Barbacoes al Pallars: Claret


En un lloc perdut i oblidat del Pallars, no lluny de Tremp, hi ha el poblet de Claret. Abans d’arribar a les quatre cases d’aquest agregat de Tremp, en una situació enlairada trobareu l’àrea d’esbarjo de l’ermita de Santa Helena, on es permet fer foc al medi natural de forma controlada, els dies que això sigui permès, en unes barbacoes de pedra i totxo. Es tracta d’un model de barbacoa d’obra amb 3 focs separats, amb mataguspires i xemeneia, que el Consell comarcal del Pallars va construir a diferents àrees d’esbarjo a tota la comarca. Per a la vostra informació us direm quines, i on son, però no totes les hem vist. N’hi ha una prop del riu Flamisell, al que va ser un antic campament de la OJE, ara d’escoltes i de la Generalitat, prop de La Pobleta de Bellveí. N’hi ha una altra a la Font de la O, a tocar d’Aramunt. Una altra a la font dels Caçadors, no gaire lluny de Salàs de Pallars. El Vernedot, a la Pobla de Segur, a tocar del riu, n’és una altra. Allà on s’ajunten el riu Flamisell amb el riu Bosia, a Senterada, hi ha també una barbacoa d’aquestes. Al paratge anomenat la Carrànima, al petit poblet d’Abella de la Conca, en teniu una altra. A l’ermita de la Posa, a Isona, també. En una àrea al costat de la carretera N-260, al seu pas per Sarroca de Bellera, la següent. A l’ermita de Sant Sebastià, a Talarn, una més. Al paratge de Miravet, prop del magnífic castell de Mur també. A l’ermita de la Fabregada, a Sant Esteve de la Sarga la darrera. En el cas que ens ocupa, a més de les barbacoes, hi ha 7 taules de picnic fetes amb lloses de pedra, algunes molt deteriorades, altres en runes, i també una font amb aigua potable. El camí d’accés surt un kilometre més enllà de la cruïlla amb el camí que va de la carretera C-1311 cap al poblet de Claret, però es tracta d’una pista forestal en molt mal estat, i no hi ha senyals indicatives, ni de l’àrea d’esbarjo ni de l’ermita a les cruïlles amb el camí de Claret. Primer s’arriba a una explotació agraria. Cal continuar pujant. Ja hem informat que les taules de picnic també estan en molt mal estat de conservació. Una d’elles està quasi totalment destruïda. En aquesta zona s’hi fa, el primer diumenge de març, l’aplec de Santa Elena, una trobada en que es fan bullir molts litres d’escudella, per això podeu trobar restes de fogueres fora de les barbacoes, però fer foc així està totalment prohibit. També hem de dir que no hi ha gaire ombra, però si que trobareu quatre o cinc grans alzines on podreu seure. No gaire lluny queda una ermita, la de Santa Helena, restaurada de fa poc. El terreny es força elevat, amb molt bones vistes de la conca de Tremp i les serres que l’envolten, que sabreu quines son pels plafons indicatius que hi ha. Però no hi ha grans esplanades, ni terrenys per jugar a pilota. És lluny de Barcelona. Per arribar-hi cal anar fins a Tremp per la carretera C-13 i, abans d’arribar a aquesta ciutat, agafar la carretera que porta al Pont de Muntanyana, la C-1311. Just al km. 22 d’aquesta carretera, en surt, a mà dreta, ben indicada, una pista que mena al poble de Claret, que està situat dalt d’un turó. Però abans d’arribar a Claret, cal desviar-se a mà esquerra pel camí de cabres que us hem descrit a l’inici, i que no porta cap indicació de l’ermita ni de l’àrea de pícnic i barbacoes. Si us arribeu a Claret podreu veure-hi l’església parroquial de la Mare de Déu de l’Esperança, romànica. Donat que està lluny, potser seria doncs, justificat, sortir a passar el cap de setmana pel Pallars, tot traient el nas per Tremp, la bonica capital comarcal. També seria una bona excusa per veure el Montsec. Us animem a pujar fins el castell de Mur, fortalessa reconstruida, del segle XI, la més antiga de Catalunya. O anar cap a Isona, a la Conca d’enllà, a veure els nius de dinosaure. Seguir la Noguera Pallaressa fins Sales de Pallars, un bonic poble medieval, amb unes botigues antigues, o seguir fins Gerri de la Sal amb el seu monestir romànic. O arribar-vos a la Vall Fosca. Per menjar, a Tremp, anem a Ca l’Aurèlia, casolà i bo. De sempre. Per dormir a Tremp el tradicional, de tota la vida, Hotel Segle XX, al centre de Tremp. Familiar i amb bon restaurant. O bé Ca l’Alegret, un altre bon lloc per dormir i menjar. Més lluny de Tremp, a la Pobla de Segur, ens agrada molt, però molt, l’aparthotel Solé, a l’Avinguda de l’Estació, 48. Tel.: 973680452 / 973681227. Ja a la Vall Fosca, podeu dormir a l’Hotel Vallfosca, a Molinos. Un hotelet amb encant, molt recomanable. Solitud i silenci. Ja veieu que arribar-se al Pallars Jussà per fer una barbacoa i desconnectar és una bona idea.

En un lugar perdido y olvidado del Pallars, no lejos de Tremp, está el pueblo de Claret. Antes de llegar a las cuatro casas de este agregado de Tremp, en una situación elevada encontrarán el área de recreo de la ermita de Santa Helena, donde se permite hacer fuego en el medio natural de forma controlada. Se trata de un modelo de barbacoa de obra con 3 fuegos separados, con matachispas y chimenea, que el Consejo comarcal del Pallars construyó en diferentes áreas de recreo en toda la comarca. Para su información les diremos donde están, pero no todas las hemos visto. Hay una cerca del río Flamisell, en lo que fue un antiguo campamento de la OJE, ahora de la Generalitat, cerca de La Pobleta de Bellvei. Hay otra en la Fuente de la O, en Aramunt. Otra en la fuente de los Cazadores, no muy lejos de Salàs de Pallars. El Vernedot, en la Pobla de Segur, junto al río, es otra. Allí donde se juntan el río Flamisell con el río Bosia, en Senterada, hay también una barbacoa de estas. En el paraje llamado la Carrànima, el pequeño pueblecito de Abella de la Conca, tenéis otra. En la ermita de la Posa, en Isona, también. En un área junto a la carretera N-260, a su paso por Sarroca de Bellera. En la ermita de San Sebastián, en Talarn, una más. En el paraje de Miravet, cerca del magnífico castillo de Mur también. En la ermita de la Fabregada, en Sant Esteve de la Sarga la última. En el caso que nos ocupa, además de las barbacoas, hay 7 mesas de picnic hechas con losas de piedra, algunas muy deterioradas, otras en ruinas, y también una fuente con agua potable. El camino de acceso sale desde el cruce con el camino que va de la carretera C-1311 hacia el pueblo de Claret, pero se trata de una pista forestal en muy mal estado, y no hay señales indicativas, ni del área de recreo ni de la ermita en los cruces con el camino de Claret. Ya hemos informado de que las mesas de pícnic también están en muy mal estado de conservación. Una de ellas está casi totalmente destruida. En esta zona se hace, el primer domingo de marzo, la romeria de Santa Helena, un encuentro en que se hacen hervir muchos litros de cocido, por eso pueden encontrar restos de hogueras fuera de las barbacoas, pero hacer fuego así está totalmente prohibido. También debemos decir que no hay mucha sombra. No muy lejos queda una ermita, la de Santa Helena, restaurada hace poco. El terreno es bastante elevado, con muy buenas vistas de la cuenca de Tremp y las sierras que la rodean, que sabrá cuáles son los paneles indicativos que hay. Pero no hay grandes explanadas, ni terrenos para jugar a la pelota. Está lejos de Barcelona. Para llegar hay que ir hasta Tremp por la carretera C-13 y, antes de llegar a esta ciudad, tomar la carretera que lleva al Puente de Montañana, la C-1311. Justo en el km. 22 de esta carretera, sale, a mano derecha, bien indicada, una pista que conduce al pueblo de Claret, que está situado sobre una colina. Pero antes de llegar a Claret, hay que desviarse a mano izquierda por el camino de cabras que os hemos descrito al inicio, y que no lleva ninguna indicación de la ermita ni del área de picnic y barbacoas. En Claret podrán ver la iglesia parroquial de la Virgen de la Esperanza, románica. Dado que está lejos, tal vez sería pues, justificado, salir a pasar el fin de semana por el Pallars, a Tremp, la capital comarcal. También sería una buena excusa para ver el Montsec. Les animamos a subir hasta el castillo de Mur, fortaleza reconstruida, del siglo XI, la más antigua de Cataluña. O ir hacia Isona, en la Conca de Allá, a ver los nidos de dinosaurio. Seguir la Noguera Pallaressa hasta Salas de Pallars, un bonito pueblo medieval, con unas tiendas antiguas, o seguir hasta Gerri de la Sal con su monasterio románico. O llegar un baño en la Vall Fosca. Para comer, en Tremp, vamos a Ca Aurelia, casero y bueno. De siempre. Para dormir en Tremp el tradicional, de toda la vida, Hotel Siglo XX, en el centro de Tremp. Familiar y con buen restaurante. O bien Ca l’Alegret, otro buen lugar para dormir y comer. Más lejos de Tremp, en la Pobla de Segur, nos gusta mucho, pero mucho, el aparthotel Solé, en la Avenida de la Estación, 48. Tel .: 973 680 452 / 973681227. Ya en la Vall Fosca, puede dormir en el Hotel Vall Fosca, en Molinos. Un hotelito con encanto, muy recomendable. Soledad y silencio. Ya veis que llegarse al Pallars Jussà para hacer una barbacoa y desconectar es una buena idea.

 

Anuncis

Ous d’euga a Sant Llorenç


fira_d_ous_d_euga_200x200

Hi ha una vall amagada en una zona ignota del nostre Pirineu. Una vall poc visitada, poc coneguda. Es tracta de la vall on neix el riu Cardener, la vall del Lord, de la Coma i la Pedra, a l’ombra del Port del Comte. I en aquesta vall remota, bonica, ben conservada, és un lloc senzill, humil, però molt agradable per passar uns dies en família. I al mig de la Vall del Lord, la seva capital, Sant Llorenç de Morunys, amb la decoració espectacular, barroca de la capella de la Mare de Déu dels Colls a l’esglèsia del poble. Creieu-me que val la pena pujar fins aquí per veure aquesta obra mestra de l’art català. Però a més, Sant llorenç de Morunys te molts altres atractius: el seu poble medieval murallat, el seu orgue, la muntanya de Port del Compte, amb la seva amable estació d’esquí, molt familiar, el riu d’aigua d’Orà, tan bucòlic, la serra de Busa, el santuari del Lord, la Coma, la Pedra… bé, impossible enumerar-ho tot. I avui us recomanem aquesta sortida amb l’excusa, feble, de la 8a Fira d’ous d’euga i el 6è mercat del pagès, que tindrà lloc aquests 29 i 30 d’octubre de 2016. I el diumenge, també hi ha un concurs de carbasses gegants. Un munt d’activitats pels més petits de la casa, i per a tota la família. Mireu la imatge que està aquí sota i cliqueu per ampliar-la. Hi ha tota la informació. Pujeu fins la Vall del Lord, via Manresa i Solsona aquest pont de Tots Sants. Admireu els paisatges que envolten el pantà de la Llosa del Cavall mentre hi arribeu. Mai no haurieu pensat que pogués existir a només 100 kms. de Barcelona una vall tan bonica i desconeguda. Per menjar a Sant Llorenç aneu a Cal Tecu, cuina de prestigi, nou però arrasant al poble i la comarca. També teniu el restaurant El Jardí, tradicional, com Cal Pereta, amb preus molt ajustats, senzill, de tota la vida. O bé la pizzeria “El Cau”. Només pizzes cassolanes i amanides, però quines pizzes!. Hi ha bars que fan menjars com el Celler. Per dormir l’Hostal Piteus, amb un petit spa, o el nou i modern Hotel Monegal, amb encant, o més tradicional l’Hostal Casa Joan. També els apartaments de Cal Nassari. Heu de saber que hi ha un càmping, i que el seu restaurant és molt bo. També podeu pujar fins la vall de Tuixen-Lavansa, i dormir o dinar a Cal Gabriel, un restaurant a preus modestos i amb habitacions familiars. Tuixent poble també us agradarà molt, intocat, sense xalets, ni urbanitzacions, només cases de poble, tot rústic i natural. Podeu pujar amb els nens fins l’estació d’esquí de Tuixent-Lavansa. A la primavera i la tardor espectacle natural. A l’estiu: aigües de riu i nits fresques. A l’hivern, neu. A Tuixent, un altre restaurant que ens agrada molt és El rebost del Pirineu. Cuina cuidada. Tracte molt familiar. Bon preu. També tenen habitacions. Visiteu el museu de les trementinaires. Us agradarà. Però el millor hotel de la zona està al costat mateix de les Fonts del Cardener i es diu així, tal cual: Hotel Fonts del Cardener. Una veritable cucada. Molt familiar. Tracte excel·lent als nens i als pares. Cuina selecta de veritat. No lluny teniu també l‘Hotel i restaurant L’Avet, que també ens agrada, o el coquetó hotel rural Can Joan del Batlle. Per la vall hi ha cases rurals fantàstiques, com ara la Casa VilasalóCan Martí, o bé Cal Saragossa,   Port del Comte és un altre destí ben clar, l’estació d’esquí més propera a Barcelona. Arribareu a Sant Llorenç des de Barcelona, per Manresa, cap a Solsona i d’alla a Sant Llorenç. Áquesta ruta, que ressegueix el embasament de la Llosa del Cavall, és molt bonica, El ferm està en bones condicions i no hi ha moltes corbes. A partir d’aquí podeu inventar-vos fabuloses rutes circulars que no oblidareu mai, i anar cap a Berga, o cap a La Seu d’Urgell travessant el Cadí per carreteres i pistes de muntanya. Podeu dedicar un temps a visitar Solsona, capital de les terres pre-pirenenques. És una vila bonica, amb una catedral romànica, molt reformada, un museu d’art episcopal que està molt bé i un casc antic, barroc, fastuòs. Per dormir i per menjar a Solsona teniu molt bons hotels i restaurants: per exemple el glamuròs hotel Sant Roc carot però que s’ho val, només un nen per habitació, o el restaurant la Cabana d’en Geli, a la carretera que va a Sant Llorenç de Morunys, s/n. (Dins del poble encara), Tel. 973 48 35 82. Bon menjar i lloc selecte. Bona estada a la Vall del Lord!.

programa_d_actes_fira_d_ous_d_euga

Hay un valle escondido en una zona ignota de nuestro Pirineo. Un valle poco visitadado, poco conocido. Se trata del valle donde nace el río Cardener, el valle del Lord, con capital en Sant Llorenç de Morunys, a la sombra del Port del Comte. Y si subís este próximo fin de semana, con motivo de la feria de los huevos de yegua por ejemplo, descubrireis también la locura barroca de la capilla de la Virgen de los Colls en la iglesia de Sant Llorenç. Una obra maestra del arte catalán. Para comer informalmente a vayan a la pizzería “El Cau”. Sólo pizzas caseras y ensaladas, pero… ¡qué pizzas!. Para dormir está el Hostal Piteus, con un pequeño spa, o el tradicional Hostal Casa Juan. También los apartamentos de Cal Nassari, También se puede subir hasta el valle de Tuixent-Lavansa, y dormir o comer en Cal Gabriel, un restaurante a precios modestos y con habitaciones familiares. Tuixent pueblo también nos gusta mucho, intocado, sin chalets, ni urbanizaciones, sólo casas de pueblo, todo rústico y natural. Pueden subir con los niños hasta la estación de esquí de Tuixent-Lavansa. En primavera y otoño, espectáculo natural. En verano: aguas de río y noches frescas. En invierno, nieve. En Tuixent, otro restaurante que nos gusta mucho es La despensa del Pirineo. Cocina cuidada. Trato muy familiar. Buen precio. También tienen habitaciones. Visiten el museo de las trementineras. Os gustará. Pero el mejor hotel de la zona está al lado de las Fuentes del Cardener y se llama así, tal cual: Hotel Fuentes del Cardener. Una verdadera cucada. Muy familiar. Trato excelente a los niños ya los padres. Cocina selecta de verdad. No lejos tienen también el Hotel y restaurante L’Avet, que también nos gusta, o el coqueto hotel rural Can Joan del Batlle. Por el valle hay casas rurales fantásticas, como la Casa Vilasaló, Can Martí, o bien necesario Zaragoza, Port del Comte es otro destino muy claro, la estación de esquí más cercana a Barcelona. Llegarán a las fuentes del Cardener siguiendo el río desde Manresa, hacia Solsona y por Sant Llorenç de Morunys, hacia La Coma y La Piedra. Esta ruta, que recorre el embalse de la Llosa del Cavall, es muy bonita, El firme está en buenas condiciones y no hay muchas curvas. A partir de aquí pueden inventar fabulosas rutas circulares que no olvidaréis nunca, e ir hacia Berga, o hacia La Seu d’Urgell atravesando el Cadí por carreteras y pistas de montaña. Pueden dedicar un tiempo a visitar Solsona, capital de las tierras pre-pirenaicas. Es una villa bonita, con una catedral románica, muy reformada, un museo de arte episcopal que está muy bien y un casco antiguo, barroco, fastuoso. Para dormir y para comer en Solsona tiene muy buenos hoteles y restaurantes: por ejemplo el glamuroso hotel Sant Roc caro pero que lo vale, sólo un niño por habitación, o el restaurante la Cabaña de en Geli, en la carretera que va en Sant Llorenç de Morunys, s / n. (Dentro del pueblo todavía), Tel. 973 48 35 82. Buena comida y lugar selecto. ¡Buena estancia en el Valle del Lord !.

Barbacoes a Gósol


torrentsenta

Per pujar fins a Gósol, bellíssim poblet en mig del Cadí, al Pirineu més pregon, el millor és fer-ho des Barcelona per la C-16 fins a Berga. Continuar en direcció al túnel del Cadí. Abans d’arribar a Guardiola agafar la carretera B-400 en direcció Saldes i Gósol, just a Guardiola de Berguedà, just passat un túnel que la C-16, en direcció al Túnel del Cadí, travessa una mica abans d’arribar a aquesta població. Tot just sortir del túnel ja podeu agafar la desviació que indica Saldes, a mà esquerra. La carretera s’enfila i entra a la vall del Pedraforca, la muntanya màgica de Catalunya, que presidirà tot l’itinerari. La carretera serpenteja deixant ara ja Saldes enfonsat i pujant a Gósol. Passeu un petit coll i ja sereu a la Vall de Gósol. El poble està als peus d’un turó que te un castell a dalt. En la primera rotonda, en la que veureu un bar, restaurant, i hostal, anomenat Francisco, no seguiu cap el poble, sinó cap on indica Molí de Gósol i Càmping, però atenció… en la primera bifurcació que trobeu deixeu estar el càmping i pugeu a mà dreta per damunt del camí del cementeri i el càmping. Trieu la pista estreta però asfaltada que surt a mà dreta, no la de l’esquerra. Donareu la volta al turó del castell per l’esquena, tot descrivint un cercle, per arribar a un encreuament de camins, on hi ha el dipòsit municipal de runa. El de la dreta torna al poble. El de l’esquerra segueix un torrent i va cap a l’àrea de lleure, i cap al Molí. No hi ha grans indicadors, sinó petits panells verds. Potser haureu de baixar del cotxe per llegir-los. Deixeu estar ara els indicadors del molí de Gósol i seguiu la pista fins la zona d’oci, que us quedarà a mà dreta. Ja us diem que no és gaire fàcil de trobar aquesta àrea de pícnic. En cas de dubte pregunteu al poble. Si seguiu la pista més amunt, arribareu a un paratge d’interès natural, on neix el riu d’aigua de Valls, a la foto el teniu. És la Torrentsenta. Les aigües son molt bones i fresques, la gent aprofita per pujar-hi a dinar a l’estiu i també recull aigua per portar a casa. Picasso mateix va visitar el lloc als anys 20 del segle passat. Si seguíssiu el camí forestal més enllà, us animem a fer-ho a peu des de la zona de pícnic, arribaríeu al Forat de Torrentsenta, un curiós estret entre muntanyes, i si seguíssiu més encara, faríeu cap a la borda del Tinent. Des de l’àrea de lleure son deu minuts. En el prat on hi ha el berenador teniu unes quantes taules i barbacoes, en dues esplanades diferents. No us quedeu a la primera que trobareu. A la segona hi ha més taules. També trobareu una glorieta d’informació turística que explica la visita de Picasso al lloc, entre altres coses, en diferents idiomes. Hi ha força espai per córrer i jugar i aparcament suficient. Al costat del pícnic hi passa el riu Torrentsenta. Tota la zona és idíl·lica per fer-hi passejades amb bones vistes del Pedraforca. També Gósol és un poble bonic de veure, i tot el Berguedà. Si voleu passar uns dies per Gósol teniu un càmping, que ja sabeu on és. També sabeu on és l’Hostal Francisco. Bon lloc per menjar i dormir. Molt acollidor també l’alberg del Molí de Gósol que imaginem ja sabeu on és també. Un restaurant de poble, amb habitacions senzilles: Cal Triuet. Hi ha boniques cases rurals, com ara Cal Puxica o bé Cal Esteve. Per dinar teniu bons restaurants com ara El Forn, o bé podeu acudir als bars del poble, que n’hi ha uns quants. Si hi esteu uns dies per aquesta zona podeu visitar Saldes, o remunteu fins el refugi Lluís Estasen i el Mirador del Gresolet, on veureu aquest santuari a vista d’ocell. La vista és aèria. No apte per qui pateix vertígen. Si sou atrevits podeu pujar el Pedraforca. No és impossible fer-ho amb canalla ja una mica gran. A Saldes també hi ha bons llocs per dinar o dormir, com ara el Cruse, o el càmping Susen. Més tradicional és l’Hostal Pedraforca, tot un clàssic, o si us agraden els càmpings aneu al Repòs del Pedraforca. Son molt boniques també les cases rurals que hi ha per la zona de Saldes, com ara La Vilella o bé Cal Peró. Visiteu  des de Gósol tot el Berguedà. Paisatges i llocs fantàstics son al vostre abast fent centre a Gósol, a Saldes, a Bagà o Berga. I tot a menys de 100 kms. de Barcelona. Bon pícnic i bona barbacoa a Gósol!.

En Gósol, un pequeño pueblo a los pies del Pedraforca, teneis una zona de pícnic, con barbacoas, en un entorno idílico del Pirineo más salvaje. Mesas, campo para correr y naturaleza. No se puede pedir más.

Barbacoes de Sant Jordi de Cercs


cercs

Al cor de la magnífica comarca del Berguedà, damunt el poblet de Sant Jordi de Cercs, amb unes vistes fabuloses, s’alça l’ermita de Sant Jordi i un àrea de lleure amb taules i barbacoes. La trobareu si pugeu des de Barcelona cap a Manresa i Berga per la C-16, i passat Berga us trobareu el desviament fins Cercs. Entreu al poble vell i remunteu la carretera fins arribar al poble nou de Sant Jordi de Cercs. Seguiu una pista de muntanya que puja amunt cap a l’ermita, tot fent grans llacets, estreta però en bon estat, asfaltada fins arribar a l’església. Ja veureu, allà mateix,  a l’altre costat de l’ermita, al final de la pista de muntanya, l’àrea de lleure i pícnic amb les barbacoes. Teniu aparcament a l’encreuament de camins davant el temple, no molt, però n’hi ha. També teniu molt d’espai per córrer i jugar, grans esplanades, molta vegetació i unes quantes taules de pedra, poques. També disposa d’un bloc de barbacoes per coure-hi uns bons calçots, unes botifarres en família o fer una carn a la brasa. Des de l’alçada teniu bones vistes sobre el pantà de la Baells que va engolir el poble antic, i moltes possibilitats de fer excursions i passejades de mitja muntanya. L’ermita de Sant Jordi, que havia estat parròquia de Cercs, és una església romànica del XII. Per Sant Jordi, el dia 23 d’abril, s’hi celebra un gran aplec. Si teniu temps i ganes podeu descobrir l’entorn, us recomanem el Museu de les Mines de Cercs, situat a Fígols i Sant Corneli. Està obert de dimarts a divendres de 10 a 14 h. Caps de setmana i festius de 10 a 15 h, a l’hivern i de dilluns a divendres de 10 a 14 h i de 16 a 19 h. Caps de setmana i festius de 10 a 19 h, a l’estiu. També us podem recomanar que baixeu a peu de riu Llobregat per veure l’església romànica de Sant Quirze de Pedret, s’hi accedeix des de la carretera C-16 per la sortida Berga Centre, per seguir un camí des de la plaça Guernika de Berga. Està obert dissabtes, diumenges i festius, d’11 a 14 hores i de 17 a 19 hores a l’estiu, i al matí només, d’11 a 14 hores a l’hivern. Mes informació: 608 74 88 89, o bé 93 402 21 71. És el monument més important de Cercs. Hi havia un dels conjunts de pintura mural pre-romànica i romànica més interessants de tot Catalunya. Ara hi ha còpia. Ben a prop teniu el pont, també romànic, en forma d’esquena d’ase, de quatre arcs. Si no dineu de pícnic, a Cercs teniu bons restaurants. Per exemple el Sant O bé l’Estany Clar, un bon restaurant, cuina innovadora, a la mateixa carretera d’accés al poble. Per dormir i passar un cap de setmana, pont o vacances, us recomanem l’Hotel Ciutat de Berga, el Berga Park, o l’hotel Estel. Tots a Berga. També un gran càmping, amb bungalous de luxe, el Berga Resort. Ideal pels infants. Natura a tope. De fet si us agrada passejar per la muntanya, o anar a caçar bolets, podeu fer-ho molt bé sortint d’aquesta àrea de lleure. També podeu anar cap a Bagà, cap a Vilada, o Borredà, cap a Sant Jaume de Frontanyà o pujar al Coll de Pal. També idíl·lic és el paisatge i els pobles de la vall del Pedraforca, com ara Saldes, Gósol o Josa del Cadí. Les fonts del Llobregat i Castellar d’en Hug no son pas gaire més lluny. I damunt Berga mateix el santuari de Queralt. Impressionant. Vistes increïbles de mitja Catalunya. No deixeu d’arribar-vos fins aquí!.

En el corazón de la magnífica comarca del Berguedà, en el pueblo de Sant Jordi de Cercs, está la ermita de Sant Jordi con un área de pícnic con barbacoas al lado. Des de Barcelona se va a Cercs por la C-16, y ya pasado Berga encontrais el desvio concreto a ese pueblo. Seguid la carretera hasta el pueblo nuevo de Sant Jordi de Cercs. Seguid a partir de allí una pista asfaltada hasta llegar a la iglesia. Al final de la pista está el pícnic y  las barbacoas. Buen aparcamiento y espacio para correr y jugar, con grandes esplanadas, unas mesas de piedra y un bloque de barbacoes donde cocinar unos calçots o botifarras en família o una buena carne a la brasa.

 

Barbacoes al Parc Roqueta de Tona


tona

El parc Roqueta de Tona son les restes de l’antic balneari Roqueta d’aquesta població. Res no en queda, només el pou de l’aigua termal, camuflat com una bonica glorieta. Hi trobareu taules de fusta de les típiques de pícnic, i unes de pedra molt grans. Protegint les taules hi ha arbres plantats de fa pocs anys, però que donen ombra a l’estiu. La pèrgola o glorieta, de planta hexagonal, conserva l’antiga escala de marbre, però n’han tret la cúpula que estava en mal estat i han posat una coberta de fusta. També disposeu d’uns WC en una caseta a tocar de la zona de pàrquing, una zona de jocs infantils, una pista de bàsquet, una font, i un bloc de barbacoes. Hi ha molt d’espai per jugar i còrrer i una riera a sota de la zona de lleure. Ho trobareu tot al nord de Tona, a la sortida del poble en direcció Vic, a l’avinguda del Balneari, dins el parc Roqueta, al costat del torrent Ferreria o de Sant Cugat, que envolta la zona. Sembla ser que la glorieta seria obra, com tot el balneari que hi havia aquí, de l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner. Al costat, com a referència, hi ha una masia que es un restaurant anomenat també “la Ferreria“. També hi ha un cole, el Pive. Les barbacoes estan sota la zona de taules, prop de la riera. S’hi baixa per unes escales que estan al costat de la glorieta o per un camí que surt de la pista de bàsquet. Hi ha bon aparcament a l’entrada del parc. El millor per arribar des de Barcelona, uns 60 kms, per la C-17. Agafeu la sortida 52, Tona Nord i a la primera rotonda aneu cap a Tona. En entrar al poble agafeu el primer carrer a mà dreta i seguiu-lo fins l’entrada del parc. Ja ho sabeu, a Tona, al mig de la Plana de Vic, a poc menys d’una hora de Barcelona. Per més informació mireu-vos la web del municipi. I per fer més coses podeu visitar Tona, un poble agradable, situat a les portes del Montseny, amb moltes possibilitats de passejades. Una vila d’estiueig barceloní, per les seves aigües sulfuroses, a finals del segle XIX.  Si us ve de gust un bon bany medicinal podeu fer-ho al seu balneari: el Codina, el darrer de Tona. Aneu a l’ermita de Lurdes, romànica i gòtica. O enfileu-vos al turó de l’antic castell on trobareu l’església de Sant Andreu del Castell. O fins l’ermita de Vilageriu.  Si voleu dormir, a la carretera C-17 hi ha el clàssic i tradicional hostal de les 4 carreteres, un lloc de parada obligat pels nostres pares i avis en una ruta cap al Pirineu, que conserva encara tota l’essència d’altres temps. Habitacions i menús de sempre. També ben tradicional, com a restaurant i lloc per dormir, l’Hostal Montserrat, de tota la vida, al centre del poble. A més d’aquests dos llocs, hi ha restaurants d’alta gama, com ara el Torre Simón, o bé, al costat del parc Roqueta, la Ferreria, molt bo també. Tots a fer una bona barbacoa a Tona!.

En Tona, por la C-17, no lejos de Vic, a 60 kms. de Barcelona, hay un espacio de pícnic con barbacoas cercano a la entrada norte de la población. Se trata del Parque Roqueta, lo único que queda de un antiguo balneario. Mesas, árboles de sombra, un par de barbacoas, lavabos y buen aparcamiento, además de espacio para correr y saltar, una pista de básquet y juegos infantiles. Un lugar bonito con un pequeño riachuelo cercano. Al lado de un restaurante interesante: La Ferreria. Ya lo sabeis, en Tona hay una zona de pícnic con barbacoas que os espera.

Barbacoes a la Via Verda d’Amer


amer

En la mateixa ruta de la via verda d’Olot fins a Girona, davant mateix de l’antiga estació del carrilet del poble d’Amer, trobareu una zona de pícnic amb quatre taules, un bloc de barbacoes, una font, papereres, un cert espai per córrer, una pista de bàsquet, una àrea de jocs infantils i lavabos. A més, si aneu amb bici, heu de saber que a l’antiga estació ara hi ha un punt d’informació sobre aquesta via verda, i turística, i un taller de lloguer i reparació de bicicletes, anomenat bicicarril. Hi ha força aparcament a l’estació i als carrers del voltant. Amer és poble mono, amb uns quants monuments d’interès, com ara l’església romànica de l’antic monestir de Santa Maria, amb els seus quatre absis, o la plaça porxada o el nucli antic. També te moltes rutes per espais d’interès natural. De fet tota la comarca de la Selva té espais de gran bellesa. També poden anar fins la famosa Font Picant d’Amer, aigües amb gas, o recórrer els bucòlics paisatges del riu Brugent. També podeu fer una ruta de masies i cases fortes molt abundants pels volts d’Amer, com ara la Torre de Sant Climent, del segle XIII, o els grans masos de Palou, Gallissà i Can Ter. O fer una ruta, també molt bonica, per les ermites del terme. A més de Santa Brígida teniu Sant Climent, o Sant Agustí de Lloret Salvatge, romàniques, més o menys transformades. També podeu pujar fins Sant Martí Sacalm, sota els espadats de Sau, per veure’n el paratge, solitari, rural a més no poder, i les masies que hi ha per allà. El més normal serà dinar de pícnic, una bona barbacoa allà on us hem senyalat, però a Amer hi ha bons restaurants, com el Giralt, a la plaça de Sant Miquel, 5. Tel: 972.43.00.45. I bons hotels, amb restaurant, com La masia d’Amer, just al camí de Santa Brígida, i amb excel·lents vistes sobre l’ermita, ideal per passar-hi el cap de setmana!. També molt bé, més tradicional i clàssic, l’Hostal Sant Marçal, amb bona cuina. Animeu-vos a passar una diada divertida, o un cap de setmana a Amer, perquè no!.

Una nueva área de pícnic y barbacoas queremos proponeros, esta vez en la antigua via verde del trenecito que iba de Gerona a Olot, a su paso por Amer. Mesas, fuente, lavabos, barbacoas, todo pequeño, cerca de la antigua estación. Pero también hay espacio para jugar, una pista de básquet y una zona con juegos infantiles. Ideal para una buena comida en família o con los amigos.

 

Barbacoes a Vilanova de Prades


vilanova

Al poble de Vilanova de Prades, situat al cor de les esplèndides serres de Prades, a la intersecció de la Conca de Barberà, el Baix Camp i Les Garrigues, amb el Priorat, hi ha dues àrees de pícnic amb barbacoes. Una està al darrera de l’ermita de Sant Antoni. En aquesta hi ha un bloc de quatre barbacoes, taules i una font. N’hi ha una altra a l’espai de la Font Vella, que compta amb taules, font, bancs i un gran bloc de barbacoes molt ben pensat. Des d’aquesta darrera la vista damunt del poble és molt bonica. S’hi arriba per pistes forestals curtetes que surten del poble, ben indicades. Hi ha poca vegetació, però amb els anys els arbres creixeran. No hi ha gespa, però si espai per jugar i córrer. Just sota el pícnic hi ha la espai d’aparcament, i baixant per unes escales està la font i un abeurador per animals. Les Serres de Prades i de Poblet son un espai natural fantàstic que la vostra família està desitjant conèixer sense saber-ho. Hi arribareu seguint l’autopista AP-2, camí de Lleida. Sortiu-ne a Montblanc per agafar la N-240, també en sentit Lleida. Arribant a Vimbodí, agafeu la carretera TV-7004 en direcció a Vimbodí, Vallclara i Vilanova de Prades. La ruta potser també assenyala Ulldemolins o Vallclara, aneu bé, tranquils. Passareu per aquest poble, pujant i pujant, fins arribar a Vilanova. També possible, i molt bonica, però amb moltes més corbes, la carretera que des de l’Espluga de Francolí puja cap a Poblet i a Prades. Però aquesta ruta, que ja us hem dit que és molt bonica, és millor fer-la de baixada. En arribar a Vilanova de Prades hi ha una rotonda que heu d’agafar en direcció Prades. En aquesta mateixa rotonda de l’entrada s’alça l’ermita de Sant Antoni, amb accés des de la mateixa rotonda, (tres quarts de volta). Aparqueu davant l’ermita i la zona de pícnic està al darrera. Per anar a la Font Vella heu de girar la rontonda i agafar la carretera TV-7500 cap a Pardes, però, uns metres més endavant cal girar per agafar el camí de Cornudella del Montsant, a mà dreta pel carrer de les Pruneres, ben indicat. També indica la font Vella. Seguiu la pista cap a la font. Veureu l’àrea a mà esquerra a sobre vostre al cap de 100 metres. Si hi aneu a passar el dia no deixeu d’arribar-vos fins a la vila vermella de Prades que és esplèndida. Travessareu boscos increibles. És com un Montseny al sud de Catalunya. Si ja creieu que coneixeu tots els espais naturals del nostre país, però no heu estat a Prades, us recomanem vivament el viatge. Descobriu-ne la tardor multicolor. Per dinar, si no voleu fer pícnic, aneu al restaurant Els Ceps, de cuina mediterrània, que està situat dins el recinte del magnífic càmping de Vilanova, el Serra de Prades. També podeu menjar senzill i bé al Ca La Montserrat, a l’avinguda Sant Antoni, 30. Tel. 977 86 90 18. O al Casal, Sant Antoni, 42. Tel. 977 86 90 21. Però si us agrada menjar carn a la brasa, una calçotada, o fer un bon pícnic, heu d’anar a l’ermita de Sant Antoni de Pàdua o a l’espai de lleure a la Font Vella. Si no sabeu on és pregunteu al poble. Per dormir a Vilanova teniu Cal Català, que és una casa de colònies per a escoles però també familiar. La porten en Josep i la Gemma. Fan tallers per a famílies o grups i també excursions guiades. Cuinen ells a la mateixa casa, calçotades, carns a la brasa i cassoles de tros, boníssimes, per encàrrec. Es fan també menús vegetarians. Organitzen convits de casament, batejos, comunions, aniversaris… Una opció a tenir molt en compte és visitar aquestes terres durant un cap de setmana o unes petites vacances. Dormint a Cal Català, o al càmping, que disposa de bons bungalows. També a la vila medieval de Prades on hi ha alguns hostals on podeu dormir i menjar molt bé. Us recomanem l’Hostal Espasa, bo i casolà. Prades també te un altre bon càmping. Si us queda temps, o si definitivament passeu allà un, dos o més dies, no us perdeu el bonic monestir de Poblet, la millor joia de la ruta del Císter. Podeu anar-hi tornant de Vilanova o bé desde Prades. També podeu anar des de Vilanova a fer un volt pel Priorat. La carretera porta fins Ulldemolins. Des d’allà podeu baixar al Priorat: Poboleda, Siurana, Scala Dei… Podeu anat també a l’Espluga de Francolí, a visitar la cova de la Font Major, o el Museu de la Vida Rural. No gaire lluny hi ha la vila medieval de Montblanc o el Museu del Vidre de Vimbodí. No descuideu el senderisme per les muntanyes de Prades. Que us hem de dir d’aquelles terres de meravella?. Arribeu-vos fins a Vilanova. Son uns 120 kms. Descobrireu un nou món de boscos i serres increïbles, de poblets medievals amagats, de monestirs i de paisatges fabulosos. Bona calçotada o parrillada a Vilanova de Prades!.

Dos zonas de pícnic con barbacoas os esperan en Vilanova de Prades, cerca del monasterio de Poblet y de la sierra y el pueblo de Prades. Se trata de la zona de la ermita de San Antonio, en la misma rotonda de entrada al pueblo, y de la Font Vella, un poco más arriba. Todas con mesas de piedra, bloques de barbacoas y servicios. No os perdais esta zona desconocida y muy bonita de Cataluña.