Extrema, dura i molt bonica!

Tan bon punt acabi el confitament aquests, tan horrible, ens deixaran sortir a campar, potser només per Catalunya, o per Espanya. No passa res. Hi ha llocs fantàstics. Per exemple fer una volta pel nord d’Extremadura i el sur de Castella i Lleó, que és un viatge molt bonic. Podeu parar a dinar a Saragossa, a la zona de tapes coneguda com el Tubo. Normalment anem al Meli, o a la Pilara. I aprofitar per veure el Pilar, o la seo, molt boniques.

També podeu dinar molt bé a Casa Emilio. Continueu camí d’Extremadura i pareu a dormir a Madrid, per exemple. Si us angoixen les grans ciutats, pareu abans, a Guadalajara, on us podeu hostatjar a l’hotel Tryp, situat als afores, molt bé. I sopar al mateix restaurant de l’hotel, que te un menú suculent i una bona carta a preus moderats.

L’endemà podeu continuar viatge cap a la ciutat extremenya de Plasencia, on arribareu al migdia. Allà podeu allotjar-vos a l’Hotel Exe Alfonso VIII, i a dinar al restaurant El Fogón de Manu, molt bé, tant l’hotel com el restaurant.

A la tarda primer contacte amb la ciutat, amb la plaça major molt bonica, els palaus i convents.

Plasencia és una petita capital al nord d’Extremadura, al nord de Cáceres, tocant ja terres de Castella. És el centre neuràlgic d’un seguit de comarques naturals bellíssimes, oblidades durant anys pels governs, lluny del progrés. Les Hurdes, Vall d’Ambrós, Vall del Jerte… Això les ha permés ser autèntiques, conservar els seus valors culturals i naturals intactes.

Plasencia n’exerceix la capitalitat d’una manera molt digna. No és una gran ciutat, ni una ciutat gran, però està plena d’art, i té tots els serveis necessaris. De la vila destacarem la plaça major, bonica, els palaus i els convents, però també carrers i places, petites esglésies i racons amb encant, molt d’encant.

Tot i què, sense cap mena de dubte l’estrella de Plasencia son les seves catedrals, una de gótica primitiva i una de plateresca feta damunt l’anterior, que se l’ha anat menjant, com si diguèssim. De l’antiga es conserva una nau, la façana vella, i el claustre. De la nova la façana i el presbiteri. Tot plegat molt bonic i ple d’obres d’art.

Plasencia està dividida en diferents barris, el dels cavallers, farcit de bonics palaus, l’eclesiàstic amb la catedral, les esglésies i convents i el de les cases blanques de la juderia. Podeu passejar per la vora del riu Jerte, pel parc de l’illa, on van tots els plasentins.

Per dormir nosaltres vam allotjar-nos a l’Hotel Exe Alfonso VIII, que ja us hem recomanat. Un clàssic, bé, i vam a dinar al restaurant El Fogón de Manu, molt bé també. A la nit vam sopar al restaurant Español, a la plaça major, tota xula, il·luminada.

Plasencia serà el centre d’aquesta ruta per Extremadura que us proposem, veient el Parc Natural de Monfragüe, el casc medieval de Cáceres, la bella vila eclesial de Coria, les Hurdes, o els valls d’Ambrós o Jerte.

Plasencia ha estat molts nays injustament oblidada. Ara disposa de comunicacions inmillorables per gaudir dels seus encants i els de la seva zona d’influència. Tot plegat molt bonic i ple d’obres d’art.

L’endemà aneu a veure el parc nacional de Monfragüe, on vam podreu gaudir del vol dels voltors i àligues, impressionant. Pareu al Salto del Gitano, una raconada molt maca del riu Tajo. Val la pena!.

Podeu seguir i anar cap a Trujillo, bonica ciutat renaixentista, plena de palaus i esglésies, bressol de grans conqueridors del nou mon, com Francisco de Pizarro.

Un altre dia cal dedicar-lo a Cáceres, una ciutat preciosa, amb un casc antic fantàstic, tot de pedra, amb cases fortes, convents i palaus amb escuts a la façana. Podeu dinar a la plaça major, a peu de muralles, tota blanca, al restaurant “El Requeté”, pas mal.

El dia següent us proposem que us arribeu al Barco de Ávila, que visiteu Bejar de camí, una ciutat medieval molt bonica, i pugeu cap a La Alberca, un bellíssim poble serrà, als peus de la Peña de Francia, una muntanya emblemàtica de la zona. La Alberca està fet tot el de pedra granítica, impactant.

Un altre dia podeu anar a Salamanca, la ciutat renaixentista més bonica d’Espanya, i qui sap si del món, amb permís de Florència. Si voleu dormir allà podeu fer-ho al Tryp Hotel Montalvo, als afores, però molt acollidor i bé de preu. Habitacions familiars!.

Visiteu les catedrals, la romànica i la gòtico-renaixentista. Admireu la vila des del riu Tormes.

Alucineu amb la plaça major, bella obra de Churriguera, gran, molt gran.

I amb la façana de la Universitat de Salamanca, plateresca, on cal cercar la granota… us donem una pista… cerqueu primer la calavera!. I l’impressionant edifici de la Clerecia, seu dels Jesuïtes.

A Salamanca podeu menjar de tapes a I Pan, I Vino, coneguda vineria del centre. Molt bé.

També podeu fer una ruta pel Duero, amb primera parada a Zamora, plena d’esglésies romàniques molt boniques, i una catedral xula.

Visiteu també la villa de Toro, amb la seva superba col·legiata romànica, amb portada polícroma. Dineu al restaurant Castilla, pas mal du tout!.

Ávila, amb les seves muralles, i la catedral, preciosa, és ideal per visitar.

Dineu a la pizzeria la Barcaccia, que no està malament.

I, potser s’haurà acabat!. I travessareu de nou Madrid i anireu a Guadalajara, on us podeu tornar a allotjar a l’Hotel Tryp Guadalajara, que ja havíem visitat a l’anada. Molt bé. A la ciutat feu ara un recorregut per palaus meravellosos, com el dels ducs de l’Infantado, amb el seu pati i façana renaixentistes, i per les esglésies de la vila.

D’entre els nombrosos monuments que visitem destaquem la capella funeraria de Luis de Lucena, un humanista, amb uns frescos italians del segle XV que representen escenes de l’antic testament i les sibil·les. Molt maco.

 

Menció a banda mereix la recentment restaurada capella de l’església mudèjar de Santiago Apostol, amb la seva decoració polícroma de dragons i traceries.

L’endemà continuem ruta cap a Barcelona, amb parada obligada al bellíssim monestir de Santa Maria de Huerta, cister puríssim, amb el seu claustre, l’església amb les pintures funeràries dels Ducs de Medinaceli i, sobretot, el seu esplèndit refetor, localització obligada de qualsevol pel·lícula sobre temàtica medieval.

Encara us pot donar temps d’arribar-nos a Saragossa per dinar. Al Meli del Tubo, o a un altre valor segur: La Pilara, bones tapes a bon preu. En acabar, carretera i cap a casa.

Plasencia es una pequeña capital en el norte de Extremadura, en el norte de Cáceres, tocando ya tierras de Castilla. es el centro neurálgico de una serie de comarcas naturales bellísimas, olvidadas durante años por los gobiernos, lejos del progreso. Las Hurdes, Valle de Ambrós, Valle del Jerte … Esto las ha permitido ser auténticas, conservar sus valores culturales y naturales intactos. Plasencia ejerce la capitalidad de una manera muy digna. No es una gran ciudad, ni una ciudad grande, pero está llena de arte, y tiene todos los servicios necesarios. De la villa destacaremos la plaza mayor, bonita, los palacios y los conventos, pero también calles y plazas, pequeñas iglesias y rincones con encanto, mucho encanto. Sin que, sin lugar a dudas la estrella de Plasencia son sus catedrales, una de gótica primitiva y una de plateresca hecha encima del anterior, que se la ha ido comiendo, como si dijéramos. De la antigua se conserva una nave, la fachada vieja, y el claustro. De la nueva la fachada y el presbiterio. Todo ello muy bonito y lleno de obras de arte. Plasencia está dividida en diferentes barrios, el de los caballeros, relleno de bonitos palacios, el eclesiástico con la catedral, las iglesias y conventos y el de las casas blancas de la judería. Puede pasear por la orilla del río Jerte, por el parque de la isla, donde todos los plasentins. Para dormir nosotros nos alojamos en el Hotel Exe Alfonso VIII, clásico, bien, y fuimos a comer en el restaurante El Fogón de Manu, muy bien también. Por la noche cenamos en el restaurante Español, en la plaza mayor, toda chula, iluminada. Plasencia es una parada a considerar en una ruta por Extremadura, viendo el Parque Natural de Monfragüe, el casco medieval de Cáceres, la hermosa villa eclesial de Coria, las Hurdes, o los valles de Ambrós o Jerte. Plasencia ha sido muchos Naysa injustamente olvidada. Ahora dispone de comunicaciones inmejorables para disfrutar de sus encantos y los de su zona de influencia. ¡No os los perdáis!.

Plasencia est une petite capitale dans le nord de l’Estrémadure, au nord de Cáceres, touchant les terres de Castille. C’est le centre nerveux d’une série de belles régions naturelles, oubliées des gouvernements depuis des années, loin du progrès. Les Hurdes, Vall d’Ambros, Vall del Jerte … Cela leur a permis d’être authentiques, de préserver leurs valeurs culturelles et naturelles intactes. Plasencia exerce la capitalité d’une manière très digne. Ce n’est pas une grande ville, pas une grande ville, mais elle est pleine d’art, et elle a tous les services nécessaires. De la ville nous mettrons l’accent sur la place principale, la belle, les palais et les couvents, mais aussi les rues et les places, les petites églises et les coins charmants, très charmant. Bien que, sans aucun doute, l’étoile de Plasencia soit ses cathédrales, une de gothique primitive et une de plateresca faite sur la précédente, qui l’a mangée, comme si nous le disions. De l’ancien, il y a un navire, la vieille façade et le cloître. Du nouveau la façade et le presbytère. Tout est très beau et plein d’œuvres d’art. Plasencia est divisée en différents quartiers, celui des messieurs, rempli de beaux palais, l’ecclésiastique avec la cathédrale, les églises et les couvents et les maisons blanches de la communauté juive. Vous pouvez vous promener le long de la rivière Jerte, dans le parc de l’île, où tous les habitants vont. Pour dormir, nous avons séjourné à l’hôtel Exe Alfonso VIII, classique, bien, et nous allons déjeuner au restaurant El Fogón de Manu, très bien aussi. Le soir, nous dînons dans le restaurant espagnol, sur la place principale, tous alignés, illuminés. Plasencia est considéré comme un arrêt sur une route Estrémadure, voir Parc Naturel Monfragüe, la ville médiévale de Cáceres, la belle ville de l’église Coria, Hurd, ou vallées Ambrose ou Jerte. Plasencia a été plusieurs fois injustement oublié. Vous avez maintenant des communications imbattables pour profiter de ses charmes et de ceux de sa zone d’influence. Ne les manquez pas!

Plasencia is a small capital in the north of Extremadura, in the north of Cáceres, touching lands of Castile. It is the nerve center of a series of beautiful natural regions, forgotten by governments for years, far from progress. Les Hurdes, Vall d’Ambrós, Vall del Jerte … This has allowed them to be authentic, preserve their cultural and natural values ​​intact. Plasencia exercises capitality in a very worthy way. It is not a big city, not a big city, but it is full of art, and it has all the necessary services. From the town we will emphasize the main square, the beautiful, the palaces and the convents, but also streets and squares, small churches and charming corners, very charming. Although, without a doubt, the star of Plasencia is its cathedrals, one of primitive gothic and one of plateresca made on the previous one, that has been eating it, as if we were saying. From the old one, there is a ship, the old façade, and the cloister. From the new the facade and the presbytery. All very beautiful and full of works of art. Plasencia is divided into different neighborhoods, that of the gentlemen, filled with beautiful palaces, the ecclesiastic with the cathedral, the churches and convents and the white houses of Jewry. You can stroll along the Jerte river, in the park of the island, where all the locals go. To sleep, we stayed at the Hotel Exe Alfonso VIII, classic, well, and we are going to have lunch in the restaurant El Fogón de Manu, very well also. In the evening we dine at the Spanish restaurant, in the main square, all swarmed, illuminated. Plasencia is a stop to consider on a route to Extremadura, seeing the Natural Park of Monfragüe, the medieval helmet of Cáceres, the beautiful ecclesial town of Coria, the Hurdes, or the valleys of Ambrós or Jerte. Plasencia has been many nays unjustly forgotten. Now you have unbeatable communications to enjoy its charms and those of its area of ​​influence. Do not miss them!

 

 

 

 

Fem un tomb per Suïssa?

Avui us proposem fer una sortida a Suïssa. És relativament a tocar, uns 800 kms. i no cansa arribar-hi. Podeu portar el vostre cotxe, ple del que vulgueu. De camí pareu a dinar a Narbonne, al Bella Napoli, una bona pizzeria al centre, o bé al Casino Cafeteria, de la rocade sud. Preus imbatibles per un self-service de patacada. La primera parada per dormir pot ser Montpellier, Nîmes o Avignon. Totes aquestes ciutats son boniques, ja les vam comentar ahir, i tenen bons hotels Novotel o Ibis Styles, on hem dormit molt bé i bé de preu. També podeu anar fins Grenoble. Si decidiu fer tota aquesta tirada, potser us hostatjareu al Novotel del centre de la ciutat, a costat de l’estació, no lluny del tramvia. Perfecte. Hi ha un altre Novotel a Voreppe, al mig del camp, molt bo també. L’endemà podeu pujar fins Annecy, la meravellosa ciutat del llac, als alps francesos, capital de la Saboia, guapíssima. Allà podeu dinar en una trattoria i pizzeria boníssima, acollidora, molt recomanable: Le Sapaudia.

A Annecy us hi podeu estar uns dies, i visitar Chambery, els Alps, Chamonix, i baixar al llac de le Bouget a Aix les Bains. Si voleu podeu seguir cap a Ginebra o cap Berna, capital federal de la Confederació Helvètica. Millor Berna, que està més centrada. El Novotel de Berna està molt bé. Als afores però excel·lent comunicació amb tramvia. Podeu anar a menjar al restaurant Da Bucolo, al centre de la ciutat, prop del gran rellotge astronòmic.

L’endemà podeu començar a visitar aquest magnífic país, amb paisatges i ciutats fantàstics. Aneu cap a la vall de Frutingen, fins l’estació d’esquí d’Adelboden. Seguiu la Vall de la Jungfrau, des de Wilderswil, on podeu dinar a la trattoria i pizzeria Luna Piccante, que us recomanem de cor, perquè s’hi menja molt bé. Pugeu fins Grindelwald, o fins la Jungfrau mateix, amb els bonics trens de muntanya.

El dia següent podeu anar fins la increïble i bellíssima ciutat medieval de Luzern, una passada. Amb el seu pont cobert de fusta, el llac, els carrers, les torres, esglésies… Dineu als baixos de l’ajuntament, en una gran cerveseria, anomenada, precisament, Rathaus Braueri. Especialitats alemanyes i bona cervesa!. De tornada feu la ruta dels llacs, esplèndida entre muntanyes.

 

El dia arribeu-vos a Zürich, una altra bonica ciutat, amb el seu llac, la catedral, casc antic, esglésies… Per dinar aneu al ristorante Santa Lucia, al centre, perfecte!.

De tornada pareu a la bonica i petita vila barroca de Solothurn per veure-hi la catedral, l’ajuntament i els carrers medievals d’aquesta ciutat murallada.

L’endemà poeu baixar cap al sud, cap a Friburg, que no és gaire maca. La Suïssa francesa no és tan espectacular com la alemanya. En canvi Gruyeres amb el seu castell, els carrers i les cases de pedra, és una cucada. Un poblet medieval molt bonic, petit, tot nevat. Dineu a La Poya, un hotel amb restaurant, pizzes, amanides, fondues i plats més complicats… Bé.

També podeu remuntar els Alps, plens de neu, pel coll del Jaunpass, per la zona de la Jungfrau, camí de Thun, una altra ciutat bonica, on podeu aturar-vos.

De Berna també podeu anar camí de Murten, una ciutat medieval i barroca, a la vora del llac del mateix nom. I més avall fins Ginebra, ciutat cosmopolita, vora el gran llac Leman, amb el seu jet d’eau, el rellotge de flors, el casc antic medieval. Per dinar recomanem el restaurant La Rotonda, una mica allunyat del centre, però prop del llac. Visiteu la catedral.

Suïssa ens agrada molt. Els seus paisatges, els bonics poblets rurals, les ciutats amb les seves muralles intactes, les places florides, amb la font, i l’església i, per damunt de tot, el castell. Admireu les vistes des dels trens de muntanya, gaudiu de les orgulloses punxes dels Alps cobertes de neu fins ben entrat el maig. El verd esplendorós dels avets, el verd més tendre dels caducifolis a la primavera i l’estiu. Si és tardor, una meravella, si l’hivern, quin mantell blanc!. Si l’estiu, frescor i goig de viure. Gaudiu de les botigues, dels bars, restaurants i hotels amb encant. Suïssa és amable, poc coneguda, típica i tòpica. Cal fer una volta per Suïssa. Tota família hauria de fer una vegada a la vida una volta per Suíssa durant les vacances. Pert cert, diuen que Suissa és un país molt car, però no agafareu un atac de feridura. A més Suïssa és un paradís per les famílies amb nens i nenes, com nosaltres. La majoria dels hotels tenen habitacions familiars. Hi ha càmpings preciosos, vora llacs i amb gespa assegurada, molts d’ells amb bungalows molt ben equipats. El sistema de transport és magnífic. Podeu anar a qualsevol racó del país en cotxe, tren, bus o vaixell. De fet els millors racons només són accessibles a peu! El cotxe està prohibit a molts llocs. Amb el Suiss Pass, o Suiss Card podreu anar a munt i avall del país, durant uns dies, tota la família, només pagant els pares i mares. Els nens viatgen gratis. Les autopistes son magnífiques, les distàncies curtes, les carreteres cuidades, els túnels escurcen camins arreu. I tot gratuït, només pagant uns euros de la vinyeta per tot un any de circular pel país. Amb tots aquests avantatges, avui us proposem visitar Suïssa, per Nadal, per Setmana Santa, a l’estiu. Viles com Ginebra, Fribourg, Gruyérés, Berna, Lucerna, amb paisatges increïbles!. Aneu a Interlaken i la seva regió, Thun, la Jungfrau, els Alps més poderosos. Llacs blaus, d’aigües transparents, ciutats medievals…

 

¿Han oído hablar del queso de Gruyère , el auténtico , el de Suiza ? . ¿Quizás os gusta ? . A nosotros nos gusta mucho. Pero después de haber conocido ese pais, de haber pisado sus calles, admirado sus paisajes, y vivido sus ambientes, aun nos gusta más. Porque Suiza es precioso. Admirad las vistas desde las orgullosas cumbres de los Alpes cubiertos de nieve hasta bien entrado mayo. El verde esplendoroso de los abetos , el verde más tierno de los caducifolios , en la primavera . Si es otoño, una maravilla, si el invierno, ¡qué manto blanco! Si el verano, frescura y alegría de vivir. Disfruten de las tiendas , los bares , restaurantes y hoteles con encanto. Suiza es amable, poco conocida, típica y tópica, a unos pasos de la frontera de Francia, a unos 700 kms . de Barcelona. En el transcurso de una vuelta a Suiza , que toda familia debería hacer una vez en la vida durante unas vacaciones, no dejen de programar todas las actividades possibles. Cierto que Suiza es un país muy caro , pero no cogeremos un ataque de apoplejía . Además Suiza es un paraíso para las familias con niños y niñas , como nosotros . La mayoría de los hoteles tienen habitaciones familiares . Hay campings preciosos, cerca de lagos y con césped asegurado, muchos de ellos con bungalows muy bien equipados . El sistema de transporte es magnífico. Pueden ir a cualquier rincón del país en tren , bus o barco . De hecho los mejores rincones sólo son accesibles así . El coche está prohibido en muchos sitios. Con el Suiss Pass , o Suiss Card podrá ir arriba y abajo del país, durante unos días, toda la familia, sólo pagando los padres y madres. Los niños viajan gratis. Las autopistas son magníficas, las distancias cortas , las carreteras cuidadas , los túneles acortan caminos partes. Y todo gratuito, sólo pagando una viñeta por todo un año de circular por el país . Con todas estas ventajas , hoy os proponemos visitar Suiza , en Navidad, Semana Santa , en verano. Villas como Friburgo , Gruyères , Berna , Lucerna , Interlaken y su región , Thun , la Jungfrau o los Alpes más poderosos. Lagos azules, de aguas transparentes, ciudades medievales… Llegarán a Suiza desde Barcelona , por Montpellier , Valence y Grenoble , fue hacia Geneve y luego hacia Lausana y Friburgo por la autopista 12.

 

Olot x 2

Sempre és agradable arribar-se fins la bonica vila d’Olot. Aquesta magnífica ciutat està situada dins el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, i només per aquest motiu justifica plenament una sortida familiar. A Olot mateix s’hi poden veure fins quatre volcans, el més proper el Montsacopa. També ens encanta passejar lentament per la zona d’aiguamolls de la Font Moixina, un indret maravellós, plàcid i tranquil, un espai natural de primera, que no és l’únic que hi ha, com ara el jardí botànic de flora autòctona o la xarxa de senders Itinerànnia. Tampoc no podem deixar de destacar, pel amants de la bicicleta, la xarxa de Vies Verdes o, pels amants de la geologia, el Parc de Pedra Tosca, a la vila veïna de Les Preses. Però si avui us parlem d’Olot, ho fem perquè, durant dos dies, Olot i la comarca es dedicaran al “2×1”. És a dir, oferiran places d’allotjament, àpats i tota mena activitats turístiques “dos per una”. És a dir dues nits d’hotel al preu d’una, o dues habitacions pagant-ne una, per citar només un exemple. I aquests allotjaments 2×1 seran a tota la comarca, en hotels, pensions, apartaments turístics, cases de turisme rural, càmpings i cases de colònies. Podeu veure tota la informació al portal web: www.olotx2.cat. També tot el cap de setmana, 30 restaurants de la Garrotxa ofereixen àpats per a dos comensals i se’n pagarà només un, així com bars i cafeteries d’Olot ofereixen esmorzars, berenars i tapes també al 2×1. Igual faran la majoria de comerços i les parades de la Plaça Mercat. Però això no és tot, i aquí entra la promoció ideal per a famílies. La campanya també es refereix a un seguit de boniques activitats turístiques i lúdiques, com ara les famoses passejades volcàniques en un trenet, entrades de cinema, rutes en bici elèctrica, passejades en ruc, concerts, museus i jornades de portes obertes i visites guiades al volcà Montsacopa, i un piló de coses més. Fins els 4 aparcaments per cotxes de la ciutat també faran un 2×1. No us ho penseu!. Arribeu-vos aquest cap de setmana a la Garrotxa. Una visita al Parc dels volcans és impressionant sempre i en tot temps. Aprofiteu el 2×1 i no deixeu de probar la cuina volcànica, al restaurant de la Font Moixina, o a veï La Deu, per exemple. Per cert que La Deu també te uns allotjaments rurals molt bonics: Can Blanc. Per dormir teniu un hotel de la cadena Riu, o bé l’hotel Borrell, un clàssic. Molt modern i agradable L’Hotel Estació, inaugurat el 2012. Si en voleu més, mireu la web de l’hosteleria. I si Olot i voltants està molt ple, no desespereu, perquè tota la Garrotxa es plena de hotels i cases rurals magnífiques. Demaneu allotjament al familiar  l’Hotel Vall d’en Bas, o la discreta i coqueta Fonda Barris, totes dues properes a Olot. Elegant, Art Decó, amb un toc retro fascinant, Can Garay és una casona d’indians perfectament restaurada. Dins el parc volcànic hi ha l’hotel El Ventós, una sobèrbia masia restaurada. Ideal per infants. A la vila medieval de Santa Pau, magnífica, l’Hotel Cal Sastre, una passada. En un poblet recòndit, amagat, difícil de trobar, i d’arribar, ben bé perdut, hi ha Cal Forn de Beget. Maravellosa natura, maravellós poble i maravellosa església romànica. En un altre racó més accesible l’Hostal Alta Garrotxa ofereix habitacions i cuina senzilla. Per a dinar i sopar la majoria d’aquests hotelets tenen restaurant de campanetes. Però per a gourmets, si no està ple, us declarem la nostra debilitat pel restaurant L’Hostalet, als Hostalets d’en Bas. Cuina molt cuidada, de categoria, i plats de temporada. També podeu dormir bé a Can Morera, un restaurant amb habitacions, o al El Ferrés, o El Piqué, que son a Joanetes, un poble de pessebre. Ara bé, aneu on aneu, un consell: reserveu o no dinareu!. Hi ha molta gent. Bon 2×1 a Olot!

Siempre nos ha gustado subir hasta la bonita villa de Olot, por el motivo que fuera. Hoy por su feria del embutido, mañana por los volcanes, pasado por la espléndida fuente Moixina, con el parque delicioso, o para visitar el museo de los volcanes, o para subir al Montsacopa o al Garrinada. La ciudad y los alrededores son maravillosos todo el año. Pero si vais este fin de semana de febrero podreis disfrutar de la oferta dos por uno en alojamiento, restauración y un sinfín de actividades familiares. No os lo perdais. Además hay música en vivo, conciertos y ferias. No os lo penséis y id hasta Olot con la excusa del 2×1 y disfrutad de la Garrotxa. Una visita al Parque de los volcanes es impresionante siempre y en todo tiempo. Si coméis fuera de la feria no dejéis de probar la cocina volcánica, el restaurante de la Font Moixina, o vecino La Deu, por ejemplo. Por cierto que este tiene unos alojamientos rurales muy bonitos: Can Blanc. Para dormir tienen también un hotel de la cadena Riu, o bien el hotel Borrell, un clásico. Si queréis más, mirad la web de hostelería. Toda la Garrotxa está llena de hoteles y casas rurales magníficas.

Fira de Sant Andreu a La Llacuna

 

La Fira de Sant Andreu fa molts anys que se celebra, des del 1335, al bonic i desconegut poble de La Llacuna. I també s’hi fa una matança del porc des de fa 40 anys. Tot això serà el diumenge 1 de desembre de 2019, quan fan la 40a Matança del Porc. A partir de les 8,30 hores, a la Plaça Major, podreu veure una demostració de com es fa la bona botifarra i tothom podrà esmorzar i degustar l’autèntic entrepà de botifarra, amb o sense allioli, acompanyat de porrons de vi del poble. A més, durant tot el matí, pel nucli del poble, hi haurà una fira comercial i artesanal. Podreu passejar pels carrers del poble, descobrint la seva història i comprant els productes d’altura. La Llacuna és un municipi situat a cavall de diverses comarques, al centre de Catalunya, però que no pertany veritablement a cap d’elles. És una mica terra de ningú, no ve de passada cap enlloc, ni és probable que el conegueu. A La Llacuna s’hi ha d’anar amb voluntat d’anar-hi. De fet es troba situat a la comarca de l’Anoia, però tradicionalment la gent hi arriba, i els llacunencs es senten, de l’Alt Penedès. També te alguna cosa de la comarca sudenca i tarragonina de l’Alt Camp i, si m’apureu fins de la  vinícola Conca de Barberà.  I és que el poble de La Llacuna està allà, en mig del no res, envoltat d’una natura dura i austera, seca, envoltada de boscos olorosos de pins.  El casc antic del poble inclou alguns carrers graciosos, d’aire medieval, amb cases de portals adovellats, interessants. Les afores brinden espai per una passejada, amb unes quantes fonts. Aneu fins la font Cuitora, fàcil. Nosaltres anem a La Llacuna per l’autopista AP7/AP2 fins Vilafranca del Penedés, i d’allà, cap a La Llacuna, ben senyalitzat. Uns 60 kms, carreteres estretes i amb corbes. Si heu pensat dinar a La Llacuna, o passar-hi uns dies de descans, heu escollit bé. Hi ha hotels rurals d’ensomni, com ara el Arcs, bellíssim, Cal Americano, amb bon restaurant, que us recomanem per dinar, o cases rurals com ara Cal Tunet, amb Spa i tot!. També altres cases rurals bellíssimes com ara cal Grapissó, Cal Conillet o bé  Cal Morcaire. Finalment trobareu un bonic càmping. De restaurants, a més del ja citat de Cal Americano, tampoc no n’hi falten pas. Ca la Maria, a la carretera, ofereix cuina cuidada, catalana, tradicional, com també la tradicional fonda Mateu a la carretera d’Igualada, 15, tel: 93 897 60 28. A prop hi ha el bar Tiquets, a la carretera d’Igualada, 10, tel 93 897 61 29. També podeu menjar força bé als bars del centre del poble, com ara, els de la plaça i el carrer major, on hi ha Cal Joan, bons embotits i formatges o carns a la brasa, telf. 93 897 60 08. o el el “La Pansa” carrer Major, 6, tel 93 897 62 42. Finalment la Bona Teca està a a l’agregat de Rofes, als afores, un bar de tapes, amb bon rotllo, segons diuen. Us desitgem bona fira de Sant Andreu a La Llacuna, i bon fred!.

Con la llegada del día de San Andrés, a finales de noviembre, llega tambien una de las fiestas más populares del pueblo de La Llacuna: la Feria de San Andrés, siempre el primer domingo de diciembre. Es un municipio situado a caballo de varias comarcas, en el centro de Cataluña, pero que no pertenece verdaderamente a ninguna de ellas. Es un poco tierra de nadie, no viene de paso a ninguna parte, ni es probable que lo conozcáis. Hay que ir allí con voluntad de ir. De hecho se encuentra situado en la comarca de la Anoia, pero tradicionalmente la gente llega, y los llacunenses se sienten, del Alt Penedès. También tienen algo de la comarca tarraconense del Alt Camp y, si me apuráis hasta de la vinícola Conca de Barberà. Y es que el pueblo de La Laguna está allí, en medio de la nada, rodeado de una naturaleza dura y austera, seca, de bosques olorosos de pinos. El programa de la feria incluye una serie de puestos durante toda la mañana, y una popular matanza del cerdo, nada cruenta, que incluye desayuno con pan, butifarra a la brasa, all-i-oli y vino. Todo en la plaza Mayor. Bien satisfechos podremos ir a escuchar el sermón del párroco, como antes. El casco antiguo del pueblo incluye algunas calles graciosas, de aire medieval, con casas de portales adintelados, interesantes. Las afueras brindan espacios para un paseo, con sus variadas fuentes. Vayan, por exemplo, hasta la fuente Cuitora, fácil. Nosotros vamos a La Llacuna por la autopista AP7/AP2 hasta Vilafranca del Penedés, y de allí, al pueblo, bien señalizado. Unos 60 kms, carreteras estrechas y con curvas. Si habeis pensado quedaros a comer, o pasar unos días de descanso, tal vez el puente de diciembre, habeis elegido bien. Hay hoteles rurales de ensueño, como el Arcs, bellísimo, o Cal Americano, con buen restaurante, que os recomendamos. También casas rurales bellísimas como Grapissó, Conillet, o Cal Morcaire. Finalmente encontrará un camping. De restaurantes, además de Cal Americano, tampoco le faltan al pueblo: Ca la María, en la carretera, Telf.. 93897 68 76. O bien los bares y restaurantes del centro, muy diferentes todos ellos. En la plaza mayor, Cal Joan, propone embutidos, quesos, carnes a la brasa, Telf.. 93897 60 08.

Olot x 2!

Sempre és agradable arribar-se fins la bonica vila d’Olot. Aquesta magnífica ciutat està situada dins el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, i només per aquest motiu justifica plenament una sortida familiar. A Olot mateix s’hi poden veure fins quatre volcans, el més proper el Montsacopa. També ens encanta passejar lentament per la zona d’aiguamolls de la Font Moixina, un indret maravellós, plàcid i tranquil, un espai natural de primera, que no és l’únic que hi ha, com ara el jardí botànic de flora autòctona o la xarxa de senders Itinerànnia. Tampoc no podem deixar de destacar, pel amants de la bicicleta, la xarxa de Vies Verdes o, pels amants de la geologia, el Parc de Pedra Tosca, a la vila veïna de Les Preses. Però si avui us parlem d’Olot, ho fem perquè, durant dos dies, Olot i la comarca es dedicaran al “2×1”. És a dir, oferiran places d’allotjament, àpats i tota mena activitats turístiques “dos per una”. És a dir dues nits d’hotel al preu d’una, o dues habitacions pagant-ne una, per citar només un exemple. I aquests allotjaments 2×1 seran a tota la comarca, en hotels, pensions, apartaments turístics, cases de turisme rural, càmpings i cases de colònies. Podeu veure tota la informació al portal web: www.olotx2.cat. També tot el cap de setmana, 30 restaurants de la Garrotxa ofereixen àpats per a dos comensals i se’n pagarà només un, així com bars i cafeteries d’Olot ofereixen esmorzars, berenars i tapes també al 2×1. Igual faran la majoria de comerços i les parades de la Plaça Mercat. Però això no és tot, i aquí entra la promoció ideal per a famílies. La campanya també es refereix a un seguit de boniques activitats turístiques i lúdiques, com ara les famoses passejades volcàniques en un trenet, entrades de cinema, rutes en bici elèctrica, passejades en ruc, concerts, museus i jornades de portes obertes i visites guiades al volcà Montsacopa, i un piló de coses més. Fins els 4 aparcaments per cotxes de la ciutat també faran un 2×1. No us ho penseu!. Arribeu-vos aquest cap de setmana a la Garrotxa. Una visita al Parc dels volcans és impressionant sempre i en tot temps. Aprofiteu el 2×1 i no deixeu de probar la cuina volcànica, al restaurant de la Font Moixina, o a veï La Deu, per exemple. Per cert que La Deu també te uns allotjaments rurals molt bonics: Can Blanc. Per dormir teniu un hotel de la cadena Riu, o bé l’hotel Borrell, un clàssic. Molt modern i agradable L’Hotel Estació, inaugurat el 2012. Si en voleu més, mireu la web de l’hosteleria. I si Olot i voltants està molt ple, no desespereu, perquè tota la Garrotxa es plena de hotels i cases rurals magnífiques. Demaneu allotjament al familiar  l’Hotel Vall d’en Bas, o la discreta i coqueta Fonda Barris, totes dues properes a Olot. Elegant, Art Decó, amb un toc retro fascinant, Can Garay és una casona d’indians perfectament restaurada. Dins el parc volcànic hi ha l’hotel El Ventós, una sobèrbia masia restaurada. Ideal per infants. A la vila medieval de Santa Pau, magnífica, l’Hotel Cal Sastre, una passada. En un poblet recòndit, amagat, difícil de trobar, i d’arribar, ben bé perdut, hi ha Cal Forn de Beget. Maravellosa natura, maravellós poble i maravellosa església romànica. En un altre racó més accesible l’Hostal Alta Garrotxa ofereix habitacions i cuina senzilla. Per a dinar i sopar la majoria d’aquests hotelets tenen restaurant de campanetes. Però per a gourmets, si no està ple, us declarem la nostra debilitat pel restaurant L’Hostalet, als Hostalets d’en Bas. Cuina molt cuidada, de categoria, i plats de temporada. També podeu dormir bé a Can Morera, un restaurant amb habitacions, o al El Ferrés, o El Piqué, que son a Joanetes, un poble de pessebre. Ara bé, aneu on aneu, un consell: reserveu o no dinareu!. Hi ha molta gent. Bon 2×1 a Olot!

Siempre nos ha gustado subir hasta la bonita villa de Olot, por el motivo que fuera. Hoy por su feria del embutido, mañana por los volcanes, pasado por la espléndida fuente Moixina, con el parque delicioso, o para visitar el museo de los volcanes, o para subir al Montsacopa o al Garrinada. La ciudad y los alrededores son maravillosos todo el año. Pero si vais este fin de semana de febrero podreis disfrutar de la oferta dos por uno en alojamiento, restauración y un sinfín de actividades familiares. No os lo perdais. Además hay música en vivo, conciertos y ferias. No os lo penséis y id hasta Olot con la excusa del 2×1 y disfrutad de la Garrotxa. Una visita al Parque de los volcanes es impresionante siempre y en todo tiempo. Si coméis fuera de la feria no dejéis de probar la cocina volcánica, el restaurante de la Font Moixina, o vecino La Deu, por ejemplo. Por cierto que este tiene unos alojamientos rurales muy bonitos: Can Blanc. Para dormir tienen también un hotel de la cadena Riu, o bien el hotel Borrell, un clásico. Si queréis más, mirad la web de hostelería. Toda la Garrotxa está llena de hoteles y casas rurales magníficas.

Fira de Sant Andreu a La Llacuna

La Fira de Sant Andreu fa molts anys que se celebra, des del 1335, al bonic i desconegut poble de La Llacuna. I també s’hi fa una matança del porc des de fa més de 39 anys. Tot això serà el diumenge 2 de desembre de 2018, quan fan la 39a Matança del Porc. A partir de les 8,30 hores, a la Plaça Major, podreu veure una demostració de com es fa la bona botifarra i tothom podrà esmorzar i degustar l’autèntic entrepà de botifarra, amb o sense allioli, acompanyat de porrons de vi del poble. A més, durant tot el matí, pel nucli del poble, hi haurà una fira comercial i artesanal. Podreu passejar pels carrers del poble, descobrint la seva història i comprant els productes d’altura. La Llacuna és un municipi situat a cavall de diverses comarques, al centre de Catalunya, però que no pertany veritablement a cap d’elles. És una mica terra de ningú, no ve de passada cap enlloc, ni és probable que el conegueu. A La Llacuna s’hi ha d’anar amb voluntat d’anar-hi. De fet es troba situat a la comarca de l’Anoia, però tradicionalment la gent hi arriba, i els llacunencs es senten, de l’Alt Penedès. També te alguna cosa de la comarca sudenca i tarragonina de l’Alt Camp i, si m’apureu fins de la  vinícola Conca de Barberà.  I és que el poble de La Llacuna està allà, en mig del no res, envoltat d’una natura dura i austera, seca, envoltada de boscos olorosos de pins.  El casc antic del poble inclou alguns carrers graciosos, d’aire medieval, amb cases de portals adovellats, interessants. Les afores brinden espai per una passejada, amb unes quantes fonts. Aneu fins la font Cuitora, fàcil. Nosaltres anem a La Llacuna per l’autopista AP7/AP2 fins Vilafranca del Penedés, i d’allà, cap a La Llacuna, ben senyalitzat. Uns 60 kms, carreteres estretes i amb corbes. Si heu pensat dinar a La Llacuna, o passar-hi uns dies de descans, heu escollit bé. Hi ha hotels rurals d’ensomni, com ara el Arcs, bellíssim, Cal Americano, amb bon restaurant, que us recomanem per dinar, o cases rurals com ara Cal Tunet, amb Spa i tot!. També altres cases rurals bellíssimes com ara cal Grapissó,  Cal Meixa, Cal Conillet o bé  Cal Morcaire. Finalment trobareu un bonic càmping. De restaurants, a més del ja citat de Cal Americano, tampoc no n’hi falten pas. Ca la Maria, a la carretera, ofereix cuina cuidada, catalana, tradicional, com també la tradicional fonda Mateu a la carretera d’Igualada, 15, tel: 93 897 60 28. A prop hi ha el bar Tiquets, a la carretera d’Igualada, 10, tel 93 897 61 29. També podeu menjar força bé als bars del centre del poble, com ara, els de la plaça i el carrer major, on hi ha Cal Joan, bons embotits i formatges o carns a la brasa, telf. 93 897 60 08. o el el “La Pansa” carrer Major, 6, tel 93 897 62 42. Finalment la Bona Teca està a a l’agregat de Rofes, als afores, un bar de tapes, amb bon rotllo, segons diuen. Us desitgem bona fira de Sant Andreu a La Llacuna, i bon fred!.

Con la llegada del día de San Andrés, a finales de noviembre, llega tambien una de las fiestas más populares del pueblo de La Llacuna: la Feria de San Andrés, siempre el primer domingo de diciembre. Es un municipio situado a caballo de varias comarcas, en el centro de Cataluña, pero que no pertenece verdaderamente a ninguna de ellas. Es un poco tierra de nadie, no viene de paso a ninguna parte, ni es probable que lo conozcáis. Hay que ir allí con voluntad de ir. De hecho se encuentra situado en la comarca de la Anoia, pero tradicionalmente la gente llega, y los llacunenses se sienten, del Alt Penedès. También tienen algo de la comarca tarraconense del Alt Camp y, si me apuráis hasta de la vinícola Conca de Barberà. Y es que el pueblo de La Laguna está allí, en medio de la nada, rodeado de una naturaleza dura y austera, seca, de bosques olorosos de pinos. El programa de la feria incluye una serie de puestos durante toda la mañana, y una popular matanza del cerdo, nada cruenta, que incluye desayuno con pan, butifarra a la brasa, all-i-oli y vino. Todo en la plaza Mayor. Bien satisfechos podremos ir a escuchar el sermón del párroco, como antes. El casco antiguo del pueblo incluye algunas calles graciosas, de aire medieval, con casas de portales adintelados, interesantes. Las afueras brindan espacios para un paseo, con sus variadas fuentes. Vayan, por exemplo, hasta la fuente Cuitora, fácil. Nosotros vamos a La Llacuna por la autopista AP7/AP2 hasta Vilafranca del Penedés, y de allí, al pueblo, bien señalizado. Unos 60 kms, carreteras estrechas y con curvas. Si habeis pensado quedaros a comer, o pasar unos días de descanso, tal vez el puente de diciembre, habeis elegido bien. Hay hoteles rurales de ensueño, como el Arcs, bellísimo, o Cal Americano, con buen restaurante, que os recomendamos. También casas rurales bellísimas como Grapissó, Conillet, o Cal Morcaire. Finalmente encontrará un camping. De restaurantes, además de Cal Americano, tampoco le faltan al pueblo: Ca la María, en la carretera, Telf.. 93897 68 76. O bien los bares y restaurantes del centro, muy diferentes todos ellos. En la plaza mayor, Cal Joan, propone embutidos, quesos, carnes a la brasa, Telf.. 93897 60 08.

Festa Major i focs de Blanes

Ens agrada Blanes. Molt. I no és un amor sobtat. El pare és de Blanes, i l’àvia també. Des de petits rondem la vila marinera, per les platges fantàstiques, per la Costa Brava tot just encetada. De Blanes ens agrada tot. Sa Palomera, una roca mítica que s’endinsa dins el blau mediterrà per partir l’inici de la Costa de Barcelona i la de Girona. La badia, petita i coqueta a la que s’obre el poble. El passeig marítim. El petit barri mariner, i el dalt vila medieval amb l’església gòtica annexa al palau dels Cabrera, mig enrunat. Les platges del poble, amples i de sorra gruixuda, d’aigües netes. I les cales de fora, com Sant Francesc, familiar i càlida, o més enllà, a mig camí entre Blanes i Lloret, la meravellosa cala doble de Santa Cristina. També els jardins botànics. El Mar i Murtra, amb les flors oloroses, bastit damunt el penyal que albira la vila, o l’amagat jardí “Pinya de Rosa”, farcit de plantes grasses, i cactus. Mireu-vos amb deteniment la web de Blanes, segur que hi trobareu allò que cerqueu, per vosaltres i la canalla. Una ciutat acollidora, la platja ideal, molts restaurants, i moltes propostes d’oci familiar. També és molt bonic recórrer la costa, seguint els camins de ronda, ben conservats i amb racons bonics, on descobrireu petites cales amagades i penya-segats de vertigen. Us recomanem també de visitar el castell de Sant Joan, amb l’ermita de Santa Bàrbara propera, al turó del costat. I si parlem de Santuaris i ermites, no dubteu a arribar-vos fins el Vilar, o delectar-vos amb la bellesa grega de l’ermita de Santa Cristina, la que dèiem que tenia als peus una increïble cala doble, i una bonica església blanca. Blanes te llocs fantàstics per gaudir i banyar-vos. Però si avui us parlem de Blanes és per convidar-vos a la seva festa major en honor de Santa Anna. I, més en concret al seu festival de focs artificials, famós al món sencer. Es tracta del millor castell de focs d’artifici que heu vist, i que mai veureu. Tal i com sona: el millor. Són quatre dies, aquest any, del 21 al 26 de juliol de 2018, sempre a finals del mes, i sempre a les 22,30 hores. Tones i tones de coets, palmeres, llums, colors… Indescriptible, no hi han paraules. Les millors pirotècnies del món en concurs internacional. Hi haurà gent, no ho podem negar. Molta gent. Però els focs els tiren des de la Roca Palomera, i des del mar. Es veuen bé des de la platja, des de qualsevol lloc, des de la muntanya de Sant Joan, perfectes!. Per això, malgrat la gentada us diem: aneu-hi abans. Aneu-hi amb tren des de Barcelona, per la línia C1, la de Mataró, un tren cada hora. Dormiu allà. Aparqueu lluny. Però gaudiu, una vegada a la vida d’aquesta experiència total de foc, llum, soroll i fum. Per menjar i per dormir aneu als restaurants, hotels i càmpings de Blanes o LLoret. A Lloret teniu els Guitard Hotels, que aposten pel turisme amb nens. Si voleu quelcom molt i molt exclusiu, aneu al Santa Marta, precisament a Santa Cristina. A Blanes, per dinar o sopar, sempre recomanem el mateix lloc, perquè ens agrada molt: Can Flores, al port. Tot un clàssic. Molt bon peix. Al port també hi ha un bar de tapes de disseny, el Sa Lola, A l’altre costat del poble, a l’inici de la llarga platja de sorra de S’Abanell teniu el Sorrall, força bo, a sota uns apartaments, davant el mar. No lluny el Racó de Sa Palomera. Més cap al poble podeu anar a sopar a Sa Malica, una fonda renovada. Bona festa major i bons focs de Santa Anna!.

Nos gusta Blanes. Muy. Y no es un amor repentino. Nuestro padre es de Blanes, y la abuela también. Desde pequeños rondamos la villa marinera, las playas, la Costa Brava apenas iniciada. De Blanes nos gusta todo. Sa Palomera, una roca mítica que se adentra en el azul mediterráneo para partir el inicio de la Costa de Barcelona y la de Girona. La bahía, pequeña y coqueta a la que se abre el pueblo. El paseo marítimo. El pequeño y escueto barrio marinero, y el barrio alto, la villa medieval con la iglesia gótica anexa al palacio de los Cabrera, medio en ruinas. Las playas del pueblo, anchas y de arena gruesa, de aguas limpísimas. Y las calas de la afueras, como San Francisco, familiar y cálida, o más allá, a medio camino entre Blanes y Lloret, la maravillosa cala doble de Santa Cristina. También los jardines botánicos. El Mar i Murtra, con las flores olorosas, construido sobre el peñón que vislumbra el pueblo, o el escondido jardín “Pinya de Rosa”, lleno de plantas grasas, y cactus. Mirad con detenimiento la web de Blanes, seguro que encontraréis lo que buscáis, para vosotros y los niños. Una ciudad acogedora, con una playa ideal, restaurantes, propuestas de ocio familiar. También es muy bonito recorrer la costa, siguiendo los caminos de ronda, bien conservados y con rincones bellísimos, donde descubrirán pequeñas calas escondidas y acantilados de vértigo. Os recomendamos también visitar el castillo de San Juan, con la ermita de Santa Bárbara cercana, en la colina del lado. Y si hablamos de Santuarios y ermitas, no duden en acercarse hasta el santuario del Vilar, o deleitarse con la belleza griega de la ermita de Santa Cristina, la que decíamos que tenía asus pies una increíble cala doble, y una bellísima iglesia blanca. Blanes tiene lugares fantásticos para disfrutar y bañarse. Pero si hoy os hablamos de Blanes es para invitaros al mejor castillo de fuegos artificiales que habéis visto nunca, y que nunca vereis. Tal y como suena: el mejor. Son cinco días, este año del 21 al 26 de julio, siempre a finales del mes, y siempre a las 22,30 horas. Toneladas y toneladas de cohetes, palmeras, luces, colores … Indescriptible, no hay palabras. Las mejores pirotecnias del mundo en concurso internacional. Habrá gente, no lo podemos negar. Mucha gente. Pero los fuegos los tiran desde la Roca Palomera, y desde el mar. Se ven bien desde la playa, desde cualquier lugar, desde la montaña de San Juan, ¡perfectos!. Por eso, a pesar de la multitud les decimos: id. Id en tren desde Barcelona, ​​por la línea C1, la de Mataró, un tren cada hora. Duerman allí. Aparquen lejos. Pero disfrutenlos, una vez en la vida. Disfruten de esta experiencia total de fuego, luz, ruido y humo. Para comer y para dormir pueden escoger los restaurantes, hoteles y campings de Blanes o Lloret. En Lloret tienen los Guitard Hoteles, que apuestan por el turismo con niños. Si quieren algo muy, muy exclusivo, vaya al Santa Marta, precisamente en cala Santa Cristina. En Blanes, para comer o cenar, siempre recomendamos el mismo lugar, porque nos gusta mucho: Can Flores, en el puerto. Todo un clásico. Muy buen pescado.

Plasencia

Plasencia és una petita capital al nord d’Extremadura, al nord de Cáceres, tocant ja terres de Castella. és el centre neuràlgic d’un seguit de comarques naturals bellíssimes, oblidades durant anys pels governs, lluny del progrés. Les Hurdes, Vall d’Ambrós, Vall del Jerte… Això les ha permés ser autèntiques, conservar els seus valors culturals i naturals intactes. Plasencia n’exerceix la capitalitat d’una manera molt digna. No és una gran ciutat, ni una ciutat gran, però està plena d’art, i té tots els serveis necessaris. De la vila destacarem la plaça major, bonica, els palaus i els convents, però també carrers i places, petites esglésies i racons amb encant, molt d’encant. Tot i què, sense cap mena de dubte l’estrella de Plasencia son les seves catedrals, una de gótica primitiva i una de plateresca feta damunt l’anterior, que se l’ha anat menjant, com si diguèssim. De l’antiga es conserva una nau, la façana vella, i el claustre. De la nova la façana i el presbiteri. Tot plegat molt bonic i ple d’obres d’art.  Plasencia està dividida en diferents barris, el dels cavallers, farcit de bonics palaus, l’eclesiàstic amb la catedral, les esglésies i convents i el de les cases blanques de la juderia. Podeu passejar per la vora del riu Jerte, pel parc de l’illa, on van tots els plasentins. Per dormir nosaltres vam allotjar-nos a l’Hotel Exe Alfonso VIII, clàssic, bé, i vam a dinar al restaurant El Fogón de Manu, molt bé també. A la nit vam sopar al restaurant Español, a la plaça major, tota xula, il·luminada. Plasencia és una parada a considerar en una ruta per Extremadura, veient el Parc Natural de Monfragüe, el casc medieval de Cáceres, la bella vila eclesial de Coria, les Hurdes, o els valls d’Ambrós o Jerte. Plasencia ha estat molts nays injustament oblidada. Ara disposa de comunicacions inmillorables per gaudir dels seus encants i els de la seva zona d’influència. No us els perdeu!.

Plasencia es una pequeña capital en el norte de Extremadura, en el norte de Cáceres, tocando ya tierras de Castilla. es el centro neurálgico de una serie de comarcas naturales bellísimas, olvidadas durante años por los gobiernos, lejos del progreso. Las Hurdes, Valle de Ambrós, Valle del Jerte … Esto las ha permitido ser auténticas, conservar sus valores culturales y naturales intactos. Plasencia ejerce la capitalidad de una manera muy digna. No es una gran ciudad, ni una ciudad grande, pero está llena de arte, y tiene todos los servicios necesarios. De la villa destacaremos la plaza mayor, bonita, los palacios y los conventos, pero también calles y plazas, pequeñas iglesias y rincones con encanto, mucho encanto. Sin que, sin lugar a dudas la estrella de Plasencia son sus catedrales, una de gótica primitiva y una de plateresca hecha encima del anterior, que se la ha ido comiendo, como si dijéramos. De la antigua se conserva una nave, la fachada vieja, y el claustro. De la nueva la fachada y el presbiterio. Todo ello muy bonito y lleno de obras de arte. Plasencia está dividida en diferentes barrios, el de los caballeros, relleno de bonitos palacios, el eclesiástico con la catedral, las iglesias y conventos y el de las casas blancas de la judería. Puede pasear por la orilla del río Jerte, por el parque de la isla, donde todos los plasentins. Para dormir nosotros nos alojamos en el Hotel Exe Alfonso VIII, clásico, bien, y fuimos a comer en el restaurante El Fogón de Manu, muy bien también. Por la noche cenamos en el restaurante Español, en la plaza mayor, toda chula, iluminada. Plasencia es una parada a considerar en una ruta por Extremadura, viendo el Parque Natural de Monfragüe, el casco medieval de Cáceres, la hermosa villa eclesial de Coria, las Hurdes, o los valles de Ambrós o Jerte. Plasencia ha sido muchos Naysa injustamente olvidada. Ahora dispone de comunicaciones inmejorables para disfrutar de sus encantos y los de su zona de influencia. ¡No os los perdáis!.

Plasencia est une petite capitale dans le nord de l’Estrémadure, au nord de Cáceres, touchant les terres de Castille. C’est le centre nerveux d’une série de belles régions naturelles, oubliées des gouvernements depuis des années, loin du progrès. Les Hurdes, Vall d’Ambros, Vall del Jerte … Cela leur a permis d’être authentiques, de préserver leurs valeurs culturelles et naturelles intactes. Plasencia exerce la capitalité d’une manière très digne. Ce n’est pas une grande ville, pas une grande ville, mais elle est pleine d’art, et elle a tous les services nécessaires. De la ville nous mettrons l’accent sur la place principale, la belle, les palais et les couvents, mais aussi les rues et les places, les petites églises et les coins charmants, très charmant. Bien que, sans aucun doute, l’étoile de Plasencia soit ses cathédrales, une de gothique primitive et une de plateresca faite sur la précédente, qui l’a mangée, comme si nous le disions. De l’ancien, il y a un navire, la vieille façade et le cloître. Du nouveau la façade et le presbytère. Tout est très beau et plein d’œuvres d’art. Plasencia est divisée en différents quartiers, celui des messieurs, rempli de beaux palais, l’ecclésiastique avec la cathédrale, les églises et les couvents et les maisons blanches de la communauté juive. Vous pouvez vous promener le long de la rivière Jerte, dans le parc de l’île, où tous les habitants vont. Pour dormir, nous avons séjourné à l’hôtel Exe Alfonso VIII, classique, bien, et nous allons déjeuner au restaurant El Fogón de Manu, très bien aussi. Le soir, nous dînons dans le restaurant espagnol, sur la place principale, tous alignés, illuminés. Plasencia est considéré comme un arrêt sur une route Estrémadure, voir Parc Naturel Monfragüe, la ville médiévale de Cáceres, la belle ville de l’église Coria, Hurd, ou vallées Ambrose ou Jerte. Plasencia a été plusieurs fois injustement oublié. Vous avez maintenant des communications imbattables pour profiter de ses charmes et de ceux de sa zone d’influence. Ne les manquez pas!

Plasencia is a small capital in the north of Extremadura, in the north of Cáceres, touching lands of Castile. It is the nerve center of a series of beautiful natural regions, forgotten by governments for years, far from progress. Les Hurdes, Vall d’Ambrós, Vall del Jerte … This has allowed them to be authentic, preserve their cultural and natural values ​​intact. Plasencia exercises capitality in a very worthy way. It is not a big city, not a big city, but it is full of art, and it has all the necessary services. From the town we will emphasize the main square, the beautiful, the palaces and the convents, but also streets and squares, small churches and charming corners, very charming. Although, without a doubt, the star of Plasencia is its cathedrals, one of primitive gothic and one of plateresca made on the previous one, that has been eating it, as if we were saying. From the old one, there is a ship, the old façade, and the cloister. From the new the facade and the presbytery. All very beautiful and full of works of art. Plasencia is divided into different neighborhoods, that of the gentlemen, filled with beautiful palaces, the ecclesiastic with the cathedral, the churches and convents and the white houses of Jewry. You can stroll along the Jerte river, in the park of the island, where all the locals go. To sleep, we stayed at the Hotel Exe Alfonso VIII, classic, well, and we are going to have lunch in the restaurant El Fogón de Manu, very well also. In the evening we dine at the Spanish restaurant, in the main square, all swarmed, illuminated. Plasencia is a stop to consider on a route to Extremadura, seeing the Natural Park of Monfragüe, the medieval helmet of Cáceres, the beautiful ecclesial town of Coria, the Hurdes, or the valleys of Ambrós or Jerte. Plasencia has been many nays unjustly forgotten. Now you have unbeatable communications to enjoy its charms and those of its area of ​​influence. Do not miss them!

 

 

 

 

Monfragüe

El parc natural de Monfragüe no és gaire gran, ni costa de visitar. Es tracta d’un meandre encaixat del riu Tajo, una mica al sud de la ciutat de Plasencia, a Cáceres. La carretera entre aquesta vila del nord d’Extremadura i la ciutat medieval de Trujillo, el travessa de cantó a cantó. Un bon lloc per parar és el centre d’interpretació, però no és molt necessari, perquè el parc es visita i s’explica sol. Una mica més endevant un aparcament ofereix vistes al Tajo. I encara un xic més endevant trobareu el Salto del Gitano, a la foto, un dels indrets més coneguts del parc. No hi ha gaire espai per aparcar, però no és impossible. Allà, en unes penyes damunt del riu, podreu observar els nius i els voltors evolucionant al cel. De vegades tècnics del parc instal·len telescopis. Una mica més enllà trobareu un ampli aparcament que es situa a l’inici del camí que puja a les restes del castell i a l’ermita de Monfragüe. Camí costerut, un parell de kms. fàcil i ample però cansa. Les vistes valen la pena. Hi ha molts més senders per caminar i coses per veure, però l’essencial és això. La carretera continua, per paratges bonics, travessant rius i canyades, fins arribar a Trujillo, una ciutat que mereix una visita. El parc nacional de Monfragüe no decepciona ningú, però la primavera és la millor època. Els ocells crien. L’estiu és molt calorós i l’hivern molt fred. Aneu-hi a gaudir del vol dels voltors i àligues, impressionant. I si podeu feu-ho des del Salto del Gitano, una raconada molt maca del riu Tajo. Val la pena!. Per dormir, i veure el parc, recomanem fer nit a Plasencia, una bonica ciutat, que és la petita capital al nord d’Extremadura. No és una gran ciutat, però té tots els serveis necessaris i està a 12 kms. del parc per bona carretera. A més la vila és maca, amb una plaça major bonica, palaus, convents, carrers i places coquetes, petites esglésies i racons amb molt d’encant. No oblideu de veure les seves catedrals, una de gótica primitiva i una de plateresca feta damunt l’anterior. Per dormir nosaltres vam allotjar-nos a l’Hotel Exe Alfonso VIII, clàssic, bé, i vam a dinar al restaurant El Fogón de Manu, molt bé també. A la nit vam sopar al restaurant Español. l si teniu dies podeu veure, a més de Plasencia i el Parc Natural de Monfragüe, el casc medieval de Cáceres, la bella vila eclesial de Coria, les Hurdes, o els valls d’Ambrós o Jerte.

El parque natural de Monfragüe no es muy grande, ni costa de visitar. Se trata de un meandro encajado del río Tajo, un poco al sur de la ciudad de Plasencia, en Cáceres. La carretera entre esta ciudad del norte de Extremadura y la ciudad medieval de Trujillo, lo atraviesa de lado a lado. Un buen lugar para parar es el centro de interpretación, pero no es muy necesario, porque el parque se visita y se explica solo. Un poco más adelante un aparcamiento ofrece vistas al Tajo. Y aunque un poco más adelante encontrará el Salto del Gitano, en la foto, uno de los lugares más conocidos del parque. No hay mucho espacio para aparcar, pero no es imposible. Allí, en unas peñas encima del río, podrá observar los nidos y los buitres evolucionando en el cielo. A veces técnicos del parque instalan telescopios. Un poco más allá encontrará un amplio aparcamiento que se sitúa al inicio del camino que sube a los restos del castillo y la ermita de Monfragüe. Camino empinado, un par de kms. fácil y ancho pero cansa. Las vistas valen la pena. Hay muchos más senderos para caminar y cosas por ver, pero lo esencial es eso. La carretera continúa, por parajes bonitos, atravesando ríos y cañadas, hasta llegar a Trujillo, una ciudad que merece una visita. El parque nacional de Monfragüe no decepciona a nadie, pero la primavera es la mejor época. Los pájaros crían. El verano es muy caluroso y el invierno muy frío. Id a disfrutar del vuelo de los buitres y águilas, impresionante. Y si puede hágalo desde el Salto del Gitano, un rincón muy bonita del río Tajo. Vale la pena !. Para dormir, y ver el parque, recomendamos hacer noche en Plasencia, una bonita ciudad, que es la pequeña capital en el norte de Extremadura. No es una gran ciudad, pero tiene todos los servicios necesarios y está a 12 kms. del parque por buena carretera. Además la villa es bonita, con una plaza mayor bonita, palacios, conventos, calles y plazas coquetas, pequeñas iglesias y rincones con mucho encanto. No olvide de ver sus catedrales, una de gótica primitiva y una de plateresca hecha encima del anterior. Para dormir nosotros nos alojamos en el Hotel Exe Alfonso VIII, clásico, bien, y fuimos a comer en el restaurante El Fogón de Manu, muy bien también. Por la noche cenamos en el restaurante Español. el si tiene días puede ver, además de Plasencia y el Parque Natural de Monfragüe, el casco medieval de Cáceres, la hermosa villa eclesial de Coria, las Hurdes, o los valles de Ambrós o Jerte.

La réserve naturelle de Monfragüe n’est pas très grande et ne vous coûte pas de visite. C’est un méandre noyé dans le fleuve Tage, un peu au sud de la ville de Plasencia, à Cáceres. La route entre cette ville du nord de l’Estrémadure et la ville médiévale de Trujillo, le carrefour du canton sur le coin. Un bon endroit pour s’arrêter est le centre d’interprétation, mais ce n’est pas très nécessaire, car le parc est visité et il est compté sol. Un peu plus loin, un parking offre une vue sur le Tage. Et encore un peu plus loin, vous trouverez le Salto del Gitano, sur la photo, l’un des endroits les plus connus du parc. Il n’y a pas beaucoup de place pour se garer, mais ce n’est pas impossible. Là, dans quelques rochers au-dessus de la rivière, vous pouvez voir les nids et les vautours évoluer dans le ciel. Parfois, les techniciens du parc installent des télescopes. Un peu plus loin, vous trouverez un grand parking qui se trouve au début de la route qui monte aux vestiges du château et à l’ermitage de Monfragüe. Route d’escalade, à quelques kilomètres. facile et large mais fatigant. Les points de vue en valent la peine. Il y a beaucoup plus de sentiers pédestres et de choses à voir, mais l’essentiel est que. La route continue, à travers de beaux paysages, à travers les rivières et les canyons, jusqu’à Trujillo, une ville qui mérite une visite. Le parc national de Monfragüe ne déçoit personne, mais le printemps est le meilleur moment. Les oiseaux se reproduisent. L’été est très chaud et l’hiver est très froid. Allez profiter du vol des vautours et des aigles, impressionnant. Et si vous pouvez le faire depuis le Salto del Gitano, un joli coin du Tage. Ça vaut le coup! Pour dormir, et pour voir le parc, nous recommandons la vie nocturne à Plasencia, une belle ville, qui est la petite capitale dans le nord de l’Estrémadure. Ce n’est pas une grande ville, mais elle a tous les services nécessaires et c’est à 12 km. du parc à une bonne route. En outre, la ville est belle, avec une belle place principale, des palais, des couvents, des rues et des places coquettes, de petites églises et des coins charmants. N’oublie pas de voir leurs cathédrales, une de gothique primitive et une de plateresque faite sur la précédente. Pour dormir, nous avons séjourné à l’hôtel Exe Alfonso VIII, classique, bien, et nous allons déjeuner au restaurant El Fogón de Manu, très bien aussi. Le soir nous dînons au restaurant espagnol. Si vous avez des jours, vous pouvez voir, outre Plasencia et le parc naturel de Monfragüe, le casque médiéval de Cáceres, la belle ville ecclésiale de Coria, les Hurdes, ou les vallées d’Ambrós ou Jerte.

The Monfragüe Nature Reserve is not very large, nor does it cost you to visit. It is a meander embedded in the Tagus River, a little south of the city of Plasencia, in Cáceres. The road between this town of the north of Extremadura and the medieval city of Trujillo, the crossroads of the canton on the corner. A good place to stop is the interpretation center, but it is not very necessary, because the park is visited and it is counted sol. A little further on, a parking lot offers views of the Tagus. And still a little further on you will find the Salto del Gitano, in the photo, one of the best known places in the park. There is not much room to park, but it is not impossible. There, in some rocks above the river, you can see the nests and the vultures evolving into the sky. Sometimes technicians of the park install telescopes. A little further on you will find a large parking lot that is located at the beginning of the road that goes up to the remains of the castle and the hermitage of Monfragüe. Climbing road, a couple of kilometers away. easy and wide but tiresome. The views are worth it. There are many more walking trails and things to see, but the essential is that. The road continues, through beautiful landscapes, through rivers and canyons, until you reach Trujillo, a city that deserves a visit. The Monfragüe National Park does not disappoint anyone, but spring is the best time. The birds breed. The summer is very hot and the winter is very cold. Go to enjoy the flight of vultures and eagles, impressive. And if you can do it from the Salto del Gitano, a pretty corner of the Tagus river. Is it worth it!. To sleep, and to see the park, we recommend nightlife in Plasencia, a beautiful city, which is the small capital in northern Extremadura. It’s not a big city, but it has all the necessary services and it’s 12 km away. from the park to a good road. In addition the town is beautiful, with a beautiful main square, palaces, convents, streets and coquettish squares, small churches and charming corners. Do not forget to see their cathedrals, one of primitive gothic and one of plateresque made on the previous one. To sleep, we stayed at the Hotel Exe Alfonso VIII, classic, well, and we are going to have lunch in the restaurant El Fogón de Manu, very well also. In the evening we dine at the Spanish restaurant. If you have days you can see, besides Plasencia and the Natural Park of Monfragüe, the medieval helmet of Cáceres, the beautiful church town of Coria, the Hurdes, or the valleys of Ambrós or Jerte.

 

 

Alentejo, de nou

A Portugal, però no gaire lluny de Badajoz, hi ha una terra diferent, molt bonica. Un país dur, però ple de grans monuments, pobles medievals i àrabs, i espais naturals molt macos. La gent és propera i amable. És una terra pobra, però digna i acollidora. És l’Alentejo. Allà mai no us sentireu estranys. Visiteu els seus pobles blancs que llueixen les seves cases, muralles, temples i castells. Si podeu evitar el sol viu i abrusador de l’estiu, i anar-hi ara, per Setmana Santa, quan l’encantadora primavera, omple els camps de flors, molt millor. Son pobles i viles recollides, netes, espectaculars, amb carrers costeruts i finestres de colors vius: grocs, vermells, blaus. No us perdeu Elvas, a tocar de la frontera espanyola, amb les seves muralles, el castell. O Estremoz, una altra bella vila medieval, amb ciutadella i castell. O la petita Evoramonte, enfilada com el seu nom indica, dalt d’un turó, amb carrers estrets, muralles i cases encalades. Arribem ara, seguint la ruta, a Évora, la capital, plena, bellíssima, amb el temple romà, la catedral, els carrers moriscos. Les esglèsies, la capella dels ossos, tan tètrica. I continuem cap al sud, cap a Monsaraz, petit poblet penjat, una cucada, o Mourao, bonica ciutat també, ja ha tocar d’Espanya, d’Extremadura, amb un castell graciós. Una volta de 200 kms. Fàcil per unes petites vacances. I a uns 900 kms. de Barcelona. L’Alentejo pot oferir altres encants que no hem citat, com ara les cutats d’aire musulmà situades més al sud encara, com Beja i Serpa, molt boniques. O Vila Viçosa, no lluny d’Evora o Estremoz, amb el seu impactant palau barroc dels Ducs de Braganza, reis de Portugal. O Borba, la ciutat del marbre. L’Alentejo també té platges maravelloses, encara per descobrir, lluny del brugit turístic de l’Algarve. Una terra amb uns vins excepcionals, un oli d’excepció i una gastronomia excel·lent. No us perdeu la carn de porc a l’alentejana, el bacallà o els pastisos de postre. Amb hotels amb molt d’encant, per quatre duros mal comptats, amb uns preus de riure, tan per dormir com per dinar o sopar. I de camí, pareu a Cáceres. Quina ciutat medieval tan bonica!. O entrant per València d’Alcántara, feu nit a Marvao, vila medieval closa. Un xic més avall Portoalegre, desconeguda. Us afartareu de castells i muralles, de cases plenes de calç i colors. Per dormir feu centre a Évora, perquè és una passada. Visiteu el temple de Diana, la catedral, capella dels ossos, carrerons com el Graça… I per dinar el Café Alentejano, una recomanació de tot cor. Típic, magnífic, qualitat a baix preu, amabilitat infinita, sabors autèntics. Seguim baixant: Regueros de Monsaraz, Monsaraz, Moura, Mourao, Serpa, Beja, Mértola, a la foto, i anem cap a l’Atlàntic… d’Alcocer do Sal a Sines, i més avall, el que vulgueu. Dormiu a mil i un hotels encantadors. Dineu o sopeu en restaurants deliciosos. Gaudiu de la darrera terra verge i autèntica d’Europa. Nosaltres, de joves, vàrem estar a la Residencial Diana, que hem de reconèixer que no és el millor hotel d’Évora, però és molt baratet i era romàntic, tot i que vellet. Molt més modern, adequat per als infants i fastuós és el Mar d’Ar Aqueducto, amb piscina i totes les comoditats o el coquetó Albergaria do Calvario, un antic molí d’oli transformat en hotelet rural. Tots al mig d’Evora. Altres pobles i ciutats tenen hotels tan macos com aquests, els hem vist i en donem fe. Alentejo, a 900 kms. de Barcelona, via Madrid i Badajoz, un destí que heu de veure!.

Entre España y Portugal existe una tierra bendita de los Dioses, una tierra que tiene todas las gracias y casi ningún defecto. Una tierra dura, pero cercana y amable, poblada por una gente pobre, pero digna y acogedora. Es el Alentejo. Un lugar donde nunca se sentirán extraños, llena de pueblos blancos que lucen sus casas, murallas, templos y castillos al sol vivo y abrasador del verano, o la encantadora primavera, llena de campos floridos. Pueblos blancos y recogidos, limpios, espectaculares, de calles empinadas y ventanas de colores vivos: amarillos, rojos, azules … Donde el otoño y el invierno son clementes y siembran los paisajes de tonos terrosos. Con playas maravillosas, aún por descubrir, lejos del turístico Algarve. Una tierra con unos vinos excepcionales, un aceite de excepción y una gastronomía excelente. No os perdáis la carne de cerdo al alentejana, el bacalao o los postres dulces. Con hoteles con mucho encanto, por cuatro duros, con unos precios de risa, tanto para dormir como para comer o cenar. Lleguen por donde lleguen hay hitos que no se pueden dejar pasar. De norte a sur, cerca de Cáceres, entrando por Valencia de Alcántara, Marvão, villa medieval. Un poco más abajo Portoalegre, desconocida. y más abajo aún, o entrando por Badajoz, tienen Elvas, patrimonio de la humanidad, una ciudadela blanca. Sigan hacia la capital Évora, parando en lugares tan bonitos como Estremoz, Borba o Evoramonte, con castillos y murallas, y siempre las casas llenas de cal y colores. Évora es una pasada. Templo de Diana, catedral, capilla de los huesos, callejones como el de Graça … Y para comer el Café Alentejano, una recomendación de todo corazón. Típico, magnífico, calidad a bajo precio, amabilidad infinita, sabores auténticos. Seguimos bajando: Regueros de Monsaraz, y Monsaraz mismo, Moura, Serpa, Beja, Mértola, en la foto, y vamos hacia el Atlántico … de Alcocer do Sal a Sines, y más abajo, lo que queráis. Dormid en sus mil y un hoteles encantadores. Comidas y cenas en restaurantes deliciosos. Disfruten de la última tierra virgen y auténtica de Europa. Nosotros estuvimos hace años en la Residencia Diana, que debemos reconocer que no es el mejor hotel de Évora, pero es muy barato y era romántico, aunque viejito. Mucho más moderno, adecuado para los niños y más fastuoso es el Mar de Ar Acueducto, con piscina y todas las comodidades o el coqueto Albergaria do Calvario, un antiguo molino de aceite transformado en hotelito rural. Todos en pleno centro de Evora. Otros pueblos y ciudades tienen hoteles tan bonitos como estos, los hemos visto y damos fe. Alentejo, a 900 kms. Barcelona, ​​vía Madrid y Badajoz, ¡un destino que debeis ver!.

The white and yellow streets of Évora, which over time also make gray, tell us when the town, now capital of Alentejo, was the largest Muslim city in Portugal. Visit the Alentejo, a beautiful land in Portugal. There are a lot of little towns with white houses and big castles attending you!.

Les rues blanches et jaunes d’Évora, nous apprennent que la ville, aujourd’hui capitale de l’Alentejo, était la plus grande ville musulmane du Portugal. Tout l’Alentejo est plein de belles villages avec maisons blanches et chateaux forts qui vous attendent.

Olot x 2, altra vegada!

Sempre és agradable arribar-se fins la bonica vila d’Olot. Aquesta magnífica ciutat està situada dins el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, i només per aquest motiu justifica plenament una sortida familiar. A Olot mateix s’hi poden veure fins quatre volcans, el més proper el Montsacopa. També ens encanta passejar lentament per la zona d’aiguamolls de la Font Moixina, un indret maravellós, plàcid i tranquil, un espai natural de primera, que no és l’únic que hi ha, com ara el jardí botànic de flora autòctona o la xarxa de senders Itinerànnia. Tampoc no podem deixar de destacar, pel amants de la bicicleta, la xarxa de Vies Verdes o, pels amants de la geologia, el Parc de Pedra Tosca, a la vila veïna de Les Preses. Però si avui us parlem d’Olot, ho fem perquè, durant dos dies, Olot i la comarca es dedicaran al “2×1”. És a dir, oferiran places d’allotjament, àpats i tota mena activitats turístiques “dos per una”. És a dir dues nits d’hotel al preu d’una, o dues habitacions pagant-ne una, per citar només un exemple. I aquests allotjaments 2×1 seran a tota la comarca, en hotels, pensions, apartaments turístics, cases de turisme rural, càmpings i cases de colònies. Podeu veure tota la informació al portal web: www.olotx2.cat. També tot el cap de setmana, 30 restaurants de la Garrotxa ofereixen àpats per a dos comensals i se’n pagarà només un, així com bars i cafeteries d’Olot ofereixen esmorzars, berenars i tapes també al 2×1. Igual faran la majoria de comerços i les parades de la Plaça Mercat. Però això no és tot, i aquí entra la promoció ideal per a famílies. La campanya també es refereix a un seguit de boniques activitats turístiques i lúdiques, com ara les famoses passejades volcàniques en un trenet, entrades de cinema, rutes en bici elèctrica, passejades en ruc, concerts, museus i jornades de portes obertes i visites guiades al volcà Montsacopa, i un piló de coses més. Fins els 4 aparcaments per cotxes de la ciutat també faran un 2×1. No us ho penseu!. Arribeu-vos aquest cap de setmana a la Garrotxa. Una visita al Parc dels volcans és impressionant sempre i en tot temps. Aprofiteu el 2×1 i no deixeu de probar la cuina volcànica, al restaurant de la Font Moixina, o a veï La Deu, per exemple. Per cert que La Deu també te uns allotjaments rurals molt bonics: Can Blanc. Per dormir teniu un hotel de la cadena Riu, o bé l’hotel Borrell, un clàssic. Molt modern i agradable L’Hotel Estació, inaugurat el 2012. Si en voleu més, mireu la web de l’hosteleria. I si Olot i voltants està molt ple, no desespereu, perquè tota la Garrotxa es plena de hotels i cases rurals magnífiques. Demaneu allotjament al familiar  l’Hotel Vall d’en Bas, o la discreta i coqueta Fonda Barris, totes dues properes a Olot. Elegant, Art Decó, amb un toc retro fascinant, Can Garay és una casona d’indians perfectament restaurada. Dins el parc volcànic hi ha l’hotel El Ventós, una sobèrbia masia restaurada. Ideal per infants. A la vila medieval de Santa Pau, magnífica, l’Hotel Cal Sastre, una passada. En un poblet recòndit, amagat, difícil de trobar, i d’arribar, ben bé perdut, hi ha Cal Forn de Beget. Maravellosa natura, maravellós poble i maravellosa església romànica. En un altre racó més accesible l’Hostal Alta Garrotxa ofereix habitacions i cuina senzilla. Per a dinar i sopar la majoria d’aquests hotelets tenen restaurant de campanetes. Però per a gourmets, si no està ple, us declarem la nostra debilitat pel restaurant L’Hostalet, als Hostalets d’en Bas. Cuina molt cuidada, de categoria, i plats de temporada. També podeu dormir bé a Can Morera, un restaurant amb habitacions, o al El Ferrés, o El Piqué, que son a Joanetes, un poble de pessebre. Ara bé, aneu on aneu, un consell: reserveu o no dinareu!. Hi ha molta gent. Bon 2×1 a Olot!

Siempre nos ha gustado subir hasta la bonita villa de Olot, por el motivo que fuera. Hoy por su feria del embutido, mañana por los volcanes, pasado por la espléndida fuente Moixina, con el parque delicioso, o para visitar el museo de los volcanes, o para subir al Montsacopa o al Garrinada. La ciudad y los alrededores son maravillosos todo el año. Pero si vais este fin de semana de febrero podreis disfrutar de la oferta dos por uno en alojamiento, restauración y un sinfín de actividades familiares. No os lo perdais. Además hay música en vivo, conciertos y ferias. No os lo penséis y id hasta Olot con la excusa del 2×1 y disfrutad de la Garrotxa. Una visita al Parque de los volcanes es impresionante siempre y en todo tiempo. Si coméis fuera de la feria no dejéis de probar la cocina volcánica, el restaurante de la Font Moixina, o vecino La Deu, por ejemplo. Por cierto que este tiene unos alojamientos rurales muy bonitos: Can Blanc. Para dormir tienen también un hotel de la cadena Riu, o bien el hotel Borrell, un clásico. Si queréis más, mirad la web de hostelería. Toda la Garrotxa está llena de hoteles y casas rurales magníficas.

Sant Andreu a La Llacuna

La Fira de Sant Andreu fa molts anys que se celebra, des del 1335, al bonic i desconegut poble de La Llacuna. I també s’hi fa una matança del porc des de fa més de 30 anys. Tot això serà el diumenge, 3 de desembre, durant tot el mati, a la places i carrers del poble. Hi haurà una fira comercial que comença a partir de les 8.30 hores del  matí a la Plaça Major. I també la matança del porc, amb bons entrepans de botifarra a la brasa amb allioli i porrons de vi. Tot organitzat pels agricultors i cansaladers de la Llacuna. Al llarg de tot el matí, als carrers del centre de la vila, hi haurà una fira artesanal. La Llacuna és un municipi situat a cavall de diverses comarques, al centre de Catalunya, però que no pertany veritablement a cap d’elles. És una mica terra de ningú, no ve de passada cap enlloc, ni és probable que el conegueu. A La Llacuna s’hi ha d’anar amb voluntat d’anar-hi. De fet es troba situat a la comarca de l’Anoia, però tradicionalment la gent hi arriba, i els llacunencs es senten, de l’Alt Penedès. També te alguna cosa de la comarca sudenca i tarragonina de l’Alt Camp i, si m’apureu fins de la  vinícola Conca de Barberà.  I és que el poble de La Llacuna està allà, en mig del no res, envoltat d’una natura dura i austera, seca, envoltada de boscos olorosos de pins.  El casc antic del poble inclou alguns carrers graciosos, d’aire medieval, amb cases de portals adovellats, interessants. Les afores brinden espai per una passejada, amb unes quantes fonts. Aneu fins la font Cuitora, fàcil. Nosaltres anem a La Llacuna per l’autopista AP7/AP2 fins Vilafranca del Penedés, i d’allà, cap a La Llacuna, ben senyalitzat. Uns 60 kms, carreteres estretes i amb corbes. Si heu pensat dinar a La Llacuna, o passar-hi uns dies de descans, heu escollit bé. Hi ha hotels rurals d’ensomni, com ara el Arcs, bellíssim, Cal Americano, amb bon restaurant, que us recomanem per dinar, o cases rurals com ara Cal Tunet, amb Spa i tot!. També altres cases rurals bellíssimes com ara cal Grapissó,  Cal Meixa, Cal Conillet o bé  Cal Morcaire. Finalment trobareu un bonic càmping. De restaurants, a més del ja citat de Cal Americano, tampoc no n’hi falten pas. Ca la Maria, a la carretera, ofereix cuina cuidada, catalana, tradicional, com també la tradicional fonda Mateu a la carretera d’Igualada, 15, tel: 93 897 60 28. A prop hi ha el bar Tiquets, a la carretera d’Igualada, 10, tel 93 897 61 29. També podeu menjar força bé als bars del centre del poble, com ara, els de la plaça i el carrer major, on hi ha Cal Joan, bons embotits i formatges o carns a la brasa, telf. 93 897 60 08. o el el “La Pansa” carrer Major, 6, tel 93 897 62 42. Finalment la Bona Teca està a a l’agregat de Rofes, als afores, un bar de tapes, amb bon rotllo, segons diuen. Us desitgem bona fira de Sant Andreu a La Llacuna, i bon fred!.

Con la llegada del día de San Andrés, a finales de noviembre, llega tambien una de las fiestas más populares del pueblo de La Llacuna: la Feria de San Andrés, siempre el primer domingo de diciembre. Este año 2017 toca el 3 de diciembre. Es un municipio situado a caballo de varias comarcas, en el centro de Cataluña, pero que no pertenece verdaderamente a ninguna de ellas. Es un poco tierra de nadie, no viene de paso a ninguna parte, ni es probable que lo conozcáis. Hay que ir allí con voluntad de ir. De hecho se encuentra situado en la comarca de la Anoia, pero tradicionalmente la gente llega, y los llacunenses se sienten, del Alt Penedès. También tienen algo de la comarca tarraconense del Alt Camp y, si me apuráis hasta de la vinícola Conca de Barberà. Y es que el pueblo de La Laguna está allí, en medio de la nada, rodeado de una naturaleza dura y austera, seca, de bosques olorosos de pinos. El programa de la feria incluye una serie de puestos durante toda la mañana, y una popular matanza del cerdo, nada cruenta, que incluye desayuno con pan, butifarra a la brasa, all-i-oli y vino. Todo en la plaza Mayor. Bien satisfechos podremos ir a escuchar el sermón del párroco, como antes. El casco antiguo del pueblo incluye algunas calles graciosas, de aire medieval, con casas de portales adintelados, interesantes. Las afueras brindan espacios para un paseo, con sus variadas fuentes. Vayan, por exemplo, hasta la fuente Cuitora, fácil. Nosotros vamos a La Llacuna por la autopista AP7/AP2 hasta Vilafranca del Penedés, y de allí, al pueblo, bien señalizado. Unos 60 kms, carreteras estrechas y con curvas. Si habeis pensado quedaros a comer, o pasar unos días de descanso, tal vez el puente de diciembre, habeis elegido bien. Hay hoteles rurales de ensueño, como el Arcs, bellísimo, o Cal Americano, con buen restaurante, que os recomendamos. También casas rurales bellísimas como Grapissó, Conillet, o Cal Morcaire. Finalmente encontrará un camping. De restaurantes, además de Cal Americano, tampoco le faltan al pueblo: Ca la María, en la carretera, Telf.. 93897 68 76. O bien los bares y restaurantes del centro, muy diferentes todos ellos. En la plaza mayor, Cal Joan, propone embutidos, quesos, carnes a la brasa, Telf.. 93897 60 08.

Festa Major de Blanes

Ens agrada Blanes. Molt. I no és un amor sobtat. El pare és de Blanes, i l’àvia també. Des de petit rondem la vila marinera, les platges fantàstiques, la Costa Brava tot just encetada. De Blanes ens agrada tot. Sa Palomera, una roca mítica que s’endinsa dins el blau mediterrà per partir l’inici de la Costa de Barcelona i la de Girona. La badia, petita i coqueta a la que s’obre el poble. El passeig marítim. El petit i escuet barri mariner, i el dalt vila medieval amb l’esglèsia gòtica annexa al palau dels Cabrera, mig enrunat. Les platges del poble, amples i de sorra gruixuda, d’aigües netíssimes. I les cales de fora, com Sant Francesc, familiar i càlida, o més enllà, a mig camí entre Blanes i Lloret, la maravellosa cala doble de Santa Cristina. També els jardins botànics. El Mar i Murtra, amb les flors oloroses, bastit damunt el penyal que albira la vila, o l’amagat jardí “Pinya de Rosa”, farcit de plantes grasses, i cactus. Mireu-vos amb deteniment la web de Blanes, segur que hi trobareu allò que cerqueu, per vosaltres i la canalla. Una ciutat acollidora, platja ideal, restaurants, propostes d’oci familiar. També és molt bonic recòrrer la costa, seguint els camins de ronda, ben conservats i amb racons bellíssims, on descobrireu petites cales amagades i penyasegats de vertígen. Us recomanem també de visitar el castell de Sant Joan, amb l’ermita de Santa Bàrbara propera, al turó del costat. I si parlem de Santuaris i ermites, no dubteu a arribar-vos fins el Vilar, o delectar-vos amb la bellessa grega de l’ermita de Santa Cristina, la que dèiem que tenia als peus una increible cala doble, i una bellíssima esglèsia blanca. Blanes te llocs fantàstics per gaudir i banyar-vos. Però si avui us parlem de Blanes és per convidar-vos a la seva festa major en honor de Santa Anna. I, més en concret al seu festival de focs artificials, famós al món sencer. Es tracta del millor castell de focs d’artifici que heu vist, i que mai veureu. Tal i com sona: el millor. Són quatre dies, aquest any, del 22 al 26 de juliol de 2017, sempre a finals del mes, i sempre a les 23 hores. Tones i tones de coets, palmeres, llums, colors… Indescriptible, no hi han paraules. Les millors pirotècnies del món en concurs internacional. Hi haurà gent, no ho podem negar. Molta gent. Però els focs els tiren des de la Roca Palomera, i des del mar. Es veuen bé des de la platja, des de qualsevol lloc, des de la muntanya de Sant Joan, perfectes!. Per això, malgrat la gentada us diem: aneu-hi abans. Aneu-hi amb tren des de Barcelona, per la línia C1, la de Mataró, un tren cada hora. Dormiu allà. Aparqueu lluny. Però gaudiu, una vegada a la vida d’aquesta experiència total de foc, llum, soroll i fum. Per menjar i per dormir aneu als restaurants, hotels i càmpings de Blanes o LLoret. A Lloret teniu els Guitard Hotels, que aposten pel turisme amb nens. Si voleu quelcom molt i molt exclusiu, aneu al Santa Marta, precisament a Santa Cristina. A Blanes, per dinar o sopar, sempre recomanem el mateix lloc, perquè ens agrada molt: Can Flores, al port. Tot un clàssic. Molt bon peix. Més barateta, però també de tota la vida, de confiança, una fonda de poble d’aquelles d’abans: la Fonda Tarrés, al carrer del Forn, 16, tel: 972.33.02.56. Bona festa major i bons focs de Santa Anna!.

Nos gusta Blanes. Muy. Y no es un amor repentino. Nuestro padre es de Blanes, y la abuela también. Desde pequeños rondamos la villa marinera, las playas, la Costa Brava apenas iniciada. De Blanes nos gusta todo. Sa Palomera, una roca mítica que se adentra en el azul mediterráneo para partir el inicio de la Costa de Barcelona y la de Girona. La bahía, pequeña y coqueta a la que se abre el pueblo. El paseo marítimo. El pequeño y escueto barrio marinero, y el barrio alto, la villa medieval con la iglesia gótica anexa al palacio de los Cabrera, medio en ruinas. Las playas del pueblo, anchas y de arena gruesa, de aguas limpísimas. Y las calas de la afueras, como San Francisco, familiar y cálida, o más allá, a medio camino entre Blanes y Lloret, la maravillosa cala doble de Santa Cristina. También los jardines botánicos. El Mar i Murtra, con las flores olorosas, construido sobre el peñón que vislumbra el pueblo, o el escondido jardín “Pinya de Rosa”, lleno de plantas grasas, y cactus. Mirad con detenimiento la web de Blanes, seguro que encontraréis lo que buscáis, para vosotros y los niños. Una ciudad acogedora, con una playa ideal, restaurantes, propuestas de ocio familiar. También es muy bonito recorrer la costa, siguiendo los caminos de ronda, bien conservados y con rincones bellísimos, donde descubrirán pequeñas calas escondidas y acantilados de vértigo. Os recomendamos también visitar el castillo de San Juan, con la ermita de Santa Bárbara cercana, en la colina del lado. Y si hablamos de Santuarios y ermitas, no duden en acercarse hasta el santuario del Vilar, o deleitarse con la belleza griega de la ermita de Santa Cristina, la que decíamos que tenía asus pies una increíble cala doble, y una bellísima iglesia blanca. Blanes tiene lugares fantásticos para disfrutar y bañarse. Pero si hoy os hablamos de Blanes es para invitaros al mejor castillo de fuegos artificiales que habéis visto nunca, y que nunca vereis. Tal y como suena: el mejor. Son cinco días, este año del 22 al 26 de julio, siempre a finales del mes, y siempre a las 23 horas. Toneladas y toneladas de cohetes, palmeras, luces, colores … Indescriptible, no hay palabras. Las mejores pirotecnias del mundo en concurso internacional. Habrá gente, no lo podemos negar. Mucha gente. Pero los fuegos los tiran desde la Roca Palomera, y desde el mar. Se ven bien desde la playa, desde cualquier lugar, desde la montaña de San Juan, ¡perfectos!. Por eso, a pesar de la multitud les decimos: id. Id en tren desde Barcelona, ​​por la línea C1, la de Mataró, un tren cada hora. Duerman allí. Aparquen lejos. Pero disfrutenlos, una vez en la vida. Disfruten de esta experiencia total de fuego, luz, ruido y humo. Para comer y para dormir pueden escoger los restaurantes, hoteles y campings de Blanes o Lloret. En Lloret tienen los Guitard Hoteles, que apuestan por el turismo con niños. Si quieren algo muy, muy exclusivo, vaya al Santa Marta, precisamente en cala Santa Cristina. En Blanes, para comer o cenar, siempre recomendamos el mismo lugar, porque nos gusta mucho: Can Flores, en el puerto. Todo un clásico. Muy buen pescado. Más baratita, pero también de toda la vida, de confianza, una fonda de pueblo de aquellas de antes: la Fonda Tarrés, en la calle del Forn, 16, tel: 972.33.02.56.

La Fira de la Rosa a Roses

Avui us parlem de la meravellosa vila de Roses. La nostra canalla sempre s’ho passa molt bé a Roses. Gaudim de les seves platges, de la seva infraestructura hotelera de qualitat, dels seus monuments, dels seus paratges, dels entorns, de la vida que te aquesta ciutat mediterrània. I podíem haver escollit qualsevol tema per recomanar-vos visitar Roses. Hi ho fem amb motiu de la seva Fira de la Rosa, que tindrà lloc aquest cap de setmana. Si us hi arribeu gaudireu de tot un seguit d’actes i mostres. Trobareu composicions florals que us recordaran Girona en Temps de Flors, veureu les roses, milers de roses, a la fira i al mercat, hi haurà una gran exposició de roses, composicions artístiques amb roses pels carrers i balconades, actuacions musicals, un roserar, un concurs de fotografia, i la campanya gastronòmica “1000 Roses a Roses”, a més d’un concurs de roses… i moltes altres coses. Arribar a Roses, des de Barcelona, no és gens difícil. Un parell d’hores per l’autopista AP-7, que deixareu a la sortida 4, la de Figueres, per agafar la comarcal C-260, ampla i ben condicionada, en direcció a Roses. I ara ens agradarà desmuntar un seguit de tòpics maniqueus sobre aquesta ciutat. Per exemple que no és apta pel turisme familiar. Fals. A Roses cuiden molt dels nens i nenes, la platja gran és ideal per criatures, de sorra fina, sense perill. Hi ha un munt d’activitats pensades per als més petits de la casa. També se sol dir que el paisatge està molt malmés per les edificacions. I direm: com arreu!. I malgrat tot, la vista de la esplèndida bahia de Roses no te parangó. Mediterrània en estat pur. I també hi ha platges no urbanitzades, com ara les del cap de Creus, pel sector del Norfeu. A tocar teniu els aiguamolls de l’Empordà, Cadaqués, Creus, Sant Pere de Rodes… tot verge, quasi salvatge. També podeu sentir que a Roses no hi ha més que sol i platja. Qui diu això no ha visitat la magnífica Ciutadella, perfectament museitzada, amb un poble i un monestir medievals al seu interior, o no ha anat fins el castell de la Trinitat. Finalment dir-vos que Roses és Girona, és Costa Brava, i és Empordà, amb tot el que això suposa: poblets idíl·lics, cales de somni, sabor a mar, a sal… Direm més coses: aneu fins Castelló d’Empúries, fins el far de Cap de Creus, passant per Cadaqués, per Port de la Selva. Arribeu-vos a Perelada, a Figueres, amb els seus cellers, castells, museus… A Roses l’hotel on les famílies podem dormir més còmodes pot ser el Mediterráneo Park, un hotel familiar molt recomanable. Habitacions molt bé, amb una inaudita relació entre qualitat i preu, amb un parc i piscina fabulosos i a dues passes de la platja. El Carmen és un hotelet familiar, molt cuco, amb encant. Un hotel a peu de platja, davant del mar, amb tots els luxes és el Terraza, un bon hotel. Excepcional situcaició la de l’Hotel Vistabella, penjat damunt la millor vista del mar de tota la Mediterrània. Preus elevats. Te un bon restaurant, amb una estrella Michelin, preus en consonància, que es diu Els Brancs. Al restaurant de l’Hostal La Cala es menja bé. Tampoc està malament l’Hotel Coral Platja. Per dinar sense estar en un hotel podeu anar al port, on hi ha l’alegre i desenfadat restaurant Bitakora.  Un cap de setmana a Roses, una idea magnífica!.

Hacía mucho tiempo que queríamos dedicar una entrada en este blog a la maravillosa villa de Roses. Se lo debíamos porque nosotros y nuestros niños nos lo hemos pasado muy bien en Roses . Hemos disfrutado de sus playas , de su infraestructura hotelera de calidad , de sus monumentos , de sus parajes , los entornos , de la vida que tiene esta ciudad mediterránea . Y podíamos haber escogido cualquier tema para recomendarles visitar Roses. Y lo hacemos con motivo de su Feria de la Rosa, que tendrá lugar este próximo fin de semana. Si van disfrutarán de una serie de actos y muestras . Encontrarán composiciones florales que les recordarán Girona en tiempo de flores , verán las rosas , miles de rosas , y una feria y el mercado… Habrá una gran exposición de rosas, composiciones artísticas con rosas en las calles y balcones , actuaciones musicales , una rosaleda , un concurso de fotografía , y la campaña gastronómica ” 1000 Roses en Roses “, además de un concurso de rosas … y muchas otras cosas . Llegar a Roses , desde Barcelona , no es nada difícil . Un par de horas por la autopista AP- 7, que dejaréis en la salida 4 , la de Figueres , para coger la comarcal C -260 , ancha y bien acondicionada , en dirección a Roses . Y ahora nos gustaría desmontar una serie de tópicos maniqueos sobre esta ciudad . Por ejemplo que no es apta para el turismo familiar . Falso . En Roses cuidan mucho los niños y niñas , la playa grande es ideal para ellos, de arena fina , sin peligro . Hay un montón de actividades pensadas para los más pequeños de la casa . También se suele decir que el paisaje está muy dañado por las edificaciones . Y diremos : ¡como en otras partes! . Y a pesar de todo , la vista de la espléndida bahía de Roses no tiene parangón . Mediterráneo en estado puro . Y también hay playas no urbanizadas , como las del cabo de Creus , por el sector del Norfeu. Al lado tienen los humedales del Empordà , Cadaqués , San Pere de Rodes … todo virgen, casi salvaje . También se puede oir decir que en Rosas no hay más que sol y playa . Quien dice esto no ha visitado la magnífica Ciudadela , perfectamente museizada , con un pueblo y un monasterio medieval en su interior, o no ha ido hasta el castillo de la Trinidad. Finalmente deciros que Rosas es Girona , es la Costa Brava , y es Empordà, con todo lo que ello supone : pueblos idílicos , calas de ensueño , sabor a mar , a sal … Diremos más: vayan hasta Castellón de Empúries, hasta el faro de Cap de Creus , pasando por Cadaqués , por Port de la Selva . Debemos ir a Perelada , a Figueras , con sus bodegas , castillos , museos … En Roses el hotel donde las familias podemos dormir más cómodos es el Mediterráneo Park , un hotel familiar muy recomendable . Habitaciones muy bien, con una inaudita relación entre calidad y precio , con un parque y piscina fabulosos y a dos pasos de la playa. El Carmen es un hotel familiar , muy cuco , con encanto . Un hotel a pie de playa , frente al mar , con todos los lujos es el Terraza, un buen hotel . Excepcional situación la del Hotel Vistabella , colgado de la mejor vista del mar de todo el Mediterráneo. Precios elevados . Tiene un buen restaurante , con una estrella Michelin y precios en consonancia. En el restaurante del Hostal La Cala se come bien. Tampoco está mal el Hotel Coral Playa . Para comer sin estar en un hotel pueden ir al puerto, donde está el alegre y desenfadado restaurante Bitakora. Un fin de semana en Roses , ¡una idea magnífica!.

Olot x 2

Sempre és agradable arribar-se fins la bonica vila d’Olot. Aquesta magnífica ciutat està situada dins el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, i només per aquest motiu justifica plenament una sortida familiar. A Olot mateix s’hi poden veure fins quatre volcans, el més proper el Montsacopa. També ens encanta passejar lentament per la zona d’aiguamolls de la Font Moixina, un indret maravellós, plàcid i tranquil, un espai natural de primera, que no és l’únic que hi ha, com ara el jardí botànic de flora autòctona o la xarxa de senders Itinerànnia. Tampoc no podem deixar de destacar, pel amants de la bicicleta, la xarxa de Vies Verdes o, pels amants de la geologia, el Parc de Pedra Tosca, a la vila veïna de Les Preses. Però si avui us parlem d’Olot, ho fem perquè, durant dos dies, Olot i la comarca es dedicaran al “2×1”. És a dir, oferiran places d’allotjament, àpats i tota mena activitats turístiques “dos per una”. És a dir dues nits d’hotel al preu d’una, o dues habitacions pagant-ne una, per citar només un exemple. I aquests allotjaments 2×1 seran a tota la comarca, en hotels, pensions, apartaments turístics, cases de turisme rural, càmpings i cases de colònies. Podeu veure tota la informació al portal web: www.olotx2.cat. També tot el cap de setmana, 30 restaurants de la Garrotxa ofereixen àpats per a dos comensals i se’n pagarà només un, així com bars i cafeteries d’Olot ofereixen esmorzars, berenars i tapes també al 2×1. Igual faran la majoria de comerços i les parades de la Plaça Mercat. Però això no és tot, i aquí entra la promoció ideal per a famílies. La campanya també es refereix a un seguit de boniques activitats turístiques i lúdiques, com ara les famoses passejades volcàniques en un trenet, entrades de cinema, rutes en bici elèctrica, passejades en ruc, concerts, museus i jornades de portes obertes i visites guiades al volcà Montsacopa, i un piló de coses més. Fins els 4 aparcaments per cotxes de la ciutat també faran un 2×1. No us ho penseu!. Arribeu-vos aquest cap de setmana a la Garrotxa. Una visita al Parc dels volcans és impressionant sempre i en tot temps. Aprofiteu el 2×1 i no deixeu de probar la cuina volcànica, al restaurant de la Font Moixina, o a veï La Deu, per exemple. Per cert que La Deu també te uns allotjaments rurals molt bonics: Can Blanc. Per dormir teniu un hotel de la cadena Riu, o bé l’hotel Borrell, un clàssic. Molt modern i agradable L’Hotel Estació, inaugurat el 2012. Si en voleu més, mireu la web de l’hosteleria. I si Olot i voltants està molt ple, no desespereu, perquè tota la Garrotxa es plena de hotels i cases rurals magnífiques. Demaneu allotjament al familiar  l’Hotel Vall d’en Bas, o la discreta i coqueta Fonda Barris, totes dues properes a Olot. Elegant, Art Decó, amb un toc retro fascinant, Can Garay és una casona d’indians perfectament restaurada. Dins el parc volcànic hi ha l’hotel El Ventós, una sobèrbia masia restaurada. Ideal per infants. A la vila medieval de Santa Pau, magnífica, l’Hotel Cal Sastre, una passada. En un poblet recòndit, amagat, difícil de trobar, i d’arribar, ben bé perdut, hi ha Cal Forn de Beget. Maravellosa natura, maravellós poble i maravellosa església romànica. En un altre racó més accesible l’Hostal Alta Garrotxa ofereix habitacions i cuina senzilla. Per a dinar i sopar la majoria d’aquests hotelets tenen restaurant de campanetes. Però per a gourmets, si no està ple, us declarem la nostra debilitat pel restaurant L’Hostalet, als Hostalets d’en Bas. Cuina molt cuidada, de categoria, i plats de temporada. També podeu dormir bé a Can Morera, un restaurant amb habitacions, o al El Ferrés, o El Piqué, que son a Joanetes, un poble de pessebre. Ara bé, aneu on aneu, un consell: reserveu o no dinareu!. Hi ha molta gent. Bon 2×1 a Olot!

Siempre nos ha gustado subir hasta la bonita villa de Olot, por el motivo que fuera. Hoy por su feria del embutido, mañana por los volcanes, pasado por la espléndida fuente Moixina, con el parque delicioso, o para visitar el museo de los volcanes, o para subir al Montsacopa o al Garrinada. La ciudad y los alrededores son maravillosos todo el año. Pero si vais este fin de semana de febrero podreis disfrutar de la oferta dos por uno en alojamiento, restauración y un sinfín de actividades familiares. No os lo perdais. Además hay música en vivo, conciertos y ferias. No os lo penséis y id hasta Olot con la excusa del 2×1 y disfrutad de la Garrotxa. Una visita al Parque de los volcanes es impresionante siempre y en todo tiempo. Si coméis fuera de la feria no dejéis de probar la cocina volcánica, el restaurante de la Font Moixina, o vecino La Deu, por ejemplo. Por cierto que este tiene unos alojamientos rurales muy bonitos: Can Blanc. Para dormir tienen también un hotel de la cadena Riu, o bien el hotel Borrell, un clásico. Si queréis más, mirad la web de hostelería. Toda la Garrotxa está llena de hoteles y casas rurales magníficas.