La Festa Major de La Garriga

La Festa Major de La Garriga serà del 2 al 5 d’agost de 2018. Divendres 2, dia de Festa Major, no faltaran el tradicional sopar i la música, de la mà de l’Orquestra Principal de la Bisbal. La bicicletada i la 38a Cursa Popular seran dissabte a la tarda, així com l’espectacle de Pep Plaza, I ara què més? , que es podrà veure al Teatre de la Garriga – El Patronat. A la nit, les havaneres, una sardinada i el rom cremat s’instal·laran a la Pista 1. El diumenge hi haurà l’escalada al campanar i el concurs de beure orxata. L’espai que concentrarà les activitats més familiars serà el passeig, on hi haurà tallers i jocs pensats per a la canalla. En total hi haurà més d’una vuitantena d’activitats pensades per a tots els públics i totes les edats, que es desenvoluparan a diversos espais del poble. Pugeu a la Garriga, a no més de 40 minuts de Barcelona per l’autovia que va cap a Vic, a viure una festa major de les d’abans. A la Garriga hi ha bons restaurants, i bons hotels per si voleu passar la nit. Ens agrada l’Alambí, bona cuina, sofisticat, o bé el Racó, familiar i tradicional. Rabiosament modern, cuina d’autor i de temporada: El Cos. Pizza i pasta, sense dubtar-ho: Il Pomodoro. Les millors del poble. I per relaxar-se, dormir i tornar com nou, l’Hotel Balneari Blancafort, també amb boníssim restaurant. Sense balneari, però molt xulo, l’Hotel Calabria, amb el seu restaurant La Garrafa. Recomanables. No us ho perdeu!.

La fiesta mayor de la Garriga està muy bién, con numerosos actos para todos los públicos. La Garriga queda muy cerca de Barcelona, 40 minutos por la autovia que va a Vic. Subid a vivir una fiesta de las de antes. En la Garriga hay buenos restaurantes y hoteles como l’Alambí, o el Racó, familiares y  tradicionales. También algunos rabiosamente modernos, como El Cos. Pizza y pasta en Il Pomodoro. Descansad en el Hotel Balneari Blancafort, o en el Hotel Calabria. Buena fiesta mayor en La Garriga.

La Nit de Foc als Vilars d’Arbeca

Us donem d’antuvi les coordenades pel vostre GPS: 41° 34’6N , 0° 57’14E, perque arribar fins el poblat dels Vilars no us serà fàcil. Està situat a quatre quilòmetres de la població d’Arbeca, a Lleida, a tocar de Les Borges Blanques. Arribats a la vila d’Arbeca us cal seguir el curs del canal d’Urgell, cap al nordest, pel camí del Salat. Pregunteu al poble pel poblat i la partida dels Vilars. Es tracta d’una fortalesa espectacular. Una mena de poblat ibèric molt fortificat construït al segle VIII adC. És un conjunt monumental, històric i arqueològic únic a Catalunya. Hi trobareu només les parets fins l’alçada dels genolls i haureu d’imaginar-vos les torres de defensa, les cases, els forns, les places i els carrers. Veureu la poderosa muralla i la única porta d’entrada: la porta Est. Tot i el munt de ruïnes, tot i la desolació de la planura inmensa de Lleida, dels cultius fins on arriba la vista, del sol de l’estiu. Però no els podreu veure perquè serà de nit. Perquè us recomanem la visita a la fortalesa dels Vilars en una nit d’estiu. Una nit de foc. Serà aquest proper dissabte, 4 d’agost de 2018, a les 19,30 hores. Hi haurà, a més, un mercat d’artesania, espectacles per a infants, espectacles de foc, castell de foc i actuacions musicals. Hi haurà també bar i entrepans per sopar. El preu de l’entrada és reduït, de 2 €. Bona idea passar un dia o dos per la zona. Per dinar teniu un bar-restaurant a Arbeca, el Pané, a l’Avinguda Portals, 25. tel: 973 160 260. Per menjar i per dormir, prop d’Arbeca teniu Cal Menut, a Belianes. Recomanat per la pròpia gent de la comarca. A Les Borges Blanques, molts altres hotels i restaurants. Recomanable la Masia Salat, amb temàtica de l’oli, a la carretera, i l’Hostal Benet, al centre de la ciutat. Una sortida diferent!

Os damos de antemano las coordenadas para su GPS: 41 ° 34’6N, 0 ° 57’14E, porque llegar hasta el poblado de los Vilars no les será fácil. Está situado a cuatro kilómetros de la población de Arbeca, en Lleida, junto a Les Borges Blanques. Llegados a la villa de Arbeca necesitais seguir el curso del canal de Urgell, hacia el noreste, por el camino del Salat. Pregunten en el pueblo por el poblado y por la partida de Els Vilars. Se trata de una fortaleza espectacular. Una especie de poblado ibérico muy fortificado construido en el siglo VIII adC. Es un conjunto monumental, histórico y arqueológico único en Cataluña. Encontraréis sólo las paredes hasta la altura de las rodillas y tendreis que imaginaros las torres de defensa, las casas, los hornos, las plazas y las calles. Veréis la poderosa muralla y la única puerta de entrada: la puerta Este. A pesar del montón de ruinas, a pesar de la desolación de la llanura inmensa de Lleida, de los cultivos hasta donde alcanza la vista, del sol del verano. Pero esta vez ireis de noche, a disfrutar de fuegos artificiales y de baile hasta la madrugada, de un mercadillo y de actuaciones teatrales y musicales. Todo empieza a las siete de la tarde. Os recomendamos una visita a la fortaleza de los Vilars. Para comer tienen un bar-restaurante en Arbeca, el Pané, Avenida Portals, 25. tel: 973 160 260. Para comer y para dormir, cerca de Arbeca tienen Cal Menut, en Belianes. Recomendado por la propia gente de la comarca. En Les Borges Blanques, muchos hoteles y restaurantes. Recomendable la Masia Salat, con temática del aceite, en la carretera, y la hostelería Benet en el centro mismo de la ciudad.

El Firagost de Valls

A Valls, la maravellosa capital de la bonica i desconeguda comarca de l’Alt Camp, hi fan els propers dies 31 de juliol i 1 d’agost de 2018, el Firagost, que és l’aconteixement més important del camp català, així com sona. El Firagost, és la més fira agropecuaria més gran de tot Catalunya, i son incomptables les activitats per a petits i grans que hi podeu trobar. Tota mena d’exposicions de tota classe de coses relacionades amb el camp omplen carrers i places de la vila: tractors, vins, ceràmica, pollastres, bonsais, tallers infantils, espectacles, gossos, cavalls, cercaviles, passeig en pony… Naturalment no hi faltaran diverses mostres artesanes i de gastronomia. Una de cervesa artesana per exemple. Per la mainada us recomanem els tractors i els bitxos, que els encanten. Ja ho hem dit: la més gran fira pagesa de Catalunya. Una oportunitat d’or com a sortida familiar. I, de passada, aprofiteu per veure Valls i els seus monuments: l’església de Sant Joan, amb la grandiosa nau gòtica i el colosal retaure de fusta. O bé la íntima capella del Roser, amb les rajoles del XVII que representen la batalla de Lepant. Els voltants no són menys interessants: Poblet, Santes Creus, la ruta del Císter. A menys de 40 kms a la rodona, dos monestirs de primer ordre. A les cooperatives de Valls, a la Firagost, i als poblets de l’Alt Camp trobareu bon vi i bon olí, olives arbequines, ametlles i avellanes de qualitat. Podeu dinar a un nou lloc, que està molt de moda. Tapes modernes, ambient desenfadat, ens agrada molt: El Portal 22. També podeu anar fora del centre, a Les Espelmes, al Coll de Lilla, ja camí de Montblanc, o a la gegantina Masia Bou, catedral dels calçots, o a la tradicional Casa Fèlix, camí de Tarragona, on també podeu dormir. El nou Hotel Class, és de disseny modern i ofereix bones habitacions. També multitud de cases rurals. Us recomanem les de Vilabella del Camp, a només 8 Kms: Cal Parines, molt gran, per famílies ben nombroses. Animeu-vos, que només està a 100 kms de Barcelona per l’AP-2, la que va cap a Lleida. Bon Firagost!.

Hoy os queremos invitar a todo un evento que tendrá lugar, como cada año, al inicio del mes de agosto, en Valls, la maravillosa capital de la hermosa y desconocida comarca del Alt Camp. Valls es una villa grande, bastante grande, pero aún es muy agraria, pero con señorío, con solera de siglos de cultivar un campo pesado, áspero, poco amable, caluroso. A Valls la gente va en invierno e inicios de la primavera. Ahora se ha puesto muy de moda hacer una escapada para ir a comer calçots. Y es buena idea, porque los calçots, en Valls, tienen un sabor diferente. Pero hoy hablamos de Valls poir el evento que iniciaba este escrito. Se trata del Firagost, la mayor feria agropecuaria de toda Cataluña, ¡que pronto está dicho eso!. Son inmumerables las actividades para pequeños y mayores que podéis encontrar. Todo tipo de exposiciones de toda clase de cosas relacionadas con el campo llenan calles y plazas de la villa: tractores, vinos, cerámica, pollos, bonsáis, talleres infantiles, espectáculos, perros, caballos, pasacalles … Naturalmente no faltarán varias muestras artesanas y de gastronomía. Una de cerveza artesanal por ejemplo. Para los niños os recomendamos los tractores y los bichos, que les encantan. Ya lo hemos dicho: la mayor feria campesina de Cataluña. Una oportunidad de oro como salida familiar. Y, de paso, aprovechen para ver Valls y sus monumentos: la iglesia de San Juan, con la grandiosa nave gótica y el colosal retablo de madera. O bien la íntima capilla del Rosario, con las baldosas del XVII que representan la batalla de Lepanto. Los alrededores no son menos interesantes: Poblet, Santes Creus, la ruta del Císter. A menos de 40 kms a la redonda, dos monasterios de primer orden. En las cooperativas de Valls, en la Firagost, y los pueblos del Alt Camp encontrarán buen vino y buen aceite, aceitunas arbequinas, almendras y avellanas de calidad. Para dormir tienen Casa Félix, un tres estrellas tradicional, o el nuevo Hotel Class, de diseño moderno. También multitud de casas rurales. Les recomendamos las de Vilabella del Camp, a sólo 8 Kms: Cal Sabater, pequeñita, y Cal Parines, muy grande, para familias muy numerosas. Animaros, que sólo está a 100 kms de Barcelona por la AP-2, la que hacia Lleida.

Viterbo

Viterbo és una bella, però molt poc coneguda, ciutat medieval del Lazio, no gaire lluny de Roma. Son uns 60 Kms. al nord de la ciutat eterna, no lluny del port de Civittaveccia. La vila te molts monuments destacables, com ara el seu Duomo barroc, però ens van agradar molt més el bonic palau dels papes i, sobretot, els carrers medievals del barri de San Pellerino, intocat des del segle XIII. Completen l’oferta un seguit d’esglésies, algunes romàniques com ara San Sixto, altres barroques com San Giovanni, places i palaus gotics i del renaixement. Com moltes ciutats italianes és molt escenogràfica, amb places que mereixen una pel·lícula a crits.

 

Dinàrem a Viterbo a la Taberna Etrusca, un molt bon restaurant. No hi vàrem dormir, perquè vam fer la ciutat durant unes vacances a Roma. En la mateixa zona teniu llocs bonics de veure, com ara Montefiascone, amb una impressionant església, llacs d’orígen volcànic, boscos, palaus renaixentistes o ciutats eutrusques. No lluny de Viterbo teniu també la platja del Lido de Tarquínia, per remullar-vos al mar Tirrè.

Viterbo es una ciudad medieval italiana cercana a Roma que posee monumentos muy interesantes, como el duomo o el palacio de los papas, y un barrio medieval especialmente bien conservado.

Matera

Matera és una ciutat molt especial. Coneguda mundialment pels Sassi, famoses cases coves, ta ciutat és molt espectacular, impactant, com d’un altre planeta. Carrers estrets, amb escales i arcs, d’una pedra blanca i groga. Teulades que son terrasses, passadissos, esglésies barroques precioses, esglésies i cases rupestres, barroc arreu. Tot com sortit del regne de la fantasia o d’una pel·lícula de la guerra de les galaxies. Matera no es pot explicar. S’ha de veure i s’ha de viure. Serà la capital cultural europea l’any 2019 i ja és patrimoni de la humanitat. La ciutat més estranya i més bonica que he vist. S’hi arriba fàcilment des de Roma, de la que està a uns 450 kms. al sur, a la Basilicata, una terra tan rara i desconeguda com Matera mateix.

I no està sola allà baix, al final de la bota italiana. Altamura és ben a tocar i també és una fantàstica vila medieval. I no lluny teniu les platges verges, intocades de la Basilicata, que miren a dos mars, al Tirrè i al Jònic. I més enllà, no gaire lluny, la Puglia, preciosa, amb viles com Lecce o Alberobello, patrimoni UNESCO també. Aquesta part del sur remot d’Itàlia no és bruta ni fosca ni perillosa. És dinàmica, bonica, neta i feliç. Baixeu a comprovar-ho qualsevol dia que tingueu una setmana de vacances.

Nosaltres hem sopat a Matera al restaurant La Pignata, una osteria molt xula on es menja de fábula. Podeu aprofitar per tornar a recòrrer els carrers de la vila havent sopat. Llavors és diferent. El duomo resplandeix en la nit de Matera, i San Pedro Caveoso s’amaga dins la seva cova. Per dormir us proposem el lloc on hem estat nosaltres. Un apartament perfecte per quatre persones o més, que es diu Pane e Amore, un magnífic apartament. A més estpa ben situat, al centre modern de la ciutat però a tocar dels Sassi, i amb un aparcament municipal a tocar, cosa que s’agraeix. No us perdeu Matera, perquè no hi ha gaires coses tan pures i intactes com aquesta vila fascinant a Europa.

Matera es una villa medieval de la Basilicata, al sur de Italia. Una ciudad de piedra blanca con callejones, arcos y pasadizos, patrimonio de la humanidad, que merece una visita.

La Festa Major d’Òrrius

Orrius és un petit poble del Maresme, situat a tocar de les muntanyes de la carena litoral, just a sota del turó de Séllecs, al mig del bosc. La vila és petita, només quatre carrers, amb l’aire típic de tots els pobles del Maresme, però encara una mica més de muntanya, més rural. Aquí hi fan una festa major molt bonica, dita la Festa Major d’Estiu (en honor als copatrons Sant Abdó i Sant Senén) que enguany tindrà lloc del 26 al 30 de juliol 2018. El programa complert el trobareu al web municipal. El poble és pintoresc i dins el terme municipal mereixen una vista, encara que sigui curta, la masia de can Cunill , un gran casal del XVI i l’esglèsia, típica esglèsia gòtica del maresme. Pugeu a Orrius anant fins Mataró per l’autopista C-32 i agafant després l’autovia Mataró – Granollers. Sortiu a Dosrius i Orrius i enfileu la carretera cap a aquest poble, seguint les indicacions. Per menjar alguna cosa, si us cal, teniu el restaurant Sant Jordi, al carrer Major, 2. Tel: 93 756 05 56. Bona festa major a Orrius!.

Orrius es el pueblo más pequeño del Maresme. Está situado muy arriba, junto a la sierra litoral, justo debajo de la colina de Séllecs, encarado al mar y al Montseny. La villa es pequeña. Cuatro calles. Con el aire típico de todos los pueblos del Maresme. Merecen una visita la masía de Can Cunill, un gran casal del XVII y la iglesia, típica iglesia gótica del Maresme. Allí montan una bonita fiesta mayor estos dias. Miren la web municipal. Suban a Orrius yendo hasta Mataró por la autopista C-32 y tomando luego la autovía Mataró – Granollers. Salida en Dosrius y Orrius y seguir la carretera hacia este pueblo, siguiendo las indicaciones. Para comer algo, si lo necesitan porque Orrius está a menos de 30 kms. de Barcelona, tienen el restaurante San Jordi, en la calle Mayor, 2. Tel.: 93 756 05 56.

Les Santes de Mataró

A tocar de Barcelona, una de les festes majors més boniques de l’estiu. Estem parlant de la festa de les Santes a Mataró, a la capital del Maresme, que és una de les més grans, més impressionants, amb més actes diferents per a la canalla de les que es fan a Catalunya. És difícil de seguir-los tots, de referenciar-los tots, de no deixar-se’n cap. Per això us recomanem una visita a la web on hi ha tota la informació. El gruix de la festa es concentrarà entre el 25 i el 28 de juliol, amb moltes activitats. Arribareu fàcilment a Mataró, que només està a 30 kms des de Barcelona, mitja hora llarga, si aneu per l’autopista C-32. També molt fàcil anar-hi en tren. Cada 15′ passa un convoi en direcció a Mataró per la línia C-1 de rodalies. Si us voleu quedar a dinar, us recomanarem alguns llocs ben bons. Començarem pel Sangiovese, clàssic, al centre, cuina d’autor. Tan o més selecte teniu l’Uri, molt cuidat. Amb un glamour molt semblant, el Nou Cents,plats selectes. Ens encanta la Treva, un restaurant més tradicional, casolà, amb solera, que proposa unes carns a la brasa suculentes. Més modern, desenfadat, amb ànima bohèmia i menús molt bé de preu: La Girella.  Musclos, sobretot musclos, però també altre marisc, i fins i tot amanides i altres cosetes, al Pati dels Musclos. Finalment una pizzeria i trattoria italiana, de la cadena La Tagliatella, sense sorpreses. Si us sobra temps podeu voltar pel gran parc forestal de Mataró, amb zones per fer picnic, còrrer i jugar. O bé visitar l’interessant Museu de Mataró on us informaran de les possibilitats de veure altres elements magnífics, com ara el Clos Arqueològic de Torre Llauder, amb una vil·lae romana preciosa, i altres equipaments que ells controlen per tota la ciutat. O bé anar a veure les fantàstiques pintures de la capella dels Dolors a l’església parroquial de Santa Maria, barroques, delicioses i impressionants. Tothom a les Santes!.

Aunque no os lo creáis, la Fiesta mayor de Mataró, capital del Maresme, es una de las más grandes, impresionantes, con más actos diferentes para niños de las que se hacen en Cataluña. Es difícil de seguirlos todos, referenciar a todos, de no dejarse alguno. Por eso os recomendamos una visita a la web que los agrupa todos. Llegarán fácilmente a Mataró, que sólo está a 30 kms desde Barcelona, media hora larga, si vais por la autopista C-32. También muy fácil ir en tren. Cada 15 ‘pasa un convoy en dirección a Mataró por la línea C-1 de cercanías. Si quieren quedarse a comer, les recomendaremos algunos lugares bien buenos. Comenzaremos por Sangiovese, clásico, en el centro, cocina de autor. Tan o más selecto tienen el Uri, muy cuidado. Con un glamour muy parecido, el Nou Cents, platos selectos. Nos encanta la Treva, un restaurante más tradicional, casero, con solera, que propone unas carnes a la brasa suculentas. Más moderno, desenfadado, con alma bohemia y menús muy bien de precio: La Girella. Mejillones, sobre todo mejillones, pero también otro marisco, e incluso ensaladas y otras cositas, el Patio de los Mejillones. Finalmente una pizzería y trattoria italiana, de la cadena La Tagliatella, sin sorpresas. Si os sobra tiempo pasead poe el gran parque forestal de Mataró, con zonas para hacer picnic, correr y jugar. O bien visitad el interesante Museo de Mataró donde le informarán de las posibilidades de ver otros elementos magníficos, como el Clos Arqueológico de Torre Llauder, con una villa lae romana preciosa, y otros equipamientos que ellos controlan por toda la ciudad. O bien id a ver las fantásticas pinturas de la capilla de los Dolores en la iglesia parroquial de Santa María, barrocas, deliciosas e impresionantes. La fiesta de las Santas en Mataró, ¡será una idea genial!.

Festa del segar i el batre a Santa Eulàlia de Riuprimer

Santa Eulàlia de Riuprimer és un petit poble de la comarca d’Osona, a tocar de Vic, a només a 6 km, per la carretera que passa per Sentfores. Per arribar-hi des de Barcelona, agafeu la C-17, camí de Vic i, un cop allà, preneu la carretera local BV-4316 en direcció a la vila. També possible per la C-25, sortida de Moià i Santa Maria d’Oló, prenent després la mateixa BV-4316. Santa Eulàlia te una església, molt transformada, un piló de fonts, entre elles la Font Gran, on s’hi celebra una famosa arrossada el dia de la tornaboda de la Festa Major d’estiu, i un munt de cases de pagès, senyorials, com per exemple Can Torroella. Els voltants són, com també ho és Gurb i molts altres indrets de la plana de Vic, molt rics en fòssils. Doncs bé, en aquest poblet apartat i rural fan una festa on es recupera la tradició agrícola amb la Festa del Segar i del Batre. No se sap quan es va batre per primer cop a Santa Eulàlia de Riuprimer, perquè els orígens es perden en la història. El que si que se sap és que les últimes garbes es van veure als anys 60. Fins el 1997, quan es va decidir recuperar aquestes feines del camp amb la Festa del Segar i del Batre. Un esdeveniment que et descobreix com treballaven els pagesos fins fa 50 anys. A partir de les 7 del matí, els segadors comencen a segar. Hi haurà artistes pintant quadres en viu, exposició de l’Ecomuseu del Blat, passi de vídeos documentals, exposició d’eines, tractors i maquinària, paradetes i servei de bar tot el dia. A l’hora de dinar fan un menú del Segador als restaurants Can Ton i Can Xoriguer del centre del poble. A les 4 de la tarda i fins al vespre hi ha una cercavila de maquinària antiga pels carrers del poble, i exemple de batre amb maquinària i fer el paller. Hi haurà ponis per passejar amb la mainada. A la tarda hi sol haver actuacions. i al vespre un sopar de pagès a la fresca, amb ball o concert. Aquest 28 de juliol de 2018, tot el dia, no us ho perdeu!. I podeu aprofitar per fer un volt per la bellíssima ciutat de Vic, per veure’n la catedral, neoclàssica, però amb una magnífica torre romànica. I, a l’interior, les pintures meravelloses de Sert. Al costat, el museu episcopal guarda el més granat de l’art romànic i gòtic català. O anar a veure el temple romà, com tret directament de l’època dels Cèsars. Si voleu podeu dinar a Vic. Al restaurant Basset, al Carrer Sant Sadurní, 4. Tel. 938 890 212. O a La Taula, en els baixos d’un casalot, a la Plaça Don Miquel Clariana, 4. O al Casino de Vic, al carrer Jacint Verdaguer, 5, tel: 938 85 24 62. Bonic és el Caliu, o bé la vinateria DO Vic, molt moderna. El Jardinet és una aposta segura, de tota la vida. Si voleu passar-hi un cap de setmana, a tocar de Vic i Santa Eulàlia, concretament a Sentfores, hi ha el Mas la Miranda. A Vic, a més, teniu molts altres hotels, dins i fora el casc urbà.

Santa Eulàlia de Riuprimer es un pequeño pueblo de la comarca de Osona, junto a Vic, a sólo 6 km, por la carretera que pasa por Sentfores. Para llegar desde Barcelona, hay que coger la C-17, camino de Vic y, una vez allí, tomar la carretera local BV-4316 en dirección a la villa. También posible por la C-25, salida de Moià y Santa Maria d’Oló, tomando luego la misma BV-4316. Santa Eulalia tiene una iglesia, muy transformada, un montón de fuentes, entre ellas la Fuente Grande, donde se celebra una famosa paellada el día de la tornaboda de la Fiesta Mayor de verano, y un montón de casas de payés, señoriales , como por ejemplo Can Torroella. Los alrededores son, como también lo es Gurb y muchos otros lugares de la Plana de Vic, muy ricos en fósiles. Pues bien, en este pueblecito apartado y rural hacen una fiesta dedicada a las tradiciones agrícolas el 28 de julio de 2018. Pueden aprovechar para dar una vuelta por la bellísima ciudad de Vic, donde todavía habrá resaca de la magnífica Feria medieval. Podrán aprovechar para ver la catedral, neoclásica, pero con una magnífica torre románica. Y, en el interior, las pinturas maravillosas de Sert. Al lado, el museo episcopal guarda lo más granado del arte románico y gótico catalán. O ir a ver el templo romano, como sacado directamente de la época de los Césares. Si queréis podéis comer en Vic. En el restaurante Basset, en la Calle Sant Sadurní, 4. Tel. 938 890 212. O en La Taula, en los bajos de una casona, en la Plaza Don Miguel Clariana, 4. O en el Casino de Vic, en la calle Jacint Verdaguer, 5, tel: 938 85 24 62. Bonito es el Caliu, o bien la vinatería DO Vic, muy moderna. El Jardinet es una apuesta segura, de toda la vida. Si quieren pasar un fin de semana por allí, junto a Vic y Santa Eulalia, concretamente en Sentfores, está el Mas la Miranda. Y en Vic, tienen muchos otros hoteles.

Festa Major i focs de Blanes

Ens agrada Blanes. Molt. I no és un amor sobtat. El pare és de Blanes, i l’àvia també. Des de petits rondem la vila marinera, per les platges fantàstiques, per la Costa Brava tot just encetada. De Blanes ens agrada tot. Sa Palomera, una roca mítica que s’endinsa dins el blau mediterrà per partir l’inici de la Costa de Barcelona i la de Girona. La badia, petita i coqueta a la que s’obre el poble. El passeig marítim. El petit barri mariner, i el dalt vila medieval amb l’església gòtica annexa al palau dels Cabrera, mig enrunat. Les platges del poble, amples i de sorra gruixuda, d’aigües netes. I les cales de fora, com Sant Francesc, familiar i càlida, o més enllà, a mig camí entre Blanes i Lloret, la meravellosa cala doble de Santa Cristina. També els jardins botànics. El Mar i Murtra, amb les flors oloroses, bastit damunt el penyal que albira la vila, o l’amagat jardí “Pinya de Rosa”, farcit de plantes grasses, i cactus. Mireu-vos amb deteniment la web de Blanes, segur que hi trobareu allò que cerqueu, per vosaltres i la canalla. Una ciutat acollidora, la platja ideal, molts restaurants, i moltes propostes d’oci familiar. També és molt bonic recórrer la costa, seguint els camins de ronda, ben conservats i amb racons bonics, on descobrireu petites cales amagades i penya-segats de vertigen. Us recomanem també de visitar el castell de Sant Joan, amb l’ermita de Santa Bàrbara propera, al turó del costat. I si parlem de Santuaris i ermites, no dubteu a arribar-vos fins el Vilar, o delectar-vos amb la bellesa grega de l’ermita de Santa Cristina, la que dèiem que tenia als peus una increïble cala doble, i una bonica església blanca. Blanes te llocs fantàstics per gaudir i banyar-vos. Però si avui us parlem de Blanes és per convidar-vos a la seva festa major en honor de Santa Anna. I, més en concret al seu festival de focs artificials, famós al món sencer. Es tracta del millor castell de focs d’artifici que heu vist, i que mai veureu. Tal i com sona: el millor. Són quatre dies, aquest any, del 21 al 26 de juliol de 2018, sempre a finals del mes, i sempre a les 22,30 hores. Tones i tones de coets, palmeres, llums, colors… Indescriptible, no hi han paraules. Les millors pirotècnies del món en concurs internacional. Hi haurà gent, no ho podem negar. Molta gent. Però els focs els tiren des de la Roca Palomera, i des del mar. Es veuen bé des de la platja, des de qualsevol lloc, des de la muntanya de Sant Joan, perfectes!. Per això, malgrat la gentada us diem: aneu-hi abans. Aneu-hi amb tren des de Barcelona, per la línia C1, la de Mataró, un tren cada hora. Dormiu allà. Aparqueu lluny. Però gaudiu, una vegada a la vida d’aquesta experiència total de foc, llum, soroll i fum. Per menjar i per dormir aneu als restaurants, hotels i càmpings de Blanes o LLoret. A Lloret teniu els Guitard Hotels, que aposten pel turisme amb nens. Si voleu quelcom molt i molt exclusiu, aneu al Santa Marta, precisament a Santa Cristina. A Blanes, per dinar o sopar, sempre recomanem el mateix lloc, perquè ens agrada molt: Can Flores, al port. Tot un clàssic. Molt bon peix. Al port també hi ha un bar de tapes de disseny, el Sa Lola, A l’altre costat del poble, a l’inici de la llarga platja de sorra de S’Abanell teniu el Sorrall, força bo, a sota uns apartaments, davant el mar. No lluny el Racó de Sa Palomera. Més cap al poble podeu anar a sopar a Sa Malica, una fonda renovada. Bona festa major i bons focs de Santa Anna!.

Nos gusta Blanes. Muy. Y no es un amor repentino. Nuestro padre es de Blanes, y la abuela también. Desde pequeños rondamos la villa marinera, las playas, la Costa Brava apenas iniciada. De Blanes nos gusta todo. Sa Palomera, una roca mítica que se adentra en el azul mediterráneo para partir el inicio de la Costa de Barcelona y la de Girona. La bahía, pequeña y coqueta a la que se abre el pueblo. El paseo marítimo. El pequeño y escueto barrio marinero, y el barrio alto, la villa medieval con la iglesia gótica anexa al palacio de los Cabrera, medio en ruinas. Las playas del pueblo, anchas y de arena gruesa, de aguas limpísimas. Y las calas de la afueras, como San Francisco, familiar y cálida, o más allá, a medio camino entre Blanes y Lloret, la maravillosa cala doble de Santa Cristina. También los jardines botánicos. El Mar i Murtra, con las flores olorosas, construido sobre el peñón que vislumbra el pueblo, o el escondido jardín “Pinya de Rosa”, lleno de plantas grasas, y cactus. Mirad con detenimiento la web de Blanes, seguro que encontraréis lo que buscáis, para vosotros y los niños. Una ciudad acogedora, con una playa ideal, restaurantes, propuestas de ocio familiar. También es muy bonito recorrer la costa, siguiendo los caminos de ronda, bien conservados y con rincones bellísimos, donde descubrirán pequeñas calas escondidas y acantilados de vértigo. Os recomendamos también visitar el castillo de San Juan, con la ermita de Santa Bárbara cercana, en la colina del lado. Y si hablamos de Santuarios y ermitas, no duden en acercarse hasta el santuario del Vilar, o deleitarse con la belleza griega de la ermita de Santa Cristina, la que decíamos que tenía asus pies una increíble cala doble, y una bellísima iglesia blanca. Blanes tiene lugares fantásticos para disfrutar y bañarse. Pero si hoy os hablamos de Blanes es para invitaros al mejor castillo de fuegos artificiales que habéis visto nunca, y que nunca vereis. Tal y como suena: el mejor. Son cinco días, este año del 21 al 26 de julio, siempre a finales del mes, y siempre a las 22,30 horas. Toneladas y toneladas de cohetes, palmeras, luces, colores … Indescriptible, no hay palabras. Las mejores pirotecnias del mundo en concurso internacional. Habrá gente, no lo podemos negar. Mucha gente. Pero los fuegos los tiran desde la Roca Palomera, y desde el mar. Se ven bien desde la playa, desde cualquier lugar, desde la montaña de San Juan, ¡perfectos!. Por eso, a pesar de la multitud les decimos: id. Id en tren desde Barcelona, ​​por la línea C1, la de Mataró, un tren cada hora. Duerman allí. Aparquen lejos. Pero disfrutenlos, una vez en la vida. Disfruten de esta experiencia total de fuego, luz, ruido y humo. Para comer y para dormir pueden escoger los restaurantes, hoteles y campings de Blanes o Lloret. En Lloret tienen los Guitard Hoteles, que apuestan por el turismo con niños. Si quieren algo muy, muy exclusivo, vaya al Santa Marta, precisamente en cala Santa Cristina. En Blanes, para comer o cenar, siempre recomendamos el mismo lugar, porque nos gusta mucho: Can Flores, en el puerto. Todo un clásico. Muy buen pescado.

Sant Jaume a Prats de Lluçanès

Al mig de la bellíssima comarca natural del Lluçanés hi ha el poble de Prats de Lluçanès, que és com la capital d’aquesta bellíssima zona natural i rural, ben poc coneguda del gran públic. Aquí, el cap de setmana del 21 i 22 de juliol de 2018, te lloc una nova edició de la Fira de Sant Jaume i de la mostra gastronòmica, TastaQmarca. Dissabte a la nit teniu una mostra gastronòmica del Lluçanès, diferents tastos entre 1 i 4 euros. Música en directe, havaneres, cant de taverna i sons cubans. El diumenge, durant tot el matí, als carrers del centre del poble, hi haurà parades d’artesans, firaires, botigues al carrer i mercat. També motos antigues, cançons amb el taller dels enCants del món, festa bastonera i cercavila, i teatre infantil amb la Pepa & Pili. A la tarda festa d’escuma. I que consti que no us volem convidar a pujar a Prats només per la festa. El Lluçanes és una comarca bellíssima, que us agradarà sense cap mena de dubte. El mercat tradicional de Sant Jaume és només l’excusa. Ens agrada molt el Lluçanès perquè és una terra molt autèntica, natural, rural i encara ferèstega, desconeguda. Mireu-vos les activitats concretes d’aquest any a la web de l’ajuntament i pugeu a Prats. Us recomanem que, si us agrada l’art, us arribeu fins el monestir de Santa Maria de Lluçà, una petita joia romànica, guapíssima, amb unes pintures murals fabuloses. O que continueu fins a les ribes fresques de la riera de Merlés, amb els seus gorgs aptes pel bany, molt agradables sobretot a l’estiu. A Prats de Lluçanès s’hi va per Vic. Trigareu tot plegat una hora, i una mica més, per l’autovia de l’Ametlla. Per dinar us recomanem dos llocs molt diferents, però que hem gaudit molt. A Prats, a les afores, teniu Cal Quico. Un gran restaurant. Especialitzat noces, bateigs i comunions. Hi va molta gent, però tenen traça a manejar-la tota. És força especial perquè serveixen només un menú únic, sobretot si és dia festiu. A més, és un pèl car, però de bona qualitat. Reserveu perquè està sempre ple. El trobareu a la carretera que va a Sant Quirze. Tel: 93 8508125. A Prats hi ha bons allotjaments. No els hem provat, però tenen fama molt reconeguda. Són Cal Music, que també és un restaurant “Cal Baumer” i hostal rural amb encant: l’hotelet. El Lluçanès… una comarca que val la pena descobrir!.

En medio de la bellísima comarca natural del Lluçanès, se celebra el dia de San Jaime este fin de semana. Este acontecimiento tiene lugar en el pueblo de Prats de Lluçanès, que es como la capital de la zona. Esta feria tiene mercado, música, concierto, juegos tradicionales, bastoneros… y todo tipo de actos y actividades para mayores y pequeños. Evidentemente no les queremos invitar a subir a Prats sólo por la fiesta. El Lluçanes es una comarca bellísima, que les gustará sin lugar a duda. El mercado tradicional es sólo la excusa. Nos gusta mucho el Lluçanès porque es una tierra muy auténtica, natural, rural y todavía agreste, desconocida. Mirad las actividades concretas de este año en la web del ayuntamiento y subiros hasta Prats. Os recomendamos que, si os gusta el arte, os llegueis hasta el monasterio de Santa María de Lluçà, una pequeña joya románica, guapísima, con unas pinturas murales fabulosas. O que sigan hasta las orillas frescas de la riera de Merlés, con sus pozas aptas para el baño, muy agradables, sobre todo en verano. A Prats de Lluçanès se va por Vic. Tardarán todo lo más una hora y media, quizás un poco más, por la autovía de la Ametlla. Para comer os recomendamos dos lugares muy diferentes, pero que hemos disfrutado mucho. En Prats, a las afueras, está Cal Quico. Un gran restaurante. Especializado bodas, bautizos y comuniones. Allí va mucha gente, pero tienen habilidad para manejarla toda. Es muy especial porque sirven sólo un menú único, sobre todo si es día festivo. Además, es un poco caro, pero de buena calidad. Reservad porque está siempre lleno. Lo encontraréis en la carretera que va hasta Sant Quirze. Tel.: 93 8508125. En Prats hay buenos alojamientos. No los hemos probado, pero tienen fama muy reconocida. Son Cal Music, que también es un restaurante “Baumer” y un hostal rural con encanto: el Hotelito.

Fira tomàquet a Santa Eulàlia de Ronçana

Santa Eulàlia és un petit municipi, no volem emprar la paraula poble, de la comarca del Vallès, proper a l’Ametlla. El travessa el riu Tenes, el que cau en cascada a Sant Miquel del Fai. Santa Eulàlia te un paisatge bucòlic i amable, fet de turons suaus, plens de xalets i urbanitzacions, camps de conreu, plens de boniques i velles masies. De fet no hi ha un nucli urbà clar, només la parròquia on s’hi celebraven els actes més importants de la vila. Hi arribareu si aneu per la carretera C17, l’autovia de l’Ametlla, en direcció Vic. Preneu la sortida direcció en direcció Lliçà d’Amunt, travesseu-lo i continueu cap a Begues i l’Ametlla.  Allà fan aquest proper cap de setmana del dissabte 21 i el diumenge 22 de juliol de 2018, de les 9 a les 14,30 hores, la seva famosa fira del tomàquet. Té lloc al Centre Cívic i Cultural La Fàbrica. Durant tot el matí hi trobareu visites a l’hort ecològic, tastos de varietats antigues de tomàquet, un taller de cuina i altres propostes entorn del tomàquet. Hi haurà un dinar popular i a la tarda un tast de tomàquets familiars. Si no teniu pla… cap a Santa Eulàlia de Ronçana heu d’anar!.

Santa Eulalia es un pequeño pueblo, de la comarca del Vallés, cercano a L’Ametlla. Lo atraviesa el río Tenes, el mismo que cae en la cascada de Sant Miquel del Fai. Santa Eulalia tiene un paisaje bucólico y amable, hecho de colinas suaves, llenas de chalets y urbanizaciones, campos de cultivo, llenos de hermosas y viejas masías. De hecho no hay un núcleo urbano claro, sólo la parroquia donde se celebraban los actos más importantes de la villa. Llegareis si vais por la carretera C17, la autovía de la Ametlla, en dirección Vic. Tomad la salida dirección en dirección Lliçà d’Amunt, y continúad hacia Begues y L’Ametlla. Este fin de semana hay allí un mercado del tomate. Si miráis el programa vereis muchas actividades interesantes para la família. Si no sabéis donde ir, hacia Santa Eulàlia de Ronçana, debeis ir.

Frascati, Roma

Ens hem adonat que hem anat moltes vegades a Roma i mai us n’hem dit res de res. Aquest estiu refarem aquest error tan greu. Nosaltres, quan anem a Roma, ho fem sempre en vaixell, en Grimaldi Lines, fins a Civittaveccia, el port modern de Roma. Passareu la nit navegant i, l’endemà a la tarda, arribareu a la ciutat dels papes. Moltes vegades ens hem allotjat al Novotel La Rústica, als afores de Roma, molt familiar. Aquesta vegada, però, no vam reservar hotel a la ciutat eterna. Vam anar a Frascati, una petita vila a tocar, i va ser una gran elecció… Està prop de Roma, a 10 km. y molt ben comunicat. A més es troba en una zona muntanyosa, dominant la ciutat eterna. Allà dalt fa molta menys calor i, si en fa, es molt més suportable. En el centre d’aquesta tranquila vila medieval i renaixentista hi ha l’hotel Colonna, on vam dormir, just al costat de la catedral. L’estació del tren a Roma està propera i en surt un tren cada hora. També hi ha molts busos que et porten al metro. Vam sopar a la Trattoria Piave, local senzill, costa d’entrar-hi per l’aspecte, però amb molt bona cuina, que te una terrassa exterior en una plaça. Ideal!. Frascati no és lleig. Vam visitar la catedral, l’església del Gesu i els jardins de Vila Torlonia. Al voltant de Frascati hi ha molts palaus i viles d’estiueig de grans famílies, com els Aldobrandini, Orsini o Colonna. I bonics pobles plens d’art, com ara Castelgandolfo. Podeu agafar el tren per fer una volta per Roma. Des de l’estació Termini podeu començar la visita per Santa Maria Maggiore, amb els seus mosaics bizantins, i seguir cap a San Pietro in Víncoli, per admirar el Moises de Miquel Àngel, a sota hi ha el Coliseu, Arc de Constantí, Columna Trajana i tot el forum romà. Seguiu cap a la Roma Barroca. Santa Maria supra Minerva, el Panteó, la Piazza Navona, Castel Sant’Angelo, Vaticà i basílica de Sant Pere… Retorneu per la Fontana del Tritone i la de Trevi, Quirinale, Santa Maria de la Victoria amb l’Extasi de Santa Teresa del Bernini, termes de Dioclecià i Termini de nou. Per dinar a Roma aneu al Miscellania, a tocar del Panteó, bo i baratet!. Bona estada a Frascati, i a Roma!.

Nos hemos dado cuenta de que hemos ido muchas veces a Roma y nunca les hemos dicho nada de nada. Este verano subsanaremos este error tan grave. Nosotros, cuando vamos a Roma, lo hacemos siempre en barco, en Grimaldi Lines, hasta Civittaveccia, el puerto moderno de Roma. Pasarán la noche navegando y, al día siguiente por la tarde, llegarán a la ciudad de los papas. Muchas veces nos hemos alojado en el Novotel La Rústica, en las afueras de Roma, muy familiar. Esta vez, sin embargo, no reservamos hotel en la ciudad eterna. Fuimos a Frascati, una pequeña ciudad cercana, y fue una gran elección. Está cerca de Roma, a 10 km. y muy bien comunicada. Además se encuentra en una zona montañosa, dominando la ciudad. Allí arriba hace mucho menos calor y es mucho más soportable. En el centro de esta tranquila villa medieval y renacentista está el hotel Colonna, donde dormimos, justo al lado de la catedral. La estación del tren hacia Roma está cercana y sale un tren cada hora. También hay muchos buses que te llevan al metro. Cenamos en la Trattoria Piave, local sencillo, cuesta de entrar por el aspecto, pero con muy buena cocina, que tiene una terraza exterior en una plaza. Frascati no es feo. Visitamos la catedral, la iglesia del Gesu y los jardines de Villa Torlonia. Alrededor de Frascati hay muchos palacios y villas de veraneo de grandes familias, como los Aldobrandini, Orsini o Colonna. Y bonitos pueblos llenos de arte, tales como Castelgandolfo. Pueden tomar el tren para dar una vuelta por Roma. Desde la estación Termini se puede empezar la visita por Santa Maria Maggiore, con sus mosaicos bizantinos, y seguir hacia San Pietro in Víncoli, para admirar el Moises de Miguel Ángel, abajo está el Coliseo, Arco de Constantino, Columna Trajana y todo el foro romano. Sigan hacia la Roma Barroca. Santa María supra Minerva, el Panteón, la Piazza Navona, Castel Sant’Angelo, Vaticano y basílica de San Pedro … Retirense por la Fontana del Tritone y la de Trevi, Quirinale, Santa María de la Victoria con el Éxtasis de Santa Teresa del Bernini, Termas de Diocleciano y Termini de nuevo. Para comer en Roma vaya al Miscellánea, junto al Panteón, bueno y baratito. Buena estancia en Frascati, y en Roma.

Dingle península

La Dingle península és un racó apartat i ferèstec d’Irlanda, que vàrem recòrrer un estiu en que vàrem anar a aquesta meravellosa illa verda. Ens vam dedicar a seguir la Wild Ocean Route, la mítica carretera de la costa, no apta per a pusil·lànims o cardíacs. Vistes fabuloses, bona carretera, però estreta amb ganes. Per veure bé la península de Dingle podeu sortir des de la mateixa ciutat de Dingle, la capital de la zona. Seguint la carretera cap a l’oest anem tota l’estona penjats per una carretera força estreta a mig aire sobre una mar blau marí, profunda. Pedres i gavines. Arribem a la punta del cap de Clogher i veiem entre les ones les Illes de Blasket. Si voleu saber més sobre aquestes illes visiteu el Blasket Centre al poblet de parla Gaeltacht Dunquin (Dún Chaoin en celta). Les illes estaven habitades fins el 1953. Ara son refugi d’aus marines i un lloc perfecte per veure balenes. Encara podeu coneixer-les millor si agafeu el ferry que surt del mateix port de Dunquin. En menys de mitja hora, amb bona mar, sereu allà. Podreu caminar per la Great Blasket, amb les restes de cases i edificacions, amb les seves foques, les roques, les cales amagades. Baixem cap a l’altre costat, la cara nord de la zona. Hi ha pobles com Murreagh amb boniques badies sorrenques. Torneu a Dingle per alguna de les boniques carreteres interiors que creuen les landes. Podeu dinar allà. Per sortir d’aquesta zona teniu dues alternatives. Pels valents travessar pel Connor Pass. Pels més conservadors seguir el camí d’entrada. El Connor Pass és un petit pas de muntanya, amb una carretera on només hi cap un cotxe. Una missió impossible. Roca viva excavada amb dinamita. Vistes corprenedores. Si heu estat valents el premi és l’extrany oratori de Gallarus, a la imatge, molt primitiu, rupestre, fascinant. I tot seguit aneu cap a Castlegregory i la península de Ballycurrane, amb dunes de sorra, platges llargues i natura arreu. Dingle i la seva península us encantarà, i el Connor Pass si us atreviu!. A Dingle, nosaltres, dinàrem a The Goat, un cafè ara lamentablement tancat. No vam anar al millor, situat al port de Dingle, al Mall. Es diu The Chart i és molt bo, però car.

La Dingle península está situada en Irlanda. Forma parte de la Wild Ocean Route, la mítica carretera de la costa, no apta para cobardes. Ahora bién, ofrece a cambio una vistas fabulosas y es una buena carretera, estrecha a tramos. Podemos salir de la ciudad de Dingle, la capital de la zona. Yendo al oeste pasamos por una maravillosa carretera bordeando el mar. Piedras y gaviotas. Se llega hasta el cabo de Clogher i vemos las Islas de Blasket. Podeis visitar el Blasket Center en Dunquin (Dún Chaoin en celta). Les islas estan desabitadas desde 1953. Hay un ferry que sale de Dunquin y en media hora os lleva a la Great Blasket Más adelante está Murreagh con bonitas playas. Volved a Dingle por la carretera interior. Después teneis dos alternativas. Ir por el Connor Pass o no. El Connor Pass es n puerto de muntaña, con una carretera donde solo cabe un vehículo. Una misión imposible. Roca viva excavada a dinamita. Vistas bestiales. El premio es el oratorio de Gallarus, ver en la imagen, primitivo, rupestre, fascinante. Y Castlegregory, con la península de Ballycurrane, y sus dunas de arena i naturaleza salvaje junto al mar. Nosotros, en Dingle, cominos en The Goat, un cafè lamentablemente cerrado. El mejor es The Chart, bueno, muy bueno, pero caro.

La Posa d’Isona: icnites i barbacoes!

Avui us volem proposar una sortida molt maca. Es tracta de arribar-se a l’ermita de la Mare de Déu de La Posa, de gran devoció a tota la Conca Dellà. Hi ha molt lloc per còrrer, bon aparcament, una zona de pícnic, just al darrera de l’església de la Mare de Deu de la Posa i un munt de restes del cretaci, amb moltes icnites, marques fossilitzades que van deixar rajades prehistòriques. I si això fora poca cosa, també hi ha restes d’una batalla monumental de la guerra civil, amb molts búnquers republicans. L’ermita és romànica tot i la façana és moderna. La zona de pícnic disposa de taules de fusta i de pedra, unes barbacoes grans i aigua per rentar plats. Podeu passar uns dies a la zona i completar la visita amb una volta per la vila d’Isona. Els seus terrenys contenen jaciments paleontològics molt importants, els millors de tot Catalunya. A Isona trobareu el Museu de la Conca Dellà, centre d’acollida del parc Cretàcic, a més de les restes romanes de l’antiga vila d’Aeso, la Isona romana. A pocs quilòmetres hi ha els castells medievals de Llordà i d’Orcau, una passada, sobretot el de Llordà i molt de patrimoni religiós medieval i romànic. El lloc és bonic per passar-hi un cap de setmana. Per arribar fins Isona cal anar fins Tremp per Tàrrega, pel Terradets o el Coll de Comiols i seguidament anar fins Isona. O bé per Calaf com si anèssiu a Andorra, pujant fins a Coll de Nargó. A Isona cal anar per la carretera L-511, just la que va d’Isona a Coll de Nargó. A uns 3 kms. trobareu una desviació a mà dreta, molt ben indicada. Seguiu la pista forestal, estreta però bona, fins a l’ermita. Son un parell de kms. no arriba. Fàcil. Per dinar al poble d’Isona, no lluny de La Posa, teniu el restaurant la Rosta, una mica amagat, pregunteu. Molt bo. Per dormir bé a la zona aneu sense cap mena de dubte a l’Hotel Solé, amb apartaments i habitacions, piscina i tracte molt familiar. Maco i bé de preu. Bon menjar també. Està situat a la Pobla de Segur, just davant l’estació de tren. Bon cap de setmana i bona barbacoa a la Rosta!

Hoy os queremos proponer una salida muy bonita. Se trata de llegar a la ermita de la Virgen de La Posa, de gran devoción en toda la Conca Denllá. Hay mucho lugar para correr, buen aparcamiento, una zona de picnic, justo detrás de la iglesia de la Virgen de la Posa y un montón de restos del cretáceo, con muchas icnitas, marcas fosilizadas que dejaron manadas prehistóricas. Y si esto fuera poco, también hay restos de una batalla monumental de la guerra civil, con muchos bunkers republicanos. La ermita es románica aunque la fachada es moderna. La zona de picnic dispone de mesas de madera y de piedra, unas barbacoas grandes y agua para lavar platos. Pueden pasar unos días en la zona y completar la visita con una vuelta por la villa de Isona. Sus alrededores contienen yacimientos paleontológicos muy importantes, los mejores de toda Cataluña. En Isona encontrarán el Museo de la Conca, centro de acogida del parque Cretácico, además de los restos romanos de la antigua villa de Aeso, Isona romana. A pocos kilómetros están los castillos medievales de Llordà y de Orcau, una pasada, sobre todo el de Llordà y mucho patrimonio religioso medieval y románico. El lugar es bonito para pasar un fin de semana. Para llegar hasta Isona hay que ir hasta Tremp por Tàrrega, por Terradets o el Coll de Comiols y seguidamente ir hasta Isona. O bien por Calaf como si fuerais a Andorra, subiendo hasta Coll de Nargó. En Isona hay que ir por la carretera L-511, justo la que de Isona a Coll de Nargó. A unos 3 kms. encontrará un desvío a mano derecha, muy bien indicada. Siga la pista forestal, estrecha pero buena, hasta la ermita. Son un par de kms. no llega. Fácil. Para comer en el pueblo de Isona, no lejos de La Posa, tiene el restaurante la Rosta, algo escondido, pregunte. Muy bueno. Para dormir bien en la zona vaya sin lugar a dudas en el Hotel Solé, con apartamentos y habitaciones, piscina y trato muy familiar. Maco y bien de precio. Buena comida también. Está situado en la Pobla de Segur, justo frente a la estación de tren. Buen fin de semana y buena barbacoa en la Rosta!

Escaldarium de Caldes de Montbui

A Caldes de Montbui, una bonica població del Vallés, que ja us hem proposat altres vegades com a sortida per a les famílies, s’hi celebra aquest proper cap de setmana, el dissabte 14 de juliol de 2018,  l’Escaldarium. És una excusa de la gent de Caldes per fer-nos pujar al seu poble, que sempre és benvingut. I, a més, està a prop de Barcelona. L’Escaldarium és una festa espectacular amb música, foc i aigua. Es fa sempre a la plaça major, on hi ha la font del Lleó, d’aigua termal. Enguany, però, està en obres i els diables de Caldes l’han transportat al pàrquing de les Cremades. La festa serà allà. Aprofiteu per pujar a Caldes amb els vostres fills i filles. No només per la fira. També per visitar el banys romans o el museu, anomenat Thermàlia, que tot i estar dedicat a l’aigüa, te sales amb obra de Manolo Hugué i Picasso. Caldes està a tocar de Barcelona, a només 40 km. per una l’autovia que surt des de l’autopista B-30, just a l’entrada de Mollet.  Si us cal dinar a Caldes podeu disposar de bons restaurants, com ara el Bàsic, un lloc excel·lent on menjar, bé l’exclusiu Mirko Carturan, cuina d’autor, o el tradicional El Remei, tocant ja la ermita, al cap de munt del poble. Molt modern i fresc, cuina de qualitat, teniu la Carbonera. Fora de Caldes, al bonic paratge de Sant Sebastià de Montmajor, dalt de les cingleres, hi ha La Rectoria, a l’antiga parròquia del poblet. Tots fan setmana gastronòmica aquests dies. També els que pertanyen als hotels i balnearis. No us ho perdèssiu!.

En Caldes de Montbui, una bonita población del Vallés, que ya os hemos propuesto otras veces como salida familiar, se celebra este fin de semana el llamado Escaldarium. Es una excusa de la gente de Caldes para hacernos subir a su pueblo, cosa que siempre es agradable. Y, además, está cerca de Barcelona. Se trata de una fiesta del fuego y del agua, con bellas danzas y la actuación de los diablos. Aprovechen el Escaldarium para subir hasta Caldes con hijos e hijas. No sólo por la feria. También para visitar los baños romanos o el museo, llamado Thermàlia, que a pesar de estar dedicado al agua, tiene salas con obra de Manolo Hugué y Picasso. Caldes está muy cerca de Barcelona, a sólo 40 km. por una la autovía que sale desde l’autopista B-30, justo a la entrada de Mollet. Si necesitan comer, en Caldes pueden disponer de buenos restaurantes, como el Robert de Nola, o el Remei, tocando ya a la ermita, en lo alto del pueblo. Estos dias todos hacen semana gastronómica, también los que pertenecen a los hoteles y balnearios.