare. A medio camino pasaréis por el Coll de Saint Ignace, siguiendo la carretera D4. Si entrais por Pamplona, ​​via Elizondo, necesitarán ir por la N-121 en dirección a Elizondo, para llegar hasta la frontera de Danxarinea, y de allí a Sare, para tomar la D4, en dirección a Ascain por el Coll de San Ignacio, de nuevo. También posible por Bera de Bidasoa hacia Sare y por la D4 hasta San Ignacio. Arriba encontrarán buen aparcamiento, bien regulado. De todos modos, en época de vacaciones escolares en Francia, las familias suelen hacer esta salida en manada, y podéis encontrar mucha, mucha gente. Hay buenos servicios, tanto en la estación inferior, como la de la cima. Encontrarán un bar y restaurante, y tiendas de recuerdos. Deben vigilar con el tiempo. Pueden subir con sol y bajar lloviendo. O llegar en mangas de camisa y tener que sacar un anorak. Es lo divertido de la montaña, vasca y marítima. Una buena idea es subir en tren y bajar a pie. Son un par de horas, por un sendero perfectamente señalizado. Pueden aprovechar la vuelta por el Pirineo del País Vasco Francés. Entrar en el pueblo de Sare, uno desde plus beaux villages en France. De allí llegarse, por un camino vecinal hasta las grutas de Sare y también a Zugarramurdi, para ver la cueva del aquelarre y de las brujas. O ver Ainhoa, un pueblecito precioso de casas blancas, también un plis-plas-plus. Otra excursión muy bonita es bajar hasta el océano, (15 kms), hasta Saint Jean de Luz o Hendaye, dos maravillosas villas de la tierra vasca francesa. Consulten la web de turismo del departamento o la web donde explican qué lugares maravillosos se pueden visitar. También pueden volver por Donostia, haciendo una ruta o unas vacaciones atravesando y visitando la fabulosa Euskadi.

Sant Gil a Núria


Sant Gil és el segon patró de la magnífica i paradíssiaca Vall de Núria, un indret maravellós on totes les families hem de pujar un cop a l’any, amb neu i gel, per anar en trineu, o amb gespa verda per passejar i remar al llac. En un racó, a l’esquerra del santuari imponent de la Mare de Déu, s’alça la discreta i encantadora capelleta de Sant Gil, on les noies casaderes cerquen marit, i les casades descendència, ficant el cap dins l’olla. En aquest ambient pastoril i agradable, les famílies tenim una cita el dia 31 d’ Agost, i l’1 de setembre, per la festa del sant. El 31 a la nit, vespres de la solemnitat de Sant Gil, amb una espectacular processó de torxes. Escenogràfic espectacle. Després foc de camp i rom cremat amb vetllada musical. El primer de setembre, esmorzar popular amb coca i fuet, una cercavila i sardanes. A migdia missa solemne presidida per l’Arquebisbe d’ Urgell  i processó dels pastors. A la tarda, havent dinat, exhibició de gossos d’atura. Ja veieu que serà una jornada ben entretinguda. El Santuari de Núria us espera. Pujeu amb el mític carrilet. És un destí inexcusable del turisme familiar a Catalunya. Pels infants ho te tot: la pujada amb el tren cremallera, els paisatges, l’herba, les vaques, els cavalls salvatges, rius de muntanya, un llac on es pot navegar amb barqueta, telefèric gratuït i camp, molt de camp per còrrer. Pels pares i mares la tranquil·litat d’un espai acotat, sense cotxes, en plena natura i amb molts recursos. Podeu dormir a Núria. A l’hotel, molt còmode, però una mica car, o en unes celdes familiars que es lloguen trucant al mateix hotel: insistiu-hi. Són molt acollidores, totalment renovades. Per dinar, si no cuineu a la cel·la, teniu el bar, l’hotel, o un self-service sensacional on els infants podran menjar el que voldran. Aneu a la Vall de Núria. Si només podeu un dia, doncs un dia. Si podeu més, passeu-hi un cap de setmana, un pont o una setmana. Des d’allà podeu fer moltes excursions, fàcils o més complicades, pujar a veure els cavalls o fins coronar muntanyes de 3000 mts. Si trobeu tot ple a Núria podeu mirar a Ribes de Freser. El poble d’on surt el tren cremallera te uns entorns maravellosos. Mireu-vos la web: Vallderibes.cat. A més del santuari i de Ribes podeu fer un volt pels pobles veïns: Bruguera, Pardines, Ventolà… poblets tots molt bonics. Queralbs, en la ruta del cremallera, mereix una visita a banda. Si us cal dinar o sopar a Ribes, i també per dormir senzillet, us recomanem  Can Prats, una fonda de les de tota la vida.

San Gil es el segundo patrón de la magnífica y paradisíaca Vall de Núria, un lugar maravilloso donde todas las familias tenemos que subir una vez al año, con nieve y hielo, para ir en trineo, o con su césped verde para pasear y remar en el lago. En un rincón, a la izquierda del santuario imponente de la Virgen, se alza la discreta y encantadora capilla de San Gil, donde las chicas casaderas buscan marido, y las casadas, descendencia, metiendo la cabeza dentro de la olla. En este ambiente pastoril y agradable, las familias tenemos una cita el día 31 de Agosto, y el 1 de septiembre, por la fiesta del santo. El 31 por la noche, vísperas de la solemnidad de San Gil, con una espectacular procesión de antorchas. Escenográfico espectáculo. Después fuego de campo y ron quemado con velada musical. El primero de septiembre, desayuno popular con torta y látigo, un pasacalles y sardanas. A mediodía misa solemne presidida por el Arzobispo de Urgell y, a continuación, está programada la procesión de los pastores. Por la tarde, después de comer, exhibición de perros ovejeros. Ya veis que será una jornada muy entretenida. El Santuario de Núria os espera. Suban con el mítico tren. Es un destino inexcusable del turismo familiar en Cataluña. Los niños lo tienen todo: la subida con el tren cremallera, los paisajes, la hierba, las vacas, los caballos salvajes, ríos de montaña, un lago donde se puede navegar con barquitas, teleférico gratuito y campo, mucho campo para correr. Los padres y madres la tranquilidad de un espacio acotado, sin coches, en plena naturaleza y con muchos recursos. Pueden dormir en Núria. En el hotel, muy cómodo, pero un poco caro, o en unas celdas familiares que se alquilan llamando al mismo hotel: insistid. Son muy acogedoras, y totalmente renovadas. Para comer, si no se cocina en la celda, se tiene el bar, el hotel, o un self-service sensacional donde los niños podrán comer lo que querrán. Vayan a la Vall de Núria. Si sólo pueden un día, pues un día. Si pueden más, pasen allí un fin de semana, un puente o una semana. Desde el santuario podéis hacer muchas excursiones, fáciles o más complicadas, o subir a ver los caballos, o incluso coronar montañas de 3000 mts. Si lo encuentran lleno, el hotel de Núria, vean de buscar alojamiento en Ribes de Freser. El pueblo de donde sale el tren cremallera tiene unos entornos maravillosos. Consulten la web: Vallderibes.cat. Además del santuario y de Ribes, se puede dar una vuelta por los pueblos vecinos: Bruguera, Pardines, Ventolà … pueblos todos muy bonitos. Queralbs, en la ruta del cremallera, merece una visita aparte. Si necesitan comer o cenar en Ribes, y también para dormir sencillito, os recomendamos Can Prats, una fonda de las de toda la vida.

Fira formatgera a la Vall de Ribes


El darrer cap de setmana d’abril, aquest any 2011 el dia 24 d’abril, es celebra la tradicional Fira formatgera de la Vall de Ribes. Sempre ens encanta pujar a la bellíssima vall pirinenca de Ribes de Freser. Sobretot ara, a la primavera, que ja comença a fer bon temps, l’aigüa rellisca arreu, i tot és fresc i gemat. Si hi passeu un cap de setmana podeu visitar el Santuari de Núria, agafant a Ribes mateix, el famosíssim  tren cremallera. O fent una ruta, bonica de veritat, pels poblets pintorescos que envolten Ribes. Recòrrer Queralbs, Campelles, Bruguera, Ventolà, Pardines… calma l’esperit. Tot els voltant de Ribes de Freser ofereixen excursions, rutes i caminades ben familiars, assequibles i fàcils. Val molt la pena fer una bona visita a la Vall de Ribes. I si necessiteu una bona excusa per gaudir del paisatge maravellós del Pirineu, ja ho sabeu: la Fira Formatgera de la Vall de Ribes us la dona. Hi trobareu els millors formatges d’aquesta terra, i del Pirineu. Formatges de tota mena i classe, de vaca, cabra i ovella, tendres, curats, de llet crua, de llet pasteuritzada… I un ampli ventall d’activitats lúdiques sempre a l’entorn del formatge. Tot el dia els visitants podran degustar i comprar els millors formatges artesans, hi haurà un taller de formatges i diversos concursos, com el de munyir a mà. Per dinar, durant el cap de setmana els restaurants de la Vall de Ribes oferiran menús temàtics al voltant del formatge. Ribes de Freser està molt ben comunicat amb Barcelona, amb autovia gratuïta fins prop de Ripoll, via Vic, per la C-17 i la N-152. Són un centenar de Kms, escassos. Per dinar i dormir trobareu molts bons hotels i restaurants. Us recomanem un lloc senzill. Una casa fonda de les d’abans, anomenada Can Prats. Està situada a la mateixa carretera N-152, al centre del poble de Ribes. Te un petit, molt petit, aparcament a l’entrada. L’Hotel Resguard dels Vents és un hotelàs “d’aquí t’espero”.  Ben tradicional per dinar a Ribes, de tota la vida: Els Caçadors. No deixeu passar l’oportunitat de gaudir de la natura exhuberant de la Vall de Ribes en família!.

El último fin de semana de abril, este año 2011 serà el día 24 de abril, se celebra la tradicional Feria quesera de la Vall de Ribes. Siempre nos encanta subir a la bellísima Ribes de Freser. Sobre todo ahora, en primavera, que ya empieza a hacer buen tiempo, el agua lo inunda todo, y todo es fresco. Se puede pasar allí un magnífico fin de semana, visitar el Santuario de Núria, tomando en Ribes mismo, el famosísimo tren cremallera. O haciendo una ruta, bonita de verdad, por los pueblos pintorescos que rodean Ribes. Recorrer Queralbs, Campelles, Bruguera, Ventolà, Pardines … calma el espíritu. Todos los alrededores de Ribes de Freser ofrecen excursiones, rutas y caminatas familiares, asequibles y fáciles. Vale la pena hacer una buena visita a la Vall de Ribes. Y si necesitan una buena excusa para disfrutar del paisaje maravilloso del Pirineo, ya la teneis:  la Feria Quesera del Valle de Ribes os la ofrece. Encontraréis allí los mejores quesos de esta tierra, y del Pirineo. Quesos de todo tipo y clase, de vaca, cabra y oveja, tiernos, curados, de leche cruda, de leche pasteurizada … Y un amplio abanico de actividades lúdicas, siempre en torno al queso. Todo el día los visitantes podrán degustar y comprar los mejores quesos artesanos, habrá un taller de quesos y varios concursos, como el de ordeñar a mano. Para comer, durante el fin de semana los restaurantes de la Vall de Ribes ofrecerán menús temáticos del queso. Ribes de Freser está muy bien comunicado con Barcelona, ​​con una autovía gratuita hasta cerca de Ripoll, vía Vic, por la C-17 y la N-152. Son un centenar de Kms., escasos. Para comer y dormir hay muchos y buenos hoteles y restaurantes. Les recomendamos un lugar muy sencillo. Una casa fonda de las de antes, llamada Can Prats. Está situada en la misma carretera N-152, en el centro del pueblo de Ribes. Tiene un pequeño, muy pequeño, aparcamiento a la entrada. El Hotel Resguard dels Vents es un hotelazo de aquí te espero. Para comer en Ribes, de toda la vida: Los Cazadores, en el centro del pueblo.

Fira del Mató a Monistrol


Monistrol de Montserrat viu a l’ombra de la famosa abadia. És un poble que viu pel monestir de Montserrat, tot i que ell vol, intenta desempallegar-se d’aquesta abraçada tan angoixant com real. Però hi pot fer ben poca cosa. Monistrol viu literalment al peu de la muntanya sagrada, d’allà surt la carretera que puja al cenobi, i allà arrenquen els trens que hi porten. També d’allà, i del poblet veï de Marganell, son moltes de les pageses que cada matí s’enfilen Montserrat amunt per muntar la seva parada de coques i matons, formatges frescos blancs com la neu, a l’entrada del monestir. Aquest producte, suau, tendre, fresc, dolcet i llaminer és una d’aquelles coses que cal comprar en visitar el santuari de la moreneta. Potser per això, en arribar la tardor, pels volts de Tots Sants, la setmana abans, te lloc a Monistrol una fira gastronòmica dedicada a aquest producte làcti típic de Montserrat. És la fira de la coca i el mató. A la Fira hi trobareu, com és natural, coca i mató, però també d’altres productes gastronòmics artesanals propis de la zona. No hi faltaran també els pagesos i pageses de Marganell, que duran el seu mató, els tomàquets anomenats de rosa, els licors i aromes de Montserrat, l’embotit del Bruc o els dolços de Collbató. Hi haurà una mostra gastronòmica a càrrec dels restaurants dels voltants, de cuina reconeguda. No es descuida l’oferta d’actes pels més petits de la casa, amb uns bonics tallers infantils, pujades en globus captiu, exposicions de carruatges i cavalls, animació, teatre i música al carrer, trobada d’esbarts, concert dels grallers, mostra de geganters i de ball de bastons. En fi, festa i gresca per a tota la família. Un bon motiu per arribar-vos fins a Monistrol, passejar pel seu casc antic, veure la Font Gran, els casals antics del carrer de sant Joan,  com Cal Cavaller, o Cal Gibert, i el seu molí d’oli. Anar fins la plaça del Bó-Bó, porxada del segle XVII, i baixar al Pont Gòtic, del segle XIV, i veure el Palau Prioral, un casalot del gòtic civil català. L’església de Sant Pere és renaixentista com la Capella de l’Àngel, del segle XVII. Finalment teniu la Bestorre, darrera torre medieval de defensa que queda de la muralla. Si us queda temps, potser encara podreu pujar a Montserrat, un moment o altre del dia. Pujar al monestir per veure cantar l’escolania, per fer natura i excursions pel massís, per estrenar el carrilet o veure el museu amb obres de reconeguts pintors del XIX i el XX català i espanyol, internacional. O les mòmies de la secció d’Egipte i Mesopotàmia. Un dia atractiu, oi?. Podeu passar el cap de setmana a Montserrat. Llogueu una cel·la per tota la família. Però, atenció, reserveu… que van molt buscades. Allotjament monacal, un apartament senzill, per preus irrisoris. Més glamurós l’Hostal Cisneros. Tots dos els trobareu a la secció “On dormir” de la web Visita a Montserrat. Per dinar teniu els dos self-service. Si us decidiu per quedar-vos a Monistrol, us recomanem l’Hostal Guilleumes, o el divertit hostal “La Barca”, amb habitacions també, o el restaurant el Racó, a la plaça Bo-bo, al centre del poble.

Monistrol de Montserrat vive a la sombra de la famosa abadía. Es un pueblo que vive por y para el monasterio de Montserrat, aunque él no lo quiere, intenta deshacerse de este abrazo tan angustioso como real. Pero puede hacer muy poco. Monistrol vive literalmente al pie de la montaña sagrada, y de allí sale la carretera que sube al cenobio, y allí arrancan los trenes que os llevan arriba. También de allí, y del pueblo vecino de Marganell, son muchas de las campesinas que cada mañana suben a Montserrat para montar su puesto de tortas y matones, quesos frescos blancos como la nieve, justo a la entrada del monasterio. Este producto, suave, tierno, fresco, dulce y goloso es una de esas cosas que hay que comprar al visitar el santuario de la moreneta. Quizá por eso, al llegar el otoño, alrededor de Todos los Santos, la semana antes, tiene lugar en Monistrol una feria gastronómica dedicada a este producto láctico típico de Montserrat. Es la feria de la coca y el requesón. En la Feria encontraréis, como es natural, coca y requesón, pero también de otros productos gastronómicos artesanales propios de la zona. No faltarán también los campesinos y campesinas de Marganell, que llevarán su requesón, los tomates llamados de rosa, los licores y aromas de Montserrat, el embutido del Bruc o los dulces de Collbató. Habrá una muestra gastronómica a cargo de los restaurantes de la zona, de cocina reconocida. No se descuida la oferta de actos para los más pequeños de la casa, con talleres infantiles, subidas en globo cautivo, exposiciones de carruajes y caballos, animación, teatro y música en la calle, encuentro de grupos, concierto de los grallers, muestra de gigantes y de baile de bastones. En fin, fiesta y diversión para toda la familia. Un buen motivo para acercaros hasta Monistrol, pasear por su casco antiguo, ver la Font Gran, la plaza del Bó-Bó y bajar el Puente Gótico, del siglo XIV, y ver el Palacio Prioral, un caserón del gótico civil catalán. La iglesia de San Pedro es renacentista como la Capilla del Ángel, del siglo XVII. Finalmente tenéis la bestorre, última torre medieval de defensa que queda de la muralla. Si os queda tiempo, quizás todavía podeis subir a Montserrat, un momento u otro del día. Subid al monasterio para ver cantar la escolanía, para ver naturaleza y hacer excursiones por el macizo, para estrenar el carrilet o ver el museo con obras de reconocidos pintores del XIX y el XX catalán y español, internacionales. O las momias de la sección de Egipto y Mesopotamia. Un día atractivo, ¿verdad?. Pueden pasar el fin de semana en Montserrat. Alquilen una celda para toda la familia. Pero, atención, reservad … que van muy buscadas. Alojamiento monacal, un apartamento sencillo, por precios irrisorios. Más glamuroso el Hostal Cisneros. Ambos se encuentran en la sección “Dónde dormir” de la web Visita a Montserrat. Para comer tiene los dos self-service. Si se deciden por quedarse en Monistrol, les recomendamos el Hostal Guilleumes, o el divertido hostal “La Barca”, con habitaciones también, o el restaurante El Racó, en la plaza Bo-bo, en el centro del pueblo.